LA CIUTAT 39

C/ CRISTÓBAL COLÓN

Piso céntrico en Tarragona, Plaza Mer cado. 4 habitaciones y 2 baños. Semia mueblado. Ascensor.

JOANA JUGAN

Piso con 3 habitaciones y 1 baño. Calefacción eléctrica. Terraza acristalada. Reforma.

SAN PEDRO Y SAN PABLO

Piso próximo a Mercadona. 2 habitaciones y 1 baño. A/a. Terraza. Trastero y piscina. Ascensor.

Ref. 7934 Precio: 135.000€ 3 1

AVINGUDA D’ANDORRA

Piso semiamueblado. 3 habitaciones y 1 baño. Calefacción a gas natural. Ascen sor. Muy bien comunicado.

Ref. 7819 Precio: 277.000€ 3 2

JOAN BAPTISTA PLANA

Piso con reforma. 3º con ascensor. Mu chas posibilidades y muy bien comunicado.

Piso con 3 habitaciones (1 en suite) y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a. Terraza. Zona comunitaria con piscina. Cochera.

AVINGUDA D’ANDORRA

Piso muy bien comunicado con 4 habi taciones, 1 baño completo y 1 aseo. Co cina con galería. Calefacción GN. Balcón. Parquing opcional. Tarragona.

AVDA. ARGENTINA

Piso reformado próximo al Corte Inglés. 3 habitaciones y 1 baño con plato de ducha. Cocina independiente. Balcón. Ascensor.

SAN ANTONIO Mª CLARET

Piso con reforma muy bien comunicado, próximo a la URV. 3 habitaciones y 1 baño con plato de ducha. Balcón. 4º sin ascensor.

Miró Canturri

Els habitants del Camp de Tarragona fan vida al seu territori en clau metropolitana. Anar al teatre a Reus, prendre alguna cosa a Cambrils o treballar a Tarragona són alguns dels exemples del dia a dia de les persones

que habiten al segon nucli de població més gran de Catalunya. De fet, el Departament de Territori afirma que el 90% de desplaça ments del Camp de Tarragona són dins de la mateixa vegueria. Una realitat que no es veu replicada en l’ús del transport públic, ja que només el 18% d’aquests desplaça

ments són en aquest mode de transport.

Tot i això, les dades de l’Autoritat Me tropolitana de Tarragona (AMT) són in clús pitjors. L’Enquesta de la Mobilitat Quotidiana del Camp de Tarragona de 2020 assenyalava que només un 5,6% de tots els desplaçaments eren en transport

Adrià

públic, mentre que un 53,4% era amb vehicle privat i el 41% restant en modes actius com per exemple anar a peu o en bicicleta. Les xifres, però, són més preocu pants si es posa el focus en els viatges fora del mateix municipi, on els modes actius baixen dràsticament i el vehicle privat es fa hegemònic. En l’apartat dels desplaça ments a municipis de la mateixa comarca, un 88,5% són en vehicle privat i un 7,7% en transport públic. Quan mirem els viatges a municipis d’altres comarques, la relació és similar (91% a 7,4%).

“Són unes xifres que ens haurien de fer saltar la llum d’alarma perquè repre senten uns costos ambientals, econò mics i socials considerables. Pel volum de població que tenim, es tracta d’un índex molt baix”, exposa Daniel Pi, por taveu de la Plataforma de Promoció del Transport Públic (PTP) al Camp de Tar ragona. El mateix Daniel Pi argumenta que aquesta distribució es deu al fet que “hem pensat molt en la infraestructura i poc en el servei”. Lligat amb això, asse nyala que hi ha dues barreres que difi culten la mobilitat en transport públic al Camp de Tarragona.

DUES BARRERES

Actualment, els busos urbans i interur bans estan portats per administracions diferents i no existeix la possibilitat que un operi en l’àmbit de l’altre. És a dir, un bus urbà no pot tenir parades fora del seu municipi i l’interurbà tampoc pot te nir un recorregut dins de les ciutats. Per a Daniel Pi, aquesta és precisament una de les dues principals barreres esmentades, perquè fa aquest servei poc operatiu. “En un territori amb moltes ciutats petites i juntes, aquest fet causa unes disfuncions absolutes”.

La segona barrera que apunta Daniel Pi és la poca coordinació entre els dife rents mitjans de transport del territori. “Els mitjans de transport han intentat competir entre si. L’horari de bus no té res a veure amb el del tren i les estacions d’autobusos estan estratègicament posa des perquè sigui difícil d’enllaçar amb el tren”, argumenta. En definitiva, existeix una manca coordinació entre els dife rents serveis que tingui en compte la fa mosa intermodalitat (combinar diversos modes de transport).

2028, ANY CLAU

Per resoldre el primer problema, pro bablement haurem d’esperar fins a l’any 2028. Aleshores, serà el moment de re novar les concessions del transport in terurbà i establir les noves regles del joc. La regidora de Mobilitat de Reus, Marina Berasategui, apunta que ara estem en un moment de “reconfiguració” perquè “tenim moltes infraestructures que no estan ben articulades”. En aquesta línia, posa èmfasi al fet que el Pla Territorial “pugui agafar impuls” i, amb la finalització d’aquestes concessions, faci “la reorde nació necessària per millorar el servei”.

La PTP també assenyala la renovació

“el 90% de desplaçaments del Camp de Tarragona són dins de la mateixa vegueria, però només el 18% d’aquests desplaçaments són en transport públic”

“L’horari de bus no té res a veure amb el del tren i les estacions d’autobusos estan estratègicament posades perquè sigui difícil d’enllaçar amb el tren”

de les concessions com un element clau. “Convindria deixar clar que desapare gués la frontera entre urbans i interur bans. Necessitem un sistema més flexible i que s’adjudiquin les concessions amb criteris de qualitat”, explica Daniel Pi.

tot el territori quedarien units gràcies a aquest nou tramvia operat per Ferrocar rils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

UN TRANSPORT DIFERENT

EL TRAMVIA, LA PRINCIPAL APOSTA

Encara que la majoria de les connexions en transport públic al Camp de Tarragona es fan per mitjà dels busos, el ferrocarril està cridat a tenir un paper protagonista. Fins ara, els tarragonins utilitzaven bàsi cament els mitjans ferroviaris per anar a Barcelona, però això sembla que acabarà amb l’arribada d’un nou actor: el Tram Camp. Aquest enllaçarà els principals municipis de la costa (Cambrils, Salou i Vila-seca), Reus i Tarragona. Així doncs, els tres grans nuclis amb més demanda de

De moment, s’ha adjudicat la redacció del projecte constructiu de la primera fase, que haurà de guiar-se pels estudis informatiu i d’impacte ambiental ante riorment aprovats. Aquest primer tram comptarà amb 14,6 quilòmetres entre Cambrils i Vila-seca, passant per Salou. Les vies del trajecte aprofitaran el traçat de l’antiga via del tren i una de les parades estarà ubicada a l’estació de Salou-Port Aventura. La Generalitat ha marcat un límit de 15 mesos per la redacció del projecte constructiu, amb la qual cosa es preveu iniciar les obres l’any 2023.

Daniel Pi reconeix que compta amb un “excel·lent traçat perquè va pel mig dels municipis de costa”, encara que els agra daria que també contemplés Cambrils nord dins de la primera fase. A més, tam bé els preocupa “la lentitud del procés d’aprovació” fins ara.

LES INCÒGNITES DE LA SEGONA FASE

En paral·lel, Territori està treballant en la segona fase, que connectarà amb Reus i Tarragona. En aquest cas, encara no se

Daniel Pi assegura que hi ha moltes al tres formes de mobilitat, més enllà del transport públic. De fet, remarca que no són una plataforma “anticotxe”, sinó que pretenen “desvincular l’ús del cotxe de la tinença d’aquest”. Una de les mesures que permetria avançar per aquest camí seria la promoció del car sharing, que reduiria costos ambientals i econòmics.

D’altra banda, l’accés als polígons indus trials és una altra de les assignatures pen dents difícils de resoldre amb la bicicleta o el transport públic. Per això, la proliferació d’iniciatives com les de crear una línia de bus a demanda pels treballadors poden ser bones solucions en la configuració d’una mobilitat sostenible.

“El TramCamp enllaçarà els principals municipis de la costa (Cambrils, Salou i Vila-seca), Reus i Tarragona”

sap quines parades tindrà ni fins a quin punt el TramCamp travessarà els dos municipis. “El tramvia ha de penetrar les ciutats. No cometem l’error que la gent hagi d’agafar el bus per anar a buscar el tramvia, perquè no ho farà ningú”, avisa Daniel Pi. D’altra banda, també recalca que el seu traçat no hauria de realitzar molts tombs per no perdre “el passatger que va de punta a punta”.

En un principi, el trajecte entre Vila-se ca i Tarragona anava a ser aprofitant la lí nia d’Adif, però finalment s’ha decidit que vagi pel traçat de l’N-340, una de les al legacions del territori. Xavi Puig , conse ller de Territori de l’Ajuntament de Tarra gona, celebra aquest canvi perquè ara el tramvia passarà “per on viu la gent”. Puig assegura que aquesta projecte és “im prescindible” per fer “innecessari el vehi cle privat” i que “la gent pugui fer vida als diversos llocs del Camp amb un temps de trajecte en transport públic competitiu i un horari previsible”.

Tot i que encara negocien amb la Ge neralitat com haurà de ser finalment l’entrada del tramvia a la ciutat, Xavi Puig valora positivament aquestes negociaci ons i desgrana les intencions del consis tori tarragoní. Per un costat, plantegen un ramal cap als barris de Ponent, abans d’arribar a la Plaça Imperial Tarraco a tra vés de l’avinguda Roma. Precisament, la Imperial “esdevindrà el node màxim de centralitat i intermodalitat” a la ciutat,

connectant amb la mobilitat tramviària, a peu, en bicicleta i en bus urbà i interurbà.

Des d’aquests punts centrals haurien de desplegar-se la resta de ramals per do nar servei a punts de la ciutat com l’Hos pital Joan XXIII, l’estació de ferrocarrils o Sant Pere i Sant Pau. Daniel Pi destaca la importància de connectar-se amb l’esta ció de Renfe per impulsar la intermodali tat entre aquests dos serveis. D’aquesta manera, es podria enllaçar amb facilitat el tren amb les dues facultats de la URV.

Per la seva banda, Reus no té les nego ciacions tan avançades com Tarragona i les incògnites sobre el traçat són enca

ra majors. Berasategui remarca que el TramCamp els permetria “fer un salt molt gran en connectivitat” i aposta perquè estigui “ben connectat amb la resta de serveis” i passi “pels llocs on hi hagi més demanda”. Aquestes parades són enca ra desconegudes i la regidora prefereix “preservar la discrecionalitat tècnica” en un projecte que defineix com “el més estructurant pel territori”. Tant Berasa tegui com Puig valoren de manera posi tiva que finalment s’aposti per un model tramviari pur, en lloc del tren-tramvia que s’havia plantejat.

“La Imperial “esdevindrà el node màxim de centralitat i intermodalitat” a la ciutat, connectant amb la mobilitat tramviària, a peu, en bicicleta i en bus urbà i interurbà”

APARTAMENT AMB PÀRQUING

INDIVIDUAL

PIS SEMINOU

vistes, parquing al mateix edifici.

LA NOVA INTERMODAL

A banda del TramCamp, que impulsa la Generalitat, hi ha un altre projecte de pes per la mobilitat del Camp de Tarra gona. Aquest és l’estació intermodal, que s’ubicarà principalment a Vila-seca i la part del pàrquing es trobarà al terme municipal de Reus. La infraestructura, que es construirà l’any 2026, serà el punt de trobada del mateix tramvia, els busos, la línia ferroviària convencional i la d’alta velocitat del Corredor del Mediterrani.

“Necessitem una infraestructura sobre la qual pivoti l’eix de gravetat de la mobi litat. Estar ben comunicats amb Barce lona, amb València, amb Castelló o amb Madrid, amb un curt temps de trajecte, fa que al territori li puguin sorgir moltes oportunitats”, reconeix l’alcalde de Vi la-seca, Pere Segura , amb relació a l’es tació intermodal. A més, assenyala que la seva construcció pot ser una oportunitat pels estudiants, els empresaris i la conne xió amb el trànsit aeri. De fet, aquesta es tació s’enllaçarà amb l’Aeroport de Reus

amb un trajecte de 7 minuts i existeix la possibilitat que també es connecti amb el de Barcelona.

Per part de la PTP, recalquen que el seu èxit dependrà dels serveis que s’hi oferei xin i una de les primeres reivindicacions sobre aquesta infraestructura és que hi puguin arribar tota mena de busos ur bans i interurbans.

ELS UNIVERSITARIS AL CENTRE

La intermodal serà una evident millora pels estudiants universitaris, tant pels tarragonins que cursen les seves carre res a Barcelona com pels barcelonins que estudien a la URV. En tot cas, existeix una altra mesura que també facilitaria la vida d’estudiants del territori. Actualment, els

estudiants tarragonins a la UAB han de fer una autèntica odissea per arribar amb transport públic des del Camp de Tarra gona. Una situació que també pateixen els estudiants del Penedès que van a la URV. Ambdós casos, tenen una solució fàcil i a l’abast de la mateixa Generalitat.

Es tracta d’explotar unes vies ja exis tents i que enllaçarien Tarragona amb Fi gueres sense haver de passar per Barce lona. Aquesta podria anar fins i tot des de Terres de l’Ebre, passant pel Penedès, el Vallès i Girona. Com bé explica Daniel Pi, seria una proposta que “es podria muntar relativament ràpid” i “faria la nostra uni versitat més atractiva”.

En tot aquest entramat, faltarà veure quina és la posició de l’Autoritat Metro politana de Tarragona, fins ara secundà ria en els canvis que s’estan anunciant. Un sol tiquet per diversos modes de trans port, normes clares de correspondència o una bona informació que potenciï la intermodalitat són alguns dels temes que estan sobre la taula perquè tots els can vis anunciats siguin útils. Els passos que es facin en els pròxims anys seran claus per articular de veritat un bon servei de transport públic al Camp de Tarragona.

“L'estació intermodal enllaçarà amb l’Aeroport de Reus amb un trajecte de 7 minuts i existeix la possibilitat que també es connecti amb el de Barcelona”

TARRAGONA

TARRAGONA PARLA: L’AUGMENT DE LA TAXA D’ESCOMBRARIES ÉS EXCESSIU

La mesura encara genera opinions a la població de Tarragona en un moment difícil pel que fa a l'economia

Aquesta és una mesura impopular i l’oposi ció i els veïns es troben indignats per aquest augment. Totes les parts excepte el govern han assenyalat que la càrrega fiscal ja és molt alta sense l’augment de la taxa, sent aquest el moment erroni per fer aquesta pujada tan significant.

LA CIUTAT ha pogut conèixer, a través d’una enquesta, quina és l’opinió de la població sobre la mesura.

El passat 27 d’octubre es va aprovar una pu jada del 28% de la taxa d’escombraries, deci

sió que va ser sostinguda per dos regidors no adscrits a banda de l’executiu.

SAÜL GARRETA, NOMENAT PRESIDENT DEL PORT DE TARRAGONA

El nou president diu sentir-se «còmode» amb la ZAL i aposta pel consens i la sostenibilitat

Saül Garreta ha pres possessió del càrrec de president de l'Autoritat Portuària de Tarragona. En un acte institucional en el qual hi han es tat presents el president sortint, Josep Maria Cruset , i el conseller de Territori, Juli Fernández, Garreta ha defensat els projectes engegats pel seu predecessor i ha fet una aposta pel consens amb el territori i la sostenibilitat. "L'emergència climàtica s'ha de tenir en compte a l'hora de prendre qualsevol decisió", ha assenyalat. Respecte projectes com la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) ha dit sentir-s'hi "còmode" mentre que amb el futur del turisme de creuers ha estat més prudent i ha assegurat que se l'ha d'estudiar bé abans de posicionar-se.

Garreta ha defensat el port «com a motor de moltes coses» i que té «un context que no és només Tarragona o Vila-seca, sinó la segona àrea metropolitana de Catalunya». El nou responsable ha assenyalat que la institució ha exercit un lideratge al territori sota la batuta de Cruset i ha avançat que mantindrà una línia de «continuïtat en tots els temes que estiguin funcionant». En aquest sentit ha explicat que caldrà «te nir en compte projectes de sostenibilitat ambiental i creixements econòmics sostenibles».

Els resultats són aclaridors i amb un consens, gairebé absolut, del 94,38% (235 vots), la població considera excessiva la pujada de la taxa d’escombraries. Només un 5,62% (14 vots), opina que la pujada no és excessiva.

ES CONSTITUEIX EL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA

Eva Miguel: “És una reclamació històrica dels grups ecologistes de la ciutat i esdevindrà un punt d’inflexió en les polítiques mediambientals”

El dimecres 2 de noviembre va tenir lloc la sessió constitutiva del Consell Municipal de Medi Ambient de Tarragona. La consellera de Medi Am bient, Eva Miguel, ha destacat que "la creació d'aquest òrgan és una re clamació històrica dels grups ecologistes de la ciutat". Es tracta d'un òrgan consultiu i de participació ciutadana que "esdevindrà un punt d'inflexió en les actuacions encaminades a protegir i millorar el medi ambient a la ciutat, ha de ser un fòrum de referència amb incidència sobre les polítiques medi ambientals més enllà d'aquest mandat", ha afegit Miguel.

Actualment, l'Assemblea General la formen divuit entitats, entre els quals hi ha organitzacions que treballen en l'àmbit del medi ambient, represen tants del sector empresarial i d'associacions veïnals. "El consell reuneix tots els agents implicats en la defensa del medi ambient, així com tots els actors que generen un impacte sobre el mateix", ha subratllat Miguel, que ha recordat que l'òrgan resta obert a altres entitats que compleixin amb els requisits establerts. "És un espai inclusiu i accessible a la societat civil tarragonina", ha apuntat.

Assegurança de caució

Respón de les quantitats que rep l’API fins que són posades a disposició de les persones destinatàries.

Experiència i professionalitat

Professional qualificat i recone gut per l’administració que ha rebut una formació específica.

Coneixement del sector

Coneixement actualitzat i profund del sector avalat amb experiència professional.

Seguretat en la transacció

Compliment de la legalitat vigent en tot el procés de tramitació de la transacció que assumirà l’API.

Redacció

La Refineria de Repsol ha Tarragona ha realitzat la parada més important de la seva història. Aquestes unitats han estat sotmeses a treballs de manteniment de forma periòdica, però ha sigut ara quan han parat de forma simultània per poder fer els treballs d'inspecció reglamentaris i emprendre millores que permetin incre mentar la fiabilitat, la seguretat i l'eficièn cia energètica dels equips.

Aquesta parada programada vol repre sentar l'inici d'una nova etapa, marcada per la descarbonització, la circularitat i la digitalització, que es caracteritzarà per la implementació de processos de produc ció més ecològics. El director del Com plex Industrial, Javier Sancho, ha definit la fita com “un punt important dins de la senda de transformació de les nostres instal·lacions cap a un hub multienergè tic descabronitzat“, a causa d’unes actu acions que permetran reduir l’emissió de 32.500 tones de CO2 anuals del milió que emeten actualment.

APOSTA PER TARRAGONA

Amb una inversió total de 100 milions d'euros, aquesta parada ha sigut la més important de les que s'han dut a ter me a la refineria, tant pel que fa al seu pressupost, com al nombre d'equips que s'intervindran. Els treballs han inclòs ac tuacions de manteniment, inspeccions i inversions diverses.

En aquest sentit, s’han revisat un to tal de 730 equips, en els quals s’han fet inspeccions reglamentàries i treballs de manteniment, i s’han substituit 32 equips més. També s’han revisat 122 línies, 35 forns i 530 vàlvules de seguretat. Pel que fa a les inversions, s’han posat en marxa projectes per valor de 70 milions d'eu ros que milloraran l'eficiència energètica de les instal·lacions i evitaran l'emissió d’aquestes 32.500 tones de CO2 anuals (equivalent a les emissions anuals d'una població de 10.000 habitants).

Les inversions han tingut a veure amb els àmbits de la seguretat, el medi ambi

“Aquestes actuacions permetran reduir l’emissió de 32.500 tones de CO 2 anuals del milió que emeten actualment”

ent i l'eficiència energètica, la descarbo nització, la circularitat i la digitalització. Tot plegat representa el rellançament de la refineria i l'inici d'una nova etapa a les plantes de combustibles per donar res posta a les fites establertes per la com panyia de cara a la descarbonització del Complex Industrial cap a les emissions neutres de CO2 , l'any 2050. La instal·lació d'un nou precalentador d'aire de la unitat de Platformat i el nou sistema de recupe ració de calor a les unitats de destil·lació, són dues de les actuacions més rellevants que s’han dut a terme.

El director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, ha ressaltat "la clara aposta de Repsol per Tarragona i per mantenir la seva refineria com un referent industrial, tecnològic, sostenible i competitiu que permeti con tinuar generant valor social i econòmic. Sancho ha destacat que "només en para des de manteniment, la companyia desti narà aquest any a Tarragona més de 120 milions d'euros".

2.900 TREBALLADORS DIARIS

Una cinquantena de persones van tre ballar durant dos anys en la preparació

d'aquesta parada de manteniment. A més d'aquestes persones, per als treballs d'execució, s'hi ha sumat al voltant de 500 professionals de la refineria i 23 més procedents de diferents centres industri als de Repsol.

Així mateix, Repsol ha comptat amb els serveis de més de 80 empreses auxiliars, el 90% de les quals són locals o tenen delegació a Tarragona. El Complex In dustrial de Repsol és una de les indústri es destacades al seu entorn, per la seva capacitat per generar ocupació i desen volupament social i econòmic, i en aques

ta parada ha buscat fomentar l'ocupació entre les empreses i els treballadors de l'entorn immediat.

En total, la parada ha donat feina de manera directa a una mitjana diària de 2.900 persones, amb puntes de treball durant les quals accediran al complex fins a 3.700 persones. Aquest volum de persones i treball equival a un total de 750.000 hores/persona. És a dir, si els treballs de la parada els pogués fer una única persona en jornades laborals de vuit hores, hauria de dedicar-hi 257 anys de treball ininterromput.

“Només en parades de manteniment, la companyia destinarà aquest any a Tarragona més de 120 milions d'euros”

UN NOU URBANISME PER A TARRAGONA

El POUM planteja una estació de trens subterrània, una ciutat més cohesionada i l’ampliació de l’Anella Verda

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb què pretén de finir el futur urbanístic de la ciutat en els pròxims anys. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Xavier Puig , posa en relleu que l’Avanç neix amb l’objectiu general d’“omplir de vida Tarragona amb un centre fort, uns barris forts i ben lligats i molta més Anella Verda".

UNA NOVA ESTACIÓ

A l’hora d’abordar l’encaix territorial de Tarragona, el nou POUM parteix de 5 estratègies: allunyar de la ciutat el trànsit de mercaderies perilloses, apropar el tren al centre de la ciutat, l’estructuració de la ciutat en eixos viaris, el TramCamp i la ciutat i la importància de l’Horta Gran i el Riu Francolí com a ròtula i connector urbà i territorial.

Partint d’aquesta visió, el nou POUM incorporarà una nova proposta de bypass ferroviari de 6,5 km soterrats que desvi arien el ferrocarril a l’alçada del Polígon Francolí. Aquesta proposta contempla l’oportunitat de crear una nova esta ció lligada a la transformació urbana de l’Horta Gran —la part sud— i el Polígon Francolí. El conseller de Territori explica “que aquesta alternativa permet una alta intermodalitat, ja que connectarà amb l'alta velocitat a l’estació AVE del Camp de Tarragona. Per tant, enllaçarà amb l’itine rari de València-França, però també amb Barcelona-Madrid”.

A més d’aquesta nova proposta, en matèria ferroviària el POUM també in clourà, l'alternativa que contempla el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona que planteja una estació a la plaça Imperi al Tàrraco. Puig afegeix que “es tracta de tenir dues alternatives de reserva ferrovi ària que permetin a la ciutat triar en un fu

tur i, alhora, obrir la ciutat al mar i alliberar la façana marítima”.

La Plataforma de Promoció del Trans port Públic (PTP), però, es mira amb es cepticisme la proposta, que “torna a par lar d'infraestructures, en lloc de serveis”. El seu portaveu Daniel Pi assenyala que “és molt difícil que es dugui a terme per què, a ulls del Ministeri, el Camp de Tarra gona ja té la seva estació d’alta velocitat i de rodalies”. Tanmateix, conclou que “fer ratlles damunt d’un mapa és divertidís sim, però és un dels exercicis amb menys

“Fer ratlles damunt d’un mapa és divertidíssim, però és un dels exercicis amb menys recorregut que hi ha”

Pensant en vendre casa teva?

Tenim clients interessats en comprar el teu habitatge

C/ Sant Jordi, El Morell

El Morell. Pis reformat de 90 m², 3 habitacions, am pli i lluminós saló-menjador amb sortida a terrassa i amb a/a amb bomba de calor, 1 bany complet, cuina independent office amb sortida a galeria, finestres d’alumini amb doble cristall, porta d’entra da de seguretat. Exterior, assolellat i ascensor. CEE: en tràmit.

C/ Fra antoni Cardona i Grau

reformat de 66 m² (81 m² construïts), 3 habita cions, 2 banys complets, saló-menjador amb a/a amb bomba de calor, sortida a terrassa, cuina indep. amb galeria. Parquet, exterior, assolellat. Ascensor. Pis ideal per a inversionistes ja que es troba actualment llogat, amb contracte de lloguer fins a maig de 2024. CEE: en tràmit.

C/ Mossèn Salvador Ritort i Faus Pis reformat de 100 m² útils (113m² construïts), 3 habitacions (2 dobles i 1 és tipus vestidor amb un armari fet a mida), ampli saló-menjador amb sortida a balcó, cuina office amb galeria, 1 bany complet, 1 lavabo. Calef., a/a, terra de parquet. Pis exterior, molt assolellat, amb ascensor. Pk opcional en el C/ Baró IV Torres per 16.000 €. CEE: en tràmit.

Urb. 5 Estrelles, El Catllar

Xalet adossat cantoner de 205 m². Ampli saló-men jador amb xemeneia, cuina independent amb una habitació habilitada com a office, 4 habitacions (3 dobles i 1 suitte), 2 banys complets, 1 lavabo. Golfa amb sortida a terrassa solàrium de 20 m². Ampli ga ratge per a 3 vehicles i zona de celler i rebost. Jardí de 400 m² en el qual hi ha espai per a una piscina. Disposa de barbacoa d’obra amb porxo i habitació d’eines. CEE: D. 107/22

Camí de Viladegats

Xalet unifamiliar completament reformat de 120m², 4 dorm. dobles, 2 banys complets, ampli saló-menjador, cuina independent amb zona office, calefacció, parquet, a./a amb bomba de calor. Jardí de 1.375 m² amb possibilitat de fer una piscina i barbacoa, caseta d’eines, bassa, hort, cova excavada on es pot accedir. Garatge i zona exterior d’aparcament. CEE: E. 152/34

Urb. Boscos de Tarragona

Casa unifamiliar de 324 m² construïts i 248 m² útils. Ampli saló-menjador amb xemeneia i sortida al jar dí, 4 dormitoris dobles, 2 banys complets, 1 lavabo de cortesia, cuina amb un gran office amb sortida a terrassa. El jardí de 900 m² amb zona barbacoa amb cuina d’estiu de 40 m² i magnífica piscina infinity de 8,4 x 9,2m. Garatge amb capacitat per a 3 vehicles i zona de traster. Calefacció a gasoil, terra de marbre. Orientació sud. CEE: en tràmit.

amb la teva càmera

recorregut que hi ha”.

