LA CIUTAT 49

Aquest exemplar és propietat d'aquest establiment

REVISTA

#49 juliol-agost 2024

î 630 979 590 / 977 045 816 e @revistalaciutat G revistalaciutat

TARRAGONA | REUS | VALLS | SALOU | VILA-SECA

1er any de mandat dels ajuntaments del Camp

PARLEN ELS ALCALDES

#49 juliol-agost 2024

2

Ref. 7947

-

2

Precio: 165.000€

Ref. 7497

4

2

Precio: 219.000€

Ref. 8017

-

1

Precio: 165.000€

OFICINA RAMBLA PRESIDENT COMPANYS

PISO EN RAMÓN Y CAJAL

LOCAL EN JAUME I

Oficina de 170 m2 con 4 estancias y

Piso de 4 dormitorios y 2 baños. Salón con

Local a pie de calle, con despacho y

2 baños. A/a con bomba f/c. Ventanas

terraza. Salón y cocina independientes.

aseo. Céntrico y bien comunicado.

aluminio. Suelo gres. Muy bien

Luminoso. Ascensor. Próximo a bus,

comunicado.

centro comercial, etc.

Ref. 7973

-

1

Precio: -

Ref. 8035

2

1

Precio: 345.000€

Ref. 8004

3

2

Precio: 350.000€

LOCALES EN C/ REIAL

PISO EN BARCELONA

ESCALÓ (Lleida)

2 locales uno junto al otro, uno de ellos

Piso de 2 habitaciones y 1 baño. A/a

Chalet de dos plantas y 180 m2. 3 habi-

reformado. 125 m2 construidos. 1 aseo.

con bomba f/c. Reformado. Ascensor.

taciones y 2 baños. Salón con chimenea,

Bien comunicados. Venta y alquiler.

Luminoso. Próximo a bus, metro, zona

cocina independiente y cochera.

Precios a consultar.

comercial, universidad.

Ref. 7970

1

1

Precio: 200.000€

Ref. 6502

3

2

Precio: 150.500€

Ref. 8008

-

-

Precio: 20.000€

AVINGUDA D’ANDORRA

ASSAMBLEA DE CATALUNYA

PLAZA PARKING TARRAGONA

Bajo (antiguo local) reformado para

Piso próximo a la URV. Dispone de 3

Plaza de parquing tamaño standard.

vivienda. 1 habitación y 1 baño con

habitaciones, baño completo y aseo.

Muy bien comunicado.

bañera y plato de ducha. Calefacción

Cocina amplia con galería. Balcón.

eléctrica y a/a con bomba f/c. Céntrico y

Ascensor.

próximo a bus, gym…

3

#49 juliol-agost 2024

TARRAGONA LES COMPETICIONS ESPORTIVES DEIXEN 1,5 MILIONS D’EUROS A TARRAGONA EN UN CAP DE SETMANA Del 26 al 30 de juny, Tarragona va acollir 4.418 persones amb despeses en allotjaments, oci, àpats i transports que han beneficiat el territori Les nombroses competicions esportives que va acollir Tarragona entre el passat dimecres 26 i diumenge 30 de juny han generat un impacte econòmic directe d’1.553.900 euros a la ciutat de Tarragona i al territori. A aquesta xifra se suma l’impacte induït de la marca de Tarragona que s’ha projectat arreu (impacte mediàtic, fora de línia i de xarxes socials) després d’albergar la Copa del Món de Gimnàstica Estètica de Grup, el Circuit 3×3 Pro, el Campionat de Catalunya Vichy Catalan Vòlei Tour i el Campionat de Catalunya de Natació Infantil.

LA DEPURADORA DE TARRAGONA AVANÇA CAP A L’ECONOMIA CIRCULAR La planta compta amb una nova instal·lació de cogeneració que produeix energia renovable a partir dels fangs extrets a l’aigua residual L’Estació de depuració d’aigües residuals (EDAR) de Tarragona ubicada al Port compta amb una nova instal·lació de cogeneració que produeix energia elèctrica i tèrmica d’origen renovable que es destina al consum de la pròpia planta. L’energia s’obté a partir de la digestió dels fangs extrets en el tractament de l’aigua.

El projecte està clarament alineat amb els criteris de la sostenibilitat i l’economia circular d’Ematsa, ja que impulsa la

valorització energètica d’un residu que es genera a la mateixa planta. La nova instal·lació forma part de la transformació de l’estació de depuració cap a una ecofactoria, un canvi orientat a aconseguir un total reaprofitament dels recursos. Així, la planta de tractament d’aigua residual produeix energia renovable per a l’autosuficiència energètica i converteix els residus en productes amb una segona vida útils per a l’agricultura, la indústria o la construcció.

COMENCEN LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL TEATRE METROPOL DE TARRAGONA Ara s’engega una primera fase de recuperació dels colors originals i intervenció de la coberta “Es tracta d’una primera xifra d’impacte econòmic espectacular”, ha manifestat el conseller d’Esports i Turisme Esportiu de l’Ajuntament de Tarragona, Berni Álvarez, qui ha subratllat que “el que va passar la setmana passada ha tornat a evidenciar que Tarragona és una autèntica capital esportiva i que la ciutat i les seves instal·lacions esportives són un reclam per competicions de qualsevol tipologia i nivell”. El conseller ha agraït la confiança a totes les entitats, clubs i federacions “que fan possible que Tarragona bulli d’activitat esportiva” i “la gran feina de tots el personal de Tarragona Esports”.

#49 juliol-agost 2024

Es dona el tret de sortida el projecte d’obres de rehabilitació del Teatre Metropol que, en aquesta nova fase, està previst que finalitzin al desembre i que consisteix a recuperar els colors originals i restaurar els elements de Josep Maria Jujol que hi ha a l’interior del teatre. Així mateix, també es treballarà a les cobertes del passadís de Rambla Nova a l’accés de platea, per tal d’evitar filtracions d’aigua del terrat, tot l’espai interior amb les màximes condicions de seguretat.

La segona fase començarà a inicis del 2025 i s’intervindrà al pati, amb l’arranjament de tota la fusteria i la inclinació que produeix problemes d’humitats i la rehabilitació de

4

les columnes. Segons la consellera de Cultura, Sandra Ramos, el projecte era del tot necessari “tot i que farà que tinguem el teatre aquest temps tancat, però calia un projecte com aquest per a la seva futura reobertura”. Així mateix ha explicat que es retornarà als colors originals de Jujol, que la gent no s’espera per a res i no coneix “ja que son anteriors a la inter venció de reforma de 1995”.

5

#49 juliol-agost 2024

ELS GOSSOS

es banyen a la Costa Daurada La majoria de municipis costaners del Camp de Tarragona disposen d’algun espai habilitat per a mascotes a les seves platges, mentre que Terres de l’Ebre va en la mateixa línia i el Baix Penedès no en té cap Adrià Miró Canturri Els animals de companyia estan més de moda que mai. La situació socioeconòmica de moltes famílies les està abocant a deixar per a més endavant la costosa feina de tenir fills i optar per opcions més assequibles. Una d’elles són les mascotes. Des de 2008, la provín-

#49 juliol-agost 2024

cia de Tarragona ha registrat descensos continus en la natalitat, passant de la xifra rècord de 9.958 naixements d’aquell any als 5.862 del 2023.

En canvi, si observem el nombre d’inscripcions d’animals de companyia a la demarcació, s’enfila als 14.411 nous registres. Més del doble si els comparem amb els

6

nounats. A més, en aquest cas la tendència és justament contrària.

Ja que suposa un 7% més de registres que el 2022, mentre que els naixements cauen un 2,4%.

Aquesta situació, en què els animals cada vegada tenen un major pes en les famílies tarragonines, ha fet proliferar les platges per a gossos. Bona part de la Costa Dau-

govern va decidir no fer els tràmits necessaris per la manca de sorra al Miracle i, amb el canvi de color a l’Ajuntament de Tarragona, ja no hi van ser a temps. Tot i això, es va optar per una solució d’emergència, creant un espai habilitat per a gossos. Aquest no permetia dur els gossos sense lligar, però facilitava una zona on poder accedir amb animals de companyia.

Enguany, l’Ajuntament ha realitzat tots els tràmits necessaris i des d’aquest mes de juliol es troba en funcionament al Miracle. Concretament, el que anomenen Canespai s’ubica a l’espai més pròxim a les roques i té una llargada de 97 metres. Compta amb uns separadors que delimiten la zona i una rampa per poder accedir-hi.

A banda d’aquest Canespai, Tarragona en sumarà un segon, que entrarà en funcionament a mitjan d’estiu. Un cop enllestida la seva

————————— El nombre de naixements el 2023 va ser de 5.862.

En canvi, si observem el nombre d’inscripcions d’animals de companyia a la demarcació, s’enfila als 14.411 nous registres —————————

adequació, anirà entre les roques que separen la Savinosa de la Llarga fins al túnel que dona accés a Cala Romana. Un espai que té una llargada d’uns 108 metres.

Totes dues platges estaran disponibles fins al 15 d’octubre, quan acaba la temporada estiuenca de platges i els animals de companyia poden tornar a trepitjar tots els espais de la costa tarragonina sense problema.

RODA DE BERÀ, PIONERA Amb tot, la capital no és l’únic espai del territori que habilita una platja per a animals domèstics. De fet, la pionera a la comarca va ser Roda de Berà, que el 2019 va obrir la primera a tot el Tarragonès. Es

rada està esquitxada per aquestes zones i, després de problemes legals durant l’estiu de 2023, la capital de la província recupera la platja de gossos i dobla l’aposta.

MÉS PLATGES QUE MAI Els socialistes tarragonins ja van anunciar en campanya que estudiarien ampliar l’espai per a gossos a la costa del seu municipi i sembla que aquest estiu es materialitzarà la proposta.

L’any passat es van quedar sense la platja per a gossos al Miracle per falta de permisos. L’anterior

7

#49 juliol-agost 2024

tracta de la Cala Torrota, entre la platja dels Capellans i el Roc de Sant Gaietà.

Torredembarra s’ha afegit aquest any a l’onada de les platges per a gossos. Per aquesta temporada estiuenca, gaudeixen d’un espai de 2.000 m2 a la platja del Barri Marítim, davant de Cal Bofill. Per un altre costat, Salou té un espai habilitat a la platja de Ponent. És un espai ubicat al carrer Barenys que té 46 metres d’ample i una superfície de 1.785 m2. Tot i això, les mascotes hauran d’anar lligades en tot moment.

al tram entre la plaça Consolat de Mar i el Fortí.

EL BAIX CAMP REPETEIX Com ja és habitual, les platges del Baix Camp tindran zones per a animals de companyia. Cambrils repetirà la platja de la Riera d’Alforja, que es va obrir per primer cop el 2016. Es tracta d’un tram de platja i costa situat al costat de la desembocadura, a l’altura del pont de la riera, entre el passeig de les Palmeres i un petit oasi de vegetació i la platja d’Horta de Santa Maria.

L’altra localitat del Baix Camp que també està a la llista és Montroig del Camp, a la platja de la Punta del Riu. És l’última platja del

Altres municipis de la comarca també han implementat mesures en aquesta línia. Per exemple, la platja d’Altafulla compta amb uns horaris habilitats per passejar el gos. De 7.00 a 8.30 hores i de 22.00 a 23.30 hores poden accedir

#49 juliol-agost 2024

8

————————— Totes dues platges estaran disponibles fins al 15 d’octubre, quan acaba la temporada estiuenca de platges i els animals de companyia poden tornar a trepitjar tots els espais de la costa tarragonina sense problema ————————— municipi i fa de límit natural amb Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

Té uns 223 metres de longitud.

D’altra banda, Terres de l’Ebre també té una extensa llista de platges habilitades per a mascotes. Les platges del Bon Caponet i del Cementiri d’Ametlla de Mar (Ribera d’Ebre), la platja de Riumar de Deltebre (Montsià) i la platja de la Platjola a Alcanar (Montsià). En canvi, el Baix Penedès no en té cap.

¿PENSANDO EN VENDER TU PROPIEDAD? ¡Permítenos ofrecerte nuestra ayuda y experiencia para obtener los mejores resultados!

En Immobiliària Hàbitat, entendemos que anunciar tu propiedad por tu cuenta o con la gestión inadecuada puede ser desafiante y consumir mucho tiempo.

Pero no te preocupes, estamos aquí para facilitarte el proceso y maximizar tus oportunidades de venta.

615 561 606 l 977 216 340 Av. Ramón y Cajal 29, 43001, Tarragona

www.immobiliariahabitat.com 9

#49 juliol-agost 2024

RUBÉN VIÑUALES, alcalde de Tarragona

“Tarragona està de moda, aviat parlarem de projectes tangibles a la Tabacalera”

#49 juliol-agost 2024

10

Rubén Viñuales ha superat el seu primer any de mandat on ha pogut tirar endavant les votacions més imporants, tot i no tenir majoria al Ple. El POUM, la Tabacalera, l’àrea metropolitana, el contracte de la brossa o una futura ampliació del govern són alguns dels elements que han marcat aquest primer tram de mandat. En parlem en aquesta entrevista amb l’alcalde de Tarragona.

Adrià miró canturri La setmana passada va presentar un pla pel carrer Orosi i venim d’un Sant Joan amb xifres alarmants a tota Catalunya. Tenim un problema amb la seguretat? Hi ha un problema generalitzat de certs comportaments incívics que generen malestar a la ciutadania. D’altra banda, tenim persones que cometen uns fets delictius que generen alarma social perquè són amb armes blanques. De fet, hi ha una operació especial dels Mossos per treure les armes blanques del carrer. Un cop els podem detenir, el jutjat opta per mesures cautelars com la presó provisional. A Tarragona tenim per fi dos casos en presó provisional, un fet que dona pau a la ciutat. Tot i això, les nostres xifres són molt baixes. El que tenim són molts focus on estem actuant.

Què falla en aquests focus?

Policies, altres maneres de tractar-ho pel vessant social o judicial… Totes han d’actuar de manera conjunta. La seguretat no és només policia. Ha d’haver-hi polítiques de seguretat amb policia. Per això, hem optat per la policia de proximitat, que és la manera més raonable de donar percepció de seguretat i té un efecte dissuasiu. També ha d’haver-hi una actuació sociocomunitària, amb inserció sociolaboral o la lluita contra la drogodependència. Finalment, necessitem mesures urbanístiques i de regeneració dels entorns. És curiós perquè al

carrer Orosi hem pogut renovar tot aquest carrer, però hi ha certs elements comuns amb altres zones de la ciutat problemàtiques, com Pere Martell. Les estacions de trens i autobusos, els bars que generen molèsties o els supermercats de 24 hores.

Que els volen tancar. Encara que a partir de les 10 de la nit no es pot vendre alcohol, hem detectat que s’hi ha venut. Els hem sancionat i fins i tot han pagat les multes de 3.000 o 8.000 euros.

Per això, estem estudiant la possibilitat legal de prohibir aquests establiments.

————————— Parlar de la capitalitat de l’àrea metropolitana és voler fer petita Tarragona ————————— Han plantejat una aplicació mòbil de seguretat, però només impulsada per alguns membres del grup impulsor de l’àrea metropolitana. És bo que a la primera iniciativa metropolitana que tiren endavant ja faltin alguns municipis? Cada dia rebem sol·licituds de nous municipis que s’hi volen adherir. Estic convençut que s’acabaran adherint perquè és un model que funciona. És una aplicació que utilitza la tecnologia en favor de la seguretat i de manera personalitzada. Quan truques a la policia, la major part del temps que perds és en identificar-te i en donar la teva ubicació. Amb l’aplicació ja no caldrà. A més, pots autoritzar que, en una situació de perill, es pu-

11

gui connectar la càmera i el micro a la central de la urbana per gravar en temps real. Seria una prova vàlida en un judici. També es podrà geolocalitzar persones grans amb alguna demència senil o connectar les càmeres d’un negoci amb la urbana quan es toca el botó del pànic.

Ho estem liderant Reus i Tarragona, que de per si és tota una fita.

Cap on ha de caminar l’àrea metropolitana? Vam fer els grups tècnics i ara hem de fer els grups de treball amb grans àrees com l’energia, l’urbanisme o el transport. Tot això ens ha de portar a tenir una proposta sobre el punt de partida.

La mobilitat genera molt de consens i tenim una fita el 2028, la concessió de transport de la Generalitat. D’altra banda, està el tema de l’energia. Fer una empresa energètica metropolitana té tot el sentit.

Ha d’haver-hi alguna mena de governança? Segurament.

Liderada per qui? Tots. Hi ha moltes maneres de liderar.

L’exemple més proper que tenim de mancomunitat és Sirusa. Allí tots governem. Jo soc el president de la mancomunitat i l’alcaldessa de Reus és la presidenta de Sirusa.

Quan es parla de capitalitat és absurd. La capital de la província és i serà sempre Tarragona. Parlar de la capitalitat de l’àrea metropolitana és voler fer petita Tarragona.

En mobilitat, el tramvia és un dels principals projectes, on cada Ajuntament està tancant les característiques en el pas

#49 juliol-agost 2024

pels seus municipis. Les catenàries és un dels punts conflictius, quines qüestions negocien a Tarragona? Amb la Generalitat vam parlar del traçat en la penetració urbana i el tenim acceptat.

Quan estigui tot fet, vostè podrà pujar al tramvia i podrà anar a l’aeroport, Reus o Cambrils passant per Vila-seca i Salou. Té penetració urbana, arribant fins a Sant Pere i Sant Pau. Pel que fa a les catenàries, al pressupost no aprovat de la Generalitat havíem pactat que hi hagués diners per trams sense catenàries en zones denses. Ahir vaig anar a Barcelona i hi havia catenàries. A Saragossa també en tenen. És un fil. En qualsevol cas, vam acordar que en trams com el carrer del Mar no n’hi hagi. Tot és parlar-ho, trobarem solucions amb els ajuntaments que posen alguna pega.

Es corre el risc de quedar-se únicament amb el triangle Vila-seca-Tarragona-Reus si no s’arriben a acords? Les peticions de l’alcalde de Salou són esmenables. El tramvia és l’espina dorsal de l’àrea metropolitana.

El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és una de les qüestions en marxa. Hi ha possibilitats d’un pacte que vagi més enllà dels 14 consellers? És la idea. Volem treure un POUM perquè és necessari tenir un planejament urbanístic. Per exemple, ara no podem ni canviar qualificacions d’edificis o obrir una discoteca. Es tracta de pensar la ciutat del futur. A més, tenir el POUM aprovat no implica un canvi automàtic. Si l’aprovéssim avui, el primer totxo no es posaria fins d’aquí a sis anys.

Hem de planificar la ciutat de manera sostenible socialment, econòmicament i mediambientalment. A més, per primera vegada el POUM condiciona les infraestructures a la ciutat i no a la inversa, Tarragona estarà cohesionada de veritat i s’arribarà als 180-200 mil habitants. La

#49 juliol-agost 2024

idea és presentar el primer trimestre de 2025 l’aprovació inicial.

Com abordaran els temes que divideixen més com Mas d’en Sorder? Vam presentar els grans eixos als grups de l’oposició i hi ha moltes coincidències. Fins i tot a Terres Cavades, on es veu que el creixement és sostenible. Potser Mas d’en Sorder és el que genera més problemàtiques. Hi ha un carrer on està construït a una vorera (el Catllar) i el que es planteja és construir a l’altra vorera. No es construeix al mig del bosc. De fet, una de les càrregues que s’imposa és que han de recuperar el Mas d’en Sorder.

Parlen d’una estació a Horta Gran. A ulls del Ministeri, el territori ja té una estació d’alta velocitat i també tindrà la intermodal Vila-seca-Aeroport. És viable demanar una altra infraestructura?

Si una cosa he après amb les infraestructures és que, quan vas a Madrid, o portes les idees clares o se’t mengen. Té sentit perquè no tenim estació d’alta velocitat, sinó que en tenim una a prop. La intermodal

————————— Les peticions de l’alcalde de Salou són esmenables. El tramvia és l’espina dorsal de l’àrea metropolitana —————————

12

tampoc estarà a Tarragona. El tren s’ha d’apropar a les persones, no les persones al tren. Serà una estació que ens connecti amb l’alta velocitat i, quan tinguem les mercaderies per interior, guanyarem freqüències de Tarragona a Barcelona.

Ho ha comentat amb els seus companys de Madrid? Parlem molt sovint amb el Ministeri. Els enginyers dibuixen allò que els hi demanen. Sabem que el fet que jo dibuixi una estació a Horta Gran no significa que m’ho facin. Però sé que, si no la tinc dibuixada, no me la faran. La meva feina és fer d’alcalde.

La Tabacalera ha d’exercir una nova centralitat. Es parlen moltes coses sobre els seus usos, però de moment no tenim gaires acords que els facin mitjanament palpables. Quan avançarem? És dels temes que em genera més tranquil·litat. Confio plenament que la lògica imperarà per traslladar el conservatori a la Tabacalera i també tenim altres projectes com la biblioteca estatal, on la comissió tripartia avança. A més, tenim l’informe pel districte tecnològic, que presentarem d’aquí no massa i on estem en converses amb diferents empreses tecnològiques. De tots

13

#49 juliol-agost 2024

els equipaments històricament no ocupats, el més complicat és el que tenim millor. D’aquí no massa podrem parlar de tangibles. Li asseguro que Tarragona està de moda.

Ca l’Ardiaca ha estat al centre del debat per la seva afectació en la diada del Pla de la Seu. És un edifici de propietat privada i nosaltres vam actuar d’emergència perquè no caigués. Els Xiquets saben l’afecte i simpatia que els hi tinc. La decisió es va prendre perquè hi havia informes que deien que no es podia garantir la seguretat per aforament.

Això no afecta les diades estiuenques? Vilafranca volia fer un castell molt important i no es podia garantir la seguretat. Ho deien els tècnics.

El futur de Ca l’Ardiaca passa perquè sigui un parador nacional? És un espai que ocupa el cor de Tarragona. Em fa vergonya veure aquelles bastides i la meva feina és fer d’alcalde. He parlat amb la directora de paradores nacionales, amb el ministre i amb president del govern. Som gairebé l’única ciutat patrimoni de la humanitat que no en té un. Pot ser una bona idea perquè no surten moltes habitacions, les obres són molt costoses i un parador té una mentalitat diferent. No té un criteri només mercantilista, sinó cultural i patrimonial.

El contracte de la neteja i la brossa es pot topar de nou amb la via judicial. Estem abocats a tornar als tribunals? Digui’m un municipi on el contracte de la brossa no acabi als jutjats. Imagini’s per un de 230 milions d’euros… Van on calgui. La llei permet els recursos i nosaltres l’únic que hem fet és executar una resolució d’acord amb un informe jurídic del secretari general, el viceinterventor, la cap de contractació i la cap de neteja.

#49 juliol-agost 2024

Tenia sentit començar els tràmits d’adjudicació a Urbaser al mateix temps que al·leguen la resolució? Totalment. Quan li posen una multa i vol recórrer, primer ha de pagar la sanció. Si després li donen la raó, ja li tornaran els diners. És el mateix. Passa habitualment en contractació, Tarragona no és una excepció.

