LCB_0

Exemplar sense distribució

www.laciutat.cat

REVISTA

#0 novembre | desembre 2025

î 630 979 590 e @revistalaciutatbcn G revistalaciutatbcn

BARCELONA

CIUTAT VELLA:

La reforma

sensible SARRIÀ

NOU BARRIS

SANTS

METRO

Envellir en comunitat

L'art que transforma

La FM necessita gent

100 anys d'història

COMPETÈNCIES

X COMPETIR

La formació continuada que t’acompanya

#0 octubre|novembre 2025

2

SOM L.A.G.E.N.T. DEL BUS

SAPS COM ACTUAR DAVANT DE QUALSEVOL ASSETJAMENT? Distreu l’agressor amb una pregunta qualsevol

Fes-ho saber al conductor o conductora

Pren nota dels detalls per a una possible denúncia

3

Ofereix ajuda a la víctima

#0 octubre|novembre 2025

Índex

#0

Octubre|Novembre

2025

06 Rehabilitacio Ciutat Vella

50 Gestió de l'aigua

10 Comissions Sants

54 La Violeta de Gràcia

14 100 anys Metro

60 Equips de la ciutat

20 Breus BCN

64 Macroestació la Sagrera

22 Art urbà Nou Barris

68 Creueristes

28 Via blava

72 Casa Gay

32 Breus AMB

76 Tractament de residus

34 Roba de 2a mà

80 Túnel de la Rovira

40 Blanca Sorigué

84 Can 70

42 Palau de Pedralbes

86 Qüestió palestina

44 Eix verd Camp Nou

88 Festa Major del Clot

48 L'R3

Llegeix-nos online

10.000 EXEMPLARS REPARTITS EN MÉS DE 1.200 PUNTS DE BARCELONA On ens pots trobar?

· Edita: Catonline S.L.

Organismes Oficials, Centres cívics i equipaments municipals, Notaries, Registres de la Propietat, Clubs socials i entitats, Centres corporatius, Centres de Salut, Clíniques Dentals, Centres Esportius, Biblioteques, Universitats i escoles superiors, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines coworking, Centres esportius i gimnasos.

www.laciutat.cat

#0 octubre|novembre 2025

4

· NIF: B-55620173 · Direcció: Jordi Puchol · Dipòsit legal: T-141-2017 · Distribució: CORREOS

revistalaciutatbcn

5

#0 octubre|novembre 2025

CIUTAT VELLA rehabilitar per cohesionar Jaume Collboni ha presentat un projecte de 25 milions d’euros al Pla de Barris i Viles per transformar els habitatges de Ciutat Vella i cohesionar socialment el districte Adrià Miró Canturri Barcelona aposta per Ciutat Vella en el retorn del Pla de Barris i Viles de la Generalitat. La candidatura, que agrupa 31 actuacions, pretén reforçar i ampliar polítiques ja en marxa per fer front als dèficits d’un districte amb un parc

#0 octubre|novembre 2025

d’habitatge antic i amb alguns dels índexs de vulnerabilitat urbana més elevats de la ciutat. El consistori xifra el pressupost global en 25 milions d’euros i sol· licita a la Generalitat una subvenció de 12,5 milions, el 50% del total, tal com preveu la convocatòria per a municipis de més de 20.000 habitants.

6

————————— “Es va ser molt injust amb els Jocs, sobretot al principi. Hi havia molta gent que encara no sabia que teníeml’Anella Mediterrània i ara han descobert aquesta joia” —————————

L’alcalde, Jaume Collboni, ha justificat l’aposta per Ciutat Vella per “l’envergadura dels “reptes” en matèria d’habitatge —amb un parc envellit i amb finques que acumulen patologies— i per la necessitat d’impulsar inversions en equipaments i espai públic que ajudin a “cohesionar l’entorn físic” del districte. “El pla de la Generalitat reforçarà una tasca que ja fa molt temps que s’està fent i permetrà reforçar, ampliar i accelerar projectes en curs”, ha subratllat.

REHABILITACIÓ A GRAN ESCALA El paquet d’actuacions pivota sobre la rehabilitació del parc d’habitatge. La peça més destacada és la reforma integral de l’edifici del número 20 del carrer de la Riereta, al Raval —part del conjunt de la casa fàbrica de Can 60—, que ha de permetre generar una desena d’habitatges de protecció oficial. En paral· lel, el consistori vol apuntalar el programa Finques d’Alta Complexitat (FAC), adreçat a immobles que, per característiques constructives, estat de conservació o dinàmiques de convivència, requereixen intervencions molt cuidades ————————— i un acompaL’objectiu no és només nyament social reparar estructures, intensiu. L’obfaçanes o instal· lacions, jectiu no és sinó també treballar només reparar la cohesió de les estructures, comunitats i el vincle façanes o insamb el barri tal· lacions, sinó ————————— també treballar la cohesió de les comunitats i el vincle amb el barri.

Segons ha detallat Àlex Montes, director general de Foment de Ciutat i coordinador del Pla de Barris de Barcelona, si la candidatura obté el finançament, en una primera tongada es podrien rehabilitar fins a 30 finques. En paral· lel, l’Ajuntament espera els resultats d’un estudi encarregat a

7

la UPC sobre l’estat del parc d’habitatge de Ciutat Vella, que ha d’actualitzar el diagnòstic i jerarquitzar les prioritats d’actuació.

ASCENSORS PER MILLORAR L’ACCESSIBILITAT Un altre eix clau és l’accessibilitat. El projecte inclou una línia específica per a la instal· lació d’ascensors en edificis que no en disposen. Les dades municipals assenyalen que, a Ciutat Vella, el 75% dels immobles de més de dues plantes no tenen ascensor, una mancança que impacta directament en la vida diària dels veïns, especialment en un districte amb una mitjana d’edat alta. “Volem que no tenir ascensor no sigui una barrera i fer més accessible la ciutat”, ha remarcat Collboni.

La incorporació d’ascensors s’encaixa amb la rehabilitació integral de finques per optimitzar costos i minimitzar afectacions.

PLANS COMUNITARIS Més enllà de la pedra picada, la proposta municipal incorpora iniciatives socials per reduir o eliminar desigualtats. S’hi inclouen plans comunitaris, projectes d’acompanyament a col· lectius vulnerables i programes de convivència, amb l’objectiu de consolidar una mirada integral que combini inversió física, treball comunitari i polítiques d’habitatge.

CIUTAT VELLA, GRAN OBJECTIU La proposta per la convocatòria de la Generalitat va alineat amb altres projectes que l’Ajuntament de Barcelona té en marxa per reduir les desigualtats a tot el districte.

Una d’elles és el Pla de Barris propi que té el consistori, on es posa especialment la mirada en els quatre barris de Ciutat Vella, amb una transformació integral xifrada en 30 milions d’euros. 20 d’ells aniran destinats a l’espai públic i els altres 10 a accions socials.

#0 octubre|novembre 2025

De fet, per primer cop el Pla de Barris de Barcelona inclou tot el districte. Cada barri comptarà amb almenys una quarantena d’accions dividides en sis eixos prioritaris: educació i cultura, espai públic i accessibilitat, habitatge i rehabilitació, salut i benestar, adaptació climàtica i desenvolupament socioeconòmic. A més, tots els projectes tindran com a població prioritària els adolescents, les persones grans, els migrants i les dones.

TRANSFORMACIÓ INTEGRAL Entre els projectes urbanístics més destacats trobem la reurbanització del carrer Pepe Rubianes, la transformació de les places d’Antoni Genescà i dels Fotògrafs Catalans, la segona fase de la reforma del Pou de la Figuera, l’obertura d’un nou espai al carrer Maria Casas i Mira, les millores als patis de l’Institut Elisabets i la pista Pau Claris o la creació d’un nou equipament d’ensenyament musical al Raval. A més, continua

————————— “Volem que no tenir ascensor no sigui una barrera i fer més accessible la ciutat” —————————

#0 octubre|novembre 2025

avançant el Programa Finques d’Alta Complexitat amb accions pilot al carrer Om per millorar con-

8

vivència i crear llocs de feina.

En l’àmbit educatiu, es mantenen els projectes Prometeus, que facilita l’accés universitari dels adolescents; Caixa d’Eines, que amplia les activitats artístiques i científiques a les escoles, i Extra!

Extra! o Menja Llibres, que reforcen competències i hàbits lectors.

Com a novetat, Ciutat Vella impulsa en aquesta nova edició del Pla de Barris el projecte Lletres Bressolades, una iniciativa de dinamització lectora adreçada a la petita infància i les seves famílies.

Finalment, el desenvolupament socioeconòmic s’enforteix amb nova formació ocupacional, incentius a la contractació local i el programa Concilia de cures per a famílies.

CENTRE COMERCIAL

9

#0 octubre|novembre 2025

Les comissions de Sants enceten la temporada 2026 amb una

crida urgent a nous voluntaris

El teixit veïnal del barri alerta d’un relleu generacional necessari i reclama més suport per continuar fent possible una de les celebracions més estimades de Barcelona, la Festa Major de Sants

Lourdes Tasies Cano Amb l’arribada de la tardor, les comissions de la Festa Major de Sants enceten una nova temporada de treball. Encara amb la ressaca emocional de les celebracions d’agost, molts dels seus membres ja planifiquen l’any vinent.

Els mesos previs són intensos: cal buscar finançament, planificar activitats, pensar en la decoració i, sobretot, sumar mans.

La Judith Santos, que va aterrar fa sis mesos al districte de Sants-Montjuïc, va descobrir tota la feina que hi ha darrere de la Festa Major gairebé per casualitat. “Vaig arribar a Sants aquest juny per obrir un espai d’arts escèniques, i mentre jo muntava el meu local, al carrer hi havia gent treballant cada dia. No els importava la calor o les hores. Em va sorprendre la seva dedicació, i vaig voler formar-ne part”, recorda. Des d’aleshores, s’ha con-

#0 octubre|novembre 2025

vertit en una més de la comissió del carrer Galileu, un dels trams històrics de la Festa Major. La seva presidenta, Sònia Miró, confirma la realitat que moltes comissions comparteixen: “Hi ha una idea equivocada. La gent pensa que només fem 7 dies de festa i prou.

Però darrere hi ha un any sencer de feina. Ens reunim, fem activitats, gestionem permisos, disse-

10

nyem decoracions… Tot això és voluntari, i sense més gent, és impossible sostenir-ho.”

De vint comissions a onze: una festa que resisteix Fa només unes dècades, la Festa Major de Sants comptava amb prop de vint comissions de carrer. Avui, en queden onze. El motiu principal: la falta de relleu generacional.

El president de la comissió de Vallespir de Dalt, Amadeu Cervera, ho explica amb nostàlgia.

“Fa 41 anys que soc al capdavant, la mateixa edat que té la comissió. Abans érem molts més, tot el barri s’hi implicava. Ara costa trobar gent jove que vulgui comprometre’s durant tot l’any. I sense aquesta ajuda, moltes comissions han anat desapareixent.”

El seu testimoni contrasta amb el del Víctor Mateu, de 21 anys, un dels pocs joves que s’han incorporat recentment. “Vaig començar ajudant perquè l’Amadeu es

va fer mal i necessitava suport.

No sabia on em ficava, però ara no m’imagino un dia sense ells (la gent de la comissió). És molta feina, sí, però també molta satisfacció. Quan veus el carrer ple de gent i saps que tu has contribuït a això, t’omple molt.”, comenta.

————————— “Hi ha una idea equivocada. La gent pensa que només fem 7 dies de festa i prou. Però darrere hi ha un any sencer de feina” ————————— LA CRIDA A VOLUNTARIS: “CADA MÀ COMPTA” Les comissions de Sants ja han començat la campanya coordinada de captació de voluntaris. A través de les xarxes socials i trobades obertes, volen mostrar com es treballa des de dins i animar els veïns a implicar-se. “Cada voluntari és clau”, afirma Cervera. Així mateix, la presidenta de la Federació de la Festa Major de Sants, Aina Puerto, reforça la idea: “Quan t’involucres, descobreixes una al-

tra cara del barri. Coneixes gent, aprens, i formes part d’una tradició nostra. No és només decorar un carrer, és construir un espai de convivència i identitat col· lectiva.”

Per a Puerto, el repte principal és fer entendre al veïnat que tothom hi té un paper: “Alguns poden ajudar amb la decoració, altres en la comunicació, o en la logística. Tot suma.”

PRESSUPOSTOS DESIGUALS I REPTES LOGÍSTICS Malgrat la passió i la dedicació, les comissions han de fer front a limitacions econòmiques i burocràtiques que sovint dificulten la seva tasca. Cada carrer ha de gestionar el seu propi pressupost, i aquest depèn, en gran part, de subvencions municipals i de les aportacions dels comerços i veïns del barri. Això implica hores de gestió, correus, justificacions i negociacions que, moltes vegades, passen desapercebudes.

“Enguany només podem tallar el carrer quatre cops. Hi ha restriccions i despeses que se t’escapen de les mans. Hi ha moments que penses: ‘Amb una mica més de

suport, faríem miracles’”, explica una voluntària que prefereix mantenir l’anonimat.

Aquestes desigualtats econòmiques també afecten la capacitat d’organitzar activitats durant

11

#0 octubre|novembre 2025

la Festa Major. Hi ha carrers que poden oferir concerts, sopars populars i jocs infantils, mentre que d’altres es troben en una situació “més limitada”, amb programes més modestos però igualment carregats d’il· lusió. Tot i això, totes les comissions comparteixen el mateix objectiu: preservar l’esperit comunitari i continuar fent de la festa un espai de trobada, convivència i identitat compartida, on el barri s’explica i es reconeix a si mateix.

————————— “El valor de la Festa Major de Sants va més enllà de la celebració festiva. És un símbol de cohesió veïnal, creativitat popular i resistència cultural” ————————— TRADICIÓ, IDENTITAT I FUTUR El valor de la Festa Major de Sants va més enllà de la celebració festiva. És un símbol de cohesió veïnal, creativitat popular i resistència cultural en un barri que ha viscut grans transformacions urbanístiques, socials i demogràfiques al llarg de les darreres dècades. En un context en què la

#0 octubre|novembre 2025

vida comunitària sovint es veu diluïda pel ritme urbà i la pressió immobiliària, la festa esdevé

12

un espai on els vincles es reforcen i la memòria col· lectiva es renova.

Per aquest motiu, la crida és clara i compartida per totes les comissions: Sants necessita noves mans. No només per garantir la continuïtat d’una tradició catalana, sinó també per mantenir viva una manera de viure i entendre el barri, basada en el suport mutu, la convivència quotidiana i la implicació directa dels veïns. “Sense els voluntaris, no hi ha festa. Amb cada persona que s’hi suma, el barri creix una mica més”, assegura Santos, que recorda que qualsevol aportació, per petita que sigui, té un impacte real.

13

#0 octubre|novembre 2025

Un viatge en METRO al passat El metro de Barcelona celebra 100 anys de transformacions amb visites guiades als racons més amagats

Adrià Torres Moreno / Adrià Miró Canturri Un segle d’història ofereix una trajectòria farcida d’anècdotes i moments memorables. Racons amagats que gairebé ningú coneix, zones restringides que possiblement només haurem vist en fotografies o centenars d’històries dels qui hem passat pels seus passadissos. El metro de Barcelona està de celebració amb el centenari del seu naixement i, per això, s’ha marcat com a objectiu donar a conèixer tots aquells espais invisibles pels seus usuaris, però alhora indispensables i curiosos per entendre la trajectòria d’aquest transport públic.

Probablement, una de les activitats més destacades és la visita a dues estacions fantasmes, que suposen un autèntic viatge al passat. Es tracta de l’estació de Correus i la de Gaudí: dos enclavaments amb experiències ben diferents.

#0 octubre|novembre 2025

SENSE VEURE LA LLUM El cas de l’estació de Gaudí és potser el més curiós. Construïda el 1968, un canvi en el traçat de les línies del metro i la proximitat de l'estació de Sagrada Família van fer que l'estació no s'arribés a estrenar mai. Situada sota l’avinguda Gaudí, entre els carrers Rosselló i Lepant, l’estació conserva intactes les seves andanes i vestíbuls. Al llarg dels anys, els seus espais han servit per a usos interns de TMB, campanyes publicitàries o activitats culturals, però mai no han acollit el flux diari de passatgers.

Durant aquests dies, l’estació s’ha convertit en un museu vivent.

En les visites guiades que s’han fet el passat octubre i que s’han ampliat per aquest novembre s’ha pogut conèixer la història dels 100 anys de la xarxa de metro amb diferents visuals basats en l’espai digital “Crònica d’un viatge.

Història de la xarxa de metro de Barcelona”, un vídeo que explica la història de l’estació i diversos

14

Vestíbul de l'estació Gaudí. Antiga màquina expenedora

elements que formen part de la història del suburbà. Bitllets, mapes, telèfons o màquines antigues han transportat els seus visitants al segle XX. MIG SEGLE ATURADA Pel que fa a l’estació de Correus, aquesta sí que va funcionar.

Concretament, entre 1934 i 1972.

Formava part del Gran Metro, però va quedar en desús quan l’actual línia 4 es va allargar fins a la Barceloneta.

La seva visita és un pèl diferent de la de Gaudí i només és apta per als visitants més intrèpids. En el seu cas, només es poden fer de nit i en jornades sense treballs de manteniment, ja que els trens de l'L4 continuen circulant per les vies adjacents. Els primers grups que ja l’han passat a veure han iniciat el recorregut des de l’andana de Jaume I en direcció La Pau, han baixat a via i han caminat uns 200

————————— Situada sota l’avinguda Gaudí, entre els carrers Rosselló i Lepant, l’estació conserva intactes les seves andanes i vestíbuls ————————— metres fins a les restes de l’estació.

Alguns participants han destacat la diferència de “viure” l’espai des del túnel respecte a veure’l des del comboi en marxa, i han subratllat el

Dona motorista en un tren del metro durant la Guerra Civil. Autor: Pérez de Rozas. AFB.

15

valor històric d’un lloc “aturat en el temps” des de fa més de 50 anys.

Per les condicions tècniques, en aquestes dècades no s’ha rehabilitat l’estació, però sí que s’hi han conservat elements com antics anuncis, el rètol, les rajoles i una andana, i s’hi ha incorporat recentment algun recurs museístic, com la recreació sonora de les obres del 1934.

Més enllà de les visites a les estacions fantasmes, també han organitzat itineraris a vuit espais diferents, incloent-hi el Centre de Control, els tallers de Santa Eulàlia, la subcentral elèctrica de Mercat Nou o l’escala de cargol d’Urquinaona.

ELS PRIMERS PASSOS La història del metro està marcada per canvis constants, molt influïts per la situació política i social de les diverses èpoques. Davant del creixement de principis del segle XX, Barcelona es va plantejar la incorporació d’un transport subterrani com el que tenien Londres i Budapest. No seria fins als anys vint del segle XX, després de més d’una dècada de projectes i expectatives, que Barcelona podria fer realitat l’anhel de formar part del selecte grup de ciutats amb metro.

El metro de Barcelona comença a prendre forma a partir de 1920 amb la constitució de dues companyies creades per executar els primers projectes de transport subterrani a la ciutat. El Gran Me-

#0 octubre|novembre 2025

Andana de l'antiga estació de Correus

rollismo”. Durant aquestes dues dècades, Barcelona experimenta un creixement sense precedents que fa necessari expandir i municipalitzar el metro per garantir la mobilitat arreu de la ciutat. És una etapa caracteritzada per un fort impuls del Transversal, que creix en direcció Besòs i arriba al barri de Sant Andreu.

UNA NOVA ETAPA Durant els darrers anys del franquisme i l’inici de la Transició democràtica, Barcelona entra en una tropolitano de Barcelona S.A. i el Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A., popularment coneguts respectivament com “el Gran Metro” i “el Transversal”, van néixer amb l’objectiu d’impulsar el desplegament de la xarxa de metro a la Ciutat Comtal.

Cada societat va aportar la seva pròpia visió sobre com adaptar-se a les necessitats de la ciutat i als reptes tècnics que plantejava un projecte com aquell. El Gran Metro construeix el primer tram de la primera línia del metro de Barcelona entre Catalunya i Lesseps (actual L3) i poc després el Transversal inaugura el seu primer recorregut entre Bordeta i Catalunya (actual L1), establint així els fonaments de la xarxa que coneixem avui.

Estació de Jaume I, any 1933.

Foto Brangulí

Dona fent de cap de tren durant la Guerra Civil.

Autor: Pérez de Rozas. AFB.

EVOLUCIONS EN EL FRANQUISME Durant la guerra, els bombardejos i la logística militar fan que túnels i estacions es converteixin en refugis antiaeris per a les persones i magatzems de material militar. La postguerra és igualment dura: els talls elèctrics, la manca de recursos i la repressió política i depuració sobre els empleats deixen el servei de metro amb una manca important de materials i mà d’obra.

La xarxa de metro agafa un nou impuls als anys 50: és el període popularment conegut com “desar-

#0 octubre|novembre 2025

Estació de Santa Eulàlia, 1956.

Foto A. Hustwitt

16

Anticipem el què, el com i l’on de la reinvenció

Un espai d'innovació tecnològica on més de 300 empreses impulsen la indústria 4.0 i generen oportunitats promovent el talent i el progrés de la regió metropolitana de Barcelona.

