Àmbit, Revista de Cultura de Menorca, 71

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 71 · GENER - MARÇ 2023

«ELOGI DE LA TAULA»

ESCOLA D’ART DRAMÀTIC

MARCO MEZQUIDA

L’EXPOSICIÓ INSTITUCIONAL REUNEIX OBRES DE QUATRE ARTISTES CONTEMPORANIS

UNA VINTENA D’ALUMNES REBEN UNA FORMACIÓ ACCESSIBLE I D’ALT NIVELL

EL PIANISTA MÉS RECONEGUT DE L’ILLA OFEREIX EL CONCERT DE LA DIADA

P. 04

P. 10

P. 12

Pla des Monestir, Maó.

Tel. 971 35 09 55 www.museudemenorca.com

EL GUST DE MENORCA EL SABOR DE MENORCA —

THE FLAVOUR OF MINORCA —

LA SAVEUR DE MINORQUE EXPOSICIÓ MUSEU DE MENORCA 11.6.2022 – 8.4.2023

ÀMBIT 71

SUMARI

04

10 A FONS

A DUES VEUS

Ens endinsam en un tema cultural d’actualitat i d’interès general

Ens endinsam en un tema cultural d’actualitat i d’interès general

Entrevistam persones destacades de la cultura i les arts

Exposició institucional «Elogi de la taula. Menorca ciclòpia»

L’Escola d’Art Dramàtic de Menorca

Entrevista al músic Marco Mezquida

20

ACTUALITAT

30

AL DESCOBERT

32

Parlam de les iniciatives culturals més interessants

Obrim les portes dels espais de cultura més rellevants de l’illa

Viatjam al passat per conèixer millor la prehistòria menorquina

Sant Antoni, Torre de Rambla, Becatalaiòtica...

Sala Multifuncional des Mercadal

Excavacions a Torre d’en Galmés i as Coll de Cala Morell

38

44

48

A FONS

12

AC

ARRELS

A LLIBRE OBERT

APUNTS

Coneixem un poc més l’AISM i el Servei Insular de Cultura Popular

Descobrim la Xarxa de Biblioteques de Menorca

Compartim informació d’interès que potser us ha passat per alt

Diada del Poble de Menorca i aprendre a fer paret seca

El nou model per a les biblioteques públiques del futur

56 ABECÉ

Aprenem llengua amb el Servei de Política Lingüística Parlem amb propietat

Ajuts, publicacions, premis... el nostre calaix de sastre particular

Imatge de la portada: Marco Mezquida Fotografia: Mireia Miralles Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Maquetació i coordinació editorial: 4 Vents Comunicació

Número 71 Gener - març 2023

Redacció número 71: Laura Pons, Teresa del Río, Julia García González, Luis Mª Cobos Rodríguez, Alberto López López, Eva Urquieta Castrillo i Mario Martínez Cruz, Equip Entre Illes, AISM i SAL

DL: ME 524-2007

3

ÀMBIT 71

A FONS

EXPOSICIÓ INSTITUCIONAL DEL CONSELL INSULAR

La taula, font d’inspiració mil·lenària El símbol talaiòtic per excel·lència serveix de base per articular «Elogi de la taula. Menorca ciclòpia», l’exposició institucional lligada a la candidatura de Menorca Talaiòtica. Al voltant d’aquest monument, els artistes contemporanis Eugenio López, Laetitia Lara, Rafael Timoner i Gemma Andreu reflexionen sobre conceptes com memòria, ritu, cosmos, símbol o paisatge.

Text: Laura Pons Fotografies: David Arquimbau Sintes

4

ÀMBIT 71

A FONS

Elogi de la taula

1.

5

ÀMBIT 71

D A FONS

2.

ues lloses de pedra viva, una de vertical més grossa i una d’horitzontal damunt. L’explicació sembla senzilla, però poques coses tenen un significat simbòlic tan gran per a una illa com Menorca. Les taules, que els nostres avantpassats talaiòtics van aixecar fa 2.500 anys, continuen fascinant avui en dia. I també inspirant els artistes contemporanis. Aquest treball de reflexió i creació artística al voltant de les taules ha permès articular l’exposició institucional del Consell Insular de Menorca, lligada enguany a la candidatura de Menorca Talaiòtica.

Comissariada per Carles Jiménez, «Elogi de la taula. Menorca ciclòpia» parteix de les diferents hipòtesis que s’han formulat sobre el seu significat i funció, lligades a conceptes com el simbolisme, el ritu, la cosmologia i el paisatge, per relacionar cada aspecte amb l’obra d’un artista contemporani. La mostra es va inaugurar l’octubre passat a Ca n’Oliver (Maó) i el 14 de gener arriba a la sala municipal El Roser de Ciutadella, on es podrà visitar fins al 25 de març.

Un espai en penombra on es projecta un holograma d’una taula i es llegeix un poema d’Anna-Maria Ticoulat (Sonet anapèstic anisosil·làbic) dona la benvinguda als visitants abans d’accedir als quatre àmbits de la mostra.

SÍMBOL

La taula va ser concebuda com el símbol d’una divinitat, hipòtesi associada amb el culte al brau, tan present a la

6

ÀMBIT 71

A FONS

Elogi de la taula

3.

conca mediterrània. Com passa en moltes cultures, els símbols en la cultura talaiòtica permeten connectar amb l’espiritual, l’humà i el còsmic. El caràcter estàtic, abstracte i geomètric de la taula va inspirar l’artista Eugenio López a crear el 2020 la sèrie Suite Menorca. A les taules de l’illa, un conjunt de gravats digitals que ara s’exposen per primera vegada a l’illa.

Nascut a Oviedo el 1951, des que Eugenio López va arribar a Menorca el 1972 ha desenvolupat una extensa carrera artística, que inclou exposicions individuals al Museu de Belles Arts d’Astúries i al Museu Nacional d’Art Reina Sofia; diverses galeries de Barcelona, Palma, Oviedo i París, i també participacions a prestigioses fires internacionals com ARCO i Art Frankfurt, entre altres. Suite Menorca representa un diàleg entre la prehistòria i el món actual a través de l’essencial, l’equilibri, la geometria i el transcendent.

L’exposició, que ara arriba a Ciutadella, combina escultura, fotografia, gravats digitals i una instal·lació multimèdia.

RITU

Els recintes de taula acollien ritus de sang i de pas, funeraris, commemoratius o d’expiació. També s’hi feien sacrificis de bens i cabres coincidint amb el final de les collites. Fins i tot avui en dia, els ritus serveixen encara per enfortir els vincles de la comunitat sense necessitat de comunicació i per connectar amb el sagrat i el mite.

En les tradicions antigues tot acte ritual estava protagonitzat per una divinitat, però també l’art contemporani

7

ÀMBIT 71

A FONS

4.

XERRADES I VISITES GUIADES Al voltant d’aquesta exposició, s’han duit a terme diferents activitats, com visites guiades, xerrades i presentacions. Els actes que es faran a Ciutadella són els següents: - Visita guiada a l’exposició a càrrec del comissari, Carles Jiménez. Dissabte 4 de febrer a les 12 h.

- «Els recintes de taula: testimonis de l’espiritualitat talaiòtica», xerrada d’Irene Riudavets, arqueòloga. Divendres 17 de febrer a les 19 h, a la sala d’actes Can Saura Museu de Ciutadella.

- «Las taules y la bóveda celeste», xerrada de Manuel Marín Sánchez, matemàtic i astrònom. Divendres 17 de març a les 19 h, a la sala d’actes Can Saura Museu de Ciutadella.

8

ha recorregut sovint a la mitologia per cercar significats.

A Menorca Laetitia Lara és possiblement l’artista que més proximitat presenta amb el concepte de ritu i divinitat. Les seves escultures apareixen a l’exposició distribuïdes com una dansa ritual, celebrant la vida i la natura. Treballa la pedra, matèria primigènia lligada al sagrat, a la Mare Terra, i els arquetips masculins estan simbolitzats pel tòtem, que acosta el visitant a la idea de mite i a la taula. I entre les seves escultures, apareixen també rèpliques de troballes que representen divinitats com Imhotep (aparegut al jaciment de Torre d’en Galmés), el brau (Torralba d’en Salort) o Tanit (sa Torreta de Tramuntana i Torralba d’en Salort).

Lara (París, 1957) viu a Menorca des de 1991. Creadora de l’associació Líthica a les pedreres de s’Hostal, ha exposat a Cantàbria, Menorca, Normandia, París, Barcelona, Madrid, Frankfurt, la Provença, Miami i Chicago. També ha participat a fires com Art Miami, Art Chicago i Art Expo.

PAISATGE

Amb només 702 quilòmetres quadrats, Menorca té una de les majors densitats de jaciments arqueològics del món.

Les taules són elements únics i exclusius de l’illa i, per tant, configuren un paisatge molt característic. La fotògrafa Gemma Andreu exposa a través d’imatges la relació que els menorquins han tingut amb les taules en els darrers

ÀMBIT 71

A FONS

Elogi de la taula

5.

segles. Contrastant fotografies pròpies amb antigues procedents de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, veim com a final del segle xix les taules eren vestigis pintorescs d’un passat remot, que després en el segle xx es van identificar amb la identitat menorquina a través del folklore, i com ara esdevenen un patrimoni que s’ha de difondre.

Andreu treballa des de 1996 com a fotògrafa al Diari Menorca, feina que li ha permès documentar gràficament la vida de l’illa i la interacció dels individus. També ha participat en diverses exposicions col·lectives a Menorca i Mallorca.

COSMOS

Les taules, orientades cap a la sortida o posta de certs astres i estels, eren centres de culte per a l’observació astronòmica. Les teories astrals defensen que aquest culte era una manera de cercar sentit a l’existència dels pobladors talaiòtics, i de connectar-los amb la unitat de l’Univers.

Aquesta part de l’exposició comença amb una volta celeste, una obra original de tinta damunt tela de Waldemar Fenn (escultor i prehistoriador alemany que va viure a Menorca i va formular la primera teoria del culte lunar de les taules). A continuació, l’artista Rafael Timoner presenta Cosmic Waves Receiver, una instal·lació relacionada amb el ritme còsmic i les repeticions de sons i moviments associats als ritus.

1. Gravats d’Eugenio López.

2. Fins al desembre es podia visitar a Ca n’Oliver de Maó.

3. Gemma Andreu, Rafael Timoner i Laetitia Lara.

4. Escultura de Laetitia Lara.

5. Les fotografies d’Andreu es combinen amb altres de més antigues.

Aquesta obra multimèdia genera un ambient immersiu a través d’una escultura d’alumini, una projecció d’imatges i símbols, ones sonores i una peça de música electrònica.

Timoner (Maó, 1964) és un destacat artista de l’art sonor, el vídeo i les instal·lacions. Després de llargues estades a Mallorca, Cuba i Eslovàquia, l’autor torna a viure a Menorca.

He fet exposicions individuals a Madrid, Palma, Viena i Nova York, importants col·leccions públiques i privades compten amb la seva obra i ha publicat també diversos àlbums i treballs audiovisuals.

«Elogi de la taula» constata que, més de 2.500 anys després de la seva construcció, les taules són encara font d’inspiració per crear obres que donin resposta a les grans preguntes de la humanitat. A més de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM, el projecte expositiu compta també amb la col·laboració dels Amics del Museu de Menorca, que han aportat les rèpliques d’objectes talaiòtics.

9

ÀMBIT 71

A FONS

Una formació artística de luxe L’Escola d’Art Dramàtic de Menorca fa més d’una dècada que ofereix una formació de gran nivell i, a la vegada, accessible a tothom que tengui interès pel teatre.

Text: Laura Pons Fotografies: David Arquimbau

L

’Escola d’Art Dramàtic de Menorca (EADM) des del 2009 ha apropat el món del teatre a tots els menorquins que tenen desig d’aprofundir en aquest art, tant si ho fan per afició com si volen fer-ne el seu camí professional. Enguany compta amb una vintena d’alumnes, una xifra que sol ser l’habitual, tot i que després de la pandèmia ha costat recuperar, com explica la coordinadora de l’escola, Marta Cantamissa. «Des del curs passat hem anat recuperant molta gent jove, fins al punt que ara la majoria dels nostres alumnes tenen entre 17 i 20 anys», afegeix.

El perfil d’aquests alumnes és ben variat. Molts ho fan com una afició i repeteixen el segon curs perquè volen continuar a l’escola, i altres empren la formació com a plataforma per entrar després a estudis reglats com els que s’ofereixen a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) o als seus equivalents de Madrid i Barcelona.

