LA CIUTAT 61

CAMP DE TARRAGONA REVISTA

Units per funcionar millor

120 CV - 90 kW

(1) segons dades de wltp. (2) segons país. Google, Google Play, Android Auto, Google Maps i d’altres són marques registrades de Google LLC. (3) segons país. consum mixt min/màx wltp (kWh/100 km)*:14.7 - 15,6. emissions wltp co 2 (g/km)*: 0 *segons dades de wltp.

fins a 409 km d’autonomia(1) Google integrat(2) i més de 100 apps(3) renault.es

Aicat n. 7730

COLEGIADO/ASOCIADO A11742

CHALET EN LA MÓRA

Chalet con jardín y piscina. Dos viviendas en una, dispone de 2 plantas, 5 habitaciones, dos cocinas, dos salones y 4 baños completos con platos de ducha. Luminoso y cómodo.

CHALET EN SANT RAMON

Chalet de dos plantas en parcela de 400 m2. 5 habitaciones y 2 baños. Aparcamiento y trastero. Salón y cocina independientes.

PISO EN BLOC SANT JORDI

Vivienda de 4 habitaciones, salón/ comedor amplio y cocina americana. Un baño. No ascensor. Muy bien ubicado, ideal inversores. Luminoso y exterior.

PISO EN LA FLORESTA

Piso exterior, soleado y luminoso. Dispone de 3 habitaciones y un baño. Es un 4º SIN ascensor, necesita reforma. Terraza comunitaria.

LOCAL EN TARRAGONA

Local/Oficina muy bien situado. A/a con bomba f/c. 4 estancias y 2 baños. Ref. 7947 Precio: 165.000€ 4 2

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

165.000€ - 1

LOCAL EN TARRAGONA

Local a pie de calle amplio con altillo, despacho y aseo. Muy bien comunicado.

PISO EN ST. ANTONI MARIA CLARET

Piso reformado con 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, parquet, puerta blindada. 5º sin ascensor.

Ref. 8049

Precio: 370.000€ 5 2

Ref. 8058

Precio: 85.000€ 3 1

Ref. 8045

Precio: 190.000€ 4 1

Ref. 8091

Precio: 123.000€ 4 1

Ref. 6391

Precio: 150.000€ 2 1

Ref. 8017

Precio:

Ref. 8078

Precio: 545.000€ 5 4

Àrea Metropolitana

Breus Tarragona

Llei de Barris

Rambla Nova 22 Camí del Patrimoni

30 Les 13 joies

Transició energètica

42 Festa al Cel

Le Tour

Breus Tarragonès

New Art Centre

Breus Reus

Alcalde Castellvell

Jordi Garcia

Vial Castellvell

· Edita: Catonline S.L.

NIF: B-55620173

Impressió: Gráficas Andalusí

Dipòsit legal: T-141-2017

Distribució: CORREOS

El projecte metropolità pren forma

El passat 31 d’octubre es va oficialitzar la constitució de l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona al Castell de Masricart de la Canonja

Adrià Torres Moreno

La cooperació entre set municipis del Camp de Tarragona va fer el passat 31 d’octubre un pas històric amb la constitució de l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. L’acte es va celebrar al Castell de Masricart de la Canonja, i va servir per escenificar el naixement d’un projecte que vol avançar cap a la

creació del que ha de ser en un futur l’Àrea Metropolitana de Tarragona.

Després de gairebé dos anys de treball conjunt dins del Grup Impulsor d’alcaldes i alcaldesses els consistoris de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Constantí i la Canonja van formalitzar la seva col· laboració en un nou ens territorial. La constitució de la nova entitat marca l’inici d’una etapa que, se-

gons els impulsors, ha de permetre planificar conjuntament, coordinar projectes estratègics i defensar interessos compartits davant altres administracions amb l’objectiu d’impulsar aliances, planificar estratègicament i liderar projectes transformadors.

Durant el primer semestre de l’any vinent, coincidint amb la possible incorporació de nous municipis, es preveu convocar una nova

amb els Jocs, sobretot al

sabia que teníeml’Anella

assemblea per renovar l’executiva i facilitar la participació d’ajuntaments que no formen part del grup fundador.

En aquesta primera sessió es va aprovar el protocol d’adhesió, que estableix els tràmits que han de seguir els municipis interessats a integrar-se a l’associació. A més, el document regula els procediments per formalitzar acords, convenis o protocols amb altres administracions, organismes públics o entitats privades, amb la finalitat d’impulsar la cooperació en diferents àmbits de treball.

Un altre punt destacat va ser l’aprovació del sistema de quotes

per trams de població, que té en compte la capacitat econòmica de cada municipi. Aquest model garanteix la viabilitat financera de l’associació i, alhora, afavoreix la participació dels municipis més petits.

També es van definir set comissions de treball que començaran a operar immediatament per desenvolupar i coordinar les principals línies del projecte metropolità. Concretament, seran la ponència d’urbanisme i habitatge; la de desenvolupament econòmic i innovació; la d’inclusió i cohesió social; la de cultura; la de mobilitat; la de serveis bàsics, i la d’infraestructura verda.

Finalment, es va crear la figura del comissionat, un càrrec no retribuït que tindrà la funció de representar institucionalment l’associació davant altres agents del territori i del conjunt de Catalunya, promoure acords entre els municipis i vetllar per l’execució del pla anual de treball aprovat.

Roc

Muñoz, alcalde de la Canonja i president de la nova entitat, va destacar que “és hora d'assumir que els reptes no entenen de límits municipals”

ROC MUÑOZ, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ

Roc Muñoz , alcalde de La Canonja i president de la nova entitat, va destacar que “és hora d'assumir que els reptes no entenen de límits municipals” i va assenyalar com a principals àmbits de treball “la transició energètica, la transformació econòmica, la mobilitat eficient, la diversificació del turisme, la mobilitat eficient o la interconnectivitat de les ciutats del Camp de Tarragona”. Segons va afegir, “el tema és difícil i complicat i que ens posem d'acord és una magnífica notícia”

La vicepresidenta primera de l’associació i alcaldessa de Valls, Dolors Farré, va assegurar que es compromet a “no defugir els debats complexos” i va convidar altres municipis a sumar se al projecte. Durant el primer semestre de l’any vinent està previst celebrar la primera assemblea de l’entitat, en què s’abordarà l’ampliació de membres. Per poder hi entrar, els ajuntaments interessats hauran d’aprovar els estatuts en sessió plenària i aportar una quota econòmica proporcional a la seva població. Alguns ja han manifestat la intenció de formar hi part com Torredembarra, Montblanc o el Morell.

L’altra vicepresidència de l’associació l’ocuparà Salou amb l’alcalde Pere Granados al capdavant mentre que Òscar Sánchez, alcalde de Constantí, assumirà les funcions de secretari. La resta d’alcaldes i alcaldesses faran de vocals.

L’EMBRIÓ

METROPOLITÀ

Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va destacar que la nova associació representa “l’embrió” del que ha de ser la futura àrea metropolitana, una eina que, segons va dir, “ha de fer possible una gestió més eficient i útil pels interessos de la ciutada-

nia”. Aquesta entitat es configura com un pas intermedi entre el grup d’alcaldes impulsor, creat fa un parell d’anys amb el suport de la Diputació de Tarragona, i la futura Àrea Metropolitana de Tarragona.

VILA-SECA, LA GRAN ABSÈNCIA DEL PROJECTE

Tot i formar part inicialment del grup impulsor que va començar el 2023, Vila seca ha decidit no incorporar-se de moment al nou ens. Encara no s’ha recuperat la confiança entre els municipis després de la polèmica sobre la nova estació intermodal. Malgrat això, els estatuts de l'associació deixen

Els

estatuts de l'associació deixen clar que el projecte és obert i que altres municipis del Camp de Tarragona poden sumar-s’hi

clar que el projecte és obert i que altres municipis del Camp de Tarragona poden sumar s’hi al projecte.

EL PRIMER PAS

El text fundacional assenyala que un dels objectius essencials d’aquesta nova etapa és “preparar la transició cap a estructures metropolitanes formals”. L’aspiració és consolidar una acció conjunta que permeti, més endavant, l’aprovació d’una llei metropolitana al Parlament de Catalunya.

Amb la posada en marxa de l’associació, els set municipis fundadors han posat la primera pedra d’un projecte que vol transformar la manera de planificar el territori i coordinar serveis en un espai que aplega prop de mig milió d’habitants.

A partir d’ara, l’Associació de l’Àrea Metropolitana de Tarragona comença a caminar amb el compromís de treballar per un futur compartit i amb la mirada posada en el desenvolupament sostenible, la gestió conjunta d’infraestructures i la projecció econòmica del conjunt del Camp de Tarragona.

TARRAGONA

TARRAGONA TINDRÀ 2 NOUS PÀRQUINGS I GUANYARÀ PROP DE 100 NOVES PLACES D'APARCAMENT

Es faran dos aparcaments amb un pressupost previst de 250.000 €, una de les propostes incloses en el Pla de Barris 2025–29

La manca d’aparcament va ser un dels dèficits més destacats en el procés participatiu del Pla Integral de la Part Baixa (PIPB). Per donar hi resposta, l’Ajuntament de Tarragona convertirà dos solars abandonats del barri en noves zones d’estacionament , segons publica el ‘Diari Més’.

Un dels pàrquings s’ubicarà al descampat davant de l’edifici de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), entre el carrer Jaume I i el passatge de Ferrer i Duran, en una finca de la Sareb. L’altra parcel la és al número 14 del carrer Smith i que és de titularitat municipal. “La dificultat de trobar espais adequats i la complexitat del subsol obliguen a optar per terrenys avui desocupats i destinar-los a aparcaments temporals”, expliquen fonts municipals.

TARRAGONA REALITZA PROP D'UN CENTENAR D’INSPECCIONS PER GARANTIR LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA ALS ESTABLIMENTS

La campanya de control d’estiu, que ha permès auditar el cicle complet dels aliments, ha obtingut resultats majoritàriament favorables

La Unitat Tècnica de Salut Pública de l’Ajuntament de Tarragona ha dut a terme, al llarg d’aquest estiu, la campanya de control sanitari a diferents establiments alimentaris de la ciutat amb l’objectiu de garantir la seguretat dels aliments. En total, aquesta àrea integrada en la conselleria de Salut Pública, ha efectuat 94 inspeccions que han permès analitzar el cicle complet dels aliments oferts (recepció, emmagatzematge, preparació i servei) tant en establiments de restauració (bars, restaurants, guinguetes, hotels, càmpings i locals especialitzats) com en supermercats, fruiteries, cafeteries i gelateries.

En 73 de les 94 inspeccions es va emetre veredicte tècnic (expedients amb avaluació completa) i aquests mostren resultats positius en termes d’higiene i compliment dels requisits tècnics. D’aquests 73 establiments on s’ha actuat i ja s’ha obtingut un veredicte tècnic complet, un 69,9% ha superat els controls positivament i un 11% ho ha fet amb condicions millorables. D’altra banda, el 70% dels locals que no van superar el control inicial, sí que han passat positivament el control en la segona inspecció.

Cuando te plantees vender tu vivienda, rodéate de confianza. En Habitat somos personas como tú: cercanos, transparentes y comprometidos en hacer que todo el proceso sea fácil, seguro y con los mejores resultados. Nos encargamos de todo para que tú solo te ocupes de lo importante: tomar buenas decisiones, con tranquilidad y respaldo.

Els barris tarragonins es preparen per a una revolució urbanística i

social

Les principals ciutats de l’Àrea

Metropolitana de Tarragona han presentat la seva candidatura al Pla de Barris i Viles 2025-2029

Adrià Miró Canturri

El Camp de Tarragona posa sobre la taula els seus projectes per transformar els barris més degradats de les principals ciutats. La reactivació la Llei de Barris per part de l’actual Govern de la Generalitat ha generat una gran expectació entre les administracions municipals i un bon gruix dels ajuntaments del país han posat sobre la taula alguna candidatura. El projecte torna a la política catalana després que quedés escapçat amb l'arribada d’Artur Mas a la Generalitat i les retallades per la crisi financera. En aquell període amb els dos tripartits al capdavant,

alguns dels barris afectats van ser Campclar i Part Alta a Tarragona, el Carme i Sol i Vista – Immaculada a Reus, el Centre Històric de Montblanc, el Nucli Antic de Cambrils o el Barri Antic de Valls.

LA PART BAIXA DE TARRAGONA

L’aposta del govern de la Plaça de la Font és la Part Baixa, que ja compta amb un Pla Integral que marca el seu full de ruta i suma punts dins de la convocatòria. Segons l’alcalde Rubén Viñuales, el projecte "es tracta d'una transformació integral, conservant l'essència del barri”. A més, destaca que “no serà només un pla per la

adjacents també patirien modificacions: la urbanització de l'entorn del Teatre Romà als carrers Caputxins i Sant Magí, la rehabilitació integral de la plaça Palau de Congressos i la millora de l’entorn de l’estació de trens.

El pla incorpora diferents línies per tal de contribuir a la millora del parc d’habitatge del barri que està envellit. Per això s’activaran diferents línies de subvencions. La primera dedicada a incentivar la millora de cuines i banys, una altra per implementar mesures d’eficiència energètica a les façanes, una altra per adquirir electrodomèstics classe A, i finalment un pla d’ajuts per la installació d’ascensors i eliminació de barreres arquitectòniques. D’altra banda, es preveu la col locació d’un ascensor als jardins del carrer Vapor.

L'Hotel d'Entitats es convertirà en el nou Centre

En matèria climàtica, es contempla les obres del nou col· lector fluvial i també es projecta un pulmó verd a Zamenhoff. Una de les potes indispensables en l'apartat sociocomunitari són els equipaments pel bar-

Cívic de la Part Baixa i s'anirà més enllà amb l'equipament sociocomunitari Santiyan

Part Baixa, sinó que irradiarà tota la ciutat". En total, plantegen 34 accions pel valor de 25 milions d’euros, que pagarien Generalitat i Ajuntament a parts iguals.

Pel que fa als canvis urbanístics, la intenció és permeabilitzar la Part Baixa amb el centre i fer que la ciutadania hi baixi a fer vida. Una acció clau és la urbanització de l'eix comercial Unió Prim Apodaca. Malgrat que en el pla únicament es contempla la plaça Prim i el carrer Apodaca, l'Ajuntament urbanitzaria també el carrer Unió per revitalitzar aquesta via tan emblemàtica de Tarragona. Lligat a aquest canvi, les zones

ri, que també donaran servei a la resta de la ciutat. L'Hotel d'Entitats es convertirà en el nou Centre Cívic de la Part Baixa i s'anirà més enllà amb l'equipament sociocomunitari Santiyan. Actualment, la primera fase d'aquest edifici està en licitació i la proposta al Pla de Barris projecta una segona fase amb les dues plantes restants. Aquest equipament del carrer Santiyan serà la casa del nou espai Cornèlia, que ha de ser un punt de trobada de les dones de la ciutat. Inspirat en La Ciba de Santa Coloma de Gramenet, ha de permetre ser un espai d'assessorament i al mateix temps un entorn de formacions i conferències.

LA ZONA SUD DE REUS

La capital del Baix Camp també posa sobre la taula un ambiciós pla de 31 mesures i 25 milions d’euros. En el seu cas, proposen l’anhelada transformació de la zona sud de la ciutat. Un objectiu que s’havia marcat el tripartit encapçalat per Sandra Guaita i que podria accelerar se gràcies al Pla de Barris. Segons l’alcaldessa, aquesta iniciativa saldaria un “deute històric” amb la zona sud

Tarragona

Tarragona

de Reus.

Una de les potes més visibles serà la transformació urbanística. La proposta inclou una rentada de cara de l'eix Astorga per a convertir lo en un eix cívic amb voreres amples i arbrat . En la mateixa línia, també destaca la urbanització de l’entorn del Carrilet i la renovació del carrer Escultor Rocamora. Com també passa amb la Part Baixa de Tarragona, Reus obrirà diverses línies de subvencions per rehabilitar els edificis en uns barris on es troben molt degradats.

Si ens fixem en els equipaments, la nova escola bressol municipal L’Ametller ha de completar l’illa educativa en aquests barris, es renaturalitzarà el pati de l’Escola Eduard Toda i també s’incorpora l’equipament municipal del Carrilet. Tot i que el Mercat seria l’actor més destacat d’aquest espai, alhora s’hi plantegen nous usos socials, culturals i cívics. Més enllà d’això, es reforcen diverses iniciatives socials i s’amplien els carrils bici i les zones de vianants a l’avinguda Salou i l’avinguda President Macià.

Malgrat que el barri Montserrat quedaria fora d'aquesta proposta, la zona entra dins de l'àmbit d'influència de les accions i, al mateix temps, el govern reusenc tirarà endavant els projectes d'aquell barri amb fons municipals.

La proposta de Reus inclou una rentada de cara de l'eix Astorga per a convertir-lo en un eix cívic amb voreres amples i arbrat

29 HECTÀREES DE CAMBRILS

La vila marinera ha presentat 31 accions de 24,9 milions d’euros (60% Generalitat i 40% Ajuntament), segons ha indicat el Diari de Tarragona. El govern d’Oliver Klein pretén acutar en 29 hectàrees situades entre el Barri Antic, La Pallissa i Eixample Vila

La gran actuació que tenen en cartera és la finalització del Teatre-Auditori, que xifren en uns 7 milions d’euros. Juntament amb això, hi ha un equipament comunitari per a la infància i habitatge dotacional a l’11 de Jacint Verdaguer, l’avinguda Baix Camp, la urbanització dels carrers Pere

III i Jacint Verdaguer o la recuperació urbana de l’avinguda Vidal i Barraquer. En matèria climàtica, es marca la renaturalització de l’espai públic i l’ampliació de la zona verda de l’avinguda Verge Montserrat; mentre que també es parla de la rehabilitació del Celler i la recuperació de l’espai lliure al Passeig Albert i el trasllat de l’Escola de Música.

EL CENTRE HISTÒRIC DE VALLS

La capital de l’Alt Camp tornarà a presentar mesures per recuperar el seu Centre Històric, una de les obsessions de l’equip liderat per Dolors Farré. De totes maneres, la candidatura de Valls redefineix l’àmbit del Centre Històric, fent lo coherent amb la realitat sociològica i tipològica. Així, supera l’àrea entre muralles que re -

Reus

Cambrils

Valls

defineix la zona històrica del nucli antic per incloure la zona del Portal Nou i els primers creixements dels segles XVIII i XIX a l’entorn de les muralles. En total, serien 28 actuacions de 25 milions d’euros repartits entre Generalitat, Ajuntament, altres subvencions i privats. En matèria urbanística, el punt més ambiciós és la rehabilitació ja en execució de Ca Padró per a situar hi l’Escola de Música Robert Gerhard. A més, es reserven 4,5 milions d’euros per millorar l’estat dels edificis i s’actua en 13 carrers i places del Centre Històric. D’altra banda, s’inclou el projecte de la muralla medieval de Sant Francesc que, a més de la recuperació patrimonial, destaca per generar un nou eix verd d’entrada al Centre Històric. A tocar d’aquest àmbit de la muralla, el Pla de Barris preveu avançar amb el projecte de l’anomenada Porta de Sant Francesc, d’acord amb la proposta del Centre de Recerca Urbana del Camp de la Universitat Rovira i Virgili que reforma aquesta entrada a la ciutat i al Centre Històric i preveu la pacificació de tot el frontal de l’església de Sant Francesc i la seva vinculació amb tot l’entorn, principalment amb la zona verda singular del torrent del Catllar.

Finalment, entre els principals

projectes de l'àmbit sociocomunitari destaca el servei d’actuació integral sociosanitària per a col lectius vulnerables; un espai d’acollida, recuperació i empoderament de la dona, i el foment actiu de la igualtat de gènere. També sobresurten projectes de dinamització social a través de la creació d’un club esportiu per al barri, un servei de cuina comunitària i la implantació i gestió d’un sistema de cures.

TRES MÉS AL TERRITORI

A banda de les quatre ciutats més poblades del Camp de Tarragona, n’hi ha tres més que també han fet el pas en aquesta prime -

ra convocatòria. Mont-roig vol convertir el seu Nucli Antic en un laboratori de creativitat i cultura, l’Espluga amb un projecte de gairebé vuit milions d’euros i la llista la completa Vila-rodona.

ALTRES BARRIS EN CARTERA

Aquesta convocatòria és només el punt d’inici i està previst que com a mínim n’hi hagi cinc més. Per això, altres municipis tenen alguns projectes gestant se. Constantí espera presentar el barri de Centcelles, Salou fixa la mirada al barri de la Salut, Vila seca està emmarcant el seu catàleg d’actuacions a la zona de la Canaleta i Tarragona i Mont roig volen repetir. En el cas de la capital, hi ha un deute pendent amb Sant Salvador, mentre que la localitat del Baix Camp prepara Miami Platja. Està previst que en aquests cinc anys hi hagi una dotació pressupostària total de 1.000 milions d’euros per part de la Generalitat, per finançar entre 100 i 200 actuacions. En total, s’espera un impacte econòmic d’uns 1.800/1.900 milions d’euros.

Està previst que en aquests cinc anys hi hagi una dotació pressupostària total de 1.000 milions d’euros per part de la Generalitat, per finançar entre 100 i 200 actuacions

Salou

Mont-roig

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

El tram per vianants de la Rambla Nova tindrà un passeig artístic amb 28 personatges

El paisatge d'un dels espais més emblemàtics de Tarragona canviarà en els pròxims mesos

Sergio Lahoz Dorante

El tram final de la Rambla Nova canviarà d'aspecte. Es transformarà en un passeig artístic que vol reivindicar la identitat tarragonina. El paviment serà el gran protagonista de la renovació. Estarà tintat de color sèpia, en record de les primeres imatges de la Rambla quan encara era de terra, i es decorarà.

Damunt d’aquest mosaic hi apareixeran 28 figures històriques

vinculades a la ciutat, des de l’emperador August fins a Santa Tecla, passant per personatges populars com Maginet o Minerva. “No és només una intervenció estètica, sinó un passeig per la memòria col lectiva de Tarragona”, va destacar Edu Polo, l’il lustrador encarregat del disseny, durant la presentació.

A l’entrada del Balcó del Mediterrani desapareixeran les franges del pas de vianants, ja que una de les problemàtiques principals d'aquest tram convertit en zona

de vianants és que encara fa por a persones nouvingudes a caminar per tot arreu.

