LA CIUTAT 38

1LA CIUTAT REUS La desprésrecuperaMisericòrdial'esplendordelapandèmia TARRAGONA Una Santa Tecla històrica: 700 anys de l'arribada del braç revistaaquíDescarregalateva  î 673 930 589 / 630 979 590 / 977 045 816 e @revistalaciutat G revistalaciutat#38 setembre-octubre 2022 REVISTA TARRAGONA | REUS | SALOU | VILA-SECA

2 LA CIUTAT

Muchas posibilidades y muy bien comunicado. Tarragona.

JOAN

Piso reformado próximo al Corte Inglés. 3 habitaciones y 1 baño con plato de ducha. Cocina independiente. Balcón. Ascensor.

Piso reformado con 3 dormitorios y 1 baño. 2 a/a en comedor y habitación principal. Cocina independiente. Trastero. Muy bien comunicado.

BAPTISTA PLANA

Piso céntrico con 4 habitaciones y 2 baños. Calefacción GN. Cocina con galería. Exterior.

VAPOR

Ref. 7471 Ref. 7683 Ref. 7560 Ref. 7790 Ref. 7819 Ref. 6594 Precio: 85.500€ Precio: 159.000€ Precio: Precio:159.000€99.000€Precio: 277.000€ Precio: 75.000€42 3 3 321 1 2 1 TORREFORTA

Ref. 7868 Precio: 89.500€3 1 CONSTANTÍ

AVDA. ARGENTINA

Piso con reforma muy bien comunicado, próximo a la URV. 3 habitaciones y 1 baño con plato de ducha. Balcón. 4º sin ascensor.

Ref. 7703 Precio: 78.000€4ARRABASSADA2

Ref. 7812 Precio: 245.000€2 1

SAN PEDRO Y SAN PABLO

SAN ANTONIO Mª CLARET

Piso con 2 habitaciones y 1 baño con bañera. Cocina independiente. Terraza acristalada. Calefacción y a/a. Parquing y trastero. Zona verde con piscina. Próximo a la playa.

Piso muy bien comunicado con 4 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. Cocina con galería. Calefacción GN. Balcón. Parquing opcional. Tarragona.

AVINGUDA D’ANDORRA

Piso con 3 habitaciones (1 en suite) y 2 baños. Calefacción eléctrica y aire acondicionado. Terraza. Zona comunitaria con piscina. Cochera.

Piso reformado en SPSP con 2 habitaciones y 1 baño con plato de ducha. Cocina equipada con salida a patio.

Visca Santa Tecla! Visca Tarragona!

CONSULTA AQUÍ el programa d'actes

Pau Ricomà Vallhonrat Alcalde

Per fi arriba el moment més esperat de l’any a Tarragona, aquells dies en què les tarragonines i els tarragonins ens apleguem en comunió per ex pressar plegats aquell sentiment de pertinença i orgull per la nostra ciutat, i en especial per la nostra gran festa, Santa Tecla. Aquella època de l’any de transició entre l’estiu i la tardor en què Tarragona és la gran protagonista.

Ens ha tocat esperar molt, massa, per poder tornar a viure la nostra Fes ta Major tal com hem fet sempre, però per fi ha arribat el gran moment. Enguany la farem molt grossa, ja que aquesta Santa Tecla coincideix amb l’efemèride dels set-cents anys de l’arribada de la relíquia de la santa a la nostra ciutat. Un fet que també hem d’aprofitar al màxim per projectar Tarragona com la gran ciutat que és. Santa Tecla sempre és un gran apara dor, però hem de demostrar més que mai que tenim un gran talent local i que la nostra cultura i la nostra festa són excepcionals.

Ara, doncs, toca viure la nostra festa, que torna amb tota la màxima esplen dor. Ara toca més que mai la cultura popular, però sobretot toca Santa Tecla!

4 LA CIUTAT

SALUTACIÓ DE L'ALCALDE DE TARRAGONA

Les tarragonines i els tarragonins tenim una estima excepcional per aquest Seguici Popular, que enguany s’engrandeix amb la recuperació, des prés de més de dos-cents anys, del Ball de Titans. Un exemple de l’esforç i el treball que hi ha a la ciutat per mantenir l’ànima de tota la cultura popu lar tarragonina, que meravella a tothom que té l’oportunitat de gaudir-ne.

Santa Tecla és un dels grans exponents de la ciutat, i això és així gràcies al treball de desenes i desenes de persones que any rere any formen part de l’ADN de la festa a través dels diversos elements i balls del nostre gran Seguici Popular. Per això els vull expressar el meu agraïment més sincer, des dels components més joves fins a tota aquella gent que ja no en forma part però que hi ha deixat la pell. En els últims anys s’ha dut a terme un im portant procés de recuperació que ha permès que Tarragona disposi d’un dels seguicis més importants dels Països Catalans.

Per aquest motiu, l’alcalde de Tarrago na, Pau Ricomà , ja avança que es tractarà d’una Santa Tecla “extraordinària i única” en la qual es barrejaran les commemora cions per aquests 700 anys de l'arribada del braç amb les activitats pròpies de la festa. A més, el batlle també remarca l’aposta decidida “pel talent del territori, un impuls per a la descentralització i la perspectiva de gènere”.

Aquestes qualitats queden reflectides en una programació que s’incrementa

6 LA CIUTAT

Tarragona celebra unes festes especials pels 700 anys de l’arribada del braç de la patrona a la ciutat Entrada del braç a la Catedral. Foto David Oliete

respecte a les edicions anteriors. L’actu al edició comptarà amb tres dies més de festa, amb un calendari que comprendrà entre el 12 i el 25 de setembre un catàleg d’activitats per tots els públics. Les xifres s’elevaran fins als més de 400 actes i més de 50 actuacions musicals, gairebé totes gratuïtes. “Fem valdre el dret a la cultura amb la gratuïtat en la majoria d’actes. A més, hem volgut fer una Santa Tecla més oberta que compti amb més espais muni cipals”, destaca la consellera de Serveis Socials, Cultura i Festes, Inés Solé .

Adrià Miró Canturri

Les festes de Santa Tecla retornen a la seva total normalitat en un context im millorable. A les ganes de la ciutadania i la cultura popular de voler fer bullir de nou la ciutat amb la festa, se li afegeix l’aniversari dels 700 anys de l’arribada de les relíquies de la patrona tarragonina al municipi. Unes circumstàncies que re doblen els esforços per convertir l’edició d’enguany en una de les més recordades de la història present.

MÉS QUE MAI SANTA TECLA

En aquest seguit d’actes dedicats als 700 anys, també podrem recordar el re trobament de la ciutat amb la celebració de Santa Tecla després de la dictadura, gràcies al documental 7 de festa. Recu perem Santa Tecla (1979-2000) al Teatre Tarragona. A banda de l’audiovisual, la dansa serà un dels altres canals per par lar de la Tecla a través de l’espectacle Constància Invicta de la Im.perfecta. A l’últim acte commemoratiu de la primera setmana, descobrirem com arrela Santa Tecla a Tarragona des dels seus inicis amb la presentació del llibre il·lustrat Operació Tecla, de Joan Carles Blanch.

El següent dia, es presentarà Santa Te cla: del cor a la festa, un projecte fotogrà fic i audiovisual per reivindicar el llegat de la festa i amb vocació d’allargar-se els pròxims anys. En aquella mateixa jornada

LA TECLA, PRESENT

7LA CIUTAT

A la segona setmana, el teatre entrarà en joc per narrar les peripècies de la co mitiva que el 1321 va dur les relíquies de Santa Tecla fins a Tarragona, de la mà de l’obra El trasllat del Bra ç de Santa Tecla. El periple per recuperar aquestes restes de la patrona s’abordarà també d’una altra manera amb l’estrena del documental El viatge de les relíquies de Santa Tecla

Sense tenir en compte els moments àl gids de la festa com la revetlla i el dia de Santa Tecla, el 17 de setembre serà un de les dates amb més activitats. De fet, a la mateixa presentació dels actes, el van

EL DIA QUE TOT PASSA

Si en anteriors anys la patrona ja era un dels focus de les festes (particular ment en els darrers dies), la celebració dels 700 anys la convertirà en una pro tagonista constant. La figura de la Tecla serà present des del primer dia amb l’acte commemoratiu titulat Setembre , que tin drà lloc a la TAP. En ell, quatre actrius tar ragonines encarnaran les diverses edats i episodis de Santa Tecla amb la Tarragona actual com a escenari.

La multitud xalant amb la Baixada de l'Àliga

“Fem valdre el dret a la cultura amb la gratuïtat en la majoria d’actes. A més, hem volgut fer una Santa Tecla més oberta que compti amb més espais municipals”

festiva, els tarragonins es podran tras lladar a l’època en què va arribar el braç amb una visita teatralitzada sobre la ges tió de l’aigua al segle XIV.

Més enllà de tots els actes habituals com El retaule de Santa Tecla o les acti vitats relacionades amb la professó, les festes apagaran els llums un dia més tard de l’habitual a la Catedral de Tarragona. Sota la direcció del tarragoní Xavier Pas trana , se celebraran dos concerts que tancaran la celebració dels 700 anys i comptaran amb una peça de nova creació dedicada a la patrona.

Com sempre, la música serà present al llarg les festes amb un repertori d’artis tes i bandes entre els quals destaca Ma nel. El grup català actuarà el diumenge 18 de setembre a les 21.00 hores en una Plaça Corsini que promet estar de gom a gom. Entre el 14 i el 21 de setembre, l’es pai de La Terrasseta també destaca per la seva àmplia oferta musical a la fresca. Pop psicoldèlic, ska, soul, reggae, música

Amb lleganyes als ulls o sense haver

8 LA CIUTAT

“amb la 'Cercavila del Convit del 700' Tarragona s’obrirà a la cultura popular de tot el país amb la d’elementsincorporaciódelseguicid’altresmunicipis”

Baixada de l'Àliga. Foto Laia Diaz

Els Manel, un dels plats forts musicals de la festa, acturan a la Plaç a Corsini

urbana o flamenc fusió posaran so a un entorn que acollirà en altres moments del dia teatre, circ i cinema.

definir com “el dia que tot passa” per ser una de les jornades més multitudinàries delActivitatscalendari.

esportives, iniciatives per a tota la família, la baixada d’Amparitos o vermuts musicals de diversos gèneres farciran de moviment la ciutat gairebé tot el dia. El plat fort, però, arribarà a les 19.00 hores amb la Cercavila del Convit del 700. Aquesta s’obrirà a la cultura popular de tot el país amb la incorporació d’ele ments del seguici d’altres municipis. Per exemple, no es perdran la cita el Drac de Vilafranca, la Mulassa de Valls, el Lleó de Barcelona, l’Àliga de Girona o el Vall de Pastorets d’Igualada entre d’altres.

A la nit, la música tornarà a ocupar diverses places tarragonines. Dins d’un ampli ventall d’opcions, Auxili i Germà

Arribant a les jornades més intenses de la festa, l’orquestra de versions Wasa Cor poration acompanyarà els sons de la tradi cional Baixada de l’Àliga durant la nit del 21 de setembre. Però, com ja és habitual, la nit més llarga serà la revetlla del 22 al 23 de setembre: l’Orquestra Melodia a la Rambla Nova, les orquestres de la Plaça de la Font, la Gira 105 al Camp de Mart i les Barraques al Passeig de les Palmeres seran els punts neuràlgics d’una nit incombustible.

Negre actuaran a la Plaça Corsini, Barón Rojo i Viuda de Negra seran a l’Anella Mediterrània i Los40Classics farà sonar música dels 80, 90, 2000 al tram del bal có de la Rambla Nova.

LA MÚSICA DE LES FESTES

Assegurançadecaució

Seguretat en la transacció

Compliment de la legalitat vigent en tot el procés de tramitació de la transacció que assumirà l’API.

professionalitati

Coneixement actualitzat i profund del sector avalat amb experiència professional.

9LA CIUTAT 977 23 58 20 · www.apitarragona.com · info@apitarragona.com Vols comprar, llogar o vendre el teu pis? Busca el símbol de la tranquil·litat i despreocupa’t

Coneixementdelsector

Experiència

Professional qualificat i recone gut per l’administració que ha rebut una formació específica.

Respón de les quantitats que rep l’API fins que són posades a disposició de les persones destinatàries.

Després d’unes pinzellades de cultura popular que els més menuts hauran do nat amb la Santa Tecla petita, el Pregó de Danae Boronat donarà el tret de sortida als actes més enfocats a la festa tradici onal, que enguany recuperen els carrers sense cap mena de restriccions. A la ma teixa Plaça de la Font sonarà el primer Amparito Roca de les festes seguit de l’arrencada dels diversos Gegants de la ciutat que tornaran de nou al seu punt d’inici per fer el primer ball. La cirereta del pastís del dia 21 de setembre la ficarà la Baixada de l’Àliga, que comptarà amb majors mesures de seguretat per gaudir en plenitud de l’acte.

“La pregonera d'enguany, la tarragonina Danae Boronat, ha defensat sempre la igualtat en tots els àmbits de la societat, però en particular en un món tancommasculinitzatl’esport”

LA FESTA TRADICIONAL

La tarragonina ha defensat sempre la igualtat en tots els àmbits de la societat, però en particular en un món tan mascu linitzat com l’esport. Per aquest motiu, diferents dones esportistes del Nàstic, el CBT, la secció de rem del Nàutic, el Club de Rugby Tarragona, el CN Tàrraco, el Tarragona Handbol Club i CV SPiSP l’acompanyaran a l’hora d’adreçar les se ves paraules a la Plaça de la Font.

Per la Mercè, que en aquesta edició cau en dissabte, la música farà acte de presència a la tarda en diversos punts de la ciutat amb concerts gratuïts al Pont del Diable o a la Plaça de la Pagesia, i de pa gament com Paco Candela al Palau Firal o Els Pets a la Tarraco Arena. A més, aque lla nit les Barraques abaixaran les persi anes amb l’última revetlla musical. Com a colofó final, el diumenge no quedarà orfe de melodia amb la tercera sessió de La Música del Diable al Pont del Diable i el concert especial Vesprae Tarraconensis, la catedral del so, que tancarà Santa Tecla.

Els castells presents Manel R. Granell

La visió feminista impregnarà les fes tes, com bé anunciava l’alcalde. Tot i que concretament agafarà certa rellevància durant el Pregó del dia 21. Aquest comp tarà amb un format diferent del que ens té acostumats, donat que es farà al balcó de l’Ajuntament perquè sigui “obert a la

seran

gent”. La pregonera serà una dona sobra dament coneguda al periodisme esportiu de la ciutat i de tot l’estat, Danae Boronat.

REIVINDICACIÓ FEMINISTA

10 LA CIUTAT

a la Festa. Foto

tocat encara el llit, el toc de matinades no donarà lloc al silenci amb el so dels instruments tradicionals des de bon matí. Grallers i timbalers també es faran seva la Plaça dels Sedassos després d’una jor nada marcada pel Seguici Popular. Men tre que el Passeig de les Palmeres gaudi rà de nou d’una nit musical.

12 LA CIUTAT

Això sí, quan parlem d’actes tradicio nals de Santa Tecla, el 23 de setembre és el dia en què tot conflueix. Després de la missa, l’Anada a Ofici amb el Seguici Po pular arrencarà un matí on els protago nistes seran els elements del seguici i les quatre colles castelleres que celebraran la diada a la Plaça de la Font.

A la tarda, arribarà un dels moments més esperats pels tarragonins: la Profes só amb el Seguici Popular que incorpo rarà dos nous elements. El primer serà la llum de les espelmes al pas de les relí quies de Santa Tecla, que tracta d’emular l’estampa que descriuen les cròniques de fa 700 anys. I el segon serà la recuperació del Ball de Titans al Seguici Popular per part del Gremi de Marejants. El tanca ment d’aquesta última professó dibuixa rà tres anys després aquella imatge plena de confeti, llum, foc i gen tarragoní al peu de la Catedral amb l’entrada del braç.

Els diferents balls parlats tornaran amb els seus versots i parlaments, encara que un d’ells incorporarà un gran canvi en el seu emplaçament. El Ball de Dames i Vells sortirà del seu circuit habitual per fer ar ribar la seva crítica punyent i l’humor que tant els caracteritza a Bonavista. Concre tament, a la Plaça Constitució el dissabte 24 de setembre. Un pas que s’emmarca en aquesta voluntat de fer arribar les fes tes a tots els barris tarragonins.

Els castells i el foc del dia de Santa Te cla es mantindran la jornada següent. La diada castellera i els pilars caminant en congiran el cor dels assistents, esperant repetir el ple de 2019. Mentre que el foc gaudirà de la seva gran nit amb el tradici onal correfoc que culminarà al balcó del mediterrani. No hi faltarà el “Visca Santa Tecla” final, que aquest any no tanca les festes pel que fa al programa, però que sentimentalment mantindrà aquella es tranya barreja d’alegria per tot el viscut, tristesa per la fi de les festes i desig per tornar-les a repetir el pròxim any.

Arrencada dels gegants. Foto Manel R. Granell

“El Ball de Dames i Vells sortirà del seu circuit habitual per fer arribar la seva crítica punyent i l’humor que tant el carac teritza a Bonavista”

Correfoc. Foto Laia Diaz

Av. Maria Cristina

Camí de Viladegats

Xalet unifamiliar completament reformat de 120m², 4 dorm. dobles, 2 banys complets, ampli saló-menjador, cuina independent amb zona office, calefacció, parquet, a./a amb bomba de calor. Jardí de 1.375 m² amb possibilitat de fer una piscina i barbacoa, caseta d’eines, bassa, hort, cova excavada on es pot accedir. Garatge i zona exterior d’aparcament.

Pis reformat de 100 m² útils (113m² construïts), 3 habitacions (2 dobles i 1 és tipus vestidor amb un armari fet a mida), ampli saló-menjador amb sortida a balcó, cuina office amb galeria, 1 bany complet, 1 lavabo. Calef., a/a, terra de parquet. Pis exterior, molt assolellat, amb ascensor. Pk opcional en el C/ Baró IV Torres per 16.000 €.