————————— Si una cosa he après amb les infraestructures és que, quan vas a Madrid, o portes les idees clares o se’t mengen ————————— Alguns grups de l’oposició alertaven que Tarragona podria estar obligada a pagar posteriorment indemnitzacions. És possible? Es va demanar un informe en aquest sentit. El secretari deia que no hi havia responsabilitat nostra i, en tot cas, seria dels funcionaris que van fer l’informe. Tothom posarà una demanda. Paprec perquè ha guanyat i no li adjudiquem. Si li donéssim a Paprec, Urbaser ens posaria una demanda. Fomento demandarà tant sí com no, com fa sempre. Per cert, el recurs de Fomento, que demanava l’anul·lació de la licitació, el van desestimar. Urbaser demanava només l’anul·lació de l’adjudicació. És a dir, el tribunal reconeix que la licitació està ben feta. Tant jo com els tarragonins volem que la ciutat estigui neta i els coloms no ens envaeixin.

Creu que podrà començar a treballar Urbaser? La idea és que comenci com més aviat millor. No per optimisme patològic, sinó basat en la lògica i els informes.

Aquesta votació només va tenir el suport de Junts i els regidors no adscrits. Des de l’oposició se’ls va acusar de crear una nova aliança. Què en pensa?

Que és fer política de baixa esto-

14

pa. En Comú Podem i ERC tenen una coincidència de vot amb VOX de prop d’un 60%. Per això els dic que hi ha una coalició d’ells contra el PSC? No. Quan hi ha un informe d’intervenció, és paraula del senyor. En aquest cas, tant l’interventor com el secretari coincideixen, però aquest informe no els hi val.

Em demanaven un nou informe jurídic extern. Això hauria de sortir a licitació i podríem estar un any i escaig. I si aquest informe extern diu el mateix què fem? És absurd.

En el seu moment deia que només ampliaria el govern si era per tenir majoria absoluta. Ha canviat d’opinió? Tarragona necessita estabilitat. Li estem donant perquè tenim un pressupost amb 20 de 27 vots a favor i estem tirant endavant els grans temes de ciutat, però a mi m’agrada pactar. Si no, per què estem? Vull arribar a acords que donin estabilitat i ens permetin fugir de debats estèrils. Per exemple, el PP vota a tot que no per sistema. A Tarragona, el PP és la nostra CUP, s’ha tornat antisistema. Calen acords estables amb aquells que han mostrat voluntat de fer-ho.

Com qui? En Comú Podem ha mostrat aquesta voluntat en els moments importants. Junts ha demostrat la seva estima per la ciutat i ha aguantat moltes coses. I Esquerra va tenir altura de mires amb els pressupostos.

Aquesta altura de mires fa viable un pacte amb ERC a Tarragona? Estan passant un procés de dol que han de superar i nosaltres respectar. Arribar a acords de ciutat sempre és positiu i crec que Esquerra entrarà en una dinàmica propositiva. Representen a molta gent i nosaltres volem escoltar-los.

De moment, no existeixen ni negociacions ni pactes amb ningú. Únicament li vam oferir en el seu moment entrar al govern a En Comú Podem.

15

#49 juliol-agost 2024

TARRAGONA EL CARRIL BICI ENTRE EL MIRACLE I LA SAVINOSA, CADA COP MÉS A PROP L’Ajuntament de Tarragona ja ha adjudicat les obres per prop de 270.000 € i un termini d’execució de 4 mesos L’obra de creació d’un carril bicicleta segregat des de la platja del Miracle fins a la rotonda de la Savinosa, de 1.705 metres de longitud, s’ha adjudicat a Tecnologia de Firmes S.A per un valor de 269.684,80 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució de 4 mesos.

El conseller d’Urbanisme de Tarragona, Nacho García, ha destacat que “amb aquesta obra aconseguim enllaçar el Port Esportiu amb la rotonda de la Savinosa, unint els dos trams de carril bicicleta ja existents. A més, ens permetrà connectar amb el carril bici de la N340 cap a Llevant que farà l’Estat a canvi de la cessió de carreteres. Una oportunitat per recórrer el litoral de manera sostenible”.

Les obres d’aquest projecte inclouen la demolició i moviment de terres amb l’enderroc parcial de voreres i calçada així com l’esborrat de la senyalització horitzontal existent. També està previst la substitució de la pavimentació i la incorporació de mobiliari

urbà i guals. El projecte també contempla la nova senyalització i xarxa semafòrica així com l’enjardinament i reg en alguns espais.

OBRE UN NOU SUPERMERCAT DE 1.300 M² AL CENTRE DE TARRAGONA Es tracta d’un local de 1.387 m² que permetrà tenir espai per ubicar gairebé tota mena de productes, també més enllà de l’alimentació Tarragona tindrà ben aviat un nou supermercat al bell mig de la ciutat. Es tracta d’un supermercat de productes asiàtics, DayDayGo, que ja té dos establiments similars a Catalunya, un a Barcelona i un altre a Badalona. Serà, així, el primer establiment de la cadena a obrir en les comarques tarragonines.

El local estarà ubicat a l’avinguda Ramón y Cajal de la capital tarragonina, on anteriorment hi havia un establiment de Caprabo. Es tracta d’un local de 1.387 m² que permetrà tenir espai per ubicar gairebé tota mena de productes, especialment d’alimentació, però també d’altres tipus de productes com ara electrodomèstics i utensilis de cuina.La botiga oferirà infinitat de productes asiàtics que són difícils de trobar en altres botigues, fins i tot de la mateixa tipologia.

TARRAGONA ESTUDIA LIMITAR ELS SUPERMERCATS 24H PER MILLORAR LA SEGURETAT L’Ajuntament de Tarragona posa en marxa un pla d’acció de la Guàrdia Urbana per millorar la seguretat a Orosi Des del 13 de juny, la Guàrdia Urbana ha posat en marxa un pla d’acció que té com a objectiu reduir les conductes incíviques, el petit tràfic d’estupefaents i altres fets delictius. El pla combina el patrullatge intensificat, la vigilància tecnològica, el control administratiu i la investigació encoberta. Hi participen les divisions de Trànsit, Territorial, Serveis Centrals i Judicial de la Guàrdia Urbana de Tarragona i compta amb la participació del cos de Mossos d’Esquadra.

L’alcalde també ha exposat que calen accions més enllà de les intervencions policials. En aquest sentit, durant la Junta de Portaveus s’ha parlat de poder limitar els supermercats 24 hores.

Viñuales ha explicat que ja s’ha començat a sancionar establiments “especialment per venda d’alcohol més enllà de les 22 h, però també per altres infraccions”.

Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR.

MÉS DE 10.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI On ens pots trobar?

· Edita: Catonline S.L.

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients. #49 juliol-agost 2024

www.laciutatcomunicacio.com

16

· NIF: B-55620173 · Impressió: Gráficas Andalusí · Dipòsit legal: T-141-2017 · Distribució: UNIMAIL

revistalaciutat

17

#49 juliol-agost 2024

Un any de govern Viñuales La corporació municipal desprèn optimisme i remarca que quan passin quatre anys “tot estarà molt millor”, mentre que l’oposició es divideix en els més crítics i els més pròxims al govern Rafel Claramunt Adrià Miró Optimisme entre les files socialistes en el primer any del nou mandat. L’alcalde Rubén Viñuales acompanyat de la resta regidors socialistes va comparèixer davant l’Anella Mediterrània per marcar les noves línies futures i repassar les fites aconseguides d’aquests primers 12 mesos de govern.

365 dies després d’assumir l’alcaldia de Tarragona, Rubén Viñuales, considera que “ha estat un any on s’ha anat per feina i se n’ha fet mol-

#49 juliol-agost 2024

ta. Abans d’assumir l’alcaldia molts cops havia sentit que calia situar a Tarragona al mapa. Doncs en turisme esportiu ho hem fet. Hem acollit nombroses competicions d’alt nivell i ho hem fet perquè hem invertit en els equipaments”.

En clau d’inversions, el govern municipal treballa en 17 projectes finançats amb els Fons Next Generation. Del total, 3 ja estan finalitzats i els 14 restants segueixen en tramitació. L’import total ascendeix a 31.203.385 MEUR dels quals se’n subvencionen uns 20 MEUR. Una clara aposta pel patromini cul-

18

tural de la ciutat de Tarragona.

APOSTA FERMA ALS BARRIS DE LA CIUTAT El govern socialista va recuperar la figura del regidor de barri davant l’escolta activa, a partir d’aquí s’ha aconseguit mantenir millor relació entre els ciutadans i el veïnat. En la mateixa línia Viñuales ha remarcat la construcció de 192 pisos de lloguer socials, del qual el 25% aniran destinats per a menors de 35 anys, un altre 25% per les persones de 65 anys o amb discapacitat, essent una prioritat pel govern municipal.

la meitat de la flota en els pròxims anys amb el compromís de reduir les emissions de gasos contaminants i una Tarragona més verda.

Pel que fa a la seguretat, hi ha un gran nombre de càmeres de videovigilància i continuen estudiant la possibilitat d’augmentar-lo. La majoria d’aquestes es troben a la Part Baixa i es plateja posar càmeres a la zona de Ponent i a l’aparcament del Pont del Diable.

La nova distribució dels agents ha estat clau amb nous processos d’agents i passar de 219 agents als 240 totals per aconseguir un recorregut laboral en condicions.

El turisme esportiu ha crescut durant el llarg d’aquests últims mesos en acollir tornejos com el Prio 3×3 Spain de bàsquet, Cop del Món de Gimnàstica Estètica, Màster Padel, millorar l’equipament de les instal·lacions com el paviment del velòdrom. A part s’ha dignificat el camp de Rugby, camp de tir amb arc i l’esperada renovació dels vuits camps de futbol municipals.

Una clara aposta esportiva amb la majoria d’instal·lacions dels barris de Tarragona, amb una clara descentralització de la ciutat i amb un gran impacte econòmic.

En l’àmbit del transport públic és una de les claus fermes en el que treballa el govern socialista.

Per això Viñuales ha apuntat que “abans que acabi el mandat renovarem la meitat de la flota d’autobusos”. Una inversió de 13 MEUR per la compra de 30 autobusos híbrids i 4 d’elèctrics i poder renovar

RÈCORD EN ARRIBADA DE TURISTES I PERNOCTACIONS Les xifres en l’arribada de turistes i pernoctacions durant el 2023 a Tarragona van superar les dades d’anys passats. Durant tot l’any Tarragona ha esdevingut una destinació turística atractiva en els 365 dies l’any. El govern s’ha centrat en 3 eixos claus: Millora de l’experiència gestionant de forma eficient els fluxos turístics, generar clima de confiança entre turista, sector i població i potenciant la singularitat de la marca Tarragona.

En la resta d’aspectes l’alcalde de Tarragona juntament amb la resta de regidors continuen posant èmfasi a millorar la ciutat de Tarragona en tots els seus àmbits.

Viñuales ha remarcat l’eix de la millora financera en aquests 12 me-

19

sos. Una línia que continuarà treballant durant els pròxims anys i que “situar el deute en mínims històrics ha estat una dèria del nostre Govern Municipal”, ha apuntat l’alcalde. Per primera vegada s’ha superat dels 20 MEUR un Pla d’Inversions incrementat respecte a l’any 2022 un 80%.

————————— Quan passin aquests 4 anys totals estarà tot molt millor i la ciutadania és el col·laborador indispensable pel futur de la ciutat ————————— L’alcalde va finalitzar la seva compareixença apuntant que “quan passin aquests 4 anys totals estarà tot molt millor i la ciutadania és el col·laborador indispensable pel futur de la ciutat”.

Un dels dubtes que ha resolt el govern de Viñuales aquest primer any era si seria capaç de tirar endavant els projectes amb un govern en minoria. Tot i els minsos nou consellers, els socialistes no han perdut cap votació rellevant. En les ordenances fiscals van comptar amb Junts i Comuns, amb els pressupostos van assolir una majoria inèdita en anys gràcies al ‘sí’ d’Esquerra, juntaires i comuns, i finalment l’última votació clau ha estat la de inciar els tràmits per adjudicar el contracte de la brossa

#49 juliol-agost 2024

a Urbaser. Envoltat de polèmiques, PSC, Junts i els consellers no adscrits van aprovar el que anomenaven “una decisió tècnica”.

ERC I EL PP, ELS MÉS CRÍTICS Encara que van formar part del pacte pressupostari, Esquerra és dura a l’hora de valorar aquest primer any. Els líders de l’oposició creuen que el nou govern encara no té “ni rumb ni ambició” i actualment actua únicament “per inèrcia”. A més, són crítics amb l’adjudicació del contracte de la brossa i la deriva “cap a la dreta” en el mapa de pactes.

Els republicans suspenen el ‘Pam a Pam’, avisen que els regidors de barri dificulten la comunicació, alerten de l’increment de la criminalitat i es queixen de la pujada de taxes i impostos. A més, demanen reactivar projectes que es troben aturats i que consideren “indispensables”. Entre ells, hi ha l’estudi de la qualitat de l’aire, el fortí Sant Jordi, la biblioteca de Sant Pere i Sant Pau i “la retallada” del carril bici de Llevant.

“suspès” aquests 366 dies. La portaveu del PP apunta que “s’han creat problemes on no n’hi havia i estem pitjor que fa un any”. La popular se centra especialment en la neteja i en la seguretat, però també dispara contra les zones d’aparcament regulades, la capitalitat de l’àrea metropolitana i els impostos.

JUNTS S’OFEREIX PER GOVERNAR Els juntaires han estat un dels principals aliats del govern de Viñuales, mostrant sintonia amb ells. “Hem fet una oposició responsable, col·laborativa i exigent. I hem incidit en tots els temes que afectaven els ciutadans de Tarragona”, afirma el seu portaveu Jordi Sendra. Els independentistes remarquen que han aconseguit qüestions en temes socials, esportius, patrimonials, de llengua, mobilitat, microurbanisme o medi ambient dins de les negociacions de pressupostos i ordenances fiscals.

————————— Els republicans suspenen el ‘Pam a Pam’, avisen que els regidors de barri dificulten la comunicació, alerten de l’increment de la criminalitat i es queixen de la pujada de taxes i impostos ————————— Per la seva banda, Maria Mercè Martorell va fer balanç del primer quart de mandat a Tarragona Ràdio, assegurant que l’alcalde ha

#49 juliol-agost 2024

A més, Sendra assegura que el govern de Viñuales necessita més mans i s’ofereix a construir una coalició. “Reiterem l’oferiment fet en el seu dia a l’alcalde Viñuales de reforçar el govern municipal amb els nostres braços i les nostres ganes de treballar per aquesta ciutat amb un govern més estable i més fort que fins ara”, explica. Encara que no existeix cap negociació formal, aquest estiu es podriaampliar l’executiu socialista a noves formacions, entre les quals Junts és qui millor posicionada està.

20

ELS COMUNS VOLEN MÉS “PROJECTE” De fet, aquests primer any l’alcalde només ha ofert entrar al govern a un partit: En Comú Podem.

Tot i que els comuns van rebutjar la petició, treuen pit de les “millores reals” que han aconseguit des de l’oposició amb les diferents acords.

Amb tot, afirmen és un “govern que no sabem ben bé on va” i volen conèixer quin és el projecte del govern amb un Pla d’Acció Municipal. Els morats també podrien ser un dels favorits per fer coalició amb Viñuales, però ja han reiterat més d’un cop que no entraran en un govern on sigui Junts.

Finalment, VOX acaba el primer any dividit i radicalitzat. Les disputes internes van fer sortir el portaveu i el número dos del grup municipal entre acusacions de “feixisme” i denunciat “persecució”.

Ara Francisco Javier Gómez i Jaime Duque han passat a ser consellers no adscrits, mentre que Judit Gómez s’ha quedat sola al grup, marcant un discurs més ultra.

21

#49 juliol-agost 2024

L’Àrea Metropolitana de Tarragona posa en marxa els grups de treball Les previsions són que el febrer de 2025 es pugui definir com serà aquesta AMT, que no tindrà capital Adrià Miró Canturri El Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona s’ha reunit al Palau Bofarull de Reus per valorar la feina de les comissions tècniques. Aquestes han acordat la creació de sis grups de treball que despleguin els elements clau per aquesta futura AMT. Els grups estaran centrats en residus, transport, energia, habitatge, cultura i atracció de recursos. Tal com ha explicat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, es preveu que durant el febrer de 2025 es puguin tenir les conclusions dels grups i tinguin les eines per acabar de definir com serà la futura AMT.

#49 juliol-agost 2024

Pel que fa a la tasca de les comissions tècniques, Sostenibilitat ha proposat un grup de treball per la gestió de residus, que estarà liderada per les empreses Secomsa i Sirusa. A més, també han definit la necessitat de tenir un estudi sobre l’estat dels recursos hídrics.

————————— Els grups estaran centrats en residus, transport, energia, habitatge, cultura i atracció de recursos ————————— La comissió de Desenvolupament Econòmic i Social ha acordat conformar fins a tres grups de treball diferents. Un sobre energia,

22

encapçalat per Reus Energia; un sobre habitatge, liderat pel Servei Municipal d’Habitatge de Tarragona, i un basat en l’atracció de recursos, que serà dirigit directament per l’àrea d’emprenedoria de la Diputació.

D’altra banda, la comissió de Mobilitat planteja crear un grup de treball de transport, que estarà dinamitzat per les empreses de transport de Reus i Tarragona.

Finalment, la comissió de Territori s’encarregarà d’acabar de definir quin és l’abast d’aquesta àrea metropolitana. De moment, el Grup Impulsor està format pels ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Vila-seca, Salou, Valls, la Canonja i Constantí; la delegació del

Més de 1.500 famílies ja confien en nosaltres INFORMA-TE’N A:

La Tecla a casa

977 259 908

680 494 060

www.lateclaacasa.cat

domicili@xarxatecla.cat

23

Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

#49 juliol-agost 2024

Govern de la Generalitat; els consells comarcals del Tarragonès i el Baix Camp, i la mateixa Diputació, que actua com a paraigua.

A la trobada han participat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el vicepresident primer de la Diputació i alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; els alcaldes de Vila-seca, Pere Segura; de Constantí, Òscar Sánchez; de la Canonja, Roc Muñoz; l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré; el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré, i els presidents dels consells comarcals del Tarragonès, Salvador Ferré, i del Baix Camp, Ernest Roigé.

I LA CAPITAL? En paral·lel a la tasca que han fet les comissions tècniques, un dels temes que han donat més a parlar en aquests mesos ha sigut la manca de capital d’aquesta àrea metropolitana. En una entrevista conjunta, tant Rubén Viñuales com Sandra Guaita van confirmar que aquesta nova capa territorial no comptaria amb cap capital. L’anunci va venir acompanyat de la indignació d’alguns partits polítics tarragonins. Entre ells, el Partit Popular de Maria Mercè Martorell va decidir inclús portar

#49 juliol-agost 2024

el debat fins al plenari de maig de l’Ajuntament de Tarragona a través d’una moció.

“L’alcalde va renunciar públicament a la capital. És un tema molt greu perquè la gestió del dia a dia denota la pèrdua del lideratge”, va afirmar Martorell en la defensa de la moció. La popular creia que Tarragona havia de ser la capital d’aquesta futura àrea metropolitana, havia de tenir “més presència i importància que mai” i “apostar pel creixement”. Tot i certes discrepàncies amb el plantejament, el text va obtenir el suport del PP, VOX, ERC, Junts i els dos consellers no adscrits.

nent la capitalitat de la província respecte a una àrea metropolitana, que és una mancomunitat de serveis. Sirusa té capital? El Tramvia tindrà capital?”, va argumentar l’alcalde.

Viñuales creu que fins ara els projectes metropolitans no han funcionat per la manca d’altura de mires i va rememorar els moments en què Reus i Tarragona es tiraven els plats pel cap. Segons l’alcalde, algunes de les conseqüències d’aquelles batalles són la ubicació de l’estació de l’AVE va afirmar que “alguns voldrien tornar a aquella època”.

————————— Estan confonent la capitalitat de la província respecte a una àrea metropolitana, que és una mancomunitat de serveis —————————

En el debat, el mateix alcalde va voler prendre la paraula per defensar el lideratge de la ciutat i afirmar que era “absurd” el que s’estava discutint. “Li compro que Tarragona és la millor ciutat del món, però no que l’alcalde ha renunciat a la capitalitat. Tarragona sempre serà capital. Estan confo-

24

En una extensa enumeració d’iniciatives, Viñuales va remarcar el lideratge de Tarragona. Per a l’alcalde, el lideratge és “lluitar per les infraestructures, pel patrimoni, per l’àrea metropolitana de Tarragona o per omplir equipaments històrics buits com el preventori de la Savinosa o la Tabacalera”. A més, el socialista va subratllar que s’han convertit en la capitalitat de l’esport amb les diferents activitats i que sí que aposten pel creixement amb el nou POUM. Viñuales va agrair també “l’altura de mires” de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, amb qui té una bona sintonia.

A Tarragona

en transició energètica - Tecnologia Led en 570 llumeneres de la Rambla Nova i carrers del centre.

- Projecte LuxTarraco: 1,2 M € pel canvi de llumeneres a Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Torroja, Miracle i Arrabassada, Vidal i Barraquer i Plaça Imperial.

- Estalvi econòmic i d’emissions de CO2.

25

#49 juliol-agost 2024

A Tarragona, els

CASTELLS entre el seny i la rauxa

Tarragona respira castells per totes bandes. No només perquè es tracta d’unes estructures originàries del Camp de Tarragona i el Penedès, sinó també perquè la ciutat compta amb fins a quatre colles que fan viure el món casteller per diferents racons durant tota la temporada.

Redacció La ciutat ofereix la possibilitat de viure encara amb més intensitat i autenticitat aquesta experiència Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, amb el programa Ciutat de Castells. Del 26 de juny al 4 de setembre es poden veure castells tots els dimecres a les 20.00 hores (excepte el 14 d’agost) amb una estampa immillorable: la catedral de Tarragona.

Als peus de la catedral -concretament al pla de la Seu- diverses colles del territori mostren els seus castells durant l’estiu. En aquestes diades, participaran la Colla Jove Xiquets de Tarragona (17/07), els Xiquets del Serrallo (24/07 i 31/07), la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau (07/08 i 04/09), els Nois de la Torre (21/08) i els Xiquets de Tarragona (28/08). En el cas d’aquests últims, la seva diada serà a la plaça Santiago Rusiñol, popularment coneguda com a plaça de les Cols.

CALENDARI 100% CASTELLER Encara que les quatre colles inicien la temporada per Sant Jordi, a partir del mes de juny comença la temporada més intensa, en el seu anhel per arribar més alt sumant l’esforç de centenars de castellers.

En els mesos d’estiu, destaquen unes cinc diades tradicionals a Tarragona. La primera es desenvolupa durant la Festa Major estiuenca de Sant Magí. El 19 d’agost -dia del patró tarragoní- Xiquets de Tarrago-

#49 juliol-agost 2024

26

diades més intenses de la ciutat.

Sense temps per descansar, el dia següent la plaça de les Cols acull a la mateixa hora la diada de La Mercè. Una cita especial, ja que conclou amb un pilar caminant des de la plaça fins als peus de l’Ajuntament. Tot i que no es tracta de l’únic pilar caminant del país, el de Tarragona és el més imponent i complicat pel seu extens recorregut i l’idíl·lic escenari del casc antic.

© Rafael López-Monné / Tarragona Turisme

na, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau es citen a la plaça de les Cols per la primera gran diada de la temporada a la ciutat.

Les quatre colles de la capital de la província es tornen a trobar al pla de la Seu per la diada de Catalunya, l’11 de setembre. Tot escalfant motors per la millor Festa Major de Catalunya. De fet, dins de l’extensa programació de les festes de Santa Tecla, el món casteller té un espai d’honor.