Les obres començaran al gener i s’espera que estiguin enllestides per Sant Jordi.

Des del consistori es remarca que la iniciativa busca dignificar i humanitzar el centre. El projecte s’ha consensuat amb veïns i restauradors, que han fet aportacions sobre la mobilitat i l’ús de l’espai.

El projecte provisional per al primer tram de la Rambla Nova

compta amb un pressupost de 100.000 euros. Les imatges amb la recreació del resultat final han quedat exposades al Teatre Tarragona per tal que qualsevol ciutadà pugui conèixer les de primera mà.

“Si aquest espai ja no deixava ningú indiferent, ara encara ho farà menys”, destacava l’alcalde Rubén Viñuales durant la roda de premsa de presentació. Per la seva banda, la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, al capdavant d’aquest projecte artístic provisional, explicava que “amb aquesta obra es vol potenciar la zona amb accions concretes de dinamització com són les visites teatralitzades que complementaran l’actuació pictòrica de l’artista Edu Polo”.

QUÈ PASSARÀ AMB

LES TERRASSES?

Les terrasses dels establiments que fins ara s’havien traslladat a la calçada tornaran al tram central de la Rambla, el seu emplaçament original. L’Ajuntament ha assegurat que no s’ampliarà la superfície autoritzada i que simplement es recol locaran les taules i cadires per mantenir la convivència amb el nou disseny artístic del passeig.

“No és només una intervenció estètica, sinó un passeig per la memòria col· lectiva de Tarragona”

La intrahistòria del camí que ens va convertir en Patrimoni de la Humanitat

Tarragona

va

viure un any intens i apassionant, en què va anar superant etapes fins a culminar amb la victòria de la seva candidatura a Cairns (Austràlia)

Adrià Miró Canturri

30 de novembre del 2000. Passades les tres de la matinada, la tensió es palpava a diversos punts de Tarragona. “Per què coi no sona el telèfon?”, pensaven alguns. Altres directament s’havien quedat adormits ben a prop de l’aparell, amb l’esperança que el so de la trucada els despertés amb una notícia positiva.

Tots ells esperaven saber si els monuments de Tàrraco passaven a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat o si la ciutat quedava a les portes d’aquesta fita històrica. De fet, a la redacció del Diari de Tarragona aquesta dicoto -

mia era més evident que a qualsevol lloc. A un costat, un especial de 16 pàgines dedicades al patrimoni romà i a la gran notícia. A l’altra, una versió com un dia qualsevol. Tot i disposar d’aquestes dues opcions, a la redacció no es contemplava que la nominació no es culminés amb èxit i el dubte era si aquelles planes sortirien el 30 de novembre o directament l’1 de desembre. “Teníem molt material preparat, estàvem expectants”, rememora Carles Gosálbez , aleshores periodista local al Diari i especialista en patrimoni.

Cap a la una de la matinada havien rebut una trucada de la delegació tarragonina des de Cairns

“Els que estàvem allí estàvem convençudíssims que guanyàvem.

La Mercè és capaç d’anar al desert i vendre’ls-hi sorra”

(Austràlia), on se celebrava l’Assemblea de la UNESCO. Era Maria Mercè Martorell (PP) consellera de Patrimoni feina menys d’un any avisant que podia anar per llarg. La cosa, però, va agafar ritme i a les 3.39 h la trucada d’Albert Vallvé (CiU), conseller de Cultura, transmetia les anhelades paraules: “ja som Patrimoni de la Humanitat”. A tota màquina!

Les trucades van ser un constant aquella matinada. Un cop transmesa l’efemèride a l’alcalde Joan Miquel Nadal (CiU), Maria Mercè Martorell va trucar ràpidament a l’agència Feeling Comunicació (ara Feeling WOW). En un petit setè pis de la Rambla Vella, Pep Escoda s’havia quedat endormiscat en un dels sofàs i, quan va sonar el telèfon, el va agafar sense estar del tot despert encara. “Ja ho tenim, ja ho tenim!”, cridava Martorell des de l’altra punta del món. “Tenim el què?”, va pensar en un primer moment. Poc va trigar a adonar se que Tarragona acabava d’escriure una pàgina històrica.

L’agència tenia preparada una revista, que es començaria a imprimir aquella nit, i que l’endemà inundaria els carrers de Tarragona. Pep Escoda reconeix que, si el veredicte hagués estat contrari, se l’haurien hagut de “menjar amb patates”. Tot i això, hi confiava plenament: “Els que estàvem allí estàvem convençudíssims que guanyàvem. La Mercè és capaç d’anar al desert i vendre’ls-hi sorra”

A les vuit del matí, 21 coets des de la plaça de la Font van anunciar que Tàrraco era Patrimoni de la Humanitat, les campanes van repicar alhora i els vaixells van sonar a tot drap. El dia 2, ja amb tota la delegació tarragonina de nou a casa, es va celebrar una gran festa, amb el Seguici Popular inclòs. Aquell dia, el Diari va publicar un suplement guardat a la retina de molts lectors. “Vam fer un diari sencer amb notícies inventades, però que tenien base històrica i

l’aparença d’un diari romà”, explica Carles Gosálbez, encarregat de coordinar aquella peça. Entre les seves pàgines, es podien trobar esqueles extretes de la necròpolis, la notícia de la victòria d’Eutyches a la secció d’esports o una carta d’un ciutadà de Barcino (Barcelona) que es queixava del centralisme de Tàrraco. “Era molt divertit”, recorda Martorell.

NO SOM SINGULARS

Malgrat la festassa i la reivindicació que se'n fa 25 anys després, el camí no va ser gens fàcil. La idea va sorgir en el Congrés d’Arqueologia Clàssica de Tarragona de 1993 i va aconseguir engrescar a bona part de la societat civil de la ciutat. Activitats de tota mena van inundar Tarragona, l’aval de Federico Mayor Zaragoza director general de la UNESCO ens va donar força i el 1997 es va aconseguir que la proposta superés la selecció estatal. El primer gerro d’aigua freda estava per arribar.

El 6 de febrer de 1998 l’observadora d’ICOMOS, Teresa Marques, visita Tarragona i refreda les aspiracions de la ciutat. La portuguesa assegura que la gestió del patrimoni és un desastre per la dispersió de competències, que els monuments estan poc conservats i mal senyalitzats i que no veu per enlloc la seva singularitat. Aquest últim punt va ser el més polèmic i es va guanyar la crítica de bona part del món científic. Tot i aquestes discrepàncies, l’informe va deixar tocada la candidatura.

Tarragona va ajornar fins a dues vegades la declaració i va encarar el 2000 amb relleus a l’Ajuntament. A finals d’any, CiU rubrica un pacte amb el PP, on Maria Mercè Martorell prenia el control de Patrimoni i de la declaració, que penjava d’alcaldia fins aleshores. Era una aposta personal de la popular, que s’ho volia jugar al tot o res. “Els meus companys de partit em deien que era un suïcidi. Si la cosa

sortia malament, seria culpa del PP. Però jo ho tenia clar. Si anava bé, perfecte. Si no, l’endemà tenien la meva carta de dimissió” Per a Martorell, un dels grans hàndicaps era “el cansament de la gent”, el “rum rum” de que no ens ho donarien i inclús les tensions polítiques: “Els mateixos partits no hi creien. La setmana abans d’anar a Austràlia va ser tremenda”. Malgrat tot, la maquinària de l’Ajuntament s’hi va bolcar.

NO CAL VEURE RES MÉS

A la primavera de 1999, la visita de la presidenta d’ICOMOS Espanya va donar esperança a les aspiracions tarragonines i el 3 de març de 2000 arriba el suport definitiu. El britànic Henry Cleare, membre d’ICOMOS, aterra a Barcelona i puja a un cotxe amb el director general de Patrimoni de la Generalitat i el subdirector de Patrimoni de l’Estat. Paren primer a l’Arc de Berà, posteriorment a la Torre dels Escipions i s’aturen ja al Circ de Tarragona, on els esperava Maria Mercè Martorell. Quan Cleare veu el Circ, queda bocabadat: “amb això no necessito veure res més”, afirma. La comitiva li ensenya bona part dels monuments de la candidatura i l’informe, aquest cop sí, és favorable. El vistiplau definitiu arriba al Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco, celebrat a París aquell juny, que avala la candidatura perquè passi a la ronda definitiva: l’assemblea. “A París se’ns va dir que complíem els criteris. Sobretot perquè no som un parc arqueològic, sinó una ciutat on s’ha continuat vivint durant 2000 anys dins del conjunt arqueològic i amb les restes integrades”, puntualitza Martorell.

Les gestions en tot aquest període van ser diverses i Martorell recorda que es van haver de fer amb cert secretisme. Poques persones estaven al corrent de cada passa de l’Ajuntament. Més enllà de l’alcalde, una de les persones informades era Pere Valls, a l’oposició amb el PSC. “Era molt important. Si sortia, valia la pena. Però havia de ser prudent i discret”, explica l’exconseller socialista.

L’ANEGUET LLEIG

Quan Cleare veu el Circ, queda bocabadat: “amb això no necessito veure res més”

La prova de foc definitiva va arribar a l’Assemblea de la UNESCO, celebrada entre el 27 de novembre i el 2 de desembre a Cairns. Allà la geopolítica era essencial. No es tractava de tenir vots a favor, sinó de contrarestar les opinions contràries. Si atacaven un aliat espanyol, el representant d’Espanya sortia a defensar lo. Aquell any, l’Estat portava cinc propostes, una d’elles també era catalana: la Vall de Boí.

Curiosament, Tàrraco s’havia convertit en l’aneguet lleig i la Vall de Boí s’havia endut tots els focus des de Catalunya. “La Vall de Boí estava recolzada per la Generalitat, mentre que la nostra proposta no gaire. No sortíem ni a la tele”, analitza Martorell. La impressió no venia només de la consellera de Patrimoni, el periodista Carles Gosálbez també recorda aquesta tendència: “Només calia veure les notícies que donava TV3. La candidatura de Boí sortia constantment i nosaltres només de tant en tant”.

Inauguració del pas de ronda de la Muralla el 2000. Dep. Premsa Mauri. Centre d'Imatges de Tarragona / L'Arxiu

kidsandus.es/ca

La Martina Kids&Us Tarragona Av. Marqués de Montoliu, 10-12 - Tarragona 977220734 / 640110557 tarragona@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Centre C/ Galanes, 33 - Reus 977341952 / 640539741 reus@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Salou C/ Pau Casals, 1 Ed. Cubic - Salou 977385033 / 628519104 salou@kidsandus.es

La Martina Kids&Us TGN Arrabassada C/Llorenç de Villalonga, 5 - Tarragona 977081074 / 627285997 tarragona.arrabassada@kidsandus.es

La Martina Kids&Us Cambrils Pg. Sant Joan Baptista la Salle, 26 - Cambrils 977792740 / 647317131 cambrils@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Gaudí C/ d’Antoni Gaudí, 36 Baixos - Reus 977 34 19 82 / 640110550 reus.gaudi@lamartinaschool.com

TENSIÓ INDESCRIPTIBLE

Deixant de banda els frecs territorials, Tarragona va haver d’esperar fins als últims dies per saber el veredicte. Anava sota el paraigua de “Spain”, a la cua en ordre alfabètic. Arribat el moment, ja havien presenciat com en aquella assemblea els més bel ligerants havien estat els representants de Tailàndia i el Marroc, que s’havien oposat sistemàticament a moltes declaracions.

Tarragona també va haver de superar el seu minuciós examen.

Un cop Henry Cleare va presentar la nostra aposta, el membre marroquí va demanar la paraula i va deixar la delegació tarragonina amb la cara desencaixada. “Quan va aixecar la mà, se’m va glaçar la sang”, rememora Martorell.

Sorprenentment, va fer diverses preguntes sobre la proposta, sense atacar la frontalment en cap moment. L’última, però, els va agafar amb el peu canviat. “Si és tan bona la candidatura, em podria dir per què no va passar la primera selecció el 1998?”. Aleshores, Cleare no va dubtar i ho va reconèixer: “Perquè darrere de les institucions hi ha persones i, a vegades, les persones ens equivoquem”. El marroquí, satisfet amb la resposta, va tancar l’interrogatori: “M’alegro que ho reconegui perquè aquesta declaració és una de les millors i

fa anys que hauria d’estar declarada”.

Martorell, qui relata l’intercanvi dialectal entre els dos, recorda també la conversa posterior que va tenir amb ell, on el marroquí li va explicar que volia que es retractessin de l’error comès fa uns anys. El sí definitiu va fer esclatar d’alegria a la delegació tarragonina i va ser el tret d’inici de la bateria de trucades que esmentàvem anteriorment. “Ningú deixava sonar dues vegades. Tothom despenja-

“Els

tarragonins

vam

prendre consciència de la importància dels monuments de Tarragona, ja no eren només pedres. Va canviar la mentalitat i la visió”

va ràpidament”

Tarragona aconseguia un segell que, com comenta Martorell, havia sigut fruit d’un treball conjunt de ciutat. La tasca de l’alcalde Recasens (PSC) va ser “cabdal per dignificar el patrimoni”, diverses persones es van implicar en el llarg recorregut de la declaració i l’empenta de Martorell va rematar un gol que considera el “punt culminant” de la seva carrera política.

UNA NOVA MIRADA

L’efecte va ser immediat. Durant el pont de desembre les xifres de visitants es van disparar. De 3.655 visitants el 1999 a 18.146 el 2000. A més, Tarragona entrava en el mapa d’un públic “molt exquisit” centrat a visitar declaracions i també d’un públic general que descobria per primera vegada una joia que es trobava a pocs quilòmetres de casa seva. De la mà, van venir també múltiples inversions que van fer un salt qualitatiu al patrimoni tarragoní.

Tot i això, tots destaquen que el més important va ser el “clic” que es va generar a la ciutat. “Els tarragonins vam prendre consciència de la importància dels monuments de Tarragona, ja no eren només pedres. Va canviar la mentalitat i la visió”, analitza Carles Gosálbez.

“Va significar autoestima, orgull i un coneixement brutal. D’altra banda, històricament, quan a Tarragona sortia alguna cosa, es tapava. Amb la declaració, la protecció estava blindada”, explica Martorell, que destaca com molts establiments van seguir l’exemple de locals com el restaurant Les Voltes, que integrava el patrimoni en el seu comerç. “Vam fer del defecte virtut”.

25 anys després, aquell orgull continua viu. Tarragona és més conscient que mai que el seu patrimoni no és només un conjunt de pedres, sinó el reflex de la nostra identitat.

TARRAGONA

COMENCEN LES OBRES DE REHABILITACIÓ DE CA LA GARSA A LA PART ALTA DE TARRAGONA

El vestigi està apuntalat des del 2018 després d'una actuació d'emergència

Des del 30 d’octubre, els sis híbrids comencen a circular de manera gradual

L’Ajuntament de Tarragona ha presentat deu autobusos nous de l’Empresa Municipal de Transports (EMT), primer pas d’un pla de renovació i ampliació que preveu 33 vehicles entre 2024 i 2027 amb una inversió total propera als 12 milions d’euros.

L’alcalde Rubén Viñuales ha remarcat l’abast de l’actuació: "Aquest és un projecte de ciutat, i ho és perquè no només renovem vehicles, sinó que estem transformant la manera com ens movem, com ens connectem i com entenem el transport públic: com un servei essencial, modern i al servei de les persones”. També ha subratllat que “El transport públic municipal és un servei clau per garantir la igualtat d’oportunitats, la connexió amb el centre i la cohesió de tota la ciutat. Volem que tothom, visqui on visqui, percebi i gaudeixi d’aquesta millora en primera persona”. La consellera de Mobilitat i presidenta de l’EMT, Sonia Orts, ha posat el focus en la qualitat i el futur del servei: "Aquest pla no només representa una renovació de vehicles; és un compromís ferm amb la qualitat i el futur del nostre transport públic municipal"

L’Ajuntament de Tarragona ha donat el tret de sortida a les obres de rehabilitació estructural de Ca la Garsa, amb l’objectiu de consolidar les estructures existents a la cantonada entre la plaça dels Àngels i el carrer Talavera, al cor de la Part Alta. Els treballs posaran fi a una situació provisional que s’arrossega des del 2018, quan es va instal lar una bastida d’estabilització arran d’unes actuacions d’emergència. El projecte —que tindrà una durada aproximada de quatre mesos — inclou quatre línies principals d’actuació:

El recalç dels fonaments del mur del carrer Talavera;

L’estabilització i cosit de les esquerdes detectades;

El reforç dels arcs i la millora dels materials originals;

• Un sanejament integral per retirar elements degradats que havien perdut la seva funció estructural.

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA REACTIVARÀ

L’ANTIC EDIFICI DE CAIXA TARRAGONA COM A NOVA SEU OPERATIVA EL 2029

La reforma de l’edifici —que frega els 50 anys d’antiguitat— preveu una inversió de 8,9 milions d’euros per adequar-lo als nous usos

La Diputació de Tarragona concentrarà el seu centre operatiu a l’antic immoble de Caixa Tarragona, a la plaça Imperial Tàrraco, amb l’horitzó d’entrar en funcionament el 2029 després d’una reforma integral. Abans d’acabar l’any es convocarà un concurs d’idees per definir el projecte, amb l’objectiu d’ iniciar les obres el 2027. El Palau de la Diputació del passeig de Sant Antoni mantindrà la funció institucional —plens, activitat

política i protocol—, mentre que l’ens estudia també traslladar hi el Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT).

L’immoble, que va ser seu de la Caixa d’Estalvis Provincial, posteriorment Caixa Tarragona, Catalunya Caixa i BBVA, suma 7.076 m² distribuïts en set plantes i tres soterranis. Després de cinc anys tancat, la Diputació el va adquirir i ara preveu reobrir lo amb uns 300 treballadors, que se sumaran als 320 que ja operen a l’edifici Síntesi, annex a l’antiga seu financera. Un estudi previ n’ha avaluat l’estat: caldrà un “reforç estructural”, però es descarten “deficiències”. Tal com resumeix el diputat de Serveis Generals, Eduard Rovira: “S’ha de posar al dia per complir els estàndards més moderns”

•Gran

Adrià Miró Canturri

La declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco té una particularitat especial. No és un monument o un espai en concret, sinó un paquet de restes romanes que, de fet, estaven repartides en quatre localitats: Tarragona, Roda de Berà, Altafulla i Constantí.

Carles Gosálbez , periodista del Diari de Tarragona en els anys de la declaració, valora la feina que es va fer per tirar endavant aquesta proposta singular: “Es va haver de treballar molt, convèncer la UNESCO no és gens fàcil. Vam aconseguir ser la primera candidatura que no era un monument, sinó un conjunt de monuments”. A més, Gosálbez destaca que un dels elements que més es van valorar era que la majoria d’aquests monuments estaven integrats a Tarragona: “Es va valorar molt que els monuments convivien amb la ciutat. Anaves a treure els calés al banc i era una

Les 13 joies Patrimoni de la Humanitat

volta del circ”

Aquests són els 13 monuments que el 30 de novembre del 2000 van ser declarats Patrimoni de la Humanitat a Cairns, Austràlia:

MURALLA

La muralla va ser la primera gran obra que els romans van construir poc després d’establir se a l’indret. Aquell primer assentament militar va ser el punt de partida de la futura ciutat de Tàrraco. Probablement, les primeres defenses de -

Foto: Ajuntament de Tarragona

vien ser una simple estacada de fusta, més simbòlica que efectiva. Però el fet que el nucli es convertís ràpidament en cap de pont per a l’arribada de reforços des de Roma va fer evident la necessitat d’enfortir les defenses. D’aquesta manera, entre els anys 217 i 197 aC, es va aixecar la primera muralla de pedra, que marcaria per sempre el perímetre i la història de la ciutat.

FÒRUM

PROVINCIAL

Cap a l’any 73 dC, durant el regnat de l’emperador Vespasià, es va construir el Fòrum Provincial a la part alta de la ciutat. Aquest gran conjunt monumental esdevingué el centre des d’on es dirigia la província tant en l’àmbit polític com en l’econòmic. El seu òrgan rector era el Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris (Consell Provincial), en el qual el governador exercia un paper destacat.

L’espai triat per aixecar les dependències governamentals va

ser la part més elevada de la ciutat, una zona de domini públic des de la fundació de Tàrraco. En total, el recinte ocupava una extensió propera a les 7,5 hectàrees, convertint se en un dels complexos administratius més imponents de l’Imperi a la península Ibèrica.

Ajuntament de Tarragona

CIRC

El circ era, sens dubte, l’espectacle de masses més popular del món romà. En aquest gran recinte s’hi disputaven emocionants curses de carros, conduïts per dos o quatre cavalls —les conegudes bigues i quadrigues— que captivaven el públic amb la seva velocitat i risc.

L’edifici es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de l’emperador Domicià, i s’integrava dins del gran complex monumental provincial, ocupant ne la terrassa inferior. El seu estat de conservació és excepcional, fet que permet entendre encara avui l’envergadura d’un dels circs romans més ben preservats. Tenia uns 325 metres de llargada i 100-115 d’amplada.

Ajuntament de Tarragona

FÒRUM DE LA COLÒNIA

El Fòrum de la Colònia era el veritable centre neuràlgic de Tàrraco. Tots els carrers principals hi desembocaven, i al seu voltant s’hi concentrava l’activitat pública de la ciutat. Era el punt de trobada de les elits locals i l’escenari on es desenvolupava la vida administrativa, política i social de la colònia. En definitiva, el Fòrum era el cor vibrant de Tàrraco, l’espai on bategava el dia a dia de la ciutat romana.

TEATRE

El Teatre romà de Tàrraco s’alçava a la part baixa de la ciutat, molt a prop del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària. Els romans van aprofitar el fort desnivell natural del terreny per recolzar hi part de la graderia, seguint una tècnica habitual en l’arquitectura teatral de l’època. De l’edifici se’n conserven restes de les seves tres parts principals: la cavea, o graderia, on s’asseia el públic; l’orchestra, un espai semicircular al peu de la graderia reservat a les personalitats; i la scaena, la zona escènica i d’equipaments que donava suport a les representacions teatrals. Redescobert al final del segle XIX, va patir importants destruccions en el decurs del segle XX.

