LA CIUTAT 40

TORREFORTA

Piso luminoso con 3 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. Cocina con galería. Parquing descubierto.

AVINGUDA ROMA

Piso amplio con 4 habitaciones y 2 baños. A/a por conductos. Cocina amplia e independiente con galería. Ascensor. Parquing.

C/ VAPOR

Piso con reforma. 3º con ascensor. Muchas posibilidades y muy bien comunicado.

Ref. 7819 Precio: 277.000€ 3 2

C/ JOAN BAPTISTA PLANA

Piso con 3 habitaciones (1 en suite) y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a. Terraza. Zona comunitaria con piscina. Cochera.

C/ LEPANT

Piso en zona Serrallo con 2 dormitorios y 1 baño. Cocina equipada. Calefacción Gas Natural. Ascensor. Parquing y trastero.

CRISTÓBAL COLÓN

AVINGUDA D’ANDORRA

Piso semiamueblado. 3 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN. Ascensor. Muy bien comunicado.

C/ PIN I SOLER

Piso céntrico con 3 habitaciones, 1 baño y 1 aseo. Calefacción Gas Natural. Ascensor. Muy bien situado.

SANT PERE I SANT PAU

Piso cómodo y muy bien comunicado. 2 habitaciones y 1 baño. Terraza. Cocina americana. Calefacción de Gas y a/a. Ascensor. Trastero. Zona comunitaria con piscina.

L'ASSIGNATURA P ENDENT

Adrià Miró Canturri

“La ciutat està bruta”. Aquesta és una de les frases més recurrents que acostumen a emprar els partits de l’oposició i ciutadans a diversos municipis de Catalunya, que veuen deficiències en la neteja viària dels seus carrers. Un tema cíclic en cada mandat, molts cops marcat per les percepcions que té cadascú i que s’intensifica quan arriba l’època electoral. Evidentment, Tarragona no és cap excepció i

tampoc són poques les veus que assenyalen les mancances de la neteja viària. Quantificar aquestes queixes és complex, donat que una de les poques dades públiques que tenim són de 2016. En aquell cas, la segona onada de l’enquesta ciutadana ‘Valora Tarragona’ reflectia que un 76% de les persones preguntades veien la ciutat bruta. Una de més recent és l’enquesta del Gesop que recollia el Diari Mes el 27 de desembre. L’institut d’investigació apuntava que la neteja, la

inseguretat ciutadana i el manteniment de l’espai públic eren les tres principals preocupacions dels tarragonins. Tot i que no mostrava números exactes, la dada ja reflectia que l’opinió dels ciutadans sobre la neteja a Tarragona encara era bastant negativa 6 anys després.

Com que és difícil poder mesurar la percepció ciutadana per falta de números actuals que ho sostinguin, les experiències personals dels diferents barris de la ciutat esdevenen una bona eina per

assenyalar les deficiències i fortaleses de la neteja a la ciutat. Per aquest motiu, ens hem posat en contacte amb associacions de veïns de diversos punts de Tarragona amb l’objectiu de poder dibuixar un mapa sobre l’estat dels seus carrers.

EN PEU DE GUERRA CONTRA LES TARGETES

A més, s’ha de tenir en compte que a vegades aquests conflictes en l’àmbit de la neteja i la recollida de residus tenen solucions difícils i en molts casos no poden ser immediates. Així doncs, també hem intentat parlar amb l’Ajuntament de Tarragona per a conèixer l’explicació d’aquestes deficiències que ens han destacat els barris i les actuacions que duen a terme. Desgraciadament, el conseller de Neteja Pública, Jordi Fortuny, ha denegat la nostra proposició per “qüestions d’agenda”.

Una de les iniciatives que han impulsat la corporació municipal en aquest mandat ha sigut la implantació dels contenidors tancats als barris de Bonavista, el Serrallo i Cala Romana. Els resultats numèrics del nou sistema han estat clarament tot un èxit. El conseller Fortuny destacava en roda de premsa que s’havia “assolit els objectius d’Europa pel 2025” a tots tres barris. “L’objectiu és una recollida selectiva del 55% i al Serrallo s’ha arribat al 68,27%”. A Cala Romana l’índex és del 49% i a Bonavista del 53%”, comentava el conseller. Si a aquestes dades s’hi afegeixen altres recollides selectives (voluminosos, poda, tèxtil, roba i oli), la selectiva bruta del Serrallo seria del 72%, a Cala Romana del 55% i a Bonavista del 58%.

Tot i que alguns números avalen la iniciativa, aquesta ha comportat conflictes a certs barris. Segurament, el més destacat és el de Bonavista. Loli Gutiérrez, la presidenta de la seva associació de veïns, explica que “les targetes a vegades no funcionen i s’acumulen les bosses de brossa al costat”. Una situació que també es repeteix a Cala Romana. “Quan no funcionen els lectors, la porqueria es queda al costat dels contenidors creant males olors i incomoditat”,

apunta Belén Marrón, presidenta de l’Associació de Veïns del barri de Llevant.

Loli Gutiérrez va inclús més enllà amb la queixa i cataloga la iniciativa de “endarreriment”. “Els veïns no volen utilitzar la targeta i reclamen una concentració. No pot ser que et posin una multa per no ficar la brossa en un contenidor tancat”, relata. La presidenta de l’associació assenyala que en alguns casos la brutícia és causada per

“Les experiències personals dels diferents barris esdevenen una bona eina per assenyalar les deficiències i fortaleses de la neteja a la ciutat”

Jordi Fortuny, regidor de Neteja de Tarragona

“Quan no funcionen els lectors, la porqueria es queda al costat dels contenidors creant males olors i incomoditat”

l’incivisme, però en d’altres el problema rau en el fet que molta gent no té la targeta o no pot anar a tirar la brossa els dies marcats.

Pel que fa a la neteja viària, Loli Gutiérrez també és força crítica i troba a faltar realitzar més neteja general, donat que “fa tres anys que a Bonavista no se’n fa una”. En aquest sentit, reclama que la netejadora passi cada setmana en lloc de cada 15 dies o tres neteges generals a l’any.

A Cala Romana, aquests problemes entre els veïns no han sigut tan greus. En canvi, els conflictes han arribat en èpoques de major afluència a la zona de platges. Belén Marrón remarca que “cada vegada que arriba la temporada d’estiu o hi ha activitats al Tennis Tarragona, la brossa s’acumula al voltant dels contenidors perquè no la poden llençar”. “Tenim bona relació amb l’Ajuntament, en tenen constància i fan el que bonament poden”, puntualitza.

D’altra banda, Belén Marrón també comenta que hi ha desafecció al barri perquè els van prometre beneficis fiscals per reciclar millor i aquests no han arribat encara Una mesura que, en un principi, hauria d’incorporar-se entre el 2024 i 2025 amb el nou contracte de neteja. Tot i això, destaca que la neteja i la brossa és “només un problema més del barri” i recalca que centren els esforços a demanar l’accessibilitat a la platja per persones amb discapacitat i cotxets.

BROSSA A LES CANTONADES

La Part Alta és un dels barris en què la neteja es converteix en missió impossible. Carrers estrets, presència de turistes, trànsit de persones constant i molta restauració. Un cúmul que fa que la Part Alta “no estigui neta”, denuncia el president de la seva associació de veïns, Manel Rovira. En

el seu cas la llista de greuges és allargada i culpabilitza l’Ajuntament de “donar excuses sense aportar solucions” quan es posa en contacte amb ells.

“Els contenidors sempre estan plens a les 10 del matí i bruts, al mateix temps que hi ha gent incívica que tira directament la brossa a les cantonades”, relata. Manel Rovira exposa que la situació general del barri empitjora, que “l’Ajuntament ha abandonat completament la Part Alta” i que cada vegada hi veu “més cotxes i brutícia”. A més, avisa que els focus d’aquesta brutícia “sempre són als mateixos llocs” i posa en dubte la vigilància que s’hi aplica. Probablement, les 28 càmeres de videovigilància que hi instal·larà la corporació municipal seran una bona manera de mantenir a ratlla els incívics, però encara no podem saber la repercussió exacta que tindran.

L’arribada del nou contracte de la brossa no aporta molta esperança per a Manel Rovira, que creu que es repetiran “els mateixos problemes que amb el vell”. El contracte podria portar a la Part Alta a tenir una recollida porta a porta, una alternativa que la considera “una bona opció per al barri”. De totes maneres, és força escèptic amb la seva aplicació en els pròxims anys. “Fa temps que sento a parlar del porta a porta a la Part Alta i no s’ha fet res. Fins que no ho vegi, no m’ho creuré. Potser un altre Ajuntament ho farà, però aquest no”, conclou frustrat.

Mari Carmen Puig, presidenta de l’associació de veïns del barri del Port, també expressa que “el barri està brut”, però en el seu cas remarca que aquests últims anys “han augmentat la neteja”. A la zona del Port els problemes més crítics són els dels solars buits, que s’omplen de runes i deixalles; els mobles al costat dels contenidors, i l’augment de l’incivisme. Mari Carmen Puig demana en aquests casos que sigui l’Ajuntament qui s’encarregui de netejar els solars -encara que ells han dit que no ho poden fer-, major informació sobre el telèfon verd, afegir cendrers a les brosses i ser més durs amb les multes.

ELS ÚLTIMS CONTENIDORS SOTERRATS

A Sant Pere i Sant Pau, l’incivisme i els mobles als contenidors són també les qüestions que més preocupen. Luís Trinidad, president de l’associació de veïns, avisa que molta gent truca al telèfon verd perquè li recullin els voluminosos, “però encara queden bastants que ho continuen tirant al costat dels contenidors i t’hi trobes pisos sencers”. El representant dels veïns apunta que a la zona nord de la ciutat acostumen a arreplegar uns 3.000 quilos diaris de voluminosos.

Pel que fa a l’incivisme, considera que és “un fet que s’ha d’atacar, perquè si no continuarà igual”. Luis Trinidad agraeix la feina que fa la Unitat de Medi Ambient (UMA) per multar aquestes persones, encara que la troba “insuficient” per resoldre-ho.

A banda d’aquests dos àmbits, el gran problema són els contenidors soterrats. El 2007 es va posar en marxa aquest sistema, però el 2018 es va decidir acabar amb ells. Aquest any hauria de ser el de la fi definitiva dels contenidors soterrats amb l’eliminació de les últimes illes, després que la majoria ja hagin desaparegut de la ciutat. Luis Trinidad assenyala que a la zona nord “hi ha alguns punts on es nota l’incivisme i hi ha percepció de brutícia per culpa de les brosses que deixen fora”. Aquests espais

“La Part Alta és un dels barris en què la neteja es converteix en missió impossible”

acostumen a ser els llocs en què es troben aquests contenidors, per la qual cosa celebra que per fi se’n puguin desempallegar. Tot i això, s’enfada perquè “SPiSP i els barris sempre som els últims” en aquesta mena de processos.

DESERT

El 28 d’abril d’aquest 2023 s’hauria de posar punt final a un contracte de brossa i neteja que portava vigent des del 2002. La licitació del nou contracte era una de les grans fites que s’havia marcat l’Ajuntament de Tarragona de cara a aquest mandat, per aplicar-hi canvis adaptats a realitat actual de la ciutat i també per no haver de prorrogar de nou el de fa dues dècades.

Finalment, el setembre de l’any passat es van aprovar els nous plecs i condicions al Consell Plenari. Un pas que, segons el conseller Fortuny, havia de suposar “un canvi substancial en la neteja i manteniment dels nostres carrers i de la nostra ciutat, però alhora també el compliment amb escreix en mesures mediambientals i socials”.

El contracte comportava inversions de sostenibilitat amb la renovació del 50% de la maquinària elèctrica, obtenció de vehicles amb pila d’hidrogen o limitació de la resta. A més, entre altres canvis que plantejava, es preveia aplicar una taxa de la brossa marcada pel grau de reciclatge a cada zona, una de les demandes que exigeix Belén Marrón als barris on ja hi ha contenidors tancats.

El plec va assolir un gran consens amb 22 vots a favor i només 4 abstencions de Ciutadans, Partit Popular i En Comú Podem. Però va ser a la licitació quan van aparèixer tots els problemes.

El contracte es regia en cinc grans lots: Servei de Transport i recollida de residus municipals, de neteja viària i d’informació i educació ambiental (19 M€/any); servei

de neteja de platges, solars, terrenys i camins municipals (892 mil €/any); servei de gestió de la deixalleria municipal (592 mil €/any); control d’execució del servei i qualitat del servei (225 mil €/any), i plataforma intel·ligent de ciutat (157 mil €/any). A l’hora de la veritat, cap dels tres primers lots, que sumaven 20.506.092,71 € anuals, van obtenir l’interès de les empreses i van quedar deserts.

“No està ben fet. No pots demanar amb la mateixa suma de diners que anys anteriors l’hidrogen, maquinàries elèctriques, xips als contenidors i més recorreguts. Les empreses diuen que falten prop de 3M o 3,5M”, exposa Ángel Martín de Sande, president del Comitè d’Empresa i secretari de sanejament urbà de la UGT a Tarragona.

Els treballadors de la UGT van ser dels més durs a l’hora de mostrar l’enuig pel fracàs de la licitació. De fet, van inclús demanar la dimissió del conseller Fortuny perquè creien que els treballadors quedaven desprotegits amb aquesta situació, tot i que se’ls havia promès que estarien “blindats” i havien aconseguit el compromís del mateix conseller. El mateix Fortuny calmava les aigües en la seva primera roda de premsa i garantia l’augment del 8% dels salaris, que està previst al plec, i el manteniment dels llocs de treball. “Els treballadors estan blindats per l’estructura de costos perquè són els millors treballadors de la neteja que tenim”, puntualitzava.

Ángel Martín de Sande, però, rep amb escepticisme aquestes paraules. “Aquí tot equival als diners. Quan a l’empresa no li donin els números, diran que no ens poden pagar i que els convenis no pugen. Per això, estem preocupadíssims”.

REFER LA FEINA

El president del Comitè d’Empresa assenyala a l’equip de Fortuny, que considera que no s’ha volgut assessorar de cap enginyeria. Per això, demana que no s’hi apliquin “pegats” i tornin a fer un plec de condicions amb més diners. Si no es fa d’aquesta manera, creu que acabarà sent “un nyap total”. Per la seva banda, el president de la Federació d’Associacions de Veïns Segle XXI, Jacinto Moreno, també creu que “s’han quedat curts” amb el preu i defineix com a “lamentable” la situació actual.

Tot i les queixes dels treballadors, el govern municipal sembla que pretén tirar endavant una nova licitació amb alguns canvis, aplicats després de parlar amb les possibles empreses que s’hi poden presentar. Les modificacions es basen a passar de 9 a 10 anys de contracte, la unió del lot 1 i 2, adequar alguns preus a causa de la inflació, flexibilitzar alguns requisits tècnics o augmentar les despeses generals al 7 %. Ángel Martín de Sande creu que algunes de les millores que s’hi volien aplicar queden difuminades amb aquests nous canvis i assenyala un risc: “amb aquestes xifres el que pot passar és que entri una empresa pirata amb què perdríem ciutadans i treballadors”. Pel representant d’UGT, l’augment de 180 mil euros anuals encara és insuficient i es mantenen en la posició de demanar un plec de condicions totalment nou.

“amb aquestes xifres el que pot passar és que entri una empresa pirata amb què perdríem ciutadans i treballadors”

Pis en bon esta totalment moblat amb 60m², 2 habitacions,1 bany complet amb dutxa, saló-menjador amb sortida a balcó i cuina office independent equipada. Aire condicionat en el saló, finestres d’alumini, videoporter, ascensor, exterior, assolellat, orientació Sud. CEE: en tràmit.

Av. Roma

Av. Roma. Pis en perfecte estat de 130 m² útils (140 m² construïts), 4 habitacions dobles (1 tipus suite), 2 banys complets, ampli saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina office amb galeria i sortida a galeria, parquet, pre instal·lació a./a amb bomba de calor per conductes, plaça d’aparcament gran en el mateix edifici, amb possibilitat d’adquirir una segona plaça d’aparcament per 15.000 €. Exterior, assolellat. Ascensor. CEE: D 18/93.

Pensant en vendre casa teva?

Tenim clients interessats en comprar el teu habitatge

C/ Fra antoni Cardona i Grau

Pis reformat de 66 m² (81 m² construïts), 3 habitacions, 2 banys complets, saló-menjador amb a/a amb bomba de calor, sortida a terrassa, cuina indep. amb galeria. Parquet, exterior, assolellat. Ascensor. Pis ideal per a inversionistes ja que es troba actualment llogat, amb contracte de lloguer fins a maig de 2024.

CEE: E 168/32.

C/ Sevilla

Pis semi nou totalment equipat i moblat amb 91m², 3 habitacions, 2 d’elles dobles (1 suitte) i 1 és un vestidor, 2 banys complets, saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina indep. amb electrodomèstics. Acabats de 1ª qualitat, a./a amb bomba de calor per conductes, parquet, finestres d’alumini amb doble vidre i persianes motoritzades, vídeo porter. Exterior, molt lluminós amb orientació sud-est. Ascensor. Plaça d’aparcament gran opcional. CEE: en tràmit.

Av. Maria Cristina

Obra nova. Pis de 83 m² útils (95 m² construïts), 3 habitacions (1 tipus suite), 2 banys complets. Ampli saló-menjador de 30 m², cuina americana amb mobles alts i baixos equipada amb forn, placa d’inducció i campana extractora. Acabats de 1ª qualitat, porta blindada, portes lacades en blanc, parquet. Videoporter i climatització per conductes fred/calor en tot l’habitatge. Edifici amb ascensor. CEE: C 10/60.

Urb. Boscos de Tarragona

Casa unifamiliar de 324 m² construïts i 248 m² útils. Ampli saló-menjador amb xemeneia i sortida al jardí, 4 dormitoris dobles, 2 banys complets, 1 lavabo de cortesia, cuina amb un gran office amb sortida a terrassa. El jardí de 900 m² amb zona barbacoa amb cuina d’estiu de 40 m² i magnífica piscina infinity de 8,4 x 9,2m. Garatge amb capacitat per a 3 vehicles i zona de traster. Calefacció a gasoil, terra de marbre. Orientació sud. CEE: en tràmit.

Enfoca’m amb la teva càmera

Plaça Josep Roig i Raventós

EXPERIÈNCIES PROPERES

Està per veure quin resultat oferirà el nou contracte i si canviarà la percepció dels ciutadans. Encara que es queixen de la brutícia tarragonina, Jacinto Moreno destaca que “totes les ciutats tenen aquest problema. Primer, per la poca planificació de qui ens governa i, segon, per la falta de conscienciació del ciutadà”.

A l’altra gran ciutat del Camp de Tarragona, Marcos Massó, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus, també posa en relleu que “la gent no collaborem perquè els carrers estiguin nets” i considera que “Reus no l’acabarem mai

de veure neta perquè cadascú fa el que vol”. Massó, que va ser regidor en el seu moment, entén “les dificultats per pal·liar els problemes de neteja”, però pensa que a Reus ha mancat un augment de personal en els últims anys per fer front al creixement del municipi.

L’Ajuntament reusenc es defensa i ex-

plica que “la plantilla ha augmentat de forma considerable amb el canvi d’empresa gestora”. En total, s’han incorporat 21 persones al servei, gairebé totes dedicades a la neteja viària.

De fet, el consistori municipal va introduir aquest 2021 un nou servei de recollida de residus i neteja viària, que hauria de durar 10 anys. Marcos Massó reconeix que no s’han notat gaire els canvis introduïts i que hi ha diferències entre la neteja al centre i al barri. L’Ajuntament, però, té la percepció que han tingut una bona rebuda, ja que hi ha hagut una disminució de les queixes que s’atenen pels canals pertinents. A més, creuen que “la disponibilitat de més recursos materials, a través de la inversió en nova maquinària i més eficient, i de més recursos humans han provocat millores efectives en el servei”.

L’incivisme és probablement el gran tema a atacar, a Tarragona, a Reus i a la resta del territori. En el cas de la capital del Baix Camp ens apunten que han encetat una campanya sota el títol “A casa no ho faries. Al carrer, tampoc” que busca combatre aquestes actituds i que es complementa amb la pressió policial (han comptabilitzat 4.000 denúncies anuals). Unes iniciatives que, juntament amb les millores de la neteja viària del nou contracte, esperen acabar amb la percepció de brutícia d’alguns ciutadans de Reus. Un problema de difícil solució i en què ciutadania i institucions hauran d’anar plegats per mitigar-lo.