També hi ha gent major que gaudeix del teatre i ho fa sense més aspiració; alumnes que van a l’escola perquè els ajuda a desenvolupar habilitats comunicatives útils per a la seva feina, o nouvinguts que han fet teatre a altres bandes i s’hi apunten per parlar en català amb més facilitat.

10

L’EADM ofereix una formació de 350 hores repartides en dos anys (6 hores setmanals) a la seva seu, ubicada a la Sala Albert Camus de Sant Lluís. El primer curs es dedica principalment a la tècnica en tres assignatures: interpretació (impartida per Pitus Fernández), veu (Rita Barber) i cos i moviment (Maite Villar). El segon curs treballa des de les mateixes àrees però s’enfoca tot al muntatge d’una mostra de teatre com a final de curs. A part, cada trimestre s’organitza un taller intensiu obert a alumnes i a públic en general.

«A vegades aprofitam que ve una companyia o un artista reconegut a la Sala Albert Camus i els proposam oferir un taller específic: dansa, veu, corporal, creació de personatge... És una bona manera de complementar la formació; de fet, solen assistir als tallers molts exalumnes de l’escola també», explica la coordinadora.

De fa un parell d’anys, els interessats a estudiar a l’EADM han de passar unes proves d’accés. Es fa perquè els aspirants vegin de què va la formació i filtrar també per interès real, ja que a vegades quedava gent fora i al cap de poc de començar el curs alguns es desapuntaven. Així ja es comença amb un grup estable. Cantamissa reconeix que el

ÀMBIT 71

A FONS

EADM

1.

principal repte és precisament mantenir la implicació i la disciplina que implica el teatre: «Amb la gent jove ens costa més que tenguin el compromís que requereix, perquè poques coses impliquen tanta feina en equip com el teatre».

La resta, continua, ja ho tenen: espai adequat, professors titulats i el suport del Consell Insular.

«Per a Menorca, tenir aquesta escola és un luxe perquè ofereix una formació seriosa i bàsica per ser actor, però a la vegada és accessible per a tothom, no és elitista, a diferència d’altres escoles d’interpretació de fora de l’illa», comenta.

El Consell subvenciona l’EADM de manera que els alumnes paguen 240 euros per any, o menys si compleixen alguns requisits. Cantamissa, vinculada al món del teatre i la dansa de fa molts anys, opina que a Menorca «hi ha molt talent» i una xarxa de teatres considerable: «Falta un poc de cohesió.

El Consell ho intenta i fa coses en aquest sentit. A més s’està revalorant l’illa com a lloc de rodatges, cosa que dona opció que actors d’aquí puguin participar en els projectes. Arriba un punt que, si vols ser professional, la insularitat marca i has de sortir, però el teatre no ha de ser professional sempre.

Podem estar molt satisfets del que tenim».

2.

2.

1. L’EADM té la seu permanent a la Sala Albert Camus.

2. Les assignatures són interpretació, veu i cos i moviment.

3. El principal repte és mantenir la disciplina i la implicació.

3.

11

ÀMBIT 71

A DUES VEUS

Marco Mezquida

<< El MEU SOMNI DE SER CONCERTISTA I VIATJAR PER TOT EL MÓN S’HA COMPLERT, I ÉS UN OFICI APASSIONANT, DIFERENT I ÚNIC>> 12

ÀMBIT 71

A DUES VEUS

Marco Mezquida

1.

13

ÀMBIT 71

A DUES VEUS

Marco Mezquida, el pianista més internacional de l’illa, torna al Teatre Principal per interpretar el concert institucional de la Diada de Menorca 2023 juntament amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

Un motiu més que bo per tornar a conversar amb ell.

Text: Laura Pons Fotografies: Isaac Martín, Mireia Miralles i Inma Casadelles

P

rotagonitzar el concert de Sant Antoni dues vegades en només tres anys és cosa que pocs artistes poden dir. Però el jove Marco Mezquida (1987) compta amb tots els mèrits per fer-ho: més de 70 discs enregistrats (25 dels quals produccions pròpies), concerts a més de 35 països, projectes amb reconeguts artistes internacionals, nombrosos premis i una creativitat desbordant. Premsa, públic, promotors i col·legues coincideixen que és un dels artistes més brillants i prometedors de l’escena musical nacional en dècades.

El 2020 ja vau protagonitzar el concert de la Diada de Menorca. Han passat tres anys i una pandèmia, què ha canviat per a Marco Mezquida?

El juliol del 2020, just en sortir del confinament, vaig saber que seria pare, i l’abril de 2021 va néixer en Milos i des de llavors el meu amor ha crescut exponencialment. En un any i mig hem agafat amb en Milos més de 120 vols i 50 trens, busos, taxis, etc. per seguir la vida de concerts i viatges en aquest moment prolífic de la meva carrera. No em volia perdre dies del seu primer any lluminós i feliç, amb tanta joia. Aquest és el canvi més significatiu que m’ha passat a la vida, però que no canvia la meva essència, ja que, en general, als meus trenta-cinc anys, sent que som el mateix de sempre, el mateix menorquí il·lusionat i feiner, bohemi i compromès, músic que desitja seguir estimant la vida, seguir somiant i jugant, viatjant per tot el món oferint els millors concerts possibles amb les meves formacions i projectes i compartint amb alegria i plaer.

Aquell concert el vau fer amb un mestre i amic com Suso González. Ara us acompanyarà l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Com plantejau aquesta actuació?

No és la primera actuació que faig amb la Simfònica de les Balears. La primera va ser precisament el 2008 el Tea-

14

tre Principal de Maó interpretant Chopin sota la direcció de Salvador Brotons. La segona ocasió va ser l’any passat, a l’Auditori de Palma, quan vaig formar part d’un projecte dirigit per Toni Vaquer. Estic molt il·lusionat amb aquesta nova col·laboració amb ells perquè el Rhapsody in Blue que farem és una obra molt atractiva i la meva versió és personal, amb parts a piano sol, i altres amb un trio de jazz amb contrabaix i bateria, on improvisam i variam certes parts, i que combina meravellosament amb el tuti orquestral tradicional.

Us definiu com a intèrpret, improvisador, compositor, per aquest ordre. Quina energia es crea quan improvisau damunt un escenari? Vist de fora, sembla molt difícil...

Les tres disciplines que comentes són correctes, però primer de tot jo em consider un improvisador. La improvisació és la mare de tot, és el joc, és l’experimentació, és la recerca i l’autoconeixement. Per mi la improvisació és el riu cabalós de la creativitat d’on surten després idees concretes que es convertiran (o no) en una composició, que és una manera de fixar i definir una obra. La improvisació és la disciplina a la qual he dedicat més temps a la vida. I el que jo vull és poder combinar aquesta llibertat i joc creatiu amb la creació d’un repertori compost, concret, treballat i personal com són les meves composicions i cançons dels meus discos. I després hi ha la interpretació, que és l’art d’entendre i defensar des del meu instrument una obra, ja sigui pròpia o aliena, i fer-me-la meva, donar-hi un toc o un segell personal, que qui l’escolti digui «açò és en Marco», ja sigui tocant un estàndard de jazz, el Rhapsody in Blue de Gershwin o una peça meva.

El vostre darrer disc, Letter to Milos, està inspirat en el vostre fill. Com es tradueix l’amor per un fill en música? És una carta d’amor, un cant de vida, i un regal que li faig al meu petitó Milos en el seu primer aniversari. Cançons que

ÀMBIT 71

A DUES VEUS

Marco Mezquida

2.

«La improvisació és la mare de tot, és el joc, és l’experimentació, és la recerca i l’autoconeixement»

15

ÀMBIT 71

A DUES VEUS

«Quan vaig sortir de Menorca als 18 anys per estudiar a Barcelona no m’imaginava que als 35 hauria gravat més de 70 discos, dels quals 25 són produccions meves»

he creat després de la pandèmia i que estan motivades per la vitalitat i alegria que ha suposat l’aparició d’en Milos a la meva vida, i en aquest món tan delicat, complicat i meravellós. Són cançons que he creat també per potenciar la vida i la paleta de colors i timbres del trio que compartesc des de fa anys amb Aleix Tobias i Martín Meléndez. És el meu trio més personal i aquesta és la meva tercera creació discogràfica amb ells, després de Ravel’s Dreams (2017) i Talismán (2020). Són cançons que beuen de diferents influències i estils, algunes més introspectives, d’altres més extravertides, unes que beuen d’un esperit més naïf, altres més sofisticades, plenes d’influències ibèriques, pinzellades de romanticisme, del folklore, del jazz, del flamenc, pop o de la lliure improvisació. Tot en un còctel personal i, esper, original.

Què més inspira Marco Mezquida?

La natura, el silenci, la festa, compartir, viure i esprémer el dia, el plaer, la recerca de la bellesa, els viatges, caminar, la sensibilitat, fer l’amor, estar amb en Milos, menjar bé, viure certs hedonismes i assaborir la pau. També m’inspira molt anar a veure exposicions potents, anar a veure altres concerts o anar al camp a cercar bolets.

En quin nou projecte feis feina ara?

Estic component intensament un concert per a piano i orquestra que m’han encarregat l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Palau de la Música Catalana, que s’estrenarà el març de 2023 i que estrenarem a Menorca durant l’estiu que ve. És un dels reptes artístics més grans de la meva vida.

Paral·lelament estic treballant en un nou repertori amb la fabulosa cantant i trompetista Andrea Motis, amb la qual compartiré un duo que ens durà per diverses ciutats, i també estic component per un nou disc que trauré durant la tardor de l’any que ve.

3.

1. Mezquida és un reconegut improvisador al piano.

2. Portada del disc Letter to Milos.

3 Té una intensa agenda de concerts programats.

4. El trio format per Aleix Tobias, Marco Mezquida i Martín Meléndez.

16

El 2022 heu tingut una agenda plena de concerts. En una entrevista anterior per a aquesta mateixa revista vau comentar que això no seria possible sense el suport d’institucions públiques com l’Institut d’Estudis Baleàrics. Es manté aquest suport encara? Com ho valorau?

La col·laboració entre diverses institucions culturals, sobretot amb l’Institut d’Estudis Baleàrics i ICEC (Catalan Arts) a Catalunya, ha estat crucials per poder fer una feina amb cura, coordinació i continuïtat, que ens beneficia a tots.

ÀMBIT 71

A DUES VEUS

Marco Mezquida

4.

Consisteix a cuidar i potenciar que els artistes dels Països Catalans puguem tenir un suport des d’aquestes institucions culturals que ajuden a desenvolupar objectius en la nostra carrera i fer possibles certes col·laboracions i vincles amb altres institucions d’arreu del món que no serien possibles sense aquest suport mutu, que és legítim i transparent.

Jo com a artista també som un mitjà perquè aquestes institucions puguin crear vincles que els interessen. Per açò dic que és quelcom del qual tots sortim beneficiats. També a nivell català hi ha l’Institut Ramon Llull i a nivell espanyol hi ha l’institut Cervantes o Acción Cultural Española.

via Pérez Cruz, Alfonso de Vilallonga, Chicuelo, Salvador Sobral, Andrea Motis, Bill McHenry, Lee Konitz, i un llarg etcètera. Però sens dubte seguim creixent i pensant nous reptes i projectes i col·laboracions que puguin tenir interès artístic en el futur.

El 2023 es presenta igual de ple?

El 2023 es presenta amb molta intensitat, potser encara més que el 2022, però ja veurem. Estic feliç de poder estar en un moment tan intens de la meva vida en projectes amb una continuïtat fabulosa i rodant pel món amb molta energia i passió. El 2023 presentaré un nou disc, també tindré aquest encàrrec del piano concert que us comentava, el duet amb Andrea Motis, la continuïtat amb el meu trio de Letter to Milos, continuaré fent concerts a piano sol i amb el meu projecte amb el guitarrista flamenc Chicuelo.

Heu demostrat que un jove artista de Menorca pot fer carrera internacional. En quin moment vau pensar que això seria la vostra opció de vida?

