LA CIUTAT 58

CAMP DE TARRAGONA

SANT MAGÍ

Firagost escalfa motors CAMBRILS Cada dia més florit REUS Reus Music Fest VILA-SECA La Pineda es posa al dia

Refugis contra la calor

CHALET EN LA MÓRA

Chalet con jardín y piscina. Dos viviendas en una, dispone de 2 plantas, 5 habitaciones, dos cocinas, dos salones y 4 baños completos con platos de ducha. Luminoso y cómodo.

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

8017

165.000€ - 1

LOCAL EN TARRAGONA

Local a pie de calle amplio con altillo, despacho y aseo. Muy bien comunicado.

Aicat n. 7730

COLEGIADO/ASOCIADO A11742

PISO EN PIN I SOLER

Vivienda de 3 habitaciones, salón/comedor amplio y cocina independiente. 2 balcones. Ascensor. Muy bien ubicado, ideal inversores. Luminoso y exterior.

CHALET EN SANT RAMON

Chalet de dos plantas en parcela de 400 m2. 5 habitaciones y 2 baños. Aparcamiento y trastero. Salón y cocina independientes.

7947

Precio: 165.000€ 4 2

LOCAL EN TARRAGONA

Local/Oficina muy bien situado. A/a con bomba f/c. 4 estancias y 2 baños.

PISO EN SANT PERE I SANT PAU

Piso totalmente reformado, listo para entrar. 3 habitaciones, cocina con galería, 1 baño. Tarima flotante y a/a.

PISO EN LA FLORESTA

Piso exterior, soleado y luminoso. Dispone de 3 habitaciones y un baño. Es un 4º SIN ascensor, necesita reforma. Terraza comunitaria.

PISO EN ST. ANTONI MARIA CLARET

Piso reformado con 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, parquet, puerta blindada. 5º sin ascensor.

Ref. 8049

Precio: 370.000€ 5 2

Ref. 8058

Precio: 85.000€ 3 1

Ref. 8045

Precio: 190.000€ 4 1

Ref. 8096

Precio: 175.000€ 3 1

Ref. 8083

Precio: 150.000€ 3 1

Ref. 6391

Precio: 150.000€ 2 1

Ref.

Precio:

Ref.

Ref. 8078

Precio: 545.000€ 5 4

Ho tens clar?

Els envasos lleugers

van al contenidor groc

Un litoral de bandera LA COSTA DAURADA

Tarragona és la província catalana amb m és banderes blaves, que representen un segell de qualitat de les seves platges

Adrià Miró Canturri

Tot i viure a l’ombra del màrqueting de la Costa Brava, la seva sorra fina i daurada han fet de la Costa Daurada i les platges ebrenques un destí a l’alça. A més, la costa tarragonina ha aconseguit trobar l’equilibri entre les platges més urbanes i dotades de serveis, i les cales més recondides pels que busquen desconnectar.

De fet, una bona prova de l’enfortiment d’aquest primer grup de platges és el lideratge de la província pel que fa a les banderes blaves.

La demarcació, que suma Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès, és la que compta amb més banderes blaves a tot Catalunya. Concretament en són 36, el que representa més d’un terç de les obtingudes a tot el país.

QUÈ ÉS UNA BANDERA BLAVA?

Com més d’un banyista haurà pogut observar, les principals platges de la Costa Daurada disposen d’una bandera blava que oneja. Aquesta, a diferència de la bandera verda, groga o vermella, no assenyala l’estat de l’aigua, sinó que

suposa un segell de qualitat.

Aquest distintiu fa més de trenta anys que existeix i l’atorga anualment la Foundation for Environmental Education (FEE), amb la col·laboració de l’ADEAC a l’Estat espanyol. Aquest guardó reconeix aquells espais que compleixen criteris d’excel·lència en qualitat de l’aigua, gestió ambiental, seguretat, serveis i educació ambiental.

Per posar alguns exemples, l’aigua ha de ser excel·lent segons les anàlisis de com a mínim els últims quatre anys consecutius, ha d’haver-hi un pla de gestió ambi-

perifèrics de Llevant: la Savinosa, Tamarit i la Móra.

amb els Jocs, sobretot al

sabia que teníeml’Anella

La bandera blava reconeix aquells espais que compleixen criteris d’excel·lència en qualitat de l’aigua, gestió ambiental, seguretat, serveis i educació ambiental

ental, ha de disposar de socorristes, ha d’estar adaptada per a persones amb mobilitat reduïda o ha de comptar amb panells informatius sobre l’ecosistema local o la conducta a la platja.

TARRAGONA I EL BAIX CAMP LIDEREN

En total, el Camp de Tarragona ha aconseguit aquest 2025 18 banderes blaves. Els municipis que més platges tenen amb aquest distintiu són Tarragona, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Cambrils. Concretament, la capital en té una a la seva part més urbana, com la de l’Arrabassada, i les altres tres s’allunyen del centre de la ciutat i es reparteixen pels barris

Ambient. El principal problema era les llacunes que es creen a la Paella per la manca de sorra i sobretot el perill pel corriol cama negra. Finalment, la sorra no va sortir del municipi veí i Altafulla la va extreure dels seus reservoris dunars.

En últim lloc, el Tarragonès disposa d’una platja més amb bandera blava. Segurament, una de les més concorregudes: la de la Pineda. A més, aquesta platja està patint enguany una substancial transformació al seu passeig marítim, que li permetrà tenir un indret molt més natural i integrat amb el medi ambient.

EL BAIX PENEDÈS TAMBÉ ÉS COSTA DAURADA

La comarca penedesenca ha estat a vegades l’oblidada de la província i de la Costa Daurada, trobant-se en mig de dos mons. Amb

A Cambrils compten amb la platja del Regueral, situada al nucli del municipi; la platja del Cavet, una mica més petita i natural; la platja de Vilafortuny, més enfocada a l’oci, i la platja de la Llosa, pròxima a l’entorn urbà i amb propostes per a persones amb mobilitat reduïda. Finalment, totes les platges de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant tenen la bandera blava: la Platja de l’Arenal, la Platja de la Punta del Riu, la Platja del Torn i la Platja de l’Almadrava.

EL BAIX GAIÀ NECESSITA

SORRA

Si marxem al Baix Gaià, Roda de Berà ha obtingut la bandera blava a la platja Costa Daurada i a la Llarga, Torredembarra als Muntanyans i a la Paella, i Altafulla també l’ha obtingut a la seva platja.

De fet, la sorra a les platges de Torredembarra i Altafulla ha estat un tema de debat en aquesta arrencada de l’estiu. En un primer moment, estava previst extreure sorra de la platja de la Paella per portar-la a Altafulla. Es tractava d’una de les aportacions puntuals de sorra que ha d’aportar el Port de Torredembarra per contracte, però des del consistori torrenc no es va entendre que aquesta acció es fes amb l’època de bany ja iniciada.

L'alcalde de la Torre, Vale Pino, es va mostrar indignat amb la decisió i va portar el cas a la Fiscalia de Medi

tot, compta amb un bon nombre de platges distingides amb la bandera blava. En aquest sentit, l’alcalde de Calafell ja reivindicava a FITUR el “caràcter propi” del Penedès i recordava que la “Costa Daurada va més enllà de Salou, Vila-seca o Cambrils”.

Precisament, Calafell entra en el selecte grup de municipis amb quatre banderes blaves: Segur de Calafell Llevant i Ponent, L’Estany Mas Mel i la de Calafell. D’altra banda, el Vendrell no es queda enrere amb les platges dels seus nuclis costaners: el Francàs, Sant Salvador i Coma-ruga. Finalment, Cunit tanca la llista amb la de Llevant i la de Ponent.

L’EBRE SUMA BANDERES

Si parlem de territoris oblidats, les Terres de l’Ebre també en són un exemple. Enguany, la vegueria suma una nova bandera blava, que ja havia tingut anteriorment. L’Ametlla de Mar recupera Cala Forn, que s’afegeix a Calafató, Sant Jordi d’Alfama i l’Alguer. L’Ampolla torna a comptar amb dos: les Avellanes i Cap Roig. Mentre que Deltebre té Riumar, la Ràpita les Delícies i Alcanar la del Marjal.

LES BANDERES NO HO SÓN TOT

Malgrat que les banderes blaves són sinònim de qualitat, sostenibilitat i seguretat, la Costa Daurada disposa d’altres platges de qualitat sense distinció. Per exemple, Salou no en té cap, però ofereix l’atractiu de les seves cales a Cap Salou o les seves platges urbanes que havien obtingut la bandera blava anteriorment com Llevant i Capellans.

A més, la resta del territori està plegat de caletes idíl·liques que fugen de la massificació d’algunes platges i amb poques coses a envejar de la Costa Brava.

ELS GOSSOS TAMBÉ S’HI

BANYEN

Un dels factors que impedeix l’obtenció de les banderes blaves és la presència d’animals domèstics. Tot i això, hi ha platges que han buscat alternatives com la d’Altafulla, on es permet l’entrada de mascotes en el tram entre plaça de Consolat de Mar i el Fortí, exclusivament en horari de 7.00 h a 8.30 h i de 22.00 h a 23.30 h.

Un altre exemple podria ser la platja de la Pineda, que ja han anunciat canvis com una zona per a gent gran i una habilitada per a

gossos. De moment, l’espai caní encara no està en marxa, però podrien aconseguir la convivència d’aquest amb la bandera blava gràcies a una bona diferenciació.

Més enllà d’aquests casos particulars, la Costa Daurada disposa de moltes alternatives per no haver de deixar els animals de companyia a casa i fer-los partícips d’un diumenge de platja. La de Coma-ruga (El Vendrell) ha acabat amb el dèficit d’espais per a gossos al Baix Penedès i es converteix en l’únic habilitat en tota la comarca.

El Baix Gaià es manté com el 2024. Torredembarra repeteix amb la zona al costat de Cal Bofill, Roda de Berà amb la Cala la Torrota i Altafulla, tot i no tenir un espai com a tal, compta amb certs permisos en hores concretes.

Tarragona ha perdut aquest any la platja per gossos del Miracle a causa de les obres a la plataforma, però manté la de la platja Llarga, estrenada fa un any. Amb algunes polèmiques inicials, la delimitació torna a ser la mateixa i comprèn des de la desembocadura del Tenis Tarragona fins a la zona boscosa.

Al Camp de Tarragona encara n’hi ha tres més. A la platja de Ponent de Salou, a tocar de la plaça de Venus; a la desembocadura de la Riera d’Alforja a Cambrils i a la platja de la Punta del Riu de Montroig. A aquestes s’hi han de sumar les múltiples zones habilitades a les Terres de l’Ebre, que gaudeix d’espais amplis com la platja de la Bassa de l’Arena a Deltebre o la Platja d’Eucaliptus d’Amposta. Tot plegat, un conjunt de zones diverses que fan de la Costa Daurada un litoral per a tot tipus de banyistes.

Cuando te plantees vender tu vivienda, rodéate de confianza. En Habitat somos personas como tú: cercanos, transparentes y comprometidos en hacer que todo el proceso sea fácil, seguro y con los mejores resultados. Nos encargamos de todo para que tú solo te ocupes de lo importante: tomar buenas decisiones, con tranquilidad y respaldo.

SANT MAGÍ escalfa l'agost a Tarra gona

La ciutat es prepara per a una festa on les revetlles i la tradició marquen el ritme

Adrià Miró Canturri

Tarragona celebrarà la seva festa de Sant Magí entre el 8 i el 19 d'agost. Les revetlles, els castells, la iMAGinada i sobretot els actes més tradicionals tornaran a estar presents en una festa que reivindica el valor de l'aigua i la tradició pagesa.

LA IMAGINADA NO FALLA

Precisament, la iMAGInada serà un dels primers plats forts de les festes. El divendres 8 d’agost donarà el tret de sortida amb una cercavila inaugural des de la plaça del Fòrum. Amb la música de la Batucada Engrescats de Tarrago -

na recorreran els carrers de la Part Alta fins a arribar al Camp de Mart, on s’han de desenvolupar totes les activitats de la iMAGinada. Aquell mateix divendres ja trobarem circ, reflexió i una primera nit musical amb cantaoras, rap fusió i un dj sense fronteres.

Endinsat al dissabte, la iMAGinada prepara un matí farcit de tallers per a totes les edats i un vermut de la mà de la penedesenca Nerea Bassart. A la tarda serà el moment del mercadet, els tallers, una tast de vi, un espectacle familiar o una taula rodona sobre l’habitatge. Entrada la nit, la música tornarà a agafar el rol protagonista amb l’es-

pectacle de Jèssica Pulla, les tarragonines Roba Estesa o la reusenca Paula Fitzz.

Finalment, el diumenge es posarà punt final a la iMAGinada amb activitats fins al vespre. De nou, els tallers, la reflexió, els espectacles familiars, la música o els tastos seran ben presents al Camp de Mart. Al vespre, els Sopars del Món obriran les portes a la gastronomia casolana de països d’arreu del planeta i el folk i la dansa posaran la pinzellada final amb la Folkejada. A més, s’ha de tenir en compte que la iMAGinada incorpora enguany l’Espai Nadó a l’Espai Cabaret, amb l’objectiu que les famílies

Les revetlles, els castells, la iMAGinada i sobretot els actes més tradicionals tornaran a estar presents en una festa que reivindica el valor de l'aigua i la tradició pagesa

puguin gaudir de la programació amb comoditat i tranquil·litat.

MÚSICA DE TOTS COLORS

El dijous la programació de Sant Magí torna a agafar embranzida, aprofitant que el divendres 15 d’agost és festiu. El Teatre Auditori del Camp de Mart serà l’escenari del vespre més jove de les festes. Amb un accés lliure i gratuït, Tarragona vibrarà amb Las Ninyas del Corro, Mama Dousha i Julieta.

En el mateix escenari, dos dies més tard, el 16 d’agost, serà el torn del ja tradicional Festival de l’AMT, Capsa Músic Festival. En la seva XXVIa edició, el festival continua mantenint l’esperit primigeni i ofereix una llarga jornada de música en directe. Enguany passaran pel festival M.U.R, Gavina MP3, Misty, Joan Masdeu i Tulsa. L’accés també és lliure i gratuït, limitat a l’aforament de l’espai.

Entremig, el 15 d’agost, la música i la festa es traslladen al Parc Francolí. La segona edició del Jordi’s Festival Sant Magí serà a partir de les 20.30h el nou atractiu per als més joves. Aquest estiu arriba una de les propostes més potents de la temporada, amb artistes de primer nivell i una experiència immersiva per al públic més jove. El reconegut cantant de trap Kidd Keo, amb més

de 4 milions d’oients mensuals, i Atomic, artista de dembow amb més de 2 milions d’oients, actuaran en directe en un esdeveniment que promet marcar tendència.

LA CULTURA POPULAR

ESCALFA MOTORS

Abans d’arribar als dos dies més intensos de les festes (18 i 19 d’agost), la cultura popular es deixarà veure per la ciutat en diverses formes. Més enllà de les visites guiades a la Casa de la Festa, el dissabte 9 d’agost les entitats del seguici es cordaran les vambes per la icònica Cursa del Seguici, que enguany arriba a l’onzena edició. D’altra banda, la Moixiganga es tornarà a reunir al carreró de Sant Magí per a la tradicional Enramada. El dimecres 13 d’agost l’Esbart Dansaire de Tarragona celebrarà la Ballada de festa major a la plaça de la Font i el divendres 15 d’agost l’Esbart Santa Tecla ens mostrarà, a través de la música i la coreografia, la vida del patró de Tarragona, presentada a través de set quadres escènics.

Sense perdre de vista l’Esbart Santa Tecla, el dissabte 16 d’agost el seu Cos de Bastoners faran una actuació especial pel seu 50è aniversari al santuari de Sant Magí de Bufraganya. Aquell mateix dia, la

El diumenge 17 d’agost els Portants de l’Aigua sortiran de Sant Magí de la Bufraganya per encetar el camí de l’aigua amb els seus carros i cavalls

Cucafera buscarà la princesa i cavaller que protagonitzin la baixada de la Cucafera de Santa Tecla. El càsting és obert a nens i nenes d’entre 6 i 12 anys, que s’han d’inscriure prèviament abans de l’11 d’agost. Finalment, el diumenge 17 d’agost serà el torn de la desena Trobada de Gegants i Nanos que començarà a partir de les 17.00 h a la Rambla Nova. A més, enguany recuperen el recorregut tradicional fins a arribar al pla de la Seu, on fan la ballada conjunta.

L’AIGUA ARRIBA AMB UN VELL CONEGUT

Aquell diumenge 17 d’agost els Portants de l’Aigua sortiran de Sant Magí de la Bufraganya per encetar el camí de l’aigua amb els seus carros i cavalls. El recorregut passarà per Santa Perpètua de Gaià, Querol, el Pont d’Armentera, Santes Creus i Bràfim, on faran nit. L’endemà faran la segona i última etapa passant per Nulles, l’Argilaga i els Pallaresos, per arribar finalment a Tarragona. Un cop entrats a la ciutat, aniran fins a la plaça de la Font on faran parada. Després recorreran els carrers de la Part Alta fins a

arribar al Portal del Carro acompanyats del Seguici de Sant Magí. Enguany, però, aquest pas dels portants per la ciutat comptarà amb un vell conegut. Es tracta de la Carrossa del Sant, que no apareixia des de 2019. Després de cinc edicions d'absència, aquest icònic carro tornarà a acompanyar els portants en aquest tram final per la Part Alta. Tot i que la pandèmia va fer que la tradició d'aquesta carrossa es

perdés, ara torna amb aires renovats. De fet, el carro estava tan malmès que va ser impossible poder-lo restaurar i l'han hagut de refer de zero. En ell, la figura de Sant Magí i els infants prenen un paper protagonista. Un dels nens se situa a la part il·lustre del carro vestit de Sant Magí i, als seus peus, la carrossa va plena de nens i nenes amb vestits tradicionals catalans. A més, l'encarregat d'arrossegar la Carrossa

del Sant continuarà sent un tractor, que té un valor simbòlic. "És un retorn a la terra. El tractor és el símbol de la Tarragona pagesa", explica Xavier Gonzàlez, tècnic de Cultura.

Després de dos anys de feina, s'ha pogut recuperar gràcies a veïns i veïnes del Portal del Carro, l’Associació Amics de la Part Alta i la Confraria de Sant Magí. "Aquest carro ha de tenir continuïtat i en tindrà, sobretot ara que està lligat a entitats potents", subratlla Xavier Gonzàlez.

Amb aquest element recuperat, els portants arribaran aproximadament a les 20.00 h al carrer de les coques, on les colles castelleres faran la salutació. Tot seguit, al Portal del Carro, hi haurà el repartiment de l’aigua, les mides i els càntirs de la festa. I, finalment, a la plaça de la Font tindrem el ball dels gegants.