“la plantilla ha augmentat de forma considerable amb el canvi d’empresa gestora. En total, s’han incorporat 21 persones al servei, gairebé totes dedicades a la neteja viària”

“El Port ha de mantenir les sinergies amb el Serrallo”

SAÜL GARRETA President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

La sortida de Junts del Govern català va provocar canvis en l’estructura de diversos organismes públics. Un d’ells va ser l’Autoritat Portuària del Port de Tarragona, que va canviar la seva presidència amb l’arribada d’un nou conseller

Adrià Miró Canturri

Així doncs, l’arquitecte Saül Garreta va ser l’escollit per substituir a Josep Maria Cruset. Activista i novell a l’hora d’ocupar un càrrec públic, es va convertir en el primer president d’ERC a l’ens i va marcar com a prioritat la sostenibilitat i el consens amb el territori. Entrevistem des d’un vessant més personal a Saül Garreta per conèixer els seus lligams amb el Serrallo, com compagina el seu esperit activista amb la nova feina i alguns dels projectes que vol tirar endavant.

És el seu primer càrrec polític. Com s’adapta a aquesta circumstància inèdita? M’adapto amb la il·lusió que té algú quan identifica una oportunitat enorme per treballar pel bé comú. M’ha agafat en un moment personal i professional òptim. De fet, no vaig dubtar ni un minut a acceptar-ho. Únicament vaig posar

com a línia vermella que la família no ho entomés bé o que en l’àmbit professional no tingués un equip potent per delegar les feines que feia aleshores, però cap de les dues coses va succeir. Sempre he tingut la voluntat de servei públic i d’implicar-me en temes de manera altruista. En aquest moment, tinc energia i experiència per donar el millor de mi.

El seu actual moment vital ha sigut rellevant per prendre la decisió? Quan tens certa edat i més o menys et van bé les coses, és molt fàcil que entris dins de la zona de confort i no en surtis. Per què canviar? Una proposta d’aquest tipus és

un gran repte per posar-te les piles. Feia 20 anys que el meu anglès estava rovellat i ara estic fent tres dies de classe a la setmana. A part de la vocació de servei públic, la Presidència és una manera de créixer. L’anomeno egoisme positiu. Es tracta d’aquestes coses que a tu et satisfan, però al mateix temps impacten en un bé per a la societat i el teu entorn. Actualment, el meu motor és trobar-me en una posició amb què puc ajudar molt més a què el món millori.

Té algun valor emocional treballar des d’un edifici que va dissenyar el seu pare? Sobretot hi penso per la il·lusió que li fa a ell. A més, a mi em fa gràcia. Fa uns quants anys es va posar sobre la taula l’opció d’enderrocar-lo per ubicar-hi un altre projecte, però hi va haver un moviment ciutadà d’oposició a aquest enderroc. Això va néixer a través d’un manifest que vaig redactar jo mateix. Em fa gràcia treballar en un edifici que, si no hagués sigut per l’acció col·lectiva, no existiria. No m’hi vaig implicar per ego perquè realment considero que no hi ha res intocable. En aquell moment, però, ens va semblar que hi havia suficients raons per discutir l’enderrocament. És d’aquelles lluites col·lectives que tenen èxit.

El seu predecessor estava clarament influenciat per la seva etapa com a alcalde. Què li aporta el seu bagatge com a arquitecte en aquesta nova etapa del Port? Penso que la tasca d’arquitecte és un ofici que està a l’alça. Sobretot per la capacitat que tenen de gestionar situa-

cions complexes, tant espacials com intangibles. O sigui, un arquitecte és cada cop més un director d’orquestra i és un facilitador perquè diferents professionals aconsegueixin un producte. Aquest resultat ha de tenir disseny, confort, reciclatge, sostenibilitat, benestar per les persones o espais segurs (relacionat amb l’urbanisme feminista). L’arquitecte no ho sap tot, però ho ha de gestionar. Per tant, és la professió que millor gestiona la complexitat de les diverses disciplines.

Com ho aplicaria al Port? Per exemple, cada vegada té més importància la participació ciutadana en els projectes. Quan fas les coses des de baix cap a dalt, els processos requereixen més temps, però també són més perdurables. El mateix passa amb el Port. Les decisions estratègiques s’han de prendre escoltant molt bé la gent que sap més que tu i amb això llegir cap a on volem anar. No només ens hem de fixar en les dades immediates, sinó en què t’indiquen aquestes dades. Quan Frank Gehry va fer el Guggenheim, el que menys li importava era l’edifici.

“Quan fas les coses des de baix cap a dalt, els processos requereixen més temps, però també són més perdurables. El mateix passa amb el Port”

Aquell museu tenia un efecte catalitzador que faria que tot l’entorn de Bilbao canviés per fer una aposta per la cultura. Són temes que s’han de llegir i el fet de ser arquitecte m’ajuda a entendre-ho.

En la seva presentació va marcar com a prioritària la sostenibilitat. El sector portuari pot ser sostenible? La pregunta hauria de ser: com ho hem de fer? La qüestió sobre si s’ha de fer ja no està en l’equació. No perquè ho diem nosaltres, sinó que hi ha una sèrie d’objectius i directives europees que, si no es compleixen, crearan una pressió social que serà insuportable. És indestriable del nostre dia a dia.

I què fa el Port de Tarragona en aquest sentit? Moltes coses. No perquè hagi arribat jo. Ja s’estaven fent tots els biòtops que s’han posat davant de la platja del Miracle i que han ajudat a millorar la biodiversitat perduda. La meva aposta personal és millorar aquest tema, sobretot en la reforestació. Sempre es parla de reposició d’arbres, però no ens adonem que tenim més mar que no pas terra. Per això, seria una irresponsabilitat no treballar el tema de reposar posidònia del mar. Amb relació als vaixells, la situació òptima és que es puguin connectar amb

PROJECTES SOCIALS

Saül Garreta (Tarragona, 1972) és llicenciat en Arquitectura en l’especialitat d’edificació a la Universitat Politècnica de València. Va ser un dels impulsors de l’agrupació d’arquitectes anomenada ESPAI OBERT-ARQUITECTES PEL TERRITORI. Un projecte que va néixer a partir d’un grup obert de debat de joves arquitectes renovadors el juliol del 2009. Fins ara ha estat gerent, juntament amb un altre soci, de Garreta Arquitectes S.L, despatx d’arquitectura i urbanisme. Des d’aquest estudi ha realitzat diversos projectes de diferents tipologies, tant públics com privats, així com Plans Parcials, modificacions urbanístiques, projectes de reparcel·lació i urbanització a la Riera de Gaià, a Tarragona, al Catllar o Alcanar. És president de “Reviure Solanell”, cooperativa que ha recuperat el poble de Solanell a l’Alt Urgell. A més,

també és soci fundador de la cooperativa “La Fàbrica de Transició”, que actualment està treballat en la recuperació d’una colònia industrial tèxtil al municipi del Catllar. Dels darrers projectes desenvolupats per Garreta, destaca “Repoblem Rocafort de Queralt”, una iniciativa que pretén rehabilitar habitatges del municipi per generar oportunitats entre els joves, potenciar la sostenibilitat i generar ocupació.

En l’àmbit de la política pública, ha treballat com a arquitecte comarcal al Consell Comarcal de l’Alt Camp (2001) i d’Arquitecte municipal de diversos municipis com Aiguamúrcia, el Catllar, Vila-rodona i els Pallaresos. Tot i això, la presidència de l’Autoritat Portuària és el seu primer càrrec públic després de militar a Esquerra en els darrers 2 anys.

electricitat d’origen renovable quan vinguin al Port de Tarragona. Perquè això passi has d’electrificar una sèrie de molls, cosa que ja estem fent. D’altra banda, tenim més quilòmetres de ferrocarril que el Port de Barcelona. Estem potenciant aquesta aposta amb l’estació de La Boella, buscant nous mercats o diversificant el trànsit.

“Amb relació als vaixells, la situació òptima és que es puguin connectar amb electricitat d’origen renovable quan vinguin al Port de Tarragona”

Ha posat la signatura a projectes com la reforma del local dels Xiquets del Serrallo i té arrels al mateix barri. Quina hauria de ser la relació de l’Autoritat Portuària amb el Serrallo? La història de la configuració urbanística del barri és indissoluble amb el Port. El que no pot ser és que el Port hagi posat el focus en la seva activitat portuària sense tenir-ho en compte. Diuen que “quan al Port li ha anat bé, a Tarragona també” i que moltes famílies tarragonines han ajudat al Port en els seus moments més crítics. Aquestes sinergies sempre hi han estat i hem de mantenir-les. Totes aquestes zones portuàries que han deixat de tenir un sentit a nivell logístic ara l’han de tenir en el que anomenem “Port ciutat”. Hi ha una part museística, de passeig, de mobilitat i de lleure.

Quines actuacions s’han fet? Al Serrallo n’hem fet d’importants. Teníem tres grans actuacions: tapar les zones infantils, el pantalà nou i ara falta instal·lar les zones d’ombra al passeig del Serrallo. A més, actualment treballem molt per fer un gran parc verd que inclogui un espai de lleure perquè la ciutadania el gaudeixi. D’aquí poc, traurem a licitació un concurs d’idees perquè treballin aquests conceptes de renaturalitzar l’espai. Ha de ser el

gran parc de la zona baixa que potenciï el que anomeno el Moll de la cultura i tots els carrers que l’envolten.

Hem vist que les infraestructures com la passarel·la (que en el seu moment vaig criticar) han permès que tota la zona del passeig fins a l’espigó sigui un espai àmpliament concorregut. Per tant, ha quedat demostrat que aquesta mena d’infraestructures generen demanda a la ciutadania i per això volem seguir en aquesta línia. D’altra banda, s’hauria de plantejar millorar el pas soterrani de la Plaça dels Carros.

Pot fer alguna cosa el Port perquè funcioni aquest pas soterrani de la Plaça dels Carros? Ho estem fent. Part d’aquest concurs incorporarà l’actuació del pas soterrani. Concretament, el que s’està parlant amb l’equip tècnic de l’Ajuntament és treure les escales mecàniques i fer-ne unes de normals enjardinades. També s’hi podria incorporar una rampa on puguin anar vianants i bicicletes. Hem de prioritzar primer el trànsit a peu, després el de la bicicleta, seguit del transport públic i finalment el cotxe. És el que es fa a grans ciutats com París o Sevilla, no és una cosa que ens estem inventant. Quan vingui un vaixell aquí, no valorarà només les instal·lacions, sinó

que també tindrà en compte l’entorn. Si és agradable en l’àmbit cultural, d’oci o recerca; serà més atractiu perquè vingui un vaixell i tinguem un lloc on passin coses interessants. El parc del Port ha de ser una carta de presentació de la ciutat i el territori.

que és important és que (els creuers) aportin riquesa i més coses bones que dolentes”

En un tuit comentava que “les ciutats s’haurien d’inspirar més en la natura que no pas en les màquines”. Podríem dir que aquest projecte ja porta el seu segell. Absolutament. Le Corbusier, que dissenyava les ciutats com màquines, no ha funcionat. Penso que el que ens hem adonat és que les ciutats s’han d’assemblar més a un arbre. Aquest té un disseny de branques que permet aguantar quan ve un huracà. Les màquines tenen moltes limitacions i no són prou resilients. El que ha fet la zonificació és que hi hagi un lloc per treballar, un per gaudir, uns altres pels cotxes... Això s’ha de superar. Per això, remarco la importància de recosir

“El

les zones per recuperar espais per a les persones.

El vam veure ser prudent a la presentació amb el tema dels creuers, que un cop estudiat va matisar. Ostentar la presidència de l’Autoritat Portuària l’obliga a vegades a mossegar-se la llengua? En alguns temes he de ser prudent. No per por o haver d’assumir contradiccions, sinó perquè el primer que s’ha de fer en arribar a un lloc és conèixer bé les coses. Com més gran et fas, més t’adones que a la vida no tot és blanc o negre. Hi ha matisos i no tothom els veu de la mateixa manera. Amb els creuers em va sobtar que em preguntessin si estava a favor o en contra. Durant aquest més i mig he recopilat dades per tenir una opinió més formada. El que és important és que aportin riquesa i més coses bones que dolentes. A més, crec que hem d’anar perdent pes a la taula institucional de creuers perquè cada vegada és més un projecte de

territori i no tant del Port. Si els creuers poden ajudar que es desestacionalitzi el turisme i són ambientalment sostenibles, tenen tot el sentit del món. En cas que no passi, no el tenen. El que és important és donar una opinió de consens de territori.

A d'altres zones, provoca tensions el tema dels creuers. No som comparables amb altres zones com les Balears o Barcelona. Estem equiparant erròniament els nostres 76.000 viatgers amb els seus 3 milions. No se’ns pot posar al mateix sac. M’emplaçaria a explicar el projecte des de la taula institucional de creuers. El Port és només una part de la cadena logística dels creuers.

Es pot mantenir l’essència d’activista quan s’ocupa la presidència de l’Autoritat Portuària? Segur que sí. Soc antisistema perquè hi ha moltes parts del sistema que no m’agraden. El capitalisme que està exhaurint els recursos del planeta no

m’agrada ni el comparteixo. L’hem de modelar perquè no ens aboqui a la ruïna. No soc l’únic que ho veu així. Vam estar tres dies a Puertos del Estado i vaig coincidir moltíssim amb el Marco Estratégico. O ens movem o el món es mourà segur. El millor és adaptar-te i a vegades haver d’assumir certes contradiccions. El que no es pot fer és fer creure a la ciutadania que passaràs de l’hidrogen negre al verd en un any perquè és impossible. S’ha de parlar clar i explicar tots els passos que estem fent. L’esperit antisistema i d’activista és una actitud. En les decisions està la responsabilitat d’actuar sense destruir el que hi ha. Vull millorar el sistema des del mateix sistema.

“El millor és adaptar-te i a vegades haver d’assumir certes contradiccions”

TARRAGONA

EL PSC DE TARRAGONA GUANYARIA LES ELECCIONS MUNICIPALS

L'última enquesta de Gesop assenyala que Viñuales quedaria en primera posició amb tres o quatre consellers més que Esquerra

El PSC seria la primera força en les pròximes eleccions municipals del mes de maig, segons l’última enquesta trimestral elaborada per l’Institut d’Investigació Gesop i recollida pel diari Mes. Segons les seves dades, els socialistes tarragonins obtindrien entre 9 i 10 regidors al consistori, per davant d’ERC, segona força, amb 6 regidors

Un altre fet destacable d’aquest últim informe de l’any a Tarragona indica també que Ciutadans quedaria fora del plenari de Tarragona, però a canvi, Vox entraria a l’Ajuntament.

IRYO OPERARÀ ENTRE LES ESTACIONS DE CAMP DE TARRAGONA I BARCELONA

Segons l'anàlisi de Competència, els serveis de Mitja Distància Convencional (OSP) que ofereix Renfe no són substitutius dels d'Alta Velocitat d'Iryo

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha aprovat una resolució que permetrà a Iryo prestar dues noves rutes entre Madrid i Conca i Albacete, una altra entre aquestes dues últimes ciutats i una quarta entre Barcelona i el Camp de Tarragona. La companyia va comunicar a la CNMC el seu interès per operar aquests serveis, que coincideixen amb trams que ja presta Renfe com a servei públic a través dels trens Avant i Mitja Distància, per la qual cosa el regulador s’ha hagut de manifestar sobre aquest possible risc per al contracte públic amb Renfe.

Segons l’anàlisi de Competència, els serveis de Mitja Distància Convencional (OSP) que ofereix Renfe no són substitutius dels d’Alta Velocitat d’Iryo, perquè tenen una durada superior.

D’aquesta manera, el PSC assoliria entre 9 i 10 regidors amb entre el 27,5 i el 28,5% dels vots; ERC baixaria als 6 escons i entre el 20 i 21% dels vots; i Junts seria tercera força amb 3 escons i entre el 10,5 i 11,5% dels vots. Per darrere, el PP milloraria les seves dades amb entre 2 i 3 escons i entre un 9 i un 9,5% dels vots; En Comú Podem tindria entre 1 i 2 regidors amb entre el 7 i 7,5% dels vots; la CUP tindria entre 1 i 2 regidors i entre 6 i 7% dels vots; i per últim, Vox entraria a l’Ajuntament amb entre 1 i 2 regidors i entre un 5,5 i un 6,5% dels vots.

L’enquesta de Gesop es mostra especialment contundent a l’hora de plantejar un canvi d’alcalde, ja que el 64,6% dels enquestats pensen que Tarragona necessita un canvi de govern, mentre que només el 21,2% creu que la ciutat no necessita cap canvi i un 14,1% no ho sap o no respon. Els principals retrets dels enquestats al govern municipal són la neteja, la inseguretat ciutadana, el manteniment de l’espai públic i la mateixa gestió municipal.

Respecte als Avant, conclou que sí que són substituïbles pels nous serveis proposats per Iryo si es tenen en compte les seves característiques tècniques, però no quant a les seves freqüències ni preus. Concretament, els Avant presenten més freqüències que els trens d’Iryo i els preus dels bons multiviatge dels serveis públics són més competitius que els preus previstos per Iryo, que ara com ara continuen sent confidencials.

L’únic trajecte en el qual l’alta velocitat d’Iryo competeix amb els serveis públics és el Barcelona-Camp de Tarragona, amb un preu inferior al del bitllet senzill dels serveis Avant de Renfe. No obstant això, la CNMC creu que l’impacte esperat en els ingressos de Renfe no arribaria al 0,003% del total del contracte, inferior a l’1% establert en la metodologia per concloure que els nous serveis puguin tenir un impacte significatiu en el contracte.

MÉS DE 5000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

· Impressió: Gráficas Andalusí

· Dipòsit legal: T-141-2017

· Distribució: UNIMAIL

www.laciutatcomunicacio.com revistalaciutat

TARRAGONA

ELS COMUNS SALVEN EL GOVERN DE RICOMÀ AMB L’APROVACIÓ DELS PRESSUPOSTOS

El PSC creu que el govern de Ricomà està més preocupat per vendre titulars que per treballar per convertir Tarragona en una capital metropolitana

Els Comuns de Tarragona van salvar els pressupostos de Pau Ricomà en un plenari força tens on el PSC els va criticar durament. La portaveu de la formació dels Comuns a l’Ajuntament, l’Àngels Pérez, va fer valdre la seva abstenció al pressupost municipal, aconseguint que el govern Ricomà acceptés totes i cada una de les propostes de la formació in extremis.

Per la seva part la portaveu del Grup Municipal Socialista, Sandra Ramos, va afirmar que el pressupost municipal està mancat de visió i d’ambició per Tarragona: “Aquest pressupost és l’epíleg d’una història de fracàs. Una història d’incapacitat de gestionar una ciutat, de pilotar un Ajuntament o de generar cap mena d’il·lusió a una Tarragona que s’ofega entre la desídia i la manca de visió i d’ambició”. Per al PSC, aquests comptes del 2023 són el reflex que és aquest govern d’ERC, Junts i la CUP: “Aquest pressupost és un fidel reflex de qui és el seu govern municipal; un despropòsit sense projecte de futur per la ciutat”

Per la seva part els Comuns de Tarragona treuen pit del descompte del 50% en tots els abonaments de l’autobús. A la celebració del ple de pressupostos els Comuns han assegurat que ells han estat els g grans protagonistes, ja que segons les seves mateixes paraules “tot apuntava que aniríem per segon any consecutiu, a pressupostos prorrogats”.

TARRAGONA TINDRÀ UNA NOVA COMISSARIA DE PROXIMITAT COMPARTIDA

Els delictes a la ciutat disminueixen gairebé un 13% respecte el 2019 passat

L’estació d’autobusos acollirà una nova comissaria de proximitat compartida pels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Tarragona. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha avançat que la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona podrien signar l’acord per construir-la el primer trimestre de l’any vinent. La previsió és que sigui una realitat el primer semestre del 2024. Elena ha presidit la Junta de Seguretat Local de la ciutat i ha fet el balanç anual, tot destacant que s’han reduït gairebé un 13% els fets delictius a la ciutat en comparació l’any 2019. Per contra, han augmentat els delictes que es produeixen a l’interior dels domicilis a causa de les estafes per internet.

