LA CIUTAT 55

Estació Intermodal

RENAULT 5 E-TECH ELÈCTRIC

150 CV - 110 kW

descobreix-ho

cotxe de l’any 2025 fabricat a Europa fins a 410 km d’autonomia(1) openR link amb Google integrat(2) 200 combinacions de personalització fins a 26 sistemes d’assistència a la conducció avançats(3)

vine a provar-ho a la xarxa Renault

CHALET EN LA MÓRA

Chalet con jardín y piscina. Dos viviendas en una, dispone de 2 plantas, 5 habitaciones, dos cocinas, dos salones y 4 baños completos con platos de ducha. Luminoso y cómodo.

CHALET EN SANT RAMON

Chalet de dos plantas en parcela de 400 m2. 5 habitaciones y 2 baños. Aparcamiento y trastero. Salón y cocina independientes.

LOCAL EN TARRAGONA

Local amplio con desván amplio en la parte de arriba. 1 baño. Luminoso. Muy bien comunicado.

Aicat n. 7730

COLEGIADO/ASOCIADO A11742

PISO EN SANT PERE I SANT PAU

Piso totalmente reformado, listo para entrar. 3 habitaciones, cocina con galería, 1 baño. Tarima flotante y a/a.

PISO EN SALOU

Piso amueblado y equipado en zona céntrica de Salou. 3 habitaciones amplias, baño completo y aseo. Gran terraza, luminoso y soleado. Ascensor. Plaza de aparcamiento OPCIONAL.

LOCAL EN TARRAGONA

Local a pie de calle amplio con altillo, despacho y aseo. Muy bien comunicado.

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

PISO EN LA FLORESTA

Piso exterior, soleado y luminoso. Dispone de 3 habitaciones y un baño. Es un 4º SIN ascensor, necesita reforma. Terraza comunitaria.

LOCAL EN TARRAGONA

Local/Oficina muy bien situado. A/a con bomba f/c. 4 estancias y 2 baños.

Ref. 8502

Precio: 155.000€ 3 2

Ref. 8049

Precio: 370.000€ 5 2

Ref. 8058

Precio: 85.000€ 3 1

Ref. 8045

Precio: 190.000€ 4 1

Ref. 8083

Precio: 123.000€ 3 1

Ref. 8071

Precio: 550€/mes - 1

Ref. 8017

Precio: 165.000€ - 1

Ref. 7947

Precio: 165.000€ 4 2

Ref. 8078

Precio: 545.000€ 5 4

Índex #55

QUÍMICA

L’Estació Intermodal genera el primer xoc metropolità

Tarragona pretén situar-la a Horta Gran, mentre que Vila-seca i Reus reivindiquen l’emplaçament al terme municipal vila-secà que gaudia fins ara de consens

Adrià Miró Canturri

La ubicació de la futura Estació Intermodal fa reviure els conflictes al Camp de Tarragona. Les pretensions de Tarragona d’acollir aquesta infraestructura a l’entorn de l’Horta Gran ha fet esclatar pels aires el consens per construir-la al terme municipal de Vila-seca, prop de l’aeroport de Reus. El xoc ha provocat la marxa de l’alcalde vila-secà, Pere Segura, dels grups de treball de l’Àrea Metropolitana i

diverses peticions de “consens” per part de càrrecs públics del territori i de Catalunya.

Fins ara, aquest consens marcava l’Estació Intermodal del Camp de Tarragona al nus ferroviari de Vila-seca. El febrer de 2024 va sortir el seu estudi a exposició pública, recollint diverses al legacions que encara no estan resoltes. Segons l’estudi, la ubicació permetria oferir una interconnexió “òptima” entre la xarxa d’alta velocitat a través del corredor del mediterrani, la xarxa

convencional de Rodalies, l’aeroport de Reus amb bus llançadora i la futura línia tramviària. A més, es preveia que aquest 2026 s’iniciessin les obres.

L’horitzó, però, sembla ara molt difús. Tarragona es troba immersa en l’elaboració del seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que projecta una nova estació ferroviària a la zona d’Horta Gran, a tocar del restaurant Tritón. En el seu avanç plantegen la hipòtesi de la construcció d’una estació que per-

metria “apropar l’alta velocitat al centre de la ciutat” i inclús “alliberar el front marítim de l’afectació ferroviària”. El qüestionament de l’emplaçament a Vila-seca i els moviments per posicionar l’estació d’Horta Gran com la intermodal del territori ha generat un terratrèmol en el si de l’àrea metropolitana.

VILA-SECA ES PLANTA

Els moviments de Tarragona, que fulminen l’actual consens, han desencadenat turbulències dins del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. L’Ajuntament de Vila-seca va anunciar que abandonava “de forma immediata” la seva participació en els grups de treball “fins que no es recuperi el clima de confiança i de generositat”

En una entrevista publicada en aquesta mateixa revista, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura defensa que l’estació no és al “mig del

no-res”, com critica Tarragona, sinó que té “Reus a 500 metres, Vila-seca a un quilòmetre i Tarragona a set”. A més, subratlla que les infraestructures “estan on poden estar” i posa l’exemple de l’aeroport del Prat.

L’alcalde vila-secà posa en valor en “consens tècnic” amb l’estació de Vila-seca i creu que les dues infraestructures són compatibles. Sobre els futurs passos, reconeix que aquests debats poden “alentir” el projecte, però reafirma que la intermodal no corre perill.

Sandra Guaita:

“La mobilitat del territori s’ha de dibuixar amb lleialtat, mirada àmplia, generosa, i visió de territori”

Qui també s’ha posicionat al costat de l’Ajuntament de Vila-seca és Reus. La seva alcaldessa, Sandra Guaita, creu que “la mobilitat del territori s’ha de dibuixar amb lleialtat, mirada àmplia, generosa, i visió de territori”. Tanmateix, afegeix que “el camí encetat per impulsar una Àrea Metropolitana i per redactar una estratègia i un pla d’acció territorial amb dimensió metropolitana és el correcte i el que reclama la ciutadania i els principals agents socials i econòmics locals”. Valls també ha fet públic el seu suport a Vila-seca, reclamant, tornar al “consens”, mentre que Cambrils apel la de la mateixa manera al diàleg entre institucions.

SALOU, LA TERCERA VIA

D’entre tots els ajuntaments n’hi ha un que opta per una tercera via És el de Salou, que reivindica la necessitat de tornar al plantejament original del pla de planificació ferroviària de l’any 2001, que situava l’estació central al costat de l’aeroport de Reus, a la seva part sud. Així ho expressa l’alcalde Pere Granados, que ha qualificat de “greu

error històric” l’emplaçament previst per a l’estació central intermodal. Segons l’alcalde, el canvi d’ubicació “no respon a cap criteri funcional, ni logístic ni territorial”, sinó més aviat un retrocés respecte a la planificació inicial.

Granados ha recordat que moltes ciutats europees i espanyoles estan fent inversions milionàries per acostar les seves infraestructures ferroviàries als aeroports, mentre que al nostre territori “es desaprofita, un cop més, una oportunitat clau per articular la mobilitat de manera intel· ligent”

TARRAGONA SE SENT

PERJUDICADA

Des de Tarragona creuen que l’Estació Intermodal de Vila-seca “es va planificar a principis dels 2000 per connectar els aeroports de Reus i Barcelona. En canvi, on es vol fer l’estació actualment no és l’aeroport sinó al mig del nores, reproduint el mateix error de l’Estació del Camp de Tarragona” A més, consideren que la ubicació perjudica els interessos dels viatgers tarragonins. Una de les raons per les quals va fer al legacions al projecte del Ministeri.

Des de l’Ajuntament de Tarragona treballen amb la premissa que l’opció d’Horta Gran seria més beneficiosa tant per Tarragona com

per tot el territori. A banda de l’evident benefici que comportaria per la ciutat, des de l’Ajuntament estimen que la seva opció també afavoriria el Camp de Tarragona en el seu conjunt. Primer, perquè l’estació d’Horta Gran mantindria totes les línies de regionals. I, en segon lloc, perquè permetria un accés més directe a la intermodalitat amb l’alta velocitat i inclús podria portar l’alta velocitat al centre de la ciutat.

En una línia similar, creuen que el fet de situar l’estació en una zona urbana, donaria un millor servei. Actualment, en un radi d’un quilòmetre i mig de la hipotètica Intermodal de Vila-seca hi viuen poc més d’un miler de persones. Mentre que a Tarragona en són 42.000 i, amb les previsions del POUM, arribarien als 63.000. A més, s’hi situen equipaments que transcendeixen la ciutat com poden ser l’Hospital Joan XXIII, la nova Laboral, la futura Ciutat de la Justícia i el teixit empresarial. Això permetria que a la intermodalitat amb tramvia, renfe o bus s’hi sumés també la bicicleta o el trajecte a peu. Evitant així dependre del cotxe.

Finalment, assenyalen que la majoria dels passatgers els rep l’actual estació de Tarragona. La ciutat acull anualment 2 milions de viatgers de Rodalies, mentre que Vila-seca en rep 350 mil i Reus no arriba al milió.

UNA OBRA FARAÒNICA

L’estació estaria projectada a la zona d’Horta Gran, en els terrenys situats entre la carretera de València, la T-11 i l’A-27. A banda de l’es-

Lucía López:

“La posició de Tarragona no posa en perill l’estació de Vila-seca, sinó tot el contrari”

tació, el seu pla necessitaria un nus ferroviari a tocar del Francolí que connectés amb l’alta velocitat. Juntament, hi hauria una bifurcació soterrada que rodejaria el nucli i tornaria a empalmar amb la línia de costa. En aquest traçat es preveuen dos baixadors a la URV i a Llevant. Les noves vies permetrien retirar-ne les actuals que separen la ciutat del mar i alliberar tota la façana marítima.

Els inconvenients de la proposta serien diversos. En primer lloc, seria una aposta molt més costosa que la Intermodal de Vila-seca. No hi ha dades oficials, però s’estima que podria rondar els 2.000 milions d’euros, enfront dels 82 milions de la vila-secana. Després, trigaria molts més temps a fer-se efectiva. La de Vila-seca tenia previst iniciar les obres el 2026, mentre que la de Tarragona és a 20 o 30 anys vista. En tercer lloc, hauria

de tunelar bona part de la ciutat, amb el cost i els inconvenients tècnics que comporta.

Finalment, la construcció de la Intermodal de Vila-seca hipotecaria tècnicament la d’Horta Gran, la qual cosa les fa poc compatibles i crea tensió entre municipis. Això es deu al fet que la de Tarragona necessita millores en el nus de Vila-seca, lloc on està prevista la construcció de la Intermodal. Per tant, els tècnics tarragonins creuen que la infraestructura vila-secana podria provocar que aquest nus no tingués la versatilitat que necessiten.

Amb tot, no tothom està d’acord amb aquesta afirmació. La delegada de la Generalitat al Camp de Tarragona, Lucía López, recalca que la posició de Tarragona “no posa en perill l’estació de Vila-seca”. De fet, creu que és “tot el contrari” i que són compatibles.

El Ministeri serà qui tingui l’última paraula. La preocupació és si la manca de consens alentirà encara més un projecte a Vila-seca que no resoldrà tots els problemes ferroviaris del territori, però sí que permetria millorar-ne les connexions.

EN VENDER ¿PENSANDO TU PROPIEDAD?

¡Permítenos ofrecerte nuestra ayuda y experiencia para obtener los mejores resultados!

En Immobiliària Hàbitat, entendemos que anunciar tu propiedad por tu cuenta o con la gestión inadecuada puede ser desafiante y consumir mucho tiempo

Pero no te preocupes, estamos aquí para facilitarte el proceso y maximizar tus oportunidades de venta.

La pèrgola de Corsini estarà llesta aquest 2025

Està previst que l’Envelat tingui una prova pilot aquest estiu i estigui llest a finals d’any, ocupant la zona central de la plaça

Adrià Miró CAnturri

L’anhelada  pèrgola retràctil a la plaça Corsini serà una realitat abans d’acabar el 2025. La nova estructura, batejada com L’Envelat, tindrà una superfície de 1.000 m² i cobrirà un terç de la plaça. Aquesta ocuparà la part central, on el sol afecta la plaça durant més hores, i tindrà una estructura motoritzada. L’objectiu principal és aprofitar aquest espai públic durant tot l’any, ja que actualment és un indret amb poca ombra.

“Es tracta d’una ambiciosa proposta que donarà resposta a les necessitats quotidianes amb l’objectiu que passin encara més coses durant l’any. L’essència és humanitzar la plaça Corsini de

manera moderna, amable i plenament adaptable segons les necessitats”, assegura la presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç, Montse Adan. De cara a l’estiu hi haurà una primera prova pilot, en què s’instal larà una part de l’Envelat davant de l’edifici de Correus. Això permetrà confirmar la idoneïtat de l’estructura i ajustar qualsevol detall. Posteriorment, es col locaria la resta de la pèrgola perquè estés llesta abans d’acabar l’any. De moment, Mercats de Tarragona està pendent de rebre l’informe favorable del projecte de l’Ajuntament.

“L’essència és humanitzar la plaça Corsini de manera moderna, amable i plenament adaptable segons les necessitats”

COM SERÀ L’ENVELAT?

Tal com indica Adan, el projecte té  “un segell 100% tarragoní” amb arquitectes de la ciutat.   Amàlia Jansà Fenollosa (LLIGAMS estudi d’arquitectura), Elisenda Rosàs Tosas i Maria Rius Ruiz  (cofundadora i directora de NUA Arquitectures 2013-2024) han sigut les encarregades d’elaborar-lo.

El projecte contempla la installació d’una gran pèrgola formada per un sistema de teles retràctils subjectades per vint-i-quatre pilars d’acer, de 14 centímetres de diàmetre. El sistema plantejat, que podrà ser recollit o desplegat en funció de la meteorologia, es complementa amb una nova il luminació a la plaça i la ubicació de tres jardineres amb vegetació per do -

tar de zones verdes l’espai.

A més, aquest nou projecte preveu una major superfície d’ombra i una compatibilitat total amb el mercadet i l’activitat habitual de la Plaça Corsini i el seu entorn, fomentant així la dinamització social, econòmica i cultural durant totes les èpoques de l’any. De fet, en moments puntuals de l’any es retirarà la tela per complet per evitar desperfectes. Per exemple, amb el correfoc de Santa Tecla.

Pel que fa a l’estructura de L’Envelat, aquesta estarà fonamentada sobre peus de formigó, alguns dels quals seran bancs, que suportaran la vintena de pilars d’acer. Una altra estructura tubular d’acer sostindrà a la part superior un entramat de cables d’acer per on correrà el sistema de teles. Aquests cables seran d’un gruix molt fi per evitar l’assentament de coloms. A

més, cadascun dels pilars comptarà amb un punt de llum LED i unes garlandes de llum decoratives. Tota la proposta lumínica del projecte s’ha elaborat ajustant-se als criteris de la normativa de prevenció de la contaminació lumínica vigent. Per la seva banda, la tela serà microperforada per permetre una major ventilació i evitar així que faci efecte hivernacle.

UN NOU PROJECTE

Cal recordar que l’abril de 2023 el Consell d’Administració de Mercats de Tarragona va desestimar la opció guanyadora del concurs d’idees per humanitzar la Plaça

Corsini després de considerar la no conveniència tècnica de la proposta. A partir d’aquest moment es va acordar adaptar la segona proposta classificada al concurs, L’Envelat, a partir de l’elaboració d’un nou projecte en el qual s’hi van incorporar noves necessitats, com l’ampliació de la cobertura d’ombra a la plaça, la millora de la il luminació, la possibilitat de muntatge i desmuntatge motoritzat, i la creació d’espais de vegetació.

El nou projecte de L’Envelat incorpora totes aquestes necessitats addicionals i té un pressupost global de 234.000 euros, el qual inclou la realització de la prova pilot.

En cas d’apagada general:

Assegurances Vallvé ens dona alguns consells pràctics en cas de patir afectacions per una apagada de fluid elèctric

Redacció

1. DANYS A ELECTRODOMÈSTICS O APARELLS ELÈCTRICS

Si degut a l’apagada hi ha una pujada de tensió o un tall brusc que crema un electrodomèstic (com una nevera, un televisor, un ordinador…), moltes assegurances de la llar cobreixen aquests danys sota la garantia de:

• Danys elèctrics o

• Danys estètics i electrodomèstics.

Important:

• Normalment t’exigiran un peritatge (un tècnic que revisi què s’ha fet malbé).

• Necessitareu fotos, factures de compra i, si és possible, un informe tècnic.

2. PÈRDUA D’ALIMENTS

• Si la nevera o el congelador deixen de funcionar i es fan malbé els aliments, algunes assegurances també cobreixen la reposició dels aliments.

• Límit: La majoria de pòlisses estableixen un topall econòmic (per exemple, 300 €, 600 €, etc.).

Què et demanaran?

• Inventari dels aliments danyats.

• Fotografies.

• De vegades, tiquets de compra si tens aliments cars.

3. DANYS A LA INSTAL · LACIÓ ELÈCTRICA

• Si es fan malbé cables, quadres elèctrics, endolls, la cobertu-

ra de “danys elèctrics” també podria cobrir-lo.

4. QUÈ NO SOL COBRIR L’ASSEGURANÇA?

• La pròpia apagada (és responsabilitat de la distribuïdora elèctrica).

• Pèrdues econòmiques indirectes: pèrdua dactivitat, molèsties, etc.

• Avaries anteriors: si un electrodomèstic ja era vell o defectuós, podrien rebutjar-lo.

5. PROCEDIMENT PRÀCTIC SI PATEIXES UNA APAGADA I SOSPITES DANYS

1. Quan torni la llum, revisa si els aparells funcionen bé.

2. Si trobes danys:

• No llencis res.

• Fes fotos immediatament.

• Fes una llista del que està fet malbé.

3. Truca a l’assegurança (sinistres) i obre expedient.

4. Espera el pèrit o segueix les instruccions que et donin (algunes asseguradores permeten reparar i després enviar la factura.

EN RESUM:

Revisa si tens la cobertura de ‘danys eleèctrics’ en la teva pòlissa d’assegurança i contacta amb professionals solvents de les assegurances que t’aconsellin sobre allò que més te convé,

VALLVÉ

Corredores de Seguros

Desde 1912

TARRAGONA

L’EMT DE TARRAGONA OBRE LA LICITACIÓ PER A 10 NOUS AUTOBUSOS HÍBRIDS

El pla d’inversió de l’Ajuntament preveu renovar més del 50 % del parc de vehicles en un termini de tres anys

L’Empresa Municipal de Transports ( EMT ) de Tarragona ha obert la licitació per al subministrament i manteniment de 10 autobusos híbrids, amb l’objectiu de continuar avançant en la renovació i descarbonització de la flota. Aquesta actuació s’emmarca dins del pla d’inversió impulsat per l’Ajuntament de Tarragona, que preveu renovar més del 50 % del parc de vehicles en un termini de tres anys.

La presidenta de l’EMT, Sonia Orts, ha destacat que “amb aquesta licitació reforcem el compromís d’aquest govern amb una mobilitat urbana més eficient, accessible i respectuosa amb el medi ambient. Iniciem una transformació de la flota, que ens permetrà oferir un millor servei a la ciutadania i facilitar el dia a dia del personal conductor de l’EMT”. Orts també ha remarcat que “invertim per modernitzar el transport públic i per fer de Tarragona una ciutat més ben connectada i centrada en les persones”. Els 10 autobusos híbrids, que es preveu incorporar durant el 2026.

DETECTEN IRREGULARITATS DE 36.000 EUROS A MERCATS DE TARRAGONA ENTRE ELS ANYS 2014 I 2018

Un cop la gerència de Mercats de Tarragona ha tingut coneixement de les irregularitats, els fets han estat traslladats a la Unitat de Control d’Empreses de l’Ajuntament de Tarragona

Mercats de Tarragona ha informat recentment de la detecció d’un desquadrament als estats comptables de l’empresa, derivat de dues presumptes actuacions irregulars realitzades per l’àrea de comptabilitat d’ ESPIMSA entre els anys 2014 i 2018. Aquesta situació ha estat descoberta durant la tasca de verificació d’arqueig de caixa realitzada per l’empresa auditora actual, nova adjudicatària des de gener de 2025. Es calcula que el desquadrament podria arribar als 36.000 euros.

Un cop la gerència de Mercats de Tarragona va prendre coneixement de les irregularitats, els fets van ser immediatament traslladats a la Unitat de Control d’Empreses de l’Ajuntament de Tarragona. Així mateix, es va activar el servei de compliment i es va instar a acomiadar la persona responsable de l’àrea de comptabilitat d’ESPIMSA. A més, es va presentar una denúncia davant la fiscalia per les presumptes irregularitats.

Aquesta situació ha causat la baixa voluntària de l’anterior cap de comptabilitat, qui estava vinculat a les etapes de gestió que van originar les presumptes irregularitats. Mercats de Tarragona i l’empresa estan treballant conjuntament amb un despatx jurídic per redactar la denúncia formal que s’ha de presentar davant la fiscalia.