REVETLLES A CADA RACÓ

A la nit serà el moment de les revetlles que impregnen diversos punts de la Part Alta. La més coneguda és la Revetlla Il·luminada, que fa tres anys va substituir la Remullada i ja és un format més que consolidat. De fet, la consellera de Cultura, Sandra Ramos, avisa que “ha vingut per quedar-se" i que no es plantegen tornar a una Remullada que no s’adapta a l’actual situació d’emergència climàtica. Així que

Un cop entrats a la ciutat, aniran fins a la plaça de la Font on faran parada. Després recorreran els carrers de la Part Alta fins a arribar al Portal del Carro

tenim Revetlla Il·luminada per anys.

A partir de les 23.30h la plaça del Rei un any més desprendrà, amb la Companyia d’Espectacles Pa Sucat i DJ de la Llum, llum i so amb els elements típics, el Càntir, el Carro, la Síndria i la Petxina Pelegrina, amanits amb nous efectes audiovisuals creats per a l’ocasió i amb la música més actual.

D’altra banda, a les 21.00 h, tindrà lloc la revetlla Familiar de Sant Magí. Un format pensat en exclusiva per als nens i nenes de fins a dotze anys perquè puguin gaudir de la festa amb el seu entorn i mú-

sica adients. Aquella mateixa nit i també a les 23.30h, la plaça de la Font serà l’escenari de la revetlla de Sant Magí amb la Mercabanda i la Band de Cool. Una nit plena de festa, emocions i sobretot bona música per ballar a cop de versions trepidants.

També tindran lloc les revetlles de les colles, com la matalassera la mitjanit del 15 d’agost a la plaça del Rei amb Pascual i els Desnatats, un directe per no parar de saltar i ballar amb les millors versions! I perquè no s’aturi el ritme, la vetllada seguirà amb els PD Petardeig i Miki DJ i el 17, la colla Jove a les 23.00 h al Cós del Bou amb la banda tarragonina La Model, el PD Murddock i el Duo Copasso seran els encarregats d’amenitzar la revetlla de Sant Magí de la Colla Jove.

EL DIA DE SANT MAGÍ

El dia de Sant Magí Tarragona es llevarà amb el toc de matinades. Al migdia, la plaça de les Cols s’omplirà de gom a gom per gaudir de la diada castellera amb les quatre colles de la ciutat.

A la tarda, tindrem la Professó de Sant Magí que arribarà al seu moment àlgid amb l’entrada de Sant Magí a la capella del Portal del Carro. Un cop dins, els pilars caminant de les quatre colles pujaran fins allà des de la plaça de la Pagesia. Finalment, el seguici tornarà a la plaça de la Font, on faran una tanda de lluïment.

TARRAGONA

AJUNTAMENT I PORT DE TARRAGONA VOLEN REDUIR EN UN 75% EL NOMBRE DE COLOMS

A LA CIUTAT EN ELS PRÒXIMS TRES ANYS

Les dues parts lamenten que l'Estat incompleix els terminis de l'estudi sobre els trens de mercaderies per l'interior

L'Ajuntament i el Port de Tarragona iniciaran un pla per tal de reduir en un 75% el nombre de coloms que hi ha a la ciutat en els pròxims tres anys. Entre les mesures hi ha un seguit d'accions que desenvoluparà l'Autoritat Portuària valorat en 565.000 euros pel qual es preveuen diferents actuacions per tal de reduir les pèrdues de gra de cereal que acaba servint d'aliment per a les aus. Paral·lelament, el consistori durà a terme accions per reduir els llocs on dormen els coloms. D'altra banda, tant com l'alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, com el president del Port, Santiago Castellà, han lamentat que l'Estat està incomplint els terminis de redacció de l'estudi perquè els trens de mercaderies passin per l'interior del Camp de Tarragona.

En un altre ordre de coses, la Taula Bilateral ha permès tractar qüestions com els problemes i avaries a les escales mecàniques de la plaça dels Carros -on es buscarà una solució amb escales convencionals i ascensors-, la mobilitat dels creueristes -amb punts d'aparcament d'autobusos al costat de la Tarraco Arena Plaça i del Portal del Roser- o les negociacions amb Exolum per tal que alliberi els seus terrenys i es desplaci on hi ha actualment el Complex Educatiu de la Laboral. Viñuales ha dit que fa prop d'un mes van tenir una darrera reunió amb l'empresa i que ara la companyia està quantificant l'import que hauria de rebre com a compensació pels seus terrenys actuals i que, quan el consistori tingui la xifra, l'estudiarà i es negociarà.

COMPTE ENRERE PER LA DESAPARICIÓ DEL CARRIL BICI DE PERE MARTELL A TARRAGONA

Les obres s'allargaran fins a finals d'agost i provocaran restriccions d'estacionament, tot i que, tret d'exigències puntuals de l'obra, no afectaran la circulació

El dilluns 21 de juliol van començar les obres per treure el tram de carril entre el carrer Pere Martell i l’Avinguda Ramón y Cajal de Tarragona i està previst que s’allarguin fins a finals del mes d’agost. Aquesta intervenció consta de tres fases: senyalització i preparació; eliminació i esborrament de senyalització existent i per últim, repintat de la via.

Per executar aquesta obra en el temps establert, mentre duri hi haurà restriccions d’estacionament en aquest tram però no de circulació, ja que sempre hi haurà lliures dos carrils de circulació, com hi ha actualment. Ara bé, en cas que sigui necessari hi pot haver algun canvi puntual per exigències de l’obra. Per altra banda, es reubicaran dues illes de contenidors del tram afectat per obres, una es posarà al carrer

Higini Anglès 8-10 i l’altra a Pere Martell 26. Amb motiu de les obres programades, la línia L-41 efectuarà una parada al carrer Pere Martell, 1, en substitució de l’antiga ubicació al número 7 del mateix carrer. D’altra banda, la línia 8 continua oferint un recorregut alternatiu per la Rambla Nova.

L’EMT AMPLIA LA SEVA XARXA AMB DUES

PARADES A LES LÍNIES L-30 I L-3

L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona incorpora dues noves parades a les línies L-30 i L-34 amb l’objectiu de millorar la cobertura i l’accessibilitat del servei a la ciutat. Per reforçar el servei en el tram de la N-340, carretera de València, s’ha implantat una nova parada de la L-30 a l’altura del supermercat Family Cash. Aquesta iniciativa permetrà una millor accessibilitat als residents i establiments comercials de la zona, oferint una

cobertura més eficient a l’eix de la N-340.

A finals del mes de juny es va incorporar una nova parada de la L-34 a l’Avinguda Josep Maria Recasens que passa a formar part del recorregut habitual d’aquesta línia. Aquesta nova parada connecta directament amb la Ciutat Esportiva del Nàstic i el nou hospital del PP10, facilitant l’accés i millorant la mobilitat dels usuaris.

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

On és el Wally tarragoní?

El cartell de les festes de Sant Magí recorda a les imatges del popular

Adrià Miró Canturri

Tarragona ho té tot a punt per a Sant Magí i el seu cartell no ha decebut. L'obra és a càrrec de l'il·lustrador tarragoní Hugo Prades, especialitzat en il·lustració editorial. Ha fet moltes publicacions vinculades a la il·lustració històrica i moltes de les seves creacions s’han convertit en puzles. És també coau-

L'obra és a càrrec de l'il·lustrador tarragoní

Hugo Prades, especialitzat en il·lustració editorial

llibre

tor dels llibres del Patufet i és membre de l’Associació d’Il·lustradores de Tarragona. El grafisme de la imatge i la integració tipogràfica ha estat fet per l’estudi de disseny gràfic Gecko, de la dissenyadora i professora tarragonina de l’Escola d’Art de Tarragona Itziar Solla Garmendia.

UN CARTELL FARCIT DE DETALLS

El cartell de Sant Magí 2025 és una d'aquelles imatges que et pots passar minuts mirant i remirant. I, tot i observar-lo a fons, sempre hi ha algun detall que t'ha passat per alt. De fet, la mateixa consellera de Cultura, Sandra Ramos, l'ha comparat amb la popular obra 'On és el Wally?', que ha fet passar hores davant de les seves pàgines a persones de tot el món. Pels més despistats, aquest llibre mostra il·lustracions plenes de personatges entre les quals has de trobar en Wally, un home amb ulleres que va vestit amb una samarreta i un gorro ratllat.

En el cas de la imatge d'Hugo Prades, l'instant escollit és la Diada Castellera de Sant Magí a la plaça de les Cols. Concretament, els pilars de comiat. En ell apareixen les quatre colles tarragonines fent el seu pilar amb una plaça plena fins dalt. Músics, castellers, periodistes, ciutadans amb i sense mòbil o balcons per sobre de les seves capacitats són els protagonistes del cartell. Entre els detallets podem trobar una parella asseguda a la font que comenta la jugada o una àvia que des del balcó es mira la diada amb cara de pocs amics i amb el braç d'algú que penja de la finestra.

LES XARXES L'ESTUDIEN

Alguns tarragonins han comentat el cartell a través de la xarxa X després que David Folch el publiqués. La majoria afirma que és "maco" o "preciós" i inclús alguns ja han jugat a fixar-se en els petits detalls. És el cas del @shushisidhe, que assenyala el fantasma que treu el cap des de l'Antic Ajuntament. Altres, però, consideren que falten elements que es puguin relacionar inequívocament amb Sant Magí. N'hi ha per a tots els gustos.

LA MILLOR GASTRONOMIA

Esdeveniments

La Martina Kids&Us Reus Gaudí C/ d’Antoni Gaudí, 36 Baixos - Reus 977 34 19 82 / 640110550 reus.gaudi@lamartinaschool.com kidsandus.es/ca

La Martina Kids&Us Tarragona Av. Marqués de Montoliu, 10-12 - Tarragona 977220734 / 640110557 tarragona@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Centre C/ Galanes, 33 - Reus 977341952 / 640539741 reus@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Salou C/ Pau Casals, 1 Ed. Cubic - Salou 977385033 / 628519104 salou@kidsandus.es

La Martina Kids&Us TGN Arrabassada C/Llorenç de Villalonga, 5 - Tarragona 977081074 / 627285997 tarragona.arrabassada@kidsandus.es

La Martina Kids&Us Cambrils

Pg. Sant Joan Baptista la Salle, 26 - Cambrils 977792740 / 647317131 cambrils@lamartinaschool.com

20 anys del matrimoni igualitari: 1.196 casaments a Tarragona

Tot i el creixement de dades com els matrimonis entre dones, el col·lectiu alerta de la proliferació dels discursos d’odi

Adrià Miró Canturri

“No hem sigut els primers, però tinc per segur que no serem els únics. Darrere vindran molts altres països impulsats per dues forces imparables: la llibertat i la igualtat”. Així s’expressava el president Zapatero des de la tribuna del Congrés el 3 de juliol de 2005. Aquell dia, Espanya es va convertir en el tercer estat en aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe. Abans ho havien fet Països Baixos i Bèlgica, i 17 dies després ho faria el Canadà.

Passats 20 anys, són 37 els països que ho han aprovat i aquell mo -

ment encara ressona a la història d’Espanya. “Era l’inici de fer un país a l’avantguarda dels drets civils a nivell internacional”, explica Alberto Bondesio, diputat reusenc del PSC al Parlament de Catalunya. En aquella època, Bondesio tenia poc més de 20 anys, militava a les Joventuts Socialistes i reconeix que, com a part del col·lectiu, la votació va tenir “un impacte molt positiu” en ell.

El diputat reusenc explica que aquella fita va ser una demostració “que estava en el partit correcte”. A més, subratlla que “les millores i els avenços socials sempre han estat abanderats pel PSC i el PSOE,

juntament amb altres partits, associacions i sindicats”

En aquesta línia, Bondesio remarca que el matrimoni igualitari és un dels exemples més clars, però no l’únic dins de l’agenda de canvi dels diversos governs socialistes. La llei del divorci, l’avortament, l’alliberament de la dona o altres avenços legislatius han “fet una societat més igualitària i cohesionada”.

A banda dels partits, la so -

Camp de Tarragona i s’ha convertit en un referent en la lluita pels drets del col·lectiu LGTBIQ+ al territori. Arual Hernández destaca també que l’aprovació del matrimoni igualitari va posar el país a “l’avantguarda legislativa” i va situar Espanya com un estat “prodrets humans”.

EL MATRIMONI IGUALITARI A TARRAGONA

A partir d’aquell moment, el país es va obrir i els matrimonis entre persones del mateix sexe es van fer presents a totes les províncies. El 2005, a Tarragona es van oficiar 10 casaments entre homes i 11 entre dones. En total, fins al 2023 hi ha hagut 1.196 enllaços entre persones del mateix sexe a la demarcació (576 entre homes i 620 entre dones)

Tot i que els casaments anuals a la província sempre s’havien mogut en la seixantena, des de la pandèmia s’ha consolidat una tendència clara tant a Tarragona com al conjunt de l’Estat. Els casaments entre dones han agafat un fort impuls i han do -

“No hem sigut els primers, però tinc per segur que no serem els únics. Darrere vindran molts altres països impulsats per dues forces imparables: la llibertat i la igualtat”

cietat civil i els moviments socials també van ser claus a l’hora d’empènyer cap aquesta direcció. Tothom recorda el pes de la figura de Pedro Zerolo, però la història del matrimoni igualitari també està forjada per petites lluites arreu del país.

“Quan s’aconsegueix qualsevol dret social, és l’associacionisme el que gesta la fita. Zapatero i Zerolo van ser les persones impulsores i la voluntat política és molt important. Tot i això, va ser un assoliment amb tres pilars: la voluntat política, l’activisme i el suport social”, desgrana Arual Hernández, militant i part de l’equip tècnic d’H2O. Aquesta és una entitat nascuda el 1998 al

blat als casaments entre homes. El 2019 les dones tenien un lleuger avantatge 39-33, però de 2021 a 2023 el creixement és evident. 7427 el 2021, 62-28 el 2022 i 51-28 el 2023.

Tot i que no existeixin estudis que ens poden donar una aproximació científica sobre el tema, Arual Hernández considera que la tendència té a veure amb la “visibilitat de la dona en l’àmbit públic”. Segons l’activista, les dones lesbianes i bisexuals estan guanyant “visibilitat, normalització i acceptació” en un món patriarcal on sempre han estat “relegades en l’àmbit privat”. A més, se suma la possibilitat de gestar fills de les dones cis i els drets legals que proporciona el matrimoni a l’hora de criar-los.

L'ECO DE LA CONTESTACIÓ CONSERVADORA

Malgrat que el matrimoni igualitari sembla un dret més que consolidat, en aquell moment hi va haver una forta contestació als carrers. Els sectors més conservadors com l’Església, sumats al PP de Mariano Rajoy, van posar el crit al cel. Enca-

ra més, els populars van arribar a portar la seva aprovació al Tribunal Constitucional, que el 2012 va desestimar el recurs amb una àmplia majoria de vuit vots contra tres.

Tot i superar aquesta etapa, Alberto Bondesio avisa que el missatge continua present en menor mesura. “Al carrer no hi ha manifestacions com les de ‘la família sí importa’, però el missatge està present als parlaments, a les escoles i a les xarxes socials”, assenyala.

De fet, aquesta legislatura el mateix Bondesio va presentar una resolució al Parlament sobre els drets de les persones LGBTI a la Unió Europea, que no va gaudir del consens que es podria esperar. El text demanava la protecció dels drets de les persones del col·lectiu, reclamava lluitar contra els discursos d’odi i LGBTI-fòbics “fomentats per l’extrema dreta” i assenyalava l’actitud del govern hongarès envers aquest col·lectiu. La iniciativa va tenir el vot favorable de tots els partits menys PP i VOX , que s’hi van oposar. Aliança Catalana no la va votar perquè no era present a la comissió.

Segons Bondesio, aquesta és una mostra més del context de regressió de drets en què ens trobem. “L’onada neoconservadora i aquesta internacional de l’odi apunten al col·lectiu LGTBI entre d’altres”, destaca. Hi ha diversos exemples a la Unió Europea. La llei antipropaganda LGTBI d’Hongria i la seva prohibició de l’orgull, la impossibilitat d’inscriure dues mares

al registre civil per part d’Itàlia o el clar retrocés als Països Baixos. En aquest últim cas, va ser el primer estat en aprovar el matrimoni igualitari, però actualment és el país número 13 pel que fa als drets LGTBI. Espanya ocupa la cinquena posició, segons el rànquing elaborat per ILGA.

Per la seva banda, Arual Hernández també critica la “petita regressió en l’àmbit social” que existeix. “Això ve dels discursos d’odi, que posen el centre d’atenció sobre el col·lectiu LGTBI, el feminisme o les persones immigrants. Hi ha molta gent de classe obrera que s’ho està empassant i pensa que l’origen de la seva precarietat són aquests col· lectius”, explica.

MOMENT D’AGUANTAR

Tot plegat crea un context en què el moviment LGTBI es troba en un moment de resistència. “Hem de prendre consciència que estem davant d’una batalla ideològica contra els discursos de l’odi i la internacional neofeixista”, afirma Alberto Bondesio, que també subratlla l’esperit reivindicatiu que està tornant a agafar l’orgull els últims anys. En una línia similar s’expressa Arual Hernández: “més que reivindicació, ara toca resistència per no fer un pas enrere amb els drets conquerits”.

Tot i això, l’activista creu que alhora han de reivindicar els drets del collectiu trans, que és el que “rep més violència i discriminació”. A banda de les formacions més conserva-

dores, Arual Hernández és també especialment crítica amb la posició d’alguns sectors del PSOE, que han adoptat discursos ‘terf’ i han aconseguit esborrar la Q+ (Queer) de les sigles LGTBI a l’ideari del partit. Més enllà d’això, també han sigut molt sonats els autobusos de ‘Hazte oir’, que han assenyalat directament els menors trans.

Vint anys després, l’acceptació del col·lectiu és àmplia i el 78% dels espanyols es posiciona a favor del matrimoni igualitari. Amb tot, aquesta és una xifra que ha retrocedit lleugerament en els últims anys, fruit de la proliferació d’un discurs que els situa al punt de mira. Aquestes dades i els múltiples casos a la Unió Europea són un recordatori que cap conquesta és definitiva i que els drets, si no es protegeixen, poden fer passes enrere.

QUAN AZNAR ES VA APROPAR AL COL·LECTIU

Alguns anys abans de l’aprovació del matrimoni igualitari, el govern d’Aznar (PP) va temptar al moviment LGBTI amb una interessant proposta. “A Moncloa un alt càrrec ens va oferir una llei tan àmplia com volguéssim, però sempre que renunciéssim al matrimoni”, apunta l’activista

Boti García Rodrigo, expresidenta de la FELGTBI, a eldiario.es. Les activistes que es trobaven en aquella sala van dir que no i van marxar sense acabar de creure s’ho. “Ens va donar vertigen perquè ens estaven oferint tots els drets, però pensàvem que si acceptàvem la lluita es desactivaria. Vam escollir la utopia a la realitat, vam escollir anar a totes”, recorda.

