LA CIUTAT 62

CAMP DE TARRAGONA

TARRAGONA, A PUNT PER LES FESTES

Un Nadal ple de llum

REUS

Desplegant la màgia de Nadal

TORTOSA Jordan fa balanç

VALLS El Fumera fa 10 anys

SALOU Talent femení i igualtat

VILA-SECA Nadal a la sorra

Índex #62 Desembre 2025

TARRAGONA

06 Nadal a Tarragona 10 Breus Tarragona

12 Noemí Llauradó

18 Franquisme 22 Pinballs

30 Nadal al Port 34 Elisabet Romero 38 MAMT

44 Congrés Arqueologia

48 25 anys Santa Tecla

58 Habitatge Tarragonès

72 Nadal al Tarragonès

TORTOSA

100 Jordi Jordan

Vèrtebra Dansa

Les Lluquetes

Batalla de l'Ebre

Bibiana Porres

Breus Tortosa

CAMBRILS

118 Nadal a Cambrils 120 Breus Cambrils

VALLS 122 Nadal a Valls 124 Calçolfest

78 Nadal a Reus

Any Gaudí

Breus Reus

Marcel Aragonès

Bus directe

Breus Valls

SALOU 128 Talent femení 132 Breus Salou

VILA-SECA

Nadal a Vila-seca 138 Breus Vila-seca

· Edita: Catonline S.L. · NIF: B-55620173 · Impressió: Gráficas Andalusí · Dipòsit legal: T-141-2017 · Distribució: CORREOS

CHALET EN LA MORA

Chalet con jardín y piscina. Dos viviendas en una, dispone de 2 plantas, 5 habitaciones, dos cocinas, dos salones y 4 baños completos con platos de ducha. Luminoso y cómodo.

Piso exterior, soleado y luminoso. Dispone de 3 habitaciones y un baño. Es un 4º SIN ascensor, necesita reforma. Terraza comunitaria.

CHALET EN PEÑÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

LOCAL EN TARRAGONA

Local/Oficina muy bien situado. A/a con bomba f/c. 4 estancias y 2 baños.

CHALET EN SANT RAMON

Chalet de dos plantas en parcela de 400 m2. 5 habitaciones y 2 baños. Aparcamiento y trastero. Salón y cocina independientes.

PISO EN TARRAGONA

Piso reformado con 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, parquet, puerta blindada. 5º sin ascensor.

Ref. 8078

Precio: 545.000€ 5 4

Ref. 8045

Precio: 190.000€ 4 2

Ref. 8049

Precio: 370.000€ 5 2

PISO EN LA FLORESTA

Ref. 8058 Precio: 85.000€ 3 1

Ref. 6391 Precio: 150.000€ 2 1

Ref. 7947

Precio: 165.000€ 4 2

Per Nadal tot és possible a Tarragona

La programació nadalenca de la capital de la demarcació arriba amb novetats com el ‘Sostre màgic’ i espais consolidats com el Parc de Nadal

Adrià Miró | Ismael Lobo

Tarragona ha encetat el Nadal amb una redefinició de la seva encesa de llums. Aquest any l’epicentre s’ha traslladat fins a una plaça de la Font que estava plena a vessar. En aquesta edició no va fallar la Patge de la Llum que, juntament amb els alumnes de l’Escola de Pràctiques i de l'Escola Marcel·lí Domingo, va il·luminar tots els racons

de la ciutat. La sorpresa d’aquest renovat acte va arribar amb el colofó final, on el castell de focs va agafar a tot el públic desprevingut. El canvi d'ubicació per l'encesa, però, no ha estat l'única novetat que ha arribat amb el Nadal a Tarragona. Amb 400.000 euros d'inversió, el consistori ha volgut renovar la seva 'oferta' de llums i il·luminarà una setantena de carrers a la ciutat i als barris. Tot i això, un dels

llocs més especials serà el carrer Unió, on s'han intentat reproduir les llums de fa 40 anys gràcies a les fotografies aportades per una veïna. A més, des de l'Ajuntament han confirmat que cada any hi haurà un carrer nou que incorporarà novetats en el que respecta a la il·luminació per "recordar temps passats". Per si no fos suficient, Tarragona comptarà amb un element únic a Catalunya per aquest Nadal. El

'Sostre màgic' que protagonitzarà el tram final de la Rambla Nova i el Passeig de les Palmeres es convertirà en un dels màxims atractius de les festes. Entre altres novetats també trobarem una nova aposta a la Plaça Verdaguer, que cobrarà un protagonisme especial amb un Ascensor Màgic que endinsarà els visitants en un món màgic, i ho farà al costat d’un arbre de Nadal i un carrusel amb els seus cavallets. A més, l'arbre de grans dimensions que presideix la plaça de la Font reforça encara més la proposta nadalenca de la capital de la Costa Daurada.

Com també va succeir l’any passat, les enceses s’han descentralitzat a diversos barris de la ciutat: Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, la Vall de l’Arrabassada, Torreforta, Bonavista, la Part Alta i el Barri del Port. “Cada barri tindrà el seu moment màgic, amb activitats pensades per a veïns i veïnes de totes les edats”, recalca la consellera Montse Adan.

El 'Sostre màgic' que protagonitzarà el tram final de la Rambla Nova i el Passeig de les Palmeres es convertirà en un dels màxims atractius de les Festes

FIRA DE NADAL

A banda del desplegament amb la il·luminació, Tarragona organitza més de 200 activitats per aquestes dates tan assenyalades. Un dels punts de màxim interès és la tradicional Parc de Nadal al Palau Firal. Els infants d’entre tres i 12 anys i les seves famílies el podran gaudir del 27 de desembre al 4 de gener. Allà hi trobaran espais per al joc simbòlic, tallers creatius, zones d’experimentació i espectacles que transformaran la visita en una aventura plena d’emoció.

Al marge del parc, es mantenen els clàssics de cada any: la Fira de Nadal i la Fira d’Artesania, que amplien espai; concerts, tallers, xarangues i espectacles als carrers del centre i als barris, decoració especial al Passeig de les Palmeres i el Balcó del Mediterrani, amb grans figures lluminoses.

PROTAGONISME PELS JOVES

L’agenda nadalenca anirà més enllà del públic familiar i infantil. Els joves d’entre 12 i 35 anys comptaran amb 35 activitats grautites a la programació Casal x Nadal. El punt fort d’aquest any serà la visita del creador de contingut Hamza Zaidi, amb gairebé 3 milions de seguidors a Instagram i aparició a la comèdia Ocho apellidos marroquís. L’acompanyarà l’humorista

tarragoní Adrià Marcor, referent a TikTok amb més d’un milió de seguidors.

CULTURA NADALENCA

Des de les conselleries de Cultura i Festes, com cada any, un munt de propostes s’afegeixen a l’agenda nadalenca. Enguany com a novetat, de la mà de Tarragona Cultura, del 20 al 26 de desembre (excepte el 24) la màgia del circ arriba a l’Anella Mediterrània sota la gran carpa de la companyia Cirque Pardi que oferiran el seu gran espectacle Low cost Paradise. Una oportunitat única de viure durant les dates nadalenques una experiència de circ contemporani amb codis del circ tradicional, per a totes les edats i amb funcions cada dia.

No hi faltaran al Teatre Tarragona la doble sessió dels Pastorets La Salle Tarragona el 27 i 28 de desembre; i de la Golfa el 2 i 3 de gener.

I el dia 4 es viurà una nit de somni amb les tres suites de ballet més emblemàtiques de Txaikovski: El trencanous, El llac dels cignes i La bella dorment. També al Tea-

tre Tarragona, sota la direcció de Tomàs Gran i la grandíssima Franz Schubert Filharmonia.

Dins els actes festius, Tarragona tornarà a comptar amb el gran Magatzem Reial, que, de la mà de l’Ajuntament i del Port de Tarragona, s’instal·larà al Refugi 1 del Moll de Costa del 27 al 30 de desembre per apropar la màgia dels Reis d’Orient als més petits.

No hi faltaran tampoc el Cant de la Sibil·la, l’Home dels Nassos, que enguany recorrerà els barris de Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau per acabar a la plaça de la Font i la gran Cavalcada de Reis.

La màgia del circ arriba a l’Anella Mediterrània sota la gran carpa de la companyia Cirque Pardi que oferiran el seu gran espectacle Low cost Paradise

TARRAGONA

EL TEATRE METROPOL COMPTARÀ AMB UN NOU ESPAI SITUAT AL NÚMERO 8 DEL CARRER MÉNDEZ NÚÑEZ

L’Ajuntament de Tarragona rebrà la concessió del 2% Cultural de l’estat dotat amb 500.000 euros

La reobertura del Teatre Metropol encara no té una data marcada oficial en el calendari, però sí que compta amb un gran avenç en la primera i la segona fase. L'obra de l'arquitecte modernista tarragoní Josep Maria Jujol viu un punt clau en la seva història amb una gran reestructuració que vol esdevenir “un gran centre cultural i el cor de la ciutat de Tarragona”, ha recalcat l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.

El consistori ha apostat per nous espais com és el baix i el primer pis de l’edifici número 8 del carrer Méndez Núñez que s’incorporarà en el projecte oferint un nou espai i esdevenint un tercer accés al teatre. Tindrà una capacitat de 400 m² destinats en nous espais , encara no de manera oficial, però s’estudiarà implementar: un centre d’interpretació de Jujol, un restaurant i una botiga. En aquest sentit, l’entrada serà accessible a peu des del pati del Teatre i esdevindrà la tercera entrada.

TARRAGONA TANCA L’ANY TARRACO25 AMB UN GRAN ACTE QUE REIVINDICA EL SEU PATRIMONI

El Premi Tàrraco i l’espectacle ‘Soc part de tu’ protagonitzen l’acte de cloenda

El Teatre Auditori del Camp de Mart ha acollit l’acte de cloenda de l’any Tarraco25 , convertit en el punt culminant d’un any ple d’activitats als jardins, al passeig arqueològic i als principals monuments de la ciutat. Tarragona ha viscut amb intensitat la celebració del 25è aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.

En els parlaments institucionals, l’alcalde Rubén Viñuales ha reivindicat la connexió que la ciutat ha reforçat amb el seu passat: “Tarragona és casa nostra, i cuidar Tàrraco és cuidar-nos a nosaltres mateixos”. L’alcalde ha expressat la seva satisfacció en comprovar “que quan protegim aquest patrimoni, no només honorem la nostra història, sinó que construïm identitat, autoestima i futur”, concloent que enguany “l’hem fet més nostre que mai” i que aquest fet “és un bé per a la nostra ciutat i per a les generacions que vindran”.

Tant Viñuales com el conseller de Patrimoni han remarcat que aquest 2025 ha estat un any de canvi en la gestió del patrimoni, amb l’anunci de la creació d’un consorci destinat a millorar el manteniment, la conservació i les inversions als monuments, així com el relat amb què s’explica la ciutat.

Cuando te plantees vender tu vivienda, rodéate de confianza. En Habitat somos personas como tú: cercanos, transparentes y comprometidos en hacer que todo el proceso sea fácil, seguro y con los mejores resultados. Nos encargamos de todo para que tú solo te ocupes de lo importante: tomar buenas decisiones, con tranquilidad y respaldo.

NOEMÍ LLAURADÓ, presidenta de la Diputació de Tarragona

"Des de la Diputació hem d'exigir acabar amb la desinversió històrica del sud"

Parlem amb la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, sobre l’aposta per fer créixer els equipaments culturals, l'Associació per l'Impuls Metropolità o la implicació de l'administració provincial en el sotrac dels aiguats a Terres de l'Ebre

Adrià Miró Canturri

L’Associació per l’Impuls Metropolità comença a caminar amb set municipis. Quin paper tindrà la Diputació a partir d’ara? El que sempre ha tingut: de col·laboració. Tot rau en el moment que em venen a veure l’alcalde de Tarragona i l’alcaldessa de Reus per demanar-me que la Diputació fes de paraigua per impulsar l’àrea metropolitana. Ens vam posar a la seva disposició, fruit també d’un pacte de govern entre ERC i PSC on s’estipula que s’impulsarà aquest projecte. Fins ara, hi havia un paper menys formal amb reunions de comissions i del Grup Impulsor. I ara se li dona més formalitat.

No es crea l’àrea metropolitana. Exacte. No és un òrgan de l’àrea metropolitana, sinó una associació de municipis per acabar creant aquest òrgan. La Diputació farà un conveni de col·laboració on s’establiran drets i deures de les dues parts. La nostra participació consistirà en algun suport econòmic i tècnic.

Entre les crítiques a l’associació, Esquerra de Constantí considera que es corre el risc d'acabar amb una àrea metropolitana on no formin part tots els municipis d’aquest àmbit territorial i creu que és millor desplegar les vegueries. Creu que podríem acabar amb una àrea metropolitana amb espais en blanc? El que es crea és una associació per impulsar l’àrea metropolitana. Quan aquesta es creï finalment –que s’ha de fer per llei- és quan es definirà quins municipis confor-

men el seu àmbit territorial. S’haurà de debatre, hi ha una estratègia territorial amb visió metropolitana que s’està treballant, s’haurà de definir quins projectes en formen part... Estem en una fase que no té res a veure amb l’ens metropolità. Ja veurem quin ens es crea i l’àmbit territorial.

La forma de votació d’aquest futur ens metropolità hauria d’estar ponderada per població, com demanen alguns partits? No correspon a la Diputació determinar-ho, sinó als ajuntaments. Els municipis són qui ho han de liderar.

AUDITORI:

“Per tal que tingui un impacte a Reus i una visió metropolitana ens hem plantejat un espai prou gran que també pugui donar satisfacció a les necessitats del territori”

Plantegen un nou Auditori a Reus, però la seva alcaldessa ha afirmat que no és necessari. Com són les converses amb l’Ajuntament? Bones. Estan ben encaminades.

Per què és necessari? La necessitat respon a un pla d’edificis de la Diputació en què reorganitzem els serveis, els seus edificis i les necessitats d’espai. En els tres conservatoris de la Diputació (Tarragona, Reus i Tortosa) ens trobem amb la necessitat d’espai per donar un millor servei a l’alumnat, al professorat i a les famílies.

A Tarragona ens traslladarem a la Tabacalera. A Tortosa havíem

previst l’espai dels Josepets, però no acaba d’encaixar i estem explorant altres entorns. I, a Reus, estem mirant els espais darrere del conservatori actual per ubicar-hi les aules. A més, l’auditori Higini Anglès no fa d’auditori, sinó de sala d’audicions. Si aquest nou auditori que necessitem no cabés a l’entorn del carrer Llobera, hauríem de buscar un altre espai prou cèntric i proper.

Volen que tingui caràcter metropolità, més enllà del Conservatori. Quan satisfàs necessitats de la Diputació, té un impacte directe en la ciutat on està establert l’equipament. Per tal que tingui un impacte a Reus i una visió metropolitana ens hem plantejat un espai prou gran que també pugui donar satisfacció a les necessitats del territori. Actualment, al Camp de Tarragona no hi ha cap auditori amb un aforament suficient i una capacitat acústica prou òptima per donar cabuda a concerts de gran envergadura.

Quan es va donar la notícia, Cambrils va aixecar la mà perquè el seu auditori es convertís en aquest equipament metropolità. L’Auditori Higini Anglès ha quedat petit. Ara estem ampliant aquest equipament de la Diputació, no equipaments d’altres administracions. A més, cada administració té el seu poder d’autoorganització. La Diputació no és menys.

En l’àmbit cultural, el Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) es traslladarà al Palau de la Diputació. Què ha de suposar el canvi? És un salt quali-

tatiu i una oportunitat que respon a diverses causes. Per una banda, estem fent aquest pla d’espais de la Diputació i el fet que vulguem traslladar la seu operativa a la Imperial Tàrraco ens permet disposarem de lloc al Palau, on també es manté la seu institucional. El MAMT s’està quedant encaixonat al carrer Santa Anna i és una bona ocasió de poder-lo traslladar. A més, dona la circumstància que som dipositaris d’una gran col·lecció de fotografia (Forum) que va adquirir la Generalitat amb la condició dels propietaris que es quedés a Tarragona. És una gran col·lecció al nivell del Reina Sofia o el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Això pot donar un rellançament al museu perquè ens col·loca en un estadi que no teníem ara. Finalment, celebrem 50 anys del museu i l’estem convertint de mica en mica en un museu d’art modern i també contemporani.

Per què ens hem especialitzat en cultura? Perquè és un dels pilars de l’estat del benestar. Una societat més culta és una societat més democràtica i crítica. Alhora, pot servir per ser un motor per l’economia del sud. Altres diputacions com Girona s’han especialitzat més en l’àmbit de la

salut i nosaltres hem tingut sempre aquesta visió. 75 anys del conservatori de Tarragona, 50 del de Reus i Tortosa, 50 del MAMT...

CULTURA:

“Una societat més culta és una societat més democràtica i crítica. Alhora, pot servir per ser un motor per l’economia del sud”

Amb la cultura estan revitalitzant espais buits de Tarragona com el conservatori a la Tabacalera o el hub cultural de la Savinosa. Quan tindrem concrecions en aquest últim projecte? El

primer pas és el camí de ronda i està al caure. Estan pendents de l’adjudicació de les obres i trigaran uns sis mesos. Dins de la finca estem treballant conjuntament amb l’Ajuntament per establir què hi ha d’anar i tenir aquesta mena de residència cultural per establir sinergies artístiques i un espai cultural a l'aire lliure amb poc impacte paisatgístic. No tenim establerts encara els tempos perquè primer volem veure el camí de ronda, que és la primera actuació a la finca de la Savinosa en molts anys.

Actualment, la seu provisional de la Diputació a Tortosa és al Palau Montagut. Es preveia utilitzar l’actual edifici del Conservatori si aquest es traslladava als Josepets, però finalment s’ha descartat. Quines opcions hi ha sobre la taula? Estem en converses amb altres possibles espais. Creiem que és millor treballar-les amb discreció i quan sigui el cas ja les comunicarem. L'ampliació del Conservatori la farem de manera participada i l’ajuntament n’estarà al cas.

Terres de l’Ebre ha patit el sotrac dels aiguats darrerament. Quin paper té la Diputació a l’hora de posar al dia el territori? Tenim dues línies. Una de suport econòmic per fenòmens extraordinaris meteorològics extrems. Fa poc vam resoldre la convoca-

Valls

tòria de l'any passat per 4,7 milions d’euros i estem a l’espera de la nova convocatòria pels municipis afectats pels aiguats i també pels incendis al Baix Ebre. D’altra banda, posem a disposició assistència tècnica pels municipis de menys de 5.000 habitants. Per exemple, amb els aiguats les nostres brigades de carreteres van anar allí per restablir els camins.

La zona de l’Ebre està sent molt afectada pel canvi climàtic. Hem de replantejar com tenim muntat el territori? Sí. De fet, hi ha municipis com Alcanar que ens van demanar subvencions extraordinàries per projectes concrets que canalitzin l’aigua i restableixin la situació d’origen d’aquestes zones fràgils. Estan conscienciats que han d’actuar a l’arrel del problema, però amb els recursos de l’ajuntament és difícil sufragar els canvis i han de picar la porta de la Diputació, de la Generalitat i l’Estat.

La Diputació va entomar el repte d’arreglar la 'carretera de la vergonya', però la licitació de les obres va quedar deserta. Quan començaran a actuar-hi? No ens corresponia, però vam considerar que primava la incumbència per sobre de la competència. Vam agafar el toro per les banyes i vam fer el projecte quan la carretera encara pertanyia als municipis. A partir d’aquí, no hem parat amb tots els procediments, però a vegades hi pot haver incidències com la licitació.

Ara bé, en lloc d’esperar al Ple que correspongui per tornar a licitar-ho amb un increment de pressupost, en farem un d’extraordinari dimarts. Qualsevol dia que guanyem és positiu per avançar. Volem donar-li la màxima prioritat. Tenim entre cella i cella que la carretera es faci com més aviat millor. Per això, hi estem posant tots els esforços i no volem

perdre ni un dia. La intenció és adjudicar entre finals d’any i principis de 2026.

Per què no s’havia actuat fins ara? En un inici ho havia de fer la Generalitat. En veure que es dilatava, des de la Diputació vam dir que ho faríem nosaltres.

Cunit planteja un referèndum per canviar de comarca i província. Històricament, s’ha tractat en un segon terme el Baix Penedès? El Baix Penedès ha estat oblidat per moltes administracions, però la Diputació no ha estat la principal administració que l’ha oblidat. Tenim entre cella i cella que ha d’haver-hi un equilibri territorial en tota la nostra acció, ja sigui amb els serveis o els recursos econòmics. A més, recentment vam obrir els serveis de la Diputació al Vendrell o collaborem amb altres administracions com la URV per reforçar la seva presència al Baix Penedès. Tenim al cap la comarca.

Salou

Estan igual d’oblidats que el Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre... El sud en general –i en concret el Baix Penedès- viu d’un període de desinversió històrica molt gran per part de la Generalitat i l’Estat. Com a administració supramunicipal hem d’exigir acabar amb això i que es facin inversions. No veig clar que es plantegi un canvi a Cunit perquè la tradició i vinculació del Baix Penedès ha estat amb la nostra demarcació. Fer canvis administratius quan hi ha vincles naturals a vegades és forçat i té un impacte complex per a la ciutadania.

Jaume Casañas, alcalde de Cunit, deia que no volia ser pres de les fronteres que s’havien establert els segles passats. Les actuals línies que divideixen el territori obeeixen a la realitat del país? Les línies s’acaben duent a terme amb la naturalitat. Si la gent del Vendrell es mou en la nostra demarcació vol dir que aquestes són les línies que funcionen.

“El sud en general -i en concret el Baix Penedèsviu d’un període de desinversió històrica molt gran per part de la Generalitat i l’Estat”

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

Tarragona i el llegat de la repressió franquista 50

anys després

La ciutat i la demarcació encara busquen posar el focus en aquells espais marcats pel pas del règim de Franco

Adrià Miró Canturri

La República agonitza. Les tropes franquistes han pres el control del Priorat i, a les 2.00 h del 15 de juny de 1939, es disposen a entrar a Tarragona a través del pont del Francolí. Allà uns pocs soldats de Cambrils intenten aturar-los sense sort i una hora després la bandera falangista oneja des del balcó de l’Ajuntament i s’entona el cara al sol. Comença una cruenta repressió que s’allargarà fins als últims dies del dictador Francisco Franco. Lluny del que es pugui imaginar actualment, els colpistes es topen amb una Tarragona desolada, buida i amb la por al cos. Els homes entre 18 i 45 anys havien anat al front, mentre la resta s’havia dispersat pels pobles de la vora fugint

dels bombardejos. “Són gairebé tres anys de guerra que generen esgotament pel mateix conflicte bèl·lic, per haver perdut un familiar al front i pels bombardejos. És un dels primers conflictes en què es bombardeja sobre la població civil, amb tot el que implica a nivell de mortalitat i psicològic”, desgrana Jaume Camps, doctor del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV.

A l'esquena queden les quasi 3.800 bombes llençades per centenars d’avions feixistes italians i nazis alemanys, 74 edificis totalment destruïts i 522 parcialment derrocats. L’endemà, les autoritats franquistes prenen possessió del seu càrrec i fulminen formalment la democràcia republicana a la ciutat.

CONTRA L’ANTIESPANYA

La repressió que s’instaura a partir d’aleshores té diversos vessants, però un objectiu clar: acabar amb el que anomenen “l’antiespanya”. “La repressió no només afecta els qui havien comès delictes de sang

durant la guerra, sinó també s’aplica als enemics del règim. És una repressió exemplaritzant per instaurar un règim de terror”, recalca Jaume Camps.

Un dels punts calents és la Torre del Pretori, on es tanquen més de 1.350 persones amb l’arribada del franquisme. Tot i tenir una capacitat màxima de 110 presoners, això no és un impediment per posar-hi un nombre de republicans que supera amb escreix la xifra. Durant els anys hi van passar prop de nou mil represaliats, dels quals 57 van morir per les pèssimes condicions.

L’actual sala del sarcòfag d’Hipòlit estava reservada als condemnats a mort. Entre 1939 i 1945, 690 homes i una dona van passar per aquell indret per acabar afusellats al turó de l’Oliva. La dona era Elisa Cardona, nascuda a Pradell de la Teixeta (Priorat) i resident de Duesaigües (Baix Camp). En el seu

cas, va ser assassinada als 21 anys després de ser acusada sense proves de delatar uns capellans que dormien a l’hotel on treballava el 1936. Els seus familiars encara no tenen les seves restes, ja que es troben en una de les múltiples fosses comunes que encara queden per exhumar al país.

LES CARES DE LA REPRESSIÓ

Amb tot, no totes les accions repressives arriben a través de consells de guerra sumaríssims, com el cas de l’Elisa. “Hi ha repressió via judici, però n’hi ha una altra que es veu a molts pobles i no era una repressió oficialitzada. Eren venjances. L’única manera de sobreviure era callar”, assenyala Jaume Camps.

De fet, l’historiador de la URV destaca que la guerra encara cueja més enllà del 1939. L’activitat guerrillera a través dels maquis manté viu el conflicte a la província amb els Patacons, els Teixidó o el Cisquet a les muntanyes de Prades. “A molts llocs d’Espanya la guerra s’acaba el 1948 o més tard. La repressió afecta també aquests guerrillers i els qui els ajuden”, afirma.

Elisa Cardona, de Pradell de la Teixeta (Priorat), va ser assassinada als 21 anys després de ser acusada sense proves

a parar a l’actual plaça Llibertat. Va estar operatiu entre 1939 i 1942.

FRANCO MOR MATANT

Malgrat que la repressió a partir dels anys 50 no és tan cruenta com els primers anys, les llibertats continuen restringides i les presons s’omplen de sindicalistes, progressistes, homosexuals i tota aquesta “antiespanya”. Encara més, tal com apunta Jaume Camps, “Franco mor matant”. El cas més recordat és el del jove anarquista Salvador Puig Antich, assassinat pel garrot vil el 1974, un any abans de la defunció de Franco.

Mentre a Barcelona s’executava Puig Antich, a Tarragona se seguia la mateixa línia amb Heinz Chez. El seu nom real era Georg Michel Welzel i va ser condemnat per matar un Guardia Civil al bar d’un R.

Un altre aspecte del que es parla ben poc és dels camps de concentració franquistes, opacats històricament per la barbàrie dels camps nazis. A la demarcació també s’hi van instal·lar alguns com el de Reus. En un primer moment, es va situar a l’Institut Pere Mata, després es va traslladar a l’antiga Escola de Treball i finalment va anar

càmping de l’Hospitalet de l’Infant. Tots dos van ser els últims morts a Espanya amb el garrot vil i van significar una venjança per l’atemptat d’ETA contra Luis Carrero Blanco, aleshores president del govern.

L'AUTORITARISME CREIX

50 anys després de la mort de Francisco Franco, les enquestes indiquen un creixement per a les opcions autoritàries i cert revisionisme històric de la dictadura. En diverses ocasions, s’ha atorgat aquestes tendències neofranquistes als joves, però la realitat té moltes més arestes.

Segons el CIS d’octubre de 2025, el 21,3% dels espanyols creuen que la dictadura de Franco va ser ‘bona’ o ‘molt bona’. Ara bé, si ens centrem en les franges d’edat, els qui surten més mal parats no són precisament els joves. En els enquestats entre 18 i 24 anys la xifra es queda a 19,6%. Sí, per sota de la mitjana. Entre 25 i 34 anys, 15,9% i entre 35 i 44 anys, el 18,5%. Les franges més nostàlgiques amb el franquisme són les de 55-64 anys (24,5%) o més de 75 anys (25,8%).

Les dades són preocupants en totes les franges d’edat, però no

“La transició es va basar en el pacte de l’oblit i ara s’està començant a qüestionar totes aquestes polítiques de memòria”

és una qüestió dels joves. “L’extrema dreta puja blanquejant la dictadura. Ens sorprèn que els joves tinguin aquestes idees, però tenim un problema poblacional. Hi ha cert desconeixement del que va ser la dictadura. No és un problema de futur, sinó de present”, afirma Jaume Camps.

La dada que els joves sí que lideren és la de la preferència d’un règim autoritari per sobre d’una democràcia. Al conjunt de la població, un 17% preferiria un estat autoritari segons una enquesta recent de 40dB. A la generació Z (18-28 anys) puja fins al 24%, entre els millenials (29-44 anys) es manté en 23%, a la generació X (45-60 anys) baixa fins al 16% i finalment entre els boomers només el 12% prefereix un estat autoritari.

“La incertesa laboral o de tro -

bar un habitatge fa que busquin solucions en un passat idealitzat. Un estat autoritari no és la solució ni ens porta a un futur millor. A canvi del teu progrés sacrifiques els drets i llibertats dels altres”, opina Jaume Camps.

Per combatre-ho, la memòria és clau. L’historiador de la URV subratlla que “la transició es va basar en el pacte de l’oblit i ara s’està començant a qüestionar totes aquestes polítiques de memòria”. Un dels exemples és l’estat de les fosses comunes, moltes encara per exhumar-se malgrat la Llei de Memòria Històrica del Govern Zapatero.

A banda d’aquests aspectes, Jaume Camps destaca iniciatives com el Programa de Memòria Democràtica que coordina l’Arxiu de Tarragona des del 2006. Cada edició versa sobre un aspecte amb el qual s’organitzen diversos actes i xerrades. Per exemple, el 2025 la temàtica va ser la lluita de la cultura democràtica contra l’adoctrinament autoritari.

A més, aquest novembre es va anunciar que la Torre del Pretori seria declarada lloc de Memòria Democràtica. Una notícia que se suma a la llarga tasca de senyalització i museïtzació que Tarragona ha desenvolupat a múltiples espais de la ciutat. En definitiva, recordar per no oblidar i evitar així repetir el fosc passat.

R. F. Vallvé. Centre d'Imatges de Tarragona / L'Arxiu

El PINBALL Un racó

on la bola

no para: el refugi pinballer de Tarragona

L’associació Tarraco Pinball s’ha convertit en poc més d’un any en un dels punts de referència d’aquest joc a Catalunya, formant al seu voltant una massa sòlida d’associats

Adrià Miró Canturri

L’icònic joc del pinball sembla que ha desaparegut de les nostres vides. L’han esborrat pràcticament del mapa i, si algú encara en troba una màquina, segurament acaba frustrat perquè el flipper no funciona o el tauler està fet un nyap. De poc ha servit que Espanya –i especialment Catalunya– fos un dels països punters en la fabricació d’aquestes màquines. Petaco, Juegos Populares, Playmatic o Joctronic a l’Ebre són algunes de les marques que els donaven forma. Ara, la immensa majoria ja no existeixen o es dediquen a altres productes.

Tot i això, la comunitat pinballera manté petits reductes de resistència i es troba en creixement. El 2012, el nombre de jugadors a l’Estat no arribava als 160, mentre que ara la xifra ronda els 400. A Catalunya hi ha tres enclavaments que s’han convertit en punts de trobada: Esplugues, Mollet i Tarragona. De fet, actualment hi ha un ‘boom’ del pinball català, amb tres tornejos mensuals i l’arribada d’una nova iniciativa a Lloret.

UN ESPAI EN EXPANSIÓ

En el cas tarragoní, l’associació sense ànim de lucre que gestiona el local es va crear l’agost de 2024 i el nombre d’associats ha crescut

fins als 46 en aquest any i mig. En poc temps han aconseguit teixir una comunitat diversa, agrupant persones de Barcelona, Lleida, el País Valencià i, naturalment, Tarragona. A més, l’ampli ventall d’edats no ha estat un impediment per consolidar un espai marcat per la convivència i la passió compartida. Si mirem entre els seus membres, els més joves superen per poc la vintena d’anys i el més gran ja està jubilat. Amb tot, l’edat mitjana se situa entre els 47 i els 55 anys.