L'ECO-BARRI

El nou POUM inclourà una transforma ció de l’actual polígon Francolí, un cop faci efectiu el trasllat de la CLH, en un barri amb un caràcter sostenible i tecnològic. El conseller Puig explica que “l’actual polígon està en decadència, ens trobem en un mo ment perfecte per plantejar una transició, ja que el trasllat de la CLH permetrà el seu creixement”.

zones verdes, així com la pacificació de les vies – amb arbrat, voreres amples i carril bicicleta-, a més també es construirien dues passeres per vianants.

El conseller Puig destaca que “s’aposta per una actuació de reciclatge urbà que ens permetrà cosir el centre i els barris de Ponent, tot mirant a les dues bandes del riu, seguint l’exemple de la Tabacalera” i afegeix que “es tracta d’un projecte d’ur banisme ben entès, que és aquell que ge nera valor social”.

LLEVANT VERD

Pel que fa a Llevant es mantenen els sectors de creixement petits i mitjans com el PMU14, el PMU34 del Nàstic, els PMU13a i 13b i el polígon d’actuació de Parcel·les Iborra. Puig explica que “no més amb aquests sectors de creixement s’aconseguiria un volum d’habitatge equi valent a tota la Vall de l’Arrabassada”. Puig destaca també “que el nou avanç fuig de grans promocions que monopo litzen l’urbanisme de la ciutat i busca re partir joc”.

L’avanç també contempla l’ampliació de la protecció de l’Anella Verda així com la dinamització d’equipaments com la Ciutat Residencial. Finalment, també es preveu la transformació de la N340 com a eix vital “amb arbrat, ombres, bancs i carril bicicleta”.

LA VEU DELS CIUTADANS

Una altra de les accions que es proposen a Ponent, és la de reservar l'espai entre Camp Clar i Bonavista, fins ara d’ús resi dencial, per a equipament educatiu públic amb moltes zones verdes lligat també a l’Anella Mediterrània. Malgrat que poden ser altres equipaments, es fa la reserva en previsió a un possible emplaçament alter natiu del Complex de la Laboral, Puig ex plica que aquest emplaçament està “molt més integrat amb la trama urbana, acces sible a peu, en bici, en bus i en la futura lí nia tramviària, que hi connectaria.

Un cop aprovat l’Avanç, el següent pas serà que la ciutadania digui la seva dins del Programa de Participació Ciutadana, titulat ‘Tarragona és teva, Tarragona ets tu’. Des d’aquest novembre fins al febrer de 2023, s’organitzaran quatre tallers sectorials, 12 tallers territorials i tres re correguts participatius. El conseller Puig remarca que “ara comença la participació real i efectiva de la ciutadania. Fins ara hem parlat molt del POUM de la política, és hora de donar-li la veu a la ciutat. És l’hora de fer extensiu el nostre debat a la ciutadania i les entitats tarragonines per escoltar-los”.

Seguint l’exemple d'Oerlinkon a Zurich o el 22@ a Barcelona, es vol plantejar una transformació integral del polígon Fran colí. Aquesta transformació mantindria part dels edificis i teixits ja urbanizats, però incloent nous usos com el residen cial, els equipaments i la indústria de baix impacte lligada als sector tecnològic. La transformació també incorporaria noves

“L’actual polígon està en decadència, ens trobem en un moment perfecte per plantejar una transició, ja que el trasllat de la CLH permetrà el seu creixement”

“S’aposta per una actuació de reciclatge urbà que ens permetrà cosir el centre i els barris de Ponent, tot mirant a les dues bandes del riu”

El conseller Puig durant la presentació de l'Avanç

MUSEU DEL

PORT DE TARRAGONA

Patrimoni – Didàctica – Experiència immersiva

TARRAGONA

LLUM VERDA AL PLA ZONAL DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

S'incorporaran 114 quilòmetres de camins municipals

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i el conseller de Territori de la Generalitat, Juli Fernández, s’han reu nit per tractar el contingut del Pla Zonal de la xarxa local de carreteres de la Diputació de Tarragona, que ja ha rebut el vistiplau de la Generalitat. L’acord representa un pas enda vant per a l’aprovació definitiva, per part de la Diputació, d’aquest instrument estratègic que permetrà planificar les actuacions pre vistes a la xarxa viària de l’ens supramunicipal fins al 2035 a partir dels criteris que defineix el Pla.

EL PORT DE TARRAGONA ENCAPÇALA EL RÀNQUING DELS PORTS MÉS BEN VALORATS EN TRÀFIC DE VEHICLES

Encapçala el rànquing per segon any consecutiu

L’ANFAC (Associació Espanyola de Fabri cants d’Automòbils i Camions) ha fet públic l’Estudi de valoració de la logística maritimo portuària de 2021 i ha atorgat una valoració de 4,4 sobre 5 punts en el tràfic de vehicles a les terminals del Port de Tarragona: Bergé Marítima i Noatum Terminal Tarragona.

El Port de Tarragona encapçala la primera posició juntament amb el Port de Pasaia entre els ports del sistema portuari espanyol en tràfic de vehicles segons aquest estudi que cada any publica ANFAC i destaca “l’alt com promís i el bon servei dels operadors Bergé

Marítima i Noatum Terminal Tarragona com a factors clau d’aquesta primera posició”.

És el quart any consecutiu que l’entitat portuària tarragonina augmenta en aques ta valoració per part dels fabricants d’auto mòbils i camions, i es posiciona per damunt de la mitjana ponderada de tot l’estudi que és del 4. Les principals virtuts que destaquen del port tarragoní són la proactivitat, la facilitat amb els tràmits, els bons accessos per carre tera i ferrocarril i en l’agilitat en la manipula ció dels vehicles, entre d’altres.

ÈXIT D’ASSISTÈNCIA AL I CONGRÉS DE MIGRACIÓ I INTERCULTURALITAT DE TARRAGONA

Noemí Llauradó ha assegurat que l’aprovació del Pla Zonal per part de la Generalitat “era una notícia molt esperada, perquè aquest pla zonal era una de les fites del Pla de Man dat, per la repercussió positiva que té per al desenvolupament econòmic i social del nos tre territori i per la millora la vida de les per sones que vivim aquí, de la nostra seguretat, i perquè és una nova mostra de la nostra apos ta per la sostenibilitat”.

Més de 2.500 persones han assistit al Palau de Congressos i al Recinte Firal

La primera edició del Congrés de Migració i Interculturalitat del Camp de Tarragona que es va viure el 28 i 29 d’octubre a Tarragona s’ha tancat amb una gran afluència de públic. La cita va comptar amb dues jornades que es van viure al Palau de Congressos i al Recin te Firal, on l’assistèn cia de persones es va elevar fins a les 2.500 persones. “Celebro l’enorme implicació de les associacions de diversos orígens de la ciutat, la impecable producció i l’èxit de convocatòria”, apunta la consellera Nova Ciu tadania de Tarragona,

Paula Varas. I afegeix: “Aquest congrés ha ser vit per visualitzar quant de diversa és la ciutat de Tarragona i com camina cap a una cohesió social real, que és un dels objectius d’aquest Govern Municipal”.

nostra proposta econòmica

RUBÉN VIÑUALES Candidat del PSC a l'alcaldia de Tarragona

Adrià Miró Canturri

L’escollit dels socialistes és Rubén Viñuales, que aspira a repetir la victòria del 2019 i aconseguir aglutinar prou su ports per substituir Pau Ricomà al capda vant de l’Ajuntament. En aquesta entre vista, el nou candidat desgrana algunes de les seves propostes de ciutat en àmbits com l’economia, el patrimoni o l’urbanis me.

És la tercera vegada que es presenta com a alcaldable, aquest cop amb el PSC. Quina diferència té l’actual candidatura respecte de les anteriors? El PSC és un gran partit de gent que coneix el munici palisme i té un pòsit de coneixement de gestió que és un luxe. No hi ha millor par tit per governar en l’àmbit local. De fet, el PSC governa sobre la majoria de catalans i catalanes. En definitiva, és un bagatge que fa un salt qualitatiu.

En diverses ocasions ha remarcat que pot arribar a ser el primer alcalde de Ponent. Aquest fet pot contrarestar cert oblit del PSC cap aquests barris en els últims anys? 12 anys de govern des gasten. Li va passar a en Pep (Ballesteros) i em passarà a mi si ho aconsegueixo. Po nent és molt important, però també ho és la resta de ciutat. Una de les idees que vo lem traslladar a l’acció política és que no hi hagi diverses Tarragones. Que tothom sigui tarragoní de primera. Soc de Camp clar i les polítiques socialdemòcrates van permetre que un noi com jo, fill de cam brer i perruquera, pogués estudiar dret, ser professor d’universitat i arribar fins i tot a diputat del Parlament. És una mos tra que les polítiques del partit socialista funcionen.

És impossible parlar del PSC de Tar ragona sense tenir en compte Ballesteros. Quina importància ha de tenir la

seva figura i el seu llegat a la candida tura? Hem de treure pit del seu llegat, i mira que jo a l’oposició li fotia canya… Fa poc vam fer un document on vam recopi lar què havia fet en els primers 4 anys per comparar-ho amb Ricomà. El Pep és en Kennedy de la política municipal en com paració amb el Pau (Ricomà). A escala personal li tinc respecte, però en l’àmbit de gestió no ha fet res. Passarà a la his tòria pel carril bici i carregar-se el quiosc de la Imperial. En el cas del Pep, tenim la Rambla Ponent, connectar barris, el Tea tre Tarragona… Ha fet de tot. Personal ment, el seu consell m’importa molt.

“La

es basa en el talent, la tecnologia i el turisme”

Després de 12 anys al govern municipal i un mandat a l’oposició, el PSC de Tarragona renova el seu candidat per recuperar l’alcaldia

“Hem de treure pit del llegat de Ballesteros, i mira que jo a l’oposició li fotia canya…”

A cada campanya tots els partits parlen de cohesionar Tarragona. De quina manera ho vol fer el PSC? És fal·laç i injust voler acumular tota l’edificabilitat a Ponent. Ricomà parlava de la ciutat dò nut i ara volen construir-ho tot a Ponent. És la ciutat croissant per ells. Nosaltres també volem construir a Ponent, però no concentrar-ho tot allí. Per exemple, la urbanització del PP10 serà un lloc genial per viure-hi. A més, tenim el projecte del Ponent verd que seria un gran parc entre el vial Tarradellas i la zona de Campclar que uniria d’una manera verda Ponent i el Centre. Tindria parcs, carrils bici de veri tat, camins i un nou pont. D’altra banda, quan CLH marxi, el polígon francolí hau ria de ser el 22@ de Tarragona.

A la zona de Llevant, també es poden fer actuacions. Terres Cavades seria una zona per intentar créixer i ens permetria unir la ciutat. A més, protegir la platja llarga i el seu entorn han de ser paraules sagrades. En paral·lel, tot l’urbanisme també ha de tenir en compte el canvi cli màtic, repensant aquestes voreres d’as falt que acumulen calor juntament amb la jardineria.

Què proposen per activar econòmi cament la ciutat? Les tres T: tecnologia, talent i turisme. Aquestes han de ser el futur de Tarragona. Per això, volem in tentar generar un parc tecnològic -de fet, el POUM anterior ja preveia una zona. La gent que treballa d’això vol estar a prop de Barcelona, però no necessita estar a Barcelona. Aleshores, podem competir en qualitat de vida.

En el cas del turisme, volem que no sigui estacional, sinó de 365 dies. Tarra gona ha de ser una ciutat de convencions. Per exemple, que vinguin tots els metges d’Espanya a fer una convenció són diners, comerç, restauració, patrimoni i cultura. D’altra banda, el nostre model és ajudar els emprenedors i emprenedores de Tar ragona. Per això, necessitem una admi nistració més àgil.

Els socialistes governen a l’Estat. Quina rebuda tindrien totes aquestes propostes per part del Gobierno? Molt bones. Tarragona és una de les ciutats amb una capacitat de creixement més important de tota Catalunya. El Port, la indústria química, el tema alimentari o el turisme. Ho tenim tot. Aquestes pro postes trobaran ajuda. De fet, els quasi 8 milions d’euros per la Metròpolis per part

del ministre Iceta no són casuals. Tenir aquestes sinergies i la capacitat d’aixecar el telèfon i trucar quan hi ha un problema és una de les fortaleses que té el PSC. Em diuen que amb el tema dels romans soc una mica pesadet, però és que Tarragona és genial i enamora.

Si és alcalde i els seus companys de partit a Madrid li demanessin rebaixar les seves propostes, què els hi diria? Saben que soc bastant insistent, enca ra que a la vida has de ser pragmàtic. No has de renunciar al que penses, però has de saber quan donar una passa enrere per esperar el teu moment. El que tenen present és que per la meva ciutat em ba rallaré amb qui calgui.

S’han erigit en els defensors dels cre uers a Tarragona i d’un tipus de creue rista que s’hi quedi més temps. Xoca amb la intenció del Port de repartir els creueristes arreu del territori? Volem que els creuers vinguin i que la immensa

majoria de creueristes es quedin a Tarra gona. Suposo que el del Priorat voldrà que es quedin allà. No s’han de quedar forçats, sinó perquè veuen que han arribat a una ciutat que té una oferta molt atractiva. Que no sigui coses d’unes horetes i vul guin tornar. Això no xoca amb la proposta del president del Port perquè sempre ha defensat els creuers i ha fet una nova ter minal que em sembla una passada, però jo defenso que es quedin aquí.

UN CORREDOR DE FONS

Rubén Viñuales va néixer a Tarragona l’any 1983 i es va graduar en Dret a la URV el 2006. En els inicis de la seva etapa professional, va treballar com a advocat principal a l’Ajuntament de Salou i la Creu Roja. Posteriorment, va fundar Vázquez & Viñuales Advocats l’any 2011 i també va exercir com a professor a la URV.

Va iniciar la vida política de la mà de Ciu tadans, amb qui va ser candidat a l’alcal dia el 2015 i el 2019, sent segona i tercera força respectivament. Però el desembre de 2020 va deixar els seus càrrecs i va entrar al Parlament de Catalunya dins la llista del PSC per les eleccions de 2021.

“Tenir aquestes sinergies [amb el govern de l'estat] i la capacitat d’aixecar el telèfon i trucar quan hi ha un problema és una de les fortaleses que té el PSC”

No corre el risc de tenir els mateixos problemes que Barcelona? Només cal que agafis les dades turístiques de les dues ciutats. Ni en els nostres millors somnis tindrem la mateixa capacitat atractiva, perquè Barcelona és una capi tal europea. Comparar-nos és absurd. No vull com competir amb Barcelona, sinó que em vull aprofitar de tenir-la a 90 km. Per una persona xinesa, Barcelona i Tar ragona és gairebé la mateixa ciutat i hem d’aprofitar aquestes sinergies.

També reclamen una Àrea Metropo litana de Tarragona. Quina repercus sió hauria de tenir? Ho hem de pensar com un únic territori. Ara es parla del TrenTram, però es decideix des de Bar celona. Si tinguéssim una àrea metropo litana seríem nosaltres qui ho decidiríem. També podríem pensar a mancomunar serveis com la neteja, la jardineria o la policia. A més, ens permetrà defensar in teressos de manera unitària. Això a vega des a la Generalitat li fa por, ja es va posar mig de cul amb l’AMB, però el nostre fu tur passa per estar units i dotar-nos amb òrgans de govern.

Abans de les eleccions s’haurà de se guir amb la gestió de la ciutat. Quins últims mesos espera del grup municipal socialista? Aprovaran els pressupostos? El pressupost és una de les grans eines transformadores de la ciutat. Tar ragona no pot estar sense pressupost en un context de greus problemes. Volem ajudar i tenim la mà estesa per pactar-los. Sobretot perquè aquests pressupostos seran seus 5 mesos i, si tenim la confi ança de la gent, després seran nostres. Tenim una actitud proactiva. El següent tema que volem treure és el de Patrimoni perquè m’interessa molt i té molt de re corregut. Recaptem uns 800 mil euros, mentre que només la Catedral, que és de l’església, recapta 1 milió d’euros o Mèri da 2 milions. Alguna cosa fem malament. Hem de millorar el que tenim.

Com hauria de ser aquesta millora? Hem d’aprofitar la tecnologia. Tenim moltes eines com els màpings, que són 0 agressius, o la recreació en viu. Hem de fer que la gent tingui experiències per veure i entendre el que era allò. D’altra banda, s’ha de tirar endavant la Colònia Tàrraco. Si aconsegueixo realitzar això com a alcalde, haurem fet una cosa molt diferent pel que fa a l’explicació del nos

tre territori. Amb ella viuries Tàrraco.

A l’hora de pactar, les seves dues lí nies vermelles són VOX i la CUP. De veritat creu que són equiparables? Fer comparacions mai és encertat. Al final, tots dos són partits antisistema. El vo tant de VOX no, però els que es dediquen en política activa a VOX són gent que em preocupa molt. Parlen de coses molt antigues. Tot i que potser li tinc més sim patia a la CUP, tenen per escrit que el seu

model és Bolívia i també m’espanta. Quan vas molt cap a l’extrem acabes girant i acabes confluint. Són formes de veure el món diametralment oposades a la nostra.

“Tot i que potser li tinc més simpatia a la CUP [que a VOX], tenen per escrit que el seu model és Bolívia i també m’espanta”

UN SOL TAXI PER TOT EL CAMP DE TARRAGONA?

Adrià Miró Canturri

Dins de la realitat metropolitana del Camp de Tarragona, una de les principals mancances és la falta d’integració del seu servei de taxi. Cada municipi té les seves tarifes i un taxi no pot recollir viatgers a una ciutat que no és la seva. És a dir, el ta xista reusenc pot portar algú fins a Cam brils, però després ha de tornar a la seva localitat d’origen sense poder recollir nin gú. “És absurd que en temps de canvi cli màtic hagi de tornar de Salou o Reus fent quilòmetres de buit”, exposa Ramon Miró, president del Sindicat del Taxi de Catalu nya (STAC) a Tarragona.

coses té el seu camí i arribarà un moment

què això serà així”.

l’estació de La Secuita, es va arribar a un acord amb la Generalitat. En aquest pac te s’estipulava que un taxista de fora del municipi podia carregar una persona a l’estació, amb la condició que els taxis de La Secuita tinguessin sempre prioritat per damunt de la resta.

UNA TARIFA ENGANYOSA

Un dels casos on va quedar més patent l’existència d’aquesta mancança va ser a l’hora de prestar serveis a l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona, a La Se cuita. A la llei del taxi només es planteja que es puguin recollir persones a altres municipis en dos supòsits: els ports i els aeroports. A més, aquests taxis sempre han d’estar contactats prèviament i el destí ha de ser la seva població d’origen. Per permetre que un taxista reusenc o tarragoní pogués agafar una persona a

Si es donés aquesta integració, s’hauria de buscar també una tarifa conjunta. De moment, qui fixa les tarifes als municipis és l’Ajuntament, mentre que les tarifes de carretera les marca la Generalitat. En el cas de Tarragona, fa anys que es parla d’una de les tarifes més cares de l’Estat, però Ramon Miró vol desmitificar aquest mantra. “Tenim una tarifa cara pels trajec tes curts i molt més econòmica pels llargs. Si agafes una persona a l’estació i la portes a la Rambla, et pot semblar cara. En canvi, si la portes a Torreforta o a Boscos, no ho és”, argumenta.

El punt de conflicte per donar solució a aquesta situació surrealista són les espe cificitats dels diversos mercats. “Hi ha nu clis on es treballa tot l’any, mentre que n’hi ha d’altres on es treballa principalment a la temporada d’estiu. Aleshores, a l’hora de negociar hi ha alguns sectors que es tiren enrere”, relata Ramon Miró. Per resoldre aquest problema, assegura que “tot és ne gociable” i que es podria buscar “una àrea de prestació conjunta només en època estiuenca”, quan la demanda costa més de respondre. Així mateix, Ramon Miró asse gura que aquesta integració s’acabarà du ent a terme tard o d’hora: “l’evolució de les

Ramon Miró explica que aquesta integració es farà realitat tard o d’hora, però l’heterogeneïtat de la demanda a cada municipi dificulta un acord

en

“ És absurd que en temps de canvi climàtic hagi de tornar de Salou o Reus fent quilòmetres de buit”

Ramon Miró, president de l'STAC a Tarragona

JOSÉ ANTONIO MAS

President de COAPI

“En lloguers, a Tarragona, igual que a la resta de l'estat, existeix més demanda que oferta”

Redacció

Com afectarà la pujada dels tipus d'in terès en el mercat immobiliari? L'anunci de la pujada dels tipus d'interès per part del BCE es pot traduir en una reducció del consum i evidentment en un encariment de les hipoteques, per tant, s'espera una certa contracció en la demanda per als pròxims mesos. La inestabilitat del mer cat pot provocar una pèrdua d'inversió, ja que les pujades de tipus d'interès encari rà les operacions i no les farà tan atracti ves. Però no hem de perdre de vista que el mercat immobiliari fins ara ha estat en creixement continuat, durant l'últim any han augmentat les compravendes i també el preu de l'habitatge. Continuarà existint demanda, sobretot del primer habitatge, per tant, no esperem que aquest tipus de compres estiguin molt afectades per la pujada d'interès tot i que es moderaran igual que també ho faran els preus que sense baixar pot ser que s'estanquin o es moderin.

En quin estat considera que es troba el parc de lloguer al territori? És evident que en aquests moments a Tarragona, igual que a la resta de l'estat existeix més demanda que oferta, per molts motius di ferents, això fa que el preu de l'habitatge de lloguer sigui molt alt comparat amb els salaris. El preu mitjà de l'habitatge a Tarra gona se situa sobre els 8,5 € el m2 i aques ta xifra va augmentant sostingudament des d'inicis d'any.

Al Govern espanyol hi ha disputa so bre com enfrontar les problemàtiques del lloguer. Existeix alguna 'recepta mà-

gica' per tenir preus més assequibles?

Tot es tracta d'un equilibri entre l'ofer ta i la demanda, mentre continuï existent poca oferta i molta demanda mai s'acon seguirà aquest equilibri en els preus. La solució demana augmentar l'oferta i això es pot fer de moltes maneres, des d'inver sions en molt més parc públic d'habitatge com amb polítiques que facin possible noves construccions i rehabilitacions que generin o recuperin habitatges.

de l'Aragó. També existeixen moltes em preses dedicades al lloguer turístic de ca ses i apartaments. La gran diferència seria el públic i les necessitats d'aquests envers el tipus d'habitatge.

Parlant de la feina com a associa ció-col·legi, com es troba el sector des prés de la desregulació de 2000? La li beralització de la professió va ser un pas enrere que es va traduir amb una pèrdua de garanties per al consumidor. L'habitat ge és un dret fonamental i igual que un metge no pot exercir sense tenir uns co neixements que ofereixin unes garanties als pacients amb la nostra professió pas saria el mateix. Un API ha d'estar informat constantment sobre la legislació, noves mesures i eines per donar el millor servei als clients.

Quina és la principal raó de ser del COAPI? El Col·legi i Associació d'Agents Immobiliaris de la província de Tarragona agrupa el col·lectiu professional d'Agents de la Propietat col·legiats i associats i els defensa i representa davant les instituci ons des de l'any 1949.

En el cas del Camp de Tarragona, Tar ragona-Reus tenen unes característiques diferents de les de Vila-seca-Salou. En què es diferencien els mercats immo biliaris d'aquestes zones? Tant Vila-seca i Salou com tota la costa Daurada i brava (la zona de Calafell, Cunit, etc.) tenen un gran atractiu per les seves platges i tots els ser veis lligats a elles. Són també zones amb molt de turisme de platja i estiu. Aquestes localitzacions tenen moltes segones resi dències tant d'un públic internacional com nacional amb un important perfil de client

Com a Corporació de Dret Públic vetlla per la defensa dels usuaris i consumidors i s'estableix en defensa dels interessos dels Agents de la Propietat Immobiliària i en el prestigi de la professió.

El nostre col·legi i associació treballa per a donar les màximes garanties als con sumidors de manera que tots els nostres col·legiats se sotmeten a un codi deonto lògic i posseeixen un número d'inscripció en el Registre d'Agents Immobiliaris de Catalunya, obligatori per a l'exercici de l'activitat immobiliària a Catalunya.

“La solució demana augmentar l'oferta i això es pot fer de moltes maneres, des d'inversions en més parc públic d'habitatge com amb polítiques que facin possible noves construccions i rehabilitacions”

NOEMÍ LLAURADÓ

Presidenta de la Diputació de Tarragona

“El nostre objectiu és garantir l’equilibri territorial”

La pandèmia, els temporals o l’actual crisi han marcat un mandat convuls, però no han evitat que la Diputació de Tarragona tirés endavant les línies mestres del seu projecte. De fet, ha suposat un impuls per apostes com la del turisme sostenible. Noemí Llauradó, ens parla d’habitatge, transició ecològica, cultura i despoblament, vectors clau del seu mandat.

Adrià Miró Canturri

Quin balanç fa d'aquests 3 anys de mandat? Els valoro de manera positiva perquè ens han permès estar en molta connexió amb els municipis, que són els principals destinataris. L'àmbit local et permet conèixer moltes realitats, dife rents del llarg i ample de la nostra demar cació. Al començament vam haver de fer front ja a situacions d'emergència amb els incendis de la Ribera i els temporals d'ai guats l'octubre del 2019. Per sort, tenim la capacitat i la flexibilitat de poder fer una línia extraordinària d'ajuts pels afectats. Després va venir el Glòria, el Filomena, l'accident a IQOXE i al març la pandèmia.

Com van actuar davant d'aquesta pan dèmia? Ens va permetre analitzar la capacitat que teníem d'adaptació. Vam elaborar un pla de xoc on vam mobilitzar uns 9 milions d'euros que van permetre continuar donant liquiditat a tots els mu nicipis. A més, vam comprar mascaretes i les brigades de carretes van oferir el ser vei de neteja als pobles, que contribuïa a la sensació de seguretat a la ciutadania. En l'àmbit turístic, el Patronat va donar ajuts a tot el sector, que va patir forta ment la pandèmia. Finalment, també vam treure ajuts al sector cultural, que havia quedat al marge de les administracions i se'ls havia limitat molt amb el tancament i els límits d'aforament.

Darrerament, s’ha buscat apostar per l’anomenat “turisme sostenible” al territori. Com valoren la seva imple mentació i aquest estiu sense restriccions? Aquest estiu ha sigut bo pel que fa a recuperació de xifres. Sabem que ara el turisme ha de ser sostenible des de to tes les perspectives perquè la ciutadania aprecia el contacte amb la natura i el pai satge. A més, la marca Terres de l’Ebre és reserva de la biosfera i ho hem de fer val dre. Estem treballant per poder gaudir de tots els actius que té tant la marca Costa Daurada com la de Terres de l’Ebre: el patrimoni, la cultura, la gastronomia i el paisatge. Després de la pandèmia, hi va haver un turisme de proximitat i familiar. Això ens va permetre conèixer la riquesa que teníem ben a prop de casa.