Tant el conseller com l’alcalde, Pau Ricomà,

han insistit que Tarragona és “una ciutat segura”. A més de la reducció del 12,7% dels fets delictius respecte al 2019, els robatoris amb força també han baixat un 15% i els robatoris violents un 16%. Ricomà ha qualificat de “cercle virtuós” la relació entre la policia local i la

La zona més conflictiva és el centre, en espais com la plaça de la Font o Corsini, ha detallat l’inspector en cap de l’ABP de Tarragona de Mossos d’Esquadra, Ramon Franquès, atribuint-ho a “l’atracció turística i comercial”. També han augmentat exponencialment els delictes en l’interior de domicilis, d’un miler el 2019 a uns 1.500 enguany a causa de les estafes per internet.

ACTIVADES LES

NOVES

ZONES DE PAGAMENT VERDES I TARONGES DE TARRAGONA

Tarragona suma 7 nous carrers amb zones d'estacionament verdes, és a dir, per a residents; i dos trams més de zones taronges

Aquest mes de gener ha entrat en funcionament l’ampliació de la zona regulada per a residents del sector 5, que es va posar en marxa a partir de la petició de l’associació veïnal de Torres Jordi per a un ús de Resident.

Els canvis afecten set carrers: Xavier Montsalvatge, Josep Català i Rufà, José M Malató, Manel de Falla (tram Independència/Vidal i Barraquer), Torres Jordi (tram Independència/Vidal i Barraquer), Vidal i Barraquer (tram M de Falla/Pere Martell) i Plaça Domenech Batet i Mestres.

El Nou eixample sud també amplia les places d’estacionaments dissuasius de zona taronja dels carrers ubicats a la prolongació del Passeig d’Independència i a la zona lateral dels

nombres senars del Passeig Independència des del carrer Manuel de Falla fins a Ramon i Cajal.

de la Generalitat.

TARRAGONA

LA VALL DE L’ARRABASSADA DIU NO A L’ALBERG DE LA CIUTAT RESIDENCIAL

La negativa es va imposar per un 97,32% i l’alternativa més demandada va ser un centre esportiu amb el 56,5%

Rotund èxit de participació de les veïnes i veïns de La Vall de l’Arrabassada per dir no de forma democràtica a l’alberg de la Ciutat Residencial.Aquesta ha sigut la quarta i darrera consulta que la Plataforma Pro-Llevant ha organitzat per decidir sobre el futur de la Ciutat Residencial, després d’haver organitzat prèviament jornades de sensibilització entre els ciutadans. L’opció del NO també es va imposar a Boscos de Tarragona a Cala Romana i a Solimar, entre altres urbanitzacions i barris tarragonins.

Pro-Llevant seguirà fent accions perquè el govern de Pau Ricomà no dugui a terme l’alberg i es destini el pressupost a altres usos com demanen la gran majoria dels veïns de Llevant.En total, hi van participar 927 persones. El no es va imposar amb un clar 97,32% i 902 vots, mentre que el sí a l’alberg va obtenir

17 paperetes (1,83%). A més, es van comptabilitzar 8 vots nuls (0.87%).

De les alternatives que s’hi plantejaven, la que va recaptar més suports va ser un centre esportiu (56,5%), seguit de lluny per un centre de salut (26,3%) i un d’educatiu (8,3%). El 8,9% de les paperetes en aquesta decisió van ser nuls.

“El 97,32 % dels veïns consultats en les 4 votacions han dit que NO VOLEM UN ALBERG. Es tracta d’un resultat democràtic que representa una amplíssima majoria, i per això se’ns ha d’escoltar”, asseguren els responsables de

la Plataforma Pro-Llevant. Ara s’espera la resposta de l’Ajuntament davant de les votacions democràtiques organitzades pels mateixos residents, i principals afectats, que han fet escoltar la seva veu aquest dissabte.

TARRAGONA INSTAL·LARÀ 28 CÀMERES DE

VIDEOVIGILÀNCIA

LA PART ALTA

SAÜL GARRETA ES PROPOSA IMPULSAR COMUNITATS ENERGÈTIQUES AQUEST 2023

L'ens portuari tanca un any "positiu" malgrat la incertesa provocada per la guerra a Ucraïna

El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, encara el 2023 amb l’objectiu d’impulsar comunitats energètiques. Fa poc temps que va assumir el càrrec, però ha destacat “l’evident preocupació de les empreses al voltant de la sostenibilitat”. Per aquest motiu, Garreta confia a posar en marxa diferents projectes de descarbonització, amb una clara aposta per les energies renovables, entre d’altres.

Durant el pròxim any, el president del Port també espera que s’aprovi la tramitació del pla d’urbanització de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) Pel que fa a aquest 2022, l’ens portuari presenta xifres positivesi molt similars a les del 2021, malgrat la incertesa provocada per la guerra a Ucraïna.

Sobre el 2022, el president del Port de Tarragona també ha destacat que l'aturada de Repsol durant dos mesos va comportar una davallada de prop del 15% dels carburants. D’altra banda, Garreta ha celebrat l’augment del 16% del trànsit de productes a granel al llarg d’aquest 2022 i espera que durant el 2023 s’incrementin els trànsits de càrrega general. Amb la mirada posada el 2023, Garreta confia superar les dades d’enguany i assegura que solucionar el conflicte de l’estiba ajudaria a aconseguir uns millors resultats.

A

L'actuació tindrà un import de 149.919 € i una durada del contracte de 3 anys i 4 mesos amb l'empresa adjudicatària

L’Ajuntament de Tarragona ha obert la licitació per instal·lar i posar en marxa 28 càmeres de videovigilància a la Part Alta, concretant els punts on aniran situades i l’abast que tindran. La instal·lació també comportarà el subministrament del servei, la configuració i implantació de tots els sistemes necessaris per al seu funcionament com la gravació, la gestió i l’analítica de la videovigilància en xarxa amb la Guàrdia Urbana

Un cop en marxa, aquest contracte també compta amb el manteniment dels equips, així com l’adequació permanent a la normativa vigent en cada moment. Segons la consellera de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Cristina Guzmán, “ens hem fixat com a objectiu millorar la seguretat i donar una resposta a les reivindicacions dels veïns de la Part Alta i millorar així la seva sensació de seguretat” i apunta “tanmateix el seu efecte dissuasiu ens permetrà, per una banda, reduir els fets delictius i actes vandàlics al nostre patrimoni històric i, alhora, ens facilitarà la investigació per determinar l’autoria dels fets en cas que succeeixin”.

Amb aquest contracte “es pretén obtenir una solució completa mitjançant tant el subministrament, com la implantació i manteniment, que ha de permetre el desplegament barri per barri, a tota la ciutat”.

TARRAGONA

REUS PODRIA SUPERAR LA POBLACIÓ DE TARRAGONA EN 15 ANYS

La socialista Sandra Ramos afirma que la consolidació de la tendència a la baixa del padró és una situació intolerable

Davant les últimes dades del padró que confirmen el segon descens consecutiu de la població a Tarragona, la portaveu del Grup Municipal Socialista, Sandra Ramos, ha manifestat la seva preocupació: “La política de Ricomà i de la CUP de no permetre la construcció d’obra nova està fent que la ciutat s’empetiteixi. Aquest segons descens de la població ve provocat per la manca de projecte i de visió de ciutat d’aquest govern municipal”.

La portaveu socialista afirma que la consolidació de la tendència a la baixa del padró és una situació intolerable: “Mentre la població catalana creix, mentre continuen augmentant els habitants a la província, Tarragona perd habitants. Mentre Reus guanya més de sis-cents veïns i veïnes, mentre Salou en guanya més de cinc-cents, la nostra ciutat en perd més de 550. Aquesta situació intolerable s’ha de revertir immediatament. La ciutadania ha d’escollir si vol una Tarragona que creixi constantment i sigui de nou una capital plena d’oportunitats o una ciutat que s’empetiteix per moments a causa de la manca d’ambició de Ricomà”.

ARRENCA EL PROJECTE DEL NOU HOSPITAL DE VIAMED SALUD A TARRAGONA

La construcció, que començarà aquest mes de gener, es desenvoluparà sota uns paràmetres de tecnologia, disseny i processos idíl·lics

Arrenca el projecte del nou Hospital Viamed a Tarragona, que comptarà amb una extensió de 15.000 m² i els mitjans tecnològics més avançats. Les obres han començat durant la primera quinzena de gener i seran dutes a terme per OHLA seguint els estàndards més alts de sostenibilitat ambiental, estalvi energètic i innovació.

El nou Hospital Viamed Tarragona comptarà amb 4 grans àrees on el pacient podrà trobar tota mena de serveis com ara una sala d’hemodinàmica d’última generació, urgències 24 hores amb doble circuit adults/ pediatria, gabinets assistencials i les principals especialitats mèdiques i quirúrgiques. Una àrea d’hospitalització, amb 96 habitacions individuals, una unitat de cures intensives amb box d’aïllats. Una unitat d’atenció ambulatòria composta pel servei de diagnòstic per la imatge, hospital de dia quirúrgic. Un tercer bloc de suport i serveis al pacient i al seu familiar com és una admissió centralitzada amb una unitat específica d’atenció al pacient, cafeteria, botigues…

Ramos recorda el creixement continuat en el padró municipal que va haver-hi en l’anterior legislatura i lamenta que des de l’actual govern no s’aposti per un POUM que faci créixer la ciutat: “El futur POUM s’ha de redactar pensant en les famílies joves de la ciutat que estan anant a viure a poblacions properes com Salou, Vila-Seca i Altafulla; des de l’Ajuntament se’ls hi ha d’oferir una alternativa habitacional digna i assequible.

L’eficiència energètica, la humanització, la cura del disseny pel que fa a la selecció de materials i l’estètica respecte a la qualitat percebuda són els pilars fonamentals de l’Hospital. Per això, es vetllarà per la minimització d’emissions de gasos efecte hivernacle i la màxima eficiència dels consums energètics.

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CONCEDEIX AJUTS A LES ADF DE LA DEMARCACIÓ

Entre les accions que ha finançat destaquen les de foment de la silvopastura com la formació de corrals temporals

Amb l’objectiu de minimitzar el risc d’incendis i de protegir els boscos i l’entorn natural la Diputació de Tarragona ha concedit un total de 175.000 euros a 16 Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Aquest import està destinat a actuacions de prevenció d’incendis com ara la millora de basses o punts de reserva d’aigua, l’obertura i manteniment de franges laterals de camins i pistes forestals, l’adquisició d’Equips de Protecció Individual (EPIs) o la millora i manteniment d’infraestructures i instal·lacions per al foment de la silvopastura, entre altres accions.

Respecte al foment de la silvopastura, que s’ha vist reforçat en la darrera convocatòria d’ajuts, cal destacar que 6 de les 16 ADF han inclòs aquest tipus d’actuacions amb l’adquisició de malles electrificades per a la formació de corrals temporals o d’abeuradors que es pugin situar en punts estratègics (d’Arbolí, Capçanes, Cornudella de Montsant, Pratdip, Querol i Capafonts).

Pel que fa a l’obertura i manteniment de les franges laterals de camins i pistes forestals, les ADF de Colldejou i de Pratdip realitzaran una actuació complementària als camins de l’Abellar, el camí del Pla de l’Avenc, el de la Muntanya

Blanca o el camí de Pratdip a Colldejou, donant continuïtat a actuacions realitzades en anys anteriors dins el marc del pla de prevenció d’incendis forestals de la Serra de Llaberia. A Paüls està prevista l’obertura i manteniment de franges al paratge de la Coma del Retoro i a Capçanes s’actuarà en el camí de la Fou.

L’APARCAMENT, UN NOU LUXE A TARRAGONA

Redacció

Aquest gener han entrat en vigor les noves tarifes dels pàrquings municipals tancats de Tarragona, tant els abonaments com el preu de rotació s’incrementen un 10% , on el màxim diari passa dels 4,50 € a 4,95 €.

L’Empresa del Transport Municipals de Tarragona pren aquesta mesura després de fer una revisió de les tarifes de rotació, que no havien patit cap increment des de setembre del 2016 i d’un estudi de racionalització de la despesa, i del servei, que han tingut en compte el context econòmic actual i els increments de costos derivats d’aquest.

Remarcar que les despeses en energia elèctrica, vinculada als pàrquings municipals, principalment pel seu enllumenat, han patit un increment del 100% en els últims 6 mesos. Tot i això, s’ha valorat que aquest increment únicament repercuteixi en els usuaris en un 10% de la pujada de les tarifes, per continuar potenciant un model de mobilitat sostenible que impulsi els apar-

caments tancats de rotació com a complement a l’estacionament de zones regulades a la via pública i a les zones d’aparcament de llarga estada identificades com aparcaments dissuasius de la ciutat.

La zona blava, per la seva banda, també veurà augmentats els preus de les seves tarifes en la primera mitja hora, que passarà de 20 cèntims a 30 cèntims d’euro. Malgrat la pujada, el govern municipal ha recordat que el preu segueix estant lluny dels 75 cèntims que costava la primera mitja hora de zona blava abans que es reformessin les tarifes de pagament.

L’únic partit que es va oposar a aquestes pujades va ser el Partit Popular. El seu portaveu, José Luis Martín, va ser molt dur amb la decisió del govern municipal en el seu torn de paraula. “El llegat del mandat Ricomà serà el de l’augment inèdit de tots els impostos i taxes municipals: la brossa, l’IBI, la plusvàlua, els serveis funeraris, la zona blava. Ens ha convertit en la capital amb impostos municipals més alts a canvi de no tenir uns millors serveis”, va destacar.

Els aparcaments municipals tancats, gestionats per l’EMT són: aparcament Avinguda Catalunya, aparcament President Lluís Companys, a parcament Tàrraco, aparcament Joan XXIII, aparcament Saavedra, aparcament Francesc Bastos i aparcament Torroja.

Cal destacar que, amb tot, els preus de l’abonament i del màxim diari segueixen per sota de les tarifes de l’any 2020, on el màxim diari era de 5,50 €.

APARCAMENTS DISSUASSORIS

Per a potenciar el model de 'mobilitat sostenible', l'ajuntament ha ampliat l'aparcament dissuassori -places taronja- del Passeig Independència (davant de la Tabacalera). Paral·lelament ha transformat les darreres places gratuïtes que restaven a la ciutat, als carrers adjacents, en aparcament per a veïns (places verdes). Molta gent que ve a treballar a Tarragona s'ha lamentat que l'aparcament dissuassiu queda ple cada matí, mentre els aparcaments dels carrers dels voltants (Manuel de Falla, Torres Jordi, Vidal i Barraquer...) resten mig buits.

“EMT justifica el 10% de pujada de les tarifes, per continuar potenciant un model de mobilitat sostenible”

Els pàrquings municipals tancats passen a tenir un preu màxim diari de 4,95€, mentre que la primera mitja hora de la zona blava ha passat de 20 cèntims a 30 cèntims

EL FORN SENSE GLUTEN DE TARRAGONA

Laura Martínez Álvarez

Fa 10 anys que per necessitat, buscava on comprar menjar sense gluten a Tarragona, i no trobava el lloc. Va decidir emprendre i formar el seu propi negoci, que ara es troba al carrer Taquígraf Martí 7, obert de dimarts a dissabte.

"Sempre he volgut fer pa, els meus pares tenien un forn i era la meva idea. Al principi era una mica complicat i vam començar només amb botiga, productes envasats. I després a poc a poc hem anat evolucionant quan ja vam posar el forn, i realment és el que més busca la gent".

En aquests 10 anys la seva evolució, a part del vessant artesanal, també estan oberts a les demandes dels clients. Molta gent els hi encarrega coses que potser no tenen en aquell moment i a petició ho elaboren.

També la seva línia ascendent està creixent més cap als restaurants, que cada cop els demanen més productes. "Vam començar distribuint pans d'hamburgueses petits i ara els hem hagut de fer més grans i de més varietats. Per sort cada cop tenim més restaurants que donen aquesta oferta als clients".

ren ella, la seva tieta, i tres treballadores més, una gran varietat de dolços, des de pastissos, pastes, brioixeria… i sobretot pa de qualitat.

Després de la pandèmia, que van veure que la gent va sortir buscant varietats diferents de pa, els hi van voler donar una volta amb diverses menes que són tot un èxit. A part d'aquests productes que fan allí mateix, tenen distribuïdors que els porten molts productes de gran qualitat, per a cuinar o ja preparats que pots trobar al congelador que té en entrar al local. Les seves premisses és que siguin productes bio i que estiguin ben fets utilitzant productes de qualitat, sempre tastant els productes abans de distribuir-los.

Amb un canvi de local i amb molt de treball a l'esquena, vol donar lloc i veu a una necessitat creixent de molta gent. Al seu local hi pots trobar moltes coses i totes de gran qualitat. Dins l'obrador elabo -

La Judit, el que intenta és "donar una mica d'alegria a la gent que busca alternatives, bé sigui per salut o per gust, i sobretot no baixar la qualitat des que vaig començar".

“Dins l'obrador el·laboren ella, la seva tieta, i tres treballadores més, una gran varietat de dolços, des de pastissos, pastes, brioixeria… i sobretot pa de qualitat”

Judit Macias, una pionera del "Sense gluten" a Tarragona.

REUS TRIA ALCALDESSA

Teresa Pallarès (Junts), Noemí Llauradó (ERC), Sandra Guaita (PSC) són les principals candidates a aconseguir l’alcaldia de la capital del Baix Camp aquest 2023

Adrià Miró Canturri

La cursa per l’alcaldia de Reus està més oberta que mai. Les anteriors eleccions autonòmiques ja van deixar una Catalunya amb tres grans partits que es disputaven l’hegemonia del país. Els socialistes van guanyar aquells comicis, però tant Esquerra Republicana com Junts es van quedar ben a prop de la primera plaça. Les municipals podrien deixar un mapa similar a diverses localitats, entre les quals es troba la capital del Baix Camp. El frec a frec entre juntaires, republicans i socialistes ja es va escenificar el 2019, amb un lleuger avantatge de l’alcalde Pellicer. Uns 2.000 vots més que els seus competidors van permetre al batlle aconseguir un regidor més i tornar a encapçalar el govern local.

Amb la renúncia de Pellicer a tornar-se a presentar, les distàncies es podrien escurçar i sobre el taulell polític reusenc sobresurten tres candidates amb més opcions. Teresa Pallarès és l’encarregada de retenir l’alcaldia per Junts i compta amb un perfil força diferenciat del seu predecessor. En el seu moment, va ser membre del PSC, amb qui va exercir de regidora i subdelegada del Govern de l’Estat a Tarragona. La seva relació amb els socialistes es va acabar per desavinences ideològiques i, després d’una època a l’empresa privada, Puigdemont la va reclutar pel seu nou projecte polític. Aquest mandat ha sigut segona tinent d’alcalde i regidora d'Economia, Coneixement i Habitatge. A més, també va exercir com a delegada de la Generalitat a Tarragona quan Junts formava part del Govern català.

tir-lo en la segona força política del Ple. Fa 7 anys va retornar el seu partit al consistori, el 2019 va duplicar els regidors que havia obtingut l’anterior mandat i ara aspira a efectuar el ‘sorpasso’ definitiu. A banda de la seva tasca a la ciutat, aquest mandat ha sigut la presidenta de la Diputació de Tarragona.

Finalment, la tercera en discòrdia és la candidata socialista, Sandra Guaita. El maig del 2021 va deixar la primera línia de la política municipal per centrar-se íntegrament en la seva tasca com a diputada al Congrés, però ara torna per agafar el relleu d’Andreu Martín, que ha fet un pas al costat per motius personals. Tot i estar entre Madrid i Reus, explica que no ha perdut en cap moment el contacte amb l’activitat de l’Ajuntament i busca retornar l’alcaldia al PSC 12 anys després.

Totes tres podrien encapçalar el govern local aquest 2023. Per això, La Ciutat ha fet una ronda d’entrevistes amb elles per veure què pensen sobre alguns dels elements clau de Reus.

CONSENS PER LA MOBILITAT

La segona candidata és la Vicealcaldessa Noemí Llauradó. La candidata d’ERC va entrar a l’Ajuntament de Reus el 2015 i ha fet créixer el seu grup fins a conver-

Un dels àmbits més treballats aquest mandat municipal ha sigut el de la mobilitat. En un territori on els serveis deixen bastant a desitjar, cada petit avenç és rebut entre aplaudiments – i escepticisme. El govern reusenc, integrat per Junts, ERC i ARA, destaca l’evident aposta per la mobilitat en bicicleta i a peu. Dins de les diverses accions per promocionar aquest mode de transport, el nou servei de bicicleta compartida, que s’hauria d’implementar en la recta final del mandat, serà la

“ Totes tres podrien encapçalar el govern local aquest 2023. Per això, La Ciutat ha fet una ronda d’entrevistes amb elles per veure què pensen sobre alguns dels elements clau de Reus”

cirereta del pastís.