ELS ORÍGENS

Molts d’ells feia anys que es coneixien de coincidir en diversos tornejos per Espanya, però la pro -

ÉS UN JOC D’ATZAR?

El 1976, el periodista Roger Sharpe va demostrar davant les autoritats de Nova York que el moviment de la bola al pinball es podia predir i controlar. Aquella prova pública va separar-lo de les màquines d’atzar i va evidenciar que és un joc d’habilitat, on la destresa del jugador determina realment el resultat.

víncia de Barcelona era qui concentrava les associacions catalanes. No va ser fins al 2024 quan una circumstància fortuïta va esdevenir l’excusa perfecta per crear Tarraco Pinball.

Tot va començar quan un aficionat del pinball va haver de buscar un nou espai per a les múltiples màquines de la seva col·lecció perquè el propietari del local on les guardava volia apujar-li el lloguer. Aquest fet va empènyer un grup de pinballeros a posar-se mans a l’obra i donar forma a la primera associació de la demarcació: “Vam decidir ajuntar-nos entre tots, crear l’associació i pagar nosaltres el lloguer d’una nova nau fins a arribar al punt en què l’associació es mantingués sola”, explica el Carlos, tresorer de Tarraco Pinball. La intenció no era lucrar-se, sinó fomentar un espai de bon rotllo i un punt de trobada pels amants del pinball. “No tenim ànim de lucre, és

simplement un lloc amb màquines operatives on jugar i aprendre a reparar i restaurar. Actualment, 12 dels 46 som col·leccionistes; la resta són aficionats que els agrada el pinball”, assegura.

Al local tenen gairebé un centenar de màquines operatives i una quarantena més pendents de posar-se a punt

Al local tenen gairebé un centenar de màquines operatives i una quarantena més pendents de posar-se a punt. Aproximadament un

98% d’elles són d’un dels associats i n’hi ha tres de propietat de l’entitat. A més, la tipologia és diversa, amb pinballs que van des de la dècada dels 60 fins al 2022 . La més nova és la de Godzilla, que es connecta online i et permet registrar el teu jugador.

Pràcticament cada dia l’associació obre perquè els seus membres puguin passar a jugar i, un cop al mes, celebren un torneig amb visites d’altres entitats. “Hi ha molta passió per les màquines. Ens piquem per veure qui té la puntuació més alta en algunes màquines”, remarca el Carlos.

MÉS ENLLÀ DEL JOC

La passió del Carlos pel pinball li ve de l’època adolescent, quan es va començar a interessar per aquest joc. Amb tot, als 90 les màquines cada vegada estaven en pitjors condicions i era complicat poder gaudir-les. “Vaig arribar a trobar màquines en què la bola no corria bé o directament no funcionava. Era una degeneració del que realment era el pinball”, recorda. Un temps després, però, es va fer un pinball virtual de la mida d’un ordinador per jugar a les màquines que utilitzava al bar de l’època. La idea li va agradar i va decidir do -

kidsandus.es/ca

La Martina Kids&Us Tarragona Av. Marqués de Montoliu, 10-12 - Tarragona 977220734 / 640110557 tarragona@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Centre C/ Galanes, 33 - Reus 977341952 / 640539741 reus@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Salou C/ Pau Casals, 1 Ed. Cubic - Salou 977385033 / 628519104 salou@kidsandus.es

La Martina Kids&Us TGN Arrabassada C/Llorenç de Villalonga, 5 - Tarragona 977081074 / 627285997 tarragona.arrabassada@kidsandus.es

La Martina Kids&Us Cambrils

Pg. Sant Joan Baptista la Salle, 26 - Cambrils 977792740 / 647317131 cambrils@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Gaudí C/ d’Antoni Gaudí, 36 Baixos - Reus 977 34 19 82 / 640110550 reus.gaudi@lamartinaschool.com

blar l’aposta: va agafar una màquina buida i a dins va col·locar una pantalla per emular el joc.

De totes maneres, no era el mateix. El joc s’hi assemblava, però perdia la imprevisibilitat del moviment real de la bola. Aleshores, va vendre l’invent i se’n va comprar una de debò. La va obrir mentre feia fotografies de totes les peces, la va netejar i la va tornar a muntar. El resultat va ser un èxit i va aconseguir una màquina funcionava pràcticament com una de nova.

Ara aquest procés el fa habitualment a l’associació els dissabtes al matí. És el moment en què alguns membres es troben i deixen de banda les ganes de jugar per fer manteniment i aprendre sobre els aspectes més tècnics de les màquines. “És una barreja entre mecànica, electrònica i belles arts”, explica sobre aquests processos de restauració, que permeten també aprofundir en la història del joc.

“És una barreja entre mecànica, electrònica i belles arts”

L’associació Tarraco Pinball continua en creixement i el seu pròxim repte és organitzar un torneig de

tres dies previst pel tercer cap de setmana del mes de febrer. Amb tot, l’objectiu que es van fixar des del primer dia s’ha complert amb escreix: crear un espai per jugar, compartir coneixement i preservar la història del món pinballer. Entre flippers, boles metàl·liques i taulers lluminosos han consolidat un espai de referència per a una passió que reneix. Una demostració que, quan no es perd l’afició, fins i tot els jocs més oblidats poden recuperar el seu lloc.

EVOLUCIÓ DEL PINBALL

Les màquines han canviat molt al llarg dels anys. A la dècada de 1930 es van començar a introduir sense flippers, que arribarien a finals dels anys 40. Aquests primers flippers eren molt més petits que els actuals, una circumstància que dificultava mantenir la bola en el tauler. Més endavant van introduir-se sistemes de puntuació: els primers sistemes de rodet mecànics. I amb l'arribada de l'electrònica, les pantalles alfanumèriques i de gas, que després van anar incorporant algun vídeo i, més recentment, afegint-hi animacions i connexió a internet. A més, la seva estètica també ha evolucionat. En uns inicis els dissenys no tenien referències clares, però després van començar a basar-se també en pel·lícules com Godzilla i grups de música com Metallica.

TARRAGONA

TARRAGONA REDUEIX UN 5,3% LA DELINQÜÈNCIA EN ELS PRIMERS NOU MESOS DEL 2025

Els robatoris amb força en domicilis presenten la baixada més destacada amb un descens del 44,4%

Tarragona registra una reducció de la delinqüència durant els primers nou mesos del 2025. Segons dades del Ministeri de l’Interior, a la ciutat s’han comptabilitzat 6.983 fets delictius, un 5,3% menys que en el mateix període de l’any anterior.

Els robatoris amb força en domicilis presenten la baixada més destacada, amb un descens del 44,4% i un total de 159 casos. També retrocedeixen els furts, que continuen sent els delictes més habituals, però cauen un 10,5% fins a les 2.053 denúncies.

Els delictes contra la llibertat sexual creixen un 37,7%, amb 73 casos registrats fins al setembre. També ho fa el tràfic de drogues, que s’incrementa un 30% i arriba als 52 fets.

TARRAGONA RESTAURARÀ EL ‘PULMÓ’ DEL PONT DEL DIABLE AMB 91.000 € D'INVERSIÓ

El projecte Tarragona Greenbelt’26 limitarà l’accés desordenat al monument i substituirà part dels pins per alzines més resistents al canvi climàtic

El parc ecohistòric del Pont del Diable afronta en les pròximes setmanes una actuació intensa per f renar la degrada -

ció del bosc i ordenar l’ús públic d’un dels espais més visitats de Tarragona. La intervenció, inclosa en el projecte Tarra -

gona Greenbelt’26 , pretén reduir l’erosió causada pel pas constant de visitants i reforçar la prevenció d’incendis en un entorn natural i patrimonial clau.

El pla reordenarà els camins i controlarà millor els accessos a l’aqüeducte de les Ferreres. S’habilitaran dos itineraris senyalitzats, amb nova informació sobre la flora i la fauna, i es protegiran els trams més afectats amb tanques de fusta. També es tancaran dreceres i camins espontanis, mentre es reforçarà la vegetació per estabilitzar el sòl.

Un altre punt central és la millora de la massa forestal, actualment dominada pel pi blanc. Es faran aclarides selectives i es potenciarà la presència d’alzines, més resistents a la sequera i a les calorades extremes. L’objectiu és compatibilitzar l’accés al monument amb la preservació d’un espai natural essencial per a la ciutat.

Som

El digital més llegit a la província de Tarragona

Viu la màgia de la llum en un ‘Nadal de Somni’ al Moll de Costa de Port Tarragona

La seixantena d’actes programats fan del Moll de Costa un dels epicentres de les festes nadalenques a la ciutat de Tarragona

Redacció

A Tarragona hi ha un indret a la vora del mar que, amb l’arribada de les festes nadalenques, es transforma en un lloc fascinant ple d’il·lusió i alegria on tot és possible. És el Moll de Costa del Port de Tarragona. Enguany, la màgia de la llum omplirà tots els racons d’aquest indret, conegut com la Rambla de la Cultura de Tarragona, perquè s’hi pugui viure un Nadal de Somni. Personatges de circ, els ajudants dels Reis Mags, pallassos esbojarrats, flamencs il·luminats i fins i tot unicorns s’hi donaran cita. Però no seran els únics. En total, s’han or-

ganitzat una seixantena d’actes pensats per a petits i grans que faran del Moll de Costa un dels epicentres del Nadal a la ciutat. A continuació, et presentem algunes de les activitats més destacades, perquè no te’n perdis cap.

ACTIVITATS A L’EXTERIOR

La llum és enguany una de les protagonistes del Nadal de Somni de Port Tarragona. Passeja pel capvespre pel Moll de Costa, un cop s’encengui la il·luminació nadalenca i ho comprovaràs. Més enllà de les garlandes nadalenques que creen una atmosfera única, la façana del Tinglado 1 esdevindrà un far de

la llum del Nadal amb les diferents activitats que s’hi han preparat. Els dies 27, 28 i 29 de desembre, entre les 19 i les 21 h, podràs veure-hi el videomapatge ‘La màgia de la llum’, una proposta amb efectes visuals i sonors que et deixarà bocabadat. També t’hi quedaràs quan poca estona després vegis aparèixer els flamencs i els unicorns de llum, que captivaran els presents amb el seu joc de llum i moviment. I per amenitzar aquestes activitats, a la plaça de davant del Tinglado 1 hi trobaràs un espai gastronòmic amb furgoteques, on recuperar forces gràcies al servei de begudes i menjar.

L’autoescola Nico celebra el seu 10è aniversari regalant-te 2 classes de pràctica si et matricules aquest setembre.

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana. C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com

ESPECTACLES

Dansa, circ i titelles. Emoció, diversió i riures. Tot això i molt més és el que et trobaràs als espectacles que s’han programat al Tinglado 1. Entre els títols destacats, hi ha L’esperit del Nadal: un viatge entre danses i emocions (22 de desembre, 18 h), una proposta que demostra que la dansa és un llenguatge universal capaç de connectar cors i emocions. A El Professor Bromera, la canalla xalarà amb un espectacle de titelles i bombolles que explica el misteriós i màgic món del sabó (23 de desembre, 18 h). Les titelles també faran acte de presència a Palla, fusta, pedra (27 de desembre, 18 h), una obra de la companyia Galiot que revisita el clàssic conte dels tres porquets. Hotel Bucarest (28 de desembre, 18 h), per la seva banda, explica la història de tres grums capficats en trobar la perfecció que ensopegaran en tot un seguit de catàstrofes. Amb un ritme frenètic i més de 10 disciplines de circ, aquests proposta et captivarà siguis gran o petit. I el que tampoc et pots perdre és DOKUM. El pallasso

viatger (29 de desembre, 18 h) i l’eixelebrada història del seu protagonista en un càsting de circ que acaba amb un divertit descontrol.

MÚSICA

Un Nadal sense concerts no és del tot Nadal. És per això que al Moll de Costa no hi faltarà la música. Del 22 al 24, d’11 a 12 h, i del 27 al 29, d’11 a 12 i de 12 a 13 h, pots gaudir d’una experiència única: una passejada en golondrina pel Port amenitzada per la guitarra i l’acordió d’en Quimet el Romesquet i la veu de la Laura, que interpretaran nadales, havaneres i altres cançons. Els dies 27, 28 i 29, de 12 a 13 h, davant del Tinglado 1 podràs xalar i ballar amb les actuacions de la Txaranga Tocabemolls (27/12), Swing Engine Street Sextet (28/12) i Xaranga Pujats de to (29/12). A tot això, cal sumar-hi el Concert de Nadal de la Jove Orquestra InterComarcal (30/12, 19 h, Tinglado 1) i el concert Moments de Nadal (3 de gener, 19 h, Teatret del Serrallo), a càrrec Núria Esquius i Jorge Varela, que fusionaran la lírica i el jazz amb un repertori 100% nadalenc.

TALLERS PER LA CANALLA

Els vailets de casa són els grans protagonistes del Nadal de Somni de Port Tarragona. Per això, no ho dubtis i organitza un matí o una tarda diferent durant les vacances amb els teus fills, nets, nebots o coneguts més petits. Des d’un taller mural de gargots als tradicionals

Personatges de circ, els ajudants dels Reis Mags, pallassos esbojarrats, flamencs il·luminats i fins i tot unicorns es donaran cita al Moll de Costa

pintacares, passant per l’Artrenada (taller de trenes africanes) o un taller per aprendre a formar part del pom de dalt d’un castell i fer l’aleta, el Tinglado 1 ofereix una àmplia varietat de tallers entre el 27 i el 29 de desembre perquè tothom trobi el seu. Un dels més destacats és el taller de circ simple a càrrec de la Cia. Passabarret, on petits i també grans podreu aprendre funambulisme, malabars, xanques, etc.

L’ARRIBADA DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT

Un any més, la llum del Nadal al Port de Tarragona guiarà a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient i als seus ajudants, en la seva arribada a la ciutat. Les patgesses i els patges reials s’instal·laran al Refugi 1 i obriran de nou el Magatzem Reial perquè la canalla pugui veure com ho preparen tot per una de les nits més màgiques de l’any. Si no t’ho vols perdre, reserva ja l’accés a un dels passis programats del 27 al 29 de desembre a entrades.tarragona. cat. I si vols ser el primer en donar la benvinguda a Ses Majestats, baixa fins al barri mariner del Serrallo la tarda del 5 de gener i saluda’ls quan atraquin al Moll de Pescadors i quan surtin al balcó del Teatret i queda’t al·lucinat amb el castell de focs. Un moment culminant per a cloure un Nadal màgic.

ELISABET ROMERO, Subdelegada del Govern a Tarragona

“Les estacions de Vila-seca i Horta Gran són compatibles i viables per al territori”

Parlem amb la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero, sobre alguns dels projectes clau que marcaran el present i futur del territori

Sergio Lahoz Dorante

La intermodal de Vila-seca, l'Horta Gran, el transport de mercaderies, el calendari nuclear o la gestió de la costa davant la regressió de les platges, entre d'altres. Romero defensa que “la dinàmica està canviant” i que hi ha una nova voluntat institucional per desbloquejar inversions al territori.

Podem dir que la inversió de 20 milions per a la biblioteca provincial segueix endavant? Sí, continua. Pel que nosaltres coneixem, la inversió de 20 milions presentada fa un parell de mesos per fer la Biblioteca Provincial a la Tabacalera no perilla.

Parlant d'inversions al territori, el president de la Generalitat, Salvador Illa, explicava el full de ruta pel Camp. Entre els projectes, hi ha la Intermodal i l'Horta Gran. Creu que és viable tenir dues estacions tan potents i tan a prop? El projecte de la intermodal de Vila-seca és un projecte que ja està molt avançat i tirarà endavant. La intermodal no és incompatible amb l’Horta Gran. En principi, totes dues són compatibles i no hi hauria un problema. Vam fer la consulta al Ministeri sobre la viabilitat de les dues alhora i ens van dir que no era incompatible.

Quan ha de millorar el servei ferroviari al Camp de Tarragona? Hi ha cap horitzó temporal

per tenir la seguretat d’arribar a temps amb el tren? El problema és haver estat molts anys sense inversió. Un cop es van començar les obres, les estructures no es van trobar en el millor estat i s’han trobat problemes afegits. La incomoditat dels usuaris ens preocupa, òbviament. Fa molt poc vam fer una reunió a la delegació amb la direcció de Renfe per parlar d'aquesta problemàtica. S'ha de pensar que tot s’està fent perquè en un futur pròxim tinguem unes millors connexions. La Generalitat ho ha quantificat en uns dos anys. Això és tot el que sabem fins ara.

I amb tot això, en quin punt es troba el transport de mercaderies? Bé, s’està fent un projecte

alternatiu que esperem que ben aviat vingui personal del Ministeri per explicar-nos en què estan treballant des de fa uns quants anys. No han dit res perquè encara ho volien tenir més treballat, però fa un bon temps que es troben estudiant l’alternativa. De moment, el que hi ha per tirar endavant és el tercer fil, però és provisional. Quan estigui més treballada aquesta alternativa serà importantíssim que entri el consens del territori, perquè són projectes importants i complexos i si hi ha consens és molt més fàcil progressar.

Si parlem de projectes, a vegades fa la sensació que és difícil escoltar el Camp de Tarragona en segons què. Per què costa

tant tirar projectes endavant? Jo crec que aquesta dinàmica ara està canviant. La línia institucional crec que s’està veient i també es veu la voluntat de les parts d’arribar a consens i tirar endavant. Crec que ara és evident. Em parla d'un projecte que estava parat, cert? I ara, pel que veu, ja començarà a fer-se. Té molt a veure que les administracions vulguin posar de la seva banda. A vegades no depèn tant del color, depèn de les ganes que hi hagi perquè tot vagi cap endavant.

TRENS:

“ S'ha de pensar que tot s’està fent perquè en un futur pròxim tinguem unes millors connexions. La Generalitat ho ha quantificat en uns dos anys”

El futur és incert per les nuclears de Vandellòs i Ascó? Segons el president Sánchez, si hi ha un bon pla es podria estudiar prorrogar el tancament. De moment tot això s’està analitzant. Amb les

situacions que s’han produït, com l'apagada, és un debat que s’està plantejant. Aniré a Madrid al Consejo Nacional de Seguridad Nuclear, on ens reunirem les diferents províncies amb nuclears i estarà Càceres, on és la primera nuclear que ha de tancar i la que marcarà una mica el full de ruta que s'ha de seguir. En principi ho estan valorant, mentrestant, les nuclears treballen com si no haguessin de tancar, per seguretat.

Tarragona continuarà sent una de les grans referències del sud d’Europa en indústria petroquímica? Com entren les renovables en joc aquí? Tarragona és una de les millors referències del sud d’Europa en indústria petroquímica, això segur. A més, ara, Red Eléctrica invertirà 184,4 milions d’euros per millorar la xarxa de transport elèctric del polígon petroquímic, dins la nova planificació elèctrica 2025-2030. El projecte preveu la construcció de la nova subestació Químic. S’hi afegiran noves connexions a les subestacions Francolí i Tarragona, fins a un total de 20 nous punts disponibles

per a projectes industrials a partir del 2029. Per tant, no perdem la referència del sud d’Europa. Hi ha la voluntat de dotar el territori de la capacitat energètica que necessita i d’enfortir la seva posició com a pol industrial i energètic de primer nivell.

Coneix de primera mà la problemàtica de les platges i la seva regressió. Hi ha un estudi clar sobre això? Què ha de passar amb les platges i el Delta?

Hi ha estudis i estan analitzant les dades per fer una actuació. És una problemàtica comuna a tot el litoral, moltes platges es queden sense sorra, hi ha regressió. Les polítiques que s’estan fent ara són de posar sorra a les zones que estan deficitàries, per evitar que la situació empitjori. No és només un problema de repoblar una zona. Estem alineats amb la Generalitat i amb altres administracions per buscar una solució, de moment això és una solució temporal. Aquests estudis comporten més temps d’anàlisi i després una solució més global. Es parla també de naturalitzar o d’intervenir en alguns espais, ho està fent el MITECO i estan mirant models.

La nacional fins a la Mora ha d’anar humanitzada. El projecte quan ha de començar? El Tour, o altres accions, no són incompatibles amb els treballs, els quals es podran compaginar amb la planificació. La previsió és que cap a la primavera del 2026 comenci el projecte.

“Hi ha la voluntat de dotar el territori de la capacitat energètica que necessita i d’enfortir la seva posició com a pol industrial i energètic de primer nivell”

MAMT

El es traslladarà al Palau de la Diputació

La intenció principal és dotar el MAMT de més espai, visibilitat i projecció per transformar-lo en un motor per a la difusió de l’art i la cultura del territori

Ismael Lobo García

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández , van signar el protocol d’intencions per al futur del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT). Amb aquest acord, ambdues institucions es comprometen a treballar conjuntament per ampliar i adequar els espais del museu, situant-ne la nova seu al Palau de la Diputació, que continuarà acollint també la seu institucional de la corporació.

L’objectiu del projecte és dotar el MAMT de més espai, visibilitat i projecció, convertint-lo en un referent museístic de Catalunya i en

un motor per a la difusió de l’art i la cultura del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.

La Col·lecció Forvm, formada per més de 1.600 fotografies, és considerada una de les més importants de l’Estat espanyol

UN PROJECTE ESTRATÈGIC I DE PAÍS

Durant la signatura, Noemí Llauradó va destacar que es tracta d’un projecte estratègic que “suposarà un salt qualitatiu per al museu i per a la cultura del territori”. Per la seva banda, Sònia Hernández va

remarcar que l’acord “simbolitza el model de política cultural que volem per al país: una suma de complicitats institucionals per posar en valor el patrimoni i el talent local, amb una visió cohesionadora i de progrés”.

EL NOU MAMT AL PALAU DE LA DIPUTACIÓ

El trasllat del MAMT al Palau de la Diputació permetrà ampliar l’espai expositiu i millorar les condicions de conservació i accessibilitat. El nou museu vol actuar com una plataforma activa del teixit creatiu del territori, connectant figures històriques amb artistes contemporanis.

A més, la Col·lecció Forvm, adquirida recentment per la Genera-

La Col·lecció Forvm, formada per més de 1.600 fotografies, és considerada una de les més importants de l’Estat espanyol

litat, s’incorporarà al fons del museu. Aquesta col·lecció, formada per més de 1.600 fotografies, és considerada una de les més importants de l’Estat espanyol i un testimoni únic de l’activitat fotogràfica dels darrers quaranta anys a Catalunya.

L’edifici del Palau de la Diputació disposa de 4.300 m², molt per sobre dels 1.875 m² de la seu actual al carrer Santa Anna, i ofereix espais amplis, flexibles i accessibles per a les necessitats museogràfiques del futur MAMT.

TRES ESTUDIS PREVIS ABANS DEL 2027

El protocol signat estableix que, abans de mitjans de 2027, la Diputació —amb el suport de la Generalitat— elaborarà tres estudis previs:

• Un pla museològic, que definirà la política de col·leccions, continguts i activitats.

• Un estudi d’usos i espais, que descriurà les actuacions arquitectòniques necessàries.

• I un pla d’actuació amb calendari i pressupost.

Aquests documents serviran com a base per redactar el projecte arquitectònic i museogràfic definitiu i per concretar els compromisos econòmics i de gestió de cada administració.

UNA APOSTA PER LA CULTURA AMB VISIÓ DE FUTUR

El trasllat del museu coincideix amb el 50è aniversari del MAMT, fundat el 1976 per la Diputació de Tarragona. En aquests anys, el museu s’ha consolidat com un referent cultural i un instrument de

desenvolupament social i artístic per al territori, amb obres de figures com Julio Antonio, Joan Miró, Mari Chordà o Josep Royo. Amb aquest nou impuls, la Diputació i la Generalitat volen projectar el MAMT cap al futur, reforçant el seu paper com a espai de referència de l’art modern i contemporani català, alhora que manté el vincle amb la creació local i la divulgació cultural a través del programa MAMT Pedagògic. “Amb aquest acord, fem un pas endavant per situar l’art i la cultura al centre de la transformació del territori”, va concloure Llauradó.

TARRAGONA

L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA I LA GENERALITAT DONEN LLUM VERDA A LA CREACIÓ D'UNA COMISSARIA DE POLICIA MIXTA A BATTESTINI

La nova comissaria serà compartida entre la Guàrdia

Urbana i Mossos d’Esquadra i oferirà un servei de seguretat més proper a la ciutadania

L'Ajuntament de Tarragona i el Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya han signat un conveni patrimonial per a la creació d'una nova comissaria de policia de proximitat que serà d'ús compartit entre la Guàrdia Urbana de Tarragona i els Mossos d'Esquadra (CME), situada a Battestini.

Segons ha explicat l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, aquest conveni és un pas fonamental per oferir un servei de seguretat més proper a la ciutadania, ja que permetrà recollir denúncies i actuar com a punt de referència per a les patrulles a peu al centre de la ciutat. Viñuales ha destacat que la comissaria és una aposta clara per la convivència i la seguretat, i ha assegurat que la col·laboració entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra millorarà l’eficiència del servei i permetrà una resposta àgil i coordinada a les necessitats de Tarragona.La nova comissaria s’ubicarà a la planta baixa de l'Estació d'Autobusos, en un espai de 812,75m² de titularitat municipal.

EL CONSORCI DEL PATRIMONI ROMÀ DE TÀRRACO ES CONSTITUIRÀ EL 2026

Viñuales ha presentat l’actualització del pla de gestió del patrimoni romà que compta amb una diagnosi exhaustiva i preveu un total de setze actuacions

El Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco es constituirà el 2026, independentment de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Així ho ha afirmat l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, durant la presentació de l'actualització del pla de gestió del patrimoni romà de la ciutat, un document que marca una estratègia per als propers anys en la preservació i promoció d'aquesta riquesa històrica. Viñuales ha garantit que aquest pla seguirà endavant “i no hauria de perillar” fins i tot si els nous pressupostos no es poden aprovar a nivell autonòmic.

El pla de gestió marca deu objectius

estratègics centrats en la conservació, el manteniment i la protecció dels béns, així com la creació d’un sistema de governança més coordinat. Un dels punts més destacats és el pla de museïtzació integral de la Tàrraco romana , que aspira a millorar la divulgació i valorització del llegat històric de la ciutat, convertint-la en un referent turístic i cultural per als visitants. També es preveu la creació d’un sistema unificat i multilingüe de senyalització per a tots els elements patrimonials, així com la definició d'una imatge comunicativa integrada i la promoció conjunta dels diferents equipaments de la ciutat entre d’altres.

TARRAGONA OBRE L’OFICINA D’ATENCIÓ DE LA ZBE

I ACCELERA ELS PREPARATIUS PER A L’ENTRADA EN FUNCIONAMENT DEL 31 DE DESEMBRE

Informació personalitzada, 45 càmeres instal·lades i una gran campanya informativa per preparar la ciutadania davant el nou model de mobilitat

Tarragona ja disposa d’un nou punt d’informació dedicat a resoldre tots els dubtes sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Aquesta setmana ha entrat en funcionament l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania, ubicada a l’OMAC de la Rambla Nova, on un equip especialitzat atendrà consultes de dilluns a divendres, de 8 a 15 h. També s’han activat els canals telefònic (977 053 077) i digital (zbe@tarragona.cat) per facilitar l’accés a la informació. La mesura respon a l’obligació europea d’implantar zones de baixes emissions en ciutats de més de 50.000 habitants per reduir la contaminació atmosfèrica i protegir la salut pública.

al sistema d’autoritzacions. Fins al 31 de desembre de 2026, els vehicles sense etiqueta de persones empadronades a Tarragona podran circular sense restriccions. A partir de llavors, hauran de demanar autorització si compleixen els requisits.

La zona entrarà en vigor el 31 de desembre, de dilluns a divendres laborables, de 7 a 19 h. Podran accedir-hi vehicles amb etiqueta C, B, ECO o 0 i vehicles registrats

Entre les autoritzacions destacades trobem vehicles de residents, vehicles que utilitzen aparcaments municipals o concessionats dins la ZBE, 12 accessos esporàdics anuals per a vehicles de fora de la ciutat sense etiqueta o autorizacions especials per PMR, rendes baixes, serveis essencials, emergències, etc.

Tarragona es converteix en la capital mediterrània del món antic

El VII Congrés d’Arqueologia reivindica el llegat romà de la ciutat en una trobada organitzada per l’ICAC amb el suport de la URV, l’Ajuntament i diverses institucions locals i internacionals

Roser Pros Roca

Quan es parla del món romà, pocs llocs poden pronunciar el seu nom amb tanta legitimitat com Tarragona. És aquí on la història encara respira entre les pedres i els estrats arqueològics al descobert, i on amb més raó es pot organitzar el VII Congrés d’Arqueologia i Món Antic. En aquesta nova edició, que es va celebrar els dies 20 i 21 de novembre, Tarragona s’ha tornat a situar al centre del mapa internacional dels estudis clàssics. La nova edició d’aquesta trobada, organitzada per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i integrada dins la Tarra-

co Biennal, ha proposat enguany una mirada profunda, transversal i comparada sobre un dels escenaris més emblemàtics de la cultura romana: els amfiteatres del Mediterrani.

L’esdeveniment va reunir especialistes d’universitats, centres de recerca i institucions culturals d’arreu d’Europa i del nord d’Àfrica, refermant l’aposta de Tarragona per mantenir-se com una de les capitals mediterrànies més interessades i interessants quan de recerca arqueològica es tracta. I ho ha fet amb un enfocament combinat entre rigor acadèmic, voluntat divulgativa i una mirada contemporània cap al patrimoni,

vinculant-lo al desenvolupament cultural, econòmic i turístic de la ciutat.

El congrés ha consolidat una trajectòria marcada per l’ambició d’esdevenir un punt d’entesa entre especialistes i ciutadania. Des de la seva primera edició, ha anat ampliant temes, formats i relacions institucionals, fet que l’ha convertit en una cita imprescindible dins dels estudis del món antic. Aquesta setena edició n’ha sigut una nova prova: un congrés madur, connectat internacionalment i amb una voluntat clara de fer que el coneixement generat tingui impacte real sobre la preservació i la projecció del patrimoni.

casual. L’Amfiteatre de Tarragona és una de les joies de la ciutat i un dels testimonis més valuosos de l’antiga Tàrraco. Construït a finals del segle I dC a tocar del mar, és un dels escenaris més reconeguts de la ciutat i una peça clau del conjunt declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000. La seva particularitat —un emplaçament paisatgístic excepcional, una història de transformacions i reconstruccions i un estat de conservació notable— el converteix en un cas d’estudi privilegiat per a investigadors d’arreu.

Construït a finals del segle I dC a tocar del mar, és un dels escenaris més reconeguts de la ciutat i una peça clau del conjunt declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000

El congrés ha analitzat el paper d’aquest i d’altres amfiteatres mediterranis des d’una perspectiva global: les seves funcions inicials; les modificacions arquitectòniques que van patir amb el pas dels

segles; l’impacte polític i social que tenien en les comunitats urbanes; i, especialment, els models actuals de gestió i conservació patrimonial. Aquest enfoc transversal que permet entendre els amfiteatres com a espais vius que encara avui generen debat, recerca i actuacions de protecció.

La trobada també ha posat sobre la taula qüestions fonamentals per al futur del patrimoni: com integrar aquests monuments en el teixit urbà contemporani? Quines són les polítiques de conservació més adequades davant els reptes del canvi climàtic? Com podem garantir que el coneixement científic arribi al conjunt de la societat i contribueixi a reforçar la identitat cultural?

Amb el congrés, Tarragona es posiciona com a plataforma de pensament i innovació sobre aquests reptes, tornant a demostrar perquè és un referent internacional en arqueologia.