C/ Castaños

C/ Major. Constantí

90m2 95m2 142m2 113m2 81m2 120m2 Preu: 105.000€ Preu: 198.000€ Preu: 160.000€ Preu: 210.000€ Preu: 160.000€ Preu: 350.000€33 34 4321 22 22 www.immobiliarahabitat.com | Enfoca’m amb la teva càmera Pensant en vendre casa teva? Tenim clients interessats en comprar el teu habitatge

C/ Mossèn Salvador Ritort i Faus

C/ Fra antoni Cardona i Grau Pis reformat de 66 m² (81 m² construïts), 3 habita cions, 2 banys complets, saló-menjador amb a/a amb bomba de calor, sortida a terrassa, cuina indep. amb galeria. Parquet, exterior, assolellat. Ascensor. Pis ideal per a inversionistes ja que es troba actualment llogat, amb contracte de lloguer fins a maig de 2024.

Xalet adossat per a reformar de 142 m² útils, 4 dorm. (3 dobles), 1 bany complet i 1 lavabo. Saló-menjador, terrassa, cuina independent office. El jardí de 50 m² disposa de zona de barbacoa amb cuina d’estiu. Garatge de 18 m² amb capacitat per a 1 cotxe, moto, bicicletes i zona de traster.

Pis d’obra nova amb 83 m² útils (95 m² construïts). Amb 3 habitacions, 2 banys complets. Ampli saló-menjador de 30 m² amb cuina americana. Acabats de 1ª qualitat, porta blindada, terra de parquet. Videoporter, climatització per conductes fred/calor en tot l’habitatge. Edifici amb ascensor.

LA CIUTAT PBaró de les IV Torres, 14A - Tarragona £977 216 340 / 615 561 606 F@immobiliariahabitat d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria habitat aicatNº6617697

Pis reformat de 90 m² útils, 3 dorm. (2 dobles), 1 bany complet amb plat de dutxa gran, 1 lavabo, ampli saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina independent amb sortida a galeria, instal·lació elèc trica nova, traster en el terrat, aigua comunitària. Exterior, assolellat, terrat comunitari, 1a planta sense ascensor.

La imatge de Santa Tecla d’enguany mostra l’entrada del braç a la Catedral i està dissenyada per l’estudi inclusiu de La Torreta

La idea i execució del cartell sorgeix a més d’un projecte arrelat a Tarragona i divers. Aquesta autoria correspon a La Torreta , un es tudi creatiu i de disseny impulsat per la cooperativa El Far i la Fun dació Topromi (de la Fundació Catalunya La Pedrera). El seu equip per aquest encàrrec ha estat format per 19 persones amb diversitat funcional i sense entre les quals es troben participants de La Torreta,

UN CORALCARTELLAdriàMiróCanturri

14 LA CIUTAT

Quan les festes ja són a tocar, una de les sorpreses que genera més expectació és el cartell que engalanarà els carrers de la ciutat. El color o l’element protagonista es converteixen en la gran incògnita de cada any. Per aquesta edició, semblava clar que el braç anava a ser aquest protagonista per la celebració dels 700 anys. Malgrat tot, la visió que se li ha aplicat al cartell li ha donat un esperit col·lectiu a l’efemèride del setè centenari gràcies a la multitud d’elements que embolcallen el braç amb la tau.

Tot i l’extens trajecte que ha recorre gut La Torreta (amb pandèmia pel mig), el cartell de Santa Tecla ha estat tot un rep te. Eva Calvés, de la fundació Topromi, relata que era una gran “responsabilitat”, en tractar-se dels 700 anys i del retorn a la normalitat, i que alhora ha suposat

15LA CIUTAT

Els 19 autors de la imatge són Annelie Bä der, José Antonio Parejo, Javi Ciudad, Lui sa López, Miguel Torres, Jose de la Rosa, Rafa Aragón, Mari Aragón, Dani Cebrián, Emilio García, Eva María Lorenzo, Mercè Vallverdú, Cristina Lavilla, Azucena Guer ra, Cristina Rodríguez, Júlia Abelló, Glòria Balada, Amanda Pérez i Núria Loras.

Quan els arriba l’encàrrec, presenten la clienta i el projecte que es vol tirar endavant a tot l’equip. Aquest és proba blement un dels moments en què han de treure el vessant més enginyós, ja que, si compten amb temps suficient, organitzen una pluja d’idees per veure com encarar el disseny. “En alguns casos, hi ha preju dicis quan veus un equip amb moltes per sones i gent diversa, però després veuen que som un equip professional com la resta”, ressalta l’Annelie sobre la implica ció dels seus companys i la qualitat final dels productes.

El cartell per la Santa Tecla de 2022 no és el primer que dissenyen. Abans, ja s’havien encarregat de la Festa Major de La Canonja 2021, La Imaginada o la Mos tra de Teatre Jove. Jose Antonio Parejo, Dani Cebrián, Luisa i Annelie Bäder, au tors del cartell, expliquen que la seva for ma d’organitzar-se varia segons la feina a realitzar. “A vegades estem més obertes a fer coses en comú i d’altres de treballar soles”, destaquen.

seus esforços interns en “fer treballar la ment” i l’”autoestima” de tot l’equip.

UN BAGATGE EXTENS

ELS NOMS DARRERE DEL CARTELL

A més, a mesura que ha anat avançant el temps La Torreta ha incorporat noves tècniques als seus dissenys gràcies a ha ver pogut experimentar amb aquarel·les, tinta xinesa o estampació amb collage. Precisament, el moment de pintar i deixar anar la vena més creativa és el que agra da més al Jose Antonio, el Dani i la Luisa. D’altra banda, a part de donar forma als seus projectes, l’estudi també enfoca els

“En alguns casos, hi ha prejudicis quan veus un equip amb moltes persones i gent diversa, però després veuen que som un equip professional com la resta”

L'ENCÀRREC MÉS ESPECIAL

l’Equip del Far Cooperatiu i dues voluntà ries dels tallers.

La feina, però, no ha estat gens fà cil, donat que a la pressió afegida d’un disseny tan especial se li van sumar els estrets marges de temps per desenvolu par-lo. Per aquest motiu, el Far Coope ratiu va fer una pluja d’idees prèvia per veure com donar-li la volta a l’únic condi cionant de l’encàrrec: “s’ha de commemo rar el braç”. D’aquí va sorgir la idea que les relíquies de la patrona “no fossin l’únic element protagonista, sinó que represen tés la festa que hi ha al voltant”.

A banda de l’aposta per la inclusió d’aquest encàrrec, expliquen que la seva implicació amb Tarragona i les festes és clau per plasmar de la millor manera el

En diverses sessions amb grups bom bolla van dibuixar totes les peces del cartell i les lletres. Per exemple, el Jose Antonio i la Luisa es van encarregar de donar forma als braços, mentre que el Dani es va ocupar de la tipografia amb els seus companys. Després de proves i més

Alguns dels membres també participen en l’anomenada Festa per a Tothom del dissabte 17 de setembre. Aquesta cele bració, que enguany compleix la seva 32a edició, apropa Santa Tecla a tota la ciuta dania amb un aplec de gegants i bestiari inclusiu.Amés, aquest any gaudiran de les ac tivitats de Santa Tecla d’una manera es pecial, donat que veuran el seu cartell penjat a tots els fanals i a les samarretes dels tarragonins. “Quan vegi els cartells penjats, els hi faré una fotografia. M’en canta veure a tothom amb la nostra sa marreta”, afirma content el Jose Anto nio. Per la seva banda, el Dani assenyala “la gran experiència” que ha suposat per l’equip l’encàrrec i la Luisa ressalta els bons moments plegats durant el procés deLacreació.decisió d’atorgar-los-hi el disseny del cartell, ha posat La Torreta al centre del focus. “L’encàrrec ha sigut una opor tunitat per fer-nos visibles i ensenyar que hi ha equips diversos que fan la feina igual que altres estudis creatius”, mani festen. El resultat ha sigut un cartell que enalteix el valor “col·lectiu” que tenen les festes i, en definitiva, mostra aquest bocí que cadascú imprimeix en tots els projec tes amb el segell de La Torreta.

“Creiem que és un cartell molt festiu. Cada vegada que el mires trobes un element diferent”

16 LA CIUTAT

sessions de les habituals, el Far va posar en conjunt el trencaclosques a la poste dició per perfilar el que ja és la imatge del moment. “Creiem que és un cartell molt festiu. Cada vegada que el mires trobes un element diferent”, assenyalen.

El color escollit també va estar deguda ment triat després d’una investigació. “El groc simbolitza la il·luminació dels focs quan arriba el braç a la Catedral. Ens en vam adonar quan vam veure diferents imatges del moment, en totes destacava el groc”.

que representen per la ciutat. “Hauria de ser obligatori que qui faci el cartell sigui de la ciutat. Si no has viscut Santa Tecla abans, no és el mateix”, argumenta l’An nelie. En el seu cas, compleixen aquest requisit sobradament i és habitual veu re’ls a tots gaudint del seguici -el seu acte preferit- o altres esdeveniments.

Amb aquesta esbós van arribar a La Torreta, on tots li van donar forma fins a convertir-ho en la idea final: el cartell representarà l’entrada del braç a la Ca tedral. A més, posteriorment van esco llir que els elements de la festa estarien il·lustrats a través dels seus braços reu nint-se al voltant de la Tecla. En cas de no tenir-ne, altres trets característics farien la seva funció, com la corona de l’àliga o la cua del drac.

CONNEXIÓ AMB LA CIUTAT

“una manera de representat a tothom i una injecció de moral”.

Patrimoni – Didàctica – Experiència immersiva porttarragona.cat

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

La recuperació de l’activitat del món casteller era un dels mo ments més esperats per una ciutat que el viu de la manera que ho fa Tarragona. La tornada, que inclou el Concurs de Castells a l’octubre, prometia ser de les més dures que es recorden, però les colles tarragonines sembla que comencen a fer funcionar el seu engranatge després d’un Sant Magí per emmarcar.

A l’horitzó d’aquesta temporada, hi ha tres dates marcades amb vermell per les quatre colles tarragonines: la diada de San ta Tecla de divendres, la diada de la Mercè amb el tradicional pilar caminant i el concurs de castells que tindrà lloc a la TAP el primer cap de setmana d’octubre. A més, Xiquets de Tarragona i Colla Jove dels Xiquets de Tarragona també posaran l’accent casteller al primer diumenge de festes juntament amb els Cas tellers de Vilafranca i la Colla Jove dels Xiquets de Valls. Tres caps de setmana seguits que convertiran la ciutat en el centre casteller del país.

La diada a la mítica Plaça de les Cols del 19 d’agost va canviar per complet el xip de les colles tarragonines. Alfredo González, cap de colla de Xiquets, explica que les sensacions després de la diada van ser “brutals” i que la colla va sortir “amb confiança, motivada i alegre”. Amb un 2d8f i un 5d8 descarregats i després d’un 2019 per oblidar, els matalassers van acabar eufòrics i amb l’única espineta de no haver provat el 3d9f. “Li faltava un pun tet. En el moment que un castell així et cau, t’eclipsa la feina an terior i no ens podíem deixar emportar per l’eufòria”.

La ciutat acollirà en menys d’un mes un calendari casteller frenètic que culminarà en el Concurs de Castells

UN SANT MAGÍ INOBLIDABLE

TARRAGONA,20

“Tres caps de setmana seguits que convertiran la ciutat en el centre casteller del país”

CASNEURÀLGICPUNTTELLERAdriàMiróCanturri

Els seus rivals ciutadans tampoc es van quedar enrere. La

La Plaça de les Cols, que al barri marí tim defineixen com a “talismà”, també va repartir rialles als Xiquets del Serrallo. Un dels seus dos caps de colla, Nil Mar tínez, valora l’ambient viscut i la resis tència dels seus per ser capaços d’estre nar dos nous castells (5d7 i 3d7a) anant

Jove es va convertir en la quarta colla en assolir els dos castells bàsics de nou (4d9f i 3d9f) aquesta temporada, fet que va fer esclatar l’alegria a la Plaça de les Cols. “Pujava a quarts i només baixar vaig en filar el carrer Major i vaig marxar perquè em podia l’emoció”, relata Jordi Alomà , cap de colla dels liles, quan se’n recorda d’un 3d9f que va suposar “una injecció de moral i d’autoestima molt important” pels seus. Els canvis de la temporada en l’estructura de 3 feien dubtar a alguns de la viabilitat del castell, però el Jordi asse gura que confiava en la feina als assajos i que s’havien guanyat “poder afrontar un nou repte per Festa Major”.

“La diada a la mítica Plaça de les Cols del 19 d’agost va canviar per complet el xip de les colles tarragonines”

Xiquets. Foto Lins Griñó

RoviraJordiFotoMagí.SantdeDiada

quarts en l’ordre d’actuació. “Hem recu perat el nivell de 7,5, no podia sortir res millor”.Enel cas de Sant Pere i Sant Pau, afir men que aquest Sant Magí “esdevindrà referencial”. El cap de la colla cooperati vista, David Lobo, valora la diada única ment “amb elogis” i apunta que el resul tat és “la recompensa a la feina” durant aquest retorn. De fet, la gran diada (2d7, 3d8 i el primer 4d8 de la temporada) ha “obert la caixa dels trons” en un curs que s’esperava més d’adaptació.

TORNAR A LA PLAÇA

“Durantrepte.lapandèmia s’ha fet molta fei na amb la canalla i tenim la que podríem aconseguir en una temporada normal, però és molt jove i l’objectiu és assegurar els castells”, descriu l’Alfredo González. Per la seva banda, el David Lobo remarca que aquesta renovació ha sigut “gradual” i un “procés complicat”, tot i que s’han en dut la sorpresa que “la feina que havia de durar 2 anys s’ha concentrat i materialit

21

Aquesta és precisament una sensació compartida per les quatre colles. Totes han donat petites passes i han assegurat les seves estructures amb la principal premissa de no caure. La feina de renovar bastants peces i la precocitat de la cana lla ha obligat a anar amb peus de plom a cada nou

“Arrossegar una altra vegada la massa social amb què comptaven és una de les tasques que ha costat més a la Jove, com també la resta de les colles”

CONSULTA AQUÍ el programa d'actes de Santa Tecla

PROPERA PARADA, SANTA TECLA

diada de les grans a Sant Magí, arriba el torn de la patrona. A més, Santa Tecla serà la prova de foc per les colles castelleres, donat que el cap de setmana del 24 de se tembre serà el previ a l’esperat Concurs.

Per a Xiquets, que també seran pre sents el 18 de juliol, el principal objectiu de cara a Santa Tecla seria “consolidar el 2 i el 5, i anar a pel 3d9f”. Els matalassers esperen trobar el punt que els va faltar per Sant Magí i fer el salt definitiu per en trar al Concurs amb la moral pels núvols.

zat en dos mesos”.

22 LA CIUTAT

La Jove ha consolidat els castells de Sant Magí en les seves diades posteriors, fet que podria donar “peu a mostrar nous reptes” per aquests tres caps de set mana. Jordi Alomà no s’arronsa davant d’aquestes diades exigents i relata que “la idea és poder arribar a una Santa Tecla de màxims i incorporar la gamma alta de 8”. Unes aspiracions que aniran lligades a les sensacions de la colla, ja que intenten “minimitzar al màxim el risc de caiguda”.

Després de l’emoció de recuperar una

Des del barri cooperativista són força previnguts a l’hora d’apuntar cap a un de Castells'. Albert Cuadras

Acte 'Ciutat

Les quatre subratllen la “pedagogia” en aquest tram tan repetitiu a l’hora de tirar castells i la importància de sumar cada cop més gent a la causa. En el cas del Ser rallo, porten una dinàmica de creixement des del 2018. Uns anys en què han buscat “un equilibri entre apropar-nos al jovent universitari, a les famílies i al barri del Serrallo de Arrossegarnou”.una altra vegada la massa social amb què comptaven és una de les tasques que ha costat més a la Jove, com també la resta de les colles. Les baixes importants per temes laborals i embaras sos, sumat a les dificultats d’acumular les camises que estaven acostumats a veure, ha comportat que la temporada comenci a mig gas. Tot i això, després de la diada de Vilanova, els liles no han fet més que créixer fins a recuperar la presència a què ens tenen acostumats.

Foto

23LA CIUTAT

24 LA CIUTAT

Concurs de Castells. Foto David Oliete

castell en concret per festes. David Lobo explica que actualment tenen “molts fronts oberts”. Entre ells, treballen amb un 3d8 per ficar-li un pilar a finals de temporada o un 2d8 a llarg termini. Tan mateix, és realista sobre la dificultat que suposa aquesta passa i assegura que “no serà Santa Tecla el dia que cremarem les naus”.

El Nil, que l’ha portat com a baix des del 2015, explica que es tracta “d’un dia en què tots estem en igualtat de condicions” i posa de relleu el moment de l’arribada als peus de l’Ajuntament. Quan l’objectiu s’assoleix, la colla i el padrí del pilar salta d’alegria mentre compten a ple pulmó tots els anys seguits que fa que el comple ten. Els serrallencs esperen repetir aquest “moment increïble i preciós” i poder comptar fins a 25.

