Page 1

ADOLESCÈNCIA I TEMPS EDUCATIU EL CONSELL ESCOLAR DE MENORCA FOMENTA L’EDUCACIÓ EN LA PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA

P. 08

SANT AGUSTÍ VELL ARRENQUEN ELS TREBALLS ARQUEOLÒGICS AL JACIMENT TALAIÒTIC DES MIGJORN GRAN P. 12

DL: ME 524-2007

P. 04

PATRIMONI IMMATERIAL INICIAT EL PROCÉS D’ELABORACIÓ DE L’INVENTARI DE PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE L’ILLA

NÚMERO 46 · JULIOL-OCTUBRE 2017 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA


Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 46 Juliol-setembre 2017 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Festes de Ciutadella (imatge del fotògraf David Arquimbau per a la Fundació Foment del Turisme) Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Island Mood Han col·laborat en aquest número: Guida Allès Pons i Imma Paltor (Consell Escolar de Menorca ), Pilar Vinent (Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Consell) Ismael Moll Pelegrí, Montserrat Anglada, Damià Ramis, Cecília Ligero i Carlos de Salort.

2


SUMARI

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #46

Consell Escolar de Menorca

Adolescència i temps educatiu El Consell engega la redacció de l’inventari de patrimoni cultural immaterial

El valor de les tradicions Arrenca un nou projecte arqueològic

Sant Agustí Vell L’experiència d’alguns dels participants

#becatalaiòtica Mossets d’actualitat

Breus Llengua

Menorquí sí, català clar


REVISTA ÀMBIT #46

EN PROFUNDITAT

ADOLESCÈNCIA I TEMPS EDUCATIU

CLAU DE VOLTA DE LA MILLORA EN L’APRENENTATGE

ADOLESCÈNCIA I TEMPS EDUCATIU El Consell Escolar de Menorca avança en el desplegament de les accions marcades com a prioritàries. D’una banda, la necessitat de fer de l’educació formal i no formal un assumpte de primer ordre; de l’altra, la importància d’afavorir la participació comunitària dels estudiants

Text: Guida Allès Pons i Imma Paltor Simon (Consell Escolar de Menorca)

4


ADOLESCÈNCIA I TEMPS EDUCATIU

5


REVISTA ÀMBIT #46

EN PROFUNDITAT

ADOLESCÈNCIA I TEMPS EDUCATIU

Dues de les prioritats que ens vam marcar el Consell Escolar de Menorca ja al primer Ple van ser: 1) Fer de l’educació formal i no formal una prioritat social. 2) Afavorir la participació dels estudiants a fi d’escoltar la veu dels infants, adolescents i joves. LA FONAMENTACIÓ Per què? Després de considerar diverses opcions (entre les quals hi havia dissenyar un pla estratègic, respondre a demandes conjunturals, etc.) es va optar per aquestes prioritats atenent als motius següents: 1. L’abandonament escolar a l’etapa adolescent és un problema persistent a les illes, com destaca l’Anuari de la Caixa Colonya, que podeu consultar en línia aquí. També ho reflecteixen l’informe PISA internacional i la investigació de l’OBSAM sobre la joventut a Menorca, del qual prové el gràfic de sota. 2. Diversos estudis recents (vegeu aquest de PISA In Focus) demostren que les activitats d’educació no formal (les extraescolars o la participació en associacions i entitats) tenen un impacte directe sobre l’aprenentatge de l’alumnat. 3. Un estudi de la Fundació Bofill conclou que “el fracàs escolar està relacionat amb l’alumnat vulnerable socialment”, i que en un context on els centres educatius no aporten valor afegit a les dificultats acadèmiques motivades per l’origen social, una xarxa potent d’activitats extraescolars (a preu accessible o gratuïtes) millora el ritme d’aprenentatge de tots els alumnes però especialment dels més desfavorits. Concretament, els alumnes més vulnerables guanyen dos mesos i mig de progrés acadèmic si fan extraescolars. 4. Un currículum competencial com el del segle XXI, que persegueix la comprensió del funcionament de la societat actual i la participació de l’alum-

nat en la millora social, s’amplifica si es treballa el servei comunitari i la participació en associacions de temps lliure, que suposen un aprenentatge vital per millorar la realitat dels nostres pobles, per entendre com funciona i com s’enforteix una societat democràtica i per aprendre a gestionar organitzacions. Altres països del nostre entorn ja duen a terme iniciatives en aquest sentit. El moviment Escola Oberta a França i Alemanya ha duit a ampliar els horaris educatius per afavorir una millor relació de l’escola amb l’entorn i per combatre la desigualtat. LES ACCIONS DUTES A TERME El primer pas que vam fer va ser elaborar un qüestionari dirigit a estudiants d’ESO, FP i batxillerat per conèixer la percepció que tenen de la participació comunitària i del seu temps de lleure. Van contestar 989 joves, el 49 % tenien entre 14 i 16 anys i el 24 % entre 16 i 17 anys. Aquestes són algunes de les dades que destacam: Sobre la participació: Un 93 % consideren que haurien de decidir sobre temes relatius a l’educació, especialment quan es tracta d’organitzar exàmens. Un 57 % valoren que el nivell de participació dels joves és baix, per falta d’interès (55 %), i que hauria de ser més alt (68 %). A un 64 % els agradaria participar més. =