17

#0 octubre|novembre 2025

etapa de grans canvis socials, polítics i urbanístics. En aquest context, entre 1968 i 1982, el metro esdevé una eina clau per vertebrar ja no només la ciutat, sinó tota l’àrea metropolitana. Es prolonguen les línies existents –les actuals L1, L3, i L5–, tot millorant la cobertura territorial i la connexió amb nous barris i municipis limítrofs com l’Hospitalet i Cornellà i neix una nova línia, l’L4. Amb la creació de Transports Municipals de Barcelona (TMB) i el traspàs de competències a la Generalitat, s’inicia una nova etapa de gestió integrada i planificació coordinada del transport públic.

Impulsada per la candidatura de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, la dècada dels vuitanta marca l’inici d’una profunda transformació d’una ciutat. En conseqüència, el metro també es transforma: guanya pes com a infraestructura clau per a la mobilitat metropolitana, s’estén cap a nous municipis i es converteix en una peça fonamental per articular una ciutat que aspira a ser capital mundial.

EL SEGLE XXI El metro de Barcelona inicia el segle XXI adaptant-se al nou mil· lenni amb una aposta decidida per l’expansió territorial i l’avenç tecnològic. La implantació de la integració tarifària suposa un gran avenç per a la ciutadania, en facilitar l’ús combinat de diversos mitjans de transport amb un mateix títol i en promoure el transbordament dins l’àrea metropolitana.

En paral· lel, s’obren noves línies com l’L11 i els primers trams de l’L9/10 a nord i sud de la ciutat, es consolida la conducció automàtica sense conductor i es millora l’accessibilitat arreu de la xarxa. El metro enforteix així el seu paper com a columna vertebral del transport públic metropolità.

En aquesta última dècada el metro de Barcelona escriu el seu darrer capítol fins a dia d’avui. És una etapa marcada per l’extensió cap a l’àrea metropolitana, amb l’arribada al port i a l’aeroport, i per l’aposta decidida per l’accessibilitat i la tecnologia. En aquest context, el 2013 es dona llum verda a la T-Mobilitat, que s’implanta progressivament fins a la seva activació el 2024, el mateix any que marca l’inici de la commemoració del centenari del ————————— La darrera dècada és una metro.

A dalt: Accés a l'estacio d'Espanya L3 l'any 1981. Arxiu Fundació TMB. Al mig: Venda de bitllets a taquilla a final dels anys 80. Foto Canet. Arxiu Fundació TMB. A baix: Vestíbul de l'estació Jaume l'any 1983. Foto Canet.

#0 octubre|novembre 2025

etapa marcada per l’extensió del Metro cap a l’àrea metropolitana —————————

18

Aquí, ens mou la qualitat

Per això, l’aigua passa gairebé 400.000 controls anuals durant el seu recorregut fins a arribar a tu, amb la màxima qualitat i totes les garanties sanitàries.

Descobreix més a aiguesdebarcelona.cat

19

#0 octubre|novembre 2025

BARCELONA 500.000 TURISTES COLLBONI OBRE UNA NOVA VIA DE COMUNICACIÓ MENYS: BARCELONA AMB LA CIUTADANIA LIMITARÀ L'AFORAMENT L’alcalde inicia un seguit de sessions en què respondrà AL PARK GÜELL ABANS telemàticament les preguntes més votades L’alcalde, Jaume Collboni, respondrà di- guntes i posteriorment es faran les sessiDEL 2027 rectament les preguntes sobre Barcelona ons d’una hora de connexió de l’alcalde en L'objectiu és limitar l'afluència i permetre “recuperar el parc pels barcelonins i barcelonines” ERC i el PSC a l’Ajuntament de Barcelona han arribat a un acord per reduir en mig milió el nombre de visitants anuals al Park Güell abans del 2027. La mesura es recull en una proposició que els republicans portaran a la Comissió d’Economia de dimecres, 22 d’octubre de 2025, amb el suport de l’executiu local. El límit d’aforament quedarà fixat en 4 milions de persones l’any, per sota dels 4,5 milions actuals (−11%), cosa que equival, segons les xifres comunicades, a 1.365 persones menys cada dia i 130 menys cada hora.

que li formuli la ciutadania a través de la plataforma decidim.barcelona. La primera d’aquestes sessions de preguntes ha tingut lloc aquesta tpassat octubre, en què l’alcalde ha contestat a les preguntes més votades d’entre totes les que els participants li van fer arribar a través d’aquest portal de participació.

directe, que es podran seguir a través de la mateixa plataforma digital.

Aquesta iniciativa d’aproximació de l’alcalde a la ciutadania se suma a altres que ja estan funcionant des de fa un temps i que responen a la voluntat de fer més proper el govern, i el mateix alcalde de la ciutat, a les persones.

El funcionament de la iniciativa és el següent: a través de la plataforma decidim. barcelona es va obrir un període perquè la ciutadania pogués enviar preguntes i es va anunciar la sessió durant la qual l’alcalde estaria connectat en directe responent aquestes preguntes. D’entre totes les preguntes plantejades, l’alcalde respon directament aquelles que hagin estat més votades a través de la mateixa plataforma. En les successives edicions de “Parla amb l’alcalde al decidim.barcelona” s’obrirà un nou període per enviar pre-

L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DESCARTA RECUPERAR EL PESSEBRE A SANT JAUME I N'INSTAL·LARÀ UN DE “MOLT MÉS GRAN” A DINS La líder d’ERC al consistori, Elisenda Alamany, ha qualificat l’acord d’“assumible” i ha defensat que permetrà “recuperar el parc pels barcelonins i barcelonines”.

Alamany ha explicat la proposta davant del parc i ha vinculat la reducció a la necessitat de reequilibrar la relació entre turisme i ciutat: “Reduir 500.000 dels 4 milions i mig que ja entren al parc anualment vol dir rebaixar 1.365 persones al dia i 130 persones l’hora”.

El govern municipal consolida el model estrenat la campanya passada i obre la porta a un muntatge interior de major format L’Ajuntament de Barcelona descarta recuperar el pessebre instal· lat tradicionalment a la plaça de Sant Jaume i repetirà la fórmula de l’any passat: un muntatge a l’interior de la casa consistorial. Ho ha confirmat el regidor de Cultura, Xavier

Marcé, que ha defensat que aquesta opció és “el que més justícia li fa” i ha avançat que enguany el pessebre serà “molt més gran”. Marcé també ha assenyalat que el que ha de fer la plaça de Sant Jaume és incorporar-se al conjunt de la il· luminació nadalenca de la ciutat, reforçant així l’atractiu lumínic del centre durant les festes.

L’anunci arriba després que PP i Vox hagin registrat a la Comissió de Cultura diversos precs sobre la qüestió. Amb la decisió, el govern municipal consolida el model estrenat la campanya passada i obre la porta a un muntatge interior de major format, alhora que posa el focus a l’exterior en l'escenografia lumínica de Sant Jaume. No s’han detallat encara dates ni característiques del nou pessebre.

#0 octubre|novembre 2025

20

BARCELONA BARCELONA JA HA RECUPERAT EL 80% DE L’ARBRAT AFECTAT PER LA SEQUERA A finals d’any s’hauran replantat 6.214 arbres dels 7.500 que es calcula que van quedar afectats Barcelona haurà recuperat, a finals d’aquest any, un 80% dels arbres afectats durant el període de sequera. Les tasques de plantació de la tardor permeten reposar un total de 1.839 arbres i, per tant, a finals d’any s’hauran replantat 6.214 arbres dels 7.500 que es calcula que van quedar afectats. Aquesta afectació procedia, tant dels efectes de la sequera com pel fet que no es van poder plantar a causa de les restriccions, o bé perquè van patir altres patologies.

Alhora, es preveu la reposició de planta arbustiva i de gespes, que també va ser una part important de la vegetació

EL METRO DE BARCELONA REGISTRA EL MILLOR AGOST DE LA HISTÒRIA EN SUPERAR PER PRIMER COP ELS 30 MILIONS D’USUARIS El transport d’autobús urbà a Catalunya es redueix un 0,5%, però es manté per sobre dels 21 milions de passatgers

especialment afectada per la situació de sequera. Pel que fa a la planta arbustiva, fins al mes de setembre passat ja s’havien recuperat 4,66 hectàrees de les 8,2 perdudes i ara el percentatge de recuperació augmentarà considerablement amb la plantació a tots els districtes.

També a finals d’any ja s’hauran recuperat més de 4 noves hectàrees de gespes.

El metro de Barcelona va tancar el millor agost de la seva història en superar per primer cop els 30 milions d’usuaris, segons les dades provisionals de l’Estadística de Transport de Viatgers de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que es remunten al 2012. El vuitè mes de l’any va registrar 30,3 milions de persones, un 6% més respecte al mateix període de l’any passat. De fet, la xarxa ferroviària del subsol barceloní ha viscut el millor estiu encadenant tres rècords mensuals (39 milions al juny i 38,1 al juliol).

COLLBONI ENCAPÇALA LA WMS A BARCELONA: “CAL QUE ENS MOBILITZEM COM A ÀREES METROPOLITANES" Més d’un centenar d’alcaldes, autoritats metropolitanes i locals i representants polítics d’arreu del món s'han reunit a Barcelona per debatre els grans reptes urbans del segle XXI Barcelona es va convertir entre el 14 i el 17 d’octubre en la capital mundial del debat metropolità amb la celebració del World Metropolitan Summit (WMS) i del 10è aniversari del European Metropolitan Authorities (EMA) Forum, organitzats per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Barcelona. Durant la intervenció inaugural, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va destacar “de reivindicar les metròpolis com les grans pro-

tagonistes de la vida ciutadana al segle XXI. El futur del món tal com el coneixem es juga, principalment, a les metròpolis, i ens pertoca a les institucions, doncs, treballar per millorar els nostres barris”.

“Cal que ens mobilitzem com a àrees metropolitanes. La Declaració Política que avui signem reitera que hem de jugar un paper clau i hem d’aconseguir ser reconeguts com a tal”, va dir Collboni. El document signat subratlla la importància d’enfortir la governança democràtica, les polítiques d’habitatge metropolitanes, la cooperació i la neutralitat climàtica. El WMS 2025 ha reforçat així el paper de les metròpolis com a aliats estratègics en la governança global i com a espais essencials per a la construcció d’un futur sostenible, just i inclusiu per a les pròximes generacions.

21

Quant a l’autobús urbà de Barcelona, igual que el metro, també va experimentar el millor agost de la sèrie històrica de l’INE, amb 15 milions de viatgers. La primera vegada que assoleix aquesta xifra i es tracta d’un 0,6% més que el vuitè mes del 2024 (14,9 milions).

#0 octubre|novembre 2025

Un projecte municipal que vol resignificar espais del districte amb intervencions pictòriques, escultòriques i lumíniques per reforçar la identitat col·lectiva i la cohesió social Lourdes Tasies Cano Nou Barris es convertirà, a partir d’aquest mes, en un gran laboratori artístic a cel obert. El projecte NOU Sentit Urbà, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, proposa una nova manera d’habitar i percebre l’espai públic: a través de la creació col· lectiva, la memòria compartida i l’art contemporani. Amb un pressupost de 953.000 euros, finançat pels Fons Next Generation de la Unió Europea, aquesta iniciativa vol portar formes singulars d’expressió cultural a zones del territori que sovint queden fora del circuit artístic més visible.

L’ART COM A PUNT DE TROBADA Amb aquest acte, des de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament es mostra l’impuls de voler que l’art serveixi per reconèixer-nos com a comunitat. El mateix reigidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, ha deixat clara la seva posició respecte a la importància de la integració de la cultura a la ciutat com-

NOU Sentit Urbà: l'art que transforma Nou Barris #0 octubre|novembre 2025

22

tal: “No es tracta només d’embellir figuratius basats en fotos d’arxiu, i el façanes, sinó de reforçar vincles, rus Sshhozzy, especialista en pintude donar veu a la gent del barri”. ra 3D i jocs visuals, que reflexionarà Aquesta és, de fet, la filosofia que sobre la memòria i la percepció. guia NOU Sentit Urbà: l’art com a ESCULTURES QUE INTERPEL·LEN vehicle de cohesió social i identiL’escultura també tindrà un patat compartida. Els veïns i veïnes per central en el projecte. El francès participaran en processos creatius Antoine Guignard treballarà la fusoberts, i les obres es conceben ta amb una tècnica que combina com a espais de diàleg més que no erosió i retrat per retre homenatge pas com a objectes tancats. a Carme Vila, figura destacada del Les intervencions es distribuiran teixit veïnal. A la plaça Salvador Puig per diferents punts del districte — Antich, el col· lectiu Todo x la Praxis des de la Via Favència fins al pas- desplegarà una intervenció particiseig Fabra i Puig— i combinaran pativa amb materials reciclats que murals, esculvol amplificar ————————— tures i obres lules històries que “No es tracta només míniques. Cada conviuen en d’embellir façanes, sinó peça estarà aquest espai de de reforçar vincles, de vinculada a una donar veu a la gent temàtica social del barri” o històrica, i la ————————— selecció d’artistes respon a una voluntat d’hibridar mirades i orígens diversos.

memòria col· lectiva.

Un altre nom propi serà el d’Octavi Serra, artista i fotògraf barceloní, que instal· larà una escultura titulada Atenció: zona en procés de turistificació a la Via Favència, en una clara crítica als processos urbanístics i econòmics que transformen la ciutat.

El col· lectiu Basurama, fundat el 2001 i especialitzat en la recerca sobre residus i processos productius, completarà aquesta secció escultòrica amb una obra que convida a repensar la sostenibilitat i el consum.

LA LLUM COM A LLENGUATGE Les nits de Nou Barris també

MURALS AMB ÀNIMA DE BARRI El color arribarà primer a les parets. El muralista Jay Kaes, resident al Regne Unit, transformarà la façana del número 230 de la Via Favència en una obra que reivindica l’esport com a eina de cohesió. A pocs metres, l’artista ucraïnès Dima Korma proposarà una intervenció que dialoga amb l’entorn a través de formes i colors que busquen l’harmonia amb l’espai.

També el passeig Fabra i Puig 370 acollirà la creació de Doa Oa, que aborda l’ecologisme i la relació entre natura i ciutat: una mena de “reforestació simbòlica” d’un entorn urbà sovint mancat de verd. Fins i tot, al carrer Aiguablava 7, la pintora basca Udatxo s’inspirarà en les dones de la Trinitat, en especial en la figura de Matilde Climent, activista social històrica del barri.

Finalment, les façanes del carrer Platja d’Aro completaran el recorregut mural amb dues propostes molt diferents: l’artista portuguesa Mariana Santos, que ret homenatge a la gent gran a través de retrats

23

#0 octubre|novembre 2025

jecte. Sempre he admirat a molts artistes, però mai havia vist el procés de creació. Ara podré gaudir d’aquesta experiència. A més, crec que tots ells són molt propers. Tinc moltes preguntes a fer”, explica la Sabina Delgado, alumna de l’institut Escola Ferrer i Guardià.

canviaran de color. A la Biblioteca de Nou Barris, el reconegut Spidertag, pioner en l’art amb neó interactiu, instal· larà una peça lumínica que permetrà al públic participar activament a través de sensors de moviment.

Mentrestant, el col· lectiu Basurama tornarà a intervenir al Centre Esportiu Municipal Turó, amb una obra titulada Llum en moviment, que simularà el batec d’un cor com a metàfora de la vitalitat del districte.

————————— Cinc centres de Ciutat Meridiana i Vallbona acolliran murals creats conjuntament amb l’alumnat i el professorat —————————

ART QUE ENTRA A LES AULES Una part del projecte s’endinsa també en el món educatiu. Cinc centres de Ciutat Meridiana i Vallbona —entre ells l’Institut Escola Ciutat Comtal, l’Institut Escola Elisenda de Montcada o l’Institut Escola Ferrer i Guàrdia— acolliran murals creats conjuntament amb l’alumnat i el professorat.

L’objectiu és obrir un diàleg sobre la convivència, la diversitat i el paper de l’art en la construcció del pensament crític. “Vull estudiar Belles Arts i m’emociona aquest pro-

#0 octubre|novembre 2025

24

UNA CIUTAT QUE ES REPENSA El projecte NOU Sentit Urbà no es concep com una acció aïllada, sinó com una peça més d’un pla global de regeneració urbana i cultural a Nou Barris. Els Fons Next Generation també finançaran la rehabilitació del Rec Comtal, amb l’objectiu de convertir-lo en una via verda pedalable, i la creació d’un espai expositiu i museografia digital a la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova. A més, s’impulsarà la recuperació de fonts històriques del Parc Natural de Collserola, reforçant el vincle entre ciutat i natura.

25

#0 octubre|novembre 2025

BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TRIA A MARTA SENDRA COM A NOVA COMISSIONADA D’EDUCACIÓ Aquest nou càrrec vol dotar a la política educativa municipal de més eines per donar resposta als nous reptes educatius Marta Sendra Ibáñez serà la Comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta figura tindrà com a objectiu refermar el compromís del Govern municipal amb l’enfortiment de les polítiques educatives locals, entenent-les com una eina essencial per tal de garantir la igualtat d’oportunitats i la participació activa de tota la ciutadania. I és que l’educació és una política clau per a la transformació social, la cohesió comunitària i el desenvolupament sostenible de la ciutat.

Amb aquesta voluntat es proposa el no-

menament de la Comissionada d’Educació per tal de continuar impulsant i donar suport polític a la Regidoria d’Educació, de la que dependrà orgànicament. Tanmateix, reforçarà la seva capacitat de coordinació i interlocució amb els diferents agents dels deu districtes de la ciutat. Marta Sendra Ibáñez (Barcelona, 1956) té el títol de Magisteri per la Universitat Autònoma de Barcelona i té dos postgraus, un d’Educació Especial i l’altre d’Educació Física. Gran part de la seva carrera professional ha estat en el món de l’educació especial.

LA FUTURA CASA DEL CE EUROPA INICIA LES OBRES D'ADEQUACIÓ PER SUBSTITUIR AL NOU SARDENYA El projecte està pressupostat en 1,5 MEUR i el club barceloní podria començar a jugar a partir del 15 de gener L’Ajuntament de Barcelona comença les obres d’adequació del camp de futbol de gespa natural de Can Dragó, amb l’objectiu que pugui acollir els partits oficials del Club Esportiu Europa a Primera RFEF a partir del 15 de gener de 2026.

El projecte, amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, preveu ampliar la capacitat fins als 3.000 espectadors i renovar completament l’enllumenat del recinte. A més, inclou altres actuacions consensuades amb les entitats esportives que utilitzen habitualment l’equipament, per minimitzar l’impacte de les obres durant la seva execució. Situat al número 473 de l’avinguda Meridiana, al districte de Nou Barris, Can Dragó és actualment un espai dedicat principalment als entrenaments d’atletisme.

L’actuació preveu eliminar el carril de salt de llargada i salt de perxa per ampliar les dimensions del camp de futbol, així com reubicar el matalàs de salt de perxa i desmuntar la gàbia de llançament de martell i disc, ubicada dins del terreny de joc. També s’instal· larà un nou sistema de reg adaptat a la gespa natural. Per reduir les afectacions, el consistori ha treballat amb els gestors de l’equipament per millorar l’enllumenat de la zona del llac i adequar les zones verdes perquè s’hi puguin fer entrenaments.

#0 octubre|novembre 2025

26

BARCELONA CREA L’OBSERVATORI DE LA MOTOCICLETA PER FER AQUEST MITJÀ DE TRANSPORT MÉS SOSTENIBLE I SEGUR El manifest conjunt que han signat posa al centre la seguretat del vianant L’Ajuntament de Barcelona, amb la implicació dels actors principals del sector, impulsa l’Observatori de la Motocicleta, amb l’objectiu de fer més segur i sostenible aquest mitjà de transport. La moto representa el 30% dels desplaçaments en vehicle privat i el 6,2% del total, per la qual cosa és indispensable avançar cap a un model en consonància amb els objectius de la ciutat en matèria de reducció de la sinistralitat i descarbonització, i fer-ho amb consens amb el sector.

La creació de l’Observatori significa una fita en el sector de la moto ja que per primera vegada col· lectius com la patronal del sector Anesdor, l’entitat Motoristes per Barcelona i l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit, P(A)T, signen un manifest de col· laboració permanent amb un objectiu conjunt: implementar i millorar de manera contínua les mesures de seguretat i utilitat de la motocicleta a Barcelona per garantir que les decisions preses responguin a les necessitats reals dels usuaris i de la ciutat.

BARCELONA EL SUPERMERCAT 'OUTLET' QUE ARRASA A BARCELONA: PRODUCTES A 1 EURO L'empresa basa el seu èxit en un model de negoci poc habitual: recuperar i vendre excedents de grans marques, productes descatalogats o amb petits defectes d’embalatge Barcelona suma un nou actor al seu panorama comercial amb la inauguració del primer establiment de la cadena ‘Sqrups’, coneguda arreu d’Espanya pels seus preus d’autèntica liquidació. La nova botiga, situada al carrer Comte Borrell, 22, al cor de l’Eixample, és la primera que la marca obre a la capital catalana, ampliant així una xarxa que ja supera el centenar de punts de venda al conjunt de l’Estat.

LA GUÀRDIA URBANA DE BARCELONA INCORPORA 21 NOUS VEHICLES AL SEU PARC MÒBIL Amb aquesta adquisició el cos passa a tenir més del 50% de vehicles elèctrics o híbrids L’Ajuntament de Barcelona incorpora 21 nous vehicles que s’incorporen al parc mòbil de la Guàrdia Urbana i manté l’aposta clara per dotar la Guàrdia Urbana de més recursos, humans i materials amb l’objectiu de continuar millorant la resposta operativa a les realitats canviants i a les noves problemàtiques emergents, modelant la seva organització a les demandes de la ciutat per garantir i millorar la seguretat i la convivència a la ciutat.

