Àmbit, revista de cultura de Menorca, 73

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 73 · JULIOL - SETEMBRE 2023

PATRIMONI MARÍTIM MENORCA FA VALER LA SEVA CULTURA MARINERA TRADICIONAL

JORDI CÁRDENAS

JACIMENT DE MONTEFÍ

«NO CREC EN ELS CONCEPTES D’ALTA I BAIXA CULTURA»

UN ESGLAÓ MÉS PER DESVELAR EL MISTERI DELS TALAIOTS

P. 04

P. 12

P. 36

Menorca Talaiòtica, una cultura única, una esperança viva.

Menorca Talayótica, una cultura única, una esperanza viva.

Talayotic Menorca, a unique culture, a living hope.

www.menorcatalayotica.info

ÀMBIT 73

SUMARI

Patrimoni marítim de Menorca

Jordi Cárdenas, pintor

Menorca Talaiòtica, Illanvers, patrimoni cultural immaterial...

Centre Artesanal de Menorca

Montefí, un esglaó més per desvelar el misteri dels talaiots

Menorca enlairant-se cap al món i una bereneta de vorera

«El món avui», un espai obert al diàleg i la reflexió

Música, art, literatura, debat, cinema... Tot i més!

Terminologia de les festes de Menorca

ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Número 73 Juliol - setembre 2023

Disseny i coordinació editorial: Island Mood

Imatge de la portada: Jordi Cárdenas Fotografia © David Arquimbau

Redacció número 73: Pepa Ferri, Antoni Vallejo, Anna Gornès, equip SAL

Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

DL: ME 524-2007

3

ÀMBIT 73

A FONS

ES CASTELL INAUGURA EL PRIMER ESPAI DEDICAT A LA RELACIÓ DE L’ILLA AMB LA MAR

Menorca fa valer la seva cultura marinera L’obertura de Thalassa, el nou centre dedicat al patrimoni marítim de Menorca, se suma a la declaració de la vela llatina com a bé d’interès cultural immaterial per part del Consell Insular de Menorca, i donarà visibilitat a la riquesa de la cultura menorquina relacionada amb la mar.

L’objectiu és protegir aquest valuós llegat i transmetre’l a les noves generacions.

Text: Antoni Vallejo Ripoll

4

ÀMBIT 73

A FONS

Patrimoni marítim de Menorca

1.

5

ÀMBIT 73

A FONS

Quan el passat 26 de març es va celebrar una jornada de portes obertes per donar a conèixer Thalassa, el primer centre dedicat al patrimoni marítim de Menorca, més de mil persones van fer coa per poder ser les primeres a gaudir d’aquest nou i esperat equipament. I és que la inauguració d’aquest espai servirà per omplir un buit inexplicable en una illa com Menorca, que té en la seva relació amb la mar una de les seves principals senyes d’identitat.

El nou centre es podrà visitar de manera gratuïta durant tot l’estiu i està situat a les pedreres de s’Arraval Vella des Castell, davall el camp de futbol, en un espai singular del qual va sortir bona part del marès que va servir per construir el nucli urbà de la població durant els segles XVIII i XIX. El projecte per transformar les antigues pedreres en un lloc càlid i acollidor ha estat un procés llarg, que va començar a prendre forma l’any 2017 i que ha arribat a bon port gràcies a l’esforç conjunt del Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament des Castell i l’associació Amics de la Mar Port-Maó, impulsora inicial del projecte.

Enmig d’una gran expectació, el dia de la presentació, la llavors batlessa des Castell, Joana Escandell, va recalcar que «Thalassa servirà per posar en valor la cultura des Castell i de tota Menorca, perquè en aquesta illa tots tenim una relació molt estreta amb la mar. Aquí hi trobaran un contenidor excepcional i un contingut que és un patrimoni de tots els menorquins».

6

ÀMBIT 73

A FONS

Patrimoni marítim de Menorca

2.

L’EXPOSICIÓ En total, a Thalassa s’hi poden veure disset barques tradicionals restaurades, algunes de més de cent anys d’antiguitat, a partir de les quals el visitant pot descobrir les diverses tipologies d’embarcacions, la seva evolució i els processos i les tècniques de disseny i construcció, així com les diferents formes de navegar.

Però l’exposició va molt més enllà del patrimoni marítim que conformen els elements materials, i dona un espai important als coneixements, les cançons, els refranys, la toponímia, els costums, les festes i tota la diversitat de béns immaterials relacionats amb la mar.

Així, el centre vol preservar aquest llegat per a les generacions futures, mostrant les relacions de la gent de Menorca amb la mar al llarg de la història i glossant la importància social del món de les embarcacions tradicionals, així com el seu reflex en les diferents manifestacions culturals, des de la literatura fins a la pintura, passant per la música.

Aquesta vida popular a la vora de la mar queda perfectament plasmada en una de les seccions que més interès desperten entre els menorquins que visiten el centre, ja que inclou una selecció de fotografies provinents dels principals arxius de l’illa i de diversos fons privats, que mostren escenes quotidianes de temàtica marinera, així com un recull d’instantànies del fotògraf Toni Vidal (es Castell, 1934). El dia de la inauguració eren moltes les

«Thalassa servirà per posar en valor la cultura des Castell i de tot Menorca, perquè en aquesta illa tots tenim una relació molt estreta amb la mar.»

Joana Escandell, exbatlessa des Castell

7

ÀMBIT 73

A FONS

3.

4.

5.

6.

7.

8

ÀMBIT 73

A FONS

Patrimoni marítim de Menorca

persones que cercaven amb emoció els seus familiars i avantpassats a les fotografies exposades.

El nou equipament, que s’ha finançat a través de l’impost de turisme sostenible, també es vol convertir en un referent pel que fa a la gestió de llegats i a la importància de la promoció de la preservació del medi marí. En aquest sentit, el ja exconseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, remarca que «Thalassa no és un museu, sinó que ha de ser un lloc viu i un centre de difusió, i qui gestioni aquest espai a partir d’ara ha d’impulsar tota mena d’activitats que facin arrelar el patrimoni marítim dins la societat».

VOLUNTARIAT Thalassa no seria possible sense la feina de preservació i difusió que han fet durant dècades les associacions Amics de la Mar de Menorca i Amics de la Mar Port-Maó, que amb molt d’esforç, i sovint sense gaire suport institucional, han preservat físicament les embarcacions que ja no podien navegar. Precisament, aquesta darrera entitat ha aportat totes les barques restaurades que s’exposen al nou centre, així com els principals elements històrics que formen part de la mostra.