=

Sobre el temps de lleure: Un 50 % voldrien obrir els instituts al capvespre, majoritàriament per organitzar suports per fer deures i estudiar. Un 62 % consideren que en el seu poble no hi ha prou ofertes d’activitats per fer durant el seu temps de lleure.

=

=

Evolució de la taxa d’abandonament escolar prematur entre persones de 18 a 24 anys Font: INE. Enquesta de la Població Activa Illes Balears Estat espanyol

6


ADOLESCÈNCIA I TEMPS EDUCATIU

La segona acció ha estat la creació d’una comissió de representants dels estudiants dels diferents instituts, amb el pretext de l’organització d’unes jornades que es van anomenar Banc d’Oportunitats i es van fer a Maó i Ciutadella, amb l’assistència de 814 alumnes de 4t d’ESO, FPB i escola d’adults, amb l’objectiu d’explicar i compartir experiències dels mateixos joves, lligades al voluntariat, l’associacionisme i el temps de lleure. En acabar els assistents van manifestar la necessitat de donar-hi continuïtat. Amb la finalitat d’amplificar i consolidar els resultats de les Jornades, s’han duit a terme dues accions més. Un estudi realitzat per dos joves qualificats contractats pel CIM amb l’objectiu de recopilar les experiències duites a terme a diferents països per integrar educació formal i no formal als centres educatius, en vistes a calibrar quines es podrien aplicar a Menorca. I una proposta, aprovada en el darrer Ple, que es debatrà al CEIB, per integrar dins el marc curricular de 3r o 4t d’ESO

EL SERVEI COMUNITARI I L’EDUCACIÓ EN LA PARTICIPACIÓ, DOS EIXOS PRIORITARIS PER AL CONSELL ESCOLAR DE MENORCA continguts de servei comunitari i educació en la participació. El servei comunitari és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència social i ciutadana, en què l’alumne, amb la finalitat de millorar el seu entorn, realitza un servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats i habilitats, alhora que aprèn l’exercici actiu de la ciutadania. En aquesta línia d’acció continuarem treballant a partir de la col·laboració amb els mateixos joves per donar resposta a la prioritat consensuada al començament de la legislatura.

BANC D’OPORTUNITATS

Una de les accions duites a terme pel Consell Escolar de Menorca per fomentar la participació comunitària dels estudiants va ser el Banc d’Oportunitats. Les imatges de les pàgines 5 i 7 corresponen a la primera edició de la jornada, en la qual van participar 814 alumnes. 7


REVISTA ÀMBIT #46

ACTUALITAT

INVENTARI DE PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

EL CONSELL POSA EN MARXA

L’INVENTARI DE PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL La institució insular inicia l’elaboració de l’instrument que servirà per identificar, catalogar, salvaguardar i difondre els elements vius del patrimoni cultural immaterial de Menorca Text: Pilar Vinent (Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Consell)

El mes de maig passat es va signar el contracte entre el Consell Insular de Menorca i l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial per tal d’iniciar els treballs de la primera fase d’elaboració de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). Així es va donar el tret de sortida a un procés que ens permetrà comptar amb un instrument que identifiqui els elements vius del patrimoni cultural immaterial de Menorca, els catalogui, en faci la diagnosi, i proposi mesures per a salvaguardar-los i difondre’ls. Aquest projecte, que vam presentar en les VII Jornades de Cultura Popular, que van tenir lloc a Alaior els dies 25 a 28 de maig, serà llarg, i per dur-lo a terme caldrà la implicació de