AMFITEATRE

L’Amfiteatre completava la trilogia d’edificis d’espectacles —teatre, circ i amfiteatre— que distingien una ciutat romana de primer ordre, especialment una capital provincial com Tàrraco. L’edifici es va construir fora del nucli urbà,

però molt a prop de la ciutat. L’emplaçament no era casual: se situava al costat de la Via Augusta, poc abans que aquesta s’endinsés dins del recinte urbà, i a pocs metres de la platja, on es descarregaven els animals destinats als espectacles. A l’Amfiteatre s’hi celebraven dos tipus principals d’activitats: les lluites de gladiadors (munera) i les caceres o combats amb feres (venationes), que atreien multituds i simbolitzaven el poder i la grandesa de Roma.

NECRÒPOLIS

La Necròpolis és una de les àrees d’enterrament més extenses i rellevants de Tàrraco. Se situa als afores de la ciutat, prop del riu Francolí, en uns terrenys que en origen havien estat ocupats per vil les. Al segle III dC, aquest espai es va cristianitzar i va esdevenir un lloc sagrat dedicat al repòs dels difunts. Es tracta d’un cementiri excepcional, considerat un dels més grans i significatius de l’occident de l’Imperi romà. S’hi han documentat més de 2.000 inhumacions, datades entre els segles III i VII dC, que ofereixen un testimoni únic sobre la vida, la mort i les creences de

Foto:

Foto: Ajuntament de Tarragona

Foto:

Foto: Ajuntament de Tarragona

Foto: Ajuntament de Tarragona

l’antiga Tàrraco. Actualment, es troba tancat en un procés de rehabilitació integral.

PONT DEL DIABLE

En època romana, Tàrraco disposava de dos aqüeductes que garantien el subministrament d’aigua a la ciutat. El primer aprofitava les aigües del riu Francolí, mentre que el segon, més ambiciós, les captava del riu Gaià, a l’alçada de Pont d’Armentera. L’Aqüeducte de les Ferreres, conegut popularment com el Pont del Diable, es va construir al segle I dC. La seva conducció recollia l’aigua a la zona de Puigdelfí i la transportava fins a Tàrraco, salvant valls i desnivells amb una obra d’enginyeria increïble.

TORRE DELS ESCIPIONS

La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre, construït durant la primera meitat del segle I dC al costat de la Via Augusta, a uns sis quilòmetres al nord est de Tàrraco. L’estructura està formada per tres cossos superposats i, a la façana del ni-

vell intermedi, hi destaquen dues figures d’Atis —divinitat oriental associada al culte funerari— que sostenen una inscripció. El nom tradicional del monument prové d’una antiga i errònia identificació d’aquestes escultures amb els germans Escipions, els generals romans que van lluitar a Hispània durant les Guerres Púniques.

PEDRERA DEL MÈDOL

El Mèdol és una gran pedrera d’on s’extreia la pedra utilitzada en moltes de les construccions de Tàrraco. Té més de 200 metres de longitud i una amplada que varia entre els 10 i els 40 metres, resultat de la constant activitat extractiva en època romana. Al centre del recinte s’alça una impressionant agulla de pedra de 16 metres d’alçada, que assenyala el nivell original de la roca abans que comencés l’explotació.

VIL· LA MAUSULEU DE CENTCELLES

Situada a Constantí, Centcelles va ser inicialment una vil la agrícola propera a Tàrraco que, al segle IV, es transformà en un majestuós monument funerari, probablement destinat a una personalitat destacada. Al llarg del temps, han sorgit diverses hipòtesis sobre la identitat del personatge que hi va ser enterrat. El conjunt conserva restes excepcionals de mosaics que la converteixen en una de les joies més singulars del patrimoni tardoromà de la península.

VIL· LA DELS MUNTS

A Altafulla, s’hi conserva la Vil la dels Munts, un dels conjunts residencials romans més destacats d’Hispània. El seu nucli principal, amb estances sumptuoses i una rica decoració, ofereix una imatge clara de com vivia un alt càrrec de l’administració de Tàrraco. La importància urbana i política de Tàrraco va propiciar la creació de nombroses vil les al seu entorn. La Vil la dels Munts n’és un magnífic exemple: una residència elegant i plena de comoditats, probablement propietat d’un personatge poderós i adinerat de la ciutat.

ARC DE BERÀ

L’Arc de Berà és un arc honorífic situat al llarg de l’antic traçat de la Via Augusta, a uns vint quilòmetres al nord est de Tàrraco. Va ser erigit entre els anys 15 i 5 aC per disposició testamentària de Luci Licini Sura i dedicat a l’emperador August. L’anàlisi del seu estil i dels seus elements arquitectònics permet afirmar que l’Arc de Berà és un magnífic exemple de l’arquitectura desenvolupada a les províncies occidentals de l’Imperi romà a finals del segle I aC.

Foto: MNAT

Foto: Ajuntament de Roda de Berà

Foto: MNAT

TARRAGONA

UNA NOVA ORDENANÇA AGILITZARÀ LES LLICÈNCIES D'OBRES A TARRAGONA

Aquest canvi de normativa és

fruit d'un acord entre el PSC i

Junts

L’Ajuntament de Tarragona prepara una modificació de l’ordenança d’obres amb l’objectiu d’agilitzar els tràmits administratius i reduir el temps que es triga a obtenir llicències. La nova normativa, que es preveu que entri en vigor a l’estiu de 2026, suposarà canvis significatius tant per a la ciutadania com per a les empreses. En concret, els treballs de reparació es podran comunicar mitjançant un únic document, en lloc dels tres actuals, cosa que permetrà iniciar les obres gairebé de forma immediata un cop registrades. Posteriorment, serà el consistori qui verificarà que s’han fet correctament i dins de la legalitat. Aquesta modificació inclourà actuacions com obres a façanes amb bastides instal lades més de 48 hores, intervencions en ascensors, petites reparacions o instal lació de rètols i elements auxiliars.

Un dels punts destacats del nou text és l’impacte que tindrà a la Part Alta de la ciutat. Quan entri en vigor la modificació del Pla Especial d’aquesta zona, es podran accelerar fins al 75% de les llicències tramitades allí. "Ara la llei ens obliga a passar per la Generalitat perquè no tenim un pla propi de protecció. Tots els edificis que no siguin bé cultural d'interès nacional els podrà tramitar l’ajuntament; recuperem autonomia urbanística", ha subratllat Sendra.

DETENEN 30 PERSONES A TARRAGONA I BARCELONA PER ROBAR 90.000 EUROS EN CIBERESTAFES

Els arrestats es feien passar per entitats bancàries i usaven tècniques com el 'smishing' i el 'vishing'

La Guàrdia Civil ha detingut 30 persones i n’ha investigat una altra a les províncies de Tarragona i Barcelona com a presumptes autores de diverses ciberestafes amb les quals haurien aconseguit prop de 90.000 euros. L’operació, anomenada Bartarra, es va iniciar a Cantàbria arran de diverses denúncies presentades per persones afectades, i ha permès desmantellar una

xarxa organitzada dedicada a enganyar víctimes d’arreu de l’Estat.

Segons ha informat l’Institut Armat, la major part dels arrestats —24 dels detinguts i l’investigat— haurien participat en fraus coneguts com a smishing i vishing, modalitats de suplantació d’identitat bancària. Les víctimes rebien missatges de text que aparentment provenien del seu banc i que alertaven d’un problema amb la banca digital. A través d’un enllaç fals, els estafadors aconseguien les dades personals i posteriorment, mitjançant una trucada telefònica, els demanaven un codi de verificació amb el qual feien transferències al seu favor.

EL RESTAURANT QUE TRIOMFA A TARRAGONA: UN EXCAMIONER CONVERTEIX ELS SEUS ENTREPANS EN UN ÈXIT VIRAL

Des de la seva obertura, el local ha anat guanyant popularitat entre els tarragonins, que valoren tant la qualitat del producte com l’atenció del propietari

El local “Los Bocatas de Nico” s’ha convertit en un dels nous punts gastronòmics més comentats de Tarragona. El seu fundador, conegut simplement com a Nico, és un excamioner que ha deixat enrere la carretera per obrir un bar d’entrepans i tapes amb una oferta senzilla però de qualitat. Ubicat al carrer Ramón y Cajal, número 57, el local ha captat l’atenció tant dels veïns com de milers d’usuaris a les xarxes socials, gràcies al seu contingut sobre emprenedoria, gastronomia i superació personal.

Nico va treballar durant anys com a camioner i soldador abans de decidir fer un canvi de vida. “Vaig arribar a un punt en què necessitava fer alguna cosa que fos meva”, explica. Durant la pandèmia, va començar a fer directes a TikTok men -

tre sopava a la cabina del camió, fet que li va permetre connectar amb milers de persones i acumular una àmplia comunitat de seguidors. Un comentari en un d’aquests vídeos el va portar a llegir el llibre Padre rico, padre pobre, que —segons diu— li va fer veure la possibilitat d’emprendre. Així doncs, va decidir invertir els seus estalvis en la que seria una nova etapa professional, i obrir un local dedicat als entrepans.

L’autoescola Nico celebra el seu 10è aniversari regalant-te 2 classes de pràctica si et matricules aquest setembre.

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana. C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com

El

Tarragona, clau en la transició energètica europea

Port vol

constituir-se com un

hub de muntatge i logística de l’eòlica marina flotant gràcies al seu enclavament i el know-how

Adrià Miró Canturri

El Port de Tarragona busca ser un actor clau en l’engranatge de la transició energètica a Europa i constituir se com un hub per al muntatge i la logística de l’eòlica marina flotant. Es tracta d’un camp que ha de començar a créixer en els pròxims anys en tota la Mediterrània i Tarragona està a la ‘pole position’ per liderar-lo amb visió de país.

Actualment, els mars del nord d’Europa ja disposen de centenars de turbines marines fixes, però, en el cas del mar Mediterrani, les seves característiques obliguen a apostar per aerogeneradors marins flotants com l’opció més viable. De fet, pròximament es licitaran els parcs del Golf de Lleó i el Golf de Roses, mentre que els parcs italians de les illes de Sarde -

nya i Sicília han d’iniciar les instal· lacions entre 2028 i 2029.

PER QUÈ TARRAGONA?

El ‘boom’ d’aquesta font d’energia arriba en el moment idoni pel Port de Tarragona. En el seu cas, fa temps que s’està posicionant per ser ne un hub punter, tot aprofitant el potencial de les seves instal lacions projectades i el know-how del territori.

Les característiques del mar Mediterrani obliguen a apostar per aerogeneradors marins flotants com l’opció més viable

Amb aquest objectiu en el punt de mira, el Port està impulsant l’ampliació del moll de Balears,

té previst que els molls adossats del futur contradic de Ponent acullin aquesta mena d’activitats i la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) s’erigeix en l’espai idoni per a acollir empreses del sector. Amb l’ampliació del moll de Balears projectada pel 2028 i el contradic de Ponent enllestit el 2030, els tempos s’alineen amb les previsions d’Europa en l’àmbit de l’eòlica marina.

A banda de les instal lacions, el Port de Tarragona també es troba en una ubicació geogràfica pròxima a les futures instal lacions eòliques de la Mediterrània, cosa que permet reduir costos i guanyar competitivitat. “Estem molt ben posicionats, gràcies a la nostra ubicació, però també gràcies a les característiques del Port pel que fa al calat i als futurs espais que s’estan projectant per a acollir

2025 2000

Activitat pedagògica entorn el món de la mar per a centres educatius i públic familiar.

DIDÀCTICA PATRIMONI

Connectar el passat amb el present per preservar la identitat cultural del patrimoni marítim i portuari de la ciutat.

EXPERIÈNCIA

Explorar amb elements interactius i immersius el port, la pesca, el comerç, l’esport nàutic i altres activitats marítimes.

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA Moll de Costa, s/n

aquesta nova activitat”, assegura el president de l’Autoritat Portuària (APT), Santiago J. Castellà.

DIMENSIÓ DE PAÍS

Sumat a les característiques del Port, al projecte ara se li afegeix el suport de la Generalitat de Catalunya, fent que una de les línies estratègiques de l’APT assoleixi dimensió de país.

“El Port de Tarragona posa a disposició del país el seu ampli historial com a operador logística estratègic a escala europea. Aquest caràcter permet que el Govern de Catalunya impulsi aquesta infraestructura com a pol de fabricació i muntatge d’aerogeneradors marins flotants d’alt respecte amb els paisatges”, va anunciar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, aquest passat juny.

Per la seva banda, Santiago J. Castellà també va valorar l’aliança com una “oportunitat per liderar un projecte de país que impulsarà la reindustrialització” i que reforçarà la posició del Port com

“Estem molt ben posicionats, gràcies a la nostra ubicació, però també gràcies a les característiques del Port pel que fa al calat i als futurs espais que s’estan projectant per a acollir aquesta nova activitat”

a “actor logístic clau a nivell europeu”.

EL PORT MARCA PERFIL

Immersos en aquest objectiu, el passat mes d’octubre el Port de Tarragona va esdevenir epicentre del debat sobre l’eòlica marina flotant a Catalunya amb el Fòrum CATFLOWE. La trobada va acollir més de 200 persones interessades en el present i el futur del sector i les jornades van ser l’oportunitat per confirmar el lideratge del Port.

A més, el fòrum ha evidenciat l’existència d’un teixit productiu i tecnològic competitiu a l’espera de concrecions en el calendari i en el marc regulador. Segons el president de l’APT, “Catalunya té nom propi en el debat mundial de l’eòlica marina i tenim un teixit empresarial ben posicionat per aprofitar aquesta oportunitat” Els passos que es facin en els pròxims anys seran claus per col locar Tarragona al centre de l’expansió de l’eòlica marina flotant a Europa.

Octavi Roig, la carta per aconseguir l’èxit empresarial

Diagnòstics personalitzats, revisió de processos, disseny de plans estratègics i acompanyament en la seva aplicació: Octavi Roig ofereix eines per donar-li la volta al teu negoci

Redacció

Moltes empreses saben què volen, però no com arribar hi. Un problema que, si no es tracta a temps, corre el risc d’enquistar se i empitjorar. Per revertir ho, Octavi Roig es presenta com un consultor capaç de gestar fulls de ruta clars, executar los i convertir la tecnologia en el millor aliat de qualsevol negoci.

Resumidament, la seva tasca se centra rendibilitzar les empreses i sobretot estalviar els mals de cap que acostumen a comportar moltes d’elles. Per fer ho, analitza de manera personalitzada el negoci en qüestió i busca quins apartats podrien millorar-se. Anàlisis de

rendibilitat, estructura de costos, millora dels marges de preu, organització interna, eines digitals per optimitzar el temps... Tots elements indispensables en la diagnosi d’Octavi Roig. En definitiva, és com un metge d’empresa que, quan el pacient esternuda, hi posa remei abans que aquesta empresa emmalalteixi encara més.

APLICACIÓ PRÀCTICA

Una de les claus del procés és que l’objectiu final no és desenvolupar un informe que probablement acabarà en un calaix, sinó actuar des del vessant pràctic per prendre finalment millors decisions i aconseguir resultats reals. La seva manera de treballar és

senzilla i de la mà de l’empresa assessorada. En primer lloc, escolta quines són les principals preocupacions del client i quins aspectes li agradaria millorar. Seguidament, analitza quina és la situació de l’empresa. Com treballes amb l’equip i els clients? Quines despeses tens? Un cop totes les preguntes estiguin respostes arriba l’hora de la veritat: buscar solucions pràctiques, clares i assolibles. En aquest últim punt és indispensable la mirada de l’empresa, que marca quines són les seves prioritats i què pot ser diferencial per ells. Amb el diagnòstic fet, Octavi Roig fa un acompanyament en la seva implementació.

QUI ÉS OCTAVI ROIG?

Octavi Roig és consultor independent especialitzat en pimes, micropimes i autònoms. Treballa amb empreses a Tarragona i voltants, ajudant-les a resoldre els seus problemes diaris, prendre millors decisions i créixer de manera sostenible.

La clau de l’èxit en els seus treballs és l’experiència en diversos sectors, el desenvolupament de solucions reals més enllà de la teoria, el coneixement de l’entorn tarragoní i el tracte proper.

Contacte:

Via de l'Imperi Romà 11. Tarragona | n 636 526 591 info@octaviroigconsultor.com

Sergio Lahoz Dorante

Quin balanç es fa de la Festa al Cel, després de tant temps sense celebrar-la? El balanç és molt positiu. Després de gairebé una dècada sense fer se, hem aconseguit que la Festa al Cel torni, i això ja és tot un èxit. Feia temps que tots els aficionats a l’aviació de Catalunya demanaven que l’esdeveniment revifés, i trobar un consistori que s’atrevís a impulsar un acte d’aquesta complexitat ha estat una gran notícia. A més, Salou ha demostrat ser un lloc

DANIEL

VENTURA ,

Director de la Festa al Cel i president de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya

“De cara al 2026 volem convertir-nos en un dels millors festivals aeris d’Europa”

ideal per acollir un festival d’aquestes característiques. L’Ajuntament i els seus equips tècnics han estat a l’altura des del primer moment: estan acostumats a gestionar grans fluxos de visitants i esdeveniments d’impacte, i això s’ha notat. Hem vist és que Salou no només és una bona ubicació, sinó que té una estructura i una experiència que faciliten molt l’organització d’un festival com aquest.

Com ha rebut el públic aquesta recuperació? Amb moltíssima

il lusió. L’acollida ha estat espectacular. El dissabte hi va haver moments de col lapse de gent, i el diumenge, les xarxes socials anaven plenes de vídeos i fotografies. És cert que sempre hi ha algú que no sap exactament què està passant i se sorprèn de veure avions al cel, però la gran majoria de comentaris han estat d’entusiasme. També vam quedar molt satisfets amb l’espectacle nocturn de dissabte, fet conjuntament amb Port Aventura.

A qui va dirigida la Festa al Cel? A tothom. És un festival familiar, pensat tant per a aficionats a l’aviació com per a qualsevol persona amb curiositat o ganes de gaudir d’un espectacle únic. Tot i que parlem d’un esdeveniment lúdic, la Festa al Cel té una vocació divulgativa molt clara i vol apropar l’aviació a la ciutadania. Encara hi ha molts tòpics que envolten aquest món: que és una activitat elitista, llunyana, o reservada a uns pocs. I no és cert. L’aviació pot ser una afició o una professió perfectament assequible i nosaltres volem trencar amb aquesta idea.

A Catalunya sempre ha agra-

dat. Sí, hi ha un component històric. Catalunya va ser un dels grans pols industrials aeronàutics del sud d’Europa a principis del segle XX. Moltes de les empreses que avui formen part de la indústria aeronàutica espanyola van néixer al voltant de Barcelona. La Festa al Cel vol reivindicar aquest llegat i fer que la gent torni a sentir l’aviació com una cosa pròpia. A més, aquí hi ha una cultura molt arrelada del motor (cotxes i motos) i creiem que l’aviació pot ser una extensió natural d’aquesta passió. L’objectiu és que la gent perdi la por, s’acosti als aeroports, conegui aquest món i, potser, desperti vocacions. Tothom pot trobar hi el seu espai.

“És un festival familiar, pensat tant per a aficionats a l’aviació com per a qualsevol persona amb curiositat o ganes de gaudir d’un espectacle únic”

Creu que encara es pot cridar més l’atenció del públic? Sí. Encara hi ha molta feina per fer. El món de l’aviació té un gran atractiu, però cal explicar lo millor i fer lo més visible. Des de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya treballem precisament en això, en mostrar que aquest sector no és elitista. Hi ha molts camins per participar hi sense grans costos. Per exemple, al nostre parc hi ha voluntaris que dediquen els caps de setmana a restaurar avions històrics o a fer visites guiades. És una

manera accessible i apassionant d’entrar en contacte amb aquest univers. També cal entendre l’aviació com a part de la nostra identitat cultural.

Tot apunta que la Festa seguirà a Salou. Ho poden confirmar? Sí, ja està confirmat. La propera edició se celebrarà del 18 al 20 de setembre. Crec que podem afirmar que aquest any hem fet el millor festival aeri d’Espanya. Potser no el més gran aquest títol podria correspondre a Aire 25, a San Javier , però sí el més complet i equilibrat en termes d’espectacle i diversitat. De cara a 2026, l’objectiu és convertir nos en un dels millors festivals aeris d’Europa. De fet, ja aquest any vam detectar visitants que havien vingut expressament del Regne Unit per coincidir amb la Festa.

Enguany s’ha comptat amb l’Eurofighter i l’F-18. Què ha representat? Ha estat un dels punts forts del festival. Els militars són, sense dubte, el reclam més potent per al gran públic. La seva potència, el soroll, la vibració… són una experiència sensorial que impressiona tothom. Però també som conscients que no tot pot ser soroll i potència. Si només hi hagués avions militars, tot semblaria el mateix. Per això busquem varietat: avions històrics, civils, acrobàtics, avions de rescat… I sobretot, expliquem la història que hi ha darrere de cada exhibició. No es tracta només de veure avions volant, sinó d’entendre què fan, per què són importants i quina tasca fan al servei de

la societat. El festival vol ser un aparador complet del món de l’aviació, no només un espectacle visual.

La formació Mirlo ha estat present. Comptareu amb ells en futures edicions? Probablement sí. La Mirlo és una formació molt estimada i, a més, és actualment l’única patrulla civil d’acrobàcia que fa espectacles de manera continuada a Espanya. Aquest any, el suport de l’Exèrcit de l’Aire ha estat fonamental. Hem comptat fins i tot amb la presència del cap de l’Estat Major de l’Aire, cosa que demostra la importància que el festival comença a tenir dins del calendari aeronàutic. Per a les properes edicions, estem treballant perquè hi hagi alguna sorpresa, potser amb Mirlo o amb noves formacions. El públic s’ho mereix, i l’objectiu és continuar creixent.

Podrem veure patrulles o formacions internacionals, com la Frecce Tricolori? Sí, és una possibilitat real. Enguany, la coincidència amb el festival Aire 25 va dificultar la participació de patrulles estrangeres, ja que totes estaven concentrades en aquell esdeveniment. L’any vinent, però, tindrem més marge i estem ja en converses amb grups de França, el Regne Unit, Polònia i Letònia. Si tot va bé, la Festa al Cel 2026 comptarà amb una representació internacional de primer nivell.