A més, a l’antiga pedrera d’en Robadones, situada al camí Verd, entre els municipis de Maó i es Castell, els Amics de la Mar Port-Maó conserven un altre centenar d’embarcacions, que conformen un dels conjunts més complets de barques tradicionals de llenya de la Mediterrània occidental, que es pot visitar de manera gratuïta cada dissabte gràcies als voluntaris.

Des de l’associació, que compta amb una seixantena de socis, el seu president, Tòfol Mus, recorda que «l’entitat va néixer els anys noranta per salvar el patrimoni marítim de l’illa, gràcies a uns visionaris que van començar a recollir embarcacions, i en els estatuts fundacionals ja hi figura la necessitat de crear un centre com Thalassa», i afegeix que «ara comença la feina de difusió i per aquí haurien de passar totes les escoles de Menorca, perquè els al·lots coneguin d’on venen totes aquestes barques i ho puguin transmetre a les generacions futures».

VELA LLATINA La inauguració de Thalassa se suma a la declaració, l’any passat, de la vela llatina com a bé d’interès cultural immaterial (BICIM) per part del Consell Insular de Menorca.

Aquesta iniciativa respon al fet que la vela llatina ha estat el sistema de navegació més emprat al llarg de la història a Menorca i a tota la Mediterrània, i és un mètode de navegació que forma part de la cultura marinera de l’illa i de la identitat menorquina. A més, es tracta d’una tècnica respectuosa amb el medi ambient, que representa a la per-

«L’entitat va néixer els anys noranta per salvar el patrimoni marítim de l’illa, gràcies a uns visionaris que van començar a recollir embarcacions, i en els estatuts fundacionals ja hi figura la necessitat de crear un centre com Thalassa.»

Tòfol Mus, president de l’associació Amics de la Mar Port-Maó

9

ÀMBIT 73

A FONS

«Thalassa no és un museu, sinó que ha de ser un lloc viu i un centre de difusió, i qui gestioni aquest espai a partir d’ara ha d’impulsar tota mena d’activitats que facin arrelar el patrimoni marítim dins la societat.»

Miquel Àngel Maria, exconseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

8.

9.

fecció els valors de la reserva de biosfera de Menorca.

Ara, amb aquest reconeixement, el Consell vol contribuir a preservar i difondre tota aquesta tradició, per tal de mantenir-la viva. «Aquesta figura pretén fer efectiva la salvaguarda de la vela llatina i és una crida a la societat i a les administracions públiques a dedicar esforços a la difusió i preservació d’aquesta manifestació per tal que no mori i es transmeti a les noves generacions», assenyala Miquel Àngel Maria.

catalogació de documentació o la realització de qualsevol casta d’activitats que permetin estendre el coneixement d’aquest inestimable patrimoni, que dona forma a la identitat i la memòria col·lectiva de tot un poble.

AJUTS

1. Embarcació tradicional a Thalassa. Fotografia: David Arquimbau 2. Instruments de navegació nàutica exposats a Thalassa.

Fotografia: David Arquimbau 3. Tòfol Mus, president de l’associació Amics de la Mar Port-Maó, durant una visita al centre Thalassa. Fotografia: David Arquimbau 4, 5 i 6. Imatges del dia de la inauguració del nou centre de Thalassa.

Fotografies: Antoni Vallejo 7 i 10. Embarcació tradicional conservada a la pedrera d’en Robadones. Fotografia: David Arquimbau 8 i 9. Fotografies de vaixells i barques al port de Maó. Autor: Salvador Almirall Codina. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM

Per altra banda, tots aquests esforços de preservació s’han vist reforçats des de fa dos anys per la nova línia d’ajuts que el Consell Insular de Menorca ha posat en marxa per millorar el coneixement, la protecció i la difusió del patrimoni històric de l’illa, inclòs el patrimoni cultural immaterial, i en la qual el patrimoni marítim es considera com un àmbit prioritari d’actuació. L’objectiu és finançar projectes relacionats amb la restauració de barques, la

10

ÀMBIT 73

A FONS

Patrimoni marítim de Menorca

10.

EN ROBADONES, LA PEDRERA QUE CUSTODIA UN GRAN TRESOR L’antiga pedrera d’en Robadones és un espai màgic i monumental, ple de columnes imponents, que s’ha convertit en una catedral que custodia un gran tresor. En aquest lloc únic, situat al camí Verd, a la línia on es troben els municipis de Maó i es Castell, els Amics de la Mar Port-Maó conserven un centenar d’embarcacions tradicionals menorquines, que es poden visitar cada dissabte.

11

ÀMBIT 73

A DUES VEUS

«NO CREC EN ELS CONCEPTES D’ALTA I BAIXA CULTURA, M’AGRADA CIRCULAR PER ENMIG»

12

ÀMBIT 73

A DUES VEUS

Jordi Cárdenas

13

ÀMBIT 73

A DUES VEUS

Convençut i enamorat del seu ofici, Jordi Cárdenas (es Castell, 1991) es dedica a la pintura d’una manera primitiva i honesta, i gairebé des que té memòria. El seu traç s’ha embrutat de molts mestres i referents,i també d’un ric llegat familiar que ha volgut homenatjar durant aquesta conversa.

Text: Anna Gornès Moll Fotografies: David Arquimbau Sintes

En Jordi Cárdenas és un jove menorquí que viu la pintura de manera vocacional i vivencial. Amb un art tan allunyat de les convencions academicistes com de les noves formes digitals, les seves obres presenten una ambivalència entre el contingut extravagant i la tècnica d’aspecte formal. Una dualitat que també defineix l’autor, un personatge a cavall entre el rigor i la sàtira, entre la innocència i la forta autoexigència. Ara el coneixerem un poc més.

Hola, Jordi. Com t’agradaria presentar-te?

Com un artista local! També puc dir que som en Jordi Cárdenas, des Castell, que vaig camí dels trenta-dos, i som pintor.

14

D’on et ve aquesta vocació per la pintura?

Pint per moltes raons, sobretot familiars. El cunyat de la meva àvia era un pintor paisatgista, que ocasionalment ensenyava a pintar a ma mare. La padrina de ma mare, de Campos, na Margalida F. G., va tenir un antiquari i una galeria d’art que es deia Es Porxo —allà hi van exposar artistes com en Florit Nin. El meu conco per part de pare també és un pintor sevillà, realista i academicista, resident a Còrdova, n’Antonio Clavellino. Per tant, crec que els meus fonaments són molt acadèmics i tradicionals. Des de petit, quan viatjava amb els meus pares a algun museu —especialment a Còrdova— vèiem molts retrats oficials i per a mi era espectacular.