LA RELACIÓ ENTRE EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL I EL PATRIMONI NATURAL ÉS VITAL EN UN TERRITORI DECLARAT RESERVA DE BIOSFERA 8

tota la ciutadania de Menorca. L’IPCIME deriva del compromís que adquiriren els estats que signaren la Convenció per a la salvaguarda d’aquest patrimoni aprovada per la Unesco el 2003, entre ells l’Estat espanyol, i del deure que tenen les administracions públiques de les Illes d’elaborar i gestionar el seu inventari del patrimoni etnològic segons estableix la Llei de cultura popular i tradicional de les Illes Balears. A més, com a reserva de biosfera, Menorca ha de vetllar perquè la relació entre el patrimoni cultural immaterial i el patrimoni natural sigui especialment estreta, a fi de contribuir al desenvolupament sostenible, i en aquest sentit l’òrgan gestor de les reserves de biosfera d’Espanya també ha iniciat l’elaboració d’un catàleg obert del patrimoni immaterial d’aquestes reserves. Per tot això, partint de l’experiència dels inventaris promoguts per altres reserves de biosfera, l’IME i el Consell Insular de Menorca signaren un conveni amb l’Institut Ramon Muntaner pel qual aquest els cedeix el programa informàtic utilitzat per elaborar l’inventari de les Terres de l’Ebre, basat en les orientacions metodològiques de l’inventari del Montseny. Ara bé, en què consistirà l’IPCIME? D’acord amb la definició de patrimoni cultural immaterial


TRADICIONS

Els oficis artesans i les diferents manifestacions culturals de les festes seran alguns dels elements que inclourà l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca. A la foto de dalt, un esparter; a la de baix, la parella de gegants Xoroi i la fadrina de Biniedrís. 9


REVISTA ÀMBIT #46

ACTUALITAT

que fa la Convenció de la Unesco, constituirà el recull dels usos, les expressions, els coneixements i les pràctiques culturals que són característics de Menorca. Es tracta, doncs, de recollir el bagatge immaterial heretat dels avantpassats, promoure’n la investigació i garantir-ne la transmissió a les generacions futures a través d’accions concretes de salvaguarda. QUÈ DEFINEIX ELS ELEMENTS INVENTARIATS? Les característiques que ha de tenir un element per formar part d’aquest inventari són, bàsicament, la transmissió generacional, el caràcter identitari, la recreació i l’evolució constants, i la interacció amb la natura i la història del territori. A més, s’agrupen en set categories: 1. Activitats productives, processos i tècniques 2. Creences, festes, rituals i cerimònies 3. Tradicions orals, particularitats lingüístiques i formes de comunicació 4. Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals 5. Manifestacions musicals i sonores 6. Salut, alimentació i gastronomia 7. Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social A Menorca tenim un bon nombre d’elements que poden formar part de l’IPCIME. Molts d’ells ja han estat recopilats pels investigadors menorquins, així com per les entitats dedicades a l’estudi de la cultura popular o per les associacions i les persones que els mantenen vius: colles geganteres, glosadors, grups folklòrics, artesans, juntes de caixers, etc. Ara bé, el que fa falta és, a part d’identificar-los i catalogar-los, fer una diagnosi de la seva situació actual i establir mesures per protegir-los adequadament. I aquesta és la feina que ha començat l’equip integrat per Lluís Garcia Petit, que va ser 10

INVENTARI DE PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA SERÀ CABDAL PER ELABORAR L’INVENTARI, UNA EINA VIVA QUE HA DE SERVIR PER SALVAGUARDAR UN PATRIMONI DE GRAN VALOR SOCIAL un dels redactors de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny, i el menorquí Antoni Camps Extremera, historiador que ha treballat en diferents projectes relacionats amb el patrimoni etnològic de l’illa. Aquest equip, en una primera fase de sis mesos de durada, inventariarà un total de trenta elements de les diferents categories, com ara l’ofici d’arader (categoria 1), les festes de Sant Joan (categoria 2), el glosat (categoria 3), el ball des còssil (categoria 4), les tonades de fabiol (categoria 5), els usos de la camamil·la (categoria 6) o les confraries de Setmana Santa (categoria 7). Tanmateix, per fer-ho, i per dur a terme les fases posteriors, serà fonamental en tot moment la participació ciutadana i la informació que puguin aportar les persones i els grups que, a Menorca, creen, mantenen i transmeten aquest patrimoni; és a dir, tota la població, a fi que tothom se senti l’inventari com a propi i contribueixi a salvaguardar-lo. I aquesta participació s’ha de mantenir durant tot el procés, que com hem dit al començament serà llarg, perquè l’IPCIME, com a eina viva que ha de ser, no estarà mai acabat, ja que s’haurà d’anar revisant i adaptant a la realitat de cada moment.

FESTES DE SANT JOAN

Les festes patronals de Ciutadella seran un dels elements que inclourà l’inventari, com també els oficis artesans, el glosat o les confraries de Setmana Santa.