Es podrà arribar a repetir una

edició com la del 2010? Això és exactament el que ens proposem. El públic ja ha demostrat que hi ha interès: aquest any vam superar les 300.000 persones. I tot i que diumenge la previsió meteorològica anunciava pluja, les platges estaven plenes. El dissabte, fins i tot, es van produir retencions a l’AP 7 des de Reus. És evident que l’atracció hi és. Ara el repte és millorar la logística, els accessos i els serveis per garantir una experiència còmoda per a tothom. Pel que fa al format, mantindrem unes quatre hores de festival cada dia, que és una durada equilibrada, i ampliarem la diversitat d’actuacions.

“Aquest any vam superar les 300.000 persones. I tot i que diumenge la previsió meteorològica anunciava pluja”

Què ha suposat per a vosaltres comptar amb Cástor Fantoba? Ha estat un autèntic luxe. Cástor Fantoba és un dels millors pilots acrobàtics del món, i ha estat clau per consolidar aquesta disciplina a Espanya. No només ha competit al més alt nivell, sinó que ha impulsat iniciatives per mantenir viva l’acrobàcia esportiva, com la Copa Triangular, que va crear quan no es podia celebrar el Campionat d’Espanya. Gràcies a ell, molts pilots joves han seguit el seu exemple i avui tenim una generació de competidors que situen Espanya al

panorama internacional. Per a nosaltres, la seva presència a la Festa al Cel no és només un atractiu per al públic, sinó també un reconeixement a tota la feina que ha fet pel món aeronàutic.

S’ha pensat organitzar un esdeveniment paral· lel, com la Red Bull Air Race? És una idea atractiva, però complicada de portar a la pràctica per qüestions legals i logístiques. Quan es fa un festival sobre el mar, cal desplegar un dispositiu de seguretat i salvament molt complex i costós. Tot i això, volem que la Festa al Cel no sigui només un cap de setmana, sinó una setmana sencera d’activitats. Potser no hi haurà avions volant cada dia, però sí accions a terra: tallers, exposicions, concerts, simuladors, carreres de drons indoor, carpes d’aeroclubs, universitats i fundacions… No podem fer portes obertes a l’aeroport de Reus, perquè és internacional i està operatiu, però sí que podem portar l’aviació cap a la gent, i això és exactament el que farem.

Assegurança obligatòria per a patinets elèctrics: entra en vigor el 2026

La popularitat dels patinets elèctrics ha transformat la mobilitat urbana, però també ha generat reptes nous en matèria de seguretat i responsabilitat civil

Redacció

Per respondre a aquesta realitat, la Llei 5/2025, de 24 de juliol, estableix que a partir del 2 de gener de 2026 tots els patinets elèctrics hauran de comptar amb una assegurança de responsabilitat civil obligatòria.

PER QUÈ AQUESTA MESURA?

L'objectiu és protegir les víctimes d'accidents provocats per vehicles de mobilitat personal (VMP) i garantir que els danys personals o materials quedin coberts per una assegurança, com passa

amb cotxes o motos.

A QUINS PATINETS AFECTA?

La norma s'aplicarà principalment als patinets elèctrics capaços de superar els 25 km/h o els 250 W de potència, així com als usats amb fins professionals o turístics. Els models més petits podrien quedar exempts, encara que es recomana assegurar los tots per precaució.

COBERTURES

Circular sense assegurança a partir del 2 de gener del 2026 suposarà una infracció

UN

PAS CAP A LA RESPONSABILITAT

Circular sense assegurança a partir del 2 de gener del 2026 suposarà una infracció. Però, més enllà de la sanció, disposar d'una assegurança és una mostra de responsabilitat i civisme, clau per a una mobilitat segura i sostenible.

L'assegurança obligatòria cobrirà els danys a tercers, i les asseguradores oferiran garanties opcionals com ara robatori, defensa jurídica o assistència en viatge.

VALLVÉ

Corredores de Seguros

Desde 1912 4a generació. Des de 1912 al servei de Tarragona

Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona!

Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats.

T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem!

Augusta Car

Ctra. València , Km. 224

Tarragona T. 977 55 24 14 www.augustacar.es

Allotjament al centre de la ciutat amb TGNA

Tarragona

Apartaments

Redacció

Tarragona emergeix com una destinació ideal per a aquells que busquen la combinació perfecta entre un patrimoni històric, cultural i enoturístic inigualable. La capital de la Costa Daurada destaca per la seva capacitat de fusionar magistralment el seu passat romà amb l’essència de la vida mediterrània actual.

Enguany, Tarragona celebra els 25 anys de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. És un bon moment per conèixer Tàrraco de la mà dels guies turístics d’Itinere, passejar per un centre urbà obert i comercial, descobrir el lligam enogastronòmic del romesco i el vi amb el celler Mas Vicenç i, ben aviat, endinsar se en l’esperit nadalenc a la plaça Corsini i la Rambla Nova de Tarragona.

En aquest escenari, TGNA Tarragona Apartaments, Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) que gestiona 88 apartaments de curta i llarga estada al centre de la ciutat, aposta per qualitat, neteja professi-

onal i hospitalitat tarragonina. El seu lema, “A Tarragona, com a casa".

LLOGUER A TARRAGONA PER A EMPRESES I PROFESSIONALS

TGNA Tarragona Apartaments s’ha consolidat com la referència en lloguer de llarga estada a Tarragona inferior a un any per a professionals i empreses. Els 88 apartaments ubicats al centre de la ciutat –entre Rambla Nova, plaça Corsini, Roger de Llúria, Cervantes i Reial– ofereixen una atenció personalitzada.

La proximitat a la indústria petroquímica i al Port de Tarragona facilita els desplaçaments diaris dels professionals que busquen un bon servei i tranquil litat.

A tall d’exemple, la Franz Schubert Filarmonia, que ha iniciat la seva 20a temporada simfònica de con-

certs a Catalunya i 13a a Tarragona. L’orquestra ha triat TGNA Reding 22 per a la seva llarga estada a Tarragona i actuarà fins al juny del 2026 al Teatre Tarragona, ben a prop de TGNA Llúria 11 i TGNA Rambla 68.

RANKLEAN: NETEJA

INTEL · LIGENT DEL TEU APARTAMENT

TGNA Tarragona Apartaments ha desenvolupat Ranklean, una aplicació amb intel· ligència artificial que implementa control intel· ligent de neteja i ordre en els seus allotjaments.

Amb Ranklean, l’hoste fa fotos de l’apartament abans de marxar i les puja a l’app. Aquesta genera automàticament un informe amb evidència fotogràfica i una valoració objectiva. Si l’espai queda net i ordenat, s’activa un descompte transferible a la persona que vulgui per a la propera reserva. Si el client prefereix no aprofitar lo, el personal de neteja rep una bonificació.

Aquesta nova eina de TGNA Tarragona Apartaments ha estat finançat pel projecte RESETTING (programa COSME de la Unió Europea) i per les ajudes de digitalització Última Milla de la Secretaría de Estado de Turismo (SEGITTUR), en el marc del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia.

Amb Ranklean, TGNA Tarragona Apartaments es posiciona com a referent en gestió turística, digital i sostenible a la capital de la Costa Daurada.

TARRAGONA

SORPRESA AMB ELS PISOS TURÍSTICS DE TARRAGONA: EL 25% DE LES LLICÈNCIES REVISADES TENEN IRREGULARITATS

En el primer cribratge s'han inspeccionat 200 de les 2.100 existents i han detectat possibles incompliments en 52

Tarragona posa xifres al desordre dels pisos turístics. Una revisió aleatòria de 200 de les 2.100 llicències d’habitatge d’ús turístic (HUT) ha destapat que 52 immobles no exercien l’activitat: 32 ja han estat revocats, 14 estan en al legacions i la resta esperen notificació. El cribratge, acordat en el pacte pressupostari PSC–En Comú Podem de 2023 i previ al futur Pla Especial, ha “sorprès” els serveis municipals, que situen en més del 25% les irregularitats.

Les irregularitats s'han detectat gràcies a les inspeccions de l'equip de llicències de

l'Ajuntament entre el 15 d'abril i el 7 d'octubre. Legalment, si no s'exerceix l'activitat de pis turístic, el consistori té la potestat de donar de baixa la llicència. Concretament, la llei preveu que l'administració pot inhabilitar una activitat si no s'ha iniciat en els primers tres mesos o bé si s'ha interromput durant més de sis mesos consecutius. Per conèixer si algú hi ha viscut de manera habitual els inspectors han utilitzat el padró municipal. Més enllà d'aquestes 200 inspeccions, l'Ajuntament espera revisar les 2.100 llicències a la ciutat i reclama la implicació de la Generalitat.

TARRAGONA INCORPORA TRES MURALS NOUS INSPIRATS EN EL PATRIMONI ROMÀ

La iniciativa s’emmarca en la celebració de Tarraco25 i del Festival Grafftech

Sota el nom de Grafftech, s'han presentat tres treballs d’art mural nous que ja llueixen a tres espais de la ciutat transformats amb grans murals inspirats en el patrimoni i el món romà. Aquesta proposta, de la mà de Jaume Junque i el seu equip, fundador i director de Grafftech Fest, “transforma espais urbans en experiències artístiques i de tecnologia immersiva amb l’objectiu de dignificar tres indrets de la ciutat, combinant art, cultura i noves tecnologies” ha explicat l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, aquest matí durant una visita als nous murals. “Amb el Grafftech la ciutat de Tarragona no només exhibeix el seu patrimoni, sinó que el fa viure i reviure a través de l’art urbà, la tecnologia i la força de la seva història”, ha apuntat l’alcalde.

La proposta del Festival Grafftech inclou la realització d’aquests tres grans murals, tots vinculats al patrimoni i la identitat de Tarragona. Tots els murals incorporen realitat augmentada en 3D, que permet veure

com les figures cobren vida i interactuen amb els visitants, creant una experiència cultural immersiva i única al món. La seva

ubicació són el Parc Francolí, el Centre Cívic de Sant Salvador i l’Institut de Serveis Socials de Torreforta.

El Tour 2026 mostrarà l’encant de Tarragona

El recorregut de sis quilòmetres pel centre de la ciutat donarà a conèixer les principals rambles i els monuments més emblemàtics

Adrià Miró Canturri

Tarragona ja compta els dies per acollir Tour de França 2026. El pròxim cinc de juliol la ciutat serà l'escenari de la sortida de la segona etapa, emmarcada dins del Grand Départ de Barcelona. Els ciclistes recorreran sis quilòmetres del municipi, mostrant els seus principals atractius patrimonials, passarà per tota la Costa Daurada i tancarà els 184 quilòmetres d'etapa a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. El pas del Tour per Tarragona era un dels secrets més ben guardats, tot i que ja s'havien donat pistes de quins eren els espais que l'Ajuntament volia fer lluir. Ara el ministeri s'ha resolt i els tarragonins ja coneixem per quins racons de la ciutat passarà l'etapa. Amb una

audiència potencial de 12 milions, s'espera que per Tarragona aplegui entre 50 mil i 80 mil persones atretes per l'esdeveniment.

“Serà un esdeveniment que projectarà Tarragona al món. Es convertirà en una finestra oberta al planeta”

LES RAMBLES I EL PATRIMONI ROMÀ

La sortida de la segona etapa serà des de la Rambla Francesc Macià, a tocar de la plaça de les Corts Catalanes. Aquesta serà la primera de les diverses rambles que recorreran els ciclistes. Juntament amb ella, recorreran tam-

bé la Rambla Lluís Companys i la Rambla Nova, deixant enrere la plaça Imperial Tàrraco, la Font del Centenari, el monument dels castellers i el Balcó del Mediterrani. Des de dalt de la Rambla Nova, els ciclistes baixaran fins a Pau Casals per continuar pel carrer Reina Maria Cristina fins a l'avinguda Catalunya. A continuació, baixaran per la via de l'imperi i pedalaran per la Rambla Vella per tancar el seu pas per Tarragona amb la Via Augusta. En aquest tram final, passaran per davant del Circ i l'Amfiteatre, els dos monuments romans més emblemàtics de la ciutat.

"Serà un esdeveniment que projectarà Tarragona al món. Es convertirà en una finestra oberta al planeta", destaca l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

TARRAGONA,SORTIDADEL’ETAPA2

Diumenge 5 de juliol

Recorregut de 182,4 km: Tarragona - Barcelona

Per la seva banda, el president del Patronat de Turisme de la Diputació, Enric Adell, assegura que es tracta "d'una fita històrica sense precedents" per a tota la demarcació, mentre que la representant territorial de l'Esport al territori, Estefania Serrano, afirma que té "la plena convicció que Tarragona està preparada"

En el recorregut fins a Montjuïc, passaran per diversos punts de la província: Riera de Gaià, Altafulla, Torredembarra, la Pobla de Montornès, Creixell, Roda de Berà, el Vendrell, Calafell i Cunit. Un total de 38,18 quilòmetres de carretera que se sumen als 6 que transcorren pel centre de la ciutat de Tarragona.

PARC DEL FRANCOLÍ, CENTRE NEURÀLGIC

La sortida de la segona etapa a Tarragona generarà un operatiu logístic sense precedents a la ciutat. El Parc del Francolí serà el centre neuràlgic de l’organització

MAR MEDITERRANI

i albergarà el Fan Park Oficial del Tour de França, uns espais que ocuparan un total de 47.904 metres quadrats.

El Village, de més de 4.000 metres quadrats, s’ubicarà a la zona de les grades del Parc del Francolí i és aquí on també s’ubicarà l’escenari des d’on, tres hores abans de la sortida, s’oferiran diversos espectacles.

L’àrea destinada al públic ocuparà un espai de prop de 12.000 metres quadrats i estarà delimitada per part del carrer de l’Arquebisbe Josep Pont i Gol i altres carrers de l’entorn. Entre altres espais, també hi haurà una àrea de més de 9.000 metres quadrats que s’utilitzarà d’aparcament per a la caravana publi-

citària (amb uns 150 vehicles).

113 EDICIONS

La de l'any vinent serà la 113a edició del Tour de França, en la qual hi participaran 23 equips i es recorreran 21 etapes que completaran un recorregut de 3.333 quilòmetres.

Amb l'objectiu d'involucrar a tota la ciutat amb aquest gran esdeveniment, des de diferents àrees municipals es duran a terme diverses activitats i accions relacionades amb el món de la bicicleta.

BARCELONA

Vilanova i la Geltrú

Olesa de Bonesvalls

TARRAGONA

Sortida

Torredembarra Monnars

Creixell

Coma-ruga

El Vendrell

Calafell Cunit Cubelles

Sitges Garraf

Castelldefels

Begues

Viladecans

Vallirana SANT FELIU DE LLOBREGAT Cervelló

Molins de Rei

BARCELONA Arribada

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès

Implant + corona de Zirconi

890€

Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€

Ús de làser de diode

Càrrega immediata descompte de 1.000€

Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

TARRAGONÈS

AMPLIARAN MAS D'ENRIC PER SUMAR-HI 256 PLACES PER AFRONTAR L'INCREMENT DE RECLUSOS DE TOT CATALUNYA

Segons el calendari previst, les obres començaran a partir de l’any vinent, i les noves places estaran disponibles el 2028

El Departament de Justícia construirà dos mòduls nous a la presó de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), amb una capacitat total de 256 places per a interns. L’objectiu és donar resposta al creixement “exponencial” de la població penitenciària i evitar un escenari de saturació del sistema. Segons el calendari previst, les obres començaran a partir de l’any vinent (2026) i les noves places estaran disponibles el 2028, dins del Pla Integral de legislatura de Justícia en l’àmbit penitenciari.

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha explicat que el dèficit de capacitat es concentra en homes adults en règim ordinari, fet que fa “necessari” incrementar places. Mas d’Enric s’ha escollit perquè dins el perímetre del centre hi ha espai i capacitat per ampliar. Els dos nous mòduls —128 places cadascun— es faran amb mètode industrialitzat per escurçar terminis i s’ubicaran en un espai ara en desús, un antic camp de futbol

EL SEBASTIÀ I LA ROSITA, NOUS CAPGROSSOS DEL SEGUICI FESTIU DE CONSTANTÍ

Durant l’acte del bateig es van presentar en societat i es van donar a conèixer els noms escollits per votació popular

Constantí ha presentat els Durant l’acte del bateig, que es va celebrar a la plaça de les Escoles Velles, es van presentar en societat i es van donar a conèixer els noms escollits per votació popular, Sebastià i Rosita.

Aquests dos nous capgrossos, que seran portats i custodiats per Les Forques Teatre, l’Associació d’Amics del Teatre de Constantí, volen retre homenatge a les arrels profundament pageses del poble i al seu llegat rural, quan Constantí era una població eminentment agrícola i els camps de cultiu dibuixaven el paisatpaisatge, marcaven el ritme de les estacions i les famílies treballaven plegades a les terres i cultius.

L'artista que ha fet els nous capgrossos ha estat el mestre artesà Joan Miró i Oró, amb una àmplia trajectòria com a mestre constructor de gegants, bestiari popular i imatgeria festiva, i que ja va ser l’encarregat de fabricar la nova Dragonina,va remodelar els gegants Peret i Tecleta, i va elaborar els Mestres gegantons i el Lleó de Constantí.

AL NOVEMBRE, COMENÇA LA MÀGIA NADALENCA AL MORELL

L’encesa

Un any més, i després de les 13.000 persones que van visitar el Morell en l’última edició, el municipi del Tarragonès es prepara per donar el tret de sortida a les festes de Nadal. De moment, cal marcar se al calendari el dijous 27 de novembre, perquè hi haurà l’encesa de llums, i els dies 28, 29 i 30, en què es durà a terme la Fira de Nadal amb activitats per a tota la família.

L’edició passada va superar totes les expectatives i es va consolidar com un esdeveniment de referència a la comarca. L’alcalde morellenc, Eloi Calbet , va afirmar que “l’afluència de públic ha estat espectacular, estem molt satisfets amb la participació i l’ambient que s’ha viscut, any rere any arriba a més gent i les sensacions són molt positives”. L’objectiu d’aquest 2025 és mantenir el reclam, amb activitats com els tallers infantils, els concerts o la pista de gel sintètica.

Deixa’t aconsellar per experts i encertaràs amb el que més et convé

• Electrodomèstics

• Porters automàtics

• Vídeo porters

• Sintonització de canals

• Circuits tancats de vídeovigilància

Encerta-la també amb el teu regal de Nadal

El New Art Centre de Reus consolida la ciutat com a referent de l’art tecnològic

Hi ha 700 m² de sales d'exposició, 500 m² de tallers i 1500 m² de magatzem

Sergio Lahoz Dorante

El New Art Centre de Reus obre les seves portes amb la inauguració de l’exposició Hello World!, una mostra que ha recorregut seixanta anys d’art tecnològic a través de 27 obres de la New Art Collection abans coneguda com a BEEP Collection . L’equipament, de més de 3.000 m², ha consolidat dues dècades de trajectòria de la New Art Foundation en la producció, conservació i difusió de l’art tecnològic.

El centre, inspirat en models europeus com el Schaulager de Basilea o el Depot Boijmans Van Beuningen de Rotterdam, ha nascut amb la voluntat de ser un espai viu on la recerca, la creació i la conservació convisquin i es retroalimentin.

“El New Art Centre és un organisme viu que estableix un nou model de relació entre art, ciència i tecnologia”, han destacat els seus responsables.

UN PROJECTE DE LLARG

RECORREGUT

Durant la roda de premsa, el president de la fundació ha subratllat que el projecte és fruit de la “generositat” de les institucions públiques i del suport del patronat, empreses i particulars que hi han confiat “des del minut zero”. La Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Reus, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura han estat assenyalats com a socis clau. També s’ha remarcat la implicació del teixit empresarial a través

de fórmules de mecenatge i micro mecenatge, així com la participació activa d’un equip professional amb “una forta vocació de servei a la societat”

REUS, CAPITAL DE L’ART

TECNOLÒGIC

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha remarcat que l’equipament “és una joia que ens situa com a referent europeu i mundial”, i ha destacat que l’experiència de visita “és impactant i alhora emocional, perquè l’espectador esdevé part de l’obra mateixa”

Per la seva banda, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha assenyalat que el centre no només ha enfortit la identitat cultural del territori, sinó que també esdevé

“un motor de dinamització econòmica i social” a través de la indústria cultural i creativa.

UN CENTRE AMB VOCACIÓ INTERNACIONAL

El New Art Centre ha obert amb sales d’exposicions, tallers, laboratoris i un magatzem especialitzat en la conservació d’obres tecnològiques. L’espai també s’ha presentat com un pol d’atracció per a artistes, investigadors i públic internacional, amb col laboracions amb institucions com Ars Electronica (Linz) o el VITUS de Rotterdam. Amb aquesta inauguració, Reus

SERVEIS DEL NEW ART CENTRE DE REUS A DISPOSICIÓ DE LA COMUNITAT ARTÍSTICA

• Custòdia, conservació i restauració: Espais especialitzats per preservar art tecnològic i digital, amb protocols de conservació, catalogació i restauració avançats.

• Producció: Suport a la concepció i creació d'obres d'art tecnològic i digital, residències de producció i programes d'hibridació entre art, ciència i tecnologia.

• Exposicions: Organització d'exposicions pròpies, cessió d'obres de la col lecció i serveis d'instal lació i posada a punt d'obres externes.

• Expertise museístic: Direcció i coordinació artística, assistència tècnica, automatització d'exposicions, assessorament en tecnologia museística i dotació tecnològica.

• Visites al New Art Centre: Programes pilot de visites culturals, educatives i socials que introdueixen el públic a l'art digital i tecno-

ha consolidat la seva posició en el mapa europeu de l’art tecnològic, mentre que Catalunya ha reforçat el seu paper com a pol d’innovació cultural i científica.

Reunirà obres d’artistes de renom internacional i proposarà un recorregut per la història de l’art tecnològic, nascut amb l’arribada de la computació ara fa prop de set dècades. La nau principal, de 3.000 metres quadrats, es complementarà amb una zona exterior que l’Ajuntament de Reus està tramitant cedir. Aquest espai acollirà exposicions a l’aire lliure, un jardí amb espècies autòctones i un aparcament, tot deixant oberta la possibilitat de reservar superfície per a futures ampliacions. L’objectiu és consolidar un gran pol cultural als afores de Reus, inspirat en el model dels grans museus internacionals: un espai on participar en tallers, conferències i visites guiades, o bé gaudir simplement d’un passeig entre obres d’art a l’aire lliure.