Totes tres candidates remarquen el concepte de la mobilitat sostenible en els seus projectes de ciutat. Pallarès comenta que la sostenibilitat ha sigut “un vector clau” de l’actual mandat municipal i també ho serà en el seu programa electoral.

En aquest sentit, considera que l’aposta per la xarxa pedalable és només una part d’aquesta visió sostenible, que també té en compte temes com l’energia o la transformació urbana.

En l’àmbit de la mobilitat, però, el punt de vista de les tres candidates tendeix a ampliar-se més enllà del municipi i es refereixen principalment al transport metropolità. La segona tinenta d’alcalde argumenta que “Reus aspira a ser un punt neuràlgic i estratègic dins de l’àrea metropolitana” i, per aquest motiu, s’ha de tenir aquesta mirada ampla a l’hora de tractar temes com la mobilitat. Amb relació als pròxims projectes, comenta que el territori té “mancances històriques” i que els nous canvis s’hauran de decidir des d’aquesta mateixa àrea metropolitana.

Guaita també remarca aquesta separació de nivells (municipal, autonòmic i estatal) que s’han de “treballar conjuntament”. Assenyala que s’ha de definir el model de busos urbans, saber quin paper vol tenir Reus en el projecte del TramCamp i, pel que fa a l’àmbit estatal, “sol·licitar i perseguir les infraestructures com la intermodal i Bellissens”. Per a la socialista, aquesta acció conjunta haurà de permetre prescindir cada vegada més del cotxe.

Com comenta Guaita, la penetració del TramCamp a Reus és un dels majors dubtes en aquest entramat de mobilitat pública. Llauradó treu importància a què no tinguem el recorregut tan definit -com sí que passa a altres ciutats- i apel·la a un “equilibri entre el rigor tècnic i l’acceptació social” d’aquest. Per això, opina que la tria del recorregut s’ha de fer “de manera participada” amb consens entre forces políti-

ques, tècnics i teixit social. A més, apunta que la connexió del TramCamp amb Reus i Tarragona serà la clau del seu èxit i que la presència de la regidora de mobilitat, Marina Berasategui, al Departament de Política territorial pot “facilitar” un bon encaix final.

UN TEMA BEN CANDENT

Un dels altres temes que també afecta tots els municipis de l’Estat és el de l’habitatge, complex per les escasses competències que realment tenen els ajuntaments. La candidata de Junts i regidora d’Habitatge assegura que la seva intenció és dignificar les condicions de vida de la gent i incrementar l’habitatge de protecció oficial (HPO). En aquesta línia, treu pit dels projectes encetats aquest mandat: el desenvolupament d’Hispania, el del barri del Carme i un de nou amb molt d’HPO per a joves i famílies en vulnerabilitat.

Els socialistes, però, critiquen la manca de resultats visibles i posen en dubte alguns números sobre la inclusió d’habitatge públic a la xarxa municipal. Llauradó es defensa d’aquestes crítiques i recorda que “quan es governa, s’és conscient que tots els tràmits necessaris no són immediats”. A més, també posa sobre la taula la presència de la pandèmia per justificar el retard d’alguns projectes.

Per un altre costat, Pallarès recalca la feina que s’ha de fer des de Catalunya: “la funció social dels grans tenidors no està aclarida, la regulació autonòmica ha acabat al constitucional i tenim un repte pendent amb la SAREB. Necessitem un marc jurídic que ens permeti tenir competències”. Encara que critica les dificultats competencials en aquest àmbit, sí que destaca que han sigut un dels pocs ajuntaments han tirat endavant “inspeccions a pisos buits de grans tenidors”.

En contraposició, Guaita creu que “es poden fer polítiques d’habitatge hiperactives” des dels municipis, com diu que han fet ajuntaments de diferents colors polítics. Argumenta que altres pobles i ciutats han adquirit habitatge públic de diferents entitats bancàries, a través de convenis amb la Generalitat o directament els han construït. Mentre que “a Reus no s’han dut a terme cap dels tres exemples”.

Finalment, Llauradó remarca la col·laboració amb altres institucions per millorar la situació de l’habitatge. “Ens acollim a ajuts de la Diputació per rehabilitar habitatges de l’Ajuntament i destinar-los a lloguer social”, declara. A més, també

“Hem sigut un dels únics ajuntaments de l’entorn que ha tirat endavant inspeccions a pisos buits de grans tenidors”

anima a tenir “la ment oberta per parlar de diferents tinences d’immobles com la masoveria o les cooperatives”.

LA IDENTITAT DE REUS

Si parlem d’un dels trets més distintius de Reus, el comerç és qui s’emporta la medalla d’or. Com explica Pallarès, “Reus ha estat, és i serà capital comercial i atreu compradors de moltes comarques”, una circumstància que lliga aquest àmbit amb la identitat de la ciutat.

Desgraciadament, la pandèmia va ser un gran impediment per tots els comerciants de la ciutat, que van veure la seva activitat greument afectada. Per ajudar el sector, Pallarès recorda que Reus va ser pionera (i replicada) amb “iniciatives com els Bons Comerç , que han incentivat les compres al comerç local” o “l’última campanya de Nadal, que ha estat tot un èxit i ha ajudat els botiguers”. Per la seva banda, Guaita reconeix que els Bons Comerç han sigut “una eina útil”, però avisa que “no es pot basar la reactivació comercial en ella. Més enllà de la cosmètica, els locals segueixen buits”.

Precisament, Llauradó posa en relleu un dels projectes de l’Ajuntament anomenat ‘Reus Espais Vius’, que “va començar en un raval on teníem molts locals tancats i ha permès que tinguessin vida installant-hi nous negocis”. Aquest s’ha ampliat en un primer moment a la zona del Pallol i la Sang i la candidata republicana també assegura que el Pla d’impuls econòmic i social (PIES) “ha posat nous recursos per ampliar-ho a altres zones de la ciutat”. Tant Llauradó com Pallarès coincideixen a dir que és necessari “mantenir actiu el nucli comercial” al mateix temps que es preserva el “petit comerç de barri”. Per a les dues candidates que es troben a govern, això permet que “els barris estiguin vius”.

Guaita concorda amb les seves contrincants, però assenyala que no s’està treballant en aquesta línia i que “l’activitat comercial als barris ha baixat en picat de manera preocupant”. La socialista considera que l’actual govern concentra el rellançament comercial al centre de la ciutat i que també s’hauria de traslladar als barris. En aquest sentit, explica que cada cas té les seves problemàtiques i que s’han d’abordar de manera diferent. “El problema del centre són els lloguers, mentre que el dels barris és que la gent no hi veu una oportunitat quan sí que hi existeix”.

A banda d’aquest conflicte, Guaita opina que l’Ajuntament ha d’estar al costat

dels comerciants per ajudar-los i que ara mateix “tiren endavant únicament perquè ja tenen l’experiència”. Pel que fa a l’acompanyament des de les institucions, Llauradó apunta que han de “donar eines als comerços de tota la vida perquè puguin dur a terme una digitalització”, una reflexió que comparteix Pallarès. La juntaire expressa

que Reus “ha de ser capdavantera i innovadora en l’adaptació al nou paradigma de consum” i que “l’administració i el sector privat han d’anar del bracet per promoure i dinamitzar les zones comercials de la ciutat”. De fet, recalca que l’APEU obre un ventall de possibilitats en què hauran de ser “agosarats i imaginatius”.

UNA MIRADA ENRERE

Encara que queden projectes per concretar, a cinc mesos de les eleccions municipals ja es pot començar a extreure un

L'home dels Nassos de Tarragona en ple bany de multituds

“Cal tenir la ment oberta per parlar de diferents tinences d’immobles com la masoveria o les cooperatives”

balanç d’aquest mandat. Les dues candidates que es troben a govern elogien el funcionament de l’executiu i concretament la seva “solidesa” i “estabilitat” en moments com els viscuts aquests tres anys. Pallarès posa en valor que han impulsat “projectes que quedaran a la ciutat i que no surten d’un dia per l’altre, com és el cas d’Hispània o el barri del Carme”. A més, la segona tinenta d’alcalde posa el focus en la sostenibilitat, en àmbits com la mobilitat, però també en d’altres com la comunitat energètica i el Reus Energia Per la seva banda, Llauradó destaca que tots aquestes iniciatives han pogut tirar endavant gràcies a que hi ha hagut “molt diàleg, rigor i s’ha buscat el consens” dins del govern.

Amb tot això, emfatitza la mirada de futur de l’executiu amb el pla Reus Horitzó 32. Una iniciativa dirigida per la Vicealcaldessa i aprovada aquest mandat amb l’objectiu de plantejar per al 2032 “una ciutat d’oportunitats, amb qualitat de vida, amb talent i per gaudir".

La candidata socialista expressa que “és més evident que mai” que són “l’única alternativa real perquè la resta de partits amb possibilitats estan dins del govern”. Guaita critica el que considera “12 anys de paràlisi total” i creu que els projectes de l’època Pellicer, que van més enllà d’aquest mandat, no seran perdurables. “És curiós perquè quan li preguntem a la ciutadania que pensi en un projecte de què se senti orgullosa, ningú en diu un de l’alcalde Pellicer. Tots són socialistes”, concreta.

GEOMETRIA VARIABLE

Les actuals aliances, però, podrien canviar a partir del 28 de maig de 2023. L’escenari és força obert i cap de les candidates vol expressar-se amb claredat abans de conèixer els resultats dels comicis.

Pallarès assegura que l’actual pacte “ha funcionat” i es declara “fan” d’aquesta fórmula. Argumenta que per a ella l’estabilitat del govern ha sigut un “valor molt important” i que és “partidària que hi hagi un gran pacte de ciutat al futur”. A l’hora de descartar una aliança amb els socialistes, la juntaire reconeix que “sense tenir els resultats davant, tancar pactes seria com tancar els ulls al futur”.

Noemí Llauradó és poc clara a l’hora de definir aliats, donat que ara mateix estan “centrats a acabar de culminar projectes”.

“La ciutadania ens va votar per tenir dedicació absoluta durant els quatre anys”, apunta. Tot i això, remarca la importància

de ser la força més votada per encapçalar el govern i d’implicar a la societat en tota l’actuació de l’Ajuntament a través de la participació.

Per la seva banda, Guaita relata que el 2019 van voler fer “una aposta perquè

hi hagués una manera de fer política des de l’esquerra investint a Llauradó com a alcaldessa” i que els republicans no van voler. La socialista recalca que Reus necessita “un canvi” i que se sentiran “còmodes amb aquells partits que decideixin que volen transformar la ciutat”, sense tancar la porta ni a Junts ni a ERC.

Per conèixer cap on aniran els pactes postelectorals encara queden diverses incògnites per aclarir. Qui serà la força més votada, quin paper tindran els partits més petits o com es trobarà l’ambient polític del país quan arribem a les eleccions de maig. Molts dubtes i només una certesa: Reus tindrà el 2023 una alcaldessa per primera vegada en la seva història.

“Reus porta 12 anys en paràl·lisi total. Hem perdut pistonada i nosaltres som l'alternativa per canviar i transformar la ciutat”

LES BIBLIOTEQUES MUNICIPALS REBRAN 10.000 € DELS FONS NEXT GENERATION

Els llibres que s’adquireixen seran tècnicament adequats per a les biblioteques públiques d’ús públic general: literatura, infantil i juvenil, i qualsevol altra matèria o temàtica

Les biblioteques municipals rebran 10.000 euros dels Fons Next Generation per a l’adquisició de fons documental. Concretament, seran 5.000 euros per a cada biblioteca, participant així de la convocatòria per a l’adquisició de fons documental de llibres per a les Biblioteques Municipals de Reus gestionades per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus i incloses dins el Sistema de Lectura Pública de la Generalitat de Catalunya. Formen part de les Biblioteques Municipals de Reus la Biblioteca Central Xavier Amorós i la Biblioteca Pere Anguera.

En aquesta ocasió a més seran especialment tinguts en compte llibres que afavoreixin la inclusió social de minories funcionals i col·lectius en risc d’exclusió o especialment vulnerables. Així mateix, també s’adquiriran diversos

exemplars d’una mateixa edició per a la realització d’activitats col·lectives. L’adquisició de fons documental de llibres es distribuirà de la següent manera per a la reposició i manteniment de la col·lecció bàsica segons el llistat tancat de títols enviat per les BMR i atenent a les directrius marcades a la convocatòria de la subvenció.

Aquesta dotació extraordinària les Biblioteques Municipals de Reus l’han destinat en bona part a materials inclusius, com ara obres de lectura fàcil o de lletra gran, també amb llenguatge bata i sensitius, per tal d’afavorir la lectura de

REUS TRANSPORT REBAIXA UN 50% ELS PREUS DELS ABONAMENTS

Els preus reduïts es mantindran fins al pròxim mes de juny

A partir de l’1 de gener de 2023, i fins al 30 de juny, Reus Transport aplicarà la rebaixa d’un 50% als preus de totes les targetes multiviatge. La rebaixa és possible per l’ajut del 30% de l’Estat, que l’Ajuntament complementa amb un 20% més fins a arribar al 50%. Aquesta reducció afecta als abonaments més utilitzats:

• Targeta de 10 viatges, T-10: passa de 8 a 4 euros. Multipersonal, permet 10 viatges en un període màxim de 3 mesos.

• Targeta T-Mes: de 30 a 15 euros al mes. Unipersonal, viatges il·limitats en el termini màxim d’un mes.

• T- 10/30: de 7 a 3,5 euros. Unipersonal, 10 viatges amb un interval de 30 dies.

• T-365: De 270,50 a 135,25 euros/any. Unipersonal, permet fer viatges il·limitats durant tot l’any.

• T-Mes Famílies Nombroses / Famílies Monoparentals Règim general: de 24 a 12 euros. Títol de transport unipersonal que permet fer viatges il·limitats en el termini màxim d’un mes.

• T-Mes Famílies Nombroses / Famílies Monoparentals Règim especial: de 15 a 7,50 euros. Aquest títol de transport unipersonal permet fer viatges il·limitats en el termini màxim d’un mes.

• T-Jove: de 6,30 a 3,15 euros. Aquesta targeta és per a persones de 12 a 30 anys, empadronades a Reus. Unipersonal, permet efectuar 10 viatges en un període d’un mes.

persones amb diversitat funcional i han comptat amb l’assessorament de les entitats que participen del Consell Municipal de la Discapacitat.

L’R15 INCORPORA DUES NOVES FREQÜÈNCIES EN CAPS DE SETMANA I FESTIUS

Els trens de la línia R15 connecten la capital catalana amb la ciutat de Reus a través de Tarragona

La línia R15 de Rodalies ha incorporat dues noves freqüències en caps de setmana i festius per a reforçar les hores centrals del dia amb alta demanda, segons un comunicat conjunt de la Conselleria de Territori i Renfe.

Així, els trens que els dies laborables sortien de l’Estació de França de Barcelona a les 11.13 hores i de Reus a les 16.04 hores circularan també dissabtes, diumenges i festius.

Els trens de la línia R15 connecten la capital catalana amb la ciutat de Reus a través de Tarragona i l’ampliació preveu fer un seguiment diari de la demanda per a analitzar possibles mesures de millora a adoptar.

CERQUEN VOLUNTARIS PER IMPULSAR LA COMPRENSIÓ LECTORA

Necessiten 500 persones voluntàries que puguin dedicar-li una hora setmanal a un ingent entre gener i maig

El programa LECXIT, promogut per la Fundació Bofill, té per objectiu impulsar l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora dels infants de 4t, 5è i 6è de primària en situació de vulnerabilitat.

En l’actualitat, el programa compta amb una xarxa de quasi 300 espais LECXIT a 150 municipis on més de 1.900 persones voluntàries acompanyen setmanalment un infant per a fer de la lectura una experiència divertida i apassionant.

REUS REP 10 PROPOSES PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DEL CARRILET

Des de l’Ajuntament es vetllarà per trobar possibles fonts de cofinançament, incloent-hi els Fons Next Generation o altres tipus d'ajudes

L’Ajuntament de Reus ha obert la segona fase del concurs de projectes relatiu a la reordenació urbana i nous equipaments en l’entorn del Carrilet, una vegada valorades les 10 sollicituds que s’han presentat a la primera fase. L’objectiu de la transformació urbanística és crear una nova centralitat al sud de la ciutat , un projecte que converteixi el Carrilet en un nou pol d’atracció i generi més activitat quotidiana a la zona, i més i millor connectivitat amb el seu entorn.

D’acord amb les bases del concurs, el jurat ha seleccionat 6 propostes per passar a la segona

fase. La segona fase consisteix en la presentació de proposta desenvolupada que, haurà d’incloure documentació gràfica i una memòria escrita. Totes les propostes hauran de ser anònimes. El termini d’aquesta fase és de 70 dies.

El procés d’elecció de l’adjudicatari és un concurs de projectes restringit, amb un jurat d’experts en matèria d’arquitectura. La proposta que obtingui una major puntuació serà contractada. El jurat està integrat per experts amb participació de representants del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i tècnics de l’Ajuntament de Reus.

SURTEN A LICITACIÓ LES OBRES DEL COMPLEX DE LA HISPÀNIA DE REUS

Després de més de 10 anys de trajectòria, al gener de 2023 LECXIT inicia un nou repte: l’avaluació d’impacte del programa a través de la incorporació de 500 nous infants participants de tot Catalunya. És per això que el programa busca 500 persones voluntàries, compromeses amb la lectura, que de gener a maig vulguin dedicar una hora setmanal a un infant.

La participació al programa requereix d’un compromís de realitzar el voluntariat una tarda a la setmana durant 20 setmanes, de gener a maig de 2023, i aportar el certificat negatiu d’antecedents sexuals. Totes les persones voluntàries realitzaran una formació (presencial o virtual) abans de l’inici de l’activitat. A més, comptaran amb l’acompanyament i assessorament per part d’un equip de professionals, una assegurança que cobreix l’activitat, i un certificat de participació en finalitzar el curs.

El contracte per un import de de 22.672.374,19 euros, i dividit en dos lots

El projecte de 48 habitatges i equipament és susceptible de ser cofinançat per les subvencions de Next Generation, en el marc del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. La transformació urbana de la zona de la Hispània es defineix a partir de quatre idees principals: Aposta clara pels usos cívics; permeabilitat de la trama urbana; dotació de noves places d’aparcament; i promoció d’ habitatges amb protecció pública.

Els projecte executiu de l’edifici d’habitatges preveu la creació de més de 8.100m2 d’habitatge, dels quals 7.700 estan destinats a habitatge protegit i la resta, 400 m2 , seran per a habitatge lliure. Això equival a 60 habitatges HPO (48 gestionats per l’Ajuntament, a través de REDESSA i 12 de gestió privada) i 3 habitat -

ges de renda lliures. Els 48 habitatges de lloguer social, tenen entre 2 i 3 habitacions, amb les següents característiques:18 habitatges de 65 m2, amb 2 habitacions; 18 habitatges de 55 m2, amb 2 habitacions; 2 habitatges de 75 m2, amb 3 habitacions. Estan previstos 3 edificis: el de gestió privada, de 3 plantes; i els de gestió pública, de 4 i 5 plantes.

ARRENCA L’ANY A TOT GAS

Les llums de reacció o el sistema inercial són alguns dels exercicis més destacats de l’espai fitness de Global Padel

Redacció

Any nou i objectius renovats per a molts esportistes. Alguns es proposen arribar a cotes que el 2022 van acabar sent massa llunyanes, mentre que altres esperen mantenir la seva progressió personal per continuar donant el millor d’ells mateixos. Per no perdre pistonada, l’espai fitness del Global Pàdel de Reus enceta l’any amb la intenció d’esdevenir un punt de referència per tots aquells esportistes insaciables que volen anar més enllà.

Aquest espai fitness compta amb dues zones principals: una típica sala de musculació amb màquines i un espai obert amb gespa artificial per realitzar els entrenaments personalitzats compartits.

Carlos Cid , de Cid Trainer, és qui s’encarrega de portar aquest espai, oferint un entrenament funcional, basat en el crossfit i especialitzat en esports d’equip i benestar general.