TARRAGONA

TARRAGONA VOL LIMITAR L'ACCÉS DE VEHICLES A LA PLAÇA DE LA FONT

També s’obligarà als vehicles de càrrega i descàrrega de tota la ciutat a extreure un tiquet o registrar l’estada en una aplicació

L’Ajuntament vol iniciar el procés de modificació de l’Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics de Tarragona amb la finalitat de millorar les operacions de càrrega i descàrrega al municipi i regular l’accés de vehicles a la plaça de la Font. Per aquesta raó s’ha convocat la comissió d’estudi de la mateixa el proper dimarts.

La consellera de Mobilitat, Sonia Orts ha explicat que “des del govern municipal impulsem aquests canvis per tal de millorar l’ús de les zones de carrega i descarrega i  limitar l’accés de vehicles a la plaça de la Font” En la propera comissió,

d’una banda, s’estudiarà la possibilitat que els usuaris de les zones de càrrega de la ciutat  hagin d’extreure un tiquet físic o registrar l’estada en una aplicació electrònica sense cost. D’aquesta manera, es podrà  realitzar un millor control de l’ús de les zones de càrrega i descàrrega, assegurant una major rotació i evitant que hi estacionin vehicles no autoritzats.

L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA ACONSEGUEIX

3,2 MEUR PER INVERTIR EN HABITATGE SOCIAL AMB LA VENDA D'UN SOLAR A L'ARRABASSADA

El terreny del carrer Joan Fuster i Ortells té un volum edificable de 6.000 m² de sostre

El Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes de Tarragona ha venut la finca núm. 93765, situada al carrer Joan Fuster i Ortells, a la Vall de l'Arrabassada per 3.205.500,00 €  (més IVA del 21%) a SPV Horta Cambrils 8, SL. El solar té una superfície de 2.669 m² i un volum edificable de 6.000 m² de sostre.

El conseller d'Urbanisme i president d'SMHAUSA  Nacho García ha destacat que " estem molt satisfets per aquesta venda, ja que ens permet aconseguir fons per continuar impulsant la construcció d'habitatge social al solar del costat, que és un dels que vam incorporar al programa de reserva de sols de la Generalitat". I ha afegit que “des del govern municipal estem treballant des de nombrosos fronts per garantir l'accés a l'habitatge a tota la ciutat : des de Llevant fins a Ponent”.

TREUEN A LICITACIÓ LA PRIMERA FASE DEL FÒRUM DE LA JUSTÍCIA DE TARRAGONA PER 24 MEUR

L'inici de les obres està previst per al primer trimestre de 2026 i s'executaran en 15 mesos

El Govern ha tret a licitació la primera fase de les obres del Fòrum de la Justícia de Tarragona per un import de 23.554.210,20 euros. L'inici dels treballs està previst per al primer trimestre de 2026 i s'executaran en quinze mesos. Aquests consistiran en el moviment de terres i estructura del nou edifici. El projecte té un cost total de  94,2 milions d'euros i és la inversió "més important" del Departament de Justícia arreu del país.

Aquesta actuació suposa construir la infraestructura judicial més gran a Catalunya després de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet. El conseller Ramon Espadaler ha afirmat que la licitació és un "acte de justícia amb Tarragona, la província i l'Audiència provincial" i un "deute" de l'executiu.

En la mateixa línia s'ha posicionat l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que ha celebrat el pas endavant que s'ha fet amb la publicació de la licitació de les obres de la primera fase. "El Fòrum de la Justícia ja és una realitat, fa tants anys que esperàvem aquesta notícia, avui és un dia històric per a la ciutat", ha dit. "La justícia és la política social en majúscules, és el que ens iguala com a societat, el que evita que la llei del més fort s'imposi", ha afegit el batlle.

Ansietat, depressió i malestar físic:

així se senten els usuaris que viatgen en tren segons la URV

La plataforma Dignitat a les Vies, que va reclamar l'estudi a la URV, asseguren que la situació que pateixen ha deixat de ser una queixa per ser un diagnòstic

Adrià Miró Canturri

El mode de transport que utilitzes diàriament pot afectar a la teva salut mental? Aquesta és la pregunta que es realitzava un equip investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que, a petició de la plataforma Dignitat a les vies, va

decidir fer-ne un estudi. Sobre la taula hi havia el dubte de quines conseqüències podia tenir el mal funcionament dels trens entre els seus usuaris i les primeres dades semblen apuntar cap a una direcció concreta: el 88% dels usuaris asseguren que la crisi ferroviària afecta la seva qualitat de vida.

Les primeres dades semblen apuntar cap a una direcció concreta: el 88% dels usuaris asseguren que la crisi ferroviària afecta la seva qualitat de vida

En concret, les persones que han participat han informat d'un augment d’ansietat, depressió i malestar físic arran de la situ -

ació, en comparació amb la mitjana de la població. Tot i que l'estudi ha nascut al Camp de Tarragona i bona part de les persones enquestades són del corredor sud, es tracta d'una mostra que va més enllà d'aquesta província. De fet, l'estudi continua recollint dades a través d'un qüestionari i els seus investigadors demanen ampliar especialment la mostra entre les persones que no utilitzen el tren habitualment. Actualment, compten amb 695 persones enquestades d'entre 16 i més de 80 anys, amb una mostra força diversa pel que fa al gènere, orientació sexual, situació laboral o nivell d'estudis. Tot i això, a banda persones poc usuàries del tren, també demanen homes i persones nascudes fora d'Espanya per arrodonir l'enquesta.

LES DADES DE L'ESTUDI

Entre les principals dades que ens deixen aquesta primera onada de l'estudi hi ha les substancials diferències entre usuaris i no usuaris en alguns indicadors. Els investigadors n'han analitzat quatre:  ansietat, depressió, hostilitat i somatitzacions (malestars físics com mals de cap o digestions pesades associades a l’estrès) i apunten que els valors són significativament més alts entre els qui es mouen el tren i la població general. De totes maneres, recalquen que no es tracta de cap diagnòstic clínic.

Si desgranem aquests resultats, trobem com l'ansietat és on es plasmen majors diferències. La puntuació mitjana és de 3,56 (en una escala de 0 a 20), mentre que els usuaris freqüents obtenen una de 8,69 i els esporàdics de 7,86. En depressió, la mitjana de referència és de 5,32, però els valors dels usuaris se situen per sobre dels 8 punts. Les somatitzacions també s’incrementen notablement: dels 4,26 punts de referència es passa a 8,38 en el cas dels usuaris freqüents.

A més, l'estudi pregunta quantes de les últimes cinc vegades que havia agafat el tren aquest havia arribat tard. En aquest cas, la resposta reflecteix que pels enquestats la manca de puntualitat del servei ferroviari és una qüestió estructural i no puntual. El 80% dels usuaris asseguren que el servei arriba

"No estem bojos, el monstre existeix. Quan diem que estem histèrics per culpa del tren és veritat"

tard més de la meitat de les vegades, i gairebé la meitat afirma que sempre arriba tard.

“Amb els resultats d’aquest estudi volem posar en valor com l’entorn de les persones té una influència directa en el seu benestar o malestar psicològic. Sovint tendim a veure els problemes de salut mental com a qüestions individuals i en realitat estan fortament influïts per les condicions de vida que tenim”, indica  Sergi Martín-Arbós, investigador del Departament de Psicologia de la URV, que ha liderat el projecte. Tot i les primeres indicacions que ens assenyalen els resultats, el seu equip investigador adverteix que tocarà analitzar els factors que poden influir en els símptomes. En aquesta línia, la intenció és

també creuar dades com el gènere o situacions personals per saber si hi ha algun col·lectiu més afectat pel mal servei. L'ampliació de la mostra i les entrevistes individuals afegiran una nova capa a un estudi que comença a subratllar certes tendències.

DE LA QUEIXA AL DIAGNÒSTIC

Des de Dignitat a les Vies són prudents a l'hora de valorar els resultats, però consideren que les primeres dades converteixen la seva queixa en un diagnòstic.  "No estem bojos, el monstre existeix. Quan diem que estem histèrics per culpa del tren és veritat", remarca  Anna Gómez, portaveu de la plataforma. Per exemplificar la magnitud del problema l'activista explica que, si se't trenca un mòbil a causa del tren, la companyia te'l podria pagar. Ara bé, això no succeeix amb efectes menys quantificables.  "Quant val el temps o la salut mental d'una persona?", es pregunta. De fet, reconeix que ella mateixa ha hagut de fer ús de medicaments per la situació ferroviària.

La plataforma continua reclamant millores reals a la xarxa de trens per evitar agreujar els problemes de salut mental. "La mobilitat no és un caprici, és una necessitat i un dret que s'està vulnerant. Ha deixat de ser només una queixa per ser un diagnòstic", conclou.

La Tecla a casa

La Tecla a casa

Atenció a domicili

Atenció a domicili

Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

INFORMA-TE’N A:

INFORMA-TE’N A:

977 259 908

977 259 908

680 494 060

680 494 060

www.lateclaacasa.cat domicili@xarxatecla.cat

www.lateclaacasa.cat domicili@xarxatecla.cat

TARRAGONA

TARRAGONA PRESSUPOSTA LA CREACIÓ DELS VESTIDORS DEL CAMP DE RUGBI DE L'ANELLA MEDITERRÀNIA EN 645.222 EUROS

L'Ajuntament ha obert la licitació per la construcció d'un edifici amb sis vestidors, una infermeria, una sala polivalent i altres serveis complementaris

L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació les obres per crear els vestidors del camp municipal de rugbi ubicat a l'Anella Mediterrània. Concretament, es construirà un edifici amb sis vestidors (quatre per equips i dos per àrbitres), una zona destinada a infermeria, una sala polivalent per a reunions, classes i activitats de grup; i serveis complementaris. L'obra té un pressupost de 645.222,34€ i el seu termini d'execució és de dotze mesos.

"Després de la renovació del camp, fem un pas més per fer realitat una altra llarga reivindicació dels esportistes que utilitzen setmanalment el camp de rugbi

municipal: la construcció dels esperats vestuaris. En aquest projecte hem anat de la mà amb el Club Rugbi Tarragona, una entitat amb més d'una trentena d'anys d'història i amb centenars d'esportistes i persones associades", ha destacat el conseller d'Esports, Mario Soler, qui ha recordat que "l'actuació s'emmarca en la prioritat de millorar i adequar les instal·lacions esportives municipals per continuar fomentat l'activitat esportiva entre tota la ciutadania".

L'edifici, que tindrà una superfície de 301,80 metres quadrats, s'ubicarà a un dels costats del camp de rugbi, entre el

mateix camp i l'avinguda dels Jocs Mediterrani (la via principal de l'Anella Mediterrània); i l'accés es farà des d'aquesta avinguda.

EL REGISTRE CIVIL DE TARRAGONA INCORPORA LA IA PER FACILITAR I AGILITZAR ELS TRÀMITS

Les noves instal·lacions permetran fer gestions des del Jutjat de Pau de Salou per videoconferència

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha inaugurat el nou Registre Civil de Tarragona, ubicat a la Rambla Nova. Les noves instal·lacions incorporen dos programes pilot amb Intel·ligència Artificial i tecnologia 'blockchain' per facilitar i agilitzar els tràmits de la ciutadania. Es tracta de la LaIA, un punt d’informació per veu amb IA generativa, que permetrà fer consultes vinculades als tràmits del registre civil, com la tramitació del canvi de cognoms. Aquestes qüestions es poden fer tant parlades com escrites, en català i castellà. A més, es posa en marxa una cabina de videoconferència per connectar-se amb el Jutjat de Pau de Salou, un projecte pilot que permetrà tramitar procediments sense haver-se de desplaçar.

El Registre Civil de Tarragona s'ha redistribuït per convertir les oficines en un espai funcional i transparent i s'ha adaptat l'espai per a famílies amb infants, amb mobi-

liari ergonòmic, llum càlida i una estètica basada en una arquitectura biofílica, pensada per afavorir el benestar de les persones. Les noves instal·lacions disposen

d'una zona d’atenció ciutadana, una sala d’espera familiar, la sala de matrimonis i l’arxiu històric. La reforma ha tingut un cost de prop de 392.000 euros.

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

Una reflexió sobre la natura i l'art a través de les pedres

El Moll de Costa proposa un viatge per una de les seves exposicions més destacades de la mà de la seva artista

Adrià Miró Canturri

Des del 20 de juny, el Tinglado 1 del Moll de Costa acull l’exposició ‘Lo que dicen las piedras’ de Nu Díaz . Una reflexió sobre la natura, l’ésser humà i l’art mitjançant un dels primers elements que va conformar el que avui en dia coneixem com a planeta Terra: les pedres. Ara, però, la seva autora presenta una nova proposta amb què vol apropar la seva obra al públic d’una manera més immersiva. Es tracta de ‘Trobades amb l’artista’, una activitat on els assistents recorren l’exposició amb una visita dirigida per la mateixa auto -

ra. No es tracta únicament d’explicar les peces que s’hi mostren, sinó d’anar més enllà amb reflexions personals sobre el significat de les peces o el procés creatiu que hi ha darrere. Amb aquest innovador recorregut, els visitants tenen al seu abast un contacte més directe i proper amb l’artista, permetent que puguin endinsar-se en el seu univers creatiu.

‘Trobades amb l’artista’ és una activitat on els assistents recorren l’exposició amb una visita dirigida per la mateixa autora

“Les ‘Trobades amb l’artista’ són més que una visita guiada a l’exposició. Són un espai de diàleg i reflexió compartida, a partir de l’obra, sobre el món que ens envolta i sobre el paper que tenen les pedres en les nostres vides”, assegura Nu Díaz. En aquest sentit, la creadora afegeix que “tots hem estat, en algun moment, recol·lectors de pedres i l’exposició ens permet aprofundir en els vincles que tenim amb una matèria que explica l’origen del nostre planeta”

El cicle de trobades es va encetar el passat 20 de juliol i Nu Díaz reconeix que és una “veritable transformació per a tothom que hi

Activitat pedagògica entorn el món de la mar per a centres educatius i públic familiar.

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA Moll de Costa, s/n

Connectar el passat amb el present per preservar la identitat cultural del patrimoni marítim i portuari de la ciutat.

EXPERIÈNCIA

Explorar amb elements interactius i immersius el port, la pesca, el comerç, l’esport nàutic i altres activitats marítimes.

2025 2000 DIDÀCTICA PATRIMONI

AIRE LOCAL PER A L’ESTIU

A banda de l’exposició de la Nu Díaz, el Moll de Costa acull tres noves mostres que reivindiquen el talent local en àmbits diversos com el disseny, la pintura o la fotografia. Concretament, el Tinglado 2 acollirà ‘Fars i balises’ del vila secà Josep Poblet fins al 28 de setembre. Al Refugi 1, s’hi podran veure dues propostes ben diferenciades: la XXXII Exposició Col·lectiva del Sindicat d’Iniciativa i Turisme de Tarragona, a la sala 1, i l’Exposició ‘Premi de Fotoperiodisme del Camp de Tarragona’, vinculada al Premi Mañé i Flaquer, a la sala 2. Totes dues fins al 24 d’agost.

L’obra de Poblet fa un viatge pels elements de senyalització del litoral i explora les seves noves formes en l’era digital. D’altra banda, l’exposició del Sindicat ofereix els treballs tant tradicionals com avantguardistes que han elaborat els seus socis l’últim any. I, finalment, l’última proposta fa lluir les millors imatges presentades a l’últim Premi Mañé i Flaquer per promocionar el fotoperiodisme local.

participa”. Segons l’autora, aquesta consciència sobre la natura que desperta l’activitat “té més sentit que mai en el context d’emergència climàtica”

El passat 25 de juliol es va fer el segon passi i de cara a aquest mes d’agost n’hi tornarà a haver un durant els dos primers dissabtes: 2 i 9 d’agost a les 18.30 hores. Es tracta d’una activitat gratuïta, però que requereix reserva contactant al 977 250 400 ext 1122 o escrivint un correu electrònic a cemapt@cemapt. cat. Pròximament s’afegiran noves dates al calendari.

UNA OBRA ADAPTADA

A TARRAGONA

En paraules de l’artista, l’obra és una “invitació a entendre les pedres com a éssers vius, carregats d’història, evolució i llenguatge". L’origen de la idea es remunta a l’època de la pandèmia, quan va estudiar l’essència de les pedres fins a descodificar-ne un llenguatge mil·lenari.

L’exposició ha passat per Benicarló (País Valencià), Ulldecona (Montsià) i Segovia. A cada aturada, ha

mutat incloent noves peces inspirades en l’entorn que l’acull. El mateix ha passat a Tarragona, on ha sumat tres noves peces. ‘El mar de piedras’, ‘Las montañas del mar y las montañas de la tierra’ i ‘Relieve de piedra’.

“Tarragona és una ciutat i un territori on les pedres tenen un protagonisme rellevant al llarg de la història, estant presents al llarg dels anys”

“Tarragona és una ciutat i un territori on les pedres tenen un protagonisme rellevant al llarg de la història, estant presents al llarg dels anys”, comenta Nu Díaz. En aquesta línia, puntualitza: “En el cas del Moll de Costa, on es troba el Tinglado 1, veiem una relació directa amb el mar i amb la terra al mateix temps. Això ha permès que l’obra cobri vida i que apareixin noves peces que li donen identitat pròpia”. L’obra compta amb 29 peces d’art i es pot visitar fins al 31 d’agost.

Laia Solanellas

¡Un verano lleno de naturaleza, caballos y diversión!

Del 30 de junio al 5 de septiembre.

De 4 a 16 años

Horarios flexibles:

• De 9h a 14h (incluye desayuno)

• De 9h a 18h (incluye desayuno y comida)

• Servicio de acogida disponible

¡ACTIVIDADES QUE TE ENCANTARÁN!

• Clases de equitación x niveles y edades

• Ginkanas ecuestres y juegos en equipo

• Rutas a caballo por el entorno natural

• Cuidado de ponis y caballos

• Talleres creativos y manualidades

• Diversión en la piscina para refrescarnos

• ¡Y mucho más!

limitadas!

TARRAGONÈS

JOAN MARTÍ PLA ÉS INVESTIT NOU PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL

TARRAGONÈS

Es materialitza així el traspàs de la presidència establert en l’acord de govern

Joan Martí Pla (Junts-CM), alcalde de Perafort i Puigdelfí, ha estat investit com a president del Consell Comarcal del Tarragonès per als darrers dos anys de la X legislatura de la corporació. S’ha materialitzat així el traspàs de la presidència fruit de l’acord de govern de l’inici del mandat. Pla s’ha proclamat de nou president amb el suport de dels grups comarcals del PSC-CP, JuntsCM i En Comú Podem-C, tots tres socis de govern. Cal destacar que Joan Martí Pla, conseller de la corporació des del 2003, ja va ser president del Consell en l’anterior legislatura, concretament del 2019 al 2021.