CONCURS DE NOVETATS

La colla del barri marítim serà l’única tarragonina al Concurs de Castells du rant la jornada de dissabte. Un fet que els portarà a “representar a la ciutat” en aquella diada. Aquestes circumstàncies venen donades perquè SPiSP ha acon seguit plaça per actuar diumenge amb les millors colles per primer cop des que s’organitzen dues jornades diferenciades a la“SeràTAP.un moment important de la tem porada i de la nostra història, un desig fet realitat. A més, és un indicador de l’ascens de Sant Pere i Sant Pau”, comen ta orgullós David Lobo. L’únic hàndicap serà en l’àmbit logístic, donat que no és el mateix ser cap de cartell dissabte que ser colla per la cua diumenge a l’hora de repartir les ubicacions, l’espai per la ca nalla o les rondes conjuntes. En tot cas, la temporada els ha col·locat en aquest context i ho afrontaran “amb la màxima de les D’altraambicions”.banda,els matalassers són re alistes per marcar un objectiu i afirmen que “el principal és descarregar els cas tells que portem i quedar en la millor po

sició possible”. Per a Alfredo González, la colla hauria de plantejar el concurs com una diada i, en cas de tenir un castell es pecial llest per poder pujar una posició, intentar-ho.Quivaamb les aspiracions més altes és la Jove. Jordi Alomà entén que “per guanyar, haurien de fallar molt les del da vant” perquè Vilafranca i les dues colles

Quan parlem de les principals festes de la ciutat, un dels actes castellers més tarragoní és el pilar caminant del 24 de setembre. En aquest àmbit, hi ha una colla que destaca per sobre de la resta, els Xiquets del Serrallo. “Té una mística i ho sentim com una tradició”, el descriu el Nil Martínez, que enguany anhela acon seguir arribar al balcó de l’Ajuntament per 25a vegada consecutiva. El cap de la colla marinera assenyala que és un castell que el preparen tècnicament amb molt temps d’antelació, encara que avisa que ho donaran tot durant la diada del 23 de setembre. “La patrona és la patrona i no hipotequem el 23 per arribar bé al pilar”.

vallenques arriben a un gran ritme. Tant els verds com la Vella de Valls parteixen com a favorits per endur-se la victòria. Malgrat les dificultats d’entrar en aquest TOP3, els liles assistiran “amb la intenció de portar els reptes més superiors que ens puguem plantejar” i optar a fer-se un lloc al podi de l’esperat Concurs.

Pilar caminant. Foto Àngel Díaz

ELS REIS DEL PILAR CAMINANT

25LA CIUTAT

27LA CIUTAT

JOSEP MARIA CRUSET President de l'Autoritat Portuària de Tarragona Port se sent molt seu el barri del Serrallo”

“El

El Port de Tarragona és el que més creix del TOP10 en tot l’estat durant el 2021 i experimenta un creixement del 6% el primer semestre de 2022. Quina és la clau? Hi ha una doble component: la interna i la territorial. En el primer cas, dediquem bona part dels nostres esfor ços a transformar-nos constantment per estar en la possibilitat d’oferir la major capacitat als nostres clients. Des de construir nova infraestructura com a co mercialitzar-se cap a fora i dinamitzar-se empresarialment. L’altre element clau és el territori, al qual ens oferim i prestem servei. Després de la covid, ha tingut la capacitat de tornar a recuperar ritme i posar-se en una actitud empresarial pro activa. No havia passat en altres crisis.

Es posaran línies vermelles a l’hora de triar aquestes empreses? No hi pot haver empreses que no siguin compati bles amb l’entorn turístic de Vila-seca o amb l’entorn mediambiental de la Xarxa Natura 2000. El focus està posat en em preses sostenibles i amb capacitat de ge nerar oportunitats.

Dins de tot això, què implica la res tauració dels espais naturals de la Xar xa Natura 2000? El projecte de la ZAL i la Xarxa Natura 2000 recullen molt bé el que entén l’Autoritat Portuària que ha de ser el desenvolupament econòmic avui en dia. Per un costat, per tal de generar benestar als ciutadans cal que existeixi aquest desenvolupament econòmic a tra vés de la ZAL. Però la població demanda que sigui equilibrat amb l’entorn. D’aquí que també hi hagi el projecte de la Xar xa de Natura 2000 en què es recuperen 37 hectàrees de zona verda que en el seu moment eren de propietat privada i es taven absolutament degradades. L’Auto ritat Portuària ha anat adquirint aquests terrenys i estem acabant d’adquirir els úl tims metres quadrats. Es convertirà en el que serà la tercera o quarta zona humida

Quin efecte té la guerra d’Ucraïna de cara a l’activitat del Port i els projectes lligats a la construcció que teniu entre mans? Semblava que el tema dels cereals ens afectaria molt i estem funcionant amb creixement en importacions de cereals. Aquest primer semestre ha sigut el de ma jor en importació de cereals de la història del Port. En l’àmbit de l’encariment de ma terials, ens afecta com a tota la societat. És veritat que no ens ha complicat el dia a dia. La previsió econòmica i el calendari que teníem l’estem desenvolupant amb nor malitat perquè les administracions han reaccionat bé amb les modificacions a la llei de contractes. Per exemple, una obra importantíssima pel territori com el Cor redor del Mediterrani podria haver patit els efectes d’aquesta realitat i s’està exe cutant d’acord amb els calendaris.

Adrià Miró Canturri

29LA CIUTAT

“Una ZAL no és un polígon industrial municipal. La seva vocació és acollir representinempresarialsimplantacionsqueoportunitatspotentspelterritori”

Quin tipus d’inversions ha d’atraure aquest projecte? Ho expliquem gairebé per passiva. Una ZAL no és un polígon in dustrial municipal a on es fan petites naus i es fiquen tallers. La seva vocació és acollir implantacions empresarials que represen tin oportunitats potents pel territori amb implantacions de milers de metres qua drats i generació de llocs de treball. Per tant, no ens precipitarem a concessionar-la a la primera opció que passi. Busquem que obri noves oportunitats pel futur.

Un dels grans projectes de creixe ment del Port i del mateix territori és la futura Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). En quin punt ens trobem? Estem urbanitzant aquest entorn fent els vials perimetrals. Abans d’acabar l’any, esta El Port de Tarragona es troba en un context de canvi que transformarà per complet les seves infraestructures i la relació amb el seu entorn gràcies a aquest Hortizó 2023 que s’ha marcat. Josep Maria Cruset, President de l’Autoritat Portuària, ens explica en aquesta entrevista com avancen tots aquests projectes de la mà del territori i què aportaran a la població del Camp de Tarragona

rem executant altres fases de les obres com les d’una canalització que passa per la Xarxa Natura 2000 i l’hem de moure, les connexions de la ZAL amb els acces sos exteriors o la mateixa Xarxa. Estem en ple ritme perquè a finals del 2023 i començaments del 2024 puguem tenir la ZAL i s’hi facin les primeres implantaci ons empresarials.

Deixa gairebé un espai paradisíac. Funciona molt bé en aquesta feina de de finir l’espai d’intercanvi entre La Pineda -sector turístic- i el Port -sector logístic. Amb l’Ajuntament hem estat dedicant molts esforços per veure com el volem i mostrarà una transició en què els dos costats d’aquesta frontera seran compa tibles i se sentiran còmodes.

30 LA CIUTAT

“En tot aquest concepte de potenciació de la Imatge del Serrallo, tenim la necessitat de recuperar el pantalà per veure el barri des del mar”

Precisament, sou patrocinadors dels actes de les 700 Tecles. Quin valor li dona a la marca del Port ser-hi? Són 2.000 anys d’història compartida en què quan li ha anat bé al Port, li ha anat bé a la ciutat i a l’inrevés. En el cas de Tarragona, això s’escenifica en la bona entesa entre l’Ajuntament i el Port. No som a Santa Tecla només per posar recursos, sinó que hi som des de la convicció que una Tarra gona potent culturalment i un referent al país ens multiplica també al Port. Un territori que té capacitat de marcar perfil propi, ho acaba fent en tots els seus àm bits.

En moltes entrevistes parla del concepte d’intermodalitat. Quines inver sions tenen en marxa per reforçar la

Al Serrallo també heu treballat amb inversions recents de més d’un milió d’euros. Són unes infraestructures que surten perquè hem treballat conjunta ment amb l’Associació de Veïns i hem identificat que a l’estiu hi ha necessitat d’ombra als parcs i al Frontal Marítim. Aleshores, cobrirem aquestes zones. A més, en tot aquest concepte de poten ciació de la imatge del Serrallo, tenim la necessitat de recuperar el pantalà per veure el barri des del mar.

El Port s’ha transformat al llarg d’aquests anys i el mateix barri també ha canviat, s’ha envellit. Com ha afectat això en aquest diàleg? En el passat era una relació molt complexa perquè tota l’activitat portuària fluïa pels carrers del barri. Per tant, els centenars de camions passaven pels carrers del Serrallo. Això ha anat evolucionant cap a una relació

litoral de tot Catalunya. És una oportuni tat mediambiental i turística.

abocat al mar i perquè la xarxa ferrovi ària els separava de la ciutat. Des de la pell de les cases del Serrallo fins al mar és àmbit de domini públic portuari i som qui s’ocupa de mantenir-ho. Per això, fem un diàleg continuat amb l’Associació de Veïns o les empreses de restauració. No és una excepció el fet que, malgrat ser un barri, hagi sigut reconegut com a Vila Marinera i que El Foraster té gravat un programa sobre el Serrallo.

El Serrallo és un barri amb la seva pròpia idiosincràsia, profundament lligada al Port. De quina manera gestioneu aquesta relació? Els veïns del Serrallo es defineixen amb una identitat pròpia. Segurament perquè era un barri

estreta en positiu. El Port se sent molt seu el barri. Ara aquest entorn no té res a veure amb el d’anys enrere i està rever tint el procés d’envelliment de les últimes dècades. Hi ha un retorn de la gent al Serrallo, només cal veure les celebraci ons dels últims mesos amb la Pèrgola del Serrallo plena de gent jove. Hi ha una re cuperació de vitalitat del barri. Per exem ple, el Gremi de Marejants ha recuperat el Ball de Titans per la festa major i ha tin gut una resposta del barri espectacular.

Aquest any la temporada de creuers

ha arribat amb força amb el Moll de Ba lears. Quin balanç en fan? En farem un balanç positiu. Comptàvem que passarien 50.000 creueristes (un terç de l’any preco vid) i ens situarem segurament passant els 70.000. L’any que ve, Global Ports ja hau rà pogut desplegar tota l’acció comercial i agafarem ritme ràpidament.

Com entén el Port aquest projecte de creuers? És un projecte que és poc del Port i molt del territori. Per nosaltres, l’impacte econòmic a l’Autoritat Portuà ria és relativament petit, però té un valor afegit pel territori perquè permet diversi ficar el sector turístic en èpoques de l’any en què els mercats tradicionals tenen una reducció. Per això, la gestió del projecte de creuers a Tarragona no és només de l’Autoritat Portuària, sinó que és un pro jecte coral del territori. També hi treba llen els ajuntaments de Reus i Tarragona, la Diputació de Tarragona, la Cambra de Comerç, la universitat, l’aeroport... Men tre que en altres destinacions del medi terrani és un projecte molt portuari i fins i tot de conflicte amb les ciutats.

connexió ferroviària amb el Port? El concepte d’intermodalitat està a sobre de totes les taules perquè el desenvolu pament social futur passa per aquí. Si vo lem mantenir les condicions en què viu la societat i fer-ho compatible amb l’entorn, el sistema logístic ha de ser eficient. És a dir, els productes s’han de transportar en el sistema modal més eficient per cadas cuna de les distàncies.

Per què aquí no s’escenifica aquest conflicte amb les institucions? Això no passa perquè és un projecte coral, per què tenim clar que la magnitud del pro

32 LA CIUTAT

El Port està invertint en el creixement de la terminal ferroviària que hi ha a l’in terior del Port, la de la Boella, per tenir més operatives ferroviàries. A més, es tem construint una terminal ferroviària al centre la península (Terminal Guadala jara) per connectar-nos a un sector d’alta demanda de producte. És necessari per què no podem moure productes a més de 200 km pensant només en el camió, que té un impacte ambiental alt.

Quina resposta han rebut? Hi ha hagut assoliments importants, el Ministeri està treballant el primer estudi per moure les mercaderies a l’interior. És un primer pas rellevant. El que fem també és intentar anar pel davant i ja estem fent els estu dis i projectes per treure les mercaderies del Port cap a l’interior. Ens podríem tro bar en la circumstància que es resolgués això i que aleshores el Port hagués de fer aquesta feina. Per això, anem pel davant.

A més, també abanderen les reivindicacions de la plataforma de Merca deries per Interior. Si sabem que en els pròxims anys creixerà de manera subs tancial el transport de mercaderies per ferrocarril, s’han de replantejar qüesti ons. Una d’elles és el fet que les merca deries passin per la costa i els passatgers per l’interior. No té cap sentit. Hauria de ser el revés i que els passatgers passessin

per la costa, on hi ha les grans concentra cions poblacionals. Quan vaig començar de President, ens vam posar ràpidament d’acord amb la Plataforma de Mercaderi es per Interior. El Port és el primer inte ressat amb què les mercaderies passin per on toca.

“És necessari (el transport ferroviari) perquè no podem moure productes a més de 200 km pensant només en el camió que té un impacte ambiental alt”

34 LA CIUTAT

Render de la futura Terminal de Creuers

Es manté intacte aquest horitzó 2023 que planteja el Port? Conceptualment continua intacte. El calendari pot tenir algun matís perquè algunes coses esta ran pel 2023 i altres trepitjant el 2024, ja que la covid ha alentit algunes iniciatives. L’important és que només parlem de cer teses. Si alguna infraestructura no està finalitzada el 31 de desembre de 2023, en aquell moment serà evident que l’obra és una realitat. El que no estigui acabat, estarà molt avançat.

Quin tipus de creuerista arriba a Tar ragona diferent del de Barcelona o Ve nècia? Tenim un creuerista molt diversifi cat. En tenim un que el seu propòsit és fer una visita a Tarragona i després tornar al vaixell. Però durant molts anys hem estat treballant companyies prèmium de cre uers (més petits) que tenen vocació d’es tar-s’hi moltes hores. Per exemple, per poder viatjar al Priorat a visitar uns se llers o conèixer el Monestir de Poblet. Els dos tipus són importants perquè generen oportunitats empresarials diferents. La gràcia és la combinació dels dos.

“La gestió del projecte de creuers a Tarragona no és només de l’Autoritat Portuària, sinó que és un projecte coral del territori”

Sembla que tot el que impulsa el Port va sempre en coordinació dels diver sos actors. Aquest arrelament al ter-

ritori és indispensable a l’hora de tirar endavant un projecte? Li intento donar aquest tarannà, segurament derivat dels anys com a alcalde. No té sentit fer allò

que la gent no vol, és molt elemental. La relació amb la Plataforma de Mercaderi es per Interior, matisar el projecte de cre uers, millorar la frontera amb Vila-seca o amb Tarragona... Cal treballar-ho així perquè desenvolupar alguna cosa en contra de les voluntats o necessitats del territori és una mala despesa de diners públics.

jecte ha de ser aquella que tingui interès pel territori. A vegades algú ens diu que els creuers tenen una certa oposició. La tenen en ciutats on arriben 4 milions de creueristes en un any. Nosaltres estem en una dimensió absolutament diferent. L’escenari de major assistència han sigut 130.000. A més, en aquells casos els vi sitants es queden en el nucli de la ciutat, mentre que nosaltres els distribuïm pel territori. Tenim ben equilibrat el nombre en funció de la nostra capacitat.

Les entitats i associacions sense ànim de lucre que impulsin actuacions per a la conservació i millora del medi ambient, la prevenció local d’incendis forestals al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès i en benefici de la salut pública ja poden optar als diversos ajuts que la Diputació posa al seu abast. La dotació d’aquestes subvencions suposa una inversió de d’1.175.000 euros i el termini per a sol·licitar-les estarà obert fins al 22 de setembre.

TARRAGONA EMBELLEIX UNA VINTENA D’ESPAIS DE LA CIUTAT AMB VERD URBÀ

La dotació d’aquestes subvencions suposa una inversió de d’1.175.000 euros

· Edita: Catonline S.L. · NIF: B-55620173 · Impressió: Gráficas Andalusí · Dipòsit legal: T-141-2017 · Distribució: UNIMAIL Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR. On ens pots trobar? Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients. MÉS DE 5000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI www.laciutatcomunicacio.com revistalaciutat

La consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, fa un balanç d’un any “en què s’han millorat una vintena d’espais de la ciutat, embellint-los amb verd urbà”. I afegeix: “Tarragona està més viva que mai i els tarragonins i tarragonines cada vegada són més conscients de la importància de cui dar el que ens envolta”.

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA FA UNA INVERSIÓ MILIONÀRIA EN CONCEPTE DE SUBVENCIONS

En el marc de ‘Tarragona, Vila Florida’ s’han instal·lat noves jardineres al solar de la Rambla Vella, al carrer del Cós del Bou, al nou parc del car rer d’Ixart, a la plaça de la Imperial Tarraco i al carrer de les Escrivanies Velles, entre d’altres llocs.

36 LA CIUTAT

La conselleria de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Tarragona fa balanç d’un any

També s’han impulsat cinc plantades col·laboratives que han florit l’entorn del pavelló esportiu i del centre cívic de Torreforta, de la plaça del Progrés i el parc de Riu Clar, i la plaça dels Infants. “Aquesta inicia tiva segueix l’estratègia de la conselleria de fer partícip a la ciutadania i conscienciar-la en tenir cura dels espais verds de Tarragona, fent-los ‘cuidadans’ de la ciutat”, explica la consellera Vidal.

TARRAGONA

Es tracta de 4 convocatòries diferenciades en funció del destinatari i de l’objectiu de l’actuació, tot i que totes responen a la voluntat de la insti tució de perseguir el desenvolupament sosteni ble, impulsant la millora de l’entorn natural i del medi ambient, afavorint la inserció laboral de persones amb discapacitat i promovent hàbits saludables mitjançant la col·laboració amb enti tats i associacions de la demarcació.

PUJADA DE PREUS DE L’ECONOMIA

El president del Govern ha assegurat que, enfront de la "incertesa" que genera el context polític, econòmic i social incert per la guerra d'Ucraïna, es pecialment davant la pujada de preus que estem vivint, tenim raons de sobres per a "no caure en la por, la desconfiança o el desco ratjament", ja que "els fo naments de la nostra eco nomia són sòlids, les dades ens diuen que l'economia espanyola compta amb for taleses que no cal subesti mar”.Així, ha recordat que Espanya creixerà enguany

a un major ritme que la UE i les economi es més desenvolupades; que hem tancat agost amb 409.000 aturats menys que el mateix mes de fa un any; que hi ha més de 20 milions de persones cotitzant a la Seguretat Social, superant en gairebé 700.000 persones les xifres de cotitzado res prèvies a la pandèmia, i que, en el que va d'any, s'han signat gairebé 4 milions i mig de contractes per temps indefinit, gai rebé el triple respecte al mateix període comparable de l'any anterior.