TARRAGONA, CIUTAT DE RECERCA, CULTURA I PATRIMONI

El VII Congrés d’Arqueologia i Món Antic forma part d’un ecosistema cultural consolidat. L’ICAC, la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajun-

tament de Tarragona han teixit, al llarg dels anys, un model de col·laboració que ha permès que la ciutat esdevingui un laboratori obert del món antic. A aquest triangle institucional s’hi sumen entitats, museus, centres educatius i associacions vinculades al patrimoni i la cultura.

La Tarraco Biennal, que ha acollit el congrés dins el seu programa, reforça aquesta aliança. És un projecte que aposta per divulgar la recerca arqueològica i alhora connectar-la amb la ciutadania mitjançant activitats obertes, exposicions, conferències i publicacions. El seu objectiu és preservar, conèixer i repensar Tàrraco com una ciutat moderna, però que guarda una memòria singular.

Aquestes iniciatives tenen un impacte notable en diversos àmbits, a nivell acadèmic, cultural, turístic i econòmic, ja que d’aquesta forma, Tarragona esdevé un pol científic que atrau especialistes en patrimoni i universitats del Mediterrani i Europa. En aquest aspec-

te, el congrés té un efecte multiplicador sobre les polítiques culturals de la ciutat, ajudant a reforçar el vincle entre la ciutadania i el seu patrimoni, sense oblidar la divulgació històrica amb una agenda coherent amb el valor excepcional de Tàrraco.

Un patrimoni històric d’aquesta magnitud sempre crida l’atenció del turisme, reforçat per la visibilitat que el congrés dona a Tarragona com a destinació de primer nivell, amb una projecció de la ciutat moderna, però clarament vinculada al coneixement i al patrimoni, que enriqueix el seu model turístic, més enllà del sol i la platja. Tarragona es presenta, també, com una ciutat d’oportunitats, preparada per acollir congressos, seminaris i trobades professionals, ja que la recerca arqueològica es percep com una part essencial de la identitat tarragonina.

UN LLEGAT QUE MIRA

ENDAVANT

El VII Congrés d’Arqueologia i

Món Antic ha sigut una oportunitat per analitzar el passat, però sobretot, té la mirada posada en el futur. Les conclusions del congrés serveixen per orientar noves línies de recerca, reforçar la cooperació internacional i promoure models de gestió patrimonial més sostenibles. La seva mirada mediterrània el converteix en una eina clau per entendre el món antic i per entendre com el patrimoni pot transformar les ciutats actuals.

Tarragona, amb la seva combinació de recerca científica, esperit mediterrani i riquesa històrica, es consolida com una capital imprescindible per estudiar, protegir i explicar el món romà. I el congrés ha sigut una de les seves millors cartes de presentació.

I més enllà del congrés, Tarragona és un laboratori viu on passat i present dialoguen constantment amb un diàleg rigorós, apassionant i obert al món. Una celebració de la cultura, la ciència i la identitat d’una ciutat amb més de dos mil anys d’història.

Amfiteatre romà de Nimes

Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona!

Vine a conèixer les noves instal·lacions de Tarragona

Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats.

T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem!

Augusta Car

Ctra. València , Km. 224

Tarragona T. 977 55 24 14 www.augustacar.es

La Xarxa Santa Tecla

El celebra 25 anys reivindicant el seu lideratge en l’atenció integral a les persones

L'acte

ha reunit professionals de les vuit entitats del grup per reivindicar un model sanitari i social únic, sota el lema "Som present, tenim passat i tenim futur"

El Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona va ser escollit per celebrar el 25è aniversari de la Xarxa Santa Tecla. Sota el lema "Som present, tenim passat i tenim futur", l'acte va reunir representants de les vuit fundacions que conformen el grup per valorar un model assistencial que, tot i néixer formalment l'any 2000, és hereu de vuit segles d'història al servei de la ciutadania.

L'esdeveniment va vertebrar-se com un viatge temporal per explicar com una institució amb vuit

segles d'història a l'esquena va saber reinventar-se l'any 2000 per adaptar-se a les necessitats reals de les persones

Un model assistencial que, tot i néixer formalment l'any 2000, és hereu de vuit segles d'història al servei de la ciutadania

L’ADN DE LA XARXA

La primera taula rodona, dedicada al passat i al present, va

servir per humanitzar la institució. Lluny de grans estratègies de despatx, els testimonis de la Palmira Jolonch, la Lourdes Gorg , la Carmen Juárez i l 'Eduard Roig van dibuixar els inicis de l’aventura. "Érem quatre gats i ho havíem de fer tot", recordaven entre rialles, evocant una època en què les fronteres entre departaments eren difuses i on la voluntat de servei prevalia.

Aquesta mirada enrere va permetre entendre l'ADN de la Xarxa: la capacitat d'adaptació. Es va parlar de com es van gestionar les crisis, des de les econòmiques fins

Sergio Lahoz Dorante

a la pandèmia, i com, enmig de la tempesta, sempre va prevaldre el sentiment de "família". "Quan un no hi arribava, l'altre hi era", va ser una de les frases que millor va resumir l'esperit d'aquells primers anys. Però, sobretot, es va posar l'èmfasi en la visió fundacional, és a dir, entendre que un pacient no és només una malaltia clínica, sinó una persona amb un context social, familiar i econòmic que condiciona la seva salut.

La fusió de l'àmbit social i sanitari, que avui sembla una obvietat, va ser en el seu moment una raresa. Els testimonis van recordar com, des de la infermeria o el treball social, ja es practicava aquesta visió integral molt abans que existissin els protocols. "Per nosaltres, un malalt mai ha estat un número i els problemes socials sempre han estat part del diagnòstic", es va apuntar des de l'escenari.

EL FUTUR: TECNOLOGIA I NOUS VALORS

Si la primera part de l'acte va ser un homenatge a la resistència i la construcció, la segona taula rodona va mirar de cara als reptes immediats. Amb la participació de Laura Fernández , Roger Borrull, Lluís Adell i Ana Flores, el debat va girar entorn de com mantenir l'essència humanista en un món cada cop més tecnològic.

“Els robots ens ajudaran, ens faran més eficients, però la cura, el tacte, l'empatia, això no ho podrà fer mai una màquina”

Es va parlar, inevitablement, d'intel·ligència artificial i digitalització, amb la tecnologia com a eina, mai com a substitut. "Els robots ens

ajudaran, ens faran més eficients, però la cura, el tacte, l'empatia, això no ho podrà fer mai una màquina", es va afirmar.

El gran repte que es va posar sobre la taula no va ser tecnològic, sinó humà, sobretot amb la gestió del talent. Els ponents van coincidir que les noves generacions de professionals sanitaris i socials tenen prioritats diferents. "Ja no viuen per treballar; valoren el temps lliure, la flexibilitat i el benestar emocional", va explicar Ana Flores. Això obliga la Xarxa Santa Tecla a adaptar-se de nou, a "cuidar els que cuiden" per poder retenir el talent necessari per fer funcionar una maquinària que no para de créixer.

L'ALINEACIÓ DELS ASTRES I LA VALIDACIÓ DEL MODEL

El moment culminant de la jornada va arribar amb el discurs del

Deixa’t aconsellar per experts i encertaràs amb el que més et convé

• Electrodomèstics

• Porters automàtics

• Vídeo porters

• Sintonització de canals

• Circuits tancats de vídeovigilància

Encerta-la també amb el teu regal de Nadal

director general, el Dr. Joan Maria Adserà. Adserà va oferir una lliçó de context històric per explicar la magnitud del que s'ha aconseguit.

Va rememorar com, fa 25 anys, el sistema sanitari català i estatal estava fragmentat, amb calaixos estancs que separaven l'hospital de l'atenció primària i aquesta dels serveis socials. En aquell context, la Xarxa va decidir avançar-se al seu temps i dissenyar un model "integrat i integral". "La nostra visió era acompanyar la persona des dels bolquers fins al final de la vida, garantint la dignitat en tot el procés", va afirmar.

El titular que va deixar el director general va ser contundent: "els astres s'han alineat". Adserà es referia a la recent aprovació de lleis estatals i autonòmiques com la creació de l'Agència d'Atenció

Integrada Social i Sanitària de Catalunya que, literalment, obliguen a fer allò que la Santa Tecla porta fent des de l'any 2000. "No estàvem equivocats, no vam fer castells a l'aire", va dir amb satisfacció.

PROJECTES TANGIBLES PER A UN FUTUR IMMEDIAT

Amb el nou centre de La Muntanyeta a Bonavista, la Xarxa com-

Amb el nou centre de La Muntanyeta a Bonavista, la Xarxa completarà un recorregut vital que sovint quedava truncat per a moltes famílies:

“Faltava una peça”

pletarà un recorregut vital que sovint quedava truncat per a moltes famílies. "Faltava una peça", va reconèixer Adserà. Ara, l'entitat podrà oferir una atenció continuada des del diagnòstic precoç (CDIAP) fins a l'etapa adulta, passant per l'escola d'educació especial, tallers ocupacionals, centres de dia i residències. Aquesta visió 360 graus és, segons la direcció, una assignatura pendent del territori que per fi queda resolta.

També es va posar el focus en l'Hospital del Vendrell, que afronta una ampliació que el farà doblar la seva mida actual. "Passarem de

120 a 240 llits", va confirmar Adserà, anunciant un horitzó fins al 2030 de creixement sostingut al Baix Penedès.

La festa va concloure amb la construcció d'un puzle gegant de la 'Tau', el símbol de la Xarxa. Representants de les vuit fundacions, acompanyats per música en directe -i amb la picada d'ullet de tenir metges de la casa tocant a la banda-, van col·locar les peces d'un logotip que no s'entén sense la suma de les parts. Des del personal de neteja fins a la direcció mèdica, des de l'atenció a la infància fins a les cures pal·liatives.

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

50 anys de l'Hospital Santa Tecla universitari: "va ser un abans i un després"

Acollir les primeres pràctiques rotatòries de la UB el 1975 va ser l'embrió dels estudis universitaris de medicina a la demarcació

L'Hospital Santa Tecla està de celebració. Aquest 2025 es compleixen 50 anys des que va ser catalogat com a hospital docent universitari, una fita que va suposar "l'embrió" dels estudis de Medicina a la demarcació i va ser un argument més per a la creació de la Universitat Rovira i Virgili anys després.

Tot va començar l'any 1975, quan l'històric hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona va passar a realitzar les primeres pràctiques rotatòries fora de Barcelona amb 14 estudiants de medicina de la UB. Aleshores, els seus alumnes es formaven pràcticament en exclusiva a l'Hospital Clínic, però aquest petit gest seria "un abans i un després" per la medicina a la demarcació.

Com explica Joan Maria Adserà, director general de la Xarxa Santa Tecla, aquest fet va suposar una

"palanca" per ampliar el vessant formatiu a les comarques tarragonines. Posteriorment es van instaurar els estudis complets de medicina a Tarragona com una extensió de la UB, primer a les aules de l'edifici de la Rambla Nova i després a la Universitat Laboral. Aquesta incipient descentralització va plantar la llavor de la necessitat de recuperar la universitat de la qual havia gaudit Tarragona abans del Decret de Nova Planta. "En poc temps es

va posar en evidència que havíem d'arrossegar la universitat", recorda Adserà. La Universitat Rovira i Virgili arribaria anys més tard, concretament el 1991, empesa per aquest clam social.

“En poc temps es va posar en evidència que

havíem d'arrossegar la universitat”

Des d'aleshores, l'hospital es va convertir en centre hospitalari docent associat, mitjançant un conveni per a alumnes de pregrau de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i altres disciplines relacionades amb el món assistencial a la persona. A banda, els dos hospitals de la Fundació tenen l'acreditació per formar metges especialistes. L'efemèride s'ha commemorat amb una gran festa al Seminari Tarraconense organitzada per la Xarxa Santa Tecla. La sala noble ha aplegat autoritats de tota mena. Des dels tres exalcaldes de la ciutat vius fins a les principals autoritats locals i els quatre primers metges que es van formar a l'hospital a finals dels 70, ara jubilats.

Adrià Miró Canturri

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès

Implant + corona de Zirconi

890€

Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€

Ús de làser de diode

Càrrega immediata descompte de 1.000€

Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

LA HISTÒRICA MASIA DE LA TORREFORTA RENEIX COM A NOU CENTRE DE SUPORT A FAMÍLIES I INFANTS

La inversió total destinada a la posada en marxa de l’equipament ha estat de 265.181,39 euros

L’antiga masia de la Torreforta, un edifici carregat d’història al barri de Ponent de Tarragona, ha tornat a obrir portes aquest dimecres amb una nova vocació: convertir-se en un espai de referència per a l’atenció social a famílies, infants i adolescents. L’immoble, que feia anys que permanecia tancat, passa ara a acollir l’Espai Familiar de Ponent i centralitza diversos serveis municipals que fins ara estaven dispersos en equipaments com el Centre Cívic de Torreforta o escoles municipals.

Viñuales ha subratllat que aquesta reobertura “és un pas important en el compromís de la ciutat amb la protecció dels infants i adolescents” i ha remarcat que el nou espai “permetrà estar més a prop de les famílies i oferir-los eines per afrontar moments complicats”. L’alcalde també ha valorat la recuperació de la masia com un símbol: “torna a ser un espai viu, útil i al servei de la comunitat”.

EL TARRAGONÍ CARLES COLL, CAMPIÓ D'EUROPA DE 200 BRAÇA

El tarragoní s’imposa en una final vibrant a Gaspar Corbeau i s’emporta el títol amb un nou rècord d’Espanya i sisena millor de tots els temps

piscina curta de Lublin, a Polònia. En una final d’alt voltatge, el tarragoní ha superat el plusmarquista mundial dels 200 braça, el neerlandès Caspar Corbeau, en un duel que dona a aquest or europeu un valor excepcional.

Des del carril central, el 4, Coll ha sortit enganxat a Corbeau fins als 50 metres, però un viratge impecable ha capgirat la cursa. A partir d’aquí, el taragoní ha pres el comandament i ha mantingut a ratlla el seu gran rival, que l’octubre passat s’havia convertit en el primer home de la història a baixar dels dos minuts en la distància. Coll ha tocat la paret en 2:00.86 , un registre extraordinari que representa la sisena millor marca de tots els temps i que, a més, ha superat el rècord d’Espanya (2:01.55) amb què es va coronar campió del món fa un any a Budapest.

Carles Coll ha protagonitzat una actuació majúscula al Campionat d’Europa de

per a Mascotes: Una Mesura Necessària

Redacció

Amb l'augment de persones que consideren les seves mascotes com a membres de la família, la responsabilitat de cuidar-les i protegir-les s'ha fet cada cop més important. En aquest sentit, la implantació de l'assegurança obligatòria per a mascotes es presenta com una mesura fonamental per garantir tant el benestar animal com la seguretat jurídica dels propietaris.

L'assegurança per a mascotes cobreix una àmplia gamma de serveis, com ara atenció veterinària per malalties i accidents, així com la responsabilitat civil en cas que l'animal causi danys a persones o altres animals. Això permet als propietaris afrontar situacions imprevis-

tes sense haver de suportar grans despeses inesperades i protegeix a les víctimes de possibles accidents ocasionats per la mascota.

L'assegurança pèr a mascotes cobreix serveis, com l'atenció veterinària per malalties i accidents, així com la responsabilitat civil

Una de les principals raons per a la seva obligatorietat és la necessitat de promoure una societat més responsable i conscient dels deures cap a les mascotes. L’assegurança obliga els propietaris a garantir un mínim de protecció per als animals, evitant situacions

VALLVÉ

Corredores de Seguros

Desde 1912

d’abandó o negligència per manca de recursos.

A més, aquesta mesura fomenta una convivència més segura i respectuosa entre animals i humans. Els propietaris han de ser conscients de les responsabilitats que comporta tenir una mascota, i l’assegurança obligatòria ajuda a garantir que aquesta responsabilitat es compleixi de manera efectiva. En resum, l'assegurança per a mascotes és una eina fonamental per a la protecció i el benestar dels animals i una manera de fomentar una societat més solidària i responsable.

A Vallvé li podem oferir l'assegurança que més convingui a vostè i a la seva mascota, cobrint tots els imprevistos i sense que li costi un ull de la cara.

El Consell Comarcal promou el lloguer d’habitatges buits al

Tarragonès

A través de la borsa de mediació per al lloguer social ofereix garanties als llogaters vers possibles desperfectes o impagaments

El Consell Comarcal del Tarragonès vol contribuir a augmentar el parc d’habitatges en lloguer a la comarca. Concretament, vol animar a tots aquells propietaris que disposen d’habitatges buits i que romanen tancats a què els posin en lloguer d’àmbit social.

Moltes vegades, els propietaris tenen reticències a posar els seus pisos en lloguer per possibles desperfectes que puguin patir o, fins i tot, impagaments per part dels inquilins. Amb la voluntat de revertir aquesta situació, des de l’Oficina Local d’Habitatge del Consell Comarcal del Tarragonès s’han estat impulsant durant els darrers mesos reunions amb els alcaldes i alcaldesses, així com amb tècnics municipals d’aquesta àrea per tal de fer difusió de la borsa de mediació de lloguer social que gestiona l’ens supramunicipal.

A més, des del Consell es facilitarà properament als consistoris materials informatius com cartells i tríptics per tal que aquests puguin estar a disposició dels usuaris, contribuint així a què més gent conegui aquesta borsa i les garanties que ofereix.

La gestió d’aquesta borsa, és fruit d’un conveni del Consell Comarcal del Tarragonès amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i que es renova cada 3 anys.

EN QUÈ CONSISTEIX?

El Consell Comarcal del Tarragonès ofereix doncs a través d’aquesta borsa garanties per tal que els

Redacció

propietaris puguin llogar amb tranquil·litat. En definitiva, la gestió que es fa des del Consell és fer de mediadors entre propietaris i llogaters. Els propietaris d’immobles privats posen a disposició el seu habitatge a la borsa i el Consell els hi proporciona un llogater que ha d’estar inscrit a la mateixa. D’aquesta manera es busca que als diferents municipis de la comarca es generi moviment al parc d’habitatges buit.

El Consell ofereix acompanyament gratuït en la redacció i signatura del contracte; assegurança gratuïta de la llar així com de cobrament dels lloguers fins a 6 mesos d’impagaments

Entre altres gestions, el Consell ofereix acompanyament gratuït en la redacció i signatura del contracte; assegurança gratuïta de la llar així com de cobrament dels lloguers fins a 6 mesos d’impagaments; assessorament tècnic i jurídic; visites de seguiment a l’habitatge durant la durada del contracte, etc.

QUINS REQUISITS CAL COMPLIR?

Pel que fa a l’habitatge, aquest ha de disposar de la cèdula d’habitabilitat vigent i haurà de fixar un preu per sota del preu de mercat. S’hi poden adherir habitatges de qualsevol tipologia i superfície (pisos, cases unifamiliars, etc.).

Pel que fa al llogater, aquest ha d’estar inscrit a la borsa de mediació per al lloguer social; ha de tenir una entrada de diners fixa (nòmina, prestació, etc.); ha de poder assumir la despesa del lloguer; i ha de tenir uns ingressos màxims de 4 vegades l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC). Actualment hi ha 23 contractes vigents a tota la comarca a través d’aquesta borsa: 11 a Salou, 4 a Constantí, 4 a Torredembarra, 2 a la Pobla de Mafumet, 1 a Vilallonga del Camp i 1 més a Perafort. Les persones inscrites a la borsa són 88,

de les quals 23 són els contractes abans esmentats i les altres 65 restants es tracta de sol·licituds d’habitatges en municipis on actualment no hi ha cap habitatge a la borsa.

CONTACTE

Les persones que necessitin més informació es poden dirigir a l’Oficina Local d'Habitatge del Tarragonès, ubicada al carrer de les Coques 3 de Tarragona, de dilluns a divendres de 10 a 13 hores. També poden trucar al 977 244 500 o bé enviar un correu electrònic a habitatge@tarragones.cat

Què significa per a Tarragona rebre la distinció internacional

Biosphere?

Tarragona ha rebut el segell Biosphere que acredita la seva aposta per un model turístic alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sosteniblesones

Roser Pros Roca

En plena transformació del model turístic mundial, la certificació Biosphere s’ha convertit, a escala internacional, en un dels segells més prestigiosos i reconeguts per avaluar el compromís real d’un territori amb la sostenibilitat, el benestar social, la protecció del patrimoni i la millora de la qualitat de vida de residents i visitants. Impulsada per l’Institute of Responsible Tourism (ITR), una entitat vinculada a la UNESCO i membre del Global Sustainable Tourism Council (GSTC), Biosphere avalua la capacitat d’una destinació per desenvolupar un turisme equilibrat, modern i alineat amb els grans reptes globals.

A diferència d’altres acreditacions, el sistema Biosphere se centra en processos de millora contínua, en la participació dels agents locals i en la integració dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

Biosphere és una nova manera de concebre el turisme: no com una activitat que absorbeix recursos, sinó com un motor de desenvolupament racional i conscient

Aquests objectius —que abasten àmbits com la inclusió social, la preservació del medi ambient,

l’energia neta, la igualtat d’oportunitats, el consum responsable o la protecció del patrimoni cultural— són avui el marc compartit per orientar el futur del planeta.

Explicar què comporta Biosphere és entendre una nova manera de concebre el turisme: no com una activitat que absorbeix recursos, sinó com un motor de desenvolupament racional i conscient. Per això, destinacions de tot el món competeixen per obtenir i mantenir aquest segell, que reforça la seva reputació turística a nivell global, i acredita que treballen aplicant criteris exigents, transparents i verificables.

En aquest context internacional cada vegada més competitiu i compromès, Tarragona s’incorpo -

•Hamburgueses

ra al mapa de les destinacions que aposten per un futur responsable, i ha obtingut una distinció que reconeix allò que ja s’ha aconseguit, i també i sobretot, la voluntat de continuar avançant pel mateix camí.

Tarragona combina un patrimoni arqueològic únic, declarat Patrimoni

Mundial per la UNESCO, amb espais naturals fràgils i immensament valorats

TARRAGONA, UNA DESTINACIÓ HISTÒRICA

Sota el lema “Tarragona, entre blau i verd”, l'Ajuntament de Tarragona està articulant un model ecoturístic sostenible amb el suport del Pla de Sostenibilitat Turística a Destinació, finançat pels Fons Europeus Next Generation, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquest projecte és un pas ferm per situar la ciutat al centre de les destinacions responsables, i el segell Biosphere respon a la voluntat de reforçar un model turístic que preservi el patrimoni mil·lenari de la ciutat, la seva riquesa paisatgística, la seva identitat mediterrània i el valor

social de les persones que hi viuen tot l’any.

El reconeixement confirma que Tarragona treballa en línia amb les tendències globals que reclamen destinacions capaces d’oferir experiències d’alt valor afegit, i ferho a més, sense posar en escac l’essència del territori.

L’alcalde, Rubén Viñuales, va remarcar que aquesta distinció “posa de manifest la voluntat de Tarragona d'avançar cap a un model de ciutat que cuidi el seu entorn i que situï les persones al centre”, convertint-se en un estímul per continuar desenvolupant iniciatives que contribueixin a propiciar un turisme més integrador i de qualitat.

Aquesta aposta té un valor especial en una ciutat com Tarragona, que combina un patrimoni arqueològic únic, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, amb espais naturals fràgils i immensament valorats. El litoral, les platges, els espais verds i el ric teixit cultural fan de Tarragona un escenari privilegiat per impulsar un turisme que a més de gaudir del territori, també el respecta i el protegeix.

El segell Biosphere acredita que aquest compromís, més enllà de ser un propòsit polític, també és una línia de treball estructurada, planificada i objectivada. La certificació confirma que la ciutat ha implementat polítiques i procediments que responen als estàndards internacionals de sostenibilitat, i al mateix temps, que la ciutadania, les empreses i les entitats locals tenen un paper actiu en aquesta transformació.

UN MODEL COMPARTIT AMB EL SECTOR

I LA CIUTADANIA

Un dels aspectes que més valora Biosphere és la

www.lateclaacasa.cat domicili@xarxatecla.cat

participació. El reconeixement a Tarragona no hauria estat possible sense la implicació del teixit empresarial, les institucions locals i la societat civil, que han assumit el seu rol en la construcció d’un model turístic equilibrat. La certificació posa en relleu el treball conjunt del sector turístic tarragoní, especialment en àmbits com la qualitat del servei, la digitalització, l’accessibilitat, l’estalvi de recursos i la reducció d’impactes ambientals.

Segons l’avaluació del programa Biosphere, el treball de Tarragona “representa una contribució valuosa i inspiradora per a altres municipis que vulguin avançar cap a models més responsables”. Aquest tipus de reconeixements són rellevants perquè situen la ciutat dins un ecosistema de destinacions referents, on compartir eines, estratègies i models d’èxit es converteix en una oportunitat constant d’aprenentatge i millora.

UN RECONEIXEMENT QUE PROJECTA TARRAGONA AL MÓN

La distinció Biosphere reforça la marca Tarragona a escala internacional. En un context en què cada vegada més viatgers busquen destinacions autèntiques i compromeses amb la sostenibilitat, aquesta certificació es converteix en un element de valor que visibilitza la ciutat fent-la més competitiva.

El segell és, també, un aval per posicionar Tarragona dins les xarxes globals d’innovació turística, reforçant la seva imatge com a ciutat amb visió de futur, capaç de preservar la seva identitat i, alhora, adaptar-se als nous reptes.

El compromís amb Biosphere suposa un progrés constant, que implica revisar objectius, millorar processos i situar les polítiques públiques al servei d’un turisme amb mirada

El reconeixement a Tarragona no hauria estat possible sense la implicació del teixit empresarial, les institucions locals i la societat civil

La certificació també reforça el paper del turisme com a motor de cohesió social. Un turisme sostenible és aquell que retorna valor al territori, que crea ocupació digna, que impulsa pràctiques responsables i que contribueix al benestar de les persones que hi viuen. És un model en què la ciutat es beneficia tant com els visitants, i en què la gestió pública es converteix en un instrument per equilibrar interessos i preservar recursos.

En aquest sentit, l’aposta per la sostenibilitat a Tarragona té a veure amb la protecció del medi ambient, i també amb aspectes com la mobilitat, la promoció d’espais accessibles, el respecte pel patrimoni cultural, l’edició d’esdeveniments responsables i la formació del sector en bones pràctiques.

social. Tarragona assumeix aquest repte amb la voluntat d’esdevenir una destinació que gestiona de manera eficient el seu ric patrimoni natural i cultural, i que entén el turisme com una eina per reforçar la qualitat de vida, i com un motor econòmic imprescindible.

A mesura que el món avança cap a nous estàndards ambientals, socials i econòmics, la ciutat de Tarragona es posiciona com un exemple d’aquest canvi de rumb. La seva actual condició de destinació Biosphere reconeix la feina feta fins ara, mentre dibuixa un futur on el turisme pot ser —i ha de ser— un agent de transformació positiva.

Tarragona, fidel al seu llegat i amb la mirada posada en el futur, es prepara per consolidar-se com una destinació sostenible i connectada amb els nous valors que defineixen la manera de viatjar del segle XXI.

Nadal sense cuinar: Wok Tarraco presenta els seus menús especials

El restaurant presenta els seus menús especials per a les dates assenyalades i ofereix sales privades amb karaoke per a sopars d’empresa inoblidables

Redacció

Quan s’acosten les festes de Nadal, la recerca del lloc perfecte per reunir-se amb la família, els amics o els companys de feina es converteix en una prioritat. Situat al Port de Tarragona, Wok Tarraco es reivindica com una de les opcions més completes i divertides de la ciutat. Amb una trajectòria que es remunta al 2008, aquest negoci familiar ha sabut evolucionar mantenint la seva essència, oferint una experiència que va més enllà de la bona taula: gastronomia de qualitat, espais privats i molta diversió.

MENÚS ESPECIALS DE NADAL

AMB UN SALT DE QUALITAT

Per a aquestes festes, Wok Tarra-

co ha dissenyat una proposta gastronòmica reforçada. El restaurant aposta per oferir un bufet de molta més qualitat durant els dies clau, incorporant producte fresc i especialitats prèmium per a l’ocasió. Els preus estan pensats per ser competitius per unes dates clau. Per als dies 24 de desembre (nit), així com els dinars del 25 i 26 de desembre, i l’1 i 6 de gener, el preu del menú serà de 26,95 €. D’altra banda, per aquells que vulguin acomiadar l’any al costat del mar, la nit de Cap d'Any comptarà amb una gran gala gastronòmica per 49,95 €.

EL SECRET DELS MILLORS

SOPARS D’EMPRESA

Més enllà dels dies festius famili-

ars, el desembre és el mes dels sopars d’empresa i reunions d’equips esportius. Wok Tarraco es diferencia de la competència gràcies a les seves instal·lacions úniques. El local disposa de dues s ales privades exclusives equipades amb sistema de karaoke, ideals per allargar la sobretaula amb privacitat i rialles.

Sala Petita:

Perfecta per a grups íntims d’unes 15 persones.

Sala Gran:

Amb capacitat per entre 25 i 40 persones, ideal per a departaments sencers o grans celebracions

Aquestes sales funcionen amb reserva prèvia. Tot i que habitualment tenen un cost de lloguer, el restaurant ofereix la possibilitat d’incloure la sala gratuïtament si el consum del grup supera un cert import (aproximadament a partir de 20 persones), convertint-ho en una opció molt atractiva per a grups mitjans i grans.

Preus especials per a grups i final de curs Conscients de la importància de fer pinya, Wok Tarraco ofereix preus especials per a sopars d’equips i empreses. A més, es proposen com l’espai ideal per a les futures festes de final de curs, oferint un entorn segur i divertit.

Després de més de 15 anys al Port, Wok Tarraco continua sent un referent on la tradició asiàtica es troba amb la festa mediterrània. Aquest Nadal, no et quedis sense taula (ni sense micròfon).

DIVERSIÓ PER A TOT L’ANY

AMB +PORTAVENTURA CLUB

Ja fa 30 anys que Dragon Khan es va convertir en l’element distintiu del nostre paisatge a la Costa Daurada. Quantes generacions de la mateixa família ja han viscut moments únics per formar part de +PortAventura Club?

+PortAventura Club és la nova manera de viure

PortAventura World tot l’any. Gaudeix d’avantatges exclusius en reserves, aparcament i accés al parc. És perfecte per regalar i compartir amb família o amics. A més, inclou descomptes i entrades a parcs d’arreu d’Europa.

PASSI ANUAL 150

+PortAventura Club ofereix tres tipus de passis pensats per adaptar-se a cada manera de viure l’aventura.

AMB EL TEU PASSI, VIU MÉS AVENTURES

L’Adventurer Pass és ideal per als que sempre pensen en la pròxima visita: més de 200 dies d’accés, descomptes en entrades, botigues i restaurants, i serveis que et fan la vida més fàcil dins i fora del resort.

Vols anar encara més enllà?

L’Explorer Pass i el Discoverer Pass t’obren les portes a una experiència total: accés il·limitat als parcs, aparcament gratuït, avantatges en hotels, Express Pass, regals d’aniversari i molt més.

Diferents tipus de passis, tots ells pensats per viure un any inoblidable.

*Condicions aplicables als passis Discoverer. Consulta les condicions de la resta de passis al web. Accessos subjectes al calendari d’obertura. ** Preu de l’Adventurer Pass en la modalitat d’adult, comprat a través del web. ***Contingut generat amb Intel·ligència Artificial.

Discoverer PASS Adventurer PASS Explorer PASS

TARRAGONÈS

CONSTANTÍ DONA EL TRET DE SORTIDA AL NADAL COMERCIAL AMB LA CAMPANYA "RASCA, RASCA 2025"

La iniciativa, considerada una de les més exitoses del municipi, va arrencar el dimarts 9 de desembre amb la participació de 21 comerços locals

Amb l’objectiu de dinamitzar i promocionar el teixit comercial durant les festes, Constantí torna a posar en marxa una de les iniciatives més consolidades, la campanya "Rasca, rasca Nadal 2025". La proposta, organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Constantí i la Unió de Botiguers (UBC), premiarà les compres a comerços locals.