Joan Martí Pla ha començat el seu discurs com a màxim dirigent de la corporació destacant la bona entesa que hi ha hagut amb els socis de Govern en aquests dos primer anys de legislatura, així com la facilitat de treball i la bona entesa amb el president sortint. Pla ha valorat el pacte de Govern com a “fructífer i molt positiu” destacant que la bona entesa entre els tres socis ha “ha donat estabilitat i ha permès avançar i treballar de forma molt positiva pel progrés de la comarca i de la seva gent”. Alhora, Pla s’ha mostrat disposat a seguir una línia continuista, tot estenent la mà als membres de l’oposició per “treballar plegats”

ELS DIJOUS D’ESTIU TORNEN AL MORELL AMB CINEMA, DANSA, MONÒLEGS I MÚSICA

Tots els espectacles són gratuïts i s’allargaran fins a l’11 de setembre

La vuitena edició dels Dijous d’estiu del Morell comença dijous 14 d’agost i s’allargarà fins a l’11 de setembre. “No donem descans a la cultura i, tot i que sigui el mes de vacances per excel·lència, volem que el nostre poble continuï tenint propostes culturals com fem la resta de l’any”, explica el regidor de Cultura i Festes de l’Ajuntament del Morell, Miquel Roig. La programació inclou propostes de cinema, dansa, monòlegs i música.

El tret de sortida serà amb la pel·lícula “Elemental”, dijous 14 d’agost a la plaça Maria Mercè Marçal. El 22 d’agost, una cita ja imprescindible d’aquest cicle estiuenc: les havaneres del grup “Balandra” als jardins de l’Ajuntament. L’humor, enguany, anirà a càrrec de la monologuista valenciana Maria Juan, amb Senyora de la comèdia, dijous 28 d’agost. Per estrenar setembre, el dia 4, més música amb Neus Plana Turu i Con-fusión Project, que combina flamenc amb jazz, música clàssica i altres influències contemporànies. I, com és habitual, el punt final el posaran les 53es Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, amb l’actuació de la companyia artística Creadanza de Colòmbia, dijous 11 de setembre. Tots els espectacles són gratuïts i d’entrada lliure.

LA REOBERTURA DE L’ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE CONSTANTÍ ÉS MÉS A PROP

L'església està tancada des del març de 2016 a causa de problemes estructurals

La reobertura de l’església de Sant Feliu de Constantí, tancada des del març de 2016 a causa de problemes estructurals, és cada cop més a prop. Dimarts, 22 de juliol, va tenir lloc una trobada informativa a l’Ajuntament de Constantí, en la qual els tècnics de l’Arquebisbat de Tarragona van exposar l’estat de l’edifici i van detallar les actuacions previstes per als propers mesos.

Després d’un període de seguiment que es va iniciar el 2023 amb la implementació d’un sistema de monitorització

estructural, els tècnics han pogut constatar, a partir de la lectura de les dades recollides, una estabilització de les esquerdes que permeten plantejar-se un nou horitzó.

Abans de la reobertura al culte i a la ciutadania, caldrà dur a terme diverses actuacions de consolidació i seguretat , entre les quals destaquen: una revisió de la teulada i les encavallades, una revisió de les voltes, a més de garantir l’estabilitat estructural del cor. El darrer pas serà la neteja integral de l’interior del temple.

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès

Implant + corona de Zirconi

890€

Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€

Ús de làser de diode

Càrrega immediata descompte de 1.000€

Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

Demana

Reus supera l'equador del mandat amb el del PAM en marxa 93,5%

Les

polítiques d’habitatge, seguretat i via pública centren les prioritats municipals

Sergio Lahoz Dorante

El govern municipal de Reus ha fet balanç del desplegament del Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027. El document estratègic defineix els objectius i accions per transformar la ciutat entorn de tres grans eixos: escolta activa i persones al centre, ciència, innovació i desenvolupament econòmic, i la transició cap a una ciutat més verda i sostenible. Segons les xifres presentades aquest juliol de 2025, el 93,5% de les 405 accions previstes ja estan iniciades, i un 44,5% ja s’han executat.

ESCOLTA ACTIVA I PERSONES

AL CENTRE - 47%

Aquest primer eix constitueix el nucli social del PAM, amb actuacions centrades en l’habitatge, els drets socials, l’educació i les polítiques de proximitat. En l'àmbit de l’habitatge, s’han fet passos significatius: la nova promoció de 132 pisos de lloguer assequible a Mas Iglesias, que ja es troba en fase d’execució, , s’afegeix als 60 pisos de la Hispània. Paral·lelament, s’ha activat un protocol de tempteig i retracte per ampliar el parc públic d’habitatge, i s’han aprovat modificacions urbanístiques estratègi-

ques com la de l’antiga comissaria de la Guàrdia Urbana.

La regidora d’Habitatge, Marina Bertran, destaca que “estem prioritzant polítiques valentes per garantir el dret a l’habitatge i ampliar l’oferta de pisos assequibles, especialment per a joves i famílies amb dificultats d’accés ”.

En drets socials, cal destacar l’atenció a la infància i les famílies, amb la consolidació del segell "Reus, Ciutat Amiga de la Infància", l’elaboració del Pla d’Infància i Família, i la redacció del projecte de la futura escola bressol l’Ametller. Encara resta pendent la posada

en marxa de l’Ametller, és cert. Un projecte clau per ampliar l’oferta d’educació infantil i reforçar la conciliació familiar, la qual s’espera que s’activi el pròxim 2026.

Sobre aquestes actuacions, la regidora de Benestar Social , Àngels Vilella, afirma que “volem construir una ciutat inclusiva, on ningú quedi enrere. Els infants, les persones grans i les persones en situació de vulnerabilitat són una prioritat transversal”

Un dels avenços més destacats ha estat la creació del servei NEXES, un punt d’atenció a les sexualitats destinat específicament a joves, situat al Centre Cívic Gregal. En l’atenció a les persones grans, Reus s’ha pogut adherir a ciutat amiga de la gent gran per

l’OMS. Un reconeixement explícit per part de l’OMS al compromís de l’Ajuntament de Reus amb la millora de la qualitat de vida de la població gran, i posiciona la ciutat dins d’una xarxa global que treballa per fer els entorns urbans més accessibles, segurs i participatius per a totes les edats. A més, s’està dissenyant un nou projecte de pisos amb serveis per a la gent gran amb l’objectiu de combatre la soledat no desitjada.

Encara resta pendent la posada en marxa de l’escola bressol l’Ametller, un projecte clau per ampliar l’oferta d’educació infantil i reforçar la conciliació familiar, la qual s’espera que s’activi el pròxim 2026.

Pel que fa a la seguretat i l’atenció ciutadana, destaquen el pla "Barri a Barri", l’increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana, l’adquisició de vehicles i material per a Protecció Civil, la creació de FuneCamp i l’adaptació del contracte de neteja municipal.

CIÈNCIA, INNOVACIÓ I

CREIXEMENT ECONÒMIC - 48%

En aquest segon eix, Reus ha fet

Segons les xifres presentades aquest juliol de 2025, el 93,5% de les 405 accions previstes ja estan iniciades, i un 44,5% ja s’han executat en diversos graus

una aposta clara per la innovació i el coneixement com a motors de transformació econòmica. L’Ajuntament ha consolidat el Hub Foodtech & Nutrition com a espai d’innovació agroalimentària de referència i ha impulsat la creació de noves incubadores tecnològiques. També s’ha posat en funcionament l’Oficina d’Innovació Empresarial, que ofereix suport a pimes i emprenedors.

La regidora de Promoció Econòmica, Montserrat Flores, assegura que “Reus ha de ser una ciutat atractiva per al talent i la recerca. Estem construint un ecosistema econòmic que afavoreixi la innovació i la qualitat de vida”. És cert que està previst activar nous espais de coworking i acceleració per a emprenedors, especialment en l’àmbit digital que encara no s’han materialitzat.

L’obtenció del reconeixement com a “Ciutat de la Ciència i la Innovació” ha estat un pas rellevant per posicionar Reus dins del mapa estatal de municipis innovadors. El fet de ser Ciutat de Ciència i Innovació permet a Reus accedir a formar part de la "Red Innpulso" que amb els nous nomenaments, està integrada per 112 municipis d’arreu de l’Estat. L’alcaldessa explicava el dia de l’obtenció del reconeixement que “formar part d’aquesta xarxa

ens facilitarà compartir tant experiències com bones pràctiques, a més de participar en projectes col·laboratius en l’àmbit de la ciència i la investigació, als quals és difícil d’accedir si no es forma part d’aquesta plataforma”. En l'àmbit turístic i patrimonial, s’ha treballat per reforçar la projecció exterior de la ciutat. Així, s’ha ampliat l’oferta d’equipaments patrimonials visitables incorporant el Teatre Fortuny i la Ruta de Comerços Històrics i s’ha potenciat l’Estació Enològica com a espai divulgatiu dels productes de proximitat. El regidor de Cultura i Turisme, Daniel Recasens, assenyala que “projectes com la Ruta Europea del Vermut o la renovació del Gaudí Centre (el qual el passat mes de juny va presentar el seu projecte de renovació) ens permeten vincular la identitat local amb un relat cultural contemporani i atractiu

per als visitants”. Pel que fa a la Ruta Europa del Vermut, una acció que va començar a l’abril a Torí, la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, explicava des de Torí que “suposa una gran oportunitat per obrir nous mercats i promocionar la nostra ciutat com a destinació tant a nivell enogastronòmic com històric, cultural i patrimonial, de qualitat”

CIUTAT VERDA I SOSTENIBLE38,5%

El tercer eix del PAM aposta per una ciutat compromesa amb la sostenibilitat ambiental i la resiliència climàtica. En aquest marc, destaca el projecte RENATUReus, centrat en la renaturalització urbana i la recuperació del patrimoni vinculat a l’aigua. Entre les primeres actuacions, s’ha rehabilitat el Pont dels Calderons i s’han iniciat treballs per adequar espais esco -

ELS 10 ÀMBITS AMB MÉS ACCIONS EXECUTADES

• Accés a l’habitatge: 63,6%

• Coneixement i innovació: 60,9%

• Drets socials de les persones: 57,6%

• Igualtat i diversitat: 56,3%

• Ciutat educadora: 55,9%%

• Projecció de la ciutat al món: 50,9%

• Activitat cultural i patrimoni: 50,2%

• Medi ambient, recursos naturals i animals de companyia: 45,2%

• Infants, joves i persones grans: 44,8%

• Emprenedoria, empresa i ocupació: 43,9%

lars com a refugis climàtics. També s’ha iniciat l’inventari de l’arbrat urbà i la redacció del Pla Director de Jardineria, amb el compromís de plantar 500 arbres cada any en el marc del programa Reus Respira.

El regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, subratlla que “la lluita contra el canvi climàtic comença als carrers i places de la ciutat. Apostem per un model urbà verd i saludable, al servei de les persones”. Pel que fa a la mobilitat , el consistori ha apostat per ampliar el servei de transport públic amb la implantació del servei Bus x Tu i la millora de la freqüència de diverses línies. Avancen també els treballs de la nova estació de trens de Bellissens i la nova estació d’autobusos, que va portar cua en els últims mesos. Després d’un any de controvèrsia, l’Ajuntament de Reus va descartar instal·lar l’estació d’autobusos al Parc de Mas Iglesias. El nou emplaçament serà la plaça del Canal, un espai ja urbanitzat i amb millor integració urbana. El projecte manté criteris de sostenibilitat i aposta per una mobilitat intermodal.

Reus destina 2 milions d’euros a la renovació de la

VIA PÚBLICA

Amb

actuacions repartides per diversos barris, el pla d’inversions mostra una línia de treball centrada en el manteniment i la qualitat de l’entorn urbà

Sergio Lahoz Dorante

L’Ajuntament de Reus ha anunciat que enguany invertirà 2.087.700 € en projectes de manteniment i millora de la via pública. És el segon any consecutiu que la inversió supera la barrera dels dos milions d’euros.

Segons ha explicat l’alcaldessa, Sandra Guaita, aquest pressupost màxim és “la confirmació del nostre compromís de prioritzar la resposta a les demandes de manteniment de la via pública”. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, recorda que invertir en la millora de la via pública “és posar la ciutat al

dia i invertir en qualitat de vida”. Amb aquest pressupost es volen cobrir diverses necessitats detectades tècnicament en diferents barris de Reus per garantir accessos més segurs i còmodes per a vianants, vehicles i bicicletes.

El pla de millora de voreres està dotat amb 541.700 € i contempla reparar les voreres malmeses de carrers com Domènech, Bernat Cabrera, Constantí, Roger de Belfort, Escornalbou o Castella, i de l’avinguda Pere el Cerimoniós. També s’actuarà als passos de vianants i millorarà l’accessibilitat, instal·lant bandes i rajoles guia en punts com el carrer del Morell, el passeig dels

Plàtans i els carrers Pere Benavent i Santes Creus. L’objectiu és fer les voreres més segures i accessibles per a tothom. Aquestes obres permetran eliminar trams deteriorats i retolar novament el paviment per a vianants, evitant caigudes i millorant la mobilitat de la ciutadania.

Pel que fa a la calçada, s’han reservat 496.000 € per al pla d’asfaltatge. Aquest pla preveu actuar en carrers amb paviment en mal estat, com ara el carrer Terol, l’avinguda President Macià, el carrer Lepant, l’avinguda Vidal i Barraquer, els carrers Sant Carles, Castella, Astúries, també l’avinguda Pere el Cerimoniós, els carrers Bernat Cabrera, Ge -

Invertir en la millora de la via pública “és posar la ciutat al dia i invertir en qualitat de vida”

neral Moragues i el passeig de Sunyer. El pla permetrà una millora del paviment, fet que millora la seguretat viària i redueix sorolls i pols, a més d’allargar la vida útil dels carrers.

El projecte inclou també una aposta pels espais lúdics i de descans. El pla d’espais lúdics, amb 400.000 € assignats, crearà una nova i gran zona de jocs infantils a Mas Iglesias i renovarà mobiliari urbà en parcs com la plaça de la Cultura de la Pau. També es reservaran recursos per mantenir les zones d’esbarjo de gossos. Aquestes actuacions busquen oferir més i millors espais familiars, més segurs i moderns. De fet, l’ampliació dels llocs de joc infantil reforça la xarxa de parcs de Reus, creant punts de trobada de qualitat per a famílies amb nens.

En paral·lel, el pla de jardineria rep 350.000 €. Destaca la remodelació de la plaça d’Europa, i s’hi inclou la plantació de nou arbrat (seguint el Pla Reus Respira) amb 150.000 € addicionals, i altres actuacions d’embelliment com arquetes per arbres. El pla Reus Respira destinarà un pressupost mínim de 150.000 euros cada exercici a la plantació de nou arbrat, amb l’objectiu d’arribar a sumar 5.000 arbres nous en 10 anys, gairebé un 30% més que els que hi ha plantats en l’actualitat, 18.400. Reus Respira (R2) és una aposta per protegir i incrementar l’arbrat a la ciutat de manera planificada com a política estratègica de lluita contra el canvi climàtic, mitigar les illes de calor urbanes, generar nous espais d’ombra, reduir la temperatura i, en definitiva, millorar l'habitabilitat a la ciutat. Per posar en context, la darrera plantació d’arbrat més gran que s’ha fet a Reus va ser el 2018, amb un pressupost de

gica municipal. Finalment, la regidoria preveu la construcció d’un nou aparcament dissuasiu al costat de l’avinguda de Sant Bernat Calbó (carrer Múrcia), fora de la ZBE, amb unes 70 places gratuïtes. La imatge adjunta correspon a l’aparcament dissuasiu del Santuari de Misericòrdia, amb 130 places disponibles sense cost; és un exemple d’infraestructura semblant a la nova prevista. Aquests aparcaments faciliten als conductors deixar el cotxe al límit del nucli urbà i continuar el trajecte a peu o amb transport públic, descongestionant el trànsit i donant prioritat als vianants al centre. En conjunt, els plans també inclouen el projecte de reforma integral del carrer Doctor Ferran (50.000 €), acabant així una actuació iniciada l’any anterior.complementar aquesta primera impressió, a les parets s’intenta reproduir el medi natural d’aquella època, mostrant alguns dels animals més comuns i dels que també s’han trobat restes al jaciment.

46.000 euros i la plantació de 100 arbres.

S’hi suma una inversió en enllumenat de 200.000 € per substituir llums convencionals per models LED eficients en accessos, rondes, polígons i urbanitzacions. Aquestes millores verdes i d’il·luminació tenen la intenció de fer la ciutat més agradable i segura, a banda de reduir el consum energètic i la petjada ecolò -

REUS

LA REGIDORIA D’EDUCACIÓ OFEREIX

DIVERSES ACTIVITATS DE LLEURE DURANT LES VACANCES ESCOLARS

Durant aquest estiu, des de la Regidoria d’Educació i Ciutadania s’han programat diverses actuacions perquè els infants i joves puguin gaudir de tota classe de lleure durant les vacances escolars. Tallers, casals o diferents subvencions són les propostes que directament s'han organitzat des del servei, però també cal destacar l’ús social que es fa de les escoles per part de diverses entitats que, d’aquesta manera, poden acollir casals per augmentar l’oferta de places d’activitats d’estiu a la ciutat.

El Casal dels Patis es farà durant l’agost al Centre d’Educació Especial Font del Lleó, concretament de l’11 al 22. També en horari de 9 a 13 h, amb places per a 15 infants i adolescents de 3 a 16 anys per setmana. En aquest cas, s’ha inclòs dia de piscina i teràpia assistida amb gossos, i tampoc queden vacants.

També, durant el mes d’agost, s’oferirà el servei Casal de Primera Infància a l’Escola Bressol Municipal l’Olivera. Són 41 places setmanals per a infants de 16 setmanes a 3 anys, més les seves germanes i germans fins als 6 anys. L’horari és de 9 a 13 h i encara queda alguna plaça que es pot reservar a través de la pàgina web de Temps x Cures.

RÈCORD DE PARTICIPACIÓ EN EL PREMI DE NARRATIVA CIUTAT DE REUS “DIRÉ EL QUE EM FUIG” AMB 79 OBRES PRESENTADES

El passat 30 de juny va finalitzar el termini de presentació d’obres al Premi de Narrativa Ciutat de Reus “Diré el que em fuig”, que enguany arriba a la Va edició. En total s’han presentat al concurs un total de 79 obres, la qual cosa representa un augment important respecte a les presentades en edicions anteriors. Fins ara l’edició que havia rebut més obres havia estat la del 2023, amb 57 propostes. Les 79 presentades aquest 2025 representa un 28% d’augment respecte a l’edició amb més obres presentades.

Veredicte, al desembre

Una vegada tancat el termini de presentació d’obres, correspon al jurat llegir i deliberar per determinar l’obra guanyadora. L’obra guanyadora s’anunciarà a la gala de lliurament del premi, que tindrà lloc la segona quinzena del mes de desembre, en un acte a la Biblioteca Central Xavier Amorós. El Premi de Narrativa Ciutat de Reus està dotat amb 6.000 euros, més la publicació de l’obra guanyadora a càrrec de Viena Edicions SL

REUS CREA LA NOVA OFICINA DEL PADRÓ I TRASLLADA EL SERVEI DE POBLACIÓ

Aquest servei es reforça amb quatre persones més directament destinades a l’atenció ciutadana per millorar el servei

L’Ajuntament de Reus crea la nova Oficina del Padró com a oficina d’atenció especialitzada en matèria d’empadronament i població. El nou servei s’ha ubicat a l’edifici d’Hisenda i Recursos Generals del carrer de Sant Llorenç, on comparteix espai d’atenció ciutadana amb el SAIC, el Servei d’Atenció i Informació al Contribuent. Així, accedint per la porta principal, a la planta baixa de l’edifici, s’han ubicat sis noves taules per a l’atenció de tràmits vinculats a empadronament i, tot seguit, sis taules del SAIC, a més d’un nou i ampli espai com a sala d’espera.