“Pedro Sánchez ha recordat que Espanya creixerà enguany a un major ritme que la UE i les economies més desenvolupades”

Pedro Sánchez anuncia que el Consell de Ministres aprovarà la norma que garanteix el subsidi per desocupació per a les treballadores de la llar

LES PENSIONS PUJARAN CONFORME A L'IPC

Una altra de les preocupacions plante jades per una de les ciutadanes que va in tervenir en l'acte ha estat la pujada de les pensions. El cap de l'Executiu ha recordat que el Congrés va aprovar una llei per la qual les pensions s'han d'indexar a l'IPC i, per tant, "aquesta pujada està garantida per llei, és un mandat legislatiu", va insistir.

Sánchez també va respondre a altres assumptes plantejats pels ciutadans, remarcant el compromís del Govern en la lluita contra el canvi climàtic, contra l'obesitat infantil, en el desenvolupament de polítiques per als joves o en favor de la igualtat entre homes i dones.

Laura Martínez Álvarez

QUELIS AMB ATUR

indefinits-, la pujada històrica del salari mínim i el compromís que al final d'aques ta legislatura l'SMI se situï en el 60% del salari mitjà al nostre país, l'augment de les beques, la bonificació en el combustible, la gratuïtat en el transport de rodalies i mitja distància, o l'adopció de mesures desti nades a sectors sota forta pressió, com el transport, l'agricultura i la ramaderia o les pimes amb ús intensiu de gas.

38 LA CIUTAT

Amb aquesta mesura diu que s’acaba "una injustícia inacceptable", coherents amb el compromís del Govern de "reco nèixer drets laborals i la dignitat laboral a diferents col·lectius que han estat pre terits durant molts anys" i "assumim com a propi un mandat de l'Organització Inter nacional del Treball".

En aquest sentit, s'ha referit a mesures adoptades pel Govern, com la reforma laboral -que ha permès que prop del 40% dels contractes signats enguany ja són

Tel. 977 245 569 www.lexusauto.es/concesionarios/lexus-tarragona

FINS A 10 ANYS DE GARANTIA

Amb Lexus Relax, per cada revisió periòdica que realitzis en els nostres tallers oficials, gaudiràs d’un any més de Garantia, fins a 10 anys. Un plus de tranquil·litat que sentiràs al conduir el teu Lexus.

LEXUS TARRAGONA

On et veus en 10 anys?

C/Carabia, parcel·la 11 Urb. L’Albada

41LA CIUTAT

Les festes de Santa Tecla 2022 seran la culminació de la commemoració pels 700 anys de l’arribada de les relíquies de la patrona tarragonina

“ El mariscal Suchet, enfurismat per la resistèn cia tarragonina, va permetre tres dies de saqueig, violacions i matances. En aquest episodi, el reliquia ri va desaparèixer”

Amb l’expulsió dels francesos, es va lo calitzar una relíquia de Santa Tecla que es custodiava a un monestir de Santa Eulàlia de Sarrià. Es creu, que va ser el mateix Jau

SANTA TECLA 700, RECUPEREM EL NOSTRE PASSAT

42

Adrià Miró Canturri

Els actes que van començar amb l’atípi ca Santa Tecla de 2021 posaran punt final amb una cloenda apoteòsica. Aquesta agenda que tancarà la celebració pivotarà sobre quatre grans eixos: reflexió, divul gació, grans espectacles i creació local i participativa.Ambellss’aproparà a la ciutadania la història d’unes festes que van iniciar-se poc més de fa 700 anys. Per retornar a aquell moment, ens haurem de remuntar fins al 17 de maig de 1321 , data en què els historiadors fixen l’arribada del braç a Tarragona des de Constantí. El trajecte entre les dues localitats del Tarragonès va estar marcat per una professó amb una rebuda espectacular i impactant. “No només van estar-hi convidats els estaments eclesiàstics, sinó que hi van estar convidats els gremis de tot el Camp de Tarragona. És a dir, es va convertir per primera vegada en una festa cívica, en la patrona de tots”, relata la doctora en his tòria medieval Meritxell Pérez

700 anys després, les relíquies de Santa Tecla han patit canvis respecte de les que van arribar en el seu moment. L’any 1811 les tropes napoleòniques van tractar de conquerir Tarragona, una fita que els va costar 55 dies d’un acarnissat setge. El ma riscal Suchet, enfurismat per la resistència tarragonina, va permetre tres dies de sa queig, violacions i matances. En aquest episodi, el reliquiari va desaparèixer.

me II qui es va quedar aquest fragment del braç en el seu moment, a causa de la seva devoció. Aleshores, el 23 de setembre de 1814 Tarragona va rebre amb honors aquesta relíquia procedent de la capital catalana.

Però la història no acaba aquí. Un xi quet d’onze anys assegurava haver vist com els francesos havien llençat les restes de la patrona a les escales de la capella. El noi va recollir els ossos i els va donar al caporal Ramón Castrillo. Després de re clamar-les, aquestes restes recuperades es van donar per autèntiques l’any 1930 i van passar a acompanyar l’altra relíquia fins al dia d’avui.

DUES RELÍQUIES

Abans d’aquell moment tan especial que ha marcat la relació de Tarragona amb Santa Tecla, Jaume II va haver de ser qui s’encarregués d’acostar una part de la patrona a la ciutat. El monarca va escriu re una carta al rei d’Armènia, qui li va fer arribar una relíquia. Les restes van desem barcar a Barcelona, des d’on es va portar primer a Salou i posteriorment a Constan tí, que va custodiar les restes a l’església.

Foto Laia Díaz

43LA CIUTAT ROBA DE DONA Tenim cura de cada detall per a que et sentis guapa. Marques exclusives. Desitgem una bona Festa Major de Santa Tecla! C/ August,11 - Tarragona | (# nice.tarragona

44 Av Ramón y Cajal, 29 www emmarcalia com

Patronat Municipal d’Esports de Tarragona presenta la seva nova imatge de marca amb la

Té com a objectiu unificar tota l’activitat esportiva de la ciutat sota aquest segell identificatiu actualitzat

L’Ajuntament de Tarragona s’ha sumat a les mesures decretades al Reial Decret-llei 14/2022, d’estalvi per fer front a l’actual crisi energètica. La norma estableix una sèrie d’obligacions immediates que afecten a l’ajunta ment en relació a la temperatura de l’aire i l’enllumenat d’edificis públics, que van entrar en vigor a l’agost i tindran vigència fins l’1 de novembre de El2023.conseller de Territori, Mobilitat i Sostenibilitat Xavier Puig ha explicat que “el govern pel canvi ha apostat per la sostenibilitat des del minut 1 en totes les àrees de treball. Es tracta d’un eix central del nostre programa polític”. També ha posat de relleu que “les nostres accions s’adeqüen bé a la llei del canvi climàtic, moltes d’elles són anteriors i d’altres van més enllà”.

La Comissió Executiva d’Usos de les Instal lacions del PMET ha decidit els horaris dels diferents clubs esportius de la ciutat en els cinc pavellons municipals i el Palau d’Esports Catalunya, el qual s’utilitzarà a partir d’aquest mes d’octubre.

TARRAGONA TAMBÉ SE SUMA A L’ESTALVI ENERGÈTIC MESOS A PLE RENDIMENT

Es tracta d’un eix central de govern

Les xifres d’importació són les més elevades amb un total de 12.802 UTIs mogudes i una ocupació mitjana del 90% amb puntes properes al 100%. Les dades d’exportació (de Tarragona a Turquia) han viscut un camí paral·lel de creixement i és on actualment es centren els esforços per atraure més càrrega. En total entre Tarragona i Turquia han viatjat 11.722 UTIs, amb una ocupació mitjana d’entre el 80 i el 90% de la capacitat de la línia. El servei entre el Port de Tarragona i el Port d’Izmir ha ajudat a algunes empreses del territori en el seu procés d’internacio nalització gràcies a la gran freqüència i velocitat d’enviament.

adrat . El nou disseny, obra d’Arnau Figueras, es basa en els colors i les formes de l’anterior marca del PMET, “perquè pretén no deixar de banda la marca del Patronat, sinó utilitzar-la més institucionalment”, ha afirmat Ramon Cuadrat.

La temperatura als la temperatura de l’aire en els recintes calefactats no serà superior a 19 ºC, i als recintes refrigerats no serà inferior a 27 ºC. A més, la humitat relativa haurà d’estar compresa entre el 30% y el 70%.

El 10 de febrer de l’any 2021 es va posar en marxa el primer servei de la ruta Ro-Ro entre el Port Tarragona i el Port d’Izmir. En aquests divuit mesos de funcionament s’han mogut un total de 24.524 UTIs (Unitats de Transport Intermodal) entre ambdós ports.

LA RUTA RO-RO ENTRE EL PORT TARRAGONA I TURQUIA COMPLEIX 18

46 LA CIUTAT EL PATRONAT MUNICIPAL PRESENTA: TARRAGONA ESPORTS , MARCA QUE UNIFICA A LA CIUTAT

El gerent del PMET també ha explicat que “aquesta nova imatge és més dinàmica i dona la sensació que està en moviment”. En base a aquesta nova marca més flexible també s’ha editat un llibre d’imatge corporativa que regu larà les aplicacions d’aquesta.

TARRAGONA

El

presència de la consellera d’Esports, María José López i el gerent de l'entitat, Ramon Cu

EJTUSDESITJAUNABONAFESTADESANTATECLA!!!

LA CIUTAT “Si puedes imaginarlo podemos crearlo.” Transformamos espacios. Estudio de diseño de interiores y decoración www mbinteriorisme com 977 240 384

MULASSA DE VALLS: Està docu mentada des del segle XVI i es va re cuperar l’any 1987. A més, es tracta de la mulassa més gran de tota Cata lunya. Gaudeix d’un gran èxit al se guici popular i al seu pas acostumen a esperonar-la al crit de “La Mulassa és? Guapa, guapa, guapa!”

CUCAFERA MONTBLANC:DE

La primera referèn cia es remunta a l’any 1381, quan va ser llo gada per Tarragona per a una desfilada de benvinguda a una il·lustre dama del moment. El setem bre de 2016, es va recuperar aquest element coincidint amb les Festes de la Serra.

A

BALL DE DIABLES DE VILANOVA I

DRAC DE VILAFRANCA: Tot i el seu origen incert, la seva creació es situa entre els segles XIII i XIV. Per evitar el deteriorament de la peça ori ginal, el 2006 l’escultor Jordi Grau va realitzar una rèplica. Aquesta compta amb un pes de 115,83 kg amb tots els estris a sobre.

52 LA CIUTAT CERC

Un dels actes més especials i diferents respecte dels anteriors anys serà la Cer cavila del Convit del 700 el dia 17 de se tembre. Aquesta anirà més enllà de Tarra gona i farà un viatge pels diversos pobles i ciutats de Catalunya amb uns convidats especials. Per homenatjar els principals seguicis d’arreu del país, elements d’altres festes majors, triats pel seu valor i singular

Adrià Miró Canturri

i per tenir un homòleg al seguici tarragoní, aterraran a la ciutat i confeccionaran una mostra excepcional de cultura popular.

taró, el Ball de Bastons de l’Arboç, el Ball de Pastorets d’Igualada, els Turcs i Ca vallets de Sant Feliu de Llobregat, el Ball de Patatuf de Sant Climent de Llobregat, el Ball de Cercolets de Torredembarra, el Ball de Gitanes del Vendrell, el Ball de Valencians de Lleida, el Ball de Prims de Reus, la Dansa de Moma de Carcaixent i la Moixiganga de Sitges.

LA GELTRÚ: Les primeres referències de diables a la ciutat daten del 1710, quan acompanyaven la Mulassa primi tiva. El 1832 es va constituir el Ball de Diables i, després de desaparèixer a finals del segle XIX, el recuperen per la Festa Major de 1947.

En concret, comptarà amb la participa ció del Ball de Diables de Vilanova, el Drac de Vilafranca, el Bou de Figueres, la Pàjara de Terrassa, la Godra de Caldes de Mont bui, el Ball de Serrallonga de Sant Quintí de Mediona, l’Àliga de Girona, la Mulassa de Valls, la Cucafera de Montblanc, el Lleó de Barcelona, la Família Robafaves de Ma

LLEIDA: Es va recuperar a finals de l’any passat després de prop de 140 anys desaparegut, malgrat que la darrera constància documental escrita és de 1860, durant la visita d’Isabel II a la ciutat.

MOIXIGANGA DE SITGES: La primera referència escrita data de 1853. Des de 1924 aquest ball re ligiós ha participat amb regularitat quasi absoluta, menys en contades excepcions, i és un dels principals balls dels sitgetans.

ÀLIGA GIRONA:DEDurant

BALL DE PRIMS DE REUS: És un ball únic a tot Catalunya que en guany celebra el seu 30è aniversari de la seva recuperació. En honor a l’efemèride han fet una nova coreo grafia més dinàmica que conserva la música per la seva antiguitat.

BALL DE BASTONS DE L’ARBOÇ: La dada documenta da més antiga és de 1770. Aquesta colla va ser la triada per aparèixer a un espot publicitari que promou el turisme a Catalunya i mostrar aquest tradicional ball a l’exterior.

LLEÓ DE BARCELONA: Es té constància d’una peça com l’actual des de l’any 1601. Es va convertir en una de les figures més divertides del bestiari barceloní pels seus brams i enrenou, fins que una cèdula dictada per Carles III va prohibir aquestes actuacions exagerades. Després d’un segle perdut, es va recuperar el 1994.

53

BALL DE VALENCIANS DE

molts anys va ser utilit zada com a símbol del mateix Ajuntament. L’actual peça és una reproducció creada l’any 1954, que manté el cap original de l’àliga que sortia des del 1722.

AVILA

56 LA CIUTAT

57LA CIUTAT

Què fem?

59LA CIUTAT

Compromesos amb la seguretat i el medi ambient, compromesos amb tu

Santa Tecla és el moment en què tota Tarragona i ciutadans de les localitats properes conflueixen per celebrar des de diferents àmbits la principal festivitat de la ciutat. Aquest moment d’unió troba el seu vessant més inclusiu en l’anomenada Festa per a Tothom, una iniciativa que va estrenar-se fa 32 anys i compta amb la participació de Dow Chemical des de 2001. Aquesta fa partícips els tarragonins amb capacitats diverses amb un interes sant catàleg d’activitats.

Ja dins de la programació de les festes, el dissabte 17 de setembre a les 11.00 ho res es celebrarà l’acte de presentació de la Festa per a Tothom al Balcó del Medi terrani. L’espai triat i la indumentària dels assistents de color groc florescents es de uen a la intenció de fer encara més visibles totes aquestes activitats i les persones que hi participen. Tot seguit, la festa es traslladarà a un dels refugis que el Port de Tarragona ha cedit perquè persones amb

Adrià Miró Canturri

LA FESTA PER A TOTHOM:

La Festa per a Tothom tornarà a l’inici de què es coneix com la part més tradi cional de Santa Tecla, a partir del 21 de setembre. Aquell dia seran al Cafè, Copa i Puro que precedirà una arrencada de ge gants on la Frida serà present.

Finalment, el 23 de setembre, dia de la patrona, es tractarà d’un dels moments més especials. Tots els participants de la Festa per a Tothom es reuniran a la canto nada de la Colla Jove per seguir el Seguici Popular, el qual compta amb una atura da per fer els seus tradicionals balls en aquesta zona. En acabar, el moment dels focs artificials tancarà aquestes intenses jornades on tots els tarragonins podran gaudir de la seva festa major.

Una de les figures més rellevants d’aquesta festa és la Geganta Frida, la pri mera geganta de Catalunya adaptada per l’ús per part de persones sordes cegues i/o en cadira de rodes. L’element va ser fruit d’una iniciativa de Dow Chemical pel 50è

capacitats diverses i els fungivers -parti cipants que les acompanyen i ajuden- tin guin un espai on fer un dinar de germanor.

UNA SANTA TECLA INCLUSIVA

aniversari de Dow Tarragona l’any 2018 i van triar la figura de la pintora mexica na perquè els seus valors representen la Festa per a Tothom. Precisament, va ser ella qui el 9 de setembre ens va donar el primer tastet festiu. Envoltada d’un gran ambient, van portar-la a l’Ajuntament per tenir-ho tot a punt de cara a Santa Tecla i celebrar els seus 4 anys.

62 LA CIUTAT

SANTA TECLA SALUDABLE

XARXA SANTA TECLA I ELS MERCATS DE TARRAGONA PROMOUEN L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE

tastets saludables i els diners recaptats amb la venda de cartrons es destinaran a la Fundació Estela . La dinamització de l’acte anirà a càrrec de la comunicadora Núria Cartanyà i de membres de les com parses Disc 45 i Colours Fantasy.

L’empresa de Mercats i la Conselleria de Comerç ho tenen tot a punt per donar el tret de sortida als dies de Santa Tecla. De fet, el Mercat de Nit celebrarà la seva 3a edició aquest mateix dissabte 10 de setembre a partir de les 20.00h i serà la primera de les nombroses iniciatives pro gramades durant els propers dies.