El primer diumenge de festes, que enguany cau en 15 de setembre, reuneix els millors castells del país a la plaça de la Font. Des de les 12.00 hores del matí, les dues colles més antigues de Tarragona (Xiquets i la Colla Jove) mostren les seves estructures més imponents juntament amb els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella Xiquets de Valls. Tant penedesencs com vallencs són puntals dins del món casteller. En la recta final de la Festa Major, els castells tenen cita doble. Primer, el dia de la patrona, el 23 de setembre. A les 13.00 hores del migdia les quatre colles tarragonines actuen a la plaça de la Font en una de les

————————— Encara que les quatre colles inicien la temporada per Sant Jordi, a partir del mes de juny comença la temporada més intensa ————————— Més enllà de les diades, també us podeu apropar als locals de les colles per veure com s’organitzen i funcionen els assajos. Els trobareu els dimarts entre les 20.00 i les 22.00 hores i els divendres a partir de les 22.00 hores L’ESPECTACLE CASTELLER MÉS GRAN DEL MÓN Per acabar-ho d’adobar, Tarragona també acull el Concurs de

Castells el 5 i 6 d’octubre. Una actuació de les millors colles castelleres del país que se celebra cada dos anys, a la San Miguel Tarraco Arena. Les colles castelleres més importants d’arreu de Catalunya i les locals s’apleguen per participar en la diada castellera més multitudinària i de més gran nivell de tota la temporada.

En aquests dos dies les colles capdavanteres fan viure l’esperit de rivalitat i fan gaudir de l’espectacle dels millors castells.

A causa de la gran expectació que genera l’esdeveniment, els més interessats han de ser ràpids a l’hora d’adquirir les entrades, que surten a la venda el 24 de juliol a través del portar https://entrades.tarragona.cat.

© Rafael López-Monné / Tarragona Turisme

27

#49 juliol-agost 2024

El NOMAD aterra també a Tarragona Entre l’11 i el 14 de juliol se celebrarà aquest festival itinerant al Passeig de les Palmeres Redacció L’Espai Turisme ha estat l’espai escollit per presentar el primer Festival Nomad que se celebrarà a Tarragona de l’11 al 14 de juliol al Passeig de les Palmeres. El Nomad és un festival familiar. Disseny, gastronomia, moda, decoració, concerts, teatre, tallers, tecnologia i jocs infantils s’uneixen perquè qualsevol persona, de totes les edats, en pugui gaudir a prop de casa. El visitant hi trobarà música en directe en un entorn agradable per gaudir de la cultura, la gastronomia, i per comprar a petites marques recolzant les empreses locals i de proximitat.

El festival vol posar en valor el talent creatiu d’artistes emergents i de casa, en diferents disciplines com l’art, la música, la gastronomia, el disseny i l’artesania. Comptarà amb una dotzena d’espais gastronòmics i una vintena de

#49 juliol-agost 2024

parades de disseny i artesania. A més, també hi haurà un espai per als més petits, el Petit Nomad, ja que el festival està pensat per a tots els públics.

SINERGIA AMB LA VIA T L’associació de comerciants la Via T de Tarragona i Nomad volen que el públic gaudeixi al màxim de la ciutat. Per això es farà una promoció. Escanejant un Codi QR i enviant el tiquet de compra a les botigues adherides a la Via T, s’entrarà en el sorteig d’entrades per al proper Nomad i per entrades dobles a la nova sala 4D Emotion d’Ocine les Gavarres.

La consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, ha explicat que “els propers dies 11, 12, 13 i 14 de juliol el passeig de les Palmeres es convertirà en tota una festa destinada a tots els públics. El Festival Nomad és una revetlla mediterrània per gaudir-la amb tota la família. I, el més important, fem una crida a tots els

28

comerços i restauradors de la ciutat perquè hi participin i s’uneixin a la festa. Amb aquesta iniciativa -que mai s’ha celebrat a Tarragona, però que ha parat amb èxit en una setantena de municipis- volem impulsar el comerç local i els negocis de proximitat”. A més, ha destacat que “acollint aquest festival d’accés gratuït fem una aposta per unir una proposta cultural local amb el desenvolupament econòmic de les petites empreses de Tarragona”.

El CEO del Festival Nomad, Dani Vicente, ha anunciat que “aquest serà el Nomad més associatiu de la història”. Ha confessat que “per al consistori era clau generar economia circular i treballarem perquè així sigui”. I ha afegit que “l’objectiu és generar moments de felicitat amb la família i amics i desconnectar de l’estrès. Ens encanta estar a Tarragona. Tocarem ferro i esperem navegar molts anys amb aquesta ciutat”.

29

#49 juliol-agost 2024

TARRAGONA EL FESTIVAL LA TERRASSETA TARRAGONA RENOVARÀ TOTS ELS REIVINDICA UN ANY MÉS LA CAMPS DE FUTBOL MUNICIPALS A PRESÈNCIA DE LES DONES DAMUNT I PARTIR D’AQUEST JULIOL DARRERE DE L’ESCENARI La gespa artificial d’aquestes instal·lacions fa uns 17 anys que no es renova

Sara Socas, La Sra. Tomasa o Ludwig Band seran les caps de cartell d’aquesta edició durant els dies 12,13,14 i 15 de setembre

L’Ajuntament de Tarragona renovarà els vuit camps de futbol municipals ubicats a Torreforta, Icomar, Campclar, La Floresta, La Granja, Bonavista, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador a partir del pròxim mes de juliol. Els treballs es duran a terme a tots els camps de futbol municipals a la vegada i començaran a principis del pròxim mes de juliol, fora de temporada esportiva, per tal que l’afectació a l’activitat sigui la mínima possible. El termini d’execució dels treballs és d’entre quatre i cinc setmanes.

La 13a edició del festival La Terrasseta torna al Parc del Saavedra durant els dies 12, 13, 14 i 15 de setembre. Una proposta ben consolidada a la ciutat amb la gran presència de les dones damunt l’escenari amb 17 formacions musicals i dj’s de les quals cinc són del territori del Camp de Tarragona i deu actuaran per primer cop a la ciutat.

Sra. Tomasa, Sara Socas, La Ludwig Band, Queralt Lahoz estaran al capdavant del cartell amb un 65% de les propostes liderades per dones. Sandra Ramos consellera de cultura i festes ha remarcat que “estem molt contentes de continuar apostant per la cultura cooperativa dins del marc de les nostres festes majors i que siguin les entitats que protagonitzin l’activitat i les propostes que s’ofereixen a les festes”.

Sota el lema “Trenquem els motlles”, reivindica aquest camí de les dones tant sobre l’escenari com l’equip que ho fa possible i continuar treballant perquè cada any sigui possible la realització del festival. Una aposta trencadora, arriscada fora de les programacions “mainstream”, ha afegit la directora del festival Aida Bañeres. Les diverses formacions estaran compostes per creatividad_relax_autoforum_toyota.pdf 1 03/07/2024 9:56:00 bandes tant del territori com nacionals.

QUAN TENS UN TOYOTA...

RELAX

Descobreix el programa Toyota Relax i gaudeix de 15 anys de garantia en realitzar el manteniment del teu Toyota en un taller oficial de la marca.

TOYOTA AUTOFORUM

#49 juliol-agost 2024 www.autoforum.toyota.es

30

“Estem molt contents de poder anunciar l’inici dels treballs de millora de tots els camps de futbol municipals, una actuació prioritària i més que necessària que renovarà els vuit equipaments per garantir l’adequada pràctica esportiva de tots els clubs que en fan ús”, ha manifestat el conseller d’Esports, Berni Álvarez, qui ha recordat que la gespa artificial d’aquestes instal·lacions fa uns 17 anys que no es renova. “Diverses àrees municipals han fet un treball ingent per fer realitat aquest projecte amb un temps rècord”, ha subratllat Álvarez.

31

#49 juliol-agost 2024

VALE PINO,

alcalde de Torredembarra

“Les prioritats dels pròxims dos anys són els projectes de carrer” Vale Pino és el nou alcalde de Torredembarra pels pròxims dos anys, gràcies al pacte que va fer el PSC amb ERC i Junts. Ens explica en quin estat es troben les seves regidories i que li agradaria fer aquests dos anys i quin ha de ser el futur del municipi.

Sergio Lahoz Dorante Agafa el relleu en el moment el qual les seves regidories cobren més importància de cara a la galeria. En quina situació arriba la temporada d’estiu?

Primer vull dir que he volgut quedar-me aquestes regidories perquè, en concret, la regidoria de Serveis m’obligarà a estar al carrer. La platja té molts serveis nous: hem ampliat horaris de socorristes, hem concentrat les hores d’ells quan hi ha més gent i hem fet una inversió en zones d’ombra, casetes, cadires i passarel·les.

Veurem una platja diferent. Estem esperant que s’emportin la sorra

#49 juliol-agost 2024

que retiren per Tarragona; no són les millors dates i no estem molt contents amb aquesta acció i veurem si en el futur, en una comissió que pretenem organitzar, podem valorar que les extraccions de sorra siguin en una altra data. Només afecta un tros de la platja, però estan allà i molesten a la ciutadania.

Hauríem d’avançar-nos una mica.

————————— Sempre es recorda un alcalde pels projectes que impulsa.

Els carrers necessiten molta renovació —————————

32

Què vol impulsar en aquests dos pròxims anys? És cert que creieu que aquest pacte ha de seguir una línia continuista, però sempre es recorda un alcalde pels projectes que impulsa.

Els carrers necessiten molta renovació. Siguin voreres o sigui l’aposta que estem fent, deixant espais més verds, hem de portar encara més vegetació als nostres carrers. Anirem aprovant projectes a diferents carrers com el carrer Filadors o el carrer Francesc Moragas. Projectes com el del carril bici per ajuntar la rotonda del puntet fins als nous accessos del CAP o els propis nous accessos del CAP. Tenim molts projectes de

33

#49 juliol-agost 2024

Llavors, creieu que el pacte d’ERC, PSC i Junts està funcionant molt bé? Estic molt content i satisfet de tot l’equip. En el moment que vam fer el pacte, vam veure que els perfils són molt bons i tenim molt clar el rumb que necessita Torredembarra.

Volíeu que la neteja viària fos amb empresa mixta. Què heu pactat finalment? El que nosaltres dèiem en campanya era, que si no es pot com a institució municipalitzar les dues coses, s’ha d’estudiar separar la neteja viària i la recollida de brossa. Vam demanar-ho i ara estem revisant quines són les conseqüències de la municipalització de la neteja viària. Per tal que això es pugui fer, ha d’haver-hi uns condicionants: que econòmicament sigui estable i que els treballadors no perdin els seus treballs. El servei de la recollida de la brossa segueix el seu procediment.

carrer i és on posaré jo la prioritat, sense oblidar l’auditori ni el reforç de l’edifici de l’escorxador. No voldrem esperar a tenir els diners per aprovar els projectes, aprovarem aquests projectes a plenari i després tractarem de cercar un finançament adient, així tothom coneixerà cap a on anirem.

Parlava en campanya que l’anterior mandat va ser continuista. Què s’ha hagut de fer aquest any per accelerar-ho tot? El fet de tenir 13 regidors a l’equip de govern i els perfils que tenen aquests regidors ja accelera les coses. Els perfils que vam

#49 juliol-agost 2024

————————— Estic molt content i satisfet de tot l’equip. En el moment que vam fer el pacte, vam veure que els perfils són molt bons i tenim molt clar el rumb que necessita Torredembarra ————————— determinar els tres partits han donat un gran impuls, es poden observar moltes més activitats, més varietat i, en l’àmbit turístic i esportiu es nota, per exemple. Ara tenim regidors en cada àrea i es va veient un accelerament. Et posaré un petit exemple, l’equip de jardineria es va tornar a reestructurar i comencen a arribar les veus de la ciutadania, que diuen que es nota el treball que estan fent.

34

S’ha pogut revertir la situació dolenta dels pressupostos? En quin estat estan ara? Hem de fer una anàlisi i normalment acostumo a fer-ho en setembre. Així ho he pactat amb la interventora per poder assentar les bases pel nou pressupost. És important que ens puguem sostenir, veure com van els augments de les despeses, etc. Va ser molt difícil gestionar la pujada d’impostos i estic preocupat per veure quin és el balanç.

Seguretat ciutadana és la regidoria de la companya de partit María del Carmen Martín. Què ha suposat l’arribada de la comissaria dels Mossos?

Quines opinions rebeu de la ciutadania? Bé, primer és fantàstic, perquè la sensació de seguretat ara sempre hi és. Després és que fan una tasca molt important que descarrega a la Policia Local que és la recollida de denúncies. I també que hi ha una relació excel·

LA MILLOR GASTRONOMIA A TOCAR DE MAR

Esdeveniments | Sales privades | Dinars&sopars

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona. Tels. 977 225 824 | 619 05 25 60

www.nauticrestaurant.com

35

#49 juliol-agost 2024

lent entre les dues comandàncies.

Estem molt contents i celebrem que hi hagi més seguretat a Torredembarra.

Què es pot esperar del pla de mandat? Quan es presentarà a la ciutadania? Estem treballant en un Pla de Mandat a nivell comunicatiu. El que es pot esperar és el resum dels programes dels tres partits polítics, ficant tots els punts en comú. Donarem forma a això. Sí que és cert que tenim com a repte posar ordre en l’Ajuntament internament i simplificar la burocràcia i els procediments.

Hem de posar ordre i facilitar tota la burocràcia, perquè necessitem que la gent s’empadroni per fer el salt als 20.000, necessitem dimensionar els serveis, perquè la població flotant sí que supera aquesta xifra.

Aquests dos anys que s’espera de la política d’habitatge?

Què es farà amb l’aprovació inicial del Pla Local d’Habitatge?

Aquest pla de local d’habitatge ens ha fet la fotografia de com està la situació actual i quines són les necessitats de Torredembarra.

S’agafen unes dades d’habitatges buits, de segones residències -cap problema amb aquestes-, etc. Necessitem començar a fer mesures perquè persones de Torredembarra comencen a marxar a municipis de prop com la Pobla de Montornès o Creixell perquè no es poden permetre un habitatge al seu poble.

L’he de preguntar pel nou càrrec de diputat provincial. Quin paper tindrà? He estat nomenat diputat provincial i alcalde amb només 15 dies de diferència. És

cert que el càrrec de diputat va arribar, desgraciadament, per la defunció de l’Imma Costa. A la Diputació de Tarragona soc el delegat de projectes europeus. Ara començo a submergir-me en això, perquè hi ha moltes línies, no només són els fons Next Generation ni els FEDER. Estic molt content d’aquest càrrec perquè també hi ha projectes de coordinació en l’àmbit municipal i això m’agrada molt perquè vinc d’aquest món.

Inclouen en l’àrea màxima possible a Torredembarra en aquesta nova àrea metropolitana. Encara no afecta el municipi? Agafa molt lluny? Jo he estat a dues reunions i, de moment, només escoltem i veiem que és beneficiós per Torredembarra i per tot el territori. Hi ha coses molt interessants de l’Àrea Metropolitana i voldrem ser-hi.

————————— Necessitem començar a fer mesures perquè persones de Torredembarra comencen a marxar a municipis de prop com la Pobla de Montornès o Creixell perquè no es poden permetre un habitatge al seu poble ————————— Què en pensa de la situació actual del Parlament de Catalunya? En quins projectes afecta Torredembarra? Que ens pugui afectar és clar. No ens fa patir molt, però em preocupa per una altra cosa i és perquè ja és hora de continuar cap endavant. S’han perdut molts anys amb aquesta inestabilitat i l’estabilitat és totalment necessària. Ara mateix estem tots paralitzats i necessitem un govern que governi i que estigui per les coses que importen a catalans i catalanes.

#49 juliol-agost 2024

36

TOT ALLÒ QUE NECESSITES PER MATERIALITZAR ELS TEUS PROJECTES

• • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Cuines Mobles de bany Parquet

Visita el nostre showroom amb els materials més innovadors i els dissenys més exclusius C/ Cardenal Vidal i Barraquer, 18, Local 3 - Tarragona

977 42 50 55 | www.invoga.es 37

#49 juliol-agost 2024

# @invogatgn

ACTUALITAT Q UÍMICA ELIX Polumers reafirma Messer fomenta el talent del sector químic el seu compromís L’empresa ha entregat per 12è any premis a estudiants del grau de la ETSEQ de zero pèrdues de sentació i el coneixement demostrat pels El 12 de juny es va celebrar una nova edició microplàstics Es tracta d’una certificació en base al Operation Clean Sweep ELIX Polymers, empresa de referència en la fabricació de termoplàstics, ha superat amb èxit l’auditoria externa de certificació sobre la base del Operation Clean Sweep (OCS) Europe Certification Scheme, realitzada per DQS, un dels organismes de certificació líder en sistemes de gestió a nivell mundial, reafirmant així el seu compromís de zero pèrdues de microplàstics.

Des de la seva implementació a Europa, ELIX Polymers ha adquirit un ferm compromís amb el Programa OCS a la seva fàbrica situada en el Polígon Químic Sud de Tarragona.

dels Premis Messer per a estudiants del 2n curs de grau d’enginyeria química (GEQ) i enginyeria de bioprocesos alimentaris (GEBA). Un total de 92 estudiants de totes dues carreres van competir en 14 equips per aquests guardons. Els futurs enginyers van presentar els seus projectes al campus de Sescelades davant un jurat compost per professors de la ETSEQ i representants de l’empresa que va tenir en compte les valoracions globals dels projectes, la seva pre-

alumnes, i particularment l’aplicació de gasos industrials en els processos dissenyats.

Tots els ponents van coincidir que els projectes presentats reflectien el gran talent dels estudiants. Segons el seu director Ioanis Katakis, esdeveniments com aquest so el reflex del model educatiu de la ETSEQ enfocat a donar suport al teixit industrial del seu entorn. Va agrair a Messer que durant 12 anys ve donant valor al treball realitzat per professors i estudiants. El rector de la URV va indicar que les experiències obtingudes amb aquests premis són importants per al creixement personal dels alumnes i permeten adquirir experiència en el treball en equip per a aconseguir resultats òptims.

L’AEQT presenta el nou Pla Estratègic 2024-2028 Les 33 companyes de la indústria química tarragonina s’han reunit a l’Assemblea General d’AEQT

La certificació, sobre la base del OCS Europe Certification Scheme, suposa un pas més enllà, reconeixent aquest compromís.

Aquesta certificació verifica i confirma el treball realitzat en els últims anys amb la implementació de millores tècniques i organitzatives en equips i instal·lacions, la posada en marxa de bones pràctiques de neteja, la realització periòdica d’auditories internes, així com la formació i sensibilització dels treballadors i la cadena de valor, entre altres aspectes auditats.

#49 juliol-agost 2024

L’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) ha celebrat la seva Assemblea General, que ha tingut lloc al conjunt monumental de Centcelles a Constantí. Els representants de les 33 companyies de la indústria química tarragonina han pogut escoltar l’informe del president, Ignasi Cañagueral, i de la directora gerent, Maria Mas. Tots dos han repassat les principals línies i projectes que han marcat l’acció de l’associació durant els darrers mesos, així com els eixos que guiaran el rumb de l’AEQT en el que queda d’exercici.

38

També s’han repassat assumptes monogràfics d’interès per als membres de l’assemblea, com són la presentació del nou Pla Estratègic de l’AEQT 2024-2028, indicadors de seguretat o la darrera onada de l’enquesta de percepció ciutadana sobre el sector químic. Durant la sessió s’ha presentat el nou Pla Estratègic de l’AEQT per als pròxims anys que s’estructura en cinc eixos estratègics: seguretat i medi ambient; descarbonització i circularitat; competitivitat i innovació; entorn i infraestructures; i comunicació i posicionament.

Qui està dissenyant bombes de calor de la mida de camps de futbol per protegir el clima?

Per protegir el clima, estem canviant. Com ara, la manera en què estem dissenyant bombes de calor d’escala industrial al nostre centre de Ludwigshafen. Utilitzaran la calor residual recuperada per generar les quantitats de vapor enormes que necessitem per a les nostres plantes de producció, però amb molt menys combustible fòssil que abans. Tot això és part del nostre compromís per protegir el clima.

El clima està canviant. Nosaltres també.

Més informació a: basf.com/change

39

#49 juliol-agost 2024

El Port de Tarragona acull la 32a edició del festival d’havaneres Les havaneres s’emmarquen dins del programa “Les nits a la Pèrgola del Serrallo’ 24” Sergio Lahoz Dorante Els dissabtes de juliol són d’havaneres. Els dies 6, 13, 20 i 27, la Pèrgola del Serrallo acull les actuacions de quatre grups d’havaneres, organitzades pel Port Tarragona.

L’esdeveniment, molt conegut a tota la ciutat, s’espera que ompli les quatre dates que hi ha disponibles. Els quatre dies tenen un aforament limitat -al voltant de 500 persones- amb entrada lliure.

El passat 2023, les quatre actuacions van aplegar un total de 3.000 espectadors, sent l’última la més multitudinària amb 700 assistents. L’horari és ideal per l’estiu, evitant les hores de calor i ga-

#49 juliol-agost 2024

rantint que l’espectacle es pugui gaudir al cent per cent, sent a les deu de la nit.

Les cantades aproparan a la ciutadania a l’origen i la història de les havaneres i a la cultura del territori.

————————— Els quatre dies tenen un aforament limitat -al voltant de 500 personesamb entrada lliure ————————— LA PROGRAMACIÓ Els quatre grups d’havaneres que actuaran els dissabtes de juliol a les 22 hores són:

40

BALANDRA (6 de juliol) El grup d’havaneres Balandra va ser fundat el 17 de maig de 2010 per quatre músics procedents de diferents formacions musicals amb la inquietud d’aprofundir dins el gènere. A dia d’avui, Balandra ja fa 15 temporades que navega amb més de 400 actuacions realitzades.

El repertori del grup s’ha anat ampliant al llarg dels anys i el formen havaneres, cants de taverna, valsets d’autors clàssics i contemporanis i aquelles peces musicals que fan referència al mar amb un toc fresc i adaptat als nostres instruments. L’espectacle que presentaran per primer cop al Serrallo s’anomena Músiques del mar

OFICINA CENTRE C/ Lleida, 21 977 243 720 / 667 692 691 info@garridoimmobiliaria.com

La Pineda - C/ Victòria dels Àngels

C/ Cristòfor Colom

C/ Ernest Vilches Dominguez

169.000€ M²: 85 | Hab. 3 | Banys: 2

149.000€ M²: 107 | Hab. 4 | Banys: 1

259.000€ M²: 110 | Hab. 2 | Banys: 2

Avinguda Roma

Rambla Nova

C/ Rovira i Virgili

330.000€ M²: 180 | Hab. 5 | Banys: 2

235.000€ M²: 120 | Hab. 3 | Banys: 2

330.000€ M²: 144 | Hab. 4 | Banys: 2

C/ Caputxins

La Pobla de Montornès

C/ Joan Güell Torredembarra

115.000€ M²: 68 | Hab. 3 | Banys: 1

285.000€ M²: 276 | Hab. 3 | Banys: 3

96.000€ M²: 62 | Hab. 32 | Banys: 1

Pis en venda a la Pineda, a escassos metres de la platja. Amb 85 m² construïts, aquest habitatge es distribueix en saló menjador amb accés a terrassa amb vistes al mar, cuina amb galeria, 3 dormitoris, bany i lavabo. El complex disposa de piscina comunitària.

Pis amb vistes al Parc de la Ciutat, de 180 m² construïts, amb 5 habitacions i 2 banys, un saló menjador de 40 m² i una gran cuina-office independent.