INVENTARI DE PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

11


REVISTA ÀMBIT #46

ACTUALITAT

SANT AGUSTÍ VELL

SANT AGUSTÍ VELL

NOU PROJECTE ARQUEOLÒGIC El jaciment des Migjorn Gran serà un dels que més es parlarà en els propers mesos. Les feines arqueològiques iniciades aquest any prometen troballes de gran interès. Text: Ismael Moll Pelegrí, Montserrat Anglada, Damià Ramis

Es Migjorn Gran és el municipi menorquí que conté una major densitat de jaciments arqueològics per quilòmetre quadrat. Així, des de la prehistòria fins a l’actualitat, ha estat una zona altament poblada. Hi destaca la gran quantitat d’assentaments d’època talaiòtica, amb poblats com Binicodrell, Santa Mònica o Sant Agustí, en els entorns del nucli urbà. El jaciment arqueològic que ens ocupa, Sant Agustí, és a la part alta dels barrancs de Binigaus i Sant Tomàs. Ocupa una àrea força extensa, d’aproximadament 2.000 m2 , on es concentren les restes d’un gran poblat talaiòtic, així com diverses coves funeràries prehistòriques. A la part oriental d’aquesta gran àrea hi ha el nucli d’hàbitat, con12

format per dos grans talaiots als extrems i una gran quantitat d’estructures pertanyents a diferents cases, així com infraestructures domèstiques i de captació d’aigua. Tot i que els investigadors no s’acaben de posar d’acord, podria ser que al poblat hi haguessin dos recintes de taula. UN PROJECTE DE CINC ANYS El 2017, l’associació cultural Arqueologia i Patrimoni ha engegat un projecte quinquennal (20172021) centrat a l’àrea immediata d’un dels edificis més excepcionals del poblat, el talaiot oriental. Aquest monument es caracteritza per tenir una cambra a l’interior, a la qual es pot accedir a través


SANT AGUSTÍ VELL

TROBALLA EXCEPCIONAL

A la imatge, bigues d’ullastre que es conserven a l’interior del talaiot.

d’un portal allindanat, situat al sud-oest de l’edifici. La cambra presenta una impressionant coberta de grans lloses suportades per dues columnes exemptes i un pilar. L’excepcionalitat d’aquest talaiot és que a la coberta s’hi conserven tres bigues d’ullastre i les restes de dues més. El 2017,

un equip d’arqueòlegs menorquins en col·laboració amb l’Institut Reial de Patrimoni de Brussel·les va realitzar-ne cinc datacions radiocarbòniques, que les situen entre el 1200 i 1000 aC. Actualment, l’interès del projecte rau a l’àrea immediata a aquest talaiot, con-

LA PRIMERA CAMPANYA D’EXCAVACIONS S’HA CENTRAT EN L’EDIFICI ANNEX AL TALAIOT, QUE, HIPOTÈTICAMENT, PODRIA HAVER FET LA FUNCIÓ DE MAGATZEM AGRORAMADER 13


REVISTA ÀMBIT #46

ACTUALITAT

cretament a l’edifici monumental que s’hi adossa al sud. S’ha plantejat una intervenció arqueològica en diferents campanyes d’actuació, que té com a objectiu entendre la relació d’aquesta estructura situada al sud amb el talaiot mateix. L’objectiu és obtenir noves dades sobre aquest edifici sud, per tal d’establir paral· lels amb d’altres estructures arquitectònicament semblats a altres poblats de l’illa, com ara Cornia Nou. Tant és així que la hipòtesi de partida és que aquest espai podria haver funcionat com un lloc de gestió centralitzada de recursos agroramaders, tal com s’ha pogut documentar amb l’excavació a l’edifici sud de Cornia Nou en aquests darrers anys. D’altra banda, el projecte a Sant Agustí té un objectiu més social, que és donar visibilitat al jaciment arqueològic i que a la llarga es converteixi en un atractiu cultural, és a dir un pol d’atracció de nous visitants al municipi des Migjorn. PRIMERA CAMPANYA Així, el passat mes de maig, durant dues setmanes, es va realitzar la primera campanya d’excavacions arqueològiques d’aquest projecte quinquennal al jaciment de Sant Agustí Vell. La intervenció d’aquest any ha consistit a desempedregar la part exterior de l’edifici que s’adossa al talaiot oriental per la part sud. D’aquesta manera, se n’ha deixat al descobert la façana monumental, un cop rebaixats uns dos metres de pedreny que s’hi adossaven. Al mateix temps s’ha anat descobrint un corredor d’accés a l’edifici, que encara conserva algunes de les lloses de coberta originals. D’aquesta manera, l’any que ve ens centrarem en l’interior de l’edifici per entendre quina era la seva funció i quina relació tenia amb el talaiot. Val a dir que s’han realitzat activitats vinculades al projecte, una de les quals és la jornada de portes obertes amb explicacions a càrrec dels directors. També es va 14

SANT AGUSTÍ VELL

fer una visita nocturna en col·laboració amb l’ACR des Migjorn, on es combinà el glosat amb la dansa. Pel que fa al finançament, s’ha comptat amb el suport del Consell Insular de Menorca i de l’Ajuntament des Migjorn Gran. A més, s’ha realitzat una campanya de micromecentage, a la qual s’han sumat entitats com l’ACR des Migjorn i ciutadans. Hem d’agrair també l’ajut inestimable de la brigada del Servei de Patrimoni del CIM, així com dels voluntaris que han vingut acostat per donar-nos una mà.