Redacció

En primer lloc, la Xarxa Santa Tecla i els Mercats de Tarragona impulsen en guany una campanya de sensibilització i foment d’hàbits saludables per viure les festes intensament anomenada “Una Santa Tecla saludable”. La iniciativa con templa un conjunt d’il·lustracions festi ves que es difondran periòdicament per xarxes socials coincidint amb alguns dels actes principals de la festa tarragonina. A més, l’artista Julen , conegut recentment per les seves versions de cançons popu

lars, oferirà un concert el dimecres 14 de setembre a Plaça Corsini que comença rà just després de sonar la darrera nota del Carilló a les 18.00h. Julen actuarà en el marc d’un bingo musical solidari, on paradistes del Mercat Central oferiran

63LA CIUTAT

“Reus compta amb una xarxa teatral que ofereix un ampli catàleg d’opcions per a tots els públics. Per trobar tota la informació dels diferents teatres i la seva programació, ves www.teatresdereus.cat”a

Les restriccions d’aforament per pre servar la salut pública han truncat durant molt de temps el desenvolupament ha bitual de l’agenda teatral reusenca, però aquest any sembla que ja dona signes de

PÚBLIC MÉS JOVE

64 LA CIUTAT

Adrià Miró Canturri

REUS BATEGA AMB EL TEATRE

recuperació. El gerent del Consorci del Te atre Fortuny, Josep Margalef, explica que han experimentat una “tornada positiva” i que actualment estan remuntant en el nombre d’abonats fins a arribar a uns 200 i escaig. No obstant això, aquesta etapa ha comportat un “canvi d’hàbits” entre la ma joria d’assistents que es deixen veure pel Teatre Fortuny.

Reus recupera una agenda teatral de primer nivell per un últim trimestre de 2022 en què el Teatre Fortuny celebra 140 anys

Reus destaca per la seva àmplia oferta d’oci i cultura, que la fa un referent del Camp de Tarragona. Dins d’aquest ventall cultural, un dels àmbits més destacats és el teatre, que compta amb múltiples es pais a la ciutat que nodreixen una agenda incomparable a la zona. De fet, el mateix Daniel Recasens, regidor de Cultura, Edu cació i Política Lingüística, assegura que el teatre juga “un paper protagonista” dins de la “programació cultural estable” que caracteritza el municipi.

la importància dels espectacles familiars en aquesta renovació, que han aportat un “altre tipus de públic” format per “canalla i pares relativament joves”.

Amb relació a aquests nous hàbits del consumidor, Josep Margalef apunta que després de la pandèmia la tendència ha sigut comprar entrades a l’últim moment, en lloc de fer-ho anticipadament. A més, també s’ha “accelerat un canvi generaci onal” gràcies a la incorporació d’un pú blic jove que “s’està emmirallant amb el Fortuny”. El gerent del Consorci destaca

La tasca d’enganxar aquest nou públic al teatre és un debat constant en els cercles culturals. El regidor Recasens assegura que des de les institucions públiques mi ren de “treballar-hi des de tots els fronts i perspectives” i que la programació teatral ha de ser “prou heterogènia” perquè tot hom “hi trobi el seu espai”.

Els Sopa de Cabra actuaran al Teatre Fortuny en el mar del Festival Accents

Entre els actes previstos, en destaquen

ARRELATS AL TERRITORI

Al Teatre Bartrina també compten amb aquest apropament al territori amb diverses iniciatives. Una d’elles és el Pro jecte Bartrina. Cultura de Proximitat 2022, que aposta pel talent local i programa dues actuacions el primer cap de set mana d’octubre: el musical Balades per a Mirolina i la proposta multidisciplinària La gran pas. L’altra gran iniciativa de proxi mitat és una nova producció del Bartrina Territori Creatiu: l’obra La Roser, que fa un viatge a través de la història de Reus.

FESTIVAL ACCENTS

Un altre dels projectes que implicarà el Bartrina i el Fortuny aquest últim trimes

tre de l’any és la novena edició del Festi val Accents. La idea d’aquest festival neix el 2014 amb la intenció de dotar a Reus d’una programació de música catalana en directe i enguany arriba amb diferents pesos pesants entre el 8 d’octubre i el 10 de desembre. Al Teatre Fortuny actuaran Fito Luri, Sopa de Cabra i Joan Dausà Mentre que el Teatre Bartrina acollirà els concerts de Mishima , La Habitación Roja i Maria Jaume .

Un dels símptomes més clars d’aquesta recuperació és precisament la programa ció dels teatres reusencs al llarg de l’any i, en particular, aquest últim trimestre de 2022. El nombre d’actuacions ha agafat embranzida de nou, conformant un ca tàleg de possibilitats per tots els públics i en diversos espais.

alguns que arrelen al territori i potencien la creació amb denominació d’origen. En el cas del Teatre Fortuny, el millor exem ple és una nova edició del Cicle Grans Mestres, un projecte de producció prò pia sota la direcció artística de Francesc Cerro-Ferran . L’edició d’enguany, que se celebra el primer dimarts de cada mes, tindrà quatre actuacions aquest últim trimestre: L'excessiva història d'un individu excessiu; Fedra despullada, interpretada per la reusenca Bàrbara Roig ; l’especta cle ajornat Juli Cèsar, i La pobra gent

El regidor de Cultura, Educació i Política Lingüística de Reus, Daniel Recasens

Josep Margalef, gerent del Consorci del Teatre Fortuny

“S’ha accelerat un canvi generacional gràcies a la incorporació

A part de les dues òperes, la música impregna també el For tuny a través dels dos concerts infantils de El Pot Petit , dels mítics Sau , el folk de Falsterbo, el piano d’ Una vetllada amb Rak màninov i amb el Concert d’Any Nou a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat.

TRADICIONAL I CONTEMPORANI

El Pot Petit oferirà la seva acutació al Fortuny

La música als teatres, però, no s’atura aquí. La resta de pro gramació musical es caracteritza per aquesta barreja entre un esperit més tradicional i un de contemporani, enfocat als joves. Josep Margalef explica que intenten jugar amb aquestes dues ànimes perquè tothom pugui trobar un contingut atractiu. Un dels casos més il·lustratius és el de l’òpera. Per un costat, el For tuny porta Don Giovanni, de la mà de l’Òpera de Sabadell, i d’al tra banda, l’òpera electrònica de La Infanticida. Aquesta última transforma un monòleg de Caterina Albert amb la composició musical de Clara Peya i la interpretació de figures del territori com Neus Pàmies i Gerard Marsal.

Al Bartrina tindrà lloc un dels concerts més especials d’aquest últim trimestre a Reus, lligat a aquest any Gabriel Ferrater. A In Memoriam s’interpretaran 15 cançons, catorze d’elles seran po emes de Ferrater i la quinzena replicarà el poema que J. V. Foix va dedicar a Ferrater en la seva mort. A més, el Gremi de la Cons trucció del Baix Camp tancarà els actes del 400 aniversari amb el concert d’Aupa Strings Timelapse XX al Bartrina.

duenSabadelldel'ÒperadeAmicsEls FortunyalGiovanniDonl'òpera

67LA CIUTAT CLÍNICA DENTAL DR GISBERT Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus www.clinicadentaldrgisbert.cat977330490clinicadentalgisbertclinicadrgisbert Dedicació, esforç i compromís BonaFestaMajordeMisericòrdia!!!

De dalt a baix: 'La faula de l'esquirol' i 'Nüshu' són dues obres familiars que es podran veure al Teatre Bartrina. Joan Pera, amb Master Xof, té la seva cita amb el públic de Reus al Fortuny.

68 LA CIUTAT

Les obres de teatre tindran també un paper central dins del catàleg que pre senta Reus. En particular, el Teatre Bar trina és un dels espais que aportarà una major diversitat en aquest gènere amb temàtiques de tota mena. Per un costat, les obres familiars prenen força amb l’espectacle sense text Camí a l’escola de la companyia Campi qui pugui; una obra per reflexionar sobre el mestissatge com La Faula de l’esquirol de la companyia La Baldufa, i Nüshu de la companyia Capi cua, un espectacle d’acròbates d’allò més singular.

UN CATÀLEG D’OBRES HETEROGENI

“Les obres de teatre tindran també un paper central dins del catàleg que presenta Reus”

Juntament amb aquestes obres, el Bar trina completarà el repertori amb histò ries com la d’una noia amb discapacitat que vol ser mare, a Mare de sucre ; una obra inspirada en l’atac terrorista contra la comunitat LGBTIQ+ a Orlando, sota el nom de L’Oreneta, i El Mar, una obra de teatre poètic basada en les redaccions d’uns nens que no han vist mai el mar. A més de tots els projectes provinents del territori, Clarividents farcirà el catàleg de quilòmetre 0.

El Teatre Fortuny obrirà aquest últim trimestre amb l’inconfusible Joan Pera i la seva paròdia dels cuiners caiguts amb desgraciada titulada Master Xo f. La llista d’actors catalans àmpliament reconeguts no s’atura aquí. Quant temps em queda?, amb Lluís Villanueva entre d’altres, parla del sentit de la vida des d’un curiós punt de vista, mentre que l’obra Immunitat ens rememora la ràbia i la frustració de les restriccions amb un relat sobre sis persones que participen en un mostreig demogràfic. Finalment, Paraiso Perdido, basat en el poema èpic de John Milton, serà una de les atraccions del primer mes.

La dansa tindrà un aparador privilegiat al Teatre Fortuny

hi havia el bar del teatre.

A més, preparen un nou espai cultural multifuncional on s’ubicava anteriorment el bar del teatre. Amb ell esperen “com pletar la programació del teatre” amb un tipus d’esdeveniments de petit format com obres més properes amb públic a dreta i esquerra, exposicions, conferèn cies o classes magistrals. L’espai, que as pira a ser un principal punt de trobada cultural, no té data d’estrena. Margalef assenyala que, en cas de tenir-ho pel no vembre, ja el posarien en funcionament, però el més probable és que entri en joc el següent semestre.

plica que no hi ha cap esdeveniment en concret preparat per aquesta efemèride, donat que la seva forma de celebrar-ho és amb la programació especial que estan duent a terme. En particular, destaca la producció pròpia del Cicle Grans Mestres i la coproducció d’ Una vetllada amb Rakmà ninov, la qual cosa els fa “ser una mica més del que som” per la seva connexió amb el territori.

A banda de la música i el teatre, la ter cera pota de la programació serà la dan sa, que agafa un pes rellevant entre els espectacles. Com ja succeïa amb l’òpe ra, gaudirà d’aquesta simbiosi entre els estils contemporanis i tradicionals. D’un costat, el Fortuny acollirà una peça d’estil neoclàssic del Ballet de Kíiv, i per l’altre, El llac dels cignes del Ballet de Barcelona promet sorprendre amb la seva conjun ció de dansa clàssica i contemporània. El

70 LA CIUTAT

Esperen 'completar la programació del teatre' amb un tipus d’esdeveniments de petit format ”

Fortuny també celebrarà una gala amb ballarins premiats en passades edicions del Premi del Internacional de Dansa Roseta Mauri, mentre que el Bartrina portarà el programa triple de dansa contemporània Soirée

Més enllà de la programació, el teatre reusenc estarà aquest trimestre de cele bració pels 140 anys del Teatre Fortuny i els 40 del Consorci. Josep Margalef ex

LA DANSA PREN FORÇA

“El Fortuny prepara un nou espai multifuncionalculturalon

A aquesta extensiva oferta cultural del Bartrina i el Fortuny també se li afegeixen la resta de teatres i sales repartides per la ciutat que completen una de les propos tes teatrals més interessants del país. En aquest retrobament, una ciutadania amb “cultura teatral, crítica, exigent però tam bé fidel i agraïda”, com la defineix el re gidor Recasens, ha permès mantenir viu el batec del teatre a la ciutat. Així i tot, la feina de recuperació cultural de Reus no acaba aquí i el mateix regidor espera que “el verí de l’escena contamini encara més persones”.

140 ANYS DEL FORTUNY

A finals d'agost es va disputar el tor neig més gran disputat a Tarragona amb 250 parelles inscrites. El torneig Mà ximum v a ser el número 100 i va tenir molta afluència de visitants a part dels ju gadors. Van realitzar un sorteig amb 100 regals per a celebrar aquest aniversari.

Laura Martínez Álvarez

TORNEIG MÉS GRAN A TARRAGONA

Des d'activitats infantils durant els mesos d'estiu, a torneigs nocturns, el tor neig més gran a la província de Tarragona i amb la novetat del pàdel adaptat. Tot un èxit d'activitats realitzades durant els mesos de calor que han tingut molta aflu ència de gent per les instal·lacions.

Paral·lelament, el 13 d'agost es va dis putar el Màximum mini cup, mateix tor neig per a nens de 7 a 17 anys.

BE PÀDEL, ADAPTAT AMB CADIRA DE RODES

El club reusenc ha viscut un estiu curull d'activitats i tornejos

Es va realitzar un altre torneig de l'em presa Be pàdel amb més de 150 parelles. La novetat d'aquest torneig va ser in cloure la categoria de pàdel adaptat amb cadira de rodes, primers que afegeixen aquesta categoria a un torneig.

De cara al setembre, l'Acadèmia Glo bal Pàdel inicia les activitats amb el curs escolar. Hi haurà una escola infantil i una altra per adults. També ofereixen una es cola de pre-competició i una escola d'alt rendiments amb entrenaments persona litzats.Laparticularitat del Global Pàdel és el pàdel adaptat, són els únics que oferei xen aquest servei per a que tothom pugui gaudir d'aquest esport sense limitacions.

Durant els mesos de juliol i agost es van fer una sèrie d'activitats infantils per a nens des de 5 a 16 anys, on feien pàdel, jocs esportius i manualitats. Es va comp tar amb les Escoles Infantils i d'Adults amb sessions d'una hora. A part feien una escola i un stage de competició

72 LA CIUTAT

“A finals d'agost es va disputar el torneig més gran disputat a Tarragona amb 250 inscrites”parelles

El pàdel adaptat cada dia més present a Global Padel

LA CALOR NO ATURA LES ACTIVITATS AL GLOBAL PÀDEL

ACTIVITATS INFANTILS

LA VEU DE REUS

Més enllà de la seva obra, Xavier Amo rós deixa una empremta decisiva pel desenvolupament literari de la ciutat. “Hi ha molts autors amb qui ha tingut un vin cle o altre i als quals, d’alguna manera, ha esperonat a continuar escrivint, a millo rar-ne la tècnica i a apropar-los un con text propici”, assegura Daniel Recasens,

UNA VIDA AL CENTRE DE LECTURA

ReusdeLecturadeCentredelDigitalBibliotecaReus:deLecturadeCentrealAmorósXavierdeRetrat

Un d’aquests lligams que el van arrelar a Reus va ser el Centre de Lectura, en el qual va participar des de la seva reober tura l’any 1948 i inclús en va arribar a ser president entre 1981 i 1982. De fet, la seva relació amb l’entitat es remunta a la infantesa, donat que el seu pare n’era soci. Ja en aquesta nova etapa, també va assu mir la responsabilitat de dirigir la Revista del Centre de Lectura en la seva renova

Adrià Miró Canturri

74 LA CIUTAT

“Hem perdut la veu que ha escrit la crò nica de la ciutat de bona part del segle XX”. Amb aquestes paraules l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, s’acomiadava d’una figura cabdal per la literatura catalana del Camp de Tarragona. L’escriptor Xavier Amorós (Reus, 1923-2022) moria el 18 de juliol als 99 anys després d’una vida marcada pel seu activisme cultural i polític.

regidor d’Educació, Cultura i Política Lin güística. El seu tarannà “amable, proper, cordial i generós”, que recorda el regidor, i aquesta predisposició d’obrir les portes a tothom que cerqués un consell literari són alguns dels trets que escriptors com An toni Veciana han recordat en entrevistes aquests dies als mitjans.

Institucions i entitats de la ciutat han homenatjat el prestigiós desprésXavierescriptorAmorósdelasevamortals99anys

(1954).Ala

ReusdeLecturadeCentredelDigitalBibliotecad'Honor:SociacomNomenament

Precisament, algunes d’aquestes no vel·les narra una època en què va formar part de l’oposició antifranquista. Des de ben petit ja va conviure en un àmbit poli titzat. Del seu pare, militant d’ ERC , i de la seva mare, de la Lliga , va extreure la seva adscripció al catalanisme i la voluntat de diàleg i consens. Sota aquest esperit aglutinador, va participar en la creació d’una Comissió Democràtica del Baix Camp, que aplegava les forces polítiques contràries al règim. La seva botiga tèxtil del carrer Llovera va ser seu de diver ses reunions en la clandestinitat i refugi d’activistes, que fins i tot hi van arribar a dormir.Dins

LA SEVA OBRA

ció. Després de la mort d’Amorós, l’entitat reusenca remarcava la importància de l’escriptor en la seva història recent: “La seva trajectòria cultural, cívica i personal no es pot entendre sense el Centre de Lec tura, de la mateixa manera que el Centre de Lectura no pot escriure la seva història sense tenir en compte la petjada i el llegat de ‘l’Amorós”.

de la lluita antifranquista, el seu vincle amb la cultura va ser cabdal. Amo rós explicava en una entrevista que el Centre de Lectura era el lloc on s’amaga va tothom quan hi havia manifestacions i que també l’ateneu havia acollit totes les conferències de les Terceres Vies. A més, va prendre partit en trobades culturals clandestines amb un grup d’autors que es feia anomenar “maquis de la poesia”.

PREMIS I HOMENATGES

75LA CIUTAT

ACTIVISTA PER LA DEMOCRÀCIA

Amb la restitució de la democràcia, es va implicar també en la política instituci onal, encara que sempre recordava que no tenia “vocació de polític”. Primer, va formar part de la candidatura Per l’Entesa de Josep Benet el 1979. Set anys després, va ser elegit senador per la candidatura del PSC-PSOE amb la condició de no tenir dedicació exclusiva i va formar part de la cambra alta fins al 1993.

Entrevista a Amorós quan era president delCentre de Lectura de Reus : Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus

dècada dels 80, Xavier Amorós va reprendre la seva producció artística amb la novel·la històrica L’Agulla en un paller (1985). Aquesta representa un tret de sortida de diferents novel·les amb un component autobiogràfic com El camí dels morts (1996), els tres volums de Temps es tranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca (2000, 2002 i 2004) i Plou, però plou poc (2007).