Açò explica que el teu estil tengui reminiscències clàssiques?

M’he esforçat per aprendre el mètode més tradicional, per després poder-lo pervertir. No em consider acadèmic, hi tenc una fixació especial, però no m’hi identific. De fet, tot i la meva fascinació pels retrats oficials, d’adolescent em van atraure moltíssims els grafits murals i la cultura

ÀMBIT 73

A DUES VEUS

Jordi Cárdenas

«Al llarg de la meva carrera els meus interessos han sigut un mix de tot. Encara avui, puc exposar a una sala ben vestit i elegant o pintar dalt S’Enclusa rodejat de brutor.»

15

ÀMBIT 73

A DUES VEUS

«Les meves obres són un intent d’expressar existencialisme ridícul. M’agrada emprar aquests elements per dotar-los d’un nou sentit, més irònic o satíric.»

del carrer. Al llarg de la meva carrera els meus interessos han estat un mix de tot. Encara avui, puc exposar a una sala ben vestit i elegant o pintar dalt s’Enclusa rodejat de brutor. No crec en els conceptes d’alta i baixa cultura, m’agrada circular per enmig.

Llavors, quin ha sigut el teu recorregut? Com t’has format més enllà de les visites al museu en família?

De petit anava a l’Escola Municipal des Castell, on vaig coincidir amb en Francesc Calvet.

Ell va ser el meu primer gran mestre. Després vaig anar a l’Escola d’Art de Menorca, on vaig assumir la primera noció de disciplina. I allà es quan vaig suspendre (riu). Per a mi la pintura era una cosa tan festiva que, de cop, no podia entendre que fos compromesa i seriosa. L’Escola d’Art em va posar els peus en terra i vaig entendre que la pintura era una llenguatge com el de la música, que necessitava passar per unes classes de solfeig. Però no em vaig acabar de casar amb la pintura fins a arribar a l’Escola Superior de la Llotja (Barcelona), on vaig estudiar Arts Aplicades al Mur. I recentment també has rebut algunes beques des de Menorca que han transformat la teva manera de treballar, no?

L’any 2018 vaig rebre la beca Reynolds. Va ser el meu primer gran reconeixement i em va permetre viatjar sol a Califòrnia a fer un curs de pintura mural. D’allà m’enduc la importància de treballar en l’art públic. Després vaig dedicar cinc setmanes a pintar el mural de la casa Reynolds. I recentment, he guanyat

16

ÀMBIT 73

A DUES VEUS

una beca de Quarantine. M’hi vaig presentar perquè a les bases hi deia que treballaríem durant set dies i moltíssimes hores. Desafortunadament jo no tenc temps per pintar totes les hores que voldria, les coses estan complicades per viure com a artista a Menorca. Açò em va animar a participar-hi per intentar produir més. La Fundació Numa, a qui estic molt agraït, ens va concedir la beca a mi i a Theresia Malaise.

I què t’ha aportat Quarantine?

Va ser tot un cúmul d’emocions. Per començar, he canviat el meu mètode de treball.

Vincent Desiderio, el professor que vaig tenir durant aquells dies, ens va ensenyar que el procés ja és obra en si mateix, sense haver d’esperar a veure el resultat final.

Llavors és possible ser pintor a Menorca?

Ser pintor professional és molt complicat. Per sort m’agrada molt la docència i puc combinar-ho amb classes particulars i extraescolars. Aquest estiu també faré classes a Hauser & Wirth de dibuix al natural. I també tenc la

Jordi Cárdenas

sort de vendre regularment, una peça petita al mes, més o menys.

I qui són els teus compradors?

Estic encantat perquè la majoria d’obres les venc aquí, a gent de Menorca.

Crec que una cosa que et caracteritza és que no ets gens pudorós a l’hora de mostrar quins son els teus referents... Qui t’inspira actualment?

De la mateix manera que et demanen «qui és el teu millor amic?», jo no tenc cap artista preferit. Sí que és ver que, durant certes temporades, tenc algú a qui no li trec l’ull. Actualment és a l’alemany Ruprecht Von Kaufmann, em fascina el seu tractament de la llum i la forma, a més de les seves temàtiques oníriques, ridícules i els seus ambients nocturns. És de gran influència per a la meva producció actual. També Baldomero Romero, pel tractament que fa del folklore i la dotació conceptual que hi afe-

17

ÀMBIT 73

A DUES VEUS

«Treball molt primitivament, començant des de la imaginació i d’una manera molt bruta, sense haver d’estar esperant al final de l’obra.»

geix: la combinació entre drama i broma. O James Ensor, de qui admir l’obsessió per allò burlesc. Sempre he tingut referents molt actuals, però si mir cap enrere, a nivell de pinzellada he begut del postimpressionisme i també de professors que, tot i no coincidir-hi en qüestions d’estil, m’han marcat per la temàtica, com Vincent Desiderio mateix.

I algun referent local?

Sí, i tant. Artistes transgressors com Quitolomalo o Alejandro Martín. M’inspiren molt perquè sempre exploren els límits estètics i les convencions de l’art. També vaig fer una formació amb Rafael de la Rica. Vaig estar dos estius amb ell i tot i que no he fet servir els procediments hiperrealistes que me va mostrar, sí que volia passar per allà. Ho admir tot d’ell. També he de fer menció a Xavier Salvador, qui m’ha inspirat per la seva visió pictòrica del paisatge de Menorca. Salvador va saber captar molt bé els colors de l’illa.

Vaig tenir-hi una molt bona relació, abans que ens deixés recentment.

Així que en la teva obra hi trobam Menorca?

Sí. És una cosa que no esperava, però m’influencia molt la meva residència. Fa un any que vaig tornar a Menorca, després de viure’n cinc a Holanda, i ara m’estan sortint composicions bastant menorquines. L’any passat vaig obtenir

18

ÀMBIT 73

A DUES VEUS

Jordi Cárdenas

l’ajut de minimis per a la creació en arts visuals i audiovisuals del Consell Insular de Menorca i açò m’ha ajudat moltíssim. M’ha duit a treballar amb motius com un test dalt del cap, el cap de cabra, els bujots, els raons... Faig sevir icones del folklore o la cultura popular.

Per tant has produït obra nova amb aquest ajut del Consell?