La nova oficina d’atenció, s’adscriu al Servei de Població que fins ara es trobava a les dependències de l’Antic Hospital i que es reubica a l’edifici d’Hisenda i Recursos Generals. Aquest servei es reforça amb quatre persones més directament desti-

nades a l’atenció ciutadana per millorar el servei que fins ara es donava i agilitzar tots els tràmits.

Les persones interessades a empadronar-se, aconseguir un volant d’empadronament o qualsevol altra gestió relacionada amb població, de forma presencial, ja no s’han d’adreçar a l’OAC sinó a les noves oficines del carrer de Sant Llorenç.

Reus Music Fest: consolidant un espai cultural de referència al territori

Entrevista amb el director del festival, Carles Gilibets

nie, s’espera una edició molt multitudinària en unes dates perfectes. Parlem amb el director del festival, Carles Gilibets, perquè ens expliqui com s’ha gestat.

Què s’espera d’aquesta segona edició? Bàsicament, el que volem és una mica la continuïtat del que va començar l'any passat amb un projecte que per nosaltres és per consolidar a Reus un festival que perduri en el temps. No és gens fàcil, perquè evidentment estem en un territori, ja no només la província de Tarragona, sinó a tot Catalunya, que hi ha molts festivals, i per tant és una lluita constant que hem de fer per poder aconseguir que un festival el dia d'avui es pugui consolidar.

“Volem que la gent de Reus descobreixi que volem fer el festival especial, amb la part prèvia als concerts, que seria l'àrea gastronòmica, el village”

Sergio Lahoz Dorante

El Reus Music Fest vol establir-se a la ciutat (i al territori) com un referent. Enguany serà la segona edició, els pròxims 29, 30 i 31 d’agost. Amb un cartell de primeres espases de la música pop com són The Tyets, Els Catarres o Sido -

Creu que la ciutadania amb aquesta segona edició ja comença a sentir una mica que Reus Music Fest és un fix per ells? Jo espero que sí. La veritat és que la sensació que tenim és que hi ha molta gent de Reus que ens pregunta, que s'interessa. Volem que la gent de Reus descobreixi que volem fer el festival especial, amb la part prèvia als concerts, que seria l'àrea gastronòmica, el village.

Quins criteris acostumen a seguir a l'hora de seleccionar artistes? Seguim la línia que ens va marcar la primera visió del festival, on vam veure que grups catalans, com en aquest cas Oques Grasses, van

tenir molta repercussió, i per això hem apostat per un dia bàsicament d'artistes d'aquest mateix perfil. I, per altra banda, sí que hi havia una intenció de buscar un públic una mica més adult, amb pop transversal, en aquest cas amb pop més independent, per buscar aquest equilibri entre el públic familiar.

Com encaixa el festival amb l'estratègia cultural municipal?

El festival es nodreix d'una relació constant amb la regidoria de cultura, tant amb el gerent com amb el seu regidor, i jo crec que és un festival que ocupa un espai perfecte. El que hem d'acabar de definir potser serien les dates. Això són temes que han de veure amb l'evolució natural del festival. Però el que és clar és que l'Ajuntament té una aposta decidida perquè ens ajuden a que el festival es consolidi i perduri en el temps.

Quina relació tenen amb l'artista associatiu i musical local?

L'any passat vam fer un primer concurs amb la Casa de la Música de Reus. Aquest any directament hem rebut moltes propostes d'artistes locals que volen participar. De fet, no només formacions de música com a tal, sinó que també hi ha DJs de Reus que volen col·laborar i que volen interessar-se pel festival i ens han enviat les seves propostes musicals, que crec que és una combinació perfecta. Tenim la sort que aquest any podrem allargar fins a les 3 de la matinada i, per tant, acabarem les nits tant de divendres com de dissabte amb sessions de DJs i, en aquest cas, amb artistes de Reus.

Tinc 35 anys, no tinc parella i vull ser mare... I ara què?

Redacció

Cada vegada són més les dones que decideixen ajornar la maternitat per motius personals, professionals o simplement perquè encara no han trobat la parella o el moment adequat. Si és el teu cas, estàs a punt de fer els 35 anys i no vols renunciar a ser mare, és un bon moment per valorar diverses opcions i fer plans de futur. Si tens clar que encara trigaràs uns anys en ser mare, un opció és fer-te proves per conèixer quin és el teu potencial reproductiu -és molt senzill, amb una ecografia i una analítica de sang és pot valorar la reserva ovàrica- i demanar informació sobre el tractament de congelació d’òvuls, sense compromís, a un expert, per informar-te bé. Aquest tractament no afecta a la reserva ovàrica ni a les possibilitat de tenir fills de manera natural en el futur. Però redueix l’ansietat que genera la pressió del rellotge biològic i et dona més llibertat i temps per escollir el moment.

Un altre avantatge de preservar és que encara que passin

dos, tres o més anys, disposaràs d’òvuls propis més joves i, per tant, tindràs potencialment més possibilitats d’èxit per aconseguir ser mare. Els experts recomanen congelar-los abans del 35 anys perquè a partir d’aquesta edat la fertilitat de la dona comença a reduir-se de manera progressiva.

L’altra opció, si el desig de ser mare és independent del fet de tenir parella i no vols esperar gaire, és fer-te les proves per valorar la teva reserva ovàrica i, també, demanar cita amb un expert en reproducció assistida perquè tenint en compte la teva edat, l’historial clínic antecedents familiars i estat de salut general valori quins tractaments de reproducció assistida poden ser els més adients per a tu i t’informi de com funciona el procés de selecció del donant d’esperma.

“Tant en un cas com en l’altre, tindràs informació per avançat i de qualitat per valorar les teves possibilitats d’aconseguir ser mare, fer plans de futur i prendre la decisió que consideris millor” explica el Dr. Josep Gonzalo, director de Dexeus Dona Reus.

SI

DECIDEIXES CONGELAR ELS ÒVULS...

Què cal tenir en compte a l’hora d’escollir el centre?

L'elecció és clau perquè el procés sigui segur i eficaç. SI decideixes preservar, alguns aspectes importants que cal considerar són:

• Experiència i taxes d'èxit: Informa't sobre l'experiència de l'equip mèdic i la taxa d'èxit en cicles de congelació i descongelació d'òvuls.

Tecnologia i laboratori: Assegura't que el centre compti amb un laboratori equipat amb tecnologia puntera i que apliqui la tècnica de vitrificació, que és la més eficaç.

• Acompanyament i assessorament personalitzat: El procés ha d'anar acompanyat d'un equip que t'expliqui cada pas, resolgui els teus dubtes i s'adapti a la teva situació personal.

• Transparència en costos i condicions: És important saber què està inclòs en el tractament: consulta els costos de manteniment dels òvuls congelats i les opcions futures d'ús.

Reus Cultura Contemporània

arrenca la sisena temporada amb nous espais i més artistes

El cicle musical amplia horitzons amb concerts en espais patrimonials, una nova factoria cultural i una programació que combina figures consagrades amb propostes emergents

Sergio Lahoz Dorante

El cicle Reus Cultura Contemporània (RCC) torna aquest 2025 amb força renovada. Amb sis anys de trajectòria a l’esquena, el projecte impulsat per l’Associació Cultural Anima’t i l’Ajuntament de Reus presenta una nova temporada amb una programació que combina talent consolidat i propostes emergents del panorama musical català i estatal. Tot plegat amb una clara vocació de descentralitzar la cultura i ampliar el mapa de l'oferta contemporània més enllà dels grans circuits comercials.

La gran novetat d’enguany és la inauguració d’un nou espai: La Tronada – Factoria Cultural, ubicat al carrer Joaquim Santasusagna. Aquest nou equipament, que neix de la mà d’Anima’t i l'Escola de Terrer, vol convertir-se en un nou punt de trobada per a la creació, la difusió i el diàleg cultural a la ciutat. Amb aquesta aposta per nous espais, l’RCC reafirma la seva vocació de dinamitzar el territori i fer

arribar la cultura contemporània a diferents punts de la ciutat. Una voluntat que es tradueix també en els "Concerts modernistes", una sèrie d’actuacions en espais patrimonials singulars com el terrat del Museu Salvador Vilaseca, la Bòbila del Sugranyes o el Castell del Cambrer.

UNA PROGRAMACIÓ ECLÈCTICA

AMB 12 CONCERTS I 16 ARTISTES

La temporada de tardor es desplegarà entre els mesos d’octubre i desembre amb 12 concerts que portaran fins a 16 grups i artistes. La programació, pensada per atraure públics diversos, combina estils que van del pop d’autor a l’electrònica, passant pel soul, el jazz o el rock alternatiu. Entre els noms confirmats destaquen artistes com El Petit de Cal Eril, Dani Nel·lo, Kokoshca, Gazella, Magalí Datzira o Roy Borland, entre d’altres. Els concerts es repartiran majoritàriament entre Lo Submarino, que acollirà diverses actuacions a les seves dues sales, i espais a l’aire lliure amb caràcter patrimonial. La

diversitat d’ubicacions també permetrà experimentar amb formats i aforaments diferents, mantenint sempre una atmosfera propera i de qualitat acústica.

Un altre dels trets distintius del RCC és l'aposta decidida per les noves veus. Projectes com Julia de Arco, SVSTO o Selva Nua exemplifiquen aquesta voluntat d’obrir finestres a la creació emergent.

UN PROJECTE DE LLARG RECORREGUT

Des del seu naixement, el RCC ha portat més de 150 bandes a Reus, consolidant-se com un dels cicles amb més continuïtat i solidesa de la ciutat. A diferència d’altres iniciatives puntuals o d’estiu, Reus Cultura Contemporània ofereix una programació regular durant tot l’any, que s’ha anat adaptant a les necessitats del públic i del sector.

Recasens subratlla el paper de l’RCC com a espai de connexió entre artistes i ciutadania, i el valor de generar una escena cultural estable i arrelada. L’Ajuntament manté el compromís amb el projecte, tant des del suport institucional com en la facilitació d’espais i recursos logístics.

ENTRADES ASSEQUIBLES CULTURA PER A TOTHOM

Una de les claus de l’èxit del RCC ha estat la seva política de preus. Els concerts mantenen entrades a preus assequibles (entre 10 i 18 €), i es preveuen accions per facilitar l’accés a públics joves i col·lectius amb menys recursos. A més, la inauguració serà completament gratuïta, com a gest d’obertura i invitació a descobrir la nova temporada.

REUS

REUS BUSCA UN ACORD AMB ELS PÀRQUINGS PRIVATS I PÚBLICS PER MILLORAR L'ESTACIONAMENT DINS LA ZBE

L'Ajuntament de Reus treballa per enllestir un conveni amb els pàrquings privats i públics inclosos a la Zona de Baixes Emissions (ZBE). El document pretén assegurar zones d'aparcament on estacionar els cotxes dins la ZBE. "Els vehicles que no compleixin amb la normativa i que vagin a comprar a aquests establiments, no hi haurà cap problema, igual que en pàrquings públics i privats" sempre que estacionin en aquests aparcaments, ha afirmat la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez. D'altra banda, el consistori insisteix en el fet que la zona delimitada per aplicar la ZBE correspon al 34% del nucli residencial, lleugerament superior al 25% mínim que marca la llei. Es tracta d'una àrea on viu el 66% de

L'AEROPORT DE REUS SUPERA ELS 200.000 PASSATGERS AL JUNY

Es registra un 9,3% més de viatgers que el juny de 2024

L'Aeroport de Reus ha registrat durant aquest mes de juny 209.080 passatgers, un 9,3% més en comparació amb el mateix període de l'any passat. En l'acumulat dels sis primers mesos de l'any, l'aeroport ha aconseguit un total de 521.979 passatgers, un 12,6% més que en els mateixos mesos de 2024.

Al juny, l'aeroport ha aconseguit un total de 2.612 operacions, una xifra un 7% major en relació amb els moviments d'aeronaus registrats en el mateix mes de 2024. Des de principi d'any, el total de moviments d'aeronaus ha estat de 10.976, un 2,8% menys que en el primer semestre de 2024.

Aeroports d'Aena a Catalunya Respecte a la resta de la xarxa d'Aena a Catalunya, l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha aconseguit al juny 5.296.405 passatgers i 32.710 operacions. Per part seva, l'Aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat 307.774 viatgers i 3.387 moviments d'aeronaus. Finalment, l'Aeroport de Sabadell ha gestionat 6.321 enlairaments i aterratges i un total de 540 passatgers.

la població de la ciutat.

El consistori reusenc preveu reunir-se en les pròximes setmanes amb els aparcaments que s'inclouen a la ZBE, tant si són públics, privats o d'establiments comercials, i tractar els detalls d'un conveni que ha d'habilitar l'estacionament de vehicles a l'interior de l'àrea afectada. "Ha de quedar clar que els cotxes continuaran entrant, que podrem anar els dies de cada dia a Reus perquè tenim els pàrquings i llocs habilitats per poder entrar. Ara mateix, per circular per la ciutat deixem els nostres cotxes als aparcaments públics" , ha insistit la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez.

REDESSA ESCOLTA OFERTES PER LA CAFETERIA SITUADA A L'EDIFICI TECNOPARC

L’empresa municipal REDESSA ha publicat la licitació per a la concessió del servei de gestió i explotació del bar-cafeteria-fleca situat a l’edifici Tecnoparc, al Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc de Reus. Durant el 2024, les instal·lacions firals van rebre 115.000 visitants en un total de 200 actes organitzats.

L’espai destinat al bar-cafeteria-fleca està situat a l’extrem Nord de la planta baixa de l’edifici i té una superfície de 360,69 m² en un sol nivell i un aforament màxim de 226 persones. A més, l’adjudicatari podrà utilitzar com a terrassa, l’espai exterior contigu, que té una superfície d’uns 59 m² aproximadament. L’horari mínim general d’obertura del bar-cafeteria-fleca serà de dilluns a divendres laborables de 7:00 a 17:00 h, sense interrupció.

Característiques de la licitació

El contracte, amb una durada de 15 anys sense possibilitat de pròrroga, estableix un cànon mínim anual de 26.400 euros (més IVA). Les empreses licitadores podran millorar aquest cànon en les seves ofertes, que es valoraran segons criteris de qualitat i proposta econòmica. Així mateix, l’adjudicatari haurà d’assumir una inversió mínima de 35.000 euros (més IVA) per a l’adequació de l’espai, incloent-hi mobiliari, maquinària i decoració.

REUS

REUS OBRE LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS ESPORT I CIUTAT 2025

La regidoria de Salut i Esports obre aquest dimecres 16 de juliol, la convocatòria perquè es puguin presentar candidatures als Premis Esport i Ciutat 2025. Els premis reconeixen anualment esportistes i entitats vinculades a la ciutat que hagin destacat durant la temporada. El lliurament dels guardons corresponents a vuit categories diferents està previst realitzar-lo a la gala dels Premis Esport i Ciutat, al darrer quadrimestre de l'any. Les entitats esportives de Reus, les federacions territorials, catalanes o estatals o qualsevol altre estament social i esportiu podran proposar la candidatura o candidatures per a qualsevol de les modalitats dels premis.

Les bases dels premis estableixen que el termini per presentar candidatures és des del 16 de juliol al 21 d’octubre, amb els currículums i/o mèrits esportius assolits entre el 31 d’agost de 2024 i el 30 d’agost de 2025. Les diferents categories que es reconeixen en els Premis Esport i Ciutat són les següents: premi Pioners de l’esport, premi Dirigents de l’esport, premi Tècnics de l’esport, premi Valors de l’esport, premi Esport Adaptat, premi Millors Clubs i premi Millor esportista de la Ciutat de Reus.

AIGÜES DE REUS COMPRA

SENSORS

ACÚSTICS PER A LA MILLORA DE L’EFICIÈNCIA DE LA XARXA D'ABASTAMENT

Aigües de Reus acaba de treure a licitació el contracte de subministrament i control de 100 prelocalitzadors de fuites d’aigua, que són un tipus de sensors acústics que serveixen per monitorar la xarxa d'abastament transmetre les dades a una plataforma d’anàlisi que utilitza intel·ligència artificial. Paral·lelament, ha incorporat dos tècnics especialitzats en la recerca de fuites a la xarxa. Tot plegat forma part de la millora del sistema de control de la xarxa d’abastament d’aigua que actualment es du a terme amb l’objectiu de garantir encara més la màxima eficiència del sistema de subministrament, tot i que Reus sempre ha presentat indicadors per sobre de la mitjana catalana i espanyola.

La licitació, publicada el passat 9 de juliol, precisa que “el subministrament dels 100 dispositius prelocalitzadors de fuites d’aigua i correladors” han de ser “autònoms amb implementació d’un sistema de comunicació de dades, sistema de control en aplicació web de visualització de dades i integració en el sistema de telecontrol d’Aigües de Reus, així com en una aplicació mòbil de gestió”. El contracte preveu tant el subministrament dels sensors com el manteniment del servei de control remot.

EL NOU PLA LOCAL DE LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA DE REUS VOL CONVERTIR LA CIUTAT EN UN ESPAI SEGUR, AMIGABLE I INCLUSIU

Durant la presentació del PLIA s'ha assegurat que està completament alineat amb el Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027

Reus presenta el II Pla Local de la Infància i l'Adolescència 20252030 ( PLIA), que pretén ser una eina estratègica que, a partir d’una anàlisi actualitzada de la realitat local, estableixi nous reptes i objectius que reforcin la ciutat com un entorn amigable, segur, inclusiu i participatiu per a tots els infants i adolescents.

El nou pla suposa la consolidació de la feina feta en aquest àmbit i el compromís ferm amb la promoció i garantia dels drets dels infants i adolescents. Té com una de les seves accions renovar el segell Reus, Ciutat de la Infància d’ Unicef. L’any 2018 Reus es va adherir com a municipi aliat al programa Ciutats Amigues de la Infància d’UNICEF i el 2021 va ser reconeguda com a Ciutat Amiga de la Infància per UNICEF, que va culminar amb l'aprovació del I Pla de la Infància i l’Adolescència 20212024 (PLIA).

Aquest pla ha estat elaborat amb una metodologia transversal, basada en l’evidència i en la participació activa.

és una Vila Florida

El municipi s’incorpora al moviment que impulsa la sostenibilitat, el paisatgisme i la millora del patrimoni verd

Roser Pros Roca

Cambrils estrena una nova distinció que reforça la seva identitat com a ciutat oberta, viva i respectuosa amb el medi ambient. El municipi s’ha incorporat al moviment Viles Florides, una iniciativa que reconeix i promou la transformació dels espais públics a través de la floricultura, el paisatgisme i una gestió ambiental responsable. Aquesta adhesió consolida i reafirma l’aposta de Cambrils per millorar la qualitat de vida del seu veïnat, tot potenciant el seu patrimoni natural, i obrint la porta a nous reptes i oportunitats.