La campanya d'enguany ha començat el 9 de desembre i s'allargarà durant tota la campanya nadalenca (o fins a exhaurir existències). En aquesta edició, un total de 21 establiments de la UBC participen en la promoció. La dinàmica es manté fidel al format que l'ha convertit en una de les accions més exitoses del municipi: per cada compra mínima -l'import de la qual dependrà de cada comerç-, el client rebrà una butlleta. El funcionament és senzill, el client haurà de rascar la butlleta per descobrir si ha obtingut premi. En cas afirmatiu, es tractarà d'un premi directe que s’haurà de bescanviar en el mateix comerç on s'hagi realitzat la compra i hagi tocat la sort. Hi haurà 4.300 € a repartir entre els tots establiments.

EL MORELL IMPULSA DUES OBRES CLAU DE FUTUR: NOVA PISTA COBERTA I RESIDÈNCIA 24 HORES

Amb una inversió total d'uns 3,8 milions d'euros, el Morell encara el 2026 com un any de transformació amb inversions de gran impacte social

La Junta de Govern Local del Morell ha aprovat, aquest mes de novembre, l’adjudicació de dues actuacions clau que marcaran el futur del municipi: la construcció de la nova pista poliesportiva coberta i l’adequació del Centre de Serveis per a la Gent Gran per convertir-lo en una residència assistida de 24 hores.

“Dos projectes molt esperats que donen resposta a necessitats socials i esportives de primer ordre, i que situen el Morell en una nova etapa d’inversions importants en equipaments de proximitat”, remarca l’alcalde morellenc, Eloi Calbet.

Aquest nou equipament permetrà disposar d’un espai cobert, versàtil i adaptat a les necessitats d’entitats esportives, centres educatius i activitats municipals. Serà un recinte apte per a entrenaments, competicions, propostes educatives i esdeveniments de gran format. Pel que fa a la nova residència, permetrà ampliar i reforçar l’oferta de serveis d’atenció a la gent gran, amb recursos professionals de proximitat i la possibilitat que moltes persones del municipi puguin continuar vivint al Morell amb les millors condicions.

LA CANONJA APROVA UN PRESSUPOST DE 15.900.000 EUROS AMB ELS IMPOSTOS CONGELATS

El pressupost de despesa incorpora un augment en béns i serveis fins als 7.385.150 €

L’Ajuntament va aprovar, en el ple del dijous 27 de novembre, el pressupost municipal per al 2026, que puja a 15.908.400 euros amb la pressió fiscal congelada sense increments d’impostos, taxes ni preus públics. Els comptes compleixen els criteris d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Els comptes van tirar endavant amb el vot a favor de l’equip de govern, mentre que l’oposició, Som Poble i ERC, van votar-hi en contra.

Pel que fa a les inversions, es destinen 1.716.000 euros a projectes com la instal·lació de lectors de matrícules, l’habitatge de protecció oficial, la reforma de la Llar d’Infants, el condicionament de la via verda, la millora d’instal·lacions esportives i la incorporació de la Mulassa al seguici festiu.

Abogados Tarragona:

"Les pensions d'incapacitat no són un regal, són un dret"

Luis Miguel López, fundador d'Abogados Tarragona i especialista en invalideses, ens rep al seu despatx de la Rambla Nova per parlar sobre la importància d'estar ben assessorat i protegit en matèria de discapacitats i accidents laborals

Sou especialistes en casos d'invalidesa. Com afronteu cada cas per aconseguir un resultat exitós? Com bé dius, a Abogados Tarragona som especialistes en invalideses, discapacitats i accidents de treball. Per això, en aquestes matèries, cada cas que entra al nostre despatx professional el portem amb la màxima cura. Quan el client ens exposa el seu problema, fem el possible perquè li sigui més suportable i tot l'aspecte burocràtic ens el trasllada a nosaltres.

Exactament, a què ens referim quan parlem d'aquests processos i quins graus d'invalidesa existeixen? Quan parlem d'invalidesa permanent ens referim a una situació en la qual, després d'una

malaltia o un accident, una persona veu reduïda o anul·lada la seva capacitat laboral de manera definitiva. És a dir, ja no pot realitzar el seu treball habitual o, fins i tot, cap mena d'activitat professional.

“És fonamental tenir en compte que darrere de cada expedient, de cada grau d'invalidesa, hi ha una persona amb un projecte de vida”

A Espanya, la Seguretat Social reconeix diferents graus:

• Parcial: quan la persona pot seguir treballant, però amb limitacions significatives.

• Total: quan ja no pot exercir la seva professió habitual, encara

que sí que podria dedicar-se a una altra de distinta.

• Absoluta: quan la persona queda inhabilitada per a qualsevol feina.

• Gran Invalidesa: en els casos més extrems, que passa quan es necessita l'ajuda d'una altra persona per a les activitats bàsiques de la vida diària.

• Quin és el primer pas per sollicitar la pensió per invalidesa? La pensió per invalidesa té uns tràmits a seguir. Primer, com bé dius, cal sol·licitar-la. Encara que, si portes molt de temps de baixa, és la seguretat social qui et fa la proposta. Es pot resoldre administrativament o judicialment, però el que diem als lectors d'aquesta revista és que si tenen algun contactin amb nosaltres i solucionarem qualsevol pregunta que tinguin.

Per acabar, per què és tan important tenir un bon assessorament jurídic i mèdic per aconseguir una pensió d'invalidesa? És fonamental tenir en compte que darrere de cada expedient, de cada grau d'invalidesa, hi ha una persona amb un projecte de vida. Per això, més enllà de la part legal i econòmica, com a societat tenim el repte d'acompanyar, donar suport i valorar a qui s'enfronta a aquestes dificultats.

A més, convé recordar que aquestes pensions no són un regal: són un dret, fruit de les aportacions que durant anys hem fet com a treballadors i empresaris al sistema de Seguretat Social. En definitiva, parlar d'invalidesa permanent és parlar de drets i de justícia social. Perquè tots, en algun moment, podem necessitar aquesta protecció.

Sergio Lahoz Dorante

us desitja un molt bon Nadal i un 2026 de prosperitat

Tots els punts del Tarragonès s’encenen per Nadal

La comarca concentra programacions a diversos municipis que són icòniques i reclams que guanyen presència

Adrià Miró Canturri

La comarca del Tarragonès està farcida d’actes nadalencs que esquitxen el calendari entre finals de novembre i principis de gener. Un exemple és la Fira de Nadal del Morell, que va a tornar a ser un èxit i va ser el tret de sortida de les festes a tota la demarcació. Un altre èxit va ser el de la nova encesa de llums de Tarragona, que va fer que la plaça de la Font quedés petita gràcies a la bona resposta del públic.

Malgrat això, alguns municipis guarden el seu acte estrella per la recta final de les festes. És el cas de Vila-seca, que ha convertit la seva cavalcada de Reis en la més espectacular de la província. Bona mostra d’això és el fet que habitualment es retransmet en directe per TAC12, per sobre d’altres opcions de ciutats més grans.

L’ARBRE DE GANXET MÉS ALT

El Nadal a la capital de la Costa Daurada agafa més força cada any. Sota la mirada de 5.000 persones, Salou va encendre el seu arbre de Nadal de 12 metres, completament renovat i dissenyat per imitar un avet natural. Amb tot, el gran reclam salouenc és el seu arbre de ganxet, que és el més alt de tot Catalunya. Com a novetat destacada, incorpora una bandera de Salou teixida a mà, un detall que reforça el sentiment de pertinença i comunitat en unes dates tan especials.

Després que l’any passat Alcanar assolís el rècord amb 8 metres i que enguany Calonge i Sant Antoni n’hagin confeccionat un de 9,5 metres, Salou fa un salt espectacular amb una creació que su-

pera tots els precedents catalans. El projecte, impulsat pel Grup de Dones de Salou, és fruit d’un any sencer de treball constant. Les seves integrants, 40 dones, han començat a teixir pràcticament des de l’últim Nadal per donar forma a una obra monumental formada per 1.500 quadrats de ganxet , confeccionats un a un amb paciència, cura i dedicació.

tius renovats, cordons lluminosos i figures de gran format que transformaran carrers i places.

CONSTANTÍ MIRA ELS PESSEBRES

A Constantí, els pessebres seran l’element protagonista de les seves festes. El dilluns 15 de desembre es farà la inauguració dels pessebres que lluiran durant totes les festes: d’una banda, el tradicional pessebre de l’antic mercat municipal; i també el que es podrà veure a la Plaça de l’Església fet de ganxet i que acompanyarà el gran arbre de Nadal de ganxet que ha estat un dels grans reclams de les festes nadalenques dels últims anys.

A més, el dissabte 27 de desembre “Les Forques Teatre” presentarà el seu Pessebre Vivent amb la recreació de diverses escenes que es podran veure a diferents ubicacions del municipi.

En un altre àmbit, els dies 28, 29, i 30 de desembre, el Pavelló Poliesportiu tornarà Salou i Constantí sorprenen amb un gran arbre de nadal de ganxet a cada poble. El de salou, amb 1.500 peces, és l'arbre de ganxet, més alt de tot Catalunya

A més, pel que fa a la il·luminació, la decoració d’aquest any arriba també als barris. Zones com Cap Salou i els Xalets estrenen elements propis fabricats en alumini lleuger i amb tecnologia d’alta eficiència energètica, que substitueixen antigues peces més costoses i menys sostenibles. A més, el municipi incorpora decoració de lloguer de nova generació: mo -

a ser l’escenari d’una nova edició del Parc de Nadal, organitzat per les àrees de Festes i Joventut de l’Ajuntament, i que durant 3 dies oferirà activitats educatives i de lleure i tallers d’allò més diversos per als infants i joves.

Entre els actes habituals de la programació destaca una nova edició de la Plantada del Pessebre a càrrec de l’associació Moto-Clàssic al Pont de les Caixes, la gravació de les felicitacions nadalenques per part de l’alumnat

de l’Institut a Constantí Ràdio i el dinar Pre-Nadal que organitza l’Associació de Pensionistes i Jubilats al Pavelló Poliesportiu. Una de ls novetats d’aquest any serà el Torneig de Futbol Champions 3 x3 que es farà al Camp de futbol municipal en col3laboració amb l’Associació contra el Càncer de Tarragona.

SOLIDARITAT A LA POBLA

La programació nadalenca tindrà un marcat caràcter solidari a la Pobla de Mafumet , tal com és costum al municipi. Entre els actes amb rerefons benèfic hi haurà aquells que destinaran la seva recaptació íntegra a col·laborar amb la Marató de TV3.

Així mateix i encara dins l’àmbit solidari, els pobletans també podran aprofitar el Nadal per donar sang a través de la unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits, que vi-

La programació nadalenca tindrà un marcat caràcter solidari a la Pobla de Mafumet, tal com és costum al municipi

sitarà la Pobla el matí del 20 de desembre. Finalment, un any més el Nadal servirà perquè els pobletans puguin participar en la gran recollida d’aliments, del 15 de desembre al 6 de gener, així com també podran aportar joguines solidàries en l’accés al Torneig de Nadal Dow de futbol 7, que el 27 de desembre assolirà la seva 27a edició i ho farà, com sempre, tot recollint joguines per als infants ingressats a l’Hospital Joan XXIII.

Pel que fa a la resta de la programació nadalenca, en destaquen propostes imprescindibles com són el Parc infantil de Nadal, que obrirà portes en sessió de matí i de tarda del 20 al 24 i del 27 al 30 de desembre, i del 2 al 4 de gener; la recepció al Pare Noel i a l’Emissari Reial (del 19 al 24 i del 27 al 28 de desembre, respectivament); el

sopar i revetlla de Cap d’Any (31 de desembre, 20.30 h, Pavelló) o la cavalcada i recepció als Reis Mags de l’Orient (5 de gener, 18 h).

LA CANONJA, PER A TOTES LES EDATS

La solidaritat també hi té un paper destacat a la Canonja amb la Tarda Solidària en benefici de La Marató de TV3, que oferirà tallers i activitats infantils amb finalitats benèfiques. Uns dies més tard, la Gent Gran Activa celebrarà la seva tradicional festa amb un concert conjunt amb la coral escolar i un brindis nadalenc .

El Parc de Nadal omplirà el poliesportiu municipal amb propostes per a totes les edats: escape room, inflables, realitat virtual o zona gaming. La recaptació de les entrades del dia 29 es destinarà a Càritas, reforçant l’esperit solidari. També hi haurà espai per a l’esport amb els partits benèfics Cap Infant Sense Joguina, on cada equip participant aportarà una joguina nova per a infants vulnerables .

Els Patges Reials visitaran el poble el 28 de desembre per recollir les cartes dels més petits al Castell de Masricart, mentre que el mateix

dia l’orquestra Camerata XXI oferirà l’espectacle musical Un conte de Nadal al teatre municipal. L’últim dia de l’any arribarà amb la visita de l’Home dels Nassos i el tradicional sopar i cotilló de Cap d’Any .

La recta final de les festes culminarà el 2 i 3 de gener amb el Pessebre Vivent -que amplia espais i escenes- i amb la Cavalcada de Reis, que portarà Ses Majestats fins a l’Ajuntament enmig d’un seguici ple de música, llum i tradició. Una programació pensada per omplir de vida i emoció el Nadal a la Canonja.

MÉS ENLLÀ DE LA FIRA

A banda de la Fira de Nadal, el Morell planteja un extens progra-

L’últim dia de l’any arribarà amb la visita de l’Home dels Nassos i el tradicional sopar i cotilló de Cap d’Any

ma fins al 5 de gener amb propostes que omplen el municipi de tradició, música i espais pensats per a totes les edats. El Tió tornarà a ser un dels protagonistes: del 15 al 19 de desembre es podrà visitar al vestíbul de l’Ajuntament, i el 16 de desembre la Biblioteca Montoliu acollirà un Caga Tió especial. El cap de setmana del 21 de desembre, la jornada inclourà l’activitat El Tió s’ha tirat un pet! i un taller per decorar el bastó.

La música prendrà força amb el concert solidari per La Marató el dia 14, els concerts de Nadal de l’escola Ventura Gassol els 17 i 18, l’espectacle El Trencanous el dia 20 i el concert de Nadal de DeVanda Brass el dia 21 al Teatre Auditori.

Les propostes festives continuaran amb la Festa dels gallinots, aviram i altres DJ’s la nit del 24, i amb els pastorets “La profecia de Betlem” els dies 27 i 28. Del 27 al 29, el Parc de Nadal convertirà el pavelló en un espai de jocs i tallers. El 28 arribarà el Patge Reial i el 31, l’Home dels Nassos, que coincidirà amb el sopar de Cap d’Any, el ball de gala i la carpa jove. Les festes culminaran el 5 de gener amb la Cavalcada de Reis i el tradicional repartiment de regals.

Reus desplega tota la màgia de Nadal

La capital del Baix Camp consolida la marca "Reus és Nadal" reforçant el seu posicionament com a referent comercial i d'oci a Catalunya

Sergio Lahoz Dorante

La ciutat de Reus ja és immersa en plena celebració de les festes. Amb l'enllumenat encès i els carrers plens d'activitat des de finals de novembre, la capital del Baix Camp encara el gruix de la campanya de Nadal 2025-2026 amb l'objectiu clar de consolidar-se com l'epicentre de les compres i l'oci familiar al sud de Catalunya. Sota la marca ja consolidada "Reus és Nadal", l'Ajuntament ha dissenyat un escenari urbà on la llum, la cultura i la dinamització comercial són els protagonistes fins al dia de Reis.

La campanya ha transformat les principals artèries i places de la

ciutat en escenaris temàtics. Llocs emblemàtics com la plaça del Mercadal, la plaça Prim, la Llibertat o el Raval de Santa Anna, juntament amb els Mercats i els Centres Cívics, funcionen com a pols d’atracció.

UNA CIUTAT IL·LUMINADA

Un dels grans reclams que ja es pot gaudir als carrers és la renovada aposta per la il·luminació nadalenca. L’Ajuntament ha mantingut les millores introduïdes l’any passat, assumint la inversió total de la instal·lació i ampliant la cobertura a més carrers comercials. Enguany, el visitant pot seguir un circuit d’elements de llum singulars que conviden a recórrer punts

clau com el passeig del Carrilet, el raval de Santa Anna, la plaça de Catalunya o l’entorn de la Prioral de Sant Pere.

Aquesta transformació lumínica no és només estètica, sinó també tècnica. S'ha prioritzat l’eficiència amb un estalvi econòmic xifrat en un 15%, gràcies a l’ús de materials com el «glitter» als carrers Llovera i Monterols. Aquest material produeix un efecte dicroic que juga amb els reflexos del sol durant el dia i potencia la llum artificial a la nit, garantint una ambientació constant. A més, s’han incorporat figures en tres dimensions repartides per diverses places, creant punts "instagramejables" que connecten el

comerç tradicional amb les noves formes de consum i difusió digital. Destaquen especialment dos grans elements que ja marquen el ritme de la ciutat: el majestuós Arbre de Nadal a la plaça del Mercadal, amb 15 metres d’alçada i gairebé 47.000 punts de llum LED, i l’Esfera de Llum a la plaça de la Llibertat. Aquesta estructura de 12 metres de diàmetre ofereix diàriament un espectacle de música i llum de 10 minuts de durada, amb passis programats a les 18.00, 19.00, 20.00 i 21.00 h, convertint-se en un punt de trobada ineludible.

ELS MERCATS DE REUS

Els Mercats de Reus fan un pas endavant amb l'inici de la seva campanya promocional específica, que s'allargarà fins al dia de Reis. Sota una imatge renovada que mostra la ciutat de nit, els mercats reivindiquen el seu paper com a garants del producte fresc i de proximitat en els àpats nadalencs.

La campanya ve carregada d'incentius per als compradors. Des de desembre i fins a finals de febrer, es repartiran 4.000 euros en premis. El mecanisme és senzill: cada compra al Mercat Central

i al Mercat del Carrilet es transformarà en butlletes per participar en sortejos de xecs de compra de 100 euros i lots d’estris de cuina. En el cas del Carrilet, a més, s’obsequiarà amb calendaris de receptes. Els sortejos finals se celebraran passades les festes, el 14 i 15 de gener.

Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica, ha volgut valorar l'esforç dels venedors en aquestes dates: «Els paradistes treballen molt i quan s’acosta Nadal, encara més. Aquests dies els mercats estan més bonics que mai i són l'excusa perfecta per passejar i tastar productes artesans».

L'experiència de compra es complementarà amb una intensa agenda d'activitats dins dels recintes comercials. Pel que fa als tallers gastronòmics, demà dia 4, el Mercat Central acollirà una sessió sobre

El majestuós Arbre de Nadal a la plaça del Mercadal fa 15 metres d’alçada i disposa de gairebé 47.000 punts de llum LED calamars farcits amb Artur Budesca, i l'11 de desembre serà el torn dels aperitius saludables. Al Mercat del Carrilet, el dia 12 de desembre s'oferirà un taller de cuina de temporada per a famílies.

La música i l'animació també entraran als mercats. S'esperen cantades de nadales d'escoles locals i espectacles de màgia. Pels més petits, es manté l'exposició del pessebre de clicks de Jordi Mariné i s'han programat sessions de maquillatge infantil de cara al gener.

Cal destacar que, per facilitar les compres d'última hora, els mercats han adaptat els seus horaris.

El Mercat Central obrirà ininterrompudament de 8 a 20 h els dies 22, 23 i 30 de desembre, mentre que els dies de la vigília de Nadal i Cap d'Any tancarà a les 15.30 h. Per la seva banda, el Mercat de Marxants tindrà edicions especials durant aquest pont de la Puríssima, operant tant el dissabte 6 com el dilluns 8 de desembre.

EL

CALENDARI

D'ADVENT I EL CARRUSEL

Un dels èxits de l'any passat, l'espai del Calendari d'Advent, torna a ser protagonista a la plaça del Mercadal. Des de l'1 de desembre i fins al dia 24, cada tarda de 18 a 20 h, l'activitat frenètica s'apodera del centre. A les 18 h en punt, els personatges Sió i Gia obren una nova porta del calendari gegant per desvetllar l'activitat sorpresa del dia, que pot anar des de contacontes fins a tallers o actuacions.

Aquest any, com a novetat, les famílies poden participar amb el "Passaport del Calendari d'Advent". Aquells infants que participin en almenys 10 activitats diferents abans de la Nit de Nadal obtindran un regal sorpresa del Nadal de Reus, fomentant així la participació recurrent i la vida al carrer durant tot el mes.

Ben a prop, a la plaça del Prim, gira sense descans el nou carrusel de Nadal. Es tracta d'una estructura espectacular de dues plantes i 10

A la plaça del Prim, gira sense descans el nou carrusel de Nadal, una estructura espectacular de dues plantes i 10 m de diàmetre, amb decoració exclusiva per a l'ocasió

nya de ciutat".

Destaquen els espectacles familiars d'animació que tindran lloc els matins dels dies 13 i 20 de desembre al parc del Mas Iglesias i a la plaça de la Cultura de la Pau, respectivament.

metres de diàmetre, amb decoració exclusiva per a l'ocasió. L'Ajuntament ha subratllat que l'atracció està totalment adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, garantint l'accessibilitat universal a la festa. De fet, aquesta sensibilitat inclusiva també s'ha vist en l'habilitació d'espais tranquils i reservats durant els actes massius.

Per als qui busquen un espai lúdic diferent, la plaça d'Anton Borrell acull la zona d'atraccions infantils, oberta fins al 29 de desembre. Amb horaris de matí i tarda, aquest espai esdevé un complement perfecte a l'oferta comercial del centre, permetent a les famílies combinar les compres amb l'esbarjo dels més petits.

CULTURA ALS BARRIS I TRADICIONS QUE TORNEN

L’Ajuntament de Reus ha volgut que el Nadal no es quedi només al tomb de ravals. La Regidoria de Relacions Ciutadanes i la xarxa de Centres Cívics han desplegat una programació que porta l'esperit nadalenc a tots els districtes. Sota la col·laboració del col·lectiu +60 i les associacions de veïns, s'estan duent a terme cantades de nadales, tions i recollides de cartes als barris. Maria del Mar Escoda, regidora de l'àrea, ha destacat que aquesta programació "extensa" busca "posar en valor la il·lusió pròpia del Nadal des dels barris per potenciar i complementar tota la campa-

D’altra banda, la tradició més arrelada té les seves dates marcades al calendari. Els Retaules Vivents tornaran al Parc de Sant Jordi, amb representacions previstes pels dies 21, 25, 26 i 27 de desembre a les 19.30 h, un clàssic que barreja teatre i història a l'aire lliure.

TURISME I PATRIMONI EN DIES FESTIUS

La campanya "Reus és Nadal" aprofita l'afluència de visitants per promocionar el ric patrimoni modernista de la ciutat. Durant el pont de la Puríssima que s'apropa, espais com el Gaudí Centre i el Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata oferiran horaris especials d'obertura per facilitar les visites culturals. L'Oficina de Turisme del Mercadal també amplia el seu servei, obrint els feiners de 10 a 20 h per atendre la demanda turística.

LA RECTA FINAL:

CAP D'ANY I REIS

La Festa de Cap d’Any tornarà a la plaça del Mercadal el 31 de desembre. La celebració començarà a les 23.30 h i s'allargarà fins a dos quarts de dues de la matinada, comptant novament amb l'animació musical de Flaixbac i el DJ Andreu Presas, una fórmula que ha demostrat ser un èxit de convocatòria en edicions anteriors.

Abans d'això, però, la ciutat viurà dies intensos amb l'Agenda de Nadal, que recull desenes d'actes organitzats per les entitats locals, com el Ball dels Dotze Mesos o la sortida de l'Home dels Nassos el 31 de desembre.

ANY GAUDÍ Dotze

mesos per enlairar la figura del màxim exponent del modernisme català

La commemoració aposta pel rigor amb un congrés científic a Barcelona i renova el llegat al territori amb el nou espai immersiu al Gaudí Centre i una exposició al Museu d’Art i Història de Reus

Sergio Lahoz Dorante

Amb l'inici de l'Any Gaudí ja oficialitzat després dels actes al Baix Camp, ara toca seguir el full de ruta que marcarà l'activitat cultural del 2026. Lluny de dispersar esforços, l'organització ha concentrat la potència de la commemoració en quatre grans blocs que busquen cobrir totes les dimensions de l'arquitecte: la científica, la històrica, l'educativa i la popular.

Impulsat pel Departament de Cultura, l’Any Gaudí neix amb la voluntat de ser molt més que un homenatge; es planteja com una reivindicació de país. Tal com va

destacar el president de la Generalitat, Salvador Illa, "celebrar Gaudí és celebrar Catalunya". En aquesta línia, la consellera de Cultura, Sònia Hernández , subratllava la fita històrica que suposa que, "per primera vegada, totes les obres i les institucions sobre Gaudí treballem plegades", amb l'objectiu de projectar Catalunya com a referent de creativitat. Per la seva banda, el comissari Galdric Santana posava l'accent en la necessitat d'actualitzar l'"estudi científic" d'un pioner que va apostar per l'"art total", aplicant les ciències i la tecnologia amb una visió multidisciplinària. Des del territori, la commemora-

ció es viu com una oportunitat única per reivindicar l'origen de Gaudí. "Reus i Riudoms som companys de viatge, som les seves arrels", afirmava l'alcalde de Riudoms, Ricard Gili, tot recordant la connexió de l'arquitecte. Una visió compartida per l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que ha demanat fugir de l'efímer per construir "coneixement durador".

AMB QUÈ SORPRENDRÀ LA PROGRAMACIÓ?

Una de les joies de la corona de la programació arribarà el juny de 2026 a la Pedrera. Sota el nom de Gaudí International Congress,

Barcelona acollirà una trobada que pretén marcar un abans i un després en els estudis gaudinians. El comissariat, creu que hi ha un excés de literatura interpretativa i una mancança d'anàlisi tècnica.

Aquest congrés neix amb la voluntat d’estudiar la figura d'Antoni Gaudí fora de lectures romàntiques. L'objectiu és presentar treballs de recerca objectiva sobre com aplicava la geometria, la física o l’acústica. Es vol demostrar que darrere de cada forma orgànica no hi ha només inspiració en la natura, sinó una aplicació estricta del mètode científic.

Entrar al "cervell" de l'arquitecte

Mentre els experts debaten fórmules i estructures, el gran públic tindrà la seva porta d'entrada al Museu d'Història de Catalunya L'exposició central de l'Any Gaudí defugirà la clàssica retrospectiva cronològica per oferir un recorregut pel "mètode Gaudí".

La mostra es planteja com una dissecció dels seus processos creatius a partir de quatre eixos: el lloc (com l'edifici dialoga amb la història i l'entorn), el context social (una Catalunya en plena ebullició industrial), la relació amb els clients (dels Güell a l'Església) i l'ús de la tecnologia. Serà l'oportunitat per veure un Gaudí pioner en l'ergonomia i la gestió de recursos humans, un professional que no només dis-

L’Any Gaudí neix amb la voluntat de ser molt més que un homenatge; es planteja com una reivindicació de país

senyava edificis, sinó que inventava maneres de construir-los.

Finalment, el programa preveu abaixar el teló a la capital. L’organització ha confirmat que l’acte final tindrà lloc a Barcelona a finals del 2026. Tot i que els detalls de l’estructura encara s’estan acabant de perfilar, la directriu és clara: l’es-

deveniment tindrà una marcada "dimensió festiva i tradicional".

LA INAUGURACIÓ DEL GAUDÍ CENTRE

Inaugurat el 2007 com a gran homenatge de la ciutat al seu fill il·lustre, l’equipament aprofita l’efemèride per sotmetre’s a una renovació integral. El centre iniciarà el camí cap a una museografia completament nova, definida per un caràcter altament tecnològic i interactiu. L’objectiu és oferir una visió més contemporània i oberta al món, però mantenint-se fermament arrelada al territori de la infantesa de l’arquitecte, transportant el visitant a un univers sensorial a través de la poesia i l’experimentació.

Segons la programació oficial de l’Any Gaudí, la data clau per veure aquest canvi és el pròxim 10 de juny de 2026, dia escollit per a la inauguració del nou espai immersiu del Gaudí Centre. La presentació no es limitarà a l’interior de l’edifici, sinó que sortirà al carrer amb un espectacle de gran format, música i art digital per compartir aquesta nova etapa amb tota la ciutadania.

EXPOSICIÓ AL MUSEU D’ART I HISTÒRIA DE REUS

Durant el primer quadrimestre de 2026, el Museu d'Art i Història de Reus incorporarà la figura d’Antoni Gaudí a la sala permanent dedicada als artistes locals. Gràcies a una renovació museogràfica s'exhibirà el fons original de l'arquitecte conservat a la ciutat.

El conjunt inclou cinc dibuixos, un quadern de notes, una fotografia i el carnet d’expositor de l’Exposició Universal de 1888. Entre les peces destaca l’esbós de la façana del Santuari de Misericòrdia, amb tres croquis d'un projecte de 1903 que no es va arribar a construir. A més, s'habilitarà un espai web per a la consulta interactiva d'aquests documents.

rar la truita i aproximar-se a la seva figura amb rigor empíric, posant l’accent en el fet que la seva arquitectura no és fruit de la improvisació, sinó el resultat d’aplicar les ciències exactes a l’art de la construcció.

ELS QUATRE PILARS ESTRATÈGICS

Més enllà dels grans titulars i dels actes protocol·laris, el Consell Antoni Gaudí ha definit un full de ruta clar per al 2026. L’efemèride no es planteja com una simple festa d’aniversari, sinó com una oportunitat per redefinir la relació del país amb el seu arquitecte més universal a través de quatre objectius estratègics.

El canvi de paradigma més destacat és la voluntat de reivindicar la dimensió científica del geni. Des de l’organització es considera que, històricament, Gaudí s’ha explicat gairebé exclusivament des de la història de l’art, un terreny adobat per a la interpretació lliure i, sovint, subjectiva. El 2026 vol gi-

En segon lloc, l’Any Gaudí vol trencar amb la visió fragmentada de la seva producció. Fins ara, edificis com la Pedrera o la Casa Vicens s’han estudiat com a illes independents. El repte per al centenari és explicar la interrelació de totes les obres, construint un relat conjunt que permeti entendre l’evolució orgànica del seu pensament i, de pas, posar el focus en aquelles peces menys conegudes pel gran públic que són claus per entendre el tot.

Aquest relat compartit busca, alhora, transmetre una imatge

El 2026 té l’encàrrec d'acostar Gaudí a la ciutadania local, sovint desplaçada per la pressió turística

d'unitat i consens. L’efemèride vol ser l’aparador d’una nova manera de gestionar el llegat gaudinià, on totes les parts implicades -públiques, privades i religioses- treballen a l'una per garantir-ne la conservació i una difusió rigorosa.

Finalment, l’últim gran objectiu és social: el retorn a casa. El 2026 té l’encàrrec d'acostar Gaudí a la ciutadania local, sovint desplaçada per la pressió turística. Es posarà una atenció especial en els més petits i joves, buscant que les noves generacions no vegin l’arquitecte com una icona de souvenir, sinó com un referent cultural propi i proper.

MARCEL ARAGONÈS , Artista

“Joan Miró em va dir que no deixés mai de dibuixar i pintar, que seria artista”

Periodista i publicista de formació, artista per vocació i convicció, Marcel Aragonès s’ha convertit en una de les veus emergents de l’abstracció gestual amb projecció internacional

Sergio Lahoz Dorante

Des de Mont-roig del Camp fins a Mèxic, passant per més de 35 països on ja hi ha obra seva, Aragonès explora una pintura viva, intuïtiva i energètica, marcada per una recerca constant entre el caos i l’ordre. En aquesta entrevista, ens parla del seu procés, de la connexió amb el públic i dels nous formats immersius que definiran la seva propera etapa creativa.