Gràcies a l’ajut de minimis he desenvolupat aquest projecte que es diu Patètic. Ara faig pintura de format mitjà i la meva idea és que aquests motius que he anat treballant de manera individual s’acabin trobant en pintures de gran format.

Les obres mitjanes em funcionen d’artefacte, d’elements des d’on seguir treballant. És molt curiós com combines iconografia pop amb una tècnica aparentment més clàssica...

Les meves obres són un intent d’expressar existencialisme ridícul. M’agrada emprar aquests elements per dotar-los d’un nou sentit, més irònic o satíric. Per exemple, un bujot que, tot i ser un personatge de protesta, acaba destruït. Els elements pop m’ajuden a fugir de les convencions clàssiques. Partesc més o menys d’una imatge concreta per acabar arribant a una qüestió romàntica, onírica o de fracàs: el test que cau de dalt del cap, el raor que lluita per la seva supervivència...

Treball molt primitivament, començant des de la imaginació i d’una manera molt bruta, sense haver d’estar esperant al final de l’obra.

Els materials també són primitius, m’agrada des del boli bic fins al llapis, el carbonet, oli a l’aigua, la pintura acrílica...

I ja per acabar. Quines son les teves il·lusions futures?

Tenir una exposició individual a Menorca. En vaig fer una a Rotterdam, de la qual estic molt satisfet. Ara estic molt motivat gràcies al projecte Patètic i és un bon moment per visibilitzar-me.

I, més endavant, trobar algú que em vulgui representar, açò ja seria fantàstic. M’agradaria que des de Menorca se segueixi apostant per

la creació artística. L’art pot ser polític, però no s’hauria de polititzar, els artistes hauríem de rebre més suport. També per part de les galeries que s’han assentat a l’illa durant els darrers anys.

Crec que haurien de tenir una major implicació en el panorama artístic local, si no ens poden oferir exposicions perquè el seu target d’artistes està massa cotitzat, almenys que disposin d’un departament d’educació a on els artistes locals puguem participar. Venir a Menorca i fer exposicions d’artistes d’altres bandes està bé, perquè la població d’aquí també necessita saber què hi ha més enllà del litoral, però no implicar-se en el teixit local fa que la galeria s’aprofiti del territori d’una manera especulativa. I açò ens perjudica, no només als artistes.

19

ÀMBIT 73

ACTUALITAT

Foto: David Arquimbau

PATRIMONI

Menorca Talaiòtica, a una passa de ser declarada Patrimoni Mundial Del 10 al 25 de setembre de 2023. Durant aquestes dues setmanes se celebrarà el 45è Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO a Riad, Aràbia Saudita, i es farà oficial si Menorca Talaiòtica passa a formar part de la Llista de Patrimoni Mundial. L’esperat «sí», en cas de produir-se, serà el punt culminant d’un recorregut iniciat el 2010 per aconseguir el reconeixement de la universalitat del patrimoni prehistòric menorquí.

L’informe final favorable d’ICOMOS —organització no governamental lligada a la UNESCO i dedicada a la conservació dels monuments i llocs del món— fa pensar que la candidatura de Menorca Talaiòtica arribarà finalment a bon port i s’inscriurà en la privilegiada llista que integren 1.121 llocs de 167 països. «Les decisions del Comitè es prenen sobre la base dels informes i les recomanacions d’ICOMOS, per la qual cosa ja no hi ha cap obstacle perquè Menorca Talaiòtica sigui per fi patrimoni mundial», advertien en aquell moment des del Departament de Cultura del Consell.

20

Efectivament, en aquest informe, datat el 10 de maig passat, ICOMOS confirma que la candidatura menorquina compleix amb dos dels criteris requerits: ser un testimoni únic d’una cultura prehistòrica insular amb un repertori excepcional de monuments il·lustratius de les diferents etapes de la prehistòria.

L’organisme internacional considera l’alta densitat de jaciments prehistòrics, el seu inusual nivell de conservació i les construccions singulars de Menorca —les navetes funeràries, les cases circulars i les taules, juntament amb els talaiots i altres estructures— com una mostra excepcional d’arquitectura ciclòpia i de la seva evolució al llarg de 1.500 anys, que esdevé una important font de coneixement sobre la vida dels talaiòtics. La distribució dels jaciments prehistòrics en el paisatge de Menorca és, segons ICOMOS, un altre dels punts clau, ja que il·lustra una organització espacial encara apreciable avui dia, que mostra interconnexions visuals entre estructures ciclòpies amb possibles interpretacions sagrades, simbòliques i connotacions polítiques.

ÀMBIT 73

ACTUALITAT

PATRIMONI

El ball menorquí, les llegendes i les rondalles inicien el camí per ser declarades BICIM El Departament de Cultura del Consell, a través del Servei de Patrimoni Cultural Immaterial, ha fet una feina constant en aquest mandat per fomentar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni viu de l’illa.

A la creació de l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca s’hi han sumat campanyes per donar a conèixer els elements del patrimoni illenc de la mà dels seus portadors i també s’han impulsat una sèrie de declaracions de béns d’interès cultural immaterial.

La tècnica constructiva de la pedra en sec, la navegació amb vela llatina i la glosa menorquina són les tres manifestacions culturals ja protegides amb aquesta figura a les quals se sumaran pròximament el ball menorquí, les llegendes i les rondalles, els expedients de les quals ja s’han incoat aquesta primavera.

La declaració del ball menorquí comprèn la jota i el fandango com a balls més representatius de l’illa que han acompanyat tradicionalment els esdeveniments de caire festiu. La comunitat portadora d’aquests balls, represen-

tada pels grups folklòrics, ha fet possible que s’hagi transmès fins als nostres dies amb els canvis i adaptacions propis de qualsevol manifestació de la cultura popular.

A diferència de la vitalitat i bona salut que té el ball menorquí, les llegendes i rondalles es troben en una situació de fragilitat arran del fenomen de la globalització i de la irrupció de les noves tecnologies i noves formes d’oci i entreteniment. En aquest cas s’ha produït un trencament de la cadena de transmissió generacional, ja que el sector de població que hauria d’actuar de transmissor coneix un nombre molt reduït d’elements del corpus narratiu popular menorquí. És per això que s’ha considerat urgent la declaració d’ambdós elements com a BICIM.

21

ÀMBIT 73

ACTUALITAT

MÚSICA

El Servei de Política Lingüística col·labora en el concert d’Antònia Font El 2 de setembre el Parc des Freginal de Maó acollirà un dels concerts més esperats dels darrers temps: el concert del grup mallorquí Antònia Font, un grup prou conegut i reconegut entre el públic de tot el territori catalanoparlant que, després d’uns anys de pausa en el seu recorregut, va tornar a escena el 2022 amb una sèrie de concerts arreu dels territoris de parla catalana.