Entre les mesures adoptades destaca la millora constant del parc mòbil de cos, que es troba en constant renovació.

L’alcalde ha expressat que des de l’Ajuntament “volem la millor Guàrdia Urbana. I això vol dir els millors recursos humans i tècnics”. En concret aquesta tarda s’han presentat 16 furgonetes Ford Trànsit de les quals quatre són híbrides endollables i tres 100 % elèctriques mentre que la resta són tèrmics, i cinc tot terrenys Dacia Duster, tots híbrids no endollables.

L’empresa, fundada a Madrid l’any 2014 per José María Cayuela, basa el seu èxit en un model de negoci poc habitual: recuperar i vendre excedents de grans marques, productes descatalogats o amb petits defectes d’embalatge. Aquesta estratègia permet oferir descomptes que arriben fins al 80% respecte al preu original.

Als prestatges de ‘Sqrups’ s’hi poden trobar des d’aliments bàsics fins a articles de papereria o drogueria, sempre amb ofertes sorprenents. Truites a 0,99 € o pizzes per menys de tres euros són només alguns exemples dels productes estrella que han consolidat la reputació de la cadena com a “outlet de l’alimentació”.

DUES DE CADA DEU PERSONES QUE HAN ACUDIT ALS SERVEIS LOCALS D'OCUPACIÓ HAN ACONSEGUIT FEINA Gairebé una de cada quatre empreses (24,4%) ha utilitzat els SLO per cobrir vacants laborals Els Serveis Locals d’Ocupació (SLO), impulsats per la Diputació de Barcelona, han obtingut una valoració de 9,3 sobre 10, una qualificació excel· lent que reafirma la seva posició de referent en inserció laboral a les comarques de Barcelona. Segons les dades recollides a 41 municipis, 2 de cada 10 persones ateses durant el 2024 han trobat feina, la qual cosa suposa una taxa d’inserció del 22%, que arriba fins al 29% en municipis de menys de 30.000 habitants.

Segons l’informe, gairebé una de cada quatre empreses (24,4%) ha utilitzat els SLO per cobrir vacants laborals, i prop de la meitat de les persones aturades (45,9%) de la província n’han estat usuàries; d’aquestes, una de cada deu ha aconseguit feina. També destaca l’augment de les vacants cobertes a través del web dels SLO, que arriben al 22,6%, gairebé un punt més que el 2023. Les ofertes gestionades directament pels serveis han permès omplir un 32,7% de les places totals, una dada que consolida la seva eficàcia com a intermediari laboral.

27

#0 octubre|novembre 2025

LA VIA BLAVA ANOIA,

fent camí pel riu per reconnectar amb el territori Allà on abans hi havia camins oblidats i trams industrials en desús, ara s’estén un camí que convida a caminar, pedalar i descobrir el patrimoni natural i cultural Redacció A pocs quilòmetres de Barcelona ciutat, el riu Anoia recupera el seu protagonisme, amb un procés de renaturalizació que convida a conèixer la comarca. És la Via Blava Anoia, el primer tram del gran projecte Vies Blaves Barcelona, impulsat per la Diputació de Barcelona. Un espai per al lleure i el turisme sostenible que acosta la natura a tothom: una oportunitat única per escapar-se un dia o un cap de setmana des de la capital.

UN PASSEIG PER LA NATURA I LA HISTÒRIA La fase 1 de la Via Blava Anoia recorre 19 quilòmetres entre Jorba i la Pobla de Claramunt, travessant Santa Margarida de Montbui, Igualada i Vilanova del Camí. És un itinerari amable, de pendent suau, que acompanya el curs del riu i que permet gaudir del paisatge, observar aus i plantes autòctones, i visitar elements patrimonials que expliquen segles d’història industrial i rural.

Durant el recorregut, el visitant pot aturar-se a l’ermita de la Mare de Déu de la Sala, al Molí de la Boixera, al barri del Rec d’Igualada o al Castell de Claramunt, que s’alça sobre el congost del riu. També hi ha

#0 octubre|novembre 2025

28

————————— Amb trams adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i senyalització inclusiva amb codis QR i Navilens, la via està pensada per ser una activitat per a tothom —————————

trams naturals de gran bellesa que coincideixen amb altres rutes, com el Camí Ignasià, el Camí de Sant Jaume o l’Anella Verda d’Igualada.

UNA ESCAPADA A PROP DE CASA El projecte de la Via Blava Anoia té una virtut especial: és un espai de natura de fàcil accés des de Barcelona. En menys d’una hora amb transport públic o vehicle privat, és possible gaudir d’una jornada de caminada o bicicleta en plena natura, amb serveis, allotjaments i restaurants a prop.

Aquest nou itinerari s’adreça a senderistes, cicloturistes, famílies, grups escolars o sèniors, i ofereix una experiència segura, accessible i respectuosa amb el medi ambient. Amb trams adaptats per a persones amb mobilitat reduïda

i senyalització inclusiva amb codis QR i Navilens, la via està pensada per ser una activitat per a tothom, des d’una sortida de diumenge fins a una ruta de cap de setmana.

UN PROJECTE AMB SEGELL EUROPEU I MIRADA SOSTENIBLE Aquest tram de l’Anoia el financen els fons Next Generation de la Unió Europea, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya.

La inversió total ha estat de 5,8 milions d’euros, dels quals 4,5 milions provenen de fons europeus.

La Diputació de Barcelona ha liderat un projecte que combina sostenibilitat, innovació i cohesió territorial. Els materials utilitzats provenen de boscos gestionats de manera responsable, i durant les

29

obres s’han reaprofitat els residus generats i s’han prioritzat sistemes d’eficiència energètica com la il· luminació solar i eòlica. A més, s’hi han instal· lat sis punts de socors connectats amb els serveis d’emergència, comptadors de visitants i senyals lluminosos.

Aquest conjunt d’innovacions situa la Via Blava Anoia com un model únic al sud d’Europa, i anticipa el que seran les futures vies del Cardener i el Llobregat, que completaran una xarxa de més de 250 quilòmetres de camins naturals al costat d’aquests rius de les comarques de Barcelona.

REDESCOBRIR EL PATRIMONI DE L’INTERIOR Amb les Vies Blaves en general i la Via Blava Anoia en particular, la Diputació de Barcelona vol dina-

#0 octubre|novembre 2025

————————— Una oportunitat per sortir de la ciutat i, en menys d’una hora, gaudir d’un camí fluvial, respirar aire net, escoltar el riu i connectar amb la natura i la història del país ————————— mitzar el territori i donar a conèixer un patrimoni sovint desconegut pels mateixos barcelonins. A banda de la bellesa natural del recorregut, la comarca de l’Anoia ofereix una àmplia oferta turística: el Museu de la Pell d’Igualada, el Molí Paperer de Capellades, l’ermita de la Sala o el Castell de Jorba.

La zona compta amb una àmplia oferta d’allotjaments i restauració, amb prop d’una quarantena d’establiments turístics i més de seixanta restaurants i bars, a més d’empreses de lloguer de bicicletes i serveis complementaris que faciliten i enriqueixen l’experiència del visitant.

La Diputació de Barcelona ja prepara campanyes de promoció, accions amb operadors del sector, i una prova esportiva prevista per la primavera del 2026 per consolidar la Via Blava Anoia com una nova destinació de turisme actiu i sostenible.

ment econòmic (ODS 8), i la innovació i les infraestructures sostenibles (ODS 9).

Posant en valor el riu com a eix vertebrador de territori i com a espai de convivència, la Via Blava Anoia representa una nova manera d’acostar la natura, el patrimoni i les persones a les persones i, a més, de fer-ho de manera responsable i inclusiva.

UN PROJECTE QUE NEIX AMB VOCACIÓ DE FUTUR La fase 1 de la Via Blava Anoia és només el començament del gran projecte Vies Blaves Barcelona. La Fase 2, que unirà La Torre de Claramunt amb Martorell a través de 46 quilòmetres, està prevista per al període 2027-2030, amb una inversió de 16,5 milions d’euros. Després vindran les Vies Blaves Cardener (52 km) i Llobregat (146 km), que completaran la xarxa fins arribar als 250

MÉS QUE UN CAMÍ: UNA APOSTA PEL TERRITORI Per a la Diputació de Barcelona, les Vies Blaves son molt més que un espai de lleure. És una eina de cohesió territorial, que connecta municipis i promou una economia local basada en el respecte i la sostenibilitat.

El projecte s’alinea plenament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, especialment els que fomenten la salut i el benestar (ODS 3), el treball digne i el creixe-

#0 octubre|novembre 2025

30

quilòmetres de recorregut total.

Quan estigui finalitzat, el projecte beneficiarà 48 municipis i tindrà una àrea d’influència de més de cinc milions de persones, el 70% de la població catalana, que viuen a menys de mitja hora de distància d’aquests rius principals dels rius principals.

UNA INVITACIÓ OBERTA Gaudir d’aquest primer tram de la Via Blava Anoia permet, per tant, redescobrir el territori des de la proximitat. Una oportunitat per sortir de la ciutat i, en menys d’una hora, gaudir d’un camí fluvial, respirar aire net, escoltar el riu i connectar amb la natura i la història del país. El projecte recupera la relació entre les persones i els rius, demostrant que la natura pot conviure amb la cultura i el patrimoni i que l’oci pot ser sostenible i saludable i estar a l’abast de tothom.

Som part del canvi

en contínua evolució

Transparent

Eficient Sostenible

Conectat

31

#0 octubre|novembre 2025

ÀREA METROPOLITANA L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA REBRÀ UN AJUT DE 5'4 MEUR PER IMPULSAR LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGE ASSEQUIBLE

BADALONA DESTINARÀ MÉS D'1 MEUR PER LES OBRES DE REHABILITACIÓ DEL MERCAT TORNER Les obres inclouen un conjunt d’intervencions de manteniment i millora per corregir les patologies estructurals i estètiques

L’AMB s'ha marcat com a objectiu construir 6.000 habitatges nous fins al 2030, tant de lloguer com de compra assequible Dins d’aquest marc, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) rebrà 5.399.120 euros per impulsar promocions de lloguer assequible. L’aportació s’inscriu en el protocol de col· laboració vigent des del 2020 entre l’AMB, el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU) i la Generalitat de Catalunya, i respon a la forta demanda d’habitatge assequible als municipis metropolitans. Amb aquesta ampliació d’un any addicional del protocol, els 5,39 M€ cofinançaran la construcció de 243 habitatges amb protecció oficial a Badalona, Cornellà de Llobregat, el Papiol i Gavà. Paral· lelament, l’AMB negocia amb el Govern central un nou protocol plurianual per sostenir el ritme de noves promocions.

L’Ajuntament de Badalona ha posat en marxa la licitació de les primeres obres d’adequació del Mercat Torner, una actuació que suposa el primer pas per a la seva rehabilitació integral i que té com a objectiu millorar la imatge, la funcionalitat i la integració urbana d’aquest emblemàtic equipament del barri del Progrés. Les obres, que executarà l’AMB, tenen una durada prevista de 12 mesos.

La injecció donada ara dona continuïtat als compromisos adoptats: • 2021: 8 promocions i 327 habitatges (Sant Just Desvern, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, Cornellà, Viladecans i Sant Andreu de la Barca), ja lliurats.

• 2022: 300 habitatges (el Masnou, Molins de Rei, Sant Boi, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans), en execució o lliurament.

• 2023: 254 habitatges (Cornellà, Montgat, Sant Vicenç dels Horts i Sant Just Desvern), en licitació d’obres.

• 2024: 265 habitatges (l’Hospitalet, Viladecans i Tiana), en redacció de projecte.

Aquestes inclouen un conjunt d’intervencions de manteniment i millora per corregir les patologies estructurals i estètiques que l’edifici ha anat acumulant amb el pas dels anys. Entre les principals actuacions hi ha la rehabilitació de la façana a la planta baixa, l’enderroc del voladís de formigó perimetral, la reforma de les entrades i redisseny dels accessos i la instal· lació d’un bany adaptat per a persones amb diversitat funcional. També s’hi retirarà l’envà pluvial de la façana de Güell i Ferrer per substituir-lo per un nou mur cortina d’estil similar al de la resta de façanes, amb la finalitat d’unificar la imatge exterior i millorar la il· luminació natural interior.

SANT JOAN DESPÍ BAT EL RÈCORD DE PARTICIPACIÓ A L'OPEN HOUSE AMB aquesta edició Sant Joan Despí s'ha sumat al festival amb 10 5.329 VISITANTS En espais arquitectònics L'Open House, la cita amb l'arquitectura de la ciutat celebrada el cap de setmana del 25 i 26 d'octubre, ha batut el rècord de participació des què s'organitza a Sant Joan Despí, fa 10 anys, amb 5.329 participants. Les obres modernistes de Josep Maria Jujol, la Torre de la Creu, amb 1.093 visites, i Can Negre, amb 1.065, han tornat a ser els espais que han rebut més visites a Sant Joan Despí. La Ciutat Esportiva Joan Gamper (961 visites), l'Estadi Johan Cruyff (533 visites), les Cotxeres del TRAM (509 visites) o l'Ermita del Bon Viatge (467 visites) han estat altres espais arquitectònics d'especial singularitat que han rebut més visites. En les 10 edicions celebrades hi ha hagut 35.459 visitants.

En aquesta edició Sant Joan Despí s'ha sumat al festival amb 10 espais arquitectònics: Can Negre i la Torre de la Creu, l'Ermita de la Mare de Déu del Bon Viatge, el restaurant Follia, la Ciutat Esportiva Joan Gamper i l'estadi Johan Cruyff, Cal Sandiumenge, i l'Ens d'abastament d'aigua Ter-Llobregat i les Cotxeres del Tram.

#0 octubre|novembre 2025

32

ÀREA METROPOLITANA L’HOSPITALET REGULA L’EMPLAÇAMENT DELS HABITATGES TURÍSTICS, APARTAMENTS, ALBERGS I ALLOTJAMENTS EDUCATIUS L’Ajuntament blinda el sòl residencial i vetarà nous habitatges i apartaments turístics a partir del 2028 El Ple municipal ha aprovat inicialment la modificació puntual del Pla general metropolità (PGM), que estableix les condicions d’emplaçament dels habitatges d’ús turístic (HUT), apartaments turístics, albergs de joventut i allotjaments destinats al col· lectiu educatiu a L’Hospitalet.

Segons el text, els habitatges d’ús turístic no es podran ubicar en tot el terme municipal, per garantir la suficient disponibilitat de sòl per a l’ús residencial habitual de la població. La Generalitat estableix un règim transitori de 5 anys (fins al 2028) per als habitatges d’ús turístic. A partir

d’aquest moment no podran haver-n’hi més. Respecte als apartaments turístics, quedaran en situació de disconformitat, és a dir, podran continuar amb l’activitat fins que finalitzi.

A més, els albergs de joventut i allotjaments educatius poden emplaçar-se només en edificis d’ús exclusiu i en vies amb una amplada mínima de 12 metres davant de la façana principal, per garantir unes condicions adequades d’accessibilitat i convivència amb l’entorn urbà. Al mateix temps, preveu una regulació diferenciada segons la densitat de població dels barris.

PROVA PILOT PER A REDUIR L’IMPACTE SONOR A LA C-31 AL SEU PAS PER CASTELLDEFELS I GAVÀ El Govern de la Generalitat redueix la velocitat màxima permesa en horari nocturn en un tram de sis quilòmetres Els Departaments de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i d’Interior engeguen una prova pilot a la C-31 al seu pas per Castelldefels (i Gavà) per a reduir l’impacte sonor de la infraestructura en l’entorn i, contribuir, així, a millorar la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania. Des de la nit del 26 de novembre es redueix la velocitat màxima permesa en horari nocturn en un tram de sis quilòmetres. Concretament, fins al 4 de desembre, cada nit entre les 22 hores i les 7 hores, es limitarà la velocitat màxima permesa a 70 km/h. Actualment, en aquest tram de la C-31 es pot circular com a màxim a 80 km/h o a 100 km/h, segons l’àmbit. Aquesta mesura anirà acompanyada de controls per tal d’assegurar-ne el compliment.

En el marc d’aquesta prova pilot, ja s’han instal· lat dos sonòmetres a la C-31, per a monitoritzar les emissions sonores abans i després de la reducció de la velocitat màxima permesa. Es calcula que aquesta mesura pot beneficiar a uns 2.500 veïns i veïnes i el trajecte només s’incrementarà en un minut.

ACABA LA TRANSFORMACIÓ DE LA BÒBILA COM A NOVA ILLA VERDA ENTRE L'HOSPITALET I ESPLUGUES L'actuació, de més de 3,1 milions d'euros, genera un refugi climàtic i millora l'accessibilitat L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments de l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues han completat la transformació de la plaça de la Bòbila, convertida en un espai renaturalitzat per cohesionar el límit entre les dues ciutats. L'actuació, sobre un espai de més d'11.700 m2, s'ha centrat a reduir l'efecte d'illa de calor urbana gràcies a nova vegetació que, alhora, crea un refugi climàtic. També s'ha millorat l'accessibilitat amb espais amb poc pendent i camins que connecten els diferents nivells, al mateix temps que s'han instal· lat paviments tous i permeables per absorbir l'aigua de pluja i evitar els tolls en cas de pluja intensa.

La nova Bòbila es diferencia en tres nivells. El més proper a la biblioteca es basa en una zona totalment pavimentada on s'ha construït una pèrgola coberta amb plaques solars per alimentar els equipaments culturals de l'espai. El segon nivell és a l'altura del mercat de Can Vidalet i incorpora més elements naturals, amb nombrosos arbres i sauló i sorra a terra, així com una zona de jocs infantils. El tercer nivell és el que dona accés al CAP.

33

#0 octubre|novembre 2025

EL RAVAL el cor de la moda de segona mà a Barcelona El barri concentra prop de trenta botigues especialitzades i s’ha convertit en un símbol de consum conscient, inclusiu i sostenible

#0 octubre|novembre 2025

Lourdes Tasies Cano “La història sempre es repeteix”, diu la dita. I al món de la moda, aquesta frase és gairebé una llei. A les portes del 2026, les estètiques dels anys noranta tornen a omplir els carrers, però aquesta vegada amb un rerefons diferent: la sostenibilitat. La roba de segona mà ja no és una excentricitat, sinó una resposta a la crisi climàtica, econòmica i social.

Segons dades del sector, Catalunya lidera la venda de moda de segona mà a l’Estat, amb més de 150 botigues actives. El 2024, el mercat va créixer un 5% i tot apunta que el 2026 superarà aquesta xifra. A Barcelona, l’epicentre d’aquest moviment té nom propi: el Raval. Amb 29 botigues especialitzades, el barri concentra la major oferta vintage i de segona mà de la ciutat. Per a molts, és el nou cor de la moda sostenible, un espai

34

on la roba té memòria i cada peça explica una història.

“NO SÓN CADENES, SÓN PROJECTES HUMANS” El gerent de l’Eix Comercial del Raval, Jordi Bordas, destaca la singularitat d’aquest succés: “El que fa especial el Raval és que aquí no hi ha franquícies, sinó persones.

Les nostres botigues són projectes petits, amb peces seleccionades i molt diverses. Cada local té personalitat pròpia i això és el que atreu la gent.” Segons Bordas, més enllà de la moda, hi ha una voluntat social: “La gent del barri no té grans recursos —els lloguers són alts i la vida és cara—, així que volem que el comerç sigui també un suport.

No només venem roba, sinó proximitat i comuni tat”, afegeix.

UNA NOVA GENERACIÓ DE CONSUMIDORS CONSCIENTS Els joves són el motor d’aquest

————————— “Abans, la roba estava feta per durar. Ara és gairebé d’un sol ús. El vintage és just el contrari: qualitat, història i valors.

No és només moda, és resistència” ————————— canvi. La Marina Costa, estudiant de Belles Arts, ho resumeix així: “Al Raval trobo peces úniques, amb història i molt més assequibles. A més, sé que estic fent un petit gest pel planeta. A més, quan compres roba de segona mà, aprens a valorar el que ja tens. No cal tenir més, sinó millor”.

Aquesta mirada connecta amb el moviment slow fashion, que defensa un consum més conscient i menys impulsat per les tendències efímeres. “És curiós com una peça que algú va deixar enrere pot tornar a tenir vida i significat

per a una altra persona”, reflexiona. “És una cadena preciosa.”

Carrer Tallers, Peu de la Creu o Ferlandina són punts de trobada per a aquesta nova fornada de consumidors que busquen autenticitat. Botigues com Araña Club o La Principal Retro ofereixen una experiència de compra lenta, personal i allunyada del soroll dels grans centres comercials. “Aquí la gent no entra per impuls, entra per curiositat i per plaer. És una compra amb sentit, no amb pressa.”, diu Costa.

DE LA FAST FASHION A LA CONSCIÈNCIA Molts dels comerciants del Ra-

35

val provenen del món de la moda convencional. És el cas de Nerea de Miguel, que després de treballar en grans cadenes va decidir obrir el seu propi local: “Abans, la roba estava feta per durar. Ara és gairebé d’un sol ús. El vintage és just el contrari: qualitat, història i valors. No és només moda, és resistència.” Al seu establiment, que prefereix mantenir en l’anonimat per preservar l’autenticitat, s’hi poden trobar Levi’s dels noranta, jaquetes dels setanta o camises dels 2000, totes presentades amb cura. “Vull que cada peça es vegi com una obra d’art. Aquí la roba es tracta amb respecte.” Tot i això, també alerta d’un risc latent:

#0 octubre|novembre 2025

“El que no vull és que el Raval perdi la seva essència. Si això es converteix en una moda elitista o gentrificada, perdrem l’ànima del barri.”

es complementen perquè tots els veïns volem el mateix: un barri viu, divers i sostenible.” Una idea que reflecteix la voluntat compartida de mantenir l’energia pròpia del Raval sense perdre l’arrel comunitària.