Vens del periodisme i la publicitat. Quin va ser el clic que et fa deixar de mirar l’art des de fora i començar a viure’l com a artista a temps complet? En realitat, hi ha molts “clics”. El món de l’art és una llarga carrera de fons, gene -

ralment i, si tot va bé, vas avançant i fent passes a poc a poc. Des de vendre els primers quadres, passant per l’interès inicial de galeries d’art internacionals o començar a fer exposicions individuals en molts països i escenaris. Com en l’esport, has de creure en tu mateix, entrenar, caure i aixecar-te.

Quin ha estat el moment de validació o reconeixement que t’ha fet pensar: “el meu camí artístic està avançant en la direcció correcta”? Hi ha hagut molts moments de validació interna, però n’hi ha un que em marca constantment, i és quan veig com la meva obra connecta amb públics molt variats en contextos internacionals i amb cultures di-

ferents. Recordo la sensació de veure persones que s'emocionen o somriuen davant d’un quadre, i cadascuna hi llegeix una història diferent. També ha estat important veure com projectes que anys enrere imaginava llunyans o impossibles, exposar internacionalment, treballar a Mèxic, o que hi hagi obra meva en més de 35 països de tot el món avui són realitat. Aquesta sensació de pensar que està passant de debò, és una validació molt poderosa. Però, sobretot, el que realment em confirma que vaig en la direcció correcta és que el meu procés segueix viu, continuo tenint ganes de risc, de recerca, d’anar més enllà. Quan el desig de crear no s’esgota, és que vas pel bon camí.

Foto Joaquim Corts

La influència de Joan Miró en moltes de les pintures és claríssima. Per què ell? Què t’agrada de la seva obra? Jo soc de Mont-roig del Camp, el poble on hi ha la famosa Masia i l’estudi de Joan Miró, on va decidir que seria artista. Vaig tenir la sort de conèixer-lo en persona. Jo tenia 11 anys i quan li vaig dir que volia ser artista em va dir que no deixés mai de dibuixar i pintar, que seria artista. De fet, recordo que, de ben petit, una de les seves obres em va marcar molt i em va estimular a pintar, “L’or de l’atzur”. El color, el gest, Miró és màgia.

Què t’interessa ara mateix en l'àmbit conceptual que encara no s’hagi vist gaire a la teva obra? Ens pots avançar algun risc o gir que t’agradaria assumir els pròxims anys? Sempre he explorat l’abstracció des d’un punt de vista molt visceral, intuïtiu i energètic. Ara treballo amb la intenció d’obrir-me cap a l’experiència directa de l’espectador. No només que la gent ‘miri’ les obres, sinó que hi entri, que les travessi. Estic explorant formats més immersius, instal·lacions i col·laboracions interdisciplinàries, incloent-hi moviment, llum, música, poesia,... que permetin que la pintura respiri fora del llenç. Actualment, estic treballant en una exposició immersiva on el protagonista és el públic.

Parles sovint d’aquesta “dansa entre caos i ordre” al teu procés. Quan saps que una obra està acabada? Per mi, acabar una obra no és un moment racional, sinó un punt d'alliberament. Al meu procés sempre hi conviuen el caos i l’ordre, primer deixo que la pintura es mogui amb total llibertat, que apareguin gestos, textures i accidents. Després comença una fase més lúcida, quasi meditativa, en què escolto què demana la peça. Sé que una obra està acabada quan ja no necessita res de mi. Quan el gest final, per petit que

sigui, tanca una mena d’equilibri intern. No és perfecció, és coherència. És una sensació molt física, gairebé intuïtiva. El quadre deixa de lluitar contra mi i es converteix en un organisme propi. Aleshores sé que ja puc allunyar-me’n.

“Això d’Art everywhere és un invent molt meu, és un concepte que utilitzo per dir que l’art pot ser a tot arreu, sobre qualsevol suport, no cal que sigui paper o el quadre tradicional”

Si algú no ha vist mai res teu, quina seria la millor porta d’entrada al teu univers? Una sèrie concreta, una peça, un suport…? Crec que la millor porta d’entrada és acostar-se a les meves sèries on el gest i el color dialoguen amb més llibertat, perquè és allà on es fa més evident el meu univers.

Tens algun perfil de col·leccionista o client que et faci especial il·lusió: gent jove que compra la

seva primera obra, parelles, espais públics…? Per sort, la meva obra acostuma a agradar a tota mena de públic, tot i que segur que també hi ha gent que no la suporta… Però em fa una il·lusió especial quan gent jove, per exemple, fa un esforç per tenir una obra meva. Sempre ho agraeixo de la millor manera que puc i m’agrada tenir detalls amb aquest tipus de client.

L’art everywhere, fins on pot arribar? Això d’Art everywhere és un invent molt meu, és un concepte que utilitzo per dir que l’art pot ser a tot arreu, sobre qualsevol suport, no cal que sigui paper o el quadre tradicional. L’art es pot aplicar sobre parets, no oblidem que va néixer a les coves fa milers d’anys, mobles, guitarres, cotxes…, Precisament, al mes d’abril de 2026 seré a Mèxic, on vaig sovint, en un esdeveniment molt potent que es diu AutoArt World pintant un cotxe esportiu de luxe, una nova experiència que espero gaudir moltíssim.

Instagram: @marcel.aragones www.marcelaragones.art

Foto Joaquim Corts

EL NADAL FLOREIX EN CADA REGAL IDEES

Castellvell del Camp tanca un any marcat per les inversions

Les millores d’equipaments i la nova connexió segura

entre el nucli urbà i les urbanitzacions marquen l'any d'aquest poble del Baix Camp

Redacció

Durant l’últim any, l’Ajuntament ha impulsat actuacions destacades que han reforçat la mobilitat, la qualitat de vida i la cohesió entre els diferents sectors del poble. En, sobresurt la finalització del vial peatonal i ciclable que uneix el centre amb les urbanitzacions de Castellmoster, Flor del Camp i les Arboceres, una demanda històrica que finalment s’ha fet realitat.

UN VIAL PER A VIANANTS I BICICLETES QUE TRANSFORMA LA MOBILITAT

El nou vial —d’aproximadament un quilòmetre paral·lel a la carretera TV-7048 — incorpora paviment continu, enllumenat renovat, zones verdes, bancs de descans i un parc de salut amb elements de cal·listènia per fomentar l’activitat física. El projecte s’ha executat en diverses fases i ha comptat amb el suport de diferents administracions. La nova via millora notablement la seguretat i permet desplaçar-se a peu o en bicicleta entre el poble i les urbanitzacions sense necessitat d’utilitzar el vehicle privat.

MILLORES EN EQUIPAMENTS MUNICIPALS

La modernització d’espais i equipaments ha estat una altra línia d’inversió important. Destaca la remodelació del Celler, que es consolida com a espai patrimonial amb vocació cultural i comunitària, i les actuacions de millora a les instal·lacions esportives, especialment a la zona de Castellmoster, amb l’actualització d’espais destinats a pràctiques esportives i activitats familiars.

VIA PÚBLICA I ACCESSIBILITAT

El consistori també ha impulsat la pavimentació i renovació de carrers i serveis municipals, actuacions necessàries per mantenir i millorar l’entorn urbà. Paral·lelament, s’ha renovat l’ascensor

de Cal Barantxó, una actuació clau per garantir l’accessibilitat d’aquest equipament i que ha estat cofinançada a través de programes supramunicipals.

La remodelació del Celler, el consolida com a espai patrimonial amb vocació cultural i comunitària

PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DINAMITZACIÓ DEL MUNICIPI

Un any més, l’Ajuntament ha mantingut els Pressupostos Participatius, que permeten als veïns proposar i seleccionar projectes d’interès local. A això s’hi afegeix un ampli programa d’activitats culturals, esportives i festives que han dinamitzat el municipi i han reforçat la vida comunitària.

Un municipi que mira endavant Amb totes aquestes actuacions, Castellvell del Camp reafirma la seva aposta per un model de municipi més segur, més connectat i més accessible, on els equipaments, els espais públics i la mobilitat evolucionen d’acord amb les necessitats de la ciutadania. L’any tancat deixa un balanç positiu i consolida la voluntat d’un Castellvell en constant millora i transformació.

L’AJUNTAMENT ACLAREIX LA NOVA NORMATIVA SOBRE MICCIONS I DEFECACIONS D’ANIMALS

L’Ajuntament de Reus ha emès una nota informativa per aclarir i detallar l’aplicació dels apartats cinquè i sisè de l’article 66 de l’Ordenança reguladora de la recollida, transport i prevenció de residus, del servei de neteja viària i espais privats, que

A L’ESPAI

PÚBLIC

regula els espais on els animals poden fer les seves necessitats a l’espai públic La nova ordenança entrarà en vigor el 2 de gener de 2026.

L’objectiu és reforçar el correcte ús de l’espai públic i garantir la convivència, la salubritat i el bon estat del mobiliari i la infraestructura urbana. El consistori recorda que les persones propietàries d’animals de companyia tenen l’obligació de respectar les següents normes:

REUS ES CONVERTEIX EN L'APARADOR NACIONAL DE LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA AMB ELS

PREMIS TIC CATALUNYA SUD

Més d’un centenar de persones del teixit institucional, empresarial i tecnològic reusenc van omplir l’acte

La segona edició dels Premis TIC Catalunya Sud està impulsada per REDESSA i el Clúster TIC Catalunya Sud, amb el suport de la Diputació de Tarragona. La gala va incloure una conferència inaugural de Joan Ramon Barrera, president del Cercle Tecnològic i directiu de la consultora SEIDOR. Uns guardons que, en només dues edicions, s’han consolidat com a cita de referència al sud del país: enguany s’hi han presentat gairebé 30 candidatures.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va reivindicar el pes de la ciutat en l’ecosistema digital del territori: "Celebrar aquests premis a Reus és una mostra del posicionament de la ciutat com a capital tecnològica de la Catalunya Sud, que ha contribuït al reconeixement de Reus com a Ciutat de la Ciència i la Innovació". El conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, va remarcar el paper de l’empresa municipal: "Volem retenir i captar talent i reforçar el paper de la Catalunya Sud en l’àmbit TIC".

Els animals de companyia no podran orinar i defecar en els següents espais públics:

1. Parcs infantils.

2. Zones d’esbarjo.

3. Mobiliari urbà.

4. Façanes d’edificis.

5. Parterres enjardinats.

6. Escocells amb vegetació.

7. Racons naturals de la via pública.

Els animals de companyia podran orinar i defecar en els següents espais públics, en qualsevol d’aquests espais:

1. Zones d’esbarjo per a gossos.

2. Xarxa de clavegueram.

3. Zones més properes de les voreres.

4. Escocells d’arbres sense vegetació.

5. Aquelles zones habilitades a l’efecte i degudament senyalitzades.

«PER NADAL, MERCATS DE REUS»: LLUM, TRADICIÓ, PREMIS

I ACTIVITATS PER A TOTS ELS PÚBLICS FINS AL GENER

Els Mercats de Reus ja estan a punt per a Nadal amb una imatge de la ciutat de nit, on els mercats s’il·luminen i es vesteixen de festa per a la campanya comercial més important de l’any. Aquesta promoció conjunta vol posar en valor l’experiència, la qualitat, la confiança, la proximitat i la varietat que caracteritzen l’oferta dels mercats municipals.

Una vegada més, els mercats han preparat una campanya amb sortejos per agrair la fidelitat dels clients que compren habitualment i incentivar les compres durant les festes. Cada compra al Mercat Central i al Mercat del Carrilet es transformarà en butlletes per optar a xecs de compra de 100 euros, lots d’estris de cuina i, en el cas del Carrilet, també calendaris amb receptes. Per facilitar les compres, els mercats adaptaran els seus horaris.

La campanya que comença el 4 de desembre i s'allarga fins a Reis repartirà en total 4.000 euros en premis per comprar als dos mercats fins a finals de febrer; els sortejos finals de Nadal tindran lloc el 14 i 15 de gener, i el lliurament de premis es farà els dies 21 i 22 de gener a cada mercat.

COSIR EL TERRITORI: dos projectes de transport públic per unir Reus i Tarragona

La Generalitat i els ajuntaments activen 32 busos diaris extra, una línia directa a l’aeroport i el desencallament definitiu de la futura estació d’autobusos

Sergio Lahoz Dorante

Alguns ciutadans ja hauran aprofitat les millores i uns altres les coneixeran ara, mentre llegeixen aquestes línies. Des de fa gairebé un mes, la freqüència d’autobusos entre Reus i Tarragona ha augmentat notablement, una resposta a una demanda històrica de la ciutadania que, en segons quines franges horàries, es veia sense cap seient per anar de ciutat a ciutat.

La realitat era palpable: la de -

manda en aquest corredor ha crescut un 12,6% en només un any. D’1,1 milions de passatgers el 2023 a gairebé 1,3 milions el 2024. El sistema estava tensionat.

L’E4: EL PULMÓ DE LA MOBILITAT METROPOLITANA

El canvi més immediat, el que l’usuari nota al carrer des de novembre, és el reforç de la línia e4. 16 expedicions noves d’anada i 16 de tornada de dilluns a divendres feiners. Això situa l’oferta en un total de 58 viatges per sentit. Una

cadència pròpia de grans capitals que permet que l’autobús sigui, realment, una alternativa competitiva al cotxe privat.

El cap de setmana, sovint el gran oblidat de la planificació, també rep atenció. Els dissabtes guanyen 9 anades i 8 tornades i els diumenges i festius s’enfilen fins a les 16 expedicions.

Aquest desplegament no oblida els joves. Els universitaris, sovint oblidats per aquesta mena d’accions entre administracions, també veuen reforçat el servei. Els autobusos que connecten amb els campus Catalunya i Sescelades de la URV sumen tres expedicions extra en hores punta, arribant a la dotzena per sentit. També la zona de la Laboral, un altre punt calent de mobilitat educativa, incorpora reforços (3 anades i 2 tornades noves).

INFRAESTRUCTURES AL CAMP QUE DEIXEN DE SER UNA ILLA

En paral·lel a la mobilitat interna, s’obre una nova porta lògica. S’ha presentat una nova línia Tarragona - Aeroport de Reus. La nova línia directa, que operarà de març a octubre coincidint amb la temporada de vols.

Una connexió que no només serveix al turista que arriba, sinó que posiciona Tarragona i Reus com a ciutats accessibles internacionalment. És la peça que faltava per integrar la infraestructura aeroportuària a la xarxa de transport quo -

tidià, deixant de tractar l’aeroport com un element aïllat del territori.

UN NOU COR PER AL SUD DE REUS: UNA ESTACIÓ DEL

SEGLE XXI

L’acord signat entre Guaita i Paneque desencalla un projecte de ciutat, la nova estació d’autobusos. El projecte, que la Generalitat es compromet a licitar (el bàsic i l'ambiental) abans que sonin les campanades de Cap d'Any, preveu una inversió propera als 20 milions d’euros. La futura terminal s’allargarà sota la plaça del Canal, ocupant l’espai actual però amagant-se sota terra. Serà semisoterrada, una solució arquitectònica elegant que permetrà l’entrada de llum i ventilació natural, evitant la sensació de "búnquer" de les antigues estacions subterrànies. Tindrà vistes a la zona verda del nou parc, integrant-se en el paisatge.

16 andanes i 11 places d’aparcament per a busos a la planta inferior, alliberant la superfície per a les persones. A nivell de carrer, un edifici de serveis i un espai públic pacificat. Els accessos rodats es faran des de la plaça del Canal, aprofitant les vies per distribuir el trànsit sense col·lapsar els carrers adjacents. Un disseny, en teoria, pensat per eliminar la contaminació acústica i visual, un equipament del segle XXI

“La futura terminal s’allargarà sota la plaça del Canal, ocupant l’espai actual però amagant-se sota terra”

L’ÀREA

METROPOLITANA DE TARRAGONA

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, té clar que donen aquestes mesures: "el transport públic és vital per avançar cap a ciutats més verdes, però també per articular millor aquesta segona Àrea Metropolitana de Catalunya". L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, mostrava el seu agraïment a la Generalitat: "ens hem queixat moltes vegades que no es mirava igual aquest territori i això ha canviat".

La consellera Paneque, mentrestant, li donava la importància necessària al territori tarragoní: "reforcem un dels corredors més importants del país amb una mirada clara cap al futur".

La nova estació de busos de Reus no neix sola. Està dissenyada per portar-se amb el futur tramvia del Camp de Tarragona i amb la pròxima estació ferroviària de Reus-Bellissens. La proximitat física facilitarà el transbordament, creant un hub de mobilitat real on canviar de tren a bus o tramvia sigui qüestió de minuts i passes, no de taxis o caminades llargues.

Viu Un Nadal de 10 a La Fira Centre Comercial

Una de les novetats d’enguany és el concurs del Calendari d’Advent de La Fira que sorteja fantàstics premis diàriament entre els visitants

Redacció

Quan arriben les festes de Nadal La Fira es transforma. El centre comercial s’omple de llum, color i de visitants que passegen per les plantes de l’edifici comprant, passejant i gaudint d’una experiència plena de sorpreses. I aquest Nadal encara és més especial perquè el centre comercial posa punt final a un any de celebracions amb motiu del desè aniversari de la seva inauguració.

“Aquesta campanya de Nadal ens fa molta il·lusió, per això l’hem batejada com Un Nadal de 10, perquè volem compartir-la més a prop que mai amb tots els nostres visitants”, manifesta la property manager de

La Fira Centre Comercial, de Reus

Priscila Abadia, qui anima a tothom “a vindre a La Fira i viure un Nadal ple de màgia i sorpreses on cada dia passen coses”.

Des de La Fira s’ha preparat un ampli programa d’activitats per a tota la família amb més de 30 propostes entre tallers infantils gratuïts, espectacles de neu, música en directe i les visites del Pare Noel, el Patge Reial i també el Grinch. Moltes de les activitats es concentraran el cap de setmana, ja que La Fira obre tots els diumenges del mes de desembre, els dies 6 i 8 de desembre i el 4 i 11 de gener.

NEU I TALLERS INFANTILS DE NADAL PER FER VOLAR LA IMAGINACIÓ

Pels més petits de la casa, La Fira ha preparat un conjunt de tallers de Nadal que, ben segur, faran volar la seva imaginació. Tots els tallers són gratuïts i tindran lloc en un espai totalment habilitat i ambientat per a l’ocasió a la Planta -1. Poden participar els infants de 4 a 12 anys i la temàtica és totalment nadalenca. A més a més, l’altra gran protagonista pels més petits és la neu gràcies a l’espectacle que, durant moltes tardes, emblanquinarà totes les plantes del centre comercial.

24 DIES, 24 PREMIS

La novetat d’aquest Nadal és el concurs del Calendari d’Advent,

que reparteix cada dia regals per premiar la fidelitat i confiança dels visitants. De l’1 al 24 de desembre, els clients que presenten un tiquet de compra igual o superior a 20 euros de qualsevol de les més de 60 marques que operen al centre comercial participen en un sorteig diari. Només han de presentar el tiquet al Punt d’Atenció al Client (situat a la Planta Carrer) i poden guanyar premis com ara vals de compra, descomptes, cistelles de Nadal, entrades o tractaments de bellesa, entre moltes altres sorpreses.

MÚSICA, BALL I SOLIDARITAT

La música i el ball també són protagonistes aquesta campanya de Nadal. El 23 i el 29 de desembre, La Fira s’omplirà de música, primer, amb l’actuació de l’orquestra Basin Street Band Quartet que recorrerà el centre comercial oferint un repertori de nadales dixie en directe amb tocs d’humor i buscant la participació dels visitants i, després, amb el grup de pop local Koeman.

La dansa anirà a càrrec de les ballarines de l’Associació Esportiva de Dansa del Pare Manyanet que faran una exhibició per diferents espais del centre comercial. L’actuació serà el dissabte 13 de desembre.

D’altra banda, el 19 de desembre, la Planta 2 de La Fira acollirà l’espectacle de cloenda de la campanya de recollida solidària de joguines organitzada per la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus. Enguany, La Fira ha participat de la campanya solidària com a punt de recollida de joguines de segona mà com a mostra del seu compromís envers les famílies més necessitades.

Tallers infantils:

• Escriu la teva carta als Reis Mags (13 de desembre) - 12 a 14h i de 17 a 19h.

• Galetes de gingebre decorades (14 de desembre) - 12 a 14h i de 17 a 19h.

• Ninot de neu de cotó (20 de desembre) - 12 a 14h i de 17 a 19h.

• Decoració de Nadal (21 de desembre) - 12 a 14h i de 17 a 19h.

• Pintacares (27 de desembre) – 18 a 20h.

Espectacle de Neu: 19h

• 12, 13, 14, 19, 20, 21, 27 i 28 de desembre.

• 2, 3 i 4 de gener.

Pare Noel, Patge Reial i el Grinch:

• El Pare Noel: 20, 21, 22 i 23 de desembre, de les 17h a les 20h i el 24 de desembre de les 10.30h a 13.30 h. Pl. 1

• El Patge Reial: 2, 3 i 4 de gener de les 17h a 20h. Pl. 1

• El Grinch: 13 de desembre de les 17.30 h a les 20.30 h.

Música:

• Basin Street Band Quartet. 23 desembre a les 17h.

• Koeman. 29 desembre a les 18h.

Solidaritat:

• Festa de Cloenda de la Campanya de Joguines. 19 de desembre a les 18h amb espectacle de màgia familiar i berenar gratuït gentilesa d'El Rinconcito de Manel.

LA CURSA DE SANT SILVESTRE Durant aquestes dates tan especials, La Fira també acollirà la celebració de la cursa de Sant Silvestre. El centre comercial serà el punt de sortida i d’arribada de la cursa de Sant Silvestre que en la seva darrera edició va comptar amb la inscripció de més de 2.000 corredors i corredores. A més a més, per a la cursa d’enguany es preveuen novetats destacades tant en la modalitat dels adults com en les curses infantils.

Tarragona acollirà un Laboratori de Reproducció d’última generació

Forma part del nou Servei d’atenció integral a la dona que ofereix el Grup Dexeus Dona a la província i

estarà al nou Hospital Viamed

Redacció

A partir del 2026, Tarragona comptarà amb un dels laboratoris de Reproducció Assistida més avançats de la Unió Europea (UE). Estarà integral dins de l’Hospital Viamed de Tarragona i es dividirà en quatre àrees diferenciades: Criopreservació, Fecundació in vitro, Andrologia i Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP).

La creació d’aquest nou laboratori s’emmarca dins d'un acord estratègic signat pel Grup Dexeus Dona amb Viamed Salut per tal oferir a la població un Servei especialitzat en salut integral de la dona en les àrees de Ginecologia, Obstetrícia i Reproducció assistida dins del nou centre hospitalari. Aquest espai permetrà realitzar tot el procés reproductiu sense necessitat que els pacients hagin de desplaçar-se; des de diagnòstics i proves d'infertilitat femenina i masculina, fins a tractaments de Fecundació in vitro

(FIV), biòpsies i estudis genètics, puncions ovàriques, transferències embrionàries i preservació d'òvuls i embrions.

El sistema time-lapse permet seguir en temps real i des del minut zero com es desenvolupa un embrió, amb intel·ligència artificial per seleccionar-ne el més adequat

TECNOLOGIA PUNTA, PRECISIÓ, SEGURETAT I AUTOMATITZACIÓ

Un dels avanços més destacats que incorpora és el sistema time-lapse, que permet seguir en temps real i des del minut zero com es desenvolupa un embrió acompanyat d’algoritmes d’intel·ligència artificial per seleccionar-ne el més adequat. A més, els pacients poden observar com evolucionen els seus embrions a través de l’APP de Dexeus dona.

El nou Laboratori també disposarà d'una àrea diferenciada-per dur a terme l'estudi cromosòmic dels embrions per prevenir la transmissió de malalties hereditàries i detectar possibles alteracions o anomalies genètiques. També s’implantarà a Tarragona un sistema digital d'identificació mitjançant codis QR, que permet associar de manera segura cada pacient amb les seves mostres biològiques, reforçant la traçabilitat en totes les fases del tractament.

“El nou laboratori de Reproducció Assistida de Tarragona neix amb la missió d'oferir la màxima excel·lència, convertint-se en un dels espais tecnològicament més avançats d'Europa”, explica el Dr. Josep Gonzalo, director de Dexeus Dona a l'Hospital Viamed “A més de realitzar tots els tractaments en el propi hospital i agilitzar els diagnòstics i els resultats, permetrà garantir una atenció més pròxima, personalitzada i altament especialitzada”, afegeix.

JORDI JORDAN, Alcalde de Tortosa

“Vull que la meua filla visqui en una Tortosa oberta al riu, que miri el seu patrimoni amb orgull i amb més serveis de qualitat”

La zona d’oci al riu, 22 habitatges socials al barri del Castell i el Pla de Barris: els projectes de la Tortosa del demà

Irene López Favà

Jordi Jordan i Farnós (Tortosa, 1983), deixa l’alcaldia a principis de gener, tal com es va acordar arran del pacte entre Movem Tortosa –PSC i ERC, i n’agafarà el relleu la fins ara regidora de cultura, Mar Lleixà. Jordan continuarà a l’Ajuntament, pilotant el govern municipal com a primer tinent d’alcalde. Amb ell parlem dels projectes realitzats i també dels que ho seran en el futur.

Queden pocs dies per al relleu a l’alcaldia. Com ha estat aquest viatge? Dos anys i mig intensos, treballant molt, posant les bases

d’un model de ciutat amb més serveis de qualitat, que s’ocupa de la convivència i la seguretat, que defensa el seu patrimoni com una oportunitat de futur i que torna a estar oberta al riu, generant dinamisme econòmic. Als terrenys de RENFE construirem l’aparcament més gran de les últimes dècades, ampliarem l’Auditori i apostarem pels habitatges públics al barri del Castell, Ferreries i El Temple. A més, també hem iniciat les obres dels ascensors de l’Hospital i aviat es reprendrà l’ampliació de l’HUTVC.

La millor acció per Tortosa ha estat... Totes les accions relacionades amb la recuperació de les forti-

ficacions i la candidatura de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que han de posar les bases d’aquesta Tortosa que mira el seu passat, però no amb nostàlgia, sinó amb il·lusió de cara al futur. Estem fent la rehabilitació més gran en muralles, úniques al país. Sempre ens diu que no se’n va enlloc i que continuarà present. Quin serà o en què consistirà aquest nou paper a partir del gener? Seré el primer tinent d’alcalde i els set regidors de Movem i PSC continuarem sent majoritaris dins del govern, amb els 3 d’ERC, estant presents al dia a dia de l’Ajuntament. Totes les polítiques que estem duent a terme estan consensuades i, per tant, hi haurà una continuïtat en tot el que estem elaborant. Amb relació al cartipàs, després del relleu a l’alcaldia també es produiran canvis.

Després d’haver estat alcalde, podria assumir qualsevol de les carteres, però, evidentment, la de Cultura, pel que representa per Tortosa, és una regidoria que assumiré amb molta il·lusió

Podríem dir que sent historiador, ser regidor de cultura és la segona millor cosa que li podria passar després d’haver estat alcalde? Després d’haver estat alcalde, podria assumir qualsevol de les carteres, però, evidentment, la de Cultura, pel que representa per Tortosa, és una regidoria que assumiré amb molta il·lusió per tot el que suposa la promoció del nostre patrimoni històric. Com a regidor d’Esports, impulsarem la reforma dels pavellons, la graderia i els vestidors del camp de futbol. A més, el 2026 iniciarem la nova pista d’atletisme a Jesús.

I a les properes eleccions municipals, com voldria que el valorés la ciutadania? Com una persona propera que, durant dos anys i mig, ha posat les bases d’una Tortosa que defensa el seu patrimoni històric, que s’ha obert al riu com a eina de desenvolupament, que ha apostat per serveis públics de qualitat com les llars d’infants o l’hospital, que vol fer de Tortosa una ciutat amb més qualitat de vida. També que hem posat el focus en la convivència i la seguretat, amb més presència policial al carrer, que ja s’ha començat a

notar amb la reducció dels delictes i impulsant la Llei de Barris.

Quines novetats ens pot explicar del Circuit Verd de les Muralles i les noves obres al Castell de la Suda? S’està fent la inversió més gran de la història, de 4 ME, per part de l’Estat, en la recuperació del Castell de la Suda. Hi haurà un nou accés a la zona de Remolins, darrere de la pista poliesportiva, on hi ha la poterna del general Ortega. Des d’allà, els turistes podran pujar al Castell per la part nord del Rastre, per una nova passarel·la, i accediran directament a la cafeteria. Es recuperen les galeries subterrànies del pou, els antics alts forns i presons, que també s’obriran al públic. En una visita al Parador de Turisme, el ministre de Turisme, Jordi Hereu, anuncià també una rehabilitació integral de l'hotel, que suposarà un total de 10 ME.

Des de l’Ajuntament, hem creat el Circuit Verd de les Muralles, que és un recorregut per les fortificacions des de la Torreta fins al fortí d’Orleans. Es podrà recórrer a peu o en bicicleta elèctrica, hi haurà noves indicacions i aparcaments. La ruta passarà pel fortí de Bonet del segle XVII que, recentment, ja s’ha adjudicat l’obra per a fer-ne una rehabilitació integral. A banda, museïtzarem les Avançades de

Sant Joan, amb figures del Setge de Tortosa a les cavitats interiors, una maqueta, plafons explicatius i siluetes metàl·liques. El Circuit Verd també disposarà d’un tren turístic elèctric, vermell i negre, que recorda l’antiga locomotora de vapor de Lo Carrilet, que feia el trajecte entre Tortosa i La Cava. Un projecte de ciutat importantíssim, que va lligat a la candidatura de la UNESCO.

Recentment, s’han inaugurat les dues llars d’infants municipals. Una reivindicació històrica, oi? Sí, era una reivindicació veïnal de les Associacions de Veïns de Ferreries i del Temple, des de fa més de 40 anys. Hi ha hagut moltes promeses, molts governs i molts intents, però nosaltres en dos anys i mig hem aconseguit construir dos edificis modèlics, altament sostenibles, moderns, diàfans... Un a cada banda de riu i generant una millora educativa dels 0 als 3 anys, que és un fet històric també pel poc temps en què s’ha fet. Estem molt contents de poder fer realitat aquests nous centres

PREGUNTES RÀPIDES

Aquest Nadal…

Serà un Nadal amb més bones notícies i projectes il·lusionants per a la nostra ciutat.

Un nou repte és…

Obrir la ciutat al riu.

El 2026 serà…

Un any on esperem desplegar la Llei de Barris per a impulsar la recuperació de tots els barris històrics i millorar instal·lacions esportives. A més, serà l’any en què afloraran les rehabilitacions a les muralles i moltes accions als barris.

El propòsit d’any nou per a l’oposició és…

Que reconeguin com a mínim una cosa de les que fem per a la ciutat. I sobretot que deixin de fer aquesta oposició destructiva, que no aporta res de positiu.

educatius, que milloraran també la conciliació familiar dels joves i de les dones.

Què suposarà per a Tortosa el projecte de la Zona d’Oci al riu?

A l’antic emplaçament del Club de Rem farem una gran rotonda que millorarà la circulació actual, amb una font central. Se suprimirà un dels dos carrils de l’avinguda Lleida en direcció a l’Auditori, ja que, per allà hi passarà el carril bici que enllaçarà els trams ja existents del passeig de Ribera i de la Via Verda del Pont Roig. La reordenació del trànsit també afectarà els aparcaments entre les escales del Pont Roig i el baixador a l’embarcador del Mercat. Allà s’hi ubicaran unes zones verdes enjardinades amb brolladors d’aigua i l’estació del nou trenet turístic. Els aparcaments es traslladaran just al da-

vant i en bateria, en un espai que ara estava ocupat per unes illes enjardinades i una illa de contenidors de brossa selectiva.