I els Fons Next Generation també s’impliquen en aquest turisme soste nible. Gràcies als Fons Next Generation també vam tenir una subvenció important

que ens permetrà posar la Via Verda de la Val de Zafán en més valor. És un turisme lligat amb la sostenibilitat i les famílies.

Una de les competències més remarca bles de la Diputació és la de donar suport als municipis més petits. En quins àmbits els ajuden? L’eina principal és el Pla d’Acció Municipal, que aquest mandat ja l’havíem incrementat sense saber el que ens espe rava amb la pandèmia. Són 85 milions en quatre anys. Això els permet poder abor dar despesa corrent i tota mena d’inversi ons. Pot anar des d’arreglar un casal fins a fer reparacions dels carrers. Els pobles més petits se’n beneficien i ho valoren positiva ment, però els més grans també s’hi acu llen. Cada un segons les seves necessitats.

D’altra banda, tenim moltes línies d’ajuts i subvencions que intentem portar-les cap a la concurrència competitiva. En elles po dem donar suport en temes de transició energètica i acció climàtica. Com que la Diputació de Tarragona lidera el pacte de les alcaldies per l’energia sostenible i el clima, el que fem és fomentar que els ajun taments s’hi adhereixin i els ajudem a dur a terme els seus plans d’accions. Per exem ple, fomentar les calderes de biomassa, canviar l’enllumenat per un de sostenible, la silvopastura o la prevenció d’incendis.

LA PRIMERA PRESIDENTA

Com hi contribuïu en l’àmbit cultural? També tenen ajuts en l’àmbit cultural. Des dels que ja existien com l’eCataleg, que els permet rebre ajuts per contractar empreses culturals i fer espectacles, com d’altres de nous. Recentment, n’hem tret un per esdeveniments d’especial impacte al territori. Va adreçat sobretot a festi vals o programacions culturals estables. L’afany és que es vegi una demarcació creativa culturalment i capaç d’organit zar aquesta mena d’esdeveniments.

Quines ajudes són menys visibles per

Noemí Llauradó (Reus, 1978) es va convertir el 2019 en la primera dona que presidia la Diputació de Tarragona. D’aquesta forma, va emular en certa manera una de les seves referents, Helle Thorning-Schmidt, la primera dona es collida com a primera ministra de Dina marca i inspiració de la prestigiosa sèrie Borgen. A més, també és portaveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Reus des de 2015 i en aquest mandat va començar a exercir com a vicealcaldessa. Abans, havia sigut regidora de Salut i se gona tinent d’alcalde. Fora de la política, va estudiar Dret a la URV i es va dedicar professionalment com a funcionària del Cos de Tècnics Superiors de la Generali tat de Catalunya.

a la ciutadania? Un altre tipus d’ajut que es fa als ajuntaments petits i potser no es veu tant és el de l’assistència tècnica. Per exemple, poder-los realitzar algun projecte urbanístic, fer un plec de clàu sules o un assessorament d’enginyeria o jurídic. Per un ajuntament petit, que pos siblement només tenen unes hores de secretaris i aquests tràmits els han de fer regidors, és molt valorable.

Un dels objectius que es marcaven era frenar el despoblament d’aquests municipis. Com ho fan? Efectivament, combatre el despoblament és una de les nostres línies estratègiques. El nostre propòsit és garantir un equilibri terri torial perquè no tot es concentri en de terminats municipis. No és una qüestió única de la nostra demarcació, per la qual cosa és important treballar sinergies amb

“Combatre el despoblament és una de les nostres línies estratègiques. El nostre propòsit és garantir un equilibri territorial perquè no tot es concentri en determinats municipis”

diferents administracions. Des de la nos tra acció de govern el que podem fer és oferir serveis.

Quins? Treballem perquè aquells habi tatges de titularitat municipal es puguin rehabilitar i atorgar-los a lloguer social o a fixar gent al territori. Aquesta línia va començar el mandat passat d’una manera molt menuda i ara hem augmentat molt la partida. S’han beneficat un 63% més de municipis d’aquests més d’1 milió d’euros. D’altra banda, també són rellevants les comunicacions. Per un costat, la digitalit zació que permet quedar-te al teu muni cipi tot i treballar en un altre. I per l’altre costat, les connexions físiques. Tenim una xarxa local de carreteres molt important que permet la connexió entre diferents municipis i garantir l’accés als serveis. Un d’ells són els caixers per a la gent gran, en què estem treballant per poder facili tar-los. Tanmateix, també fomentem l’em prenedoria gràcies als espais de coworking o a un ajut perquè als espais públics dels municipis s’hi ubiquin diferents serveis com una perruqueria o un forn de pa.

Amb relació a la connexió entre municipis, el transport públic és una assignatura pendent que ara sembla avançar amb el TramCamp. De quina manera s’hauria de vertebrar el terri tori en aquest sentit? Amb el TramCamp és evident que fem un pas important. Com a institució que ha de cooperar en el desenvolupament econòmic i social del territori, se’ns va demanar un infor me i moltes de les aportacions han estat admeses. Per exemple, que el vehicle fos més tramviari i no tant ferroviari o la qüestió de les catenàries. Sobretot, ens interessa connectar les zones de més po blació dels municipis.

A més, no només hem participat en el projecte del TramCamp. Fa uns mesos va venir el secretari d’infraestructures de l’estat per parlar de projectes inte ressants com l’estació Intermodal, que és una altra de les infraestructures relle vants en l’àmbit del transport públic. S’hi està treballant perquè totes les actuaci ons siguin consensuades i tinguin sentit per facilitar la mobilitat de la població i

“Hem d’estar ben connectats amb Barcelona, València, l’Aeroport i el Port.”

permetre el desenvolupament econòmic. Hem d’estar ben connectats amb Barce lona, València, l’Aeroport i el Port.

En els últims anys s’ha posat sobre la taula la creació de l’Àrea Metropo litana de Tarragona. Quin encaix hau

ria de tenir? Més que parlar de la forma que hagi de tenir l’Àrea Metropolitana, hem de veure que hi ha la possibilitat de mancomunar serveis. Tenim bons exem ples com la gestió de residus. És cert que l’Àrea Metropolitana de Tarragona exis teix ja de facto. El punt fort on hauríem

LLUM VERDA AL PLA ZONAL DE CARRETERES

Un dels àmbits més visibles d'actuació de la Diputació de Tarragona és l'arranjament i manteniment de carreteres. La seva presi denta, Noemí Llauradó, i el conseller de Territori de la Generalitat, Juli Fernández, es van reunir per tractar el contingut del Pla Zonal de la xarxa local de carreteres de la Diputació de Tarragona, que ja ha rebut el vistiplau de la Generalitat. L’acord representa un pas endavant per a l’apro vació definitiva, per part de la Diputació, d’aquest instrument estratègic que perme trà planificar les actuacions previstes a la xarxa viària de l’ens supramunicipal fins al 2035 amb una inversión global de 187 milions d’euros

Noemí Llauradó ha assegurat que l’apro vació del Pla Zonal per part de la Generali tat “era una notícia molt esperada, perquè aquest pla zonal era una de les fites del Pla de Mandat, per la repercussió positiva que té per al desenvolupament econòmic i soci al del nostre territori i per la millora la vida de les persones que vivim aquí, de la nostra seguretat, i perquè és una nova mostra de la nostra aposta per la sostenibilitat”.

En concret, el Pla Zonal defineix les carre teres que formen part de la xarxa local de la Diputació per incorporar com a carreteres 114 quilòmetres de camins municipals on s’hi faran actuacions de millora del ferm i la senyalització; estableix uns nous criteris de disseny més sostenibles; identifica els dèfi cits existents a la xarxa; estableix una meto

d’anar tots a l’una és la mobilitat. Si ens posem d’acord en la vertebració del ter ritori, faríem un gran avenç en aquesta Àrea Metropolitana que necessitem per anar junts en reptes i serveis pel territori.

Metropolitana

d’anar tots a

Quines han de ser les línies mestres de cara a l’últim pressupost del mandat? S’haurà de centrar en el servei als munici pis perquè ara tenen complicacions eleva des pel que fa a l’augment de despesa i de proveïment de subministraments. A més, les inversions en carreteres seran clau. Ara comencen a veure’s les execucions de les obres previstes en el pla quadriennal. Finalment, insistim en la transició energè tica i el suport a la cultura, volem fomen tar la creació i difusió cultural. Han de ser els pressupostos de suport a una previsi ble crisi que podria haver-hi.

dologia basada en criteris de seguretat, rendibilitat i impacte sobre la convivència amb els usuaris vulnerables per prioritzar les actuacions necessàries per resoldre aquests dèficits, i reglamenta un procedi ment eficient i transparent per fer progra mes quadriennals d’actuacions de millora a la xarxa.

“

L’Àrea

de Tarragona existeix ja de facto. El punt fort on hauríem

l’una és la mobilitat”

TARRAGONA

TARRAGONA RECUPERARÀ LA CAPELLA DE SANTA TECLA LA VELLA I EL SEU JARDÍ

L’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat i la Catedral estan treballant per recuperar la ca pella de Santa Tecla la Vella i el seu jardí que hi ha dins el recinte de la Catedral de Tarra gona. Aquest espai patrimonial va esdevenir el cementiri de la ciutat entre els segles XII i XIX i, des d’aleshores, ha fet la funció de ma gatzem lapidari del Museu Diocesà.

Els intents per reobrir l’espai van començar fa un segle i ara, en el marc de la commemora ció de Santa Tecla 700, serà una realitat. Els treballs de documentació, trasllat i conserva ció de les restes patrimonials van començar la setmana passada i es preveu que acabin al febrer, després d’arranjar la jardineria, reha bilitar la capella i museïtzar l’espai. Amb tot, el projecte compta amb un pressupost de 24.000 €

PROP DE 4.000 PERSONES PASSEN PER L’EMBUTADA 2022

L’Embutada 2022 ha congregat en la seva sisena edició prop de 4.000 persones a la plaça del Rei i voltants durant el cap de setmana del 4, 5 i 6 de novembre. Així ho ha anunciat l’Associació San ta Teca, coorganizadora de la proposta enogas tronòmica juntament amb el Patronat Municipal de Turisme de Tarragona (PMTT).

Tant l’associació com l’ens municipal han valorat la sisena edició de la Festa del Vi Novell de Tarra gona com a “èxit absolut”. En paraules de l’alcal de i màxim responsable de Tarragona Turisme, Pau Ricomà, “l’embutada és un exemple paradig màtic de creació de producte turístic genuí del territori i de com la col·laboració publicoprivada pot generar les sinergies adequades si la visió és compartida: en aquest, la d’un turisme sosteni ble que posi en contacte la comunitat local i els nostres visitants per obtenir una experiència i un benefici comuns”.

PEL TERRITORI

L’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat, la Catedral i el Museu Diocesà treballen per reobrir aquest espai patrimonial al març

L’Associació Santa Teca i Tarragona Turisme valoren com a “èxit absolut” la sisena edició de la Festa del Vi Novell de Tarragona

BERTA TAIXÉS REP EL PREMI DOW 2022

Redacció

Dow ha celebrat la 44a edició del Pre mi Dow de nou amb un acte en format presencial, que ha reunit més de 200 per sones, d’entre les quals una àmplia repre sentació del teixit institucional, econòmic i social del Camp de Tarragona.

La cita ha servit per distingir Berta Tai xés García com a guanyadora. Aquest re coneixement li permet accedir a una posi ció laboral com a enginyera de millores a la unitat d’Hidrocarburs de Dow Tarragona. “M’ho prenc com una oportunitat per po der créixer i demostrar que tinc les capaci tat que el jurat ha vist en mi”, va assegurar la guardonada després de rebre el premi.

A més de la distinció que suposa el Premi Dow, Berta Taixés s’emporta un aprenentatge en tot el procés de selecció. Aquest constava d’una entrevista davant d’experts de DOW i una presentació so bre la tecnologia en la reducció d’emissi ons en anglès. Dels dos passos del procés, Taixés extreu la pràctica per treure’s la vergonya, agafar seguretat i inclús gaudir a l’hora de presentar un tema sota pres sió. “No ho encarava amb l’expectativa de guanyar, sinó que m’ho prenia com un repte personal. Un cop vaig rebre el premi, em vaig il·lusionar moltíssim i mica en mica m’ho vaig anar creient”, destaca.

D’altra banda, la premiada remarca la

“

Aquest reconeixement li permet accedir a una posició laboral com a enginyera de millores a la unitat d’Hidrocarburs de Dow Tarragona”

Kepa Díaz de Mendibil, vicepresident d’Operacions i director de Dow Benelux, ressalta la importància de les col·laboracions estratègiques per assolir la neutralitat climàtica

Berta Taixés García, la guanyadora del Premi Dow 2022

importància de les relacions de la URV amb la indústria, un fet que la va empè nyer a fer el màster aquí. “És de destacar que DOW tingui aquest contacte amb la universitat. A Barcelona no tenen aquesta connexió amb les empreses i no hi ha faci litat per treballar-hi”, conclou.

Taixés va recollir el seu guardó de mans de Kepa Díaz de Mendibil, vicepresident d’Operacions EMEAI i director de Dow Benelux; de Raül Blanco, secretari general d’Indústria i PIME del Govern de l’Estat; de Josep Pallarès, rector de la URV; i de Roc Muñoz, alcalde de la Canonja.

També es van lliurar els corresponents guardons com a finalistes a Roger Català, María del Mar Valero i Josep Martí

Més enllà del lliurament de distincions, l’encarregat d’obrir l’acte ha estat Ignasi Cañagueral, director del Complex Indus trial de Dow Tarragona, qui s’ha referit a la URV com “un soci amb qui creixem de for ma conjunta i sense el que no imaginaríem el nostre futur”. En aquesta línia, Caña gueral ha apuntat que “a Dow tenim l'am bició de ser la companyia de ciències dels materials més innovadora, centrada en el client, inclusiva i sostenible, a partir de les nostres màximes: la resiliència, la flexibili tat i l’adaptabilitat. I no ho aconseguirem si no tenim el millor talent”. En aquest sen tit, també ha remarcat “el compromís de Dow amb el programa d’identificació de talent científic al territori”.

Per la seva part, Kepa Díaz de Mendi bil ha delectat el públic assistent amb la ponència titulada “Sostenibilitat i Creixe ment en temps d’incertesa”. Durant la ma

teixa, ha afirmat que “la sostenibilitat no és una opció per a nosaltres. És la nostra meta. I per assolir-la, hem de reduir el CO2 que acompanya a tots els materials que produïm, alhora que hem d’aconseguir la circularitat de les matèries primeres que entren als nostres centres de producció. El primer pas és començar amb els nostres crackers. Per això, tenim un pla multige neracional en què cada generació es basa en el progrés de l'anterior fins a arribar al 2050, amb el nostre objectiu de ser neu tres en carboni. Però no tota la tecnologia està disponible ara mateix per dur a terme el nostre full de ruta. Necessitem posar en marxa el que anomenem “tecnologies pont”, entre les quals s'inclou l'ús de l'hi

drogen baix en carboni i la captura i em magatzematge de CO2 . Una tecnologia reconeguda internacionalment i recolza da per altres governs com el Canadà, Ale manya i els Països Baixos, en projectes en què Dow està involucrada. Aquesta tec nologia pont, de captura i emmagatzemat ge de CO2 , serà necessària fins al moment en què: disposem d'energies renovables en la quantitat i el cost acceptable, avui en fase d'expansió; implementem la tecnolo gia de Cracking elèctric, actualment en un procés de planta pilot (per exemple, la col laboració ja anunciada entre Dow i Shell a Cracking elèctric); i puguem convertir el CO2 en productes útils per a la societat. Ara mateix està en procés de desenvolu pament amb projectes de petita escala”. Així mateix, ha assenyalat que “aquesta transformació cap a la neutralitat climàtic no la podem fer sols. Necessitem establir sinergies, associacions i col·laboracions. Tarragona disposa d’un ecosistema en el qual hi destaquen la qualitat d’infraestruc tures com el Port, la força del pol químic (el més gran de la Mediterrània), les relacions amb la societat i la vàlua de la Universitat i les xarxes educatives per formar als pro fessionals del futur. Necessitem també el marc regulador i legislatiu adequat. Hem de col·laborar tots junts per construir un teixit industrial fort i sostingut en el temps. Això ens farà més forts com a empresa, com a sector, com a regió i com a país”. En la mateixa línia, Berta Taixés recalca que “els joves som els que hauríem de lluitar per arribar als nous canvis” i assegura que tots els projectes i millores van enfocats a la sostenibilitat.

Kepa Díaz de Mendibil, vicepresident d’Operacions EMEAI i director de Dow Benelux

Ignasi Cañagueral, director del Complex Industrial de Dow Tarragona

D'ON VE LA LLEGENDA DE

L'HOME NASSOS? dels

Adrià Miró Canturri

El Tió, els Reis Mags o el Pare Noel són alguns dels protagonistes durant les fes tes nadalenques. Però, a banda d’aquests, existeix un altre personatge nostrat que s’emporta l’atenció dels més menuts du rant l’últim dia de l’any: L’Home dels Nas sos. Segons la llegenda, aquest personat ge compta amb “tants nassos com dies té l’any”. És a dir, que té el mateix nombre nassos que dies li queden a l’any. Malgrat tot, només se’l pot veure el 31 de desem bre, quan ja li han caigut tots els nassos i només li’n resta un.

Segons el folklorista Joan Amades, la

figura de l’Home dels Nassos podria ser “una degeneració d’un personatge mític que tractava de simbolitzar l’any” i que estava representat per “l’arbre dels nas sos”, que expressava l’esperit de la natura. Al Pirineu oriental francès, explicaven als nens que l’Home dels Nassos vivia dins de la soca d’un arbre i sortia del seu amaga tall el dia 31 de desembre. Per això, a la terres prepirinenques franceses també es parlava de l’Arbre dels Nassos, que os tenta tants nassos en forma de fulla com dies té l’any. Una història que sembla ha ver evolucionat fins a l’actual personatge que podem trobar a localitats com Reus, Tarragona o Vila-seca.

A banda d’aquesta interpretació, també se’l relaciona amb el deu mitològic Janus, del qual prové el nom del mes de gener. Aquest deu estava representat per dues cares en direccions oposades, una que mira al futur i l’altra que mira al passat. A més, portava unes claus, com a guardià de les portes, i aquestes sovint duien el nú mero 365, amb relació als dies de l’any.

UNA MOFA

Tal com relata Joan Amades, la figu ra de l’Home dels Nassos servia als més grans per riure’s dels petits de la casa. Els adults manaven als infants a anar a buscar aquest personatge, que tenia “tants nas

Un dels personatges més curiosos del costumari català és l’Home dels Nassos, que només se’l deixa veure l’últim dia de l’any a diverses localitats

L'home dels Nassos de Tarragona en ple bany de multituds

sos com dies té l’any”. En l’imaginari dels xiquets, l’home que estaven cercant era un senyor estrambòtic amb 365 nassos. El problema era que no tenien present que només faltava un dia per acabar l’any i, per tant, tenia solament un nas, com la resta de gent.

“És corrent de preguntar als infants pe tits que van amb els seus pares de visita, o que van a comprar a alguna botiga, si ja han vist l’Home dels Nasssos, i, en con testar negativament, hom els diu que tot just acaba de passar i que l’haurien pogut ben veure si hi haguessin anat una estona abans”, exposa Amades.

54 ANYS DEL NASSUT A TARRAGONA

De fet, aquestes bromes als infants van ser l’origen de la figura que actualment podem veure pels carrers de Tarragona el 31 de desembre. El conseller de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona l’any 1967, Joan Virgili Basora, va ser qui va propo sar la creació d’una figura de l’Home dels Nassos. El polític tarragoní recordava les bromes dels més grans en aquella data tan assenyalada i va decidir recuperar el per sonatge.

L’artista valencià Vicenç Tortosa Biosca va ser qui finalment li va donar vida amb l’elaboració del capgrós. A més, la relació de Vicenç Tortosa amb la cultura popular

tarragonina venia d’abans, ja que va ser el creador dels Nanos Pescadors. D’aquesta manera, l’Home dels Nanos es va estrenar el 31 de desembre de 1968 i es va conver tir en la primera construcció a tota Cata lunya que retia homenatge al personatge. Posteriorment, es va elaborar una cançó dedicada a l’Home dels Nassos, amb músi ca i lletra de Montse Blay López i arranja ments de Joan Moliner.

REUS I VILA-SECA NO ES QUEDEN ENRERE

A la capital del Baix Camp, la figura fí sica va arribar uns anys després. El 1999 l’encarregat de construir el capgrós de l’Home dels Nassos va ser l’escultor reu senc Ramon Ferran. Els encarregats de treure’l a passejar cada 31 de desembre pels carrers i places de la ciutat és la Colla Gegantera de Reus.

En el cas de Vila-seca, el personatge no està representat per un capgrós, sinó que la persona que es caracteritza d’Home dels Nassos du un nas llarg i una barba. La iniciativa va sorgir de l’Agrupació Sarda nista l’any 1976 i Gemma Soler, implicada des dels inicis, explica que per la roba es van fixar en el que deia Joan Amades i en la figura de Tarragona.

La manera d’arribar ha anat canviant al llarg dels anys. El primer cop va entrar al poble amb carro, però l’any següent l’Ho me dels Nassos estava “malalt” i va fer la seva aparició sobre un llit amb rodes. “Sempre buscàvem una manera xocant per arribar”, recorda la Gemma. A partir del 1979, ja va començar a venir en tren,

costum que es manté fins avui. Un any després, l’Agrupació Sardanista va ser absorbida per l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, el qual es va fer càrrec de l’orga nització de la cercavila.

A més, la Gemma també assenyala que cada any trien un tema que caracteritza el discurs de l’Home dels Nassos i també els seus acompanyants. “Abans els discursos eren molt crítics, però els hem anat su avitzant”, rememora. De fet, a Vila-seca ha aparegut inclús amb dos nassos, donat que un any va haver d’aparèixer el dia 30 de desembre. Després d’un 2021 marcat per les restriccions, l’Home dels Nassos tornarà a passejar pels carrers del munici pi acompanyat pels Gegants i Grallers de Vila-seca.

“En l’imaginari dels xiquets, l’home que estaven cercant era un senyor estrambòtic amb 365 nassos. El problema era que no tenien present que només faltava un dia per acabar l’any”

L'home dels nassos reusenc fent-se fotos amb la canalla

L'home dels nassos de Vila-seca donava exemple en plena pandèmia

L'ORIGEN HISTÒRIC DEL BLACK FRIDAY

Va començar celebrant-se als Estats Units, però actualment aquest dia de compres s'ha estès a pràcticament arreu

Laura Martínez Álvarez

No obstant la seva globalització, molt poca gent coneix la història d'aquesta jornada, d'aquest terme i de com va aca bar convertint-se en un costum mundial i en un excel·lent negoci. El que no sabíem es que el seu origen no té res a veure amb comprar.

El divendres després del dia d'Acció de Gràcies (que se celebra el quart dijous de novembre) té lloc als Estats Units, i ara pràcticament a mig món, una jornada molt especial, un dia on el consumisme es converteix en el protagonista. Milions de persones omplen els centres comerci als, les botigues ofereixen enormes des comptes per a atreure clients, les pàgines d'internet es col·lapsen i baten rècords de vendes... Es tracta del ja mundialment conegut com Black Friday (divendres ne gre), un ritual consumista que es repeteix cada any.

Però, quin és l'origen del Black Friday? Es tracta d'un invent modern, de l'era d'in ternet, o té arrels més antigues.

LES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DEL BLACK FRIDAY

Existeixen diverses teories sobre l'ori gen del Black Friday als Estats Units. Una de les primeres que es va difondre, i que avui està totalment descartada, és aque lla que afirma que aquest dia té un origen esclavista. Aquesta informació falsa man tenia que els traficants d'esclaus negres baixaven just els seus preus el dia d'Acció de gràcies de cara a la temporada d'hi vern. Evidentment no existeix cap dada ni document que confirmi aquesta hipòtesi.

Una altra hipòtesi molt més veridica és que aquesta expressió s'originés el diven dres 24 de setembre de 1869, quan dos agents de borsa de Wall Street (Jay Gould

i Jim Fisk) van intentar acaparar tot el mercat de l'or a les seves mans aliant-se amb un famós polític de Nova York, Boss Tweed, encara que van fracassar en l'in tent. Els tres van intentar subornar a di versos personatges importants. Però el pla va fallar, ja que el preu de l'or es va desplomar en qüestió de minuts i molts inversors es van arruïnar, amb el que la jornada passaria a ser coneguda com a "Divendres Negre".

L'expressió Black Friday es va utilitzar

“

L'origen més plausible és un partit de futbol americà entre l'exèrcit i la marina en que la ciutat de Filadèlfia es va col·lapsar”

gairebé un segle més tard, una jornada després d'Acció de Gràcies, a mitjans de la dècada de 1950. Segons recull el diari Telegraph, el dissabte després de la festi vitat anava a tenir lloc un partit de futbol americà entre l'exèrcit i la marina. La ciu tat de Filadèlfia es va col·lapsar el diven dres davant l'allau de persones que van ar ribar per a fer les seves compres de Nadal i assistir l'endemà a la trobada. Davant el caos, els agents van haver de treballar llargues jornades de dotze hores per a controlar a les multituds que abarrota ven la ciutat, per la qual cosa van batejar aquest dia amb el nom de "Divendres Negre". La iniciativa va tenir èxit i els co merciants de Filadèlfia van començar a utilitzar aquest terme per a descriure a les multituds de persones que es donaven cita a les botigues de la ciutat el dia des prés d'Acció de Gràcies. No obstant això el Black Friday no es va estendre i popularitzar fins a anys després. Exactament això va ocórrer en 1966, quan va aparèixer imprès per primera vegada a la revista The American Philatelist. Però la guinda va arribar de la mà del prestigiós diari americà The New York Times, el qual va usar aquesta mateixa expressió el 19 de novembre de 1975. La seva intenció era referir-se al problema de trànsit que es va generar a la ciutat nord-americana arran dels descomptes del dia posterior a Acció de Gràcies, però realment el que va suposar va ser tornar a portar a l'actuali tat el terme Black Friday.

ÈXIT DEL BLACK FRIDAY EN EL SEGLE XXI

Des de llavors el seu èxit ha pujat com

l'escuma. Les sucoses rebaixes dels esta bliments al costat de l'ànsia de compra de cara al nadal ha estat el brou de cul tiu perfecte perquè el Black Friday hagi

guanyat adeptes en tots els països. Als Estats Units, el 2003, els famosos magat zems Walmart i Sears van oferir als seus clients grans descomptes ja abans de les

cinc o les sis de la matinada. El 2011, Wal mart va ampliar encara més la jornada de compres obrint les seves portes des de les deu de la nit del dia d'Acció de Gràcies fins a tot el Black Friday.