El teixit empresarial del Camp de Tarragona, expectant amb la política aranzelària de Trump

Tot i que encara no es coneix l’abast de la mesura, el Govern de la Generalitat ja té a punt un pla per pal·liar el seu efecte

Adrià Miró Canturri

L’aposta aranzelària del president dels Estats Units Donald Trump ha sacsejat l’economia mundial. El nou president republicà va donar un cop d’efecte a inicis d’abril amb la presentació dels nous aranzels a prop de 200 països, que van canviar tot el panorama comercial. En concret, a la Unió Europea va estipular-li un gravamen del 20% que podria tenir un efecte considerable en alguns sectors econòmics

catalans. Els productes químics, la metal lúrgia, l’alimentació, els productes farmacèutics o la producció de maquinària són alguns dels sectors que podrien notar més aquest cop.

Amb tot, la guerra comercial s’ha rebaixat i la Comissió Europea està maniobrant per reconduir la situació. De moment, hi ha una moratòria de 90 dies amb la intenció de facilitar les negociacions comercials. Per ara, aquests aranzels s’estableixen en el 10%, a l’espera

que l’administració Trump i la Comissió liderada per Úrsula von der Leyen trobin un millor encaix.

Des del Camp de Tarragona es miren el xoc comercial amb prudència i esperen veure quin és el desenllaç per valorar els possibles efectes. Per ara, Elena Andreu, directora del departament d’internacional de la Cambra de Comerç de Reus, afirma que amb el 10% dels aranzels l’impacte és “reduït i moderat”. En aquesta línia, apunta que els sectors del territori

“Hi ha una forta depreciació del dòlar i una forta revalorització de l’euro. Això és positiu per a nosaltres perquè es cotitza en dòlar i ens dona força”

Elena Andreu, Cambra de Reus

que podrien patir més un enduriment fiscal són l’agroalimentari, la química, les farmacèutiques i alguns sectors industrials tecnològics. De totes maneres, fa una crida a la tranquil litat i a la confiança en les negociacions que duen a terme des d’Europa. A més, assenyala que en sectors com l’agroalimentari els Estats Units no són el principal públic objectiu, sinó que estan per darrere de mercats com la Unió Europea, la Xina, Turquia, Emirats Àrabs o el Marroc.

EL DÒLAR JUGA A FAVOR D’EUROPA

En una conversa amb La Ciutat, Elena Andreu subratlla que també s’ha de tenir en compte la política monetària per posar el termòmetre a la situació. “Hi ha una forta depreciació del dòlar i una forta revalorització de l’euro. Això és positiu per a nosaltres perquè es cotitza en dòlar i ens dona força”, apunta.

A banda de recalcar que tot és encara incert, Andreu posa en relleu la capacitat d’adaptar-se de les empreses de la demarcació. A tall d’exemple explica com han canviat les exportacions amb la guerra d’Ucraïna. Abans del conflicte bèl lic, el mercat rus liderava les exportacions, però en poc menys d’un any van saber revertir la situació. Per la seva banda, la Cambra de Comerç de Tarragona afirmen que necessiten calibrar encara quin pot ser l’efecte real dels aranzels. Totes dues cambres confirmen les constants consultes de les empreses davant la poca previsibilitat del context.

REUNIÓ AMB SALVADOR ILLA

En el marc del cicle de xerrades Bon dia, la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, va explicar com van entomar la notícia de Trump. “El dissabte vaig rebre una trucada de presidència per tenir una reunió dilluns i parlar de l’impacte

L’AMENAÇA DEL 200%

A banda d’aquestes mesures, Donald Trump també va amenaçar el mes de març amb uns aranzels del 200% als vins i begudes alcohòliques de la Unió Europea. En represàlia al possible gravamen al whisky estatunidenc. La UE, però, ha desestimat de moment la idea, la qual cosa ha frenat l’escalada. De totes maneres, el president de la DO Penedès assegura que la incertesa ha provocat una “inseguretat total” i que des de fa mesos no reben encàrrecs dels Estats Units “per por”.

dels aranzels al territori. El president de Reus i el de Tortosa estaven de viatge i vaig haver d’agafar les regnes. Vam treballar tot el cap de setmana”, relata. La presidenta va parlar amb l’AEQT i les DOs de la província de Tarragona, mentre que els tècnics d’exportació de la Cambra van elaborar el seu informe. Dilluns 7 d’abril va tenir una reunió al Palau de la Generalitat juntament amb altres cambres del país per posar en comú aquestes reflexions.

Precisament, l’última xerrada del Bon dia va comptar amb la presència de la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, que va abordar la qüestió dels aranzels. “No sabem quina afectació tindrà, però genera molta incertesa”, admet Romero. Tot i que la consellera recalca que les exportacions de Cataunya als Estats Units són únicament del 4,2% , també afirma que l’afectació és desigual depenent l’empresa. “A Catalunya hi ha empreses que tenen un 40% d’exportacions als Estats Units. Aquestes patiran més i hem d’estar a prop”, puntualitza. De totes maneres, creu que productes gourmet com l’oli, el vi o el cava tindran una menor afectació que la resta. “És un producte car que pensem que el fet que els aug-

menti el preu no farà que el client no el compri. No ho sabem, hem de veure com respondrà el mercat”, explica. Elena Andreu coincideix amb la lectura que es té des de la Generalitat i considera que, en cas d’aplicar-se els aranzels, el cop no seria tan dur. “Els productes prèmium, que són els que realment s’exporten més, no es veuran tan impactats. Per qui té un alt poder adquisitiu, 10-15 dòlars no li suposen cap problema”, vaticina.

EL PLA DEL GOVERN

Per contrarestar la política de Trump, el Govern de Catalunya ha donat llum verda al pla “Responem: Pla de defensa de la Catalunya de tothom”, que mobilitzarà 1.500 milions d’euros per pal liar els efectes que l’enduriment de la política aranzelària dels Estats Units pot tenir sobre l’ecosistema empresarial i agrícola de Catalunya. L’objectiu és doble: protegir l’empresa catalana i, de retruc, l’ocupació que genera, i rellançar-la al món fomentant-ne la internacionalització. El text també pretén promoure l’autonomia estratègica industrial i la captació d’inversions estrangeres. El Pla preveu actuacions directes sobre tota la cadena de valor i

Les exportacions de Cataunya als Estats Units són únicament del 4,2%, però l’afectació depèn de cada empresa

inclou mesures repartides en cinc blocs: ajuts, finançament, inversió pública i serveis d’assessorament empresarial, a més de promoció i campanyes de comunicació.

• Ajuts i subvencions (300 M): Diferents línies de suport a fons perdut orientades especialment al sector agroalimentari, sobretot als sectors de l’oli i el vi. També es destinaran recursos a impulsar la promoció internacional i la multilocalització de les empreses catalanes.

• Préstecs i crèdits (900 M): L’Institut Català de Finances (ICF) desplegarà un seguit d’instruments per acompanyar les empreses segons les seves necessi-

tats: avals i línies de crèdit per a circulant a 5 anys i per a inversió a 15 anys, amb un any de carència totes dues, que ja es poden sollicitar, així com bonificacions del tipus d’interès dels crèdits fins a l’1,5%.

• Fons d’inversió i capitalització (150 M): La Generalitat enfortirà els mecanismes d’entrada al capital de les empreses a través de l’ICF i Avançsa, amb una participació minoritària, però amb capacitat d’influència. Aquestes inversions se centraran a donar suport a projectes innovadors, accelerar l’escalabilitat d’empreses i acompanyar l’entrada d’inversió estrangera directa a Catalunya.

• Assessorament i acompanyament (130 M): Es proporcionarà un suport especialitzat adaptat a les necessitats específiques del teixit empresarial, amb la reorientació de la xarxa d’oficines d’ACCIÓ i plans específics per a l’adaptació als nous mercats dels EUA. L’Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització (OTBI) es reforçarà per garantir una resposta àgil davant de qualsevol incidència derivada del context internacional.

• Promoció i campanyes de comunicació (20 M): El Govern desplegarà accions promocionals per posar en valor els productes catalans en mercats estratègics, tant internacionals com locals, amb campanyes específiques per al nord-americà i altres mercats, i de dinamització del mercat intern.

kidsandus.es/ca

La Martina Kids&Us Tarragona

Av. Marqués de Montoliu, 10-12 - Tarragona 977220734 / 640110557

tarragona@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Centre C/ Galanes, 33 - Reus 977341952 / 640539741 reus@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Salou C/ Pau Casals, 1 Ed. Cubic - Salou 977385033 / 628519104 salou@kidsandus.es

La Martina Kids&Us TGN Arrabassada C/Llorenç de Villalonga, 5 - Tarragona 977081074 / 627285997

tarragona.arrabassada@kidsandus.es

La Martina Kids&Us Cambrils

Pg. Sant Joan Baptista la Salle, 26 - Cambrils 977792740 / 647317131 cambrils@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Gaudí

C/ d’Antoni Gaudí, 36 Baixos - Reus 977 34 19 82 / 640110550

reus.gaudi@lamartinaschool.com

Tarragona adjudica el contracte de neteja a Urbaser

L’acció ha dividit el ple, entre els qui creuen que és una “temeritat” i els qui s’emparen en la posició “unànime” de tots els serveis jurídics de l’Ajuntament

Adrià Miró CAnturri

L’Ajuntament de Tarragona adjudica el contracte de la brossa i la neteja viària a la companyia Urbaser.

D’aquesta manera, l’empresa executarà un contracte de 10 anys amb un import anual de 20.225.101,71 € El més alt de la història del consistori. Amb tot, la seva adjudicació ha vingut farcida de polèmiques, incertesa i divisió al Plenari Municipal. De fet, els problemes amb aquest quantiós contracte no són una novetat. Durant el mandat de Pau Ricomà a l’alcaldia ja es va intentar tirar endavant després d’anys amb el servei prorrogat, però la licitació va quedar deserta. Amb el canvi de govern, es va poder avançar en aquest sentit i s’hi van presentar

tres empreses. El concurs el va guanyar GBI Paprec, seguit d’Urbaser i FCC. De nou, els contratemps van colpejar el procediment, que va quedar encallat en una teranyina judicial encara present. Els contratemps van colpejar el procediment, que va quedar encallat en una teranyina judicial encara present

Les dues empreses perdedores van recórrer l’adjudicació a GBI Paprec i el Tribunal Català de Contractes va donar la raó a Urbaser. L’empresa guanyadora havia de ser exclosa del concurs perquè “in-

complia els plecs rectors de la licitació”, deixant el contracte sense adjudicatari. Basant-se en els serveis jurídics de la casa, l’Ajuntament va començar el procés per atorgar el contracte a la segona qualificada, Urbaser, un fet que ja en aquell moment va comportar rebombori. Per acabar-ho d’adobar, GBI Paprec va sol licitar mesures cautelars al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per ser readmesa. En aquest cas, va ser el mateix Ajuntament qui va aturar el procés a l’espera de la resolució del tribunal. Finalment, tant el TSJC com el Jutjat Contenciós Administratiu han denegat la petició de l’empresa. Raó per la qual l’Ajuntament ha decidit reactivar l’adjudicació i atorgar el contracte a Urbaser.

DUBTES A L’OPOSICIÓ

La votació al Ple, però, no ha estat lliure de polèmica. El govern de Viñuales ha tirat endavant la proposta amb els vots del PSC, Junts i els dos consellers no adscrits (13), mentre que ERC, ECP i VOX s’hi han oposat (9). Per la seva banda, el PP ha optat per l’abstenció (4). Tant els republicans com els morats van ser especialment escèptics amb la proposta i inclús van demanar nous informes que avalessin la decisió. Jordi Collado (ECP) considera que s’emprèn un camí “temerari econòmicament i políticament” i que no és la solució. A més, avisa que “la neteja té marge de millora fins i tot sense nou contracte”. Per un altre costat, Jordi Fortuny (ERC) assenyala que l’ adjudicació és “una temeritat que pot sortir molt cara”. Segons els republicans, el consistori hauria d’indemnitzar amb 20 milions d’euros a GBI Paprec si els tribunals li donen la raó, tot i que l’Ajuntament assegura que serien únicament 2 milions. Un dels punts que genera més dubtes a les dues formacions és el fet que el mateix Tribunal de Contractes afirma en la seva resolució que Urbaser i FCC també incompleixen el plec.

AVAL TÈCNIC UNÀNIME

La controvèrsia sobre el tema va dur al Ple a una situació com a mínim curiosa. En el transcurs del debat l’alcalde Viñuales va formular fins a tres preguntes al secretari

Un dels punts que genera més dubtes a les dues formacions és el fet que el mateix Tribunal de Contractes afirma en la seva resolució que Urbaser i FCC també incompleixen el plec

tècnic de l’Ajuntament, que va respondre davant dels consellers i de les persones que seguien la sessió. El secretari afirma que no és necessari demanar més informes perquè “la situació no ha variat” respecte de fa un any. L’única diferència és que el TSJC i el Tribunal Contenciós Administratiu han desestimat el recurs de Paprec i, per tant, creuen que poden continuar amb el procés. Davant les acusacions de prevaricació al govern, el secretari creu

que es donaria aquest supòsit “si anessin en contra dels informes tècnics, però una actuació adoptada d’acord amb tots els informes en cap cas és prevaricació”. De fet, considera que anul lar la licitació “podria ser prevaricació si va en contra de tots els informes”. A més, avisen que no poden declarar-lo desert perquè “la llei de contractes ens obliga a adjudicar en cas de tenir alguna oferta admissible”

Segons apunten, tots els serveis de la casa s’han pronunciat “unànimement” a favor d’adjudicar a Urbaser com a única forma possible de procedir “d’acord amb el Tribunal Català de Contractes” En aquest sentit, recalquen que el tribunal únicament anul la l’acord d’adjudicació i, si haguessin d’excloure altres ofertes, ho hauria d’haver dit perquè “té l’obligació legal”.

En la seva intervenció, la consellera de Contractació, Isabel Mascaró, destaca que Tarragona “per fi tindrà un contracte de neteja a l’altura dels veïns i veïnes. Es tracta d’un pas més i quasi l’últim per tenir una ciutat més neta”. Tot plegat, però, continua sent incert, ja que tant GBI Paprec com FCC recorreran contra la decisió.

Tarragona acomiada el “papa dels pobres”

La ciutat va decretar tres dies de dol i l’Arquebisbe Planellas va posar en valor el seu llegat

Redacció

El papa Francesc va morir el passat Dilluns de Pasqua als 88 anys

El pontífex, que va estar diverses setmanes hospitalitzat per problemes respiratoris, va reaparèixer

Diumenge de Resurrecció al balcó per impartir una benedicció als assistents a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Els darrers caps de setmana s’havia anat mostrant en públic després de rebre l’alta hospitalària, però finalment va traspassar. Nascut a Buenos Aires com a Jorge Mario Bergoglio, deixa una petjada profunda amb la seva vocació reformista de l’Església i passarà

a la història com el primer Papa d’origen llatinoamericà.

“Ha estat un promotor de la pau mundial, anant en contra de la barbàrie de la guerra, com expressava encara aquest diumenge en el missatge de Pasqua”

Tarragona es va sumar aquella mateixa setmana a les diverses mostres de condol. Des del vessant institucional, l’alcalde Viñuales va decretar tres dies de dol, assegurant que passarà a la història “pel seu saber estar, la seva proximitat i els seus ideals”. D’altra banda, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va destacar el mateix dilluns que el papa Francesc ha estat “el papa dels pobres”, “un promotor de la pau mundial” i d’una Església oberta que no ha volgut romandre “tancada en ella matei-

xa o reclosa en una sagristia”. Així ho va apuntar l’arquebisbe en un comunicat després de conèixer la mort del papa Francesc.

Segons Planellas, el llegat de Francesc a també es res umeix en la seva crida a evangelitzar “amb alegria” i en el fet que ha estat “el papa de la misericòrdia i el perdó” “Ha estat un promotor de la pau mundial, anant en contra de la barbàrie de la guerra, com expressava encara aquest diumenge en el missatge de Pasqua ”, afegeix.

Francesc ha estat el primer papa no europeu i per a l’arquebisbe de Tarragona “això ja és un indicador” del “gran desplaçament de l’Església cap als països del Tercer Món”. “Aquí la crisi de vocacions fa minvar la vida de l’Església i tot el que disminueix aquí creix en continents com Àsia i Àfrica”, apunta Planellas. Tarragona també va organitzar una sentida missa funeral a la catedral de Tarragona, com ja es va fer pel papa Benet XVI.

TARRAGONA

L’HOSPITAL SANTA TECLA ENVOLTA EL CENTRE AMB ELS VINILS “PARAULES D’ESPERA”

El projecte té l’objectiu d’humanitzar les sales d’espera per millorar l’experiència de l’usuari

L’Hospital Santa Tecla de Tarragona ha presentat el projecte “Paraules d’espera”, una iniciativa que s’engloba dins el marc de l’experiència de la millora de l’usuari. Es tracta de la instal lació de 12 petits vinils adhesius amb poemes d’autors i autores catalans repartits arreu de les diverses zones d’espera de l’hospital, en una tasca d’humanització de l’espai. Així doncs es poden trobar a la sala de venda automàtica, a l’escala, a la sala d’espera d’urgències, de l’UCI i d’operacions.

La tasca d’humanització de l’espai va començar per la sala d’espera de pediatria, i ara han continuat els treballs a totes les avantsales d’adults, amb una estratègia clara d’enfocar-se en aquells ambients que acostumen a ser de “preocupació” o de “quimera” i transformant-los en un espai més humà i amable. Tot i això, Marta Peñate, directora de qualitat de la Xarxa de Santa Tecla afirma la seva intenció d’ampliar el projecte cap als diferents hospitals de la Xarxa de Santa Tecla.

LA MINICOPA ENDESA 2024 SORPRÈN TARRAGONA AMB UN IMPACTE D’1,8 MEUR

La competició disputada entre el 6 i 8 del passat desembre va comportar la participació de prop de 200 esportistesaconseguir els resultats preliminars al juny

La Minicopa Endesa 2024, celebrada al Palau d’Esports Catalunya i al complex esportiu Campclar de l’Anella Mediterrània entre els dies 6 i 8 del passat desembre, ha generat un impacte econòmic directe d’1.838.276 euros, una xifra que superava la registrada en l’àmbit esportiu, quan s’equiparà a l’edició anterior (1.542.958 euros).

Aquest impacte directe és el resultat dels costos generats pels patrocinadors, els col laboradors i organitzadors; i els assistents en aquesta 21a edició de la Minicopa Endesa; i ascendeix a un impacte econòmic global de 2.676.509 euros si es suma l’impacte induït (838.233 euros) generat per l’impacte mediàtic, televisiu, digital, offline i de xarxes socials.

El conseller d’Esports i Turisme Esportiu de l’Ajuntament de Tarragona,  Mario Soler, ha qualificat “d’espectacular l’impacte econòmic i social que genera la Minicopa Endesa a la ciutat”. “El passat

desembre vam tornar a veure 200 nens competint en un ambient magnífic i es tornarà a demostrar el gran nivell organitzatiu de Tarragona Esports i de tota la

ciutat. Som una autèntica ciutat esportiva i, en aquest cas, referent de l’esport infantil d’elit”, ha subratllat Soler.

Tarragona aposta per un cementiri públic al Llorito

Situat en un terreny de 140.000 m2, tindrà un caràcter “laic” i respectarà “totes les sensibilitats i confessions”

Tarragona fa un pas carregat de simbolisme. La ciutat tindrà per fi un cementiri civil municipal i acabarà així amb una anomalia que patia la ciutat. “Una de les poques competències que té un Ajuntament és tenir un cementiri. Tarragona no ha complert i ara hi donem resposta. Era una anomalia històrica”, ha afirmat l’alcalde  Rubén Viñuales

De fet, el cementiri anirà ubicat on ja el va projectar en el seu moment el govern de l’alcalde Josep Maria Recasens (PSC). Se situaria a la muntanya del Llorito en un terreny de titularitat pública de vora 140.000 metres quadrats L’equipament tindrà  “un caràcter

laic” i respectarà “totes les sensibilitats i confessions”. Un fet que actualment era complicat de garantir. Amb ell, la ciutat ofereix “una alternativa pública al cementiri històric i privat de la ciutat, per garantir en el futur la prestació d’aquest servei públic”, segons afirma  Ivana Martínez , presidenta de l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona, S.A (EMSERFUMT).

La imatge serà ben diferent dels cementiris tradicionals, posant molt d’èmfasi en el paisatgisme amb un indret marcat per la manca de làpides i la natura

Cementiri públic a Alcalá de Henares, similar a com serà a Tarragona

COM SERÀ?

La intenció és que aquest cementiri s’integri amb l’entorn natural de la zona i s’adapti a les “noves realitats”. La imatge serà ben diferent dels cementiris tradicionals, posant molt d’èmfasi en el paisatgisme amb un indret marcat per la manca de làpides i la natura.