RIQUESA TALAIÒTICA

Es Migjorn Gran és el municipi menorquí amb major densitat de jaciments arqueològics, entre els quals destaquen els poblats de Binicodrell, Santa Mònica i Sant Agustí.


SANT AGUSTÍ VELL

15


REVISTA ÀMBIT #46

ACTUALITAT

#BECATALAIÒTICA

#BecaTalaiòtica L’EXPERIÈNCIA D’ALGUNS DELS PARTICIPANTS Text: Cecília Ligero i Carlos de Salort

16


REVISTA ÀMBIT #46

ACTUALITAT

Els jaciments arqueològics de Menorca són excepcionals. Tot i així cada persona hi ha de trobar l’excepcionalitat a través de l’experiència i les idees pròpies. En cas contrari, toparem amb un problema si volem difondre els nostres monuments arqueològics a tota la societat, ja que el percentatge d’arqueòlegs i d’exploradors humanistes és baix al món. Amb aquest objectiu, i el d’arribar a la gent jove, s’ha creat el certamen #BecaTalaiòtica. Presentam aquí, breument, l’opinió i l’experiència viscuda d’alguns dels participants que han arribat a la final preparant i executant davant un públic real la seva pròpia visita guiada a un dels jaciments de la Menorca Talaiòtica. JÚLIA GOMILA (Llucmaçanes, 20 anys) El trajecte se’m va fer intens, però això em va permetre anar assaborint amb gust el procés. Una vegada a Cala Morell, el temps se’m va esmicolar a una velocitat que vaig ser incapaç de percebre. Durant setmanes havia estat preparant amb cura tot el que faria. Reflexionava sobre com seria el públic que assistiria a la meva visita, intentant esbrinar com aniria tot. En certa manera, em feia respecte perquè jo no som arqueòloga ni historiadora; el meu somni és ser periodista. Tot i

#BECATALAIÒTICA

així, es tractava de Menorca, casa meva, i això sí que m’ho conec bé. Record tantes visites als jaciments de la Menorca Talaiòtica... Sempre he viscut rodejada d’aquells “gegants de pedra” tan enigmàtics que de petita em deixaven imaginar històries increïbles. A mesura que vaig anar creixent, aquests “gegants” es van anar convertint en taules i talaiots i, a poc a poc, van deixar de ser tan desconeguts. Avui puc dir que haver tingut l’oportunitat de formar part d’aquest projecte m’ha permès gaudir d’una manera extraordinària aquesta realitat que m’envolta.

VISITES GUIADES

La imatge de la pàgina anterior correspon a la visita guiada realitzada a Cala Morell, mentre que la d’aquesta pàgina es va fer en el transcurs de l’itinerari programat al poblat de Cornia Nou.

NAGORE SÁNCHEZ (Bilbao, 22 anys) Quan ets jove i estàs començant no pots evitar aprofitar els espais en què et proposen explorar i explotar la teva creativitat. El problema és que aquestes oportunitats no solen ser habituals, per això quan aconsegueixes fer-t’hi un lloc necessites donar el millor de tu. I en resum, això és el que vaig sentir en formar part de la Menorca Talaiòtica: una experiència intensa on patrimoni i societat van de la mà. A més, tot i que em vaig sentir com a casa, observar l’illa amb ulleres d’estrangera sempre et dona una perspectiva diferent. D’una banda, vaig percebre un fort sentiment no només per conèixer, sinó per compartir un passat únic.