El mateix percep el propietari de la botiga UAO! Italian Stock & More, Davide Matera, una marca internacional que va triar el Raval “per l’esperit inconformista i multicultural” del seu entorn. “Aquí hi ha gent de tot arreu, com la roba que venem. És el lloc perfecte per a la nostra filosofia. A més, tenim preus fixos.

Pensem en l’economia de tots”, afirma amb convenciment.

En aquest teixit viu i en constant transformació, el comerç ————————— no és només una activi“Aquí no hi ha música tat econòmica: és una forta, la llum és suau i la manera de participar en gent et deixa espai. Puc la vida del barri, de conmirar la roba amb calma tribuir a la seva identitat i sentir-me tranquil. Això i d’imaginar com pot ser no passa a cap centre el Raval del futur.

UN ESPAI SEGUR I RELAXAT PER A TOTcomercial” HOM ————————— El barri, actualment, no només destaca per la seva oferta, sinó també per la seva accessibilitat emocional. Diverses botigues han adaptat els espais per fer-los més inclusius, especialment per a persones amb autisme o hipersensibilitat sensorial.

Nil Prats, de 27 anys, amb diagnòstic de TEA, explica: “Aquí no hi ha música forta, la llum és suau i la gent et deixa espai. Puc mirar la roba amb calma i sentir-me tranquil. Això no passa a cap centre comercial.” Carla Gómez, de 39 anys, ho comparteix: “He passat de comprar en línia a fer-ho en botigues físiques gràcies al tracte humà que trobo al Raval. Si em poso nerviosa, puc sortir, respirar i tornar. Aquí em sento segura.”

Aquesta atmosfera, més humana i menys agressiva, ha convertit el barri en un refugi urbà per a aquells que busquen una relació diferent amb el consum.

EL RAVAL COM A LABORATORI DE CANVI El barri de Ciutat Vella sempre ha estat un espai d’acollida i de creativitat, un lloc on les identitats, les llengües i les cultures es troben i es barregen de forma natural. Avui, a més, es presenta com un veritable laboratori de noves formes de comerç i convivència, on el petit comerç i les iniciatives independents conviuen amb projectes culturals i comunitaris. “Quan obre una nova botiga vintage, tots ens alegrem”, explica Laura Martí, veïna del barri. “Totes les botigues

#0 octubre|novembre 2025

36

COMPETÈNCIES

X COMPETIR

La formació continuada que t’acompanya

Millora les teves competències professionals i amplia coneixements en àrees clau com la IA, la facturació electrònica o el comerç internacional amb l’oferta formativa de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Consulta tots els cursos i tria el que millor s’adapti al teu perfil i a la modalitat que prefereixis: presencial i en línia.

FORMACIÓ PRESENCIAL

FORMACIÓ ONLINE

DIGITALITZACIÓ

PERSONAL I RRHH

• Automatitza processos fàcilment amb la IA (Make) • IA per a les vendes i el màrqueting • Intel·ligència artificial per RRHH • Copilot

• Nòmines i Seguretat Social: Domina el càlcul i gestió pas a pas COMERÇ INTERNACIONAL

• Gestió administrativa en comerç exterior.

Nivell 1 i 2

COMERCIAL I MÀRQUETING

IDIOMES

• Back office comercial: gestió, comunicació i tècniques de venda • Intel·ligència artificial aplicada per a comercials

• Anglès Emprearial (B2) ECONÒMICA-FINANCERA

• Finances, costos i pressupostos per a no financers

PERSONAL I RRHH

• Formadors interns i mentoring INFORMÀTICA I SOFTWARE

• Eines avançades d’Excel DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES

• Explora amb la IA i millora les teves habilitats personals • Lideratge i gestió d’equips per a comandaments intermedis COMERÇ INTERNACIONAL

ACCEDEIX A L’OFERTA FORMATIVA

• Guia per importar productes. 10 passos a seguir • Vendes internacionals: gestió logística i duanera

DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

COMPTABILITAT I FINANCES

• Tallers sobre la factura electrònica obligatòria i el reglament de facturació GESTIÓ EMPRESARIAL

• Gestió de Projectes i IA: la fórmula d’eficiència per a PIMEs

No et quedis enrere, lidera el canvi

37

#0 octubre|novembre 2025

BARCELONA GAIREBÉ 5 MILIONS DE PERSONES HAN PARTICIPAT EN EL SIMULACRE D'ALERTA MÉS MASSIU DE LA HISTÒRIA DE BARCELONA

CIUTAT VELLA CELEBRA LA DAVALLADA DEL 13,3% EN ELS FETS DELICTIUS DURANT L'ÚLTIM ANY El 88% dels fets continuen sent delictes contra el patrimoni, on els furts representen el 68,6% practicat 10.393 detencions.

La consellera Parlon ha explicat que només s'han rebut 101 trucades al telèfon d'emergències 112

La Junta Local de Seguretat de Ciutat Vella, presidida pel tinent d’alcalde Albert Batlle, ha revisat avui les dades delictives del districte entre octubre de l’any passat i setembre d’enguany. El balanç mostra una caiguda global dels fets delictius del 13,3% (de 44.430 a 38.513), mentre que la resolució d’aquests fets s’enfila fins al 46,7%, 4,1 punts més. En el mateix període, els cossos policials han

Uns cinc milions de persones han rebut el dilluns 3 d’octubre l'alerta Es-Alert d'emergències als mòbils en el simulacre més massiu que s'ha fet i que ha implicat l'enviament de l'alerta a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. En la valoració posterior a la prova, la consellera d'Interior, Núria Parlon, n'ha fet una valoració "positiva", després que els ciutadans hagin confirmat a través de respostes a 600 enquestes que en el 95% dels casos han rebut correctament l'alerta.

Parlon ha celebrat així que la cobertura ha estat "molt elevada" i ha reivindicat que cal fer proves del sistema també per "reforçar la cultura de l'autoprotecció".

ACORD ENTRE PSC I BCOMÚ PER LES ORDENANCES FISCALS 2026 A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

El 88% dels fets continuen sent delictes contra el patrimoni, que disminueixen un 14,9% (de 39.747 a 33.817). Dins d’aquest capítol, els furts representen el 68,6% i els robatoris amb violència o intimidació a l’espai públic se situen en el 10,2%, amb una baixada del 6,5%. En matèria antidroga, des del gener s’han desmantellat 51 punts de venda amb 72 detencions associades, i 11 detencions en set associacions cannàbiques que actuaven com a punts de venda. Segons la Junta, el fenomen vinculat a aquestes trames es troba en mínims de la darrera dècada.

El pacte preveu l'estudi de mesures com limitar alguns comerços i i sol· licitar al Ministeri un IBI progressiu en funció del nombre d'habitatges

Poc després de la realització del simulacre, Parlon ha explicat que només s'havien rebut 101 trucades al telèfon d'emergències 112, que, ha remarcat, són "poques" en comparació amb el volum de persones a les quals s'ha enviat l'alerta. La consellera d'Interior ha reivindicat que és important fer proves del sistema perquè és tècnicament complex, però també per "habituar-se", per saber quan s'han d'enviar alertes i quan no i per reforçar la cultura de l'autoprotecció entre els ciutadans.

#0 octubre|novembre 2025

L’Ajuntament de Barcelona i Barcelona en Comú han arribat a un acord per tirar endavant les ordenances fiscals del 2026.

El pacte preveu que el govern municipal incrementi fins a l’1,3% l’impost de béns immobles (IBI) aplicat als grans hotels a partir del 2027, així com l’estudi de noves mesures per frenar la proliferació d’establiments comercials de “baix valor per al territori”, com ara supermercats 24 hores, salons de bellesa integral o botigues de complements per a telèfons mòbils. L’acord també estableix que el consistori sol· liciti al Ministeri d’Hisenda una major flexibilitat en la llei reguladora de les hisendes locals, amb l’objectiu de permetre que Barcelona pugui aplicar un IBI progressiu en funció del nombre d’habitatges que posseeixi cada propietari.

Amb el suport de Barcelona en

38

Comú i el ja confirmat d’ERC, el govern de Jaume Collboni assegura així la majoria necessària per aprovar les ordenances fiscals del 2026. El tinent d'alcaldia d'Economia de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, ha afirmat que amb l'acord es fa "un pas endavant" que permetrà l'aprovació de les ordenances fiscals. Ha afegit que aquestes "no pugen la fiscalitat ni als ciutadans ni a les pimes" sinó que afecten la "fiscalitat turística".

BARCELONA IMPULSEN UNA PROVA PILOT DE PARADES DE BUS INTEL·LIGENTS PER MILLORAR EL SERVEI DE TMB Una quinzena de parades incorporen tecnologia de l’empresa Buspas per recollir dades en temps real i optimitzar l’oferta de transport públic En marxa una prova pilot de parades de bus intel· ligents que permetrà millorar l’operació i, en conseqüència, el servei de bus de la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Per ferho, s’ha implementat una nova tecnologia a una quinzena de parades s’ha començat a recollir dades en temps real per ajustar l’oferta de bus i l’atenció als usuaris d’una forma encara més eficient.

Es tracta de la proposta de l’empresa canadenca Buspas, guanyadora del repte de millora del servei de la xarxa de bus llançat pel Barcelona Innova Lab Mobility (BILM), iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i Fira de Barcelona, con-

EL PERIODISTA JOSEP CUNÍ, PREMI D'HONOR DE LA COMUNICACIÓ 2025 DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA El comunicador rebrà el guardó en el marc de la gala de la 38a edició dels Premis de Comunicació Local

juntament amb TMB. L’objectiu final és innovar en el servei de bus per oferir un millor servei aprofitant tota la informació que es pot recopilar des d’una parada, posant el focus en ajustar el màxim l’oferta a la demanda. La prova pilot tindrà una durada de dotze mesos, després de la qual s’analitzaran les dades obtingudes i se n’avaluaran eventuals futurs usos i aplicacions.

El periodista Josep Cuní (Tiana, 1953) rebrà el Premi d’Honor de la Comunicació 2025 de la Diputació de Barcelona en el marc de la gala de la 38a edició dels Premis de Comunicació Local. En el mateix acte – que se celebrarà el 13 de novembre - es lliuraran també els premis Tasis-Torrent de Premsa Local i Comarcal; Miramar de Televisions Locals; Rosalia Rovira de Ràdios Locals; al millor contingut en les modalitats de vídeo, àudio i multimèdia, i a la millor iniciativa comunicativa d’un ens local de la província de Barcelona. Enguany s’han presentat un total de 72 candidatures de tot Catalunya.

BARCELONA AJUDARÀ LA CIUTAT DE KHÀRKIV A MILLORAR EL BENESTAR DELS SEUS HABITANTS Collboni i el seu homòleg ucraïnès, Ihor Terekhov, signen un conveni al consistori barceloní L'Ajuntament de Barcelona ajudarà la ciutat de Khàrkiv a "recuperar els serveis públics i reforçar la resiliència de la ciutat per millorar el benestar dels seus habitants", segons una nota que ha fet públic el consistori de la capital catalana. L'alcalde barceloní, Jaume Collboni, i el de Khàrkiv, Ihor Terekhov, han signat l'acord de cooperació. El document signat compromet ambdues ciutats a reforçar els vincles per al foment del diàleg i la col· laboració, i a compartir iniciatives pel benestar de la ciutadania. Khàrkiv és la segona ciutat més gran d'Ucraïna i està situada al nord-est del país, a 30 quilòmetres de la frontera russa. És un dels focus principals de resistència del país veí.

Segons subratlla l'Ajuntament de Barcelona, la ciutat ucraïnesa es troba en una situació d'alta destrucció d'infraestruc-

tures essencials i dificultats greus en l'accés a serveis bàsics de salut i energia. En l'acord, les dues ciutats es comprometen a intercanviar experiències en àmbits com el desenvolupament del transport públic, la introducció de tecnologies digitals en la gestió municipal, energia, subministrament d'aigua i sanejament, polítiques de joventut, cultura, educació, polítiques inclusives i polítiques de protecció de la infància, dins el marc de les seves competències.

39

Els membres del jurat volen reconèixer al comunicador “la seva trajectòria professional marcada pel rigor, la innovació i el compromís amb la comunicació de qualitat”, així com “la seva contribució a dignificar el periodisme i a formar generacions de professionals”. Cuní ha estat una figura clau en la història de la ràdio i la televisió a Catalunya. Amb més de cinc dècades de dedicació, iniciades a Ràdio Joventut de Barcelona i Ràdio Terrassa, ha deixat empremta en mitjans com Catalunya Ràdio, TV3, COMRàdio, La Ser, RNE, 8tv o Cuatro TV.

#0 octubre|novembre 2025

Blanca Sorigué,

reelegida vicepresidenta de l’Associació Mundial de Zones Franques La directora general del CZFB, Blanca Sorigué, ha assistit a la 11a edició del Congrés Mundial de Zones Franques on s’han congregat 2.000 assistents procedents de 160 països i 114 ponents

Sergio Lahoz Dorante Del 10 al 12 d’octubre, el Hainan International Conference and Exhibition Center (Haikou, Xina) es va convertir en l’epicentre mundial de les zones franques. Més de 2.000 assistents de 160 països i 114 ponents van participar en l’11a edició del Congrés Mundial de Zones Franques, organitzat per la World Free Zones Organization (WFZO).

Entre els protagonistes, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) hi va jugar un paper destacat tant a l’agenda institucional com als debats de fons sobre comerç, sostenibilitat i innovació.

L’assemblea general de la WFZO va renovar l’òrgan de govern i va ratificar la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, com a vicepresidenta mundial —càrrec que ocupa des de maig de 2023—, mentre Mohamed Alzarooni es

#0 octubre|novembre 2025

manté com a president de l’associació. La continuïtat de Sorigué referma el pes de Barcelona en una xarxa que està redefinint la competitivitat global a partir de la digitalització, la reconfiguració de cadenes de subministrament i els objectius climàtics.

————————— A la taula dedicada a dones que lideren zones franques es va posar en relleu el paper creixent del lideratge femení en un sector tradicionalment masculinitzat ————————— En el programa de conferències, Sorigué va intervenir en dues sessions clau. A la taula dedicada a dones que lideren zones franques, compartida amb les directores de Port Klang (Malàisia) i JSEZA (Jamaica), es va posar en relleu el

40

paper creixent del lideratge femení en un sector tradicionalment masculinitzat. En una segona sessió sobre lideratge col· laboratiu, la directora del CZFB va subratllar el valor del congrés com a espai per “construir aliances i dotar els actors clau d’estratègies per afrontar desafiaments i aprofitar oportunitats”, i va reivindicar el model Barcelona com un cas d’èxit que genera activitat industrial de valor afegit i reté talent.

La proposta barcelonina es concreta en el Districte 4.0, la zona d’activitat econòmica que el CZFB impulsa per accelerar la transformació digital de la indústria i consolidar un ecosistema d’empreses capdavanteres en indústria 4.0.

La iniciativa s’alinea amb l’Agenda 2030 de Nacions Unides, posant la resiliència, la inclusió i la sostenibilitat al centre de les operacions.

La delegació també va mantenir

una intensa agenda institucional: visita a l’Institut Xinès per a la Reforma i el Desenvolupament (CIRD) —think tank públic especialitzat en polítiques de reforma— i reunió amb el Vicegovernador Provincial de Hainan, Yang Guoqiang. Hainan, en plena transformació com a Port de Lliure Comerç, aposta per l’alta tecnologia (IA, blockchain, biotecnologia, semiconductors i economia digital) com a vector de creixement, un terreny òptim per a sinergies amb el Districte 4.0.

El balanç és clar. El CZFB torna de Haikou amb més projecció internacional, més aliances i un mandat renovat per continuar posicionant Barcelona com a hub industrial i logístic de referència al Mediterrani. En un món que busca cadenes de subministrament més verdes i intel· ligents, la Zona Franca de Barcelona es presenta no només com a infraestructura, sinó com a plataforma que posa la sostenibilitat i la resiliència al centre.

41

————————— El CZFB torna de Haikou amb més projecció internacional, més aliances i un mandat renovat per continuar posicionant Barcelona com a hub industrial i logístic de referència al Mediterrani —————————

#0 octubre|novembre 2025

Una nova vida pel PALAU DE PEDRALBES L’objectiu és que la rehabilitació integral permeti ordenar-ne els usos i resoldre les patologies per esdevenir la segona seu institucional de la Generalitat

Ismael Lobo García El Govern ha decidit rehabilitar de manera integral el Palau de Pedralbes davant les deficiències estructurals detectades —tant a l’interior com a cobertes i façanes—, així com humitats, mancances d’accessibilitat i seguretat.

L’edifici, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i cedit a la Generalitat per l’Ajuntament de Barcelona el juny de 2022, combina avui usos institucionals i administratius: acull dependències de la Unió per la Mediterrània (UpM) i l’oficina de l’expresident Pere Aragonès.

Per ordenar-ne els usos i resoldre les patologies, el Govern licitarà un concurs de projectes per a una rehabilitació integral. L’objectiu és que el Palau esdevingui

#0 octubre|novembre 2025

la segona seu institucional de la Generalitat —després de la plaça Sant Jaume— i que estigui preparat per a reunions internacionals d’alt nivell, així com actes culturals i esdeveniments diversos.

————————— La intervenció es farà per fases per evitar el tancament total i preveu la finalització l’any 2030 ————————— OBRES PER FASES I CALENDARI La intervenció es farà per fases per evitar el tancament total i preveu la finalització l’any 2030. El concurs d’idees es vol resoldre a la primavera vinent i redactar el projecte executiu per iniciar les obres l’estiu de 2028. Es calcula que la planta noble podrà entrar en ser-

42

vei a finals de 2029, i que en el mateix període la UpM s’hi podrà traslladar.

L’ordre d’execució preveu: • Intervenció integral de cobertes.

• Impermeabilització del soterrani i del perímetre (rases).

• Rehabilitació de façanes.

• Reforma interior de plantes (uns 3.500 m² cadascuna, excepte la superior, d’uns 400 m²).

El concurs haurà de plantejar noves comunicacions verticals i accessos accessibles, incloent-hi un nou accés posterior.

NOVA DISTRIBUCIÓ D’USOS • Soterrani: instal· lacions i serveis (sales tècniques, magatzems, vestidors).

• Planta baixa: espais de representació (sales de gran i mitjana capacitat, biblioteca, sala del Tro, sala

d’Armes, cuina, capella).

• Primera planta: planta noble institucional (despatx del president, acollida d’autoritats, espais per a departaments i sales de reunions).

• Segona planta: oficines administratives del Govern, sales de reunions i UpM. • Darrera planta (400 m²): ús residencial per a convidats institucionals.

PRESSUPOST I GOVERNANÇA DEL PROJECTE La inversió total prevista és de 28 M€. El concurs de projectes disposa de 2,3 M€ (inclou disseny final, direcció i seguiment d’obra) i preveu una compensació de 5.000 € per als tres finalistes. El jurat estarà presidit per un membre del Departament de la Presidència i integrat per dos vocals més del mateix Departament, dos de Cultura, un de l’Ajuntament de Barcelona i fins a tres vocals designats pel COAC; la secretaria recaurà en un altre membre de Presidència.

La intervenció als jardins es limitarà a la zona d’ús privat del Palau.

————————— L’objectiu és que el Palau esdevingui la segona seu institucional de la Generalitat i que estigui preparat per a reunions internacionals d’alt nivell, així com actes culturals i esdeveniments diversos —————————

CONTEXT HISTÒRIC El Palau de Pedralbes té origen a la masia de Can Feliu (s. XVII); la finca fou adquirida el 1862 per Eusebi Güell, i reformada per Joan Martorell. Antoni Gaudí hi va intervenir (mur, pavellons de porteria, elements de jardí com la font d’Hèrcules). Entre 1919 i 1924, Eusebi Bona i Francesc Nebot el van transformar en Palau Reial; els jardins són obra de Nicolau M. Rubió i Tudurí. Al llarg del segle XX va tenir usos diversos (Residència Internacional, museus, seu republicana temporal, residència del cap d’estat durant el franquisme). Des de 2010 allotja la seu de la UpM en el sector est.

Amb aquesta operació, el Govern vol preservar el patrimoni i actualitzar-ne els usos per convertir Pedralbes en un equipament

43

#0 octubre|novembre 2025

El Camp nou es vesteix de

VERD:

així serà la nova zona oberta al barri

La remodelació del recinte preveu un parc urbà de 12.630 m² que substituirà l’antic aparcament i connectarà l’estadi amb els barris i equipaments del voltant Lourdes Tasies Cano La transformació del Spotify Camp Nou avança amb la mirada posada més enllà de les graderies. Una de les principals novetats és la creació d’una extensa zona verda en el lateral que limita amb l’Hospital de la Maternitat, on fins ara hi havia un aparcament descobert. L’espai, de 12.630 metres quadrats i concebut com a “espai privat d’ús públic”, vol actuar com a pulmó verd i punt de trobada obert a tota la ciutadania, integrant el recinte esportiu en la vida quotidiana dels barris que l’envolten.