Els contenidors es traslladaran al lateral del C/Artur Anguera. Al

costat de les lletres de Tortosa s’hi ubicarà un quiosquet de venda de tiquets del llagut turístic de Lo Sirgador. Hi haurà una xurreria, durant l’hivern, i una gelateria, durant l’estiu. I, més enllà, al davant de l’altre port fluvial de la Generalitat, s’hi instal·larà un quiosquet de grans dimensions amb una pèrgola i terrassa exterior que podrà ser un bar de copes i tapes. L’obra tindrà un cost de 856.160€ i s’executarà en quatre mesos, per tal d’inaugurar-se de cara a l’estiu.

Esteu esperançats amb l’arribada del Pla de Barris? Sí, per nosaltres la Llei de Barris és el projecte més important per a Tortosa de les últimes dècades, i estem molt orgullosos d’haver-lo pogut presentar. S’estructura en tres grans

ZONA D'OCI AL RIU

“Allà s’hi ubicaran unes zones verdes enjardinades amb brolladors d’aigua i l’estació del nou trenet turístic”

Zona d'Oci al riu

Zona d'Oci al riu

eixos: transformacions físiques, acció sociocomunitària i transició energètica. Afectarà els barris del Centre-Nucli Antic, Remolins, Rastre, Castell, Garrofer i Santa Clara. D’entre els projectes destacats hi ha la millora de l’avinguda de la Generalitat; 1,5 ME per a la rehabilitació d’habitatges i els 22 habitatges al C/ Sant Felip Neri, de 4 ME, destinats a gent jove, gent gran o mobilitat reduïda; la recuperació de la piscina dels Josepets com a refugi climàtic i parc d’aigües; recuperar la plaça de Sant Joan creant un centre cívic a l’antiga església; crear espais d’ombra i rehabilitar la plaça de Sant Jaume, el C/ Sta. Anna, C/ Montcada... i el reforç de les activitats culturals amb la creació del nou festival Vèrtebra, la nova versió del Deltebre Dansa, de Roberto Oliván, i el Centre de Creació Artística i Residència d’Artistes Internacionals dels Josepets.

Vau estar a Vilafranca del Penedès per formar part d’aquesta prova pilot per a la revitalització de les zones comercials del Nucli Antic de la ciutat... Tenim accions de videovigilància a la zona comercial, la redacció del pla d’usos per definir quins comerços es poden obrir i quins no, per evitar-ne la saturació o desertització

d’alguns carrers, la dinamització comercial i promoció dels espais buits.

Com a pare, quina Tortosa vol deixar-li a la seva filla i a les futures generacions? Una Tortosa oberta al riu, que miri el seu patrimoni amb orgull i una Tortosa amb més serveis de qualitat.

Quan li pregunten per Tortosa des de Barcelona, o altres punts de Catalunya, què els explica? Que és la capital del sud de Catalunya, una ciutat de cruïlla amb l’Aragó i el País Valencià, que tenim un patrimoni històric espectacular i que és una ciutat ideal per a viure.

S’identifica amb allò de la política útil? ent que sí, perquè no -

més en un any i mig hem fet que ara hi hagi serveis, com les llars d’infants, que abans no existien.

Tortosa ha fet un gir en la recuperació de la memòria històrica. És el seu gra de sorra per revertir l’auge de l’extrema dreta? I què en farem, del monument franquista? La memòria democràtica és imprescindible per no repetir els errors del passat. Quan hi ha discursos totalitaris que defensen races o deshumanitzen col·lectius... acaben malament. Cal recordar el que va representar la dictadura franquista amb aquests postulats radicals i continuar treballant per posar en valor la democràcia que, tot i que amb deficiències i errors, és el millor sistema per garantir una convivència entre les

Presentació projecte obrim la ciutat al riu

“Tortosa és la capital del sud de Catalunya, una ciutat de cruïlla amb l’Aragó i el País Valencià, que tenim un patrimoni històric espectacular i que és una ciutat ideal per a viure”

persones, més enllà de les nostres ideologies. Sobre el monument, estem a l’espera de la resolució judicial, per saber si la Generalitat el retira o no.

Si fos un nen... quins tres desitjos escriuria a la carta dels Reis d’Orient? Demanaria que hi hagués més Pau al món, però també a les ciutats, demanant més convivència i buscant sempre allò que ens uneix abans que el que ens separa. Més enllà de demanar alguna joguina, com tots els nens. Ara bé, si parlem de Tortosa, el que demano és que se’ns concedeixi la Llei de Barris.

S’acusa sovint els polítics de

no complir les promeses. En quin tant per cent les ha intentat complir? No parlaria d’un tant per cent. En un any i mig no pots complir tot el programa i, de fet, a la campanya electoral ja vam explicar que el nostre projecte era per a vuit anys. Per tant, hi ha coses que hem fet en un temps rècord, però estem posant les bases d’un projecte que necessita poder acabar aquest mandat i repetir-ne un altre per a desplegar realment el nostre model de ciutat.

Quins valors creu que necessita un alcalde? Proximitat, empatia i tenir una visió de futur però, a la vegada, també pragmàtica del nostre dia a dia.

Ascensors

Habitatges al carrer Sant Felip Neri

Roberto

Olivan traslladarà el Deltebre Dansa a Tortosa

Arriba el Vèr tebra Dansa

El nou festival torna a la capital del Baix Ebre i se celebrarà entre el 20 i 26 de juliol

Irene López Favà

L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, la regidora de Cultura, Mar Lleixà, i el ballarí i coreògraf, Roberto Olivan, han anunciat que donen per finalitzada l’etapa del festival de dansa contemporània internacional, Deltebre Dansa, per iniciar una nova etapa de creixement a la seva ciutat natal de Tortosa.

“És tot un honor i un goig enorme poder tornar a la ciutat natal i poder fer realitat un somni de tota la vida. A més, poder fer activitats formatives a Els Josepets, que era també l’escola a on jo havia estudiat. No

hi ha un regal més gran per acceptar i per agrair”, amb aquestes paraules commovedores, el ballarí i coreògraf, Roberto Olivan, director dels festivals de dansa del Deltebre Dansa i d’Artèria, anunciava la decisió de retornar cap a Tortosa, on són les seves arrels, per encarar els nous reptes de futur del festival.

El Deltebre Dansa es va fer durant els quatre primers anys a Tortosa, però, per manca de suports i enteses, va acabar traslladant-se a Deltebre a on, durant 16 anys, ha estat l’esdeveniment cultural de referència del municipi que ha acabat projectant la ciutat i el Delta de

Olivan explica que els temps estan canviant, també per a la dansa contemporània, i que necessiten buscar nous espais i nous formats on poder continuar creixent i expandint-se

l’Ebre, en general, cap a l’exterior a escala internacional.

Són molts els anys viscuts al municipi i les vivències acumulades, però Olivan explica que els temps estan canviant, també per a la dansa contemporània, i que necessiten buscar nous espais i nous formats on poder continuar creixent i expandint-se i que, aquest lloc és Tortosa, “una ciutat dinàmica, viva, amb interès genuí per la Cultura i amb ganes d’impulsar-la”.

És així com neix Vèrtebra Dansa, la seqüela del Deltebre Dansa, un festival d’art contemporani i de circ que tindrà lloc entre el 20 i 26 de juliol, justament la setmana posterior de la Festa del Renaixement. El festival coincidirà també al calendari amb el Proto Fest, el festival de música clàssica, i s’està estudiant establir lligams per poder realitzar-ne alguna petita col·laboració. El festival mantindrà la mateixa essència que el de Deltebre amb espectacles diaris i també a la nit.

NO ÉS UN TRENCAMENT

Olivan ha volgut deixar clar que “aquesta expansió no és una ruptura amb els vincles amb el municipi de Deltebre ni un allunyament. L’Obrador de Deltebre seguirà

funcionant i seguirà sent un espai únic ple de talent”.

Per la seva banda, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha agraït “el compromís amb la ciutat i el territori a nivell internacional i que ajudarà Tortosa a situar-se al mapa internacional de moltes parts del món”. En aquesta línia, ha afegit: “ens hem conjurat per treballar conjuntament per aquest festival tan important que suposarà un nou revulsiu i un impuls per a la dinamització cultural de Tortosa”.

A més, cal recordar que aquest festival va vinculat a les propostes de millora del Pla de Barris en l’àmbit socioeconòmic i d’accés inclusiu a la cultura. Això comporta també que es faci una residència artística a l’Antic Col·legi dels Josepets i que hi puguin allotjar-se els ballarins.

El festival és diferent del d’Artèria i, per tant, la convivència dels dos està garantida, tot i que no descarten que se’n puguin fer col·laboracions o confluir en algun punt. L’Artèria es vol consolidar com a una aposta de tardor a la zona dels Jardins del Príncep, mentre que el nou festival encara està per concretar en quins espais es posarà.

Tornaran les Lluquetes per Nadal?

El Museu de Tortosa fa una crida ciutadana per recuperar i restaurar aquestes figuretes de pessebre tortosines

Irene López Favà

Qui no ha sentit a dir a Tortosa algun cop que algú de la seva família va tenir figuretes de les Lluquetes al seu pessebre nadalenc? Però, més enllà del mite, podríem reconstruir, avui en dia, un pessebre únic amb aquestes característiques figures tortosines?

Ens desplacem fins al cor del Nucli Antic, al número 18 del carrer Providència del barri del Rastre, a on ens espera el president de l’Associació dels Amics dels Castells, Jordi Mulet.

On ens trobem, Jordi? Estem al davant de la que havia estat la casa natal i la botiga del Lluquet i les Lluquetes, també coneguda com “La fàbrica de cera”, perquè venien espelmes i ciris.

I, qui era aquesta família? El propietari originari del negoci era Jacint Grifoll Castells, nascut a Tortosa el 1926, que era fill d’un mestre de cases de Montroig del Camp. Primer, va viure al barri de Santa Clara, segons apunta el cronista Silvestre Ibáñez, i, més tard, ja es va establir aquí. Se’l coneixia amb el sobrenom de Lluquet, perquè els seus avantpassats havien estat fabricants de lluquets, uns llumins ensofrats i allargats. I les Lluquetes eren dues de les seves deu filles, Paquita i Pepita Grifoll Puell, que van heretar el negoci.

Per quina raó en Jacint Grifoll inicia tot aquest negoci de les figuretes de pessebre? Segons explicaven els cronistes de l’època, la seva dedicació al pessebrisme va ser un fet totalment casual per-

què, un dia, va conèixer a un artesà italià i venedor ambulant de figuretes. Veient-ne una oportunitat de negoci, va comprar-li una figura de Sant Francesc de Pàdua, per fer-ne un motlle i començar així el nou negoci.

I com eren aquestes figuretes tan característiques? Eren figuretes amb indumentària típica tortosina, les pageses amb les gandalles, sabates d’espart, burrets amb alforges... De fet, Silvestre Ibáñez, explicava que hi havia “pagesos tortosins vestint la seva indumentària: calçons blaus amples i curts; jupetí i espardenyes; llaurant la terra o amb el xai a collibè; les pageses amb faldilla ampla i gipó ajustat, filant o amb l’atuell de terrissa preparant les típiques baldanes”.

Figuretes de pessebre de Les Lluquetes

COM ES FEIEN LES FIGURETES DEL PESSEBRE?

Estava documentat que Grifoll elaborava les figures d’argila mitjançant els seus propis motlles, les coïa en un forn petit i, després, les pintava a mà i les encolava a una base. A l’interior duien fils de plom per reforçar les extremitats i potes (en el cas d’animals). Quan ho van heretar les filles, Pepeta era la que pintava les figures i Francesca les construïa. També les ajudava al negoci la neboda, Maria Antó. Se’n venien a les Terres de l’Ebre, però també s’enviaven moltes caixes cap a Barcelona, Reus, Saragossa... i, fins i tot, l’Amèrica Llatina. Eren unes figures molt realistes, d’entre 10 i 25 cm, amb els ulls ben ressaltats, que reproduïen la vida quotidiana dels tortosins i tortosines dels segles XIX i XX. Aquestes es consideren de la primera etapa de l’obrador, mentre que les que són d’inspiració bíblica, serien de la darrera etapa. L’obrador de les Lluquetes va patir directament les conseqüències dels bombardejos de la Guerra Civil i, amb la mort de les germanes els anys 1936 i 1937, ja ningú en continuà la tradició.

Com us va arribar aquesta informació als Amics dels Castells? Tot això va començar el 2017 amb la junta anterior, encapçalada per Ramon Ruiz i Gerard Climent, perquè el seu sogre tenia figuretes d’aquestes a casa seva. I, a partir d’això, va començar l’interès per la seva recerca històrica i per buscar els orígens d’aquest taller artesanal del cor del Nucli Antic.

“Eren unes figures molt realistes, d’entre 10 i 25 cm, amb els ulls ben ressaltats, que reproduïen la vida quotidiana dels tortosins i tortosines dels segles XIX i XX”

Així doncs, cal continuar difonent aquesta tasca? Sí, cal continuar difonent-la i que les Lluquetes tinguin un record i un carrer dedicat al barri del Rastre. Tot el que impliqui divulgar el patrimoni únic, singular i riquíssim de Tortosa és positiu. Podríem tenir el pessebre vivent de Jesús i el pessebre estàtic de les Lluquetes per Nadal. També voldríem que es recuperés aquest ofici artesanal que des de l’Associació de Pessebristes diuen

TORNARAN LES LLUQUETES PER NADAL?

Des de l’àrea de conservació del Museu de Tortosa ens expliquen que, l’any passat, van rebre una donació particular amb una caixa de tres figuretes que es van poder restaurar i protegir per part de la restauradora, Júlia Poy. Actualment, les peces formen part de la col·lecció privada del fons de reserva museístic. Consten d’una fitxa, estan inventariades digitalment i degudament classificades. Ens ho ensenya la directora de Museu, Eva Castellanos, que reivindica aquest paper de salvaguarda de l’art i del passat que tenen els museus i, igual, que des dels Amics dels Castells, fa una crida a la ciutadania perquè tots aquells que tinguin figuretes a casa seva puguin dur-les al Museu de Tortosa per ajudar a eixamplar aquesta col·lecció i, potser, més endavant poder organitzar un gran pessebre de diorames exclusius amb les Lluquetes com a protagonistes. De moment, aquest Nadal es volia posar un naixement amb figures de les Lluquetes al vestíbul del Museu, però encara no tenen clar que els pessebristes puguin acabar reunint tot el material necessari per fer possible el seu esperat retorn.

que està en perill d’extinció i que es fes algun cicle formatiu d’artesania.

Eva Castellanos, directora del Museu de Tortosa

Edifici on era la botiga de es Lluquetes. C/ Providència, 18

CICATRIUS de la cruenta batalla de l'Ebre en una mostra

CICATRIUS

CICATRIUS

fotogràfica en blanc i negre

L'exposició es podrà visitar al Campus Extens de la URV fins al 12 de gener

Irene López Favà

El passat 16 de novembre es van commemorar els 87 anys de la fi de la cruenta Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil, que va durar 115 dies. Tortosa va ser una de les ciutats més castigades per la Batalla de l’Ebre, tal com recorda l’article de guerra que va escriure el periodista Ernest Hemingway, titulat “Sota un núvol de pols groga. Tortosa, ciutat bombardejada”, en el qual descrivia així la imatge de tota una ciutat arrasada i que desapareixia, després dels bombardejos de l’aviació italiana i alemanya del 15 d’abril del 1938, sota un gegantí núvol groc: “Quan van deixar de caure el sobtat fragor de les seves càrregues, la petita ciutat a la vora de l’Ebre va desaparèixer

en un creixent núvol de pols groga. La pols no va arribar a escampar-se, ja que van acudir més bombarders i, finalment, va surar com una boira groguenca sobre tota la vall de l’Ebre”.

El 2013, el Museu de Tortosa va acollir, per primera vegada a la història, una exposició temàtica temporal sobre els bombardeigs que hi va haver a la ciutat entre el 1937 i el 1939. La mostra era fruit d’una exhaustiva recerca que van encapçalar els historiadors Toni Royo, Ramon Arnabat i Sònia Roura i, en la qual es recollien les veus de diversos testimonis supervivents d’aquella barbàrie. Un mural, en recordava també els noms de totes les víctimes que es coneixien fins aleshores, que eren

Una mostra que ens ofereix una mirada diferent de Tortosa, de la Tortosa bombardejada que va esvair-se sota un núvol de pols groga

92, atès que encara no s’havien pogut comptabilitzar les víctimes dels costos humans derivats de la misèria, de la fam i de les malalties de la postguerra.

Entre el 23 de febrer del 1937 i el 30 de desembre del 1938, Tortosa va patir 77 atacs aeris que van causar 92 morts i desenes de persones ferides. El mes de març del 1938 és quan hi va haver el pic més elevat de víctimes, un 65% del total, atès que només el 16 de març van morir més de vint persones. Amb tot, l’atac més destructiu va ser el 15 d’abril del 1938, un Divendres Sant, conegut com a Divendres de Sang, en el qual la ciutat va rebre 12 atacs aeris amb més de vint tones de bombes llençades sobre els nuclis de població, essent el barri dels Pescadors, proper a la casa consistorial, un dels més castigats.

Davant d’aquests fets, la població tortosina va veure’s obligada a evacuar-se i refugiar-se a les muntanyes. Les circumstàncies no eren fàcils amb escassos recursos alimentaris, desnutrició, fred, condicions higièniques precàries i la presència de malalties infeccioses com el tifus o la gastroenteritis.

Les tropes franquistes van ocupar la riba esquerra del riu Ebre el

13 de gener del 1939. La ciutat estava totalment devastada, sense ponts, amb gent que encara estava a les muntanyes i, d’altres, que havien marxat a l’exili. Els que tornen es troben cases inhabitables i els seus béns saquejats i això va fer que la ciutat perdés més de 2.000 habitants. Les dades ens demostren que al voltant de 3.000 edificis, dels 4.000 que hi havia al nucli urbà, presentaven algun tipus de desperfecte, mentre que 600 eren totalment irrecuperables. En aquest sentit, l’avaluació

ben original. Estem parlant d’en Pep Mola, un fotògraf tortosí que li agrada capturar l’instant decisiu i que és un especialista de la fotografia de carrer i del blanc i negre. Contrastos de llums i ombres, siluetes anònimes que deambulen pel carrer sense saber d’on venen ni tampoc a on van... imatges carregades de simbolisme que ens ajuden a recuperar la memòria històrica que, durant tants anys, va estar silenciada. D’altres, però, són instantànies que ens reconstrueixen la realitat imposada a través

dels danys patrimonials ascendia al voltant dels 22 milions de pessetes i un 55% era només dels habitatges particulars.

Una de les herències que van quedar a la ciutat arran d’aquella exposició del 2013 va ser una àmplia documentació sobre els llocs específics en els quals hi havia hagut els bombardejos, així com, la digitalització d’imatges d’arxiu i de fons particulars que permetien comparar els carrers enrunats i els carrers reconstruïts de la Tortosa actual. Avui en dia, es poden visitar i consultar a l’exposició permanent del Museu de Tortosa.

Però, algú ha volgut anar una passa més enllà, apostant per una exposició fotogràfica diferent i

dels ulls dels reconstructors de Regiones Devastadas, mostrant-nos l’abans i el després de la Tortosa enrunada. Aquell barri dels Pescadors assolat sota la runa i alguns edificis on encara resten els rètols dels telègrafs o de Correus, o bé, on encara es conserva algun edifici dempeus amb aquelles restes dels impactes de bala, bombes i metralla.

Així és “L’esperit del lloc: on el passat encara batega”, una mostra que ens ofereix una mirada diferent de Tortosa, de la Tortosa bombardejada que va esvair-se sota un núvol de pols groga.

L’exposició es podrà visitar al vestíbul del Campus Extens de la URV a les Terres de l’Ebre fins al dia 12 de gener.

BIBIANA PORRES,

Directora de l'IDECE

Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre

“L’IDECE està treballant en un projecte per salvar l’Assut d’Ascó i fer-lo navegable per a les embarcacions a motor”

Irene López Favà

Ens desplacem fins a la seu de l’IDECE, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, per conèixer millor la directora, Bibiana Porres (Sant Jaume d’Enveja, 1980). Amb ella parlarem de la navegació fluvial, la reintroducció d’espècies, el manteniment del riu i projectes de futur.

Com s’arriba fins aquí? Ha influït la seva experiència prèvia a l’Administració pública? Vaig entrar en política el 2007, quan em proposaren formar part de la llista electoral de Sant Jaume d’Enveja, encapçalada per Càstor Gonell. El meu pare ja havia estat alcalde al municipi i ja sabia on em posava, però volia treballar pel poble. A poc a poc, em vaig anar implicant més en el partit i, quan Salvador Illa fou designat com

a pensar les respostes i a posar-te al lloc de l’altre, tenint una visió més humana de la política.

Com s’estructura exactament l’IDECE? És difícil poder prendre decisions? Podria millorar-ne el funcionament? L’IDECE és el gran desconegut de les Terres de l’Ebre i, la gent que el coneix, només l’associa a la navegabilitat del riu. És la part més important (el 40% del pressupost), però també fem altres coses com redactar estudis, projectes... col·laborar en promocions de productes locals, fires, la fundació de la URV o el COPATE.

Orgànicament, depenem del departament d’Empresa i Treball, però som un organisme autònom i tenim pressupost i personal propi. Estem en contacte amb la conselleria, però tenim prou marge de decisió. No és difícil prendre-les, però, a vegades, has de dir que no a molts projectes perquè no t’encaixen. També tenim el Consell Rector, presidit pel conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que és on s’exposen les línies de treball. I el CESTE, un òrgan de debat sobre temàtiques d’interès per al territori. És bastant àgil, però no ens podem

“L’IDECE és el gran desconegut de les Terres de l’Ebre i, la gent que el coneix, només l’associa a la navegabilitat del riu”

a primer secretari del PSC, em vaig incorporar a l’executiva nacional i com a secretària de coordinació supramunicipal dels consells comarcals i les EMD.

Al darrer congrés vaig assumir la tasca de secretària d’implantació, essent la primera dona, i que no fos de l’àrea metropolitana, coordinant aquesta àrea. Tot això m’ha ajudat a l’hora d’arribar a l’IDECE perquè quan arribes és com si pugessis a un tren que està en funcionament i, si no tens cap bagatge, és més difícil agafar el ritme. El món municipal et dóna una visió única i t’ajuda

saltar els terminis de contractació, i hi ha projectes que volíem fer que no s’han realitzat per problemàtiques alienes.

Quines activitats s’estan duent a terme des del programa europeu Life MigratoEbre? Aquest programa pretén recuperar les espècies migratòries que hi havia al riu Ebre. Algunes han continuat existint, però d’altres, han desaparegut i, ara, les estem reintroduint. Aquest és el cas dels esturions, i la part més important del projecte era la construcció de la rampa de peixos a l’Assut de Xerta. Quan van construir l’Assut al segle XV, els peixos migratoris no podien remuntar riu amunt i moltes espècies van desaparèixer. Ara s’ha adaptat la rampa i està funcionant correctament.

El programa de reintroducció de l’esturió l’està duent a terme la Universitat de Vic i és molt interessant perquè també ho fan a França i a altres rius europeus, però, fins d’aquí 30 o 40 anys, no se sabrà si el projecte ha estat exitós. Els esturions, abans, estaven documentats fins a Reinosa i el 1970 es va capturar l’últim exemplar que en quedava. Aquest desembre farem la tercera soltada d’esturions al riu, prop d’una cinquantena, vin-

guts des de França. Els porten al Centre de Recuperació de l’IRTA, a la Ràpita, perquè es recuperin del viatge i, després, se’ls instal·len uns xips de seguiment emissors i un indicador visible perquè si algú se’n troba algun (viu o mort), pugui trucar al centre per informar de la localització d’aquest. L’IDECE obsequia aquells ciutadans que truquin donant la informació. Durant un any es monitoren els peixos i hem comprovat que, la majoria, tornen al mar i s’adapten correctament.

S’ha comentat als mitjans que l’IDECE ha augmentat la seva presència en sectors com el CESTE. A què es deu aquest fet? Quan vaig entrar a l’IDECE, el conseller m’encarregà de reactivar el CESTE perquè era una queixa del Consell Rector. Aleshores, el president del CESTE, Josep Ma Fran-

“El riu Ebre és navegable des d’Ascó fins a la Desembocadura. L’IDECE manté la via navegable entre Ascó i Amposta entre Setmana Santa i l’1 de novembre”

quet, i jo vam decidir fer les funcions encomanades pels estatuts i una calendarització de tres reunions a l’any, presidides per la junta permanent. El 2025 n’hem fet dues del CESTE i tres de la permanent i hem tractat temes com: les obres del nou hospital, el Pla de Protecció del Delta, les obres de la C-12, el projecte de la central reversible, el molí de l’Assut de Xerta i el Canal Xerta-Sénia. Representa el teixit social i econòmic de les Terres de l’Ebre i podem donar-lo a conèixer al sector empresarial, pescadors, agricultors... També van aprovar-se dues propostes de resolució en suport a la candidatura de la Gigafactoria de Móra la Nova i per a la construcció del nou hospital.

Sempre es parla de la problemàtica de la navegabilitat al riu Ebre. Continua sent una prioritat per a vostès? Com està avançant el tema de la construcció dels

canals navegables? El riu Ebre és navegable des d’Ascó fins a la Desembocadura. L’IDECE manté la via navegable entre Ascó i Amposta entre Setmana Santa i l’1 de novembre. Els patrons de l’empresa marquen els canals on hi ha més cabal per a les embarcacions de motor i fan el manteniment de la resclosa de l’Assut. Estem estudiant quina és la millor opció per salvar l’assut de la nuclear d’Ascó en els pròxims anys i que les embarcacions puguin pujar més amunt. I, a més llarg termini, plantejar també el mateix a la resclosa de Flix. Tenim un gran potencial en la via navegable i estem recollint les dades del 2025 de les empreses que operen al riu i creiem que seran superiors a les del 2024. Molts dels usuaris, però, són de caiacs o piragües.

Creiem que el valor patrimonial dels pobles banyats pel riu es pot explotar turísticament i ho estem treballant amb la Direcció General de Turisme per potenciar la navegabilitat del riu i vincular-la a les Vies Verdes. Volem fer un projecte que concreti un calendari, actuacions que fan falta i que sigui un full de ruta a seguir, vingui qui vingui després, rere meu. Un projecte sòlid i consensuat amb tot el territori i que tingui continuïtat. També hem

d’inventariar els serveis que tenen a cada poble perquè els usuaris del riu sàpiguen que es poden trobar i continuar així el model francès dels canals. La via navegable ha de garantir, com a mínim, els 80 cm3 de calat i, quan baixa poca aigua, hi ha alguns punts que són crítics.

Com funciona, actualment, el manteniment del riu que es fa des d’una empresa externa? En quins trams s’actua? Tenim contractada una empresa externa que guanya un concurs públic i s’encarrega de la neteja d’algues, macròfits, mira que no hi hagi cap incidència o obstacle per a les embarcacions i atén les embarcacions si els ha passat alguna emergència. Només cobrim els trams entre Ascó i Amposta i, ara, estem treballant perquè en el pròxim contracte puguem arribar més avall.

S’ha parlat sobre la presència de les marqueses, un tipus de plantes invasores. Com es pot actuar per posar fi a aquesta problemàtica? Normalment, és responsabilitat del Parc Natural del Delta i és un tema molt complicat de gestionar i eliminar, com també ens passa amb el canyar, que no és autòcton d’aquí, i és

també molt resistent. Amb relació a les espècies animals, en el cas del musclo zebra, les embarcacions han de complir amb un protocol de desinfecció dels baixos per a creuar la resclosa amb seguretat i obtenir-ne el certificat.

Ho diuen tant a Amposta com a Tortosa: Tornar a aprendre a viure de cara al riu. És possible defensar aquest model de turisme? Com valoren els projectes de les dues ciutats? Està molt bé que les dues ciutats s’obrin al riu perquè, durant molts d’anys, el riu era una via molt important de comunicació entre els pobles de les Terres de l’Ebre i els sirgadors tenien un paper fonamental en el transport de les mercaderies. Al final, es va anar abandonant i, ara, hi ha hagut un canvi de mentalitat i això és molt positiu i sempre és un atractiu més que hem d’aprofitar i promocionar. Els projectes ens encaixen perfectament amb els objectius de l’IDECE.

Per als turistes, potser el darrer tram de l’Ebre, el del Delta, és el més desconegut. Ens pot oferir alguna possibilitat de promoció turística? L’últim tram del riu és desconegut per a alguns turistes, però, entre Sant Jaume, Deltebre i la Desembocadura s’ofereixen moltes activitats turístiques i un estil de navegació diferent. També hi ha moltes ofertes esportives amb la pràctica del rem, per exemple. És una oportunitat que s’ha de potenciar i saber-ho combinar també amb la bona oferta gastronòmica.

Existeix potencial de turisme esportiu o de lleure recreatiu al riu i al Delta? Com es gestiona perquè aquest sigui sostenible davant de les problemàtiques

amb els creuers de gasoil o les motos d’aigua? La Perla és l’única embarcació ecològica que hi trobem al riu, ara mateix. A poc a poc s’haurà d’anar fent aquesta transició ecològica en els vaixells de gasoil, quan s’hagin de renovar les flotes. L’IDECE no té competències per a regular-ho, però el Parc Natural ho està treballant per poder establir unes zones delimitades per a cada tipus d’embarcacions.

Per acabar, quin és el projecte més important que vol realitzar durant el seu mandat? I quina ha estat la decisió més complicada que ha hagut de prendre? El més important és el de la promoció turística del riu vinculat a les Vies Verdes, que abasta les quatre comarques i implica molts d’actors de les Terres de l’Ebre. També ajudarà a dur turisme als pobles d’interior. I, pel que fa, a la decisió complicada, em quedo amb aquests embarcadors del 2025 que no s’han pogut construir per l’augment del cabal, com en el cas de Xerta, i que esperem que l’any vinent sí que es puguin fer.

Pròximament s’entregaran els premis IDECE, oi? Sí, el 19 de desembre farem el lliurament dels Premis IDECE que fa molts anys que fem i que pretenen fomentar el talent jove premiant Treballs de Recerca dels instituts ebrencs sobre temàtiques vinculades a les Terres de l’Ebre. Un jutjat els valora i després tenen una dotació econòmica els que són guardonats.

TORTOSA

TORTOSA TORNARÀ A OBRIR-SE AL RIU AMB UNA ZONA D’OCI, CARRIL BICI I UNA REORDENACIÓ DEL TRÀNSIT

Una xurreria, un quiosquet i una caseta de tiquets per a Lo Sirgador; entre els elements del nou passeig

Tortosa obrirà la ciutat al riu. L'Ajuntament impulsa tres projectes per remodelar la façana fluvial al marge esquerre del riu Ebre, entre el mercat municipal i el passeig de Ribera amb una inversió global de 856.160 euros i que compta amb finançament per part de la Diputació de Tarragona. Aquest novembre s’ha presentat la primera fase de la zona lúdica i d'oci a l'avinguda Lleida; la creació d'una rotonda entre la rambla Felip Pedrell i el passeig de Ribera i un nou carril bici des del mercat al passeig de Ribera i, finalment, la reordenació del tram comprès entre el mercat municipal i el pont roig.