17


REVISTA ÀMBIT #46

ACTUALITAT

#BECATALAIÒTICA

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ

I, a més, vaig veure un gran potencial i moltes ganes. Però vaig trobar a faltar els petits detalls que aconsegueixen que una cosa sigui realment excepcional. Estic segura que és només una qüestió de temps perquè el germen de l’esforç i l’originalitat ja està sembrat. Esper que es vagin sumant cada vegada més persones a recollir els fruits. El camí està iniciat... Arribareu a la meta! ANDREU SERVERA (Ciutadella, 20 anys) Segurament, la pregunta de Què és l’ésser humà? és la pregunta més interessant que s’hagi plantejat la humanitat. Possiblement endinsant-nos en la prehistòria ens aproparem a una resposta per a aquesta pregunta. I precisament on millor que Menorca, on comptam amb més de 1.500 jaciments prehistòrics, per fer una immersió en el passat? Els menorquins d’avui tenim el deure de valorar l’herència dels primers menorquins i d’aprendre d’ells. Si ho feim, segurament descobrirem que aquells menorquins no eren tan diferents de nosaltres. Entendrem que, per exemple, la vida d’aquells menorquins, com els d’avui en dia, estava plenament condicionada per la mar, perquè la insularitat condiciona tots els aspectes de la vida dels menorquins, sigui quina sigui l’època de la qual parlem. 18

Ja sabem que enguany la Menorca Talaiòtica no serà declarada patrimoni de la humanitat, però estic segur que, si tots ens esforçam a conèixer i valorar la prehistòria de l’illa, la Menorca Talaiòtica podrà aconseguir la declaració de patrimoni de la humanitat en qualque convocatòria. DANI RUIZ (Almàssera, 21 anys) Participar en aquest concurs ha estat una de les experiències més enriquidores que he tingut, tant des del punt de vista personal com acadèmic. El fet d’haver d’organitzar una visita guiada d’un lloc on mai has estat, en el meu cas Torralba d’en Salort, i a més explicar una cultura que desconeixes, m’ha suposat un gran repte. Gràcies a aquest projecte he tingut l’oportunitat de conèixer la cara arqueològica de Menorca, i m’ha fascinat. Veure els talaiots, els recintes de taula, els poblats, conèixer gent a qui li apassiona la seva feina i que s’hi lliura al màxim és tota una satisfacció. Estic convençut que això només pot anar cap endavant, i que prest Menorca Talaiòtica tindrà el seu reconeixement com a patrimoni de la humanitat. Mentrestant, només puc donar les gràcies per haver-me donat l’oportunitat de participar en aquest projecte i d’aprendre al costat de vosaltres.

Les visites guiades del certamen #BecaTalaiòtica han tingut un alt índex de participació, cosa que demostra l’interès que el patrimoni arqueològic desperta entre la població de Menorca. A l’esquerra es pot veure una imatge de la visita a la necròpolis de Cala Morell; a la dreta, la foto de grup de la jornada al poblat de Torralba d’en Salort.


REVISTA ÀMBIT #46

ACTUALITAT

#BECATALAIÒTICA

19


REVISTA ÀMBIT #46

ACTUALITAT

BREUS

PROGRAMA DE MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT A JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DE MENORCA LA RUTA FRANCESC D’ALBRANCA DES MIGJORN GRAN ES RENOVA! Text: Centre d’Estudis Locals d’Alaior Arribam a l’onzena edició de la Ruta Francesc d’Albranca. És organitzada pel Centre d’Estudis Locals d’Alaior, rep el suport de l’Ajuntament des Migjorn Gran i l’Associació de Comerciants des Migjorn Gran i l’oferim en el marc dels Dimarts as Migjorn. Realitzarem la ruta els dies 27 de juny; 4, 11, 18 i 25 de juliol; 8, 15, 22 i 29 d’agost, i 5 i 12 de setembre. La trobada és davant la Biblioteca Pública des Migjorn Gran. L’activitat és gratuïta. De juny a agost l’hora d’inici és a les 19.30 h. El mes de setembre la sortida serà a les 18.30 h. Al llarg d’una hora i mitja descobrirem la casa de Francesc Camps, la tanca de sa Creu des Pujolet de Binicodrell, el cementeri i el mil·liari, sa Vinya des Metge Camps i, de tornada, la Biblioteca Pública. La novetat d’enguany és que, a més de gaudir de dues voluntàries excepcionals, Gloria Ventura i Magdalena Pelegrí, tindrem cada dia un grup de fillets del CEIP Francesc d’Albranca que ens ajudaran a conèixer millor la figura de Francesc Camps i es Migjorn Gran. Acabada la ruta, els visitants podran gaudir d’un mercat de nit amb actuacions i ple de productes artesanals.

AJUTS PER FOMENTAR L’ÚS DEL CATALÀ El Consell destina 10.000 euros al foment de l’ús del català en el sector empresarial i als clubs esportius de Menorca. El termini de presentació de sol·licituds acaba el 15 de setembre de 2017. Informa’t de les bases en aquest enllaç!