BLACK FRIDAY A ESPANYA

A Espanya, l’èxit del Black Friday va arribar al 2012 de la mà de la cadena alemanya MediaMarkt. Inicialment sem blava una frivolitat i l'acolliment no va ser gaire entusiasta. No obstant això, al 2013, grans empreses com El Corte Inglés o Amazon es van sumar també a aquesta moda consumista. Des de llavors, cada vegada són més els comerços i grans magatzems sque 'han unit a la iniciativa, oferint grans descomptes als compra dors.

Ja al 2015 la popularitat de la iniciativa estava tan implantada a Espanya que més de dos milions de persones van comprar aquest dia, gastant una mitjana de gaire bé 300 euros en un sol dia. I per a comple tar el negoci, sembla que s'ha instaurat una nova jornada de compres desenfre nades, el Cybermonday, el qual se celebra el dilluns següent al Black Friday, i que es dedica a les vendes per internet. Així no sols s'incita a comprar el divendres, sinó que la cosa s'allarga tot el cap de setmana fins al dilluns, sumant quatre dies de com pres sense parar. Negoci rodó.

“ al 2015 la popularitat de la iniciativa estava tan implantada a Espanya que més de dos milions de persones van comprar aquest dia, gastant una mitjana de gairebé 300 euros en un sol dia”

NADALS D'ABANS

Rafel Vidal Ragazzon

Temps de Nadal, com han canviat els temps! Que poc tenen a veure aquelles il·luminacions espectaculars dels anys 50 i 60 del segle XX amb les d'avui dia... es respirava el Nadal, la música nadalen ca -les famoses nadales- sortien des de qualsevol racó de les botigues de la ciu tat. Els comerços presentaven uns apara dors plens de motius nadalencs i amb els millors productes que oferien als passe jants.

¿Qui no recorda un seguit de botigues, sobretot a la Rambla Nova i al Carrer Unió i voltants? Fent un petit passeig en el temps per la Tarragona dels anys 50 puc recordar, entre d'altres, els apara dors de La industria de la Goma, Pastis seria Viver, L'Armeria Pons amb les seves figuretes de pessebre, Radio Tarragona, Gas Tarraconense, Casa Rión , al carrers Apodaca i Unió.

Arribant a la Rambla em trobava amb els aparadors de la Perfumería Micó, Casa Cuadras amb les seves cistelles na dalenques, els aparadors de la Farmàcia Delclòs, les joguines del Garatge Martí, els Almacenes La Rambla i aquells sorte jos de "biscuters". Les Galeries Comer cials, inaugurades el 14 de novembre del 1953 i que van revolucionar la ciutat... que bonic era fer un passeig per a veure les ofertes a les petites botigues com Ar tesania Garriga , Boutique del Fumador, Casa Figueras, discos de Casa Guinovart ,

Uns edificis mes avall Ràdio Bové, amb les seves ofertes de discos. Al carrer Méndez Nuñez, Deportes Barrera i al carrer Reding, Deportes Barreiro amb els seus aparadors de joguines que deixa ven embadalits a nens i nenes.

Enguany Tarragona, a diferencia d'al tres municipis, respectarà l'horari gràcies a que la il.luminació nadalenca és de tipus led amb la millora energètica que suposa.

En aquest article fem una passejada sentimental per les botigues de la Tarragona dels anys 60 i 70 del segle passat, en època de Nadal

Fotografia Del Rio, Pajarería La Rambla, Segells i Numismàtica Salvador Vento sa , les joguines González, etc.

El carrer Méndez Núñez en època de Nadal, el 1964

Aparador nadalenc de Deportes Barrera, anys 50 Urbans amb obsequis nadalencs a la Rambla Nova

CAP NEN SENSE JOGUINA

Laura Martínez Álvarez

En aquestes dates sempre busquen en cara més ajudar els més desfavorits, i es pecialment per Nadal són els nens.

El 1959 es va aprovar la primera Decla ració sobre els drets de l'infant . Gràcies a aquesta Declaració, els infants van adqui rir uns drets legalment reconeguts.

Anys més tard es va signar la Conven ció sobre els Drets del nen, que ha influït positivament en la manera en què els go verns elaboren les polítiques públiques. D'aquesta manera, el reconeixement dels nens i les nenes com a subjectes de drets humans ha donat com a resultat escenaris on la infància ha estat tinguda en compte de manera específica.

La Declaració Universal dels Drets de la Infància reconeix el joc com un dret fonamental, ja que el fet de jugar possibi lita situacions òptimes que influeixen en el creixement i desenvolupament sa dels nens i les nenes.

Per això, des de Creu Roja Joventut, quan arriba Nadal, fan sempre la Campa nya de recollida de joguines. Tenen uns criteris a l'hora de portar-la a terme. Re cullen només joguines que estiguin noves, tal com es comprarien a les botigues, així no hi ha cap discriminació per als nens que no tenen recursos. Una altra premissa és que han de ser joguines no bèl·liques, no sexistes, cooperatives i sostenibles.

LA CREU ROJA ENS OBRE LES PORTES

L'encarregada de rebre'ns a Creu Roja

Tarragona va ser Adela Masdeu, encar regada de comunicació. Ens va explicar com funcionen dins de l'edifici que fa més de 30 anys que és a l'Avinguda Andorra de Tarragona. Principalment, la gent que els demana ajuda són refugiats, persones emigrants i gent que els deriven de cen tres d'intervenció social, famílies vulne rables. En aquestes dates de Nadal s'inicia la campanya de recollida de joguines, que comença ara fins al 4 de gener, data en que ja els agradaria tenir-les repartides.

Les entitats que col·laboren són moltes, de tota la província de Tarragona, empre ses privades que fan les seves recollides pròpies i després els fan arribar les jo guines, o grans magatzems amb joguines noves o que tenen un mínim defecte i no les poden vendre. A part també col·legis o centres que durant unes setmanes po sen unes caixes on la gent diposita allà les joguines. També ens explica Eva Cañete (coordinadora Creu Roja Joventut), que molta gent particular fa les seves donaci ons directament anant al centre.

SOLIDARIS A TOTA LA PROVÍNCIA

A Reus, abans de la pandèmia, es va fer una gala solidària al Teatre Fortuny per tancar aquesta campanya de Nadal, on només allí se'n van recaptar unes 500 jo guines.

Dins d'aquesta campanya es necessita molta gent per a poder agilitzar tot el vo lum de joguines que reben. L'any passat van tenir a Tarragona uns 70 voluntaris i 150 a tota la província.

VOLUNTARIS A LA CAMPANYA DE NADAL

Vam parlar amb Anna Medina, que fa 2 anys que és voluntària i és el seu segon Nadal. Enamorada de la seva feina, es nota com gaudeix molt d'aquesta tasca d'aju dar als nens. Ens va explicar com prepa ren les bosses: a cada bossa fiquen tres joguines, una cooperativa, una més lúdi ca i una educativa. A vegades fiquen una quarta addicional en funció del volum que disposin aquell any. Tenen un magatzem on divideixen les joguines per edats, així

Aquest és el lema que promou Creu Roja any rere any. Des del 1864 que es va crear, no han deixat d'ajudar a gent

“Recullen només joguines que estiguin noves, tal com es comprarien a les botigues, així no hi ha cap discriminació per als nens sense recursos”

Anna Medina, voluntària des de fa 2 anys

els és molt més fàcil a l'hora de fer les bos ses per a cada família. La franja d'edat més elevada és la que costa més de recollir, llavors han d'anar agafant joguines que te nen emmagatzemades de la resta de l'any. Molts cops els arriben donacions fora de la campanya de Nadal, llavors el que fan és guardar-les per quan es necessitin. Du rant tot l'any han de tenir estoc, perquè hi ha gent que o bé per aniversaris o perquè les necessitin, acudeixen a la Creu Roja perquè els ajudin. Ens explica també que recullen llibres durant tot l'any, els porta dors principalment són grans magatzems o llibreries que els en donen.

En aquest cas els llibres, en ser fora de la campanya de joguines i tenir menys volum de feina, poden fer-ne triatge i acceptar llibres que estiguin en bon ús sense ser nous.

Abans la campanya estava molt lligada als reis, ara intenten que no s'identifiqui amb les festes de Nadal, perquè tenen molta gent d'altres cultures. No només volen identificar joguines i Nadal, volen que com és un dret dels infants, estigui vinculada durant tot l'any. Internament, hi ha hagut una evolució en aquest aspecte.

GRAN LABOR SOCIAL

La previsió que tenen d'infants que es puguin beneficiar per enguany és d'uns 2.500. L'objectiu que s'han marcat és rebre unes 8.000 joguines, així podrien arribar a donar 3 joguines per nen, si no la quan titat haurà de ser més baixa. Les dades de l'any passat ens van explicar que tenien uns 2600 infants i no van poder arribar a l'objectiu per molt poc. Cada nen en re brà mínim dues, fent el lot expressament personalitzat per a cada família, tenint en compte l'edat, la nacionalitat i l'idioma.

Des de Creu Roja, fan una crida a què la gent doni joguines i llibres durant tot l'any, no només tancar-se a la campanya

de Nadal, ja que tenen demanda durant tots els mesos.

A part de la feina dels voluntaris en aquestes dates, és molt important la tasca administrativa. Cada any reben adminis tratives voluntàries per a aquestes dates, ja que és molta feina la que tenen, en fer rebuts per a cada família de les joguines que els donen. Així de cara l'any següent ja saben el que necessitaran i poden anar més ràpid.

ENTREGA DE REGALS

Per acabar tot aquest procés, és quan arriba el dia somiant per molts infants. Des de Creu Roja citen a les famílies un dia i una hora per anar a recollir la bossa. Ens explicava l'Anna i l'Eva com és aquest funcionament. "Nosaltres no som els reis, però intentem que els nens que venen s'emportin un bon record. Desaconse llem que els pares vinguin amb els nens perquè no vegin d'on surten aquestes joguines, però a vegades ens trobem que hi venen. Llavors els muntem una zona de jocs mentre donem les bosses als pares", ens diu l'Eva Cañete.

La zona de recollida és el pàrquing, i enguany l'han modificat una mica perquè sigui menys fred. "Hem posat uns palets tapant totes les bosses, i quan la família ve, només veu la seva. Cada família que ve ens diu el seu número i llavors els do nem la bossa. Hi ha moltes famílies que ens ha passat que no acudeixen a la cita, llavors fem una segona o tercera repesca. Perquè sabem que si no venen a buscar aquestes joguines, és possible que els seus fills no en tinguin més", ens explica l'Anna Medina.

“Des de Creu Roja, fan una crida a què la gent doni joguines i llibres durant tot l'any, no només tancar-se a la campanya de Nadal”

Adela Masdeu, responsable de comunicació de Creu Roja

Eva Cañete, referent i coordinadora de Creu Roja Joventut

Compromesos amb la seguretat i el medi ambient, compromesos amb tu

JUDIT SENTÍS

Dinamitzadora de l’Associació Via T de Tarragona

“El comerç està una mica desanimat amb la pujada de l'energia perquè portem molts anys patint”

Laura Martínez Álvarez

L’Associació de comerciants de la Via T neix el 16 d’abril de 2003 amb la volun tat de ser una eina per a promocionar i defensar els interessos dels comerços del centre de Tarragona. Com a princi pal missió és crear una gran marca per potenciar el comerç de proximitat de la ciutat, generant així una oferta comuna i atractiva de productes.

Parlem amb Judit Sentís, dinamitzado ra de l’Associació Via T de Tarragona. Ens explica com seran el Nadal a Tarragona i tot el que es farà. Es podria dir que ja se ran normals del tot després dels dos anys excepcionals per culpa de la pandèmia. Parlem de la crisi econòmica que està pa tint tothom, afectant també l’Ajuntament.

La campanya dels Bons comerç que es va fer l’any passat enguany es farà? En principi no creiem que es faci aquest any, perquè ja hem parlat amb la conse lleria i ens han dit que no disposen de massa pressupost. La campanya dels bons va ser de gran pressupost, va tenir molta tirada l’any passat. Molts comerços

ens estan preguntant si hi haurà una se gona edició, que es podria fer una tirada de bons de 20 euros en lloc de 50 com l’any passat. A d'altres ciutats ho han fet així, però nosaltres no tenim notícia de què es faci.

L’any passat van tenir molta tirada, no creieu que s’hauria de repetir iniciatives com aquestes? No és una campa nya que fos fàcil d’organitzar, si s’estigués cuinant ja estaríem assabentats. Com tothom, l’Ajuntament també està patint el tema econòmic, les pujades del preu de l’energia entre altres coses. A nosaltres també ens han retallat la partida, però nosaltres ens hem adaptat i cap problema.

Una cosa que nosaltres sí que tenim clar com a entitat sense ànim de lucre, és que ja fa anys, des del 2012, van reduir totes les ajudes i subvencions a les quals nosal tres ens acollíem. Sempre se’ns ha marcat molt de què intentéssim ser autònoms, no dependre d’ajudes per aguantar el negoci. Sí que les campanyes com les del Bons Comerç va ser una campanya per reactivar el comerç durant la pandèmia, però ara ja no hi ha. Tot i que ajuden no hauríem de dependre d’aquest tipus d’ac cions. Sí que nosaltres creiem que l’Ajun tament o la conselleria de comerç o la de promoció econòmica hauria d’enamorar i portar al centre un tipus de comerç que sigui reclam pel jovent. Sabem que és molt difícil, que no disposem de locals molt grans que és el que necessita aques ta ciutat. Buscar alguns operadors que es posessin al centre i fossin un reclam, i po guessin reactivar. El petit comerç funcio na, creiem que seria una bona iniciativa. Si tinguéssim algun establiment que fos un reclam al centre, no faria que el jovent marxés.

Quines previsions teniu per al Calendari d’Advent? Ja vam informar que vam fer una tirada de 1000 unitats. Preferíem que fos així a fer-ne més i no vendre’ls i que ens sobressin. És un calendari molt personalitzat. Avui en dia ja tenim gaire bé la meitat col·locada, ara la nostra feina es seguir informant a la gent per a que ho conegui. Aquest temps que està fent de calor tampoc ajuda, no estem mas sa posats al Nadal, no sabem si això ens perjudicarà o si les vendes es reactivaran les dues últimes setmanes de novembre. Confiem que els poguéssim vendre tots, però almenys no perdre diners, que a això ja hem arribat. Si l’entitat ho ven tot es generaran uns recursos que serviran per fer coses l’any vinent.

Creus que comerços i gent de carrer estaran decebuts al no fer-ho? Repetir aquestes iniciatives està molt bé, però els comerços i les empreses han de ser cons cients que no han de dependre dels ajuts.

Hi ha una falta de diners per part de l’Ajuntament? Sí, però és comprensible. Si una família domèstica ja nota els cos tos de la pujada de l’energia, l’Ajuntament igual. Nosaltres vam tenir una reunió amb la conselleria per a veure si podrí em canviar alguna cosa, i ens van dir que enguany tenien molt menys pressupost. Nosaltres el que hem fet és adaptar-nos.

A la gent del carrer creu que els agra darà? Nosaltres només començar vam fer una sèrie de concursos que estan ac tius al nostre Instagram durant tot el no vembre. Estem rebent moltes mencions i captures de pantalla. Estem supercon tents de la rebuda, molta gent ens pre gunta per missatges privats, com funcio na la campanya i els hem informat que a la web i a les xarxes hi surt tot. A la gent els hi ha agradat perquè reconeixen la ciutat que és el que nosaltres volíem. Si la cam panya té èxit l’any que ve a veure com ho enfoquem per seguir amb la mateixa idea.

Com encaren la campanya de Nadal els petits comerços amb la pujada ge -

“Creiem que l’Ajuntament o la conselleria de comerç o la de promoció econò mica hauria d’enamorar i portar al centre un tipus de comerç que sigui reclam pel jovent”

neral de llum, gas... El comerç està una mica desanimat amb el tema perquè por tem molts anys patint. Quan no ha sigut una crisi, ha sigut la pandèmia, la venda online ha fet molt de mal també. La puja da no afavoreix, el sector alimentari s’ha notat una mica la pujada, el tèxtil a pro porció no notem que hi hagi hagut una gran pujada. Els comerços del sector res tauració sí que es nota, patim molt quan algú ens diu que tanca. De moment no hi ha hagut tancament per aquest motiu però sí que estan patint, sobretot el sec tor de la gastronomia.

Previsions a l'hora de vendre per part de la gent del carrer, creuen que la gent gastarà molt enguany? La campanya de Nadal sempre és bona, són dates que sempre es ven. L’any passat sí que vam te nir a favor la campanya dels bons comerç en actiu, més el Black Friday que es podria acumular el descompte. Són campanyes que t’ajuden perquè hi hagi un impuls, però enguany serà en essència normal, sense ajudes. Al final creiem que és com ha de ser, són campanyes que t’ajuden però el que volem és que hi hagi molta gent. Ens fa patir la nostra competència directa, que en aquest cas son els centres comercials. Els nostres punts febles són els aparcaments, el tema de la zona bla va que no s’hi puguin estar més de dues hores, la confusió que encara hi ha amb això... A nosaltres ens agradaria fer ar ribar a les botigues tiquets de pàrquing

per a donar als clients i així la gent vindria més al centre. Perquè sabem que el client valora molt les facilitats, és una cosa que ens preocupa.

Quines iniciatives tenen per ajudar als comerços a vendre en aquestes dates? Fer accions de dinamització que ja s’estan fent. La conselleria de comerç si una cosa està fent aquests darrers me sos són campanyes de dinamització de tots els tipus. Això creiem que és la línia, el que fa és que la gent vingui al centre. Al final és un reclam, nosaltres hi cre iem moltíssim, hem de facilitar sobretot l’aparcament. La gent no sap que per 4,50 euros aparques tot el dia, no eé car, però a la gent se li oblida.

Creu que l’Ajuntament fa alguna cosa per ajudar el comerç de proximitat al Nadal? L’Ajuntament té una partida eco nòmica que aquest any s’ha vist reduïda però sempre la té i la gasta en el comerç de proximitat. Comença amb l’encesa de llums que és el mateix dia del Black Fri day, el 25 de novembre fent activitats de dinamització. Es passegen Pares Noels, Elfos... Des de l’Associació nosaltres els hi organitzem però amb el seu suport. També un altre acte és el Nadal Musical, que mínim posarem unes 30 actuacions repartides però tota la ciutat. Això es un reclam, perquè a vegades són grups pro fessionals però altres anys són alumnes d’alguna escola de música, de dansa, de

teatre... llavors aporta que vinguin fami liars a veure’ls i després facin un tom per la zona. També hi haurà la fira de Nadal, la fira d’artesans i el Parc de Nadal.

Nadal a Tarragona, que podem tenir? Nosaltres com a Associació per la campa nya del Black Friday farem molta difusió de les ofertes i campanyes que hi hagi. Com coincideix amb l’encesa de llums només es faran coses per a aquell dia. Després totes les activitats que he men cionat. A part, nosaltres com a Associació impulsem 2 espais, el primer és la Plaça Verdaguer, que hi tornarem a comptar amb atraccions. Es va intentar fa anys re cuperar la pista de gel, però és una cosa molt difícil i a dia d’avui no és ni sosteni ble. No és el mateix però si que ajuda molt en aquella zona. L’altre espai és en l’últim tram de la Rambla, es tornarà a posar el si mulador de realitat virtual. I a banda, am pliem amb una altra acció de realitat vir tual que fem amb un negoci de Tarragona que ells tenen aquest tipus de casc que tu pots fer partides. Llavors es farà tota una zona de realitat virtual per a poder captar el públic jove i no tan jove. Serà com una espècie de testeig. On podràs provar mol tes coses i creiem que tindrà força èxit. Són dues propostes que estaran actives des de l’encesa de llums fins passat reis. Durant la setmana que els nens vagin a l’escola només s’obrirà per les tardes i els caps de setmana tot el dia. Un cop acabin l’escola ja es farà matí i tarda.

“Enguany serà en essència normal, sense ajudes. Al final creiem que és com ha de ser, són campanyes que t’ajuden però el que volem és que hi hagi molta gent”

NADAL

COM ES PREPARA EL A TARRAGONA

Laura Martínez Álvarez

L'arbre de la Rambla il·luminat que dona pas a les paradetes del mercat d'artesans amb les seves manualitats. La il·lusió dels nens preparant la carta amb les joguines és tan gran que aquest dia per ells no ar riba mai. A Tarragona es preparen dife rents esdeveniments en aquestes dates assenyalades. Un d'ells és un calendari d'advent que ha preparat l'Associació de comerciants de la Via T

PRIMER CALENDARI D’ADVENT DE TARRAGONA

Es tracta d'un calendari d'advent físic molt tarragoní, amb les corresponents

caselles i xocolatines. Es va intentar fer aquest calendari l'any 2020, però amb la pandèmia es va tirar enrere. El segon trimestre d'aquest any van començar a seleccionar projectes i buscar proveïdors.

La il·lustració l'ha dut a terme en Jordi Beltran, membre de l'Associació d'Il·lus tradors de Tarragona (AIT).

Entre els premis més destacats hi ha un diamant de 0,20 quirats certificat, en trades dobles a Port Aventura i Ferrari Land, entrades a espectacles a la Tàrraco Arena i al Palau de Congressos, entrades al Magatzem Reial de l'Ajuntament de Tar ragona i molts altres regals que es poden trobar a la web de l'entitat.

A la venda hi ha 1000 unitats que es

taran numerades exclusivament. A part de les xocolatines que s'hi poden trobar estan els sorteigs, que cada dijous i diven dres de desembre s'anunciaran els gua nyadors a través de les xarxes socials. Per tant, de l'1 al 23 de desembre la gent que ho té ha d'anar mirant la web i la Xarxa de la Via T.

El calendari té un cost de 12 euros i a part de les tendes associades es pot con tactar amb la Via T perquè ho facin arribar als punts de recollida segons domicili.

ENCESA DE LLUMS DE NADAL

Comença el dia del Black Friday, el 25 de novembre. Aquell dia s'encendran totes les llums de la ciutat i es donarà el tret de

El Nadal és l'època més bonica de l'any. Els carrers es tenyeixen de llums per il·luminar les nits.

Foto Manel R. Granell / Ajuntament de Tarragona

Disposem de polvorons, mante cados, tronc de Nadal, tortell de Reis, galets, panetone i neules. BONES FESTES!

sortida a la celebració de Nadal a la ciutat.

Tindrà lloc a la Rambla Nova (entre la Font del Centenari i l'estàtua dels Des pullats). A part es faran activitats de dina mització. Es passejaran pels carrers de la ciutat Pares Noels, Elfs.. Per animar més encara els carrers de la ciutat.

NADAL MUSICAL

El Nadal Musical és un acte on es posen unes 30 actuacions repartides per la ciu tat. Hi ha anys que els músics són profes sionals, però de vegades els participants són alumnes. O bé d'escoles de música, de dansa o de teatre de la ciutat. Molts fami liars s'apropen a veure'ls i així fa molt de caliu a la ciutat.

L'organitzador d'aquest acte és la Via T amb el suport de l'Ajuntament. Aquest acte va des del 12 al 23 de desembre.

i funciona molt bé. Enguany la temàtica seran preguntes bàsiques de primària. Es tracta de què els nens hagin d'anar pels comerços de la ciutat resolent les dife rents proves i enigmes. El premi estrella per al qual ho resolgui tot serà una Nin tendo Switch Oled. Per poder-la guanyar s'han de contestar totes les preguntes bé i després l'atzar.

Aquesta campanya ajuda molt als nens que ja han acabat el col·legi i així aprofiten a passar un matí divertit, distraient-se i aprenent. Durarà fins al 9 de gener.

visiteu la fira tantes vegades com vulgueu amb la mateixa il·lusió i les ganes en què ells són per a vosaltres.

CAVALCADA DEL REIS MAGS

Tradicionalment, el 5 de gener de cada any arriben Ses Majestats els Reis Mags a Tarragona per portar regals a tots els nens i nenes de la ciutat i, també, als grans. Ar riben amb vaixell al barri marítim del Ser rallo, i des d'allí, s'hi enfilen a les seves car rosses per passejar pels carrers principals de la ciutat fins a arribar a l'Ajuntament, on reben les claus de la ciutat de mans de l'alcalde per tal d'accedir a totes les cases de Tarragona i poder deixar els regals.

EL MAGATZEM REIAL

El Consell Municipal de la Cavalcada de Reis i l'Home dels Nassos, amb l'acord del Port de Tarragona, cedeixen als patges de Ses Majestats els Reis Mags d'Orient el refugi número 1 del moll de Costa per a ús de Magatzem Reial, un espai on els patges emboliquen tots els regals per po der-los repartir a temps.

GIMCANA INFANTIL

Quan els nens acabin el col·legi i comen cin les vacances de Nadal (22 de desem bre), l'Ajuntament organitza una Gimcana amb jocs didàctics. Ja fa anys que es fa

PARC DE NADAL

El Parc Infantil de Nadal de Tarragona obrirà les portes perquè els infants de la ciutat puguin recuperar la il·lusió i la màgia de Nadal. Els infants podran trobar diver sitat d'activitats i tallers per tots els gus tos: treballs manuals, activitats esportives i microespectacles.

FIRA DE NADAL I FIRA D’ARTESANS

Amb més de 12 parades disposades per sectors segons els articles venuts (pesse bres i figures, verd i artesania) els firaires ofereixen, com des de fa tantes dècades, tots aquells productes que es necessiten per guarnir la llar per les festes nadalen ques. I us rebran amb calidesa per tal que

El Magatzem Reial ofereix la possibilitat de fer visites guiades a càrrec dels matei xos patges, que, tot i que estan treballant intensament posant a punt les dotze car rosses i preparant els regals, expliquen tota mena de detalls d'aquesta nit tan màgica. A més, totes les persones que ho volen poden deixar la seva carta a la Bús tia Reial. Aquesta visita està especialment adreçada als nens i nenes de 0 a 10 anys de la ciutat.

“El Magatzem Reial ofereix la possibilitat de fer visi tes guiades a càrrec dels mateixos patges”

Acte de presentació del Calendari d'Advent de Tarragona

L'ALTERNATIVA VEGANA PER NADAL

Adrià Miró Canturri

Les tradicions culinàries són un dels fets més destacats de les festes de Nadal. No hi ha 25 de desembre sense una bona sopa de galets o un Sant Esteve sense canelons. Tanmateix, perquè les tradici ons perdurin en el temps a vegades s’han d’adaptar a les noves maneres de fer de la societat. Per exemple, aquests dos plats tan mítics d’èpoques nadalenques no entrarien dins d’una dieta vegana o ve getariana, però tenen una senzilla adap tació per incloure tota la família als àpats d’aquestes festes.

UN TOC ASIÀTIC PER NADAL

El brou de la sopa de galets té probable ment una transició força fàcil. Només cal prescindir de la carn en la seva elaboració, encara que també podem potenciar el seu sabor amb ingredients com el miso, una pas ta fermentada elaborada a base de soja i sal marina. És popular trobar aquest ingredient a les sopes japoneses i es recomana intro duir la pasta a la recta final de la cocció per no sotmetre-la tant a les altes temperatures.