#0 octubre|novembre 2025

Segons el Futbol Club Barcelona, la intervenció forma part de l’Espai Barça, un projecte que pretén “renaturalitzar” l’entorn i convertir-lo en un espai més amable, funcional i sostenible. El parc estarà obert sense tanques perimetrals i permetrà accedir a peu fins a les entrades de l’estadi. En dies de partit, es mantindran punts de parada per a autocars i vehicles autoritzats, sense interrompre la continuïtat de l’àrea verda.

D’UN APARCAMENT A UN PARC URBÀ DE CONVIVÈNCIA El nou espai combinarà zones de passeig, espais d’estada i àrees

44

enjardinades amb 88 arbres plan- de l’estiu mediterrani. El reg es tats de manera estratègica per farà per degoteig i s’alimentarà generar ombra. Es busca que el d’un dipòsit d’aigua de pluja, reparc no sigui un espai d’ús puntu- duint el consum d’aigua potable. al vinculat als partits, sinó un lloc Els arbres ja s’instal· laran en fase de trobada quotidià per a veïns, de creixement jove desenvolupat, estudiants universitaris i visitants. per afavorir la seva adaptació i reUn espai per poder caminar i sen- duir el risc de desperfectes. se desnivells, els recorreguts conPel que fa a la seguretat, s’innectaran els Jardins de la Materni- corporaran elements de protecció tat, els campus discreta com ————————— universitaris bol· lards fixos El nou espai combinarà propers i el teizones de passeig, espais i retràctils, evixit residencial tant barreres vid’estada i àrees enjardel voltant, gasuals o físiques dinades amb 88 arbres rantint plena plantats de manera estra- que trenquin la accessibilitat tègica per generar ombra integració amb per a persones l’espai urbà.

————————— amb mobilitat reduïda, bicicletes o cotxets.

CONVIVÈNCIA AMB L’ACTIVITAT DE L’ESTADI UN MODEL BASAT EN LA Tot i ser un espai obert, la planiSOSTENIBILITAT I L’ESTALVI ficació ha tingut en compte la coD’AIGUA existència amb dos aparcaments El disseny posa el focus en la soterrats interconnectats que se sostenibilitat. La vegetació esco- situen just sota el parc. Això comllida inclou espècies autòctones porta la presència de rampes, i subtropicals resistents a la se- ventilacions i zones de càrrega i quera i a les altes temperatures descàrrega que s’han dissenyat

45

#0 octubre|novembre 2025

————————— En dies de gran afluència, la zona permetrà canalitzar els fluxos de persones i garantir una evacuació ordenada ————————— La zona verda del lateral de l’estadi suposa un model de gestió urbana que combina sostenibilitat, mobilitat, seguretat i ús públic. És un pas més en la transformació del Camp Nou i dels seus entorns, amb la mirada posada en la ciutat i en els veïns, i en la creació d’un espai que sigui més que un estadi: un punt de trobada i de vida urbana constant.afirmen des de l’organització. per minimitzar l’impacte en l’ús públic de la superfície. En dies de gran afluència, la zona permetrà canalitzar els fluxos de persones i garantir una evacuació ordenada.

UN CANVI DE RELACIÓ ENTRE L’ESTADI I LA CIUTAT Encara no hi ha dates concretes de finalització, ja que la reurbanització dependrà de l’avanç de la construcció del pàrquing soterrat i de la rehabilitació del mateix Camp Nou. Els plànols preveuen una durada aproximada de vuit mesos per completar l’obra, amb la previsió que estigui operativa abans del retorn dels partits de la temporada.

#0 octubre|novembre 2025

46

25 anys de la Declaració de Patrimoni Mundial

www.tarragona.cat/Tarraco25

47

#0 octubre|novembre 2025

Renfe manté 16.000 usuaris malgrat el macrotall de l’R3, però en perd el 20% La companyia ha aplicat modificacions per millorar el pla alternatiu durant aquest primer mes en funcionament Albert Hernàndez/ Lourdes Casademont El portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, ha assenyalat que s’ha perdut un 20% dels usuaris en el primer mes del macrotall a l’R3 de Rodalies, que deixa sense trens la Garriga (Vallès Oriental) i Barcelona.

En una atenció als mitjans del passat 5 de novembre, Carmona ha detallat que en aquest període s’han mantingut uns 16.000 passatgers, ja sigui amb el trasllat per carretera amb autobusos o “desplaçant-se cap a trens de l’R2, en menor mesura, o l’R4”. Carmona ha recordat que en aquest tipus de situacions “sempre hi ha un

#0 octubre|novembre 2025

descens de viatgers”. Per tot plegat, ha fet una valoració “positiva” del primer mes i ha destacat millores com ara la “reconfiguració horària dels busos” que s’ha fet a la Garriga, amb una freqüència cada mitja hora.

Carmona ha dit que es tracta d’implementacions atenent “les demanades de mobilitat” gràcies a les converses amb els agents del territori, i acordades amb la Generalitat, ajuntaments i plataformes i entitats. El portaveu de Renfe a Catalunya ha apuntat que “s’ha passat d’una situació raonablement positiva”, tal com va valorar el primera dia, “a una situació estabilitzada”.

El portaveu de l’empresa ferro-

48

16 MESOS D'OBRES

————————— El portaveu de l’empresa ferroviària a Catalunya ha reconegut un increment del temps dels desplaçaments, però ha recalcat que “s’ha treballat per tal de minimitzar-ho” ————————— viària a Catalunya ha reconegut un increment del temps dels desplaçaments, però ha recalcat que “s’ha treballat per tal de minimitzar-ho” i ha apuntat que per aquest motiu “s’han posat serveis directes a les principals relacions de major demanda, Centelles cap a Barcelona”, així com des de Vic i la Garriga.

Carmona també ha justificat les modificacions fetes en aquest primer mes del pla alternatiu per carretera, perquè el “seguiment continu” que es feia de les dades “era necessari aquest increment en les hores punta”. En aquest sentit, ha puntualitzat que l'augment del pas de vehicles per la Garriga

ve motivat perquè “el gruix” dels passatgers són els del servei directe. Per una altra part, Carmona ha defensat que per la resta del dia, l’oferta atén “perfectament la demanda de viatgers”.

Carmona no ha descartat aplicar més “reajustos” més endavant, sempre i quan siguin essencials. El representant de la companyia ha assegurat que se segueixen analitzant les dades per valorar possibles canvis. D’altra banda, el portaveu de Renfe a Catalunya ha explicat que de cara a l’hivern s’estudiarà sumar més busos els caps de setmana per un “increment de la mobilitat que es produeix normalment per aquestes dates”.

49

El passat 7 d’octubre va començar el macrotall de l'R3 pel desdoblament entre Parets del Vallès i la Garriga i la remodelació de l'estació de Montcada Bifurcació. Les obres duraran 16 mesos, fins al maig del 2026 en la primera fase. En aquesta primera fase, Adif també ha aprofitat per realitzar treballs de reordenació de vies a l'estació de Montcada Bifurcació. És previst que durin fins al maig de l'any vinent. A raó d'aquestes obres a Montcada, s'ha optat per restringir la circulació de trens des d'aquesta estació fins a la Garriga, un tram que suma 17 quilòmetres. De fet, tampoc circulen trens de l'R3 des de l'Hospitalet de Llobregat fins a Montcada Bifurcació. Els que ho fan són de l'R4, una línia amb qui es comparteix totes les parades en aquest tram. Hi ha prevista una segona fase d'obres de l'R3, un cop finalitzada la reordenació de vies a Montcada i Bifurcació el maig del 2026. Si es compleix el previst, aniria fins al gener del 2027.

En aquest cas, la circulació interrompuda serà entre Mollet-Santa Rosa i La Garriga.

#0 octubre|novembre 2025

Combatre el canvi climàtic des de la gestió sostenible de l’aigua

Aigües de Barcelona referma el seu compromís amb el planeta i el medi ambient afrontant el repte de l’emergència climàtica Redacció El canvi climàtic és una realitat innegable i els seus impactes se senten a tots els racons del planeta. A Espanya, per exemple, la superfície afectada per incendis ha crescut un 80% en els darrers 5 anys i les onades de calor són cada vegada més freqüents i de major intensitat i durada. Les conseqüències també s’estan agreujant i s’estima que aquest estiu, només a Barcelona, s’han produït 630 morts atribuïbles a l’increment de la calor, fet que situa la capital catalana com la tercera ciutat europea amb més morts

#0 octubre|novembre 2025

per culpa del canvi climàtic.

————————— A la conca mediterrània, l’augment de la temperatura es preveu que sigui un 20% superior a la mitjana del planeta i l’aigua és cada vegada un recurs més escàs ————————— L’escalfament global és un desafiament especialment greu a la conca mediterrània, on l’augment de la temperatura es preveu que sigui un 20% superior a la mitjana del planeta i on l’aigua és cada vegada un recurs més escàs. En

50

aquest escenari d’escassetat hídrica estructural, les sequeres seran un fenomen recurrent i d’una intensitat creixent a la vegada que fenòmens de gran intensitat de precipitació com la dana també es produiran de manera més habitual.

REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS DE CO2 Aigües de Barcelona, companyia referent en la gestió de l’aigua des de fa més de 157 anys, fa front a l’emergència climàtica amb un full de ruta per assolir la descarbonització de les seves activitats i arribar a les emissions netes zero l’any 2050.

fonts renovables certificades i un projecte d’energia solar fotovoltaica a la planta de tractament d’aigües residuals (EDAR) de Gavà-Viladecans.

Per reforçar el compromís amb la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, Aigües de Barcelona avança en la descarbonització de la cadena de valor.

Des del 2021, l’entitat compta amb un Hub d’Acció Climàtica que ha impulsat la incorporació de criteris de sostenibilitat en les seves licitacions. Un exemple d’èxit n’és la compra de CO2 líquid, un reactiu dels processos de tractament a les estacions potabilitzadores que actualment ja prové en un 23% de fonts renovables.

En aquest camí cap a la sostenibilitat, el PERTE RESSONA de digitalització del cicle integral de l'aigua representa una oportunitat clau per accelerar la descarbonització del sector hídric. Reconegut pel Ministeri de Transició Ecològica, entre milers d’iniciatives subvencionades, com a projecte destacat pel seu caràcter innovador, propulsa l’ús de la tecnologia i la digitalització per optimitzar l'eficiència ener-

gètica i reduir l'impacte ambiental de les infraestructures hídriques.

Els seus objectius inclouen la reducció del 8% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, el 5% de la petjada hídrica i el 9,5% del consum energètic del servei metropolità.

Aquesta iniciativa d’Aigües de Barcelona està subvencionada pel MITERD (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) i cofinançada per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) en coordinació amb l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). Una altra aposta d’Aigües de Barcelona és la reducció de residus urbans fomentant l’aigua sostenible. Així doncs, el 2025 ha desplegat punts d’avituallament i fonts d’aigua potable en diferents esdeveniments esportius i culturals de l’entorn metropolità que han permès estalviar més de 2.000 kg de plàstic i 20.000 kg de CO2.

MÉS ENLLÀ DEL CO2 Més enllà de la descarbonització, en els darrers anys, la companyia està duent a terme iniciatives innovadores per reduir les emissions de metà i òxid nitrós, dos gasos amb un potencial d’escalfa-

Així ho avala el fet d’haver esdevingut la primera empresa del cicle integral de l’aigua del món amb els objectius de zero emissions netes (Net-Zero) aprovats per la Science Based Target initiative (SBTi), una iniciativa d’acció climàtica fruit de la col· laboració entre organitzacions de protecció del medi ambient i el Pacte Mundial de les Nacions Unides.

Aquest any 2025 la companyia està desenvolupant un Pla de Descarbonització alineat amb aquestes fites. En aquest sentit, treballa en diferents eixos en paral· lel, com ara l’impuls de la mobilitat sostenible (amb una xarxa de gairebé 180 vehicles elèctrics, el 75% de la flota) o la producció d’energia verda, amb el 100% de l’electricitat adquirida a la xarxa provinent de

51

#0 octubre|novembre 2025

————————— Les més de 230.000 tones de fangs generats, durant el 2024, a les plantes depuradores gestionades per Aigües de Barcelona van ser valoritzats, principalment en plantes de compostatge o a través de l’aplicació agrícola directa —————————

ment 27 i 273 vegades més alt que el CO2, respectivament.

Un d’aquests exemples és el projecte MEDAR, dirigit a la detecció i mitigació de fuites i emissions difuses de metà a través de diferents tecnologies de detecció i quantificació. Pel que fa a l’òxid nitrós, la companyia treballa en campanyes per quantificar-lo i en el desenvolupament d’una solució per minimitzar-ne la generació, implementada a la planta depuradora de Vallvidrera.

ECONOMIA CIRCULAR EN LA GESTIÓ DE FANGS Aigües de Barcelona ha evolucionat des d’un model lineal cap a un enfocament circular basat en la reutilització, la reducció de residus i la valorització de subproductes. Aquesta transició permet aprofitar al màxim els recursos, minimitza l’impacte ambiental i contribueix a la descarbonització del territori.

En aquest sentit, el 100% de les més de 230.000 tones de fangs generats, durant el 2024, a les plantes depuradores gestionades

#0 octubre|novembre 2025

per Aigües de Barcelona van ser valoritzats, principalment en plantes de compostatge o a través de l’aplicació agrícola directa. Això representa un estalvi d’emissions de prop de 15.000 tones de diòxid de carboni. A més la companyia treballa per transformar la gestió d’aquests llots per minimitzar-ne les emissions seguint un enfocament d’economia circular.

L’inici de les obres per a la construcció d’una plataforma de recepció i rehidratació de fangs a la depuradora del Baix Llobregat permetrà tractar més de 40.000 tones de fangs l’any provinents de la depuradora del Besòs. I a la planta depuradora de Montcada i Reixac s’està construint un sistema de digestió anaeròbica per produir fins a 3,2 milions de m3 de biogàs i disminuir el volum de fangs a gestionar. El nou sistema de cogeneració dotarà l’estació de depuració d’una autosuficiència energètica de prop del 60% que evitarà a l’atmosfera més de 7.600 tones de CO2.

ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC: AIGUA REGENERADA I SANEJAMENT SOSTENIBLE

52

Aigües de Barcelona ja desplega mesures d’adaptació al canvi climàtic conscient que algunes de les seves derivades ja són una realitat.

La principal iniciativa en aquest terreny és la producció d’aigua regenerada per tal de garantir l’abastament en períodes de sequera llargs com els esdevinguts recentment.

La companyia lidera projectes d’innovació enfocats a l’ús de models de reutilització d’aigua directa de manera segura, i treballa en altres estratègies com ara la recàrrega controlada d’aqüífers amb recursos hídrics alternatius o la renaturalització de les seves ecofactories amb impacte positiu sobre la biodiversitat.

D’altra banda, per minimitzar els efectes dels episodis de gran intensitat de precipitacions, ha esdevingut cabdal la minimització i control dels desbordaments dels sistemes unitaris de sanejament.

La xarxa de sanejament disposa de sobreeixidors que actuen per garantir la integritat de la infraestructura de manera segura, en cas d’un increment sobtat del cabal d’aigua residual.

53

#0 octubre|novembre 2025

#0 octubre|novembre 2025

54

LA VIOLETA DE GRÀCIA, un espai viu de cultura popular amb més d’un segle d’història.

Del casino associatiu a centre de referència de la cultura comunitària gracienca

Lourdes Tasies Cano Al cor de Gràcia, en un dels espais més carregats de memòria col· lectiva, s’alça La Violeta, avui centre de cultura popular i símbol de la identitat comunitària del barri. L’edifici va ser projectat el 1893 per l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia, que va donar forma a l’antic Casino La Violeta, aviat convertit en referent de la sociabilitat gracienca.

Durant dècades, La Violeta va funcionar com un espai d’activitat cívica i cultural, obert a la pluralitat de la vida associativa del barri.

Hi trobaven seu entitats de caràcter laboral, comercial, esportiu i cultural. Entre elles, el Centre de Gremis de Gràcia, el Grup de Detallistes del Carbó o l’Associació d’Industrials i Comerciants de Gràcia, que hi desenvolupaven iniciatives d’ajuda mútua i defensa col· lectiva.

UN TEIXIT CULTURAL PLURAL I DINÀMIC La Violeta també va ser espai de trobada d’entitats populars i festives que han contribuït decisivament a la identitat de Gràcia. Hi van conviure colles i grups com els Caçadors de Gràcia, la colla l’Amistat de Gràcia de Sant Medir, el Club Ciclista Gràcia, l’Esbart Lluís Millet, diversos grups excursionistes, el Centre d’Esports de Gràcia i l’Agrupament Escolta Joaquim Ruyra.

Aquest conjunt heterogeni reforça la idea de La Violeta com un espai integrador i intergeneracional, arrelat en la vida quotidiana i festiva del barri.

————————— Durant dècades, La Violeta va funcionar com un espai d’activitat cívica i cultural, obert a la pluralitat de la vida associativa del barri ————————— CRISI, MOBILITZACIÓ VEÏNAL I RECUPERACIÓ PÚBLICA Amb l’arribada del segle XX i les transformacions socials que l’acompanyen, l’activitat de La Violeta es va anar afeblint. L’any 2002, l’edifici va ser venut a un grup inversor holandès amb la intenció de convertir-lo en habitatges privats, fet que va encendre l’alarma al veïnat.

Davant la possible pèrdua del patrimoni cultural i associatiu, el

55

barri es va organitzar sota la plataforma “Salvem La Violeta”.

Mobilitzacions, recollides de signatures i pressió institucional van marcar dos anys de lluita ciutadana. El 2004, aquesta mobilització va donar resultat: l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’edifici amb la voluntat de preservar-lo com a equipament públic.

REOBERTURA AMB VOCACIÓ COMUNITÀRIA Després d’un procés de remodelació i definició del model de gestió, La Violeta va reobrir el 31 d’octubre de 2012 com a Centre de cultura popular, gestionat per la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia. Actualment hi conviuen 12 entitats residents, a més de l’Espai de Gent Gran, i forma part de la Taula d’Equipaments de Cultura de Gràcia i de la Xarxa de Cases de la Festa.

La programació combina arts escèniques, música, tallers i es-

#0 octubre|novembre 2025

porània a partir d’arxius de tradició oral. En l’àmbit social, s’organitzarà una taula rodona sobre autodefensa feminista, impulsada per les Feministes de Gràcia.

A tot això s’hi sumen tallers trimestrals de disciplines diverses com gralla, percussió, teatre, dibuix i pintura, música en família o llengua de signes catalana. Durant el mes també es podrà visitar l’exposició 115 anys de Titelles Vergés (1910–2025), que ofereix un recorregut històric per una de les nissagues més influents del teatre de titelles a Catalunya.

UN SÍMBOL VIU DE COMUNITAT Més d’un segle després de la seva construcció, La Violeta continua sent un espai de trobada, creació i identitat compartida. La seva història és, en bona mesura, la història de la capacitat d’organització i defensa del que és comú que caracteritza Gràcia. La Violeta és molt més que un edifici: és un espai que es manté viu perquè el barri l’ha volgut així, perquè ha sabut reivindicar-lo i omplir-lo de contingut, de memòria i de futur.

Encara avui, el seu paper com a centre de cultura popular continua essent essencial per preservar i renovar les expressions festives, artístiques i socials que defineixen la vida comunitària gracienca. És un lloc on les generacions es troben, on la tradició es transforma i on la cultura es construeix col· lectivament, dia rere dia. pais de debat, amb una mirada que abraça públics diversos i reforça el vincle de la comunitat amb la seva tradició cultural.

UNA PROGRAMACIÓ VIVA I ARRELADA Entre les activitats previstes per al mes de novembre d’enguany, es proposen diversos espectacles familiars com El llop i la màquina del temps, Els tres porquets, i La lleona Tina. Pel que fa a l’àmbit musical, el dia 20 de novembre tindrà lloc el concert de Santa Cecília amb Contrapunto Vocale, que presenten D’aquí i d’ara.

L’espai també acollirà un acte de debat cultural amb la conferència de Mario Cortizo sobre la creació contem-

————————— La programació combina arts escèniques, música, tallers i espais de debat, amb una mirada que abraça públics diversos i reforça el vincle de la comunitat amb la seva tradició cultural ————————— #0 octubre|novembre 2025

56

3 Parques

6 Hoteles temáticos

4 Hoteles vacacionales fuera del resort

57

A orillas del mediterráneo

Y recuerdos.

Grandes recuerdos.

#0 octubre|novembre 2025

ÀREA METROPOLITANA EL PROGRAMA SEMPRE MOLINS DE REI DONA LLUM VERDA A UNA NOVA ACOMPANYATS ATÉN ORDENANÇA DE TERRASSES MÉS DE 190 PERSONES Aquest text permet comptar per primera vegada a la població ordenança dedicada exclusivament a aquests espais a GRANS SOLES A SANTA d’una disposició de l’hostaleria COLOMA DE GRAMENET disposició de l’hostaleria amb la voluntat de garantir la convivència, la seguretat i el descans veïnal, alhora que es reforça l’activitat econòmica i l’atractiu dels establiments de restauració.

Es desenvolupa als barris de Can Mariner, Centre, Cementiri Vell, Llatí, Riera Alta, Riu Nord i Riu Sud Més de 190 persones grans en situació de soledat de Santa Coloma de Gramenet han estat ateses de manera personalitzada pel programa Sempre Acompanyats de la Fundació la Caixa aquest 2025; més de 3.300 a Espanya i Portugal, un 32 % més que en el mateix període de l’any passat. Tot això, a través d’entitats socials locals i mitjançant una metodologia innovadora i en constant evolució amb la comunitat i les administracions.