El centre, inspirat en models europeus, ha nascut amb la voluntat de ser un espai viu on la recerca, la creació i la conservació convisquin i es retroalimentin

L'EXPOSICIÓ INAUGURAL: HELLO WORLD!

Hello World! és una frase emblemàtica al món de la informàtica i la programació. Es refereix a l'exemple més bàsic que es fa servir per demostrar que un llenguatge de programació funciona correctament. Generalment, el programa només imprimeix o mostra el text

Hello World! en pantalla; i és així com aquesta primera exposició del New Art Centre ret homenatge al llenguatge dels ordinadors, en una exposició viva i dinàmica, que evoluciona en funció dels processos interns del Centre: restauracions, noves produccions i obres acollides. D'aquesta manera, el visitant participa activament en una experiència única on sales d’exposició, laboratoris i magatzems formen part del circuit expositiu i interactuen constantment.

Hello World! és un recorregut per seixanta anys de vida de l'art tecnològic a través de més de 27 obres de la New Art Collection. Aquesta primera exposició no només és un diàleg intergeneracional entre diversos artistes de la col lecció, sinó també entre figures clau de l'art digital; un reflex, a més, de l'avenç inqüestionable de la tecnologia a la societat.

L’AJUNTAMENT PRESENTA UN PRESSUPOST DE 224M D'EUROS "PER TRANSFORMAR LA VIDA DE LES PERSONES

L’Ajuntament de Reus ha aprovat aquest octubre el pressupost i el Pla d’Inversions per al 2026. Els comptes ascendeixen a 224,19 M€ (Ajuntament, organismes i empreses) i preveuen creixement a totes les àrees, amb l’accent posat en la reducció de desigualtats, l’atenció a la vulnerabilitat, l’espai públic, el transport i l’habitatge, així com la sostenibilitat.

Amb aquests comptes, el govern de Sandra Guaita pretén reduir les desigualtats socials, generar i mantenir un espai públic de qualitat, enfortir el teixit del transport públic i apostar per l'habitatge assequible.

ADJUDICADES LES OBRES DE LA NOVA

INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA A L’ESCOLA LA VITXETA

L’Ajuntament continua amb el desplegament de noves instal lacions solars fotovoltaiques als centres educatius de la ciutat

Recentment s’ha adjudicat a l’empresa Soletec Proyectos e Instalaciones, per un import de 74.542, 62 euros (IVA inclòs), les obres de la nova instal· lació solar fotovoltaica que s’ubicarà a la coberta de l’Escola la Vitxeta.

Aquesta instal lació comptarà amb una potència pic de 115,20 kWp i una generació anual de 158.985 kWh/any, ampliant la producció solar a l’escola, que ja comptava amb una primera instal lació de 14,8 kWp. Es preveu que l’obra es porti a terme en un termini de sis mesos.

Per la seva banda, les escoles Rubió i Ors i l’institut escola Pi del Burgar també es troben en procés d’ampliar les seves instal lacions solars fotovoltaiques. Actualment tenen el projecte redactat i estan pendents de la licitació de les obres. Aquestes instal lacions funcionaran amb règim d’autoconsum i els excedents seran gestionats per Reus Energia.

L'alcaldessa comenta que "aquest pressupost ve a transformar la vida de les persones ", pensant en "el dia a dia de les persones des que surten de casa". El pressupost preveu un Pla d’Inversions de 19,53 milions d’euros per tot el grup Ajuntament, dels quals 111,6 milions d’euros corresponen a l’Ajuntament i els 7,8 milions restants corresponen a les empreses municipals i als organismes autònoms.

La previsió és reduir el deute a 114,79 M€, respecte als 117,46 M€ d’estimació per aquest 2025. I la ràtio d’endeutament se situarà en el 57,52%, molt per sota del màxim legal permès que és del 110%.

REUS S’ADHEREIX AL PACTE NACIONAL PER LA LLENGUA

El Ple de l’Ajuntament de Reus ha aprovat la moció d’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, impulsat per la Conselleria de Política Lingüística

Amb aquest acord, la ciutat referma el seu compromís amb la promoció i l’ús social del català en tots els àmbits de la vida pública, i se suma al moviment creixent de municipis que han fet seu aquest objectiu compartit. La signatura formal de l’adhesió va tenir lloc el dijous, 23 d’octubre, a l’Ajuntament, en un acte encapçalat pel conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, i l’alcaldessa del municipi, Sandra Guaita. Aquesta adhesió s’emmarca en la iniciativa que el Govern ha posat en marxa per implicar el món local en el desplegament del Pacte Nacional per la Llengua. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el conseller Vila van adreçar recentment una carta a tots els ajuntaments de Catalunya convidant los a sumar s’hi i facilitant un model de moció per als plens municipals.

En el marc de l’acte de signatura, el conseller F. Xavier Vila, ha subratllat que “amb Reus, el Pacte Nacional per la Llengua suma una nova ciutat referent en l’àmbit cultural i social. El paper dels ajuntaments és determinant per garantir que el català continuï sent una llengua compartida, viva i útil en tots els àmbits de la vida quotidiana”

JOSEP

MANEL

SABATÉ

, Alcalde de Castellvell del Camp

“Tenim previst

començar les

obres del Celler el primer trimestre del 2026”

Entrevistem l'alcalde de Castellvell del Camp i ens explica què passarà amb els impostos, l'estat del celler i l'aposta per la cultura del municipi, entre altres temes

En quin estat es troba Castellvell? És un bon moment pel municipi? En aquests moments estem molt bé, perquè primer ens hem de basar en l’economia del municipi. L’economia està totalment sanejada i, al mateix temps, s’estan fent inversions. Tot això ho hem aconseguit en aquests sis anys que portem al govern, sense apujar cap impost. L’única cosa que vam haver d’ajustar va ser l’aigua, però ni l’IBI ni cap altra taxa s’han tocat. De fet, la pressió fiscal que tenim avui en comparació

amb quan vam entrar ha baixat gairebé cinc punts, i hem pogut fer moltes coses: des del refugi que vam rehabilitar fins al vial per a vianants que acabem d’enllestir fa pocs dies.

Comentava a l’hora de presentar pressupostos per enguany que era un pressupost expansiu. Creu que aquest any s’ha pogut millorar la qualitat de vida a Castellvell? Sí, i a més ara ja tenim allò que volíem, perquè era una demanda històrica: poder baixar caminant fins al nucli de Castellvell. El vial, que s’ha acon-

seguit després de molts anys de lluita, permet anar hi tant a peu com amb bicicleta. A més, hem habilitat una petita zona d’esbarjo amb elements de cal listènia, i acabarem de completar la amb bancs i taules de pícnic. Tot plegat ajuda a millorar la qualitat de vida i a fer que la gent se senti millor al poble.

Parlava també de continuar invertint amb unes finances sanejades. Com es fa això en un municipi petit? És complicat, però des del primer moment ens vam marcar l’objectiu de reduir el deute i invertir sense sobreendeu-

Sergio Lahoz Dorante

tar nos. L’Ajuntament, quan vam entrar, tenia crèdits oberts. Vam començar a rebaixar los i, a partir d’aquí, totes les inversions les hem fet prioritzant subvencions. Avui n’hi ha moltes, i hem sabut aprofitar les. Només fem allò que podem assumir sense comprometre el pressupost. Ara, per exemple, estem preparant els pressupostos que aprovarem al novembre, i inclouen una nova pista poliesportiva polivalent per futbol, bàsquet i altres activitats, al costat de les pistes de pàdel. També millorarem la pista actual amb

un tancament, i tenim pressupostada la remodelació del Celler, que vam adquirir fa uns anys, on volem crear una sala polivalent per a diades, música o teatre. Tot això es fa amb subvencions del PUOSC, d’ImpulsDipta i d’altres programes. Intentem aprofitar tots els recursos possibles abans de recórrer a crèdit.

Pel 2026, quan es presentaran els pressupostos? Aquest mateix novembre s’aprovaran.

Què passarà amb els impostos pel 2026 ? Seguirem igual. Mentre puguem mantenir els serveis sense augmentar impostos, no els tocarem. L’únic canvi, com a tots els municipis, serà la taxa de la brossa, perquè ens hem d’adaptar al que marca la Unió Europea: que cada ciutadà pagui segons el que genera. Però ni l’IBI ni cap altre impost s’incrementaran.

La gent ho entén, això de la brossa? Ara començarem una nova campanya informativa. Ahir mateix ens vam reunir amb l’empresa que gestiona la comunicació per explicar ho de nou. Penso que la gent ho entendrà: si durant tots aquests anys no hem apujat cap impost, és evident que no

“La pressió fiscal que tenim avui en comparació amb quan vam entrar ha baixat gairebé cinc punts”

es tracta d’una decisió municipal arbitrària, si no d’una obligació europea. A més, ja vam viure una situació semblant amb la taxa de l’aigua: vam arribar a reduir la un 19%, però després, amb la pujada generalitzada dels costos energètics, es va compensar i ara paguem un 4% més que abans. En general, la ciutadania ho entén.

Pel que fa a la recollida porta a porta, com es reflectirà en la nova taxa? Quan vam implantar el porta a porta fa tres anys, el cost del tractament de la brossa va augmentar, perquè implica més personal i més vehicles. Fins ara tothom pagava més o menys el mateix, però a partir del gener aplicarem la taxa justa: qui generi més residus pagarà més. No serà un sistema penalitzador, sinó que premiarà qui faci bé la feina. Si algú no separa correctament, tindrà una petita penalització, però serà proporcional i justa. I si veiem que el sistema no és del tot adequat, el modificarem.

El pla integral de sanejament. Quin paper juga Castellvell? Com ha de col· laborar? Actualment, estem treballant conjuntament amb Reus, que gestiona també Constantí, Almoster i Castellvell, a través d’Aigües de Reus. Estem fent l’estudi tècnic i la gestió es fa amb el suport de

l’empresa Comaigua. L’objectiu és coordinar nos bé amb els municipis veïns per millorar l’eficiència del sistema.

Les torres del Pinar. Quina informació té? Com va la redacció del projecte? Segueix el termini de 2027? Està avançant. Sabem que l’obra s’ha d’acabar a finals del 2027. Els permisos ja estan atorgats i només falta que comenci l’execució. Això sí, mai se sap exactament quan començaran: l’empresa es va comprometre a finalitzar el projecte dins del termini, però no ha fixat data d’inici. Els diners hi són i el projecte està pressupostat; enguany, de fet, ja preveiem començar a fer alguns pagaments. Estic content perquè hem arribat al punt més avançat possible, i ara ja no depèn de nosaltres. Crec sincerament que no hi ha marxa enrere. S’aconsegueix arrelar a nous residents a Castellvell amb Reus tan a prop? Sí, cada vegada més. Abans cos-

tava que la gent que venia de fora participés en la vida del poble, però això ha canviat. Un bon exemple és la biblioteca: tot i no formar part inicialment de la xarxa pública, hem aconseguit incorporar la hi i ara ofereix activitats constants, xerrades, clubs de lectura, conta contes… que atrauen famílies noves. Cada dia hi passen entre set i deu famílies, i això en un municipi de tres mil habitants és molt positiu. També hem afavorit la cohesió amb iniciatives com el vial de vianants, que permet baixar caminant al poble per participar en activitats i festes sense necessitat d’agafar el cotxe. Cada vegada hi ha més gent implicada i orgullosa de viure aquí.

“Abans costava que la gent que venia de fora participés en la vida del poble, però això ha canviat”

Com està l’antic Celler ara mateix? Una de les grans apostes culturals. La previsió és començar les obres entre gener i març del 2026 i tenir lo enllestit abans de finalitzar el 2027. No volem que quedi pendent del proper mandat. Vam renunciar a fer un auditori nou, perquè era massa costós per a un municipi petit. En lloc d’això, aprofitarem el Celler per convertir lo en un espai escènic de qualitat, amb bona sonoritat i capacitat per a concerts i representacions.

L’aposta per la cultura és molt gran. Creu que és la línia que ha de seguir sempre el municipi? Sí. Sense apujar impostos ni fer cap despesa extraordinària, hem fet una inversió important en cultura, perquè aporta un valor afegit al benestar de la gent. A més, portem ja cinc anys amb pressupostos participatius, i això també té molt valor: la ciutadania decideix en què invertir 40.000 euros anuals. Gràcies a això s’han fet actuacions com la instal lació d’un tendal automàtic al pati de l’escola per donar ombra, millores als patis infantils o l’adquisició de material per a la llar d’infants i Protecció Civil. L’últim any es van dividir els fons en dues parts, i també s’ha creat un espai de jocs al pinaret del poble, amb una gran aranya central i elements infantils. La gent demana coses quotidianes: millores per a l’escola, per als infants, pels animals… I això és una bona notícia, perquè significa que el municipi està bé i que les necessitats principals estan cobertes. També seguim millorant la via pública: asfalt, enllumenat, seguretat… En algunes zones hem instal lat fanals solars per reduir costos i garantir la il luminació sense grans obres.

ÚLTIM MES DE LA FASE 2 DE LA ZONA DE BAIXES EMISSIONS REUS

La ciutat va fer un pas endavant amb l’entrada en vigor de la Fase 2 de la Zona de Baixes Emissions (ZBE)

Aquesta mesura, que s'estén fins al 30 de novembre, contempla un període informatiu i pedagògic que prepara la ciutadania per a l’aplicació efectiva de les restriccions que començaran el proper 1 de desembre.

La Fase 2 no comporta sancions , però sí informació i conscienciació. L’Ajuntament de Reus desplega a partir d’avui una campanya per explicar qui pot circular per la ZBE, quines restriccions entraran en vigor i quines alternatives de mobilitat estan disponibles.

Aquest procés és fonamental perquè la ciutadania conegui amb antelació quines categories de vehicles tindran accés a la zona i com s’implementarà la regulació en els propers mesos i anys. D’aquesta manera, es busca garantir una transició ordenada i progressiva.

La ZBE de Reus és una iniciativa que s’emmarca en la Llei de canvi climàtic i transició energètica del 2021, que obliga tots els municipis de més de 50.000 habitants a desenvolupar plans de mobilitat urbana sostenible.

UN FORN DE REUS FA EL MILLOR PA DE PAGÈS DE CATALUNYA

El Forn Sistaré de Reus ha estat proclamat guanyador del Concurs al Millor Pa de Pagès Català IGP 2025

Aquest guardó el va obtenir la final celebrada a Sant Vicenç dels Horts. El certamen, organitzat pel Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català, reconeix anualment el millor pa elaborat sota els criteris de qualitat d’aquest producte.

La final ha estat “molt renyida i emocionant” i ha reunit cinc forns d’arreu del país: Forn Gil (Barcelona), Panarra (L’Hospitalet de Llobregat), Cal Moliné (Manresa), Forn Artesà L’Espurna (Berga) i Forn Sistaré (Reus), que finalment s’ha endut el títol. El premi el van recollir Tomàs i Xavier Pàmies Sistaré, juntament amb el seu fill Xavier Pàmies, sisena generació de forners d’aquest històric obrador reusenc.

D’acord amb el reglament de la IGP, el jurat ha valorat peces de pa rodó, d’imatge rústica, crosta gruixuda i cruixent, molla esponjosa i alveolat irregular, fruit de fermentacions lentes i cocció en forn de solera re-

fractària. En el tast a cegues, el pa del Forn Sistaré ha destacat per l’aroma intensa, el sabor equilibrat, la textura suau i la crosta cruixent, assolint la màxima puntuació global. També s’ha considerat la conservació natural al cap de 24 hores.

DUES GERMANES DE REUS, CREADORES D'UNA NOVA MARCA DE MODA QUE ARRASA ENTRE ELS JOVES

La moda catalana suma una nova aposta amb ànima pròpia: KINTANA

El projecte creat per les germanes reusenques Paula i Clàudia Martorell, que ha aconseguit captar l’atenció del públic jove en només mig any des del seu llançament. KINTANA neix de la necessitat d’expressar valors, creences i emocions a través d’una perspectiva única de la vida, allunyada de la monotonia i amb un fort component d’ironia i creativitat. La marca es defineix per l’autenticitat, l’artesania i el compromís amb la sostenibilitat, amb l’objectiu de crear un sentiment de comunitat entre les seves clientes.

Amb una inspiració que prové tant de la

història de les dones de la seva família com del barri reusenc dels Xalets Quintana, d’on pren el seu nom, KINTANA combina arrels familiars, tradició i modernitat.

Aquest espai, fundat fa cent anys pel senyor Quintana, que era sastre, simbolitza la connexió entre passat i present i és el punt de partida de la identitat de la marca.

Totes les peces de KINTANA es confeccionen amb cura a Catalunya, amb un procés artesanal que combina tallers locals de Mataró i treball manual a casa de les germanes.

JORDI GARCIA , Entrenador del Reus Deportiu

“El

Reus Deportiu és capaç de guanyar qualsevol equip de la Champions”

Parlem amb l’entrenador del Reus Deportiu, Jordi Garcia, per saber com s’encara la WSE Champions League d’enguany i quines sensacions hi ha a l’equip després de guanyar la Copa del Rei

Sergio Lahoz Dorante

El clàssic sempre és un partit difícil. Entenc que no tapa l’inici de temporada d’OK Lliga amb quatre victòries. No. La imatge que vam donar va ser molt bona. És cert que vam perdre, però la imatge i el plantejament del partit, no em deixen gens insatisfet. Tenim molta informació pel futur i això és imprescindible.

S’han assolit bé els nous conceptes de la temporada? Sí. Con-

tra el Barça (OK Lliga) va costar més plasmar els conceptes que havíem treballat, perquè ens vam trobar molt aviat aquesta temporada. En ser un equip que exigeix molt, a vegades has de tirar més dels conceptes que ja s’han adquirit en anys anteriors. Sí que és cert que va haver hi fases del partit on sí que vam poder ser el que volem i va ser molt positiu, em fa ser optimista.

Tenen la sensació que s’ha de millorar algun aspecte de joc?

En l'àmbit defensiu hem fet un

pas endavant, però hem de seguir sent prou valents per fer un pas endavant en el lloc de la pista que toca. En l’aspecte ofensiu crec que generem molt perill. Tenim un 4x4 molt treballat, però sí que hem de ser molt eficaços, que ara no ho som tant. Ens falta un punt de finalització, perquè nosaltres sí que generem molt volum.

La plantilla està confeccionada amb cinc jugadors més joves i cinc d’un perfil més sènior. Ho considera curt això? Estic molt

satisfet amb la plantilla. Crec que la combinació de jugadors més “veterans” que realment no ho són perquè tenen 30 anys i es troben en el millor moment de la carrera que fa molts anys que treballen amb mi i després, una sèrie de jugadors molt joves, amb molt talent i molt ADN Reus i molt guanyadors, fa que l’equip tingui diferents ritmes. A més, tenim la plantilla la meitat esquerrans i la meitat dretans, que això és molt important. També comptem amb jugadors del planter que ens ajuden amb els entrenaments i tenen un futur espectacular. No la trobo curta.

L’aposta forta pels de la casa no sempre és fàcil, però no podria haver sortit millor. Està d’acord? Estic totalment d’acord amb això. I tant, els jugadors joves són molt talentosos, però han d’anar acompanyats amb gent de molta qualitat i crec que s’ha de

poder compaginar aquestes dues coses. L’equip ha de tenir 3 o 4 peces de ferro que ens ajudin a mantenir ho tot controlat en moments tensos, i això val diners. I després, aquests, rodejar los de jugadors amb talent, de la casa, que puguin aprendre i puguin desenvolupar el seu joc.

“A l’afició els prometem el nostre ADN: treball, sacrifici i ambició. Els partits marcaran fins on podem arribar”

Què dona aquesta aposta? El pavelló va estar ple a vessar, i això és perquè la gent se sent identificada amb aquest equip. Molta culpa és que molts dels que juguen són cosins, germans, fills, nebots, nets o companys de classe dels assistents. Això fa que la gent s’identifiqui molt.

Amb aquesta pujada dels joves… què els hi veu diferent? En tots els esports acostuma a haver-hi una evolució de l’esportista. Aquí, en què ho nota? Tot va molt ràpidament. Els joves surten abans i tenen coses que jo no tenia i que, per exemple, el meu fill ja les té. Tot és més físic i més ràpid i necessites molta joventut i moltes cames per afrontar ho. A més, el punt d’inconsciència que tenen a vegades és un bon punt. Ells són un dels nostres pilars ara mateix.

El primer objectiu és classificar per Sant Sadurní? Nosaltres havíem de guanyar els nostres primers quatre partits, per poder tenir un coixí de 12 punts i arribar a la copa com més aviat millor, sí. El següent objectiu és arribar a Nadal amb els màxims punts possibles a la Champions, per intentar classificar nos a la final a vuit. El Reus sempre surt amb l’ambició de guanyar, però no ens hem de posar amb una càrrega brutal, perquè ens atabalarà i no ens deixarà treure l'hoquei que tenim.

Què opineu del grup que us ha tocat a Champions? És un grup difícil. El campió de la lliga francesa, el campió de la lliga italiana, el campió de la portuguesa, el campió de l’espanyola, el guanyador de la CERS i el guanyador de la Copa del Rei. L’any passat vam viure una Champions fantàstica i hem d'intentar de fer ho igual.

On col· loqueu les expectatives enguany a la competició continental? Nosaltres som capaços de guanyar qualsevol equip, però també som capaços de perdre amb qualsevol. A l’afició els prometem el nostre ADN: treball, sacrifici i ambició. Els partits marcaran fins on podem arribar.

Hi ha pressió per fer-ho bé? Aquí, al Reus, sempre hi ha pres-

Avancem en la gestió sostenible del cicle de l’aigua per respondre al repte climàtic.

Des d’Agbar contribuïm a la resiliència dels municipis davant el canvi climàtic, impulsant el desplegament de solucions urbanes sostenibles, i treballant per a la preservació i la regeneració dels recursos.

Fem de l’aigua el motor d’un futur sostenible.

sió. Quan vaig fitxar, molts em deien: “ara tindràs pressió.” Però jo, que hi soc des dels tres anys, sé què vol dir jugar al Reus. És molt diferent de jugar a altres clubs, amb tots els respectes. Aquí hi ha exigència, i per jugar i entrenar aquí l’has d’assumir des del minut zero. La pressió s’ha de voler tenir, és el que et fa créixer i el que fa gran aquest club.