A més, a la sopa també se li pot afegir una pilota vegana. Aquesta es pot fer amb soja texturitzada, flocs de civada, cigrons i tot el que li vulguis afegir. Tot i això, també hi ha altres alternatives com la proteïna de pèsol, per no utilitzar soja, o les mateixes mandonguilles veganes que venen algu nes marques als supermercats.

UNS CANELONS AL GUST

Amb relació al dinar de Sant Estave, on són típics els canelons, hi ha receptes per donar i per vendre. El seu farcit pot portar

gairebé qualsevol cosa (pebrot, pastana ga, carabassó, porro, etc.), però, si es vol tractar d’emular la carn animal, la millor opció és la soja texturitzada. Quan aques ta es passa per aigua, té una configuració semblant a la carn picada. No obstant això, per potenciar el gust és millor acompa nyar-la amb espècies i altres verdures.

L’altre element clau dels canelons és la beixamel. En aquest cas, la solució també és força senzilla. Per un costat, existei xen beixamels veganes al mercat. En cas que es vulgui cuinar a casa, només caldria substituir la llet animal per una de vege tal, preferiblement la de civada.

I DE POSTRES?

La llet és una de les principals barreres perquè les persones veganes degustin molts dolços de Nadal. Per això, existei xen diferents torrons vegans al mercat i, quan el fem a casa, només cal prescin dir de la llet i buscar-hi substitutoris. Els polvorons, però, necessiten una recep ta més enginyosa. Com hem de suplir el llard (provinent del porc), es poden fer amb una base de farina, ametlles i dàtils, que ofereixen un resultat més lleuger que els habituals. En definitiva, existeixen re ceptes de tota mena perquè, porti el que porti el plat, tothom segui a gust a taula i gaudeixi d’unes dates tan assenyalades.

Repassem algunes de les millors idees per gaudir dels menjars més típics de Nadal amb opcions veganes i vegetarianes

“El farcit dels canelons pot portar gairebé qualsevol cosa (pebrot, pastanaga, carabassó, porro, etc.), però, si es vol tractar d’emular la carn animal, la millor opció és la soja texturitzada”

Què fem?

UN NADAL PER LLEPAR-SE'N ELS DITS

Adrià Miró Canturri

Les festes de Nadal són aquella èpo ca de l’any en què no ens estem de res. A uns dinars i sopars abundants els succeei xen llargues sobretaules que van sempre acompanyades de diversos dolços típics de la nostra geografia. Juntament amb els regals, el factor culinari és probablement un dels trets més característics de les re unions familiars a cada casa. Ara bé, en molts casos, desconeixem d’on prové el costum dels galets a la sopa o d’omplir les taules de torrons i polvorons.

EL DOLÇ MÉS REPLICAT

Una de les postres més famoses per aquesta època és probablement el tor

ró. El seu origen és incert, encara que es creu que l’arrel del torró artesà es troba a la conca mediterrània. És possible inclús que les cultures clàssiques com els grecs coneguessin una espècia d’aliment similar al torró original, fet a base de mel i fruits secs. A la península va entrar a través dels àrabs i és aleshores quan la província d’Alacant, rica en els ingredients neces saris del torró, es va convertir en el punt neuràlgic d’aquest aliment a Espanya.

En un principi, va ser Felip II qui va in corporar-lo a la gastronomia nadalenca i la seva primera menció oficial es data de l’any 1582, quan un text alacantí relatava la tradició de pagar els salaris de les fes tes de Nadal amb diners i un present en forma de torró.

De totes maneres, podríem dir que del torró original queda ben poc. Actualment, alguns conserven aquests orígens, però molts d’altres han degenerat cap a simples barres de xocolata. A més, també han aga

Dolços de tota mena i plats característics arriben a les cases de tots els catalans durant els àpats nadalencs. Quin origen tenen alguns dels menjars tradicionals per aquestes dates?

“ La primera menció del torró... és un text alacantí de 1582 que relatava la tradició de pagar els salaris de les festes de Nadal amb diners i un present en forma de torró”

fat pes els torrons fluixos, que van néixer en un context d’escassetat. Quan al segle XVIII va créixer tant aquest dolç, l’escas setat de materials va obligar a afegir su cre a la barreja, que va desencadenar en aquesta textura més tova.

TÍPIC DEL SUD

Els polvorons o mantegades (diferen ciats l’un de l’altre per les proporcions d’ametlla i farina) són un altre dels dolços més famosos del Nadal. En aquest cas, l’origen sí que és espanyol. Els municipis andalusos de l’Estepa i Antequera es rei vindiquen com els creadors, però existeix documentació de l’any 1740 que ubiquen el seu naixement a Morón de la Frontera (Sevilla). El llibre de receptes de Rosa Ma ría Calvillo de Teruel parlava de com es feien “les coques del Morón” (tortas del Morón en castellà) i les “coques de polvo ró” (tortas de polvorón en castellà), que portaven farina, llard i sucre. Tot i això, és finalment Micaela Ruiz Téllez qui incor pora modificacions com torrar la farina o l’assecament exterior, uns canvis que van propiciar la seva comercialització i la tex tura que trobem avui.

L’any 1844 ja es menjaven per Nadal polvorons del Morón a Andalusia. Mal grat tot, l’avenç de la comercialització del producte i les migracions després de la guerra civil van ser els detonants defini tius perquè arribessin a les cases de tots els catalans.

GALETS VALLENCS

Més enllà dels dolços, l’aliment més re marcable del Nadal a Catalunya és l’escu della. De fet, un dels elements més carac terístics d’aquest plat, el galet a la sopa, va ser idea d’un fabricant de fideus de Valls de principis del segle XX, en Tomàs Gui novart. La història va començar quan el Tomàs va anar a passar el Nadal a Barcelo na, on l’àpat tradicional era la sopa de ma carrons amb formatge ratllat. Un cop el va provar, va trobar que els macarrons eren molt difícils de menjar amb cullera perquè s’escorrien tota l’estona. Aquest fet el va empènyer a buscar una solució.

Després de donar-hi voltes, Tomàs Gui novart va decidir crear un macarró més gran i amb la forma del que coneixem com a galets, el qual s’acoblava molt millor a la cullera. En veure aquella nova pasta, la

mestressa de la casa va quedar encantada i inclús va voler-lo farcir amb la pilota de l’escudella. Anys després, el costum es va estendre pel territori fins al punt de ser senya d’identitat del Nadal català.

“El galet va ser idea d’un fabricant de fideus de Valls de principis del segle XX, en Tomàs Guinovart”

LA PASTISSERIA TARRAGONINA, EN PERILL D’EXTINCIÓ

Adrià Miró Canturri

No hi ha res com menjar-se un bon croissant o tastar una crema ben feta. Aquests petits plaers, però, corren el risc de desaparèixer a Tarragona. L’agost del 2022, la pastisseria artesanal més antiga de la ciutat, la Pastisseria Palau, va abai xar les persianes per falta de relleu. Una notícia que va colpejar els tarragonins. “En l’àmbit emocional m’ha afectat molt, perquè som bons amics”, explica Josep González Catalán , de la Pastisseria Con de (ara la més antiga). Per la seva banda, Marc Garcia , de la pastisseria Velvet MGT, també mostra la tristesa pel tanca ment i recalca que la situació del sector a la ciutat és “preocupant”.

De fet, més enllà de la pèrdua sentimen tal, el més greu és que assenyala una ten dència clara. “Quan vam fundar el Gremi de Pastissers érem uns 200 i escaig i ara en quedem menys de 40 a la província”, apunta Josep González, que també és president del Gremi. La pèrdua de pastis series es deu a diferents factors, entre els quals la manca de relleu o la proliferació

de macrocadenes són els més destacats.

FABRICACIÓ INDUSTRIAL

Els membres del sector assenyalen que les noves cadenes i els supermercats són un problema per al futur de la pastisseria artesanal. “Són unes bèsties. Et poden fer 2.000 tortells i, si els hi sobra la meitat, tampoc els importa molt. Si ens sobra menjar als petits, ens fa molt de mal”, ex posa Marc Garcia.

Josep González posa el focus en dos elements: el nom i la qualitat. Per co mençar, assegura que “prenen el pèl a la gent” quan s’autoanomenen fleques o pastisseries i intenta lluitar perquè no es pugui utilitzar aquesta terminologia “si no tens la titulació”.

La falta d’un relleu generacional i les grans superfícies asfixien un gremi que busca refugiar-se en la qualitat del seu producte

“Quan vam fundar el Gremi de Pastissers érem uns 200 i escaig i ara en quedem menys de 40 a la província”

Josep González a l'obrador de la pastisseria Conde, ara la més antiga de la ciutat

Amb relació a la qualitat, no és cap no vetat que la d’un producte no té res a veu re amb la de l’altre, i el preu ho reflecteix. “No és que la pastisseria artesanal sigui cara, sinó que el que és ‘barat’ no porta el material que hauria de tenir”, comenta. Marc Garcia també destaca que per fer-se un lloc al mercat s’han de diferenciar amb una “qualitat extrema” i fent ús del pro ducte de proximitat.

uns preus que han crescut considerable ment. Josep González declara que ha he retat molts clients de la Palau, però això no suposa un augment d’aquesta deman da perquè “els que els compren al super mercat ho segueixen fent allí”. El pastisser defineix aquells panellets com “una enga nyifa” i recorda que quan era petit hi havia panellets de tres categories diferents. Els de la més baixa qualitat utilitzaven farina d’arròs per abaratir el cost i aquest tipus són “els que venen al supermercat”.

EN LA RECERCA DEL RELLEU

La transició generacional és un dels al tres punts que preocupen els pastissers de la zona. A Josep González alguns clients li demanen que no es jubili, atemorits per com quedarà el panorama tarragoní quan es torni a perdre un local històric. El pas tisser de la Conde tracta d’esperonar els seus operaris perquè li agafin el relleu quan toqui, però el gremi necessita una sacsejada per revertir la dinàmica.

celona, que ho van exigir més tard, se n’ha obert una en els últims anys.

ENTREBANCS PER L’OFICI

De fet, només cal xerrar una estona amb Josep González i Marc Garcia per observar la indignació que tenen amb les diverses institucions. “El Gremi vol que no es perdi l’artesania i ensenyar els alum nes, però no ens ajuden”, exposa Josep González, enfadat perquè està immers en processos burocràtics “poc adequats a la realitat”. Marc Garcia tampoc es queda curt i apunta que “les administracions són les que més mal fan, no et deixen realitzar la teva feina”.

PROXIMITAT PER NADAL

Un dels exemples flagrants aquesta temporada han estat els panellets, amb

“Els pastissers tenim una mica de culpa, hauríem d’anar als col·legis a fer demos tracions perquè la canalla ho veiés”, asse gura Josep González. Tant ell com el pas tisser de la Palau són professors a l’escola del Gremi i, per millorar la situació docent del sector, demanen més implicació de les institucions. “Fa 10 anys que reclamem una escola d’oficis i només ens troben entrebancs”, assenyala disgustat. A Bar

Les festes nadalenques seran una altra prova per posar el termòmetre a la salut del sector. Tots ells ja es posen a punt per vendre els seus habituals torrons o neules. Per exemple, Velvet MGT intenta innovar amb neules banyades de xocolata blanca i gerds, que puguin competir amb les usuals neules que ja s’ofereixen al supermercat. Nadal és en definitiva una excusa més per comprar proximitat i apostar així per un sector que es juga el seu futur. Josep Gon zález no coneix quina és la “recepta màgi ca” per salvar el món pastisser, però fa una crida a tots els actors perquè s’asseguin i busquin solucions. “L’artesania pura se n’està anant al cel”.

“Supermercats: Són unes bèsties. Et poden fer 2.000 tortells i, si els hi sobra la meitat, tampoc els importa molt”

Marc Garcia, de la pastisseria

Velvet MGT

Interior de la Pastisseria Palau, recentment desapareguda

AEROPORT DE REUS UNA INFRAESTRUCTURA QUE HIVERNA

La instal·lació reusenca té vols únicament estacionals per tercer any consecutiu i lliga el seu futur a l’estació intermodal i a una possible saturació de l’Aeroport de Barcelona.

Adrià Miró Canturri

El passat 7 de novembre, l’Aeroport de Reus va rebre l’últim vol comercial del 2022. En un principi, fins a la primavera de l’any que ve no n’hi tornarà a operar cap més. És a dir, per tercer any consecutiu desapareix durant l’hivern la presència de vols comercials a la demarcació.

La notícia és especialment greu si s’ana litza quina és la situació de la resta d’aero ports catalans. En el cas de Barcelona – El Prat, acollirà un 2,8% més de seients que la temporada hivernal de 2019. D’altra banda, si observem les previsions per a l’Aeroport de Girona – Costa Brava, amb el qual seria més adient equiparar-nos, Reus torna a sortir perdent. La infraes tructura gironina té programats 87.242 seients i 458 operacions.

“La notícia, per desgràcia, ja no ens

sorprèn perquè posa al descobert el que fa anys que anem denunciant, la falta de vols regulars”, assenyala el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just . A més, desitja que sigui l’última vegada que hagi de valorar “una situació tan trista com aquesta, impròpia d'un aeroport estratè gicament situat i amb una voluntat cons tant de créixer i desenvolupar-se”.

Jordi Just destaca els esforços de la Cambra per tenir una operativa comercial “més enllà de la temporada turística d’es

tiu” amb acords com els de BINTER en el seu moment, però reclama una “política agressiva de les administracions impli cades per poder atraure l'atenció de les companyies”. La presidenta de la Diputa ció de Tarragona, Noemí Llauradó, reco neix que els hi agradaria que les actuals línies “fossin més sovintejades i no tan estacionals” i apunta la importància de “promocionar el territori perquè les lí nies vegin que és atractiu fer els vols cap a Reus”.

LA TAULA ACOMODADA

Per debatre aquests temes i tots els que concerneixen l’Aeroport, existeix la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus, dinamitzada per la Generalitat. Aquesta

“Per tercer any consecutiu desapareix durant l’hivern la presència de vols comercials a la demarcació”

està formada per les institucions territo rials i el Govern. Des d’aquesta taula és des d’on s’haurien de promocionar “les nostres destinacions en l’àmbit turístic i empresarial”, segons explica Noemí Llauradó. Jordi Just, però, es queixa de la “poca agilitat i autonomia” de la taula i de la “gestió de l’Aeroport”. Per pal·liar-ho, proposa que el territori hi intervingui di rectament amb una fórmula semblant a la dels Consells d’Administració dels Ports.

A més, la gestió de la taula no és l’únic element que falla, sinó que també manca un equilibri entre la promoció de l’àmbit turístic i de l’empresarial. Jordi Just argu menta que es fa una bona feina amb re lació al turisme, però l’Aeroport “no pot viure únicament d’aquesta realitat”.

Pel president de la Cambra de Comerç de Reus, la gent del territori no pensa en l’Aeroport de Reus a l’hora de viatjar i “cal articular mecanismes per canviar aquesta tendència”. Per un costat, pro posa una web accessible que permeti a

l’usuari saber les destinacions àgilment. D’altra banda, posa el focus a Alemanya en la reclamació de més vols regulars. “Tenim el polígon petroquímic més im portant del sud d’Europa amb empreses que tenen la seva seu a països com per exemple Alemanya on els seus directius s'hi ha de desplaçar tot sovint. No tindria tot el sentit, davant d'aquesta evidència, que poguéssim disposar d'un vol regular que connectés, per exemple, amb aquest país? La resposta sembla òbvia”.

ANY DE RECUPERACIÓ

No tot el que envolta l’Aeroport de Reus són males notícies. Els números d’aquesta temporada comencen a apro par-se als de 2019. Per la temporada que

“La gent del territori no pensa en l’Aeroport de Reus a l’hora de viatjar. cal articular mecanismes per canviar aquesta tendència”

comprèn entre gener i octubre, s’havien plantejat arribar als 750.000 passatgers i la barrera s’ha superat amb escreix.

S’han aconseguit finalment 909.506 viatgers. És a dir, si ho comparem amb el mateix període de 2019, representaria un 87,5% del total. En una trobada a la Cambra de Comerç, el director de l’Aero port de Reus, Juan Crespo, argumenta va inclús que, tot i tenir menys rutes que 2019, “tenim gairebé el mateix nombre de passatgers”.

Un dels principals problemes d’aques tes destinacions és la seva manca de di versificació. Aquest fet ja els va llastrar en excés l’any anterior, donat que la majoria

de destinacions són al Regne Unit, un país que va patir fortes restriccions de mobili tat per la pandèmia. “Les restriccions van significar que no tinguéssim passatgers. El 2021 vam moure’n 150.000 i aquests ve nien només d’Eindhoven, Polònia i Brus sel·les” destacava Crespo.

Amb la tornada a la normalitat han ar ribat les bones xifres d’aquest any, enca ra que la dependència del Regne Unit es manté. De les 23 destinacions d’aquest 2022, 15 són al Regne Unit, tres a Irlanda, dues a Bèlgica i una als Països Baixos, a Polònia i a Palma. Per un costat, el creixe ment més destacat ha sigut l’irlandès (un 21% més), amb 138.000 passatgers en la

ruta entre Dublín i Reus, la xifra més alta des de 2008. D’altra banda, en números generals, el mercat britànic ha caigut dels 609.000 viatgers el 2019 als 495.000 ac tuals. Així i tot, la ruta de Bristol ha batut rècords fins a triplicar els registres del 2019 (25.000 passatgers).

Malgrat que el mercat es comença a recuperar, les xifres són molt allunyades del límit d’aforament. Des de les obres que es van realitzar durant la pandèmia, aquest s’estima en els 2,5 milions de viat gers. Uns registres a què Crespo espera “arribar aviat” i que mostren “el marge de creixement” de la infraestructura. Així doncs, la ciutadania pot plantejar-se una qüestió clau: què necessita l’Aeroport per créixer?

Tot i que AENA ha declinat participar directament en aquest reportatge per

“De les 23 destinacions d’aquest 2022, 15 són al Regne Unit, tres a Irlanda, dues a Bèlgica i una als Països Baixos, a Polònia i a Palma”

què “no poden fer conjectures sobre el futur”, Maurici Lucena -president de la companyia- va donar algunes pistes en un cicle de xerrades a la Cambra de Comerç de Reus. Lucena argumentava que hi ha tres fets que poden provocar el desitjat reeiximent: la nova estació intermodal fer roviària, el projecte del Hard Rock i que el Prat arribi al seu límit de capacitat.

UNA OPORTUNITAT PEL TERRITORI

“El compromís d’AENA amb relació a aquesta futura estació intermodal és el desenvolupament d’una connexió ràpida per aconseguir una distància de 7 minuts entre l’estació i l’aeroport. És una excel lent notícia pel territori”. Amb aquestes paraules s’expressava Maurici Lucena, que oferia el suport de la companyia per desen volupar aquest enllaç ràpid entre les dues infraestructures. De fet, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, inclús va proposar en aque lla xerrada que el nom de l’estació fos “Vi la-seca – Aeroport de Reus”.

La resta d’institucions del territori també coincideixen amb AENA que l'estació inter modal pot suposar “un punt d’inflexió” en el desenvolupament de l’aeroport i natural ment del mateix territori. Noemí Llauradó reconeix que es tractaria d’un “valor afegit” i permetria una “molt bona connexió amb l’Aeroport de Barcelona”.

Per la seva banda, Jordi Just espera amb candeletes aquesta estació, que de

fineix com una “necessitat pel territori”. A més, considera que la seva existència pot atraure noves companyies que apos tin per Reus. “Les companyies, quan fan la seva diagnosi sobre una destinació i analitzen el que ofereix l’aeroport de re ferència, prenen bona nota de la intermo dalitat ferroviària. L’estació és un salt de qualitat evident”, apunta.

Les obres d’aquesta estació intermo dal estan previstes que comencin l’any 2026. Tot i que estarà situada princi palment a Vila-seca, una part de la seva zona també es trobarà al terme municipal

“Les institucions del territori coincideixen amb AENA que l'estació ntermodal pot suposar 'un punt d’inflexió' en el desenvolupament de l’aeroport”

de Reus. Aquesta serà el centre des d’on pivotaran les connexions ferroviàries del territori, tant la línia convencional com la d’alta velocitat del corredor del Mediter rani. A més, l’esperat Tramcamp també la travessarà. En definitiva, hauria d’estar a 12 minuts de Tarragona, a 7 de Reus i de l’Aeroport, i tenir un enllaç directe amb la capital catalana. AENA s’implicarà en aquesta futura connexió amb l’Aeroport, però encara no s’ha concretat com seria.

LA RICARDA, ALIADA DE REUS

El 2 d’agost de 2021 es va arribar a un acord per invertir 1.700 milions d’euros en una ampliació de l’Aeroport de Barce lona. Aquesta preveia la prolongació d’una de les pistes, una nova terminal i un nou aparcament. La decisió constava amb el vistiplau del sector socialista del Govern espanyol i de l’aleshores Conseller de Po lítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró (Junts). Així i tot, les reticències d’altres actors polítics pel seu efecte ambiental van fer descarrilar l’operació.

En contra es van posicionar col·lectius ecologistes, l’alcalde del Prat, l’alcaldessa de Barcelona i el sector d’Unides Podem al govern central. A més, Esquerra Repu blicana, partit majoritari al Govern au tonòmic, també s’hi va desmarcar. Un fet

que va obligar a aparcar definitivament el projecte d’ampliació. En un comunicat, els republicans sostenien la “necessitat de millorar la infraestructura”, però aquests canvis no podien ser “a costa de malmetre un espai natural ni de trinxar el territori”.

Aquesta negativa venia impulsada per l’afectació que tindria la prolongació de la pista sobre la Ricarda, al Delta del Llobre gat . L’espai natural compta amb la màxima protecció ambiental que atorga la Unió Europea i els experts asseguren el fràgil equilibri del delta i la seva biodiversitat quedarien tocats per aquest projecte.

L’oposició a l’ampliació pot suposar una oportunitat per Reus. Com bé deia Mau rici Lucena, “les limitacions de capacitat

AVIACIÓ VERDA?

de l’Aeroport de Barcelona, que s’eviden ciaran si el tràfic continua creixent amb aquesta força, tindrà un efecte de més tràfic a Reus”. Per tant, si Barcelona no pot ampliar la seva capacitat, el creixement s’hauria de traslladar a Reus, sempre que estigui ben connectat.

Jordi Just assegura que el debat gene rat per l’ampliació ha demostrat que “el problema de saturació és de difícil solu ció”. Així doncs, entén que “la gran opor tunitat de creixement” de l’Aeroport de Reus és que el sistema aeroportuari ca talà miri els altres aeroports “per donar resposta a les seves necessitats”.

Com apuntava el president de la Cam bra, sembla que el futur de la infraestruc tura del Baix Camp passa per una estruc turació dels aeroports catalans semblant a la del sistema aeroportuari londinenc, on molts dels aeroports es troben relati vament lluny de la capital britànica. Això només serà possible si es materialitzen projectes com l’estació intermodal o l’Ae roport de Barcelona arriba al seu topall. Un futur encara incert.

Més enllà de les afectacions a La Ricarda, els ecologistes també basaven la seva negativa a l’ampliació en l’efecte ambien tal dels combustibles dels avions. Ara per ara, és un tema de difícil solució, encara que molts aposten per un futur d’avions impulsats per l’anomenat hidrogen verd. La regidora de Mobilitat de l’Ajun tament de Reus, Marina Berasategui, exposa que “la tecnologia i el futur que hem d’afrontar no poden passar de puntetes pel sistema de transport aeri” i considera que hau ria de ser la mateixa AENA qui encapçalés “la transició ecològica en el seu sector”.

“Si Barcelona no pot ampliar la seva capacitat, el creixement s’hauria de traslladar a Reus, sempre que estigui ben connectat”

L’AJUNTAMENT DE REUS COMPRA LA NAU ON CONSTRUIRÀ EL NOU MERCAT DEL CARRILET

El consell d’administració de Reus Mobilitat i Serveis va informar de l’operació de compra de la nau ubicada a l’avinguda del Carrilet, 20, amb l’objectiu de construir-hi el nou Mercat del Carrilet. La signatura del contracte de com pravenda es va fer el passat 28 d’octubre per un import de 850.000 euros.

La compra d’aquesta nau permetrà mantenir l’activitat de mercat a la zona del Carrilet i el nou emplaçament millorarà l’atractiu comercial del mercat.

La nau està situada a l’avinguda del Carrilet,

en una zona molt cèntrica i en la mateixa zona d’influència de l’actual Mercat del Carrilet. S’ha valorat que l’entorn de l’edifici és favorable per una ubicació comercial, ja que està situat al cen tre del barri del Carrilet i la nau està situada a tocar de l’aparcament subterrani Carrilet. L’edi fici compleix amb les característiques idònies per poder desenvolupar l’activitat de mercat municipal.

A partir d’ara, Reus Mobilitat i Serveis podrà començarà a redactar el projecte arquitectònic i iniciar la comercialització dels espais de l’equi pament.

REUS POSARÀ EN MARXA UN NOU SERVEI DE BUS A DEMANDA

L’empresa municipal Reus Transport treballa per posar en marxa durant el primer trimes tre de 2023 un nou servei de bus a demanda per millorar la cobertura de transport públic a la zona nord de la ciutat. L’evolució del bus a demanda s’ha batejat com a “Bus x tu” i funci onarà a través d’una aplicació que permetrà a l’usuari sol·licitar el bus i saber en temps real quan falta perquè arribi a la seva parada.

Reus Transport planteja un servei de dilluns a divendres des de les 7:30 h a les 18 h, amb un vehicle amb capacitat per a 25 places que co brirà una part del barri Gaudí, la urbanització El Pinar i la zona del Cementiri. A més, també es preveu que millori el servei que actualment es presta a la urbanització Sant Joan.

“Bus x tu” neix de la necessitat de cobrir mi llor la zona nord de la ciutat, amb una baixa freqüència de pas de transport urbà. El nou servei serà sota demanda i flexible i permetrà els desplaçaments amb origen o destí des de qualsevol punt de la zona de cobertura a l’avin guda de Sant Jordi.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Reus va aprovar el 28 d’octubre, el Pla d’Ac ció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC 2030).Aquest pla recull les accions que l’Ajun tament emprèn per tal d’assolir els compro misos que estableix el Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia al qual està adherida la corporació reusenca.

El compromís sorgeix de la voluntat de l’Ajun tament de Reus d’implicar-se activament en un canvi de model per frenar el canvi climàtic. El Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia és una iniciativa europea que ara ha esdevingut mundial (Pacte Global) i que com porta l’assumpció dels compromisos següents:

• Reduir les emissions de gasos d’efecte hi vernacle en un 55% per a l’any 2030 i acon seguir les emissions zero al 2050, segons els objectius de l’Acord Verd europeu (2019) i la Llei europea de Canvi Climàtic.

• Enfortir la capacitat per adaptar el municipi als impactes inevitables del canvi climàtic i esdevenir més resilient.

• Garantir l’accés a una energia segura i fer una transició justa per a tota la ciutadania.

El pla llista un total de 33 actuacions per a fre nar el canvi climàtic en l’apartat de mitigació.