El Departament de Cultura del Consell, a través del Servei de Política Lingüística, ha col·laborat a fer possible l’organització d’aquest concert per part d’Es Claustre amb una aportació de 10.000 euros, ja que es tracta d’una activitat que respon als objectius lingüístics del Servei de fomentar les produccions en llengua catalana a l’illa i augmentar l’oferta d’activitats de lleure en català adreçades a la població en general i al jovent de Menorca en particular.

Aquest concert, que a més a més comptarà amb teloners

22

que també produeixen cançons en català, com són els grups menorquins Verlaat i Ses Bísties de Mongofre, també durà aparellada una activitat de dinamització lingüística promoguda pel mateix Servei de Política Lingüística, que sortejarà una sèrie d’entrades gratuïtes al concert entre els participants en un concurs lingüístic que es farà a través de les xarxes socials del SAL Menorca (Facebook i Instagram) i que s’anunciarà oportunament.

2 de setembre Es Freginal · Maó agenda.menorca.es

ÀMBIT 73

ACTUALITAT

Foto: Gemma Andreu · Diari Menorca

POESIA

La nova edició d’Illanvers reivindicarà una major cura de l’entorn Un any més torna el recital poètic Illanvers, que assoleix ja la 18a edició i que aquest estiu recala al Parc des Freginal de Maó i a Can Saura de Ciutadella coincidint amb el primer cap de setmana d’agost, açò és: divendres 4 d’agost al llevant menorquí i dissabte 5 d’agost a la zona de ponent. Sota la premissa del canvi climàtic, aquest esdeveniment reivindicatiu d’una major cura de l’entorn a través de les diferents disciplines artístiques que l’integren: poesia, música i pintura, presenta un elenc d’artistes ben escaient. Tot representant Menorca, els joves poetes Joan Rotger Julià i Tomeu Obrador Cursach, juntament amb Maria Galetta. Des d’Eivissa s’escoltarà la veu de Carles Fabregat, qui, juntament amb Sebastià Alzamora i Teresa Pascual, ambaixadors poètics de Mallorca i de la Comunitat Valenciana, respectivament, completaran la part de rapsòdia. A més, l’actriu Matilde Muñiz serà l’encarregada de recitar poemes del manacorí Jaume Vidal Alcover, de qui enguany se celebra el

cent aniversari del naixement. I, com no podia ser d’altra manera, arrodoniran l’acte les pinzellades de la pintora ciutadellenca Paca Florit i la mestria de Pere Arguimbau a la guitarra. Altrament, i il·lustrat per l’artista convidada, s’editarà un llibret que contindrà tots els poemes del recital per a una lectura més distesa i que estarà a l’abast del públic assistent a un preu molt assequible.

4 i 5 d’agost Es Freginal (Maó) Pati de Can Saura (Ciutadella) agenda.menorca.es

23

ÀMBIT 73

ACTUALITAT

ART

Visites guiades al Museu de Menorca Amb el títol «10 objectes expliquen una història», el Museu de Menorca organitza del 4 de juliol al 31 d’agost una sèrie de visites guiades per descobrir les 10 peces més emblemàtiques de la seva col·lecció i, a partir d’aquí, fer una introducció a l’exposició permanent, que abasta des de la prehistòria fins al segle XX. Les visites són gratuïtes i es fan en quatre idiomes: els dimarts de juliol i agost, en català a les 11 hores i en castellà a les 12.30 hores; els dijous de juliol i agost, en anglès a les 11 hores i en francès a les 12.30 hores (excepte la del 20 de juliol que passa al 21).

Aquesta, però, no serà l’única manera de descobrir els secrets que guarda el Museu de Menorca. Els components de Teatre de Xoc oferiran tots els dijous de juliol, i el 3 i 31 d’agost, a les 20 hores, una visita teatralitzada per descobrir-nos la història de Menorca d’una manera diferent. En aquest cas, l’entrada té un preu de 3 euros.

Per assistir a qualsevol de les dues activitats cal inscriure-s’hi prèviament enviant un correu a activitats@museudemenorca.com o telefonant al 971 350 955.

ART

Darrers dies per visitar Mites# de Marina E.G. Fins al 15 de juliol es podrà visitar l’exposició Mites#, de l’artista menorquina Marina E.G., a la Sala Municipal El Roser de Ciutadella. Amb aquest projecte, l’artista revisita i analitza els relats de la mitologia grecoromana des d’una perspectiva dels nous feminismes i el concepte de violència simbòlica. Parteix d’algunes edicions de l’obra Les metamorfosis, d’Ovidi Nasó, editades al segle XXI, per evidenciar la transmissió de valors imperialistes i patriarcals que construeixen la nostra identitat cultural.

En concret, selecciona sis relats protagonitzats per personatges femenins que representen el que l’artista considera les sis categories de relat predominants: Dafne per a la cultura de la violació; Salmàcide i Hermafroditx per al desig sexual i les identitats no normatives; Procne i Filomela per a la lluita i la resistència; les Filles d’Ani per al servilisme i objectualització; Pomona per a l’amor romàntic, i Circe i Medea per a la màgia i l’empoderament. Així, a través de l’art d’acció, Marina E.G. malmet Les Metamorfosis per reescriure els mites de la nostra cultura des d’una postura crítica amb el patriarcat i el capitalisme.

24

12 de maig - 15 de juliol Sala El Roser · Ciutadella

ÀMBIT 73

ACTUALITAT

PATRIMONI

Menorca Talaiòtica capta l’atenció del públic de Tarraco Viva Prop de 1.500 persones van assistir a les diferents activitats proposades per Menorca Talaiòtica, en col·laboració amb Amics del Museu de Menorca i la Federació Balear de Tir de Fona, al festival de recreació històrica Tarraco Viva, celebrat els dies 20 i 21 de maig a Tarragona. La recreació històrica «Funditores Baleares, els guerrers de les Illes Balears», amb una rèplica d’un espai domèstic de Torre d’en Galmés i del recinte de taula de Torralba d’en Salort, va ser un èxit de públic.

També va tenir bona resposta el taller de fona a càrrec de Lluís Pons Livermore i la xerrada tast de la cervesa Talaiòtica de Grahame Pearce i de formatge de Menorca.