L’actuació està prevista amb tres fases i, tot i que afirmen que es podria començar amb celeritat, no posen encara data per la seva posada en marxa. La primera fase de construcció del cementiri inclouria la creació d’un vial d’accés i de les xarxes d’abastament, la construcció d’un edifici de serveis, la urbanització del recinte i la construcció de les unitats d’enterrament: 270 unitats de nínxols a 3 altures, 120 unitats de columbaris al prat, 80 unitats de columbaris a la paret, 20 unitats de sepultura a la gespa, la creació d’una zona d’enterrament musulmana amb 24 sepultures, parc i espai de cinerari comú de 4.500 metres quadrats. Aquesta actuació inclouria el recinte perimetral, els vials, aparcament, jardins i mobiliari urbà. Segons les necessitats, s’anirà ampliant l’espai.

A banda de tenir en compte tendències com la priorització de les incineracions (un 75% dels tarragonins trien aquesta opció), EMSERFUMT també preveu tenir un espai dedicat pels animals de companyia. Amb tot, l’alcalde assegura que l’ordenança municipal no ho permet i que estan treballant per modificar-la.

Adrià Miró Canturri

Constantí respira cultura

El cicle “Fes Cultura, Fes Salut” programa actes fins al mes de juny al municipi del Tarragonès

Redacció

El passat 22 d’abril es va donar el tret de sortida a una nova edició del cicle “Fes Cultura, Fes Salut” a Constantí. Aquest s’allargarà fins ben entrat el mes de juny amb una programació de prop d’una vuitantena de propostes obertes a tot tipus de públic, que inclou des de presentacions de llibres, xerrades, tallers, clubs de lectura, concerts i activitats musicals o esportives.

Després de dues setmanes carregades d’actes, el dilluns 5 de maig es farà al cementiri municipal el tradicional homenatge als constantinencs deportats a Mauthausen i el dimecres 7 de maig es farà la cloenda de l’onzena edició del projecte “Centcelles, el nostre objectiu” al Conjunt Monumental de Centcelles, coordinat pel MNAT i amb la participació de les escoles del municipi i l’Institut. Pel que fa a les xerrades relacionades amb l’àmbit de la salut, el dimarts 6 de maig es farà una xerrada de l’Associació Contra el Càncer sobre esport i salut en pacients oncològics. Altres activitats habituals del cicle “Fes Cultura, Fes Salut” seran el recital de l’Associació Literària (10 de maig), el VI Concurs de Paelles (11 de maig), una nova edició dels Ludi Constantinenses (14 de maig), la Tradicional Trobada de Puntaires (18 de maig) o la Desfilada de Moda solidària (31 de maig). Algunes novetats seran la sortida a Barcelona per visitar la Biblioteca Gabriel García Márquez i el Parlament de Catalunya (16 de maig) o una jornada solidària en benfici de l’Associació

Parkinson Tarragona (17 de maig).

Ja al mes de juny arribaran el XII Concurs de Colles Sardanistes Vila de Constantí (1 de juny), la Festa de les AFAS (7 de juny) o l’Assemblea de Passions de Catalunya, quee s farà a Constantí el dissabte 14 de juny.

Aquest cicle s’allargarà fins ben entrat el mes de juny amb una programació de prop d’una vuitantena de propostes obertes a tot tipus de públic

PROMOURE LA SALUT A TRAVÉS DE L’ESPORT

Les activitats esportives tampoc faltaran, un any més, en aquest cicle “Fes Cultura, Fes Salut”. A les sessions d’activitat física a l’aire lliure i l’Open Promoció de Patinatge del passat mes d’abril, se sumaran el Camp ionat de Catalunya de Combat Jiu-Jitsu (17 de maig) o el II Trofeu Vila de Constantí de Gimnàstica Estètica i Rítmica de Grup (24 de maig).

agenda Fes cultura, fes salut 2025

MAIG

DIJOUS1

DinardePasquadel’AssociaciódeJubilats i

DISSABTE3

Sistemade joc: suís,5 part de 12 d. 121d.o 50 m.

l’extraordinari mosaici de lespintures d’aquest conjunt únic.

DILLUNS 5

Commemoracióde l’alliberament de Mathausen

monument. Col·labora l’Escola Municipal de Músicaamb una formacióinstrumental integradaper alumnesi professors

DIMARTS 6

18 h. Biblioteca Municipal Xerrada sobre el càncer: “L’esportés salutper als pacientsoncològics”, acàrrec de MiquelAlsoSelma, llicenciaten Ciènciesde

Gerent de Gran Salut SCP.

Organitza: Associaciócontraelcàncera Tarragona.

DIUMENGE4

ConjuntromàdeCentcelles

Jornadade portes obertes

11 a14h ConjuntromàdeCentcelles

Enlaira’t ala cúpula de Centcelles la cúpuladeCentcelles amb unesulleresde realitat virtual,ongràcies al model3Dde Centcellesobservaremels detallsde

DIJOUS 15

12 h. Centre Parroquial

Missa

14 h. Societat el Casino

Tradicional dinardeSant Isidre

DIVENDRES 16

9:00 h. Plaçadeles EscolesVelles

GabrielGarcía MárquezielParlamentde Catalunya

Celebració dels25anysdelaBiblioteca Municipal

21 h. MasFolch

Sopardel comerç local

DISSABTE 17

Campionat de Catalunyade CombatJiu-Jitsu

11 h. CarrerMajorc

Jornada solidàriaa favor de l’Associació ParkinsonTarragona

12:30 i17 h. Conjuntromà de Centcelles

Seniores,enelmarcde de la tarda, en castellà

DIUMENGE18

Major TrobadadePuntaires

DIMECRES 7

Centcelles. Cloendadela11a ediciódel Projecte ,

Patrocina:Repsol.

12:30 h. ConjuntromàdeCentcelles ,enelmarcdeTàrraco

Viva Sessióencatalà.

DILLUNS19

18:30 h. Biblioteca Municipal Clubde Lectura Lo Migdel món, de RoserVernet

DIMECRES 21

11h. Conjunt romà de Centcelles

19 h. Sindicat Agrícola

lesorquestres locals atravésdeles imatges”, acàrrecde NúriaMedrano Torres.

Aules d’Extensió Universitària pera la Gent Gran de

DIJOUS 22

10:00 h, Plaçadeles EscolesVelles Mostra conjuntadel projecte tubs musicals (4a edició)

Inicialde les escolesCentcellesiMossèn Ramon Bergadà.

17:30h.Biblioteca Municipal BiblioContes acàrrecde l’EmiGuasch.

19:00 h. Sindicat Agrícola Xerrada:“El vermut, una històriaamb passat ipresent”, acàrrecd’AnnaFigueras Aules d’ExtensióUniversitàriaper alaGentGrande

DIJOUS8

Tallerde risoteràpia. “Riu, riu iviu!!” Com dinàmica de la rialla,acàrrec d’Eulàlia Ferràndiz, de Risavi.

DISSABTE10

12 h. Refugi Municipal

Col·labora:Escola Municipalde Músicade Constant.

DIUMENGE11

11 a14h Conjuntromàde Centcelles Enlaira’t alacúpula de Centcelles

Centcellesamb unesulleresde realitat virtual,ongràciesal model3DdeCentcelles observarem elsdetallsde l’extraordinari mosaici de les pintures d’aquest conjunt únic.

12:00 h. Col·legi Mn.Ramon Bergadà Concurs de paelles

DISSABTE 24

II Trofeu Vilade Durant tota la jornada gimnastes procedentsde diferents municipis de Catalunya, Andorra,Osca iPaísValencià.

DILLUNS26

18 h. Biblioteca Municipal Sessiódejocsper a adults.Scrabble

DIMARTS27

17:30h.Biblioteca Municipal Clubde Lectura en Família amb Sílvia Palazón. Rufus,deTomi Ungerer

17:30h CarrerBarcelona,30

DIMECRES 28

9:30h.Biblioteca Municipal Xerradesper afamíliesamb infants. “Volcans,rabietes ialtres situacions límit.

Acàrrecdel projecte d’EducacióEmo-cional

DILLUNS 12

18:00 h. Biblioteca Municipal ClubdeLectura de Creixement Personal,amb Esther Meseguer Et portaré aun lloc on totés possible,de Laurent Gounelle

DIMARTS 13

10:30 h. Parc de lesEscoles Velles.

DIMECRES 14

10 h. ConjuntromàdeCentcelles .Una jornadadejocs

Organitza:Associaciódeprofessors de clàssiques,enel marc de TàrracoViva.

10:30 h. Parc de lesEscoles Velles

19 h. Sindicat Agrícola

Aules d’ExtensióUniversitàriaper alaGentGrande

Celebraciódel diamundialdel joc

19 h. Sindicat Agrícola Xerrada “Les llegendesdelaCatedralde Tarragona”,acàrrecdeM.JoanaVirgili Gasol Aules d’Extensió Universitària peralaGentGrande

DIJOUS 29

12 h. Plaçadeles EscolesVelles

“En nomde dona”,que visibilitza i homenatja

DIVENDRES 30

Taula territorialdeTarragona delprocés

PaleontologiadeCatalunya–PAPCAT 2030

Organitza: Direcció Generaldel Patrimoni Cultural, ambla col·laboraciódel MNAT

joves músics europeus/ Catalunya 2025. L’auladesaxode l’Escola Municipal de Músicade

formaciócreadaespecialmentper al’ocasió per l’Escolade MúsicaRobert Gerhard de Valls icompostaper prop de 70 músics.

Organitza: ACEM(AssociacióCatalanad’Escoles de Música).

19 h. Sindicat Agrícola Xerrada sobre els deportats acamps nazis, acàrrecde JoanM. Calvo,president de l’AmicaldeMauthausen.

L’espaiés oberta totesles famílies interessades.

DISSABTE 31

Golf Costa Daurada aposta pel pàdel i les famílies en la nova fase d’expansió

Redacció

La nova fase d’expansió del Golf Costa Daurada avança a bon ritme amb la inauguració de tres noves pistes panoràmiques de pàdel, que se sumen a les set actuals; la presentació del Mini Club, com a servei d’atenció i esbarjo per als més petits, i el llançament de tot un seguit de serveis i ofertes pensades per donar satisfacció a les famílies i apropar-les, encara més, al concepte d’esport i estil de vida saludable que impulsa el Club.

Tots aquests nous actius s’han presentat oficialment en societat amb l’organització de tot un seguit d’actes commemoratius com un clínic protagonitzat pel reconegut

jugador de pàdel Enric Sanmartí, les finals de la Lliga de Pàdel Black Crown 2024-25, activitats fitness a la Terrassa Panoràmica i un vermut electrònic seguit d’un autèntic “asado argentino”.

Es completa, doncs, una proposta d’esport i salut formada per dos camps de golf de 18 forats, un d’ells de pitch & putt i un modern gimnàs DiR

CLUB DE REFERÈNCIA

Amb aquest creixement, sempre sostenible i respectuós amb l’entorn natural, el Golf Costa Daurada es dota d’uns actius que el conver-

teixen en un Club de referència.

“Pel que fa a les pistes de pàdel, úniques pel que suposa jugar al bell mig de la natura, no només donarem un millor servei als socis, sinó que optarem a acollir proves esportives del màxim nivell”, explica Xavi Pueyo, director de Pàdel, Tennis i DiR.

Es completa, doncs, una proposta d’esport i salut formada per dos camps de golf de 18 forats, un d’ells de pitch & putt i un modern gimnàs DiR. A tot això s’hi afegeixen 300 places d’aparcament de franc, servei de cafeteria i restauració, operat per Flamingo, i una àmplia varietat d’activitats outdoor.

Val a dir que l’ampliació del Golf Costa Daurada s’ha dissenyat com

•Hamburgueses

un projecte de ciutat, pensat per donar servei a Tarragona, i a la seva àrea d’influència. Golf Costa Daurada disposa en l’actualitat de més de 2.500 socis i el seu objectiu és superar els 3.000 abonats, amb una oferta que vol ser un referent en qualitat, salut, esport i natura.

Golf Costa Daurada té més de 2.500 socis i vol superar els 3.000 abonats, amb una oferta que vol ser un referent en qualitat, salut, esport i natura

Des del Club volem agrair també la confiança de tots els patrocinadors: Alcorídea, Cims Jurídics, City Net, Estrella Damm, Salut i Treball, Va de Casa i Vallvé Corredores de Seguros, que han lligat el valor de la seva marca a la creixent empenta del pàdel i al projecte esportiu que impulsem al Golf Costa Daurada.

EXCEL·LENT ACCEPTACIÓ DEL MINI CLUB

Golf Costa Daurada ha inaugurat oficialment el seu Mini Club, una nova zona infantil dissenyada per a nens i nenes d’entre 3 i 12 anys, amb l’objectiu de fomentar el joc, la creativitat i l’aprenentatge en un entorn segur i natural.

Aquest nou espai, situat al bell mig del Club, ofereix una proposta lúdica i educativa pensada perquè els més petits gaudeixin mentre els adults practiquen el seu esport, activitat preferida o bé es relaxen. El servei compta amb la presència d’una monitora titulada, que supervisa en tot moment l’activitat dels infants per garantir una experiència satisfactòria i enriquidora.

Horaris del Mini Club:

De dilluns a divendres: de 17 a 20 h. Dissabtes: de 10 a 13 h.

Tarifes d’accés:

Socis: 3 euros per sessió o 25 euros al mes. No socis: 5 euros per sessió o 40 euros al mes.

Amb aquest nou servei, el Golf Costa Daurada amplia la seva oferta d’oci familiar, refermant el seu compromís amb les famílies i amb una proposta que uneix esport, natura i diversió per als més petits.

Activitat pedagògica entorn el món de la mar per a centres educatius i públic familiar.

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA Moll de Costa, s/n

Connectar el passat amb el present per preservar la identitat cultural del patrimoni marítim i portuari de la ciutat.

EXPERIÈNCIA

Explorar amb elements interactius i immersius el port, la pesca, el comerç, l’esport nàutic i altres activitats marítimes.

2025 2000 DIDÀCTICA PATRIMONI

TARRAGONA

LA TARRAGONINA INA

MARTÍNEZ SIMÓN

PRESENTA EL SEU NOU LLIBRE ‘OSCURA SEXUALIDAD A PIE DE CALLE’

La novel· la aborda temes com la prostitució des d’un vessant “cru, però real”

“Molt cru, però real”. D’aquesta manera, la tarragonina Ina Martínez descriu com el seu nou llibre tracta un tema tan espinós com la prostitució. La nova obra porta el títol de  Oscura sexualidad a pie de calle  i el passat mes d’abril es va presentar en societat en una sala plena de gom a gom de l’Hotel Tarraco Park.

Oscura sexualidad a pie de calle és una obra que fusiona l’assaig amb la narrativa per a explorar una realitat complexa: la prostitució, la pornografia i la diversitat sexual en el món actual. A través de testimonis, reflexions i una anàlisi profunda, l’autora ofereix una mirada crua i sense filtres sobre com les societats han normalitzat o rebutjat aquestes pràctiques des d’una perspectiva moral, política i econòmica. El llibre presenta una diversitat d’històries que il lustren la paradoxa de la prostitució: un fenomen que és, alhora, condemnat i sostingut per les estructures de poder i pels propis demandants del servei, en lloc d’implementar economies sostenibles, progrés, educació i esperança.

TARRAGONA ES FA MÉS GRAN I JA S’APROPA ALS 150.000 HABITANTS

Rubén Viñuales destaca que “tenim una ciutat molt atractiva per viure i treballar” i el creixement en “diversitat, idees i oportunitats”

Tarragona ha experimentat un creixement durant l’últim any, amb un  augment de 1.354 habitants respecte a l’any 2024. Així, la ciutat arriba a un total de 145.401 persones empadronades, consolidant una tendència de creixement sostingut que reforça el dinamisme social, econòmic i urbanístic de la ciutat.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales ha destacat que “aquest creixement és un altre indicador més que mostra que tenim una ciutat molt atractiva per viure i treballar”. També ha afegit que “Tarragona és una ciutat que acull i això ens fa créixer en diversitat, en idees i en oportunitats”

Aquesta tendència positiva porta en creixement des de l’any 2023, que fins aleshores el nombre de tarragonins estava decreixent. Amb el 2025 continua una tendència que ja va arribar als màxims històrics l’any 2024, amb 144.047 habitants.

TARRAGONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT DE L’ESTAT

AMB UNA ORDENANÇA DE MEDIACIÓ

Permetrà millorar les relacions entre l’Ajuntament i la ciutadania

La mediació com a mitjà alternatiu de resolució de conflictes és una realitat a l’Ajuntament de Tarragona. La nova ordenança que permet tenir un sistema de prevenció

i resolució de conflictes. Té la motivació de generar confiança entre la ciutadania i l’administració i l’objectiu de generar consens davant de situacions conflictives.

El secretari de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, ha afirmat que no hi ha cap Ajuntament fent aquest tipus de mediació administrativa. Un tipus que es recomana des d’Europa des de fa anys. La recomanació demana garantir la independència i la imparcialitat en la mediació, amb principi d’igualtat i transparència.

L’alcalde, Rubén Viñuales, ha remarcat exactament el que demana la recomanació des de les administracions europees: “la mediació té com a objectiu que els conflictes no es tanquin per la via de la imposició, el venciment, el càstig o la retribució, sinó mitjançant un camí orientat cap al diàleg, l’acord i la reparació”. Per aconseguir aquests objectius, l’Ajuntament de Tarragona impulsa una bossa de mediadors.

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

Tarragona es prepara per una temporada històrica de creuers

Amb l’MSC Splendida com a referent, la ciutat marcarà un nou rècord d’escales i consolida així el seu paper com a destinació de referència

Sergio Lahoz Dorante

El mes d’abril ha portat el tret de sortida de la temporada de creuers a Tarragona. S’allargarà fins al novembre i s’estimen uns 120.000 creueristes, les xifres esperades veient la línia dels darrers anys. Una temporada que serà de rècord: 65 escales a Port Tarragona. Són dues arribades més respecte a l’any passat, de manera que es preveu batre el rècord pel que fa a arribades de vaixells. 16 arribaran per primera vegada a la ciutat. A més, hi ha una aposta clara de l’empresa MSC. L’MSC Splendida començarà, a partir del 16 de maig, la seva ruta setmanal, cada divendres, fins al 17 d’octubre. El recorregut inclou escales a Marsella, València, Livorno, Civitavecchia i Gènova, oferint una proposta de vuit dies que combina tres grans potències turístiques: Espanya, França i Itàlia.

La tria de Tarragona com a port d’inici i final de ruta no és casual.

Segons MSC Cruceros, la ciutat ofereix una ubicació òptima, bones connexions terrestres i una nova terminal amb estàndards internacionals de qualitat. L’MSC Splendida, amb capacitat per més de 4.000 passatgers, no només representa volum, sinó també una oportunitat de posicionament estratègic per al territori.

Parlant de xifres, ja es coneix l’impacte va tenir la temporada 2024, tant a efectes de ciutat, com de port, com dels propis creueristes.

65 escales a Port Tarragona: són dues arribades més respecte a l’any passat, de manera que es preveu batre el rècord pel que fa a arribades de vaixells

LA DESPESA PER CREUERISTA

VA AUGMENTAR UN 27% EL 2024

La Taula Executiva de Creuers

es va reunir aquest abril, per posar punt final a una temporada 2024 que ja figura com la més exitosa de la història del Port de Tarragona. Amb un total de 63 escales i 136.850 passatgers, el 2024 va significar una fita en termes d’afluència, superant els registres anteriors i confirmant la bona salut del sector creuerístic al territori.

La Taula va subratllar que l’increment del 19% en l’arribada de creueristes respecte a l’any anterior consolida la ciutat com a referent dins el segment de ports mitjans al Mediterrani, gràcies a una oferta integral que combina patrimoni històric, gastronomia d’alt nivell i propostes d’oci atractives per a un perfil de viatger cada cop més exigent.

BON IMPACTE ECONÒMIC

I MILLOR VALORACIÓ

Les bones previsions no es limiten a l’arribada de vaixells. L’enquesta de satisfacció elaborada per

EURECAT revela que la despesa mitjana per creuerista ha augmentat un 27,5% respecte al 2023, passant dels 17,6 euros als 22,5 euros. Aquesta dada representa un augment directe de l’impacte econòmic al conjunt del territori.

A més, la nova terminal de creuers, inaugurada el juny passat, ha estat valorada amb un 9,1 sobre 10, mentre que un 89,2% dels creueristes asseguren que la destinació ha complert o superat les seves expectatives. Tarragona no només rep més turistes, sinó que els rep millor.

UN PERFIL DE CREUERISTA QUE

APOSTA

PEL TERRITORI

L’estudi també mostra que el 87% dels passatgers opten per fer visites per lliure, mentre que un 10% participa en excursions locals i només un 3% tria Barcelona com a destinació. D’entre les excursions contractades, destaquen Tarragona (61%), PortAventura (21%) i el Monestir de Poblet (10%). La valoració mitjana d’aquestes experiències és altíssima: 9,3 sobre 10.