Amb possibilitat de pàrquing i traster al mateix edifici.

Pis en venda a reformar per només 115.000€, situat en una ubicació privilegiada a prop de tots els serveis, centres mèdics i transport públic, col·legis, supermercats i restaurants Es distribueix en 3 habitacions, una doble i dues individuals, bany complet, saló menjador amb sortida balcó amb sol de migdia-vespre, i cuina amb galeria. Pis molt tranquil i assolellat, de còmoda distribució i m² molt ben aprofitats.

Cèntric pis de 107 m² construïts, distribuïts en 4 dormitoris, 1 bany, cuina i saló-menjador independent, zona Mercat Central de Tarragona.

Espaiós habitatge d’uns 120 m², ubicat a la prestigiosa Rambla Nova, l’epicentre de la ciutat de Tarragona. Es distribueix en 3 habitacions, saló menjador ampli i lluminós, amb accés a balcó, gran cuina independent amb galeria i safareig, bany complet i lavabo. Finca tranquil·la amb ascensor, construïda el 1962. Magnífic pis amb grans possibilitats de reforma i convertir-lo en la teva llar ideal.

Xalet a la Urbanització del Castell de Montornès, a 2 km del centre urbà de la Pobla de Montornès ia 7 km de les platges de Torredembarra i Creixell. L’habitatge, edificat a diversos nivells (entre plantes), té 276 m² construïts sobre un terreny de 630 m².

Accedim a la casa per la seva àmplia entrada amb accés directe al jardí, piscina privada i barbacoa. Des del saló, que compta amb xemeneia, accedim a la seva acollidora terrassa, la cuina independent al costat del menjador i tres habitacions dobles 41als seus respectius balcons, bany complet i un amb armaris de paret i sortida directa lavabo. Fusteria interior de fusta i terres de terratzo. Per entrar a viure.

Lluminós immoble de 110 m², segons cadastre. Disposa de dos amplis dormitoris, tots dos amb armaris encastats i un amb bany tipus suite, saló menjador amb accés a balcó, cuina independent i un altre bany complet. Aquest pis es troba a un edifici amb zona infantil i piscina, ideal per gaudir en família. A més, inclou una gran plaça daparcament en el preu de venda. Eixample Nord de Tarragona, entorn consolidat ia prop de l´Hospital Joan XXIII.

Fantàstic pis ubicat en un edifici singular al costat de la Rambla Nova. Oportunitat de viure en un entorn exclusiu amb pocs veïns. Amb una superfície construïda de 144 m² segons cadastre, aquest habitatge conserva elements arquitectònics originals com la volta catalana als sostres d’una de les seves estances, cosa que li confereix un encant únic i especial. El pis es distribueix en un ampli saló menjador, una cuina totalment equipada, quatre dormitoris (el principal amb bany en suite i vestidor) i un segon bany complet. Descobreix la teva nova llar al cor de la ciutat!

Pis reformat de 62m² construïts ubicat a zona de vianants propera a l’ajuntament de Torredembarra. L´immoble compta amb dos dormitoris dobles, saló menjador amb cuina oberta i un bany complet i traster.

Disposa d’aire condicionat. Primer pis sense ascensor recent reformat. #49 juliol-agost 2024

La Frau

Balandra

i una mar de Músiques.

Components: • Montse Homs - acordió i soprano • Sisco Cutrona - contrabaix i veu • David Montagut - guitarra i veu • Gabi Rega - tenor i percussió SON DE L’HAVANA (13 de juliol) El grup d’havaneres barceloní Son de l’Havana arriba enguany

A dalt, Son de l’Havana. Sota aquestes, línies Neus Mar Quintet #49 juliol-agost 2024

per primer cop al Serrallo amb un repertori amb tots els arranjaments propis, amb tocs de noves harmonies que ofereixen un so de qualitat, diferent i al mateix temps manté l’essència de la cançó de taverna en el seu entorn.

Músics amb molts anys d’experiència dins del món de la música en general i amants del gènere de l’havanera, han creat aquesta formació per fer: havaneres, rumba, música catalana d’autor, balades, valsets mariners, son cubà, tango i bolero, etc. Un repertori variat i d’extraordinària qualitat ple de matisos nous, fusió en ritmes i harmonies.

Components: • Josep Lluis Blázquez - tenor i veu • Llorenç Fernández - guitarra i veu • Oriol Roca - cors i contrabaix • Jose M. Olaya – acordió LA FRAU (20 de juliol) Tot i que l’havanera i el vals mariner són el fil conductor del grup, La Frau amplia el seu àmbit estilístic amb altres gèneres com són la cançó popular catalana, la sardana, la cançó napolitana, el tango i d’altres propers al seu repertori principal, dotant així la seva

42

proposta artística d’una varietat i una riquesa que tenen l’oient captivat des que sona el primer acord.

Components: • Agustí Salom - baix i baix elèctric • Eduard Fernández - guitarra • Emili Gispert - tenor • Valentyna Rachok – acordió NEUS MAR – QUINTET (27 de juliol) L’havanera i el cant de taverna han anat evolucionant i en aquest procés ha esdevingut la proposta que ens ofereix la cantant Neus Mar, una de les poques veus femenines solistes d’aquest gènere. Neus Mar s’endinsa al món de l’havanera l’any 2008 de la mà de Càstor Pérez, i durant aquests anys s’ha fet un lloc en un món tradicionalment de formacions vocals majoritàriament masculines i també mixtes. Neus Mar ens oferirà de nou al Serrallo una manera d’interpretar, de connectar amb el públic, d’entendre i de sentir l’havanera que fuig dels estereotips tradicionals. Ofereix un repertori amb temes propis, cançó mediterrània i gèneres habituals del cant de taverna.

Components: • Neus Mar – veu • Emilio Sánchez – guitarra • Pep Rius - contrabaix • Sonia Zurriaga - acordió • Enric Canada - percussió

a z n a i f n o c e d s o d a Sus abog •Abogados •Gestores •Traductores

Redouane Ennajy Abogado

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT. Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com 43

#49 juliol-agost 2024

SALVADOR FERRÉ BUDESCA,

president del Consell Comarcal del Tarragonès

“Sempre tenim com a objectiu principal el progrés dels municipis i el benestar de les persones” Fa poc més d’un any, el canongí Salvador Ferré va ser nomenat president del Consell Comarcal del Tarragonès, gràcies a una majoria formada pel PSC, Junts i els Comuns. Parlem amb el president comarcal per conèixer de prop quina és la tasca d’aquest ens i els projectes que tenen en marxa. #49 juliol-agost 2024

44

Adrià Miró Canturri Arribem just ara al primer any del seu mandat, quina valoració en fa d’aquests 12 mesos de gestió al capdavant del Consell? Sí, sí, tot just ara es compleix un any doncs vaig prendre possessió del càrrec al juliol de l’any passat. La valoració és molt positiva. Estic molt satisfet del camí recorregut, de com hem avançat, de la feina feta pels diferents departaments i del servei que dia a dia estem oferint als habitants de la nostra comarca. I és important ressaltar que hem fet tot això amb una molt bona sintonia amb els nostres socis de Govern i fins i tot, en molts aspectes, amb la resta de grups de l’oposició. L’entesa, la predisposició a col·laborar i a treballar per un bé comú com és el progrés de la comarca crec que n’ha estat la clau.

Quines han estat les principals línies de treball de tot aquest temps? Doncs hem seguit una línia bastant continuista respecte el darrer mandat. Hem apostat per mantenir aquelles accions que s’havia demostrat que havien donat els seus fruits i hem reforçat aquelles àrees que tenien alguna mancança. Les principals línies de treball, siguin del departament que siguin, sempre han tingut com a objectiu principal el progrés dels municipis i el benestar les persones. Aquesta és la nostra prioritat i la nostra raó de ser.

Què els hi diria a aquelles persones que dubten o qüestionen la tasca que fan corporacions com els Consells Comarcals? Els explicaria que els Consells Comarcals són molt importants per a la planificació i el desenvolupament territorial. Que la nostra tasca és clau per arribar allà on els municipis petits i amb menys recursos no són capaços d’arribar, per exemple, mancomunant serveis. Duem a terme també altres tasques que

ens deleguen altres administracions, com pot ser la Generalitat de Catalunya o la Diputació de Tarragona. Per tant, la tasca del Consell Comarcal del Tarragonès, i de la resta de Consells, és fonamental per al territori ja que aporta proximitat, immediatesa i estabilitat.

————————— La nostra tasca és clau per arribar allà on els municipis petits i amb menys recursos no són capaços d’arribar, per exemple, mancomunant serveis ————————— Ens podria posar algun exemple d’aquests serveis mancomunats que ara esmentava? I tant! L’exemple més clar seria el de la recollida selectiva. Gràcies a un servei mancomunat, la majoria de municipis de la nostra comarca comparteixen equipaments i infraestructures per dur a terme un servei que, per si mateixos, no podrien fer front. I es fa tenint en compte les necessitats i particularitats de cada municipi amb aspectes bàsics com són la freqüència de les recollides, la ubicació dels contenidors, la gestió de les deixalleries, etc. Durant l’any passat vam dur a terme una important campanya de sensibilització per fomentar la recollida selectiva en aquells municipis que tenen delegat el servei a la nostra corporació. I puc dir, per exemple, que en la darrera caracterització efectuada de la fracció paper/cartró hem obtingut resultats molt positius, amb una mitjana de material correcte dipositat del 92%, una millora molt significativa respecte al 74% que es va obtenir fa 5 anys.

Recentment també sentim moltes notícies de l’Oficina de Transició Energètica. Quin és el seu paper? L’Oficina Comarcal d’Impuls de la Transició Energètica del Tarragonès (OCITE) és un

45

punt de referència per assessorar els ajuntaments, particulars i empreses en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica. Paral·lelament també treballa per definir els criteris de zonificació en l’establiment d’energies renovables i la creació de comunitats energètiques. Els serveis que ofereix són genèricament gratuïts.

Fa poc, l’OCITE ha obert també un portal web i la veritat és que estem molt satisfets de la tasca que està duent a terme en els pocs mesos que fa que està en funcionament.

Parlava abans de les persones com a eix de les polítiques de la corporació. En què es materialitza això? Doncs l’exemple més clar en tindríem en la tasca que es duu a terme des de departaments com Benestar Social, Ensenyament, Habitatge o Joventut.

Des del Departament de Benestar Social donem un servei integral a les persones, tant en l’àmbit de la infància i les famílies, com també en l’àmbit de la gent gran o de les persones nouvingudes. Permet-me destacar, per exemple, el servei de Primera Acollida que té per objectiu facilitar el desenvolupament i l’autonomia de les persones nouvingudes a la societat d’arribada i al municipi on resideixen promovent l’aprenentatge del català i promovent també la participació amb entitats i veïns i veïnes d’aquell municipi. Cal destacar que el Certificat de Primera Acollida és necessari per a la seva regularització administrativa i per obtenir els corresponents permisos de residència i treball.

Amb la gent gran , per exemple, hem tornat a posar en marxa les reunions del Consell Consultiu que havien quedat aturades per la pandèmia. És important escoltar-los, saber què necessiten i què els preocupa i impulsar accions d’acord amb aquestes necessitats per dinamitzar el seu dia a dia.

Per últim, esmentar també que

#49 juliol-agost 2024

des de l’àrea de Benestar, entre moltes altres coses, també es treballa intensament en l’àmbit de la prevenció de les violències masclistes i del benestar del col·lectiu LGTBI. Queda molt de camí per recórrer en aquest sentit com a societat, però des del Consell ens sentim plenament compromesos amb dur a terme accions i iniciatives que promoguin el respecte cap a totes les persones, sigui quina sigui la seva condició o orientació.

I des de l’àrea de la Cultura?

Promovem cada any dos cicles de contes a les biblioteques i punts de lectura dels diferents municipis, un a la primavera i un altre a la tardor. Amb una dinàmica molt familiar i propera, aproximem la cultura i el gust per la lectura als més petits. I ho fem sempre al voltant d’una temàtica o eix central que els fa reflexionar i els parla de temes quotidians.

Des de l’àrea de la Cultura del Consell Comarcal també promovem anualment els Premis Tarragonès de Creació i Difusió, així com la Beca d’Investigació que es materialitza cada any amb la publicació d’un llibre que recull la investigació realitzada. També un cop a l’any celebrem l’acte de lliurament dels Mèrits als Serveis Distingits on cada ajuntament proposa a una personalitat o entitat del seu municipi que ha aportat un valor afegit per la seva tasca social, cultura, etc. És bonic veure com en una mateixa gala es reconeix a gent tan diversa, però que tenen en comú haver aportat valor a la comarca.

Parlava fa uns instants també d’Ensenyament i Habitatge.

Què fa el Consell en aquests àmbits? Bé, en l’àmbit d’Ensenyament, tenim una tasca molt gran i amb molta responsabilitat com és el tràmit de la concessió dels ajuts individuals de menjador. Cada any rebem en dos convocatòries diferents milers de sol·licituds per op-

#49 juliol-agost 2024

tar a un ajut que subvencioni part del cost del servei de menjador als infants de la nostra comarca. Cada any el nombre de sol·licituds augmenta, de la mateixa manera que també augmenta el pressupost que rebem per fer front a aquests ajuts i la quantitat de sol·licituds aprovades. Tinguem en compte que, en famílies amb risc social, pels seus infants potser aquest àpat que fan a les escoles passa a ser el seu àpat principal del dia.

Des d’Ensenyament, a més, també es gestionen les rutes de transport escolar així com de transport adaptat que mouen milers d’alumnes diàriament a la nostra comarca i que els hi permeten arribar als seus centres educatius.

————————— Pel que fa a Habitatge, que depèn del Departament d’Urbanisme de la nostra corporació, tramitem al llarg de l’any diverses convocatòries d’ajuts al lloguer a través de l’Oficina d’Habitatge del Tarragonès ————————— Pel que fa a Habitatge, que depèn del Departament d’Urbanisme de la nostra corporació, tramitem al llarg de l’any diverses convocatòries d’ajuts al lloguer a través de l’Oficina d’Habitatge del Tarragonès. Estem parlant de convocatòries com la de majors de 65 anys; la de joves; la de persones entre 34 i 64 anys,

46

etc. Donem l’opció, a més, que les persones puguin presentar aquestes sol·licituds de forma telemàtica o presencial a les nostres instal·lacions. Volem que el tràmit amb el ciutadà sigui cada cop més proper, senzill i factible en funció de les seves necessitats i recursos.

I en l’àmbit de Joventut? L’Oficina Jove del Tarragonès duu a terme una tasca molt important d’assessorament, consulta i proposta d’accions per al jovent de la nostra comarca. També és important ressaltar la tasca dels referents juvenils que acudeixen diàriament als municipis de la nostra comarca i fan una atenció presencial i més directa amb els joves que viuen en poblacions més petites. Promovem tallers, activitats d’orientació laboral o educativa, trobades, sortides, etc.

Tot això que esmenta no es podria dur a terme sense un gran equip humà al darrere… Així és.

Actualment, el Consell Comarcal del Tarragonès té al voltant de 140 treballadors i treballadores entre els que estan a les oficines centrals del carrer de les Coques i aquells que estan distribuïts pels municipis.

Voldria destacar la professionalitat, el compromís i la constància de tots ells. Sense un gran aval humà al darrere, cap de totes les accions que estem comentant de les diferents àrees serien possibles. Ells són el motor del Consell, els que cada dia fan girar la roda i als quals s’ha de reconèixer i agrair la seva tasca.

47

#49 juliol-agost 2024

El NÀSTIC GENUINE vola fins a Houston per participar en la Genuine World Cup 2024 L’equip pioner de la disciplina marxa als Estats Units per jugar contra els millors clubs del món Sergio Lahoz Dorante “El millor equip de la història del Nàstic” -així nomenat per l’expresident Josep María Andreu-, el Nàstic Genuine, viatjarà aquest juliol a Houston per disputar la Genuine World Cup 2024.

Com a equip pioner en aquesta disciplina, han estat invitats per gaudir del 30 de juliol al 4 d’agost d’una experiència única en el món del futbol.

L’equip tarragoní no viatja sol des d’Espanya. Va acompanyat d’equips de primera divisió com són el Barça, l’Athletic Club de Bil-

#49 juliol-agost 2024

bao, l’Atlético de Madrid i el Valencia. Allà a Houston els esperaran la Juventus de Torí; els dos grans clubs de Lisboa: Sporting de Portugal i Benfica; el Tigres de Mèxic, l’Inter de Miami i el club amfitrió el Houston Dynamo FC. L’expedició del Nàstic -i dels altres equips- tindrà 14 jugadors, quatre persones d’equip tècnic i un doctor. El format del torneig és de futbol 8, és a dir, el porter i set jugadors de camp. Hi haurà una fase de grups dividida en dos grups. Cada equip jugarà, com a mínim, quatre partits.

Jugaran al Shell Energy Sta-

48

dium, el camp del Houston Dynamo, on es disputen els partits de la primera divisió dels Estats Units, la MLS. NO NOMÉS HI HA FUTBOL A HOUSTON Els desplaçats a l’estat de Texas, gaudiran el primer dia (31 de juliol) d’una visita cultural, perquè es busca que això sigui una experiència per tots els viatgers. L’1 d’agost comencen els partits a la Genuine World Cup, però abans de fer-ho, al matí hi haurà el primer entrenament i les primeres taules rodones. Amb aquest tor-

49

#49 juliol-agost 2024

neig, es busca que els equips facin sinergies i puguin dialogar de pràctiques amb aquests atletes i les taules rodones proporcionen això. Els equips podran aprendre maneres de fer dels altres, organització d’esdeveniments i més.

Tot això impulsat per la Universitat Rice, la qual allotja els 12 equips participants i també acull aquesta jornada de divulgació i taules rodones.

Un cop fet l’entrenament i les taules rodones, hi haurà una cerimònia inaugural que donarà peu als partits de fase de grups.

La segona jornada (2 d’agost), serà similar a la primera. Acabaran els partits de la fase de grups i hi haurà ocasió de fer networking per part dels clubs i interessats.

Finals i semifinals tindran lloc el 3 d’agost. L’endemà, tornaran cap als seus respectius països.

————————— Com a equip pioner en aquesta disciplina, han estat invitats per gaudir del 30 de juliol al 4 d’agost d’una experiència única en el món del futbol —————————

#49 juliol-agost 2024

Nacho Torras, un dels organitzadors de la Genuine World Cup afirma que “Estem encantats de ser amfitrions d’un esdeveniment tan significatiu que reunirà equips inclusius de clubs de primer nivell.

Aquesta primera edició del torneig no sols serà una oportunitat per a unir a persones de diferents països i cultures a través del futbol en una experiència inoblidable, sinó que també servirà per a sensibilitzar a la societat de la necessitat de continuar treballant per a la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual“”.

50

EL NÀSTIC GENUINE, SEMPRE PRESENT EN TOTES LES INICIATIVES Aquest viatge a Houston és el segon que fa el Nàstic Genuine als Estats Units. El passat 2 de juliol de 2022 va disputar la 1a edició del Soccer Fest al gran Circuit de Daytona, Orlando.

El club grana és un dels principals promotors de la modalitat -equip fundador de La Liga Genuine- i un dels equips més llorejats, havent guanyat el premi Fair-Play de La Liga Genuine Santander en la passada temporada 2022-2023.

Compromesos amb la seguretat i el medi ambient, compromesos amb tu

51

#49 juliol-agost 2024

“L’Ajuntament va a l’una amb les empreses, la ciutadania i SANDRA GUAITA, l’educació” alcaldessa de Reus Sandra Guaita ens rep a l’Ajuntament en plena Festa Major de Sant Pere per fer-nos balanç del primer any de mandat. Parlem sobre el pacte de govern que té Reus, sobre l’“escolta activa” i sobre els nous habitatges de Protecció Oficial, entre altres temes.

Sergio Lahoz Dorante L’equip de govern de 15 regidors, ha aportat l’estabilitat que s’esperava en aquest primer any de mandat? Sí. Al final el que buscàvem amb el pacte de govern és cercar els punts tenim en comú i que volen fer avançar la ciutat i el

#49 juliol-agost 2024

fet de treballar-los de forma conjunta dona molta estabilitat.

Quines accions queden per preparar la ciutat per la zona de baixes emissions? Queden diverses accions. S’està treballant l’ordenança tant amb la ciutadania com amb els grups polítics, a més

52

de treballar amb mesures complementàries perquè així tothom pugui accedir a la ciutat de manera més còmoda, amb aparcaments dissuasius, amb un desplegament més gran de la Ganxeta, amb el reforç del transport públic i amb un accés a la ciutat que sigui més amable pels ciutadans. Tots

————————— La via pública, la neteja, la seguretat i l’habitatge tenen un gran impacte en la ciutadania i són les reclamacions més importants —————————

aquests treballs s’estan complementant amb l’ordenança i amb la definició definitiva de la zona de baixes emissions, que encara no tenim tancada.

Després d’un any d’“escolta activa”, quins problemes han presentat reusencs i reusenques? Les necessitats de la ciutadania les coneixíem perquè fèiem feina abans de tenir l’alcaldia. La veritat és que són molt evidents i molt reclamades, altra cosa és que es fes cas anteriorment. La via pública, la neteja, la seguretat i l’ha-

bitatge tenen un gran impacte en la ciutadania i són les reclamacions més importants. S’està treballant amb els ciutadans i ciutadanes per tirar-les totes endavant.

Com encara Reus l’estiu?

Ja s’han vist accions com la de l’ampliació d’una setmana a la temporada de piscines.

En termes de neteja, l’estiu passat ja es van fer plans intensius per reforçar la neteja, però no volíem que fos puntual i ara ho hem convertit en permanent. Ara, a l’estiu, hi ha un reforç per la neteja i per les piscines. Estem treballant en els refugis climàtics, i presentarem tot perquè la ciutadania conegui quins són els serveis que té disponibles per l’estiu. Pel que fa a l’ampliació de les piscines era una reclamació molt gran, perquè no tenia sentit que acabés la temporada sense que comencessin els col·legis.

Reempresa, Reus Espais Vius…

Esteu aconseguint mantenir vius els negocis de Reus amb aquestes polítiques? Quins comentaris rebeu dels comerciants sobre l’estat dels comerços locals i petits de Reus? Més enllà d’aquestes campanyes específiques, treballem amb grans accions de ciutat que puguin impactar en el dia a dia dels comerciants. Per exemple, la campanya de Nadal va ser molt potent i va aportar un flux de gent molt gran, no tan sols en el vessant del comerç i la restauració, sinó també en el vessant turístic. Després, amb el Festival Roses de Reus, també es van fer accions especials amb el sector de la restauració. Es treballa també amb el sector comercial amb la Fira Modernista, per exemple. Distribuïm campanyes al llarg de tot l’any, sense abandonar les campanyes tradicionals que ja teníem.

Aquest juny s’ha penjat per primer cop a la història una ban-

53

dera LGTBIQ+ a l’Ajuntament.

Què representa això per vostè com a alcaldessa? Una vocació activa ha provocat aquesta fita.

Es penjava fins ara a la Casa Rull, però vam decidir donar-li la visibilitat que es mereix i per això es penja des de l’Ajuntament. Volem reivindicar que la nostra ciutat és una ciutat respectuosa i inclusiva i, per tant, s’ha de visibilitzar tot el col·lectiu, per tal que aquests discursos d’odi que alguns mouen quedin totalment difosos. Tot això acompanyat de diferents campanyes com la de “Lliures de ser, estar i estimar”. Des de l’Ajuntament lluitem perquè sigui una ciutat respectuosa i del segle XXI.