En l’àmbit literari, Xavier Amorós des taca per “conrear gèneres molt diversos”, la qual cosa li dona una “visió especial”, subratlla Recasens. Des de 1940 va es criure poesia , unes peces que es publi carien l’any 2000 sota el títol de Poemes inèdits de Xavier Amorós. Enyoro la terra (1961), Guardeu-me la paraula (1962) i Qui guanya, para (1963) són altres de les seves obres de poesia que li van valer el reconeixement dins del món literari. An teriorment, però, havia obtingut el pre mi Santiago Rusiñol als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mendoza per la seva obra de teatre Història Sentimental

Durant la seva carrera literària, Xa vier Amorós va rebre múltiples premis, als quals posteriorment es van sumar els homenatges per part de la seva ciutat i

Donatiu de la Caixa de Pensions a un projecte del centre: Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus

“La seva botiga tèxtil del carrer Llovera va ser seu de diverses reunions en la clandestinitat i refugi d’activistes, que fins i tot hi van arribar a dormir”

relleu aquest fet i l’estima que la ciutat li professa”, explica al regidor de Cultura. De fet, Daniel Recasens també relata que des del primer moment moltes persones es dirigien a la biblioteca per animar-los a tirar endavant un homenatge d’aquestes característiques. Finalment, el 26 de juliol es va celebrar aquest emotiu acte de co miat amb música, parlaments i lectures de les seves obres.

2023, ANY XAVIER AMORÓS

Xavier Amorós. Temps abans de la seva pèrdua, tant l’alcalde com el regidor li van demanar el vistiplau per retre homenatge d’aquesta manera als seus 100 anys. “Es va mostrar encantat de la notícia i estic convençut que hi hauria participat activa ment —com sempre s’havia involucrat en tot— si la salut ho hagués permès”, descriu

Acte d'homentage a Xavier amorós: Reus Cultura

“Amorós descrivia el gènere de poesia, com l’essència de la literatura”

Més enllà de tots els reconeixements al llarg de la seva trajectòria, Reus té preparat per l’any que ve el plat fort. Tal com va anunciar l’alcalde Carles Pellicer, la ciutat gaudirà durant el 2023 de l’any

del país. En el gènere de poesia, que ell descrivia com l’”essència de la literatura”, els més destacats van ser el premi Carles Riba 1964 i el Premi de Literatura Catala na de la Generalitat de Catalunya, aconse guit gràcies la recopilació de les seves tres principals obres, titulada Poemes. 19591964. En teatre, el Premi Santiago Rusiñol 1956 per Història sentimental engrosseix el seu catàleg de guardons.

Després de la seva mort, la ciutat va retre-li homenatge al Ple de l’Ajuntament i en un acte sota el nom ‘Enyoro la terra’. “La mort d’una figura com la d’en Xavier Amorós exigia immediatament un home natge sincer, respectuós i que defugís el dramatisme innecessari. La mort n’ence ta la immortalitat i l’acte volia posar en

Recasens.D’aquesta

76 LA CIUTAT

forma, Reus podrà recordar la figura de qui va fer dels carrers de la ciutat el seu terreny literari i es va implicar en diversos àmbits culturals i polítics de la capital del Baix Camp. Un ciutadà que, en paraules de l’alcalde, era “emblemàtic i mi litant de ciutat”.

A part dels premis literaris, el seu esti mat Centre de Lectura el va nomenar soci d’honor, la URV el va investir en Doctor Honoris Causa el 2004 i el mateix any la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi. La seva ciutat, a qui li va dedicar tants articles i escrits, també el va reco nèixer de múltiples formes. El 1998 el van convertir en fill il·lustre de la ciutat i la bi blioteca pública central porta el seu nom. Un fet que per a Daniel Recasens mostra l’”estima” de la ciutat cap a la seva figura i la “clara influència” de l’escriptor.

Acte de commemoració amb els socis m é s antics (150 anys de l'entitat): Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus

Ref. 8048: Terreny rústic amb bonica casa legalitzada com a vivenda. Totalment reformada, 3 habit. 2 banys, barbacoa, piscina i a prop de la carre tera. Parcel·la de 1.100 m².

Ref. 8028: Pis d’una habit doble, menjador amb sortida al balcó, cuina oberta, 1 bany, A/A, ascensor i plaça d’aparcament inclosa.

Ref. 8039: Casa Adossada, zona piscines municipals. 4 habitacions, 2 banys, cuina independent, jardí a peu de menjador, balcó, garatge, terra de parquet, calefacció i finestres d’alumini. Casa molt lluminosa.

REUS REUS VILA-SECA REUS REUS160.000€249.000€ 219.000€ 85.000€ 80.000€

www.fincas-marti.com | 977 318 995 - 977 754 841 - 617 472 053 | Ge A.P.I 448 aicat 2320 • Av. Pere Cerimoniós, 86 bx 4. • C/ Camí de Riudoms, 22 bx 2, • 43205 Reus Tel: 977 318 995 / 977 754 841 / 617 472 053 COM SENSETEVAACCELERARPOTSLAVENDADELAPROPIETATTROBAR-TEAMBSORPRESESD’ÚLTIMAHORA? IMPRESCINDIBLES)DOCUMENTSQUE HAS DE PREPARAR ABANS DE POSAR CASA TEVA A LA VENDA.

L’ALEIXAR 225.000€

77LA CIUTAT

Ref. 8005: Pis zona Passeig Sunyer de 107 m² amb 4 habitacions, 2 banys, cuina amb galeria, calefacció, balcó amb magnífiques vistes i plaça d’apar cament.

Ref. 8080: Casa en Urb. la Plana, 7 hab, 3 banys, jardí amb piscina, cuina independent, terrasses molt amplies, garatge de 39 m2, pou propi, zona de barbacoa.

Ref. 8035: Pis exterior, molt lluminós, 3 habit, cuina amb galeria, menjador amb parquet de fusta, 1 bany i 1 aseo, armaris encastats, finestres d’alumini. zona centre. Necessita reformes.

inversió total en el projecte és de 4.411.532,28

L’Ajuntament de Reus ha aprovat de manera inicial el projecte executiu de recuperació de la Bassa Nova i el seu entorn, amb un projec te que dona continuïtat a la recuperació dels valors històrics i patrimonials del passeig de la Boca de la Mina. L’obra preveu la recuperació de l’element patrimonial per a ús ciutadà.

La comunitat aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques que podran subministrar energia als edificis municipals i a les empreses instal·lades al polígon.

MILIONS

L’Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus, consti tuïda amb participació municipal i d’empreses privades per impulsar el projecte de comunitat energètica al polígon Agro-Reus, rebrà 1.994.445,70 € de la segona convocatòria del “Programa de incentivos a proyectos piloto singulares de comunicades energéticas (CE Imple menta)” de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía, depen dent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

78 LA CIUTAT REUS LA PLANTA SOLAR FOTOVOLTAICA DE REUS COMPTARÀ AMB 1.440 PLAQUES

La instal·lació serà ubicada a l’estació depuradora d’aigües residuals de Reus.

Aigües de Reus, divisió de l’empresa municipal Reus Serveis Municipals, ha publicat la licita ció del contracte d’obres per la construcció d’una instal·lació solar fotovoltaica ubicada a l’estació depuradora d’aigües residuals de

La planta ha de cobrir bona part de la demanda elèctrica de l’activitat de la depuradora, en pro duir un 33 % del seu consum d’energia anual.

Es preveu una inversió de 684.676,79 euros (IVA inclòs), compta amb el cofinançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i del què Aigües de Reus assumeix el cost corresponent a l’IVA no deduïble, 118.828,5 euros.

La €

ElReus.projecte,

ja aprovat per l’Ajuntament de Reus, preveu la instal·lació de 1.440 plaques solars a l’estació depuradora, que acabaran conformant la planta fotovoltaica més gran de la ciutat, amb una superfície total ocupada de

El pla del perímetre de la bassa es connecta a diferents nivells amb els camins que l’envol ten. El projecte resol amb grades d’obra vista enjardinades el desnivell amb el camí de la Pe drera del Còbic. Condicionat pels arbres i per l’estretor del camí cap a la Boca de la Mina, es resol el desnivell amb un mur d’obra vista i una rampa accessible.

Aquest objectiu implica restaurar els ele ments originals de la bassa i mostrar-los, però alhora dotar l’espai de sentit urbà. El pro jecte defineix un espai lúdic vinculat a l’aigua i que la ciutadania el gaudeixi. Així, es farà una bassa amb aigua, encara que per motius de seguretat serà molt poc fonda, però simularà una bassa plena. Un terra de relliga en la zona d’accés del rec permetrà reconèixer el fons de la bassa, veure l’aigua com cau i les estructures del rec, però alhora farà de moll lúdic enrasat a l’aigua que permetrà apropar-s’hi.

La inversió total en el projecte és de 4.411.532,28 €, un dels més am biciosos dels 28 projectes que han estat beneficiaris dels 30 milions d’euros de pressupost d’aquesta línia. A nivell català, cinc comunitats han rebut ajuts del programa, dels quals l’ajut concedit a Reus és el més elevat i el segon amb major inversió global. L’ajut concedit representa el 55% del cost subvencionable del projecte: 3.626.264,92 euros.

2 D’EUROS DELS FONS EUROPEUS PEL PROJECTE DE COMUNITAT ENERGÈTICA DEL POLÍGON AGRO-REUS

REUS RECUPERARÀ LA BASSA NOVA I EL SEU ENTORN

5.242m2. Aigües de Reus preveu que les obres puguin iniciar-se abans de final d’any.

82 LA CIUTAT

Per primera vegada, l’Àliga de Reus ha incorporat una noia entre les seves portadores

L'À LIGA FA UN ENDAVANTPAS

“Des de petita, era un element que m’imposava i sempre la volia veure en primera línia”

Quan es parla de les festes populars de Reus i el seu seguici, l’Àliga és probablement una de les figures més estimades i relle vants. Existeix documentació seva des del 1627, època en què tenia un paper protocol·lari molt marcat per honorar els visi tants i participar en les solemnitats festives. L’any 1996 es va recuperar l’element de la mà de la Carrutxa i el Col·lectiu Reu senc d’Activitats Culturals (CRAC). Aquesta nova àliga, feta per Manel Llauradó, pretenia rescatar aquell paper que havia tingut en un passat i se li va trobar l’encaix cerimonial de què gaudeixDesprésactualment.delacelebració del 25è aniversari l’any 2021 , aquest curs han assolit una nova fita. Per primera vegada, una noia ha entrat a la colla per ser portadora de l’Àliga. La Noha Moussafir Descarrega , de 22 anys, va començar a assajar amb la figura poc abans de Sant Pere i espera el seu moment per es trenar-se en un d’aquests actes tan solemnes i simbòlics que ca racteritzen la reina de la festa. “Des de petita, era un element que m’imposava i sempre la volia veure en primera línia. Portar-la era una fantasia que suposo que molta gent ha tingut”, explica.

Tot i que la seva entrada ofi cial al CRAC s’ha formalitzat aquest any, ja fa temps que està relacionada amb l’enti tat. El seu germà va ser una de les primeres fornades de l’Àli ga petita, creada el 2016, i la seva exparella forma part del Ball de Cavallets. Uns lligams

Adrià Miró Canturri

que l’han mantingut sempre present en els seus actes, ara ja com a acompanyant de l’Àliga.

REFERENTS DE DONA

L'Àliga de reus ball en el ball solemne de 2016

quan ja només queden aquestes colles al peu de la Prioral, els

LA PREGUNTA

ACLAMADA PELS COMPANYS

El dia en què tot va canviar va ser abans de Sant Pere, quan la colla celebra un assaig amb vermut on deixen que so cis de l'entitat provi l’element. La Noha no recorda bé si algú la va esperonar a ficar-s’hi o li va sortir de dins, però final ment es va animar a provar què se sentia sota de l’Àliga. Les seves primeres sen sacions van ser més bones de les que es podien esperar, veient que podia fer girar aquells 75 quilos sense caure.

Malgrat que no ha portat l’Àliga en ac tes oficials, sí que va poder experimentar un sentiment similar el passat Sant Pere quan tots els elements ja enfilaven cap a l’ajuntament seguint l’ordre del seguici. Precisament, la Noha pertany a les dues colles que tanquen el seguici (Xiquets de Reus i l’Àliga) i els seus amics castellers no van perdre l’oportunitat de fer una de lesHabitualment,seves.

castellers demanen un últim ball de l’Àli ga. Enguany no va ser una excepció, però el seu crit es va modificar per un “Que ba lli la Noha, que balli la Noha”. Aleshores, el cap de colla la va mirar i li va dir que anés cap a dins de l’element. “Em vaig en faixar i vaig fer el meu primer ball davant la Prioral. No m’ho podia creure, estava en xoc i quan vaig arribar a casa em vaig ficar a plorar”, recorda amb un somriure d’orella a orella.

Amb el seu aterratge a la colla, la Noha espera ser un referent per altres noies que també s’hagin sentit interessades en algun moment. En particular, serà re llevant per les persones que davant del dubte, mai s’havien vist amb ànims de preguntar. “Veure que una persona amb les mateixes condicions que tu també pot portar-la és important”, destaca. Tot i que poder convertir-se en la primera dona portadora de l’Àliga és un “privile gi”, per a la Noha aquest només és l’inici del camí i espera que la presència feme nina s’ampliï en els pròxims temps. “Sóc la primera, però no vull ser l’última. Això encara m’omple més”.

Amb l’adrenalina pels núvols, es va ani mar a preguntar a un membre de la colla si les noies podien ser portadores, ja que no n’havia vist mai cap. “Em van dir que sí que podien, però mai havien tingut cap dona que enviés la sol·licitud”. La resposta va encendre el desig de la Noha de complir un somni i automàticament va enviar la carta per ficar-se a la llista d’espera l’any 2018.

L’oportunitat va arribar a l’assaig ver mut d’aquest any, moment en què la va tornar a provar. La colla li va preguntar si continuava interessada a entrar-hi i ella no va dubtar a l’hora de fer aquest pas tan especial.

LA CIUTAT

De moment, encara no ha participat en cap acte oficial i no sap si ho farà per aquesta Misericòrdia. La Noha apunta que això arribarà “quan em vegin prepara da i em senti còmode”. Així i tot, també as senyala que ha experimentat una gran mi llora al llarg dels assajos des de Sant Pere i que actualment “no té ni punt de compara ció amb el principi” gràcies al consell dels seus companys.

PREPARATS PER A RECUPERAR MISERICÒRDIA

UN CARTELL DE LES PERSONES

La imatge de la Misericòrdia 2022 ha estat un encàrrec a Albert Asensio. Un artista que ha rebut el guardó Laus de Bronze pel cartell de Fira Tàrrega 2010, un premi amb el llibre Kim de Rudyard Ki pling, Editorial Joventut del Banco del Li bro de Venezuela 3 Premis Junceda; per millor coberta de llibre, millor publicitat i millor il·lustració científica respectiva ment, i Premi Llibreter 2017 a àlbum il lustrat amb el banc blau editat per Babu linka books.

El programa es concentra principal ment el cap de setmana previ a la festivi tat i els dies 24 i 25 de setembre. L’expo

Redacció

84 LA CIUTAT

La Trobada de Gegants, el Correfoc o el Seguici petit tornaran a comptar amb el seu format habitual per les festes de la patrona

La Festa de Mare de Déu de Misericòr dia de 2022 completarà la recuperació de les festes reusenques amb total normali tat. Després de tornar a viure Sant Pere de la millor manera i amb un èxit rotund, ara serà el torn de la patrona, amb un ca lendari que ofereix activitats del 16 al 25 de setembre.

Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística, ha explicat que “es mantenen els actes tradicionals, que són els que formen el gruix de la programa ció, i encara estem rebent propostes de diferents col·lectius i entitats per anar tancant el programa, però volem que sigui una festa en la que l’important és la gent”.

El cartell d’enguany il·lustra el Santuari de Misericòrdia i remarca la importància de les persones que envolten la festa. Més enllà dels elements de la cultura po pular i del mateix santuari, els especta dors prenen un paper principal en l’obra.

sició de Bonsais es farà al Jardí de la Casa Rull del 16 al 25 i l’espectacle “De Reus al Cel” de l’Orfeó Reusenc el dia 16. També estan tancades les dades de l’Aplec Baix Camp, el dia 18; la Trobada de Gegants, el dia abans, el 17 de setembre; la Diada Castellera, el dia 24; A Reus Correfoc, que passa al dia 23, just després del Se guici Petit, o les havaneres, el 18 de se tembre.LesFestes de la Mare de Déu de Mi sericòrdia comencen oficialment el dia 21 de setembre, amb el Lliurament dels Guardons de la Ciutat, un acte que es re alitzarà com cada any al Saló de Plens de l’Ajuntament, i finalitza el dia 25, Dia de la Mare de Déu de Misericòrdia, amb els actes tradicionals al voltant del Santuari i les Baixades del matí i de la tarda.

Misericòrdia 2022 tornarà a lluir amb activitats per a tots els públics i de totes les edats i, segons ha explicat el regidor “tornarem a veure els actes tradicionals en els formats habituals i recuperant el carrer.

85LA CIUTAT www.eltombdereus.com Vine i gaudeix d’un dia de compres a El Tomb de Reus COMPRES, GASTRONOMIA, CULTURA I DIVERSIÓ EN UN MATEIX ESPAI!

Bona Festa Major de Misericòrdia!

REFORMA I AMPLIACIÓ DEL TANATORI MUNICIPAL DE REUS

L’Ajuntament de Reus ha publicat al perfil del contractant la licitació del contracte de serveis d’arquitectura per a la redacció dels projectes relatius a la reordenació urbana i a nous equipaments municipals a l’àrea del Carrilet. L’objectiu de la transformació urbanística és crear una nova centralitat al sud de la ciutat, un projecte que converteixi el Carrilet en un nou pol d’atracció i generi més activitat quotidiana a la zona, i més i millor connectivitat amb el seu entorn

Per una banda, es durà a terme una reforma i ampliació de la sala de cerimònies. Es preveu la reforma de la superfície actual de la sala de cerimònies amb la renovació integral d’acabats i mobiliari per tal que s’adapti a la nova configuració de l’espai. També es preveu la construc ció d’un cos annex a l’edifici existent que augmentarà la superfície total de la sala i l’aforament amb prop de 110 seients més. D’aquesta manera, la sala tindrà capacitat per a reunir unes 240 persones assegudes.