Parlant de pressió. Són l’equip de la província que més alt juga. Això ho senten? Sí, però això, fa molts anys que és així. I n’estem orgullosos, som el segon club del món amb més Copes d’Europa i tenim vuit lligues. Ens ha costat molt arribar fins aquí, hem passat crisis i moments molt durs, però el Reus té una cosa que no es perd: l’hoquei i l’orgull de ser un dels grans del món.

Sent que aquest prestigi traspassa les fronteres de Reus?

Sí. Visc a Tarragona, i tot i que el meu dia a dia és a Reus, convisc

amb molta gent d’allà. Sempre és positiu, la gent admira l’equip, valora com lluitem. A Tarragona, a Montblanc, a Valls... hi ha admiració per tenir un equip tan potent, que omple el pavelló quatre o cinc cops l’any i que porta el nom del territori per tot arreu.

Quants anys li queden a Jordi Garcia com a entrenador?

Vaig renovar l’any passat per dues temporades. Ja en porto unes quantes, i és un orgull. Vinc del despatx, que el tinc a trenta metres, i poder estar tants anys aquí és un privilegi. Crec que soc l’entrenador que més temps ha estat al club i estic molt content. La presidenta sap que el dia que ella no estigui satisfeta, o jo noti que els jugadors no creuen, serà molt fàcil entendre’ns. Per damunt de tot hi ha el Reus, que és el que estimo. He fet les paus amb l’hoquei, i tot el que m’arriba ara és de propina. Em sento feliç. Si algun dia perdo la motivació, seré el primer a marxar.

“Som el segon club del món amb més Copes d’Europa i tenim vuit lligues. Ens ha costat molt arribar fins aquí ”

Fer les paus amb l’hoquei és guanyar la Copa del Rei? Va ser molt important, perquè feia molts anys que perdíem finals. Hi havia un nucli fort el Càndid, el Joan, el Marc i jo que feia vuit o nou anys que hi érem, i veníem de perdre quatre finals seguides. Ens feia falta un títol així, a prop de casa, per poder lo compartir amb la gent. La Copa és un títol molt especial, molt bonic de guanyar, i ens va donar una alegria enorme. Et relaxa, et fa pensar: “per fi.”

Els joves s’acostumaran a guanyar quan no és gens fàcil. Sí, els joves potser pensen que això és fàcil, però no ho és. Guanyar és molt difícil. Ara bé, aquests joves venen de guanyar amb les seleccions i a les categories inferiors, i aquest esperit guanyador ens ajuda molt.

L'Ajuntament finalitza el vial peatonal Castellvell-Castellmoster

El nou vial uneix el Nucli Urbà amb les urbanitzacions de Castellmoster, Flor del Camp, Arboceres i els Pugets, una vella reivindicació veïnal

Redacció

L’Ajuntament de Castellvell del Camp ha finalitzat les obres de la segona fase del vial peatonal Castellvell Castellmoster, que uneix el nucli urbà amb les urbanitzacions. El vial, una vella reivindicació veïnal, discorre paral lelament a la carretera TV-7048, en un dels seus laterals. Al mateix temps, s’ha dotat la zona amb nous fanals, bancs, arbres i un parc de salut de calistènia.

El nou vial peatonal té una longitud de 960 metres i es pot recórrer a peu o en bicicleta. El vial permet unir el Nucli Urbà del municipi amb les urbanitzacions de Castellmoster, la Flor del Camp, Arboceres i els Pugets.

Més endavant, la Diputació de Tarragona també té previst fer una actuació per pacificar el trànsit a la zona de la rotonda de Castellmoster, s’arranjarà un solar amb pins i s’acabarà d’urbanitzar la part del nord. La intervenció també permetrà disposar de dues parades de bus a la carretera, una per cada sentit de circulació, la qual cosa evitarà que els autocars hagin d’entrar a les urbanitzacions per anar a donar el tomb.

L’alcalde de Castellvell del Camp, Josep Sabaté, s’ha mostrat molt satisfet ja que “amb aquesta obra,

des de l’equip de govern veiem complerta una reivindicació veïnal de fa molts anys que, per motius legals, no s’havia pogut fer”. Una mostra d’aquest interès és que, “quan encara faltaven unes setmanes per acabar les obres, ja vèiem que molta gent feia el vial a peu i en bicicleta”, ha afirmat Sabaté, alhora que recorda que “també es pot utilitzar per passejar el gos o per anar a les pistes de pàdel”

UNA VELLA REIVINDICACIÓ

L’Ajuntament de Castellvell del Camp recorda que la necessitat de crear un vial de vianants que connectés el poble amb les urbanitzacions va sorgir l’any 2006. Posteriorment, el 2008, es va fer un primer tram de 80 metres, que arribava

fins a la urbanització dels Pugets. Però durant més d’una dècada no es va fer cap més actuació. No va ser fins el 2019, quan es va reprendre el projecte, coincidint amb el primer mandat de l’alcalde Sabaté. Tot i que el projecte estava molt avançat, els canvis de normativa urbanística van obligar a reiniciar tot el procés i, aleshores, es va fer una modificació puntual.

A partir del vist i plau definitiu de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona (CUT), l’Ajuntament va demanar subvencions per poder fer lo realitat. La primera fase del projecte, valorada en més de 86.000 euros, es va poder executar gràcies a una subvenció de 50.000 euros del PAM 2022 de la Diputació i una aportació municipal de més de 35.000 euros. Pel que fa a la segona fase, aquesta ha tingut un cost de 188.000 euros, dels quals 138.000 corresponen al 90% d’una subvenció del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, 40.000 provenen dels Pressupostos Participatius del 2023 votats per la ciutadania i, els 9.000 restants, d’una altra aportació municipal.

DR. JOSEP GONZALO,

Director

de Dexeus Dona Reus i Dexeus Dona Tarragona, Hospital Viamed

“Es

triga massa temps a

consultar

els problemes d’infertilitat”

Redacció

Tots els estudis apunten que entre un 15 20% de les parelles en edat reproductiva tenen dificultats per concebre. És un fet que a més ha anat creixent en els últims anys pel retard de la maternitat. Però la majoria de les persones que tenen problemes d’infertilitat no en són conscients fins que comencen a buscar un embaràs sense èxit. D’altres s’esperen massa temps per consultar ho o triguen en ser derivades a un especialista en reproducció. A més, des que es fa el diagnòstic fins que s’inicia un tractament també poden passar uns quants mesos més.

El Dr. Josep Gonzalo, cap del Servei de Reproducció de Dexeus Dona Reus i l’Hospital Viamed de Tarragona, ofereix algunes recomanacions útils per revertir aquesta tendència.

Per què creu que les pacients triguen tant en consultar els problemes d’infertilitat? Hi ha diverses raons. D’una banda la in-

fertilitat encara és un tema tabú, que costa d’assumir, i d’altra, moltes dones joves i no tan joves no són conscients que a partir dels 35 anys la quantitat i la qualitat dels seus òvuls comença a disminuir de manera progressiva i accelerada.

I què és important transmetre? L’edat d’una dona condiciona la seva fertilitat. El fet de tenir la regla no és una garantia de poder ser mare en un futur i cal fer se revisions ginecològiques de control, ja que hi ha patologies, com l’endometriosi o algunes ITS, que poden comprometre la salut reproductiva.

Es un problema d’educació sexual . Sí, però també els metges que interactuem diàriament amb les pacients podem reforçar els coneixements en aquest àmbit indicant a les dones quines són les patologies més prevalents que provoquen infertilitat, oferint consells d’hàbits preventius, explicant que hi ha marcadors hormonals que es poden valorar per conèi-

xer el potencial reproductiu d’una dona, i estar atents per detectar qualsevol símptoma d’alarma en el context reproductiu .

I si és així, quin és el següent pas? Facilitar una ràpida derivació a l’especialista. I també, no obviar a la parella de la pacient, si en té ja que els problemes reproductius afecten a dones i homes per igual, una qüestió que, de vegades s’oblida. També cal estar atent al que s’anomena esterilitat de causa secundària.

Què significa aquest concepte? Hi ha parelles que ja han tingut fills i que després quan volen tornar a ser pares tenen dificultats per concebre. És un problema més comú del que es pensa, i que també triga en consultar se, però cal tenir en compte que potser la situació ha canviat i l’edat també té un impacte. Així que a partir dels 35 anys, si trigues més de 6 mesos en aconseguir un embaràs de manera espontània, cal consultar a un especialista en reproducció.

acullCambrils l’art, la salut i benestarelen el cicle Healinginternacional BarcelonaArts2025

La ciutat s’ha sumat al moviment global que integra les arts com a eina de benestar, amb tallers i col·loquis.

Roser Pros Roca

Cambrils s’ha convertit en un punt de trobada entre cultura, patrimoni, salut i benestar. Del 22 al 23 d’octubre, la ciutat va acollir un seguit d’activitat emmarcades dins del cicle internacional Healing Arts. És la primera vegada que aquest moviment visita Catalunya, impulsat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Jameel Arts & Health Lab i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El projecte busca explorar i reforçar les arts, com a font de benestar físic, emocional i social per a les persones. Cambrils, en aquesta ocasió, es posa al capdavant d’aquesta proposta innovadora al territori.

L’ART I LA SALUT S’UNEIXEN A CAMBRILS

La primera de les accions pro -

gramades per al municipi va ser el taller cognitiu titulat “Com em veus?”. L’activitat va partir del llenguatge pictòric com a eina de reflexió i expressió, i hi van participar les persones usuàries del Centre de Dia Les Orenetes, la Residència Baix Camp, la Residència Cambrils Suite i l’Associació de Salut Mental Dr. Tosquelles. Aquesta iniciativa formava part del projecte “Cultura, Salut i Benestar”, impulsat per l’Museu d’Història de Cambrils i el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils, que han col· laborat estretament en aquesta experiència.

L’altra activitat va ser el col loqui i la presentació del projecte pilot “Un viatge cap al benestar”, que va acollir la Sala d’Actes del Centre Cultural. Aquesta sessió va comptar amb la participació dels 16 museus que formen part de la Xarxa Territorial de Museus de les

Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre (XTMCTTE) i es va adreçar tant al públic general com a professionals de la salut i la cultura. L’acció va servir a dos objectius: donar a conèixer els equipaments museístics, i com poden convertir se en espais actius de benestar emocional i social, més enllà de la seva funció purament expositiva. El fet que Cambrils hagi acollit aquestes dues propostes en el marc del cicle Healing Arts és una mostra de la seva voluntat de vincular cultura i salut d’una forma creativa i estratègica, convertint l’art en teràpia, el museu en espai de comunitat i la ciutat com a entorn de benestar.

L’ART COM A EINA DE SALUT I BENESTAR

L’art i la salut formen un binomi cada cop més reconegut per la comunitat científica i per institu-

cions com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que en diversos informes ha assenyalat els beneficis de la pràctica artística en la prevenció i millora de nombrosos trastorns físics i mentals. La música, la pintura, la dansa o el teatre contribueixen a reduir l’estrès, reforcen l’autoestima i afavoreixen la comunicació emocional.

En el cas de les persones grans, la participació en activitats culturals i artístiques és especialment rellevant: ajuda a mantenir la memòria activa, a combatre la solitud i a conservar la motricitat i la coordinació. Pintar, cantar o simplement contemplar una obra d’art són formes de fomentar el benestar i la sensació de pertinença.

A Cambrils, aquesta idea pren

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), que en diversos informes ha assenyalat els beneficis de la pràctica artística en la prevenció i millora de nombrosos trastorns físics i mentals

cos a través d’iniciatives com aquestes, on la creació artística es converteix en un instrument per expressar emocions, compartir experiències i reforçar els vincles socials.

UNA CIUTAT QUE APOSTA PER LA CULTURA COM A CURA

Amb la seva participació al projecte Healing Arts, Cambrils se situa al mapa de les ciutats que entenen la cultura com una política pública essencial per al desenvolupament personal i social. El Museu d’Història i l’àrea de Cultura de l’Ajuntament han treballat conjuntament per configurar una programació que ha combinat divulgació, emoció i experiència vivencial. El cicle internacional Healing Arts proposa també xerrades i tallers oberts a tots els públics, on professionals de la salut, artistes i

especialistes en educació emocional comparteixen experiències sobre com l’art pot ajudar a afrontar situacions de dol, estrès o malaltia. Aquest enfocament interdisciplinari permet entendre la cultura com un espai de diàleg entre la creativitat i la ciència, entre el cos i la ment.

Aquesta visió s’alinea amb l’esperit de Cambrils, una ciutat que ha fet de la cultura un element vertebrador de la seva identitat i imprescindible en la seva projecció a nivell nacional i internacional. Des de festivals com el Festival Internacional de Música de Cambrils fins a projectes de creació local, el municipi ha demostrat que la cultura pot ser, alhora, un motor econòmic, una plataforma que afavoreix experiències vivencials, i també, naturalment, un espai de benestar.

CAMBRILS

CAMBRILS EXHIBEIX

LA SEVA GASTRONOMIA EN L'ACTE 'ESPAÑA SE SABOREA EN OPORTO'

El xef, Xavier Martí, va ser l'encarregat de representar Cambrils combinant la cuina marinera tradicional amb tocs contemporanis

Cambrils, com a Capital Gastronòmica de la Costa Daurada, va portar la seva cuina mediterrània a Oporto en l’esdeveniment “España se saborea en Oporto”, organitzat per Saborea España i Turespaña. L’acte, celebrat a l’espai WOW de Vila Nova de Gaia, va reunir més d’un centenar de professionals del sector turístic i gastronòmic portuguès, amb un aforament complet i una excel lent acollida.

Juntament amb Burgos, Dénia, Gran Canària i Lanzarote, Cambrils va ser un dels cinc destins protagonistes, oferint showcookings, degustacions i tallers per a professionals. L’objectiu va ser reforçar el posicionament de la gastronomia espanyola com a atractiu turístic al mercat portuguès. El xef Xavier Martí, del restaurant Casa Macarrilla 1966, va ser l’encarregat de representar Cambrils, presentant una proposta gastronòmica que combinava la cuina marinera tradicional amb tocs contemporanis. Els assistents van poder gaudir d’un tast que reflectia la fusió del producte local, la tradició i la innovació pròpia de la ciutat.

La regidora de Turisme, Patricia de Miguel, va destacar que aquestes accions són una oportunitat per projectar Cambrils com una destinació gastronòmica de referència, remarcant el compromís de la ciutat amb la promoció del producte local, la sostenibilitat i la desestacionalització turística.

LES PLATGES DE CAMBRILS, A L'AVANTGUARDA EN SEGURETAT EN ELS RESCATS A PARTIR DEL 2026

El sistema innovador amb la instal· lació de taules de salvament accessibles permetrà a ciutadans i socorristes actuar amb més rapidesa i seguretat

Cambrils ha decidit implementar una nova mesura per reforçar la seguretat a les seves platges durant la pròxima temporada de bany. A partir de Setmana Santa, tres platges del municipi— la de l'Ardiaca, la del cap Sant Pere i la del Regueral —incorporaran taules de salvament flotants accessibles al públic. Aquesta innovadora iniciativa vol facilitar els rescats en situacions d'emergència, que permet tant als socorristes com als ciutadans intercedir en les primeres fases d'un rescat amb més seguretat.

La prova pilot consistirà en la instal lació

de tres taules amb un alt nivell de flotabilitat a punts estratègics del litoral cambrilenc. A part de ser utilitzades pels serveis de socorrisme, aquestes taules seran disponibles per a qualsevol persona que en necessiti l'ús en cas d’emergència. L'expert en emergències, Ramsés Martí, ha destacat que el sistema permetrà que els banyistes que vulguin ajudar altres persones tinguin la seguretat de poder sortir de l'aigua sense posar en perill la seva integritat. A més de la seva funció de suport en els rescats, les taules comptaran amb un sistema de GPS que permetrà localitzar les en temps real.

CAMBRILS NETEJA EL BARRANC DE NOU CAMBRILS PER MILLORAR LA SEGURETAT I

L'actuació de 4.900 euros, finançada pel consistori, elimina la canya americana per evitar taps a la llera i millorar el desguàs

El Departament d’Espai Públic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Cambrils ha netejat del barranc de Nou Cambrils. L’actuació, que afecta a tot el tram de barranc que creua el nucli urbà, ha tingut un cost de 4.900 euros, finançats íntegrament pel consistori i s’ha realitzat a través de la contractació de l’empresa cambrilenca Excavacions Cofran.

El regidor de Serveis i Medi Ambient, Enrique Arce, ha explicat que aquesta neteja era una actuació molt necessària per motius de seguretat i salut, que permetrà millorar la capacitat de desguàs del bar-

ranc, evitant que les canyes facin de tap en cas de riuada i, d’aquesta manera, reduir el risc d’inundacions. Paral lelament, com cada any el consistori ha sol licitat una subvenció a l’ACA per la neteja de la riera de Riudoms, en el marc de la línia de subvencions pel manteniment i conservació de lleres als trams urbans a Catalunya.

MACROOPERATIU POLICIAL ENTRE

CAMBRILS I SALOU: INTERCEPTATS

MÉS DE 6.400 PRODUCTES FALSIFICATS

Els Mossos d’Esquadra desmantellen un mercat il legal amb milers de samarretes, bosses de mà, sabatilles i dessuadores mentre els venedors fugien del lloc

Els Mossos d’Esquadra han desmantellat un punt de venda il· legal de productes falsificats al passeig Miramar, a la zona del Cap de Sant Pere, que connecta Cambrils i Salou. L’operatiu, desplegat dijous a la nit, va acabar amb la intervenció de 6.432 articles fraudulents, entre els quals hi havia milers de samarretes, bosses de mà, sabatilles i dessuadores.

En total, s’hi van mobilitzar més de 50 efectius, amb la participació de Mossos d’Esquadra, la BRIMO, la Policia Local de Cambrils, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. També hi van participar unitats especialitzades com la Unitat Drons (UDRON) i l’Àrea de Mediació (AME). Segons els Mossos, aquest tipus d’operatius tenen com a objectiu dissuadir la venda de falsificacions, protegir el comerç local i reforçar la seguretat tant per als veïns com per als visitants de la Costa Daurada.

CAMBRILS

CAMBRILS DESTINARÀ 6 MEUR PER REHABILITAR LA TORRE DE L’ERMITA

L’objectiu és reparar i consolidar el matacà superior defensiu d’aquest emblemàtic monument del patrimoni local

L’Ajuntament de Cambrils ha començat aquesta setmana les obres de restauració urgent de la Torre de l’Ermita, amb l’objectiu de reparar i consolidar el matacà superior defensiu d’aquest emblemàtic monument del patrimoni local. L’actuació s’ha impulsat després que, aquest estiu, es detectessin despreniments d’elements constructius a la part alta de la torre, fet que va obligar a perimetralar i tancar l’accés a la zona per motius de seguretat. Ara, un cop obtinguda l’autorització de la Comissió Territorial de Patrimoni dels Serveis Tècnics de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament ha pogut donar llum verda a les tasques de consolidació.

Durant la intervenció, la torre romandrà tancada al públic per garantir la seguretat dels visitants i del personal tècnic. De moment, no hi ha una data prevista per a la reobertura, ja que els treballs actuals també serviran per avaluar amb precisió l’estat de conservació de la part superior de l’edifici, d’accés especialment complicat.

CAMBRILS CONGELA IMPOSTOS I SUSPÈN LA TAXA VARIABLE DE RESIDUS:

L’objectiu global és reforçar la seguretat jurídica i assegurar que cada ordenança respongui a la realitat econòmica i social del municipi

Després de dos exercicis marcats per importants increments fiscals aprovats pel govern anterior, el consistori cambrilenc aposta ara per un enfocament oposat: no pujar els impostos, ordenar la normativa i abordar la gestió dels serveis des de l’eficiència i no des de la recaptació. La taxa de gestió de residus municipals és la principal novetat de les Ordenances 2026. L’Ajuntament ha decidit suspendre la part variable del rebut prevista per a aquest exercici, mantenint únicament la part fixa.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, destaca que el govern portarà a terme els

projectes sense incrementar la pressió fiscal sobre els cambrilencs, revertint així la pujada dels darrers anys de l’aigua, les escombraries i l’IBI. “És la primera vegada ens podem plantejar les ordenances fiscals i els pressupostos amb total llibertat i autonomia, complint amb els terminis i posant els fonaments per avançar cap a un ciutat millor”, ha conclòs l’alcalde. El regidor d’Hisenda, David Chatelain, ha explicat que “aquestes ordenances marquen un punt d’inflexió” i que “després de dos anys d’increments, Cambrils aposta per l’estabilitat, la legalitat i l’eficiència”.

Valls Juga 2026

El festival que convertirà la ciutat en la capital del joc del Camp de Tarragona

El certamen arriba a la seva tercera edició amb més activitats, més entitats i la mateixa filosofia: jugar, compartir i aprendre.

Roser Pros Roca

El món del joc té a Valls una cita ineludible. El proper 21 de març de 2026 , la ciutat tornarà a acollir el Valls Juga, el festival del joc del Camp de Tarragona, que enguany arriba a la seva tercera edició. La iniciativa, impulsada per diverses entitats locals i amb el suport de l’Ajuntament de Valls, s’ha consolidat com un punt de trobada per a famílies, aficionats, creadors i professionals del sector. La seva essència? Promoure el joc com una eina educativa, cultural i social capaç de connectar generacions i de fomentar valors positius com la cooperació, la creativitat i la diversió compartida. L’any passat, més de 1.750 per-

sones van passar per la Sala Kursaal vallenca, convertint l’espai en un autèntic laboratori lúdic. Enguany, els organitzadors confien a repetir, i fins i tot superar, aquesta xifra, mantenint la mateixa filosofia: un festival obert i inclusiu, que reivindica el valor del joc en totes les seves formes.

EL FESTIVAL DEL JOC QUE

UNEIX GENERACIONS

El Valls Juga és fruit del treball conjunt de diverses entitats i col· lectius: Món Aualé, el Moviment Educatiu de l’Alt Camp (MEAC), Rol en Família, la Llibreria Tram, La Pera Juganera, el Centre Cívic de Valls i VallsJove. Junts, formen un equip que treballa des de la passió lúdica i des del convenciment que

jugar és, més enllà d’un entreteniment, una forma d’aprendre, comunicar se i crear comunitat.