————————— En termes de neteja, l’estiu passat ja es van fer plans intensius per reforçar la neteja, però no volíem que fos puntual i ara ho hem convertit en permanent ————————— Per on es continuarà treballant per tenir un habitatge assequible després d’una promoció de 132 habitatges de protecció oficial? Nosaltres hem fet diferents accions. Hem impulsat un nou servei d’habitatge que es traslladarà al costat de la biblioteca Xavier Amorós i, a través d’aquest, volem fer diferents accions com aquesta promoció de 132 habitatges. Una altra acció que voldríem impulsar és la rehabilitació d’habitatges.

Fins fa dos mesos l’ajuntament no tenia cap protocol per comprar habitatges, rehabilitar-los i posar-los a disposició de la gent. Per primer cop a la història, tenim un protocol per comprar pisos de segona mà.

La tercera acció que es treballa des del servei: les polítiques de subvencions al lloguer, perquè aquest any s’han donat quatre milions d’euros en polítiques de subvenció per temes d’habitatges i apostem per

#49 juliol-agost 2024

aquesta via. Finalment, els problemes del dia a dia, que els podran gestionar des del servei. Hem ficat el focus en el nou servei d’habitatge per fer aquestes quatre línies.

————————— Des de Tecnoredessa s’està treballant amb diferents àmbits, com pot ser atraure empreses del sector TIC o d’altres sectors s’instal·lin a la ciutat ————————— Sobre el pla general de barris “Reus 10”. Després de l’actuació al Barri Fortuny, quines altres actuacions hi haurà? El Reus 10 és un pla de barris que tracta polítiques d’habitatge, arquitectòniques, econòmiques i socials. En altres barris que no són el Fortuny es fan polítiques socials i econòmiques. Pel que fa al Barri Fortuny, s’ha fet una escolta activa i hi ha

#49 juliol-agost 2024

diverses conclusions: es necessitaven polítiques d’urbanisme per millorar l’accessibilitat i polítiques d’eficiència energètica. En polítiques econòmiques, s’està mirant de desenvolupar accions comercials per poder ajudar a instal·lar més comerços en el barri.

Deia vostè: “Reus és la segona ciutat TIC de Catalunya pel que fa a ocupació de perfils tecnològics i des de l’Ajuntament treballem per reforçar aquest posicionament”. Redessa Innovació és un projecte gegant. Quines línies hi ha contemplades pels pròxims tres anys per continuar amb aquest desenvolupament?

En primer lloc tenim una base gegant que és Redessa, que sense aquesta base no es podria desenvolupar res, perquè fa 30 anys que està actuant. Des de Tecnoredessa s’està treballant amb diferents àmbits, com pot ser atraure empre-

54

ses del sector TIC o d’altres sectors s’instal·lin a la ciutat, com farà T-Systems. Amb l’àmbit d’incubadores verticals, en tenim una del sector de Food Tech. Tenim un hub del sector Food Tech adreçat a l’agroalimentari i a la tecnologia i com convergeixen i fan acció conjunta; i l’altra incubadora vertical treballa amb la intel·ligència artificial en el vessant local, és a dir, com l’I.A. impacta en els ciutadans i ciutadanes, però de forma positiva. Es treballa amb la quàdruple hèlix (administració pública, empreses, universitat i ciutadania) per fer campanyes de captació i retenció de talent.

També en la innovació en les polítiques públiques. Tot això suma per poder presentar-nos a la convocatòria de Ciudades de la Ciencia y de la Innovación, la Red Innpulso i formar part d’aquesta xarxa de ciutats estatals que treballen des del vessant de la ciència i la innovació com a eina fonamental pel present i el futur.

55

#49 juliol-agost 2024

————————— Nosaltres pensem que l’aeroport de Reus ha de ser una peça fonamental en les infraestructures de Catalunya ————————— Les primeres festes de Sant Pere van agafar-li molt aviat.

Ara sí, com es viuen les Festes de Sant Pere com a alcaldessa?

Soc una fan absoluta de les festes majors, tant de Sant Pere com de la Misericòrdia. M’emociono molt, perquè vivint-ho com a alcaldessa vas a molts més actes i és tot molt intens. Si ets de la ciutat i estàs i ho gaudeixes, és tot impressionant.

L’exemple de Funecamp es podrà aplicar a l’Àrea metropolitana? Amb quins serveis creu que funcionaria? Sí, de fet Funecamp, és un exemple més de feina metropolitana; l’APP de seguretat també ho és. Treballem en políti-

#49 juliol-agost 2024

ques de transport, d’habitatge, de territori i d’energia i tot això queda englobat en les comissions de l’Àrea Metropolitana. Des del grup impulsor ho estem liderant i volem definir el document de treball que ens permeti dir com avancem com a Àrea Metropolitana.

Van ser les eleccions catalanes i un dels temes més importants va ser el dels aeroports. Quina opinió tenen des de Reus? Com voldríeu que fos la infraestructura? Nosaltres pensem que l’aeroport de Reus ha de ser una peça fonamental en les infraestructures de Catalunya. A Barcelona hi ha un cert centralisme i les infraestructures del territori semblen grans desconegudes i són infrautilitzades.

Pensem que Reus i Girona han de tenir un paper fonamental en aquest desplegament aeroportu-

56

ari i ho reivindiquem així. Pensem que el nostre aeroport té moltes potencialitats i que està infrautilitzat. Continuarem reivindicant que pot tenir molt més ús, perquè no només ha d’anar destinat al turisme, sinó també ha de tenir un ús pel sector econòmic, pensem que som la segona Àrea Metropolitana de Catalunya. És Reus una ciutat del segle XXI? Reus és una ciutat del segle XXI perquè té ADN del s.XXI i perquè sempre ha estat una ciutat avançada a la seva època. Hem de ser conscients que l’Ajuntament ha d’acompanyar a la ciutadania perquè sigui així i durant molts anys, l’Ajuntament no ho ha fet.

Crec que ara l’Ajuntament està compassat amb les empreses, el coneixement i la ciutadania per ser una ciutat del segle XXI.

57

#49 juliol-agost 2024

REUS L’AJUNTAMENT DE REUS, LIDER DEL PAÍS EN TRANSFORMACIÓ DIGITAL I GOVERN OBERT Els guardons destaquen el compromís del món local en la transformació digital de l’administració pública L’Ajuntament de Reus lidera la classificació en transformació digital i govern obert de la IX edició dels Reconeixements Administració Oberta que atorga anualment el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC). Els guardons destaquen el compromís del món local en la transformació digital de l’administració pública. La ciutat de Reus encapçala la classificació en la categoria d’ajuntaments de municipis de més de 50.000 habitants, empatada amb Lleida amb 89 punts sobre 100.

Aquest reconeixement públic avala la línia de treball de l’Ajuntament de Reus durant els últims anys d’obertura cap a la ciutadania i foment de les relacions electròniques. Des de la primera edició dels premis, Reus ha estat en el top 10 de la seva categoria. En la IX edició, encapçala la classificació.

La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, destaca que “és un gran reconeixement a la feina feta durant molts anys de l’equip humà que tenim a l’Ajuntament de Reus i dels diferents equips de govern que sempre hi han apostat fermament. Som conscients que ens queda molt camí per construir i reptes per continuar avançant com a administració capdavantera en serveis digitals al servei i en benefici de la ciutadania”.

REUS PRESENTA LA PRIMERA EDICIÓ DEL REUS MUSIC FESTIVAL També hi haurà propostes gastronòmiques, degustacions de begudes on el vermut serà un dels protagonistes i descobriment de nous artistes locals L’Ajuntament de Reus ha presentat la primera edició del festival que neix aquest 2024, per convertir-se en un referent entre les diferents i nombroses activitats culturals que proposa la ciutat.

En aquesta ocasió, es tracta d’un espectacular esdeveniment musical de tres dies que se celebrarà al Parc de la Festa convertit per a l’ocasió, en un lloc on no només es gaudirà de concerts, sinó que també de diferents activitats totes elles localitzades a l’atractiu Village del festival, al mateix Parc de la Festa: des de propostes gastronòmiques, degustacions de begudes on el vermut serà un dels protagonistes -com no podia ser d’altra manera a la seva terra- i descobriment de nous artistes locals. El Reus Music Festival serà els dies 6, 7 i 8 de setembre (obertura portes 20 h fins a 2 h —diumenge fins a 23 h—) i comptarà amb els següents concerts: • 6 de setembre: SILOÉ, SHINOVA & LA CASA AZUL (5.000 pax aforament peu).

• 7 de setembre: ELENA GARCIA + BOYE & OQUES GRASSES (10.000 pax aforament peu).

• 8 de setembre: L’autèntic PARIPÉ TARDEO (la festa que triomfa a Formentera, Valencia, Barcelona i ara a Reus 3.000 pax aforament peu).

REUS INAUGURA EL NOU CAMP DE FUTBOL ANNEX A L’ESTADI MUNICIPAL Aquest ha suposat la inversió de 716.935,64€ (IVA inclòs) en les obres, que van finalitzar tot just aquesta setmana Comença a rodar la pilota al nou camp de futbol annex a l’Estadi Municipal de Reus. El I Torneig Reus és Futbol amb participació d’equips benjamins i alevins de la ciutat ha inaugurat les noves instal·lacions d’aquest equipament esportiu que ve a completar les instal·lacions del comp lex de l’Estadi amb un nou camp de gespa artificial de nova generació que es podrà utilitzar per a entrenament i per

#49 juliol-agost 2024

a disputar competicions oficials. Amb una superfície de 7.363,75 m2 , en la qual el terreny de joc ocupa 102,5 m x 64,5 m, el nou equipament compta a més de la instal·lació de gespa artificial de nova generació, amb la instal·lació de l’enllumenat amb llums LED i el tancament perimetral de la instal·lació.

“El nou camp amplia la polivalència del

58

complex esportiu de l’Estadi i el converteix en una instal·lació de referència al territori, amb capacitat per acollir tota mena de tornejos i competicions esportives”, ha explicat el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín. A més a més, l’equipament també suposarà una alternativa a la gespa natural pels dies de pluja i per a poder garantir un manteniment òptim de la gespa del camp de l’estadi.

REUS CAPITAL DEL VERMUT DES DE

#GaudíReus

reusturisme.cat 59

#49 juliol-agost 2024

ALFREDO CLÚA, alcalde de Cambrils

“Som la capital, tant esportiva com gastronòmica, de la Costa Daurada” L’alcalde de Cambrils, en el seu primer any de mandat. L’alcalde tenia tres projectes clau per desenvolupar quan va entrar i li preguntem en quin estat estan. També s’encara la temporada d’estiu i ens parla de com Cambrils ha d’adoptar les polítiques turístiques. #49 juliol-agost 2024

Sergio Lahoz Dorante Com ha estat aquest primer any de mandat? Faig la valoració de l’any i realment estem contents perquè hem avançat moltíssim. Tenim tres coses importants que volíem impulsar totes començades. Tenim ja l’aprovació inicial del polígon i l’aprovació definitiva arribarà després de dos informes dels terrenys on anirà l’ampliació. Pels aparcaments dissuasius, tenim també un contracte verbal amb els propietaris de les finques del voltant del pàrquing. L’aparcament de Fontcoberta estarà ampliat i disponible

60

abans de l’estiu. Després, la millora de les entrades també s’ha gestionat. Hem aconseguit 200.000 euros de subvenció per fer la Casa de la Festa, hem prorrogat els 200.000 del projecte del mercat per no perdre-ho, reformant el projecte, modificant-lo i posant-ho en licitació.

Vam abocar 200.000 euros amb la campanya de Cambrils Reviu, per tenir més manteniment als carrers.

Farem el carrer Pau Casals també.

Per últim, en aquest any les queixes per neteja i recollida de brossa s’han reduït en un 75%.

Es va presentar una prova

nir una reunió amb la direcció de territori de la generalitat, per tal de millorar un vial que tenim de la rotonda de misericòrdia cap avall.

Primer vam desclassificar això i vam defensar-ho. Amb el tramvia també millorem la Diagonal del Mar. Això ens facilitarà els accessos a la ciutat i ho farà més amable.

Són uns pressupostos que han multiplicat per 10 respecte de l’any passat. 1.820.000 euros per inversions. Com es troben moltes de les inversions? Hem augmentat molt en serveis. Una gran part se n’ha anat a manteniment i l’altra gran part se n’ha anat a la millora del contracte de manteniment de neteja i recogida: millorem el conveni i reforcem el cap de setmana. La Casa de la Festa té aprovat inicialment el projecte executiu per la rehabilitació, per exemple.

————————— Cambrils no pot tenir un altre turisme que no sigui “slow” ni familiar ————————— de recollida selectiva de residus porta a porta. Es farà a part de Vilafortuny i al barri molí de la torre. Què s’espera d’aquesta prova? Si és molt positiva, comportarà canvis a diferents llocs de Cambrils?

Comencem per una zona on creiem que és més fàcil. Es millorarà així el percentatge de selecció, que abarateix la factura de la brossa i va en peu de la sostenibilitat. Estem en un índex d’un 50% i creiem que podem arribar fins a un 70-80%.

Vam començar a fer-ho així perquè és molt més fàcil accedir i veurem fins on podrem ampliar-ho.

En quin estat es troba el projecte de la via verda? Vaig veure que van reunir-se fa dues setmanes amb Mont-roig i Vandellòs. Tractem de tenir una postura comuna entre tots els municipis, perquè així serà molt més senzill de cara a anar a l’administració central. Tenim un viatge a Madrid per parlar amb el ministeri i explicar el nostre projecte de for-

ma més clara. El projecte adapta la plataforma viària del tram de 19,3 km que va de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant fins a Cambrils i és important que estigui ben estructurat.

Esteu contents amb la posició que ha adoptat Cambrils al turisme, volent que sigui sempre “slow-tourism”? Cambrils no pot tenir un altre turisme que no sigui “slow” ni familiar. Sempre he dit que tenim unes infraestructures públiques esportives que són una enveja: tres camps de futbol onze, un camp de futbol 7, dos pavellons, una galeria de tir olímpic i una altra de tir amb arc i el club nàutic.

Tenim també el parc del pescador, el parc del pinaret i la façana marítima. Qualsevol cosa que es fa Cambrils té un ressò gegant. Les infraestructures esportives i urbanes fan de catalitzador de tota l’activitat de Cambrils. Facis el que facis al parc del pescador tindrà èxit, per exemple, es va fer un Bike Trial i va ser un absolut èxit. Tenim una ciutat bonica i a més a més, som la capital de la Costa Daurada, tant esportiva com gastronòmica, i som una joia del Mediterrani. Hem impulsat també unes relacions entre els actors principals del Port, la confraria i el club nàutic que millorarà el sector molt.

Deia en campanya que és important millorar les entrades a Cambrils. Ja ens ha fet cinc cèntims, però ens ho pot explicar més en profunditat? Vam te-

61

#49 juliol-agost 2024

Tenen un pacte amb quatre partits. I ara després d’un any unes declaracions han fet tremolar una mica tot. Com s’ha gestionat l’advertència del regidor Jordi Barberà? Cambrils té un problema de gestió interna, ja ho sabem i som conscients. L’àrea interna és complicada de gestionar.

Des del 2013 fins ara, la burocràcia s’ha augmentat i és molt difícil avançar. Tenim uns problemes que creiem que tenen marge de maniobra i les solucions estan encaminades, la cosa és que no avancen a la mateixa velocitat que tots voldríem.

Sempre he dit que no és el mateix tractar d’avançar en una empresa privada que amb la pública.

Parlem de Hard Rock. Quanta importància tindrà en el territori i quanta per Cambrils? No seré jo qui digui “no” a feina per unes 10.000 persones de forma directa.

Pensem que és un projecte estratègic per Cambrils i per tot el territori. Igual d’estratègic que pot ser el tramvia. Són projectes estratègics que venen al Camp de Tarragona i feina que arriba, s’ha de ser sensible amb això.

Teniu por que us afecti les últimes notícies sobre que si el tramvia segueix, Salou no s’adscriurà a l’Àrea Metropolitana? Pere Granados és l’alcalde de Salou i penso que busca el millor per Salou i jo he de pensar que és el millor per Cambrils. Entenc que no hauria d’estar en perill el tramvia. La definició del tramvia podria ser millor? No ho sé, però Cambrils està contenta perquè sí, la travessa, però és una catenària com hi ha arreu del món. Per sort, el nucli urbà de Cambrils no tindrà catenària. Pensem que el tramvia és viable, estratègic i Cambrils ho vol ja.

Seguretat i mobilitat. Alguna actuació més de moment o enfortiria aquests dos sectors de l’Àrea Metropolitana? Com a

#49 juliol-agost 2024

————————— L’àrea interna és complicada de gestionar. Des del 2013 fins ara, la burocràcia s’ha augmentat i és molt difícil avançar ————————— Àrea Metropolitana tenim clar que el tramvia és un projecte metropolità, perquè el marge de millora que tenim en el transport a Cambrils és molt gran. L’aplicació també ens donarà molta seguretat als habitants de Cambrils. Per tant sí, trobem que aquests dos sectors són els correctes per haver iniciat amb l’Àrea Metropolitana.

62

Us afecta que no hi hagi govern de la Generalitat? Com? Sempre trobes a faltar el govern quan no hi és. Tens projectes com el de territori o un projecte de ports o mobilitats i es veuen afectats, dilatant-se en el temps. Tant amb el govern català com amb el central.

Volien fer un projecte per integrar millor el port amb la ciutat i si no hi ha govern, tot això es queda aturat.

El lloguer social també ha d’esperar. És important que hi hagi govern. Jo descarto unes segones eleccions i soc optimista, crec que Salvador Illa serà president. Hi haurà govern i hi haurà president amb Salvador Illa.

COMPRA | VENDA | TAXACIÓ Quadres, escultures i rellotges

També gestionem la venda de les seves peces!

Info sense compromís i total discreció (reserveu visita):

629 36 36 38 | anticdecoreus@yahoo.es Av. President Companys 12, bx. - 43201 Reus

63

#49 juliol-agost 2024

REUS LA BANDERA LGTBIQ+ PENJA PER PRIMER COP A LA HISTÒRIA DE L’AJUNTAMENT DE REUS Abans la bandera es penjava a la Casa Rull per commemorar la lluita d’aquest col·lectiu El 27 de juny va ser un dia històric per la ciutat de Reus. Per primer cop a la història, la bandera LGTBIQ+ penja de la façana de l’Ajuntament. Abans, aquesta mostra d’inclusió, es feia a la Casa Rull. L’alcaldessa Sandra Guaita ha volgut exclamar que el govern que hi ha ara “creu amb fermesa amb la llibertat, el respecte i la igualtat real”.

Des de la ciutat de Reus es treballa per donar a conèixer el Servei d’Atenció Integral (SAI) LGBTIQ+, que fins ara s’havia anomenat Punt d’atenció a la diversitat sexual (PADS) i ara ha adaptat el mateix nom que té aquest servei a la majoria dels municipis catalans. Sandra Guaita ha afirmat que continuarà treballant per un Reus orgullós.

REUS FA PERMANENT EL PLA DE XOC DE NETEJA D’ESTIU I L’ESTÉN A MÉS BARRIS El pla es porta a terme amb novetats La regidoria de Via Pública i l’empresa concessionària del servei de neteja viària, Reus Net, posen en marxa aquest dilluns 1 de juliol el pla de xoc de neteja intensiva dels barris de la ciutat. El pla es porta a terme amb novetats: d’una banda, es fa permanent una actuació que l’estiu passat es va portar a terme de manera extraordinària; i de l’altra, es reorganitza el servei per arribar a més zones de la ciut at: de les 16 zones de l’estiu passat s’arriba ara a 20.

El pla s’activa ara, a l’estiu, quan les necessitats de neteja es veuen especialment incrementades com a conseqüència d’un ús més intensiu de la via pública.

Aquest servei, que l’any passat es va fer de manera extraordinària, s’estrena enguany amb caràcter permanent per programar cada estiu, gràcies a l’ampliació del contracte de recollida de residus i neteja viària aprovada el passat mes de febrer.

REUS INVERTIRÀ 2,1 MILIONS D’EUROS EN EL MANTENIMENT DE LA VIA PÚBLICA Les actuacions són ens els àmbits de la millora de les voreres, els passos de vianants, l’asfaltat, els jocs infantils, la jardineria i l’enllumenat L’Ajuntament de Reus invertirà un pressupost històric de 2.177.775 euros en el manteniment de la via pública. Així ho han anunciat en roda de premsa aquest dimecres, 12 de juny, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el regidor de Via Pública, Daniel Marcos. El pla d’inversions preveu el desplegament dels plans directors de manteniment de la via pública, els quals detecten necessitats i planifiquen les actuacions per a cada anualitat, amb criteris tècnics i objectius Les actuacions són en els àmbits de la millora de les voreres, els passos de vianants, l’asfaltat, els jocs infantils, la jardineria i l’enllumenat. La regidoria ha reformulat el pressupost previst del pla d’inversions per executar una reforma integral d’un vial, en aquest cas, el carrer del Doctor Ferran.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, afirma: “Reiterem el nostre compromís a partir d’aquest treball permanent d’escola activa. I

#49 juliol-agost 2024

64

anunciem un pressupost històric de 2,1 milions d’euros en el manteniment de la via pública per aquest 2024. Donem resposta a les demandes de manteniment i posada al dia de la via pública. I ho fem de manera planificada, amb criteris tècnics i objectius, amb el desplegament dels plans directors

65

#49 juliol-agost 2024

El primer any de mandat de

SANDRA GUAITA

Els socialistes recuperaven l’alcaldia el passat any després de 12 anys convergents Sergio Lahoz Adrià Miró Sandra Guaita fa una mica més d’un any que és alcaldessa. Per la socialista, el seu primer any de mandat a Reus ha estat “un any de canvi i inflexió”.

L’alcaldessa, en una conferència -anomenada “un any de canvi”davant dels veïns i veïnes de Reus, al parc de Mas Iglesias, afirmava que en aquest any s’han atès les necessitats urgents i diàries dels veïns i veïnes de Reus.

QUINES NECESSITATS URGENTS TENIEN REUSENCS I REUSENQUES EN AQUEST PRIMER ANY? En primer lloc, canvis en la via

#49 juliol-agost 2024

pública. El govern de Sandra Guaita en aquest primer any va executar un pla intensiu de neteja i manteniment de les zones de jocs infantils, la neteja i posada al dia dels aparcaments dissuasius, la neteja i condicionament de les àrees per a gossos; i treballs urgents de poda.

També, ha incrementat en 1,5 milions d’euros el pressupost del servei de neteja viària i recollida, i impulsa una campanya contra les accions incíviques.

Pel que fa a l’habitatge, la creació del nou Servei d’Habitatge per oferir una millor atenció i fer un salt qualitatiu en les polítiques d’habitatge. Les dues accions més importants? Aprovar un protocol per comprar, rehabilitar i posar pisos a

66

disposició de la ciutadania i construir 132 habitatges de protecció oficial de lloguer, la primera promoció d’HPO 100% municipal en 13 anys.

————————— La creació del nou Servei d’Habitatge per oferir una millor atenció i fer un salt qualitatiu en les polítiques d’habitatge ————————— En innovació i tecnologia, l’Ajuntament ha invertit 900.000 euros en l’edifici REDESSA Innovació, en desús des de fa més de 12 anys i que serà seu de la multinacional T-Systems. També ha definit les bases perquè el Tecnoparc esdevin-

67

#49 juliol-agost 2024

gui el primer districte tecnològic de la demarcació (noves incubadores, col·laboració més estreta amb les universitats, nous espais col·laboratius per a empreses, entre altres).