Pels entrenaments, se situa un circuit de sis o set posicions per les quals els esportistes van passant. A més, el Carlos Cid explica que es tracten d’entrenaments personalitzats perquè es poden adaptar “si la persona té alguna problemàtica amb l’articulació que treballa aquell exercici específic”.

De fet, no s’hi duen a terme exercicis convencionals. Carlos Cid destaca que

“no treballem amb molta càrrega de pes, sinó amb altres components com les llums de reacció o el sistema inercial”. Dos tipus d’exercicis que fan de l’espai fitness un lloc diferencial respecte la resta de centres de la província.

SIGUES EL MÉS RÀPID

Les llums de reacció són un exercici possiblement conegut, ja que els esportistes d’elit l’acostumen a emprar. La dinàmica és força senzilla d’entendre: es col·loquen diverses llums que s’engeguen aleatòriament i que s’han de picar el més ràpid possible. El temps que passa entre picar un llum i l’encesa de la següent pot variar, però existeix inclús el que anomenen “reacció total”. En aquest cas, tan bon punt es pitja la llum il·luminada, s’encén la següent sense temps d’espera. Carlos Cid

relata que aquests exercicis estan destinats “per jugadors de pàdel, porters de futbol o esports que necessitin un treball cognitiu”.

TOT TORNA

Un dels altres exercicis referencials de l’espai fitness de Global Padel és el sistema inercial. Carlos Cid apunta que es tracta “d’unes politges d’inèrcia en les quals tota la força que fas en concèntric torna en excèntric”. És a dir, el sistema et prepara la musculatura en la contracció i l’extensió perquè la força que fas amb el múscul estirat retorna “multiplicada per diferents pesos”. Això prepara el múscul en la extensió i permet enfortir la musculatura perquè no es trenqui ni en contraure’s ni en estirar-se.

Aquesta mena d’activitats han permès que molts esportistes s’apropin al Global Padel, perquè veuen “els mateixos dispositius que utilitzen els jugadors professionals”. De fet, no només atrauen jugadors de pàdel, sinó que també reben futbolistes, tenistes, golfistes i jugadors d’altres disciplines. A banda de l’espai fitness, Cid Trainer també compta amb l’EMS Club, on els jugadors del Nàstic es recuperen.

“De cara a gener i febrer, el Global Padel ofereix una promoció per inscriure-t’hi estalviant-te la matrícula i aconseguint una sessió de teràpia d’esquena amb Cid Trainer”

REUS

S’OBRE LA FASE DE VOTACIÓ DELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

La ciutadania podrà votar entre 58 propostes finalistes

L’Ajuntament de Reus ha engegat la fase de votació dels Pressupostos Participatius 2022, el nou procés de participació per tal que la ciutadania puguin decidir directament en què s’invertirà 1 milió d’euros del pressupost municipal d’inversions. La fase de votació estarà oberta fins al 19 de febrer a les 00:00h. La ciutadania podrà votar entre un total de 58 propostes finalistes, 25 corresponents a grans projectes valorats en més de 50.000 euros d’inversió i 33 petits projectes (valorats en entre 50.000,01 i 150.000 euros d’inversió). Els 8 primers de la categoria ‘Projectes Petits’ i els 4 primers de la categoria ‘Projectes Grans’ seran acceptats perquè la suma dels seus imports serà igual o inferior a 1.000.000 euros i els següents aniran en funció del crèdit restant.

Durant la fase de proposta del procés es van rebre 177 propostes, 98 de les quals es van rebutjar per no complir amb els requisits de la convocatòria. Les 79 propostes acceptades s’han reduït a 58 perquè s’han fusionat aquelles amb contingut igual o complementari. Hi poden participar els majors de 14 anys, empadronades a Reus, abans del 15 de setembre de 2022. Les votacions es fan de manera telemàtica al portal web Reus Participa Tanmateix, també hi haurà punts de suport als centres cívics, a la regidoria de Participació, Bon Govern i Serveis Generals i Punts d’Interacció Mòbil. Cada persona podrà fer 6 vots, 4 per a petits projectes i 2 per a grans.

LES STARTUPS DE LA PRIMERA EDICIÓ DE LA INCUBADORA TIC HAN CREAT 50 LLOCS DE TREBALL I ESPEREN FACTURAR MÉS D'1 MILIÓ 300 MIL EUROS L'ANY 2023

La regidora Teresa Pallarès anuncia que posaran especial atenció 2023 en cercar startups amb serveis específics per al sector agroalimentari

Les startups de la primera edició de la Incubadora TIC, la qual va arrencar al 2020 en el marc del Pla de Reactivació de l’Ajuntament de Reus, per a fer front a la crisi provocada per la COVID-1, han creat una cinquantena de llocs de treball i preveuen una facturació d’1,3M d’euros durant aquest 2023. Tot i que la mitjana de treballadors és d’entre 2 i 3 per startup, en alguns casos, la plantilla arriba a una quinzena de professionals. Entre les startups que van passar pel primer programa d’incubació de REDESSA, hi ha NeedCarHelp, la qual, després que un dels seus vídeos es fes viral a TikTok, ha tingut un creixement exponencial. Actualment, estan ubicats a 8 províncies i en pocs mesos preveuen tenir presència a tot l’Estat Espanyol i obrir-se al mercat internacional, oferint els seus serveis de revisió de vehicles de segona mà a França i Portugal.

D’altra banda, alguns projectes s’han associat amb empreses del seu sector, com ara Studio by Caigo, que crea webs i aplicacions, Oh Barri, que aposta per l’e-commerce en pimes, o bé UP2SMART, una spinoff dedicada a utilitzar tècniques d’intel·ligència artificial. La regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, ha recordat que “amb la voluntat de continuar treballant pels sectors estratègics de la ciutat i de l’àrea metropolitana, en aquesta edició posarem especial atenció a la vertical de foodtech, cercant startups amb serveis específics per al sector agroalimentari”.

APROPA CULTURA PRESENTA LA NOVA PROGRAMACIÓ TEATRAL

Aquest gener s’han presentat les activitats del programa Apropa Cultura del primer semestre del 2023 que ofereixen els teatres Bartrina i Fortuny de Reus. Per primera vegada, també s’ha presentat la programació de dos altres equipaments del territori que també formen part d’Apropa Cultura: la Fundació Mas Miró de Mont-roig del Camp i el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Pel que fa a la programació del Teatre Bartrina destaca l’obra Animal negre tristesa, d’Anja Hilling, dirigida per Julio Manrique. A més, aquest teatre ofereix tota la programació amb bucle magnètic i so de sala amplificat, un sistema que millora de manera considerable la qualitat de la recepció de l'espectacle del públic amb dificultats auditives.

Al Teatre Fortuny es podrà veure, entre molts altres espectacles, Yerma, la coneguda obra de Federico García Lorca, dirigida, en aquesta ocasió, per Juan Carlos Martel Bayod. Cal recordar que totes les entitats socials que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat a la ciutat es poden adherir a Apropa Cultura i gaudir de descomptes en les activitats que ofereixen tots els equipaments adherits a aquest programa.

A través d'aquest programa, el Teatre Bartrina i el Teatre Fortuny es comprometen a oferir, com a mínim, un 2% de les localitats de bona ubicació i fàcil accés de la seva programació a grups sense recursos i amb dificultats d'integració social al preu de 3 euros. En el cas en què el promotor de l'espectacle no siguin els mateixos teatres, s'informa al promotor, convidant-lo a participar.

A banda dels teatres Bartrina i Fortuny, també s’ha presentat la programació d’altres equipaments del territori

ESTALVI D'ESTAR PER CASA

L’estalvi energètic

Martínez Álvarez

Sabies que gràcies a la domòtica pots estalviar fins a un 30 % en el teu consum de llum? T'expliquem com pots automatitzar casa teva per aconseguir una major eficiència energètica.

Es tracta de tot un conjunt de sistemes tecnològics orientats a augmentar el confort i la seguretat a les nostres llars. A més, amb la instal·lació adequada podem fer ús de la domòtica per estalviar energia i ser molt més eficients.

COM PUC ESTALVIAR ENERGIA GRÀCIES A LA DOMÒTICA?

Els nous avenços en l'automatització de les llars ens poden ajudar a millorar molt l'eficiència energètica i a reduir el consum entre un 25 % i un 30 %.

A continuació, repassem una sèrie de

punts en què la domòtica és de gran ajuda per estalviar electricitat o gas i pagar menys en les factures:

• Regulació intel·ligent de la temperatura

• Control automàtic de la il·luminació

• Electrodomèstics programables i connectats

• Encendre la calefacció a distància

• Control sobre el circuit elèctric de casa teva

QUANTA ENERGIA GASTEN LES LLARS ESPANYOLES?

La despesa mitjana d'energia a les llars

espanyoles és de 1.000 euros anuals, segons diversos estudis de l'IDAE (Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia)

La climatització (calefacció + aire condicionat), amb uns 5.300 kWh anuals de mitjana, suposa amb diferència la principal despesa energètica de les llars: fins al 50 % de la despesa energètica total en la mitjana estatal.

La segueixen, gairebé empatats, els electrodomèstics i l'aigua calenta, tots dos al voltant dels 1.900 kWh. Altres conceptes com la il·luminació (al voltant dels 400 kWh) suposen una despesa molt inferior en comparació de la resta.

La conclusió fàcil que podem extreure d'aquestes dades és que, si volem estalviar, on tindrem més marge per estirar els diners és en la climatització.

La llum actualment ronda els 150 euros/megawatt per hora.

Laura

és un concepte fonamental per al desenvolupament sostenible. Un planeta que malbarata recursos naturals, l'eficiència energètica és bàsica per a afrontar l'emergència climàtica

“La domòtica pot reduir el nostre consum domèstic d'energia entre un 25 i un 30%”

ABAIXAR LA POTÈNCIA, UNA ARMA DE DOBLE TALL

La potència elèctrica contractada, també anomenada "terme fix", es mesura en kW (quilowatts) i indica la quantitat màxima d'energia que podem consumir en un mateix moment.

Si revisem els nostres hàbits i comprovem que no necessitem engegar moltes coses alhora, es pot obrir la porta de la reducció de potència. Com menys potència tinguem, menys pagarem en les factures. Aquí ja hem trobat el primer punt de com podem estalviar energia a casa.

Si us precipiteu abaixant massa la potència de casa, això pot afectar negativament la vostra vida quotidiana. Si us salta massa el diferencial per excés de potència consumida, després no tindreu més remei que tornar-la a apujar, i aquest tràmit et pot costar més diners.

ALTRES MESURES D’ESTALVI

Actualment amb la pujada del preu de la llum i del gas, moltes persones se n'estan anant per la via tradicional: estufes de llenya. Les estufes de llenya són dispositius

que empren la llenya extreta dels arbres com a combustible per escalfar la llar. En general, la llenya és un combustible barat i segur. No obstant això, depenent del model de construcció de cada estufa, el seu rendiment varia. Una altra mesura d’estalvi seria tenir uns bons tancaments de finestres, ja que de vegades sense adonar-nos-en, entra aire de l'exterior i això va refredant l’habitació i, en conseqüència, fent consumir mes electricitat. Un bon aïllament és important per a tenir una eficiència energètica elevada, així com un total control tèrmic i acústic de l’habitació.

7 CONSELLS PER ESTALVIAR A CASA

1. Saber quanta energia gastes i ajustar la potència contractada, ni molta ni poca, segons les teves necessitats.

2. Concentrar l'ús d'energia de llum i climatització a les zones de casa que més s'utilitzen.

3. Tancar les portes de les habitacions o parts de la casa que normalment no s'utilitzen.

4. Comprar electrodomèstics més eficients és una inversió rendible, no una despesa.

5. Les dutxes curtes i l'ús del rentaplats són grans aliats per reduir el consum energètic d'un habitatge.

6. Cuinar diversos plats alhora o diverses racions ajuda a tenir un consum energètic més eficient.

7. Fer servir llums LED i aprofitar sempre que es pugui la llum natural per a la illuminació de la llar.

D'aquesta manera, pots començar a introduir mesures d'estalvi d'energia en el teu dia a dia i pagar menys, alhora que contribueixes a crear un món molt més sostenible.

A FONS CONTRA EL CÀNCER DE CAP I COLL

Laura Martínez Álvarez

El Grup de Recerca en Oncologia de Cap i Coll de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’ Hospital Joan XXIII, de Tarragona, ha rebut un ajut d’1 milió d’euros de l’ Instituto de Salud Carlos III (Ministerio de Ciencia e Innovación) per investigar el comportament d’aquest tipus de tumors i poder implementar eines menys invasives que en permetin un diagnòstic i tractament més eficaç, precoç i personalitzat. Aquest tipus de tumor, quan es detecta i es tracta a temps, té més possibilitats de curació i, per tant, el pacient podria evitar, en alguns casos, haver de sotmetre’s a cirurgies agressives o a teràpies amb una alta toxicitat per a l’organisme com ara la radioteràpia o la quimioteràpia.

Treballen plegats sota el lideratge del grup de recerca de l’IISPV i de l’Hospital Joan XXIII per provar la validesa de la biòpsia líquida i de la biòpsia gasosa en la identificació i seguiment dels càncers de cap i coll (els sisens amb més incidència a tot el món), i perquè aquestes proves puguin ser incloses en les guies clíniques que els i les professionals de la medicina prenen com a referència per tractar aquest tipus de pacients. La incorporació d’aquestes biòpsies revolucionaria l’abordatge d’aquestes malalties ja que avui dia cap hospital del món hi recorre.

LA IMPORTÀNCIA DE LA MEDICINA PERSONALITZADA EN AQUESTS CÀNCERS

QUÈ SÓN ELS CÀNCERS DE CAP I COLL?

Els càncers de cap i coll apareixen a la boca, la llengua, el nas, la gola i la faringe i les glàndules salivals. Els símptomes que poden indicar la seva aparició són: un bony o una tumoració al coll o a la cara; una afta o ferida a la boca que no disminueix al cap de pocs dies; dificultat per engolir els aliments; dolor a l’orella quan deglutim els aliments o empassem saliva; notar un canvi de veu i no millorar en uns quinze dies; i treure saliva amb sang per la boca o líquid sanguinolent pel nas.

En aquest projecte hi participen hospitals de referència a tot Espanya en el tractament d’aquesta mena de càncers.

“D’aquesta forma, fent al pacient un anàlisi del seu alè, de sang o de la saliva podríem saber de seguida si té aquest tipus de tumor, i quin és el pronòstic d’evolució. Aquest avenç està relacionat amb el que es coneix com la medicina personalitzada, que permetria adaptar el tractament a cada pacient, segons les seves característiques i les del tumor. Això suposaria un pas cabdal en l’abordatge d’aquestes malalties”, explica Francesc Xavier Avilés, responsable del Grup de Recerca en Oncologia de Cap i Coll i cap de secció del Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. I afegeix: “Fins ara, per diagnosticar aquesta malaltia al pacient se li extreia fragment del cap

i coll, un procediment molt més agressiu que el que proposem i que el que volem validar amb aquesta investigació. Treure aquestes parts a la persona li comporta seqüeles estètiques i funcionals, com ara que teixits com la boca, la gola o les cordes vocals quedin danyats. A més, aquest procés li pot causar dolor”.

L’equip investigador que participa en l'estudi i que lideren l’IISPV i l’Hospital Joan XXIII és format per professionals dels hospitals Clínic i de Sant Pau (Barcelona), l’Hospital Centra d’Astúries, l’Hospital de Donostia, del Instituto Valenciano de Oncología, de l’Hospital San Pedro de Logroño, de La Paz, de Madrid, de l’Hospital de Santa Tecla, de Tarragona, i del Verge de la Cinta, de Tortosa.

“Liderarà aquest estudi un grup de recerca de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de l’Hospital Joan XXIII, de Tarragona”

Concedeixen 1 milió d’euros a l’IISPV i a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona per investigar el càncer de cap i coll i trobar-ne eines per a un diagnòstic i tractament més eficaç, precoç i personalitzat

“Detectar aquests tumors a temps i conèixer-ne el comportament és clau per a adaptar el tractament a cada pacient i evitar que aquest hagi de passar per cirurgies agressives o que es sotmeti a quimioteràpia o a radioteràpia”

Grup de recerca de l’IISPV i de l’Hospital Joan XXIII

COM COMBATRE ELS REFREDATS

no ataquen directament la seva font

Laura Martínez Álvarez

Els canvis de temperatura típics d’aquesta època de l’any proporcionen un terreny ideal per als bacteris i els virus que originen els constipats. Hi ha diversos medicaments que serveixen per a alleugerir els símptomes dels refredats, però són incapaços de curar-los totalment. Els medicaments serveixen per contrarestar aquests símptomes, però no n’ataquen la font perquè sovint el curs del refredat és regular i marxa tot sol.

Per aquesta raó, et suggerim 6 remeis naturals que poden ser una bona alternativa als fàrmacs existents perquè tenen la mateixa eficàcia i són més respectuosos amb la salut i alleugen els símptomes com la tos, el mal de gola o la congestió nasal, entre d'altres molèsties.

AIGUA AMB SAL

Quan tenim congestió nasal -un símptoma molt freqüent del refredat- podem passar-ho força malament amb dificultats per respirar pel nas. A banda de dormir malament, molts cops quan tenim el nas tapat hem d’acabar respirant per la boca i això pot causar dolors abdominals derivats dels gasos que es poden acumular amb aquesta respiració.

Per solucionar-ho amb un remei natural i

casolà, només ens caldrà posar mitja culleradeta de sal dins de mig got d’aigua tèbia i afegir-hi un quart de cullerada de bicarbonat. Remena-ho bé i introdueix-ne un parell de gotes al nas: t’adonaràs que els mocs van alliberant-se de les foses nasals.

GÀRGARES DE FARIGOLA

Si tens molta tos i et notes la gola molt irritada, fes gàrgares de farigola: només et caldrà bullir diverses branques de farigola durant aproximadament 20 minuts. Cola-ho i afegeix-hi llimona i vinagre per tal de potenciar l’efecte desinfectant del beuratge i fes-ne gàrgares.

INFUSIONS DE GINGEBRE

Aquesta arrel, entre d'altres, té propietats antitussígenes, antiinflamatòries i expectorants, ideals per reduir lel mal de cap, la congestió nasal i la mucositat que ens deixen els constipats.

LLIMONA I LA MEL

La llimona té un potent efecte desinfectant que t'ajudarà a acabar amb virus i bacteris, i accelerarà la curació del constipat. D’altra banda, la mel, a causa de la seva densitat, és molt beneficiosa per a calmar la picor de la gola.

BAFOS D’EUCALIPTUS

A causa dels olis volàtils i l’aroma que té, l’eucaliptus gaudeix d’unes propietats antisèptiques i descongestives molt intenses. Conté eucaliptol, un component amb propietats mucolítiques que va molt bé per a descongestionar les vies respiratòries i ajudar-nos a respirar millor. Se sol prendre en forma de bafos per a inhalar-ne el vapor.

INFUSIÓ D’ALL

Des de temps immemorials l’all ha estat reconegut i valorat per les seves qualitats antisèptiques. Ajuda a enfortir el sistema immunitari, tot protegint l’organisme contra virus i bacteris. A banda, s’ha demostrat que contribueix a millorar el funcionament pancreàtic i hepàtic. Si es vol lluitar contra els constipats, és aconsellable consumir-lo en forma d’infusió.

REMEIS PREVENTIUS

De manera paral·lela, pots prendre complements naturals que afavoreixen l’increment de les defenses i tracten els processos vírics o bacterians, com l'equinàcia, el pròpolis, la vitamina C, la gelea reial, el crespinell o els probiòtics.

Molts medicaments lluiten contra els símptomes dels constipats però

ACTUALITAT UÍMICA Q

Covestro, líder en les

mesures de protecció climàtica

La companyia ha rebut, un any més, un excel·lent en les qualificacions que atorga Climate Disclosure Project

Covestro ha tornat a rebre una qualificació «A-» en la classificació anual de protecció climàtica de Climate Disclosure Project (CDP), l'organització sense ànim de lucre que treballa amb empreses i institucions per a fomentar una activitat mediambientalment responsable. Aquesta puntuació dona suport als esforços de protecció climàtica de l'empresa, que continua mantenint la seva posició entre les companyies líders del sector químic.