Des de l’adolescència a Menorca jo tenia aquest somni, de dedicar-me a la música i viure’n, ser concertista i viatjar per tot el món fent concerts. M’imaginava primer com una estrella del rock a l’estil Paul McCartney, Elton John i Sting, però vaig descobrir el jazz i posteriorment la meva activitat musical m’ha duit a actuar a quaranta països d’arreu del globus i poder oferir concerts en alguns dels millors auditoris del planeta. El meu somni s’ha complert, i és un ofici apassionant, diferent, molt personal i un estil de vida únic. És feixuc de vegades, però faig feina en allò que desitjava, la música! Cada setmana és diferent, i açò m’agrada i em continua estimulant. Si algun dia açò ja no em fa tanta il·lusió, em dedicaré a una altra cosa. El nivell d’exigència va a més.

Heu pogut interpretar i compartir amb artistes reconeguts i que personalment admirau. Amb qui més us faria il·lusió tocar un dia?

Realment he complert els meus somnis d’actuar amb artistes que desitjava conèixer i crear amb ells, com són Síl-

Quin consell donaríeu a un jove de Menorca que estigui pensant fer carrera musical?

Que jugui i estudiï molt, que es dediqui en cos i ànima a estimar la música i que agafi una certa disciplina, per aprendre, perfeccionar-se, i que surti a sonar i compartir amb

17

ÀMBIT 71

A DUES VEUS

com més músics millor i com més diferents músiques i estils, millor. Jo ho he fet així. Però hi ha altres maneres, és clar. Llavors, si se sent il·lusionat i amb ganes, de manera natural cercarà fora de l’illa per seguir aquest creixement.

Jo quan vaig sortir de Menorca als divuit anys per estudiar a Barcelona no m’imaginava que als trenta-cinc hauria gravat més de 70 discos, dels quals 25 són produccions meves, o que hauria treballat amb tants músics i artistes diferents i tan bons, o que m’hauria fet un nom amb segell propi com a músic en aquest país. Açò no ho saps mai quan comences, ni na Rosalia es podia imaginar que seria on és. La cosa és que un vagi remant cap a allò que li fa il·lusió, que l’estimuli, i que es converteixi en una sana dedicació per alguna cosa que t’ha d’agradar, si no, rai. I sens dubte, ha de ser una dedicació diària, amb amor, il·lusió i confiança.

«Som feliç de poder estar en un moment tan intens de la meva vida, en projectes amb una continuïtat fabulosa» 5. Entre els projectes de 2023, presentarà nou disc i un concert per a piano i orquestra compost per ell.

5.

18

ELOGI DE LA TAULA

M EN O R CA C I C LÒ PI A

S Í M B O L Eu g e n io Ló p ez

ORGANITZA

R IT U La eti tia La ra

CO S M O S Rafae l Tim o n e r

COL·L ABOREN

PA I S AT G E G e m m a A n d r e u

CI U TA D E LL A 14/01/23 > 25/03/23 E L RO S E R · SA L A M U N I CI PA L D ’ E X P O S I CI O N S

M AÓ 8/10/22 > 8/01/23 CA N ’O LI V E R · CO L· LE CCI Ó H D E Z . SA N Z - H D E Z . M O R A

ÀMBIT 71

ACTUALITAT

CULTURA

El programa institucional del Consell Insular per Sant Antoni, Diada del Poble de Menorca, té com a plats forts la conferència i el concert del mateix dia 17 de gener.

Enguany, la primera la pronunciarà el poeta i escriptor Pere Gomila Bassa i duu per títol «La reserva de biosfera, exemple i model», per celebrar així el 30è aniversari de la declaració per part de la UNESCO. Tindrà lloc a les 17 hores a la Sala de Plens del Consell, amb entrada lliure fins que s’esgoti la capacitat de la sala, però també es retransmetrà en directe.

En acabar la conferència, el virtuós pianista Marco Mezquida protagonitzarà el Concert de la Diada, a les 19.30 hores, al Teatre Principal de Maó juntament amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida per Pablo Mielgo.

Aquest concert suma més qualitat, si cal, amb el format de trio de jazz que Mezquida incorpora amb l’actuació de dos dels seus col·laboradors habituals: David Xirgu (bateria) i Marko Lohikari (contrabaix). Es tracta d’una aproximació molt personal de Marco Mezquida a l’obra Rhapsody in Blue (1924), que George Gershwin va compondre per a piano i banda de jazz. El programa inclou també la interpretació del Bolero de Maurice Ravel i la Simfonia núm. 2, Op. 36, de Ludwig van Beethoven.

20

Fotografia: Zenit

Un complet programa per la Diada

Però els actes institucionals de Sant Antoni començaran abans, en concret el dissabte 14 de gener, amb la inauguració de l’exposició «Elogi de la taula. Menorca ciclòpia» a la sala El Roser de Ciutadella, i l’encesa de talaiots pels drets humans a Torre d’en Galmés i Montefí com a actes principals. El programa del Consell, que es complementarà amb les activitats que programen els ajuntaments, proposa entre el 14 i el 22 de gener activitats diverses com jocs populars (Ferreries, es Mercadal i es Migjorn Gran); una cercavila de dimonis i batucada (Alaior); una excursió a peu a Talatí de Dalt; una torrada popular amb música de D’Estraperlo (Sant Lluís); glosat (es Castell) i la presentació del llibre Pa, vi i oli. Una història de l’agricultura i l’alimentació a Menorca (Maó). Consultau l’agenda per a més informació.

ÀMBIT 71

ACTUALITAT

TEATRE

Neus Català i Himmelweg centren l’acte per les víctimes de l’holocaust L’acte en memòria de les víctimes dels camps d’extermini que organitza el Departament de Cultura del Consell Insular es farà enguany el 27 de gener a l’Auditori de Ferreries.

L’escriptora i filòloga Carme Martí oferirà una conferència sobre la vida de Neus Català i de les dones que van patir l’exili interior. Martí és autora del llibre Un cel de plom, que relata la vida de Català (1915-2019), supervivent catalana dels camp d’extermini de Ravensbrück i destacada lluitadora per la memòria històrica, l’antifeixisme i la defensa dels drets de les dones.

A continuació, Escenalia, companyia de teatre d’Almeria, representarà l’adaptació de l’obra Himmelweg (Camino del cielo) de Juan Mayorga (Premi Princesa d’Astúries de les Lletres). Es tracta d’una història de mentides i horror en el marc de l’Holocaust jueu perpetrat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial.

LITERATURA

Lletres Compartides duu trobades amb lectors, alumnes i autors Amb la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de Menorca, el programa Lletres Compartides ha organitzat un seguit de trobades i intercanvis amb lectors, alumnes i autors durant aquesta tardor a Menorca per tal de consolidar un espai literari comú entre els diversos territoris de parla catalana.

El valencià Carles Cano (autor de literatura infantil i juvenil) va oferir xerrades a les biblioteques de Sant Lluís i d’Alaior; mentre que Anna Moner, artista i escriptora també del País Valencià, va presentar el projecte a la Biblioteca Pública de Maó i es va reunir amb els membres del Club de Lectura de la Biblioteca Pública de Ferreries per comentar la seva obra El retorn de l’hongarès. Per altra banda, Joan Todó, escriptor, traductor i crític literari català, va impartir xerrades a les biblioteques de Maó, Ciutadella i es Castell, i també va mantenir dues trobades amb alumnes de l’IES M. Àngels Cardona.

21

ÀMBIT 71

ACTUALITAT

ARQUEOLOGIA

El Consell i l’Ajuntament de Maó recuperaran l’hipogeu de Santa Anna El Consell Insular i l’Ajuntament de Maó han signat un conveni de col·laboració per a la restauració i adequació de l’hipogeu de Santa Anna, una tomba col·lectiva excavada al subsol i situada al polígon industrial Maó. Declarada bé d’interès cultural, recentment s’hi han descobert uns gravats de gran valor arqueològic que requereixen actuacions en matèria de restauració, habilitació i senyalització del monument per fer-lo visitable.

El vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, va explicar durant la visita al jaciment que s’ha posat un tancament exterior i una senyalització per facilitar la vista, amb l’objectiu de «cercar l’equilibri entre el dret dels ciutadans a visitar-lo i les mesures que s’han de prendre per a la seva conservació». Maria va visitar l’hipogeu acompanyat per la tinent d’alcalde i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Maó, Conxa Juanola, i el

cap del Servei de Patrimoni Històric, Simón Gornés. El CIM és el responsable de rehabilitar l’estructura del monument, i l’Ajuntament de Maó, propietari del monument, de netejar i habilitar el pas per accedir-hi.

Els gravats descoberts a Santa Anna són de gran interès arqueològic. Les representacions, que els investigadors han enquadrat entre la cultura púnica i l‘època romana, es divideixen en tres grups: bous de cos sencer; Tanit, deessa de la fertilitat en època púnica, i gravats púnics en forma de betil (pedra allargada que s’interpreta com una representació de divinitat dins el món funerari).

PATRIMONI

Una jornada del patrimoni cultural immaterial per al Dia de les Balears Un any més, el Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports vol dedicar el Dia de les Illes Balears a la difusió del nostre patrimoni cultural immaterial, per la qual cosa ha organitzat, per al matí de dia 1 de març, una jornada que tindrà lloc entre les 10 i les 14 h a Ferreries i que inclourà activitats diverses emmarcades especialment en dos dels àmbits del patrimoni cultural immaterial: 1. Representacions, escenificacions, balls, jocs i esports tradicionals: amb jocs tradicionals (xaranga, curses de sacs, mèrvols, truc...); taller de sonar fabiol; taller i mostra de ball de fandango i jota, com a adhesió de Menorca a la candidatura de la jota a patrimoni de la humanitat de la Unesco, i ballada folklòrica amb Es Gall de sa Pastera.

2. Tradicions orals, particularitats lingüístiques i formes de comunicació: amb taller i mostra de glosat, a més de la narració d’algunes de les nostres rondalles i llegendes

22

perquè les coneguin els més menuts. La jornada acabarà amb un tast gastronòmic.

ÀMBIT 71

ACTUALITAT

MÚSICA

Música i poesia a la III edició del Festival Talent Jove El concurs per a joves promeses organitzat per l’Institut de la Joventut de Menorca (Injove) amb la col·laboració del Servei de Cultura del Consell arriba a la tercera edició amb l’objectiu de promocionar nous grups de música o solistes illencs. El Festival Talent Jove està dirigit a joves músics amateurs d’entre 14 i 30 anys, que hauran de presentar una proposta musical amb temes propis o versions d’altres artistes.

Els vuit grups que aconsegueixin més visualitzacions a Youtube del seu vídeo de presentació seran els seleccionats per passar a les semifinals. Aquesta fase del concurs tindrà lloc en dos escenaris diferents: una primera semifinal a la Sala Albert Camus de Sant Lluís, el 12 de febrer, i una segona fase eliminatòria el 26 de febrer a la Sala Multifuncional des Mercadal.

El públic serà l’encarregat de triar els quatre finalistes que es disputaran la primera posició al Teatre des Born de Ciutadella, dia 9 d’abril, en una gala en la qual també actuarà l’artista convidat d’aquest any, el cantautor Andreu

Valor. El grup guanyador rebrà com a premi una actuació a la Casa de Menorca de Barcelona amb totes les despeses incloses, mentre que el segon classificat obtindrà un val de 1.000 euros per adquirir material musical.

Durant la gala final del Festival de Talent Jove es durà a terme el Concurs Poètic. Aquest certamen, dirigit a joves d’entre 14 i 18 anys, pretén promocionar els joves poetes de Menorca. Els aspirants hauran de presentar un o diversos poemes de temàtica lliure i escrits en llengua catalana.

Un jurat qualificat, integrat per docents, poetes menorquins i representants de l’Slam Poetry Menorca, seleccionarà els tres finalistes, que hauran de recitar el seu poema en directe dia 9 d’abril al Teatre des Born. El guanyador serà convidat a participar a dos festivals menorquins de poesia de renom, el Vershivern i l’Slam Poetry Menorca, on podrà conèixer i compartir escenari amb poetes de primer nivell. A més, tots tres finalistes rebran un lot de llibres de poesia.

23

ÀMBIT 71

ACTUALITAT

PATRIMONI

El dolç que representa l’essència talaiòtica de Menorca Un bescuit glacejat amb xocolata blanca, ametlla, llimona, mel de Menorca, figat i romaní ha estat l’elegit com a «dolç talaiòtic», amb la idea que tant menorquins com visitants vinculin aquestes postres amb la candidatura de Menorca Talaiòtica. Amb aquesta proposta, la pastisseria Ca na Maru es va proclamar guanyadora del concurs que havien convocat el Consell Insular de Menorca i APAME (Asociación Profesional de Pastelería, Panadería y Afines de Menorca), en el qual també van participar El Diamante, Herbera Bakery, Pastisseria i Gelats Can Sintes, i Pastisseria Artesana Lluís Febrer.