Pel que fa a la primera fase de la zona d'oci, onsistirà en la instal·lació d'uns mòduls prefabricats amb estructura d'acer i revestiment de fusta de vidre laminat. Un dels locals es dedicarà a bar amb pèrgola i un altre mòdul destinat a xurreria-gelateria. Quant al projecte de connexió de la Via Verda de la Val de Zafan amb la façana fluvial inclou la construcció d’una rotonda que permetrà millorar la connexió de la rambla Felip Pedrell i el passeig de Ribera. Finalment, l’actuació de l’obertura de la ciutat al riu inclou el projecte de reordenació de la vora del riu al tram comprès entre el mercat i el pont roig.

ARRIBA EL NADAL A TORTOSA AMB 180 PUNTS DE LLUM I LA PISTA DE GEL

L’acte inaugural va comptar amb un espectacle inspirat en El Trencanous

cada simbòlica de la campanya nadalenca, marcada per l’encesa de l’enllumenat festiu i per un programa d’activitats que s’estén per diversos espais de la ciutat. L’acte central, celebrat a la plaça de l’Ajuntament, va combinar la posada en marxa del gran arbre decorat amb un espectacle inspirat en El Trencanous, la participació de personatges festius i les actuacions del Cor Flúmine i dels grups de dansa de l’escola Neus Rodés.

La inauguració s’ha completat amb l’obertura de la pista de gel al parc municipal Teodor González, impulsada per la Federació de Comerç Tortosa Més, que també ofereix vals de descompte per fomentar les compres als establiments adherits. Al llarg de la ciutat, s’han distribuït 180 punts de llum LED i diversos elements lumínics 3D que funcionen com a photocalls i que han esdevingut un dels reclams visuals d’aquest inici de temporada.

S’INICIEN LES OBRES DE LA SALA GRAN, LA SEGONA FASE DE LA REMODELACIÓ DEL TEATREAUDITORI FELIP PEDRELL

Hi haurà vuit places per a minusvàlids i es renovarà el sistema de climatització

L’Ajuntament de Tortosa ha començat els treballs de rehabilitació de l’antiga Sala Gran del Felip Pedrell, dins de la segona fase del projecte de remodelació. La intervenció -dotada d’ 1,2 milions d’euros- preveu renovar la graderia, substituir el paviment i les butaques, així com reestructurar l’espai per millorar la visibilitat i adaptar-lo per a persones amb mobilitat reduïda. Concretament, la sala inclourà 8 butaques accessibles i un pati de butaques amb capacitat per a més de 500 espectadors.

Els treballs, que ja han involucrat la retirada del parquet i les butaques antigues, també contemplen la instal·lació d’un nou entarimat esglaonat per millorar la visibi-

litat, la renovació del sistema de climatització, la reparació de la coberta, i l’actualització de les condicions de seguretat i escènica. Segons el calendari previst, les obres s’allargaran fins a l’estiu de 2026.

Tortosa ha viscut en els darrers dies l’arren-

TORTOSA EXIGEIX UNA NOVA XARXA FERROVIÀRIA

AMB DOS TRENS SEMIDIRECTES A TARRAGONA I BARCELONA

Jordi Jordan: "No és acceptable que les Terres de l'Ebre no tinguem cap millora en l'oferta de transport ferroviari"

L'alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha reclamat dos trens semidirectes a Tarragona i Barcelona una vegada han finalitzat les obres que Adif ha executat el darrer any a Roda de Berà, Sant Vicenç de Calders i Castelldefels. De fet, amb la finalització d'aquestes obres Renfe i la Generalitat han coordinat una oferta dels serveis de regionals del sud i rodalies de Camp de Tarragona millorada a partir del 22 de

novembre, però no s'ha previst una millora del servei a les Terres de l'Ebre

"Després de l'execució de les obres que han suposat una inversió important i la millora del corredor del Mediterrani no és acceptable que les Terres de l'Ebre no tinguem cap millora en l'oferta de transport ferroviari", ha manifestat Jordan, que reclama trens semidirectes a Tarragona i Barcelona, que un tren Avant tingui arribada a les 8 del matí a Barcelona i una modificació horària que permeti l'arribada a la capital catalana abans de les 8 del matí amb l'R16. L'Ajuntament de Tortosa ja va aprovar una declaració institucional reclamant l'ampliació del servei Avant entre Tortosa i Barcelona amb quatre freqüències diàries d'anada i tornada, així com l'aturada de dos Euromed a l'estació de l'Aldea.

IMPULS A L’HABITATGE SOCIAL A TORTOSA: 22 NOUS PISOS PROTEGITS AL CENTRE HISTÒRIC

L'Ajuntament ha confirmat que realitzarà "una important injecció econòmica" en el pressupost de 2025 i iniciarà la construcció del primer bloc l'any 2026

L'Ajuntament de Tortosa i les entitats del tercer sector Fundació Hàbitat 3 i Fundació Factoria de Somnis han presentat el projecte per construir un nou edifici al barri del Castell, en un dels espais més degradats del nucli històric, que tindrà 22 pisos de protecció oficial i tres locals comercials. La inversió superarà els 3,2 MEUR , que finançarà l'Ajuntament (1,6 MEUR), la Generalitat (921.000 euros) i el tercer sector. Jordan ha remarcat la complexitat que ha suposat el projecte, però ha celebrat poder activar la primera promoció pública d'habitatge a la ciutat en dues dècades. El consistori també ha anunciat una segona promoció a la plaça Sant Joan dins de la llei de Barris, i treballa en altres projectes al Temple i Ferreries.

L'equip de govern municipal de Tortosa havia previst "una important injecció econòmica" en el pressupost de 2025, per posar en marxa polítiques d'habitatge destacades a la ciutat i l'alcalde Jordi Jordan ha celebrat poder presentar el primer dels projectes per construir un edifici amb pisos de protecció oficial que es començarà a construir l'any que ve al carrer Sant Felip Neri. Les obres podrien començar en el primer semestre de 2026 i tindrien una durada d'uns dos anys.

TORTOSA

TORTOSA COL·LOCA UNA LLAMBORDA DEL RECORD A L’ALCALDE REPUBLICÀ, JOSEP RODRÍGUEZ, AFUSELLAT PEL RÈGIM FRANQUISTA

Es descobreix una placa commemorativa a la casa natal de Jacint Arbona Fontcuberta

Tortosa ha reforçat aquests dies el seu compromís amb la memòria democràtica amb noves actuacions i senyalitzacions relacionades amb la Guerra Civil. L’Ajuntament ha renovat la senyalística del Refugi Antiaeri número 4 i ha instal·lat un monòlit dedicat a l’alcalde republicà Josep Rodríguez, afusellat el 1939. Paral·lelament, s’han col·locat plaques a les cases natals de diversos tortosins represaliats.

Les activitats commemoratives han inclòs una r uta guiada pels espais bombardejats, amb parades a l’antiga plaça de bous i a la casa de Jacint Arbona, pagès, guarda forestal executat pel franquisme. La visita ha culminat al Pont Roig, on s’ha estrenat un monòlit que explica l’impacte dels més de 80 atacs aeris que van arrasar la ciutat, amb fotografies històriques i dades actualitzades sobre les víctimes i la destrucció dels ponts.

La jornada ha finalitzat a la plaça de l’Ajuntament amb la col·locació d’una Llamborda de la Memòria dedicada a Josep Rodríguez, impulsada per l’Associació de Víctimes del Franquisme de Tarragona. L’ofrena floral posterior ha servit per reivindicar la importància de preservar la història i combatre qualsevol forma d’oblit.

Cambrils acull un Nadal per a tota la família

La gran novetat d’aquest any és la primera edició de la Fira de Nadal de Cambrils, que se celebrarà del 19 al 21 de desembre al Parc del Pinaret

Maria Lorenzo Miró

Cambrils es prepara per viure un Nadal carregat de cultura, solidaritat i festes per a tota la família. L’alcalde Oliver Klein, el regidor de Festes, Alfredo Clúa, i la regidora de Promoció Econòmica, Patricia de Miguel, han presentat l’agenda nadalenca que inclou activitats organitzades pels diferents departaments municipals, una desena d’entitats cambrilenques i la Unió de Botiguers de Cambrils. A la roda de premsa també han participat Martha de Armas, representant de la junta de la Unió de Botiguers; la dinamitzadora comercial Sònia Baiges, i els membres de l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle de Cambrils, Alexis Domènech i Jorge Rubio

La gran novetat d’aquest any és la primera edició de la Fira de Nadal de Cambrils, que se celebrarà del 19 al 21 de desembre al Parc del Pinaret. El recinte, completament ambientat, acollirà parades comercials dels botiguers locals i activitats com la visita dels emissaris del Pare Noel i dels Reis d’Orient, tallers gratuïts, un trenet i actuacions musicals. A més, durant la fira es lliuraran els premis de dos nous concursos: un dedicat als tions i un altre a la il·luminació nadalenca de balcons i jardins.

Les activitats nadalenques van començar pel Pont de la Puríssima amb el programa “Benvingut Nadal”, organitzat per la Unió de Botiguers a la plaça de la Vila, i s’allargaran fins al 6 de gener amb el tradicional repartiment de regals

L'objectiu dels actes és convertinr el municipi en un punt de trobada per a famílies i visitants durant aquestes festes

a casa per casa dels Reis d’Orient. Algunes de les cites més destacades del programa són:

• 18 de desembre: actuació solidària de l’Escola Municipal de Música de Cambrils.

• 20 de desembre: sessió especial Jazz Nadal amb Anton Jarl Quartet a la Cripta de l’Ermita.

• 21 de desembre: concert de Nadal de la Coral Verge del Camí.

• 24 de desembre: Tió Solidari organitzat per l’Agrupament Escola i Guia Gent de Mar i Càrites.

• 25 i 28 de desembre: representacions de l’obra El Carrer de les Petxines, 14 de la Teca Teatre.

• 28 de desembre: arribada dels Heralds.

• 30 de desembre: passejada nadalenca pel municipi.

• 31 de desembre: revetlla jove de Cap d’Any a l’Ateneu Juvenil.

• 2 de gener: recollida de cartes per part dels cartes reials a les places de la Vila i Mossèn Joan Batalla.

• 5 de gener: arribada dels Reis

d’Orient per mar, seguida de la cavalcada pels carrers de Cambrils i l’animació amb xocolatada a la plaça de l’Ajuntament. Dins de les activitats organitzades per la Unió de Botiguers de Cambrils hi ha també el sorteig “Compra i guanya amb la UBC”, un concurs d’aparadors de Nadal, una gimcana, atraccions infantils sota el lema “El Nadal més divertit”, bingo musical, concurs de ball urbà, tallers infantils, visites del Pare Noel, cantades de nadales, un taller de bombolles, diversos xous de follets i pallassos, actors temàtics sorpresa, un caga tió gegant a la plaça del Pòsit i el joc d’equips Laser Game. Segons l’alcalde Klein, aquestes activitats tenen com a objectiu fomentar l’esperit nadalenc a Cambrils, dinamitzar el comerç local i oferir propostes lúdiques i culturals per a totes les edats, convertint el municipi en un punt de trobada per a famílies i visitants durant aquestes festes.

CAMBRILS

LA VIA VERDA ENTRE VANDELLÒS I CAMBRILS

CONTINUA ENCALLADA: EL GOVERN ADMET

QUE LES OBRES ESTAN

ATURADES I SENSE

DATA D’INICI

La Fase 1 del projecte (Vandellòs–Cambrils) no ha pogut iniciar-se perquè Adif exigeix un conveni previ

La transformació de l’antic traçat ferroviari del litoral tarragoní torna a quedar en l’aire. El diputat tarragoní al Congrés, Fèlix Alonso, va preguntar el passat octubre pel retard acumulat en la futura Via Verda que ha d’enllaçar L’Hospitalet de l’Infant, Miami Platja i Cambrils, i la resposta del Govern espanyol ha estat contundent: les obres continuen aturades i no hi ha calendari per començar-les.

Segons l’executiu, la Fase 1 del projecte (Vandellòs–Cambrils) no ha pogut iniciar-se perquè Adif exigeix un conveni previ amb alguna administració —Generalitat, Diputació o ajuntaments— que permeti actuar sobre el tram. Sense aquest document, no és possible avançar. Paral·lelament, els municipis implicats reclamen una urbanització diferent de la prevista, fet que manté el projecte bloquejat.

LA CAMBRILENCA ARIADNA DURAN ÉS NOMENADA

PUBILLA DE LES COMARQUES TARRAGONINES I 1A DAMA DE CATALUNYA

El regidor de Festes va acompanyar el pubillatge cambrilenc al Certamen Nacional celebrat entre Monistrol de Montserrat i l’Abadia de Montserrat

La Pubilla de Cambrils, Ariadna Duran, va ser nomenada Pubilla de les Comarques Tarragonines 2025 i primera Dama de Catalunya, al Certamen Nacional de Pubillatge celebrat aquest cap de setmana entre Monistrol de Montserrat i a l’Abadia de Montserrat.

Ariadna Duran porta una llarga trajectòria dins el Pubillatge, havent estat Damisel·la de Cambrils els anys 2023 i 2024, Pubilla de Cambrils 2025, Pubilla del Camp de Tarragona 2025, i finalment, des

d’aquet cap de setmana, primera Dama de Catalunya i Pubilla de les Comarques Tarragonines 2025.

El regidor de Festes de l’Ajuntament de Cambrils, Alfredo Clúa, es va desplaçar fins al municipi bagenc per donar suport als dos candidats cambrilencs, la pubilla, Ariadna Duran, i l’Hereu, Olaf Cantalejo, acompanyats per la Damisel·la Iris Miró i el Fadrí Frederic Martin Gazquez , l’hereu infantil Pau Recasens i la damisel·la infantil Paula Sardiña

CAMBRILS RECONEIX EL TALENT DE JOAN ALBALAT, EL JOVE CORREDOR DE 16 ANYS QUE TRIOMFA EN LES CURSES DE MUNTANYA

L’Ajuntament de Cambrils ha homenatjat el jove esportista Joan Albalat Abella, de només 16 anys, pels seus destacats resultats en diverses competicions de trail i BTT. L’alcalde, Oliver Klein, i la regidora d’Esports, Gemma Balanyà,l'han rebut aquest dijous per felicitar-lo personalment pels èxits aconseguits durant els últims mesos. Malgrat la seva joventut, Albalat s’ha convertit en una de les promeses més sòlides del trail català. El corredor cambrilenc va brillar especialment a la cursa Els Ports 2025, on va aconseguir una 3a posició absoluta i va ser 1r de la seva categoria en la distància de 10 km. També va destacar al Trail Niu de l’Àliga, classificat com a 4t ab -

solut i de nou 1r de la seva categoria, i al Trail nocturn de Duesaigües, on es va situar entre els 20 millors corredors absoluts

Malgrat la seva joventut, el cambrilenc s’ha convertit en una de les promeses més sòlides del trail català

CAMBRILS

EXPLOSIÓ DE TALENT CAMBRILENC

AL PROVINCIAL D’ESCACS: ROGER MÁRQUEZ, CAMPIÓ, I

GRANS RESULTATS EN TOTES LES CATEGORIES

La Unió d’Escacs Cambrils brilla al Campionat Absolut de Tarragona amb un títol, podis virtuals i actuacions destacades

L’Hospitalet de l’Infant ha estat l’escenari d’un dels esdeveniments esportius més rellevants del calendari escaquístic tarragoní: el Campionat Absolut de la província, disputat del 28 de setembre al 30 de novembre. Un total de 155 jugadors han pres part en un torneig exigent, dividit en tres categories i jugat a sistema suís de vuit rondes.

La Unió d’Escacs Cambrils ha tingut una presència molt notable en totes les categories, demostrant la consolidació del seu projecte formatiu i competitiu. El més destacat al Grup A ha estat Albert Baiges Navarro, que ha signat una actuació brillant: sisena posició final, empatant a punts amb el segon classificat. Un resultat d’alt nivell que confirma el seu excel·lent estat de forma. Al Grup B, la nota destacada ha estat la magnífica competició de Natura Romero Santonja, que ha finalitzat cinquena, també empatada a punts amb la quarta plaça. Finalment, al Grup C Roger Márquez Sabaté s’ha proclamat campió després d’oferir un torneig gairebé perfecte, amb 7 victòries en 8 partides. Una exhibició que el confirma com un dels talents emergents més prometedors de la comarca.

CAMBRILS HOMENATJA EL TALENT DEL CLUB PATÍ: RECONEIXEMENT

50 PATINADORES I A DUES CAMPIONES DEL MÓN

L’Ajuntament celebra la trajectòria del club, fundat el 1976, i destaca els èxits internacionals del 2025

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i la regidora d’Esports, Gemma Balanyà, van rebre una representació de mig centenar de patinadores del Club Patí Cambrils, acompanyades per la junta directiva, l’equip tècnic i familiars. L’acte, celebrat a la Sala de Plens, va servir per reconèixer la trajectòria històrica del club, els excel·lents resultats esportius d’aquest 2025 i la seva contribució a projectar el nom de Cambrils arreu.

Entre els èxits més destacats, sobresurt el títol mundial aconseguit per Thais Gómez Guenchual i Marina Pouguet Camacho, proclamades campiones del món de xou al campionat celebrat a Beijing aquest octubre, després d’imposar-se als campionats de Catalunya, Espanya i Europa. Tot i competir actualment amb el Club Skate Artístic Cunit, les dues patinadores es van formar al Club Patí Cambrils fins a l’any passat.

El projecte, finançat amb fons Next Generation, dignifica un espai verd degradat i reforça la mobilitat sostenible al municipi

Cambrils ha posat en funcionament el nou tram de carril bici que uneix l’avinguda del Mil·lenari amb el carrer de la Mineta, una actuació que no només millora la connexió entre el centre urbà i la zona esportiva nord, sinó que també ha transformat l’espai verd situat darrere de l’escola Joan Ardèvol, al voltant del barranc de la Mare de Déu del Camí.

L’alcalde, Oliver Klein, i el regidor d’Obra Pública, Jose Ángel Garcia , han visitat avui aquesta nova infraestructura finançada íntegrament amb fons europeus Next Generation. Klein ha subratllat que

la intervenció ha permès recuperar un espai que ja era transitat per veïns i famílies, però que presentava un estat degradat.

“Amb aquest projecte, Cambrils guanya una zona verda de qualitat que beneficiarà especialment les famílies de l’institut escola Joan Ardèvol i de la llar d’infants Maria Dolors Medina”, ha assenyalat. El projecte també ha inclòs la reparació i millora del carril bici del carrer Rosa dels Vents, al límit amb Mont-roig, en el tram comprès entre el passeig Marítim i l’antiga N-340.

Valls encén el Nadal celebrant els 10 anys del Fumera

Valls ja ha encetat la temporada nadalenca amb una gran programació d'activitats per a tota la família, que s’allargarà fins al 6 de gener

Rafel Claramunt Cortés

El passat divendres 28 de novembre va tenir lloc l’encesa oficial de les llums de Nadal, que va transformar el Pati de Valls en un autèntic bosc encantat on el Fumera n'era ell protagonista. L'espectacle "Viu el Nadal a través dels meus ulls", una producció creada especialment per a l'ocasió per Serret So i Llum, va omplir l’espai de llums, música i dansa. A l’acte van participar les escoles de dansa Adagi i Infinity, i també va sonar un concert nadalenc de Maria Jacobs, creant una atmosfera màgica per a tots els assistents en una plaça del Pati plena de gom a gom.

Aquest any, el personatge festiu celebra el seu 10è aniversari amb una sèrie d’activitats especials per a tota la família. Els nens i nenes podran interactuar amb el Fumera

en diversos actes que tindran lloc durant tot el Nadal. Un d’ells va tenir lloc el passat 29 de novembre al matí, on molts infants van tenir l’oportunitat de fotografiar-se amb el Fumera abans d’iniciar una cercavila plena d’encant pels carrers del centre històric. A ritme de la Xaranga Tocats de La-la, famílies i nens van recórrer els carrers amb el Fumera com a figura central.

Però les celebracions no s’acaben aquí, ja que el Fumera també serà protagonista de la trobada de Fumeres a Catalunya, un esdeveniment únic que tindrà lloc el 20 de desembr on hi participaran els Fumeres de Puigcerdà i Olot.

El Fumera sortirà per última vegada aquest 2025, el 27 de desembre a les sis de la tarda pels carrers de la ciutat. Per cloure els actes de celebració, el 3 de gener es bufaran les espelmes per commemorar els deu anys del personatge.

ACTIVITATS PER A TOTA LA FAMILIA

El primer cap de setmana de les festes, els més petits van poder gaudir de diversos tallers nadalencs a la Plaça del Pati. El 18 de desembre, la Biblioteca Carles Cardó acollirà un contacontes amb titelles protagonitzat pel Fumera, que serà una nova manera de viure la màgia del personatge de manera diferent. Una tradició nadalenca que s’ha consolidat plenament dins el calendari festiu de Valls és la Fàbrica de les Il·lusions. Aquesta activitat ja consolidada torna un any més per oferir una experiència immersiva, participativa i plena de magia, pensada per a infants i les seves famílies tindrà lloc a l’edifici històric de la Biblioteca Popular de Valls, que enguany s’ha convertit en un espai

més accessible i inclusiu, eliminant les barreres de mobilitat perquè tothom pugui gaudir d’aquest univers màgic.

Els nens i nenes seran els veritables protagonistes de l'aventura, resolent jocs, enigmes i endevinalles, mentre descobreixen objectes relacionats amb la màgica Nit de Reis. Al final del recorregut, podran dipositar la seva carta per garantir que arribi a les mans de Ses Majestats, els Reis d'Orient.

Amb l’arribada del 2026, els dies 3, 4 i 5 de gener tindrà lloc el tradicional Parc de Nadal amb diverses activitats, tallers, espectacles, entre d’altres.

EL COMERÇ, MOTOR DEL NADAL VALLENC

Coincidint amb l’encesa de l’enllumenat del divendres 28, la Unió de Botiguers i l’Ajuntament de Valls van presentar a la ciutadania

el vídeo central de «Valls Som Comerç», la nova marca comercial de la ciutat creada per a la campanya d’aquest Nadal.

L’espot, que es va començar a difondre a partir del mateix dia 28, té com a protagonistes els botiguers i botigueres de Valls, acompanyats d'artistes i esportistes vallencs ben coneguts que, a partir d’ara, actuaran com a ambaixadors del comerç local. Hi apareixen, entre d’altres, els grups Figaflawas i Fenya Rai!, les cantants Mariona Escoda i Maria Jacobs, la pallassa Pepa Plana, l’actor Ricard Farré, el tenor Roger Padullés, l’hoqueista Jepi Selva i l’atleta olímpica Marta Galimany.

El vídeo ha estat dirigit per Carles Cubos i es presenta com

El Fumera també serà protagonista de la trobada de Fumeres de Catalunya, el 20 de desembre

l’espot referent de «Valls Som Comerç», la nova identitat comercial de la ciutat, dissenyada amb tota la seva imatge gràfica pel creador vallenc Edu Vidiella.

NOVA EDICIÓ DEL MERCAT DE NADAL

El centre històric es transformarà en un gran espai nadalenc amb el Mercat de Nadal i la FICAP 2025, una de les darreres fires tradicionals d’aviram que encara es mantenen al país.

El Pati i els carrers de la Cort i Jaume Huguet acolliran una cinquan-

tena de parades amb artesania i productes típics de la temporada, desde figures de pessebre i tions fins a dolços, vins i decoració. Un dels elements més singulars tornarà a ser la venda d’aviram viu que es podrà comprar i preparar al moment gràcies al servei d’escorxador.

LA NIT DE REIS, UN FINAL MÀGIC

Els actes nadalencs a Valls culminaran amb la tradicional arribada dels Reis Mags d’Orient el 5 de gener. Abans, els infants podran lliurar les seves cartes a l’Emissari Reial el 4 de gener a la Plaça Pere Català. Una de les novetats d’enguany és la creació d’una zona d’aparcament especial davant del Museu Casteller per facilitar la mobilitat i l’arribada dels Reis a la ciutat. El recorregut de la cavalcada serà el mateix de sempre, amb l’arribada dels Reis a la plaça del Blat i la finalització de la celebració a l’Església de Sant Joan.

El Calçofest omple Valls amb

una estrena multitudinària de 10.000 persones

Grups d’amics, famílies i joves van anar entrant de manera constant, omplint les primeres files amb ganes de viure una jornada que s’allargaria fins passades les 5 de la matinada

Maria Lorenzo Miró

La primera edició del Calçofest ha irromput a Valls amb una força inesperada, convertint-se en un dels esdeveniments musicals més multitudinaris que ha viscut la ciutat. Prop de 10.000 assistents van passar al llarg de la tarda i la nit per la macrocarpa instal·lada al passeig President Tarradellas, un espai de 5.000 m² que va quedar petit des de les primeres actuacions.

L’ambient festiu es va notar des del moment en què es van obrir les portes, cap a les 16.30 h. Grups d’amics, famílies i joves van anar entrant de manera constant, omplint les primeres files amb ganes de viure una jornada que s’allarga -

ria fins passades les 5 de la matinada.

La vallenca Maria Jacobs va ser l’encarregada d’encetar el festival amb un recull dels seus temes més coneguts i novetats del seu repertori. Rere ella, Ginestà va connectar ràpidament amb el públic, Els Catarres van encendre tothom amb el seus himnes i Figa Flawas van ser rebuts amb un entusiasme colossal. a nit va continuar amb The Tyets, que van fer vibrar el públic amb el seu estil festiu i urbà, seguit de Buhos, que va mantenir el ritme dalt de tot. Un dels moments més emotius va arribar gairebé a les dues de la matinada amb La Fúmiga, que viu l’última etapa abans de la

seva retirada definitiva el 2026. La festa es va anar acomiadant amb Les Que Faltaband, que van allargar l’ambient festiu amb versions populars, i finalment DJ Trapella, encarregat de tancar el Calçofest fins passades les cinc.

1.000 DEGUSTACIONS

Paral·lelament al festival musical, la calçotada popular organitzada a la Cooperativa Agrícola de Valls ja havia exhaurit fa dies les 1.000 degustacions disponibles. Segons Isidre Coll Recasens, president de la IGP Calçot de Valls, per satisfer la demanda ha calgut collir 15.000 calçots en ple mes de novembre, un fet insòlit que evidencia l’impacte del Calçofest. En paral·lel, a l’espai exterior

Aquest Nadal, regala Comerç de Valls

Ajuntament de Valls

Descobreix el vídeo complet de la nova campanya del Comerç de Valls amb els grups de música Figaflawas i Fenya Rai! , les cantants Mariona Escoda i Maria Jacobs , la pallassa Pepa Plana , l’actor Ricard Farré , el tenor Roger Padullés , el jugador de hoquei Jepi Selva i l’atleta olímpica Marta Galimany .

VALLS REACTIVA EL PROJECTE ROSSINYOL PER REFORÇAR EL SUPORT SOCIOEDUCATIU A INFANTS

Aquest curs hi participen set parelles amb alumnes dels centres educatius Baltis i Eugeni d’Ors

Valls ha reactivat el projecte de mentoria socioeducativa Rossinyol, una iniciativa impulsada per la Regidoria d’Educació i Política Lingüística en el marc del Pla Educatiu d’Entorn. El programa incentiva que es formin parelles entre un alumne de primària i un estudiant de grau superior o universitari que, fora de l’horari lectiu, comparteixen activitats educatives i de lleure. L’objectiu és que els infants mentorats rebin un suport proper, personalitzat i continuat que els ajudi a reforçar el seu aprenentatge i el seu creixement personal.

Els centres educatius participants –Baltis i Eugeni d’Ors– són els encarregats de seleccionar els infants, tot valorant el benefici que pot aportar-los disposar d’un referent positiu i d’un suport individualitzat. El projecte Rossinyol s’adreça especialment a infants i adolescents que es troben en moments de canvi vital o educatiu. Mitjançant una trobada setmanal, les persones mentores faciliten la descoberta de l’entorn, la pràctica de la llengua, l’ampliació de la xarxa social i l’accés a noves realitats culturals.

FIGA FLAWAS TANCARÀ GIRA AMB UN CONCERT ÚNIC AL CALÇOFEST VALLS 2026

El festival repeteix després d’una edició de rècord i confirma el grup vallenc com a primer cap de cartell

El Calçofest Valls 2026 ja té cap de cartell: Figa Flawas, que hi oferirà el concert de tancament de la seva nova gira, prevista per al 2026. L'organització ha anunciat que el festival se celebrarà el 21 de novembre de 2026 i que la cita serà a la gran carpa del Fornàs, convertint el retorn del grup vallenc en un esdeveniment de país.

El duet va revelar el calendari de la gira, que comptarà amb només sis concerts a Catalunya en un tour batejat com “L’última arrencada”, pensat per convertir cada parada en una actuació irrepetible. El concert final tindrà lloc al Calçofest, reforçant

així el vincle emocional del grup amb el públic de Valls i del conjunt del territori. Figa Flawas és el primer nom confirmat d’un cartell que l’organització anirà ampliant en els pròxims mesos, després de l’èxit de la primera edició.

Les entrades es van posar a la venda ahir al vespre amb un primer paquet de 1.000 localitats a 35 euros, que es van exhaurir en qüestió d’hores. Segons el festival, la resposta del públic ha estat “immediata i entusiasta”, un reflex de l’impacte que va tenir la primera edició

UN REFUGIAT PALESTÍ CASTELLER DE LA JOVES: "A L'ALTRA BANDA ESTAN DESTRUINT-HO TOT, I AQUÍ ESTEM CONSTRUINT AMB EL COS"

El 2021 es va establir a Valls després d’haver estat a Catalunya el 2017

Ramsis Hijazi, activista i refugiat palestí, s’ha integrat plenament a la Colla Joves Xiquets de Valls des de fa poc temps. Explica que, després d’haver perdut gairebé una trentena de familiars, necessitava “alguna cosa per continuar, un objectiu”. Per això, la colla s’ha convertit en un espai essencial: “A l’altra banda estan destruint-ho tot, i aquí estem construint amb el cos”, afirma. Nascut al camp de refugiats de Balata, va arribar inicialment a Catalunya el 2017 amb un programa de voluntariat. Després de tornar al seu país, va ser detingut durant un atac i assegura que va patir tortures.

En recuperar la llibertat, va decidir marxar definitivament. Tot i que la seva sol·licitud d’asil va ser denegada, el 2021 es va establir a Valls, on intenta refer la vida mentre busca habitatge i feina. Recorda que part de la família “està morint” i que no ho pot “suportar més”. A la colla castellera ha trobat el suport que necessitava: “Aquí és com una família”. Assegura que “necessitava alguna cosa per continuar, un objectiu amb un entorn còmode, que no jutgi i et doni suport”, i remarca que aquest entorn l’ha ajudat a “tirar endavant”.

FRONT COMÚ ENTRE ELS

MUNICIPIS

DE L'R13 PER RECLAMAR MÉS I MILLORS FREQÜÈNCIES

Alcaldes i consells comarcals de l'Alt Camp, Conca de Barberà i Tarragonès demanaran reunions al més alt nivell

Els municipis de l'Alt Camp, Conca de Barberà i Tarragonès per on passa l'R13, que uneix Barcelona i Lleida passant per Valls des de Sant Vicenç de Calders, faran un front comú per reclamar més i millors freqüències a Renfe i Adif. Aquest dimarts s'han reunit a Valls i han consensuat una moció que s'aprovarà als respectius plenaris.

També sol·licitaran una reunió formal amb Adif, Renfe, Rodalies i el ministeri de Transports. "Esperarem fins al primer

trimestre del 2026; en cas que no s'atenguin les nostres peticions passarem a l'acció fins que aconseguim el servei ferroviari que necessitem", ha dit l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré, que ha qualificat els nous horaris de "presa de pel". "Se'ns ha acabat la paciència", ha exclamat. Així mateix, Farré ha exigit que hi hagi trens que permetin arribar a Barcelona a quarts de vuit del matí i sortir de la capital catalana a quarts de nou del vespre. "Tenim un dèficit històric. Ara ho podien arreglar i no ho han fet", ha lamentat.