Es desenvolupa als barris de Can Mariner, Centre, Cementiri Vell, Llatí, Riera Alta, Riu Nord i Riu Sud de la mà de l’Ajuntament i la Creu Roja. La seva missió és empoderar les persones grans en situació de soledat posant-les al centre, com a subjectes actius del seu propi procés d’envelliment, i acompanyant-les en la cerca d’una vida plena a partir del foment de les relacions de benestar i de suport. Així mateix, el programa aposta per la implicació de la ciutadania i l’entorn comunitari per construir aliances i treballar en xarxa. L’objectiu és sensibilitzar la ciutadania i minimitzar les situacions de soledat de les persones grans.

El ple municipal de Molins de Rei ha aprovat l'ordenança municipal reguladora de les autoritzacions de terrasses.

Aquest text permet comptar per primera vegada a la població d’una ordenança dedicada exclusivament a aquests espais a

SANT BOI PRESENTA EL PROJECTE “TALENTS EN ACCIÓ” PER FOMENTAR LA INCLUSIÓ SOCIOLABORAL DE LES PERSONES AMB TEA Gràcies a aquesta iniciativa innovadora 14 persones han aconseguit feina o han iniciat pràctiques en empreses del territori L’Ajuntament de Sant Boi ha desplegat al llarg de 2025 “Talents En Acció”, un programa pioner al nostre entorn que aposta per la inserció sociolaboral de persones amb TEA i altres trastorns del desenvolupament.

El balanç és clar: 14 participants han accedit a una feina o a pràctiques en empreses del territori i 5 han reprès estudis.

En total, 33 joves i adults (edat mitjana: 27 anys) han participat en aquesta edició —20 de Sant Boi i la resta de municipis veïns. La metodologia ha estat cent per cent personalitzada: cadascú ha seguit un itinerari adaptat al seu grau d’auto-

#0 octubre|novembre 2025

El text reuneix totes les qüestions relacionades amb les terrasses que fins el moment es trobaven disperses en diferents reglaments; defineix les condicions per a la seva autorització; incorpora criteris estètics; simplifica els tràmits administratius i estableix un règim de control i les sancions aplicables per a garantir un bon ús de la via pública.

58

nomia i necessitats, combinant capacitació tècnica i competències transversals, formació TIC i acompanyament a la inserció. El programa subratlla el paper clau de l’empresa local en la inclusió: la proximitat facilita entorns laborals acollidors, xarxes de suport i trajectòries més sostenibles.

ÀREA METROPOLITANA GAVÀ DESTINARÀ 57 MILIONS D’EUROS EN INVER- VILADECANS DONA LES SIONS PER IMPULSAR LA SEGONA MEITAT DEL MANDAT CLAUS DE 70 PISOS PROTEGITS AL NOU El consistori ha garantit la viabilitat financera del pla, que combina recursos propis i aportacions d’altres administracions BARRI DE LLEVANT La cerimònia ha tingut lloc dos anys i deu dies després que el posés la primera pedra

Després de dos anys de preparació i planificació de projectes, l’Ajuntament afronta la segona part del mandat amb una inversió global de 57 milions d’euros. Entre les accions, s’executarà el Pla de Millora Urbana Integral, amb una dotació de 3,9 milions d’euros, que beneficiarà tots els barris. També destaquen la reforma de l’avinguda Eramprunyà, la millora dels carrers Santa Teresa i Tresols, la renovació dels parcs infantils i el projecte del Pla de Barris a Ca n’Espinòs.

En l’àmbit esportiu, el projecte més destacat és la nova piscina pública descoberta de Ca n’Horta (4 M€). També s’estan fent obres al pavelló Jacme March

(4 M€) i s’han previst millores a Can Torelló. S’hi afegeixen la renovació de la gespa de l’estadi de la Bòbila i la coberta de les pistes exteriors de Can Tintorer.

El Centre Cultural i el seu entorn és el projecte més rellevant en l'àmbit cultural, amb 8 milions d’euros d’inversió, i el Castell de l’Eramprunyà destaca en l’àmbit patrimonial. Finalment, s’ha previst la construcció d’un nou mòdul de serveis a Gavà Mar (485.000 €), que concentrarà dependències de la Policia Municipal i altres serveis d’atenció ciutadana. El projecte es complementarà amb la creació del Centre de Mar.

L’alcaldessa Olga Morales ha presidit l’acte d'inauguració de l’edifici de 70 pisos protegits de la promoció Sector Llevant Centre, de la cooperativa Fem Ciutat. La promoció, a càrrec de la Cooperativa Fem Ciutat SCCL i recolzada en un equip d’assessorament integral que és Solucions SL, consta de 70 habitatges amb protecció oficial de Règim General, Especial i Concertat de compra, 90 places d’aparcament de cotxe, 7 places d’aparcament de motocicleta, 70 trasters, 4 locals comercials i 3 oficines.

El preu dels pisos van des de 212.000 euros pels pisos de 2 habitacions fins al 260.000 pels de tres habitacions, amb aparcament i traster inclosos.

FGC ARRIBARÀ FINS A L’AEROPORT DE BARCELONA-EL PRAT El nou servei de FGC està previst posar-lo en marxa a finals de 2026 amb un trajecte de poc més de 20 minuts Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya presenta el primer dels 10 trens per a la futura connexió ràpida amb l’Aeroport de Barcelona-El Prat. Actualment, s’estan completant diverses proves estàtiques previstes finalitzar-les a finals de

2026, moment en què es preveu posar en marxa aquest servei. La intenció és unir amb poc més de 20 minuts el centre de Barcelona amb l’Aeroport tant a la terminal 1 i 2.

La mateixa cooperativa té una altra promoció amb similars característiques al barri, Viladecans Central Plaça, al carrer de Carme Chacón. Aquesta també disposa de 70 habitatges en diferents règims de protecció, de 2 i 3 dormitoris, amb plaça d’aparcament i traster.

Cadascun d’aquests nous trens elèctrics, formats per cinc cotxes, tindran 10 portes a cada costat (20 en total). Amb una capacitat per a 656 viatgers, 6560 si es comptabilitzen la totalitat d’aquesta flota. Com a prestacions, l’exemplar comptava amb 202 seients, dels quals 193 seran fixes 7 abatibles i 2 de mobilitat reduïda. Tots ells disposaran d'indicadors sonors d’obertura i tancament de portes, un sistema d’enllumenat verd (obertura) i vermell (tancament) per facilitar la identificació a les persones amb discapacitat auditiva.

59

#0 octubre|novembre 2025

El president Macià entregant un trofeu al Júpiter

s y n a s r o l l i Els nostres m Un viatge per recordar les millors temporades de Lliga dels principals equips de Barcelona

#0 octubre|novembre 2025

Adrià Miró Canturri El futbol barceloní torna a buscar la seva millor versió. La temporada ha començat amb les agradables sorpreses d’un CE Europa plenament adaptat a Primera Federació i d’un Espanyol que somia de nou amb Europa. En paral· lel, un Barça llastat per les lesions manté el pols i vol reconnectar amb aquell rock and roll futbolístic que el va fer brillar la campanya anterior.

Tots tres són els únics equips barcelonins que han trepitjat alguna vegada Primera Divisió (juntament amb l’extint Condal)

60

i persegueixen una temporada per recordar. Però, quan van tocar sostre? Repassem les millors campanyes a la Lliga dels principals equips barcelonins amb una mirada plena de memòria i nostàlgia.

LA LLIGA DELS 100 PUNTS En el cas blaugrana, escollir la millor temporada és gairebé impossible. El Dream Team de 1992, el triplet de Luis Enrique, l’esclat del primer any de Guardiola o l’any 2010/11, quan els seus deixebles van fregar la perfecció, són algunes de les gestes gravades a la retina culer.

Tot i això, cap d’aquelles temporades va assolir la implacable regu-

L'Espanyol de la lliga 72-73

competició domèstica no va tenir rival davant un Madrid que l’any anterior ja havia fixat llistó tan alt.

EL PODI D’UN HISTÒRIC L’Espanyol és l’altre gran club de la ciutat, amb una trajectòria que el situa en una dimensió pròpia.

Amb 89 temporades a Primera Divisió, només el superen Barça, Real Madrid, Athletic i València. Tot i això, continua sent un dels pocs històrics sense cap Lliga a les seves vitrines.

El seu millor registre és la tercera posició, assolida en quatre ocasions (32-33, 66-67, 72-73 i 86-87).

La millor de totes va ser la 72-73, quan només tres punts el van separar del campió, l’Atlético. Cal recordar, però, que aleshores les victòries sumaven dos punts.

Més enllà de la Lliga, els aficionats pericos guarden amb nostàlgia les quatre Copes del Rei i les dues finals europees perdudes als penals.

A més, l’Espanyol va conquistar nou Campionats de Catalunya, disputats entre 1903 i 1940, que donaven accés a la Copa del Rei.

són un dels equips fundadors de Primera Divisió. La dècada dels anys 20 és la seva etapa daurada, guanyant el Campionat de Catalunya 1922-23 i disputant les tres primeres temporades de la Lliga Espanyola entre el 1928 i el 1931.

La primera edició la van confeccionar els set guanyadors de Copa i els tres finalistes, entre els quals estava l’Europa. La millor temporada dels graciencs va ser la primera, on van quedar vuitens, però en les dues campanyes posteriors van acabar en antepenúltima i última posició.

FUNDADOR DE PRIMERA Tot i que ens hem acostumat a veure el CE Europa en categories no professionals, els escapolats

A DOS PASSOS DELS MILLORS Actualment, el principal rival de l’Europa és la Unió Esportiva Sant Andreu. De fet, l’any passat van

La lliga del Barça amb Tito Vilanova com a entrenador

laritat del Barça de Tito Vilanova el 2012-13. Cent punts, 115 gols a favor, 55 de 57 punts a la primera volta i un final emocionant amb Éric Abidal aixecant el títol. La temporada va tenir el regust agredolç de caure a semifinals de Champions davant el Bayern (7-0 global), però en la

L'Europa jugant al camp del Poblet, a tocar de la Sagada Família

61

#0 octubre|novembre 2025

El Sant Andreu celebrant un gol

La UE Sants

protagonitzar un cara a cara mític per ascendir a Primera RFEF que finalment es van endur els escapolats, mentre els quadribarrats van caure a la promoció d’ascens.

La UESA no ha arribat mai a Primera, però va fregar-ho el 1950-51.

Aquella temporada, en una Segona Divisió dividida en dos grups, va quedar quarta, a només tres punts del CE Sabadell, que després no va superar la promoció.

PAS FUGAÇ PER SEGONA El CE Júpiter, de Poblenou, també forma part d’aquesta història.

Només va jugar dues temporades a Segona Divisió. A la primera, es va salvar gràcies al mal nivell del CD Logroño, que fins i tot es va retirar. La segona, última abans de la Guerra Civil, va acabar penúltim i després del conflicte armat va consumar el descens. Curiosament, la Real Unión d'Irun, que va quedar per sota, no va perdre la categoria gràcies a la reestructuració de la Federació amb l’arribada de la dictadura.

acabar últims.

SENSE SORT AL MOMENT DECISIU La UE Sants ha intentat l’ascens a Segona Divisió fins a tres vegades. El 1965-66 van entrar a la promoció després de quedar segons, però no ho van aconseguir. Anteriorment, van acabar en primera posició del seu grup dues vegades. El 1956-57 i el 1958-59, sense sort a la promoció d’ascens. De fet, van estar a punt de repetir el lideratge del grup l’any següent, però van quedar a un sol punt del líder i en tercera posició.

UN HISTÒRIC A RECUPERAR Entre finals dels 70 i les acaballes del segle XX, la Unió Atlètica d’Horta es va convertir en una habitual a la Tercera Divisió (quarta categoria). Un estatus que no ha pogut replicar al segle XXI. Tot i

FREGANT SEGONA El FC Martinenc, originari de Sant Martí de Provençals i ara al Guinardó, va ser un habitual a Tercera Divisió durant el segle passat. La temporada en què els diables vermells van estar més a prop de pujar de categoria va ser la 1950-51. Aquell any van quedar primers del seu grup, però a la lligueta de promoció d’ascens va La UA Horta

#0 octubre|novembre 2025

62

això, la millor actuació va arribar el 2018-19 amb una meritòria tercera posició que els va permetre disputar el primer i únic play off a Segona B de la seva història. El resultat, però, no va caure del costat dels blanc-negres, perdent contra el Moralo.

Ara bé, si volem ser precisos, la millor temporada s’hauria de remuntar als anys 50. Aleshores, la Tercera Divisió sí que era la tercera categoria del futbol espanyol i, per tant, tindria més “mèrit” que les campanyes dels anys 70 i d’aquest segle. Estranyament, la millor versió de l’Horta va venir quan menys s’ho esperaven. La temporada 5354 van acabar en l’última posició, però no van baixar per una reestructuració d’equips. En canvi, l’any següent van acabar en una meritòria cinquena posició. El cim més alt al que han arribat. ÈXITS RECENTS L’últim equip de la ciutat que ha disputat un mínim de deu temporades al futbol nacional és el CF Montañesa. En el seu cas, els èxits són relativament recents, estant set vegades a Tercera Divisió 2010-11 i 2020-21, i tres temporades a la reanomenada Tercera RFEF. De totes maneres, els majors èxits van arribar a la Tercera Divisió (quarta categoria), on va disputar fins a dos play offs per pujar a l’aleshores Segona B. En el seu debut a la categoria va acabar en segona posició, però no va assolir l’ascens. La gesta es va repetir la temporada següent, amb el mateix desenllaç.

+ 170.000 seguidors a les xarxes socials + 4.700.000 d’impressions mensuals + 500.000 d’usuaris impactats

ANUNCIA’T AMB NOSALTRES 660 915 371 | î 626 786 373

e @laciutat_barcelona G laciutatdebarcelona

www.laciutat.cat 63

#0 octubre|novembre 2025

Recta final per a la macroestació de

LA SAGRERA un somni ferroviari que comença a agafar forma Amb un pressupost de més de 1.200 milions d’euros, La Sagrera es consolida com a futur centre de connexió metropolitan.

Lourdes Tasies Cano El que durant dècades havia estat un projecte gairebé mític dins de l’urbanisme barceloní comença a veure la llum. Les obres de la macroestació intermodal de La Sagrera encaren la seva recta final: segons dades facilitades per ADIF, la infraestructura ja es troba completada en un 81%. Un avenç que, per primer cop, permet parlar en termes concrets del futur d’un espai cridat a canviar la mobilitat metropolitana i l’estructura urbanística de tot el nord-est de Barcelona.

#0 octubre|novembre 2025

UNA OBRA QUE AVANÇA DESPRÉS D’ANYS D’ENDARRERIMENTS La macroestació, que es construeix sobre una superfície de més de 260.000 metres quadrats, està pensada per convertir-se en el centre ferroviari més gran i complet de l’Estat espanyol. Amb un pressupost total de 1.274 milions d’euros, ja s’han executat 1.029 milions, principalment en les obres d’infraestructura i fonamentació.

Segons el cap d’obres del projecte, Luis Ubalde, encara queden etapes importants per completar, tot i que la infraestructura ferrovi-

64

ària avança a bon ritme, però falta una peça essencial: l’arquitectura interior i les instal· lacions de la mateixa estació, que encara es troba en procés de redacció. Aquest component, que inclourà les zones comercials, els vestíbuls, la senyalètica i els accessos, suposarà una de les partides econòmiques més importants del tram final de les obres.

UN NUS ESTRATÈGIC PER DESCONGESTIONAR SANTS La importància de La Sagrera no es limita a la seva magnitud arquitectònica. La seva entrada en

funcionament permetrà descongestionar l’estació de Sants, actualment al límit de la seva capacitat, i incrementar les circulacions ferroviàries entre Barcelona i Madrid.

Les primeres proves sobre vies estan previstes per a l’any 2027, quan s’espera que ja puguin entrar en funcionament les vuit vies d’ample internacional i les deu vies destinades a la zona logística. Inicialment, això serà sense viatgers, però marcarà el punt d’inflexió per al desplegament operatiu complet.

UNA ESTACIÓ INTERMODAL SENSE PRECEDENTS La nova infraestructura no serà només ferroviària. El projecte de La Sagrera contempla una intermodalitat sense precedents a la ciutat, amb connexions directes amb: Les línies de Rodalies (Granollers i Mataró ja hi circulen parcialment), trens d’Alta Velocitat (AVE), estació d’autobusos interurbans; metro (L4, L9 i L10) i accessos viaris al Nus de la Trinitat

A tot això s’hi afegirà una de les operacions urbanístiques més ambicioses dels darrers anys: la coberta verda de l’estació —un immens parc lineal que es convertirà en el jardí més gran de Barcelona— i el desenvolupament d’un nou barri amb 10.000 habitatges, oficines i hotels al seu voltant. “Quan ens ho explicaven fa quinze anys semblava ciència-ficció, però ara ja comencem a veure com el barri canvia de debò”, comenta Mercè Riera, veïna del districte. “Abans tot això eren runes; ara tenim carrers nous i voreres que no s’enfonsen cada vegada que plou.”

————————— La macroestació, que es construeix sobre una superfície de més de 260.000 metres quadrats, està pensada per convertir-se en el centre ferroviari més gran i complet de l’Estat espanyol —————————

65

LES ÚLTIMES FITES: MILLORES URBANES I NOUS ESPAIS PÚBLICS Aquest agost es va completar una de les fites recents més visibles: l’obertura al públic de la nova zona urbanitzada del sector de Colorants, al voltant dels carrers Estefania de Requesens, Fernando Pessoa, Palomar i la platja de vies.

Els treballs, executats per Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV), han suposat una inversió de 16,5 milions d’euros i han permès renovar serveis, millorar la mobilitat i crear tres nous carrers.

“L’obertura d’aquests carrers ha estat clau per reconnectar el barri, que havia estat literalment tallat per les obres durant anys”, explica Jordi Casanovas, president de l’Associació de Veïns de La Sagrera. “Ara podem anar caminant fins al carrer de Palomar sense haver de fer voltes immenses. És una millora que esperàvem des de feia molt.”

Les noves voreres, el mobiliari urbà i la reurbanització de places

#0 octubre|novembre 2025

han donat un nou aire a una zona que havia patit fortament la provisionalitat d’unes obres llargues i complexes.

UN IMPACTE ECONÒMIC I SOCIAL DE GRAN ABAST L’efecte transformador de La Sagrera va més enllà del transport. Els economistes urbans calculen que el nou node intermodal generarà milers de llocs de treball directes i indirectes, tant en la fase d’obres com un cop entri en servei. Segons un informe intern d’ADIF, el projecte podria aportar prop d’un 0,2% del PIB metropolità anual un cop la infraestructura estigui plenament operativa. Això es deu a la combinació d’activitat ferroviària, serveis comercials i revalorització del sòl.

“Estem parlant d’un projecte que no només canviarà la mobilitat, sinó que redefinirà el nord de la ciutat”, assegura Marta Subirana, arquitecta urbanista que ha treballat en la planificació del sector. “La Sagrera serà

per a Barcelona el que King’s Cross ha estat per a Londres: una nova centralitat metropolitana.”

EL FUTUR: UN NOU COR VERD I FERROVIARI PER A BARCELONA Quan la macroestació sigui una realitat, Barcelona disposarà d’un centre ferroviari de referència europea, integrat amb espais verds, zones d’oficines i habitatge assequible. La coberta-jardí, de més de 40 hectàrees, unirà físicament els barris de Sant Martí, Sant Andreu i La Sagrera, posant fi a dècades de divisió per les vies del tren.

“El que més il· lusió em fa és poder passejar amb la meva neta per sobre de les vies, en un espai verd que ara ni ens imaginem”, diu Dolors Carreras, veïna de Sant Andreu. “Hem esperat molt, però potser valdrà la pena.”

UNA MIRADA ESPERANÇADA Després d’anys de retards, modificacions i moments de dubte, la macroestació de La Sagrera comença a ser un projecte tangible. Encara queden anys de feina, però les xifres actu————————— als —81% d’execució i una previsió Els economistes urbans de posada en marxa de les vies el calculen que el nou node 2027— permeten mirar el futur intermodal generarà amb optimisme.

milers de llocs de treball directes i indirectes —————————

#0 octubre|novembre 2025

66

67

#0 octubre|novembre 2025

Els creueristes deixen a Barcelona 2,3 milions d’euros diaris Les dades de 2024 assenyalen que el Port de Barcelona va rebre 2,8 milions de passatgers que van injectar 1.236 milions d’euros a tota Catalunya i 855 milions a la ciutat comtal Eric Mendo González L’activitat dels creuers al Port de Barcelona va injectar 1.236 milions d’euros a l’economia catalana durant el 2024, segons un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona (UB). La xifra, que equival a una facturació diària de 3,4 milions d’euros, va permetre mantenir 9.500 llocs de treball, la major part concentrats a la capital catalana.

D’aquests més de 1.200 milions d’euros, 855 milions es van quedar a Barcelona, que concentra el 70% de l’impacte total. En conjunt, el Port va registrar 2,8 milions de creueristes, dels quals 2,2 milions van visitar la ciutat —1,6 milions durant el dia i 600.000 que hi van pernoctar amb una mitjana de 2,8 nits.

Els creueristes van contribuir amb 260,9 milions d’euros en impostos,

#0 octubre|novembre 2025

repartits entre l’Estat (154,2 M€), la Generalitat (94,8 M€) i l’Ajuntament de Barcelona (11,9 M€). Segons l’economista Jordi Suriñach, “cada creuerista va generar una facturació mitjana de 463 euros”, el doble del pes que tenen sobre el total de turistes a la ciutat.