Ramon Balcells, responsable del canal de divulgació “Rol en família”, ho explica amb entusiasme:

“La nostra voluntat és repetir un esdeveniment presencial, intergeneracional i de socialització per a tots els públics. Volem que famílies, associacions i el sector educatiu tinguin un espai per descobrir les virtuts dels jocs de taula o, simplement, passar una estona divertida jugant de manera integradora i inclusiva.”

Des de la regidoria d’Acció Cívica i Joventut, la regidora Natàlia Moncunill destaca que el projecte encaixa plenament amb la filo -

sofia municipal:

“El festival és un exemple del tipus d’activitat que volem impulsar: espais de lleure educatiu, de trobada i de convivència entre generacions, on es treballen valors com la cooperació i el respecte.”

El Valls Juga és també un aparador del teixit associatiu i comercial de la ciutat. La Llibreria Tram, per exemple, hi participa activament. El seu propietari, Gerard Caballero, explica que el festival combina divulgació i oportunitat comercial:

“Les editorials i botigues col laboradores disposaran d’un espai de venda amb una gran varietat de jocs de taula, llibres-joc i productes relacionats amb la ludificació. Això permet que els visitants provin jocs i, si els agraden, se’ls puguin endur a casa.

A més, organitzem una rifa amb jocs cedits per les editorials participants.”

L’any passat, més de 1.750 persones van passar per la Sala Kursaal vallenca, convertint l’espai en un autèntic laboratori lúdic

La primera edició del festival va sorprendre per la seva magnitud; la segona, per la seva consolidació. En aquesta tercera, l’objectiu és consolidar Valls com una de les capitals lúdiques del país.

UNA JORNADA PLENA D’ACTIVITATS I DESCOBERTES

El 21 de març, des de les 10 del matí fins a mitjanit, la Sala Kursaal i el seu entorn es convertiran en un gran escenari per a la imaginació. El festival mantindrà la sessió nocturna, molt celebrada l’any passat, i oferirà un programa intens que inclou tornejos de jocs de taula, partides de rol, jocs de cartes, “wargames”, jocs de construcció i de recreació històrica, així com tallers i presentacions de novetats per part d’autors i editorials.

Des del Moviment Educatiu de l’Alt Camp, expliquen que la di-

versitat d’activitats és una de les claus de l’èxit perquè el festival treballa per oferir activitats per a totes les edats. El joc, i l’aprenentatge que en deriva, és constant durant tota la vida d’una persona.

En paral lel, a l’espai exterior del Kursaal s’instal larà un recinte dedicat als jocs tradicionals catalans i internacionals, jocs de fusta i activitats educatives i familiars. Tot plegat, amb accés lliure i gratuït. Des de l’associació La Pera Juganera, remarquen el caràcter únic del festival, qualificant lo com un espai on es pot fer allò que més agrada: jugar i ensenyar a jugar. I a més, també es dona visibilitat a nous creadors i a editorials emergents que presenten propostes molt interessants i sovint fora dels grans circuits comercials.

En la passada edició es van demostrar més de 115 jocs diferents, una xifra que evidencia la dimensió i la diversitat del certamen, i de l’esforç que realitza l’equip organitzador, que va comptar amb la col laboració d’una cinquantena de persones voluntàries. El festival, a més, serveix com a plataforma per a creadors i il lustradors locals. Enguany, el cartell oficial és obra de la vallenca

Meritxell Garriga, guanyadora de la Beca Carnet Jove de Disseny 2024. El seu treball converteix Valls en un gran tauler de joc on

els edificis i personatges més emblemàtics de la ciutat prenen vida.

VALLS, CAPITAL DEL JOC AL CAMP DE TARRAGONA

En només tres edicions, el Valls Juga s’ha guanyat un lloc al mapa dels festivals del joc de Catalunya. Jordi Climent , fundador i editor de la revista digital Món Aualé, ho resumeix dient que “després de dues edicions, Valls s’ha situat dins del mapa juganer de Catalunya. El nostre repte és consolidar la proposta i convertir-nos en un referent al Camp de Tarragona i al conjunt del país.”

Aquesta aposta pel joc com a eina educativa i social ha estat reconeguda per altres festivals com

el DAU de Barcelona, el Festival del Joc del Pirineu o el LleidaJuga, que han expressat la seva admiració pel model vallenc. Lluny de la competència, el sector treballa en xarxa:

“No rivalitzem entre festivals explica Climent— , al contrari: ens alimentem i creixem junts amb un mateix objectiu, transmetre la cultura del joc a tota la població.”

El Valls Juga és també una mostra del compromís de la capital de l’Alt Camp amb la innovació social i educativa. Les activitats que impulsa connecten escoles, famílies, entitats i comerços, reforçant la idea que jugar és un llenguatge universal. “Reunir persones de diferents generacions en un mateix espai és la prova que el joc no té límits d’edat. Pocs esdeveniments aconsegueixen aquest grau d’inclusió”, comentava la regidora Natàlia Moncunill.

Gràcies a la suma d’esforços de les entitats, empreses i institucions implicades en l’esdeveniment, Valls Juga és avui un festival amb ànima pròpia, que ha sabut teixir complicitats cridant l’atenció de la ciutadania. Es tracta, doncs, d’un projecte col lectiu que, com diu un dels seus lemes, recorda que “qui juga, guanya ”, però no en punts, sinó en experiències, convivència i complicitats.

DEIXA QUE LA MÀGIA T'ENVOLTI, ÉS NADAL !

JARDINERIA - FLORS & ANIMALS - DECORACIÓ

Jardiland a Reus

Autovia Bellissens A7 - Direcció Vil·laseca

Sortida T-315 Reus - Tel. 977 39 57 87

OBRIM tots els dies de 10 a 20:30 h, diumenges i festius inclosos.

ELS XIQUETS DE VALLS POSARAN A PROVA UN NOU PROTOCOL D'ACTUACIÓ EN CAS DE PLUJA

El protocol s'aplicarà en totes les grans diades vallenques amb uns temps d'espera clars i uniformes

La Comissió Xiquets de Valls ha aprovat un nou protocol d'actuació per a les diades castelleres en cas de pluja. Aquest protocol, que s’aplicarà a totes les grans diades vallenques, com les Completes, Sant Joan, Firagost, Diada Nacional i Santa Úrsula. Aquestes són les claus:

1. Si plou abans de la sortida dels components de les colles, hi haurà un temps d’espera màxim de 60 minuts des de l’hora prevista de sortida en cercavila cap a la plaça del Blat. Si el temps d'espera es supera, la diada es donarà per finalitzada i no es podrà reprogramar.

2. Si les colles ja han arribat a plaça i l'actuació encara no ha començat, en cas de pluja continuada, també es fixarà un temps d’espera màxim de 60 minuts. Superat aquest temps, la diada es donarà per finalitzada.

3. Si plou durant la diada, es podrà mantenir un temps de pròrroga de 20 minuts entre castells o rondes, on les colles podran decidir si realitzen el castell, cedeixen la ronda o donen per finalitzada la seva actuació. També es garanteix que els membres de les colles tinguin espais per aixoplugar se.

EL MUSEU DE VALLS REIVINDICA LA FIGURA DEL VALLENC FRANCESC BLASI VALLESPINOSA

L’exposició està organitzada, a més del Museu, per la Fundació Ciutat de Valls, el Centre Excursionista de Catalunya i l’Arxiu Municipal de Valls

El Museu de Valls ha inaugurat l’exposició «Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1949). Un model de fotoexcursionista», mostra coorganitzada conjuntament amb la Fundació Ciutat de Valls, el Centre Excursionista de Catalunya i l’Arxiu Municipal de Valls. L’exposició reivindica la vàlua d’una personalitat imprescindible de la primera meitat del segle XX, un personatge polièdric que va destacar com a excursionista, fotògraf, industrial, viatger, publicista, mecenes, impulsor del cinema amateur, apassionat pel patrimoni arquitectònic religiós, i un gran enamorat de la cultura popular.

En la plenitud de la seva vida, Francesc Blasi Vallespinosa va arribar a gaudir

d’un gran prestigi personal. Durant la dècada dels vint del segle passat, els seus llibres de viatges van donar un nou impuls a un gènere literari que en català estava en hores baixes. El seu assaig Els castells dels Xiquets de Valls (1934, 1948, 1997), ha estat i és encara una referència obligada per al món casteller.

Amb aquesta exposició, es reivindica la figura d’aquest vallenc de qui ens han quedat els seus textos, i, sobretot, el seu fons fotogràfic, amb més de disset mil imatges. De les seves fotografies en destaquen dos temes principals: la iconografia de l’art religiós i les imatges d’un paisatge natural i humà, avui desaparegut.

PRESENTEN LA IMATGE DE LA GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA 2026, QUE ES FARÀ EL 25 DE GENER

El cartell és obra de l’artista cambrilenc David Callau, reconegut per l’estil expressiu i la força del color i el moviment

Valls es prepara per a una nova Gran Festa de la Calçotada, que tindrà lloc diumenge 25 de gener de 2026 i convertirà la capital de l’Alt Camp en epicentre gastronòmic del país. L’esdeveniment arriba amb nova imatge plena de color, energia i simbolisme.

El cartell és obra de l’artista cambrilenc David Callau, reconegut per l’estil expressiu i la força del color i el mo -

viment. La peça mostra dues cares que comparteixen el plaer pels productes de la terra, amb els calçots com a element central, i vol reflectir l’essència vallenca, la passió per la gastronomia i el caràcter festiu d’una tradició centenària nascuda a Valls. La nova gràfica serà present a tots els suports de comunicació i marca l’inici de la campanya promocional de l’edició 2026.

En els pròxims dies es detallaran els actes, que inclouran les demostracions de coure calçots, el mercat de la calçotada, els concursos (cultivadors, salsa i menjar calçots), la degustació popular i altres activitats festives.

LA CAMBRA DE COMERÇ DE VALLS S'EXHIBEIX DAVANT DELS 78.000 VISITANTS DE LA FIRA D’ANDORRA LA VELLA

La Cambra ha presentat una vintena d’empreses interessades a entrar o consolidar la presència als mercats andorrà i francès

La Cambra de Comerç de Valls ha participat en la 46a Fira Multisectorial d’Andorra la Vella, una cita en la qual és present des de fa més de quaranta anys. En aquesta edició, la Cambra hi ha assistit amb un nou impuls i una col laboració reforçada amb l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Valls, amb l’objectiu de

potenciar els vincles comercials i turístics entre ambdós territoris.

D’una banda, la Cambra ha presentat a Andorra les empreses de la seva demarcació a través del directori empresarial, que inclou una vintena d’empreses interessades a entrar o consolidar la seva presència als mercats andorrà i francès.

A més, com ja és tradició, divendres a la tarda es va presentar la 44a edició de la Gran Festa de la Calçotada de Valls, que se celebrarà el 25 de gener de 2026. Tant des de la Cambra com des de l’Ajuntament de Valls se’n fa un balanç molt positiu, destacant l’afluència constant de visitants a l’estand, pel qual van passar centenars de persones interessades a conèixer les activitats de la ciutat.

VALLS VIU UNA DIADA DE SANTA ÚRSULA HISTÒRICA

Mentre la Joves carrega el 2de9 sense manilles, la Vella referma el seu nivell igualant la tercera millor actuació de la història

La diada de Santa Úrsula de Valls ha acollit una actuació memorable de les dues colles locals. La Colla Joves Xiquets de Valls ha carregat per primer cop a la seva història el 2 de 9 sense manilles després d'intentar ho en repetides ocasions aquest diumenge. Feia set anys que ningú portava a plaça aquest castell i de moment, cap colla l'ha pogut descarregar. La diada l'ha completat amb un 4 de 9 sense folre i un 2 de 9 amb folre i manilles, després de renunciar a la ronda de pilars.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha fet una actuació memorable descarregant un 4 de 9 sense folre, un 4 de 10 amb folre i manilles, un 2 de 8 sense folre carregat i un pilar de 8. Tot plegat en una exhibició de gamma extra a la plaça del Blat de Valls. La cita ha comptat amb diverses banderes de suport a Palestina i una una pancarta en record del periodista Agustí Forné, traspassat l'any passat.

VALLS REALITZA OBRES DE MILLORA DEL CARRER DELS AMETLLERS, AL BARRI DE SANT JOSEP OBRER

L’actuació, amb un pressupost de 61.000 euros, preveu ampliar voreres, modernitzar l’enllumenat i plantar nou arbrat

L’Ajuntament de Valls ha iniciat aquest mes d’octubre les obres de millora del carrer dels Ametllers, al barri de Sant Josep Obrer, uns treballs que, amb un pressupost de 61.200 euros, s’allargaran dos mesos. L’actuació permetrà renovar i modernitzar aquest vial, especialment amb la millora de la mobilitat i la seguretat per als vianants, ja que les obres comportaran l’ampliació de la vorera fins als dos metres d’amplada en un tram de 103 metres de llarg.

Aquesta intervenció facilitarà el pas de les persones i afavorirà una circulació més còmoda i segura, especialment per a famílies i persones amb mobilitat reduïda. En paral lel, es renova tota la xarxa d’enllumenat públic, amb la instal lació de sis nous punts de llum amb tecnologia LED, més eficients i sostenibles, que milloraran la il luminació nocturna i reduiran el consum energètic. També s’hi plantaran deu lledoners i s’instal larà una nova xarxa de reg per garantir-ne el manteniment.

‘Millorant Salou’: un model de bona pràctica que

aposta

per la inclusió i les oportunitats

El Pla d’Ocupació Local de l’Ajuntament de Salou rep el reconeixement de la Federació de Municipis i la Fundació Carles Pi i Sunyer com a exemple d’ocupació inclusiva i compromís social

Roser Pros Roca

L’Ajuntament de Salou ha rebut un dels reconeixements més significatius dins de l’àmbit de les polítiques locals d’ocupació. La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i la Fundació Carles Pi i Sunyer han distingit el Pla d’Ocupació Local Millorant Salou amb la qualificació de Bona Pràctica, incloent lo dins del Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals de Catalunya (BBP). Aquest segell reconeix aquelles iniciatives públiques que destaquen per la seva innovació, qualitat i impacte positiu en la comunitat.

Per a Salou, aquest reconeixement arriba com un aval al seu

model d’ocupació, que posa les persones al centre i aposta per una economia més humana. Impulsat a través del Servei d’Ocupació Municipal (SOM), Millorant Salou s’ha convertit en un projecte de referència per la seva capacitat d’integrar en el mercat laboral persones amb diversitat funcional, contribuint així a la igualtat d’oportunitats i al desenvolupament personal i professional de les persones participants.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha expressat la seva satisfacció pel reconeixement i ha subratllat que “‘Millorant Salou’ és un exemple del nostre compromís amb les persones. Apostem per una ciutat més humana, que crea

oportunitats reals i acompanya a qui més ho necessita”. Granados ha afegit que “rebre aquest reconeixement ens encoratja a continuar treballant per una ocupació més justa, inclusiva i amb mirada social. És un orgull que Salou sigui un model de bona pràctica a nivell de país”.

QUÈ ÉS UNA BONA PRÀCTICA I PER QUÈ ‘MILLORANT SALOU’ N’ÉS UN EXEMPLE

El Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals és una iniciativa compartida entre la FMC i la Fundació Carles Pi i Sunyer que, des de fa més de dues dècades, recull experiències innovadores de municipis de tot Catalunya. Les

La inserció de persones amb discapacitat en el mercat laboral redueix les desigualtats, millora la cohesió social i genera un retorn econòmic positiu per a les comunitats

anomenades “bones pràctiques” són projectes o polítiques que, per la seva qualitat, sostenibilitat i impacte social, poden servir de referència per a altres administracions. Es valora especialment que siguin replicables, útils per a la ciutadania i adaptades a les necessitats reals del territori.

En aquest context, Millorant Salou ha estat incorporat al Banc de Bones Pràctiques per la seva aportació innovadora dins de l’àmbit de l’ocupació inclusiva. Tal com recull el dictamen del BBP, representa una aportació de qualitat i pot esdevenir un model per a altres ajuntaments o entitats locals.

La iniciativa va néixer el setembre de 2024 com a primer pla d’ocupació exclusiu per a persones amb diversitat funcional implantat a la província de Tarragona. El seu objectiu és oferir oportunitats laborals reals a persones amb discapacitat, especialment aquelles inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades o en situació de millora laboral al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.

A través del pla, l’Ajuntament contracta directament aquestes persones per desenvolupar tasques d’interès públic i social, reforçant així els serveis municipals i millorant el manteniment dels espais urbans. Aquesta fórmula permet als participants adquirir experiència professional, millorar la seva qualificació i, sobretot, guanyar autonomia i confiança.

LA INCLUSIÓ COM A MOTOR DE CANVI SOCIAL

Les polítiques d’ocupació inclusiva com Millorant Salou tenen un impacte que va més enllà de l’àmbit laboral. Segons dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT), la inserció de persones amb discapacitat en el mercat laboral redueix les desigualtats, millora la cohesió social i genera un retorn econòmic positiu per a les comunitats. També contribueix a canviar percepcions i a construir entorns més empàtics i justos.

En el cas de Salou, aquesta visió s’alinea amb el model de ciutat que defensa el consistori: un municipi obert, modern i compromès amb la inclusió i la sostenibilitat humana. El pla no només ofereix feina, sinó que fomenta un entorn on la diferència es valora com un actiu i no com una limitació.

El Servei d’Ocupació Municipal (SOM), impulsor directe del programa, adapta cada convocatòria a les necessitats específiques dels col lectius participants i dels departaments municipals. Així, les tasques que es desenvolupen sota el paraigua de Millorant Salou tenen també un component social, ja que contribueixen a reforçar serveis públics essencials, millorar la convivència i cuidar l’espai urbà. Aquesta mirada integral és el que diferencia Millorant Salou d’altres iniciatives. No és només un programa d’ocupació, sinó una política pública transformadora, dissenyada per reduir desigualtats i promoure la plena participació

social de totes les persones.

ELS AVANTATGES DEL TREBALL INCLUSIU I LES BONES

PRÀCTIQUES LOCALS

El treball inclusiu és una eina poderosa de transformació social. Segons l’Observatori Estatal de la Discapacitat, les empreses i administracions que aposten per la diversitat milloren el seu clima laboral, augmenten la productivitat i redueixen l’absentisme. A més, la inclusió fomenta la innovació i reforça el sentiment de pertinença dels equips humans.

En el cas dels ajuntaments, incorporar persones amb diversitat funcional permet fer més propera i representativa l’administració pública, alhora que es crea una xarxa de suport comunitari més forta. Aquesta és precisament una de les claus del reconeixement rebut per Salou: haver sabut convertir un repte social en una oportunitat col lectiva.

Les “bones pràctiques” com Millorant Salou tenen també un efecte multiplicador. Serveixen d’exemple per a altres municipis que vulguin replicar el model, fomentant una cultura de governança local responsable i sensible a la realitat social. En paraules de la Fundació Carles Pi i Sunyer, aques-

tes iniciatives “són una mostra que els ajuntaments són laboratoris d’innovació democràtica, capaços d’impulsar canvis tangibles en la vida de les persones”

SALOU, UN MODEL DE CIUTAT COMPROMESA AMB LES PERSONES

Amb aquest reconeixement, l’Ajuntament de Salou consolida el seu lideratge en polítiques actives d’ocupació i inclusió. La distinció com a Bona Pràctica Local és, sobretot, un reconeixement a la tasca del Servei d’Ocupació Municipal i a la voluntat política de situar les persones al centre de l’acció pública. El pla Millorant Salou ha demostrat que la inclusió no és només una qüestió de drets, sinó també una inversió en benestar col lec-

tiu i desenvolupament sostenible. Com va assenyalar l’alcalde Granados, “Salou vol continuar sent una ciutat que crea oportunitats i acompanya a qui més ho necessita. Aquesta és la millor manera de construir un futur més just per a tothom”. Així, la ciutat es reafirma com un referent de compromís i responsabilitat social, demostrant que la innovació i la humanitat poden —i han de— anar de la mà. El programa Millorant Salou n’és la millor prova: un projecte nascut de la voluntat de servir, convertida en una inspiració per a tot el país.

“Salou vol continuar sent una ciutat que crea oportunitats i acompanya a qui més ho necessita. Aquesta és la millor manera de construir un futur més just per a tothom”

Molt per descobrir

Imatge: Mirador del Porroig

Autor: Patronat Municipal de Turisme de Salou

LA PLAÇA DE CALA CRANCS GUANYA ESPAI PER A LA CIUTADANIA

Des de l’Ajuntament de Salou s’ha impulsat una transformació de la plaça, que ara inclou vegetació, un parc infantil i una font

L’entorn de Cala Crancs, a Salou, ha viscut recentment una transformació urbana gràcies a la remodelació de la plaça situada a pocs metres de la platja. Aquesta zona era una esplanada asfaltada que servia com a aparcament. Això provocava l’acumulació de vehicles, especialment durant l’època estival, en detriment de l’espai per a la ciutadania

Per aquest motiu, des de l’Ajuntament de Salou s’ha impulsat una transformació de la plaça, que ara inclou vegetació, un parc infantil i una font d’aigua potable. El parc compta amb jocs infantils en forma de cranc i un gronxador. A més, l’asfalt ha estat substituït per paviment tou, molt més còmode tant pel joc infantil com pel pas dels vianants.

Finalment, s’han instal lat alguns bancs, papereres i pilones per a evitar el pas de vehicles a l’interior de la plaça, prioritzant als vianants. En resum, aquesta transformació aconsegueix millorar el benestar dels residents de la zona, dotant los d’una zona de trobada que podrà acollir actes veïnals i un lloc de pas més amable.

EL CAMÍ DE COSTA DE SALOU ATRAU 800.000 VISITANTS EN TRES MESOS

L’itinerari, que uneix natura, salut i patrimoni, s’ha convertit en un dels principals reclams turístics i ciutadans del municipi

El Camí de Costa de Salou s’ha confirmat com un dels grans atractius del municipi, tant per a residents com per a turistes. Només en els darrers tres mesos, prop de 800.000 persones han recorregut aquesta passarel la amb vistes privilegiades al Mediterrani, una xifra que consolida el seu èxit i reforça el creixent interès pel turisme saludable i de benestar.