Paral·lelament, l’estand de Menorca Talaiòtica a la Fira de Museus va registrar una afluència constant durant els dos

dies de persones interessades en la candidatura, els projectes arqueològics en marxa i la xarxa museística de l’illa.

Tarraco Viva és un festival de recreació històrica que va néixer l’any 1999 com una activitat de suport a la candidatura de la ciutat de Tarragona a ser inscrita en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquest any ha celebrat el seu 25è aniversari com un festival totalment arrelat a la ciutat i un referent dins els festivals d’aquesta temàtica que es realitzen a l’Estat espanyol.

25

ÀMBIT 73

ACTUALITAT

PATRIMONI

Visites guiades al Llatzeret Una temporada més, s’han posat en marxa les visites guiades al Llatzeret, antiga fortalesa sanitària declarada bé d’interès cultural. De l’abril al novembre, obre de nou les portes perquè tothom que ho desitgi pugui recórrer les seves instal·lacions i conèixer més de prop la seva història.

L’experiència, rellevant des del punt de vista històric, cultural i també paisatgístic, inclou el trasllat amb barca des del moll de Calesfonts i una visita guiada de dues hores i mitja de durada pels principals espais d’aquesta antiga estació de quarantena. Aquest estiu, a més a més, la visita guiada inclou un recorregut per l’exposició Our thoughts, our cages, de l’artista Lucía Vallejo. Les sortides es fan els dimarts i dijous (anglès), a les 17 hores, i els dissabtes i diumenges, a les 10 hores. El preu de la visita és de 18 euros per a persones adultes, 12 euros per a jubilats, 9 per a fillets de 4 a 12 anys i gratuïta per als menors de 4 anys.

Més informació i entrades: menorca.es

PATRIMONI

Becatalaiòtica 2023 La violista Raquel Roldán (Tarragona, 2000) ha resultat guanyadora de la setena edició de Becatalaiòtica, celebrada entre els mesos de maig i juliol en diferents jaciments de Menorca. La proposta de Roldán va consistir en un concert de viola a la necròpolis de Cala Morell, davant d’una seixantena de persones que van gaudir d’un espectacle màgic. El pas del temps, la vida i la mort van ser els fils conductors de les vuit peces clàssiques interpretades, un estudi d’anacronies entre espai i sonoritat. Becatalaiòtica és un concurs promogut per Amics del Museu de Menorca i el Departament de Cultura, amb la col·laboració de la Fundació Illes Balears, que té per objectiu donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge menorquí i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics.

26

ÀMBIT 73

ACTUALITAT

ESTIU AL MUSEU DE MENORCA

EXPOSICIONS

GASTRONOMIA

CONCERTS I MÉS

27

ÀMBIT 73

AL DESCOBERT

CENTRE ARTESANAL E L VA L O R D E L’A R T E S A N I A F E TA A M E N O R C A Aquest espai museístic, situat en el recinte firal des Mercadal, alberga una representació exhaustiva dels principals oficis artesanals menorquins, les eines i els processos, a més de les tradicions associades a aquests treballs. La visita al centre permet fer-se una idea de la rellevància d’aquest llegat en la configuració d’una identitat i una història pròpies.

2005

1904

OBERTURA

TITULARITAT

ARTESANIA

HISTÒRIA

El Centre Artesanal de Menorca va obrir les portes ara fa 18 anys as Mercadal.

El Consell n’és el titular, si bé la gestió recau en la Fundació Foment del Turisme de Menorca.

El CAM dóna a conèixer i posa en valor la feina dels artesans menorquins entre residents i visitant.

El CAM s’ubica en el cós de guàrdia dels antics quarters des Mercadal construïts l’any 1904.

18 EXPOSICIÓ

OFICIS

VISITES INTERACTIVES

FUNCIÓ DIDÀCTICA

«Fabricant Menorca.

L’artesania ahir, avui i demà» és el títol de l’exposició permanent.

L’exposició fa un recorregut per 18 oficis artesans, entre ells els d’arader, esparter, ferrer, vinater, ceramista, etc.

La mostra incorpora elements interactius que reforcen el vessant creatiu que caracteritza l’artesania.

Arribar als més petits perquè coneguin el valor de l’artesania local és un dels objectius del CAM.

km 0 TALLERS AMB ARTESANS

SA COOPERATIVA

BOTIGA

INSTAGRAM

De juliol a octubre, s’hi ofereixen tallers amb artesans. Tota la informació: artesaniademenorca.com

El CAM i Sa Cooperativa del Camp organitzen activitats per als més petits els dissabtes al matí.

La botiga compta amb una completa selecció d’articles fets per artesans de Menorca.

Per estar al dia de l’activitat del CAM, us recomanam visitar l’Instagram @centreartesanalmenorca

28

ÀMBIT 73

AL DESCOBERT

Central Artesanal de Menorca

29

ÀMBIT 73

1.

30

AC

ÀMBIT 73

AC

Montefí

MONTEFÍ, UN ESGLAÓ MÉS PER DESVELAR EL MISTERI DELS TALAIOTS El projecte arqueològic impulsat pel Consell al jaciment de Ciutadella, dirigit a consolidar estructures i millorar-ne la visitabilitat, pot aportar noves dades per ampliar l’escàs coneixement que es té sobre la construcció que dona nom a la Menorca Talaiòtica.

Text: Pepa Ferri Fotografies: Irene Riudavets

Des del 15 de maig passat, un equip d’arqueòlegs dirigit per Irene Riudavets i Damià Ramis tracta d’aportar una mica de llum a la investigació dels talaiots en la intervenció que es duu a terme al poblat talaiòtic de Montefí, a Ciutadella, gràcies a un projecte d’excavació arqueològica promogut pel Consell de Menorca i finançat amb fons europeus Next Generation.

Adjudicat per 233.000 euros a l’empresa Catarqueòlegs, aquest projecte té com a objectiu restaurar i consolidar dos dels elements més rellevants d’aquest jaciment, el talaiot 2 i la cova 4, per millorar-ne la visitabilitat. Però, més enllà d’aquest primer objectiu, les dades que se n’extreguin serviran per ampliar la minsa informació que actualment es té sobre aquestes construccions amb forma de torre que s’aixecaren durant el talaiòtic inicial (1200 aC – 600 aC).

31

ÀMBIT 73

UN GRAN JACIMENT PER DESCOBRIR Montefí és un dels pocs jaciments de titularitat pública que hi ha a Menorca. Adquirit el 2008 per part del Consell, reuneix nombrosos vestigis prehistòrics en una extensió que arriba als 43.187 m2, si bé no s’hi conserven gaires estructures arquitectòniques en superfície. La causa cal cercar-la en els treballs realitzats a principi del segle XX per convertir la zona en terrenys agrícoles.