Pel que fa a la nacionalitat, les xifres reflecteixen un predomini de turistes espanyols, italians i francesos, que representen dues terceres parts del total, seguits de passatgers dels Estats Units, el Regne

TEMPORADA 2025, EN MARXA

La celebració de la Seatrade Cruise Global, el principal esdeveniment business to business a escala mundial del sector creuerístic, coincideix amb l’inici de la temporada de creuers 2025 a Tarragona. Un esdeveniment on ha estat present el Port de Tarragona amb una delegació encapçalada pel president de l’Autoritat Portuària, Santiago J. Castellà

Les converses i reunions mantingudes a la Seatrade han permès fer avenços rellevants de cara a la programació per a les pròximes temporades, que reforçaran en-

cara més el rol de Tarragona com una de les destinacions de creuers més destacades de la Mediterrània Occidental. “Ha estat una fira molt productiva i tornem de Miami satisfets tant amb els resultats obtinguts i com amb el bon posicionament que Tarragona i la Costa Daurada tenen dins del sector”, assegurava el president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà.

El Port de Tarragona ha estat present al Seatrade Crise Global amb una delegació encapçalada pel president de l’Autoritat Portuària, Santiago J. Castellà.

Unit i Alemanya.

Atenció a domicili

977 259 908

680 494 060

www.lateclaacasa.cat domicili@xarxatecla.cat INFORMA-TE’N A:

TRESILLOS | MENJADORS

DORMITORIS

AUXILIARS | DESCANS

TARRAGONA

IQOXE RENOVA ELS CERTIFICATS ISO I INCORPORA L’ISO 50001

La companyia també ha renovat les certificacions que ja tenia prèviament

IQOXE ha vist confirmada, en les darreres setmanes, la renovació de les certificacions ISO que posseïa fins ara, com són la ISO 45001 (seguretat), ISO 14001 (medi ambient) i ISO 9001 (qualitat), un cop ha superat el procés d’auditories necessàries per validar que la companyia compleix els estàndards requerits per a la seva obtenció. La certificació ISO és un segell de qualitat internacional, amb el qual s’avalua diferents punts d’una empresa, la qual ha d’acreditar el compliment d’un seguit de normes per obtenir aquesta certificació.

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA PRESENTA UNA MODIFICACIÓ DE CRÈDIT DE 51 MEUR QUE DONARÀ SUPORT AL MÓN LOCAL I ALS CENTRES EDUCATIUS

El projecte acull l’ampliació del Col legi d’Educació Especial Alba a Reus, l’anàlisi de la construcció d’un auditori a Reus, entre d’altres

En el cas d’IQOXE, ha renovat i mantingut totes les ISO que tenia fins ara. En primer lloc, la ISO 45001, que certifica qüestions relatives a la seguretat, sobre

accions basades en l’avaluació de riscos per gestionar aquests i les oportunitats en la prevenció d’efectes no desitjats. D’altra banda, la certificació ISO 14001 és la norma internacional referida a la gestió ambiental de l’empresa, i obeeix a l’objectiu bàsic de promoure l’estandardització de maneres de produir. I, en tercer lloc, IQOXE ha vist renovada també la seva certificació ISO 9001, la qual estandarditza el sistema de gestió de qualitat de les organitzacions.

LA PRESIDENTA DE LA CAMBRA DE TARRAGONA, LAURA ROIGÉ, CREU DE SANT JORDI 2025

L’empresària ha estat distingida per la seva “gran trajectòria professional” i com a exemple “de l’èxit de les dones

El Govern ha concedit la Creu de Sant Jordi 2025 a 21 personalitats i 10 entitats que han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els distingits amb un dels màxims reconeixements de la Generalitat hi ha la cineasta Carla Simón;

l’actriu Loles León; el músic i cofundador de Mishima mort recentment Marc Lloret; o la dramaturga Lluïsa Cunillé, entre altres personalitats i entitats.

Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, també ha estat una de les distingides amb la Creu de Sant Jordi. Roigé, amb una trajectòria social, associativa i, sobretot, empresarial ha reconegut estar “gratament sorpresa, molt honorada i enormement agraïda. Avui és un dels dies més feliços de la meva vida. No tinc paraules per dir què se sent quan el teu país i demostra d’aquesta manera el seu reconeixement i estima”. Laura Roigé és des del 18 de desembre de 2017 presidenta de la Cambra de Tarragona. De fet, és la primera presidenta de la Corporació tarragonina d’ençà de la seva constitució fa prop de 140 anys.

La Diputació de Tarragona ha anunciat una modificació de crèdit de 51.221.311 € que presentarà al pròxim ple ordinari del 29 d’abril. L’ampliació de la partida pressupostària té com a objectiu incrementar el suport econòmic al món local, promoure projectes de millora als centres educatius de la institució i col laborar amb activitats i projectes rellevants impulsades per la demarcació. Així ho ha anunciat la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó en una compareixença aquest dijous.

L’aportació més gran correspon a un increment de 15 MEUR del Pla ImpulsDipta, afegits als 147 MEUR inicials. Un pla dedicat a tots els municipis del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. A més, destaca l’ampliació del Col legi d’Educació Especial Alba a Reus, una partida per impulsar els estudis previs a l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona i l’anàlisi d’un solar per a la construcció d’un auditori a Reus.

TARRAGONÈS

EL MORELL BUSCA VIGILANTS LOCALS

La voluntat del consistori és crear una borsa de treball per cobrir baixes o substitucions, entre altres

L’Ajuntament del Morell ha obert una convocatòria per a la formació d’una borsa de vigilants locals, a través d’un concurs oposició lliure, per al cos de Guàrdia Municipal. Les persones que, finalment, en formin part podran ser proposades per al seu nomenament no permanent si es produeix alguna baixa, renúncia voluntària, necessitat de substitució, vacant sobrevinguda o altres necessitats de personal.

Entre els requisits, cal ser ciutadà espanyol i haver complert 18 anys, tenir una alçada mínima d’1,55 m les dones i 1,65 m els homes, no haver estat condemnat per cap delicte o conèixer les dues llengües oficials a Catalunya (català i castellà). El procés constarà de diverses proves selectives, que van des d’una prova de coneixements de la llengua catalana a una prova psicotècnica, passant per una prova cultural, una de coneixements específics sobre la plaça a proveir, aptituds físiques o una prova mèdica. Totes elles, de caràcter obligatori i eliminatori.

EL CICLE DE CONCERTS DE CENTCELLES TORNA UN ANY MÉS AL CONJUNT ROMÀ

Durant el mes de juliol es podran veure 4 propostes diferents, una cada dijous

El cicle de concerts de Centelles torna un any més a Constantí, emmarcat en el 25 aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial, de la que el conjunt en forma part. Enguany se celebra la VIII edició, que s’ha presentat avui.

El mes de juliol es podran veure 4 propostes, una cada dijous, amb la música com a protagonista. Obrirà el cicle la banda de l‘Escola Municipal de Música Rafael Gibert Recasens, el dia 3. El 10 de juliol serà el torn de Pep Gimeno “Botifarra”, presentant el seu nou disc ‘Ja ve l’aire’. El dia 17 es podra veure la mostra de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, finalitzant el mes el 24 de juliol amb la Clariphonia del Trio de corni di basseto, que presentarà ‘Cartes a Mozart’, un espectacle on combinaran música, imatge i narració. “Enguany hem fet una aposta per artistes amb molt renom popular”, ha comentat Joan Reig, de l’associació Amics de la Música de Constantí, destacant també la importància de la presència de joves promeses constantinenques, com les que es veuran duran el primer concert.

22 PROPOSTES VEÏNALS ALS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS DE LA POBLA

El consistori ha reservat 50.000 € dels recursos municipals per a aquesta iniciativa

El passat mes de febrer, l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet va activar -per primera vegada en la seva història- els pressupostos participatius, una iniciativa que es troba actualment en la seva tercera fase, la de valoració tècnica de les propostes presentades. Entre l’1 al 25 de maig, i qualsevol persona empadronada al municipi pobletà i amb 16 anys o més podrà emetre el seu vot. Aquest permetrà donar suport a un màxim de tres propostes d’entre les que superin el cribratge que actualment està duent a terme la comissió tècnica.

Cal recordar que la posada en marxa dels pressupostos participatius a la Pobla és

tota una novetat al municipi, ja que és la primera vegada que els i les habitants del poble tindran l’oportunitat de decidir l’ús d’una part del pressupost municipal. Al respecte, l’alcalde Joan Maria Sardà afirma que “amb aquesta iniciativa fem un pas més en el camí cap a la transparència, cap a la implicació dels nostres veïns i veïnes en el fet públic perquè, com sempre diem, entre tots i totes fem la Pobla”.

Els habitants del municipi pobletà han aportat fins a 22 idees, totes elles destinades a millorar la vida a la Pobla en aspectes com la mobilitat, la seguretat, els equipaments públics, l’eliminació de barreres arquitectòniques, etc.

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

CIRC El es fa als carrers de Reus

Torna el Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya

Una de les fires referència del circ torna a engegar màquines. La 29a edició del Trapezi serà aquest maig i la Il·lusió és màxima i en augment

Sergio Lahoz Dorante

“Reus es vestirà de circ” durant cinc dies, del 14 al 18 de maig, on hi haurà una programació que farà lluir, a través dels espectacles, cada racó de la ciutat.

Alba Sarraute i Cristina Cazorla, codirectores, han posat en valor la capacitat innovadora i reivindicativa del Trapezi: “En aquesta nova edició, Trapezi continua apostant per ser un festival que no només mostra el millor del circ, sinó que

també reflexiona sobre les dificultats estructurals que afronten els/ les artistes. Enguany, amb avenços en l’equitat de gènere, la reivindicació del paper de les mares artistes i l’impuls de nous formats com les carpes, refermem el nostre compromís amb la innovació i l’enfortiment del mercat del circ en totes les seves dimensions” La mostra ha programat diversos espectacles internacionals que compten amb artistes del país. “Ells acaben quedant-se fora de

“Refermem el nostre compromís amb la innovació i l’enfortiment del mercat del circ en totes les seves dimensions”

tacle “Décrochez-moi-ça”; Cirque Pardi, amb la seva proposta “Low Cost Paradise”, que s’estrenarà a la carpa del Parc de la Festa, o Les Filles du Rard Palle que sorprendran el públic amb l’espectacle “La Rueda Giratòria”

Pel que fa al circ català, destaca l’estrena mundial de Tenet , un nou col lectiu de porters acrobàtics, que serà l’espectacle inaugural a la plaça Mercadal. Destaca també la companyia Pepa Plana, amb una estrena molt esperada al Teatre Fortuny. D’altra banda, la companyia Carpe Diem serà la responsable de les activitats per a escolars.

L’edició d’enguany ha volgut donar veu a temes crucials com la conciliació i la maternitat, programant espectacles com “Vida Tarodial” de Roserai Circ, que aborda la maternitat i les dificultats que afronten les mares artistes per equilibrar la seva vida personal i professional.

EL CARTELL DE LA 29 EDICIÓ

DEL

TRAPEZI REUS

al carrer hi ha qualsevol mena d’espectacle que deixa bocabadades a les persones. En definitiva, un esdeveniment únic.

INFORMACIÓ D’INTERÈS

L’adquisició d’entrades per a diferents espectacles podrà ser fins mitja hora abans de la funció o bé a la web del Trapezi. Hi ha un preu reduït per aquelles persones que tenen Carnet Jove, Targeta Jove, -12 i +65 anys, Super3 i TRESC, família nombrosa, família monoparental i carnet discapacitat.

Als espectacles es podrà accedir des de 20 minuts abans de l’inici, important, perquè quan comenci ja no es podrà entrar a veure-ho.

Des del 14 de maig, hi haurà habilitat un punt d’informació i una botiga a Cal Massó, entrada pel Carrer Miró.

Teatre Bartrina i del Teatre Aquesta comptarà amb 300 noves localitats. A més, al Parc

La imatge de Trapezi 2025 és obra de Cèlia Grifoll Constantí, artista formada en interiorisme i arquitectura efímera, que desenvolupa la seva activitat com a il lustradora autodidacta. El seu estil es basa a combinar tècniques manuals i digitals, amb un llenguatge visual centrat en el collage, el dibuix i les textures.

Grifoll ha explicat que ha volgut plasmar el que sentia amb el Trapezi quan era petita. Vol transmetre la sensació que quan són els dies del Trapezi, sempre que surts

REUS I ASCENS són sinònims

Tres equips sènior masculí han aconseguit pujar de divisió la temporada 2024/2025

Sergio Lahoz Dorante

És un moment increïble pels equips de Reus de diferents disciplines. L’any vinent, hi haurà equips a nivells molt alts a la ciutat, confirmant que hi ha una aposta ferma per ser present en les divisions més altes de l’esport d’elit.

Les alegries són conjuntes i tres dels esports més importants en l’àmbit estatal han pogut fer la gesta de pujar de categoria. El futbol i vòlei se situen com una referència nacional i, a més a més, el bàsquet confirma la seva bona dinàmica situant-se a la màxima categoria catalana.

Reus és de Segona RFEF. És un dels titulars més forts després de la desaparició del Reus Deportiu l’any 2019. Des de llavors i fins a la temporada passada, la ciutat era

orfe de futbol estatal. Ara, després de tres ascensos en quatre anys, el Municipal de Reus tornarà a vibrar amb equips de més enllà del territori català.

Reus és de Segona RFEF. És un dels titulars més forts després de la desaparició del Reus Deportiu l’any 2019

L’equip de Marc Carrasco ha hagut de treballar de valent en un grup de Tercera Federació duríssim amb equips com el Peralada o l’Atlètic Lleida. És una categoria on els filials o els conjunts mítics del territori proposen partits molt complicats, fent-se difícil aconseguir treure punts. Tant és així que el primer

any que el Reus FC Reddis -la temporada 23/24- trepitjava la Tercera RFEF, només aconseguia mantenir la categoria -tot i la bona dinàmica que portava el conjunt-. El procés que tenien de creixement, havia d’esperar una temporada més. En aquesta temporada, el procés ha donat els seus fruits, certificant l’ascens directe cinc jornades abans d’acabar la temporada; sense deixar res a l’atzar. La Segona RFEF que els espera és plena d’equips coneguts -i d’uns partits molt més preparats, amb un extra de professionalisme- com poden ser el Lleida Esportiu o el Terrassa.

NO TOT SERÀ HOQUEI ALS PAVELLONS

Que l’esport rei de la ciutat de Reus és dins d’un pavelló, ho sap tothom. A més ho han demostrat

de valent aquesta temporada, guanyant la Copa del Rei d’Hoquei Patins després de 19 anys. Però no només es queda en patins això, ja que el sènior masculí del Club Voleibol Reus ha aconseguit l’ascens a la segona competició estatal: Superlliga 2. El Club Voleibol Reus va ser creat l’any 2016 i amb il· lusió i un projecte sostenible, l’han aconseguit portar a un nivell superlatiu. Aquesta temporada el CV Reus competia a Primera Nacional, en un grup on es trobava amb equips com la SD Espanyol o el CEVOL Torredembarra, entre d’altres. Han tancat un any increïble amb 63 punts, guanyant 21 de 22 partits de lliga, i ara els hi espera un repte més gran, la Superlliga 2.

Amb l’arribada a la Superlliga 2, el CV Reus té un repte molt complicat: poder assumir la despesa de la temporada. En unes declaracions a Canal Reus, el president del club, Josep Maria Cano, comentava que l’equip té aproximadament uns 25.000 euros extres de despeses per poder disputar la segona categoria estatal. Cano

Amb l’arribada a la Superlliga 2, el CV Reus té un repte molt complicat: poder assumir la despesa de la temporada

comentava que necessiten l’ajuda del teixit empresarial reusenc per poder assumir-ho. El president també comenta que si no acabessin d’aconseguir-ho, es renunciaria a la plaça “per tal de no com-

prometre les finances de l’entitat, ja que es troben completament sanejades”.

Per altra banda, el bàsquet es consolida també com un esport referent. El Reus Deportiu Viorcam, sènior masculí, disputava la temporada de Copa Catalunya amb una plantilla que els permetia somiar. Ben segur que els rivals també ho tenien clar, veient els jugadors que tenien a l’inici, amb experiència a la Copa Catalunya i divisions superiors.

La realitat és que la divisió se’ls ha quedat petita. 18 victòries en 25 partits i acabaven d’aterrar a Copa Catalunya. Dominància.

Ara, als de Pere Freixes (entrenador), els espera la màxima competició catalana. És formada per 14 equips i un únic grup -a Copa Catalunya n’hi ha dos- i a la temporada 24/25 té conjunts com poden ser el CB Cornellà o el Club Natació Sabadell A.

Fira del Circ de Catalunya

LA DIADA DEL MERCADAL

reuneix un cartell inèdit i promet espectacle d’alt nivell

Sergio Lahoz Dorante

La Diada Castellera del Mercadal 2025 promet ser una de les cites més destacades del calendari casteller d’enguany, tant per la qualitat de les colles participants com per la singularitat del cartell. La ciutat de Reus es prepara per acollir un esdeveniment d’alt nivell, amb un conjunt de colles que no havien coincidit fins ara en aquesta plaça emblemàtica.

Un dels elements més destacats de la Diada del Mercadal d’enguany és el retorn de la Colla Joves Xiquets de Valls a la ciutat, després d’un període d’absència.

La Joves, més que coneguda pel seu nivell tècnic i per la seva trajectòria, sempre aporta un ingredient d’espectacularitat i competitivitat a la jornada.

La participació de la Colla Joves s’emmarca dins d’una estratègia més àmplia de renovació i dinamització de la diada, que enguany aposta per la innovació en la composició del cartell. Això no només incrementa l’interès mediàtic i social de l’acte, sinó que també reforça el paper de Reus com a punt de referència en el calendari casteller. Una altra de les novetats destacades és la combinació de colles que s’ha aconseguit reunir per a

aquesta edició. Reus es converteix amb aquesta Diada, novament, en epicentre del món casteller, ja que el cartell el completen els Capgrossos de Mataró, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca. “Es tracta d’un cartell inèdit a la diada del Mercadal, que respon a la voluntat de millora constant de la colla per tal d’organitzar el millor esdeveniment casteller possible a la nostra ciutat amb l’objectiu de veure les millors construccions”, tal com ha explicat Xavier Salvadó, membre de la comissió organitzadora de la Diada del Mercadal.

UNA DIADA AMB HISTÒRIA

La Diada del Mercadal va crear-se el 1993 amb l’objectiu de reunir en una sola diada a la plaça del Mercadal totes les colles de vuit pisos o superiors. Amb els anys ha anat evolucionant i el format que es repeteix des de ja fa una bona colla d’edicions és el de quatre colles convidades més la colla local.

En aquest context, el paper dels Xiquets de Reus és clau. Com a amfitrions de la diada, la colla ha assumit un rol de lideratge, no només des del punt de vista organitzatiu sinó també a nivell casteller.

BON INICI DE TEMPORADA

DELS XIQUETS DE REUS

L’inici de temporada ha estat

prometedor i la seva actuació a la Diada de Sant Jordi així ho corrobora. En aquesta jornada, celebrada el 23 d’abril a la mateixa Mercadal, els de color avellana van completar amb èxit tres castells de gran valor: un 3 de 8, un 7 de 7 i un 2 de 7. El 3 de 8, primer castell d’aquesta categoria descarregat en la temporada, va marcar una fita important per a la colla, que continua consolidant estructures de gamma alta. Aquest castell, conegut per la seva dificultat i exigència tècnica, va ser rebut amb entusiasme per part del públic i va confirmar les bones sensacions del grup en aquest inici de curs casteller.

“Es tracta d’un cartell inèdit a la diada del Mercadal, que respon a la voluntat de millora constant de la colla per tal d’organitzar el millor esdeveniment casteller possible”

per aquells que no han acostumat a pujar tant, per tal d’assumir reptes majors en els mesos vinents.

El 2 de 7, per la seva banda, es consolida com una de les estructures de confiança de la colla reusenca. La seva execució impecable en aquesta diada referma la solidesa de la base tècnica dels Xiquets i augura una temporada amb un alt nivell d’exigència i ambiciosos objectius.

Pel que fa al 7 de 7, es tracta d’una construcció que sovint es fa servir per donar rodatge als pisos superiors. Els Xiquets van optar per una estructura lleugera, evidenciant una clara aposta pel creixement tècnic. Aquest castell va servir per acumular experiència

Aquest bon inici de temporada permet encarar amb garanties la Diada del Mercadal, on la colla amfitriona espera lluir-se davant d’un públic fidel i exigent. No únicament han fet la diada de Sant Jordi. Prèviament a la diada d’una sola colla, els de Reus van ser-hi presents a la Fira TastaVerd de Riudecanyes, on van descarregar en les cinc rondes. Un 2de7 a la primera ronda, un 3de7 a la segona, 4de7 a la tercera; i dues rondes finals de pilars (Pd5 i 3pd4) per assolir una diada que fa pinya.