Serà per millorar la cobertura a la zona nord de la ciutat

La nau està situada en una zona molt cèntrica i en la mateixa zona d’influència de l’actual Mercat del Carrilet

Un dels principals objectius serà reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle fins arribar a les emisions zero

LA CIUTAT DEL COMERÇ

El comerç de Reus es prepara per l’arribada de persones de tot el territori aquest Nadal, atretes pel dinamisme de l’espai comercial i el característic bon ambient de la ciutat

Adrià Miró Canturri

Reus es distingeix per ser una de les ciu tats referents en l’àmbit comercial al ter ritori. Al contrari que a municipis propers, el seu comerç local gaudeix d’un paper central a la cultura reusenca. Un fet que irradia a tota la província i contribueix al fet que no sigui cap anomalia desplaçar-se fins a la capital del Baix Camp per anar de compres o a prendre alguna cosa.

L’estructura de la ciutat potencia clara ment a la manera que té la gent de viure Reus. “Tenim una estructura radial que permet que els carrers mantinguin una gran cohesió i es faciliti anar a comprar passejant”, detalla Jacint Pallejà, presi dent d’ El Tomb de Reus. Precisament, una de les característiques més destacades d’aquest espai comercial és que un 80%

dels seus carrers són de vianants, la qual cosa anima a practicar el que anomenen l’”art de comprar passejant”.

mats i, de passada, d’un bon àpat al cen tre de la ciutat. Jacint Pallejà afirma que encaren la campanya d’enguany “amb la màxima il·lusió, tot i que el món encara no s’ha endreçat del tot” i ja es preparen per a l’arribada d’aquests pics de feina.

RECARREGAR PILES PER NADAL

Si Reus ja tendeix en abocar-se al car rer a la mínima oportunitat que tenen, el Nadal és una de les cites marcades al ca lendari comercial. Per aquestes dates, els carrers més concorreguts s’omplen de gent a la recerca d’un regal pels més esti

Una de les qüestions curioses d’aquest augment de persones durant les dates més assenyalades com el Nadal o les re baixes és que no és causat per un creixe ment de reusencs a les botigues. De fet, el seu nombre, tot i que s’incrementa, es manté més o menys estable. Són precisa ment les persones de la resta de la pro víncia les que, atretes per l’oferta del mu nicipi, venen a passar el dia i fer les seves compres pertinents.

Les comarques amb qui Reus té un lli gam més profund en aquest sentit són el Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la

“Tenim una estructura radial que permet que els carrers mantinguin una gran cohesió i es faciliti anar a comprar passejant”

Conca de Barberà. De totes maneres, el seu important radi d’influència no s’atura aquí i altres zones de la província com l’Alt Camp o el mateix Tarragonès també con templen la ciutat per fer la típica compra nadalenca. A més, a banda d’oferir aquest vessant més comercial, El Tomb de Reus prepararà com cada any una iniciativa solidària. Els establiments adherits a l’en titat vendran butlletes per La Tómbola del Tomb, amb milers de premis directes, descomptes i amb una important col·labo ració solidària.

PROMOCIONAR EL SOMRIURE

Que Reus sigui la principal ciutat co mercial del sud de Catalunya no és un as soliment que es degui a la casualitat. Per un costat, hi ha el tema d’haver-se forjat al llarg dels anys aquesta cultura em prenedora que defineix molts reusencs. Jacint Pallejà afirma que “històricament el centre de la ciutat ha anat per gestió pròpia, sense necessitar una empenta pública i oferint el que el client necessita”. En efecte, el sector comercial ha actuat amb iniciativa pròpia, però les mateixes institucions han estat conscients que es tracta “d’un puntal de l’economia local” i,

per tant, s’havia de promocionar i acom panyar. Un gran exemple d’això van ser els bons comerç, que poc després van acabar replicant a altres localitats del país.

Tot i això, hi ha un segon factor que és el que més destaquen els visitants de la ciu tat: el tracte. “T’atenen d’una manera di ferent, no els hi fas nosa”. Aquesta és una frase repetida per diverses persones de

“El que més destaquen els visitants de la ciutat és el tracte. “T’atenen d’una manera diferent, no els hi fas nosa”

FEM UN TOMB PER REUS!

La capital del Baix Camp està abocada a fer vida de carrer i l’art de comprar passejant. Encara que la nomenclatura d’El Tomb de Reus s’agafa principalment del Tomb de Ravals, Pallejà també afir ma que el nom captura la capacitat tan nostrada de fer un tomb per la ciutat. “Saps que fent un tomb pots anar de la perruqueria a fer el vermut i després a comprar a botigues de tota mena”. Entre les ofertes dels vuit quilòmetres quadrats d’espai comercial, hi ha 33 restaurants i 139 comerços, establiments de bellesa i serveis.

fora del municipi i que defineix de la millor manera el valor afegit que vol imprimir la ciutat en aquest àmbit. Pallejà recalca que tenen la capacitat perquè la gent se senti “ben tractada” i “més còmode que mai als nostres carrers”, intentant crear un bon ambient gràcies a l’entorn urbà del centre i a l’atenció dels comerciants.

UNA AFECTACIÓ MÍNIMA

Segurament, la pandèmia ha sigut una de les principals barreres perquè el co merç desenvolupés la seva tasca com és habitual. Les restriccions d’aforament, les mascaretes o la mateixa por de les persones a entrar als locals han provocat un context dur pels comerciants, que han intentat capejar “sempre amb imaginació”.

Anys abans de la covid, l’estrena del centre comercial La Fira també va repre sentar una incertesa per les tendes de proximitat. Alguns inclús van augurar uns efectes desastrosos que finalment sem blen no haver-se fet efectius. “L’afectació actual de La Fira no és excessiva. Hem de ser conscients que tots els mètodes comercials hi tenen cabuda i cadascú ha trobat la seva ubicació i la seva clientela, recalca Pallejà.

El president d’El Tomb de Reus asse nyala que un dels sectors que potser s’han vist més afectats pel centre comercial ha

sigut el de la moda. No obstant això, tam bé argumenta que es tracta d’un sector en constant evolució i que les grans mul tinacionals semblen encaminades cap a la compra per internet.

El futur de les botigues de roba de la ciutat passa doncs per potenciar els seus punts forts. Pallejà posa en valor factors com “la qualitat, la proximitat, el kilòmetre 0 i l’atenció individual” per diferenciar-se d’aquesta competència. Per ell, es trac ten de valors que volen mantenir en tots els locals d’El Tomb de Reus i que “ens fan pensar que tenim futur”.

“L’afectació actual de La Fira no és excessiva. Hem de ser conscients que tots els mètodes comercials hi tenen cabuda”

Camí de Riudoms,

Ref. 8101: Exclusiu habitatge individual cantoner de 468m2 de parcel·la i 296m2 d’habitatge. Consta de 3 plantes, 5 habitacions, 3 banys, a/a, calefacció, xemeneia, dues terrasses, garatge per a 3 cotxes i jardí. Disposa d’un apartament aïllat dins de la mateixa finca.

bx 2,

Ref. 8069: Pis de 115m2, 3 habita cions, 2 banys, galeria, molt lluminós, calefacció, parquet, ascensor, dues places d’aparcament i traster incloses en el preu.

Ref. 8081: Bonic adossat cantoner al Passeig Misericòrdia Consta de 3 plan tes i golfes. Té una superfície de 249m2, 5 habitacions, 2 banys i 1 lavabo, dues terrasses, garatge per a dos cotxes, dues sales polivalents, barbacoa, cale facció i a/a. Molt ben comunicat.

Ref. 8088: Pis de 123 m2, 3 habita cions, 2 banys, a/a, calefacció, fines tres d’alumini, mosquiteres, molt ampli i lluminós. Piscina comunitària.

Ref. 8083: : Pis de 85m2, 3 habita cions, 1 bany, calefacció, a/a, ascen sor, disposa d’una terrassa de 60 m2 Molt ben situat.

Ref. 8092: Casa de poble amb 54 m2 per planta, Disposa de 4 plantes, 3 habitacions, 1 bany, 154m2, sostre re novat, àmplia terrassa i bodega. S’han de realitzar algunes millores.

L’ANTIC CENTRE CATÒLIC DE REUS ES CONVERTIRÀ EN UN NOU TEATRE

Redacció

L’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i la parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol de la ciutat han arribat a un acord per impulsar la rehabilitació i man teniment de l’activitat cultural de l’espai escènic i teatral situat al carrer de la Pre só, número 13, de la capital del Baix Camp.

Gràcies al conveni, la parròquia cedirà gratuïtament l’ús de l’espai escènic a l’Ajun tament de Reus per un termini de 99 anys, per tal de dur a terme les obres i la poste rior programació. L’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, ha explicat que “aquest és un acord històric i donarà un nou impuls a la capitalitat cultural de la nostra ciutat per oferir més oferta cultura, pública i de qua litat, alineada amb els objectius que ja vam plasmar al Pla d’Acció Municipal”.

La voluntat de l’Ajuntament és poder disposar d’un nou espai escènic que com plementi l’oferta d’activitats teatrals o al tres manifestacions de les arts escèniques dels teatres públics de la ciutat de Reus. La rehabilitació de l’edifici i la posada al dia del teatre que acull comptarà amb un pressupost de 2.479.324,66 euros i l’Ajun

tament hi destinarà 2.122.475 euros. Les obres comprenen a més del teatre, una sala de la primera planta, que es posarà a disposició de la ciutadania amb finalitats culturals, socials o similars, i que serà d’ús compartit entre l’Ajuntament i la Prioral.

Durant el segon semestre de 2023 es preveu licitar les obres i començar-les, mentre que la previsió és que pugui en trar en funcionament, si no hi ha contra temps, a principis del 2025.

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha explicat que “la recuperació d’aquest espai escènic té una especial re llevància no només per la ciutat de Reus sinó a tota la demarcació, perquè ens per metrà ampliar l’oferta teatral a la ciutat”.

Es constituirà una comissió de segui ment per vetllar per a l’execució del con veni i també per al funcionament futur del nou espai, en la qual hi haurà repre sentants de totes les parts.

Finalment, l’Ajuntament de Reus, atesa la trajectòria i l’activitat d’altres manifes tacions de les arts escèniques desenvo lupada per l’Associació Bravium Artístic i Cultural, donarà cabuda de forma esta ble i continuada a la seu social i a l’activi tat d’aquesta entitat al si del teatre reha bilitat, un ús que es regularà a través d’un conveni específic entre ambdues parts.

Està previst que aquest nou espai escènic entri en funcionament a principis del 2025 després de rehabilitar-lo

Un moment de la roda de premsa de presentació del nou espai

“Gràcies al conveni, la parròquia cedirà gratuïtament l’ús de l’espai escènic a l’Ajuntament de Reus per un termini de 99 anys”

Fa 33 anys que van començar. Com són els inicis de Toldo Color? Al principi ens dedicàvem a la protec ció solar, però des del 1988 fins ara, hem incorporat noves línies de negoci: rètols i disseny gràfic, mobiliari d’exterior i hostaleria, mobiliari d'interior - decoració - il·luminació, cuines - banys, projectes d'interiorisme integrals, i pròximament, assessoria immobiliària.

Des de 1989 estan especialitzats en la fabricació de tendals i rètols a mida. Com ha canviat la produc ció d’aquests tendals amb els avenços tecnològics i a quin públic es dirigeix aquest producte? Sempre en contínua evolució, apostem per oferir la solució més exclusiva i de qualitat amb els productes més innova dors de les firmes més importants del mercat nacional i internacional.

Hi ha hagut un augment significatiu de la fabricació de tendals i pèrgoles automatitzades de disseny amb tota mena de noves prestacions tecnològiques.

Ens dirigim a qualsevol públic, oferim la millor solu ció personalitzada per cadascun dels nostres clients.

A més, les reformes és una altra de les seves especialitats. Què ofereix aquest servei? Oferim un servei molt eficient i totalment integral, ens ocupem de tot el procés: disseny, direcció d'obra i l'execució del projecte. Comptem amb un equip propi de profes sionals amb molta experi ència, a més, coordinem i col·laborem amb els millors industrials de cada sector per tal de garantir el millor resultat, complint amb els terminis establerts a l’inici del projecte.

Una de les seccions que han incorporat recentment és aquesta línia ‘low

cost’. Per què han fet aquest pas? Con tinua sent garantia de qualitat?

Volem oferir una nova línia de produc tes per arribar a un públic juvenil, no obs tant això, és una secció dirigida a tothom, on podran trobar un producte de qualitat amb un preu assequible.

Tc interior és sinònim de qualitat, ex clusivitat i disseny, és i serà sempre la fi

losofia de l’empresa.

Us invitem al nostre showroom! Us encantarà!

Miguel Eloy Fernández

EL QUART SET ES JUGA AL BAR

Global Pàdel Sports ofereix una oferta culinària inigualable amb menús diaris, entrepans calents, brasa o sopars amb preus tancats

Després d’un intens partit de pàdel, so bretot aquells que s’allarguen fins al tiebreak del tercer set; asseure’t al bar per prendre alguna cosa i comentar la jugada es converteix en tot un luxe. A més, fer un mos mai està de més quan la companyia i l’ambient acompanyen. Recentment, el Global Pàdel Sports ha volgut potenciar aquesta oferta culinària amb un major di namisme al bar-cafeteria i una proposta adaptada a tots els jugadors que passen pel club reusenc.

PÀDEL PER A TOTS

Una de les altres grans apostes del Glo bal Pàdel Sports és el pàdel adaptat, una modalitat que permet a les persones amb discapacitats físiques la pràctica d’aquest esport en cadira de rodes.

El menú diari de dilluns a divendres és una de les opcions més interessants. Pre parat amb productes de temporada i amb l’equilibri necessari per als esportistes, té un cost de 12 euros i contempla la possi bilitat de poder utilitzar també els tiquets restaurant. Tanmateix, l’oferta del bar va més enllà i també permet degustar entre pans acabats de fer i llesques variades per satisfer els paladars més atrevits. I, pels amants de la brasa, no hi ha res com les seves hamburgueses passades per la bar bacoa, un plat que fa salivar a qualsevol.

D’altra banda, el bar del Global Pàdel organitza diversos esdeveniments de tota mena com americanes, tornejos lli gats a dinars o sopars amb preus tancats i propostes fetes a mida. Un bon exemple

d’èxit recent ha sigut la festa de Hallowe en, que comptava amb una americana, DJ i un sopar de por. Tot un seguit de propos tes que fan del bar-restaurant una parada obligatòria per tots els amants del pàdel.

El Global Pàdel Sports ofereix pistes gratuïtes per a disputar partits de pàdel adaptat i classes de franc amb monitors especialitzats. Molts esportistes ja s’han interessat per l’atractiva oferta amb què el club reusenc vol ser el punt de referèn cia de la demarcació per als practicants del pàdel adaptat amb cadira de rodes.

La particularitat del Global Pàdel és el pàdel adaptat, són els únics que oferei xen aquest servei per a que tothom pugui gaudir d'aquest esport sense limitacions.

Redacció

“El menú diari de dilluns a divendres és una de les opcions més interessants. productes de temporada amb l’equilibri necessari per als esportistes, té un cost de 12 euros ”

REUS

EL PASSAPORT CULTURAL ARRIBA A CINC ESCOLES MÉS DE LA CIUTAT

La proposta compta ja amb 12 centres educatius de la capital del Baix Camp

La regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Reus ha presentat l’edició 2022-2023 del Passaport Cultural, un projecte de creació d’oportunitats educatives i d’acreditació i reconeixement social d’aprenentatges fora de l’escola. En aquesta edició s’han sumat a la proposta cinc noves escoles i, per tant, el Passaport Cultural arriba ja a 12 centres educatius de Reus. Amb les noves incorporacions s’afegeixen 9 grups classe de més, el que suposa uns 225 usuaris potencials més, que se sumen als 631 alumnes que ja hi havia amb les 7 escoles participants que repeteixen del curs anterior.

REUS COMENÇA EL PROCÉS PER IMPLEMENTAR LA SEVA PRÒPIA MONEDA LOCAL

La concepció es basa en una moneda d'àmbit territorial, que circuli únicament dins del municipi de Reus

Un nou Pla d'Acció de l'Economia Social, Solidària i Cooperativa impul sarà l'economia social i cooperativa de la ciutat i aprofitarà el creixement d'aquesta mena de projectes a nivell local i global. El pla l'han tirat endavant Mes Carandell, el Ateneu Coop Camp i Ecosistema Cooperativa de Reus.

que s’han

El document ordena i calendariza totes les accions que, en relació amb l'economia social i cooperativa, existeixen a Reus. Entre les 27 iniciatives recollides hi ha propostes en marxa com Reus Espais Vius, la promoció de comunitats energètiques o la Comunalitat Reus Sud. També es plantegen accions de futur com el llançament d'una moneda local a Reus.

. El projecte planteja diferents objectius: fomen tar el treball en xarxa, ampliar les oportunitats educatives dels infants, que les famílies coneguin i participin en les ofertes culturals i socials de l’entorn, fer una retroalimentació a les aules tot connectat els aprenen tatges amb els projectes, i potenciar la implicació des infants i famílies en la vida cultural.

l’

Les monedes locals o complementàries són una eina emergent per re forçar l’economia social i solidària, l’economia local i especialment el teixit comercial de proximitat, per això es va veure una oportunitat per part del sector de l’economia social i solidària reusenc en aquesta inici ativa que s’ha canalitzat a través del Pla de l’Economia Social i Solidària.

REUS S’ADHEREIX A LA CAMPANYA D’APROPA CULTURA

Dedicada a les persones en situació de sense llar que comença avui

Reus se suma a la campanya d’Apropa Cultu ra, la xarxa de cultura inclusiva de Catalunya i les Illes Balears, dedicada a les persones en situació de sense llar.

L’any 2012 l’Ajuntament de Reus es va sumar al programa Apropa Cultura a través de les re gidories de Benestar Social i de Cultura. Des de llavors, l’objectiu dels dos equipaments culturals destacats de la ciutat que en for men part, els teatres Bartrina i Fortuny, és mantenir el compromís amb aquest programa inclusiu, per tal de poder continuar facilitant l’accés a la seva programació a les persones en situació de vulnerabilitat. Més endavant, es va sumar el CaixaForum de Tarragona. A més, ara el Centre Social El Roser s’ha adherit a aquest programa per tal de fer arribar la cultura a les persones en situació de sense llar que s’hi allotjaran a partir de novembre.

Les escoles

incorporat aquest curs al projecte són l’ Escola Teresa Miquel, la Rubió i Ors, la Isabel Besora, l’ Escola Montsant i

Escola Eduard Toda

QUINS TIPUS DE JOCS I JOGUINES EXISTEIXEN?

Laura Martínez Álvarez

«L'única cosa que tots els nens tenen en comú són els seus drets». Aquesta fra se la va pronunciar el Secretari General de les Nacions Unides, amb motiu de la celebració dels 25 anys de la Convenció pels Drets del Nen, promulgada en 1989. En essència, el tractat parla dels següents principis bàsics: el de la no discriminació, el de la defensa dels interessos del nen, el del dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament, i el del respecte per les opinions del petit. Amb tot i això, en cara ara hi ha països que no estan ads crits al tractat.

Lamentablement, aquesta convenció no és prou coneguda i en l'actualitat es continuen violant els drets de milers de nens a tot el món. 120 milions de nens en edat escolar continuen sense poder anar al col·legi, i 300.000 criatures són utilit zats en les guerres. Però tampoc fa falta anar tan lluny: a Catalunya, un 20% dels nens es veuen afectats per la pobresa.

Jugar, per als nens, és un impuls na tural que els porta a experimentar, des cobrir, relacionar-se, observar i, com a conseqüència, a aprendre i desenvolupar les seves capacitats. En aquesta tasca, la joguina s'alça com un element fonamen tal perquè cadascuna proporciona la pos sibilitat de treballar habilitats concretes. Els joguets, per sobre de tot, han de ser segurs, perquè quan es tracta de nens, la seguretat mai és un joc. Les joguines es poden classificar en funció de les habili tats que potencien i l’edat de l’infant.

Amb relació a les habilitats, regals com els patins potencien el desenvolupament motor, els trencaclosques l’intel·lectual,

“Les joguines es poden classificar en funció de les habilitats que potencien i l’edat de l’infant”

les joguines en miniatura l’afectiu i emo cional, els jocs de taula el social i final ment alguns jocs de modelar afavoreixen els sentits.

Tanmateix, quan algú va a la botiga de joguines per comprar el regal de Nadal, probablement en el que més es fixa és en les categories per edat. Segons expliquen les botigueres del Gascó a Tarragona, és important buscar joguines que corres ponguin a l’edat de la criatura i no pecar de buscar-ne una de més adulta. Per això, recomanen sempre guiar-se pel que fica a les caixes.

DE O A 6 MESOS

En el cas dels gairebé nounats, l’ideal per aquestes festes nadalenques serà regalar-los-hi elements que potenciïn els seus sentits, amb la finalitat de conèixer el món que els envolta. Catifes que inclo guin anelles per estimular el tacte, carru sels musicals per activar l’oïda o miralls de joguina perquè s’hi vegi reflectit són tres de les múltiples propostes disponi bles.

DE 6 A 12 MESOS

A la segona meitat del seu primer any, el bebè ja comença a agafar objectes, ga tejar i inclús a posar-se dret amb ajuda. Per tant, l’àrea del moviment és la predo minant, però alhora també és conscient del Jo i de l’Altre. Els regals doncs haurien d’anar encaminats cap a afavorir el desig d’exploració amb pilotes de tela fàcils d’agafar o gronxadors amb què l’infant estigui ben subjecte. A més, els experts també recomanen que la resta de la famí lia s’impliqui activament i comparteixi els moments de joc amb el petit de la casa.

D’1 A 2 ANYS

Amb el compliment dels primers anys, l’infant és un terratrèmol. Vol arribar a tot arreu i tocar-ho tot. D’altra banda, també comença a articular el seu voca bulari. En aquesta línia, els jocs òptims haurien de ser els que li servissin per demostrar que pot valer-se per si mateix (fent una torre, per exemple) i també a continuar descobrint món. Alguns exem ples són els tricicles, vehicles o casetes senzilles, llibres de tela o les joguines de sorra per quan la calor torni a les nostres platges.

DES DE 2 A 3

A les portes de l’edat preescolar, la cria tura coneix el seu voltant amb més detall

i té major domini del seu cos. L’autonomia ha augmentat: camina, té major domini del seu cos i coneix el seu voltant amb més detall. Els jocs més característics són els que li plantegin reptes per posar a prova la seva capacitat de control dels moviments, els que afavoreixen el llen guatge i els que impliquen activitats com encaixar o dibuixar. Per aquest motiu, els millors regals poden ser jocs d’associa cions senzilles, joguines de personatges

“L’ideal per als nounats en aquestes festes nadalenques serà regalar-los-hi elements que potenciïn els seus sentits, amb la finalitat de conèixer el món que els envolta”

amb què pugui imaginar, plastilina, com plements o també tricicles sense pedals.

DES DE 3 A 6

En aquesta franja d’edat, la interacció amb la resta de companys és major i apa reix el joc associatiu, tot i que de tant en tant torna al joc solitari. En aquesta etapa comencen els rols a l’hora del joc, sorgint així les primeres activitats reglades, la representació i fingir. De fet, cap al final d’aquesta etapa s’interessen pels jocs de taula, sobretot els que posin a prova ha bilitats intel·lectuals. Així doncs, alguns exemples són les baldufes, els cotxes teledirigits, la bicicleta, els instruments musicals o cordes per saltar.

DES DE 6 A 9

En aquestes edats pren més importàn cia el joc col·lectiu, on considera als seus amics com iguals. Comencen a individu alitzar-se respecte a la persona adulta. Comencen els jocs de competició coope rativa, on competeixen en grup enfront d’altres nens/es amb regles pròpies.

Són importants les joguines que li aju den a assumir aspectes bàsics per les se ves relacions socials, com la competició sana o el sentiment de grup. Entre ells trobem els jocs de taula (que potencien el pensament amb la pràctica de senzilles estratègies o la resolució d’enigmes), els jocs de carrer i els esportius (que li per meten demostrar les seves capacitats físiques i intel·lectuals enfront de les se

MANTENIM LES COSTUMS

ves amistats). La seva capacitat per cre ar i pactar normes li permet participar en jocs en grup més elaborats. Algunes recomanacions com els videojocs o la bi cicleta es mantenen d’etapes anteriors, però s’incorporen d’altres com els ex periments científics, el ping-pong o els estels s’incorporen a un ampli ventall de propostes.

Els jocs propis són en els que pugui col·laborar i realitzar accions conjuntes, afavorint la seva reflexió. Els jocs motors i d’exercici físic, que l’ajudaran a alliberar la seva tensió. Els jocs amb normes i jocs de taula, on pot competir amb un adult. Les joguines que afavoreixen les activi tats manuals. Videojocs, trencaclosques de fins a 100 peces, jocs de taula, cons truccions, bicicletes o escenaris com ca ses de nines i vaixells pirates per la imi tació de la vida quotidiana són els més habituals.

DES DE 9 A 14

Quan arriben a aquestes edats sor geixen les colles i els grups ferms, que fomenten el nosaltres enfront del jo. Du rant les competicions, la finalitat serà el triomf i la seva reafirmació com a grup. Les seves amistats són més duradores i apareix la figura del millor amic. Per això, és fonamental facilitar-li espais fora de l’escola on relacionar-se amb els seus iguals.

Encara que la compra de joguines per internet té cada cop més cabuda a les llars ca talanes, les dependentes de la botiga Gascó afirmen que la gent continua acudint a les tendes físiques per buscar els regals de Nadal. A més, destaquen que el fet de poder veure la joguina evita decepcions que a vegades sorgeixen quan es fa una comanda en línia. Per aquestes dates, les joguines més comprades són les de fusta, que durant l’any no són tan venudes, i les nines de tota mena.

“De 6 a 9 anys, pren més importància el joc col·lec tiu, on considera als seus amics com iguals”

REUS APROVA EL PLA DE SEGURETAT LOCAL FINS AL 2026

El pla estableix les línies de treball per desenvolupar les estratègies municipals en matèria de seguretat pública

La Junta Local de Seguretat de Reus ha apro vat aquest passat 19 d’octubre el Pla Local de Seguretat Reus 2023-2026, l’instrument per a la gestió global, transversal i coordinada de les polítiques públiques de seguretat urbana a la ciutat durant els pròxims quatre anys, tot situant la demanda ciutadana al centre de la seva estratègia.

El pla estableix les línies de treball per desen volupar les estratègies municipals en matèria de seguretat pública a partir de quatre àmbits de treball. L’àmbit de la seguretat ciutada na, l’àmbit de la seguretat del trànsit, l’àmbit en relació a esports i espectacles i finalment, l’àmbit de les emergències i protección civil.

En els quatre àmbits també s’hi inclouen dos objectius transversals:

• Millorar i potenciar la coordinació entre tots els actors que operen a Reus.

• I ampliar el coneixement de les problemàti ques de seguretat a la ciutat.

REUS ANUNCIA QUÈ FARÀ AMB ELS IMPOSTOS MUNICIPALS EL 2023

L’Ajuntament de Reus congelarà les ordenances fiscals el 2023. Així ho hava anunciar el passat 10 d’octubre en roda de premsa l’alcalde de Reus, Carles Pellicer. Els expedients de pressupostos i ordenances fiscals de 2023 preveuran la congelació dels impostos i taxes, així com de les ta rifes de les empreses i els organismes autònoms municipals.