L’alcalde, Oliver Klein, ha destacat el valor d’aquest pas: “Formar part del col·lectiu Viles Florides és un orgull i un reconeixement a la feina feta, però sobretot és una mirada cap al futur. Ens comprometem encara més amb la sostenibilitat i el respecte pel nostre entorn. Cambrils és una ciutat viva, oberta

i verda, i aquest distintiu ens impulsa a seguir creixent en aquesta direcció”.

QUÈ ÉS EL MOVIMENT VILES FLORIDES?

Viles Florides és un projecte impulsat per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) que posa en valor la riquesa natural i el verd urbà des d’una perspectiva estètica i també com a eina de transformació social, ambiental i econòmica. Els municipis adherits es comprometen a mantenir una gestió curosa dels seus espais verds, fomentant la biodiversitat i creant entorns amables per als habitants i visitants. Actualment, la xarxa de Viles Florides supera els 160 municipis d’arreu de Catalunya i altres zones, cadascun amb el seu segell distintiu. El programa estableix un sistema d’avaluació anual que analitza criteris com la qualitat del manteniment, el disseny paisatgístic,

l’educació ambiental i la implicació ciutadana amb aquest moviment. Els municipis reben un reconeixement en forma de “Flors d’Honor”, que poden créixer en nombre a mesura que milloren la seva gestió verda.

Segons els impulsors del moviment, l’objectiu és crear una cultura compartida on la natura i la bellesa vegetal siguin part essencial del dia a dia, promovent la salut i el benestar comunitari i fent dels espais verds una palanca de dinamització turística i econòmica.

ELS PULMONS VERDS DE CAMBRILS: EXEMPLES D’UN MODEL A SEGUIR

Cambrils ja compta amb una base sòlida en la seva aposta per la gestió sostenible dels espais verds. El Parc del Pescador, per exemple, combina zones d’ombra, espais per a activitats familiars i una àmplia varietat botànica que el converteixen en un punt de trobada per a residents i visitants. D’altra banda, el Parc del Pinaret és el gran pulmó verd de la ciutat, amb més de 4 hectàrees dedicades a l’esport, el lleure i la convivència ciutadana. Aquests parcs són només dos exemples del compromís de Cambrils amb un urbanisme respectuós i integrador.

A més, Cambrils compta amb més d’1 milió de m2 de zones verdes i més de 9.000 arbres urbans A banda del Parc del Pescador i el Parc del Pinaret, també hi ha el Parc Samà, un immens jardí his-

tòric nomenat Bé Cultural d’Interès Nacional i que està inclòs dins els Itineraris Europeus dels Jardins Històrics.

Pensant en els més petits, a tots els parcs i zones verdes del passeig que recorre tot el litoral de Cambrils, hi tenen les seves àrees de jocs, en total més de 70, sense comptar els oasis infantils que hi ha a les platges.

Viles Florides és una iniciativa que reconeix i promou la transformació dels espais públics a través de la floricultura, el paisatgisme i una gestió ambiental responsable

La incorporació de Cambrils a Viles Florides implica reforçar aquest model amb noves iniciatives. L’Ajuntament té previst desplegar un pla d’acció paisatgístic, que inclourà l’embelliment de rotondes, carrers i places, augmentar la presència d’espècies autòctones i fomentar la participació ciutadana en el manteniment dels espais verds, entenent la sensibilització ambiental com un dels pilars d’aquesta nova etapa, amb campanyes educatives i activitats per implicar la comunitat.

UN COMPROMÍS AMB LA MILLORA CONTÍNUA

Una de les particularitats del segell Viles Florides és l’exigència d’una revisió periòdica que obliga els municipis a millorar constantment. Cada any, un jurat format per experts en paisatgisme, jardineria i medi ambient avalua els avenços i atorga les Flors d’Honor corresponents. Això implica una motivació afegida per seguir invertint en sostenibilitat i qualitat urbana.

Per a l’alcalde Oliver Klein, aquesta exigència és una oportunitat: “Cambrils ha de ser un referent en gestió verda i paisatgística

per mantenir el que ja tenim, sinó avançar cap a un model més respectuós i inclusiu, que arribi a tots els racons del municipi”. Diversos estudis assenyalen que els espais verds urbans milloren la qualitat de l’aire, redueixen la temperatura ambiental i fomenten la cohesió social. I la presència de flors i vegetació contribueix a crear municipis més atractius i competitius a nivell turístic.

UN REPTE COMPARTIT

L’Ajuntament de Cambrils ja treballa en la planificació de nous projectes per consolidar aquesta etapa. La intenció és involucrar la ciutadania en el procés, fomentant la corresponsabilitat en la cura del patrimoni natural i promovent activitats educatives que despertin el respecte pel medi ambient. Amb aquesta incorporació, Cambrils s’afegeix a una xarxa cada vegada més àmplia de municipis que comparteixen la intenció de convertir els espais verds en protagonistes de la transformació urbana i social, demostrant que la bellesa i la sostenibilitat poden anar de la mà.

CAMBRILS

CAMBRILS INICIA

LES OBRES DEL PALAU MUNICIPAL

D’ESPORTS I LA PISTA D’ATLETISME

Els treballs del poliesportiu consisteixen en l’adequació de la xarxa d’aigua calenta sanitària i la substitució de la coberta del pavelló 1

El Departament d’Esports de l’Ajuntament de Cambrils ha iniciat les obres d’adequació de la xarxa d’aigua calenta sanitària i la substitució de la coberta del pavelló 1 del Palau Municipal d’Esports, que romandrà totalment tancat al públic fins al 8 de setembre. D’altra banda, aquesta setmana també han començat els treballs de renovació del paviment de les àrees de salts i els semicercles interiors de la pista d’atletisme.

Els treballs pel condicionament de l’aigua calenta sanitària es realitzaran amb finançament propi, mentre que les actuacions de la coberta del pavelló i la pista d’atletisme formen part del projecte "Cambrils, Vila Marinera Sostenible” aprovat pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme

La reforma integral de les calderes, els acumuladors i la xarxa de distribució d’aigua freda i aigua calenta sanitària resoldrà la manca d’aigua calenta que han patit els usuaris i usuàries dels pavellons durant tota la temporada 2024-2025.

COMENÇA EL COMPTE ENRERE PER L'OBERTURA DE LA CASA DE LA FESTA DE CAMBRILS

Les obres han tingut un cost total de 241.229 euros en un solar de 347 m2 al final del passeig Albert

L’obertura de la Casa de la Festa de Cambrils és imminent. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein; el regidor de Festes, Alfredo Clúa; i el regidor d’Obra Pública, Jose Ángel Garcia, i les entitats festives del municipi, van visitar ahir el nou equipament cultural, que s’ubicarà en un edifici del passeig Albert, recentment rehabilitat amb aquest objectiu. El següent pas serà el procés participatiu per definir un pla d’usos conjuntament amb el teixit associatiu i la instal·lació del mobiliari necessari per desenvolupar les seves activitats.

La Casa de la Festa respon a una històrica reivindicació de les entitats festives i permetrà dotar-les d’espais adequats per poder-se

reunir, assajar o organitzar formacions i activitats socials, entre altres necessitats. A més, en el futur també es planteja crear un espai expositiu obert al públic per donar a conèixer la cultura popular del municipi.

L’espai on s’ha intervingut està ubicat en un solar de 347 m2 al final del passeig Albert, a la cantonada del carrer Corona d’Aragó, al costat de l’Escola Municipal de Música, i està format per diferents edificis, separats entre ells, els dos patis interiors i un antic dipòsit d’aigua. La nau rehabilitada com a Casa de la Festa és la més propera al passeig Albert i la nau contigua continuarà funcionant com a magatzem de la brigada d’electricistes.

L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS CONSTRUIRÀ UNA NOVA NAU PER LA BRIGADA

Actualment l’empresa adjudicatària està redactant el projecte executiu de l’equipament municipal

L’Ajuntament de Cambrils construirà una nova nau per concentrar tota l’activitat de la brigada municipal en un sol edifici i millorar aquest servei fonamental pel municipi. En aquest moment s’està portant a terme la redacció del projecte executiu, que ha de definir exactament com serà aquest equipament llargament reivindicat. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha assegurat que la construcció de la nova nau serà un “pas decisiu cap a una dignificació d’un servei essencial per Cambrils” i “permetrà centralitzar l’activitat operativa de la brigada, millorant l’eficiència del servei i garantint unes condicions de treball òptimes”

L’Ajuntament està estudiant dues possibles ubicacions per la nova nau. Una és el sector 4-Els Antigons, situat a l’entrada del municipi per l’antiga carretera N-340, on hi havia el Gran Bufet, i l’altra és el sector 5 del Polígon Belianes Sud, que es desenvoluparà properament per a usos industrials, comercials i de serveis.

CAMBRILS

LA SALUT MENTAL PROTAGONITZARÀ

EL CICLE D’ARTS ESCÈNIQUES 'QUÈ

DIU QUE FAN? ESCENARIS DE LA CATALUNYA SUD'

Cambrils participarà en la segona edició amb un espectacle de titelles al Teatre del Casal

El Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils participa en la segona edició del cicle d’arts escèniques “Què diu que fan? Escenaris de la Catalunya Sud” amb la programació d’un espectacle de titelles el proper 30 de novembre (17:30h) al Teatre del Casal (plaça de l’Església de Sant Pere).

L’obra “Motel d’Insectes”, de la companyia Kali Teatre, és una faula per a públic familiar, plena d’humor, tendresa i emocions, que celebra la diversitat, fomenta la convivència i trenca l’estigma i el tabú dels trastorns mentals i les etiquetes.

El cicle, que enguany girarà al voltant de la salut mental, és una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya sorgida de la Xarxa Territorial de Tarragona i Terres de l’Ebre.

CAMBRILS BUSCA NOUS ACORDS AMB EL ROTARY CLUB EN MATÈRIA D'HABITATGE

I MEDI AMBIENT

Oliver Klein: “Cambrils necessita aliances amb entitats socials compromeses amb el bé comú”

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, s’ha reunit recentment amb el nou president del Rotary Club Cambrils,  Josep M. Vallès, i amb l’anterior president,  Joan Ball-llosera, per explorar possibles vies de col·laboració entre l’Ajuntament i aquesta entitat arrelada al municipi i compromesa amb el servei a la comunitat.

De la trobada han sorgit dues grans línies de treball compartit. D’una banda, la voluntat de col·laborar en iniciatives vinculades al Pla Local de l’Habitatge, especialment en àmbits com la sensibilització ciutadana sobre el dret a l’habitatge i la cerca de solucions innovadores. De l’altra, l’impuls de projectes ambientals que puguin  fomentar hàbits sostenibles i conscienciar la població sobre la cura del nostre entorn natural.

“Cambrils necessita aliances amb entitats socials compromeses amb el bé comú”, ha afirmat l’alcalde, Oliver Klein, que ha volgut destacar “la importància de sumar esforços en qüestions clau com l’habitatge o el medi ambient”.

ELS ESPAIS EMBLEMÀTICS DE CAMBRILS ES PREPAREN PER UNA TEMPORADA D'ESTIU MARCADA PER LES EXPOSICIONS CULTURALS

L'alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha assegurat que aquest calendari cultural vol demostrar que el municipi "és molt més que una destinació de sol i platja"

Cambrils dona el tret de sortida a una temporada d’estiu plena d’activitat cultural amb un programa d’exposicions que omplirà museus, sales i espais públics fins a la tardor. Des del juny fins a l’octubre, la ciutat ofereix un ampli ventall d’exposicions d’art contemporani, pintura, poesia visual i memòria històrica que reforcen l’aposta per atraure un turisme de qualitat i amb valors.

Les exposicions s’ubiquen a espais emblemàtics com la Torre del Port, la Sala Àgora, la Sala Àmbits, el Molí de les Tres Eres o l’Espai El Pati, i destaquen pel seu caràcter femení, amb artistes com Adela Beltran Sancho, Queralt Osorio, Marta Nolla o les creadores Maria Borràs i Marina Carrión, entre d’altres.

A més de les exposicions, el Museu d’Història de Cambrils ha reprès les visites guiades a la Vil·la Romana de la Llosa i al Museu Molí de les Tres Eres, en català i castellà, amb reserva prèvia, ampliant així l’oferta cultural disponible per a residents i visitants.

FIRAGOST 2025

Valls es converteix en el gran aparador agrícola de Catalunya

La 69a edició de la fira recupera el seu esperit original i posa el focus en la innovació agrària, el sector vitivinícola i compta amb la participació de més de 150 expositors

Roser Pros Roca

Cada estiu, durant dos dies assenyalats al calendari, Valls es converteix en un punt de trobada imprescindible per al món agrícola català. La capital de l’Alt Camp celebra els dies 5 i 6 d’agost la seva tradicional Firagost, que enguany arriba a la 69a edició convertida en un gran aparador de productes, serveis i innovacions vinculades al camp i a la ramaderia. Aquesta cita, que

ja s’ha convertit en històrica i referencial, està arrelada a la ciutat des de fa dècades i combina la seva vocació comercial amb un esperit divulgatiu, posant en valor el patrimoni agrícola i la importància d’un sector que continua sent un motor econòmic i social fonamental.

UNA FIRA AMB HISTÒRIA: DE MERCAT AGRÍCOLA A CITA DE REFERÈNCIA

La Firagost té els seus orígens

en els mercats agrícoles tradicionals que, des de fa segles, reunien pagesos i comerciants a Valls. Després de la Guerra Civil, la fira va viure una renovació profunda fins a consolidar-se, als anys 50 del segle XX, com una cita estable dins el calendari festiu i comercial del Camp de Tarragona. Amb el pas del temps, la Firagost ha anat incorporant noves temàtiques i serveis, evolucionant des d’un mercat centrat en maquinària i ramaderia fins a un esde-

veniment global que reflecteix la diversitat del sector agroalimentari.

En les últimes dècades, la fira ha guanyat pes com a espai d’innovació, incorporant àrees de divulgació tècnica, promoció del producte local i nous espais per a la interacció entre professionals, que s’enriqueixen mútuament a partir d’aquest contacte. Aquest creixement ha convertit Firagost en una cita de referència al Camp de Tarragona, amb capacitat per atreure cada any milers de visitants i de generar oportunitats de negoci per a productors i distribuïdors.

MÉS DE 150 EXPOSITORS I UNA

MOSTRA VIVA DEL SECTOR

Aquest any, Firagost 2025 tornarà a omplir els carrers i places del centre de Valls amb més de 150 expositors que oferiran una àmplia mostra de maquinària agrícola,

eines, productes agroalimentaris, vehicles industrials, noves tecnologies i serveis vinculats al món rural. Aquesta xifra consolida la tendència a l’alça d’un esdeveniment que combina la presència de marques consolidades amb la d’empreses emergents que busquen un aparador de qualitat i renom per donar-se a conèixer.

La fira continua sent un punt de trobada per a agricultors, ramaders, tècnics i professionals, però també una invitació per al públic general, que pot descobrir la diversitat i la qualitat dels productes que ofereix el sector. L’organització destaca especialment l’alta participació d’empreses del territori, que representen un percentatge elevat dels expositors i contribueixen a reforçar el teixit econòmic local.

A més, les empreses participants aprofiten la Firagost com a plataforma per presentar novetats, establir contactes i consolidar relacions comercials, en un entorn ben

La fira continua sent un punt de trobada per a agricultors, ramaders, tècnics i professionals, però també una invitació per al públic general

singular que combina tradició i modernitat.

AGROINNOVA:

EL FUTUR DEL CAMP AL CENTRE DE LA FIRA

Una de les grans apostes de l’edició d’enguany és Agroinnova, l’espai dedicat a la transferència de coneixement i la difusió de les darreres tendències en agricultura i ramaderia. Aquest espai reuneix empreses, centres tecnològics i entitats que treballen en projectes d’innovació, sostenibilitat i digitalització del sector primari.

A Agroinnova es podran conèixer noves eines per a l’agricultura de precisió, solucions per a la gestió eficient dels recursos hídrics i energètics, avenços en maquinària agrícola i iniciatives orientades a reduir l’impacte ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes. També s’han programat xerrades divulgatives i demostracions pràctiques adreçades especialment a professionals, però que estan obertes a tots els visitants que vulguin descobrir com la tecnologia està transformant el camp. Aquesta àrea s’ha consolidat com un dels grans atractius de la Firagost, ja que posa en valor la innovació com a eina clau per garantir la competitivitat del sector en un context de canvi climàtic i davant els nous reptes econòmics i socials que es presenten.

TAST I PROMOCIÓ DEL TERRITORI

Un altre dels pilars de la Firagost és el Mercat de Vins i Caves, un espai que reuneix cellers i cooperatives del Camp de Tarragona i d’altres zones vitivinícoles del país. Els visitants poden tastar i adquirir vins i caves, conèixer noves anyades i descobrir la riquesa enològica d’un territori amb una llarga tradició vinícola.

Aquest mercat és, també, un espai també funciona com a plataforma de promoció per als petits productors, que hi troben una oportunitat per donar-se a conèixer i fidelitzar nous consumidors.

A més, contribueix a reforçar la connexió entre el sector agrícola i la gastronomia, oferint una experiència sensorial que uneix sota un sol paraigua, producte, territori i cultura.

La presència del Mercat de Vins i Caves a la Firagost és una constatació de la importància que té el sector vitivinícola com a motor econòmic i com a element identitari del Camp de Tarragona.

UN IMPACTE MÉS ENLLÀ DE LA FIRA

La Firagost és un esdeveniment comercial, però també és i abans de res, un catalitzador per al desenvolupament econòmic i social de Valls i el conjunt de la seva

comarca, l’Alt Camp. L’impacte de la fira es tradueix en ocupació hotelera, dinamització del comerç local i projecció exterior de la ciutat, que es llueix demostrant el seu potencial organitzatiu i de convocatòria. Ho demostra el fet que cada edició atrau milers de visitants que generen activitat econòmica i contribueixen a donar visibilitat al patrimoni cultural i gastronòmic del territori.

A banda, la fira també juga un paper molt important en la transmissió de coneixement i en la promoció de la cultura agrària entre les noves generacions, fomentant

A Firagost també hi ha espai per a temes lúdics, musicals i d’activitats lúdiques familiars

el respecte pel sector primari i la consciència sobre la seva importància per a la societat.

COMERÇ, SÍ; PERÒ ESPAIS LÚDICS, TAMBÉ

Durant els dos dies que es celebra la Firagost també hi ha espai per a temes lúdics, musicals i d’activitats lúdiques familiars. Així, el tast de vi amb porró, la cursa de portadors de saques i mitges saques d’avellanes, el concurs d’arrossegament amb trineu, o l’inflable casteller de la plaça del Blat, en són una bona mostra. En l’àmbit més cultural, el Mercat d’Art i les exposicions reblen una cita amb atractius per a totes les edats. També la música en forma de concerts i Dj’s són un bon reclam per a un públic jove que, a banda de passejar, conèixer i tastar, també té ganes d’actuacions musicals en directe. I per no perdre el pols de la ciutat, el programa també inclou una esperada actuació castellera amb les dues colles vallenques la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls.