Pel que fa a la cultura, es promouen dos projectes nous: La remodelació del que serà el tercer teatre de titularitat municipal, el Centre Catòlic; i la reforma del Museu d’Art i Història.

Hi ha més projectes que impulsa el govern, com bé és la definició de la zona de baixes emissions, treballar en l’increment de les places públiques d’escoles bressol o el desplegament de RENATUReus, el projecte per a la renaturalització de Reus finançat amb ajuts Next Generations i amb un pressupost de 4,2 milions.

QUÈ OPINEN ELS COMPANYS DE GOVERN? Esquerra Republicana en el balanç de primer any de mandat considera que aquests 12 mesos han permès executar molts dels projectes planificats durant l’anterior mandat.

Els republicans van voler treure pit de projectes que, segons apunten, duen el seu segell. Entre ells, destaquen el soterrament de les torres del Pinar, la transformació del barri del Carme, el nou Centre Catòlic, la nova centralitat al barri del Carrilet, el Tramcamp, la FuneCamp, la xarxa de carrils bici, el desenvolupament urbanístic o els

#49 juliol-agost 2024

només d’aquí 10”. També celebra la rapidesa amb la qual actuen els líders i la facilitat per governar que implica aquesta velocitat de gestió.

nous equipaments.

Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus, va assegurar en la trobada d’aquest balanç que el seu partit serà lleial dins de l’executiu, però al mateix temps ha picat la cresta als seus socis. Tot i que la líder dels republicans va afirmar que la relació ha millorat amb el temps, apuntava que al començament el ritme era diferent. “ERC i ARA veníem d’un mandat anterior amb una velocitat de creuer i experiència, mentre que el PSC feia 12 anys que estava a l’oposició”. A més, va negar que el lideratge dels socialistes hagi suposat un canvi a la ciutat, si no que es tracta d’un “retorn a la manera de fer dels 33 anys que han tingut l’alcaldia”.

Els altres companys de govern, Ara Reus, valoren positivament l’acord. Daniel Rubio esmenta la mirada a futur que comparteixen tant Sandra Guaita, Noemí Llauradó i ell mateix, la qual els uneix, perquè miren “d’aquí 30-40 anys i no

68

L’OPOSICIÓ DEMANA MÉS SEGURETAT I MÉS SERVEIS PÚBLICS La cap de l’oposició i portaveu de Junts, Teresa Pallarès, creu hi ha tres factors claus pel qual ara Reus pateix un canvi negatiu amb aquest govern: es paguen més impostos, hi ha més delinqüència i es disposa de menys serveis públics.

Pel que fa a la pujada d’impostos, Pallarès remarca que “no entén ni comparteix l’augment “desorbitat” d’impostos” i que aquesta decisió és injusta i perjudica els ciutadans. Amb la seguretat, la cap de l’oposició vol una Reus “on tothom pugui anar pel carrer amb tota tranquil·litat, a qualsevol zona de la ciutat i a qualsevol hora”. Sobre els serveis públics, l’Ajuntament no té competències sobre el tancament d’una línia d’I3 a l’escola La Vitxeta o la residència de gent gran ICAAS, però culpa a un dels socis de govern, que és ERC, perquè governen a la Generalitat qui és qui té les competències per tancar aquests espais públics.

————————— Pallarès remarca que “no entén ni comparteix l’augment “desorbitat” d’impostos” i que aquesta decisió és injusta i perjudica els ciutadans —————————

PROTEGEIX CASA TEVA AMB M& M &C CONDOR M&C Disponible en totes les mides i formats

Els nostres serveis: • • • • •

Reparació de calçat Duplicat de tota mena de claus Esmolats Piles de rellotge Plaques de matrícula i etiquetes mediambientals

• • • •

Plaques de bústia Codificació de claus de cotxe i moto Corretges de rellotge Reparació de comandaments d’automoció

Õ633 019 740

CODIFICLAU, Distribuidor Oficial M&C C/ Llorenç Milans del Bosch, S/N - Galeria Comercial Alcampo - Local 2, REUS 69 Horari: de dilluns a dissabte de 09:00 a 21:00

(#

#49 juliol-agost 2024

El Ball de Pastorets de Reus reintrodueix el ball parlat a la festa El Hard Rock, la ganxeta o les picabaralles territorials van marcar uns versos farcits de referències de l’actualitat

Adrià Miró Canturri Eren poc més de les set de la tarda i un bon nombre de reusencs ja s’aplegava a l’encreuament entre raval Santa Anna amb Salvador Espriu per assistir a una de les novetats d’aquest Sant Pere. El Ball de Pastorets presentava la seva reintroducció del ball parlat a la festa, en la primera de les tres representacions que van fer dimarts 25 de juny.

Segons van remarcar ells mateixos abans de començar, es tracta de sumar un “nou moment” més a la festa i que no representa una recuperació com a tal, sinó una reintroducció. Del Ball de Pastorets es tenen referències des de l’any 1725, però la primera on es troben textos de danses parlades és del 1863. Un bloc vinculat a Francesc Tornell i Domingo recollia la majoria dels balls parlats. Alguns

#49 juliol-agost 2024

d’ells van veure la llum com el ball de l’aparició o el de la Rosaura, però la resta van mantenir-se en l’obscuritat. Fins avui, que en certa manera ha tornat a la palestra.

————————— Els seus versos també van tenir espai per les habituals rivalitats de la zona ————————— LA REINTRODUCCIÓ DEL BALL De fet, posen l’accent en què és una reintroducció del ball perquè no tenen cap text històric pròpiament, encara que assenyalen que per alguns “està de moda les recuperacions basades en paper mullat”. Una clara referència al Ball de Galeres de Valls, que va encendre les xarxes per la seva similitud amb el de Reus i inclús va ser titllat “d’apropiació descarada del patrimoni festiu”.

70

En el seu cas, han volgut crear una proposta actual que “mantingués les característiques pròpies d’aquest ball”. Amb la inestimable aportació d’Antoni Veciana, han desenvolupat un argument central nou que té voluntat de repetir-se al llarg dels anys.

La representació no va deixar gairebé cap tema per tocar. Des de l’actualitat política nacional com el Hard Rock o la sequera fins a sobretot qüestions d’àmbit local i territorial com l’accident de PortAventura, la ganxeta o la promoció del vermut. A més, els seus versos també van tenir espai per les habituals rivalitats de la zona.

La pugna per la procedència de Gaudí amb Riudoms o la celebració pel no-ascens del Nàstic de Tarragona a Segona Divisió van ser algunes d’elles.

71

#49 juliol-agost 2024

DOLORS FARRÉ, alcaldessa de Valls

“El centre històric només funcionarà si hi viu gent” Després d’una trobada amb alumnes al Museu Casteller, Dolors Farré ens aten a l’Ajuntament de Valls per fer balanç del primer any de mandat. De fet, una de les grans fites des que va revalidar l’alcaldia el 2023 és la posada en marxa d’aquest Museu, que forma part d’una anella cultural i social que va sumant noves peces.

Analitzem en quin estat es troben els projectes de la capital de l’Alt Camp amb l’alcaldessa vallenca.

Adrià Miró Canturri Junts ha aconseguit la presidència del Parlament. Com veu les negociacions per formar govern? Des de Barcelona, els responsables del partit són els que fan les negociacions. Nosaltres tenim la màxima confiança en els nostres dirigents, però no tenim cap mena d’informació. Ara bé, el fet de no tenir govern fa que els ajuntaments ens ressentim.

En el cas de Valls, quines qüestions l’afecten més? No només a Valls, sinó a tots els ajuntaments. Hi

#49 juliol-agost 2024

ha molts projectes pendents al territori que estan parats fins que no hi hagi nou govern. Esperem que en tinguem un de ben aviat per poder avançar.

Per exemple amb el Parc Sanitari. És importantíssim per la ciutat. El necessitem amb urgència i hem de començar a caminar com més aviat millor.

En l’anterior mandat i en campanya va posar molt d’èmfasi en l’anomenada anella cultural i social. Ca Padró era la major inversió del pressupost d’enguany,

72

com es troba? Quan comences un mandat sempre acabes els projectes que venen de l’anterior, com el Museu Casteller o Ca Xapes. El Museu el tenim obert i esperem obrir Ca Xapes a la tardor, ja que l’obra està acabada i estem licitant tot el mobiliari. Ara hem posat les bases de l’Escola de Música a Ca Padró.

No només és l’escola de música, sinó tot l’entorn que urbanitzarem.

En aquest sentit, els habitatges ja són pràcticament tots nostres. A més, es va fer el concurs d’idees i vam encarregar el projecte executiu, que segurament el tindrem a l’agost. Amb els diners per les obres

ja pressupostats, ben aviat farem la licitació per les obres i començarem.

I la Casa de la Festa o el Centre Cívic? En el programa electoral portàvem que les nostres grans infraestructures eren el Museu Casteller i l’Espai Jove, tots dos oberts, i Ca Xapes, que l’obrirem pròximament. D’altra banda, els pròxims seran l’Escola de Música Ca Padró, la seu de la Policia Local, la Casa de la Festa i el Centre Cívic. En marxa, tenim Ca Padró, que està encarrilat, i ara començarem la seu de la Policia. Estem treballant el pla funcional i segurament enguany podrem fer el concurs d’idees per a la seva construcció. Per un altre costat, el que passa és que el Centre Cívic va lligat a l’habitatge que s’ha de fer al pàrquing del carrer Sant Antoni.

Com valora el funcionament dels primers mesos del Museu Casteller? Estem molt satisfets.

Tenim molts visitants. Sempre hem dit que el Museu havia de ser un dinamitzador del centre històric, del comerç i la restauració. Hem tingut una molt bona resposta d’arreu del país.

Quin impacte estan tenint en el centre històric? S’hi fan moltes activitats al voltant del Museu, per

exemple amb les escoles. Estem fent tot el possible com a Ajuntament per dinamitzar el centre històric, sobretot amb aquesta anella cultural i social que estem creant.

L’habitatge és també cabdal en la dinamització del centre històric. Tenim una manca d’habitatge tant al centre històric com a la resta de la ciutat. En aquests moments, s’estan fent moltes rehabilitacions. És una feina de formiga amb què de mica en mica anem capgirant la situació. El centre històric funcionarà només si hi viu gent. L’any passat també vam bonificar el 95% de l’IBI a tots aquells joves que compren habitatge al centre històric fins als 40 anys. És a dir, si tinc 28 anys i em compro una casa al centre històric, tindré bonificat l’IBI fins que compleixi 40 anys. A més, tenim línies de subvencions per a rehabilitacions i construccions.

Aquestes mesures estan funcionant? Fa dos anys que pugem la quantitat de les subvencions per obres al centre històric perquè sempre l’esgotem. Hi ha molts habitatges per rehabilitar, però s’hi està treballant.

————————— Estem molt satisfets. Tenim molts visitants. Sempre hem dit que el Museu havia de ser un dinamitzador del centre històric, del comerç i la restauració ————————— La paràlisi de la Generalitat afecta la política d’habitatge a Valls? Quan vam fer el conveni d’ampliació del polígon industrial, era un conveni a dues bandes. Per un costat, l’ampliació de 65 hectàrees al polígon i, per l’altra banda, la construcció d’habitatge a l’aparcament de Sant Antoni. Els tècnics hi treballen, però si no hi ha el polític que demana tirar-ho endavant la cosa no avança.

73

#49 juliol-agost 2024

Com està el centre històric pel que fa a la seguretat? No fa massa van sortir les dades d’Interior que deien que estàvem per sota de la mitjana de Catalunya.

Fa dos anys vam tenir uns episodis greus, però aquells episodis de delinqüència ja no els tenim.

Només hi ha petits delictes, com a totes les ciutats.

Creu que aquells fets es mantenen a l’imaginari dels vallencs i els genera aquesta sensació d’inseguretat? No sé la percepció dels vallencs. En el meu cas, em passejo pel centre històric a altes hores de la nit si vaig a sopar i la percepció d’inseguretat no la tinc.

Valls finalment forma part del grup impulsor de l’àrea metropolitana, tot i no tenir conti-

#49 juliol-agost 2024

nuïtat urbana. Què aporten al projecte? Tots els ajuntaments que estem tirant-ho endavant podem aprofitar moltes sinergies. Hi haurà coses en què no prendrem part perquè no estem en el continu urbà, però hi ha qüestions com l’energia o la captació d’empreses en què podem jugar com a ciutat.

Estem treballant per aconseguir una àrea metropolitana amb què tots ens puguem beneficiar.

————————— Em passejo pel centre històric a altes hores de la nit si vaig a sopar i la percepció d’inseguretat no la tinc ————————— Es parlava de l’equilibri que aporta Valls. Què representa?

Més que equilibri, diria hi ha moltes

74

coses que podem aportar perquè l’àrea metropolitana se’n beneficiï.

Per exemple, tenim molt a oferir en turisme o en empresa.

Quins altres projectes tenen entre mans fins que acabi l’any? La instal·lació de plaques solars al pavelló Xavi Tondo, estem treballant la zona de baixes emissions, l’enllumenat i el plec de clàusules de la licitació del bus urbà i de la brossa. Abans de final d’any han de sortir.

Hi haurà canvis en la recollida de la brossa? Canviarà molt. Des d’Europa ens diuen que hem de tenir una recollida orgànica al 60%.

Valls ho tenim bé, però hem de millorar. Estem tancant la part tècnica i el model que tindrem al centre històric i al polígon.

DEL 25 DE JUNIO AL 30 DE AGOSTO

De

sd

Horarios flexibles:

165 e €

Solo mañanas (desayuno incluido) Solo tardes (con o sin comida) Todo el día (desyauno y comida incluidos)

Vive un verano diferente, podrás combinar amigos, diversión y deporte en un ambiente de naturaleza, en contacto con los caballos

RUTAS A CABALLO

Si quieres disfrutar de los caballos y de la naturaleza ven a nuestro centro hípico ofrecemos paseos/rutas por los bosques del Catllar para niños y adultos.

30€

Carretera T-203 - Km 0,725 43764 EL CATLLAR info@hipicatllar.com www.hipicacatllar.com

Reserva ya:

£627 539 492 £68775 469 909

# hipica_catllar

#49 juliol-agost 2024

VALLS VALLS ACTIVA LA XARXA DE 22 REFUGIS CLIMÀTICS AMB EQUIPAMENTS I ZONES EXTERIORS Els 7 refugis interiors situats en equipaments municipals estaran habilitats a partir del proper dilluns 1 de juliol L’Ajuntament de Valls ja ho té tot a punt per a la posada en funcionament de la xarxa de refugis climàtics municipals que enguany comptarà amb 22 espais, 7 interiors situats en equipaments municipals i 15 en espais exteriors, tant parcs com places i passejos amb ombra. El consistori vallenc trametrà a totes les llars de la ciutat informació detallada sobre la ubicació dels refugis climàtics així com consells d’autoprotecció davant la previsió de la pujada de temperatures de caràcter intens durant els mesos d’estiu.

VALLS PRESENTA UNA NOVA TEMPORADA ALS TEATRES DE LA CIUTAT El dilluns 1 de juliol s’inicia la venda dels abonaments que inclou tres dels espectacles més potents de la cartellera actual Tres dels muntatges més aplaudits de la cartellera actual i amb repartiments de luxe encapçalats per Àngels Gonyalons, Ramon Madaula, Roger Coma i Mònica Glaenzel protagonitzaran la propera temporada de tardor als Teatres de Valls. El proper dilluns 1 de juliol i amb el lema «si vols seure al principi, no ho deixis pel final» s’inicia la venda de l’abonament de temporada amb importants descomptes per veure «El Favor» (28 de setembre), «Conqueridors» (20 d’octubre) i «Llegat» (16 de novembre), les tres comèdies esbojarrades per gaudir al Centre Cultural Municipal in-

closes a la nova temporada.

Els abonaments per als tres espectacles, amb descomptes d’entre 9 i 17 euros respecte els preus de les entrades soltes, es posaran a la venda el dilluns 1 de juliol a les taquilles del Teatre Principal, a partir de les 10 del matí. En aquest punt de venda es podran obtenir en horari intensiu fins al divendres 5 de juliol (de 12h a 14h i de 18h a 20h). Els abonaments també es podran adquirir les 24 hores del dia a través del portal web municipal www.valls.cat.

FORMALITZEN LES OBRES COMPLEMENTÀRIES DE L’A-27, ENTRE LA VARIANT DE VALLS-MONTBLANC Els treballs inclouen l’execució d’un pas superior de l’autovia per a la reposició del camí de Camp Magre i Vilaverd Els refugis climàtics són equipaments o zones públiques obertes a la ciutadania que, en episodis meteorològics extrems com les onades de calor, ofereixen un espai fresc a aquelles persones que no puguin aconseguir confort climàtic a casa. Al Centre Cívic de les Comarques i la Biblioteca Carles Cardó s’hi sumen cinc més distribuïts per les diferents zones de la ciutat, com el vestíbul de l’Ajuntament i l’Oficina Municipal d’Informació i Turisme al Centre Històric, el Museu de Valls i la seu de Vallsgenera a la zona de l’eixample de la ciutat i el pavelló municipal Xavi Tondo al barri del Fornàs. Tots aquests equipaments públics gratuïts estaran habilitats com a refugis climàtics a partir del proper 1 de juliol.

#49 juliol-agost 2024

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha formalitzat el contracte de les obres complementàries per la connexió de l’A-27 amb l’N-240 en el tram entre Valls i Montblanc. Els treballs tindran un pressupost de 5,4 milions d’euros (IVA inclòs) i completaran les actuacions “no resoltes” del projecte, les quals són “necessàries” per a millorar el funcionament d’aquestes vies.

Entre les actuacions destaquen la connexió directa de l’A-27 amb la carretera N-240, la construcció d’un pas superior de reposició del camí de Camp Magre i Vilaverd – en el km 4.600-, la protecció de l’oleoducte de CLH o la instal·lació d’un edifici annex complementari al centre de control del túnel del Coll de Lilla, entre altres.

76

Amb la col·laboració de:

77

#49 juliol-agost 2024

Les

GALERES ja naveguen pels carrers de Valls La colla gegantera La Pessigolla ha recuperat un nou ball per la capital de l’Alt Camp, que s’incorpora al Seguici Cerimonial Adrià Miró Canturri Des de les passades festes de Sant Joan, el Seguici Cerimonial de Valls compta amb una peça més.

En poc més de cinc mesos, la colla gegantera La Pessigolla ha recuperat pràcticament des de zero un dels balls que anteriorment havien format part de l’imaginari festiu vallenc. Amb una imponent estrena, van presentar-lo en societat el 16 de juny i tant el 23 com el 24 van tornar a aparèixer pels carrers de la

#49 juliol-agost 2024

capital de l’Alt Camp.

Es tracta del Ball de Galeres, una representació de la batalla de Lepant on otomans i cristians es van enfrontar en un duel naval. La victòria, com també es representa al ball, va caure en mans de l’anomenada Lliga Santa i ara pren vida a Valls més de 200 anys després.

El ball compta amb fins a dues referències clares i una d’indirecta. La primera és l’Interrogatori de Francisco de Zamora a l’Ajuntament de Valls, de 1790, on esmenta

78

tots els balls, incloent-hi el ball de galeres. El segon és Costums típiques de la ciutat de Valls de Josep Aladern (1894), que també el cita.

Finalment, el Llibre de la Mare de Déu del Lledó (1764) anomena elements del seguici i afirma que van sortir al carrer 23 balls. La colla gegantera afirma que tenen un llistat amb els balls que queden per recuperar i, si se li suma el de galeres, donen justament 23. És a dir, tenen constància que el ball existia el 1790 i indicis que ja fos present el 1764.

DE LA CAPELLA AL CARRER Més enllà d’aquestes referències, la colla gegantera La Pessigolla tenia poc més amb què posar-se a treballar. Ni vestits, ni cançons, ni detalls de les galeres. Tot i això, sí que existeix un esment a la batalla de Lepant entre els racons de la ciutat. Concretament, a la capella del Roser hi ha rajoles vidriades que escenifiquen aquest duel naval. D’aquí és d’on han tret una part de la informació per crear les galeres, però tant la música com la coreografia han hagut de gestar-se des de zero.

De fet, les portes de la capella del Roser van ser l’escenari de la seva presentació a la societat vallenca el 16 de juny. La seva estrena va generar molta expectació a la ciutat. Minuts abans de l’hora prevista per arrencar, la gent ja es reunia al voltant de la capella del Roser i omplia aquest tram del carrer de la Cort. Hi havia ganes de veure el nou ball.

Flanquejats pels trabucaires i sota la mirada de l’Ós (dos dels seus padrins), les galeres van sortir per la porta embolcallades en un fum blau i blanc. Un cop presentades al públic, van agar el carrer de la Cort i van enfilar fins a l’església de Sant Joan, on van ser beneïdes. En aquest tram, amb

————————— El Ball de Galeres és una representació de la batalla de Lepant on otomans i cristians es van enfrontar en un duel naval ————————— prou feines van poder passar amb comoditat a causa del gran nombre de vallencs que es van aplegar a les cantonades dels carrers.

Després van marxar en cercavila pel centre històric, encapçalats per la banda de tambors de Lepant, l’Ós i els trabucaires. Com a colofó final, van rematar el matí amb un ball de lluïment a la plaça del Blat. Un escenari que van tornar a tastar el 23 i 24. Curiosament, les persones que van representar el ball no van ser tots els dies les mateixes. La colla també compta amb el Basilisc dins del seguici i alguns dels seus membres van compaginar ambdues coses entre els tres dies.

COM SÓN LES GALERES? Com dèiem, hi ha poques referències clares sobre l’aspecte i les especificitats d’aquest ball. Únicament es poden agafar a les rajoles de la capella del Roser. A més, a Catalunya aquest ball es troba en comptagotes. Reus sempre ha presumit de ser l’únic municipi que el representa, però l’entitat vallenca apunta que a Os de Balaguer (la Noguera) n’hi ha i a Falset n’havien tingut.

79

#49 juliol-agost 2024

#49 juliol-agost 2024

80

Tal com expliquen, la galera creada té dues referències principals.

Per un costat, les rajoles i, per l’altre, la rèplica de la galera de la batalla de Lepant que es troba al Museu Marítim de Barcelona. Quatre d’elles són cristianes, amb banderes de la creu cristiana, i les altres quatre són otomanes, hissant banderes amb la mitja lluna. L’estructura que duen els membres del ball està creada per Sergi Iglesias, qui també és president de la colla gegantera La Pessigolla. Precisament, ell va ser el creador del Basilisc i altres peces festives de l’associació.

En relació amb els materials, les galeres estan forjades amb argila, sobre la qual s’ha aplicat capes d’escaiola per crear uns motlles que després han permès fer-les amb fibra de vidre.

————————— La galera creada té dues referències principals. Per un costat, les rajoles i, per l’altre, la rèplica de la galera de la batalla de Lepant que es troba al Museu Marítim de Barcelona ————————— LA MÚSICA, LA ROBA I LA COREOGRAFIA El compositor de la música del ball de galeres és ja un habitual en la banda sonora de la colla gegantera. Roger Borràs -l’autor- és també el responsable de “El Ball de gegants” compost per als gegants Elionor Maria d’Aragó i Folch, reina de Xipre i senyora de Valls i el seu marit Pere I de Xipre. A aquest se li sumen el Ball del Basilisc, el Ball del Drac o el Ball dels Gegantons entre d’altres. En no haver-hi cap referència, s’ha creat des de zero amb una melodia pensada per ser interpretada per una cobla de ministres.