En la roda de premsa, acompanyat de la regidora d’Hisenda, Mariluz Ca ballero, l’alcalde ha definit la congelació fiscal com una mesura “de suport a les famílies, als treballadors i a les empreses de la ciutat” i amb “sensibi litat social”.

REUS CAPITAL DE LES CIUTATS DEFENSORES DELS DRETS HUMANS

L’Ajuntament de Reus, a través del departament de Solidaritat i Coope ració de la regidoria de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, se suma un any més a la gira que portarà a la ciutat xerrades de reconeguts defensors i defensores dels drets humans. Es tracta del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, coordinat pel Fons Cat alà de Coope ració al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.

El projecte treballa per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen en fortint les xarxes de suport i protecció i millorant el coneixement, la pro moció i la defensa dels drets humans entre la ciutadania catalana.

L’alcalde ha emmarcat la decisió del Govern municipal entre la incertesa de l’escenari polític i econòmic internacional i la capacitat econòmica d’un Ajuntament de Reus amb els comptes sanejats. “Malgrat l’escenari polí tic i econòmic internacional incert, malgrat la inflació desbocada i malgrat l’increment del preu de la llum, els impostos i les taxes municipals tindran increment zero l’any que ve a Reus”, ha afirmat Pellicer.

MÉS LOCALS PLENS DE VIDA A REUS

Redacció

El març de 2021, la regidoria d’Empresa i Ocupació de Reus va presentar el pro jecte Reus Espais Vius. Una iniciativa que pretenia dinamitzar l’eix comercial dels ravals de Robuster i de Sant Pere amb la reactivació de locals buits. “Vol ser una eina de revitalització econòmica urbana, incidint en la necessitat i la problemàtica detectada durant els darrers anys atès el tancament de negocis situats en locals de les principals zones comercials”, comenta va la Vicealcaldessa Noemí Llauradó en la seva presentació.

La línia d’ajuts destinada a aquest projec te, presentada a finals de 2021, comptava amb una dotació econòmica de 250.000

euros i tenia previst finançar el 50% de la inversió en aquests locals buits, amb un topall de 20.000 euros. A més, a la cerca de nous emprenedors que s’iniciessin en el món del comerç, també s’incloïa un progra ma d’assessorament i acompanyament. Per adjudicar els projectes es tenien en compte diversos indicadors en tres àmbits: el soci al, l’ambiental i l’econòmic.

RESULTATS VISIBLES

La idea del consistori reusenc va tenir per fi els seus fruits l’abril de 2022, quan es va obrir el primer comerç relacionat amb aquests ajuts. Es tractava d’una bo tiga de restauració de mobles anomenada “Fer Safareig”, que actualment està ubi cada al número 22 del raval de Sant Pere. Cristina Gómez, propietària de la botiga, destacava en el seu moment que les aju des li havien permès canviar la instal·lació elèctrica a LED i, per tant, la van empè nyer a fer el pas.

Posteriorment, aquest nombre de lo cals s’ha anat augmentant progressiva ment i ja comença a prendre forma la nova zona. A l’inici del projecte, 16 propietaris dels ravals Sant Pere i Robuster es van ad

El projecte Reus Espais Vius s’amplia amb una nova zona que pretén generar un ampli eix comercial que connecti al sud amb el barri del Carrilet i al nord amb el raval de Santa Anna

“vuit locals aixecaran la persiana pròximament i dos projectes més estan pendents de tancar el lloguer”

Inauguració de la primera botiga oberta del projecte, 'Fer Safareig'

i 120 m2, mentre que els de les Galeries Nou Centre són de 40, 60 i 90 m2

herir al projecte, al qual es van sumar sis més. Ara per ara hi ha 4 empreses obertes al públic, però n’hi ha d’altres que es tro ben en mig de processos d’obertura. Per exemple, vuit locals aixecaran la persiana pròximament i dos projectes més estan pendents de tancar el lloguer. Unes dades que han esperonat a l’Ajuntament a anar més enllà.

del Carrilet i al nord amb el raval de Santa Anna. A més de donar vida als carrers reu sencs, Carles Prats destaca contribució d’aquest projecte i altres que tenen ence tats sobre l’ocupació, ja que actualment l’atur a la ciutat és inclús menor al del ma teix període de 2019.

Els propietaris de 24 locals buits s’han sentit atrets per aquesta segona fase i han mostrar la seva voluntat d’adhesió. Entre els locals que s’han unit, 10 són del raval Martí Folguera, nou a les Galeries Nou Centre, quatre al raval del Pallol i un a la Plaça de Sang. La majoria d’aquests espais comercials tenen dimensions d’entre 70

D’altra banda, el consistori ha infor mat que hi ha 16 emprenedors que s’han interessat en els locals, compten amb projectes que encaixen dins dels criteris de sostenibilitat i ja es troben a la fase inicial d’assessorament. En un principi la línia d’ajuts estava oberta fins al 30 de novembre, però s’ha decidit ampliar sis mesos més per donar l’oportunitat a nous emprenedors que vulguin formar part d’aquest nou espai comercial que s’està conformant a Reus.

UN COMERÇ QUE ENTRA PELS ULLS

Una de les iniciatives del projecte Reus Espais Vius tenia l’art com a protagonista. Diversos artistes de la ciutat van plasmar les seves obres als aparadors d’aquests lo cals buits dels ravals Sant Pere i Robuster amb dos grans objectius: posar en valor aquests aparadors i donar visibilitat a la comunitat artística de Reus.

ELS ESPAIS VIUS S’AMPLIEN

El novembre de 2022 s’ha anunciat que el projecte “Reus Espais Vius” obria la por ta a nous espais, per arribar a uns resultats similars als dels ravals de Sant Pere i Ro buster. El seu àmbit d’actuació s’ampliarà doncs al raval Martí Folguera i a l’entorn del Pallol, inclosa la plaça de la Puríssima Sang, el carreró del mateix nom i les Ga leries Nou Centre.

Tal com explicaven la Vicealcaldessa Llauradó i el regidor Carles Prats, la inten cionalitat és donar continuïtat a la primera fase del projecte i generar així un ampli eix comercial que connecti al sud amb el barri

“16 emprenedors que s’han interessat en els locals, compten amb projectes que encaixen dins dels criteris de sostenibilitat i ja es troben a la fase inicial d’assessorament”

Presentació de la segona fase de Reus Espais Vius

Intervenció artística de Nuri Mariné 'Més enllà dels teus ulls', al Raval robuster, 49

REUS BATEGA AMB EL TEATRE

Reus recupera una agenda teatral de primer nivell per un últim trimestre de 2022 en què el Teatre Fortuny celebra 140 anys

Reus destaca per la seva àmplia oferta d’oci i cultura, que la fa un referent del Camp de Tar ragona. Dins d’aquest ventall cultural, un dels àmbits més destacats és el teatre, que compta amb múltiples espais a la ciutat que nodreixen una agenda incomparable a la zona. De fet, el mateix Daniel Recasens, regidor de Cultura, Educació i Política Lingüística, assegura que el teatre juga “un paper protagonista” dins de la “programació cultural estable” que caracteritza el municipi.

ELS MILLORS INVESTIGADORS SOBRE SALUT I FRUITA SECA ES REUNEIXEN A REUS

El catedràtic de la URV Jordi Salas-Salvadó dona el tret de sortida al NUTS 2022, en el qual es discuteixen les tendències en la investigació nutricional

Les restriccions d’aforament per preservar la salut pública han truncat durant molt de temps el desenvolupament habitual de l’agenda teatral reusenca, però aquest any sembla que ja dona signes de recuperació. El gerent del Consorci del Teatre Fortuny, Josep Margalef, explica que han experimentat una “tornada positiva” i que actualment estan remuntant en el nombre d’abonats fins a arribar a uns 200 i escaig. No obstant això, aquesta etapa ha comportat un “canvi d’hàbits” entre la majoria d’assistents que es deixen veure pel Teatre Fortuny.

La seu de l’International Nut and Dried Fruit Council Foundation (INC) va acollir a Reus la sessió inaugural del NUTS 2022 , presidit per l’investigador ICREA Acadèmia Jordi Salas-Sal vadó, director de la Unitat de Nutrició Huma na de la URV-IISPV i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN). Aquest congrés, que re uneix especialistes en l’àmbit de la investigació nutricional d’arreu del món, té com a objectius compartir les evidències actuals relacionades amb els beneficis del consum de fruita seca i de finir mancances, necessitats i oportunitats en la recerca en aquest camp.

El professor de la URV remarca la importàn cia de la recerca en nutrició i com la impulsen aquest tipus d’esdeveniments: “La finalitat última de la investigació és canviar la socie tat, i una reunió com aquesta l’esperona”. És per això que, per Salas-Salvadó, es tracta d’un esdeveniment molt esperat. I és que després de molts anys d’investigació nutricional, no ha deixat de veure la fruita seca com un aliment de quilòmetre zero, propi de la identitat del terri tori: “Poder reunir persones de diferents països no és fàcil, és una gran possibilitat de donar a conèixer el territori i la URV mitjançant aquesta conferència i d’altres que vindran en el futur”.

REUS PRESENTA EL PLA D’ENVELLIMENT ACTIU I SALUDABLE

L'objectiu central del Pla és avaluar el grau d'amigabilitat de la ciutat i de la comunitat vers les persones grans

La regidoria de Salut i Ciutadania ha presentat el Pla d’Envelliment Actiu i Saludable de Reus, un esglaó més en l’actuació de l’Ajuntament envers les persones grans que pretén optimitzar les oportunitats de salut, par ticipació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen.

Els reptes plantejats amb el Pla d’Envelliment Actiu i Saludable tenen com a objectiu principal prevenir situacions de fragilitat a partir del suport i ajuda mútua entre els membres de la comunitat, professionals, veïnat i familiars. Es vol prevenir i lluitar contra l’aïllament i la solitud de les per sones grans; incrementar les oportunitats perquè les persones cuidado res puguin realitzar activitats que afavoreixin el seu benestar emocional, físic i de la seva xarxa relacional; motivar al gruix de persones grans que no realitza cap activitat i, finalment, impulsar espais on es promogui l’in tercanvi cultural entre les persones grans de Reus i persones de diferents orígens culturals.

PERE SEGURA Alcalde de Vila-seca

“La Generalitat té un deute històric amb aquestes terres”

Laura Martínez Álvarez

Vila-seca està just en el centre de grans projectes, sobretot en concordança amb el Port de Tarragona i Repsol, els projec tes que es financen amb els fons Cal·lípo lis Next Generation.

Com està Vila-seca després del primer estiu post pandèmia? En general, no només a Vila-seca, ha estat un molt bon estiu. Hem tornat a la represa de la normalitat, hi ha hotels pràcticament plens. Després de dos anys d'una etapa complicada per aquest sector sobretot, podríem dir que ha estat un estiu com els d'abans. Els sectors de l'Hostaleria i l'Ho teleria han estat els més afectats, són els que les restriccions es van aixecar més tard i han anat a remolc.

Com han estat els números del tu risme? En números pràcticament com el 2019, però aquest estiu hem patit també les conseqüències de la guerra. Nosaltres rebíem molt turisme rus que aquest any lògicament no han vingut. A part del tu rista nacional, enguany hem rebut molt britànic i francès.

Encara tenen refugiats d’Ucraïna? En vam tenir bastants si, van anar als hotels de Vila-seca. Els hotels es van coordinar amb la Generalitat i amb l'Estat per aco llir-los. I ara ja han marxat quasi tots.

Com està el projecte del camp de futbol? Ja tenen finançament? La reforma de l'Estadi Municipal s'ha fet amb un equi pament multidisciplinari i amb un model de diferents infraestructures. Aquest projecte rondava els 15M d'euros, i la pri mera fase serà ara abans d'acabar l'any, amb uns 2,6 M. Hem d'acabar de redactar els projectes, licitar-los i els començarem a principis de l'any vinent. Tot seguit es redactaran els projectes de les següents fases d'aquesta gran inversió en l'àmbit esportiu. Es podria dir que és una de les grans inversions que ha fet la ciutat.

A part d’aquest projecte esportiu, te

niu alguna cosa més en cartera? Està el passeig de la Pineda que seran uns 8,5 M d'euros. Aquest projecte encara està en fase d'aprovació per la part de Costes. Després està el projecte del Next Gene ration amb 5M destinats a millorar l'ofer ta turística i fent-la més sostenible, diver sificant-la amb infraestructures que han de veure amb la platja. Com per exemple els serveis que es donen, els equipaments que s'inclouen, aspectes que tenen a veu re amb el lleure familiar… Tot això ronda els 2M. Després també estem en procés de desenvolupar a la ciutat les noves tecnologies i smart city. Volem amb això generar un vincle i apropar-ho a la ciuta dania i als que ens visiten.

just i equilibrat. La nostra posició és molt ferma, i som optimistes perquè en algun moment ens haurem de posar d'acord per no perdre aquest tipus d'inversió. No és només amb Salou, hi ha altres projectes que s'han d'acabar de definir i tampoc ens posem d'acord amb el director, la qual cosa també estem treballant amb la Generalitat per a aclarir-nos tots plegats. És un projecte no només important en l'àmbit econòmic sinó que en l'àmbit del carrer la gent ho ha de veure positiu, i això s'ha de treballar, sobretot en la sen sibilitat a escala ambiental i de mobilitat. Hi ha moltes qüestions a discutir en molts àmbits, no només amb Salou.

Per quan es preveu que estigui acabat el projecte Cal·lípolis? Aquest projecte és molt ambiciós. Té moltes fases que no són senzilles ni a curt termini. Algunes sí, com pot ser el passeig de la Pineda, si tot va bé s'iniciaran les obres a meitat del 2023. En tre l'aprovació i la licitació jo calculo que l'inici serà al final de l'estiu. Un altre pro jecte dins d'això és la Xarxa Natura 2000 que també està en fase de finalització i licitació. Després està la Zona d'activitats Logístiques que està en fase d'entrega de projectes. Està també el tema del contra dic dels Prats, és una mica més complex això. A banda de fer els projectes hi ha un tràmit ambiental que és més lent i compli cat de resoldre. Aquest és un projecte que hauria de veure la llum a molt trigar en 4 a 8 anys. Serà una transformació increïble de tot l'àmbit.

Com estan les conversacions amb Salou de cara al projecte Hard Rock? In existents, no en tinc de converses. Quan hem intentat veure'ns és impossible. La seva posició és clara, i la nostra també. Nosaltres ho tenim claríssim respecte a la part equitativa, de què sigui un projecte

El projecte tramvia ja és una realitat? Amb això estem molt contents amb el compromís de la Generalitat, perquè agafi la batuta de decidir fer això aquí. Jo crec que el Departament té un deute històric amb aquestes terres. A Catalu nya tenim un molt bon sistema ferroviari, però concretament aquí a la província de Tarragona crec que estem una mica de sorganitzats. Posar ordre quan les coses es fan regulars d'origen amb infraestruc tures que tenen una dotació a llarg ter mini és complicat. Crec que amb aquest projecte que ha estat discutit, però que és molt important per tots, ja que comen cem a articular i fer altres projectes com plementaris perquè en un futur, junta ment amb l'estació intermodal, la gent de la província tingui un transport de quali tat. El resultat final és que la gent deixi el seu transport i agafi el transport públic.

L’estació llavors es posarà al centre del poble i no com a Tarragona? Això és una qüestió que té a veure amb l'adapta ció que té la ciutat. La situació de Tarra gona és complexa, ha passat de tenir els

“Al passeig de La Pineda, si tot va bé, s’iniciaran les obres a meitat del 2023”

“ projecte Hard Rock: Les converses amb Salou són inexistents, no en tinc de converses”

Parlem amb Pere Segura, alcalde de Vila-seca des del 2019. Amb projectes molt importants sobre la taula per acabar de coordinar abans o després de les següents eleccions. Ens explica com està tot i analitzem la campanya d'estiu, tenint la pineda com a principal al·licient turístic

trens passant per davant de la costa amb un àmbit que li ha restat més que sumat. Les reivindicacions històriques també han estat rellevants, això els hi ha impli cat un replantejament. La idea de por tar-lo allí no va ser dolenta, però s'havia d'haver fet millors connexions. Aquest és més l'objectiu que el fet d'on estigui l'estació. Nosaltres no som Barcelona, som un conjunt de ciutats. La nostra Di agonal és la nacional 340, s'ha de cuidar els barris de Ponent en el cas de Tarrago na. Per això el Tramvia que va proposar l'Ajuntament des del principi nosaltres el

recolzem.

La Zona d'Activitats Logístiques del Port també toca Vila-seca de ple, com va afectar la vaga de fa unes setmanes? Sí que ens va afectar, és bastant anòmal que hi hagi tants vaixells parats fora de port perquè algunes vegades fan acci

Pere Segura (Vila-Seca 1981), llicenciat en Enginyeria de Obres Públiques per la Universitat Politècnica de Catalunya. Va fer també la Enginyeria de Camins, Ca nals i ports a la Universitat de Cantàbria. La seva trajectòria política va començar el 2015 sent Regidor de Cultura i Uni versitat de l’Ajuntament de Vila-Seca. Va ser també President del Patronat de Turisme del mateix ajuntament. Te di versos càrrecs a la Diputació, entre ells membre de la Junta de Govern i Repre sentant de la Diputació al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Com a vila secà va decidir presentar-se a alcalde del seu poble per Junts. Va gua nyar les eleccions al 2019, i el 2 de juny va fer la presa de possessió com a Alcalde de Vila-seca.

“La nostra Diagonal és la nacional 340... ...per això el Tramvia que va proposar l’Ajuntament des del principi nosaltres hi donem suport”

PROFETA A CASA SEVA

ons incíviques. No tots, però alguns sí, alguns no compleixen norma i això de vegades genera haver d'avisar al servei marítim per contaminació d'aire. Estar tant de temps els vaixells a alta mar i no poder descarregar i filtrar els serveis que els proporcioni el port. Això és una situació crítica que no només afecta el port, a l'economia, a les empreses… i crec que des de la voluntat per part nostre de l'Ajuntament, és que s'arribi a un acord per les dues parts, encara que hi hagi d'haver alguna cessió per alguna part. Sí que demano la màxima sensibilitat per què al final els problemes dels col·lectius o d'uns sectors o d'uns empresaris s'aco tin a l'àmbit propi seu, que no generin co ses que siguin dolentes pel medi ambient, per molts sectors econòmics… Perquè tampoc és just pels altres.

Quins projectes li queden per finalitzar la legislatura? Nosaltres som molt transparents amb tots els projectes que

volem desenvolupar, estan molt defi nits. Segurament hi haurà alguna qües tió més de caràcter que definirem més endavant, forma part de les reflexions internes del govern. Però crec que per davant l'Ajuntament té molta feina amb els projectes que he comentat, i tots els projectes que s'estan desplegant d'altres àmbits que són iguals o més importants.

S'està parlant d'un projecte polilleuger, s'està treballant en un projecte de crea cions de comunitats energètiques amb els fons europeus, que són pocs diners.

S'ha comprat patrimoni i s'han desenvo lupat equipaments nous… hi ha reptes importantíssims que haurem d'afrontar els pròxims anys, però també els recur sos són limitats. Això també ha de mar car, perquè l'Ajuntament de Vila-seca és un ajuntament senzill d'una ciutat petita que està ben administrada i que té uns re cursos que pot fer front a determinades visions o projectes per a la ciutadania, però que són molt rellevants. Projectes

com he comentat de 18M, no es digereix, el pressupost de l'Ajuntament és de 4 a 35 M, per tant, es fa a compte de gene rar estalvis per a poder després treure aquests tipus d'inversions. No pots anar fent aquest tipus d'inversions cada any, s'han de poder fer d'una manera tranquil la, atenuada i desenvolupada en el temps per no condicionar les polítiques del dia a dia que també són importantíssimes per la gent. Crec que el marc de ciutat està clar i ara és desenvolupar-lo.

Què l'ha impulsat en tornar-se a presentar? M'han de voler els companys, la idea és analitzar-lo i treballar-ho i si tot va bé poder encapçalar aquest projecte que em fa molta il·lusió i que a més si ho fas des de l'estima i l'amor a la teva ciutat.

“No pots anar fent aquest tipus d’inversions cada any, s’han de poder fer d’una manera tranquil·la, atenuada i desenvolupada en el temps per a no condicionar les polítiques del dia a dia”

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manu factura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense com promís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.

VILA-SECA

VILA-SECA POTENCIA ELS ARTISTES LOCALS POSANT EN MARXA UN CATÀLEG

L’objectiu del catàleg és potenciar el teixit cultural i artístic del municipi

El Patronat Municipal de Vila-seca i l’Ajunta ment de Vila-seca han posat en marxa l’e-Ca tàleg, una aposta per a la promoció del teixit cultural i artístic del municipi que neix fruit de l’acord de Vila-seca en Comú amb el govern local en matèria pressupostària. L’objectiu d’aquesta eina és posar en contacte als artis tes del municipi amb administracions, insti tucions, promotors i particulars per donar-se a conèixer. Així, l’e-Catàleg Vila-seca esdevé un espai d’oportunitats que, alhora, permet promocionar Vila-seca a través de la cultura i el coneixement.

Poden formar part de l’e-Catàleg Vila-seca ar tistes i grups del municipi. Aquest directori està obert a totes les formes de creació, interpre tació i estil, en qualsevol idioma. Els partici pants menors d’edat necessiten el permís del seu tutor/a o representant legal.

Donar-se d’alta a l’e-Catàleg Vila-seca és molt senzill. Només cal que registrar-se a la ecataleg. vila-seca.cat amb un usuari i contrasenya , verifi car-se i omplir la fitxa d’artista amb totes les te ves dades. Un cop validat el procés, es passa a formar part d’aquest catàleg cultural.

VILA-SECA REBRÀ MIG MILIÓ D’EUROS PER INVERTIR AL PASSEIG MARÍTIM DE LA PINEDA

Suposarà més qualitat i millor espai en un lloc tan important

Pere Segura, alcalde de Vila-seca, va signar el passat 4 de noviembre un conveni amb el Minis teri per a la Transició Ecològica i el Repte Demo gràfic. Vila-seca rebrà mig milió d’euros per a la recuperació i l’adequació paisatgística i ambien tal del Passeig Marítim de la Pineda.

L’alcalde ha declarat que els diners s’invertiran en la millora del passeig en el tram comprès en tre el carrer d’Hipòlit de Lázaro fins a Prat de Ponç. Això suposarà més qualitat i millor espai en un lloc tan important per Vila-seca.

El Departament de Territori, a través de Ferro carrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha adjudicat el projecte constructiu del primer tram del tren-tramvia del Camp de Tarragona, que unirà Cambrils i Vila-seca. La guanyadora del concurs ha estat Ayesa Ingeniería y Arqui tectura, amb un pressupost d’1,6 milions d’eu ros. El document s’haurà de redactar en quinze mesos i definirà les actuacions necessàries per a la implantació del servei en un tram de 14,60 quilòmetres de longitud a partir dels estudis informatius i d’impacte ambiental aprovats pel Departament.

Especialment, haurà de determinar el traçat en tre Salou i Vila-seca. La inversió prevista per al servei, que inclou el centre de control i cotxeres i els combois, és d’uns 150 milions d’euros. Du rant la redacció del projecte constructiu, s'ana litzarà també el sistema de captació d'energia, ja que en les zones urbanes Territori i ajuntaments han pactat que no hi hagi catenàries aèries.

Territori ha adjudicat el projecte constructiu del primer tram del tren-tramvia del Camp de Tarragona

VILA-SECA

S'INICIA UNA PROVA PILOT PER MONITORITZAR L’ACTIVITAT TURÍSTICA

L’Ajuntament de Vila-seca ha iniciat un projecte de monitoratge de l’activitat turística al municipi mitjançant la tecnologia de l’empresa Se eketing, en el marc de la seva estratègia per esdevenir una destinació tu rística intel·ligent i sostenible. La prova forma part dels projectes que el consistori ha presentat en el marc de les ajudes Next Generation i amb el suport del Laboratori SmartCatalonia, gràcies al qual es va poder con cretar la col·laboració amb l’empresa Seeketing.

El projecte consisteix en la detecció de l’activitat turística de forma anò nima a partir del senyal dels telèfons mòbils dels usuaris. La instal·lació de nodes receptors permet a l’Ajuntament mapejar els fluxos de persones a les zones d’interès del municipi, que se situen en la línia de la ruta del bus urbà (La Plana–Vila-seca–La Pineda) i la del Castell de Vila-seca.

La tecnologia de Seeketing és capaç de diferenciar els residents del muni cipi i els turistes, fet que resulta de molta utilitat per al disseny i planifica ció de polítiques al voltant del comerç, turisme i cultura a la zona.

El projecte es troba en fase de proves i s’espera que es puguin ampliar els indrets de detecció per tenir una informació més completa de la realitat municipal.

9 DELS 24 CURTMETRATGES PRESELECCIONATS PELS PREMIOS GOYA HAN PASSAT PEL FICVI

L'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográfica va anunciar ahir la llista de Curtmetratges preseleccionats per a competir en la 37ª edició dels Premios Goya. Entre els 15 curtmetratges de la categoria de ficció, en trobem 7 que han passat per les darreres edicions del FICVI:

• 17 MINUTOS CON NORA Imanol Ruiz de Lara (FICVI 2021)

• CEMENTO Y ACERO Oriol Villar (FICVI 2022)

• ESPINAS de Iván Sáinz-Pardo (FICVI 2022)

• LA ENTREGA Pedro Diaz (Guanyador del premi nacional FICVI 2022)

• PARRESIA Ignacio la Sierra (FICVI 2021)

• SORDA de Eva Libertad y Núria Muñoz (FICVI 2021)

• SUELTA de Javier Pereira (FICVI 2022)

I entre els 9 curtmetratges de la categoria d'animació, en trobem 2 que han passat pel festival en l'última edició:

• AMARRADAS de Carmen Córdoba (Guanyador del Premi Internacio nal Millor Curtmetratge d'Animació FICVI 2022)

• OPERACIÓN FRANKENSTEIN de José María Fernández de Vega (FICVI 2022)

Tot això demostra que el FICVI és un festival cada vegada més rellevant en el circuit de curtmetratges estatal.

L'AJUNTAMENT DE VILA-SECA CONGELA TOTALMENT ELS IMPOSTOS

El passat divendres 28 d'octubre, el plenari mu nicipal de Vila-seca va aprovar el pressupost de l'Ajuntament per a l'any 2023. En concret, i a proposta de la regidoria d'Hisenda, s'aprovà el pressupost municipal per un total de 36,40 mi lions d'euros.

Tal i com va recordar el regidor durant la ses sió plenària, l'exercici de 2023 hauria de ser un exercici relativament normal, en un escenari de recuperació post-pandèmic i afectat només pel seu caràcter electoral municipal, però els es deveniments històrics i els condicionants eco nòmics del 2022 han modificat radicalment les previsions. La guerra d'Ucraïna, el creixement explosiu dels costos energètics i la concorrent inflació monetària han alterat totes les expecta

tives. Amb tot, automàticament el ple municipal deixava aprovat en aquest punt la congelació total dels impostos municipals per al proper any.