FUTUR JOVE 2025 OMPLE EL CENTRE CULTURAL I IMPULSA GAIREBÉ 500 ALUMNES DE L’ALT CAMP

CAP A L’EMPRENEDORIA

L’acte de clausura compta amb Long Lie Xue i posa en valor l’aprenentatge compartit entre estudiants i joves emprenedors

El projecte Futur Jove 2025, impulsat per l’Institut Municipal de Desenvolupament Local-Vallsgenera, ha culminat aquest 3 de desembre amb un acte multitudinari al Centre Cultural de Valls. Prop de 500

alumnes de 4t d’ESO de Valls i l’Alt Camp han participat en una jornada que ha posat punt final a diverses setmanes d’aprenentatge intens sobre emprenedoria.

EL GTP DE VALLS PRESENTA ELS PASTORETS 2025-2026

Per segon any consecutiu es representaran “Els Pastorets Júniors”, aquesta vegada en dues sessions: el 27 i el 30 de desembre

Després de la celebració del 25è aniversari del retorn al Principal que es va dur a terme el Nadal anterior, enguany “Els Pastorets Principals de Valls”, una producció pròpia del Grup del Teatre Principal (GTP), tornen a convocar petits i grans a l’espectacle nadalenc per excellència. En aquest sentit, totes les persones que formen part del Grup del Teatre Principal —un llarg centenar entre actors i actrius, tècnics i col·laboradors en les tasques més diverses— ja fa setmanes que treballen per portar a escena les aventures i desventures d’uns humils pastorets, d’uns dimonis entremaliats i d’una llarga rècula de personatges que, com cada any, tornaran a trepitjar l’escenari i encomanaran al públic la seva alegria de viure.

L’esdeveniment ha comptat amb una presència especialment celebrada: la del creador de contingut en català Long Lie Xue, que ha compartit amb els joves la seva trajectòria a les xarxes i com va transformar l’experiència de l’assetjament escolar en una oportunitat de creixement personal i professional.

“Els Pastorets Principals de Valls” es representaran al Coliseu Vallenc els dies 26 i 28 de desembre i 1, 3 i 6 de gener, sempre a les 18:30 h. Les entrades ja estan a la venda, i es poden adquirir a través de la plataforma Codetickets o directament a la taquilla del Teatre. El preu de l’entrada general és de 10 euros. Més endavant es donaran a conèixer algunes novetats en les quals treballa en aquests moments la direcció de l’espectacle, però tornarà a aparèixer a escena el nou tro de Satanàs, dissenyat i construït per l’artista vallenc Eudald Ferré, que va ser estrenat la temporada anterior.

Salou, del 10è aniversari de Talent Femení al Pla Intern d’Igualtat municipal

La participació institucional a la gala de Talent Femení i el desplegament del Pla Intern d’Igualtat situen Salou com un referent en la defensa dels drets de les dones i les polítiques públiques d’equitat

Roser Pros Roca

Quan l’associació Talent Femení va celebrar el seu 10è aniversari amb un sopar de gala a Sant Pere de Ribes, el passat mes de novembre, la sala va reunir prop de 200 persones: diputades, regidores, emprenedores, directives,

professionals de diferents sectors i representants institucionals. Entre els convidats destacats hi havia l’alcalde de Salou, Pere Granados, que hi va assistir com a convidat d’honor.

Talent Femení és una associació empresarial creada amb la finalitat de visibilitzar el talent, la trajectò -

ria i el lideratge de les dones en diversos àmbits professionals. En deu anys, l’entitat s’ha convertit en un espai de trobada per a dones que impulsen projectes, que transformen sectors econòmics i que reivindiquen un model de lideratge més inclusiu, participatiu i transversal.

La gala també va servir per presentar un llibre commemoratiu que recull la història de l’associació i el recorregut de les dones premiades al llarg de la darrera dècada. El volum inclou un pròleg escrit per Pere Granados, on reflexiona sobre “la importància del lideratge femení i el compromís de les institucions per avançar en igualtat”, un missatge que s’alinea amb la seva tasca com a alcalde i que vertebra la política social de Salou.

La vetllada va reconèixer diverses professionals que han desta -

derament femení en tots els àmbits”. Com a mostra d’agraïment a l’associació i al seu lideratge, va obsequiar-ne la presidenta , Susanna Vilagrasa, amb una rèplica institucional del Monument a Jaume I, símbol identitari de Salou.

La gala va cloure amb un reconeixement col·lectiu a totes les premiades i amb el compromís de continuar impulsant el talent i la visibilització de les dones. Per a Salou, però, aquella nit no era només un acte de representació: simbolitzava un pas més dins d’una estratègia més àmplia

cat per la seva aportació a la societat. Entre les guardonades, va sobresortir la periodista de TV3 Helena Garcia Melero, que va rebre el Premi d’Honor per la seva trajectòria i contribució al periodisme de qualitat. L’alcalde de Salou va ser l’encarregat d’entregar el Premi Cultura i Oci a la historiadora Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer, destacant la seva tasca de divulgació i preservació del patrimoni cultural del país.

En el seu parlament, Granados va voler posar en valor “la contribució decisiva de Talent Femení a la defensa dels drets de les dones, la igualtat d’oportunitats i l’empo -

per convertir el municipi en una ciutat que incorpora la igualtat com a eix central de les seves polítiques públiques.

La gala va cloure amb un reconeixement col·lectiu a totes les premiades i amb el compromís de continuar impulsant el talent i la visibilització de les dones

UN PLA D’IGUALTAT PER TRANSFORMAR: SALOU

DESPLEGA EL SEU FULL DE RUTA INTERN FINS AL 2028

En paral·lel a la presència institucional a Talent Femení, l’Ajuntament de Salou ja havia començat a activar un projecte essencial per a l’administració: el Pla Intern d’Igualtat, una eina que marca el full de ruta municipal fins a l’any 2028 per garantir la igualtat real dins de l’estructura organitzativa. Es tracta d’un pla amb 31 accions programades, dissenyades després d’una diagnosi completa sobre la situació laboral a l’Ajuntament. L’objectiu és garantir les mateixes condicions per a tot el personal, independentment del gènere o de qualsevol altra diversitat.

Una de les primeres mesures va ser una formació en igualtat de gènere per a tot el conjunt de càrrecs electes, a la qual han seguit altres sessions destinades als treballadors i treballadores municipals.

Aquestes formacions s’han estructurat en quatre sessions per facilitar la participació del màxim nombre de persones i, a més, han estat enregistrades perquè puguin consultar-les els nous professionals que s’incorporin a la plantilla.

Entre les accions imminents destaca la creació d’una comissió interdepartamental, encarregada d’avaluar i garantir el seguiment del pla. Es reunirà dues vegades l’any i actuarà com un organisme de supervisió transversal, assegurant que les polítiques d’igualtat es despleguen de manera efectiva a tots els departaments.

Els objectius generals del Pla Intern d’Igualtat són promoure el desenvolupament de l’autonomia personal, fomentar la participació igualitària en la vida familiar, política i social, eliminar les barreres laborals o organitzatives que puguin comportar discriminacions de gènere, garantir condicions de treball equitatives i vetllar per processos transparents en totes les fases d’ocupació pública.

Aquest pla, aprovat en Consell Plenari el 30 d’abril de 2025, no només s’alinea amb la legislació vigent, sinó que reforça el compromís del municipi amb un model de gestió pública basat en la igualtat real i efectiva.

SALOU, UNA CIUTAT QUE

APOSTA PER L’EQUITAT

Per a Salou, aquests projectes no són iniciatives aïllades, sinó parts d’un model de ciutat que defensa la inclusió i el benestar de la ciutadania com a pilar fonamental. Ho deia l’alcalde a la gala de Talent

Femení: Salou viu “una gran transformació urbana, social i econòmica”, que la consolida com “una ciutat oberta, acollidora, moderna

i atractiva per invertir, que creu en la cultura, en el talent i en el potencial de les persones”.

La presència de representants municipals en espais d’empoderament femení, el desplegament del Pla Intern d’Igualtat i l’impuls de programes com “Millorant Salou” formen un mosaic coherent amb l’esperit d’una ciutat que s’alinea amb la idea que el progrés passa, necessàriament, per avançar en igualtat.

Per a Salou, aquests projectes no són iniciatives aïllades, sinó parts d’un model de ciutat que defensa la inclusió i el benestar de la ciutadania

Salou

VIU EL NADAL A DESCOBREIX L’ARBRE DE GANXET MÉS GRAN DE CATALUNYA

Disponible f ins al 7 de gener

SALOU REIVINDICA LA ROMESCADA DE CALAMAR, RECEPTA EMBLEMÀTICA DEL SEU PATRIMONI MARINER

Aquesta recepta -la romescada- la feien els pescadors quan sortien amb el vaixell i passaven mesos al mar

El Moll de l’Espigó es va serl’escenari d’una de les imatges més emblemàtiques de la Festa del Calamar: una degustació popular que va reunir prop de 500 persones i va transformar el port en un espai de celebració, memòria col·lectiva i orgull mariner. Ambient festiu, amb veïns, famílies i visitants fent cua per tastar el plat. L’alcalde Pere Granados va subratllar “la importància d’un acte social i popular que ens connecta amb les nostres arrels i que ens permet recuperar la recepta que feien servir els mariners de Salou”

La preparació va anar a càrrec d’Óscar Sánchez, que va reivindicar l’origen d’aquest plat. Va explicar que la recepta l’havia après del pescador Joan Borràs, que li relatava com era aquesta cuina de supervivència a bord quan els mariners passaven llargues estades al mar. El procés va ser senzill i autèntic: sofregit de pebrot, ceba i all; calamar acabat de pescar; romesco que els mariners sempre duien, i un ‘fumet’ elaborat amb la morralla del peix. Aquesta degustació es va consolidar com un dels actes més estimats de la Festa del Calamar, reforçant el seu caràcter identitari i la connexió profunda de Salou amb el seu passat mariner.

PERE GRANADOS EXHIBEIX SALOU COM A MODEL DE TURISME BLAU, DIGITAL I SOSTENIBLE

L'alcalde ha defensat que Salou està immers en una transformació profunda que s’articula a partir de la tecnologia, la intel·ligència local i l’anàlisi de dades

L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha estat un dels ponents destacats de la taula rodona “Inteligencia Local para Territorios Costeros: Tecnología, Datos y Redes” al congrés internacional Sun&Blue, que celebra a Almeria la seva tercera edició i s’ha consolidat com un fòrum de referència en turisme blau i innovació litoral.

Durant la seva intervenció, l’alcalde ha defensat que Salou està immers en una transformació profunda que s’articula a partir de la tecnologia, la intel·ligència local i l’anàlisi de dades. Segons ha explicat, la implantació de sensors, plataformes digitals i processos automatitzats està permetent: Optimitzar serveis municipals, anticipar necessitats operatives, millorar la mobilitat i la seguretat, oferir una experiència més fluida a residents i turistes. “La digitalització és una eina al servei de les persones. Les dades han de guiar les polítiques públiques per millorar el benestar i garantir un desenvolupament turístic equilibrat”, ha remarcat.

PERE GRANADOS REIVINDICA UN 2025 DE TRANSFORMACIÓ A SALOU I

PRESENTA UN PRESSUPOST 2026 DE 76,2 MILIONS

L’alcalde de Salou defensa una gestió “responsable”, situa l’Eix Cívic com a gran projecte de ciutat i augura més inversió social, mobilitat sostenible i espai públic verd

Salou ha aprovat el nou pressupost per 2026 en un plenari on l’alcalde Pere Granados ha aprofitat per fer balanç d’aquest curs. Durant la seva intervenció, l’alcalde ha destacat que el 2025 ha estat un any clau per a l’execució d’importants projectes de modernització urbana, molts d’ells finançats amb fons europeus Next Generation EU.

Entre els més rellevants ha subratllat: La renovació i renaturalització d'11 places, la campanya de millora d’asfalts, la substitució de lluminàries per models més eficients i les actuacions de jardineria i zones verdes, l’execució de 12 km nous de carril bici i la creació d’aparcaments dissuasoris, o la segona fase de vianalització de l’avinguda Carles Buïgas. Un dels punts centrals del balanç ha estat l’Eix Cívic, la gran avinguda de vianants que transformarà l’antic corredor ferroviari en un espai de convivència, natura, mobilitat sostenible i equipaments.

El pressupost, de 76,2 M€, inclou també una inversió de 5 milions d’euros en millores urbanes, voreres, calçades i jardineria, així com noves àrees de jocs infantils i la continuació de projectes de vianalització, com la segona fase de la rambla de Barenys.

SALOU REDUEIX

LA CRIMINALITAT UN 20,8% DES DE PRINCIPIS D'ANY

A la capital de la Costa Daurada hi destaca la forta baixada dels robatoris amb força a domicilis, que cauen un 39,3%

Salou registra la segona disminució de criminalitat més destacada de la província de Tarragona després del Vendrell, amb 2.368 delictes i una reducció del 20,8% respecte del mateix període de 2024. Destaca especialment la forta baixada dels robatoris amb força a domicilis, que cauen un 39,3%. També es comptabilitzen un 16% menys de furts i un 45,2% menys de robatoris de vehicles. Pel que fa als delictes contra la llibertat sexual, en aquest cas es redueixen un 3,2%.

Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, la tendència a la baixa és marcada: la delinqüència global baixa un 7,6% en els nou primers mesos del 2025. Destaca la reducció dels robatoris amb violència, que cauen un 17,4% (797 casos), i de les entrades a domicilis, que baixen un 12,4% (1.676).

També s’observa un descens molt significatiu dels homicidis consumats, que passen de 13 a 6 (-53,8%), així com dels intents d’assassinat, que es redueixen un 22,5%.

SALOU, NOMINAT ALS

'SMART TRAVEL NEWS AWARDS' COM A DESTINACIÓ TURÍSTICA MÉS INNOVADORA

Pere Granados, ha manifestat el seu orgull davant aquesta nominació, que considera “un pas més en la projecció internacional de Salou com a destinació innovadora”

Salou ha estat seleccionat com un dels tres finalistes al premi a la Destinació Turística més Innovadora dels Smart Travel News Awards 2025, un reconeixement que situa el municipi entre les destinacions capdavanteres en transformació, recerca i gestió turística. La nominació arriba arran de la recent creació de la Càtedra d’Innovació i Recerca Turística Salou–Costa Daurada de la URV, un projecte estratègic que consolida el compromís del municipi amb el coneixement científic, la digitalització i els nous models de turisme sostenible i intel·ligent.

Granados ha remarcat que la nova càtedra “ens permet reforçar la nostra aposta per un model turístic basat en el coneixement, la sostenibilitat i la transformació digital,

generant noves oportunitats per al municipi i per al conjunt de la Costa Daurada”. També ha afegit que aquest reconeixement “ens encoratja a continuar treballant amb determinació, al costat de la URV i del sector, per consolidar un turisme més competitiu, modern i orientat al benestar de residents i visitants”.

SALOU REFORÇA LA SEGURETAT ALS COMERÇOS PER LA CAMPANYA DE NADAL

L’Ajuntament i els cossos policials intensifiquen la vigilància i ofereixen consells als establiments davant l’augment de visitants i activitat comercial durant les festes

S’apropen les festivitats nadalenques i l’Ajuntament de Salou vol reforçar el seu compromís amb la seguretat i el benestar de tota la ciutadania. Per aquest motiu, aquest dilluns 1 de desembre es va posar en marxa una campanya de reforç de la seguretat als comerços locals, coincidint amb un període d’increment notable de visites i activitat comercial.

Entre els consells facilitats als comerciants destaquen la instal·lació de càmeres de videovigilància correctament senyalitzades, evitar acumular diners en efectiu i no deixar articles en zones sense visibilitat. També es recomana no intervenir directament en situacions de risc i avisar immediatament els cossos de seguretat davant de qualsevol sospita. Paral·lelament, aquests dies s’intensificarà la vigilància als principals eixos comercials del municipi —com el carrer Barcelona i la Via Roma— amb patrulles específiques de proximitat tant de la Policia Local com dels Mossos d’Esquadra, que atendran de manera directa les necessitats del teixit comercial.

Nadal a Vila-seca: Tradicions, cultura i diversió per celebrar les

festes

Un programa ple d’activitats per a tothom, però que posa la canalla al centre de totes les il·lusions, fa que Vila-seca, la Pineda i la Plana siguin epicentres de l’esperit nadalenc

Roser Pros Roca

El Nadal arriba a Vila-seca amb un programa brillant i inclusiu que combina tradicions arrelades amb noves propostes culturals i familiars. Enguany, l’Ajuntament ha organitzat un programa amb gairebé un centenar d’actes repartits entre els tres nuclis, Vila-seca, la Pineda i la Plana, oferint activitats per a tots els gustos i edats. Des del monumental Pessebre de Sorra fins a la màgica Cavalcada de Reis, passant pel tradicional Bany de Sant Silvestre, les festes són una oportunitat única per viu-

re l’esperit nadalenc en família.

TRADICIONS CENTENÀRIES I

NOVETATS DESTACABLES

Una de les grans estrelles del Nadal a Vila-seca és el Pessebre de Sorra, que enguany celebra la seva 26a edició al Parc del Pinar de Perruquet de la Pineda. Aquesta obra efímera, per a la qual calen més de 350 metres cúbics de sorra, i distribuïda en una superfície de 400 metres quadrats, és el resultat de l’esforç col·lectiu de deu artistes internacionals procedents de Bèlgica, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Letònia, Txèquia i Catalu-

nya. El procés de construcció comença l’1 de desembre i es podrà visitar del 6 de desembre al 6 de gener de 2026. Aquesta és una de les cites nadalenques de Vila-seca que té més èxit. Ho demostra el fet que només l’any passat, el Pessebre de Sorra el van veure prop de 275.000 visitants, i aquest any s’espera mantenir o fins i tot augmentar aquesta xifra.

L’any passat, el Pessebre de Sorra el van veure prop de 275.000 visitants, i enguany s’espera mantenir o fins i tot augmentar aquesta xifra

Aquest any, el Pessebre de Sorra presenta una temàtica sorpresa que es revelarà progressivament durant els dies inicials de l’exposició. L’espai també acollirà el festival Nomad Nadal, els dies 6, 7, 8, 13 i 14 de desembre, amb activitats per a tota la família: gastronomia, música en directe, tallers creatius i el popular bingo musical. Un mercadet d’artesania complementa l’ambient nadalenc, oferint productes locals i regals únics per aquests dies tan especials.

Un altre punt destacable és el 30è aniversari del Bany de Sant Silvestre, organitzat per l’Associa-

ció de Veïns de la Pineda. Aquesta activitat, que té lloc el 31 de desembre al migdia al Parc del Pinar de Perruquet, s’ha convertit en una de les tradicions més esperades de final d’any. La mateixa tarda, l’Home dels Nassos recorrerà els carrers de Vila-seca, seguit d’una cercavila amb gegants i grallers, culminant amb un discurs des del balcó de la Casa Consistorial.

Les festes també inclouen actes culturals com l’exposició Lux Domus de Josep Poblet Ventura, inaugurada el 4 de desembre al Celler de Vila-seca, i el concert de Sant Esteve a l’Auditori Josep Carreras, a càrrec de la Coral Nova Unió i l’Orquestra Händel del Conservatori Municipal de Música. Enguany, també destaca la celebració dels 125 anys dels Pastorets, una obra teatral que beu dels drames litúrgics de l’Edat Mitjana i que ha esdevingut una pedra angular de la cultura nadalenca local. El Grup de Teatre La Tramoia ofereix diverses representacions entre el 25 de desembre i el 4 de gener, incloent funcions infantils i una gala especial amb actors i actrius de diferents etapes de la història d’aquesta tradició.

ACTES CENTRATS EN LA PARTICIPACIÓ DE LA GENT

La participació ciutadana és un

dels pilars del programa de Nadal a Vila-seca. Les entitats locals han treballat conjuntament per oferir activitats que involucren totes les generacions. Un exemple clar és el Parc Infantil de Nadal, que es celebrarà del 27 al 30 de desembre al Pavelló Municipal d’Esports, i el Parc Jove de Nadal, amb un curs de premonitoratge del 29 al 30 de desembre i del 2 al 3 de gener a l’Espai Jove. Aquest darrer ofereix una primera experiència en el món de l’educació en el lleure per a joves amb ganes d’aprendre. Els nens i nenes també tenen un paper protagonista en les activitats relacionades amb els Reis Mags d’Orient . Les Haimes Reials recolliran cartes els dies 13 i 14 de desembre a la Pineda i la Plana, mentre que l’Oficina Màgica del Castell obrirà les portes els dies 20, 21, 26, 27 i 28 de desembre. L’ajuntament ha volgut destacar “el paper vital del voluntariat durant totes les festes”, subratllant que aquest programa és no només de continuïtat, sinó també de creativitat.

ElLa celebració arribarà al seu punt àlgid amb la Cavalcada de Reis del 5 de gener, que es desenvoluparà simultàniament a Vila-seca, la Pineda i la Plana. A Vila-seca, els missatgers reials

arribaran a les 17.00 h i, després de l’adoració del Nen Jesús i un espectacle audiovisual, Ses Majestats es dirigiran als infants des del balcó del Castell. A la Pineda, la cavalcada sortirà a les 19.00 h del Parc del Pinar de Perruquet i acabarà al Pavelló Municipal d’Esports amb el lliurament de regals. A la Plana, la comitiva reial seguirà un recorregut pels carrers del barri abans de fer el repartiment de presents.

Un altre element destacat és El jardí dels somnis, instal·lat al Jardí del Castell del 20 de desembre al 6 de gener. Aquest espai invita

a plantar desitjos per a un futur més lluminós, oferint un nou paisatge de llum i simbolisme per a les festes. Obert cada vespre de 18.00 h a 22.00 h, és una proposta que combina bellesa i reflexió, ideal per a famílies que vulguin compartir moments especials.

El Jardí dels Somnis invita a plantar desitjos per a un futur més lluminós, oferint un nou paisatge de llum i simbolisme per a les festes

Finalment, cal destacar el compromís de les entitats locals —com l’Associació de Veïns de la Pineda, el Grup de Teatre La Tramoia o els Gegants i Grallers de Vila-seca— en la creació d’un programa que reflecteix la diversitat i la riquesa cultural del municipi. Tal com ha afirmat l’alcalde Pere Segura, “les nostres tradicions són el testimoni que hem d’anar passant en la cursa de la vida i de la nostra història com a poble”.

Amb aquest esperit, Vila-seca encén el Nadal amb un programa ampli, inclusiu i ple de tradicions i novetats que conviden a gaudir en família de les festes més esperades de l’any.

PESSEBRE DE SORRA

Vila-seca, la Pineda Platja

Parc del Pinar de Perruquet

De l'1 al 5 de desembre de 2025 Construcció de les escultures de sorra

Del 6 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026. Mostra del conjunt escultòric

6-7-8 i 13-14 desembre

lapinedaplatja.info

@lapinedaplatja

VILA-SECA

VILA-SECA RECLAMA GARANTIES

I GOVERNANÇA CLARA ABANS DE REDACTAR EL NOU PDU DEL CAMP DE TARRAGONA

L’alcalde Pere Segura defensa que cap actuació es pugui aprovar sense l’acord del municipi afectat i que el PDU tingui flexibilitat per adaptarse a cada ciutat

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha defensat la necessitat de fixar un marc sòlid de garanties i governança abans d’encarar la redacció del nou Pla Director Urbanístic (PDU) del Camp de Tarragona. Ho ha exposat durant la reunió de la Comissió Executiva del PDU, celebrada aquesta tarda, on el consistori vila-secà ha remarcat que aquestes condicions prèvies són imprescindibles per assegurar una participació activa, efectiva i equilibrada de tots els municipis implicats.

Segons ha explicat l’Ajuntament de Vila-seca, la seva posició es fonamenta en tres punts essencials: Regles clares de presa de decisions, normes de governança més flexibles i integració al Pla Territorial Parcial. Segura ha remarcat que aquestes tres condicions han de ser la base per avançar cap a un PDU que fomenti la cooperació territorial, però que alhora preservi l’autonomia i la capacitat de decisió de cada municipi. L’alcalde ha insistit que el PDU ha de ser una eina útil i consensuada, no pas un instrument que limiti la capacitat de planificació de cada ajuntament.

L’AJUNTAMENT DE VILA-SECA APROVA UN PRESSUPOST HISTÒRIC DE 46,5 MEUR PER AL 2026

El ple extraordinari aprova també el conveni entre Ajuntament, ADIF i Generalitat

El plenari extraordinari de l’Ajuntament de Vila-seca ha donat llum verda al pressupost general de l’Ajuntament i dels Patronats Municipals de Turisme i de Música per al 2026. La proposta ha tirat endavant amb els vots favorables dels regidors de Vila-seca Segura, mentre que els regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya i de Decidim Vila-seca s’han abstingut. Els grups de VOX i Vila-seca en Comú hi han votat en contra. El pressupost total és de 46.589.678 euros, i es converteix en el més elevat de la història del municipi.

Pel que fa al capítol d’inversions, el pressupost inclou una consignació que arriba als

12 milions d’euros, destinada a tres projectes principals: la continuïtat de l’execució del nou estadi municipal, dotada amb 3,7 milions d’euros; el projecte experiencial Cal·lípolis, amb 5 milions d’euros de fons propis que s’afegeixen als 5 milions d’euros procedents dels fons NextGen; i una partida de 3 milions d’euros per al projecte d’integració urbana del tramvia del Camp

El plenari també ha validat el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vila-seca, ADIF i la Generalitat de Catalunya per adaptar l’estació d’ADIF de Vila-seca.

L'AJUNTAMENT I LA DIPUTACIÓ ACORDEN POTEN-

CIAR EL CONSERVATORI DE MÚSICA AMB 1 MEUR

L'acord respon a la voluntat d’adaptar-se a les necessitats actuals del centre i a l’evolució del sistema d’ensenyaments musicals a la demarcació

La sala Eduard Toldrà del Conservatori de Música de Vila-seca ha sigut l'escenari de la presentació del nou conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vila-seca i la Diputació de Tarragona. L'acord, dotat amb 1.040.000 euros, reforça el compromís institucional per mantenir i potenciar aquest centre de referència musical al territori. Substitueix el conveni signat el 2019 —prorrogat el 2023— i dona continuïtat a una col·laboració històrica que es remunta a 1987, quan es va establir el primer conveni entre ambdues administracions. L’increment de la inversió respon a la voluntat d’adaptar-se a les necessitats actuals del centre i a l’evolució del sistema d’ensenyaments musicals a la demarcació, tot assegurant-ne la sostenibilitat i la coherència territorial.

Durant la seva intervenció, Pere Segura ha subratllat que es tracta “d’un acord de futur que ha de permetre revisar les necessitats del Conservatori, garantir-ne la viabilitat econòmica i avançar en la coordinació amb altres centres musicals del territori”. Per la seva banda, Noemí Llauradó ha destacat que aquest conveni “assegura la sostenibilitat del Conservatori de Vila-seca, que és un servei públic essencial i un generador d’oportunitats culturals”.

CALA CRANCS HOMES

PROMOCIÓN DE OBRA NUEVA

• Viviendas de 2 y 3 dormitorios a menos de 200 m del mar en una de las calas más exclusivas de Salou.

• Acabados premium, terrazas con vistas al mar, piscina infinity, jardines mediterráneos.

• Ubicación privilegiada: a 10 minutos de Tarragona y a 1h de Barcelona.

Haz del lujo, el sol y el mar tu nueva realidad.

Vive Cala Crancs Homes.

Desde 395.000 €

Carrer de la Sèquia Major, 5 - La Pineda Hotel Gran Palas ***** ro@rocabonapremium.com Avinguda Diagonal 437, 1º-2ª - Barcelona

637 472 410

VILA-SECA

VILA-SECA RECONEIX ELS VOLUNTARIS DE PROTECCIÓ CIVIL

Els representants del consistori van obsequiar-los amb una reproducció d’alabastre del Portal de Sant Antoni

L’Ajuntament de Vila-seca va organitzar un acte de reconeixement a l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Vila-seca, per la seva implicació exemplar en les tasques de recuperació dels danys provocats pels aiguats aL País Valencià i a

les Terres de l’Ebre.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i el regidor de Serveis generals, Seguretat i Civisme, Josep Toquero, van lliurar a tots els membres de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Vila-seca un obsequi institucional, concretament una reproducció d’alabastre del Portal de Sant Antoni. L’alcalde va felicitar i agrair profundament la feina feta pels voluntaris i va expressar que “la vostra dedicació, entrega i professionalitat demostren, una vegada més, que el compromís amb el servei públic i amb les persones és un dels grans valors de Vila-seca.”

PORTAVENTURA WORLD CELEBRA LA VIII EDICIÓ DE “DIÀLEG AMB PROVEÏDORS” EN CLAU 30È ANIVERSARI

L’esdeveniment ha incorporat un homenatge als més de 30 proveïdors que fa tres dècades que treballen amb el resort

PortAventura World ha celebrat una nova edició de “Diàleg amb proveïdors”, la cita anual que reuneix més de 120 empreses estratègiques per compartir balanç, reptes de futur i noves oportunitats de col·laboració. La jornada, plantejada com un espai de conversa propera més enllà de la relació comercial, subratlla el paper essencial de la cadena de subministrament en l’evolució del resort. Entre els assistents hi havia firmes de serveis, tecnologia, alimentació, logística, manteniment, construcció i solucions digitals, mostra de la complexitat operativa d’un dels parcs líders d’Europa.

Coincidint amb el 30è aniversari, l’esde -

veniment ha incorporat un homenatge als més de 30 proveïdors que fa tres dècades que treballen amb el resort, i que formen part d’una xarxa d’una mitjana de 1.430 col·laboradors anuals, majoritàriament catalans. També s’han revelat els proveïdors millor valorats del 2024: Sabico, Microbio i Spatial Voyagers, així com DHG i Moncobra en categories estratègiques. En l’àmbit de subministraments, Barcelonesa Group i Sonepar han estat els reconeguts.

El director general, Fernando Aldecoa, ha remarcat la voluntat de continuar creixent conjuntament en sostenibilitat, innovació i desenvolupament econòmic dins del marc “Diàlegs PortAventura”.

LA

DELINQÜÈNCIA CONTINUA A LA BAIXA A VILA-SECA I AL CONJUNT DEL PAÍS

La tendència al descens és encara més acusada al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Les dades més recents sobre criminalitat confirmen una tendència clarament descendent a Vila-seca i en el conjunt de Catalunya durant els primers nou mesos del 2025. Al municipi, els cossos de seguretat han registrat 1.121 fets delictius, una reducció del 15% respecte de l’any anterior. La baixada és especialment significativa en tres àmbits: els delictes contra la llibertat sexual, que retrocedeixen un 20%; els robatoris amb violència, que cauen prop d’un 32%; i les entrades amb força en domicilis, que disminueixen gairebé a la meitat, amb un descens del 45,3%.

A escala catalana, les xifres també reflecteixen un comportament a la baixa. Entre gener i setembre, els delictes convencionals s’han reduït un 2,4% i se situen en 319.929 casos. Paral·lelament, la cibercriminalitat registra un descens més marcat, del 5%, amb 55.484 incidents. La suma global dels fets delictius es queda als 375.413, un 2,8% menys que en el mateix període del 2024.

Aparcament Àrea de lleure Guies

HORARI D’ESTIU (fins al 15 de setembre): De dimarts a diumenge de 10 a 18 30 h Dilluns tancat

Carrer del Camí de Reus, 37 La Canonja