El jurat va destacar la creativitat i l’originalitat de la proposta de Mariluz Riudavets i Aleix Cánovas, de Ca na Maru, i el fet de ser unes postres de dimensions i consistència aptes per al transport fora de Menorca. Cánovas, net de la fundadora del forn i format com a xef al CETT de Barcelona, va explicar que per crear aquestes postres es va inspirar en el paisatge natural de Menorca, element clau de la candidatura: «El figat és una confitura molt típica menorquina. D’altra banda, el romaní és de les herbes aromàtiques que més m’agraden, a més de ser una planta salvatge, que ben segur que ja existia en època talaiòtica. La llimona l’hi vaig posar perquè és un toc que sempre donam als productes de Ca na Maru. I l’acabat per damunt amb un crocant de cacauet recorda les pedres talaiòtiques, així com el color blanquinós del glacejat de xocolata. Vaig pensar que tots aquests ingredients em transportaven a l’entorn natural fresc i rocós menorquí». Podeu veure el vídeo aquí.

24

El vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i el president d’APAME, José A. Jiménez, van lliurar el premi de 5.000 euros als guanyadors, i 500 euros i un joc de productes de la Menorca Talaiòtica a cada finalista, en el transcurs d’un acte que es va celebrar al Museu de Menorca.

Hi van assistir també el conseller d’Economia, Josep Pastrana; la directora insular de Cultura, Raquel Marqués, i els membres del jurat: Pep Pelfort (Centre d’Estudis Gastronòmics), Marga Cursach (investigadora gastronòmica i membre de l’IME), Sonia Sintes (blog gastronòmic Simfonia del meu rebost), Santi Tadeo (COINGA), Maria Mascaró i Antoni Sansaloni (Associació Menorquina de Cafeteries, Bars i Restaurants). El dolç ja es comercialitza a les botigues de Ca na Maru, i APAME ha distribuït l’elaboració i la composició entre els seus membres perquè també puguin oferir aquest dolç.

ÀMBIT 71

ACTUALITAT

PATRIMONI

Una biografia sonora de Talatí de Dalt guanya la Becatalaiòtica 2022

perts en cultura de Menorca format per Anna Gornés, gestora cultural; Martí Andreu, arquitecte paisatgista; Carmen Lara, arqueòloga; Cecília Ligero, restauradora; Quim Pons, arqueòleg, i Maria Cardona, guia turística.

Inscripcions obertes Ja estan obertes les inscripcions per a Becatalaiòtica 2023. S’hi pot presentar qualsevol persona d’entre 18 i 28 anys resident a l’Estat espanyol emplenant aquest formulari. Becatalaiòtica és un projecte cultural d’Amics del Museu de Menorca que té com a propòsit reivindicar el paisatge de Menorca com a font d’inspiració i descobrir noves maneres de viure’l i divulgar-lo.

Fotografies: Maria Eva Meliá

Miquel López ha guanyat la sisena edició de Becatalaiòtica amb una biografia sonora del jaciment de Talatí de Dalt.

S’endú així la beca de 2.000 euros, el premi del certamen que organitza l’Associació d’Amics del Museu de Menorca amb el suport del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca.

Miquel López García (Mataró, 1998), estudiant del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i músic, va mostrar una nova manera de divulgar la història d’una pedra que ha viscut en silenci el pas del temps. Al rodol d’una instal·lació que conceptualitzava el temps, va apropar el públic a dotze moments de la història de Talatí de Dalt, dotze pistes sonores que va acompanyar de diferents instruments. El seu espectacle, «Tala-tic-tac», esdevenia una biografia del jaciment que va servir per encetar els actes de Becatalaiòtica 2022 el mes d’octubre passat.

En aquesta edició s’han presentat 25 propostes en total, de les quals se n’han seleccionat 5 per representar-se a Menorca. A banda de l’espectacle musical guanyador, hi ha hagut esdeveniments originals i molt innovadors: la performance d’Adela Lafuente; la lectura i anàlisi d’un poema antic que podria desxifrar l’origen dels primers pobladors a Menorca a càrrec de Carles Martínez, i les dues intervencions artístiques en el paisatge de Maria Riera i Ariana Ruiz.

El públic assistent va votar cadascuna d’aquestes propostes, guiat per l’opinió i els comentaris d’un comitè d’ex-

25

ÀMBIT 71

ACTUALITAT

ARQUEOLOGIA

Nova investigació sobre les denes talaiòtiques del Museu de Menorca entre d’altres, adscrites al període posttalaiòtic (segles vii-ii aC). El projecte es troba en la fase de documentació de les denes de pasta de vidre i faiança mitjançant la realització de fotografies i l’ús d’una lupa binocular. Aquesta tecnologia permet observar detalls de la manufactura de les peces com ara els patrons cromàtics o l’ús de noves tècniques de producció. La informació aconseguida permetrà als investigadors apropar-se als patrons comercials que Menorca mantenia amb altres punts de la Mediterrània en l’ocàs de les societats talaiòtiques, així com determinar si aquestes produccions eren de caràcter local o importades d’altres illes. Més enllà del seu vincle amb les aportacions púniques, els investigadors creuen que aquestes peces van tenir un paper fonamental en la religiositat dels seus portadors.

Fotografies: Julia García i Alberto Dorado

Investigadors de la Universitat de Granada fan una revisió de les denes de pasta de vidre i faiança aparegudes a diferents poblats talaiòtics de l’illa i que actualment formen part dels fons del Museu de Menorca. Aquest projecte s’emmarca dins el programa d’ajuts concedits pel Consell Insular de Menorca per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric menorquí.

L’objectiu de l’estudi, dirigit per Julia García González i Alberto Dorado Alejos, és ampliar els coneixements obtinguts de l’anàlisi feta el 2016 de les 21 denes aparegudes al poblat de So na Caçana. En aquesta ocasió, els investigadors estudien peces de poblats talaiòtics com Trepucó, Torre d’en Galmés, Calescoves o Cala Morell,

26

ÀMBIT 71

ACTUALITAT

FOTOGRAFIA

Un llibre que condensa tota la trajectòria del fotògraf Toni Vidal El reconegut fotògraf Toni Vidal Miquel (es Castell, 1934) compta amb diversos llibres, però el darrer que ha publicat és segurament el que millor condensa tota la seva carrera artística. Fent memòria (47-61 Editor, Barcelona, 2022) és resultat d’una recopilació de tota la seva trajectòria, una tria d’imatges que l’autor ha anat fent durant més de deu anys. El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca va organitzar la presentació del llibre a l’Ateneu de Maó a finals de novembre, amb la presència del mateix Vidal; l’editor de la publicació, Francesc Pernas; la investigadora Fina Salord, i el vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria.

L’obra inclou més 400 fotografies (algunes ja publicades, altres d’inèdites), entre elles imatges d’estudi dels seus primers anys (fins al 1968, quan va traslladar la seva base de feina a Barcelona), retrats a intel·lectuals i artistes, projectes de natura i Menorca, feines d’encàrrec i viatges. Totes mostren la dignitat i la bellesa de les coses senzilles, i els sentiments de les persones que ha retratat. També es comparteixen un seguit de reflexions personals fetes durant la seva llarga trajectòria, que con-

clouen en una conversa recent amb l’arquitecte eivissenc Elías Torres Tur. El pròleg és de José Corredor-Matheos, el qual destaca que «era necessari publicar un llibre que ens donés una àmplia i selecta col·lecció del conjunt de l’obra de Toni Vidal perquè en quedi clara l’amplitud, la qualitat i la creativitat». Corredor-Matheos descriu l’obra al voltant del creador menorquí com «un esbós de la visió que té un creador tan humil personalment com ambiciós artísticament».

Per la seva banda, el vicepresident i conseller Miquel À. Maria destaca «la coherència de Toni Vidal al llarg de la seva dilatada trajectòria artística. Tots els seus projectes fotogràfics són una expressió de la seva actitud vital, amb tres denominadors comuns: una actitud alhora crítica i contemplativa, la recerca de la bellesa, i la voluntat de salvaguardar allò que el pas del temps vol esborrar», i afegeix que «aquest llibre, en el qual en Toni repassa i reflexiona sobre tota la seva obra professional i artística, no podia tenir un títol millor que Fent memòria, perquè es tracta exactament d’açò, de convertir el treball de tota una vida en memòria pròpia i compartida».

27

ÀMBIT 71

ACTUALITAT

PATRIMONI

La torre de Rambla es restaura fidel a la seva imatge actual visat també la zona d’intervenció, ja que s’hi troben nombroses espècies vegetals endèmiques. La intervenció s’ha finançat a través dels fons de l’impost de turisme sostenible.

A causa de la dificultat per accedir-hi, el material es va haver de traslladar fins a la torre amb helicòpter. Les primeres tasques, a part de la bastida perimetral de seguretat, es van centrar a recollir el màxim de carreus de la torre que al llarg del temps havien anat caient pels voltants, classificar-los i tornar-los a col·locar al seu lloc. Les feines de restauració s’han fet a l’antiga, seguint un sistema similar a l’emprat per construir la torre, més propi dels mestres artesans d’abans i amb els recursos limitats que hi havia (pedra, àrids i calç), respectuosos amb les persones i el medi ambient. Tot i així, se n’han hagut de reconstruir algunes parts desaparegudes amb nou material. És el cas dels cadenats de la torre; les corones inferior i superior; les peces que formen la part superior del parapet de coberta; alguns arcs a la porta d’accés i el matacà. La pedra natural s’ha deixat sense tenyir per tal que s’identifiqui la diferència amb les originals i que el temps les vagi igualant.

Fotografies: Servei de Patrimoni (CIM)

La torre de Rambla, ubicada a la cala dels Tamarells, en ple Parc Natural de s’Albufera des Grau, llueix un aspecte molt similar a la seva imatge actual després de la restauració que s’ha duit a terme per garantir la seguretat de la seva estructura i de l’accés a la torre.

Aquesta torre de defensa d’estil Martello fou construïda pels britànics l’any 1799 i té una gran importància patrimonial, històrica i paisatgística. Les obres, dirigides per Miquel Àngel Apesteguia Nadal i Sandra Díaz Moll amb la supervisió constant d’un arqueòleg i del Servei de Patrimoni del Consell, van començar el setembre de 2021 i han durat un any. Els tècnics del Parc han super-

28

ÀMBIT 71

ACTUALITAT

PATRIMONI

El ministre Iceta visita Trepucó per donar suport a la candidatura MT El ministre de Cultura, Miquel Iceta, va visitar el desembre el poblat talaiòtic de Trepucó, acompanyat per la presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora; el vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern balear, Miquel Company, entre altres autoritats. Aquesta visita és una mostra més del suport del Govern central a la candidatura Menorca Talaiòtica, que ha atorgat una ajuda d’un milió d’euros al Consell per finançar dues intervencions arqueològiques, una a Trepucó i l’altra a Torre d’en Galmés.

Iceta, que va poder conèixer en què consistirà la intervenció a Trepucó de la mà del cap del Servei de Patrimoni del CIM, l’arqueòleg Simón Gornés, es va mostrar molt optimista sobre la candidatura de Menorca a Patrimoni Mundial de la Unesco.

TEATRE

El Consell Insular, compromès amb la cultura i la memòria democràtica de Menorca, va organitzar el novembre la primera jornada per compartir coneixements i reflexions entorn de la relació teatre-memòria. Complementava així el cicle de «Teatre per a la memòria» organitzat per la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears, que durant un mes va oferir a Menorca sis funcions teatrals centrades en la memòria.

La Jornada sobre Teatre i Memòria Democràtica, que comptà amb la col·laboració de la companyia La Trup i l’associació Memòries de Menorca, començà el 25 de novembre amb les ponències dels especialistes Núria Ricart, doctora i investigadora d’Art públic i memòria a la UB i a l’Eurom, i Biel Sansano, doctor en estudis teatrals i expert en literatura dramàtica. Després, el Teatre des Born acollí la representació de l’obra Amarg. L’endemà hi va haver un aperitiu-debat al Bar Nou (Maó), amb els actors Salvador Oliva i Xavier Núñez, el dramaturg Jau-

Fotografia: Agnès Romeu (La Trup)

Representacions i debats sobre teatre i memòria

me Miró, l’escriptora Maite Salord, Àgia Luna, de l’associació Artixoc, i els ponents del dia anterior, sota la moderació del dramaturg Sergi Marí. Laura Pons oferí una cloenda teatralitzada encarnant Llibertat Picornell de l’obra Només quan plou, d’Aina de Cos.