La fase de diagnosi ha analitzat la realitat a Reus de tots els modes de transport: la mobi litat a peu, en bicicleta i VMP, en vehicles pri vats, en transport públic i la mobilitat de mer caderies. Els treballs han permès descriure la mobilitat actual i l’escenari de projecció de mobilitat futura (2021-2035).

88 LA CIUTAT

L’Ajuntament de Reus ha finalitzat les fases de diagnosi i de participació ciutadana del procés de revisió del Pla de Mobilitat Urbana de Reus, el document que ha de definir una estratègia i un programa d’actuacions per a la planificació de la mobilitat a la ciutat.

Per una altra banda, també es reformarà i s’ampliarà el vestíbul del Ta natori Municipal i la zona d’oficines. El nou vestíbul general serà més ampli i connectarà els dos accessos principals, des de la plaça Pau Picasso (planta primera) i des de la zona d’aparcament (planta baixa), permetent així, crear un espai de transició entre la part pròpiament ad ministrativa, més pública i les sales de vetlla, més privades.

L’adjudicatari s’escollirà a partir d’un concurs de projectes restringit, amb un jurat d’experts en matèria d’arquitectura. El procés de licitació té un cost previst de 998.166,6 euros.

Igualment, s’ha fet un anàlisi per caracteritzar el sistema de mobilitat i s’ha fet una diagnosi tècnica del sistema, on es posa de manifest els seus punts forts i febles. A partir d’aquest anàlisi, que incorpora les aportacions recolli des en la Comissió Especial de Mobilitat Soste nible i el procés participatiu, s’iniciarà la nova fase de proposta de mesures correctores per resoldre aquestes necessitats i proposar els sistemes alternatius a potenciar, i es disse nyarà un programa d’actuacions amb les fases d’implementació i de costos.

REUS

L’Ajuntament de Reus n'ha finalitzat les fases de diagnosi i de participació ciutadana

S’ACOSTA UN NOU PLA DE MOBILITAT URBANA A REUS

PRIMERS PASSOS CAP A LA TRANSFORMACIÓ URBANA I DE NOUS EQUIPAMENTS DE L’ÀREA DEL CARRILET

Serveis Funeraris Reus i Baix Camp en portarà a terme la reforma i ampliació

Serveis Funeraris Reus i Baix Camp portarà a terme la reforma i ampli ació de diferents espais del Tanatori Municipal de Reus. En concret, les obres permetran millorar la prestació dels serveis a la sala de ceri mònies, al vestíbul principal i a la zona d’oficines d’atenció al públic. El contracte surt amb un pressupost de licitació de 211.750 euros.

Corresponent a l’àmbit 6.20 del pla general d’ordenació urbana i el seu entorn més immediat: Mercat del Carrilet, estació d’autobusos, tram de l’avinguda del President Macià fins a la façana amb el parc de Mas Iglesias; i, al nord, el carrer de l’Escultor Rocamora, la cruïlla amb l’avinguda de Pere el Cerimoniós, i l’avinguda del Carrilet fins a enllaçar amb el tomb de ravals pels carrers de Pintor Bergadà i de Pàmies.

US DESITGEM BONA FESTA MAJOR!

VIA P, SERVEI QUE PERMET SORTIR I ENTRAR DELS PÀRQUINGS SENSE TIQUET JA TÉ 20.000 VEHICLES

“Gaudí nen” va ser col·locada el 2002 per commemorar l’Any Gaudí.

REUS POSITIVAMENTVALORA L’AVANÇ EN LA TRAMITACIÓ DE L’ESTACIÓ INTERMODAL

L’acord d’ubicació de la infraestructura és fruit del consens entre els municipis i admi nistracions, però també és resultat del treball conjunt, la col·laboració i el consens municipal, en el marc de la comissió d’infraestructures.

El servei Via P continua creixent i ja compta amb més 17.000 clients registrats i més de 20.000 vehicles activats –un mateix usuari pot activar més d’una matrícula si ho neces sita. Via P permet entrar i sortir del pàrquing sense tiquet ni fer cues al caixer, amb el siste ma de lectura de matrícula, i aparcant a qual sevol dels 10 aparcaments de la xarxa munici pal de manera més fàcil, àgil i pràctica.

La previsió és que les obres estiguin en mar xa el 2026, amb un volum anual inicial de 700.000 usuaris. Ubicada al terme municipal de Vila-seca i, en part, al de Reus, la infraes tructura s’emplaçarà al nus entre l’AVE, el tren convencional, el tramvia i l’autopista Tindrà connexió directa amb l’aeroport de Reus i fàcil accés des del centre de la ciutat, a només 5 minuts.

El nou servei, habilita les matrícules dels vehicles registrats a l’aplicació Aparcar –que ja permet aparcar a la zona blava sense necessitat d’anar fins al parquímetre i treure tiquet en paper–perquè puguin entrar i sortir de la xarxa munici pal d’aparcaments de Reus de manera molt més ràpida. Amb el sistema Via P no cal obtenir tiquet quan s’accedeix a l’aparcament ni haver de pas sar pel caixer a pagar abans de la sortida.

Via P es va posar en marxa a principis de de sembre de 2021. Des de la seva estrena, el servei ha tingut poques incidències i la xifra de matrícules activades en tant poc temps n’és una bona mostra.

Les feines s’han centrat en els tres elements que

Suposa l’encarrec de l’estudi informatiu per part del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (Mitma).

En aquest sentit, la regidora d’Economia, Te resa Pallarès, ha mostrat la seva satisfacció per aquest pas endavant i ha manifestat que “des de l’Ajuntament estarem molt atents al compliment dels acords per al seu desplega ment”. Pallarès ha recordat que aquesta infra estructura “és de vital importància, que con tribuirà a mantenir i millorar la competitivitat de Reus i el Camp de Tarragona i fruit d’una llarga i històrica reivindicació”.

formen l’obra: el banc, les boles i la figura del nen. Així, s’ha polit, netejat i se li ha retornat el color original amb què la va idear el seu autor, l’escul tor Artur Aldomà. Tota la feina de restauració ha anat a càrrec de l’empresa Ginfer.

aquest temps s’han fet tasques per restaurar l’escultura.

90 LA CIUTAT REUS

Ja han finalitzat els treballs de col·locació de l’escultura del “Gaudí nen” al seu lloc origi nal, al carrer de l’Amargura. Els operaris van retirar l’estàtua el passat 14 de juny, i durant

L’ESCULTURA ‘GAUDÍ NEN’ DE REUS TORNA AL SEU LLOC ORIGINAL

93LA CIUTAT

tenir èxit, vam guanyar confiança i ens va donar l’empenta per muntar un res taurant que fos una mica més creatiu. En aquell moment, no parlàvem de creativi tat perquè exigeix moltes coses que no teníem com un equip nombrós i infraes tructura. El 2014 el Disfrutar va néixer com un restaurant de menú degustació de cuina moderna. La gent deia que era molt creatiu, però en l’àmbit de la tècnica i conceptes no n’hi havia cap de propi. A finals del 2015 vam començar a generar tècniques i conceptes nous. Avui dia, és

Com es gesta el restaurant Disfrutar?

dels seus projectes culinaris i la seva re lació amb el territori.

Adrià Miró Canturri

Junt amb Oriol Castro i Mateu Casañas, ha assolit dues estrelles Michelin per al restaurant Disfrutar

Ens vam conèixer tots tres fa més de 20 anys al Bulli i vam estar-hi treballant com a caps de cuina. Quan va tancar el 2011, vam decidir unir-nos per muntar un res taurant. Mai havíem tingut l’experièn cia de tenir un negoci propi. El 2012 vam obrir el Compartir a Cadaqués, un restaurant de cuina moderna per com partir els plats al centre de la taula. Va

EDUARD XATRUCH Xef del restaurant Disfrutar

tècnica“La i delalhanconcepteeld’estarserveigust”

ValeraJoanFoto

94 LA CIUTAT

Fa 10 anys, el vilasecà Eduard Xatruch, Oriol Castro (amb arrels a Torredembar ra) i Mateu Casañas van fer el pas de cre ar el restaurant Compartir a Cadaqués. El seu èxit els va a empènyer a estrenar el Disfrutar a Barcelona l’any 2014, que no ha parat de créixer fins a assolir dues estrelles Michelin i ser considerat el ter cer millor restaurant del món. Eduard Xatruch ens parla en aquesta entrevista dels processos creatius del restaurant,

Tots tres veniu del Bulli. Quina part heu traslladat als vostres restaurants i quin és el vostre toc personal? Ens hi vam passar molts anys, vaig entrar-hi amb 17 anys. Abans havia estat en res taurants de Salou, Reus i La Pineda, però va ser allà on em vaig formar com a cuiner. Això fa que pensis i cuinis d’una forma que et marca. Per exemple, sóc de Vila-seca i ho seré per tota la vida. No pots agafar una goma i esborrar-ho. El mateix passa amb l’esperit creatiu del Bulli i com el treballem. Diem que som ‘bullinians’ perquè és un estil de cuina que portem a la sang, però el Disfrutar és un projecte independent. Ja tenim un estil propi molt reconegut gràcies a la ge neració de noves tècniques i conceptes.

Hi ha un grup que es dedica exclu sivament a crear, com es feia al Bulli? A nosaltres ens toca ocupar-nos de tot, però tenim un equip creatiu de quatre persones que només duen a terme les idees que generem. Ens ajuda a elaborar totes les proves per poder fer que les idees es converteixin en realitat. La par tida de creativitat té una cuina indepen dent al pis de sota. Un cop ens convencen els plats, els implantem. Cada any ens marquem uns objectius creatius i cada setmana actualitzem un catàleg intern que tenim.

Aquest any heu estrenat el Compartir Barcelona, on heu afegit a Nil Dulcet com a soci. En què es diferen cia del Compartir Cadaqués? Intentem que els nostres restaurants transmetin la seva personalitat i el lloc on es troben. El Compartir Cadaqués és un restaurant molt madur i amb un concepte molt de finit. Volíem portar aquesta mateixa fi losofia al Compartir Barcelona. Dins de l’oferta gastronòmica, hi ha una sèrie de plats que també els fem a Barcelona, però tam bé hem afegit una

“Tots tres som sempre al restaurant i ho vivim com si fos el nostre fill”

Sou tres persones al capdavant d’aquest restaurant, com és el procés de creació de nous plats? A escala me diàtica, la diferència és que som tres persones visibles en lloc d’una. Tot i això, en tots els restaurants els equips són amplis i hi ha moltes persones que in tervenen en els processos creatius. Els

Des del seu inici, el creixement ha sigut brutal. A cada pas, us marqueu nous objectius? L’objectiu que ens mar quem sempre és millorar internament. Som molt autoexigents. Tots els premis són una conseqüència de tot això. Quan tu millores un restaurant, pot ser que t’arribin els reconeixements. Al final, hem treballat sempre pel reconeixement dels nostres clients, del nostre equip i la nostra satisfacció. Tots tres som sempre al restaurant i ho vivim com si fos el nos tre fill. Som autocrítics i ens agrada l’ex cel·lència i la creativitat.

Quina filosofia diries que regeix Dis frutar? Treballem en dues línies en l’àm bit culinari. Una d’elles és la de fer coses noves. Que l’exigència creativa sigui del màxim nivell. D’altra banda, també bus quem que tot sigui molt bo. La tècnica i el concepte sempre han d’estar al servei del gust i del producte. Si una persona que ve al Disfrutar no li interessa la creativitat, menjarà molt bé igualment. Encara que vegis el plat estrany o bonic, volem que la gent gaudeixi dels plats. Per això ens diem Disfrutar.

tres som el motor. Pot ser que un arrenqui una idea i després entre tots la construïm. Hi ha plats que neixen a partir d’una idea i al cap d’una hora estan fets, mentre que hi ha altres que portarem tota la vida inten tant-los fer i no serem capaços.

LA CIUTAT

un restaurant creatiu al 100% que ha fet que tinguem un reconeixement a escala internacional.

El restaurant Disfrutar, a Barcelona, amb un interiorisme sorprenent. Foto Joan Valera

Sobre aquestes línies, 'Hake empedrat amb ametlles'. A sota, ' Pesto multiesfèric amb anguila i pistatxo'. Foto Francesc Guillamet

preciós. Per exemple, al restaurant gas tem producte de Tarragona com els fruits secs i l’oli.

“Sempre aprofito per fer difusió del nostre territori gastronòmicamentperquè i paisatgísticament és preciós”

tit. Tenen aquest esperit mediterrani perquè ho som. El Mateu és de Roses, l’Oriol de Barcelona i jo de Vila-seca. L’oli d’oliva, els fruits secs, el peix blanc, les herbes... Estem acostumats a una cuina i el primer que et ve al cap és el producte que tens a la mà.

96 LA CIUTAT

Entrada del Disfrutar, guardonat amb dues estrelles Michelin- Foto Joan Valera

Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas, artífex del Disfrutar. Foto Joan Valera

Vas ser el primer cuiner del territori en ficar un restaurant entre els 50 mi llors del món, suposo que són co ses que omplen d’orgull. Estic molt orgullós de ser de Vila-seca i Tarragona. Gràcies a la meva família he pogut anar tirant en davant en els moments més durs. Sempre aprofito per fer difusió del nostre territori perquè gastronò micament i paisatgísticament és

oferta específica. La idea és que no sigui un clon. És a dir, el concepte és el mateix, però l’experiència ha de ser diferent.

Els Compartir tenen aquesta menta litat mediterrània tan nostra de comunitat, oi? De fet, quan vam crear el Com partir Cadaqués volíem fer un restaurant on voldríem anar el nostre dia de festa. A la nostra cultura sempre s’ha fet aquest ‘pica-pica’ al centre de la taula. D’aquesta manera, tastes més plats i és més diver

En l’àmbit culinari, quina és la teva relació amb la província i Vila-seca? És la meva terra, que em vincula a una cultu ra. Vinc de família pagesa i tinc un vincle amb el producte estret. Això fa que quan cuines tinguis més facilitat per fer un plat amb avellanes abans que amb caviar. La cultura gastronòmica de Tarragona i Ca talunya és increïble perquè darrere hi ha un bagatge de gent que ha picat pedra. La cuina tradicional catalana és una de les principals del món i tenim un producte bestial, que per un cuiner és una sort. A més, ens agrada tenir un contacte directe amb els productors.

MELVIN RESTAURANT C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346 CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manu factura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense com promís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.

97LA CIUTAT

98 LA CIUTAT î 660 915 371 / 626 786 373 e @revistalaciutat G revistalaciutat AQUÍANUNCIAELTEUNEGOCI TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM

Els visitants també s’han endinsat a la sala on s’elaborava el vi on han vist una projecció de víde omapping i diverses pantalles interactives amb informació sobre el món del cooperativisme i l’arquitectura dels cellers de Catalunya. D'aquí es baixa a la sala de premsat, on hi ha màquines agrícoles antigues. La visita també incorpora el visionat d’un vídeo de testimonis que parlen dels seus records de quan el Celler estava en actiu.

La Séquia Major es va construir amb l’objectiu de drenar els antics estanys a prop del mar. Ac tualment, és un important espai constituït per comunitats vegetals de canyissar, prats humits i jonqueres, i també un reservori faunístic, el qual va ser declarat Pla d’Espais d’Interès Na tural (PEIN), el desembre de 1992.

D’altra banda, a l’ Escola Sant Bernat Calvó s’han reparat petits desperfectes del sostre i de les parets de tres aules. A l’ Escola Cal·lípolis, si tuada a la Pineda, s’hi ha construït un envà per a separar dos àmbits, un paviment de cautxú al pati i s’ha reparat el canal de drenatge de la teu lada de l’edifici.

Gairebé 600 persones, 595 concretament, han visitat ja el Museu del Celler de Vila-seca des que va obrir les seves portes, el passat 15 de juliol. Els visitants han pogut conèixer el procés de construcció del Celler mitjançant ulleres de realitat virtual, les quals els han traslladat a inicis del segle XX per a ser testimonis del naixement del Celler que, concretament, es va alçar l’any 1919 per l’arquitecte Pere Domènech i Roura.

Pel que fa a l’ Escola La Canaleta, s’han millorat les instal·lacions corresponents a la climatització del menjador, així com també s’han pintat espais

les quals s’explica la història de l’indret i els seus valors naturals, s’interpreten les rastres d’acti vitat animal a través de les petjades, les plomes,

com ara el gimnàs i diverses zones comunes. A l’ Escola Mestral també s’han realitzat treballs de pintura, principalment en tot l’edifici d’edu cació infantil i la planta baixa de l’edifici principal.

Com cada any, tenen lloc les visites a l’espai natural de la Séquia Major

UN TOTAL DE 600 PERSONES VISITEN EL MUSEU DEL CELLER DE VILA-SECA

La visita, apta per a totes les edats, comprèn un recorregut d’uns dos quilòmetres que es re corren aproximadament en dues hores, durant

Per una banda, a l’ Escola Antoni Torroja i Mi ret s’han realitzat treballs d’impermeabilització del porxo d’una de les entrades al centre i s’hi ha instal·lat il·luminació de tecnologia led. En aquesta mateixa escola, també s’ha millorat la canalització de les xarxes pluvials que afectaven la ludoteca del centre i s’ha repintat el menjador, el gimnàs i la cuina.

els nius i les restes de menjar, i s’observen ocells amb prismàtics i espècies protegides de l’espai.