Firagost és, doncs, un gran aparador agrícola, però també una aporta que, combinant tradició i innovació, ofereix un espai on conflueixen passat, present i futur del sector primari.

EL MERCAT DE VINS I CAVES:

VALLS INVERTEIX 5,8 MEUR A LA VIA PÚBLICA: S’ACTUARÀ A MÉS DE 60 CARRERS DE LA CIUTAT

Destaca l'asfaltatge de 12 carres amb més de 16.000 m2 i la inversió d'1 MEUR per millorar 5 quilòmetres de la xarxa d'aigua

Valls ha incrementat fins als 5,8 milions d’euros la inversió destinada a la millora de la via pública, amb actuacions repartides que és realitzaran durant tot l’any 2025 i que abasten tots els barris de la ciutat. En total, es treballarà en una seixantena de carrers, places, parcs i espais urbans.

Coincidint amb l’època estival i la reducció de trànsit, l’Ajuntament ha executat ja una part important de les inversions en via pública d’enguany. Aquest mes de ju-

liol ja s’han asfaltat els carrers Paborde, Narcís Oller, Bisbe Mora, al barri de Mas Clariana i la part alta del carrer Freixa, a Santa Magdalena. Un cop passat l’estiu, durant el mes de setembre arrancaran les actuacions al polígon industrial, amb la renovació d’un dels laterals de la carretera del Pla i la pavimentació del carrer dels Basters. Abans de finalitzar l’any, el consistori vallenc licitarà l’asfaltatge del carrer Blanquers, Robert Gherard, Figuerola, Indústria i Roger de Flor.

VALLS DESTINARÀ GAIREBÉ 1 MILIÓ D'EUROS A RECUPERAR EL TRAM DE MURALLA MEDIEVAL DE L'HORT DEL RECTOR

Està previst que entre finals del 2026 i inicis del 2027 les obres estiguin acabades

Valls recuperarà el tram de la muralla medieval de l'Hort del Rector a través d'un projecte que permetrà la consolidació, la restauració i la reinterpretació de la construcció del segle XIV. Segons ha explicat l'Ajuntament de Valls a l'ACN, la

previsió és que  abans d'acabar el 2025 s'adjudiquin les obres i que en un any estiguin finalitzades.

Per tant, entre finals del 2026 i inicis del 2027 el nou tram restaurat podria ser una realitat. El pressupost de l'actuació és de  977.000 euros i compta amb el finançament del 2% cultural del govern espanyol, amb una subvenció de 732.000 euros. Es farà  una zona verda en l'espai declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El projecte forma part del procés de  recuperació dels diferents trams de muralla medieval de la capital de l'Alt Camp. El 2023 es va recuperar el primer de la muralla de Sant Antoni i ara s'estan fent les obres a la muralla de Sant Francesc.

LA RUTA DEL CISTER ES REIVINDICA EN L’ANY DE LA REGIÓ GASTRONÒMICA DE CATALUNYA

Els consells comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell han editat conjuntament un mapa enogastronòmic del territori

En el marc de la celebració de l’Any de la Regió Gastronòmica de Catalunya, la Ruta del Cister es reivindica com un dels territoris clau per entendre la riquesa i la diversitat del patrimoni culinari català. Amb una combinació única de  paisatge, història i producte local, les comarques de  l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell esdevenen un autèntic rebost a cel obert on la gastronomia es viu amb passió i identitat.

Els productes autòctons, com  els vins amb sis Denominacions d’Origen, els calçots i el torró amb IGP, l’oli d’oliva verge extra, la xocolata, els embotits tradicionals, la tòfona, les coques de recapte, els fruits secs i els productes amb garrofa, la mel, els carquinyolis... , són només alguns exemples del tresor culinari que ofereix La Ruta del Cister. Productes de proximitat i d’alta qualitat que no només formen part de la dieta mediterrània, sinó que també expliquen la història, la cultura i el saber fer d’una terra arrelada a la seva tradició agrícola i monàstica. Amb l’objectiu de posar en valor aquest patrimoni i donar suport a l’Any de la Regió Mundial de la Gastronomia de Catalunya, els tres Consells Comarcals de la Ruta del Cister; l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, han editat conjuntament un mapa enogastronòmic del territori.

VALLS

ADRIÀ TROUVÉ TORNA AL CB VALLS

L’aler ja va formar part del conjunt vallenc les temporades 2021/2022 i 2022/2023

El CB Valls comença a construir el seu equip amb què competirà a la Tercera FEB aquesta temporada. Els vallencs inicien enguany una nova etapa amb el canvi a les banquetes: Víctor Neila va deixar de ser-ne l’entrenador després de tres temporades i va donar pas a Miki Larraz

Un dels fitxatges claus ha sigut el del retorn d’Adrià Trouvé, procedent del CBT. L’aler ja va formar part del conjunt vallenc durant dos temporades i ara torna per reforçar el nou projecte. De 24 anys i 1,95 d’alçada Trouvé aportarà a l’equip físic, talent i velocitat. Curiosament, el nou jugador vallenc s’estrenarà contra el seu exequip a la primera jornada de la Lliga Catalana, que es disputarà l’11 de setembre.

La incorporació de Trouvé se suma a les ja anunciades de Pau Majoral, Gerard Gutiérrez i Arnau Iglesias.

VALLS DONA UN NOU IMPULS A LA FIRAGOST: LA 69ª EDICIÓ ACOLLIRÀ 150 EXPOSITORS

S'espera que 100.000 persones visitin Valls durant el dia 5 i 6 d'agost durant la 69a edició de la Firagost

La 69a edició de la Firagost, la Fira-Exposició del Camp Català, tornarà els dies 5 i 6 d’agost per convertir Valls en el gran punt de trobada del sector agrícola i agroalimentari català. Amb una programació rica i diversa que combina tradició, innovació, gastronomia i cultura popular, la Firagost reunirà 150 expositors i milers de visitants que ompliran els carrers de la ciutat. Els visitants podran gaudir d’una gran varietat de productes i serveis: fruits del camp, productes agroalimentaris, vins i caves, alimentació artesanal, maquinària agrícola, vehicles, tecnologia agrària i artesania, entre d’altres.

La ciutat es convertirà en un gran recinte firal a l’aire lliure, amb una millor organització i redistribució dels espais expositius, repartits per les següents zones:

• Carrer de la Cort: fruites del camp, productes agrícoles, vins i caves, plantes, flors i herboristeria.

• Passeig de l’Estació: automoció, mobilitat, maquinària agrícola, tecnologia agrària, bioeconomia i altres expositors.

• Carrers del Teatre, Jaume Huguet i zona del Pati: alimentació artesanal i expositors diversos.

• Plaça del Quarter amb el Mercat de Nous Artesans.

• Carrer Germans Sant Gabriel que acollirà els estands institucionals.

Una de les grans apostes d’enguany és la 2a edició del Mercat de Vins i Caves de l’Alt Camp, que tindrà lloc al Pati de Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs, que es realitzarà dimarts 5 d’agost, de 18 h a 22 h i dimecres 6 d’agost, de 18 h a 21 h

VALLS DISPOSA DE 23 REFUGIS CLIMÀTICS

Aquests espais serveixen per oferir un lloc fresc en episodis d’onades de calor

L'Ajuntament de Valls posa a disposició de la ciutadania 23 refugis climàtics, equipaments o zones públiques obertes que, en episodis meteorològics extrems com les onades de calor, ofereixen un espai fresc a aquelles persones que no puguin aconseguir confort climàtic a casa.

Aquesta xarxa de refugis climàtics compta amb 7 equipaments públics municipals distribuïts en diferents zones : el

Centre Cívic al Barri de les Comarques; la Biblioteca Carles Cardó, l’Ajuntament de Valls (vestíbul) i l’Oficina Municipal d’Informació i Turisme al Centre Històric; el Museu de Valls i la seu de Vallsgenera a la zona de l’eixample de la ciutat; i el pavelló municipal Xavi Tondo al barri del Fornàs.

A més d'aquests espais que ofereixen refugi en interior d'equipaments, la ciutat compta amb 16 places, passejos i parcs

amb ombra que poden ser també zones on refrescar-se: les places Mas Clariana, Pompeu Fabra (barri de la Fraternal), de les Escudelles (Centre Històric), del Quarter, dels Pins i de la Xamora i President Companys (Fornàs); els parcs infantils de Sant Francesc i dels barris de Santa Úrsula, Bon Sol i Vilar; els passeigs dels Caputxins i de l’Estació; i, per últim, els parcs del Mas Miquel i Barrau.

Salou activa la seva xarxa de refugis climàtics

Parcs, places i equipaments municipals esdevenen espais segurs per a tothom davant els efectes del canvi climàtic, perquè el primer és protegir la ciutadania de la calor extrema.

Roser Pros Roca

Des de fa uns quants anys, els estius a les comarques del litoral mediterrani són cada cop més calorosos , amb contínues i intenses onades de calor que s’allarguen i es repeteixen amb més freqüència. Davant d’aquesta realitat, Salou ha activat una xarxa de refugis climàtics , una sèrie d’espais verds, places i equipaments municipals climatitzats que ofereixen ombra, aigua i confort tèrmic a residents i visitants. L’objectiu és senzill i vital: garantir que tothom, especialment les persones que pertanyen als collectius més vulnerables, pugui trobar un lloc segur i fresc a prop de casa.

“En un context de temperatures extremes cada cop més habituals, és fonamental que els ajuntaments actuem amb responsabilitat, anticipació i sensibilitat. A Salou hem apostat per posar les persones al centre, garantint que tothom tingui un espai de refugi”, afirma l’alcalde Pere Granados.

QUÈ SÓN ELS REFUGIS

CLIMÀTICS I PER QUÈ SÓN NECESSARIS?

Si parem compte en la seva definició, els refugis climàtics, cada cop més sovintejats i buscats, són espais pensats per oferir protecció per fer front a episodis de calor intensa. Poden ser zones verdes amb vegetació frondosa, bancs i fonts d’aigua, o equipaments municipals climatitzats on les persones poden hidratar-se, descansar i recuperar-se. Aquest concepte s’ha generalitzat en moltes ciutats europees com a resposta al canvi climàtic, que és una realitat cada cop més palpable: les temperatures mitjanes pugen, les nits tropicals amb més de 25 graus són més freqüents, i les onades de calor esdevenen un risc seriós per a la salut pública.

Sense una actuació adequada, les altes temperatures poden provocar cops de calor, deshidratació i agreujar malalties cròniques. Infants, gent gran, persones amb mobilitat reduïda o amb problemes de salut són especialment

vulnerables. Els refugis climàtics ofereixen una solució senzilla i a l’abast de tothom.

Són espais pensats per oferir protecció per fer front a episodis de calor intensa. Poden ser zones verdes amb vegetació frondosa, bancs i fonts d’aigua, o equipaments municipals climatitzats

UNA XARXA QUE COBREIX

TOTA LA CIUTAT

Salou ha planificat els refugis climàtics per assegurar que qualsevol ciutadà tingui un espai segur a poca distància. Entre els refugis urbans hi ha la plaça de la Pau, la plaça de Catalunya, la plaça de Francesc Macià, el parc Manel Albinyana, el parc de la Ciutat i el parc dels Xalets, tots amb zones d’ombra, bancs i fonts d’aigua.

A la zona litoral, set espais des-

taquen com a veritables oasis climàtics: el parc de la platja de Llevant, el parc de la platja Llarga, la duna del Bosc Gran, el Racó de Salou i la Talaia, entre d’altres. La combinació de vegetació i brisa marina garanteix un ambient més fresc i confortable.

El Parc de les Pedreres, amb la seva extensa superfície arbrada i zones d’esbarjo, és un dels emblemes d’aquesta xarxa. La seva ubicació i disseny ofereixen espais agradables per refugiar-se del sol i gaudir de la natura.

A més, equipaments municipals climatitzats com la Biblioteca Municipal o el vestíbul del Teatre Auditori (TAS) i la seva cafeteria estan oberts durant les hores més caloroses, assegurant espais segurs per a tothom.

BENEFICIS MÉS ENLLÀ DE LA CALOR

Els refugis climàtics protegeixen la salut, però també i sobretot, milloren la qualitat de vida i fomenten la convivència. Espais com els parcs urbans i les places, quan estan ben cuidats i dotats de vegetació, es converteixen sovint en punts de trobada, passeig i descans, especialment si es tracta d’un municipi tan turístic com Salou.

Aquests espais verds ajuden a reduir la temperatura ambiental i milloren la qualitat de l’aire, contribuint a mitigar els efectes de la “illa de calor urbana”. També tenen un paper educatiu: recorden la importància de cuidar el medi ambient i d’adaptar els espais urbans a les noves condicions climàtiques.

ADAPTACIÓ AL CANVI

CLIMÀTIC: UNA PRIORITAT

MUNICIPAL

La creació dels refugis climàtics forma part d’una estratègia més àmplia d’adaptació al canvi climàtic impulsada per l’Ajuntament.

Les àrees de Salut Pública, Medi Ambient i Urbanisme treballen conjuntament per fer de Salou una ciutat més resilient i sostenible.

Aquesta estratègia inclou la plantació de més arbres, la millora de les zones verdes, la instal·lació de fonts públiques i la conscienciació ciutadana sobre la importància d’hidratar-se i protegir-se del sol. El municipi també estudia incorporar tecnologies que permetin monitorar les temperatures en temps real i alertar la població en episodis de calor extrema.

UN RECURS PENSAT

PER A TOTHOM

Els refugis climàtics són especialment importants per a col·lectius vulnerables: gent gran, infants, persones amb malalties cròniques o situacions socioeconòmiques precàries. La xarxa està pensada perquè tots aquests grups tinguin un lloc proper on refugiar-se. L’accessibilitat és clau: la majoria dels refugis són fàcilment accessibles a peu, en transport públic o amb vehicle.

Per molts visitants, aquests espais també esdevenen una oportunitat per descobrir la cara més

verda i tranquil·la de Salou, allunyada de l’activitat intensa de la façana marítima.

L’experiència de Salou es pot aplicar a altres poblacions, i demostra que les ciutats poden ser part de la solució davant els reptes climàtics, començant per la quantitat de mesures que acostumen a aplicar-se des de l’Ajuntament per minimitzar la petjada del carboni, com la instal·lació de plaques fotovoltaiques, la creació de comunitats energètiques, el canvi de llums led a nivell municipal, entre altres. La xarxa de refugis climàtics és una aposta que també afavoreix aquesta intencionalitat, i a llarg termini, és un recurs pensat per protegir la ciutadania i per redefinir la manera com vivim l’espai urbà.

A més, el projecte genera consciència col·lectiva, recordant que la lluita contra el canvi climàtic és una responsabilitat compartida, on cada gest —des de plantar un arbre fins a fer ús responsable dels recursos— suma.

“Volem que ningú hagi de patir per la calor”, insisteix Pere Granados. “És una qüestió de benestar i també de justícia social: hem de garantir que les persones més vulnerables estiguin protegides” Amb aquesta aposta, Salou es consolida com una ciutat conscient i preparada per afrontar els reptes climàtics del segle XXI, posant les persones i el medi ambient al centre de la seva agenda.

La creació dels refugis climàtics forma part d’una estratègia més àmplia d’adaptació al canvi climàtic impulsada per l’Ajuntament

NOVES MILLORES A LA PISCINA MUNICIPAL DE SALOU

Gràcies a aquesta actuació, la piscina municipal disposa ara d’instal·lacions més sostenibles i accessibles

L’Ajuntament de Salou ha completat recentment els treballs de renovació i millora de la piscina municipal, amb l’objectiu d’oferir un equipament esportiu més modern, eficient i adaptat a les necessitats actuals. El projecte ha comptat amb el finançament del Consell Superior d’Esports (CSD), en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb fons procedents de la Unió Europea – Next Generation EU.

Gràcies a aquesta actuació, la piscina municipal disposa ara d’instal·lacions més sostenibles i accessibles, amb una millor eficiència energètica, confort tèrmic i adequació als criteris d’accessibilitat universal. La intervenció contribueix, alhora, a la reducció de l’impacte ambiental i avança en la línia de la transició ecològica i la digitalització que promou el pla europeu. L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha destacat que “la millora de la piscina municipal no només respon a les necessitats dels nostres veïns i esportistes, sinó que també reforça la nostra aposta per la transició cap a l’eficiència energética”.

SALOU ACTIVA

LA “PLATAFORMA

DE CIUTAT” DINS DEL PROJECTE DE CIUTAT INTEL·LIGENT SMART TURÍSTIC

Oferirà als gestors municipals una visió global i detallada de l’estat dels serveis públics

Salou fa un nou pas endavant en la digitalització i l’impuls d’una ciutat intel·ligent, amb el desplegament del projecte  Salou Smart Turístic. En aquesta ocasió s’ha implementat la Plataforma de Ciutat, l’eina tecnològica que centralitzarà la gestió dels serveis i recursos públics. La Plataforma de Ciutat és el nucli tecnològic que unifica i analitza en temps real la informació generada pels dispositius i serveis. A través de quadres de comandament dinàmics, oferirà als gestors municipals una visió global i detallada de l’estat dels serveis públics, contribuint a una presa de decisions més àgil, eficient i basada en dades.

L’alcalde de Salou,  Pere Granados, ha subratllat que  “aquest projecte reforça el lideratge de Salou com a destinació turística intel·ligent i sostenible, compromesa amb una gestió eficient que modernitza els serveis urbans". En la seva opinió, "la tecnologia ens permetrà millorar la qualitat dels serveis, avançar en sostenibilitat i garantir una millor qualitat de vida per a la nostra ciutadania i els visitants".

SALOU POSA EN MARXA LA NOVA ESTACIÓ FERROVIÀRIA, MODERNA I FUNCIONAL

L’equipament disposa d’un edifici de viatgers de 1.000 m², dues andanes renovades i cobertes amb marquesina i una zona d’aparcament

Salou va posar en funcionament la seva moderna estació ferroviària Salou-PortAventura, situada en el nucli urbà, a pocs metres del passeig del 30 d’octubre.

Amb una inversió de 15,7 milions d’euros, finançada a través dels fons europeus  Next Generation EU, l’equipament representa un important salt qualitatiu en matèria de mobilitat, sostenibilitat i serveis al viatger.

L’equipament disposa d’un edifici de viatgers de 1.000 m², dues andanes renovades i cobertes amb marquesina, i una zona d’aparcament amb capacitat per a 210 vehicles. A més, ha estat  preparada per acollir trens amb doble ampla de via i, per tant, en el futur podría habilitar-se per rebre trens xarter, comptant que és un municipi turístic de referència.