————————— Jordi Suriñach: “cada creuerista va generar una facturació mitjana de 463 euros”, el doble del pes que tenen sobre el total de turistes a la ciutat —————————

L’estudi revela que els creuers aporten el 9,1% dels impostos generats pel turisme a Barcelona, tot i representar només el 4,5% dels visitants totals, fet que els converteix en un dels segments més ren-

68

dibles. A més, fins i tot els viatgers que no trepitgen la ciutat —unes 600.000 persones— paguen impostos per establiments turístics i recàrrecs municipals.

Pel que fa a l’origen, un terç dels creueristes que embarquen o desembarquen a Barcelona provenen d’Amèrica del Nord, principalment dels Estats Units, amb un nivell de despesa de fins a 307 € diaris, molt superior a la mitjana del turisme vacacional. Els segueixen els espanyols (20,3%) i els britànics (8,5%), mentre que els italians i alemanys destaquen entre els turistes de trànsit, amb despeses menors, entre 40 i 77 € al dia.

L’impacte econòmic no es limita al sector turístic: el 58% de la facturació i el 41% dels llocs de treball estan vinculats a àmbits com el transport, el proveïment o

Port van signar un nou protocol.

L’acord suposa reduir les terminals de creuers existents al Port de Barcelona i desenvolupar una bateria de projectes per millorar la mobilitat dels passatgers i fer-la més sostenible, fent un pas endavant en la gestió responsable dels creuers i en la millora de la convivència entre l’activitat portuària i la ciutat.

El nou protocol entre les dues administracions té com a punt central la reducció del nombre de terminals de creuers de set a cinc. Aquesta reordenació és resultat de l’enderrocament de les terminals A, B i C actuals i la

els serveis logístics, segons la UB. “Per cada 100 euros que genera el turisme de creuers, se’n creen 128 més en altres sectors”, conclou l’informe.

Des de l’Associació de Línies Internacionals de Creuers (CLIA), el director, Alfredo Serrano, ha destacat que el sector “té menys estacionalitat que el turisme tradicional” i és “el més avançat tecnològicament en sostenibilitat i descarbonització”.

Per la seva banda, Mar Pérez, responsable de creuers del Port de

Barcelona, ha remarcat el caràcter “transversal i positiu” de l’activitat, que “genera sinergies econòmiques més enllà del turisme i contribueix al dinamisme del conjunt de l’àrea metropolitana”. Amb aquestes xifres, Barcelona manté el lideratge com a port base de creuers a la Mediterrània.

————————— S'enderrocaran les terminals A, B i C actuals i i se'n construïrà una de nova en l’espai que ocupa l’última d’aquestes —————————

NOU CONVENI AMB L’AJUNTAMENT En la línia de buscar la sostenibilitat del sector, aquest passat mes de juliol Ajuntament i

69

#0 octubre|novembre 2025

Port de Barcelona. Aquesta nova fase inclou l’enderrocament de tres terminals antigues i la construcció d’una nova terminal d’última generació; la rehabilitació del moll i la incorporació de sistemes d’electrificació OPS, així com la millora dels accessos i la mobilitat amb el desdoblament del pont Porta d’Europa”.

construcció d’una nova terminal en l’espai que ocupa l’última d’aquestes. La nova instal· lació serà d’ús públic, oberta a totes les companyies i amb capacitat per atendre fins a 7.000 passatgers simultàniament.

La transformació anirà acompanyada d’una rehabilitació integral d’un tram de moll de 610 metres de longitud, corresponent a les actuals terminals A i B. Aquesta actuació, amb una inversió de 50 milions d’euros a càrrec del Port de Barcelona, permetrà modernitzar l’espai i situar les instal· lacions de creuers entre les més avançades i sostenibles a nivell internacional.

L’objectiu és garantir la qualitat necessària per acollir operatives de port base —inici i final de viatge—, que són les que aporten més valor a la ciutat i milloren la seva connectivitat aèria.

Amb la nova configuració, el moll Adossat comptarà amb cinc terminals de creuers: quatre privades (les actuals D, E, G i H) i una de pública (la nova terminal C), totes adaptades als estàndards més exigents de qualitat i sostenibilitat. Aquesta nova terminal prioritzarà l’operativa dels creuers que tinguin Barcelona com a port base i dels vaixells de dimensions més reduïdes.

El protocol signat amb l’Ajuntament permet accelerar el calen-

#0 octubre|novembre 2025

dari del Port per renovar les terminals més antigues —A, B i C—, ja al final de la seva vida útil, i substituir-les per instal· lacions més modernes i ajustades als requeriments actuals de la indústria.

A més, la rehabilitació del moll facilitarà la instal· lació dels sistemes d’onshore power supply (OPS), que permetran connectar els vaixells a la xarxa elèctrica i subministrar-los energia verda, reduint així les emissions durant la seva estada al port.

José Alberto Carbonell, president del Port de Barcelona, ha explicat que “el protocol signat culmina el pla de modernització del moll Adossat iniciat fa uns anys amb l’objectiu de modernitzar les infraestructures portuàries i reforçar la competitivitat del

70

————————— A més, la rehabilitació del moll facilitarà la instal· lació dels sistemes d’onshore power supply (OPS), que permetran connectar els vaixells a la xarxa elèctrica ————————— "Per primera vegada en la història es posa límit al creixement dels creuers a la ciutat", remarca l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qui també va voler agrair al Port "l'esforç de comprensió i empatia" per assumir que el creixement d'aquesta activitat no pot ser infinit i calia reduir-ho.

L'alcalde recorda també que des de l'any 2018 fins al 2024 el nombre de creuristes s'ha incrementat un 20%, atès que l'últim protocol signat entre Port i Ajuntament no establia límits a la capacitat. "La gestió actual del turisme passa per establir límits i gestionar millor", sentència Collboni.

TOT EL QUE

BUSQUES ÉS A L’INTERIOR

71

#0 octubre|novembre 2025

Casa Gay,

cinc generacions subministrant l’hostaleria catalana

De generació en generació, proveint cuines professionals amb qualitat, innovació i tradició Lourdes Tasies Cano Casa Gay és una de les empreses de distribució més longeves i reconegudes del sector de l’hostaleria i la restauració a Catalunya.

Fundada el 1893, l’empresa va obrir la seva botiga i magatzem al carrer Roger de Llúria, 12-14, el 1935, convertint-se ràpidament en un referent per als professionals del sector.

Amb un catàleg que supera les 20.000 referències, Casa Gay ofereix des de vaixelles, cristalleries i

#0 octubre|novembre 2025

coberts fins a olles, safates i ganivets, així com eines especialitzades per pelar, tallar, batre i conservar aliments. Al llarg de gairebé un segle, l’empresa ha estat testimoni de les grans transformacions de la gastronomia catalana, adaptant-se constantment a les noves necessitats de cuines professionals i a l’evolució dels materials i utensilis.

DEL COURE A L’ACER INOXIDABLE Els estris de cuina han anat can-

72

viant amb el temps. Les bateries de cuina han passat de materials tradicionals com el coure —car però excel· lent conductor de calor— a alternatives com l’alumini i l’acer inoxidable. Elements com les cubetes, imprescindibles en qualsevol cuina professional, han evolucionat en mides, formats i materials per adaptar-se a la preparació de grans quantitats de menjar i garantir la seguretat dels treballadors.

Segons diversos professionals del sector, aquesta evolució ha

facilitat molt la feina diària: “La diferència en materials i en utensilis especialitzats és enorme; et permet treballar més ràpid i amb més seguretat”, explica un Arnau Santos amb anys d’experiència en restaurants de Barcelona.

Els ganivets, un dels utensilis més valorats dins les cuines professionals, reflecteixen també aquesta especialització. Alguns models són considerats objectes de col· leccionista, mentre que altres tenen codis cromàtics per respectar estrictes protocols d’higiene: els mànecs vermells es destinen a la carn i els blaus al peix, per evitar contaminacions.

Un altre cuiner comenta: “Tens el teu ganivet com un aliat: si el cuides bé, dura tota la carrera, i et permet treballar amb precisió i seguretat”.

————————— Fundada el 1893, l’empresa va obrir la seva botiga i magatzem al carrer Roger de Llúria, 12-14, el 1935, convertint-se ràpidament en un referent per als professionals del sector —————————

INDUSTRIALITZACIÓ DE LA CUINA Les noves tecnologies han revolucionat la manera de treballar dins les cuines professionals. Ta-

73

lladores d’alta capacitat, sistemes d’envasat al buit i tècniques per preservar aliments precuinats han fet possible preparar i organitzar els plats amb més flexibilitat, permetent als cuiners centrar-se en la creativitat i la qualitat. Alguns xefs consideren que aquests avenços

#0 octubre|novembre 2025

Els Pets

han “obert les portes a la innovació dins les cuines”, permetent experimentar amb textures, conservació i presentació dels plats d’una manera que abans era impensable.

Casa Gay ha acompanyat aquests canvis durant cinc generacions, consolidant-se com un soci clau per a restaurants i professionals de la restauració que busquen productes de qualitat i solucions adaptades a les exigències modernes del sector. Per a molts professionals, l’empresa és sinònim de confiança i tradició, i un punt de refe————————— rència quan es tracta de proveir “Casa Gay forma part de les cuines amb tot tipus de matela història de la nostra rial, des dels estris més bàsics fins cuina; és més que un a peces especialitzades i d’alta proveïdor, és un aliat en gamma. el nostre dia a dia”

—————————

UN LLEGAT QUE PERDURA Des de la seva fundació fins avui, Casa Gay no només ha distribuït productes, sinó que ha estat testimoni i còmplice de l’evolució de la gastronomia catalana. Cinc generacions han mantingut viu l’esperit d’innovació i servei als professionals, adaptant-se als nous reptes de la restauració sense perdre la connexió amb la tradició. Com resumeixen diversos clients i professionals: “Casa Gay forma part de la història de la nostra cuina; és més que un proveïdor, és un aliat en el nostre dia a dia”.

#0 octubre|novembre 2025

74

Ressonància Magnètica, TAC i Eco Cita i resultats en 48h Més de 30 centres a Catalunya i Balears

75

#0 octubre|novembre 2025

L’AMB impulsa un nou model de recollida i tractament per assolir el 65 % de reciclatge el 2035 Adrià Torres Moreno L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat una estratègia de país per capgirar la tendència estancada de la recollida selectiva i adaptar el model de gestió de residus a les fites europees. Després d’una dècada amb el sistema de contenidors oberts al carrer funcionant al límit de la seva efectivitat —i amb la recollida selectiva estabilitzada entorn del 40%— el full de ruta planteja un canvi profund: més prevenció i reutilització, sistemes de recollida amb identificació d’usuaris, i una xarxa d’instal· lacions especialitza-

#0 octubre|novembre 2025

des que transformi la composició i el destí final dels residus municipals.

Només el 2024, al territori metropolità es van generar 1.442.499,5 tones de residus, que equivalen a 422,4 quilos per habitant i any, lleugerament per sobre del 2023 (421,7 kg/hab.). Malgrat que, comparat amb el 2010, la producció global s’ha reduït un 9%, encara queda lluny de l’objectiu de la Unió Europea per al 2025, que demana una retallada del 15%.

Davant d’aquest escenari, l’AMB aposta per un salt endavant en el model, amb el 2035 com a horitzó normatiu i operatiu.

76

NOUS SISTEMES DE RECOLLIDA: DEL PORTA A PORTA ALS CONTENIDORS INTEL· LIGENTS La primera palanca del canvi és a peu de carrer. Cada cop més municipis estan implantant sistemes de recollida que identifiquen l’usuari —com el porta a porta o els contenidors tancats amb control d’accés— i que, acompanyats d’una adaptació de les taxes, incentiven una separació més acurada en origen. L’experiència acumulada indica que aquests models permeten augmentar significativament els índexs de separació per fraccions, i són imprescindibles per escalar la recollida selectiva per sobre del llistó actual.

dels envasos d’un sol ús. Amb aquest conjunt, l’AMB vol escalar l’economia circular i situar la reutilització i la reparació al centre de la cadena de valor.

————————— El nou mapa inclou, entre d’altres, plantes de recuperació de materials amb magatzem, taller de reparació i botiga o espai d’exposició ————————— El 2024, la recollida selectiva en origen es va situar en el 38,81% (559.791 tones), pràcticament idèntic al 38,62% de l’any anterior. El lleuger ascens sostingut des del 2017 s’atribueix, sobretot, a la implantació progressiva d’aquests nous sistemes en diversos municipis metropolitans. Tot i això, per assolir el 55% de reciclatge que marcaven el PREMET25 i l’objectiu europeu per al 2025, cal accelerar-ne el desplegament.

INFRAESTRUCTURA A MIDA DE LA NOVA REALITAT La segona pota de l’estratègia és el redisseny de l’ecosistema de tractament. L’AMB preveu un increment significatiu del nombre d’instal· lacions, amb la construcció de plantes especialitzades i la reconversió d’equipaments existents per adaptar-los a una bossa de residus amb menys resta i més fraccions netes. El nou mapa inclou, entre d’altres, plantes de recuperació de materials amb magatzem, taller de reparació i botiga o espai d’exposició, orientades a donar una segona vida als objectes provinents de deixalleries, recollides específiques i voluminosos.

També es preveuen plantes de gestió d’excedents alimentaris —amb obradors per evitar el malbaratament— i plantes de rentatge d’envasos que facilitin la reutilització i redueixin la dependència

PREVENCIÓ I REUTILITZACIÓ: «EL MILLOR RESIDU ÉS EL QUE NO ES GENERA» La nova estratègia reforça la primera etapa de la jerarquia de gestió: prevenir i reutilitzar. L’AMB ja opera des del 2010 l’espai Millor Que Nou, que ajuda gratuïtament a reparar objectes de categories molt diverses (electrònica, bricolatge, fusteria, bicicletes o tèxtil) i evita anualment la generació de 20 tones de residus. Ara, aquest enfocament es vol multiplicar, integrant la reparació i la venda de producte reparat en centres específics i apropant aquests serveis a la ciutadania.

LA CLAU ORGÀNICA: MÉS CAPACITAT I VALOR AFEGIT La fracció orgànica és la palanca

77

ambiental i econòmica més decisiva. Actualment, la matèria orgànica separada correctament es tracta als ecoparcs i, en menor mesura, a dues plantes de compostatge, per obtenir compost d’alta qualitat i biogàs que es transforma en electricitat. En canvi, l’orgànica que arriba barrejada dins la fracció resta es pot separar mecànicament, però la seva baixa qualitat n’impedeix el compostatge i en redueix el potencial de valorització. A més, el seu tractament és molt més costós: uns 130 € per tona de resta, davant dels 65 € per tona d’orgànica ben separada al contenidor marró.

Per revertir-ho, el model futurista planteja reconvertir els ecoparcs en plantes integrals d’orgànica, amb 150.000 tones anuals addicionals de capacitat, i fer el salt tecnològic cap a productes amb més valor afegit. A banda del compost clàssic, s’apostarà per adobs i fertilitzants “a la carta” i per l’upgrading del biogàs a biometà, una energia renovable amb un potencial energètic superior i aplicacions directes a la mobilitat i a la injecció a xarxa. Aquestes plantes principals es reforçaran amb dues plantes auxiliars de nova construcció per al pretractament i l’enviament del macerat a les instal· lacions centrals.

#0 octubre|novembre 2025

Amb l’increment de la recollida selectiva, també s’escurçaran i simplificaran les línies de tractament de la fracció resta, i s’hi afegirà una planta de posttractament per reduir el rebuig que acaba als dipòsits controlats o a valorització energètica. L’objectiu és que menys del 16% del total de residus arribi a instal· lacions finalistes, i que el rebuig que va a abocador no superi el 10% del conjunt.

OBJECTIU 2035 L’horitzó 2035 arriba amb fites exigents: reducció del 10% de la generació total de residus respecte al 2010; un altre 10% menys en la fracció d’envasos respecte al 2018; una taxa de reciclatge del 65%; impropis per sota del 15% a l’orgànica; i menys del 10% de rebuig destinat a dipòsit controlat. En paral· lel, la responsabilitat ampliada del productor —que ja s’aplica a envasos de vidre, plàstic i metall, paper i cartró, aparells elèctrics i piles— s’estendrà a nous fluxos com el tèxtil i els voluminosos. També es preveu la implantació, en els propers dos anys, d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per potenciar la reutilització d’envasos.

L’ANY 2024 EN XIFRES El 2024, l’AMB va gestionar 1.442.499,5 tones de residus municipals, majoritàriament en instal· lacions pròpies. Del total que va entrar a planta, el 37,4% es va reciclar. Per fraccions, els resultats són desiguals: la fracció orgànica va assolir 108,09 kg per habitant i any, amb un 39% recollit de manera selectiva (un 4% més que el 2023).

#0 octubre|novembre 2025

Els envasos lleugers domèstics van sumar 55,77 kg/hab., amb un 38% de recollida selectiva. El vidre, amb 33,08 kg/hab. generats, va registrar una recollida selectiva del 61%, gairebé vuit punts menys que l’any anterior. En paper i cartró, es van generar 67,99 kg/hab., i es va mantenir un 44% de recollida selectiva, pràcticament com el 2023 (45%). La fracció resta va continuar a la baixa fins als 258,5 kg/hab.

Per municipis, 11 dels 36 van assolir el 55% de recollida selectiva el 2024: Begues, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Tiana. A Barcelona ciutat, els barris de Sarrià i Sant Andreu de Palomar també superen el llindar.

IMPACTE ECONÒMIC: FINS A 20 MEUR D’ESTALVI I TAXES MÉS JUSTES L’AMB calcula que l’expansió dels sistemes de recollida més eficients podria retallar fins a 20 milions d’euros anuals en costos de tractament, fruit de la disminució de la fracció resta i de l’impost sobre l’abocament controlat i la incineració, que recapta l’Agència de Residus de Catalunya. Aquest impost penalitza l’enviament a tractaments finalistes i finança la recollida selectiva i les instal· lacions, especialment les d’orgànica.

Les diferències entre municipis en percentatge de reciclatge tenen una traducció directa a la butxaca, a través de la TMTR (taxa metropolitana de tractament i disposició).

Els municipis que recuperen més

78

poden pagar fins a tres vegades menys que els que separen pitjor.

Avui, el cost de tractament oscil· la entre 60 i 140 euros per llar i any, segons la generació i l’índex de reciclatge.

La pandèmia de la covid va trencar el patró de creixement de residus vigent des del 2014. La sotragada del 2020 va reduir la renda per càpita i, amb ella, la generació de residus. Posteriorment, l’alça inflacionària va contenir el consum malgrat el repunt de la renda per càpita, cosa que va mantenir la producció de residus a la baixa. El 2024, amb una inflació estabilitzada en nivells històrics —al voltant del 2-3% anual— s’ha observat un repunt en la generació, que reforça la urgència d’actuar per desacoblar creixement i residus.

UN CAMÍ EXIGENT Assolir el 65% de reciclatge el 2035 exigeix combinar mesures al carrer (identificació d’usuaris i nous sistemes), una xarxa d’infraestructura moderna centrada en la fracció orgànica i la reutilització, i un marc normatiu que ampliï la responsabilitat del productor i incentivi l’elecció de productes reutilitzables. L’AMB situa la prevenció i la reutilització com a primera línia d’acció —«el millor residu és el que no es genera»—, alhora que reconeix el paper clau de la ciutadania i dels ajuntaments en la transformació.

Amb més orgànica ben separada, menys resta i instal· lacions capaces de generar biometà i fertilitzants a mida, el model metropolità vol reduir la dependència d’abocadors i valorització energètica fins a situar el rebuig finalista per sota del 16%, amb menys del 10% a dipòsit controlat. És un canvi de rasant que demana compromís i velocitat, però que promet retorn ambiental, econòmic i social: menys emissions, menys costos i més valor per als materials que avui encara s’escapen del circuit circular.

ESPECIAL DECORACIÓ

DEIXA QUE LA MÀGIA T'ENVOLTI, ÉS NADAL !

DEL 21 NOVEMBRE AL 24 DESEMBRE 2025

PER LA COMPRA D'UN AVET NATURAL

10

€

DE REGAL EN UN VAL DE COMPRA* * Vàlid del 2 al 31 gener 2026 a partir de 30€ de compra.

JARDINERIA - FLORS & ANIMALS - DECORACIÓ ENS TROBARÀS A GAVÀ: Ctra. B-210, km 2,4 - Autopista C-32, sortida Gavà-Begues - Tel: 93 662 20 50 · SANT. CUGAT: Ctra. Sant Cugat a Rubí, km 14,5 AP-7, sortida Hospital General - Tel.: 93 675 04 52 · CUBELLES: Ctra. C-31, Km 148,4 · 08880 – Cubelles (Barcelona)- Tel.: 93 895 25 29 · També a Reus, Oleiros i La Pobla de Vallbona (València) 79

#0 octubre|novembre 2025 jardiland.es

TÚNEL DE LA ROVIRA, avancen les obres Una actuació integral de 18 milions d’euros per reforçar la seguretat, la sostenibilitat i la gestió del trànsit en una infraestructura estratègica de la ciutat Lourdes Tasies Cano Les obres de modernització del Túnel de la Rovira continuen avançant a bon ritme amb l’objectiu de millorar la seguretat viària, l’eficiència energètica i les condicions estructurals d’una infraestructura clau per a la mobilitat de Barcelona. El projecte, amb un pressupost proper als 18 milions d’euros, suposa una actuació integral sobre un túnel de 1.300 metres de longitud que connecta els barris del Baix Guinardó i el Carmel, i que va ser inaugurat l’any 1987.