Entre els elements que es conserven en aquest assentament d’època talaiòtica es compten tres talaiots de tipologia arquitectònica diferent i una sèrie d’hipogeus —segons fonts antigues podrien arribar a la dotzena— a més d’una àrea d’emmagatzematge i producció que va ser descoberta arran de les obres de la ronda Sud. En aquesta intervenció, que es desenvoluparà al llarg d’un any, s’actuarà en el talaiot oriental del poblat, de planta absidal irregular i caracteritzat per la grandària gegant de les pedres amb què es va construir, i també en un gran hipogeu que s’ha mantingut clausurat des de temps antics. Concretament, en el cas del talaiot 2 l’actuació va encaminada a solucionar les deficiències d’estabilitat estructural, inclosa la restauració de la façana, mentre que en el de la cova 4 l’objectiu és reobrir l’accés original, netejar l’interior i fer-ne un estudi.

Amb tot, el que es persegueix amb aquest projecte arqueològic impulsat pel Consell és resoldre les deficiències estructurals, consolidar les restes arqueològiques per a la seva conservació, adequar el recinte per a la millora de la visita i interpretació i aprofundir en el coneixement mitjançant la intervenció arqueològica.

ELS TALAIOTS, ELS GRANS DESCONEGUTS DE LA PREHISTÒRIA MENORQUINA Tot i trobar-se en un estadi inicial, la feina de camp ja ha donat els primers fruits i els arqueòlegs han pogut confirmar l’existència en el talaiot 2 d’un corredor d’accés a mitjana alçada de la façana, que d’altra banda té la particularitat de ser lleugerament còncava. «Està tot en fase d’estudi i encara no hem acabat la intervenció arqueològica», explica Irene Riudavets, que, tot i ser cauta a l’hora de fer les primeres valoracions, no amaga la importància que aquest projecte pot tenir per al coneixement d’una de les construccions més poc estudiades de la prehistòria menorquina.

«Un dels inconvenients actuals que en dificulten la comprensió és que dels aproximadament 350 talaiots

32

AC

ÀMBIT 73

AC

Montefí

2.

33

ÀMBIT 73

AC

3.

que tenim documentats a Menorca, només s’ha intervingut a 6. I d’aquests, només 3 han donat informació sobre l’ús original: a Cornia Nou se n’han excavat 2 i un a Biniparratx», adverteix l’arqueòloga. Els altres tres, que són els de Trebalúger, Binicalaf i Torelló, van aportar dades sobre usos anteriors o posteriors, però no sobre l’original.

En el cas de Cornia Nou, explica, el talaiot petit presenta un corredor que el travessa i està relacionat amb la murada, «cosa que fa pensar que podria haver funcionat com a entrada fortificada al poblat». El talaiot gran, en canvi, presenta una major complexitat perquè té adossada a la façana una estructura adjacent. «Els dos edificis funcionarien al mateix temps i estarien íntimament relacionats» i tot apunta —afegeix l’arqueòloga— que «la seva funció estaria associada a la concentració de la producció i processament d’aliments i la seva posterior redistribució entre els membres de la comunitat». Al de Biniparratx Petit, per la seva banda, es va documentar un corredor

34

que conduïa a una estructura de fusta situada a la plataforma superior que es va cremar.

Pel que fa a les funcions, existeix un cert quòrum a l’hora de considerar que els talaiots s’usaven a manera de fita del territori, per comunicar-se entre diferents poblats i, en alguns casos, com en el del talaiot petit de Cornia Nou, amb finalitats defensives. També es creu que les construccions més grans, especialment les situades a la part central dels poblats, podrien tenir «una funció simbòlica que estaria relacionada amb la cohesió de la comunitat». A banda d’això, se’ls pressuposa una funció pràctica com a lloc d’acumulació de pedra extreta dels terrenys agrícoles. «Per tot això —conclou Riudavets— encara no podem establir tipologies. Només podem dir de forma general que els talaiots són estructures diverses tant en forma com en funció.»

EL QUE LA COVA 4 HA DESVELAT La intervenció arqueològica a Montefí també inclou una actuació a la coneguda com a cova 4,

ÀMBIT 73

AC

Montefí

«Un dels inconvenients actuals que dificulten la comprensió dels talaiots és que dels prop de 350 talaiots que tenim documentats a Menorca, només 6 han sigut intervinguts. I d’aquests, només 3 han donat informació sobre l’ús original»

un hipogeu de grans dimensions, l’entrada al qual estava paredada d’antic. En aquestes primeres setmanes, l’equip d’arqueòlegs ha aconseguit obrir aquest accés original i ha descobert «que es produeix mitjançant quatre esglaons seguits d’una rampa que acaba amb un portal», assenyala la codirectora de l’excavació, que també revela l’existència de «dues sales grans i diversos nínxols».

Amb tot, l’equip haurà de fer una important tasca de neteja per treure d’aquest espai subterrani un bon grapat de blocs de pedra i restes d’animals (vaques, cabres, ovelles...) d’època moderna que els pagesos hi han abocar al llarg dels anys a través de dos forats realitzats al sostre i que, tal vegada, remeten també a un possible ús com a cisterna.

Aquesta cova és una de les vuit documentades a Montefí —sis identificades i dues de probables—, una xifra que les fonts antigues eleven a dotze. Tot i que és habitual trobar alguna cova dins dels poblats talaiòtics, el volum que hi ha al jaciment de Ciutadella és sorprenent i fa pensar en una possible necròpolis d’hipogeus o coves funeràries artificials.

APÈNDIX En el projecte de Montefí participen els arqueòlegs Aina Ibáñez, Emiliano Hinojo, Sergi Segura i Cristina Bravo, sota la direcció científica d’Irene Riudavets i Damià Ramis. La documentació gràfica de la intervenció mitjançant la tècnica de la fotogrametria és a càrrec de l’arqueòleg Bruno Parés, mentre que la direcció d’obra recau en l’arquitecte Joan Morro i l’arqueòleg Antoni Ferrer.

4.

5.

1. Vista de la façana del talaiot 2 el primer dia de la intervenció, després del desbrossament intensiu.

2. Vista de la façana del talaiot 2 a principis de juliol, un cop iniciada la intervenció. Es pot observar el corredor al mig de la façana, que s’inicia a mitjan alçada del terra.