Markus Steilemann, CEO de Covestro, ha apuntat: «Estem molt orgullosos, ja que hem aconseguit mantenir la nostra qualificació “A-” en la nostra segona participació». Així mateix, també ha afegit: «La qualificació ens mostra que estem en el camí correcte per a impulsar la protecció del clima, i remarca la importància que té continuar informant de manera transparent sobre el nostre progrés. Els nostres ambiciosos objectius climàtics recolzen les nostres afirmacions. No obstant això, és important destacar que la protecció del clima ha de ser entesa en termes de la societat en el seu conjunt. Només si tots contribuïm, junts, podem aconseguir els objectius climàtics de París a llarg termini».

Covestro ha rebut la qualificació “A” en quatre de les deu categories contemplades: “Estratègia comercial, planificació financera i anàlisi d'escenaris”, “Emissions d'abast 1 i 2 (inclosa la verificació)”, «Governança» i «Divulgació d'oportunitats». En termes generals, l'empresa ha obtingut la qualificació “A-” i, per tant, es troba en el rang de lideratge de la classificació. Això significa que Covestro se situa dins del 24% de les companyies de la indústria química que ha rebut tal puntuació, una classificació més elevada que la mitjana d'aquest grup, que és de “B-”.

S’arxiva la investigació per la

fuita

de nafta de l’empresa ASESA a Tarragona

Fiscalia considera que el vessament no va causar danys al medi ambient ni a la salut de les persones

L’Audiència de Tarragona ha arxivat les diligències per investigar la fuita de nafta de l’empresa ASESA, situada al polígon petroquímic sud de Tarragona, el setembre de l’any passat. Fiscalia, que va obrir d’ofici les actuacions, considera que els fets no són constitutius d’un delicte contra el medi ambient i indica que el vessament de 150 m³ d’aquesta substància química no va suposar un “risc greu” per la salut de la població ni per l’entorn, segons recull la interlocutòria que ha tingut accés l’ACN. L’episodi de males olors va arribar fins al Maresme i va durar diversos dies.

“La quantitat de nafta vessada, el lloc on es va produir, sense sortida a l’exterior, les característiques de la substància, la neteja ràpida de la

zona, fan que no es produís un risc de danys substancials en la qualitat de l’aire, del terreny o de les aigües, animals o plantes, ni a la salut de les persones”, assenyala la fiscal en cap, Maria José Osuna. Així, després de les diligències practicades, la magistrada va acordar arxivar a finals de desembre passat la investigació de la fuita de nafta a les instal·lacions d’ASESA.

Pel que fa a l’accident laboral d’un dels bombers que va intervenir-hi, afirma, que va inhalar algun compost orgànic volàtil, el qual li va produir picor ocular i coïssor. Per això, va ser traslladat a l’hospital, tot i que hores més tard es va poder reincorporar a la feina. La investigació certifica que “només” es tracta d’un episodi de pudors i d’una “lleu” afectació a un bomber.

El 24è Torneig de futbol base Dow-la Pobla, tot un èxit

En aquesta edició s’ha produït l’estrena del futbol femení

Fins a 330 futbolistes de 12 clubs van competir en una cita esportiva que torna després de la pandèmia i que va recollir joguines per a l’Hospital Joan XXIII. El Torneig de Nadal de futbol base Dow-la Pobla ha tornat a escena, després del parèntesi pandèmic, i ho ha fet amb rècord de participació, atès que fins a 330 joves futbolistes procedents de 12 clubs esportius van prendre part en la cita celebrada ahir durant tot el dia, a la Pobla de Mafumet.

En aquesta 24a edició, a més, s’ha produït l’estrena del futbol femení en un torneig que, any rere any, aconsegueix reunir el bo i millor del futbol base territorial en les categories baby, prebenjamí, benjamí i aleví. En aquesta edició ho ha fet sumant-hi la categoria benjamí femení, a la qual han competit els equips del CF Pobla, Cambrils,

Altafulla i Salle Tarragona. Junt amb aquests conjunts, han completat el quadre de participants a les diferents categories en competició el Barça Academy, la Canonja, el Catllar, la Floresta, la Pastoreta, la Riera, Sant Pau i Torreforta.

Donat l’augment de participants i categories respecte d’edicions anteriors, en aquest 24è Torneig de Nadal Dow es va ampliar a tres el nombre de terrenys de joc, sumant-hi el camp de l’Escola Mare de Déu del Lledó. Així mateix, l’organització va oferir als clubs participants diversos serveis auxiliars, com ara el de fisioteràpia i el de càtering, en un esdeveniment que també va comptar amb el suport sanitari d’una ambulància i la col·laboració de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de la Pobla de Mafumet.

seves

ACTUALITAT UÍMICA Q

ELIX Polymers i Ayúdame3D s’uneix per produir pròtesis solidàries a través d’ABS revaloritzat

El projecte ha necessitat la col·laboració de Repsol i Leitat

BASF torna a rebre la qualificació A per la seva gestió de l’aigua

El president de la Junta Directiva de BASF ES, Martin Brudermüller, afirma que la sostenibilitat és prioritària a l’empresa

L'organització sense ànim de lucre CDP (anteriorment Carbon Disclosure Project) renova la classificació de BASF com una de les empreses líders mundials per les seves mesures de gestió de l'aigua, i protecció forestal i climàtica. BASF va obtenir la qualificació més alta “A” en l'avaluació CDP per a la gestió sostenible de l'aigua i va ser qualificada “A-” en les altres dues categories.

“Estic orgullós que CDP hagi reconegut novament a BASF com a líder mundial i particularment complagut que hàgim rebut una qualificació “A” en la categoria de gestió de l'aigua”, explica Martin Brudermüller, president de la Junta Directiva de BASF ES. “La sostenibilitat és prioritària en la nostra agenda malgrat el complex entorn actual i reduir les nostres emissions de CO2 continua sent una prioritat clau. No escatimarem esforços a aconseguir els nostres objectius de sostenibilitat”.

BASF va aconseguir de nou una qualificació “A-” en la llista climàtica de CDP i, per tant, l'estatus de lideratge. El Grup ha participat en el programa de CDP facilitant dades rellevants per a la protecció del clima des de 2004. Entre altres coses, l'avaluació posa en relleu la transparència dels informes d'emissions, el maneig dels riscos i oportunitats derivats del canvi climàtic, l'estratègia de protecció climàtica i les mesures de reducció de CO2 de la companyia. BASF s'ha fixat l'objectiu de reduir les seves emissions de CO2 en un 25 per cent fins a 2030 en comparació amb 2018, al mateix temps que augmenta els volums de producció.

Ayúdame3D s'ha consolidat com una entitat social referent en tecnologia social. Crea trésdesis, pròtesis impreses en 3D, per a persones de tot el món i les lliura de manera gratuïta. ELIX Polymers ha col·laborat amb l'associació en un projecte solidari, desenvolupat amb matèria primera reciclada d'ABS mitjançant impressió 3D, indústria en el qual la companyia líder té gran experiència. El repte d’ELIX Polymers ha estat oferir una solució a mesura al projecte, incorporant l'economia circular a través dels dos programes estratègics de la cartera de solucions sostenibles que té la companyia “plàstics circulars” i “innovació responsable”. En el procés de fabricació, ELIX ha convertit un residu en un producte d'alt valor (upcycling) a través de la col·laboració de tota la cadena de valor incorporant la virtualització i les noves tecnologies 3D.

El projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració amb dues grans companyies; Repsol que ha donat a l'associació 4000 peces de plaques d'ABS d'equips informàtics que d'una altra forma haguessin estat rebutjades i Leitat, centre tecnològic d'excel·lència. Leitat, ha creat bobines a partir de la matèria primera revaloritzada per ELIX, per a la seva posterior impressió amb tecnologia 3D i fabricació de Trésdesis, braços impresos en 3D per a nina, colze o espatlla.

Toni Prunera, Head of Business Development and R&D /IP en ELIX, comenta: “Aquest projecte ens ha donat l'oportunitat de mostrar i demostrar els beneficis que té el plàstic, concretament a través d'un cercle de recuperació d'ABS més eficient que ha derivat en una aplicació ortopèdica que permetrà ajudar a persones més vulnerables”.

PortAventura Business & Events s’adhereix a l’Associació Empresarial Química de Tarragona com a nou Business Partner

PortAventura

Business & Events s’adhereix a l’Associació Empresarial Química de Tarragona com a nou Business Partner

PortAventura Business & Events i l’Associació

Empresarial Química de Tarragona (AEQT) han signat un acord de col·laboració pel qual es comprometen a treballar conjuntament en el desenvolupament i la difusió de diverses iniciatives d’interès per als seus membres. D’aquesta manera, la divisió de PortAventura World ha

esdevingut un dels nous “Business Partner” de l’AEQT, l’agrupació d’empreses químiques més competitiva del sud d’Europa i un dels clústers de referència a nivell mundial.

El conveni ha estat formalitzat per la directora gerent de l’AEQT, Maria Mas Chacón, i la

directora de PortAventura Business & Events, Malin Nilsson, que ha assegurat que “aquesta aliança amb l’AEQT ens ofereix l’oportunitat de continuar col·laborant amb el teixit empresarial de la regió, apropant-li el catàleg de solucions úniques que ofereix el nostre Centre de Convencions”.

ACTUALITAT UÍMICA Q

El curs ha comptat amb la participació de 30 alumnes, tot i que en un primer moment estava previst per 25

ponents no només de la mateixa indústria química o d’empreses especialitzades, sinó també de la universitat i de l’Administració Pública.

Hi van presentar una proposta de serveis més especialitzats i sostenibles

El curs, que s’ha impartit aquest desembre al Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació de la Fundació URV, té per objectiu formar experts en seguretat de processos, i s’adreça a professionals de la indústria que no són especialistes en seguretat de processos i volen anar més enllà en aquest coneixement. Aquest model de curs és pioner a Espanya, ja que presenta un enfocament innovador amb la participació de

L’interès despertat per aquesta primera edició ha superat les expectatives, amb un total de 30 alumnes participants: les 25 places ofertades inicialment es van cobrir ràpidament i finalment es van ampliar a 30. Tot i així, encara han quedat alumnes en llista d’espera que podran incorporar-se a la segona edició del curs, ja que està previst que es vagi repetint cada any. El desenvolupament d’aquest curs forma part d’un dels pilars bàsics del Pla Estratègic de l’AEQT 20212023, en particular de la primera de les seves línies estratègiques: “Desenvolupar l’excel·lència en seguretat i sostenibilitat”. En aquesta línia, en paral·lel a la posada en marxa d’aquest curs, des de l’AEQT es treballa ja en el disseny i posada en marxa d’un màster en aquest àmbit, que permetrà un nivell de coneixement més ampli i amb un major nivell d’especialització.

Carburos Metálicos, companyia líder en el sector de gasos industrials i medicinals a Espanya, ha participat en el 39è Seminari d'Enginyeria Hospitalària-Congrés Nacional de l'Associació Espanyola d'Enginyeria Hospitalària (AEIH) que recentment s'ha celebrat a València. Coincidint amb aquesta trobada, la companyia ha presentat la nova imatge i lema per a la seva divisió sanitària, Carburos Médica: ‘Construïm junts la sanitat del futur: més especialitzada, més sostenible’.

Per a potenciar l'impacte positiu d'aquesta solució, la formulació pot ser adaptada per a estendre l'ús d'aquesta tecnologia per altres fabricants de detergents

Zara Home ha llançat el primer detergent per a tèxtils especialment dissenyat per a reduir l'alliberament de microfibres durant la rentada de la roba. Aquest nou producte estarà disponible tant a les botigues com en la plataforma en línia de la marca. Aquesta nova solució innovadora, que ha estat desenvolupada conjuntament per Inditex i BASF Home Care and I&I Solutions a Espanya i Alemanya, pot reduir l'alliberament de microfibres fins a un 80%, depenent del tipus de teixit i de les condicions de rentada. Aquests resultats han estat testats en diferents centres de recerca independents.

La fórmula del detergent, que conté ingredients d'alta eficiència, ha estat testada en laboratori amb diferents tipus de teixits i en diferents condicions de rentada. Els resultats mostren que el detergent és particularment adequat per a la rentada a baixes temperatures, la qual cosa aporta avantatges addicionals: els consumidors poden reduir el seu consum d'energia rebaixant, per exemple, la temperatura de rentada de 40 °C a 20 °C, i la seva petjada de carboni, mentre que els colors romanen vius durant més temps, estenent així la vida dels teixits.

Els consumidors poden comprar el detergent a les botigues i plataformes en línia de Zara Home en més de 25 mercats -inclosos Espanya, Alemanya i la majoria de països europeus- que s'aniran ampliant progressivament.

Per a potenciar l'impacte positiu d'aquesta solució, la formulació pot ser adaptada per a estendre l'ús d'aquesta tecnologia per altres fabricants de detergents.

Amb la vista posada en els objectius de transició energètica que han de culminar en 2050 amb la neutralitat en emissions de diòxid de carboni (CO2), els pilars fonamentals d'aquesta nova etapa són l'especialització i la sostenibilitat amb els quals Carburos Médica es proposa continuar innovant en solucions integrals a hospitals i centres sanitaris adaptats a les necessitats actuals de la societat, com les teràpies hospitalàries, la transició energètica i la digitalització; sense oblidar el seu compromís amb la responsabilitat social continuant l'aposta per la seva iniciativa ‘Ens mou la il·lusió’.

Aquests principis s'alineen al seu torn amb la pròpia estratègia de sostenibilitat de Carburos Metálicos, un principi que se situa en el centre de la seva activitat empresarial i que segueix el model de la companyia ‘Créixer, Conservar i Cuidar’. Com a part del grup Air Products, el mes de juliol passat la companyia va anunciar un conjunt addicional de compromisos de sostenibilitat amb un nou objectiu ‘Third by ‘30’ per a reduir en un terç la intensitat de les emissions d'Abast 3 per a 2030, a més del seu objectiu de reducció de la intensitat d'Abastos 1 i 2 prèviament anunciats. Així mateix, es compromet a la neutralitat carboni de les seves operacions en 2050.

Carburos Metálicos participa al 39è Congrés d’Enginyeria Hospitalària

L’AEQT i la URV inicien el primer curs sobre seguretat de processos en la indústria química

Inditex i BASF desenvolupen un detergent per reduir l’alliberament de microfibres durant la rentada

HARD ROCK i ara què?

Un informe desfavorable del Departament d’Acció Climàtica fa trontollar el projecte del Hard Rock, però ajuntaments, partits i el sector empresarial i turístic del territori pressionen perquè es trobi una solució

Adrià Miró Canturri

El debat sobre el projecte del Hard Rock torna a estar encès. Sobre la taula, es troba pendent l’aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Urbanístic (PDU) de reordenació de l’àmbit del Centre Recreatiu i Turístic (CRT), el qual permetria la implementació d’aquest projecte ubicat entre Salou i Vila-seca. Els canvis estan a l’espera del vistiplau dels informes de diverses conselleries, sent el del Departament d’Acció Climàtica el més conflictiu. L’octubre de 2022, el diari Ara va anunciar que aquest informe impedia l’aprovació de la modificació. En el text al·legava que “es considera que el projecte urbanístic no assoleix el nivell de sostenibilitat ambienta requerit i s’informa desfavorablement fins que es modifiqui”. Per tant, s’haurien d’afegir mi-

llores si es vol tirar-lo endavant.

Els contratemps són ja una senya d’identitat d’aquest projecte, que ha patit diversos canvis en el seu plantejament. El tema va començar a caminar fa una dècada amb Artur Mas (CiU) a la presidència de la Generalitat. De l’Eurovegas es va passar al BCN World i posteriorment al definitiu Hard Rock. A més, el PDU de 2016 també es va haver de modificar per ordre judicial, desenvolupant el text actualment en discòrdia.

OPINIONS ENFRONTADES

Durant tot aquest procés, s’han consolidat dues grans postures. Per un costat, els defensors, que remarquen la “injecció econòmica” que suposaria pel territori amb una inversió que “ronda els 2.000 milions d’euros” i la creació de “més de 12.000 llocs de treball ”.

Probablement, una de les imatges que escenifiquen millor qui sosté aquesta postura és la produïda a la Cambra de Tarragona . A l’acte per presentar la unió entorn del projecte del Hard Rock van assistir els alcaldes de Vila-seca, Pere Segura , i de Salou, Pere Granados; els dos municipis on s’ubicaria la infraestructura. A més, hi van ser presents batlles d’altres municipis com El Vendrell o Constantí i alcaldables del PSC i Junts a diversos indrets del territori. D’altra banda, també apareixien a la fotografia la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona Província (FEHT), representants dels diversos sectors productius del territori, (CEPTA, AEHT, FEAT, AEQT, AEST, PIMEC i Xarxa Santa Tecla, entre d’altres), associacions d’empresaris, membres de les Cambres de Comerç de Reus, Valls i Tortosa, així com represen -

tants de la Universitat Rovira i Virgili, entre d’altres.

Una imatge d’unitat on inclús faltaven partits i institucions que estan d’acord amb el Hard Rock, com la Diputació de Tarragona. L’ens supramunicipal va aprovar per unanimitat una declaració institucional en suport al Hard Rock, que alhora demanava a la Generalitat vetllar amb la diligència deguda els tràmits administratius en l’aprovació definitiva de la Modificació del PDU. En aquest sentit, la seva presidenta, Noemí Llauradó, el considera bo per a la desestacionalització i defensa que inicialment es parlava de sis casinos, però que s’ha reduït fins a només un i amb una reducció de la seva activitat.

A l’altre costat, es troben els detractors, que critiquen entre d’altres el model econòmic que s’implanta al territori i els possibles problemes amb el joc que podria comportar el projecte. En aquest grup, es troben algunes associacions com Aturem Hard Rock i principalment els dirigents de la CUP i els Comuns.

NEGOCIACIONS PRESSUPOSTÀRIES

Encara que el manifest que va plantejar la plataforma va obtenir la signatura de dirigents d’aquells dos partits d’esquerres i altres membres de la societat civil, dos diputats d’Esquerra Republicana al Parla-

ment (Ruben Wagensberg i Jenn Díaz) van plasmar-hi també el seu nom.

Tot i això, el grup parlamentari republicà és en principi favorable al projecte. Les postures de tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya van quedar força definides el 24 de novembre, quan es va denegar una moció de la CUP per tombar el Hard Rock. En aquella votació, els Comuns i els cupaires van estar a favor, mentre que la resta de partits (ERC, PSC, Junts, VOX, Cs, PP) s’hi van oposar.

De fet, el president Pere Aragonès (ERC) ha refermat el seu compromís per aconseguir un PDU que impulsi el Hard Rock. Aquest desembre, va assegurar que “el Govern de Catalunya està fent la seva feina” per aprovar-lo i que tots

processos “s’han de fer amb

“Els defensors remarquen la 'injecció econòmica' que suposaria pel territori amb una inversió que 'ronda els 2.000 milions d’euros' i la creació de més de 12.000 llocs de treball”

aquests

el

màxim rigor, incorporant tots els informes i recomanacions” perquè la justícia no el torni a tombar. Pel que fa a la Delegació del Govern a Tarragona, la resposta va en la mateixa línia que la del president i afirmen que “el projecte segueix la seva tramitació administrativa al Departament d’Acció Climàtica”.

El PSC, però, no veu clara la posició dels republicans i vol assegurar que la Generalitat no es faci enrere recolzant-se en algun informe desfavorable. Per aquest motiu, el Hard Rock ha entrat de ple en el debat català dins de la negociació pels pressupostos. Esquerra, amb 33 diputats, necessita un bon grapat de suports per aprovar els comptes d’un govern en clara minoria. Per un costat, ja han arribat a un acord amb els Comuns (8 diputats), però no són suficients.

L’opció de Junts (32 diputats), que fins fa poc era el seu company de govern, sembla complicada, mentre que el PSC (33 diputats) es manté impassible amb algunes de les seves principals demandes: ampliació de l’Aeroport del Prat, Hard Rock i la B-40. Pels socialistes, es tracten de temes “fonamentals” i al·leguen que “quan negocies, s’ha de cedir”. El problema rau en el fet que, si els republicans accepten incorporar aquests temes, els Comuns es despenjarien de l’equació i els números no donarien. Per això, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, defensa que "no es pot condicionar la negociació dels pressupostos a temes sobre els quals encara hi ha molts serrells per parlar i discutir". Al mateix

temps que pretén aïllar de les negociacions les qüestions que no siguin estrictament pressupostàries. Un estira-i-arronsa que cada vegada s’enquista més.

PRESSIÓ DELS ALCALDES

A banda del PSC al Parlament de Catalunya, unes de les institucions més actives en la defensa del Hard Rock són els ajuntaments directament afectats: Salou i Vila-seca. Ambdós consistoris van aprovar manifestos a favor del projecte i han encapçalat les crítiques a la demora d’aquesta modificació.