SALOU INSISTEIX QUE

EL TOP MANTA FA TEMPS QUE VA SER ERRADICAT DELS SEUS CARRERS

També va reclamar la necessitat urgent de disposar d’una Àrea Bàsica de Policia dels Mossos

L’Ajuntament de Salou va celebrar una Junta Local de Seguretat extraordinària amb l’objectiu d’analitzar la situació actual del fenomen conegut com a Top Manta

Des del consistori s’ha posat sobre la taula la necessitat de revisar les prioritats actuals, tenint en compte que, segons dades del Ministeri de l’Interior, la criminalitat al municipi ha experimentat un increment –tot i que no vinculat específicament a la venda ambulant il·legal–, fet que convida a enfocar els esforços policials en aquells àmbits que realment afecten la seguretat ciutadana i la convivència.

En aquest sentit, l’alcalde ha manifestat que “s’ha d’actuar amb contundència en el Top Manta, com ha fet Salou durant dècades, i per això es va erradicar áqueta practica al carrer”. I ha insistit que “no es pot parlar de venda ambulant estructural quan aquesta pràctica no existeix de manera organitzada dins del terme municipal”. I ha afegit: “és lamentable que aquestes practiques delictives es toleren en altres municipis veïns i no s’actua; i això perjudica la imatge de tots”.

EL FESTIUET A SALOU TANCA UNA EDICIÓ D’ÈXIT

L'Ajuntament recorda que aquest 2025, Salou és Capital de la Cultura Catalana, i acollir esdeveniments com el Festiuet contribueix a ampliar i enfortir l’oferta cultural i artística del municipi

Salou s’ha convertit aquest cap de setmana en l’epicentre de la música en català amb la celebració del  Festiuet, un dels festivals més consolidats del país, que per primera vegada ha elegit el municipi per fer-hi parada. Milers de persones -unes 40.000- han omplert la zona del Parc dels Emprius durant la nit de divendres i dissabte per gaudir d’un cartell musical de primer nivell en un ambient de convivència, festiu, familiar i segur.

L’esdeveniment ha comptat amb les actuacions de grups referents del panorama actual, com ara  Oques Grasses, The Tyets, Stay Homas, Buhos, Els Catarres, Figa Flawas, 31 FAM, Julieta, Porto Bello o Sara Roy, entre molts altres. L’escenari s’ha instal·lat en una zona estratègica i accessible del Parc dels Emprius, a l’Avinguda Doctor Eduard Punset, pensada per minimitzar possibles molèsties i garantir una experiència innoblidable i còmoda per a tothom.

BLINDEN L'AVINGUDA CARLES BUÏGAS I LA POLICIA REALITZA MÉS D'UN CENTENAR D'INTERVENCIONS

La Policia Local de Salou i els Mossos d'Esquadra treballen conjuntament per prevenir els comportaments incívics i vetllar per la seguretat dels veïns

L’Ajuntament de Salou, a través de la Policia Local, ha posat en marxa el dispositiu especial  MALLA , una operació de patrullatge que des del passat 22 de juny actua a la zona de l'Avinguda Carles Buïgas i voltants, una de les artèries amb més activitat turística del municipi durant l’estiu.

L’objectiu del dispositiu és garantir la seguretat ciutadana, prevenir comportaments incívics i vetllar pel compliment de les ordenances municipals, com ara les normes de circulació o l’ocupació de l’espai públic. A més, es posa un èmfasi especial en la neteja i el respecte pel Medi Ambient, amb controls específics per evitar l’abocament de residus fora dels punts habilitats.

La Pineda mira al futur amb 14 projectes que transformaran el seu litoral i espais urbans

Vila-seca impulsa un ambiciós pla de millora amb actuacions per reforçar el caràcter turístic, sostenible i amable de La Pineda

Roser Pros Roca

La Pineda, el nucli costaner de Vila-seca, viu un moment clau de la seva trajectòria urbana. L’Ajuntament ha presentat un pla amb 14 projectes que persegueixen l’objectiu de donar una resposta efectiva i coherent amb les necessitats del municipi, al temps que millora la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes, i consolida La Pineda com a destinació turística de primer nivell a la Costa Daurada. Les actuacions a portar a terme abracen des de la millora d’infraestructures i serveis, la creació de nous espais públics, i la recuperació d’entorns naturals, amb una aposta clara per la convivència i a pensant en la sostenibilitat.

UN PLA QUE NEIX DE LES NECESSITATS DEL PRESENT I AMB LA MIRADA POSADA AL FUTUR

En les darreres dècades, la Pineda ha experimentat un creixement notable, convertint-se en un pol turístic i residencial molt important al cor de la Costa Daurada. Aquest èxit, però, ha portat reptes importants, com passa en la majoria de nuclis que estan en expansió: la necessitat de renovar infraestructures, repensar espais públics i reforçar la identitat local per no perdre la personalitat. L’Ajuntament ha identificat aquests 14 projectes com a peça clau per donar una resposta integral, treballant des d’una perspectiva que combina accessibilitat, seguretat, sostenibilitat i

atractiu turístic.

El pla inclou inversions destinades a modernitzar carrers i places, millorar equipaments culturals i esportius, reforçar la seguretat viària, ampliar zones verdes i preservar la riquesa mediambiental que caracteritza aquest indret del litoral. Els responsables municipals subratllen que es tracta d’una actuació global pensada no només per a la temporada turística, sinó també per millorar el dia a dia dels residents.

14 PROJECTES PER TRANSFORMAR LA PINEDA

La radiografia del pla municipal es concreta en catorze actuacions prioritàries, cadascuna amb un impacte específic:

NOU FRONTAL MARÍTIM

Amb una adequació paisatgística i ambiental del passeig marítim. Així es recuperarà el sistema dunar de la platja, s’ampliarà el passeig perquè s’eliminarà la carretera, i es milloraran les connexions de vianants entre els carrers i la línia de costa. També es conservaran les zones verdes implementant noves espècies adaptades a l'entorn.

RENATURALITZACIÓ DELS ESPAIS COSTANERS DE LA

PLATJA DE LA PINEDA

Per aconseguir aquesta renaturalització és molt important plantar

espècies arenícoles sobre la platja per tal de recuperar zones de dunes i plantacions al voltant de les guinguetes, del grup escultòric “Marca d’Aigua” i a les zones enjardinades del passeig marítim. També està previst construir una pèrgola que afavorirà el confort climàtic.

PROJECTE D'IL·LUMINACIÓ DEL PASSEIG MARÍTIM

Un projecte que ja és una realitat, i que ha consistit en la instal·lació i recanvi de 110 nous punts de llum al passeig, amb els quals es millora la seguretat i comunicació de la zona, reduint un 70% el consum energètic.

CENTRE EXPERIENCIAL I D’INTERPRETACIÓ “CAL· LÍPOLIS”

Construcció d’un centre d’interpretació i museístic per posar en valor els espais naturals protegits i el patrimoni cultural i històric de la Pineda. L’edifici tindrà 2.000 m2 distribuïts en dues plantes i disposarà d’espais per acollir activitats docents, culturals i de lleure.

RESTAURACIÓ DELS PRATS

D’ALBINYANA DE VILA-SECA

Aquest espai protegit forma part de la xarxa Natura 2000, i es volen restaurar els hàbitats i ecosistemes d’aquest indret de 37,7 hectàrees. Per això es crearà una llacuna amb una illa central de 27.000 m2 envoltada d’un bosc de ribera amb més de 13.000 arbres i 40.000 plantes que connectarà amb la platja.

RESTAURACIÓ DE LA TORRE DE VIRGILI

Està ubicada a la carretera que uneix la Pineda amb Tarragona i forma part del patrimoni històric de La Pineda. S’han restaurat les façanes d’aquesta torre, s’ha adequat el seu interior i s’han millorat els accessos i l’entorn.

Els responsables municipals subratllen que es tracta d’una actuació global pensada no només per a la temporada turística, sinó també per millorar el dia a dia dels residents

CONSTRUCCIÓ DE PISTES DE PÀDEL

Es tracta de dues pistes de pàdel a la part posterior del pavelló de la Pineda. Les pistes podran ser gestionades intel·ligentment mitjançant una APP.

REFUGI CLIMÀTIC: ESPAI

D’OMBRA AL PARC DELS PRATS

Construcció d’una gran pèrgola de 300 m2 al Parc dels Prats per oferir un espai de confort climàtic davant del mar, i amb una gran àrea d’esbarjo i de jocs infantils.

ZONA DE BANY I D’OMBRA PER A PERSONES GRANS

Una obra destinada a persones grans i amb mobilitat reduïda, ubicada davant del Pinar de Perruquet. És una estructura d’acer inoxidable amb cadires de plàstic, un ombratge de teixit sintètic, una barana d’acer inoxidable i un seguit de cordades de natació que faciliten el bany als seus usuaris.

ZAL VILA-SECA

Les 92 hectàries de la zona del ZAL permetran la instal·lació de noves empreses i la creació de més de 3.000 llocs de treball. La seva urbanització s’ha iniciat amb l’execució dels vials d’accés, el vial perimetral i una nova rotonda.

LES TORRES INTEL·LIGENTS DEL PASSEIG

Són 7 columnes tecnològiques instal·lades al passeig marítim, que incorporen diversos elements, com una càmera de videovigilància 360 graus, i un sistema d’altaveus per transmetre informació als usuaris. A més, amb sensors, poden mesurar paràmetres com el soroll, la hu-

EL CONTRADIC DELS PRATS

El contradic dels Prats és un projecte sense precedents integrarà l’espai portuari en un entorn urbà, turístic i paisatgístic. Sobre d’aquest nou contradic hi ha projectats diferents espais per a usos socials, lúdics i turístics.

NOU SISTEMA DE VIDEOVIGILÀNCIA

L’Ajuntament ha instal·lat un nou sistema de videovigilància a diversos punts estratègics de la Pineda per tal de millorar la seguretat ciutadana i reforçar el control dels espais públics i equipaments municipals. Les càmeres permeten monitoritzar i detecció incidències a l’espai públic.

SISTEMA DE LECTORS DE MATRÍCULES

L’Ajuntament de Vila-seca ha posat en marxa un projecte tecnològic per reforçar la seguretat i optimitzar la mobilitat a La Pineda mitjançant la instal·lació de càmeres lectores de matrícules (LPR). L’objectiu és controlar els accessos, millorar la gestió del trànsit i incrementar la capacitat de resposta dels cossos de seguretat.

BENEFICIS ESPERATS PER A LA CIUTADANIA I EL TURISME

El pressupost d’aquestes intervencions provenen del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, els Fons Next Generation EU, l’Autoritat Portuària de Tar-

Aquest espai protegit forma part de la xarxa Natura 2000, i es volen restaurar els hàbitats i ecosistemes d’aquest indret de 37,7 hectàrees

ragona, la Generalitat de Catalunya i el propi Ajuntament de Vila-seca. Els responsables municipals assenyalen que aquestes actuacions tindran un impacte directe en la qualitat de vida dels habitants i en la competitivitat turística de La Pineda. A més, la renovació del passeig marítim i la modernització de la platja reforçaran la imatge de La Pineda com a destinació preferent de la Costa Daurada. Al mateix temps, la seguretat viària i l’accessibilitat també són eixos clau. Amb aquest conjunt d’actuacions, La Pineda es situa a la pole d’una nova etapa, amb la vista posada en el futur. Els projectes, alguns ja estan finalitzats i altres estan en tràmit. Aquests darrers s’executaran progressivament, minimitzant les molèsties per als residents i garantint la qualitat de les obres. Quan s’hagin completat, La Pineda disposarà d’una infraestructura urbana renovada, més verda, segura i preparada per continuar sent un dels grans referents turístics i residencials del litoral tarragoní.Amb aquesta incorporació, Cambrils s’afegeix a una xarxa cada vegada més àmplia de municipis que comparteixen la intenció de convertir els espais verds en protagonistes de la transformació urbana i social, demostrant que la bellesa i la sostenibilitat poden anar de la mà.

mitat o la intensitat ultra violeta.

VILA-SECA

EL PARLAMENT APROVA L'APOSTA "DECIDIDA" PEL HARD ROCK AMB L'ABSTENCIÓ DEL PSC

La proposta de Junts, que també ha rebut el suport de PP i Vox, afirma que el projecte generarà llocs de treball “de qualitat” i reduirà l'atur del sector serveis

Junts, PPC i Vox s'han posat d'acord per aprovar el punt d'una moció presentada pels de Puigdemont per  instar el Govern a apostar “decididament” pel Hard Rockde Vila-seca i Salou. La votació ha tirat

endavant amb 60 vots a favor,  l'abstenció del PSC i Aliança Catalana (44 vots) i els 29 vots en contra d'ERC, Comuns i la CUP.

La proposta del grup d'Albert Batet afirma que el projecte generarà  llocs de treball “de qualitat” i reduirà l'atur del sector serveis, i atraurà inversions del sector turístic de la Costa Daurada, de manera “consensuada” amb els agents socials, cívics i polítics del territori.

JOSÉ VALIENTE ES CONVERTEIX EN EL NOU SOTSINSPECTOR DE LA POLICIA LOCAL DE VILA-SECA

L'alcalde, Pere Segura, ha considerat l'acte com una "renovació del compromís en l'àmbit de servei"

El 15 de juliol va tenir lloc a l’Ajuntament de Vila-seca l’acte de presa de possessió del  nou sotsinspector de la Policia Local de Vila-seca, Jose Valiente Reyes. L’acte, presidit per l’alcalde de Vila-seca,  Pere Segura, juntament amb el regidor de  Serveis Generals, Seguretat i Civisme, Josep Toquero.

L’alcalde Pere Segura, en la seva intervenció, va destacar que l’acte “és una   renovació del compromís en l’àmbit del servei, una acte que representa què és la  seguretat, la qual implica un  repte de coordinació i col·laboració”. Per la seva banda, el regidor Josep Toquero va posar en relleu la importància de la  Policia Local de Vila-seca quant a la seva vinculació amb la realitat del dia a dia i més  quotidiana de la ciutadania. En aquest sentit, el sotsinspector de la Policia Local Jose Valiente va manifestar el seu agraïment a la ciutat de Vila-seca i la voluntat de sumar, sempre amb la màxima humilitat i compromís de servei.

VILA-SECA LICITA NOVES FASES DE LES OBRES DE TRANSFORMACIÓ DE L’ESTADI MUNICIPAL

El pressupost de les obres per aquestes fases supera els 8 MEUR

L'Ajuntament de Vila-seca  ha tret a licitació les obres de les fases 3, 4 i 5 del projecte executiu de remodelació de la zona esportiva de l’estadi municipal. Aquestes tenen un pressupost de 8.375.177 euros. Els treballs consisteixen en l'enderroc del camp del futbol preexistent, l'enderroc de la plataforma d’aparcament provisional i la construcció de la pista d’atletisme definitiva. També inclouran la construcció del segon camp de futbol i de la plataforma superior d’aparcament. Finalment, es construiran els mòduls 1 i 2 de l’edifici gestor. L'actuació de transformació de l'equipament municipal està pressupostada amb un total d'uns 20 milions d’euros.

Les obres s'han planificat amb s et fases de forma consecutiva per tal que no interfereixin en l’activitat i en el funcionament de les instal·lacions esportives. Iniciades ara fa dos anys, el projecte final preveu construir dos nous camps de futbol amb graderies, una pista d’atletisme homologada que envoltarà l’actual camp de futbol, una nova pista poliesportiva, tres pistes de tenis i sis de pàdel, així com circuits per córrer, un rocòdrom, elements de gimnàstica a l’aire lliure i els corresponents edificis de serveis, vestuaris, gimnàs i restauració.

VILA-SECA

L'AJUNTAMENT DE VILA-SECA VIGILARÀ ATENTAMENT

ELS POSSIBLES

FRAUS RESPECTE

A L'EMPADRONAMENT

El consistori espera activar 2.000 expedients per baixes del Padró Municipal d'Habitants durant el 2025

L'Ajuntament de Vila-seca ha decidit ampliar les mesures de comprovació dels requisits  imprescindibles per tal d'empadronar-se al municipi. Aquesta decisió es pren per tal  d'evitar fraus de residència en les sol·licituds d'empadronament, dins del termini legal de  tres mesos previst en la legislació vigent. Durant aquest període de tres mesos i mitjançant els serveis  municipals, l’Ajuntament anirà  verificant que la residència al municipi sigui real i efectiva.

Cal recordar que amb les noves mesures de reforç i amb els tràmits d’ofici que ja s’estan  realitzant, l’Ajuntament de Vila-seca espera haver activat a finals d’aquest any  2.000  expedients per baixes del Padró Municipal d'Habitants.

PORTAVENTURA WORLD PRESENTA MOONRIDE MUSIC NIGHTS: UNA NOVA EXPERIÈNCIA MUSICAL

QUE FA

Durant quatre dissabtes, la música i l’animació ompliran cada racó del parc en una experiència nocturna immersiva i festiva

Aquest estiu, PortAventura World presenta les  Moonride Music Nights, una proposta inèdita que portarà als visitants a explorar PortAventura Park des d’una nova perspectiva. Durant quatre dissabtes —2, 16 i 30 d’agost, i 6 de setembre—,  la música i l’animació ompliran cada racó del parc en una experiència nocturna immersiva i festiva.

Dissenyades com a nits temàtiques amb una programació artística especial distribuïda per totes les àrees del parc, les Moonride Music Nights reforcen l’oferta d’estiu amb una proposta pensada per a públics de totes les

edats, que combina entreteniment, animació i adrenalina a PortAventura Park.

Els visitants que disposin de qualsevol tipus d’entrada al parc aquell dia p odran accedir sense cost addicional a la Moonride Music Night.

UNA TAPA DE VILA-SECA, ENTRE LES SET MILLORS DE LA PROVINCIA

Les millors tapes de Tarragona s'han escollit entre els participants de més de 35 esdeveniments gastronòmics de la província

a Federació d'Associacions d'Empresaris d'Hostaleria de la Província de Tarragona(AEHT) ha celebrat el II Concurs de Tapes, Pintxos i Tastets de la província, un concurs que serveix com a fase classificatòria per al Campionat Nacional de Tapes i Pintxos de tot Espanya.

El jurat ha tastat les set tapes que han estat finalistes del certamen i que les converteix en les set millors tapes de la província, escollint una guanyadora i dues

finalistes que es donaran a conèixer el pròxim 29 de setembre, durant el sopar anual de l'AEHT.

Així, els 7 restaurants seleccionats, amb la corresponent tapa, han estat els següents:

• El Círcol, a Reus - La Perla

• Raffella Gastrobar, a Vila-seca - Tarraco Domus Augustus

• Panorama, a Salou - Tiradito de atún Balfegó

• Bar El Pòsit, a Cambrils - Tomate de temporada con burrata y salmorejo de ají amarillo

• 4 Makis, a Torredembarra - Falso niguiri de calamar y gamba roja de Tarragona

• Original, a Cambrils - TuNa-BuTi by l'Original

• L'Arrosseria de Cunit, a Cunit - Tàrtar de gamba panxuda amb maionesa de llima i fonoll fresc.

MAGÍ GÍ