Pel que fa a la roba, intenta representar una imatge basada en els quadres i gravats de l’època de la batalla de Lepant. Els vestits han

estat creats per Josep Maria Casas, de la botiga El Barato de Reus, i compta amb diverses referències a aquests models antics. Amb tot, ha estat adaptada al ball per garantir certa comoditat dels seus membres. A banda dels cristians i els otomans, el ball també incorpora el dimoni i l’àngel, que representen la lluita constant entre el bé i el mal.

Finalment, la coreografia pretén mostrar les diverses accions que caracteritzen el ball. Per exemple, la navegació, la salutació, la batalla, la reverència dels guanyadors i el pas del dimoni i l’àngel. La Marina Egea ha estat la responsable de donar forma als passos del ball.

Tal com assenyalen, aquests estan composts per cinc moments diferenciats: la salutació, la navegació, la lluita, la victòria i el final. En paral·lel, el dimoni i l’àngel fan el seu propi ball.

Aquesta macedònia d’elements, l’impuls de l’entitat i els 200 mecenes van ser els responsables del resultat final, que es va donar cita el 16 de juny primer i per les festes després. Dos moments que des de la colla descriuen com “especials” i valoren amb un balanç positiu.

Ara les galeres tornaran a atracar al port, reservant forces per a inundar de nou els carrers de Valls el pròxim Sant Joan.

BATALLA NAVAL A REUS

C

om si fossin els mateixos cristians i otomans, el conflicte va esclatar entre reusencs i vallencs amb Twitter com a camp de batalla. Des del ball de galeres de la capital del Baix Camp es va acusar la proposta “d’apropiació descarada del patrimoni festiu” i va aparèixer fins i tot a alguns balls parlats de Sant Pere. Per contra, Sergi Iglesias, president de la colla La Pessigolla, li treu ferro a l’assumpte: “Hem viscut la polèmica molt tranquil·lament perquè vam trobar documentació del ball. Ja no són els únics i estan una mica molestos per això, però els hi passarà”.

A

quests mateixos comptes apunten a les similituds entre els dos balls i a les singularitats pròpies del de Reus per acusar-los d’una presumpta còpia. En canvi, Iglesias defensa la tasca de la seva entitat: “fins al moment de l’estrena ens deien que ens denunciarien perquè ho havíem copiat tot i, en veure que era de nova creació, van dir que no estava documentat”. Des de Reus, però, critiquen tant la documentació com les semblances. Veurem si en un futur els dos balls acaben llimant asprors i signen la pau.

D

e fet, Iglesias explica que els van convidar pel dia 16 de juny, però van declinar l’oferta.

“Els vam convidar a l’estrena, un mes abans ens van dir que no tenien gent i aquell mateix dia estaven tots mirant”, relata. Comptes de Twitter relacionats amb el ball reusenc afirmen que van tenir un debat intern i van decidir no participar en el que creuen que era “una neteja d’imatge”.

81

#49 juliol-agost 2024

PERE GRANADOS,

El primer any de mandat municipal a Salou acaba amb diferents fronts oberts.

El tramvia, el Hard Rock, la musculatura de la futura àrea metropolitana o el pes del turisme en el creixement econòmic són qüestions en què la capital de la Costa Daurada té molt a dir. En parlem amb el seu alcalde, Pere Granados, per conèixer l’estat d’aquests debats que marcaran el futur de Salou.

alcalde de Salou

“No podem entendre l’activitat turística sense un benefici directe sobre els salouencs” Adrià miró canturri El tramvia està sent un dels grans debats en aquest inici de mandat. Segons Salou, quins són els problemes del tramvia que planteja la Generalitat? El problema no és el tramvia en si, sinó que es proposa una infraestructura rígida i poc integrada en un espai urbà que l’Ajuntament vol articular com un pol de vida ciutadana i social. En un espai recuperat per a les persones, no creiem viable ni sostenible incorporar elements que suposin de nou una barrera amb una ocupació ex-

#49 juliol-agost 2024

82

clusiva; perquè no s’optimitza l’espai ni es facilita una accessibilitat i no és inclusiu per a les persones amb mobilitat reduïda, segons els estàndards de pacificació i convivència urbana, com seria d’esperar de qualsevol sistema de transport modern i sostenible.

Quina és la resposta de la Generalitat a les seves propostes?

Estem esperant resposta a les al· legacions efectuades al projecte de tramvia al seu pas per Salou. En aquest sentit, ja hem fet arribar la nostra proposta perquè sigui un transport públic ben integrat a la trama urbana, que no congestioni l’espai i no suposi un impediment que dificulti o limiti el trànsit de persones i vehicles. No qüestionem, com algú pensa, la necessitat d’un transport públic que ens connecti fàcilment amb centres acadèmics i hospitalaris, amb les altres localitats i amb les grans infraestructures de transport del territori; sinó la compatibilitat del sistema que es planteja amb la vida i l’entorn urbà del centre de Salou.

Les catenàries són un dels principals esculls. La Generalitat avisa que aquesta infraestructura no seria prou eficient amb tants trams amb bateries.

Les catenàries suposen un element més d’aquesta barrera que es vol instal·lar al llarg de l’eix Cívic, amb una ocupació longitudinal acotada de 9 metres d’amplada, i talls intermitents cada 7 minuts al llarg de gairebé 2 km. El sistema és obsolet per implantar en una zona urbana que ha de ser model d’inclusió i accessibilitat.

Pensem que hi ha altres alternatives a estudiar, i crec que hauríem de fer aquest exercici en benefici del territori i d’un transport públic més sostenible i inclusiu.

tarà entre Cambrils i Vila-seca (a través de Salou)? Les propostes que fem al projecte de tramvia són per millorar-lo i donar-li les condicions que creiem el poden fer més integrat i més adaptat a les necessitats i les exigències d’una mobilitat més sostenible. Hem de fer l’esforç perquè s’entengui i s’actuï amb conseqüència.

Per Nadal, va avisar que el finançament de l’Eix Cívic també era un problema a l’hora de fer passar el tramvia per Salou.

Com es troba aquest tema?

Efectivament, no té cap sentit implantar un tramvia en un entorn urbà no urbanitzat, i per això reclamem que les obres de la infraestructura han d’anar en paral·lel i acompanyades de les obres d’urbanització de l’Eix Cívic. Per això reclamem que la Generalitat compleixi amb la seva obligació de fer-se càrrec del seu finançament com així es va acordar al 2013 i a través d’un decret que està vigent des de l’any 1989. Sense aquest finançament de l’Eix Cívic difícilment serà possible implantar un tramvia que no té en compte l’entorn i l’impacte que pot suposar sobre el paisatge i la vida urbana.

Un altre projecte que depèn de la Generalitat és el del Hard Rock. Es troba aturat per criteris tècnics o polítics? El projecte de Hard Rock pateix la incomprensió i sobretot un irresponsable desconeixement d’aquells que s’hi oposen. Sortosament són uns pocs amb ideologies molt determinades. Tècnicament, la seva construcció no presenta cap problema i mediambientalment tampoc.

Un possible govern de Salvador Illa o inclús de Junts ho desencallaria? Salvador Illa ja ho va presentar com un dels punts del seu programa per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

Aquest mandat ha començat a caminar l’àrea metropolitana, amb el grup impulsor. Considera que està fent els passos correctes? Des del punt de vista del debat i la reflexió tècnica i política, referent a àmbits d’abast territorial que cal plantejar i a buscar acords, crec que sí. S’han format comissions – alguna de les quals en sóc el president – que treballen aquesta labor prèvia necessària.

Crec que estem en aquesta fase

————————— No té cap sentit implantar un tramvia en un entorn urbà no urbanitzat —————————

En cas que la Generalitat no atengui aquestes propostes al 100%, el tramvia no es connec-

83

#49 juliol-agost 2024

preliminar en la qual cal enquadrar-hi plans territorials ja en vigor, i aquells temes d’interès comú com ara la mobilitat, la coexistència i desenvolupament dels grans sectors econòmics, o reptes com el canvi climàtic. Sempre amb una visió i un interès de territori cohesionat. Abans de plantejar projectes concrets sobre el territori s’han de debatre les estratègies i els marcs sobre els quals operar i com abordar-los.

En unes jornades sobre turisme, va animar els agents i sectors turístics a situar el benestar dels residents locals com a prioritat. Com es pot fer que el turisme aporti un major benefici pels salouencs? En primer lloc, cal deixar clar que Salou és un municipi turístic de llarga trajectòria que vol defugir d’etiquetes que limiten la seva oferta i la seva imatge. El sol, el mar i la platja són el seu principal actiu però no l’únic. Ens trobem en un moment on anem descobrint i recuperant una gran diversitat d’atractius basats en la natura i el paisatge, la història i la cultura. Però anem també generant altres productes de gran qualitat com la gastronomia i l’enologia; i també consolidant altres referents de gran potencial com l’esport, el shopping, la gastronomia.

Per tant, anem creant alternatives diverses per arribar a una gran diversitat de mercats i segments perquè generin economia i beneficis a la nostra localitat durant tot l’any. I aquests beneficis han de crear també benestar i qualitat de vida pels residents. No podem entendre l’activitat turística sense un benefici directe sobre el municipi i els seus habitants. No podem oblidar que el millor lloc per viure és el millor lloc per visitar.

Per això, aquesta activitat necessita avui una nova visió amb plantejaments de solidaritat i responsabilitat amb la destinació

#49 juliol-agost 2024

per part dels visitants i turistes.

El finançament de les necessitats dels municipis davant la prestació de serveis al turisme és un debat obert que aportarà segurament les solucions perquè aquests municipis tinguin més capacitat per cobrir les despeses i les demandes dels serveis dels turistes i millorar el benestar dels residents.

Quin balanç fa del govern amb Esquerra? Les relacions són fluides? Salou sempre s’ha caracteritzat per tenir governs forts i representatius de la majoria, i per això ha estat un municipi que ha gaudit històricament d’estabilitat institucional i de bona governabilitat. Per tant, els acords de govern que he realitzat amb

84

————————— Anem creant alternatives diverses per arribar a una gran diversitat de mercats i segments perquè generin economia i beneficis a la nostra localitat durant tot l’any ————————— les candidatures que jo he encapçalat, sempre tenen aquest sentit de responsabilitat i de suma d’interessos i projectes. I, per tant, les relacions amb els socis de govern sempre han estat de fluïdesa, de diàleg i d’entesa. En aquest sentit, la valoració d’un govern compartit entre Sumem per Salou-PSC i ERC, és positiva com també va ser amb les altres forces polítiques amb qui vam governar.

ANUNCIA

AQUÍ EL TEU NEGOCI

î 660 915 371 / 626 786 373 / 977 045 816 e @revistalaciutat G revistalaciutat 85

REVISTA

TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM

TARRAGONA | REUS | VALLS | SALOU | VILA-SECA

#49 juliol-agost 2024

SALOU SALOU APOSTA PERQUÈ ELS TURISTES ES FACIN CÀRREC TAMBÉ DE LA DESPESA DELS SERVEIS PÚBLICS QUE REBEN L’alcalde defensa la taxa turística com un mecanisme en favor del benefici social El tema de la “taxa turística” s’ha posat de moda des de que l’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, es va manifestar a favor al programa Espejo Público d’Antena 3, argumentant que la seva implantació suposa un benefici social. Segons va explicar, no solament hauria de servir per finançar la promoció del destí, sinó que també hauria d’ajudar a cobrir els costos dels serveis que els municipis turístics han de prestar als visitants, reduint així la càrrega fiscal als residents. Diu que el turista també ha de pagar els serveis de la seva estada.

SALOU MILLORA ENCARA MÉS LA CAPACITAT DE DESGUÀS DEL BARRANC DE BARENYS Les obres previstes tenen dues fases i té una previsió de 12 mesos L’Ajuntament de Salou va aprovar, en la darrera sessió plenària, una modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), relacionada amb l’ajustament dels límits del sistema hidrogràfic de la nova llera del Barranc de Barenys. L’objectiu és augmentar la capacitat de drenatge del barranc.

L’obra està estructurada en dues fases diferents d’obres. La primera, quasi acabada, va des d’on passaven les vies del ferrocarril fins al mar, i el barranc és completament

soterrat, proporcionant una capacitat de drenatge de 274 metres cúbics per segon, que supera el càlcul de la Q500.

La segona fase, encara no iniciada, s’estén des del ferrocarril fins al vial del Cavet i es troba a cel obert. La modificació aprovada vol igualar la capacitat de drenatge a la de la primera fase. Aquesta mesura es pren per assegurar que tot el barranc pugui desguassar eficaçment el volum d’aigua segons la Q500. El període estimat per a la finalització d’aquestes obres és de 12 mesos.

SALOU I PRADES COL·LABOREN EN RECUPERAR LA HISTÒRIA COMUNA Els dos alcaldes van mantenir una reunió de treball al municipi del Baix Camp

Granados va matisar la seva aposta per “un turisme responsable i solidari, on els turistes contribueixin directament als costos que genera la seva estada”, afegint que “aquests ingressos es destinarien a millorar els serveis de neteja, de seguretat i d’altres, alleujant així la càrrega que actualment recau només sobre els residents”. En aquest sentit, Granados va afegir també que “el resident, la localitat, ha de ser una part beneficiària de totes les mesures i decisions adoptades en les polítiques turístiques; i s’ha de gestionar per garantir el seu benestar i la seva qualitat de vida”.

#49 juliol-agost 2024

L’alcalde de Salou, Pere Granados, i l’alcalde de Prades, Llorenç Torruella, van mantenir una reunió de treball a l’Ajuntament de Prades per impulsar un projecte de col·laboració centrat en la història i la cultura que uneixen les dues localitats.

Acompanyats pel regidor Joan Pons i la regidora Teresa Bonet de l’Ajuntament de Prades, ambdós alcaldes van compartir la creació de projectes que podrien esdevenir propostes turístiques de valor afegit aprofitant un relat històric.

Un dels principals temes tractats va ser un projecte de recerca i recuperació de l’antic camí que unia Salou amb Prades, amb la intenció de convertir-lo en una ruta verda que aniria des de Cap Salou fins a les muntanyes de Prades. Aquesta ruta oferiria als visitants una experiència única que combi-

86

na natura, esport i patrimon històric.

Salou 2024

AGENDA ESTIU

Més informació a: www.salou.cat

87

#49 juliol-agost 2024

SALOU SALOU IMPULSA INICIATIVES VERDES PER A PROTEGIR EL MEDI AMBIENT I RENATURALITZAR ESPAIS URBANS I COSTANERS Una de les accions més destacables són els corredors verds Salou va donar a conèixer una sèrie de projectes orientats a la protecció del medi natural i el foment d’un entorn més sostenible i saludable. Una de les accions més destacables són els corredors verds, que connecten diferents zones de Salou mitjançant parcs, zones verdes i carrers arbrats, que busquen dotar la ciutat de diferents refugis climàtics i un ambient més saludable i ecològic.

LA PLAÇA DE SANT JORDI DE SALOU ES RENOVA AMB CRITERIS DE SOSTENIBILITAT

Paral·lelament, l’Ajuntament està treballant en la protecció i recuperació de diversos sorrals, zones costaneres que anteriorment formaven part de la platja i que ara s’estan regenerant. Aquestes àrees són rehabilitades amb la plantació de vegetació autòctona i l’eliminació de vegetació invasora, millorant la biodiversitat i la resiliència ecològica de les platges.

Amb el finançament dels fons Next Generation, l’obra compta amb un pressupost de 164.363,07 L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat del regidor d’Obra Pública i Ordenació, Xavier Montalà, i de tècnics municipals, va realitzar una visita a les obres quasi acabades de la plaça de Sant Jordi, que finalitzaran amb la instal·lació d’una escultura de Sant Jordi. Inscrita dins del pla de remodelació d’11 places i parcs de Salou, finançat pels fons europeus Next Generation, la reforma de la plaça de Sant Jordi ha comptat amb un pressupost de 164.362,07 euros.

Un altre projecte clau que està sent desenvolupat per a ser llançat el 2025 és la preservació i protecció del fons marí, especialment la posidònia. Addicionalment, en un esforç per reduir l’ús de pesticides i productes químics en jardineria, Salou introduirà alternatives biològiques com l’ús de marietes i altres insectes beneficiosos.

Les millores implementades inclouen la reparació de part del paviment, l’expansió de les àrees verdes, la substitució de moreres per lledoners, així com l’optimització del sistema de reg i l’accessibilitat. L’alcalde Granados va subratllat que la renovació de la plaça de Sant Jordi exemplifica l’objectiu de la ciutat de “remodelar i renaturalitzar” els espais públics, amb l’intent de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i dels visitants de Salou. L’alcalde ha destacat també la incorporació de vegetació aromàtica que transformarà la plaça en “una experiència sensorial única”, aportant bellesa i aroma a aquest espai.

SALOU HISSA LES BANDERES QUE CERTIFIQUEN LA QUALITAT I BONA GESTIÓ AMBIENTAL DE LES PLATGES “És admirable l’evolució i el manteniment de les platges de Salou, pel poc impacte ambiental i la qualitat dels seus serveis”, afirma el director d’AENOR Salou va realizar l’acte d’hissada de la bandera ISO que atorga AENOR, a les platges de Ponent, de Llevant, Llarga i dels Capellans, i les cales dels Llenguadets, de la Penya Tallada, de la Font, de la Vinya i dels Crancs, i que va ser presidit per l’alcalde de Salou, Pere Granados. La norma ISO 14.001:2015 aborda la gestió de l’ocupació, residus, soroll i l’impacte ambiental a les platges, i Salou va obtenir aquesta certificació per primera vegada el 2006.

#49 juliol-agost 2024

Segons l’alcalde, “el nostre sistema de gestió de platges, basat en aquestes normes UNE i ISO, requereix una dedicació constant durant tot l’any, i la implicació de tots els departaments municipals. L’objectiu és l’excel·lència contínua en la gestió del nostre litoral”. Segons Jordi Martin, director d’AENOR Catalunya, “és admirable l’evolució i el manteniment de les platges de Salou, pel poc impacte ambiental i la qualitat dels seus serveis, que li han merescut aquest certificat de qualitat”. Beatriz

88

Benéitez, directora de comunicació de l’ICTES manifestava que “Salou ha rebut el distintiu Q de qualitat per les seves platges perquè compleixen amb rigorosos estàndards de qualitat i sostenibilitat”

89

#49 juliol-agost 2024

PERE SEGURA, alcalde de Vila-seca

“L’àrea metropolitana ha de treballar la governança i fixar un o dos temes prioritaris” Pere Segura compleix el seu primer any amb majoria absoluta a l’Ajuntament de Vila-seca. A l’espera de com es reconfigurarà el poder a la Generalitat, parlem del Hard Rock, el tramvia, la renovació del POUM i els passos que ha de donar la futura Àrea Metropolitana de Tarragona.

#49 juliol-agost 2024

90

Adrià Miró Canturri El seu partit ha aconseguit tenir la presidència del Parlament.

Com veu el futur del govern català? Anem a una repetició electoral? És desitjable que no hi hagi una repetició electoral. Estem en una democràcia parlamentària, que fomenta una diversitat ideològica. Però aquesta mai pot crear dinàmiques de bloqueig i que sigui ingovernable.

Com pot afectar la paràlisi catalana als vila-secans? No només als vila-secans, sinó també als catalans.

Hi ha qüestions que són de país, com els serveis bàsics i essencials. Atenció primària, salut, educació, mobilitat… Els qui tenim la responsabilitat de govern sabem que els pressupostos són una eina indispensable per fer les polítiques necessàries.

PSC i Junts comparteixen qüestions com l’aposta pel Hard Rock. Creu que s’hauria de pactar d’acord amb aquests punts en comú? Tinc la meva opinió, però no seria prudent dir-la. En un moment en què es donen lloc les negociacions, no soc gaire partidari que hi hagi satèl·lits que generin interferències sobre aquesta qüestió. Les persones que comanden el procés de negociació s’han de sentir lliures per arribar a acords i establir les seves estratègies. Ara bé, la província ha mostrat un mosaic polític bastant contundent i no es pot governar d’esquena a aquesta realitat.

Sempre estem a punt de conèixer avenços sobre el Hard Rock, però al final tot queda igual. Hi haurà alguna novetat amb el govern en funcions? No n’hi haurà cap. És un projecte amb què el govern actual sempre s’ha sentit un pèl incòmode, tot i que el seu impuls es produeix en un executiu on estava ERC. L’ha contemporitzat moltíssim, independentment de

les qüestions a resoldre. Hi ha hagut un component polític que ha fet que el projecte no vagi en una tramitació normal. Per tant, seria il· lús pensar que amb un govern en funcions es pot aprovar el Pla Director Urbanístic (PDU).

Un altre tema que depèn de la Generalitat és el tramvia, que està en dubte pel debat sobre les catenàries entre d’altres.

Aquests xocs institucionals el posen en perill? Trobo absurd el plantejament. Totes les reivindicacions són legítimes i les millores són beneficioses, però hi ha determinades línies on un ha de saber distingir. Posar en risc un projecte com el tramvia en contra de la teva mateixa ciutadania crec que és desproporcionat. Té molt de risc perquè ho hauràs de poder explicar. La mobilitat cada vegada és més difícil i tot passa per una potenciació del transport públic. El tramvia és un transport d’alt estànding, còmode i amb una velocitat comercial vàlida.

Hem d’arribar a una entesa.

————————— Posar en risc un projecte com el tramvia en contra de la teva mateixa ciutadania crec que és desproporcionat ————————— Quins serrells queden per tancar a Vila-seca? En el cas de Vila-seca, hi ha moltes coses. No és només la catenària, també és la semaforització, com arriben els enllaços, com es generen les compensacions ambientals o la seva integració urbana.

Estem en un diàleg constructiu i ens estem posant d’acord.

Una de les reivindicacions era la parada a la Plana. La Generalitat és receptiva? La Plana ha de tenir una parada. De moment, no ens han dit que no, però per a nosaltres és vital. Independentment que l’Estació Vila-seca-Aeroport

91

estigui a 500 metres de la Plana.

Les parades de tramvia molts cops estan a aquesta distància.

Van fer una sèrie d’al·legacions sobre l’Estació Intermodal Vila-seca-Aeroport. Com es troben? Vam donar les nostres aportacions i ens van dir que els semblaven molt raonables, però encara no ho hem vist traslladat a un paper. Ens tocarà estar-hi a sobre perquè la manera de treballar del Ministeri a vegades és a batzegades. Hi ha una manera poc fluida de diàleg constructiu. En canvi, amb la Generalitat hem parlat de manera constant pel tramvia.

A la presentació del PAM va comentar que la intenció era poder fer el POUM aquest mandat, si no hi havia cap complicació tècnica o jurídica. Encara creu que és possible? No fer-lo bé implica que pots tenir contenciosos i perdre’ls. Tarragona, després de quatre anys amb el POUM suspès, encara està renovant les normes subsidiàries. D’altra banda, Valls ho va fer en vuit anys. Per molt que vulguem ser ràpids i diligents, tampoc ens podem posar la soga al coll. La nostra idea és tenir-lo en quatre anys, però hi ha qüestions que no controlem. Per exemple, la licitació es va haver de parar perquè un grup de pressió va posar un contenciós administratiu. S’ha corregit i s’ha posat. Ara està en licitació i esperem que de cara a finals d’any tinguem un adjudicatari.