REUS

L’OFICINA DE TURISME DE REUS ES DIGITALITZA PER MILLORAR

L’EXPERIÈNCIA DEL VISITANT

En un esforç per millorar l’experiència del visitant i optimitzar la gestió de la informació turística, i emmarcat dins l’estratègia de Projecció Exterior de Reus presentada fa uns dies a la ciutat, des de Reus Promoció s’implementa un sistema de gestió integral dissenyat específicament per a oficines de turisme.

És una eina Cloud dissenyada per als departaments de turisme que engloba un conjunt d’aplicacions que permeten compartir la informació entre els usuaris, distribuir-la pels diferents mitjans de comunicació integrats, recollir un gran volum de dades estadístiques, fer accions de màrqueting digital, registrar informació i opinions dels visitants. Tot des d’una única plataforma.

És un sistema de gestió integral dissenyat per a oficines de turisme, que cerca millorar l’experiència del turista i optimitzar la gestió de la informació turística. Reus Promoció, també presenta l’actualització de la seva pàgina web, una de les primeres accions que s’han desenvolupat i que formen part del projecte de Projecció Exterior de la ciutat i una iniciativa que reflecteix a més, el compromís de l’administració amb la modernització i l’accessibilitat dels serveis digitals.

AIGÜES DE REUS PREVEU MILLORAR LA PRODUCCIÓ DE BIOGÀS AMB L’OBJECTIU DE L’AUTOSUFICIÈNCIA

Aigües de Reus acaba d’adjudicar la realització d’un estudi per implantar un sistema de codigestió que permeti produir més biogàs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de la ciutat. La depuradora de Reus, ara mateix, mitjançant biogàs i plaques fotovoltaiques, ja produeix el 60% del total de l’energia que consumeix, mentre que l’objectiu és que la planta sigui del tot autosuficient l’any 2035, com a molt tard, d’acord amb el que estableix la normativa europea.

Actualment, l’EDAR de Reus ja produeix biogàs mitjançant la digestió dels residus orgànics en forma de fangs que s’han aïllat al llarg de tot el procés de tractament i depuració de les aigües brutes. Es tracta d’un procés que no deixa de ser molt elemental, ja que la digestió (o fermentació) dels residus orgànics que s’han aïllat de l’aigua, genera de forma natural un gas (gas metà, fonamentalment) que es reaprofita com a recurs energètic.

El biogàs generat s’utilitza per alimentar la planta de cogeneració (en aquest cas trigeneració) existent a l’EDAR de Reus, de la qual s’extrau calor per als processos interns de la pròpia estació depuradora, així com per a la climatització dels edificis, però també electricitat (que s’acaba comercialitzant) i fred mitjançant una màquina d’absorció (que es destina a la refrigeració del laboratori i els edificis de personal).

L’AEROPORT DE REUS REGISTRA MÉS DE 3.600 OPERACIONS DURANT EL PRIMER TRIMESTRE DE 2025

L’Aeroport de Reus ha tancat el primer trimestre de l’any amb 3.625 operacions, una xifra que reflecteix una caiguda del 14,7% respecte al mateix període de l’any anterior. Durant els tres primers mesos de 2025, l’aeroport ha registrat 5.904 passatgers, una reducció del 28,4% en comparació amb el primer trimestre de 2024.

El mes de març ha estat el mes actiu del trimestre, amb 1.163 moviments d’aeronaus i 4.018 passatgers, coincidint amb l’inici de la temporada d’estiu a l’Aeroport de Reus. Cal destacar que, a diferència de l’any passat, la Setmana Santa ha caigut

en abril aquest 2025, fet que ha influït en la disminució de viatgers en comparació amb el març de 2024, quan la festivitat es va celebrar al mes de març.

En comparació amb altres aeroports de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha gestionat 4.356.270 passatgers durant el mes de març, amb un total de 28.411 operacions. D’altra banda, l’Aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat 57.498 viatgers i 1.384 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 4.373 enlairaments i aterratges, així com 212 passatgers.

Primera visita de reproducció: com aprofitar-la al màxim

Redacció

Tant si portes un temps intentant quedar-te embarassada sense aconseguir-ho, com si només vas per informar-te, la primera visita a un centre de reproducció assistida té un valor especial, tant pel que suposa fer aquest pas com per les moltes expectatives que posem en ella. Hi ha qui es decep perquè creu que sortirà amb un diagnòstic a la mà, o qui recela que li aconsellin fer-se diverses proves. Però que el metge no vulgui oferir una primera valoració o demani algunes proves és un bon senyal, ja que per fer un bon diagnòstic és fonamental disposar de tota la informació necessària. En aquest article, el Dr. Josep Gonzalo, director del centre Dexeus Dona a Reus, indica que cal esperar i què has de consultar en una primera visita per aprofitar-la al màxim.

Què cal portar? Recorda que has de portar tots els informes mèdics previs, analítiques i resultats de proves que puguin aportar informació sobre la teva salut i si tens parella, també les seves.

Què cal explicar? Tota la informació que creguis que pot ser útil: la regularitat dels teus cicles menstruals, si fas servir o has fet servir anticonceptius i si has tingut alguna infecció de transmissió sexual, i informació de la teva salut general: si pateixes una malaltia crònica o has tingut alguna malaltia rellevant, si t’han fet alguna intervenció quirúrgica, si has tingut algun embaràs o avortament, si ets al lèrgica a algun medicament, etc. Si tens parella, és important que hi vagi, per recaptar informació dels dos o d’ambdues.

En aquest article, el Dr. Josep Gonzalo, director del centre Dexeus Dona a Reus, indica que cal esperar i què has de consultar en una primera visita per aprofitar-la al màxim

Què et poden preguntar? Et consultaran si t’has fet un test de fertilitat o han valorat la teva reserva ovàrica, si has realitzat algun tractament de reproducció previ,

si hi ha antecedents en la teva família d’avortaments, menopausa precoç, malalties hereditàries o altres problemes relacionats amb la fertilitat. També sobre l’estil de vida: alimentació, esport, tabac, activitat professional (per si estàs exposada a algun risc afegit), etc.

Què has de consultar? Tots els dubtes que tinguis. Fes una llista amb les idees clau. Per exemple: si hi ha llibertat per escollir o canviar de metge, el cost econòmic i la taxa d’èxit que ofereixen els diferents tractaments i fins a quin punt es personalitzen per augmentar les possibilitats d’aconseguir un bon resultat, si hi ha experts en maternitat avançada, quines possibilitats tens de fer servir els teus òvuls; quan es pot allargar el tractament en el cas de necessitar una donant, si disposen de laboratoris propis per realitzar proves diagnòstiques i si el centre també ofereix fer el seguiment de l’embaràs.

Quines proves poden demanar? Una revisió ginecològica completa i, si ja has fet els 40, una mamografia (si no tens una recent). Altres proves complementàries són un cariotip per detectar possibles anomalies cromosòmiques, o una histerosonografia, que permet realitzar un estudi de l’úter i de les trompes. En el nostre centre oferim a més la possibilitat de realitzar un test específic, denominat qCarrier, que permet esbrinar si tu i/o la teva parella sou portadors d’alguna alteració genètica que hagi passat desapercebuda i pugui ser transmesa a la descendència. Aquest test s’aconsella si hi ha antecedents d’alguna malaltia hereditària en la família. Si tens parella masculina, és probable que us recomanin fer un seminograma. A Dexeus Dona oferim la possibilitat de realitzar un estudi de fertilitat de la parella de manera conjunta, ja que comptem amb especialistes i un laboratori propi d’andrologia. Aquest fet permet agilitzar molt el diagnòstic i els resultat s.

REUS

EL MERCAT DEL CARRILET ESTRENA

IMATGE COINCIDINT

AMB EL CICLE

D’ACTIVITATS DE PRIMAVERA

Nova campanya per promocionar les activitats de dinamització del Mercat del Carrilet que s’estrena coincidint amb el cicle de primavera. El cicle de primavera incorpora el color verd a la imatge de la campanya i, de moment, presenta fins a tres propostes completament diferents:

Dimecres 7 de maig: «Fes una rosa de roba» 11.00 a 12.30 h: Taller de costura, amb Raquel Martí d’Aula Kreativa. Totes les persones assistents s’emportaran una rosa de roba cap a casa.

Dissabte 10 de maig: «Cuina de primavera per a famílies» 11.00 a 12.00 h: Cicle de cuina per divulgar l’alimentació saludable amb un taller pràctic per a famílies. La sessió de primavera serà per preparar una amanida en un pot de vidre, amb ConeSedeSalud. En aquest cas, les places són limitades i es recomana reservar-la al bar del mateix Mercat del Carrilet.

El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, destaca: «Amb aquesta nova campanya volem fer encara més visible tot el passa al Mercat del Carrilet. «Viu el Carrilet! Molt més que un mercat» reivindica que un mercat és un espai on passen coses, on hem de fer que passin coses, perquè els mercats es viuen i són espais oberts a tota la ciutadania.»

LA BEGUDA ICÒNICA DE REUS, PLIM, TORNA DESPRÉS D’11 ANYS D’ABSÈNCIA AMB UNA NOVA RECEPTA I ESPERIT RENOVAT

La coneguda i icònica marca de beguda reusenca, Plim, ha recuperat la seva comercialització després de quasi 11 anys d’absència. Ara tornarà mitjançant un projecte que aposta per una nova recepta sense sucre, on la fruita serà encarà més protagonista. Es tracta d’una estratègia conjunta de la nova empresa REUS PLIM S.L. i el propietari de la marca Plim, Matias Olesti, en col laboració amb el departament Reus Promoció. Així mateix, aquest 23 d’abril començarà la campanya “Volem que tornis, Plim!”, una acció que pretén apropar el producte a la ciutadania.

Plim torna amb una versió “més moder-

na i apta pels nous temps”, segons ha apuntat Gerard Llauradó, representant de REUS PLIM S.L., D’aquesta manera assenyalava la clara intenció de posar el punt d’enfocament d’un cap a les noves generacions i donar continuïtat a un producte que compta amb quasi 100 anys d’història.

La clau de la nova producció està en la seva recepta renovada, un producte que segueix amb “el mateix esperit”, però que torna amb més fruita, més intensitat, un sabor més persistent, fresc, amb suc de llimona i, amb una de les grans novetats, sense sucre.

LA V VERDA INCORPORA UNA NOVA ÀREA DE BIODIVERSITAT A LA ZONA DEL BARRANC DE CALDERONS

L’Ajuntament de Reus impulsa la creació d’una nova zona de biodiversitat de 9.158m² entre el barranc de Calderons i la urbanització del Pinar. Aquesta actuació suposarà el desenvolupament d’una nova àrea a la V Verda de Reus amb una inversió de 120.965, 89 euros (IVA inclòs) en el marc del projecte de renaturalització de la ciutat, RENATUReus.

L’objectiu de la intervenció és millorar la qualitat ecològica i ambiental d’aquesta zona verda, tot afavorint la presència de fauna i flora autòctona.

Entre les actuacions previstes hi

destaca la plantació de vegetació autòctona amb més de 200 arbres i 1.500 arbustos, espècies de ribera i de pineda, adaptades al clima i de baix consum hídric. També es crearà un prat florit sota les línies elèctriques, amb espècies especialment atractives per als pol linitzadors.

S’IMPULSA UNA EDICIÓ ESPECIAL DEL CONCURS ANUAL DE FOTOGRAFIA PER PROMOURE EL VERD PRIVAT EN BALCONS I PATIS

L’Ajuntament de Reus, a través de l’Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, impulsa una edició especial del concurs de fotografia anual, centrada en Balcons Florits en el marc del projecte RENATUReus. L’objectiu és promoure el paper del verd privat en el procés de reverdiment i renaturalització de la ciutat. Les fotografies es podran publicar del 28 d’abril al 18 de maig a Instagram.

El projecte RENATUReus, de renaturalització i resiliència de la ciutat, compta al suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico en el marc del Pla de Recuperació, Transforma-

ció i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.

Daniel Rubio, regidor de l’Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, afirma que “el concurs vol donar visibilitat a la tasca de les persones que tenen cura d’un espai de verd privat i a la seva contribució a millorar la qualitat de l’aire, embellir la ciutat i afavorir la biodiversitat urbana”

TORNA A REUS EL TORNEIG DE FUTBOL SALA FORMATIU MÉS GRAN D’EUROPA

Reus acollirà del 13 i 15 de juny de 2025 l’ASB Futsal Costa Daurada, el torneig de futbol sala formatiu més grans d’Europa que portarà al territori a 144 equips de futbol sala de 49 clubs diferents, nacionals (Catalunya, Madrid i Aragó) i internacionals (França, Anglaterra, Finlàndia, Irlanda i Andorra). En total més de 2400 esportistes de totes les categories formatives, des de prebenjamins fins a juvenils. El Pavelló Olímpic Municipal, els polilleugers Alberich i Casas, Ciutat de Reus, Cèlia Artiga, Joan Rebull, a més del Pavelló del Col legi Pare Manyanet i el Pavelló Salle de Reus, són les instal lacions esportives reusenques que acolliran la competició. Les competicions també es portaran a terme a les instal lacions esportives de Tarragona, Salou, Cambrils, Riudoms, El Morell La Canonja i Altafulla. L’objectiu del torneig és oferir als nens i nenes l’oportunitat de gaudir del futbol sala en equip, tot convivint en un entorn privilegiat i compartint l’experiència amb esportistes d’altres clubs. Alhora, amb

aquesta sisena edició es consolida el prestigi d’aquest torneig de referència, mantenint-ne la qualitat i obrint noves fronteres per seguir connectant amb clubs d’arreu del món.

En la seva intervenció, el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, ha manifestat que l’esdeveniment “situa un cop més la Costa Daurada com un autèntic pol d’atracció per a l’esport de base i demostra, una vegada més, l’atractiu, la qualitat i la capacitat de les instal lacions esportives reusenques per acollir esdeveniments esportius de primer nivell”

REUS

EN MARXA LA CAMPANYA “A REUS, QUI MÉS RECICLA, MENYS PAGA”

L’Ajuntament de Reus posa en marxa una nova campanya informativa sota el lema “A Reus, qui més recicla, menys paga” amb l’objectiu de donar a conèixer la bonificació de la taxa de recollida d’escombraries per a les persones que facin ús de les deixalleries municipals, tant fixa com mòbil. La iniciativa, que forma part de les ordenances fiscals aprovades per al 2025, vol fomentar el reciclatge i la correcta gestió dels residus domèstics, premiant les bones pràctiques ambientals amb beneficis directes.

Els subjectes passius de la taxa de la brossa que realitzin aportacions a la deixalleria podran accedir a una reducció de fins al 20% sobre la part fixa del rebut, amb un màxim de 20 euros anuals, d’acord amb aquest barem:

De 4 a 6 aportacions anuals: 10% de bonificació

De 7 a 12 aportacions: 15% de bonificació

Més de 12 aportacions: 20% de bonificació

Per accedir a la bonificació, cal ser titular del rebut de la taxa i identificar-se amb el DNI en el moment de fer les aportacions. Els usuaris podran consultar les seves aportacions i veure si tenen dret a la bonificació accedint a la Carpeta Ciutadana, dins dels apartats “Altres dades”, “Aportacions Deixalleria” o “Bonificacions en taxa”.

El Festival Internacional de Música de Cambrils celebra 50 anys amb una edició eclèctica

i de gran nivell

Una fita històrica que combina tradició i contemporaneïtat

Roser Pros Roca

Cambrils té els motors engegats per acollir una edició molt especial del seu Festival Internacional de Música (FIMC). Amb motiu del 50è aniversari d’aquesta cita musical, el municipi del Baix Camp es convertirà, del 30 de juliol al 10 d’agost, en l’epicentre sonor del sud de Catalunya.

El FIMC 2025 aposta per una programació ambiciosa, diversa i de qualitat, que combina diversos

gèneres, com ara música clàssica, pop, rock, jazz, soul, flamenc i música d’autor. En total, el cartell presenta prop de 20 propostes d’artistes consolidats i noves promeses que actuaran en diversos espais emblemàtics de la població.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein va ser l’encarregat de presentar l’acte, juntament amb el regidor de Cultura Carlos Caballero, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Ricard Ibarra, i els codirectors artís-

tics del festival, Xavi Fortuny i Isaac Albesa. Tots ells van coincidir a destacar l’aposta del festival per la visibilització del talent femení, la descentralització dels escenaris i la combinació d’artistes de primer nivell amb la cultura de proximitat.

UNA PROGRAMACIÓ VARIADA I D’ALT NIVELL

El festival té prevista la seva inauguració el 30 de juliol amb un concert gratuït de la cantant Queralt Lahoz al Port de Cambrils. El dia següent, 31 de juliol, LaDinamo recorrerà els carrers del Port amb el seu espectacle de funk itinerant, mentre que Laura Simó i Francesc Capella Trio oferiran un homenatge a Leonard Bernstein a la Torre del Llimó. Aquesta mateixa ubicació també acollirà el concert del Quintet Montsant el 4 d’agost.

El Parc del Pescador serà escenari del flamenc i jazz de Chicuelo & Marco Mezquida (1 d’agost), el concert de The Amy Winehou-

se Band amb The WineSoul (2 d’agost), i l’esperada visita de Maria del Mar Bonet (3 d’agost), gairebé 30 anys després del seu darrer pas pel festival.

El Parc del Pinaret serà el cor de l’activitat musical del 5 al 10 d’agost. Entre les cites destacades hi ha la interpretació de Carmina Burana per part de la Coral Verge del Camí (5 d’agost), l’espectacle internacional This is Michael en homenatge a Michael Jackson (6 d’agost), el concert de Nil Moliner (7 d’agost), El Drogas (8 d’agost), la soprano Ainhoa Arteta acompanyada pel pianista Javier Carmena (9 d’agost) i la clausura amb els vendrellencs Lax’n’Busto (10 d’agost).

Aquesta edició també es caracteritza per una clara aposta per la presència femenina. De fet, la meitat de les formacions que participen al festival estan liderades per dones. Aquesta mirada transversal també es reflecteix en la varietat d’estils, des de la música

l leles, com un village amb foodtrucks i música en directe, que s’instal larà al Parc del Pinaret cada vespre del 5 al 10 d’agost. Aquest espai, que obrirà a les 20h i s’allargarà fins a la matinada amb sessions DJ, té l’objectiu de potenciar l’experiència de públic i artistes, convertint el festival en una trobada cultural escrit amb lletres majúscules.

En total, el cartell presenta prop de 20 propostes d’artistes consolidats i noves promeses que actuaran en diversos espais emblemàtics de la població

clàssica fins a la contemporània, i en la inclusió d’artistes de l’escena local i nacional.

MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA:

CULTURA, PATRIMONI

I EXPERIÈNCIA

L’edició 2025 del FIMC també comptarà amb activitats para -

A més de la música en viu, el 50è aniversari del FIMC es reblarà amb l’edició d’un llibre commemoratiu i altres activitats institucionals i participatives. L’Ajuntament de Cambrils i la Coral Verge del Camí han treballat conjuntament per fer d’aquest aniversari una celebració que vagi més enllà de la

música, amb un fort component de memòria històrica i vinculació amb la població.

El festival està organitzat per la productora RGB Music amb el suport de l’Ajuntament de Cambrils, la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i patrocinadors comercials importants com DAMM, Castell d’Or i Hotel Sol Port Cambrils i en aquest moment, arribant a la seva edició número 50, té la seva posició consolidada com un dels grans esdeveniments culturals d’estiu a Catalunya.

ENTRADES

A LA VENDA A PREUS POPULARS

Les entrades per assistir als concerts es poden adquirir a través de les webs oficials www.festivaldecambrils.cat i www.codetickets. com. Els preus oscil len entre els 18 i els 42 euros si es compren de forma anticipada, i també es poden adquirir a les taquilles el mateix dia del concert.

Com ja és el seu costum, el Festival Internacional de Música de Cambrils combina qualitat, proximitat i diversitat artística, i presenta una aposta decidida per apujar el llistó en cadascuna de les edicions que proposa. No és en va ni per casualitat que amb mig segle de trajectòria, a hores d’ara sigui un important referent de la cultura musical del país, i una cita que no es pot perdre cap amant de la música i de l’estiu mediterrani.

Cambrils intensifica més la lluita contra el top manta:

“Anem amb tot”

Després de trobar mancances en el pla d’aquesta Setmana Santa, el consistori aposta per endurir les mesures i incrementar les vies per interceptar aquesta activitat

Adrià Miró CAnturri

Cambrils anirà més enllà en la seva estratègia contra la venda ambulant popularment coneguda com a top manta. Així ho ha confirmat l’alcalde Oliver Klein a La Ciutat després de veure els resultats obtinguts a l’operatiu de Setmana Santa. Durant aquests dies festius, la Policia Local i els Mossos han fet patrullatge en els torns de matí-migdia i tarda-nit, ajudats en alguns moments inclús per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. A més,

s’han instal lat barreres New Jersey, jardineres i s’ha permès l’ocupació de la via pública per part d’establiments comercials. Amb tot, les mesures sembla que no han sigut suficients.