20

El Pla de gestió del patrimoni històric de Menorca 2016-2018 preveu millorar l’accessibilitat dels visitants a alguns jaciments arqueològics. És per aquesta raó que el Servei de Patrimoni del CIM encomana les obres necessàries per fer-ho possible. L’any 2016 es va actuar en la millora de l’accessibilitat del poblat de Trepucó, de Torellonet Vell i del sepulcre de ses Roques Llises. L’any 2017 s’ha començat aportant seguretat i facilitant el pas pel caminoi que condueix al poblat de navetes d’habitació des Coll de Cala Morell. A la necròpolis situada a la mateixa cala s’ha instal·lat una rampa a l’entrada, per facilitar l’accés. S’ha fet també una actuació de rehabilitació del camí de Santa Àgueda, que des de la darrera actuació l’any 2009 s’havia deteriorat molt. Per altra banda s’han arreglat, d’acord amb els propietaris, els camins de Torrellafuda i Son Mercer de Baix. Properament es farà una intervenció per millorar el camí de terra que porta fins a la naveta des Tudons.


BREUS

EL CONSELL PODRÀ DECLARAR FESTES D’INTERÈS CULTURAL EN L’ÀMBIT DE MENORCA La Llei de 2002, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears, atorga als consells insulars la potestat de declarar festes d’interès cultural les festes tradicionals pròpies de la cultura popular del seu territori que considerin d’especial arrelament, així com de regular el procediment que se seguirà per fer aquestes declaracions. Per això, el Ple del Consell Insular de Menorca, després d’obrir un procés participatiu entre les entitats i les persones relacionades amb la cultura popular de Menorca, com mana la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, dia 24 d’abril va aprovar inicialment el Reglament sobre el procediment de declaració de festes d’interès cultural a Menorca. Aquest reglament es troba en tràmit d’informació i audiència públiques, i un cop resoltes les observacions que s’hi presentin passarà a aprovació definitiva del Ple i es publicarà en el BOIB. A partir d’aleshores, qualsevol administració pública, persona física o jurídica, podrà proposar la declaració d’una festa com d’interès cultural i demanar al CIM que iniciï el procediment corresponent.

50 ANYS AL COSTAT DE LA SOCIETAT MENORQUINA Text: Joana M. Garau Sobrino El dia 29 de juny de 1967 es van inaugurar les biblioteques des Castell i Ferreries; l’1 de juliol obrí les portes la de Sant Lluís, i es Mercadal estrenà un nou local el mateix dia, ja que comptava amb una biblioteca de La Caixa des de 1955. Es Castell, Ferreries i Sant Lluís, prèviament, havien disposat d’agències de lectura, que eren assortides per lots itinerants proporcionats per la Biblioteca Pública de Maó i que se solien instal·lar a les escoles. A mitjans dels seixanta, l’aposta ferma dels ajuntaments, així com de Maria Lluïsa Serra, directora de la Casa de Cultura de Maó, per la creació de noves biblioteques va fer possible que Menorca es dotés de nous espais de lectura pública. L’acte inaugural de les biblioteques va ser un esdeveniment destacat en la vida dels pobles, al qual assistiren molts ciutadans i autoritats de l’època: el director general d’Arxius i Biblioteques del Ministeri d’Educació Nacional, Maria Lluïsa Serra, els batles i diferents autoritats civils, militars i eclesiàstiques de l’illa. Després de cinquanta anys, les biblioteques ho commemoren amb diferents activitats per als usuaris, que són la seva raó de ser.

21


REVISTA ÀMBIT #46

ACTUALITAT

BREUS

FESTIVAL DE CINEMA DE MENORCA



En la imatge, Sergi López, protagonista de la nova pel·lícula de Marc Recha, rodada íntegrament a Menorca. El dia 20/07 a les 21 h, se’n projectaran imatges inèdites a Líthica, abans de la projecció del llatgmetratge La tortuga roja.

L’actriu Emma Suárez forma part del jurat de les seccions Balears en Curt i Illes en Curt. També participarà a #SomDones, les jornades professionals que tindran lloc el 20/07.