Hi ha d’haver un bon procés de participació i de negociació. No és només una millora, sinó la definició de la ciutat del futur.

Tenint en compte el consens que hi ha entre oposició i govern, és optimista per aquesta negociació? Si hi ha voluntat constructiva, comptem amb tots els grups polítics. El POUM no és un document de govern, sinó un document de ciutat. Volem treba-

#49 juliol-agost 2024

llar-ho conjuntament.

El PAM incloïa projectes ambiciosos com la transformació del barri del Colomí. En quin estat es troba? Hi ha projectes que depenen 100% de nosaltres, mentre que n’hi ha d’altres que depenen també de més institucions. La transformació del barri del Colomí és un projecte ambiciós que és pràcticament un pla de reforma interior. Afecta l’estació d’Adif, la línia de tramvia i nosaltres com a Ajuntament. Estem a l’espera de la concreció d’un conveni entre els tres per acabar de definir quin projecte fem i qui paga cada cosa. Un cop el tinguem, es poden fer projectes constructius i podem fer intervencions sobre aquest àmbit.

També quedaven recollits l’impuls d’equipaments com l’Estadi Municipal o el pavelló lleuger.

Aquest any, acabarem el projecte integral de la transformació de l’Estadi Municipal i haurem acabat la primera fase de la remodelació, amb les demolicions i la construcció dels circuits ciclables al Parc de la Torre d’en Dolça. Al mateix temps, s’acabarà el projecte del pavelló lleuger i s’està fent un projecte de millora de les piscines. Tot avança i segueix els seus tempos. Les coses no es fan d’un dia per l’altre, requereixen tramitacions importants.

Les obres del frontal marítim començaran el setembre per no interferir en la temporada turística. Aquesta actuació durarà aproximadament un any, tindrà afectacions durant l’estiu de 2025? El nivell d’afectació és diferent. No és el mateix l’inici d’obres, que són les demolicions i retirades.

Aquestes generen espais de risc per al vianant i els banyistes. En canvi, més endavant tens ja una fase d’urbanització avançada i pots compaginar el doble ús.

impulsor de l’Àrea Metropolitana. Els passos que s’estan fent són els correctes? La iniciativa és correcta, els passos són discutibles.

Quins són més discutibles? La pregunta és si el que estem fent va ben encaminat a l’objectiu que volem aconseguir i si aquests objectius són prou clars.

No tenen clar cap on van? S’estan generant unes taules de debat, que estan molt bé, però hi ha projectes concrets que requereixen mitjans clars i persones treballant ad hoc per això. Si s’hi ha de donar entitat metropolitana, hi ha d’haver una institució que ho governi. Pensar que la Diputació és l’element que ha de coordinar-ho pot servir en una primera etapa de generació de debat, però perquè les coses funcionin necessites gent que les piloti i que es facin realitat.

Com per exemple? La mobilitat.

El 2028 finalitza el contracte de les concessions de busos interurbans i necessitem persones que treballin exclusivament per aquesta qüestió. Si volem un transport metropolità, una proposta passa per la fusió de les dues principals empreses de transports (Reus i Tarragona).

O sigui, ha d’haver-hi estructures que prenguin decisions. Si tots entenem que ha d’haver-hi una àrea metropolitana, la primera qüestió que s’ha de treballar és la governança. A partir d’aquí, fixar un o dos temes que siguin prioritaris. Si la mobilitat n’és un, s’ha de muscular.

Una cosa concreta que van anunciar alguns membres del grup impulsor va ser l’aplicació metropolitana de seguretat. Per què no hi era Vila-seca a la foto? És un projecte que aterra inspirant-se en Cornellà i amb una contractació que no veiem clara. És un bolet. D’entrada, tenim dubtes de com s’ha de fer aquesta concertació i contractació. A més, ho vam passar als nostres serveis tècnics de la policia i de polítiques digitals. Ens van dir que ja ho estàvem fent nosaltres i que la nostra opció ens encaixava perfectament. Tenim la llibertat de dir que no és el nostre projecte.

————————— Si volem un transport metropolità, una proposta passa per la fusió de les dues principals empreses de transports (Reus i Tarragona) —————————

Vila-seca forma part del grup

#49 juliol-agost 2024

Ha d’haver-hi estructures que comandin aquestes qüestions perquè són complexes. Els polítics han de marcar el camí, però darrere ha d’haver-hi gent que li posi hores i que ho analitzi. Les inversions han d’estar planificades financerament i tècnicament.

92

93

#49 juliol-agost 2024

VILA-SECA EL CASTELL DE VILA-SECA ACULL L’EXPOSICIÓ “D’ARTISTES, EINES I TERRITORI…” DE SALVADOR JUANPERE L’exposició de l’artista de Vilaplana es podrà gaudir fins al 25 de febrer de 2025 L’Ajuntament de Vila-seca amb la col·laboració que té amb la Fundació Vila Casas, ha presentat la setena exposició que fan conjunta. És l’exposició “D’artistes, eines i territori…” de Salvador Juanpere.

L’artista, natural de Vilaplana, Tarragona, presenta una exposició comissariada per Natàlia Chocarro, on divideixen l’obra en tres àmbits: (Llavor)ar, F(eina) i Es(cultura).

Tot, en conjunt, es planteja com un homenatge a l’aspecte més latent i invisibilitzat de l’escultura.

VILA-SECA APROVA LA CONSTITUCIÓ DE FUNECAMP També es dona lectura a la declaració institucional del Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGTBI+ El plenari de l’Ajuntament de Vila-seca celebrat aquest divendres 28 de juny a les 19 hores ha aprovat inicialment la constitució d’una societat mercantil pública de caràcter municipal, formada pels Ajuntament de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, amb la denominació social Funecamp Serveis Funeraris Municipals SA. La sessió plenària s’ha iniciat amb la lectura per part de la regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, Lucía Teruel, de la Declaració institucional del 28 de juny de 2024,

Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGTBI+, un text que reivindica “el dret fonamental de cada persona a ser qui és” i el “compromís de mantenir l’aposta perquè les polítiques garanteixin els drets LGBTI+ i per combatre la LGBTI-fòbia”.

El ple ha aprovat també la sol·licitud d’adhesió de l’Ajuntament de Vila-seca a l’Associació Clúster Tic Catalunya Sud i la modificació del Reglament del servei de transport escolar del terme municipal de Vila-seca als Instituts.

GAIREBÉ 500.000 € PER RESTAURAR LA TORRE DE VIRGILI DE LA PINEDA La torre és una construcció medieval del segle XIII, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)

En el primer àmbit, es pot apreciar l’estreta relació de la naturalesa que l’artista ha vist des de petit. L’honestedat i la intimitat de les obres i creacions de Salvador Juanpere es pot observar en el segon àmbit, F(eina). Finalment, les obres que exemplifiquen dues dimensions amb l’àmbit Es(cultura): la feina manual i la intel·lectual. L’exposició estarà disponible fins al 25 de febrer de 2025. Aquest estiu podrà gaudir-se de dimarts a diumenge de 10.00 h a 14.00 h i de 18.00 a 21.00 h.

#49 juliol-agost 2024

L’Autoritat Portuària de Tarragona ha adjudicat les obres de restauració de la Torre de Virgili a l’empresa RÈCOP Restauracions Arquitectòniques SL per un import de 498.918,63 euros finançats des del programa “2% cultural” que estableix l’obligació de destinar en els contractes d’obres públiques una partida d’almenys el 2% per a treballs de conservació del Patrimoni Cultural o per al foment de la creativitat artística.

Amb aquesta adjudicació per a la restauració de la Torre de Virgili, el Port de Tarragona vol recuperar el patrimoni històric situat dins del domini públic portuari, fomentar-ne la divulgació i facilitar l’accés al públic. L’estat actual de la torre presenta lesions greus per la qual cosa és necessària una intervenció important.

El projecte de restauració de la torre, així

94

com la millora dels accessos i l’entorn, preveu la restauració de les façanes i l’adequació de l’interior per a un ús públic futur que permeti el seu accés de forma regulada. Pel que fa al voltant de la torre, el projecte adjudicat preveu l’adequació dels accessos per integrar-lo a la ruta patrimonial municipal i facilitar la visita.

Salvador Juanpere D’artistes, eines i territori...

02.07.2024 – 23.02.2025 CASTELL DE VILA-SECA

Amb la col·laboració de:

WWW.CASTELLVILA-SECA.CAT

95

#49 juliol-agost 2024

VILA-SECA LA PLATJA DE LA PINEDA LLUEIX UN ANY MÉS LA BANDERA BLAVA La platja de la Pineda gaudeix d’aquesta qualificació ininterrompudament des fa més de 25 anys La bandera blava ja oneja a la platja de la Pineda, una marca de qualitat que reconeix la diversitat de serveis i la qualitat d’aquesta platja del municipi de Vila-seca. L’acte, protagonitzat pels treballadors dels col·lectius i empreses que tenen cura de la seguretat, del manteniment i dels serveis que s’ofereixen a la platja, ha estat presidit per l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura i per la regidora d’Assumptes de la Pineda i Platges, Esmeralda Núñez.

Tal i com apareix a la fotografia han participat en la hissada de la bandera blava els regidors de govern amb competències a la platja, diversos portaveus dels grups municipals, agents de la Policia Local amb policies de platja i treballadors dels serveis de salvament i socorrisme, neteja de platja i lavabos, enllumenat i treballadors i tècnics dels serveis de logística de la brigada municipal.

VILA-SECA ENGEGA UN SERVEI PIONER DE RECOLLIDA SELECTIVA AMB 4 ILLES DE CONTENIDORS MÒBILS Batejat com “Illa-neta”, pretén arribar als nivells de recollida selectiva marcats per la UE i facilitar la vida dels ciutadans del Centre Històric L’Ajuntament de Vila-seca conjuntament amb l’empresa Urbaser han posat en marxa un servei pioner de gestió de residus municipals a diversos punts del Centre Històric de la vila. Una nova campanya dirigida a aquells més de 900 habitatges que comptarà amb 4 illes mòbils que estaran situades en punts neuràlgics del Centre Històric, per tal que els ciutadans d’edat avançada s’estalviïn recórrer grans desplaçaments per anar a tirar les deixalles.

Incrementen els punts de recollida situats en llocs estratègics de Vila-seca: el Carrer dels Ferrers (cruïlla amb el carrer de Sant Pere), Carrer de les Creus (cruïlla amb el carrer de Montrol), la plaça de Voltes i la plaça de les Creus.

Les plataformes emergents seran transportades per un vehicle elèctric adaptat especialment pel seu pas al Centre Històric per no degradar cap dels seus carrers. Aquest disposa d’un semiremolc amb els 5 contenidors Easy model city. L’horari de deposició de residus serà cada dia de 19 h del vespre fins a les 23 de la nit, hora que el vehicle elèctric retirarà les 4 illes de les seves respectives localitzacions.

#49 juliol-agost 2024

96

EL CONSELL DE PERSONES GRANS DE VILA-SECA ABORDA LES NECESSITATS DE SALUT I BENESTAR 6. El Consell de Persones Grans de Vila-seca aborda les necessitats de salut i benestar Recentment el Consell Municipal de Persones Grans, amb la presència de la regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, Lucía Teruel, va celebrar una nova sessió, durant la qual es van treballar els àmbits de la salut i del benestar. Els membres del consell s’han preguntat les necessitats que tenen les persones majors de 65 anys per tal de gaudir de benestar.

El projecte pretén promoure la ciutat com un espai de construcció col·lectiva on, d’una banda s’aprofita l’expertesa del ciutadà i ciutadana fruit de la seva experiència quotidiana i, de l’altra, promou espais de construcció col·lectiva amb especial sensibilitat i inclusió de la diversitat de mirades. Tothom que vulgui ser membre d’algun dels consells municipals, ho pot fer a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats.

Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.

MELVIN RESTAURANT C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2,97Vila-Seca | Tel. 977 396 346#49 juliol-agost 2024

TARRAGONA

Av. Països Catalans (Campus Sescelades)

Notaria

Francesc Martí i Padrós, 2

Av. Països catalans, 27

Base

C/ De La Font, 14

Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11

Bar La Tauleta

Violant d'Hongria, 50a

Conservatori

Av. Generalitat, 27

Centre Mèdic Alomar

Taquígraf Martí, 4

Sanitas

Rambla Nova, 99

Pavelló Esportiu La Pineda

Amadeu Vives, 42

Laboratoris Domingo

Pau Casals, 11

Sanitas

El corte ingles 1era planta

CAP La Pineda

Alfredo Kraus, 24

Activa Mútua

Pin iSoler, 12

Cap Llevant

Joan Fuster s/n

Fisiovilaseca

Sir esteve Morell Scott, 3

Centre Mèdic Rambla Nova

Rambla Nova, 103

Urgències Hospital Santa Tecla Rambla Vella, 14

Salut Vilaseca

Josep Forasté, 2

Notaria Sáez De Santamaría

Rambla Nova, 113

Tradicionarius

Asisa

Pere Molas

Notaria Miquel Roca

Rambla Nova, 114 3er

Olzina Dental

Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a

Notaria Doblado

Rambla Nova, 117 2n-2a

REUS

Aquum SPA-Estival Park

Pg. Pau Casals, 55

Laboratoris Vidal

Rambla Nova, 121

Notaria Ignacio Moreno

Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a

Spa Gran Palas La Pineda

Sèquia Major, 5

Royal Tarraco

Sant Auguri, 5

Notaria F. Javier Pajares

Raval Santa Anna, 22

Cafeteria la Formiga

Riera ,84

Centre Mèdic Roma

Alcalde Lloret, 1

Notaria Argentina Jara

Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º

Cocobongo

Plaça Miquel Marti i Pol, 3

Fontanet

Gasòmetre, 24

Registre Propietat Reus

General Moragues,76

Forn Canvi

Països Catalans, 1

Centre Diagnòstic Imatge

Vidal i Barraquer, 4

Centre Mèdic CMQR

Plaça Llibertat, 10

Forn Sans

Verge de la Pineda, 2

Gimnàs Orion

Fortuny, 25

Centre Mèdic Reus

Sant Joan, 34

El que diran

Verge Montserrat, 1

Notaria Estrada

Rambla Nova, 26 Entl.

Activa Mútua

Carrer Del Roser, 107

Fleca Carbonell

Comes, 46

Clinimedic

Rambla Nova, 58, 2-A

Laboratori Domingo

Plaça Llibertat, 10 baixos

Centre Mèdic Tarragona

Rambla Nova, 78

Laboratori Analisis Lab

Cami De L'aleixar, 38

SALOU

Oficines La Ciutat

Pl. Ponent, 11- 1er 2a

OMAC

Plaça Mercadal, 1

CAP

Arquitecte Ubach, 11

Biblioteca

Fortuny, 30

Tennis Monterols

Crta Reus-Cambrils, Km 1

CAP

Carrilet, 12

ITV Nàstic

Budellera S/N

Reus Ploms

Marià Fortuny, 5

Esplai Carrilet

Plaça Carrilet, 2

URV

Escorxador

Redessa

Bellisens, 42

Cafeteria Ajuntament

Passeig 30 D'octubre

Diputació de Tarragona

Passeig St Antoni, 100

Redessa

Camí De Valls, 81

OMAC Ajuntament

Passeig 30 D'octubre

Ajuntament de Tarragona

Plaça de la Font, 1

Centre MQ Reus

Antoni Gaudí, 26

Biblioteca

Ponent, 16

OMAC

Rambla Nova, 59

Biblioteca Central

Escorxador, 1

L'esplai de La Caixa

Carles Roig/Pg. De L'estació

Padel Indoor

Francolí Parc 10 Nau 12

Clinica Alomar

Pintor Tapiró, 5

Pavelló Municipal

Milà, 5

Holos

Ass.de Catalunya, 6

Centre Medic Estibel

Sant Elies, 34

Escola Municipal de Música

Arquitecte Ubach

Repsol

Polígon Pobla Mafumet

ABS Reus

Astorga, S/N

Salou Mèdic

Barcelona, 30, 3er-5a

DOW

Autovia de Salou

Medinamic 2010

Plaça Llibertat, 10

Global Medical Care

Francolí, 8

BASF

N-340 La Canonja

Notaria Ochoa

Prat De La Riba, 41

Centre Mèdic Salou

Via Roma, 11

Embriogyn

Estanislau Figueres, 8

Institut Clínic

Passeig Suñer, 51

Ciscar Clinic

Barcelona, 68

Mc Mutual

Alguer, 11

Uroequip

Pintor Tapiró 5

Notaria Jose Miguel Pastor

Francolí, 10

Viamed Monegal

Pere Martell, 39

Reus Deportiu

Antoni Gaudí, 66

Notaria Jesus Alfredo Fernandez

Tennis Tarragona Bar

Via Augusta, 0

Multioficines La Salle

Av. La Salle, 45

Centro Médico Salou

Club Natació Tarraco Bar

Passeig Torroja, 86

Centre De Lectura

Major, 15

Club Tennis Salou bar

Covestro

Pol. Q. Sud, Vial dels Prats

Círcol De Reus

Plaça Prim, 4

Capuccino

Via Roma, 5

Asesa

Crta. Salou S/N

Padel Indoor

Camí De Valls, 98

Can vicenç

Barcelona, 50

Clariant

La Canonja

Padel X4

Faió, 7

Sunset

Colon, 23

Kemira

Verge de la Pineda (Vila-seca)

Laboratorios Escuredo

Doctor Domènech, 1

Granier

Barcelona, 42

Elix Polymers

Pol. Ind. Ctra. de Vilaseca

Asisa

Passeig Suñer, 28

La xurreria

Barcelona, 74

Dixquimics

C/ Dotze (Bonavista)

Especialitats Mèdiques Reus

Doctor Vilaseca, 9

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT

Coffee book Le café vintage

Mèdica Tarragona

Joaquima Vedruna, 23

Rovira i Virgili, 32

Barcelona, 16

Valls, 4

Elix Polymers

Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda

Mútua Universal

C/ Ample, 56

VALLS

Messer

Autovia Salou, Km 3,8

Fremap

Maria Aurèlia Capmany, 6

CAP Dr. Sarró

Vallvera, 8

FCC

C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar

Cambra Reus

Boule, 2

Llar de Jubilats

Mare Maria Güell, 2

Carburos Metálicos

Classificació, 20

Panishop

Sant Joan, 34

Biblioteca

Sant Pere, 2

Ercros

Ctra. València S/N

Botiga del café

Sant pau

Ajuntament

Pl. Blat, 1

Sanitas

Av. Roma

Botiga del café

Raval de Jesús, 26

OAC

Pl. Blat, 1

Fleca 2000

Pl. Ponent 1

Tradicionarius

Raval de Jesús, 48

Pavelló Joana Ballart

Prat de la Riba, 14

Fleca 2000

Maria Cristina, 5

Ibericus

Monterols, 29

Clínica Vital

Sta. Joaquima Vedruna, 5

Panet

Rambla Nova, 104

Roslena

Pl. Mercadal

Centre Mèdic Alt Camp

Vallvera, 6

Panet

Pl. Corts Catalanes, 2

Farggi

Pl. Mercadal

Pius Hospital

Pl. Sant Francesc, 1

Panet

Pere Martell, 7

Casa coder

Pl. Mercadal

Notaria

Santa Teresa, 5

Panishop

Pl. Corsini, 4

Vermut de reus

Pl. Mercadall

Patronat Municipal d'Esports

Ps. Pres. Tarradellas, 2 - 6

Panishop

Pl. Corts Catalanes, 3

Granier

Llibertat, 14

Centre Cultural

Pl. Francesc Layret

Panishop

Marquès de Montoliu, 4

Cafeteria cugat

Llibertat, 6

Mútua Universal

Prat de la Riba ,1

Enrich

Rambla Nova, 96

Xaloc

Vent, 25

Mc Mutual

Passeig de l'Estació, 38

La Botiga del Cafè

Rambla Nova, 88

Costadoro

Galanes, 15

Bar Xiquets de Valls

Crta. Tarragona, 2

Capuccino

Rambla Nova, 96

Forn Sistaré

Amargura, 30

La Cafeteria

Jaume Mercadé, 7

Farinus

Corsini, 2

Forn Sistaré

Ample, 20

Dos18

Passeig Estació, 18

Farinus

Dr Mallafré, 3

Forn Sistaré

Prat de la Riba ,35

La Pèrgola

El Pati, 16

Ibericus

Verdaguer, 11

Forn Sistaré

Galanes, 11

El Panet de la Cort

Cort, 45

Granier

Ramón y Cajal, 32

Viena

Plaça Prim

L'Ecliss

Passeig Estació, 21

Granier

Rambla Nova, 80

92

Llobera, 62

Cafeteria Maria José

Crta. del Pla, 122

Pannus

Pere Martell, 9

Clinica Dental Milenium Reus

Raval Martí Folguera, 28

Resset Café

Vallvera, 19

Cambra Comerç

Rambla Nova

Panet Valls

del Pla, 66

Raffa Gelatti

Plaça Verdaguer

VILA-SECA

Montferré

Plaça Vila Romana, 3

CEPTA

Rambla Nova

ITV

C-340, Km 1154

Bar Brunch

Plaça Blat

Casa Matias

Plaça Corts Catalanes

CAP

Galceran De Pinós, S/N

Mou Milan

Jaume Mercadé, 2

Ajuntament

Plaça de l'església ,26

El cafetó

President Companys, 6

Club Nàutic Can Peret

Plaça de laFont, 6

Iclinic

Ramon D'olzina, 19

Cafeteria Clàssic

Avenir, 27

Café Infinity

Bloc Alt Penedès, esc a, local 2

Piscines Municipals

Pere Molas, 26

Cansaladeria Cati

Vallvera, 13

Fleca 2000

Bloc els Àngels

Auditori Josep Carreras

Pl. Frederic Mompou, 1

La Boulangerie

Av. Països Catalans, 23

Biblioteca

C/ Tarragona, 7

#49 juliol-agost 2024

98

iEc Via de l’Imperi Romà, 11 - Tarragona 636 526 591 |info@d4ki.com

www.d4ki.com

Estàs cansat que la teva empresa estigui estancada?

A D4Ki, entenem que el teu èxit és la nostra prioritat número u. Per això, hem creat una experiència de consultoria que col·loca les teves necessitats i metes en el centre de tot el que fem.

viatge empresarial. Som aquí per a donar-te suport en cada pas del camí.

•

Com? •

Aprofundim en la teva empresa, els teus objectius i les teves necessitats per a crear un pla d’acció únic.

•

Desenvolupem solucions innovadores que s’ajusten a la teva realitat i t’ajudem a aconseguir les teves metes.

•

Et guiem en cada pas del camí, brindant-te el suport i l’experiència que necessites per a tenir èxit.

•

Et facilitem les eines per a destacar en el teu mercat i superar als teus competidors.

•

T’acompanyem en la presa de decisions estratègiques, oferint la seguretat que estàs en el camí correcte.

•

No ens aturem una vegada que s’implementen les solucions. Estem disponibles per a donar-te suport continu i assessorament expert en totes les etapes del teu viatge empresarial.

Telefona al 636-526-591, envia’ns un correu a info@d4ki.com o visita el nostre lloc web www.d4ki.com.

Ens dediquem a construir una relació duradora amb tu. Som el teu soci estratègic al llarg del teu 99

eva Junts portarem la t r! empresa cap al futu #49 juliol-agost 2024

#49 juliol-agost 2024

100