Klein assenyala que el top manta “va en creixement i no ens ho podem permetre”. Després d’aquest operatiu han detectat que, quan no hi ha presència policial, els manters continuen ocupant la via. Això succeeix en el canvi de torn al migdia i superat l’últim torn a la nit. “Quan

hi ha falta d’efectius, s’hi fiquen”, lamenta. Per això, avisa que l’Ajuntament de Cambrils ja ha posat en marxa el Pla B.

UN CÒCTEL INÈDIT

L’alcalde anuncia que actuaran de manera “més decidida” amb un còctel de mesures que no s’havia vist fins ara de manera simultània. “Anem amb totes. Coordinació policial, lluita contra la falsificació, ordre públic, informació al consumidor, anar a l’origen del problema...”, detalla.

Una de les iniciatives clau és la intervenció d’aquests manters abans d’arribar. Klein recalca que ja es troben en marxa operacions per decomissar els productes falsificats i per conèixer el recorregut. A més, planteja interceptar els manters en la seva arribada al municipi. “El ciutadà corrent no entén que entrin xino-xano i jo tampoc. Situacions que no són normals no haurien de ser vistes com a normals. Hi estem posant remei”, explica.

A banda d’aquestes mesures, l’alcalde també assneyala la tasca de la Policia Nacional en matèria d’estrangeria, la lluita contra la venda fraudulenta -que ha agafat força darrerament- i la informació que es dona als visitants de que “la venda il legal es pot sancionar”

Amb tot, si aquestes mesures no funcionen i persisteix el problema, Klein avisa que actuaran d’una forma “més contundent”. L’alcalde cambrilenc assegura que, l’alta presència de vianants en alguns moments del dia no permet un desallotjament per part de la Policia Local. Per això, plantejaran “operacions especials” amb altres cossos policials en els moments més crítics i “desallotjar de facto” les parades. L’estiu serà la prova de foc per aquest pla amb moltes arestes.

CAMBRILS

MOR L’EXREGIDOR DE CAMBRILS JOAN ESTRADA ORIOL

El conegut empresari cambrilenc va formar part del primer consistori democràtic entre el 1979 i el 1981

L’Ajuntament de Cambrils va expressar el seu més sentit condol per la mort de l’exregidor i empresari Joan Estrada Oriol, a l’edat de 96 anys. Estrada va ser regidor del primer consistori democràtic, entre el 1979 i el 1981, amb un govern de concentració encapçalat per l’alcalde Josep Queralt Muñoz i integrat per tots els regidors electes, que van governar per unanimitat. A mig mandat, Joan Estrada va passar el relleu a Salvador Gaya Guinjoan, també de CiU, que va ser regidor fins les eleccions del 1983.

Joan Estrada també va ser molt conegut pel seu gran esperit emprenedor, que el va portar a crear diverses empreses d’èxit.

Entre el 1956 i el 1965 va viatjar a diferents països d’Amèrica del Sud, on va emprendre diferents negocis i va treballar a la fàbrica de General Motors de Sao Paulo (Brasil).

Quan va tornar a casa, va fundar la societat Estriber Cambrils, dedicada a la promoció i construcció d’habitatges. El 1969 també va posar en marxa una explotació lletera en una finca de Mont-roig, que va liderar durant tres anys. Posteriorment va comprar el càmping “Don Camilo” i el va ampliar fins a convertir-lo en l’actual càmping Platja Cambrils.

CAMBRILS BUSCA PUBILLA, HEREU, DAMISEL·LES I FADRINS PER A AQUEST 2025

Els i els aspirants grans i infantils poden presentar un títol personal o en representació d’una entitat entre el 14 d’abril i el 9 de maig

El Departament de Festes de l’Ajuntament de Cambrils ha obert la convocatòria per l’elecció del Pubillatge de Cambrils 2025, que representarà el municipi en tots els actes i festes populars i tradicionals. Les persones interessades a convertir-se en Pubilla o Hereu s’hi poden presentar un títol personal o en representació d’una entitat. Enguany es troba en 59 anys de l’elecció de la primera Pubilla i Damisel les a Cambrils.

La Comissió del Pubillatge de Cambrils, recuperada fa dos anys i formada

per antigues Pubilles i Hereus i que participen activament en l’organització de l’elecció del Pubillatge, ja està preparant diferents accions a través de les xarxes i directament per tal d’animar als i els joves de Cambrils a presentar-se.

Com és habitual, l’Ajuntament ha fet una crida a les associacions de Cambrils perquè presentin candidats i candidates en representació de l’entitat, i d’aquesta manera apropar les tradicions de Cambrils a les noves generacions.

CAMBRILS INICIA ELS TRÀMITS PER A LA PRÒRROGA DE LES LLICÈNCIES DEL MERCAT AMBULANT

L’objectiu és garantir la continuïtat d’aquesta activitat comercial que contribueix a dinamitzar l’economia local

El Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils ha començat els tràmits administratius per a la pròrroga de les llicències de venda ambulant del mercat setmanal, amb l’objectiu de garantir la continuïtat d’aquesta activitat comercial tan arrelada al municipi. Aquesta actuació s’està duent a terme en coordinació amb l’Associació de Marxants de Tarragona, amb qui recentment s’ha mantingut una reunió de treball per informar del procés i recollir les aportacions del col lectiu de marxants. La regidora de Promoció Econòmica i Turisme, Patricia de Miguel, ha destacat la importància d’aquest pas perquè “el mercat ambulant és una peça clau dins de l’ecosistema co -

mercial de Cambrils” i ha explicat que amb aquesta pròrroga l’Ajuntament “vol oferir estabilitat als paradistes i garantir que els cambrilencs i visitants puguin continuar gaudint d’un mercat viu, divers i de proximitat.”

CAMBRILS

CLERS, LA CAMBRILENCA QUE ARRASA: MÉS DE 2,1 MILIONS DE SEGUIDORS

I UN FENOMEN POPULAR

Amb un estil visual senzill, però molt identificable, Clers ha col laborat també amb marques de renom

La Clara, més coneguda a les xarxes socials com a Clers, és la nova sensació del món digital. Nascuda el 16 de setembre de 2001 a Cambrils, aquesta jove catalana ha esdevingut una de les creadores de contingut més influents i virals del moment, captivant milions d’usuaris amb el seu estil fresc, autèntic i divertit. Amb més de 2,1 milions de seguidors a TikTok i més de 568 mil a Instagram, Clers ha convertit la seva passió en una carrera meteòrica.

El seu èxit va començar amb vídeos aparentment senzills: sincronitzacions de llavis, confessions sobre la seva vida quotidiana i coreografies. Però darrere aquest format, hi ha una estratègia clara i una connexió genuïna amb el públic que ha sabut aprofitar com pocs. Fins als 18 anys, Clers va viure al seu estimat Cambrils, però estudiar a la universitat la va portar a Barcelona, on es va instal lar amb la seva àvia. Tot i això, els llibres aviat van cedir protagonisme a les xarxes: la seva popularitat va créixer de manera exponencial i Clers va decidir apostar-ho tot per la creació de contingut Avui, aquella decisió s’ha demostrat més que encertada.

EL NOU

GOVERN DE CAMBRILS “POSA ORDRE” A L’AJUNTAMENT I ASSOLEIX EL DEUTE ZERO

De cara al pressupost 2025, el govern de Klein planteja inversions com les de l’avinguda Baix Camp, el carrer Orquídies o l’entorn del mercat

El nou govern tripartit de Cambrils aprofitarà el romanent de tresoreria de 2024 per liquidar completament el deute de l’Ajuntament. Aquesta mesura s’emmarca en els diferents moviments que estan fent des de la regidoria d’Hisenda per “posar ordre” als comptes de la casa i resoldre algunes deficiències estructurals. El moviment té diferents arestes. L’operació destinarà 7,1 milions d’euros a l’amortització del deute bancari de la casa, a la liquidació del préstec hipotecari d’APARCAM i a la remodelació i millora del Mercat de la Vila. Una actuació urbanística que no es farà amb crèdit, sinó que s’emprarà aquest romanent.

Tant el regidor Chatelain com l’alcalde Oliver Klein s’han referit també al pressupost de 2025. A partir d’ara, Chatelain planteja un “endeutament quirúrgic” en els pròxims pressupostos. Sense anar més lluny, el govern preveu impulsar diferents projectes de rellevància, demamant . La remodelació del Carrer Orquídies, la remodelació de l’entorn del mercat, la urbanització de l’avinguda Baix Camp i un pla per rehabilitar l’enllumenat són iniciatives que entraran als comptes.

CAMBRILS OFEREIX TRES SOLARS A LA GENERALITAT PER FER-HI PISOS DE LLOGUER ASSEQUIBLE

Oliver Klein: “el govern està compromès en garantir una oferta real i assequible per a la ciutadania”

L’Ajuntament de Cambrils ha inscrit tres solars municipals a la primera convocatòria de la Generalitat per impulsar habitatge assequible. Aquests terrenys que s’han determinat en un estudi tècnic del Departament d’Urbanisme, són al carrer Anoia, la plaça Carles Roig i la zona Nova Augusta i compleixen les condicions establertes per formar part de la reserva pública de sòl.

Amb aquesta inscripció, Cambrils inicia els tràmits per posar a disposició de la Generalitat un total de 138 habitatges públics projectats, que podran ser adjudicats a promotors per a la seva construcció, prioritzant el règim de lloguer assequible o dotacional. Concretament, es preveu la construcció de 52 habitatges per a joves al carrer Anoia, 32 habitatges destinats a famílies a la plaça Carles Roig, i 54 habitatges per a gent gran a la zona Nova Augusta.

L’Observatori de la Qualitat de l’Aire presenta els resultats de 2024

El benzè continua per sota en totes les poblacions, mentre que l’1,3 Butadiè registra pujades en algunes localitats

Adrià Miró Canturri

L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona ha presentat la seva setena edició amb diverses dades sobre aquest camp. Es tracta d’una iniciativa impulsada per Repsol, amb el suport de l’AEQT, la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la URV. Aquesta avalua la presència de 60 compostos orgànics volàtils a la vegueria i ja acumula més de cent mil dades que permeten fer una comparativa al llarg dels anys i millorar processos dins la indústria. “Les dades ens permeten fer una millora contínua. Per exemple, ens ajuda a identificar punts concrets que després repercuteixen en aquesta millora de la indústria“, afirma Ignasi Cañagueral, president de l’AEQT, que també assenyala que és una eina de “transparència”.

ON I COM ES MESUREN?

L’Observatori compta actualment amb 19 entitats i institucions adherides i té la intenció de visualitzar les localitzacions on es produeixen els valors mitjans més elevats per intensificar-hi el monitoratge i explorar millores. L’estudi presta especial atenció als compostos que es fabriquen a les instal lacions del Camp de Tarragona, com per exemple el benzè, l’1.3 butadiè, l’1,2 dicloroetà, l’etilbenzè o l’acetat de metil, entre d’altres. De tots els compostos, però, només el benzè compta amb una normativa pel control.

Des de 2019, el seu abast són més d’una vintena de punts i 12 mostrejos mensuals de 14 dies. Concretament, es mesuren 18 punts de mostreig d’ 11 municipis del Camp de Tarragona (el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Puigdelfí,

Tarragona, Reus, Vilallonga, Alcover, Valls, Vila-seca i la Canonja). Es tracta de les localitats adjacents a la indústria química i les capitals de comarca. A més, hi ha 4 punts més de referència per valorar comparacions. Barcelona, Lleida, Girona i Prades. Aquesta última per tenir-la com a exemple de localitat amb poca activitat contaminant.

EL BENZÈ, PER SOTA

De tots els compostos, el benzè és l’únic que disposa de normativa, que el fixa en un màxim de 5 µg/m³. En aquest indicador, totes les poblacions tenen uns resultats “notòriament inferiors” als màxims permesos. Tot i estar molt per sota, alguns municipis tenen números més alts que la resta per la “proximitat” a les plantes, com Constantí amb 1,25 micrograms o algunes puntes als mesos de gener, juny o novembre a la Pineda (1,04) o la Laboral (1,23).

Les dades del benzè es complementen amb la informació dels equips en línia que té la Generalitat instal lada a les cabines de Constantí i Puigdelfí, els quals confirmen la fiabilitat de les dades de l’Observatori.

“Les dades ens permeten fer una millora contínua. Per exemple, ens ajuda a identificar punts concrets que després repercuteixen en aquesta millora de la indústria”

ELS “INCIDENTS PUNTUALS” INCREMENTEN L’1,3-BUTADIÈ

Un altre dels compostos analitzats és l’1,3 Butadiè, que no té cap normativa establerta, però s’utilitza la referència de 2 micrograms màxims. Aquesta l’ha agafat l’Observatori inspirant-se en la recomanació més exigent que existeix a Ontario, Canadà.

Segons l’estudi, el 2024 va ser la primera vegada en els últims set anys que aquest compost es troba per sobre del valor de referència en un dels 18 punts de mostreig del Camp de Tarragona. Concretament, ha estat  al Morell, on ha arribat als 2,7 micrograms per metre cúbic, gairebé el doble respecte els 1,43 del 2023 per “incidències puntuals”, segons els responsables de l’estudi. A banda d’això, l’1-3 butadiè s’ha mantingut o ha baixat en la majoria de les poblacions excepte el Morell, Constantí (fregant el llindar amb 1,96), Alcover, la Pobla de Mafumet, el Serrallo i Tarragona. Unes dades

que el sector avisa que ja està estudiant per establir canvis.

El director científic de l’informe i catedràtic de Química Analítica de la URV,  Francesc Borrull, ha atribuït aquests valors punta a “incidències puntuals en plantes” a Constantí i el Morell. Segons ha precisat, la influència del règim de vents i la seva direcció en aquesta zona explicaria que les puntes registrades no coincideixin en aquests dos casos. “Si durant el mostreig han bufat vents de nord, la incidència ha estat

per a Constantí. Si han tingut un altre origen pot ser cap a la part del Morell”, ha resumit.

INTRODUIR MILLORES

Les empreses químiques asseguren que disposar d’aquesta informació a temps real els permet determinar les pràctiques que poden generar aquests nivells i introduir millores que evitin l’alça d’aquests valors. De moment, però, segons els autors de l’estudi, el comportament d’aquestes puntes ha estat similar al de 2023. Sobre les més de 13.000 dades del Morell, s’ha repetit la xifra d’un 7% de puntes per sobre dels 2 micrograms per metre cúbic. Dins

d’aquest gruix, almenys mitja dotzena de puntes van arribar als 200 micrograms per metre cúbic entre els mesos de setembre i octubre. Malgrat que s’estudien 14 dies en cada mostreig mensual, el 2025 aniran fins als 28 dies en les quatre poblacions amb més incidències. D’aquesta manera, creuen que tindran un “informe més global” que permetrà ser precís a l’hora de determinar els canvis.

“Si durant el mostreig han bufat vents de nord, la incidència ha estat per a Constantí. Si han tingut un altre origen pot ser cap a la part del Morell”

DOLORS FARRÉ,

Alcaldessa de Valls

“Hem aprovat el pressupost més gran de la història, ara mateix tenim en marxa obres pel valor de 10 MEUR”

Parlem amb l’alcaldessa de Valls per conèixer les inversions que han de marcar el segon tram del mandat i les seves prioritats

Adrià Miró Canturri

Arribem a l’equador del mandat. Està anant tot com s’esperava? És un mandat tranquil i en què hem acabat els projectes que vam engegar la passada legislatura. Va ser un goig poder obrir fa un any i mig el Museu Casteller i aviat en posarem en marxa de nous.

Enguany presenten un pressupost rècord. És el pressupost més gran de la història de l’Ajun-

tament, amb 37,7 milions d’euros. Cal destacar que on destinem més diners és als serveis directes a les persones i les famílies (4,7 MEUR). En quatre anys hem augmentat aquesta partida un 40%. A més, destinem 15,8 MEUR en via pública, ja sigui en Centre Històric, equipaments, habitatge o sostenibilitat. I, finalment, posem molts esforços a les polítiques actives i d’ocupació. És el pressupost més alt a Vallsgenera perquè pensem que és molt important l’ajuda als emprenedors i les empreses.

Quin és el mapa d’inversions?

En aquest moment tenim obres en marxa pel valor de 10 MEUR. Començarem pròximament les obres de la Muralla, amb la qual ja tenim mitja ciutat tancada, però la gent s’ha adaptat bé. Pel que fa a aquestes inversions, dediquem molts diners al Centre Històric. A l’anella cultural tenim la Biblioteca, el Museu Casteller, Ca Xapes i ara tindrem l’escola de música Ca

Padró. És important veure què podem fer pel Centre Històric. A banda de donar ajudes a aquells joves que vulguin comprar-hi habitatge, els equipaments municipals els fem al Centre Històric perquè el dinamitza i hi porta gent.

Quan creu que el Centre Històric ha de fer aquest “clic” perquè la gent el vegi d’una manera diferent? Per sort tenim petits constructors que estan rehabilitant moltes cases. Com a Ajuntament fer habitatge és complicat, però vam signar un conveni amb Incasòl per a la construcció de dos blocs d’habitatges a l’aparcament

que hi ha al carrer Sant Antoni. És important que hi visqui gent, hem de posar esforços en habitatge. La Generalitat va dir que posarà dos edificis al carrer de la Cort a lloguer. És una feina de formigueta i fa molts anys que hi invertim milions d’euros. Hi haurà un moment que farà aquest canvi. A més, segurament entrarem a la Llei de Barris i estem pensant quins projectes hi podrem destinar. Es notarà un canvi gran.

La Generalitat planteja un projecte per construir 50.000 habitatges en solars buits del país. Valls cedirà algun solar? Sí. Hem presentat diferents solars de la ciutat, però no és una cosa d’avui per a demà. Ho anunciarem més endavant.

Centre Històric:

“Vam signar un conveni amb Incasòl per a la construcció de dos blocs d’habitatges a l’aparcament que hi ha al carrer Sant Antoni. És important que hi visqui gent, hem de posar esforços en habitatge”

En campanya vam parlar dels contractes de neteja i bus. Què ha passat perquè ara es necessiti més temps? El contracte de la brossa és complex. Volem treure un contracte perfecte. El teníem quasi acabat, però hi ha hagut algun canvi tècnic. Per a la recollida de la brossa al Centre Històric volíem els millors contenidors. Com ha anat millorant, ho hem canviat. Aquest any ha de sortir el contracte de la brossa tant sí com no. I el del servei d’autobús també.

Pel que fa a la recollida selectiva, quins sistemes plantegen? És una ciutat molt gran i el porta a porta no el podem fer. Aquí no

seria viable. Pel Centre Històric tenim un tipus de recollida amb què no hi haurà contenidors al carrer. Se’n diuen illes emergents, que es posen a les 8 del vespre i es treuen a les 7 del matí perquè durant el dia no hi hagi contenidors al carrer. Al polígon hem pactat amb les empreses que es retiren tots els contenidors i cada empresa tindrà el seu reciclatge. A més, la deixalleria també s’ampliarà.

I els contenidors tancats? Ens ho estem plantejant. Potser no totes les fraccions, sinó començar de mica en mica. Qui recicla bé ha de tenir un premi. Has de pagar la brossa pel que tu generes. Si fas un bon reciclatge, tindràs uns incentius econòmics. Hem d’anar aquí.

En l’àmbit de seguretat els delictes han baixat lleugerament. Quina diagnosi en fan?

En seguretat no podem abaixar mai la guàrdia. Hi dediquem tots els esforços. En els pròxims anys vam anunciar que volem ampliar la plantilla de la policia fins a arribar als 47. Com més policies tenim, més sensació de seguretat té la gent. Estem en uns nivells baixos perquè tant policia local com Mossos estan fent molt bona feina. De fet, els únics que han pujat són els delictes de salut pública perquè s’estan fent controls de drogaddicció. Estem en uns nivells baixos, però no podem abaixar la guàrdia.

El carrer de la Cort té més de la meitat dels locals tancats. Quina estratègia tenen per evitar aquesta tendència? El tema del comerç el patim arreu. A Valls tenim un comerç singular i de proximitat, però la gent ha canviat les formes de comprar. A través de Vallsgenera posem en contacte persones que tenen locals buits i els ajudem a fer que els posin al dia i els lloguin a joves emprenedors. D’aquí ja hi ha gent que s’ha instal lat en aquests locals. D’altra

banda, estem col laborant amb el comerç local a través de campanyes. No pararem de donar suport al nostre comerç, que és un actiu.

En aquest país surt a compte ser emprenedor? Aquí els joves emprenedors tenen l’ajuda de Vallsgenera. És un avantatge ser un jove emprenedor i tenir un organisme com Vallsgenera, que et fa un seguiment i t’ajuda.

Tot i que Valls no és obligatori, plantegen estudiar la Zona de Baixes Emissions. Amb què treballen? Totes les ciutats hem d’acabar amb Zones de Baixes Emissions. No ens pertoca, però hi estem treballant. Pròximament posarem les càmeres a les entrades de la ciutat que falten i al centre històric. Abans de dir què fem hem de tenir una diagnosi amb els lectors de matrícules.

És una política a vegades impopular. Sí, però hi ha veïns i comerciants al centre històric que ho volen. Quan es prengui la decisió

de com es farà es parlarà amb els veïns i comerços del Barri Antic i el Portal Nou. És una decisió que prendrem entre tots.