L’empresa municipal BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA) ha completat recent-

#0 octubre|novembre 2025

ment els treballs d’excavació de les tres galeries d’evacuació que s’estan construint des del tub descendent, actualment tallat al trànsit des de finals del mes de març passat. Aquestes galeries, un cop enllestides, connectaran amb el tub ascendent, millorant significativament la seguretat i les vies d’evacuació en cas d’emergència.

FASE ACTUAL DE LES OBRES Amb la finalització de l’excavació, ara s’estan duent a terme les reparacions estructurals i la renovació de les instal· lacions internes dins del tub tancat al trànsit. Paral· lelament, s’estan executant les tasques d’impermeabilització i la

80

instal· lació de nous sistemes a les galeries recentment construïdes.

Segons les previsions municipals, aquestes obres permetran obrir les galeries des del tub ascendent a partir del mes d’octubre.

Des del desembre passat, els treballs s’han centrat en la reparació d’elements estructurals del túnel i en l’adequació de les voreres laterals, tot garantint una millora tant funcional com estètica. Actualment, també s’estan ultimant els treballs per instal· lar un nou sistema de drenatge i per impermeabilitzar les juntes de construcció, actuacions essencials per prevenir filtracions i garantir la durabilitat de l’estructura.

————————— Tot el paviment serà renovat amb un microaglomerat ultrafí que millorarà l’adherència i reduirà el soroll de la circulació —————————

SEGURETAT, TECNOLOGIA I COMUNICACIONS DE NOVA GENERACIÓ Un dels punts més destacats d’aquesta intervenció és la renovació i modernització dels sistemes de seguretat i comunicacions. El Túnel de la Rovira incorporarà solucions tecnològiques de darrera generació que permetran millorar la gestió del trànsit i la resposta davant incidències.

Entre les principals novetats, destaca la instal· lació d’un nou sistema de radiocomunicació, que garantirà cobertura a les galeries d’evacuació, i un modern sistema de megafonia per informar i alertar els conductors en cas d’emergència. També s’instal· laran nous punts d’ajuda i càmeres de vigilància, a més de panells de missatgeria variable, barreres automàtiques, lluminoses i semàfors per facilitar el tancament o reobertura del túnel quan sigui necessari.

Pel que fa a la prevenció d’incendis, el projecte inclou la renovació del sistema de detecció de foc, l’ampliació del nombre d’hidrants i extintors, i la reforma de les sales

81

tècniques on es controlen les instal· lacions essencials del túnel.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I SOSTENIBILITAT La modernització del túnel també posa un èmfasi especial en la sostenibilitat i la reducció del consum energètic. Tot el paviment serà renovat amb un microaglomerat ultrafí que millorarà l’adherència i reduirà el soroll de la circulació. Aquesta actuació no només millora la seguretat, sinó que també contribueix a una conducció més còmoda i silenciosa.

En l’àmbit lumínic, es preveu la substitució completa del sistema actual per llumeneres LED d’alta eficiència, gestionades per un sistema intel· ligent integral de control de l’enllumenat. Aquesta tecnologia permetrà ajustar la intensitat lumínica segons l’hora del dia, el flux de trànsit o la presència d’incidències, reduint així el consum elèctric i millorant la visibilitat dins del túnel.

Pel que fa a la ventilació, es mantindrà l’actual sistema, tot i que, un cop finalitzades les obres, s’hi

#0 octubre|novembre 2025

————————— Les obres, que van començar a finals de 2024, tenen una durada prevista fins al febrer de 2026 ————————— aplicaran noves pautes de ventilació automatitzades adaptades a diferents escenaris de trànsit o d’emergència. D’aquesta manera, el túnel podrà respondre de forma automàtica i eficient a qualsevol situació, garantint una qualitat de l’aire òptima per als conductors.

CALENDARI I AFECTACIONS A LA MOBILITAT Les obres, que van començar a finals de 2024, tenen una durada prevista fins al febrer de 2026.

Durant aquest període, l’Ajuntament ha treballat per minimitzar les afectacions a la mobilitat. En aquest sentit, no s’ha interromput la circulació diürna en sentit ascendent.

Un cop acabats els treballs estructurals principals i de renovació d’instal· lacions, es durà a terme l’adequació del tub descendent per poder reobrir-lo al trànsit en el sentit contrari, mantenint les actuals restriccions. Aquesta reconfiguració permetrà que el tub ascendent quedi lliure de vehicles, fet que facilitarà la culminació de les tres galeries d’emergència que connectaran ambdós tubs.

Segons les previsions, aquesta

#0 octubre|novembre 2025

configuració temporal del trànsit es mantindrà fins a finals de gener del proper any, moment en què el trànsit ascendent tornarà al seu recorregut habitual. El mes de febrer es destinarà a finalitzar les últimes actuacions al tub descendent i a completar les proves de seguretat i calibratge dels nous sistemes.

UNA ACTUALITZACIÓ NECESSÀRIA PER A UNA INFRAESTRUCTURA CLAU Amb aquesta intervenció, el Túnel de la Rovira es renova completament després de gairebé quatre dècades de servei. L’actuació no només permetrà allargar la vida

82

útil de la infraestructura, sinó també adaptar-la als estàndards actuals de seguretat i sostenibilitat exigits a nivell europeu.

Aquesta obra forma part del pla municipal de manteniment i millora dels túnels urbans, que inclou també actuacions recents o planificades als túnels de la Ronda del Mig, la Ronda Litoral i el túnel de Vallvidrera. Segons fonts de BIMSA, totes aquestes actuacions responen a la voluntat de la ciutat de Barcelona de disposar d’una xarxa de túnels moderna, segura i eficient, preparada per afrontar els reptes de mobilitat i sostenibilitat dels pròxims anys.

83

#0 octubre|novembre 2025

Can 70 El primer model d’habitatge sènior cooperatiu arribarà a Sarrià

La iniciativa pretén redefinir l’envelliment com un procés col·lectiu, participatiu i sostenible Lourdes Tasies Cano

basat en la cooperació entre veïns.

UN PROJECTE PIONER SOBRE SÒL PÚBLIC Barcelona ha fet un pas endavant en innovació social i urbanística amb l’inici de les obres de Can 70, el primer habitatge cooperatiu per a persones grans construït sobre sòl públic a Catalunya. Situat a la Via Augusta 375-381, compta amb una inversió aproximada de 6.073.673 euros. El projecte, impulsat per la cooperativa Sostre Cívic, inclourà 10 habitatges convencionals i 29 unitats agregades, que combinen espais privats amb cuines compartides a cada planta. Les obres van començar oficialment a finals de setembre i s’espera que finalitzin a finals de 2027.

L’Ajuntament de Barcelona ha cedit el solar en dret de superfície per 99 anys dins la primera fase del conveni ESAL. L’objectiu és fomentar un envelliment que no sigui solitari, sinó integrat en la comunitat i

UN EDIFICI PENSAT PER CONVIURE I COMPARTIR Can 70 estarà format per dos blocs de planta baixa més quatre pisos, connectats per un semisoterrani comunitari que també estarà obert al barri. Aquest espai inclourà sales polivalents, bugaderia, zones de trobada i una cuina col· lectiva.

El despatx Peris+Toral Arquitectes ha apostat per materials sostenibles, com el formigó de terra compactada i elements prefabricats, així com per sistemes d’alta eficiència energètica com l’aerotèrmia i plaques solars. L’arquitectura busca, segons els promotors, crear un entorn que afavoreixi l’intercanvi social, la participació i el suport mutu entre els residents.

#0 octubre|novembre 2025

UNA LLAVOR PLANTADA EL 2015 El projecte neix de la reflexió d’un grup de sòcies de Sostre Cí-

84

vic, que ara fa una dècada es preguntaven com volien envellir. Dolores Guzmán, veïna del barri i qui desitja ser futura resident, recorda: “Quan es va començar a parlar de tenir un espai on envellir en comunitat, em vaig emocionar. Feia poc que el meu marit havia traspassat i la idea de viure sola els meus últims anys era dura. Ara tinc 83 anys i busco tranquil· litat, però també companyia. No vull morir sola. Aquest projecte pot canviar la vida de moltes persones.”

UNA ALTERNATIVA AL MODEL ASSISTENCIAL TRADICIONAL Des de Sostre Cívic presenten Can 70 com una alternativa a les residències convencionals, sovint allunyades de l’entorn habitual dels residents. Segons l’organització: “No és l’únic projecte d’habitatge cooperatiu per a gent gran que gestionem, però sí l’únic sobre sòl municipal cedit. Això el converteix en una experiència pionera

————————— La macroestació, que es construeix sobre una superfície de més de 260.000 metres quadrats, està pensada per convertir-se en el centre ferroviari més gran i complet de l’Estat espanyol —————————

destinada a redefinir les polítiques públiques de cura, promovent la desinstitucionalització i l’autoempoderament de les usuàries.”

El projecte inclou 10 habitatges convencionals i 29 en “unitats d’agregació” o clústers. Cada clúster comptarà amb una cuina-menjador compartida per a quatre residents i espais privats més reduïts amb sala-dormitori, bany i petita cuina tipus ‘office’.

“Volem que se sentin com a casa”, afirmen des de l’organització.

EL SUPORT INSTITUCIONAL I EL PAPER DEL TERCER SECTOR Durant l’acte d’inici d’obres, el quart tinent d’alcaldia, Jordi Valls, va subratllar la importància de la col· laboració entre administració i cooperatives: “La política d’habitatge no la podem fer només des de les institucions. Necessitem la implicació del teixit social.”

Segons Valls, projectes com Can 70 aborden també la soledat no desitjada, fomenten vincles i cohesió social. El conveni ESAL ja ha permès cedir 24 solars municipals, amb un total de 849 habitat-

ges en diferents fases, i l’objectiu és arribar als 1.000 en deu anys.

————————— “Ara tinc 83 anys i busco tranquil· litat, però també companyia. No vull morir sola. Aquest projecte pot canviar la vida de moltes persones” ————————— UNA NOVA MANERA DE FER CIUTAT Per als futurs residents, Can 70 és molt més que un edifici. Joan Ferrer, de 72 anys, explica: “No vull viure tancat. Aquí hi haurà activitats, companyia i alhora un espai propi. És el millor dels dos mons.” Maria Rosa Llop, de 68 anys, hi afegeix: “Volem continuar actives, cuinar juntes, fer tallers o prendre un cafè amb qui vulgui. Volem continuar vivint, no només passar el temps.”

Des de l’àmbit acadèmic, Laura Prats, investigadora en urbanisme social, considera que

85

el projecte és una aposta de futur: “Posar les persones al centre del disseny de l’habitatge és clau per construir ciutats més justes.”

CAP A UN NOU PARADIGMA D’ENVELLIMENT Tot i que encara falten dos anys perquè Can 70 sigui una realitat, el seu valor simbòlic ja és clar: representa un model d’envelliment actiu, participatiu i sostenible, basat en la comunitat i la cura mútua, i obre camí a noves polítiques públiques i maneres de fer ciutat centrades en les persones.

#0 octubre|novembre 2025

El CAP de les Corts es rebateja com a

ERNEST LLUCH El canvi de nom vol deixar constància del rol decisiu d’Ernest Lluch (ministre de Sanitat i Consum entre 1982 i 1986) en l’impuls de la Llei General de Sanitat Redacció El Centre d’Atenció Primària de Les Corts ja porta el nom d’Ernest Lluch. El canvi culmina un homenatge que coincideix amb el 25è aniversari de l’assassinat de Lluch, economista, polític i exministre de Sanitat i Consum.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va obrir els parlaments reivindicant el paper de Lluch en la consolidació del model sanitari a Barcelona i a l’Estat. “Barcelona ha recuperat el llegat de l’Ernest Lluch, hem posat el sistema sanitari públic al centre de la nostra política. Hem fet una aposta decidida pels Centres d'Atenció Primària

#0 octubre|novembre 2025

amb molta determinació, perquè els CAP garanteixen el dret a la salut. Això és continuar la missió d'Ernest Lluch, a qui recordem no només com a polític i pensador, sinó com una persona profundament compromesa amb la millora de la vida de tothom.”

El president Salvador Illa ha qualificat el bateig del centre com un “acte de justícia” amb una “trajectòria política” marcada pel “compromís molt apassionat” amb el servei públic. Ha subratllat la “defensa apassionada del diàleg i la democràcia” de Lluch i l’autoria de la Llei General de Sanitat de 1986, que va articular l’actual sistema sanitari: “És la pedra angular del sis-

86

tema de salut que tenim, la política pública més ben valorada i la que més cohesionada la societat, amb independència de la butxaca”.

Illa també ha remarcat que Lluch “transcendeix qualsevol organització política” i és “patrimoni de tots”, tot recordant alhora el seu “compromís” amb el PSC. La ministra Mónica García ha posat el focus en la petjada normativa i ètica del socialista: a Lluch, ha dit, “li devem en gran mesura el sistema sanitari com el coneixem avui”, un pilar que “ens ha donat un dels tresors més grans que tenim, que vertebra el nostre estat del benestar, un dels sistemes sanitaris públics que és enveja a tot el món”. Ha

————————— “Barcelona ha recuperat el llegat de l’Ernest Lluch, hem posat el sistema sanitari públic al centre de la nostra política” —————————

reivindicat igualment el seu exemple cívic: va plantar cara “a l’odi i el linxament amb la força de les paraules i les idees”, un llegat especialment pertinent “en un temps marcat per la polarització”, i ha subratllat que Lluch “era el contrari de l’equidistància, compromès amb l’altre i amb tothom”.

Collboni també ha interpel· lat les “forces democràtiques” perquè honorin la memòria de Lluch amb fets, i ha retret la decisió del govern valencià de Carlos Mazón d’eliminar el seu nom d’un complex sanitari: “El temps posa cadascú al seu lloc.

Mazón ja no és president i la figura d'Ernest Lluch cada dia és més gran”, ha etzibat.

En clau de memòria, tant Illa com García han tornat a reivindicar la figura de Lluch en l’any del 25è aniversari del seu assassinat per ETA, recordant el seu “compromís” amb la democràcia i amb la modernització del sistema de salut. El record més íntim l’ha aportat la seva filla, Rosa Lluch, que ha agraït el gest però ha volgut mirar endavant: “necessitem més”. Ha recordat el caràcter “incansable” del seu pare i la seva exigència

87

constant d’anar més enllà.

També han pres la paraula la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret; les codirectores assistencials del centre, Maria José Giner i Lorena Montero; i una veïna de les Corts, que han posat l’accent en la importància que els CAP tenen per a la cohesió del barri i la qualitat de l’atenció. En paral· lel, els responsables sanitaris han emmarcat el relleu de nom en el compromís de reforçar l’atenció primària i apropar serveis a la ciutadania.

Més enllà del gest simbòlic, el canvi de nom vol deixar constància del rol decisiu d’Ernest Lluch (ministre de Sanitat i Consum entre 1982 i 1986) en l’impuls de la Llei General de Sanitat, la norma que va establir l’accés universal a la salut i que continua essent el fonament d’un dels sistemes sanitaris més valorats. A partir d’avui, aquest CAP Ernest Lluch vol fer de pont entre la memòria i el present: un centre arrelat al barri que aspira a honrar, amb la seva activitat diària, el compromís amb l’equitat, el diàleg i el servei públic que va guiar el seu nou padrí.

#0 octubre|novembre 2025

El Clot – Camp de l’Arpa

celebra la seva Festa Major amb memòria, cultura i comunitat

Entre el 31 d’octubre i el 16 de novembre, els carrers del barri tornen a omplir-se d’activitats, tradicions i trobades veïnals en un any marcat per aniversaris i projectes col·lectius. #0 octubre|novembre 2025

88

Lourdes Tasies Cano La Festa Major del Clot – Camp de l’Arpa arriba un any més amb un programa extens i divers que omple els carrers, les places i els equipaments del barri. Del 31 d’octubre al 16 de novembre, veïns i veïnes, entitats i col· lectius locals han preparat activitats per a totes les edats, amb l’objectiu de reforçar els vincles comunitaris i donar vida al barri. “Per nosaltres la Festa Major és aquell moment en què ens retrobem amb gent que potser no veiem durant l’any. És sentir que formem part d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos”, explica l’Elisabet Villalba, veïna del Clot.

Pilar Navarro

EL PREGÓ I LA DANSA COM A LLENGUATGE DEL BARRI El pregoner d’enguany, David Martínez i Coral, és una figura molt coneguda al barri: nascut al Clot l’any 1965, va començar a ballar al Centre Parroquial de la plaça Canonge Rodó i avui és el director artístic de l’Esbart Sant Martí. Des de fa més de quaranta anys, ha dedicat la seva vida a la dansa tradicional catalana, combinant la recerca i l’ensenyament amb la creació artística. “El que som avui és fruit del que hem construït entre totes i tots. Gaudiu del privilegi de viure aquestes festes i compartiu-les”, va declarar durant el pregó, recordant la importància de les entitats i el teixit comunitari.

Els veïns van rebre amb entusiasme el missatge del pregoner. En Joan Muñoz, veí de tota la vida, comenta: “Quan es parla de cuidar el barri i transmetre’l a les noves generacions, et recorda que això és més que festa: és patrimoni i memòria.”

Els espectacles de l’Esbart Sant Martí, amb els seus nou muntatges estrenats al llarg dels anys, continuen portant la dansa catalana arreu del món, però també la fan accessible a la comunitat local.

Aquesta combinació de tradició i modernitat és, segons el pregoner, una manera de mantenir viva la cultura del barri sense renunciar a l’actualitat.

EL CARTELL, UN HOMENATGE VISUAL AL PATRIMONI El cartell d’aquesta edició és obra de la dissenyadora i il· lustradora Meritxell Salvador, que ha creat un collage on conflueixen fotografia, il· lustració i paper tallat. L’objectiu és fer valdre el patrimoni arquitectònic del barri i transmetre l’energia festiva que caracteritza aquests dies. “M’ha agradat molt que el cartell no sigui només decoratiu, sinó que parli del barri i de la seva identitat. A més de celebrar la Festa Major, el cartell esdevé una invitació a reconèixer l’espai

————————— “Quan es parla de cuidar el barri i transmetre’l a les noves generacions, et recorda que això és més que festa: és patrimoni i memòria.”

—————————

89

que habitem i a gaudir-lo com a patrimoni col· lectiu.”, explica la Marta Carrasco, qui té una botiga al carrer Almernara Alta.

50 ANYS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS: MIG SEGLE DE COMPROMÍS Enguany, també és un any especial per a l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa, que celebra el seu 50è aniversari. Fundada a mitjans dels anys setanta, l’entitat va néixer com a resposta a la manca d’equipaments, serveis públics i espais verds. “Moltes coses que avui donem per fetes no existirien sense la pressió i el compromís d’aquella gent que s’hi va deixar la pell”, comenta la Lourdes Mendoza, activista veïnal.

Durant mig segle, l’associació ha defensat els drets dels veïns, ha contribuït a la millora de l’urbanisme, la mobilitat i el comerç de proximitat, i ha promogut un model de barri basat en la convivència i la solidaritat. L’any 2025 inclou un programa d’activitats commemoratives amb exposicions, xerrades,

#0 octubre|novembre 2025

————————— El cartell d’aquesta edició és obra de la dissenyadora i il· lustradora Meritxell Salvador, que ha creat un collage on conflueixen fotografia, il· lustració i paper tallat ————————— trobades veïnals i visites a la seu de l’associació, pensades per reconèixer la trajectòria del moviment veïnal i projectar nous reptes.

L’ANÒNIMA: 10 ANYS DE DINAMITZACIÓ SOCIAL També fa anys L’Anònima, el casal popular independentista, que celebra una dècada de vida com a

espai autogestionat de lluita i trobada. Amb sòcies i col· laboradores, l’entitat aposta per un barri antifeixista, feminista, ecologista i culturalment viu. A més de les activitats de la celebració, l’entitat continua reivindicant la memòria històrica i projectant-se com un espai crític amb els processos d’especulació i gentrificació que afecten Barcelona. D’altra banda, informen que “més enllà de celebrar que estem d’aniversari i de Festa Major, les sòcies de l’Anònima no podem deixar de denunciar el genocidi que pateix el poble palestí, i encoratjar a tothom cap al boicot actiu a Israel i a les empreses còmplices del projecte sionista”.

BARRIFICA’T 2025: UN CONCURS PER UNIR VEÏNS I ENTITATS Una de les activitats més participatives és el Barrifica’t, un concurs popular que acompanya tota la festa. El projecte va néixer de la iniciativa del Casal de Joves “La Traca” amb l’objectiu de teixir vincles

#0 octubre|novembre 2025

90

entre veïnes i reforçar el teixit associatiu del barri. Enguany se celebra la tercera edició, Barrifica’t 2025, i el seu funcionament és senzill: grups d’entre 3 i 6 persones (sense límit d’edat) s’inscriuen al formulari del Casal de Joves. Cada prova està vinculada a un acte concret de la Festa Major i es puntua segons la participació i el rendiment.

Els veïns valoren molt aquest tipus d’iniciatives. L’Anna, veïna i participant habitual, comenta: “És divertit i alhora ens permet conèixer millor les entitats, fer amistats i implicar-nos en el barri d’una manera diferent.”

LA FESTA MAJOR COM A EINA DE COMUNITAT L’esdeveniment és molt més que un conjunt d’activitats lúdiques. És una celebració de la identitat col· lectiva i una oportunitat de reforçar els llaços socials. Els veïns coincideixen que aquests dies, més que mai, el barri es converteix en un punt de trobada, aprenentatge i intercanvi.

91

#0 octubre|novembre 2025

#0 octubre|novembre 2025

92