Pere Granados, alcalde de Salou, insisteix en la “la necessitat de treballar amb un calendari on es tingui una previsió de tots els tràmits a realitzar, perquè si no s’està provocant una sensació d’incertesa i d’improvisació”. El batlle salouenc inclús va denunciar que l’empresa Hard Rock havia “paralitzat” el projecte, una informació que desconeix el Departament de Territori. Davant del risc de perdre l’empresa, Granados ha demanat que s’accelerin uns tràmits que segurament aniran més enllà del que estaven previstos.

Atenint-nos a la cronologia del projecte en aquests 10 anys, el frec a frec entre les dues posicions va per llarg i els defensors de cada cantó hauran de pressionar com mai perquè s’arribi a la conclusió que demanen. Ara per ara, una de les principals incògnites seran els pròxims passos de la Generalitat presidida per Aragonès, que ha anat amb peus de plom en tota la tramitació. Segons el conseller de Territori, Juli Fernàndez, actualment hi ha 17 informes favorables al projecte, tot i que espera a tenir tots els avals sectorials per aprovar definitivament el PDU i demana trobar solucions “solvents” a les “mancances” de la modificació que assenyala Acció Climàtica.

Pel seu costat, tant l’alcalde de Salou com el de Vila-seca han volgut treure-li ferro a l’informe, mentre que algunes associacions i partits de l’esquerra alternativa volen donar per enterrat el projecte. Aquest 2023 pot ser el decisiu perquè el tema finalment es desencalli i sabem cap on avança aquest possible nou pol d’atracció turística pel territori. La capacitat de saber arribar a consensos serà un dels valors més preuats aquests mesos.

“Davant del risc de perdre l’empresa, Granados ha demanat que s’accelerin uns tràmits que segurament aniran més enllà del que estaven previstos”

JEONBUK

SALOU

SALOU RENOVA LA VEGETACIÓ DEL PARC DE MANEL ALBINYANA

Al parc de Manel Albinyana s’ha fet una nova distribució per adaptar la vegetació a la integració dels serveis del parc

una acció que embellirà i naturalitzarà la fesomia d’aquesta important zona verda pública del municipi. A causa de les ventades de l’any 2018, van caure molts dels arbres d’aquest parc, sobretot xops i eucaliptus, i també es van talar aquells exemplars que no oferien seguretat. En aquest sentit, el parc va quedar amb poc arbrat.

La finalitat dels treballs que s’han dut a terme és reposar i, al mateix temps, crear noves zones amb plantes arbustives que atorguin color i aroma a l’entorn. La nova distribució s’ha adaptat per integrar els serveis del parc i també s’ha tingut en compte la relació estètica amb el nou arbrat viari que hi haurà al carrer Tarragona. L’alcalde Pere Granados ha recordat que “ja

COMENÇA EL PROJECTE ‘SALOU SMART TURÍSTIC’ AMB LA INSTAL·LACIÓ DE DUES TORRES DE COMUNICACIONS AL CAP SALOU

Aquestes estructures compten amb antena de comunicacions, sensor de comptatge de persones i estació meteorològica lleugera

L’Ajuntament de Salou va iniciar els treballs del programa “Salou Smart Turístic” de Red.es, amb la instal·lació de dues torres: a la Punta del Cavall i a la Punta Prima. I és previst que se n’instal·lin un total de 7 en diferents zones del municipi: platja dels Capellans, cala dels Llenguadets, platja Llarga, cala Font, cala Morisca i la zona del dipòsit d’aigua del Cap Salou.

Aquestes torres disposen de serveis diversos, com càmera web de visió turística, sensor de comptatge de persones i són punts de comunicació de la mateixa xarxa de telecomunicacions que incorpora el projecte. En la torre de la Punta del Cavall s’instal·larà una estació meteorològica auxiliar, que complementarà la principal, ubicada al carrer de Joan Fuster.

Aquesta acció està en sintonia amb les accions que es preveuen executar per consolidar Salou com Destinació Turística Intel·ligent, i per això l’alcalde Pere Granados ha recordat que “Salou ja fa va temps que va iniciar un procés de transformació per convertir-se en un municipi sostenible, intel·ligent i desestacionalitzat”.

portem temps treballant en la naturalització i replantació al municipi”; referint-se al Cap Salou, on es duu a terme una reposició de plantes autòctones i s’eliminen les espècies invasores.

Per la seva banda, el regidor de Manteniment, Reparacions i Adequacions, Pedro Madrona, ha recordat que aquesta acció es troba dins del Pla de Reposicions i ha assenyalat que “els projectes de plantació d’arbres són importants perquè es tracta d’una acció sostenible, contribueixen a la recuperació de la biodiversitat i introdueixen a les ciutats espais de descans agradables per a les persones”. Aprofitant aquests treballs, també s’han eliminat alguns arbres amb podridures interiors, i s’ha renovat i millorat el sistema de reg.

SALOU SE SUMA A L’ÀMPLIA CRIDA TERRITORIAL A FAVOR DE HARD ROCK

Els principals col·lectius, entitats i representants institucionals de les comarques de Tarragona van sumar-se al voltant d’un manifest que reclamava a la Generalitat de Catalunya l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic

L’alcalde de Salou, Pere Granados, es va sumar a la iniciativa de la Cambra de Comerç de Tarragona per reclamar al govern de la Generalitat que s’acceleri la tramitació del PDU que ha de fer possible la implantació del projecte de Hard Rock. El manifest destacava la important injecció econòmica que portaria el complex al territori, per donar un impuls al sectors del turisme i l’oci amb una inversió que ronda els 2.000 milions d'euros i la creació de més de 12.000 llocs de treball directes i indirectes.

Pere Granados, va lamentar l’absència de representants institucionals d’ERC a l’acte i va demanar que s’acabin les “ambigüitats” amb “un projecte de la importància d’aquest, del qual n’estan pendents “molts llocs de treball i un nou impuls econòmic i social per al nostre territori”. Segons la presidenta de la Cambra de Comerç, Laura Roigé, la implantació del projecte de Hard Rock “compta des de fa anys amb un ampli consens i suport social, empresarial, sindical i polític a la zona, i és absolutament estratègic tant pel que fa a creació d’ocupació com a inversió”.

Granados, va apuntar que “estem davant d’un projecte que crea llocs de treball, genera riquesa i dinamitza l’economia del territori; i especialment reforça un sector que té el repte de la desestacionalització i promoure l’activitat turística durant els 365 dies de l’any”.

L’Ajuntament de Salou, a través del departament de Serveis Tècnics Municipals, ha dut a terme un procés de replantació d’arbres i plantes arbustives al parc Manel Albinyana

SALOU DESTINARÀ EL PRESSUPOST DEL 2023 A PRIORITZAR LA NETEJA, EL MANTENIMENT URBÀ I LES INVERSIONS

Respecte l’exercici 2022 s’incrementa el pressupost en un 6,8%, sense pujar la pressió fiscal al contribuent

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va fer referència als diversos objectius del pressupost municipal, remarcant “la millora de la qualitat de vida dels salouencs i salouenques i la millora dels serveis que ofereix l’Ajuntament de Salou per a un bon manteniment i neteja de la ciutat”. En aquest sentit, va explicar que hi haurà uns 3 MEUR que es dedicaran a l’adquisició de nova maquinària per a la neteja urbana. Així mateix, va destacar inversions en jardineria i obres importants com són el Casal de la Dona, la Piscina Municipal i el nou Camp de Futbol.

COL·LOCADA LA PRIMERA PEDRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL FUTUR CASAL DE LA DONA

L’alcalde Pere Granados va presidir l’acte institucional, acompanyat de regidors i regidores de la Corporació; membres del Grup de Dones de Salou, i veïns i veïnes del municipi

És un equipament que respon a una necessitat social; i que ha estat consensuat amb el Grup de Dones de Salou; una entitat que desenvolupa, des de fa molts anys, una important tasca al municipi, en tots els àmbits: cultural, formatiu, lúdic, social i solidari.

L’alcalde de Salou va afirmar que “es feia del tot necessària la construcció d’aquest nou equipament modern, funcional i polivalent, que permetrà que el col·lectiu de la dona pugui desenvolupar totes les seves activitats, les quals ajuden a cohesionar el municipi”. També n'ha valorat el vessant sostenible i tecnològic de l’edifici, ja que que el 80% de l’energia de l’immoble procedirà de les plaques fotovoltàiques i sistemes d’energia neta i renovable.

Per la seva banda, la presidenta del Grup de Dones, Sílvia Rovira, ha assenyalat que “avui és un dia històric per a la nostra associació i se’ns obre un ventall de possibilitats per dur a terme activitats que amb les instal·lacions que teníem fins ara ara no podíem desenvolupar”, com temes relacionats amb l’activitat física i tallers de cuina, entre altres.

L’immoble tindrà una única planta perquè sigui el màxim d’accessible a les persones amb mobilitat reduïda i no existeixin barreres arquitectòniques, amb espais exteriors i accessos sense cap graó ni rampa pronunciada, senyalització i disposició d’elements accessibles i/o adaptats. Els Serveis Tècnics Municipals han redactat el projecte d’obres de construcció.

Comptarà amb tres sales polivalents, una cuina, un office, lavabos, una sala per a tasques d’administració, terrassa i porxo.L'equipament es preveu que estigui acabat durant el primer semestre de 2023.

També es tenen en compte 4.700.000€ dels 6 milions de la convocatòria extraordinària dels Fons Next Generation. Així, l’octubre de 2023, s’iniciaran les obres de la segona fase de l’avinguda de Carles Buïgas, entre d'altres. Es faran carrils bici, pàrquings dissuasius i s’implementarà la digitalització. En el Patronat de Turisme, es reforça la inversió en promoció.

El regidor d’Hisenda i Gestió Econòmica, Yeray Moreno, va qualificar el pressupost de “social”, on “els ciutadans i ciutadanes en són els protagonistes”; i va destacar l’increment en personal de seguretat, relatiu a la Policia Local, que tindrà 6 nous agents. A més, s’incrementa en més de 700.000€ la partida de neteja de la ciutat; la partida de jardineria, en 200.000€. S’augmenta la dotació per a llars d’infants en un 90%, fet que beneficiarà moltes famílies de Salou. I augmentarà també, en un 20%, la partida per al transport escolar. Finalment, pugen les inversions en equipaments per a esports com el nou camp de futbol (1 MEUR) i la piscina municipal (2.150.000 MEUR). Durant els tres darrers anys, l’Ajuntament de Salou no ha apujat impostos, malgrat la inflació.

L’AJUNTAMENT TREU A LICITACIÓ LES OBRES D’ADAPTACIÓ DE L’ESTADI

MUNICIPAL DE FUTBOL

Com a conseqüència de la canalització del barranc de Barenys, on s’ubica actualment el camp de futbol, es veuen modificats en la seva disposició

L’Ajuntament de Salou ha tret a licitació, per un import de 1.364.669,75 € , l’execució de les obres i subministraments del projecte d’adaptació de l’Estadi Municipal de futbol, al terreny resultant com a conseqüència de la canalització del barranc de Barenys.

El projecte inclou la gespa artificial i la instal·lació de reg dels camps de futbol 11 i futbol 7; les instal·lacions elèctrica i enllumenat; la instal·lació de sanejament dels lavabos; el subministrament de l’equipament esportiu dels camps; el trasllat de graderies cobertes i tancaments de l’estadi de futbol; i el subministrament dels sanitaris i mòduls prefabricats de serveis per a consergeria i clubs esportius.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha manifestat que “esperem que per a la temporada 2324, si tot va a un ritme òptim, pugui reprendre’s l’activitat als camps de futbol de Barenys i els esportistes hi puguin tornar, amb unes installacions perfectament condicionades”.

SALOU

L’ALCALDE DE SALOU CRÍTIC AMB LA PRESIDÈNCIA DEL CONSORCI DEL CRT (GENERALITAT) PER LA INDEFINICIÓ I IMPREVISIÓ EN LA TRAMITACIÓ I APROVACIÓ DEL PDU DE HARD ROCK

L’alcalde diu que 'no concretar dates ni tenir un calendari de previsions genera incertesa, inseguretat i desconfiança, davant d’una inversió que és transcendental per reforçar i reactivar l’economia de Salou, del territori i del país”

ació en què es troba el tràmit de modificació del Pla Director Urbanístic del CRT, la presidència del Consorci s’ha remès a la redacció d’uns informes ambientals i de mobilitat que faran, amb tota probabilitat, retardar i dilatar les previsions inicials amb les quals es treballava, que eren aprovació definitiva del PDU abans de finalitzar l’any i inici d’obres el maig de 2023.

Davant la resposta rebuda, l’alcalde ha insistit de nou en “la necessitat de treballar amb un calendari on es tingui una previsió de tots els tràmits a realitzar, perquè si no s’està provocant una sensació d’incertesa i d’improvisació”. Granados ha sol·licitat a la presidència del Consorci que “davant d’una situació tant decepcionant de com s’està gestionant, es faci arribar de forma regular, puntual i transparent, tota la informació sobre els processos i tràmits administratius del PDU, perquè puguem fer seguiment i conèixer, oportunament, el seu estat i recorregut”.

També ha tornat a demanar que la Generalitat acceleri els tràmits i concreti terminis per a l’aprovació definitiva del PDU

SALOU LICITARÀ UN NOU CONTRACTE DE RECOLLIDA DE BROSSA

L’objectiu és incrementar el percentatge de recollida de residus per a una adaptació als requeriments normatius europeus

-

SALOU PRESENTA ELS ESDEVENIMENTS DE TURISME ESPORTIU A MADRID

En el decurs de l’esdeveniment, s’ha informat sobre les excel·lents instal·lacions i de qualitat de les què disposa el municipi, a nivell públic i privat L’Ajuntament de Salou ha exposat en comissió informativa de Serveis Generals, amb l’assistència de tots els grups polítics, la informació relativa al nou contracte de recollida de la brossa al municipi, el qual millorarà la qualitat i el rendiment del servei de neteja a tota la ciutat.

El nou contracte té com a objectiu incrementar el percentatge de recollida de residus per alinear el municipi amb els requeriments normatius que marca Europa, d’una banda; i per millorar el rendiment del servei, de l’altra. Així, és important reduir la fracció rebuig per abaixar els costos de tractament d’aquesta fracció, ja que la tendència és que aquest cost augmenti per la penalització de la mala gestió de la recollida selectiva. Allò que es pretén és incrementar en residus valoritzables i minorar els no valoritzables (rebuig o resta).

L’alcalde Pere Granados ha manifestat que “estem davant d’un nou contracte necessari per a l’Administració local i necessari per a la ciutadania, que permetrà un canvi substancial en les prestacions de neteja i higiene de la ciutat; oferir un millor servei a les persones i una millora de la imatge del nostre municipi”. Per a ell, “és una prioritat dedicar tots els esforços perquè la recollida de residus a Salou i la neteja viària es faci de forma eficaç i respongui al 100% a les exigències dels nostres ciutadans i ciutadanes i a les necessitats reals del municipi, amb els plans específics que calguin per a cada zona”.

El Patronat Municipal de Turisme de Salou va donar a conèixer el seu calendari d’esdeveniments de Turisme Esportiu que se celebraran al municipi, aquest 2023. L’acte, celebrat a la Sala Truss del Wizink Center, en el marc de Fitur, va estar presidit per l’alcalde i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, i, també, ha comptat amb la presència del ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta; i de la directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Marta Domènech

L’alcalde Pere Granados, ha iniciat el seu discurs recordant les certificacions i distincions atorgades per la Generalitat de Catalunya, anunciant que “comencem a treballar també el tennis i el pàdel”, de manera que “obrim nous segments i oportunitats per als nostres visitants, consolidant un producte turístic amb un gran ventall de possibilitats per a aquells que tenen com a motivació principal de viatge l’esport, el benestar i la salut”.

També ha assenyalat que l’objectiu principal de l’aposta estratègica de Salou pel turisme esportiu és “desestacionalitzar la nostra activitat turística, diversificant l’oferta”, per tal d’aconseguir, en conseqüència, “una major estabilitat laboral i una major sostenibilitat social i econòmica”. Per últim, Granados ha destacat la futura Ciutat Esportiva, un àmbit, ha explicat, “de 40 hectàrees de superfície, que tindrà capacitat d’acollir un estadi amb pista d’atletisme, terrenys de joc, pistes de tennis i pàdel, poliesportiu amb piscina olímpica i gimnàs, i un edifici destinat a la medicina esportiva, entre altres serveis per a la formació”

En la reunió de la Junta de Direcció del Consorci del CRT que havia demanat el propi alcalde Pere Granados, per tal de conèixer l’estat i situ

SANT ANTONI VILA-SECA ESCLATA EN FESTES

Laura Martínez Álvarez

Després de la festivitat dels Reis Mags d'Orient amb tota la seva màgia, es va viure el passat gener la celebració del dia del patró de Sant Antoni. Aquesta festa és caracteritzada per la importància que té el cavall en el seu desenvolupament, sent un element important per les tradicions dels Tres Tombs i el Cos de Sant Antoni.

ENTRADES ONLINE

El fet que les entrades s'haguessin pogut adquirir online, va fer que els mo-

Un any més i ja amb plena normalitat, Vila-seca va encetar l'any amb una de les seves dues festes, la Festa Major d'hivern de Sant Antoni

ments d'espera i les aglomeracions disminuïssin. Molta gent ja anava amb el mòbil i el codi QR preparat. Va haver-hi esdeveniments que eren gratuïts, però que havies de registrar-te i adquirir l'entrada a cost 0 pel fet que eren limitades. Quasi tots els esdeveniments van omplir totes les seves localitats.

EL SOLDÓ, LA MONEDA DE LA FESTA

La moneda de la festa va ser el Soldó. Rep aquest nom per una pedra calcària groga i de textura tova, molt abundant al municipi. Totes les pedreres del terme municipal són d'aquest tipus de pedra. Hi ha diverses construccions que estan fetes amb aquesta pedra, així com el monument del Rescat de Sant Esteve i també les cases del centre històric del poble. A part també una part del Port de Tarragona també és fet amb aquesta pedra.

Les tres monedes de pagament que es podien utilitzar a la festa van ser: 50 cèntims, 1 euro i 5 euros.

Les festes van començar amb el Repic de campanes i el pregó de la Festa Major que va estar a càrrec de l’expresident del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset. Just després d'això ja es va iniciar el concert i la nit de festa al Pavelló Municipal.

ACTIVITATS FAMILIARS

Va haver-hi moltes activitats destinades a tota la família. El primer dia de festa gran es va fer el tradicional Tres tombs que va recórrer tots els carrers del poble. Justament aquell dia també va tenir lloc la Gran Gala de la Dansa, on van participar

Escoles de Dansa.

La primera gran festa infantil es va fer el primer divendres de festa, amb la Com-

que va esgotar les seves entrades quasi dues setmanes abans. Va ser un acte ple de famílies on totes van gaudir de la gran festa.

trocinat per "Kle Addaura", que va ser un teatre visual destinat a nens a partir de 3 anys, on també es van exhaurir les invitacions amb molta antelació.

També van tenir molt d'èxit els espectacles d'humor i monòlegs a les nits de divendres i dissabtes.

Els nens i nenes també estaven esperant el gran dia de la XII Trobada dels amics dels gegants, amb el 40è aniversari del Ton i la Pineda. Va començar el dissabte 28 amb la Xaranga juvenil Toca trons que van ambientar molts carrers del poble amb la seva música. Tot seguit va arribar la plantada de capgrossos, gegantons i elements festius de Vila-seca a la plaça de l'església. Després va arribar la gran cercavila amb un gran itinerari per tots els carrers. Per acabar aquest gran matí es va dur a terme les ballades finals de lluïment a la plaça d'estudi.

El mateix cap de setmana, al matí de diumenge també es va fer un acte important amb la concentració i plantada de les colles geganteres, tot seguit amb la cercavila de gegants i grallers.