22

Viure a Menorca és un privilegi, una illa enmig del Mediterrani que ens proporciona gaudir d’un escenari únic, d’una cultura i un patrimoni que ens atrapa. En aquest incomparable marc, el Festival de Cinema de Menorca promou activitats culturals durant tot l’any al voltant del cinema, i culmina amb el Festival del 17 al 23 de juliol. Durant aquesta setmana milers de persones gaudeixen de projeccions i esdeveniments a l’aire lliure en espais únics, i es revaloren així algunes de les façanes més emblemàtiques, claustres, carrerons i convents. El cinema pot ser l’excusa ideal per reafirmar la nostra identitat. Menorca té els requisits necessaris per convertir-se en una analogia que el festival porta en si mateix. L’exemple i la vitalitat que volem transmetre. Menorca reserva de biosfera, amb un dels ports naturals més grans d’Europa o amb la conservació dels seus nuclis antics, es converteix en un horitzó virtuós que destaca encara per la seva preservació. Al mateix temps, amb una història singular, que té en els seus orígens una cultura única, la talaiòtica. L’afany protector ens ha permès conservar-ne la gran tradició musical i teatral, encara inexorable. La varietat i qualitat gastronòmica brilla en la seva abundància i el clima és, sens dubte, un de les seves grans riqueses. Les virtuts de l’illa són incalculables, però amb tota seguretat a Menorca trobam el retrat estàtic i fidel de la filosofia mediterrània, que volem engendrar i contagiar. Les obres seleccionades són sempre fresques —#Cinemafresc— i compromeses. Quan parlam de cinema fresc prenem en consideració tres eixos essencials: l’oportunitat de viure el cinema com una experiència d’oci compartida a l’aire lliure al més pur estil mediterrani; donar a conèixer noves produccions i creacions contemporànies, i, finalment, debatre sobre els reptes socials d’actualitat. Tots els detalls aquí.


REVISTA ÀMBIT #46

LLENGUA

Terminologia de les festes de Menorca: els càrrecs i la vestimenta Les festes de Menorca tenen un lèxic propi, que forma part del nostre patrimoni immaterial i que, com a tal, hem de valorar, salvaguardar i, amb les incorporacions naturals de l’evolució que coneixen totes les manifestacions culturals, transmetre a les generacions futures. Per poder fer tot açò, però, primer de tot l’hem de conèixer bé, i aquesta és la intenció del fullet il·lustrat que ha editat el Consell Insular de Menorca sota el títol Terminologia de les festes de Menorca. Els càrrecs i la vestimenta, el primer d’una sèrie de lèxics que desplegaran el diccionari en línia sobre les festes de Menorca

que es troba allotjat al web del Termcat. LES IL·LUSTRACIONS En el fullet, podem identificar clarament, a part dels noms dels diferents càrrecs que integren les colcades de les festes de Menorca, cadascuna de les peces de la indumentària que vesteixen, amb tota la seva riquesa i varietat, ja que una mateixa peça rep un nom diferent segons parlem de les festes d’un poble o d’un altre. D’altra banda, cal destacar que, en alguns casos, es tracta de paraules de la llengua general que, com veurem, en l’àmbit de

23


REVISTA ÀMBIT #46

LLENGUA

la festa tenen un significat especial i diferent. Observarem, idò, que els caixers i el fabioler de les festes es cobreixen el cap amb una guindola, llevat dels caixers pagesos i els cavallers de Ciutadella, que ho fan amb una teula. Igualment a Ciutadella, la levita que vesteixen els membres de la colcada es coneix amb el nom de faldes. També hi ha diferències en els calçons, curts i negres a Ciutadella, tret dels caixers que no són pagesos, i llargs i blancs als altres pobles, llevat del caixer capellà. A més, a Ciutadella, tots els caixers i cavallers duen botes, mentre que a la resta de l’illa duen polaines i sabates, a excepció del capellà, que també duu botes. Aquest, alhora, vesteix una de les peces potser menys conegudes, el plastró, una mena de corbata de pales amples que li cobreix bona part del pit, en tost del corbatí que llueixen la resta de caixers i cavallers. Finalment, ens fixarem que hi ha càrrecs que tenen més d’un nom per designar-los, és el cas del caixer fadrí, que en alguns pobles es coneix com a caixer sobreposat, amb la forma femenina corresponent a tots els pobles per a aquest i els altres càrrecs, excepte a Ciutadella; o del caixer capellà, també anomenat capellana. Tot açò ho podeu veure de manera més detallada i ampliada en el fullet que hem esmentat 24

EL CONSELL INSULAR DE MENORCA EDITA UNA SÈRIE IL·LUSTRADA PER DIFONDRE LA TERMINOLOGIA DE LES FESTES DE MENORCA, ELEMENT IMPRESCINDIBLE DEL NOSTRE PATRIMONI IMMATERIAL més amunt i amb el qual volem divulgar aquesta terminologia tan nostrada, que podeu consultar i descarregar al següent enllaç.


Ca n’Oliver (Anuncivay, 2 · Maó)


LA CONTRA Aixecat entre 1710 i 1726, el Fort Malborough és una de les construccions defensives d’origen britànic més espectaculars de Menorca

NÚMERO 46 · JULIOL-OCTUBRE 2017 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Àmbit, Revista de Cultura 46  

La Revista Àmbit és una publicació trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca. Aquest departament compr...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you