Aquest itinerari, que connecta amb la ruta dels 43 miradors, permet descobrir racons únics del litoral salouenc i gaudir d’un espai que combina natura, cultura i qualitat de vida. El projecte, impulsat per l’Ajuntament de Salou, forma part de la seva estratègia de recuperació del patrimoni històric i natural, posant en valor les platges, les cales i el paisatge com a actius essencials del municipi.

L’alcalde i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha celebrat l’èxit d’aquest espai: “Les 800.000 persones que han passejat pel Camí de Costa en només tres mesos ens confirmen que Salou avança en la bona direcció: la d’un municipi que cuida el seu entorn, que aposta pel benestar i que comparteix la identitat del nostre Mediterrani.”

SALOU ES PRESENTA COM UN MUNICIPI AMB UN ALT NIVELL DE SEGURETAT

Els robatoris en domicilis i en establiments, els furts i els delictes per tràfic de drogues han baixat notablement.

Salou ha registrat una destacada reducció de la criminalitat en els primers sis mesos de 2025. Segons les dades publicades pel Ministeri de l’Interior, entre gener i juny es van comptabilitzar 1.352 infraccions penals, davant les 1.625 del mateix període de 2024. Aquesta xifra representa una disminució del gairebé un 17% respecte de l’any anterior.

La criminalitat convencional ha passat de 1.472 casos a 1.250, amb un descens del 15,1%. Els robatoris amb força en domicilis mostren la baixada més pronunciada, amb una reducció del 43,8% (de 80 a 45 casos). També s’han reduït de manera notable els robatoris en establiments i altres instal lacions ( 38,8%) i els delictes de tràfic de drogues ( 35%). A més, els furts han baixat un 9,9%, mentre que les sostraccions de

vehicles han caigut un 14,3%. Els delictes de lesions i baralles tumultuàries també han experimentat un descens del 15,4%.

SALOU DU A TERME

LA MAJOR INVERSIÓ D’ASFALTAT DE LA SEVA HISTÒRIA

Les dates i els trams d’actuació s’han planificat amb criteris d’eficiència i sensibilitat ciutadana

L'Ajuntament de Salou ha posat en marxa el projecte de renovació del paviment asfàltic i de la senyalització horitzontal més ambiciós mai realitzat a la ciutat, amb una inversió de 2,8 milions d’euros i una actuació que abasta més de 72.500 metres quadrats de via pública. Es tracta d’una intervenció d’envergadura que millorarà de manera notable la seguretat viària, la mobilitat i la imatge urbana, amb especial atenció als dos grans eixos que vertebren el municipi: el passeig Jaume I i el passeig Miramar. Els treballs s’executaran al llarg de cinc mesos i es dividiran en diverses fases, planificades amb criteris d’eficiència i sostenibilitat per reduir al màxim les afectacions a la ciutadania i garantir la fluïdesa del trànsit.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat que “aquesta és la inversió més important que s’ha fet mai en asfaltat al nostre municipi, i simbolitza la voluntat de continuar transformant Salou en una ciutat moderna, segura i de qualitat. No parlem només d’una millora de l’asfalt, sinó d’una aposta per la dignitat urbana, per oferir als salouencs i salouenques carrers més confortables, transitables i sostenibles. Tot allò que fem per millorar la mobilitat i l’espai públic és, en definitiva, una inversió en el benestar i en la imatge del nostre municipi”.

EL TARRAGONÍ RICARD LORENZO ES CORONA COM A MÍSTER

INTERNATIONAL

ESPANYA 2025 A SALOU

Durant l’any vinent, les bandes que els acrediten com a ambaixadors de la imatge i del talent espanyol arreu del món els acompanyaran en aquesta nova etapa professional plena de reptes i il lusions

El Teatre Auditori de Salou (TAS) ha estat l’escenari d’una de les gales més esperades de l’any: la final del certamen Míster RNB Espanya 2025, que ha reunit els cinquanta candidats més destacats del país en una vetllada plena d’emoció, nervis i somnis complerts.

Amb la sala plena fins a la bandera —entre familiars, amics, premsa i seguidors—, l’acte ha culminat amb la proclamació dels nous representants de la bellesa masculina espanyola, que portaran amb orgull la bandera del país a les passarel les internacionals:

Míster Supranational Espanya 2025: Guillermo Lago, de Pontevedra.

Míster Global Espanya 2025: Abel Villamor, de La Rioja.

Míster International Espanya 2025: Ricard Lorenzo, de Tarragona.

Durant la seva estada a Salou, els candidats han pogut descobrir el municipi i el seu patrimoni, visitant la Torre Vella —amb l’exposició Re/Taules de l’artista David Callau—, la Ruta dels Xalets Modernistes, els 43 miradors del Camí de Costa i l’exposició esportiva Leyendas del Deporte. També han presentat els seus projectes socials davant la gent gran de Salou.

EL ‘TARDEIG SOLIDARI’ DE SALOU RECAPTA 5.835 € PER A LA LLIGA CONTRA EL CÀNCER

L'esdeveniment va repartir prop d’una cinquantena de premis

La tercera edició del ‘Tardeig Solidari’ impulsat pel Rinconcito de Manel i la discoteca Flashback Salou, celebrat el divendres 17 d’octubre, ha aconseguit sumar 5.835 euros, quantitat destinada al projecte de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.

Des del Rinconcito de Manel, Maria Esteva destaca que “hem aconseguit fregar la xifra dels 6.000 euros i la veritat és que sentim que tot l’esforç realitzat ha valgut i molt la pena en un Tardeig Solidari on la gent que va assistir va passar una molt bona estona i amb la màxima de ser un acte solidari” i afegeix “l’equip de Navega per la Vida el formen el Javi Pérez, l’Arnau Guillemat, el Xavi Conca, la

Marta Munté, el Marc Capella, el Gerard Vidal i el Marc Vidal. El seu compromís és la nostra satisfacció” indica la propietària del Rinconcito de Manel.

De la seva part, l’Hugo Battini, responsable de la Flashback ha assegurat que “la quantitat aconseguida és per sentir-se plenament orgullosos i això ens motiva a l’any vinent encara fer un fiestón més gros i solidari”

FICVI celebra 10

anys premiant

el millor curtmetratge nacional i internacional

El municipi del Tarragonès programa una setantena d’activitats i també acollirà cites claus com el FICVI o la seva Festa Major d'Hivern

Roser Pros Roca

Vila seca ha tornat a convertir se en l’epicentre del cinema curt a Catalunya. El Festival Internacional de Curtmetratges de Vila seca (FICVI) ha posat punt final a la seva desena edició amb una gala plena d’emoció, celebrada a l’Auditori Josep Carreras, on es van lliurar els premis als millors curtmetratges nacionals i internacionals. Després de deu anys consolidant se com un festival de referència dins del panorama audiovisual, el FICVI reafirma el seu paper com a plataforma per a nous creadors i com a punt de trobada per a professionals i públic amant del cinema de

qualitat.

L’alcalde de Vila seca, va presidir una cerimònia que va reconèixer el talent, la creativitat i la sensibilitat de cineastes d’arreu del món, confirmant que aquesta “és una cita imprescindible dins del calendari cultural de Vila-seca, un espai on el cinema breu es reivindica com a forma d’art capaç d’explicar històries poderoses en molt poc temps”

“UN

FESTIVAL AMB ÀNIMA”

El jurat professional va destacar l’altíssim nivell de la programació i la diversitat de temàtiques abordades: des de la memòria històrica fins a la crisi climàtica, passant per la introspecció personal, la comèdia i la crítica social.

La gala de clausura va combinar humor, música i cinema en directe. Entre els moments més aplaudits, hi va haver el reconeixement als deu anys de trajectòria del festival, amb un breu vídeo commemoratiu que va repassar la seva evolució: de les primeres projecci-

El FICVI ha viscut una participació rècord, amb més de 1.100 curtmetratges inscrits, procedents de quaranta països diferents. D’aquests, 47 títols van ser seleccionats per competir a la secció oficial —25 de ficció nacional i 19 d’internacional— i es van poder veure del 17 al 26 d’octubre al Celler de Vila seca.

ons a convertir se en un certamen internacional.

ELS GUANYADORS D’UNA EDICIÓ PER RECORDAR

El Premi al Millor Curtmetratge Nacional de Ficció ha estat per El Otro, d’Eduard Fernández; mentre que el Premi al Millor Curtmetratge Internacional de Ficció ha reconegut Jane Austen’s Period Drama, de Júlia Aks i Steve Pinder. En la categoria documental, el Premi al Millor Curtmetratge Nacional ha estat per La Fenêtre, de Lucas Ortiz, i el Premi al Millor Curtmetratge Nacional d’Animació ha estat per Buff et Paraíso, de Santi Amézqueta i Héctor Zafra.

El Premi DO Catalunya ha recaigut en El Príncep, d’Àlex Sardà; mentre que els Premis In Situ, que

“El FICVI el FICVI és un projecte de ciutat, un motiu d’orgull per als vila-secans i una finestra oberta al món que mostra la nostra aposta per la cultura i el talent”

reconeixen els projectes creats durant el festival, han distingit Com a casa, enlloc, de Pep Domènech Gil, amb el primer premi, i Crimen de autor, de David Martínez, amb el segon. El Premi del Públic ha estat per The Aquarium, de Gianluca Zonta.

Un dels moments més destacats de l’edició es va donar ben a l’inici durant la gala inaugural amb l’entrega del Premi Honorífic a Emma Vilarasau. L’actriu va rebre una gran ovació i va reivindicar el curtmetratge com “un espai de llibertat per als creadors, cada vegada més necessari i més apreciat”.

DEU ANYS DONANT VEU AL CINEMA CURT

Amb una dècada de trajectòria, el FICVI s’ha consolidat com un espai de difusió del talent emergent i una plataforma per a la indústria audiovisual del país. Nascut el 2015 amb la voluntat de donar visibilitat al curtmetratge com a gènere independent i artístic, el festival ha sabut créixer en equilibri entre rigor cinematogràfic i proximitat amb el públic.

Aquesta desena edició ha volgut reivindicar la importància dels

festivals locals en la dinamització cultural i econòmica dels municipis. Com va destacar l’alcalde Pere Segura, “el FICVI és un projecte de ciutat, un motiu d’orgull per als vila-secans i una finestra oberta al món que mostra la nostra aposta per la cultura i el talent”

UNA MIRADA AL FUTUR

El tancament del FICVI 2025 deixa una sensació d’optimisme i maduresa. Des de l’organització s’han avançat algunes línies de futur, com la incorporació de noves seccions temàtiques, la creació d’un espai de trobada per a joves cineastes i l’impuls de tallers de formació audiovisual al llarg de l’any.

El festival, compta amb el suport de l’Ajuntament de Vila seca, la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i diverses entitats col· laboradores, i continuarà treballant per fer del cinema un vehicle de reflexió, emoció i trobada col lectiva.

Deu anys després del seu naixement, el FICVI tanca una edició que reafirma la seva essència: fer del curtmetratge un gran format per explicar el món. A Vila seca, el cinema breu té nom propi i un públic que el fa gran.

El Castell de Vila-seca acull “La pulsió del temps”, de Joaquim Chancho

L’exposició, organitzada conjuntament amb la Fundació Vila Casas, es podrà visitar fins al 22 de febrer de 2026

Roser Pros Roca

El Castell de Vila seca torna a convertir se en un espai de referència per a l’art contemporani amb l’exposició “La pulsió del temps”, una mostra dedicada a l’artista Joaquim Chancho (Riudoms, 1943). Aquesta nova proposta expositiva, que es podrà visitar fins al 22 de febrer de 2026, arriba gràcies al conveni de col laboració entre l’Ajuntament de Vila seca i la Fundació Vila Casas de Barcelona, una aliança que ha permès situar el castell com un dels equipaments culturals més dinàmics del territori.

La presentació oficial va anar a càrrec de la regidora de Cultura, Manuela Moya, i del director artístic de la Fundació Vila Casas i comissari de la mostra, Bernat Puigdollers, que van destacar tant la rellevància de l’exposició com l’impacte que

el Castell ha tingut des de la seva obertura. “Aquest equipament és un gran actiu que no només suma a Vila-seca, sinó també a Catalunya i al país”, va remarcar Moya, tot afegint que el Castell “ja ha aplegat més de 47.000 visites, consolidant-se com un espai expositiu de referència”

Puigdollers, per la seva banda, va subratllar el valor simbòlic del retorn de Chancho al Camp de Tarragona, un territori estretament vinculat a la seva trajectòria personal i artística. “Aquesta exposició va al moll de l’os i mostra allò que ha sostingut la seva obra al llarg dels anys. El públic entra en les entranyes de la seva creació i, per tant, contemplarà un Chancho poc vist”, va afirmar.

La mostra reuneix obres que reflexionen sobre el propi procés creatiu de l’artista i sobre els elements

essencials de la pintura: la taca, el color, la llum, la vibració, el conflicte i l’espai. Chancho, hereu d’una sòlida tradició abstracta, ha sabut condensar aquests conceptes fins a desenvolupar un alfabet pictòric propi, inconfusible i rigorós. El recorregut expositiu ofereix una visió global de la seva trajectòria. El visitant hi pot trobar quaderns i llibretes de treball, que l’artista anomena “treballs de taula”, així com tres pintures primerenques dels anys seixanta, punt de partida d’un itinerari visual on cada traç enllaça amb el següent, construint un entramat de relacions i evolucions.

Amb La pulsió del temps, el Castell de Vila seca convida el públic a submergir se en una obra que dialoga amb el pas dels anys, amb la memòria i amb la persistència de l’art com a acte viu i constant.

VILA-SECA

LA FUNDACIÓ AUDITORI JOSEP CARRERAS IMPULSA UN PROJECTE D’INCLUSIÓ CULTURAL AMB

ESCOLES DE VILA-SECA

El projecte vol garantir l’accés equitatiu a la música i a les activitats artístiques de l’Auditori com a eina d’integració social

La Fundació Auditori Josep Carreras ha signat un conveni de col laboració amb cinc centres educatius de Vila-seca per impulsar el Projecte d’Integració Social a l’Auditori Josep Carreras, una iniciativa que vol acostar la cultura i la música als joves i adolescents del municipi.

Aquest projecte educatiu i cultural té com a objectiu fomentar la participació dels estudiants en la vida cultural del municipi, establint un marc estable de col laboració que faciliti l’assistència

de l’alumnat als concerts, activitats i projectes artístics organitzats per la Fundació. Amb això, es busca garantir un accés equitatiu i inclusiu a la cultura i promoure la cohesió social a través de la música. Des de la Fundació i l’Ajuntament de Vila seca, s’ha valorat molt positivament aquest pas endavant en la democratització cultural, destacant que el conveni “consolida una línia de treball compartida que entén la cultura com una eina de transformació social, integració i educació en valors”.

VILA-SECA ADJUDICA NOVES FASES DE LES OBRES DE TRANSFORMACIÓ DE L’ESTADI MUNICIPAL

Les obres de transformació de l’Estadi Municipal, pressupostades en uns 20 milions d’euros, s’estan executant en diverses fases

Recentment, en Junta de Govern Local, l’Ajuntament de Vila seca va aprovar l’adjudicació del contracte de les obres compreses al projecte executiu de remodelació de la zona esportiva de l’Estadi Municipal, en les seves fases 3, 4 i 5, per un import de 7.911.798,82 euros.

Cal recordar que tal com està planificat, les fases 1 i 2 que ara s’estan fent, tenen previsió d'estar finalitzades durant el segon trimestre del 2026 . Per tal d’anar avançant en el calendari caldrà que algunes fases es solapin i per això han d'organitzar se bé per saber quan podrà iniciar se el nou paquet d'obres que ara s'ha adjudicat, ja que el dubte està en saber si aquestes noves fases po -

den començar abans de finalitzar l'any o a inicis del proper.

Les obres de transformació de l’Estadi Municipal, pressupostades en uns 20 milions d’euros, s’estan executant en diverses fases. Iniciades fa dos anys el projecte final preveu construir dos nous camps de futbol amb graderies, una pista d’atletisme homologada l’interior de la qual també tindrà la funcionalitat de camp de futbol, una nova pista poliesportiva, tres pistes de tenis i sis de pàdel, així com diversos elements de gimnàstica a l’aire lliure, la incorporació de gran part de superfície com a parc i espai públic i els corresponents edificis de serveis, vestuaris, gimnàs i bar restauració.

VILA-SECA EXPRESSA EL SEU REBUIG A L’ACTUAL PROJECTE DE PARCS EÒLICS AL BAIX CAMP

Des de Vila-seca volen deixar constància que les energies renovables són necessàries, però que s’han de desplegar amb “criteri, respecte i visió de futur”

L'Ajuntament de Vila seca ha expressat el seu rebuig a l’actual projecte eòlic impulsat per l’empresa “Tesera Energia SL” i que es troba en fase de tramitació per part de la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, l’alcalde de Vila seca, Pere Segura, ha manifestat la seva “preocupació” per un projecte que afecta directament Vila seca i que tindria un “gran impacte ambiental i paisatgístic al territori”. De fet, bona part de la línia elèctrica d’evacuació és aèria, amb diverses torres de fins a 20 metres i que travessaria diversos municipis amb afectació directa a camins públics i camps agrícoles.

Cal dir que a Vila seca, aquest projecte és molt més que un simple corredor per on transcorre una infraestructura que arriba soterrada des de Reus i torna a soterrar-se en direcció a Constantí, A Vila seca doncs, està projectada com aèria. Aquest fet no només és incoherent des del punt de vista tècnic i ambiental, sinó que suposa un menyspreu evident envers els veïns que n’hauran de suportar l’impacte visual i paisatgístic.

VILA-SECA

VILA-SECA S’ADHEREIX A LA TAULA DE SALUT MENTAL DEL CAMP DE TARRAGONA

Es tracta d'un espai de treball que promou la col laboració entre institucions, entitats i professionals

L’Ajuntament de Vila seca ha formalitzat la seva adhesió a la Taula de Salut Mental del Camp de Tarragona, un espai de treball que promou la col laboració entre institucions, entitats i professionals per millorar l’atenció, la prevenció i la sensibilització en matèria de salut mental i addiccions a nivell comunitari.

La Taula de Salut Mental del Camp de Tarragona, creada el 2013, és una iniciativa de la Coordinadora d’Associacions de Salut Mental i Familiars i de l’Institut Pere Mata, i compta amb la participació d’ajuntaments, consells comarcals, serveis de salut i altres administracions. Entre els seus objectius hi ha la sensibilització, la prevenció, la lluita contra l’estigma i la millora dels circuits d’atenció per a les persones amb trastorns mentals greus i persistents. Amb aquesta incorporació, Vila seca s’uneix a altres municipis del territori que ja formen part d’aquest espai de col· laboració i treball en xarxa.

L'OFICINA DE CATALÀ

DE VILA-SECA PRESENTA UNA NOVA EDICIÓ DEL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA

Durant la presentació, es va explicar el funcionament del programa a tots els participants i s’ha repartit el material de suport per complementar el seu aprenentatge.

L'Oficina de Català de Vila seca del CPNL va presentar recentment una nova edició del Voluntariat per la Llengua (VxL) amb la formació de 22 noves parelles lingüístiques que es trobaran una hora a la setmana durant 10 setmanes. L'acte va acollir les parelles lingüístiques que s'han format recentment i que estan integrades per voluntaris i aprenents. En aquesta edició presencial, hi participen aprenents provinents de Moldàlvia, Uruguai, Romania, Colòmbia, Argentina, Xile, Perú, Veneçuela, Brasil, Ucraïna, Sud àfrica, Marroc,

Estats Units, Rússia, Rwanda i de la resta de l'Estat espanyol.

El programa Voluntariat per la llengua consisteix a practicar català a través de la conversa. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per una persona voluntària, que parla català fluidament, i una persona aprenenta, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. Les parelles es troben 10 hores per parlar en català en un ambient relaxat i distès, i el programa en fa el seguiment.

INAUGURAT EL CURS DEL CONSERVATORI DE MÚSICA A CÀRREC DE LA DOCTORA PILAR PÁEZ

La cloenda musical de l’acte d’inauguració del curs va anar a càrrec de Gregori Carles i Òscar Ferrer

L’acte, que va tenir lloc a l’Auditori Alcalde Josep Malapeira, va ser presidit per l’alcalde de Vila seca, Pere Segura, juntament amb la presidenta del Patronat Municipal de Música, Manuela Moya i el director del Conservatori de Música, Pep Solórzano Va completar la taula Pilar Páez, soprano i doctora en musicologia, qui va pronunciar la lliçó inaugural al voltant de la figura de la soprano catalana Enriqueta Tarrés, antiga cap del departament de Cant del Conservatori de Música de Vila seca, la qual va morir fa uns mesos.

Durant la seva intervenció, l’alcalde Pere Segura va destacar que «cada inici de curs és una nova oportunitat per donar sentit a la vida a través de la música» i va subratllar el paper del Conservatori com a espai que «fa créixer persones, fo-

menta valors i manté viva la força del talent i la cultura al nostre poble»

La cloenda musical de l’acte d’inauguració del curs va anar a càrrec de Gregori Carles, piano i premi extraordinari del curs 2024 2025 i d’Òscar Ferrer, tenor i menció d’honor dels premis extraordinaris del curs 2024 2025, que va ser acompanyat pel pianista Alan Branch.

CALA CRANCS HOMES

PROMOCIÓN DE OBRA NUEVA

• Viviendas de 2 y 3 dormitorios a menos de 200 m del mar en una de las calas más exclusivas de Salou.

• Acabados premium, terrazas con vistas al mar, piscina infinity, jardines mediterráneos.

• Ubicación privilegiada: a 10 minutos de Tarragona y a 1h de Barcelona.

Haz del lujo, el sol y el mar tu nueva realidad.

Vive Cala Crancs Homes.

Desde 395.000 €

Carrer de la Sèquia Major, 5 - La Pineda Hotel Gran Palas ***** ro@rocabonapremium.com Avinguda Diagonal 437, 1º-2ª - Barcelona 637 472 410

DEIXA QUE LA MÀGIA T'ENVOLTI, ÉS NADAL !

JARDINERIA - FLORS & ANIMALS - DECORACIÓ Segueix-nos a:

Jardiland a Reus

Autovia Bellissens A7 - Direcció Vil·laseca

Sortida T-315 Reus - Tel. 977 39 57 87

OBRIM tots els dies de 10 a 20:30 h, diumenges i festius inclosos.