29

ÀMBIT 71

AL DESCOBERT

SALA MULT I F U N C I O N AL EL COR CULTURAL DES MERCADAL La seva ubicació just al centre de l’illa han convertit aquest espai polivalent en el preferit per acollir nombroses activitats culturals i socials, així com també esdeveniments de formació i divulgació. Juntament amb el Recinte Firal i el Centre de Convencions, forma un conjunt que posiciona es Mercadal com a pol de turisme de congressos.

OBERTURA La sala es va inaugurar el juliol de l’any

DISSENY

INVERSIÓ

POLIVALENT

2006

L’edifici es va dissenyar per tal que tingués un ús pràctic i funcional.

El projecte va costar 2,4 milions d’euros, finançats pel Consell Insular, el Govern balear i l’Ajuntament.

Va ser una de les primeres grans sales polivalents de Menorca.

ACTIVITATS

SALA

GESTIÓ

SUPERFÍCIE

Acull un volum important d’activitats, amb una mitjana de 80 cada any.

Consta d’un únic espai diàfan amb escenari i pati de butaques en forma de grades retràctils.

L’Ajuntament gestiona la sala, i dona prioritat a les entitats locals, però també la lloga o cedeix.

La sala té una superfície de 300 metres quadrats.

CAPACITAT

USUARIS

MILLORES

La capacitat és de 200 persones, però arriba a 250 quan es retiren les butaques.

de mitjana assisteixen a alguna de les activitats cada any.

Començà amb un equipament molt bàsic, que ha anat millorant amb els anys. La propera inversió: les teles de l’escenari.

CENTRE DE CONVENCIONS

30

La seva proximitat fa que sigui un complement a l’activitat de la sala. Aquí es poden celebrar actes amb menys cabuda.

ÀMBIT 71

AL DESCOBERT

Sala multifuncional des Mercadal

Fotografies: Ajuntament des Mercadal i Joan Mercadal (Innovem)

31

ÀMBIT 71

AC

DARRERS AVENÇOS A L’ESPAI CENTRAL DEL POBLAT TALAIÒTIC DE TORRE D’EN GALMÉS Durant la V Campanya d’intervenció desenvolupada dins del projecte de recerca de l’associació Menorca Heritage Recovery al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Alaior) s’ha arribat a una sèrie de conclusions preliminars que van aportant informació sobre l’ús i la història de la zona central del jaciment.

Text i fotografies: Julia García González, Luis Mª Cobos Rodríguez, Alberto López López, Eva Urquieta Castrillo i Mario Martínez Cruz

D

urant el mes de setembre passat, l’equip dirigit per Luis M. Cobos Rodríguez (ARQPatrimoni) i Julia García González (Universitat de Granada) va dur a terme la V Campanya d’intervenció arqueològica al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, Alaior.

Igual que en campanyes anteriors, aquesta s’ha centrat a conèixer allò que ha passat al llarg de la història en el sector est de la zona central del jaciment. Aquesta possibilitat s’ha ofert un any més gràcies a l’ajut econòmic facilitat pel Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament d’Alaior, i comporta no només l’estudi de caràcter científic, sinó la seva difusió a través de jornades de portes obertes, la presència a les xarxes socials i l’aprenentatge del grup d’alumnat i voluntariat que, any rere any, els acompanyen.

32

Aquest any, a més de voluntaris i voluntàries de l’illa, han participat en la campanya alumnes d’arqueologia procedents de la Universitat de Múrcia, la Universitat de Màlaga, la Universitat de Granada i d’Alemanya, de manera que han comptat amb un total d’onze persones. Amb ells, a més dels treballs de camp durant la setmana, l’equip ha fet activitats els caps de setmana perquè coneguin el patrimoni cultural de l’illa, i també ha organitzat un cicle de conferències en què un grup d’experts en qüestions patrimonials ha presentat investigacions sobre el ric patrimoni cultural de Menorca.

Aquesta vegada els treballs han suposat una continuació de les intervencions plantejades el 2017, 2018, 2019 i 2020. La primera, centrada a conèixer l’àrea central del jaciment arqueològic

ÀMBIT 71

AC

Torre d’en Galmés

1.

1. Fotografia de part de l’equip amb el grup d’alumnes que han participat en les excavacions d’enguany a la naveta des Tudons, activitat inserida en el programa centrat en el coneixement del patrimoni arqueològic de l’illa. Elaboració pròpia 2. Ortofotografia, realitzada mitjançant vol de dron, de l’espai on s’ha treballat en aquesta campanya. Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés.

Elaboració pròpia

2.

33

ÀMBIT 71

3.

AC

4.

i topografiar les estructures emergents, va permetre definir la zona inicial d’actuació. La segona intervenció va tenir per objecte eliminar els esfondraments dels conjunts definits el 2017 com a estructura 2, estructura 3 i estructura 4. I en la tercera i la quarta es va poder establir una ocupació islàmica al sud del jaciment i una de pròpiament talaiòtica a l’espai central on s’ha treballat durant aquest any.

Aquesta campanya, encara de transició, ens permet assenyalar que ens trobam davant una sèrie de construccions de morfologia i tècnica diverses que presenten una successió cronològica d’ús de l’espai. En una primera hipòtesi, el complex estructural central continua presentant unes característiques molt interessants per la seva singularitat i excepcionalitat, en

34

particular per la planta de tendència quadrangular, pels cegaments de les obertures al nord i al sud, i per la presència d’un ortòstat al mur de tancament al nord emmarcat entre pilastres. A partir de la darrera intervenció podem precisar que aquest objecte principal de la intervenció es correspondria amb un espai ampli, on s’han pogut registrar un conjunt de pondus, diversos molins o una agulla de bronze, l’última ocupació del qual correspon a una cronologia relativa de finals del segle iii i del segle ii aC, provada, principalment, pels materials ceràmics registrats. L’interior presenta un espai distribuït en dues zones a través d’un mur longitudinal assentat ja sobre el nivell geològic. A la zona situada més a l’est, encara per definir totalment, s’ha documentat una estructura circular

ÀMBIT 71

AC

Torre d’en Galmés

5.

3. Detall de la vora completa d’una àmfora púnico-ebusitana documentada a l’interior de l’estança objecte d’estudi, concretament al nord, juntament amb dos fragments més de diferents individus de la mateixa cronologia. Elaboració pròpia 4. Fotografia de detall del conjunt de pondus documentat a l’interior de l’estança objecte d’estudi, al sud. Elaboració pròpia 5. Fotografia presa de sud a nord de l’obertura d’entrada de l’estança islàmica rectangular. Elaboració pròpia

probablement corresponent a un forn. Aquesta estructura no es correspon en tipologia amb els cercles de la zona sud del jaciment, però sí que pertany al mateix moment: el final de la Segona Guerra Púnica, que donaria lloc a l’abandonament del poblat.

D’altra banda, aquesta estructura quadrangular formaria part d’un complex de mida més gran i d’estances vinculades entre si: una estructura de tendència circular, el pòrtic dovellat, l’espai de trànsit i una zona oberta al nord encara per definir.

Per acabar, cal assenyalar que adossades a aquest complex es van documentar en campanyes anteriors altres estances islàmiques en ús entre els segles x i xiii, aprofitant els paraments talaiòtics, i que formen part de l’ocupa-

ció del jaciment en època islàmica. Concretament ens referim a una sèrie d’estances de planta quadrada i rectangular emprades com a habitatge, amb la presència d’abundants fragments de teules, que troben paral·lelismes en el mateix jaciment. Fins i tot és possible que l’amortització de les entrades sud i nord de l’estructura quadrangular es correspongui amb moments islàmics per aprofitar l’ús del seu interior.

Amb totes aquestes dades, al llarg dels propers mesos podrem anar extraient més informació gràcies als treballs de laboratori i a l’estudi dels materials arqueològics. En definitiva, es tracta d’interpretar per després transferir el coneixement a través de la divulgació patrimonial als seus propietaris, la societat.

35

ÀMBIT 71

AC

LA CAMPANYA DE 2022 AS COLL DE CALA MORELL: UNA NOVA CISTERNA Text i fotos: Equip Entre Illes

uan el visitant arriba per primera vegada al poblat des Coll de Cala Morell sorgeix inevitablement una pregunta: què hi feia aquesta gent aquí dalt? I és que l’assentament està situat en un indret peculiar. Es tracta d’un cap costaner de difícil accés situat a la costa nord de l’illa. Una zona inhòspita, rocosa, amb escassa vegetació i assotada per la tramuntana. Els dies de temporal, els esquitxos de les onades cauen amb intensitat sobre els quinze habitatges que formen el poblat. Les persones que van habitar aquest lloc entre els anys 1600 i 1200 aC, durant l’edat del bronze, van construir també una murada, que protegeix l’assentament, i una construcció de funció desconeguda a la part més alta del promontori.

La pregunta que encapçala aquest article pren encara més rellevància si tenim en compte que les excavacions que s’han portat a terme as Coll de Cala Morell han posat de manifest que els habitants del poblat tenien una escassa relació amb la mar. La immensa majoria dels objectes trobats estan fabricats amb materials locals, de forma que les evidències de contactes comercials a través de la mar, tot i que existeixen, són molt escasses.

Per altra banda, sabem que els pobladors de l’indret es dedicaven a la ramaderia (criaven cabres, ovelles, vaques i porcs) i a l’agricultura (conreaven blat i ordi). Igual que en la resta

36

d’assentaments prehistòrics menorquins que s’han excavat, sembla que el consum de peix i marisc era molt escàs o nul.

La hipòtesi dels arqueòlegs que investiguen aquest poblat és que la seva ubicació, en un lloc tan inaccessible i inhòspit, respondria sobretot a necessitats defensives, i que la seva proximitat a la mar seria un fet incidental. Així, els habitants des Coll de Cala Morell haurien gaudit d’un assentament apartat de l’interior de l’illa, més poblat i fàcil de protegir en cas d’un atac. Però a canvi van haver d’afrontar altres problemes. Per una banda, els llocs adequats per establir conreus i pastures començaven a més de mig quilòmetre del poblat, cap a l’interior de l’illa. Per altre costat, era necessari abastir d’aigua la població, i per aconseguir-ho es van construir dues grans cisternes, excavades a la roca, que recollien l’aigua de pluja.

Una de les dues cisternes es va excavar durant una campanya anterior. Les feines d’investigació en aquest jaciment tenen ja una història llarga: durant els anys noranta del segle xx, arqueòlegs del Museu de Menorca van dibuixar la planimetria de les estructures que es veien en superfície, sense excavar. En aquell moment es van identificar ja una gran quantitat de construccions, incloses les dues cisternes.

L’any 2011, i sobre la base de la feina feta els anys noranta, un equip d’arqueòlegs vinculats al Museu de Ciutadella i al Museu d’Història de

ÀMBIT 71

AC

Es Coll de Cala Morell

1.

Manacor van iniciar les excavacions arqueològiques al poblat, amb el suport econòmic del Consell Insular i de l’Ajuntament de Ciutadella.

De llavors ençà s’han excavat quatre navetes d’habitació, la construcció situada a la part més alta del promontori i, com ja hem esmentat, una de les cisternes. Gràcies a aquestes intervencions sabem, entre altres coses, que els habitants de l’indret eren pagesos i que al poblat es practicava la metal·lúrgia, ja que es van trobar alguns objectes de bronze i dos motlles de fosa.

Aquesta darrera campanya d’excavació, desenvolupada durant el mes d’octubre de 2022, s’ha centrat en l’excavació de la segona cisterna, que restava encara sense excavar. La primera cisterna està excavada a la roca, i les parets estan recobertes amb una capa d’argila que s’aguanta amb un folre de pedra en sec.

Aquest sistema, que no s’ha documentat a cap altre poblat prehistòric de les illes Balears, serveix per impermeabilitzar la cavitat i evitar que l’aigua es filtri cap avall. Està tan ben fet que actualment, més de tres mil anys després, continua retenint l’aigua de pluja.

La segona cisterna és, aparentment, molt semblant a la primera, però de majors dimensions. La part superior estava coberta per una gran acumulació de sediment i pedres que

2.