PRIMERS CASTELLS DE LA TEMPORADA

Un altre espectacle familiar va ser el pa-

Els primers castells de la temporada van arribar després de la festa infantil, amb el primer assaig de l'any de la Cola castellera de Vila-seca, on qui volia va poder participar. El següent dissabte va tenir lloc la jornada castellera a la plaça de l'església amb l'actuació dels Xiquets de Vila-seca, que abans van oferir a tots els presents una xocolatada popular.

diverses

panyia Ballaruga,

“Les festes van començar amb el Repic de campanes i el pregó de la Festa Major que va estar a càrrec de l’expresident del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset”

Els Doctor Prats van fer ballar el públic de valent

Gegants i capgrossos de Vila-seca

MÚSICA I CONCERTS

Molts grups coneguts van passar per les festes de Sant Antoni. El primer gran concert va ser la nit del primer divendres de festa, amb els grups Arc de Triomf i Doctor Prats al Pavelló Municipal, on va tenir gran afluència de públic.

Un altre concert, que també va tenir lloc al Pavelló, va ser Tremenda Jauría i Mafalda, que fa durar fins ben entrada la matinada. Aquest concert es va superposar amb el Gran Ball de la festa que va tenir lloc al Celler. La festa que va portar a terme "Menéalo on Tour" va tenir molta afluència, i la va continuar el DJ Nacho Lascasas.

L'últim diumenge de festes va estar amenitzat per l'obra teatral de la Compa-

nyia La Teca, al Teatre El Centru.

LA NIT DEL FOC

Aquesta nit va ser molt important a les festes. Es va tractar de tots els elements de foc festius junts. Va començar amb el bateig de foc, seguit del correfoc petit que va anar per diversos carrers del poble. Després d'això va ser el moment dels balls de diables de Vilafranca, seguit pels de Vila-seca. Per acabar la nit va arribar el moment del gran correfoc, amb molts convidats: Reus, Mataró i Vilafranca, juntament amb els de Vilaseca.

L'ELEMENT IMPORTANT, ELS CAVALLS

Els cavalls són els elements diferencials de la festa de Sant Antoni, amb el tradicional cós de Sant Antoni, element festiu tradicional d'interès nacional. Aquest primer gran esdeveniment va tenir lloc el primer diumenge al circuit hípic del parc de la torre d'en Dolça. Es va desenvolupar en tres curses en funció de les distàncies recorregudes, i va ser tot un èxit.

“Els cavalls són els elements diferencials de la festa de Sant Antoni, amb el tradicional cós de Sant Antoni, element festiu tradicional d'interès nacional”

El tradicional Cós de Sant Antoni

La Colla de Daibles de Vila-seca

NOVES MARQUESINES INTEL·LIGENTS PER A LES PARADES DEL BUS

El projecte, encetat el desembre, tindrà una durada d’execució de 3 mesos i incorporarà 12 noves marquesines

Des de fa uns setmanes han començat a Vila-seca els treballs per tal d'implantar les noves marquesines del bus municipal. L'objectiu és millorar la qualitat del servei mitjançant la instal·lació d'elements de tipus intel·ligent que oferiran informació a temps real. Aquest projecte, que està pressupostat en 264.338,44 €, té una durada d'execució de tres mesos.

Cadascuna de les marquesines, que comptaran amb un mupi a doble cara en un dels seus laterals, també tindrà instal·lada una pantalla d'informació a l'usuari, del temps d'espera fins a l'arribada del proper autobús. En el cas de ser necessari, també podrà informar d'avisos d'urgència o incidències en el servei. El projecte d'implantació d'aquestes marquesines, també contempla la seva il·luminació interior i les escomeses per a la connexió elèctrica i d'internet. Se n'implantaran un total de 12; 6 a Vila-seca i 6 a la Pineda, que són: Ramon d'Olzina 1, Països Catalans 1, Campus, Centre Comercial, Països Catalans 2, Racó 1, Racó 2, Platja 2, Pinar de Perruquet 2, Oficina de Turisme 2, Porta del Mar 2, Ramon d'Olzina 2. Cal recordar que el servei de bus municipal de Vila-seca, que va entrar en funcionament el juliol del 2020, compta amb un total de 27 parades, les quals uneixen els tres nuclis de població: Vila-seca, la Pineda i la Plana.

VILA-SECA IMPULSA LES NOVES ZONES D'APARCAMENT DINÀMIC

L'Ajuntament de Vila-seca posa en funcionament un nou sistema d'aparcament. Després d'una campanya informativa als veïns i veïnes de Vila-seca, aquest sistema té com a objectiu facilitar i dinamitzar les places d'estacionament, sense cap cost pels usuaris.

Es tracta de les noves zones de 15 minuts, pintades en color taronja, que han estat definides en diversos carrers de Vila-seca, en places d'estacionament ja marcades com a càrrega i descàrrega, així com algunes places més, annexes a aquestes. Concretament, les places de 15 minuts han estat marcades als carrers del Comte de Sicart i de Tenor Josep Forasté, la plaça de Voltes, els carrers d'Anselm Clavé, de Santiago Rusiñol, de Sant Jordi, de la Riera, del Requet de Fèlix, de Tarragona, la rambla de Catalunya, els carrers de Vic, de la Font, l'avinguda de Francesc Macià, el carrer de Joan Maragall, la plaça dels Països Catalans i l'avinguda de Ramon d'Olzina.

Els vehicles habituals de repartiment comercial podran fer ús de les places de càrrega i descàrrega entre les 8 i les 11 del matí, mentre que la resta d'hores i en horari comercial els veïns i les veïnes en podran disposar en franges de 15 minuts com a màxim. Les annexes a les de càrrega i descàrrega seran zona 15 durant tot l'horari comercial. Cal destacar que, entre les 13.00 i les 16.00 h i durant la nit, es podrà aparcar de forma il·limitada. La limitació horària de 15 minuts serà comptabilitzada a través de l'aplicació Aparcar, i també seran renovables en el cas que aquests siguin insuficients. Les persones amb dificultats d'accés a les noves tecnologies que no puguin validar l'estacionament a través de l'aplicació, l'estacionament dels seus vehicles serà validat a través de sensors.

EL PLE DE VILA-SECA APROVA EL MANIFEST PEL HARD-ROCK

El plenari de l'Ajuntament de Vila-seca del 16 de desembre va aprovar el manifest dels sectors econòmics, polítics i socials del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre demanant l'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Urbanístic (PDU) de reordenació de l'àmbit del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, que ha de permetre el desenvolupament dels centres turístics integrats i l'ampliació del projecte de Hard Rock Entertaintment World. Aquest document ha estat aprovat després que els regidors No Adscrits i els grups municipals de Vila-seca Segura i PSC presentessin una moció al ple que ha rebut el suport dels regidors d'aquests grups i el vot negatiu dels regidors de Decidim Vila-seca (DV) i Vila-seca en Comú (VSC).

D'altra banda, el ple també ha aprovat el conveni de col·laboració entre l'Institut Català de les Dones i l'Ajuntament per a l'impuls de la prestació del servei d'informació i atenció a les dones i la realització de polítiques d'igualtat de gener (SIAD), pel període de 2022-2025, així com la modificació de l'ordenança general de gestió, inspecció i recaptació d'ingressos de dret públic municipal i l'annex 9 de preus públics per a la venda de publicacions i altres productes promocionals de Vila-seca.

A més, també es van aprovar dues mocions de Vila-seca en Comú per unanimitat. La primera era a favor de l'assignació del 25% del pressupost autonòmic de salut primària i ampliació de l'horari i serveis del consultori mèdic de la Pineda, del dispensari mèdic de la Plana i del Centre

Seran noves zones de 15 minuts com a màxim i estaran pintades de color taronja

El text va comptar amb el vot favorable de Vila-seca Segura, el PSC i els regidors No Adscrits

de Salut de Vila-seca. Mentre que la segona reclamava crear una comissió de nomenclàtor.

VILA-SECA

L’ARTISTA VILA-SECÀ JORDI FORNIÉS EXPOSA AL CASTELL DE VILA-SECA

L’exposició té l’objectiu d’entendre el concepte de bellesa i es podrà visitar fins al pròxim 26 de febrer

L’artista vila-secà Jordi Forniés comptarà amb una exposició fins al 26 de febrer anomenada “El ressò del silenci”. L’espai es trobarà al Castell de Vila-seca i s’hi exposaran algunes de les seves obres, entre les quals s’hi troben 35 pintures inèdites.

La primera Tinenta d’Alcalde i regidora de Cultura, Manuela Moya, va destacar a la presentació que “aquesta és la primera exposició que acull el Castell de Vila-seca d’un artista local”, afegint que “a més, aquesta exposició contempla tres vessants: l’art visual, l’art escultòric i l’art sonor”. Tres àmbits concebuts com una sola unitat i que es concep “com una experiència rodona i molt intensa” segons paraules de

l’artista Jordi Forniés, qui va expressar que “és tot un honor tornar a casa, on vaig viure tota la meva infantesa, amb aquesta exposició que respon a dos treballs d’investigació, el primer a Sidney i el segon a l’Índia, i també al temps de confinament, una obra que mai ha estat exposada i ha resultat ser un treball terapèutic i també el més personal”.

Forniés és un artista plàstic, compositor i doctorat en Química, que, tot i ser vila-secà, resideix actualment a Singapur, després d’haver viscut molts anys a Irlanda.Té una llarga trajectòria com a pintor i escultor –ha exhibit en més d’una trentena d’exposicions individuals arreu del món-, però també com a músic.

REUS, VILA-SECA, SALOU I CONSTANTÍ UNEIXEN ELS SERVEIS FUNERARIS

El Pla Educatiu d'Entorn per a les Famílies enceta un curs 2022-2023 ple d’activitats de tota mena, recollint 14 activitats fins al 12 de juny.

Les properes activitats que tindran lloc en el marc d'aquesta programació són: En el mes de gener, tindrà lloc el dimecres 25 la Xerrada “Assetjament” a càrrec de la psicòloga Míriam Recio i el curt “Puercoespín”; el diumenge 29 està programada una visita familiar a l’exposició de Jordi Forniés, i el dilluns 30 el club de lectura “Invisible” d’ Eloy Moreno

Pel que fa al mes de febrer, el diumenge 5 hi haurà una visita guiada a la Séquia Major ; el dimecres 22 de febrer se celebrarà la xerrada “Ansietat i depressió” a càrrec de la psicòloga Remei Salvat i també els curts “Alike” i “Cadenas”, i finalment el diumenge 26 tindrà lloc el

Seguici de Vila-seca. El 6 de març hi haurà la xerrada “Altes capacitats” de nou a càrrec de la psicòloga de Remei Salvat i alhora es visualitzarà el curt “La otra cara de las altas capacidades”.

D’altra banda, els dies 18 i 19 de març i el 1 i 2 d’abril està programada una sortia en vaixell Pel que fa al mes d’abril, també hi haurà un cinema familiar amb la pel·lícula “La revolta dels contes” el diumenge 16, i de cara al dimecres 26 tindrem la xerrada “Diversitat” de la psicòloga Andrea Sánchez i el curt “Cuerdas”. De moment, també hi ha programats pel dimecres 10 de maig la xerrada “TEA” a càrrec de la psicòloga Yolanda López i el curt “Vuela”, mentre que el diumenge 14 de maig està previst el teatre familiar “Romeo y Julieta, mirada distinta”.

Els alcaldes de Vila-seca, Salou, Constantí i Reus han anunciat estan treballant en una fórmula de col·laboració conjunta que permeti posar a disposició de la ciutadania dels quatre municipis una oferta pública de serveis funeraris, de proximitat i qualitat i amb preus públics. Els estudis preliminars realitzats fins ara han posat de manifest que la fórmula més viable per la prestació del servei és la d’una societat municipal, de caràcter supramunicipal, participada pels quatre ajuntaments. La societat estaria oberta a l’adhesió d’altres municipis en un futur.

En una roda de premsa que va tenir lloc a les instal·lacions del Tanatori municipal de Reus, Pere Segura, Pere Granados, Òscar Sànchez i Carles Pellicer, van defensar el convenciment de les institucions que presideixen que la gestió pública, conjunta i propera és la millor manera d’oferir els serveis de qualitat que demana la ciutadania, especialment en un sector d’especialitat sensibilitat com és el dels serveis funeraris, regit per un marc legal de lliure competència.

Pere Segura, alcalde de Vila-seca, va posar de manifest que amb aquest projecte “recuperem la gestió pública d’una qüestió bàsica des de l’origen del municipi com és el comiat del difunt. Un projecte conjunt que de segur redundarà en un millor servei i benefici pels ciutadans”.

Presentat l’acord inicial de treballar conjuntament, els quatre ajuntaments estudiaran a partir d’ara la millora fórmula de col·laboració conjunta. La tramitació administrativa del nou ens serà garantista per a totes les institucions membres. Els treballs es perllongaran durant els mesos vinents.

Els quatre ajuntaments estudiaran a partir d’ara la millora fórmula de col·laboració conjunta

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.

TARRAGONA

Mèdica Tarragona

Joaquima Vedruna, 23

Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11

Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4

Laboratoris Domingo Pau Casals, 11

Activa Mútua Pin iSoler, 12

Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103

Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113

Notaria Miquel Roca Rambla Nova, 114 3er

Notaria Doblado Rambla Nova, 117 2n-2a

Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121

Registre Propietat Pons d'Icart 2, 2on

Royal Tarraco Sant Auguri, 5

Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1

Fontanet Gasòmetre, 24

Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4

Gimnàs Orion Fortuny, 25

Cambra Propietat Urbana Méndez Núñez, 23

Notaria Estrada Rambla Nova, 26 Entl.

Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A

Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78

Biblioteca Fortuny, 30

Club Nàutic Tarragona Port Esportiu S/N

ITV Nàstic Budellera S/N

URV Escorxador

Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100

Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1

OMAC Rambla Nova, 59

Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12

Holos Ass.de Catalunya, 6

Repsol Polígon Pobla Mafumet

DOW Autovia de Salou

BASF N-340 La Canonja

Nikko Center Crta. València, 206

Autoforum Caràbia, 5

Motor 23 Caràbia, 10

Tarraco Center Crta. València, 248

Garancar Crta. València, 220

Joaquim Oliva Josep MªFolch i Torres, 2

Autoxandri Josep Mª Folch i Torres, 12

Jaguar-Land Rover Crta. València, 248

Clinica Dorsia Plaça Imperial Tarraco

Embriogyn Estanislau Figueres, 8

Mc Mutual Alguer, 11

Viamed Monegal Pere Martell, 39

AEQT Marquès De Montoliu, 2

Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0

Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86

Ability Salud Macià Mallol i Bosch, 6

Centre Colom Colom 5, 1er-4a

Infermeria i Gestió Prat de la Riba, 6 - local 7

Centre Mèdic IV Torres Baro IV Torres, 11B

Clínica Vida'm Catalunya 22, Entresol 1a

Cambra Comerç Pau Casals, 17

Clínica Dental Bonadent Ramon i Cajal, 44

Alba Clínica Dental Av. Roma, 18

Clínica Dental Tarragona Tuces Lluís Companys, 14

Montse Timoneda Prat de la Riba, 18

Abaden Dentistas Francesc Macià, 2

Andreu Ulldemolins Plaça Imperial Tarraco, 2

Clínica Dental Palazon Rambla Nova, 111

IB Clínica Dental Mossèn Ritort i Faus, 25

AC Clínica Dental Vidal i Barraquer, 9

Covestro Pol. Q. Sud, Vial dels Prats

Asesa Crta. Salou S/N

Clariant La Canonja

Kemira Verge de la Pineda (Vila-seca)

Dixquimics C/ Dotze (Bonavista)

Elix Polymers Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda

Messer Autovia Salou, Km 3,8

FCC C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar

Panet Rambla Nova, 104

Panet Pl. Corts Catalanes, 2

Farinus Pl. Corsini, 2

Farinus Joan Fuster, 7

Farinus Doctor Mallafré, 3

Panishop Pl. Corsini, 4

Panishop Pl. Corts Catalanes, 3

Panishop Marquès de Montoliu, 4

Fleca 2000 Pl. Ponent, 1

Fleca 2000 C/ Sant Benilde

Fleca 2000 Reina Maria Cristina, 5

Enrich Rambla Nova, 96

La Costarrica Rambla Nova, 73

La Costarrica President Francesc Macià, 17

Granier Av. Ramon y Cajal, 32

Granier Rambla Nova, 80

La botiga del cafè - Brasilia Rambla Nova, 88 Tradicionarius Rovira i Virgili, 32 Tradicionarius Av. Ramon y Cajal, 25

REUS

Notaria Pedro Carrión Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22 Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º

Registre Propietat Reus General Moragues,76

Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10 Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34

Activa Mútua Carrer Del Roser, 107

Laboratori Domingo Plaça Llibertat, 10 baixos Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38

OMAC Plaça Mercadal, 1

Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1 Reus Ploms Marià Fortuny, 5

Redessa Bellisens, 42

Redessa Camí De Valls, 81

Cambra Propietat Urbana Plaça Catalunya, 5 Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26

Biblioteca Central Escorxador, 1 Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5 Centre Medic Estibel Sant Elies, 34

ABS Reus Astorga, S/N Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10 Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41 Institut Clínic Passeig Suñer, 51 Uroequip Pintor Tapiró 5 Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66

Multioficines La Salle Av. La Salle, 45 Centre De Lectura Major, 15 Círcol De Reus Plaça Prim, 4 Padel Indoor Camí De Valls, 98 Padel X4 Faió, 7

Sanitas Dental Raval Martí Folguera, 28 Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1 Asisa Passeig Suñer, 28

Vitaldent Prat De La Riba, 13

Garancar Recasens i Mercade, 51 Tarraco Center C/ Cambrils, S/N

Autoxandri Passeig Suñer, 30

Motor 23 Av. Falset, 142

Autoforum Crta. d'Alcolea 138 Clinica Dorsia C/ Del Roser, 16

Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9 Mútua Universal C/ Ample, 56

Fremap Maria Aurèlia Capmany, 6

Cambra Reus Boule, 2

Sergio Lagorio Carrilet, 19 Clinica Dental Alba Antoni Gaudi, 3

Marcelo Castellano Passeig Prim, 32, 4 t-1a

Blancadent Llibertat, 4

Ortodent Sant Jordi, 17

Futurdent Sant Joan, 2 Panishop Sant Joan, 34

Enrich - La Fira Av. Sant Jordi, 6

La Costarrica Pl. Llibertat, 4 Granier Pl. Llibertat, 14

La Botiga del Cafè - Brasilia C/ St. Pau i St. Blai

Tradicionarius Raval Jesús, 48

VILA-SECA

ITV C-340, Km 1154

CAP Galceran De Pinós, S/N

Antonio Simon Pau Casals 85, 1er

Ajuntament Plaça de l'església ,26

Iclinic Ramon D'olzina, 19

Piscines Municipals Pere Molas, 26

Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1

Biblioteca C/ Tarragona, 7

Notaria Francesc Martí i Padrós, 2

Base C/ De La Font, 14

Conservatori Av. Generalitat, 27

Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42

CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24

Registre Propietat Pere Cardona, 4

Clinica Bonadent Països Catalans, 1, 1er-G

Dr. Carles Bonet Països Catalans 1

Fisiovilaseca Sir Esteve Morell Scot, 3

Clínica Dental Sonia Ruiz Anselm Clavé, 3

Salut Vilaseca Josep Forasté, 2

Asisa Pere Molas

Olzina Dental Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a

Clínica Dental Susana Anadón Ramon D'Olzina, 44

Clínica Dental Mediterránea Pere Molas, 13

Forn Sans Verge de la Pineda, 2 Granier Tarragona, 5

SALOU

CAP Arquitecte Ubach, 11

CAP Carrilet, 12

Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2

Cafeteria Ajuntament Passeig 30 D'octubre OMAC Ajuntament Passeig 30 D'octubre Biblioteca Ponent, 16

L'esplai de La Caixa Carles Roig/Pg. De L'estació Pavelló Municipal Milà, 5

Escola Municipal de Música Arquitecte Ubach Salou Mèdic Barcelona, 30, 3er-5a

Global Medical Care Francolí, 8

Centre Mèdic Salou Via Roma, 11

Antonio Simon Vendrell, 6

Ciscar Clinic Barcelona, 68

Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10

Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16

Registre de la Propietat Montsià, 2

Centro Médico Salou Valls, 4

Cliínica Dental Moreno Montalvo Via Roma 23, 1 3

Clínica Saldent Pau Casals, 19

Clínica Dental Croma Ciutat De Reus, 11

Clínica Dental Sonia Trilla Carrilet, 10, 1er-2a

Clínica Dental Dra Clols Via Augusta, 17

Club Tenis Salou Bar L'Avenc, 37

Bar Aragón Major, 36

Capuccino Via Roma,5

Chapeau Barcelona, 32

Coffee Break Berenguer de Palou, 5

Panet Barcelona, 59

Granier Barcelona, 42