El ple va aprovar també una nova modificació

de crèdit de més d'1 milió d'euros per al mante niment d'edificis municipals i noves inversions, com ara els plans de millora del passeig marítim de la Pineda amb la construcció de nous lavabos. En relació als edificis municipals destaca la remo delació d'un espai municipal per a la colla caste llera dels Xiquets de Vila-seca.

L'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas va anunciar ahir la llista de Curtmetratges preseleccionats per a competir en la 37ª edició dels Premios Goya

S'aprova un pressupost per a l'any 2023 de 36 milions d'euros

EIX CÍVIC La nova forma de

Cívic, ja està en marxa

La construcció d'aquest eix suposarà una gran transformació en el nucli urbà de Sa lou aprofitant l'espai alliberat per les anti gues vies del tren. L'ambiciós projecte és el de major envergadura de tots els que s'han realitzat o es realitzaran en la capital de la Costa Daurada amb l'objectiu que l'entorn urbà del municipi sigui més sostenible, in clusiu i convertit en zona de vianants.

QUÈ ÉS?

L’Eix Cívic consisteix en la urbanitza ció d'aquest terreny, actualment sense cap ús ni utilitat. Serà una àrea ideada amb el vianant i el transport sostenible

en el centre de la mobilitat -amb l'excep ció dels residents que hagin d'accedir als seus pàrquings-. Així, es construirà un carril bici, zones verdes, espais d'oci i de descans, etc. Es dissenyarà tenint en compte el futur tramvia del Camp de Tar ragona. S'estendrà des del límit del terme municipal amb Cambrils fins a l'Autovia de Reus, que incorporarà dues noves ro tondes d'accés i sortida del nucli urbà.

En desmantellar les vies del tren, l'ordenació urbanística permetrà tenir 64.976 metres quadrats de sòl, dels quals 56.235 metres quadrats seran de sòl pú blic (86,55%) i 8.741 metres, de sòl pri vat (13,45%). Tot això en un total de poc menys de 2 quilòmetres de longitud.

a l'Autovia de Reus”

El projecte inclou, a més, l'edificació de 16 blocs de pisos que sumaran un total de 300 habitatges, entorn de 100 d'ells pro tegits. També preveu edificis d'habitat ges, amb ús comercial, amb la intenció de dinamitzar l'activitat econòmica. A més, es construirà un edifici de 8 plantes que representarà la centralitat de l’Eix Cívic, respecte a totes les edificacions.

Segons la proposta d'ordenació inicial,

Render de la cruïlla que formarà la Plaça Cívica amb l'eix de vianants

Laura Martínez Álvarez

Després d'anys de reivindicacions el tren va deixar de circular pel centre urbà de Salou el gener de 2020. El projecte de remodelació urbanística de l'espai, batejat com Eix

“L'Eix s'estendrà des del límit del terme municipal amb Cambrils fins

travessar Salou

es projecta la construcció d'un aparcament dissuasiu soterrani de prop de 700 places a la zona centre de l’Eix Cívic, que donarà servei a la zona de Ponent de Salou.

Però també, segons proposta de l'al calde als propietaris i veïns, es va acordar una modificació de la citada proposta, que es materialitza amb un nou aparca ment d'unes 300 places, entre enterrat i planta, entre els carrers Berlín i París.

En tot aquest espai es construirà una gran avinguda per a vianants i serveis. La nova avinguda es construirà en paral·lel als passejos de la línia de costa, amb àm plies zones d’aparcament i amb arbres, que esponjarà l'espai urbà i articularà una nova mobilitat més permeable.

En aquest sentit, l'alcalde Pere Grana dos manifestava que “l'aparcament en aquest àmbit de l’Eix Cívic és fonamental, si volem articular una mobilitat sosteni ble, amb una avinguda i carrers adjacents moderns, esponjades, descongestiona des, fluides i de qualitat; confortable per al trànsit rodat, però molt especialment per als vianants i l'activitat social; i, per això, la construcció dels aparcaments ha de ser una prioritat”.

Dit això, l'alcalde deixava clar que “el finançament de l'aparcament que es pre veu situar a Ponent ha de plantejar-se amb la fórmula de gestió urbanística d'una petita part dels terrenys de l’Eix Cí vic, perquè és la manera d'evitar un aug ment dels impostos als salouencs i per a fer-li front”.

L'alcalde avançava, a més, que en el barri de la Salut es reservarà un espai per a la implantació d'un nou vial de vianants, paral·lel a l’Eix Cívic, més ample que el

carrer València de Salou.

Aquest projecte integrarà les dues parts del municipi que han estat dividides per les vies. A més, es preveu la circulació de transports sostenibles, com el tramvia i la bicicleta.

A més, l’Eix Cívic inclou un gran parc central, una plaça cívica de gairebé 2 hec tàrees, enfront de la Torre Vella, i es ge neraran nous espais lliures i equipaments públics, com el pàrquing subterrani.

PRESSUPOST I TERMINIS

El projecte ha estat pressupostat en un total de 14 milions d'euros, dels quals 5 corresponen al valor dels terrenys i 9 al procés d'urbanització, aproximadament. El finançament estarà a càrrec del Go vern de la Generalitat de Catalunya.

A la presentació del projecte que es va fer al maig, l'alcalde de Salou, Pere Granados, va destacar que l’Eix Cívic generarà una "ciutat inclusiva i un Salou integrador, amb una accessibilitat univer sal, i amb un transport sostenible". A part va recordar que “és la Generalitat qui ha de complir els acords ja signats perquè es compleixin les previsions”.

Per part seva, el regidor de Gestió del Territori, Marc Montagut, va explicar que

“Alcalde, propietaris i veïns, van acordar un nou aparcament d'unes 300 places entre els carrers Berlín i París.”

l’Eix Cívic contribuirà a revitalitzar “el barri de la Salut, el barri antic, el carrer Nord i el carrer Major i es donarà un accés ràpid a les platges i passejos”.

Aquestes previsions estimen que l’Eix Cívic serà una realitat i estarà acabat l'any 2027, després de dos anys d'obres. Es pre veu que els treballs comencin l'any 2025 i que es realitzin de manera paral·lela als del Tramvia del Camp de Tarragona.

UNA GRAN PLAÇA COM A CENTRE

Un dels elements clau de l’Eix Cívic serà la construcció d'una plaça de dues hectàrees. Aquesta integrarà la Torre Vella, l'Es glésia Santa Maria de la Mar i l'antiga Estació del Carrilet. Allí es situarà l'edifici més gran del projecte, de 8 plantes, que dotarà al conjunt de centralitat.

Granados va afirmar que, amb l’Eix Cívic, “es millorarà també la mobilitat de la població, millorant-se la comunicació entre el centre urbà i les platges”. També permetrà la reactivació social i econòmica de zones anteriorment afectades per la proximitat de les vies, com són el Barri de la Salut o els carrers Major i Nord.

EL NOU ENTORN URBÀ SERÀ UN PUNT D'ACTIVITAT SOCIAL, ECONÒMICA I D'OCI

Aquest eix permetrà, segons explicava l'alcalde de Salou, a “eliminar una barrera física històrica del municipi”, una de les principals reivindicacions de l'actual govern municipal en els últims anys. Granados assegura que l’Eix “millorarà la qualitat de vida dels habitants de Salou, així com l'experiència dels visi tants”. L'edificació dels blocs permetrà, per part seva, el desen volupament d'activitat comercial en els seus baixos. D'aquesta manera es fomentarà l'activació econòmica de la zona, conce buda com un punt de passeig, socialització i activitat.

NOVES PROPOSTES PER A UNA NOVA ORDENACIÓ

L’alcalde ja va anunciar que serien eliminats tots aquells im mobles que tapin la façana principal d’algun edifici contigu que dona cara a l’Eix Cívic.

D’altra banda, també es va dir que s’estudiaria contemplar que els edificis que finalment quedin inclosos en la nova pro posta siguin de baixa alçada i d’impacte reduït, amb usos d’ha bitatge social, comercial i equipaments públics, descartant els usos per a activitats musicals. A més, ha remarcat que aquests immobles es dotaran amb els criteris de sostenibilitat, eficièn cia i ús d’energies renovables. Aquesta proposta ha estat ben rebuda pels membres de la Comissió que representen l’Associ ació de Veïns de Barenys.

En definitiva, segons l’alcalde, “la nova proposta pretén bas tir un espai esponjat, dinàmic, de socialització i de convivència; apte per a l’esbarjo, el lleure i el descans dels vianants”.

Es defineix el nou Eix Cívic com “una avinguda que incorpo rarà els criteris i objectius de desenvolupament sostenible, que fomentarà el desplaçament amb mitjans de transport públic sense emissions, com el tren tramvia, i que modernitzarà, des congestionarà i reactivarà la zona del barri de la Salut”.

“La nova proposta pretén bastir un espai esponjat, dinàmic, de socialització i de convivència; apte per a l’esbarjo, el lleure i el descans dels vianants”

Carrer Barenys / Carrer Claramunt

La Plaça Cívica amb l'edxifici de la Llar d'Avis

Carrer Manresa / Carrer Ponent

Pas del TramCamp per la Plaça Cívica

SALOU

S'APROVA LA IMPLANTACIÓ D’IL·LUMINACIÓ LED RGB I WHITE, AL CARRER SARAGOSSA

Es tracta de renovar l’enllumenat d’aquesta via per tecnologIa led, que pot canviar de colors i d’intensitat

El carrer de Saragossa es caracteritza per una marquesina ornamental on hi ha instal·lades lluminàries fluorescents en tota la seva longitud. I és en aquest espai on es col·locaran lluminàries Led. Se substituiran els fluorescents existents per unes tires de led longitudinals, tant de color RGB (per fer el color o barreja que es vulgui), com de color blanc neutre 4000 K.

S’instal·larà un sistema de control de la il·luminació amb unes escenes preprogramades. Així mateix, permetrà reproduir moviments diferents que poden anar variant. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha explicat que “amb la nova il·luminació modernitzarem i dinamitzarem aquesta zona, la farem més atractiva i vistosa, i la farem més eficient des del punt de vista energètic”. El nou projecte d’il·luminació al carrer Saragossa s’implantarà durant el primer trimestre de 2023.

SALOU CONTINUA IMPLANTANT TRAMS DE CARRIL BICI AL MUNICIPI

La Junta de Govern Local ha aprovat el projecte d’obres d’implantació del carril bici a l’Avinguda de Pompeu Fabra

Salou continua implantant trams de carril bici al municipi, i l’obra, con sisteix en la remodelació i adequació de la vorera nord de l’avinguda Pom peu Fabra

un carril bici,

L’alcalde Pere Granados va manifestar que “la creació de carrils bici a Salou per assolir una xarxa de mobilitat sostenible és de les actuacions que finançarem amb els 6 milions dels Fons Next Generation”. Ha dit que “aquest tram és molt important, ja que permetrà que tinguem un Salou ben connectat, en millorar l’accessibilitat de les urbanitzacions de Cap Salou i Llevant; com també la connexió amb la part turística de Carles Buïgas”.

Amb aquest nou tram de carril bici s’aconseguirà que un ciclista es des placi entre els municipis veïns de Cambrils i Vila-seca a través de la xarxa de Salou, intercomunicant trams existents i millorant la xarxa de mobili tat sostenible del municipi

L'AJUNTAMENT TORNA A POSAR EN MARXA ‘BONS COMPRA SALOU’

L'alcalde Pere Granados ha argumentat que l'Ajuntament ha reprès aquesta iniciativa per incentivar el consum local

L’Ajuntament de Salou reprèn la campanya de descomptes ‘Bons Compra Salou’, posant a disposició de la ciutadania 150.000 euros, per tal de continuar dinamitzant l’activitat econò mica de la ciutat, atesa la proximitat amb la cam panya prèvia del Nadal. Es tracta d’una iniciativa oberta a tots els comerços, la restauració i els establiments de serveis del municipi. Els comer ços adherits a la campanya aplicaran un 30% de descompte a les compres, sobre una despesa màxima de 100€, sense que hi hagi un import mínim a invertir en cada compra. Cada persona es podrà beneficiar d’un estalvi total de 30€

L’alcalde Pere Granados ha argumentat que “Ha reprès aquesta iniciativa, per tal d’incen tivar el consum local al municipi”. Així mateix,

“es tracta d’una campanya molt positiva per a les famílies salouenques, perquè creiem que en aquests moments de conjuntura econòmica, els bons, més que mai, són una bona ajuda per a les economies domèstiques”, ha assegurat. Es tracta de la quarta edició dels Bons Compra Salou, una idea que va néixer fa dos anys per tal de dinamitzar l’economia i reactivar-la, arran de la pandèmia.

per implantar

que connectarà el carril de convi vència que ve del Pla de Maset amb el carril bici existent, que passa per la plaça de la Sardana i continua pel carrer del Terrer, fins a la plaça Europa.

SALOU

418 FAMÍLIES DE SALOU ES BENEFICIEN DE LA SUBVENCIÓ DE L’AJUNTAMENT

L'ajuda és per a les despeses de subministraments de la llar

L’Ajuntament de Salou, a través de l’àrea de Benestar, Serveis Socials i Igualtat, ha destinat 221.764,96€ a aquests ajuts. Fins a 418 famí lies de Salou es beneficiaran de la subvenció per a les despeses de subministraments de la llar (aigua, llum i gas).

L’alcalde Pere Granados ha assenyalat que, “des de l’Ajuntament de Salou sempre pri oritzarem el benestar, la qualitat de vida i la igualtat de condicions de la nostra ciutadania i, per aquesta raó, continuarem donant suport a persones i famílies per tal de garantir els ser veis bàsics i essencials”.

SALOU APROVA CONGELAR ELS IMPOSTOS I TAXES PER A L’EXERCICI 2023

Aquesta decisió aprobada en sessió plenària només amb els vots a favor de SUMEM PER SALOU i PSC, és el tercer any consecutiu que s’implanta

Per la seva banda, la regidora de Benestar, Ser veis Socials i Igualtat, Estela Baeza, ha explicat que “aquesta subvenció pretén evitar que es produeixin situacions de pobresa energètica”. Enguany, ha indicat, “hem mantingut l’incre ment dels recursos destinats, arran de la pan dèmia, per tal d’arribar a totes les persones que ho necessitin”.

Els treballs realitzats han consistit en la cons trucció d’una rotonda al final del carrer del Vaporet que ha renovat i ordenat l’espai, i sobretot facilitarà la mobilitat de persones i vehicles en aquella zona, així com l’accés a la platja del Racó de Salou

L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompa nyat del cap provincial de Costes, Antoni

El plenari de l’Ajuntament de Salou també va donar llum verda a l’ordenança reguladora dels preus públics per a la prestació del ser vei de llars d’infants municipals, on es con templa l’exempció per a l’escolarització dels alumnes d’I2; i la tarifa social, per als infants d’entre 0 i 1 any.

Les ordenances fiscals aprovades no incremen ten els següents impostos: l’impost sobre béns immobles; l’impost sobre construccions, instal lacions i obres; la taxa de llicències urbanísti ques i altres activitats; la taxa per a la tramitació de l’obertura d’activitats i prestació de serveis

de control per les instal·lacions; ni la taxa per re collida, tractament i eliminació de residus.

D’altra banda, pel que fa a assumptes d’hisenda i gestió econòmica, es va aprovar l’ordenança re guladora dels preus públics per a la prestació del servei de llars d’infants municipals, amb l’exemp ció per l’escolarització dels alumnes d’I2 (de dos anys), i la incorporació de la tarifa social per als nens i nenes d’entre 0 i 1 any. D’aquesta mane ra, les famílies amb menys recursos econòmics podran beneficiar-se de descomptes de fins a un 70%, estalviant-se fins a 140 euros, cada mes, segons els ingressos de cada unitat familiar.

L’AJUNTAMENT RECUPERA LA HISTÒRICA ZONA DEL ‘RACÓ DE SALOU’

L’Ajuntament ha instal·lat unes lletres escultòriques amb el nom “Racó de Salou”, que mostren la toponímia històrica del lloc

Espanya; del regidor de Gestió del Territori i Habitatge, Marc Montagut; del regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, David Gon zález; i altres regidors i regidores de Govern, així com veïns i veïnes residents a la zona, van fer una visita a les obres d’adequació del Racó de Salou, que han consistit en la construcció

d’una rotonda al final del carrer del Vaporet, que ha renovat la zona geogràfica coneguda històricament com a “Racó de Salou”, que pertany al municipi de Salou.

L’alcalde, Pere Granados, ha explicat que s’ha fet una obra que recupera també un topònim histò ric i suposa condicionar la porta d’entrada, a llevant, del Camí de Ronda del litoral salouenc.

Per la seva banda, el regidor de Gestió del Territori i d’Habitat ge, Marc Montagut, ha recor dat que “gràcies a la col·labora ció entre l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament de Salou ha estat possible la millora d’aquest es pai”, amb una inversió de més de 120.000 € ”.

LES ACTUACIONS AL DARRER TRAM DEL CAMÍ DE RONDA DE SALOU A BON RITME

Es van culminant les obres a l'entorn de la platja Llarga, la Punta del Cavall i el Mollet del Far

L’alcalde Pere Granados, ha manifestat que “ens trobem, ja, a la recta final per en llestir, definitivament, el traçat del Camí de Ronda i fer-lo totalment accessible a les persones, abans de l’inici de la pro pera temporada”. Per a l’alcalde, el Cap Salou i el Camí de Ronda “tenen un gran valor mediambiental i turístic”. Segons ell, amb aquestes darreres actuacions farem realitat un dels projectes més am biciosos que té el doble objectiu de recu perar i preservar el patrimoni natural i paisatgístic del Cap Salou, i promocionar aquest espai com a producte turístic que ajudarà a desestacionalitzar i desconcen trar la nostra destinació turística”.

PUNTA DEL CAVALL

Redacció

Les actuacions pendents en alguns trams del Cami de Ronda de Salou es van executant a bon ritme. Aquest mes de novembre es posen en marxa les d’ade quació d’accessos a la zona de la platja Llarga; la millora de l’accessibilitat, equi paments i senyalització des de la Punta del Cavall, fins la cala Crancs; l’adequació del senderó des del Mollet del Far, fins el Mirador del Far (Parc de les Ànimes); i també es millorarà i adequarà l’entorn de la Talaia i l’accés fins a la cala del Re guerot.

Aquestes actuacions, adjudicades per un import de 790.000€, representen la culminació dels treballs d’adequació que realitza i finança l’Ajuntament, amb el desenvolupament del “projecte de re cuperació mediambiental del litoral del Cap de Salou i construcció del Camí de Ronda”.

Ara només restaran dues petites ac tuacions a càrrec del “Ministerio para la Transición Ecológica” per donar conti nuïtat al recorregut. Aquestes són la del pas per la Penya Tallada; i la passarel·la de fusta que comunicarà la cala Morisca amb el Mollet del Far. Un cop el Ministeri hagi executat aquestes dues connexions, quedarà completament comunicat el tra çat del Camí de Ronda i, per tant, enllestit des de Cambrils fins al Racó de Salou, a tocar de La Pineda.

Pel que fa a l’actuació a la Punta del Ca vall, es tracta de millorar l’accessibilitat i la senyalització del pas pel senderó que va des de la cala de la Vinya, fins a l’arri bada a Cases blanques, a Cala Crancs.

MOLLET DEL FAR

En aquest punt s’adequarà el sende ró des del Mollet del Far fins arribar al Mirador del Far, a la zona del parc de les Ànimes. Aquest sender es tornarà a na turalitzar amb vegetació autòctona i s’hi instal·laran algunes llums solars. A més, es milloraran els accessos i equipaments, i es renovarà la vegetació per recuperar la màquia litoral.

EN TERRENYS DE L’AUTORITAT PORTUÀRIA

Si bé el tram que transcorre per aquests terrenys portuaris estan habilitats i oberts al pas, hi ha una actuació pendent que ha de contractar el Ministeri, amb un pressupost de 500 mil euros. Es tracta de l’adequació del Camí de Ronda des del Mi rador del Far fins el Racó de Salou, amb un projecte redactat per l’Ajuntament.

“Promocionar aquest espai com a producte turístic que ajudarà a desestacionalitzar i desconcentrar la nostra destinació turística”

UN NOU EDIFICI D’ÚS TURÍSTIC AL SOLAR DE L’ANTIGA DUANA DE SALOU

El projecte preveu reproduir les antigues façanes de la Duana, recol·locar-hi la històrica Font de Ferran VII, al carrer de Barcelona, i la construcció d’un aparcament soterrat

Durant en un dels plenaris municipals de Salou, l’alcalde, Pere Granados, i el regidor de Gestió del Territori i Habitatge, Marc Montagut, van in formar sobre la propera construcció d’un edifici d’ús turístic i comercial a l’antic solar de la Duana que porta uns anys desocupat i sense ús. Sobre una superfície de 2.300 metres quadrats s’hi construirà un immoble de 4 plantes, més una planta baixa per a usos comercials i dues plantes d’apar cament soterrat, amb 136 places per a vehicles.

Segons l’alcalde, Pere Granados, “el projecte ajudarà a revitalitzar i dina mitzar econòmicament i comercialment la zona del nucli antic de Salou, a més de recuperar elements arquitectònics i històrics del municipi, per què es respectarà la fesomia de l’antic edifici’. L’alcalde ha manifestat que “aquest nou projecte suposa un benefici pel nucli antic, ja que dinamitzarà i reactivarà l’entorn, retornant al seu lloc un edifici històric, però modern i funcional, que donarà un nou atractiu”.

SALOU POSA EN MARXA UNA TARIFA SOCIAL PER A LES LLARS D’INFANTS DEL MUNICIPI

SALOU, ENTRE ELS MUNICIPIS DE L’ESTAT AMB MÉS TURISTES AQUEST ESTIU

L’Ajuntament de Salou, a través de l’àrea de Serveis Educatius, ha posat en marxa l’aplicació d’una nova tarifa social per a les llars d’infants, que inclourà diferents bonificacions per als nens i nenes d’entre 0 i 1 any, segons la renda de cada família.

A més, l’Ajuntament proposa una reducció del preu públic base del ser vei, que passa a ser de 200 euros mensuals, l’escolarització de tot el dia (abans costava entre 221 i 232 euros); o bé de 155 euros mensuals, no més als matins (abans, 170 euros). El preu d’acollida és de 45 euros, l’hora. Així mateix, a partir del curs 2022-23, queden exempts de pagament els alumnes matriculats al grup d’edat 2-3 anys (que s’anomena I2).

La població podrà beneficiar-se de diferents bonificacions, que variaran segons la renda de cada família, podent estalviar-se fins a 140 euros, cada mes 8 municipis de tot l'Estat, entre els quals es troba Salou, han acollit el 10% de tots els turistes que ha tingut Espanya aquest estiu

La Junta Directiva de la Alianza de Municipios Turísticos (AMT) de Sol y Playa ha mantingut una trobada en el marc de la World Travel Market de Londres, per avaluar el progrés del sector durant l’estiu passat, en què els vuit municipis de l’AMT, entre els que hi figura Salou, van liderar la recupe ració a Espanya, rebent el 10% dels turistes nacionals i internacionals.

Les dades publicades per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) revelen que dels 36,5 milions de turistes que van escollir Espanya per passar les vacances durant els mesos de juliol, agost i setembre, són 3,6 milions les que es van decantar pels municipis que lideren l’AMT de Sol y Playa.

Després de la crisi social i econòmica provocada per més de dos anys d’aturada a l’activitat turística, a conseqüència de la pandèmia, són Adeje, Arona, Benidorm, Calvià, Lloret de Mar, Salou, Sant Bartolomé de Tira jana i Torremolinos els vuit municipis espanyols que s’encarreguen de liderar una recuperació històrica per al sector, apropant-se a les xifres de visites, ocupació i generadores d’ocupació anteriors al 2020.

L’alcalde Pere Granados ha valorat molt positivament la incorporació d’aquestes bonificacions, atès que “faciliten l’accés de moltes famílies als serveis de les llars d’infants, els quals són essencials per a la con ciliació de la vida laboral i personal, en els primers anys de desenvolu pament dels infants”.

SALOU, UNA NOVA REALITAT CONSTRUÏDA AMB FETS

Pere Granados Carrillo

Recordem si no les inundacions del barri de la Salut a conse qüència d’un barranc de Barenys desbordat; o el pas d’unes vies del tren, que dividien el nucli urbà provocant greus problemes de mobilitat i riscos per a la seguretat de les persones; o la recon verió de zones de gran saturació en zones esponjades i pacifica des, com l’avinguda de Carles Buigas, ampliant l’espai d’esbarjo i passeig per a les persones, i que esdevé un exemple a aplicar en altres àmbits de Salou.

Però si ens fixem en un dels projectes, el de l’eliminació de l’in fraestructura ferroviària del centre de Salou, veurem com ens permet bastir una ciutat confortable i pacificada, funcional i que avança en qualitat de vida, mitjançant el desenvolupament de propostes de transformació urbana com l’Eix Cívic , que suposa la implantació d’un gran vial amb espais verds/blaus que incor porarà equipaments i serveis culturals, socials, educatius, i d’ha bitatge protegit; així com espais per a una mobilitat sostenible amb carrils bici i transport eficient de caràcter col·lectiu com el tramvia. També ens permet bastir una nova estació de tren (ja en construcció) que serà completada amb una estació d’autobusos i estació de tren tramvia

Projectes que es planifiquen sota els criteris i objectius de desenvolupament sostenible, de la mateixa forma que s’impul sen i s’implementen sistemes de gestió urbana i de reactivació econòmica aprofitant les innovacions tecnològiques i executant les accions que ens plantegen els projectes Salou Smart Turístic, el DTI i el Pla Estratègic de Turisme.

També el “microurbanisme” ha estat una gran prioritat durant aquests darrers anys. Per exemple, amb el projecte de re novació i arranjament de carrers i places, que divideix el municipi en 7 zones, estem desenvolupant, des del 2019, una sèrie de treballs i intervencions que renoven calça des i voreres.

I no podem oblidar les accions per recu perar i protegir el nostre ric patrimoni na tural, mitjançant el projecte de recuperació del litoral que suposa el Camí de Ronda; o per recuperar el nostre patrimoni cultural i històric amb el projec te “Un passeig per la història de Salou”. Ambdós projectes han de constituir elements fonamentals per descubrir i admirar un nou Salou, tant pels nostres residents com pels nostres visitants.

Per tant, creiem que la iniciativa del govern municipal ha estat molt sensible en diversos aspectes. En dotació i millora d’equipaments, en renovació del paisatge urbà i els serveis, en la recuperació medi ambiental, i en la recerca i estudi de la nostra historia. També en la recerca de finançament de projectes amb recursos europeus.

En definitiva, intervencions per a la millora de la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes i la millora de l’experiència turística dels nostres visitants.

Pere Granados

Alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme

Amb un govern municipal que ha prioritzat la qualitat dels serveis urbans i la millora dels equipaments i les infraestructures públiques, Salou ha culminat reptes importants en els darrers anys

“El projecte d'eliminació de l’infraestructura ferroviària del centre de Salou, veurem com ens permet bastir una ciutat confortable i pacificada”