1. Imatge final de la campanya de 2022, amb la segona cisterna parcialment excavada 2. Detall de l’interior de la segona cisterna. S’hi comença a veure el folre de pedres que sosté la capa d’argila que recobreix les parets per impermeabilitzar-les

s’hi havien amuntegat després de l’abandonament del poblat. La campanya d’excavació d’enguany ha consistit bàsicament a extreure aquesta enorme acumulació, que pràcticament no contenia materials arqueològics. L’any vinent probablement es podrà acabar d’excavar aquesta segona cisterna, de forma que serà possible calcular quanta aigua es podia emmagatzemar al poblat. Aquesta dada es podrà posar en relació amb el nombre de cases de l’indret, per tal de conèixer millor com era la vida dels habitants des Coll de Cala Morell.

37

ÀMBIT 71

ARRELS

COSES D’ANTANY

Sant Antoni, Diada del Poble de Menorca

Començam cada any celebrant la nostra festa: Sant Antoni, la Diada del Poble de Menorca. Una bona manera d’encetar un nou any!

El 17 de gener es recorda la incorporació de Menorca a la corona catalanoaragonesa de la mà d’Alfons el Liberal i coincidint amb la festa de Sant Antoni, a qui haurien invocat les tropes del rei per poder guanyar la batalla.

«La festa de Sant Antoni és una festa col·lectiva de reafirmació com a poble i el ritual que té lloc aquest dia ha persistit a través dels segles sense gaires modificacions. Hi ha constància documentada que se celebra, com a mínim, des del segle xvi; però és molt possible que els seus orígens es remuntin a poc després de la conquesta, al començament del segle xiv». [extret del web Cultura popular i d’arrel tradicional de Menorca: http://culturapopularmenorca.cat] Hi ha alguns dels elements festius que venen d’enrere, com la processó dels Tres Tocs i el mercat de taronges i garballons de Ciutadella, o la benedicció d’animals a moltes de les parròquies. Altres celebracions són una mica més noves, com l’acte institucional del Consell Insular o les vetlades de ballades populars i torrades de sobrassada de dia 16, vigília de la festa. Totes aquestes i moltes altres donen forma a la nostra festa.

Des de l’Arxiu us proposam algunes imatges que conservam i que ens mostren aquesta festa en els darrers cinquanta anys.

38

DES DE L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA demanam la

vostra col·laboració. Si teniu alguna informació sobre aquestes fotografies o qualsevol altra imatge que pugueu veure en les nostres xarxes socials o en el catàleg en línia (http://pandora. aism.cat/) ens la podeu fer arribar per correu electrònic (arxiuimatgeiso@ cime.es) o per telèfon 971 358 104; així podrem tenir un Arxiu més complet.

Moltes gràcies! http://pandora.aism.cat/ arxiuimatgeiso@cime.es Tel. 971 358 104

ÀMBIT 71

1.

ARRELS

2.

3.

5.

1. Jesús Carreras Torrent. Arxiu d’Imatge

4. Antoni Picó Vivó. Arxiu d’Imatge i So de

i So de Menorca-CIM. Negatiu de plàstic.

Menorca-CIM. Negatiu de plàstic. 35 mm.

35 mm. Color

Monocrom

2. Manuel Sosa Villalonga. Arxiu d’Imatge

5. Manuel Sosa Villalonga. Arxiu d’Imatge

i So de Menorca-CIM. Negatiu de plàstic.

i So de Menorca-CIM. Negatiu de plàstic.

35 mm. Monocrom

35 mm. Monocrom

3. Antoni Picó Vivó. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM. Negatiu de plàstic. 35 4.

mm. Color

39

ÀMBIT 71

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

Aprendre a fer paret seca

La paret seca i les construccions fetes amb aquesta tècnica són elements molt característics del paisatge de Menorca. Però l’ofici de paredador, l’artesà que fa la paret seca, es troba en una situació delicada. Tradicionalment s’havia transmès de generació en generació en el si d’una mateixa família. Avui en dia, però, ja no hi ha vincles familiars entre els membres d’un equip de paredadors; l’ofici s’aprèn de mestre a aprenent, i aixecar una paret seca correctament és qüestió de bon ull i d’haver adquirit molta experiència.

Per tal de procurar la salvaguarda d’aquest ofici tradicional, enguany per primera vegada s’ha impartit una especialitat formativa de «Construcció de pedra en sec» com a part del programa SOIB JOVE FORMACIÓ I OCUPACIÓ per obtenir el certificat de professionalitat d’Activitats auxiliars en vivers, jardins i centres de jardineria. El projecte ha possibilitat la contractació, durant dotze mesos, de deu persones d’entre 16 i 29 anys inscrites en el Sistema de Garantia Juvenil a través de la iniciativa emmarcada en el programa SOIB JOVE FORMACIÓ I OCUPACIÓ, finançada amb fons del SOIB amb la participació del SEPE i cofinançat pel Fons Social Europeu, per un import de 230.928,75 euros.

Els alumnes-treballadors han après les tècniques d’extracció, trossejat, adob, desplaçament i maneig de les pedres; com preparar el terreny, ordenar, assentar i col·locar les pedres de parament per fer marges i parets; com fer paviments

40

ÀMBIT 71

ARRELS

1. Per primera vegada s’ha impartit una especialitat de «Construcció de pedra en sec» a un programa SOIB JOVE FORMACIÓ I OCUPACIÓ.

de pedra en sec i com construir estructures complementàries de pedra en sec.

La formació ha inclòs una part pràctica de construir una paret seca a la zona de Cornia Nou. La gran abundància de paret seca a l’illa és el resultat de la necessitat al llarg dels segles de retirar el pedreny del terreny per fer-lo conreable i, a la vegada, donar-li una utilitat, tot contribuint a resoldre les necessitats dels llocs. Així, també tenien la funció de delimitar les propietats, compartimentar els diferents espais agrícoles dintre d’una mateixa explotació, reduir els efectes del vent sobre els sembrats, evitar els moviments de terra amb les pluges, conduir i canalitzar l’aigua per on es volia i servir d’aixopluc al bestiar en qualsevol indret de l’explotació.

De paret seca i construccions en pedra seca en trobam arreu de l’illa. La quantitat, la qualitat i els tipus de construccions de pedra seca presents en el paisatge depenen de la geomorfologia del terreny, els usos i el recorregut en el temps.

La majoria d’elements construïts amb la tècnica de la pedra en sec que hi ha a l’entorn rural de Menorca són herència del passat, i l’activitat professional que es du a terme avui dia se centra principalment en la construcció de murs en terrenys que limiten amb camins i carreteres promogudes per les administracions públiques, així com en tancats de parcel·les en zones turístiques i en altres tipus de nuclis residencials o d’esbarjo d’iniciativa privada.

41

ÀMBIT 71

ARRELS

2. Els alumnes han fet una part pràctica consistent a aixecar una paret seca a la zona de Cornia Nou.

www.ipcime.cat 42

LA TÈCNICA CONSTRUCTIVA DE LA PEDRA EN SEC es va inscriure l’any 2018 a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco. El Consell Insular de Menorca, amb la resta de consells insulars i el Govern de les Illes Balears, formà part de la candidatura internacional per a aquesta declaració, promoguda conjuntament per Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa. Amb aquest fi, el CIM havia iniciat el procés de protecció d’aquesta tècnica constructiva tradicional i incoat la seva declaració com a bé d’interès cultural immaterial l’any 2017. Així queda protegida la tècnica i el coneixement d’aquest tipus de construcció tradicional, per tal de salvaguardar-la i garantir-ne la transmissió a les generacions futures.

La fitxa de la tècnica de construcció de la pedra en sec va ser la primera que va tenir l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca.

Més info

www.injovemenorca.com

ÀMBIT 71

A LLIBRE OBERT

EL NOU MODEL PER A LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DEL FUTUR El Consell Insular comença a implementar el Pla per modernitzar i millorar els espais, serveis i recursos de totes les biblioteques de l’illa Text: Laura Pons Fotografies: Biblioteca Pública de Maó

Adaptar els espais, recursos, serveis i activitats a les exigències contemporànies; millorar la percepció ciutadana sobre les biblioteques, i emmarcar les seves accions en el desenvolupament sostenible són els objectius principals del Pla d’implementació del nou model de biblioteca pública de Menorca que ja s’ha començat a aplicar. Impulsat pel Servei Coordinador de Biblioteques, pertanyent al Departament de Cultura del Consell Insular, defineix un nou model bibliotecari a l’illa i manté la Xarxa de Biblioteques de Menorca (XBM) com a eix impulsor del canvi.

Les accions del full de ruta pivoten damunt quatre eixos principals: 44

1. Espais físics El primer és transformar els espais físics. Ja s’estan habilitant zones joves, amb ampliació del fons juvenil i activitats adreçades a joves; bústies de retorn de préstecs; pantalles informatives i racons del cafè. També han començat a millorar les instal·lacions elèctriques, l’eficiència en la il·luminació i la climatització, l’accessibilitat, una senyalització homogènia a tots els centres i els plans d’emergència. La fita és ser eficients energèticament i aconseguir la marca Menorca Reserva de Biosfera aquest 2023 o el següent. El Pla preveu que les biblioteques amb possibilitat de créixer (espais ocupats per serveis municipals o entitats, espais exteriors amb possibilitat de tancament) disposin d’aquests espais el 2023. La fita a mitjà termini és aconseguir duplicar la superfície de les infraestructures bibliotecàries de Menorca.

El Consell Insular ha augmentat la partida corresponent a la subvenció anual per a obres d’infraestructures i equipaments culturals dels ajuntaments per tal de finançar una part de les millores que es duen a terme a les biblioteques.

2. Activitats Les activitats són cabdals per fidelitzar els usuaris habituals i per atreure’n de nous. Per això, el Pla proposa anar més enllà de les activitats convencionals (contes, xerrades,

ÀMBIT 71

A LLIBRE OBERT

Les biblioteques del futur

1. A la Biblioteca Pública de Maó s’ha habilitat una zona especial per a investigadors.

clubs de lectura, etc.) i sumar valors socials als culturals treballant el contacte humà, la prescripció personalitzada o la cohesió social amb un programa d’activitats innovadores.

El Consell Insular ha augmentat la partida per a 2023 en aquest sentit, ja que un bon programa d’activitats requereix més recursos econòmics i humans.

El 2022 ja es van posar en marxa iniciatives com un cicle de pensament i actualitat a les biblioteques, «El món avui»; l’ampliació del programa d’alfabetització anomenat Acompanyament Digital; la creació d’espais de joc i de creació d’històries per jugar a la biblioteca amb una mentora especialitzada, o la posada en marxa d’un club de lectura especialitzat en novel·la gràfica (fins ara eren tots generalistes) a la Biblioteca Pública de Ciutadella. Enguany hi haurà noves propostes de laboratoris de creació o innovació social; difusió de materials inclusius; grups de conversa d’idiomes; lectures dramatitzades per a adults; programes per apropar la lectura a la gent gran per part de voluntaris; jocs d’escapada per a joves, i una reunió anual de tot el personal de la Xarxa per compartir experiències (els resultats es publicaran en aquesta mateixa revista).

3. Col·leccions El món del llibre està en plena transformació i les biblioteques han d’actuar en conseqüència. Per tant, els fons es van

esporgant, renovant i ampliant. En el cas dels fons digitals, constantment es compren llicències de llibres electrònics, revistes, diaris i audiollibres per a la plataforma eBiblio Illes Balears. I pel que fa a fons físics, ben aviat es farà una compra massiva de gairebé un miler d’exemplars per a totes les biblioteques, finançada pels Fons Europeus.

4. Recursos humans «El més necessari per aplicar el Pla amb garanties és ampliar els recursos humans en quasi totes les biblioteques, especialment a les més grans: Maó, Ciutadella i Alaior», afirma la cap del Servei de Patrimoni Documental i Biblioteques, Joana M. Garau. Actualment treballen a la Xarxa de Biblioteques de Menorca 30 persones, però 10 d’elles ho fan a jornada parcial. Comptar amb un personal tan ajustat, afegeix Garau, repercuteix en el servei amb reducció dels horaris o tancament en alguns casos (durant l’estiu, per vacances o baixes del personal, etc.) i d’ells depèn el bon funcionament de l’equipament, el tracte presencial humà i la prescripció lectora professional.

Canvis a les biblioteques El Pla proposa algunes accions concretes per a cada biblioteca de Menorca, que s’aniran aplicant a curt i mitjà terminis.