Aniria amb consonància amb la de Tarragona i Reus en temes com els horaris? Totalment.

El servei ferroviari és a l’ordre del dia. Quina és la situació de Valls? Amb els trens portem anys de dèficit. De totes maneres, amb les obres del túnel de Roda ens van posar set trens d’anada i set de tornada. Em preocupa sobretot el futur. Per això, estic negociant amb Renfe el després. Demano trens compatibles per anar a estudiar i treballar a Barcelona al matí i al vespre i, si pot ser, que siguin directes. Si tenim un bon servei de matí i vespre, podem estar contents. Estic en contacte amb l’Antonio Carmona, que sempre m’ha atès i ha donat la cara.

“Estic negociant amb Renfe el després. Demano trens compatibles per anar a estudiar i treballar a Barcelona al matí i al vespre i, si pot ser, que siguin directes”

Com veu el debat entre Vila-seca i Tarragona sobre la intermodal? Quan és una infraestructura que afecta tot el territori, s’ha de parlar en una taula amb tots els agents implicats. Ara l’alcalde de Salou també ha sortit amb què ha d’estar al costat de l’aeroport. El tema s’ha de reconduir, hem de parlar-ho tots i prendre la millor decisió pel territori. No només per una ciutat o una altra.

Entén que l’alcalde de Tarragona no hi vulgui renunciar? No jutjaré el que digui l’alcalde de Tarragona.

Creu que el conflicte era suficient per deixar les reunions del grup impulsor? És una cosa molt personal. Com deia, no jutjaré mai el que faci un alcalde.

Més enllà d’aquest problema, com creu que s’està desenvolupant l’àrea metropolitana? S’han fet unes taules de treball i a l’última reunió hem encarregat el pla d’actuacions. L’àrea metropolitana és un espai de debat en què es poden prendre decisions on tots podem sortir guanyant. Pot donar un bon resultat, però encara està en una fase embrionària i s’ha d’avançar.

Hi ha qui critica que s’hagi confeccionat a través d’aquesta aliança entre alcaldes i no per altres vies com el Parlament. És l’opció correcta? Hi ha el grup impulsor on sí que som els alcaldes, però després hi ha les taules de treball on es debat el què i el com. Són taules més tècniques.

Com és la relació amb el nou Govern de la Generalitat? Tinc una bona relació amb aquest Govern. Sempre que ha vingut un conseller aquí ens ha escoltat i amb l’entrevista amb el president Illa vam estar parlant d’habitatge, de l’ampliació del polígon i d’un dels temes més importants com el parc sanitari. Estem tancant el plec per fer la modificació urbanística, però el més important és el mentrestant. Em va dir que s’ho miraria i estic segura que ho tindrà en compte. A més, en tres setmanes vindrà la consellera de Salut.

Quan creu que es podrien desencallar mancances del mentrestant? Quan m’assegui amb la consellera de Salut i tingui una reunió prevista amb un cap de gabinet de la Generalitat, veurem com posar fil a l’agulla i començar a calendaritzar-ho. La relació és bona.

VALLS

ELS

CASTELLS I EL VI S’UNEIXEN PER CREAR UNA NOVA EXPERIÈNCIA CULTURAL I GASTRONÒMICA AL MUSEU CASTELLER

L’activitat estarà formada per grups reduïts d’una vintena de persones que visitaran les instal lacions del museu i realitzaran un tast dirigit de vins

El Museu Casteller de Catalunya · Món

Casteller i la Denominació d’Origen Tarragona posen en marxa  “Castells i Vi”, una nova activitat que convida els visitants a descobrir el vincle històric entre el món casteller i la cultura vinícola del territori.

Aquesta proposta, que arrenca aquesta primavera, ofereix una combinació única de patrimoni immaterial i degustació enològica.

L’activitat inclou una visita especialitzada al Museu Casteller de Catalunya, amb una mirada posada en els orígens socials i festius dels castells, i és tanca amb un tast dirigit de vins de diferents cellers de la DO Tarragona. Els assistents podran degustar una selecció representativa del territori i endinsar-se en la riquesa i la diversitat dels seus vins, guiats per professionals del sector. Amb una durada aproximada de 90 minuts, l’experiència està pensada per a grups reduïts de 20 a 25 persones. “Castells i Vi” vol esdevenir una proposta cultural i turística de referència al territori, reforçant les aliances entre el patrimoni i els productes de proximitat.

LA FIRA DE L’OCUPACIÓ DE VALLS I L’ALT CAMP TANCA AMB MÉS DE 250 LLOCS DE TREBALL OFERTS

Aquesta segona edició ha comptat amb més de 700 persones i una quarantena d’empreses participants

La segona edició de la Fira de l’Ocupació de Valls i l’Alt Camp ha superat totes les expectatives i s’ha consolidat com un esdeveniment de referència al territori per connectar talent i oportunitats laborals. El certamen, celebrat els dies 10 i 11 d’abril al Pavelló Xavi Tondo de Valls, ha aplegat

prop de 700 persones, ha ofert 250 oportunitats laborals i ha comptat amb la participació d’una quarantena d’empreses de la comarca.

A l’espera que es materialitzin les primeres contractacions en les pròximes setmanes, l’organització fa una valoració molt positiva de la Fira. Tant les empreses com les persones assistents han transmès opinions molt favorables. Les empreses han destacat la gran afluència de candidats, la qualitat dels perfils i lo important que és establir un contacte directe amb les persones interessades en les vacants.

VALLS FA HISTÒRIA AMB LA PRIMERA CALÇOTADA SIMULTÀNIA EN TRES PAÏSOS DIFERENTS

El preu mitjà dels habitatges llogats a través de l’OLH es va situar el 2024 en 306 euros al mes

La població de Valls ha gaudit d’un acte històric que ha reunit als amants dels calçots en tres països diferents. A banda de la població catalana, s’han sumat les poblacions de  Berlín i Ingolstadt (Alemanya) i  Wageningen (Països Baixos).

A més, el passat dissabte 22 de març, la ciutat danesa de  Copenhaguen també va celebrar la festa dels calçots.

Durant tot el migdia, els ciutadans de Valls no només han gaudit dels calçots sinó que també han pogut veure als comensals dels altres països gràcies a diferents videotrucades. La iniciativa d’ IGP Calçot de Valls i Prodeca amb la col laboració de l’Ajuntament de Valls i la participació de Casa Canals ha aconseguit que prop d’un miler de persones participin en la jornada.

VALLS

L’ESTIU ARRIBARÀ CARREGAT D’ACTIVITATS

ESPORTIVES A VALLS

L’Ajuntament tornarà a confiar en l’Esportiueig Infantil, el Miniesportiueig i els tradicionals cursos de natació

El Patronat Municipal d’Esports ( PME) de Valls obre, el proper dilluns dia 5 de maig, el període d’ inscripcions per a les diferents activitats per aquesta temporada d’estiu. L’Esportiueig Infantil, el Miniesportiueig i els tradicionals cursos de natació són les principals activitats programades, juntament amb la novena edició del Campus de Natació, en un calendari d’activitats que es centra especialment durant el mes de juliol. A més, també s’ofereix un abonament piscina d’estiu, entre el 14 de juny i el 31 d’agost, per facilitar l’accés a la piscina descoberta durant tota la campanya.

Com en les darreres edicions, de les propostes presentades per aquest estiu destaca l’Esportiueig, activitat poliesportiva que s’adreça a infants i joves de 7 a 11 anys en què s’inclouen jocs, activitats aquàtiques i la pràctica de diversos esports. Pels més petits, entre 4 i 6 anys, el PME ofereix el Miniesportiueig, programa poliesportiu amb jocs i activitats esportives. Tant l’Esportiueig com el Miniesportiueig s’organitzen setmanalment i en 5 torns, del 30 de juny a l’1 d’agost . Totes aquestes activitats es realitzen a les instal lacions esportives del Centre Esportiu Municipal El Fornàs, on també tindran el lloc dels cursets de natació d’estiu per a diferents nivells i edats.

TALLADA DURANT 3 MESOS LA CARRETERA TV-2034 PER OBRES

Les obres duraran uns tres mesos i la carretera quedarà tallada les 24 hores, obligant a fer servir itineraris alternatius

La Diputació de Tarragona ha informat que les obres de condicionament de la carretera TV-2034, que uneix les poblacions de Valls i Vilabella, obligaran a tallar la carretera durant tres mesos. Les obres permetran condicionar la via i ampliar el pont sobre el Torrent dels Caus, però

obligarà a mantenir-la tallada entre els punts quilomètrics 2000 i 2300. Així, segons la informació facilitada per la Diputació, la carretera romandrà tallada des del 22 d’abril fins al 25 de juliol, data en què es preveu que finalitzin els treballs. El tall serà permanent, les 24 hores del dia.

VALLS OBRE LA CONVOCATÒRIA PEL CONCURS DEL CARTELL OFICIAL DE LA FIRAGOST 2025

El termini de presentació dels treballs finalitzarà el dijous 15 de maig

La Firagost 2025 ja escalfa motors i la Cambra de Comerç de Valls ja ha obert la convocatòria del concurs per a la creació del cartell oficial. El certamen busca la imatge que representarà la 69a edició de la Fira-Exposició del Camp Català, que se celebrarà els dies 5 i 6 d’agost a Valls.

El concurs està obert a totes les persones majors de 16 anys, que poden presentar tantes obres inèdites com vulguin. Els cartells han de ser originals, creatius i no haver participat en altres concursos.

Els dissenys han de presentar-se en format DIN A2 sobre cartó ploma, amb la inscripció obligatòria “FIRAGOST 2025 –69ª Fira-Exposició del Camp Català” i les dates “Valls, 5 i 6 d’agost”, tot deixant una franja blanca de 3 cm a la part inferior per incloure-hi els logotips oficials. Es valorarà especialment que les paraules “Firagost”, “Valls” i les dates de celebració tinguin una presència destacada i fàcilment llegi-

ble. El termini de presentació finalitza el dijous 15 de maig a les 15 h i les obres s’han de lliurar a la seu de la Cambra de Comerç de Valls (c. Jacint Verdaguer, núm. 1, 2n pis).

Els cotxes centenaris prenen els carrers de Salou

Tot a punt per la III Cursa de Cotxes Antics GP

Trofeu Costa Daurada

Roser Pros Roca

Els amants dels cotxes antics i de les curiositats històriques tenen una cita imperdible a Salou, si volen gaudir d’una àmplia exhibició d’aquells primers cotxes, que fa un segle i mig, van començar a circular, convertint-se en els rebesavis dels models actuals.

UNA

CELEBRACIÓ DE LA HISTÒRIA DEL MOTOR

I L’ELEGÀNCIA CLÀSSICA

Efectivament, Salou es prepara per acollir, entre el 23 i el 25 de maig, la tercera edició del Ral· li de Centenaris FEVA , una autèntica joia del motor clàssic que enguany porta el nom de GP Trofeu Costa Daurada. Salou, juntament amb Reus, es convertirà en l’epicentre d’una trobada única de vehicles fabricats abans del 31 de desembre de 1925, un esdeveniment singular que traslladarà participants i espectadors a l’època primigènia de l’automoció. De fet, més que una cursa, és una exhibició de patrimoni sobre rodes, una celebració de l’enginy, la història i l’elegància mecànica del segle XX.

Salou, juntament amb Reus, es convertirà en l’epicentre d’una trobada única de vehicles fabricats abans del 31 de desembre de 1925

Organitzat pel Club Amigos de los Coches Veteranos amb el suport de la Federació Espanyola de Vehicles Antics (FEVA), la Diputació de Tarragona i els ajuntaments de Salou i Reus, aquest esdeveniment no té caràcter competitiu, sinó que es presenta com una ruta turística i de destresa, a velocitats sempre inferiors als 50 km/h.

Amb un màxim de 50 vehicles participants, dividits en tres categories segons l’any de fabrica-

ció (Pioners 1885–1905, Preguerra 1905–1915 i Veterans 1915–1925), la cursa busca ressaltar la bellesa i singularitat d’aquests cotxes que, literalment, han fet i són part de la història.

L’estètica de l’esdeveniment també tindrà un paper clau: es demana als participants vestir-se d’època, en homenatge a la ciutat de Reus i el seu patrimoni modernista. Aquesta coherència entre vehicle i vestimenta serà valorada en els premis d’elegància, que afegeixen un toc teatral, cultural i etnogràfic a aquestes jornades.

UNA AGENDA PLENA DE VIDA I MOTOR

El divendres 23 de maig, Salou donarà la benvinguda als participants. Els vehicles quedaran exposats al parc tancat de la plaça de les Comunitats Autònomes entre les 14h i les 21h, un espai on els curiosos podran admirar-los de prop.

L’activitat central tindrà lloc el dissabte 24, amb la recepció oficial de les autoritats locals i l’organització de l’esdeveniment. Immediatament els vehicles aniran de Salou a Reus fent una parada al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, des d’on es farà un pasacarrers fins a la plaça de la Llibertat i, posteriorment, fins a la plaça del Mercadal, on els participants seran rebuts per les autoritats municipals i es farà la fotografia de grup. Una visita cultural a la Casa Navàs, una de les joies més preuades del modernisme català, arrodonirà la jornada.

Els vehicles quedaran, el 23 de maig, exposats al parc tancat de la plaça de les Comunitats Autònomes entre les 14h i les 21h

Diumenge 25, el ral· li continuarà amb una ruta fins al Parc Samà, on tindrà lloc una visita al Museu de

l’Oli i el Vermut, amb tast inclòs de productes. Després d’una passejada pels jardins i llacs del parc, la jornada culminarà amb un dinar de cloenda, parlaments, l’entrega de trofeus i el comiat.

PASSIÓ PEL MOTOR I PREMIS

PER A TOTS ELS GUSTOS

Un dels aspectes més esperats de la trobada és el lliurament de premis, perquè les seves categories demostren la riquesa i diversitat de l’esdeveniment. S’atorgaran trofeus

al vehicle més antic (RACC), al més ben conservat (FEVA), a la moto més antiga, al participant més jove, a l’equip més elegant amb motocicleta (Ajuntament de Salou) o amb automòbil (Diputació de Tarragona), i fins i tot al grup amb més dones a bord o amb la millor harmonia entre vestuari i cotxe (Ajuntament de Reus).

També es reconeixeran la perseverança, la joventut i la creativitat dels equips, així com l’esperit de família amb el premi “Bandera

a Quadres” per a cotxes conduïts per pare i fill. El jurat, format per quatre persones, valorarà especialment la coherència entre el vehicle i la indumentària dels ocupants, reforçant l’ambient de viatge al passat que es vol aconseguir.

UNA FIRA QUE DESPERTA

EMOCIONS, INTERÈS I VOCACIÓ COL · LECCIONISTA

L’esperit d’aquesta convocatòria és una trobada de col leccionistes i amants del motor, però al mateix temps, també és un reclam turístic per a Salou i Reus. I això, perquè l’atractiu dels vehicles centenaris desperta un gran interès entre els visitants de totes les edats. El soroll dels motors antics, les formes dels automòbils, els interiors plens de detalls, la visió d’una tecnologia tan antiga com audaç són una veritable invitació a la nostàlgia. Qui no recorda l’imaginari del cinema mut, de la Belle Époque o de les primeres carreres automobilísti-

ques.

Al mateix temps, la trobada és un punt de trobada per a col leccionistes, restauradors i aficionats que dediquen temps, esforç i passió a preservar autèntiques obres d’art mecàniques. Perquè restaurar un vehicle antic significa conservar la memòria viva de l’enginyeria, el disseny i la societat d’altres temps. A més, cada cotxe explica una història relacionada amb marques que han desaparegut, de models pioners en innovacions, de trajectòries familiars que es transmeten de generació en generació.

bils, a partir de les restauracions i l’estat de conservació, poden arribar a adquirir un gran valor.

La trobada és un punt de trobada per a col· leccionistes, restauradors i aficionats que dediquen temps, esforç i passió a preservar autèntiques obres d’art mecàniques

En moltes ocasions, com és el cas d’aquest III Rally, aquests cotxes formen part d’associacions o clubs que promouen el col leccionisme i el respecte pel patrimoni històric, perquè alguns d’aquests automò-

Amb la participació de col leccionistes vinguts de diversos punts d’Europa, l’esdeveniment reforça el posicionament de la Costa Daurada, i més concretament de Salou, com a destinació cultural i patrimonial de primer ordre, capaç d’oferir experiències úniques més enllà del sol i la platja. Salou, en aquest cas, es consolida com un espai d’acollida per a activitats singulars i d’alta qualitat, que saben conjugar oci, història i cultura.

Amb tot, el III Ral li de Centenaris GP Trofeu Costa Daurada promet ser una cita inoblidable. Un cap de setmana per viure la passió pel motor clàssic, la cultura i la bellesa del territori. Una finestra oberta al passat que ens ajuda a entendre millor el present.

SALOU

PLACES

D’APARCAMENT REGULAT

Arribaran a un total de 4.749 places distribuïdes estratègicament pel municipi

L’Ajuntament de Salou continua apostant per una mobilitat eficient, ordenada i sostenible amb l’ampliació del servei de zona blava. Aquest estiu s’habilitaran 1.315 noves places d’estacionament regulat, que se sumaran a les 3.434 ja existents, arribant a un total de 4.749 places distribuïdes estratègicament pel municipi.

Per garantir el millor servei també es posaran en funcionament 177 parquímetres nous. El pagament es podrà fer amb targeta i mòbil. A més, estaran integrats amb l’app Aparcar, per facilitar la gestió de l’estacionament des del mòbil. També s’ha licitat el lloguer de 37 parquímetres addicionals per donar cobertura a la demanda durant la temporada alta.

Els nous espais d’aparcament regulat es distribuiran en una trentena de carrers, entre els quals hi ha: Serafí Pitarra, Pompeu Fabra, Viladomat, Priorat, Logronyo, Joanot Martorell, Bosc de la Montserrada, Camí del Racó, la Cella, les Dunes, Donzell Marí, Farola, Replanells, Torre Alta, l’Ermitanet, Faralló, Pla del Maset, plaça de les Palmeres, plaça del Racó, Punta del Cavall, Brussel les, Torrassa, Almogàvers, entre d’altres.

SALOU POSA EN MARXA L’OFICINA DE LA DADA PER CONSOLIDAR LA SEVA TRANSFORMACIÓ DIGITAL

La visió estratègica es concreta en la creació de l’Oficina de la Dada i el Comitè de Govern de les Dades

Dins la política d’anar consolidant la innovacio i la digitalització, Salou ha aprovat el seu primer Pla Director de Govern de les Dades; una eina estratègica que situa la informació com un recurs clau per a la gestió municipal i una administració més moderna, eficient i connectada amb la ciutadania. Aquesta acció s’emmarca dins el projecte dels Plans de Sostenibilitat Turística en Destí – convocatòria extraordinària 2021, amb finançament dels Fons Europeus Next Generation.

En un context on les dades i la informació

són fonamentals per entendre i anticipar-se a les necessitats socials, econòmiques i ambientals; Salou aposta per una gestió avançada capaç de generar valor, fomentar la transparència i millorar el disseny i la qualitat dels serveis. Aquesta visió estratègica es concreta amb la creació de dues estructures innovadores: l’Oficina de la Dada, que centralitzarà i coordinarà la gestió municipal de la informació, i el Comitè de Govern de les Dades, que establirà les línies mestres per garantir un ús responsable, coherent i alineat amb els interessos col lectius.

SALOU UTILITZARÀ UNA APP PER CONTROLAR ELS HABITATGES TURÍSTICS IL·LEGALS

Es facilitarà la informació a la Generalitat per tal que pugui actuar mitjançant inspeccions i, si escau, imposar sancions

L’alcalde de Salou, Pere Granados, i la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball, Mar Giné, van mantenir una reunió de treball a l’Ajuntament de Salou per intercanviar impressions sobre diversos temes d’interès per al municipi, entre els quals destaca l’impacte de la nova regulació dels habitatges d’ús turístic (HUT) i el control de les activitats il legals.

En aquest sentit, l’alcalde va remarcar que els HUT són un tipus d’allotjament important per a Salou, ja que l’usuari d’aquesta modalitat destina part de la seva despesa a consumir en establiments locals i, per les seves característiques i hàbits, contribueix a desestacionalitzar la temporada. No obstant, Granados es va mostrar clarament a favor de regular i controlar aquest tipus d’habitatges “per evitar la competència deslleial i les activitats il legals derivades

de la manca de la corresponent llicència”

Per aquest motiu, es va acordar amb la directora territorial donar accés a l’Ajuntament a una aplicació que permet detectar aquells HUT que es comercialitzen sense estar registrats ni disposar de l’habilitació oficial. D’aquesta manera, es facilitarà la informació a la Generalitat per tal que pugui actuar mitjançant inspeccions i, si escau, imposar sancions.