100 LA CIUTAT

VILA-SECA INVERTEIX MILERS D’EUROS EN LA MILLORA D’INSTAL·LACIONS A LES ESCOLES

L’Ajuntament de Vila-seca ha executat, durant aquest estiu, diverses millores a les instal·lacions de les escoles del municipi amb una inversió de 92.500 euros

Les visites, que cal reservar-les amb antela ció al telèfon 977 37 30 37, es duen a terme els dissabtes i diumenges de 18 a 20 hores (agost i setembre) i els diumenges d’11 a 13 hores (d’octubre a febrer). El punt de trobada d’aquestes visites és a l’accés principal de la Séquia Major, a la plaça de la Cançó Catalana, a la Pineda. Per la seva banda, Cel Rogent rea litza el monitoratge de les visites.

ELS CAPS DE SETMANA ES POT GAUDIR DE LA SÉQUIA MAJOR DE VILA-SECA

Les visites es fan en grups de 20 persones com a màxim i compren a entrades.vila-seca.cat, l’horari és de dimarts a diumenge a les 10.00, 11.00 i 12.00 h del matí, i 17.00 i 18.00 h a la tarda. Les entrades tenen un cost de 4 euros (entrada general); de 2 euros, en el cas de ser major de 65 anys, estudiant o aturat, entre d’al tres casos, i és gratuïta per a menors de 18 anys o titulars de la targeta VilaCard.

VILA-SECA

L’AJUNTAMENT DE VILA-SECA TREU A LICITACIÓ OBRES PER VALOR DE CENTENARS DE MILERS D’EUROS

NOVA EDICIÓ DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA DIGITAL ALBERT ITURRIA

– Pla d’eliminació de barreres arquitec tòniques (fase 3): amb l’objectiu de seguir treballant per una ciutat 100% accessible, es realitzaran treballs per adaptar un total de 22 voreres en tot el municipi. Amb un pressupost

La temàtica d'enguany és la vellesa

La targeta ciutadana ofereix a les persones empadronades un conjunt de serveis i avantatges

VILA-SECA CONSOLIDA L’ÈXIT DE LA SEVA VILACARD

La targeta ciutadana “VilaCard” no és un simple carnet, sinó que enfoca i adreça a la ciutadania de Vila-seca cap al concepte de Smartcity. De fet, aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració públi co-privada entre l’Ajuntament de Vila-seca, el Laboratori SmartCa talonia de la Generalitat de Catalunya i l’empresa Seeketing.

– Construcció de 112 nínxols al Cementiri Municipal: un total de 112 nínxols es construi ran properament en un nou bloc del Cementiri Municipal. El pressupost d’aquesta actuació és de 174.655 euros.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat els expedients de contractació de quatre noves obres

– Reforç del nivell d’il·luminació de l’enllu menat públic als passos de vianants (fase 3): amb un pressupost de 49.948 euros es faran un total d’11 actuacions en diferents passos de vianants de Vila-seca com el de l’avinguda de Ramon d’Olzina i la plaça dels Països Catalans.

– Enderroc d’un immoble al nucli de la Pla na: amb un pressupost de 81.998 euros, s’han licitat les obres per enderrocar l’immoble si tuat al carrer del Gaià 8, del nucli de la Plana, perquè esdevingui un nou espai per a ús públic

A les portes d’una nova edició del Concurs de fotografia digital Albert Iturria, ja es coneix quina serà la temàtica de les fotografies d’enguany. Tots els que vulguin participar-hi, recordem que no hi ha límit d’edat ni requeriment previ de caràcter professional, hauran de fer fotogra fies relacionades amb la vellesa

El 15 de gener de 2022 l’Ajuntament de Vila-seca va posar en funciona ment al municipi la nova targeta ciutadana “VilaCard” i una versió per als més joves, “VilaCard Jove”, adreçada als menors de 30 anys.

Properament, quan es convoqui de forma oficial aquesta nova edició del Concurs, s’especificaran els premis, les categories i els terminis de presentació. Cal recordar que el Concurs de fotografia digital Albert Iturria s’organitza des de l’Ajuntament de Vila-seca en memòria del fotògraf local Albert Iturria, el qual va fotografiar el municipi, la seva gent i les festes i costums durant més de 30 anys.

D’aquesta manera, es pretén recollir imatges de la vellesa en l’àmbit local des d’un punt de vista dinàmic, on es puguin veure el ventall de les seves activitats quotidianes; la vellesa del segle XXI, molt oberta al món, al coneixement, al desig i als viatges, entre d’altres.

VILA-SECA

de 302.877 euros, els passos de vianants que s’adequaran són 10 a Vila-seca, 5 a la Pineda i 7 a la Plana.

102 LA CIUTAT

Aquestes quatre obres, que es duran a terme per un valor de 609.478 euros, són les següents:

La targeta ciutadana ofereix a les persones empadronades un con junt de serveis i avantatges com, per exemple, accés a l’autobús urbà sense cost afegit, accés als equipaments i a les exposicions del Castell i del Celler de Vila-seca, així com un 30% de descompte en l’accés al parc aquàtic Aquopolis de la Pineda. Aquest servei ja compta amb gai rebé el 20% de la població empadronada, concretament 4.505 usua ris, dels quals 1.485 corresponen a persones que utilitzen la VilaCard Jove i 3.010 que fan ús de la VilaCard per adults.

“La població de Salou passa d’uns 29.000 habitants fins a, aproximadament, unes 190.000 persones a l'estiu”

104 LA CIUTAT

amb xifres que superen, en alguns casos, les de 2019.

Amb l’arribada de l’estiu i el bon temps, la Costa Daurada rep un gran nombre de visitants estrangers i nacionals. La pobla ció resident es multiplica amb l’arribada del turisme estiuenc, obligant les entitats públiques a incrementar els seus esfor ços per garantir els serveis bàsics.

D’altra banda, pel que fa a l’atenció de persones al Centre d’Urgències d’Aten ció Primària (CUAP) de Salou, la regidora

L’àrea de Sanitat i Salut Pública de l’Ajuntament de Salou continua apostant pels tallers de salut mental al Centre d’Alta Resolució (CAR) de Salou per ajudar les persones que pateixen problemes emocionals, derivats de la pandèmia i els diferents graus de confinament

MORERBEATRIZ

Regidora de Sanitat de Salou

Salou és un dels municipis turístics que registren un notable increment de perso nes en aquesta època estival. Per exem ple, la seva població passa d’uns 29.000 habitants fins a, aproximadament, unes 190.000 persones.

Cal dir que, enguany, l’activitat turísti ca de la capital de la Costa Daurada s’ha recuperat, notablement, de la pandèmia,

“El nivell l’atenciósatisfacciódedemèdicaisanitàriaalnostremunicipiésmoltpositiu”

La regidora de Sanitat, Salut Pública, Defensa i Protecció Animal de l’Ajunta ment de Salou, Beatriz Morer, explica que el “Departament de Salut ja contempla el proveïment d’un nombre concret de pro fessionals a un municipi turístic costaner com el nostre, Salou”. Una estratègia que es repeteix, cada any, en aquest període.

Els exemples d’aquest impacte i la res posta de Salou són diversos. Un d’ells, el servei d’urgències als centres de salut, un camp de competència autonòmica.

Redacció

105LA CIUTAT

SATISFACCIÓ

Els efectes de la COVID van comportar

La regidora Morer apunta que “el nivell de satisfacció dels salouencs i salouen ques pel que fa a l’atenció mèdica i sani tària al nostre municipi és molt positiu”.

La recuperació de les bones xifres tu rístiques arriba després de dos anys mar cats per la pandèmia, que va comportar un major esforç de les administracions per preservar la salut pública.

Afegeix que “des de la regidoria de Sa nitat i Salut Pública, a través d’un conjunt organitzat d’actuacions es promou, mit jançant la mobilització de recursos hu mans i materials, la salut de les persones, la prevenció de les malalties i la vigilància de la salut pública, a més de vetllar per oferir serveis per a tota la comunitat”.

també que la regidoria, que no és qui té competència sobre centres mèdics com el CUAP, focalitzés els seus esforços en la salut mental. Juntament amb el Col·le gi de Psicòlegs de Tarragona van decidir encetar a finals de 2021 uns tallers de salut mental en grup, per poder atendre al major número d’afectats possible de forma gratuïta. Una iniciativa que porta gairebé un any tractant al CAR de Salou diverses persones que patien problemes de salut, a nivell psicològic, derivats de la pandèmia, els diferents graus de confina ment, la inestabilitat laboral, les malalties i/o pèrdues de persones properes i les di ferents pors, entre altres causes; i que es

Centre d'Alta Resolució de Salou

DOS ESTIUS DE PANDÈMIA

Taller de Salut Mental del CAR Salou

Els tallers són impartits per la psicò loga i professional del Col·legi de Psicò legs de Tarragona, Verònica Linares. Les sessions van començar al novembre de 2021, i tenen una durada d’un any.

Morer posa el focus en una “nova tendèn cia” que ha observat el centre. Abans, els mesos de juliol i agost registraven pics molt elevats pel que fa al nombre de pa cients atesos. Mentre que aquest 2022 l’augment ha estat més “progressiu” i s’ha repartit en cinc mesos, entre maig i setembre.Aquestrepartiment no implica un me nor nombre total de persones ateses, però la disminució de les pujades brusques del nivell de feina és un fet. En total, respecte l’any 2019, l’increment de pacients atesos ha augmentat un 15-20% més.

reflecteixen en diverses situacions de la vidaEndiària.aquest sentit, la regidora Beatriz Morer assenyala que “amb aquesta inici ativa, volem aconseguir que les persones participants esdevinguin agents de salut, en el seu propi procés de recuperació”. També afirma que “les intervencions te rapèutiques o tallers són grupals, a fi i efecte de donar resposta a una demanda més extensa, per part de la població”.

“Els efectes de la COVID van comportar també que la regidoria, que no és qui té competència sobre centres mèdics com el CUAP, focalitzés els seus esforços en la salut mental”

Per la seva banda, el regidor de Gestió del Territori i Habitatge, Marc Montagut , manifesta que “aquest document serà una eina que ens permetrà planificar i executar, durant els propers anys i se gons les disponibilitats pressupostàries, la millora de la mobilitat del municipi, bàsicament, amb actuacions dirigides a la sostenibilitat i a la seguretat”.

6. Garantir l’accessibilitat al sistema de mobilitat.

ELS 9 OBJECTIUS DEL PLA

Aquest nou pla tindrà en compte les dues realitats diferenciades del municipi, entre els mesos d’estiu i els d’hivern. Per això, plantejarà un seguit de propostes que han seguit un procés participatiu i tindran l’objectiu principal d’assolir una mobilitat equitativa, sostenible, segura i eficient.

5. Fomentar l’ús del transport col·lectiu.

El nou pla aprovat pel consistori planteja un seguit de mesures per millorar el model de mobilitat del municipi

9. Incorporar noves tecnologies en la ges tió de la mobilitat.

Així mateix, el regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, David González, explica que “el PMUS de Salou és un docu ment estratègic que ha de marcar les línies d’actuació en matèria de mobilitat, en el seu sentit més ampli, a Salou, pels propers anys”. “Servirà com a eix vertebral en totes les accions que es treballin i projectes que s'executin, en matèria de mobilitat al mu nicipi, prioritzant la mobilitat sostenible i segura dels vianants”, indica.

3. Minimitzar la distància dels desplaça ments.

llei té per objecte establir els principis i objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mer caderies. Es dirigeix a la sostenibilitat i la seguretat, i vol determinar els ins truments necessaris perquè la societat assoleixi aquests objectius, garantint a tots el ciutadans una accessibilitat, amb mitjans sostenibles.

L’alcalde Pere Granados manifesta la seva satisfacció per haver aprovat, defi nitivament, aquest PMUS, atès que, “amb totes les aportacions ciutadanes i el tre ball tècnic que s’ha realitzat, durant tot el procés d’elaboració, hem aconseguit un document consensuat i adaptat, d’acord amb les necessitats i la realitat del nostre municipi”. Aquest document, assenyala, “serà essencial per treballar de cara al futur, per recuperar espais per a les per sones, en detriment dels vehicles, i esde venir una ciutat sostenible i segura”.

1. Transvasament modal del vehicle pri vat als modes no motoritzats i trans port públic.

106 LA CIUTAT

onals.Aquesta

Redacció

2. Reduir la mobilitat motoritzada

4. Augmentar la superfície i la qualitat de la xarxa de vianants.

8. Reduir les externalitats dels sistema de transport.

L'Ajuntament de Salou ha engegat el nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que té com a objectiu aconse guir una mobilitat molt més coherent, conforme al desenvolupament del muni cipi, així com molt més efectiva quant a la seva execució, mantenint un criteri d'ús racional dels mitjans de transport, tant per part de particulars com de professi

7. Gestionar l’oferta-demanda d’estacio nament per reduir el trànsit d’agitació.

UNA MOBILITAT SOSTENIBLE I EFICIENT PER A SALOU

107LA CIUTAT aSHOWacrobàticdecocteleriadeCocaColambRoyalBliss11 rest au radors c apdava nt ers de S a lou 6+20+26aperitius20showcooking2postres 20cellers MeÚSICAndirectei d iversos espa is de l lum i color de la Costa Daurada una nit única, on seràs protagonista d'una experiència. La millor gastron omia li parlarà als teus sentits. Vins i caves de prestigiosos cellers et deixaran sense paraules. I la millor música en direc te, la mà gia i la diversió faran que n o oblidis mai una nit així. escobriu al cor 2 5 l 0 9 l 2 2 1 9 h TORRE VEL L A SALO U Viu una experiència amb les estrelles! Àrea de Dinamització Econòmica C O M P RA L A T E V A ENTRA D A A : Mesón del Segoviano MRKT by Edu Cuesta CookBoquet&DelirantoTravel La Ibense Salou La LunatticPasión Rock & Grill Taver na el Totxo Thai Salou 977 239 600 AEH Salou aeht@aeht.es MÉS INFORMACIÓ A:

En aquest sentit, l’alcalde Pere Granados ma nifestava que “l’aparcament en aquest àmbit de l’Eix Cívic és fonamental, si volem articular una mobilitat sostenible, amb una avinguda i carrers adjacents moderns, esponjats, des congestionats, fluids i de qualitat; confortable per al trànsit rodat, però molt especialment per als vianants i l’activitat social; i, per aques ta raó, la construcció dels aparcaments ha de ser una prioritat”.

108 LA CIUTAT AMB L’EIX CÍVIC, SALOU CONSTRUIRÀ 1.000 NOVES PLACES D’APARCAMENT QUE DONARAN SERVEI AL CENTRE I PONENT EL GOVERN DE SALOU APROVA EL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DEL CASAL DE LA DONA

Es projecta la construcció d’un aparcament soterrani de prop de 700 places a la zona centre de l’Eix

SALOU INAUGURA UNA FIGURA DEL REI JAUME I AL SEU ANTIC PORT NATURAL

Es preveu construir en els terrenys on fins ara hi havia la Casa dels Mestres (edifici enderrocat ja), en un solar de 686,15 m². La superfície construïda serà de 252,12 m², amb un porxo de 39.82 m² i una terrassa de 60.80 m². El nou equipament públic tindrà una única planta amb es pais exteriors i accessos adaptats, tres sales polivalents, una cuina, un office, lavabos, una sala per a tasques d’administració, terrassa i porxo.

Amb un pressupost base de licitació de 587.038,58 €, i un termini d’execució de 8 mesos Cívic

SALOU

L’Ajuntament de Salou ha inaugurat un conjunt escultòric, en bronze, amb la figura del Rei Jaume I, com a motiu principal, acompanyada de tres escultures de tres infants, jugant a les roques de la cala de Les Ferreries. Aquesta acció, subvencionada per la Diputació de Tarrago na, es troba emmarcada dins de la programació de la XXVII Festa del Rei Jaume I; i s’inclou en el projecte històric i cultural que desenvolupa l’Equip de Govern, ‘Un passeig per la història de Salou’

L’obra, de l’escultora montblanquina Natàlia Ferré, ha estat instal·lada a l’antic port natural de Salou, de d'on el monarca va salpar amb 155 naus, cap a la conquesta de Mallorca, al setembre de l’any 1229. L’alcal de Pere Granados ha fet referència al conjunt escultòric, assenyalant que “és una proposta que ens permetrà reviure i passejar-nos pel pas sat que atresora aquest lloc, com a principal port natural de Catalunya, que fou punt de partida de campanyes i expedicions”, com, per exemple, la del propi Rei Jaume I, relatada al seu “Llibre dels Feyts”; o l’explicada pel monjo dominic Pere Marsili, gairebé cent anys després. I les expedi cions marítimes de la Corona d’Aragó, en paraules d’Ardèvol.

Però també, segons proposta de l’alcalde als propietaris i veïns, es va acordar una mo dificació de l’esmentada proposta, que es materialitza amb un nou aparcament d’unes 300 places, entre soterrat i planta, entre els carrers Berlín i París. Recordem que el finan

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha manifestat la seva satisfacció pel projecte, ja que “es tracta d’un equipament polivalent amb capa citat per acollir la totalitat de les activitats que organitza el Grup de Dones de Salou, i respon a una necessitat social que hem consensuat amb el Grup de Dones de Salou”. Deia també que aquesta entitat “ve desenvolupant, des de fa molts anys, una important tasca al municipi, en tots els àmbits, cultural, formativa, lúdica, solidària i social”.

Amb un pressupost base de licitació de 587.038,58 €, i un termini d’execució de 8 mesos

Amb la urbanització de l’Eix Cívic, es preveu la implantació de dues noves zones d’aparcament que permetran donar servei necessari a la zona centre i de Ponent de Salou, especialment en temporada d’alta demanda de places. Es projec ta la construcció d’un aparcament soterrani de prop de 700 places a la zona centre de l’Eix Cívic, que donarà servei a la zona de Ponent de Salou.

çament del primer pàrquing es realitzava a través de la venda d’uns terrenys per a edifi cació, la qual cosa no suposava cap cost per a les arques municipals, ni per als contribuents.

111LA CIUTAT

112 LA CIUTAT

Celebrem junts les festes de Santa Tecla