Les més destacades són:

45

ÀMBIT 71

A LLIBRE OBERT

EL 43 % DELS MENORQUINS EN SÓN USUARIS Les nou biblioteques públiques de Menorca sumen 41.336 usuaris inscrits, xifra que representa el 43 % de la població de l’illa, i un total de 319.069 documents en els seus fons.

La pandèmia va copejar fort també les biblioteques, que a poc a poc tornen a la normalitat. Les darreres dades mostren que el 2021 les biblioteques van rebre 352.557 visites, de les quals 180.303 van ser presencials i 172.527 virtuals. Es van deixar en préstec 124.412 documents, la majoria físics, i també es van organitzar un total de 1.152 activitats, en les quals van participar 7.154 persones.

2. A totes les biblioteques es van habilitant racons del cafè.

- Alaior: Hauria de canviar a un edifici de prop de 800 metres quadrats, millorar el mobiliari, reubicar el fons juvenil i renovar la sala de premsa. Pel que fa a activitats, es proposa organitzar laboratoris, clubs i materials al voltant de l’art.

- Es Castell: S’hauria d’ampliar amb el solar de darrere, adequar l’espai exterior per fer activitats a l’aire lliure, crear un club de lectura i organitzar activitats relacionades amb el seu fons especialitzat en esports.

- Ciutadella: Convertir tota la Casa de Cultura en biblioteca; redistribuir l’entrada de la sala de lectura d’adults i canviar-ne el mobiliari; organitzar activitats connectades amb el seu fons especialitzat en medi ambient i natura; connectar activitats amb els fons antics i patrimonials, a més de fer un programa de difusió de fons bibliogràfics excepcionals; personalitzar la prescripció lectora amb el bibliotecari de referència, i crear un grup de conversa en anglès o francès.

- Ferreries: Adequar el pati per fer-hi activitats fins que es pugui traslladar l’Arxiu Municipal i aprofitar aquella dependència; instal·lar la zona jove on ara hi ha el Grup d’Escacs; crear un espai per a nadons de fins a tres anys; fer tallers de narració per a mares i pares; organitzar activitats connectades amb el fons bibliogràfic del Fons Menorquí de Cooperació, i crear un grup de debat sobre temes contemporanis i un laboratori d’innovació social.

- Maó: Redistribuir els espais; ubicar la zona jove a la planta baixa; fer accions en temes estratègics de l’illa; crear nous clubs de lectura i grups de conversa; promoure laboratoris de ciència ciutadana; crear la figura del bibliotecari de re-

46

ferència; crear un espai per a nadons de fins a tres anys; fer tallers de narració; connectar activitats amb els fons antics i patrimonials, i amb els fons bibliogràfics excepcionals, i habilitar una extensió bibliotecària al parc des Freginal que serviria d’experiència pilot per a altres biblioteques que vulguin dur a terme projectes similars.

- Es Mercadal: Aprofitar els espais buits de l’edifici per ampliar la biblioteca (zona jove, sala de treballs en grup, etc.); millorar el taulell d’informació i préstec; fer activitats connectades amb el seu fons especialitzat en gastronomia; crear clubs de lectura especialitzats i un grup de debat de temes contemporanis.

- Fornells: Disposar d’una sala annexa com a la zona jove, sala de treballs i d’activitats juvenils; redistribuir la biblioteca; crear clubs de lectura diferents per a joves i per a adults, i fer més activitats a l’estiu, aprofitant el gran dinamisme de la població.

- Es Migjorn Gran: Redistribuir el pis superior; rehabilitar la part baixa de la façana amb porta i expositors de vidre; promoure activitats connectades amb el seu fons especialitzat en cultura popular, en el marc de la gestió del Fons Francesc d’Albranca, i fer més activitats per a adults aprofitant el vessant i els esdeveniments artístics arrelats al poble.

- Sant Lluís: A curt termini la biblioteca s’hauria de traslladar a un edifici més gran; també cal redistribuir les seccions; crear un club de lectura en anglès per a joves; reprendre el club de lectura, i crear un grup de debat sobre temes contemporanis i un laboratori d’innovació social.

ÀMBIT 71

APUNTS

ELS DOCUMENTS DEL LLATZERET SERAN MÉS ACCESSIBLES L’Arxiu Històric de Maó ha iniciat el procés per millorar l’accessibilitat al fons documental del Llatzeret del port de Maó. El Consell Insular de Menorca, gestor d’aquest arxiu i de la Biblioteca Pública de Maó, ha publicat un contracte menor per a la descripció arxivística del fons, que compta amb finançament provinent dels fons Next Generation de la Unió Europea.

El fons del Llatzeret conté un total de 239 unitats de descripció, entre llibres i lligalls, que abasten un període comprès entre els anys 1817 i 1968. Aquest fons es va recollir l’any 1988 d’un magatzem abandonat del port de Maó i es va traslladar a l’Arxiu Històric de Maó.

El director de la Biblioteca Pública i l’Arxiu Històric de Maó, Pau Salort, ha assenyalat que «el fons del Llatzeret ens mostra l’activitat del port de Maó durant més de cent anys, així com tots els perills i problemes de salut que va representar i també l’activitat econòmica que va generar.

Sempre s’ha dit que el segle xix a Menorca no va ser gaire dinàmic econòmicament, però açò no és ben bé així, i el Llatzeret va ser un actiu que va revitalitzar l’economia de l’illa. Tot açò ho podem intuir, però no ho podem saber si no ho tenim ben documentat».

Amb aquest contracte es podran elaborar les fitxes descriptives dels diferents lligalls i documents d’acord amb els estàndards internacionals, i millorar-ne la visibilitat i l’accés a les persones usuàries i investigadores. Es preveu que les tasques durin fins al novembre de 2023.

Es presenten els actes de la Diada El Museu de Menorca va acollir la presentació del programa de la Diada del Poble de Menorca amb el vicepresident i conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria; el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company; Pere Gomila Bassa, que pronunciarà el pregó; Marina Pons Wolff, dissenyadora del cartell i el programa; Marco Mezquida, protagonista del concert; Àngela Vallés, gerent del Teatre Principal, i Raquel Marquès, directora insular de Cultura i Patrimoni. Maria va recordar que «celebrar la Diada és celebrar la identitat del poble de Menorca. Açò vol dir celebrar qui volem ser i cap a on volem anar, i la declaració de Menorca com a reserva de biosfera descriu el full de ruta per on Menorca vol caminar».

85.000 euros per als nous ajuts a les arts visuals i audiovisuals El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular ha tret una nova edició de la convocatòria d’ajuts de minimis per a la creació en arts visuals i audiovisuals dotada amb un total de 85.000 euros, una inversió major respecte de la convocatòria anterior. Aquesta convocatòria, dividida en cinc línies, cerca fomentar la recerca, la producció, la formació i la realització d’exposicions per artistes amb projectes que poden ser individuals o col·lectius, a més de contribuir a la creació d’obres audiovisuals d’especial interès per a l’illa. El termini per presentar sol·licituds acaba el 31 de gener de 2023 i les bases es poden consultar aquí.

48

ÀMBIT 71

APUNTS

La ràdio difon el patrimoni immaterial Cada tercer dimecres de mes, a les 12.30 h, la COPE Menorca emet el microespai «El nostre patrimoni cultural immaterial. Perquè només s’estima allò que es coneix».

Aquest programa vol donar a conèixer a tota la població alguns dels elements del nostre patrimoni immaterial que més ens defineixen com a menorquins, ja que formen part indissociable de la vida, de la cultura i de la manera de ser illenca. El programa parla de gastronomia, de jocs i esports tradicionals, d’oficis artesanals, de formes d’oci com el ball, la navegació amb vela llatina o la glosa, i de moltes coses més. Es pot escoltar a través del 89.6 d’FM.

L’ACORD DE PUNTA NATI, EXEMPLE DE BONES PRÀCTIQUES El conflicte de Punta Nati arran de l’ampliació del parc fotovoltaic de Son Salomó, que es va resoldre favorablement amb un acord per la compatibilització entre aquesta ampliació, amb una significativa reducció de la superfície inicialment projectada, i la declaració de BIC d’aquest singular paisatge cultural del nord-oest de Menorca, ha estat elegit com un model de bones pràctiques per a la gestió del patrimoni cultural en perill.

El vicepresident i conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria, va ser convidat per la Fundació Santa María de Rioseco de Burgos i l’Associació Hispania Nostra per explicar aquest conflicte i la seva resolució satisfactòria a la Trobada d’Excel·lència en el Patrimoni celebrada el mes d’octubre a la ciutat castellana. La presidenta de la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella, Carmela Sánchez, que no hi va poder assistir presencialment, també hi va participar amb una exposició enregistrada en vídeo.

Maria va explicar que «si podem parlar de Punta Nati com a model no és únicament per la resolució satisfactòria d’aquest conflicte concret, sinó perquè les condicions de l’ampliació de la planta fotovoltaica i els requisits tècnics per a aquesta instal·lació s’han convertit en norma d’obligat compliment per a qualsevol instal·lació d’energies renovables en el sòl rústic de Menorca».

El llibre que recull Illanvers L’Institut Menorquí d’Estudis ha publicat Illanvers XVII, un recull de tots els poemes de l’edició de 2022 del festival itinerant de poesia, acompanyats de sis il·lustracions de l’artista menorquí Carles Moll. El festival va comptar també amb la participació del cantautor Guiem Soldevila, que va crear una peça per a cadascun dels poemes, i la de l’actor Blai Llopis, que va llegir poemes del poeta Gabriel Ferrater en el centenari del seu naixement. El tema de fons és el de la guerra, i en els seus poemes trobam la reivindicació de la pau, del diàleg i de la paraula com a única forma humana de resoldre conflictes.

49

ÀMBIT 71

APUNTS

EL WEB D’AGENDA MENORCA INCORPORA NOTÍCIES I MILLORES EN EL DISSENY Des del 2017 l’Agenda Cultural de Menorca s’encarrega d’acostar tota la programació cultural i d’oci de l’illa a través del seu portal i del butlletí que s’envia cada setmana als subscriptors. El novembre es va formalitzar un contracte nou de gestió que implica alguns canvis per fer-la més atractiva des del punt de vista del disseny gràfic (web i xarxes socials) i també més pràctica, amb un apartat de notícies al web. Això permetrà que esdevengui un canal de comunicació més ampli del Departament de Cultura i pugui difondre informacions d’interès relacionades amb l’actualitat cultural, més enllà dels esdeveniments programats.

Des que es va posar en funcionament, no ha aturat de créixer i han augmentat els seus seguidors (uns 3.000 a Instagram) i subscriptors (1.500 persones), fins a convertir-se en una de les agendes culturals de referència a l’illa.

Està en contacte amb els ajuntaments i els principals programadors de Menorca per oferir informació actualitzada i, a més, està oberta a tothom. Per fer-ho, disposa d’un correu electrònic per recollir activitats i esdeveniments organitzats per petites entitats o organitzacions. A través de la seva pàgina web qualsevol persona o entitat pot introduir un esdeveniment a l’agenda, que, una vegada validat, es fa públic. També disposa d’un apartat d’equipaments, on apareixen tots els espais culturals de Menorca amb informació relativa a les instal·lacions.

El documental, a dos festivals El documental Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia es va projectar el novembre a dos festivals especialitzats en arqueologia. El seu director, Manu Balaguer, va assistir com a representant del Consell Insular al prestigiós festival de cinema d’arqueologia International Archaeology Film Festival (MFAF), celebrat a Split, Croàcia. El documental va ser l’únic representant espanyol del certamen, en el qual van participar 21 produccions de la Gran Bretanya, França, Estònia, Portugal, Alemanya, Itàlia i Irlanda, relacionades amb l’arqueologia i l’art. Poc després, el documental es va projectar també al XXII Festival Internacional de Cine Arqueològic del Bidasoa (FICAB), celebrat a Irun, País Basc.

Diagnòstic de finques prop de béns talaiòtics El Departament de Cultura ha encarregat un projecte de diagnòstic per al contracte de custòdia i valorització del patrimoni històric inclòs dins els components de Menorca Talaiòtica. Això permetrà conèixer les necessitats de les propietats i articular les contraprestacions que puguin rebre per la Llei de patrimoni històric. També ajudarà a qualsevol agent privat que pretengui iniciar una gestió cultural i/o científica d’un jaciment arqueològic inclòs dins algun dels components de la candidatura per garantir-ne la conservació, el manteniment i la posada en valor.