SALOU APOSTA PER TAXIS ESTACIONALS DURANT LA

TEMPORADA ALTA

Les noves llicències són temporals i responen a la demanda puntual que es genera durant l’època alta

L’Ajuntament ha iniciat la incorporació gradual de 45 noves llicències estacionals de taxi, convertint-se en el primer municipi de Catalunya a posar en marxa aquest nou model de gestió, emparat per la Llei del Taxi. L’objectiu d’aquesta iniciativa pionera, és adaptar el servei a la realitat d’una ciutat que viu grans pics d’afluència, especialment durant la Setmana Santa i els mesos d’estiu, que a Salou s’allarguen fins acomençaments de novembre.

Aquest reforç del servei permetrà garantir una mobilitat més fluida, àgil i eficient tant per als residents com per als milers de visitants que arriben a la capital turística de la Costa Daurada. De fet, aquesta Setmana Santa ja han començat a circular els primers cinc taxis amb llicència estacional. En breu, dos nous vehicles estaran en marxa, adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.

SALOU CONTINUA SENT UN DELS MUNICIPIS MÉS FELIÇOS D’ESPANYA

Aquesta distinció reafirma el posicionament de Salou com un municipi referent en benestar i qualitat de vida

Salou ha estat reconegut, un any més, com un dels municipis més feliços d’Espanya, segons un estudi independent dut a terme per la consultora internacional YouGov, per encàrrec d’Azucarera. Aquesta distinció reafirma el posicionament de la capital de la Costa Daurada com un municipi referent en benestar i qualitat de vida, mantenint-se entre els 8.000 municipis espanyols amb una elevada percepció de felicitat.

L’informe analitza les ciutats que generen una sensació més clara de benestar, tant entre els seus residents com en aquelles persones que les coneixen o hi han estat, ja sigui com a turistes o com a visitants ocasionals. L’enquesta, que ha recollit l’opinió d’unes 2.200 persones, s’ha realitzat a través d’un format mixt —amb una pregunta oberta i quatre de tancades— per identificar els factors que més contribueixen a la percepció de felicitat en relació amb diferents territoris, independentment del lloc de residència dels enquestats.

EL NOU INSTITUT-ESCOLA CAP SALOU PODRIA OBRIR PORTES EL 2026

El nou centre, que s’ubicarà en uns terrenys municipals cedits pel consistori, començarà a funcionar en mòduls prefabricats

La consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Esther Niubó, es va desplaçar recentment en una visita institucional a Salou, on es va reunir amb l’alcalde, Pere Granados, i la regidora d’Educació, Júlia Gómez , per abordar, entre altres aspectes, el projecte del nou Institut-Escola de Cap Salou. En el marc d’aquesta trobada, la consellera va refermar el compromís ferm del Departament d’Educació amb la posada en marxa d’aquest nou equipament educatiu, llargament reivindicat per la ciutadania, amb l’objectiu que pugui iniciar la

seva activitat el curs 2026-2027.

El nou centre, que s’ubicarà en uns terrenys municipals cedits pel consistori entre el Pla de Maset i el carrer Fonoll, començarà a funcionar en mòduls prefabricats. Des de l’Ajuntament de Salou, s’ha sol licitat que el centre arrenqui amb una línia d’I3 i una altra de 1r d’ESO, donada la necessitat d’atendre alumnes tant d’educació infantil com de secundària al territori. El centre creixerà progressivament fins a cobrir totes les etapes de l’ensenyament obligatori, de 3 a 16 anys.

PERE SEGURA, Alcalde de Vila-seca

“L’estació

intermodal no és una qüestió de campanars, sinó de quina idea de territori volem

articular”

Dialoguem amb l’alcalde de Vila-seca sobre la polèmica amb la ubicació de l’estació intermodal i el futur del projecte del Hard Rock

Adrià Miró Canturri

En l’anterior entrevista parlàvem de la paràlisi del govern autonòmic. Ara que ja estan en marxa, com el valores? Si ho valoro en clau Vila-seca, tinc una de calç i una d’arena. Per una part, el projecte del tramvia s’ha pogut tirar endavant i, d’altra banda, el Hard Rock és el paradigma d’una política de poca altura de mires. Han modificat les condicions d’un adjudicatari per complir una un

punt d’un pacte de govern que no és representatiu del territori. Moltes vegades parlem de consens, però aquí no n’hi ha i s’ha tirat endavant. Des del punt de vista del Govern, crec que encara és difícil fer una valoració. Hi ha un gran risc que totes les iniciatives no es duguin a terme per la manca de pressupostos. Per tant, estem a l’espera de com evoluciona el mandat.

Com comenta, el Govern ha modificat l’impost al joc. En

aquest context, pot revifar el projecte del Hard Rock? No hi confio. Els operadors ni tan sols han fet cap esment. Quan un operador no diu res vol dir que està estudiant les accions que emprendran. Independentment del que puguin estar plantejant els inversors, és evident que aquesta modificació afecta el pla de viabilitat. Li estàs modificant les condicions d’inici. En el millor dels casos implicaria un replanteig de la proposta. Només per tenir la proposta hem estat molts anys, així

“Si la intermodal està a 500 metres de Reus, a un quilòmetre de Vila-seca i a set dels primers barris de Tarragona és al mig del no-res?”

que et deixa en un àmbit de fragilitat jurídica total per part de la Generalitat.

que si l’han de redefinir tornarem a la casella d’inici i entraríem en una dinàmica de danys patrimonials.

La consellera Romero els demanava “corresponsabilitat fiscal”. Ha pogut parlar-ho amb ells? Soc el primer que considero que ha d’haver -hi corresponsabilitat fiscal. Hem de recordar, però, que és un projecte que el valida el PSC i l’antiga Convergència. Som nosaltres qui hem anat a buscar uns inversors que després participen en un concurs amb unes condicions concretes. No és una qüestió de corresponsabilitat fiscal, sinó del canvi de condicions. És evident

El PSC l’ha defensat en campanya, però s’ha imposat la visió dels Comuns. Com veu el fet que una força minoritària marqui el rumb en aquest sentit? Tenim un sistema que és una democràcia parlamentària. Les minories tenen la seva veu i tenen capacitat d’influir. Això em sembla molt interessant. La qüestió és quan pervertim això. És a dir, fer política a través dels eslògans i articular-la a través de tres o quatre ítems. És el que els ha passat als Comuns, que a més els surt gratuït posar-s’hi en contra. Aquí no tenen representació. Els Comuns o Esquerra tenen altres ambicions polítiques que podrien veure satisfetes i, en canvi, han fet d’això un element estrella. Uns perquè la majoria de vots venen de Barcelona i els és igual el que treguin a Tarragona, mentre que els altres perquè fan aquest tacticisme polític d’erosionar l’adversari. Com era la proposta estrella del PSC, fan aflorar la seva contradicció. No és una dinàmica on les minories influeixen. En lloc d’utilitzar la influència per polítiques útils, ho fan per tot el contrari.

Els Comuns també han pactat la taxa turística amb el PSC. Què pensa de les modificacions? Aquesta taxa ha estat poc dialogada i participada des del món local i els agents implicats. El turisme en un destí madur com el nostre ha de buscar mecanismes de compensació. Altres països ja fa molts anys que ho fan. No ens ha de fer por, però l’hem d’adaptar a la idiosincràsia dels destins turístics.

Una de les coses que canvia és que els diners recaptats no han d’anar exclusivament a reinver-

tir-ho en turisme. És un camí que hem de recórrer? La taxa ha de poder finançar moltes intervencions o serveis. L’Ajuntament de Vila-seca no necessita aquest nombre de socorristes o de policies si no és perquè té turistes. El mateix passa amb certes infraestructures. La Generalitat ha posat sobre la taula que la taxa financi les qüestions d’habitatge. Crec que no és adequat, però tampoc hi estic del tot en contra. Estic realment en contra amb el redactat, que diu que una part de la recaptació de la taxa va destinada a les polítiques d’habitatge de la Generalitat a tota Catalunya. Ha de repercutir allí on s’ha recaptat. No pot ser per fer polítiques d’habitatge a altres indrets, els recursos els necessitem nosaltres.

La consellera Romero demanava “consens” amb relació a l’estació intermodal. Els ponts estan trencats? Els ponts no estan mai trencats. La relació amb l’alcalde de Tarragona és molt bona, independentment que puguem discrepar de determinades qüestions. Hi ha disparitat d’opinions, però tampoc crec que estiguin massa allunyades. Com a Ajuntament, no estem en desacord que Tarragona pugui redefinir les línies ferroviàries del futur, sinó que no es vegi amb una mirada compatible amb l’estació intermodal. Aquest matís és fonamental. L’estació intermodal és un fet i 2026-2027 s’haurien d’iniciar les obres. Això ens permetria tenir un transport ràpid cap a Barcelona i millorar la interoperabilitat. La proposta de Tarragona és a mitjà-llarg termini. Estem parlant d’inversions de milers de milions d’euros en què falten els estudis.

Els tècnics de l’Ajuntament de Tarragona diuen que serien gairebé incompatibles. Això és una opinió d’uns tècnics, que alhora veuen viable una inversió de com a mínim 2.000 milions d’euros sense uns estudis inicials. No podem se -

grestar la població dient que una cosa està condicionada amb l’altra. Potser d’aquí a 20 anys tenen raó els tècnics, es fa la intermodal de Tarragona i s’acaba tancant la del nus. O resulta que acaben havent-hi les dues estacions perquè en 20 anys la població és de 700 mil habitants, com Barcelona. Allà tenen l’estació de França, la de Sants, la Sagrera i la de Gràcia.

L’alcalde de Tarragona diu que estarien en “mig del no-res”. Com rep aquestes declaracions? Estic segur que l’alcalde de Tarragona, que és una persona intel ligent, sap que aquestes declaracions no s’adeqüen a la realitat i són desafortunades. Si la intermodal està a 500 metres de Reus, a un quilòmetre de Vila-seca i a set dels primers barris de Tarragona és al mig del no-res?

No es cometria el mateix “error” que amb l’estació de la Secuita? Nego que sigui un error. L’error és nostre. Que l’estació no tingui una bona freqüència i xarxa de transport públic és problema del territori. Que Tarragona tingui una estació és gràcies a una feinada dels polítics en el seu moment. L’alta velocitat passava de Barcelona a Lleida paral lel a l’A-2, que és el traçat més eficient. Gràcies a la pressió, fa una panxa que se’n va molt més enllà de l’A-2 i ens permet tenir una estació d’alta velocitat al Camp

de Tarragona. Hem de valorar les victòries. Ara resulta que aconseguim una estació intermodal que té interconnectivitat amb Rodalies litoral, una línia d’alta velocitat i amb un futur tramvia i això li diem que és el centre del no-res? És com si diguéssim que l’aeroport del Prat és al centre del no-res perquè està al Prat. Hi ha infraestructures que estan on poden estar.

Hi ha qui diu que, quan no hi ha consens al territori, al Ministeri li costa invertir. Està en perill la intermodal? Per mi no. L’estació no és fruit d’una pressió de Reus o Vila-seca, sinó de la valoració de la millor posició. Són els tècnics qui defensen la posició i d’aquí surt el consens. Vull pensar que l’estació acabarà fent-se, tot i que aquestes qüestions no ajuden i alenteixen. Si hi ha consens molt millor, però també és veritat que moltes coses es fan sense consens. En el seu dia, el túnel de Barcelona que passava per la Sagrada Família no tenia consens. Era la decisió més solvent.

Ha parlat amb Madrid? No hi he parlat. El Ministeri amb això és molt prudent. Quan toqui, diran la seva.

Àrea Metropolitana:

“Les coses no s’estan fent amb la transparència que s’hauria d’haver donat. No es pot construir res a través de la desconfiança”

Hauran de reunir-se Pere Segura i Rubén Viñuales? No és una qüestió de campanars, sinó de quina idea de territori volem articular. Hi ha l’estació projectada a Vila-seca, però també ens ubiquen un fotimer de ramals ferroviaris com el nus que no tenim ganes de tenir. A vegades, certs problemes generen certes oportunitats. Tinc fòrums on parlar amb l’alcalde de Tarragona.

Han marxat de les reunions del grup impulsor de l’àrea metropolitana. El pas ve empès únicament per aquesta manca de consens? Ve per un defecte de formes. Les coses no s’estan fent amb la transparència que s’hauria d’haver donat. No es pot construir res a través de la desconfiança.

Falta comunicació? No. El que falta és transparència, ser clars i generar consensos.

La platja de la Pineda és la més contaminada de Catalunya per microplàstics. Vostè va anar a Europa per parlar sobre el tema. Què s’ha de fer? M’hi he implicat molt, però també vull treure-li un punt de dramatisme. Fa la sensació que estem en unes platges que posen en perill la ciutadania i és tot el contrari. Els pèl lets són un element que no hauria d’estar al medi i s’hauria de legislar, però tenim unes platges amb qualitats d’aigua excel lents i hem de traslladar tranquil litat.

Entrem a la segona meitat del mandat amb moltes obres en marxa. Què ens espera aquests dos anys? La traca final. Els mandats tenen dues fases. La primera d’elaboració i documentació de projectes i una segona d’execució. Què és tangible? Les obres de la Pineda, el centre experiencial, l’estadi municipal, la rambla, l’avinguda Montserrat i totes les polítiques d’àmbit social. Ens esperen dos anys on tot agafarà forma.

VILA-SECA

EN MARXA LES OBRES A L’ESTADI MUNICIPAL

Les obres, compreses al Projecte Executiu de remodelació de la zona esportiva de l’Estadi Municipal, van ser adjudicades a finals de l’any 2024

Recentment s’han iniciat les obres a l’Estadi Municipal de Vila-seca, corresponents a les fases 1 i 2 de la seva remodelació. Les obres, compreses al Projecte Executiu de remodelació de la zona esportiva de l’Estadi Municipal, van ser adjudicades a finals de l’any 2024 per un import de 5.000.163,90 euros (IVA inclòs), el qual engloba la construcció de l’edifici de les grades, el camp de futbol 1 i part de l’edifici dotacional.

De fet, fa tot just uns dies que el Ple Municipal va aprovar una modificació de crèdit del pressupost per 1 milió d’euros per a les fases posteriors, que inclouran la construcció de la pista d’atletisme, 2 camps de futbol i tot l’edifici dotacional. En conjunt, es tracta d’unes obres, iniciades ara fa 2 anys, que tindran un cost final d’uns 17 milions d’euros i que s’estan executant en diverses anualitats.

VILA-SECA APROVA LES SUBVENCIONS PER A LA INSTAL·LACIÓ DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES

Es tracta d’unes subvencions destinades a habitatges particulars (persones físiques) o comunitats de propietaris

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat la convocatòria pública de  subvencions per a la instal· lació de plaques fotovoltaiques a Vila-seca. Concretament, es tracta d’unes subvencions destinades a habitatges particulars (persones físiques) o comunitats de propietaris, a les quals l’Ajuntament destina 30.000 euros del seu pressupost.

Aquestes subvencions, les quals es poden sol licitar fins al 31 d’octubre de 2025, són de  500 euros per als particulars i 2.000 per a les comunitats de propietaris. Tots els interessats poden tramitar la sol licitud a través de la Seu electrònica de l’Ajuntament o presencialment a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) situada al carrer de la Font 1. La concessió d’aquestes subvencions té com a objectiu facilitar la instal lació d’energia verda als ciutadans, impulsant el desenvolupament de les energies renovables i millorant la qualitat de vida dels ocupants dels habitatges.

LA PLATJA DE LA PINEDA DE VILA-SECA REGISTRA EL MAJOR NOMBRE DE CONCENTRACIÓ DE MICROPLÀSTICS DE

CATALUNYA

Un equip investigador de la URV i de la UB ha detectat la presència de pèl· lets de plàstic i fibres tèxtils

La platja de la Pineda de Vila-seca concentra, i amb diferència, el nombre més gran de microplàstics de Catalunya. Aquest punt negre de la costa catalana ja era un vell conegut entre el grup de recerca Tecnatox de la Universitat Rovira i Virgili (URV ), que fa anys que estudia la presència de microplàstics al medi i els efectes que té sobre la salut. Ara, però, han analitzat els 580 quilòmetres de la costa catalana des del cap de Creus fins a Vinaròs i les dades són clares: aquesta platja acumula fins a 2.000 microplàstics per cada quilogram de sorra, una xifra que gairebé duplica la de la segona de la llista, una platja de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre, amb més de 1.100.

“El que sí que ens ha sorprès ha estat veure que les platges de Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya, concentren menys quantitats de microplàstics que altres punts situats més al sud entre Castelldefels i Vilanova i la Geltrú o a bona part de la costa de Tarragona”, apunta Joaquim Rovira, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, que ha participat en la recerca. L’estudi, el primer tan exhaustiu que es fa a la costa de Catalunya, ha analitzat una cinquantena de platges del litoral català, un mostreig que ha permès obtenir una radiografia molt acurada de l’estat de contaminació de microplàstics a la costa i identificar-ne les àrees més afectades.

VILA-SECA

LA CONSELLERA

ROMERO DEMANA

“CORRESPONSABILITAT

FISCAL” ALS INVERSORS DE HARD ROCK

La socialista espera que es mantingui el projecte, però avisa que la decisió és a les mans dels inversors

La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, ha aprofitat el seu pas per la Cambra de Comerç de Tarragona per parlar de l’estat del Hard Rock. La socialista ho ha fet en resposta a l’alcalde de Salou, Pere Granados, que estava present a la xerrada que ha organitzat l’entitat.

Romero recalca que ara mateix es troben a l’espera del que diguin els inversors, després que el Parlament aprovés tramitar l ‘augment de l’impost al joc. D’aquesta manera, passaria del 10% al 55%, la xifra que tenia abans que el Govern d’Artur Mas la rebaixés. La consellera ha fet referència a les seves aliances amb Comuns i Esquerra per justificar aquest increment, tot i que creu que la proposta va en la línia de la resta de tributs. Qui més té més paga. Per això, ha demanat als inversors “corresponsabilitat fiscal” i mantenir l’aposta pel projecte.

En aquest sentit, espera que no sigui un fre al Hard Rock i no es tirin enrere. “Ens agradaria que les inversions es mantinguin, però estem en mans de la seva decisió”, avisa. Segons la consellera, el Hard Rock ajudaria a desestacionalitzar el turisme com ja ho fa el Port Aventura i “complementaria” el parc temàtic.

LA CANTADA DE SANT JORDI DE VILA-SECA ACULL MÉS DE 400 ALUMNES I

PROFESSORS

Els alumnes han estat acompanyats d’una orquestra de 40 músics del Conservatori de Música

Aquest 23 d’abril s’ha celebrat la tradicional Cantada de Sant Jordi al Celler de Vila-seca. Un acte que, com cada any aplega multitud d’escolars de Vila-seca, concretament enguany hi han participat un total de 400 alumnes de 4t curs de les escoles de primària del municipi. Aquests alumnes, a més, han estat acompanyats d’una orquestra de 40 músics

del Conservatori de Música i diversos mestres i professors i professores.

L’acte ha comptat amb la presència de la 1a tinenta d’alcalde i regidora de Cultura, Manuela Moya, i els regidors Josep Toquero, Lucía Teruel, Esmeralda Núñez, David Rodríguez, Miguel Ángel Almansa i Sílvia Herrera.

EL PORT DE TARRAGONA ENGEGA LA REPOSICIÓ DE LA SORRA DE LA PLATJA DE LA PINEDA

Es controla amb sonars i submarinistes que el dragatge no malmeti la flora de la zona

El Port Tarragona reposa sorra de la platja de la Pineda, a Vila-seca (Tarragonès). S’han posat 100.000 metres cúbics extrets d’un banc del sud de l’espigó del Racó. El dragatge es fa a una zona pròxima a la ZEPA Illes Columbretes – Delta de l’Ebre, protegida per la Xarxa Natura 2000. Per això es faran controls amb sonars i submarinistes de la flora marina, sobretot de la Cymodocea nodosa, una alga fanerògama marina inclosa en el llistat d’espècies silvestres de protecció especial. També es faran controls diaris i

formació específica al personal de l’obra per detectar rastres de tortuga babaua.

L’aportació de sorra a la platja de la Pineda és una mesura ambiental compensatòria per la prolongació del dic de Llevant. Juntament amb l’acció dels espigons de contenció que hi ha a cada banda de la platja, el dels Prats i el del Racó, es retorna l’equilibri a la platja de la Pineda mentre el Port preveu aconseguir l’estabilització definitiva de la platja amb el futur contradic de Ponent.

¡Un verano lleno de naturaleza, caballos y diversión!

Del 30 de junio al 5 de septiembre.

De 4 a 16 años

Horarios flexibles:

• De 9h a 14h (incluye desayuno)

• De 9h a 18h (incluye desayuno y comida)

• Servicio de acogida disponible

¡ACTIVIDADES QUE TE ENCANTARÁN!

• Clases de equitación x niveles y edades

• Ginkanas ecuestres y juegos en equipo

• Rutas a caballo por el entorno natural

• Cuidado de ponis y caballos

• Talleres creativos y manualidades

• Diversión en la piscina para refrescarnos

• ¡Y mucho más!

limitadas!