50

ÀMBIT 71

APUNTS

50.000 euros en ajuts d’investigació de l’IME El Consell Rector de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) va aprovar el novembre passat la concessió de fins a 50.000 euros en beques d’investigació corresponents a 2022. D’aquesta manera es donarà suport econòmic a 11 projectes d’investigació de diferents branques, com són la biodiversitat i ciències naturals, indústria i sector primari, història, ciències ambientals, ciències de la salut i llengua.

Els projectes, que es duran a terme a Menorca, són de particulars i també d’equips de diverses universitats, com la UIB, la Universitat d’Alacant, la Universitat de Saragossa o el Museu Balear de Ciències Naturals.

DOS NOUS PLECS DE LECTURA AMB QUINTANA I SALORD El Plec de Lectura número 52 recull alguns textos de Josep Maria Quintana (Alaior, 1950), un dels escriptors i intel·lectuals més destacats de la contemporaneïtat menorquina pel que fa a la literatura, el dret i la història. En aquest nou Plec apareixen textos de tres de les seves novel·les més reconegudes: Els Nikolaidis (2008), Herois de la nit (2010) i Ningú no pot enganyar els morts (2012). Les fotografies fan referència a un dels indrets de l’illa que més li agraden i que ha estat protagonista d’algunes de les seves obres: el port de Maó.

Per altra banda, també ha sortit publicat el Plec número 53, amb un recull textos de les tres darreres novel·les de Maite Salord Ripoll (Ciutadella, 1965): La mort de l’ànima (2007), L’alè de les cendres (2014/2022) i El país de l’altra riba (2021). Llicenciada en Filologia Catalana, professora a l’IES M. Àngels Cardona de Ciutadella i membre de la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis, la seva carrera de novel·lista compta amb reconeixements com ser finalista del premi Sant Jordi de novel·la (2006) o el III Premi Proa de novel·la (2021).

Les fotografies de Punta Prima, l’American Bar i Algèria que acompanyen els textos d’aquest Plec fan referència a una de les seves novel·les. La selecció l’ha feta l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca a partir de diferents fons fotogràfics que conserven.

Illetes d’Art, nova proposta cultural El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports promou Illetes d’Art, un nou projecte expositiu per estrènyer els llaços entre artistes, galeries i la ciutadania.

Del 3 de març al 3 de maig es desenvoluparà una exposició que tindrà lloc de manera descentralitzada a cada galeria d’art de l’illa que s’hagi adherit a la proposta i de manera simultània a tota l’illa. Cada galeria pot recomanar fins a dos artistes i després el coordinador del projecte, Carles Jiménez, seleccionarà un màxim de nou artistes participants entre les propostes rebudes. A la vegada, el Consell Insular adquirirà obres dels artistes seleccionats a través de les galeries participants amb el doble objectiu d’ampliar la seva col·lecció institucional i el patrimoni artístic, així com de reconèixer a les galeries la seva funció d’intermediació entre l’artista i el públic.

51

ÀMBIT 71

AGENDA

INFANTIL

MÚSICA

TORRADA POPULAR AMB MÚSICA DEL GRUP D’ESTRAPERLO

JOCS I TALLER Jocs populars i taller per aprendre a fer una joguina amb material reutilitzat, a càrrec de Bota i Juga.

14/01· 11-13 h · Pl. d’Espanya, Ferreries 22/01· 11-13 h · Pl. Del Pare Camps, es Mercadal

La torrada de Sant Antoni començarà a les 19.30 h i l’ambientació musical amb D’Estraperlo a les 20.30 h.

16/01 · 19.30 h · Pla de sa Creu, Sant Lluís

ESPECTACLES

DIMONIS I BATUCADA Cercavila amb BatuLô.

14/01 · 18.30 Plaça Nova, Alaior

PATRIMONI

CONFERÈNCIA

PLE EXTRAORDINARI DE LA DIADA DE MENORCA Conferència «La reserva de biosfera, exemple i model», a càrrec del poeta i escriptor Pere Gomila Bassa. També es retransmetrà en directe. Entrada lliure.

ENCESA DE TALAIOTS PELS DRETS HUMANS L’acció simultània amb altres llocs de la Mediterrània per reivindicar la defensa dels drets humans arriba a la sisena edició. Ho organitza el Consell Insular de Menorca, en col·laboració amb el Consell de Mallorca, el Fons Menorquí de Cooperació i Amnistia Internacional. Es faran dues sessions a dos poblats, matí i capvespre. Hi haurà la lectura del manifest, el cant del Viatge a Ítaca i llançament de bengales de fum.

14/01 · 13 h a Torre d’en Galmés i 17 h a Montefí

MME ENNOORRCCAA I LI LL LAA DDE E CCUUL LT TUURRAA

52

17/01 · 17 h · Sala de Plens del Consell Insular de Menorca

ÀMBIT 71

EXPOSICIÓ

Programa en línia

AGENDA

MÚSICA

CONCERT DE LA DIADA Concert institucional «Marco Mezquida reinterpreta Rhapsody in Blue», a càrrec de Marco Mezquida Trio i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. L’actuació també s’emetrà en directe pel canal de Youtube del Consell Insular de Menorca.

«ELOGI DE LA TAULA. MENORCA CICLÒPIA» L’exposició institucional lligada a la candidatura de Menorca Talaiòtica per la Unesco arriba a Ciutadella, amb la col·laboració de l’Ajuntament. Inauguració dia 14 a les 12 hores.

Del 14/01 al 25/03 · El Roser (Ciutadella)

17/01 · 19.30 h Teatre Principal de Maó

MÚSICA

GLOSAT DE LA DIADA A càrrec de Soca de Mots. Abans del glosat es lliurarà el XX Premi Josep Vivó de glosa escrita 2023.

20/01 · 20 h · Sala Multifuncional des Castell

DIVULGACIÓ

INFANTIL

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PA, VI I OLI

JOCS DE SEMPRE

Presentació de Pa, vi i oli. Una història de l’agricultura i l’alimentació a Menorca, a càrrec del seu autor, Alfons Méndez, i Òscar Bagur, editor de l’IME. Diversos productors de blat, vi i oli de Menorca oferiran un tast dels seus productes. Inscripcions al web del Museu.

19/01 · 19.30 · Museu de Menorca

Sa Xaranga organitza una sessió de jocs populars per als més petits.

21/01 · 11 - 13 h Carrer Major (entre el carrer de Sant Jaume i sa Plaça), es Migjorn Gran

PATRIMONI

EXCURSIÓ A PEU A TALATÍ DE DALT Visita guiada al poblat talaiòtic de Talatí de Dalt, com a part del programa Som Talaiòtics, a càrrec d’Amics del Museu de Menorca i acompanyats durant el recorregut a peu per membres del GOB Menorca. Dificultat baixa. Tornada estimada a les 13.30 h amb servei de bus gratuït.

15/01 · 9.30 h ·Trobada a Binixíquer

53

ÀMBIT 71

AGENDA

MÚSICA

EXPOSICIÓ

FESTIVAL TALENT JOVE

«EL GUST DE MENORCA»

Vuit grups de joves músics amateurs competiran en diferents proves per arribar a la gala final que se celebrarà a l’abril. El grup guanyador actuarà a la Casa de Menorca a Barcelona. A la gala es disputarà també el Concurs Poètic.

Un homenatge a la gastronomia menorquina des del vessant més històric i antropològic, en què els objectes de la cuina prenen protagonisme per explicar històries.

Fins al 08/04 · Museu de Menorca FESTA

JORNADA DE PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

Fotografia: Bota i Juga

12/02 Sala Albert Camus (Sant Lluís) · 26/02 Sala Multifuncional des Mercadal · 09/04 Teatre des Born

MEMORIAL

Amb motiu del Dia de les Illes Balears s’ha organitzat una jornada de patrimoni cultural immaterial amb diverses activitats. Hi haurà jocs tradicionals, tallers, ballades folklòriques, narracions de rondalles i llegendes, i taller i mostra de glosat.

Acabarà amb un tast de cuina menorquina.

01/03 · 10-14 h Ferreries

BIBLIOTEQUES

ACTE PER A LES VÍCTIMES DELS CAMPS D’EXTERMINI Fotografia: Antoni Vallejo

L’acte en memòria de les víctimes dels camps d’extermini començarà amb una conferència sobre la vida de Neus Català i de les dones que van patir l’exili interior a càrrec de l’escriptora i filòloga Carme Martí. A continuació, Escenalia, companyia de teatre d’Almeria, representarà l’adaptació de l’obra Himmelweg (Camino del cielo) de Juan Mayorga (Premi Princesa d’Astúries de les Lletres).

27/01 · Auditori de Ferreries

CICLE DE PENSAMENT VISITA

ÉS TEMPS DE PORQUEJADES AL MUSEU El Museu presenta el programa d’activitats d’hivern/primavera amb una visita temàtica a l’exposició «El gust de Menorca» i una degustació de productes típics. Inscripció prèvia.

14/01 · 11 h · Museu de Menorca

M E N O R C A I L L A D E C U LT U R A

54

Conversa amb la periodista Karma Peiró a la segona trobada «El món avui. Cicle de Pensament i actualitat a les biblioteques».

09-10/02 · Consultau llocs i horaris

ÀMBIT 71

AGENDA

POESIA

VERSHIVERN: POESIA A REDOSSA Torna el recital a redossa Vershivern, un clàssic del temps hivernal menorquí en què sis poetes i un intèrpret musical agombolaran el fosquet a través dels seus versos i compassos. 24/03 · 20 h · Sant Lluís EXPOSICIÓ

PATRIMONI

JOAN FUSTER: UNA VIDA IL·LUSTRADA L’exposició amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor Joan Fuster arriba a Menorca.

Un repàs a la vida del reconegut autor valencià.

Fins al 28/01 Claustre del Carme · Maó VUITENA EDICIÓ DE «SOM TALAIÒTICS?» Nova edició del programa d’excursions a espais de la Menorca Talaiòtica impulsat pel Consell Insular, amb la col·laboració del GOB Menorca i Amics el Museu de Menorca. Hi haurà una desena de sortides gratuïtes.

Consultau dates i horaris als webs de menorcatalayotica.info i gobmenorca.com

VIU LA RESERVA DE BIOSFERA

ACTIVITATS

Continuen les activitats i visites guiades del programa de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera. Les primeres són una ruta pels edificis emblemàtics del segle xviii i un recorregut amb xerrada sobre aqüífers i recursos hídrics.

22/01, 29/01, 12/02, 18/02, 12/03 i 26/03 · Diferents espais · Consultau programa

agenda.menorca.es

55

ÀMBIT 71

ABECÉ

Parlem amb propietat Text: Servei d’Assessorament Lingüístic

Amb aquest començament d’any encetam una nova sèrie de la secció ABECÉ en què ens volem fer ressò d’algunes de les recomanacions lingüístiques que hem fet a través de la nostra pàgina de Facebook.

56

ÀMBIT 71

ABECÉ

DIADA

«DIADA: Dia assenyalat, sia de festa, sia d’un altre esdeveniment memorable» (DCVB). Paraula, idò, ben pròpia del nostre lèxic i d’ús normal a Menorca, com ho demostra un fragment de Foc i fum, obra escrita per Joan Benejam a les acaballes del segle xix.

El SAL Consell de Menorca desitja bona Diada del Poble de Menorca a tothom.

ESDEVENIMENT

Les xarxes socials són un bon mitjà per comunicar fets puntuals, ja sigui de caràcter personal, familiar o social, als quals vulguem donar publicitat per tal de difondre’ls entre el major nombre de persones possible. Ara bé, és també a través de les xarxes que sovint s’estén l’ús de termes incorrectes que caldria evitar. Així, quan vulguem divulgar un d’aquests actes, activitats o fets de caràcter extraordinari a través de la xarxa, anirem a l’opció «crea un esdeveniment», que és la forma correcta per designar aquest concepte; però en cap cas, en català, direm que cream ni assistim a un *aconteixement o un *event.

DATA I DADA

Si volem indicar el temps (dia, mes i any) en què s’ha produït o es produirà un fet, hem d’indicar la data i no utilitzar el barbarisme *fetxa. Així, podem recordar la data d’un esdeveniment, fixar la data de casament o fer constar la nostra data de naixement. Anau amb compte, però, de no confondre-la amb una altra paraula molt similar que té un significat ben diferent: dada, que fa referència a un element conegut a partir del qual podem deduir altres elements (p. e. «L’única dada que em falta per escriure la seva biografia és la data de naixement»).

57

DIADA DEL P OBLE DE MENORCA

17 Gener 2023