3. Interior de la Cova 4 abans de l’obertura del paredat modern que cobria l’accés.

4. Vista de la sala 2 de la cova 4 encara sense intervenir.

5. Accés original de la cova 4 que s’acaba de descobrir, tot i que encara no és visitable.

35

ÀMBIT 73

ARRELS

ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA

Menorca enlairant-se cap al món

El dia 24 de març de 1969 s’inaugurava el que per a Menorca va ser l’inici d’un nou model econòmic i de vida. La incipient demanda turística i l’abandó dels principis autàrquics que regien el país van animar la construcció de l’obra més gran feta mai a l’illa: l’Aeroport de Menorca.

La creació d’aquesta infraestructura suposaria un daltabaix per a tota la societat civil maonesa. Es tractava d’una obra tan gran, que ni tan sols es disposava d’excavadores aptes per a iniciar la feina. La maquinària es va fer dur des de Barcelona i per davallar-la del vaixell es va haver de menester una grua militar de la Mola, la més pomposa que es tenia. Però el periple no acabà aquí, el trasllat de les màquines fins als descampats de Sant Climent provocà l’alçament de tot el sòl dels estrets carrers de Maó. Les obres començaren amb la ciutat de cap per avall, però, finalment, culminarien amb el rècord illenc en matèria d’excavació en roca.

Aquesta és només l’anècdota del que fou l’inici d’una nova porta a Europa i al món sencer. A partir de llavors, el cel es convertia en la major via d’entrada de visitants i de sortida de menorquins encuriosits. Tanmateix, els inicis d’aquest tràfic van estar marcats per un biaix de privilegi. Volar era una sort de pocs i açò es copsa fàcilment veient el luxe de les instal·lacions primeres i la menudesa dels avions. No fou fins a l’arribada de les companyies de baix cost, popularitzades a partir dels 2000, que els desplaçaments en avió es van democratitzar.

Agafar un avió deixaria de ser una extravagància i les distàncies entre el món i destinacions fantasioses com Tailàndia o Disneyland Paris una realitat a l’abast de molts. Els menorquins d’avui ja no podríem concebre la vida a Menorca sense la fàcil possibilitat d’anar i venir; però tampoc sense la pauta estacional que marca les nostres vides, dictada pel turisme i les seves pròpies regulacions.

36

ÀMBIT 73

ARRELS

L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA demanam la vostra col·laboració. Si teniu alguna informació sobre aquestes fotografies o qualsevol altra imatge que pugueu veure en les nostres xarxes socials o en el catàleg en línia ens la podeu fer arribar per correu electrònic o per telèfon al 971 368 104; així podrem tenir un Arxiu més complet.

Moltes gràcies!

Camí des Castell, 28. 07702 Maó Telèfon: 971 368 104 Correu: arxiuimatgeiso@cime.es Catàleg: pandora.aism.cat Instagram: @aismenorca

1. Autor desconegut. Fons Fotos Ràdio. Arxiu d’Imatge i So de Menorca

2. Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

4. Miguel Seguí Mercadal. AISM-CIM

3. Miguel Seguí Mercadal. AISM-CIM

5. Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

37

ÀMBIT 73

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

Una bereneta de vorera

No va ser fins ben entrada l’arribada del turisme que els menorquins van començar a viure de cara a la mar i a concebre l’ús ociós del sol i de la platja. Fins llavors, les estones d’ombra i les hores baixes de mar plana eren les més preuades per estar a prop de la costa, sobretot si tenim en compte la conciliació amb la jornada de feina. I és que abans que anar a veure la posta de sol fos una inèrcia tan estesa i popular, els fosquets a Menorca estaven monopolitzats per una altra pràctica que no requeria vacances: fer la bereneta a la vorera de la mar.

Com és natural, no tenim cap protocol escrit de com s’ha de fer una bereneta d’aquesta mena, però sí que tenim clares les coses que no hi poden faltar. Al costat de ponent, on aquesta tradició —com tantes altres— es manté més viva, la bereneta a la platja demana carregar un fotimer de coca rosses, taules, coques de tomàtiga o sofregit —aprofitant l’estivada—, síndries i melons, un ganivet que faci bo per tallar-ho tot, una nevera portàtil i un ranxo de família o amics per traginar el viatge. El desplegament exagerat d’infraestructura i personal forma part de les normes no escrites de l’activitat. Els pinars de les platges més properes al poble, com Santandria, la Vall, Son Saura o Cala Galdana —en el cas de Ferreries— eren i són el destí predilecte i més pragmàtic per muntar aquesta estesa durant un parell d’hores, esperant a veure partir el sol i regressar abans no es faci tard.

Tot amb un avantatge: el sopar ha quedat aclarit amb el panxó del capvespre!

A llevant, l’hàbit de sortir a fer la bereneta s’ha anat perdent més abruptament.

D’antany, l’altra banda del port —encara sense urbanitzar— o sa Mesquida eren les zones preferents dels maonesos. Els més afortunats també s’hi apropaven en barca i, en el millor dels casos, no hi faltava la guitarra ni totes les veus a punt per cantar!

38

ÀMBIT 73

1. Autor desconegut. AISM-CIM

ARRELS

2. Autor desconegut. Fons Antoni Picó Vivó. AISM-CIM

4. Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

3. Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

5. Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM.

LES PAUTES NO ESCRITES D’UNA BERENETA DE VORERA

www.ipcime.cat

Els pinars de les platges eren i són el destí predilecte i més pragmàtic per muntar aquesta estesa durant un parell d’hores, esperant a veure partir el sol i regressar abans no es faci tard.

39

ÀMBIT 73

A LLIBRE OBERT

«EL MÓN AVUI», UN ESPAI OBERT AL DIÀLEG I LA REFLEXIÓ La Xarxa de Biblioteques de Menorca reprèn aquesta tardor el cicle de pensament i actualitat iniciat l’any passat amb la voluntat de fomentar el diàleg, la crítica i el debat al voltant de temes contemporanis.

Text: Pepa Ferri

«Sense bon periodisme, qualsevol societat està condemnada al fracàs». Aquesta frase podria ser l’inici d’un enriquidor debat al voltant del paper dels mitjans de comunicació en la societat actual, un tema que bé podria ocupar una de les sessions del cicle «El món avui», organitzat per la Xarxa de Biblioteques de Menorca «amb la voluntat de fer de la biblioteca un espai per pensar l’actualitat, fomentar el diàleg, la crítica i el debat». Qui la pronuncia, el periodista i fotògraf Gervasio Sánchez, també podria ser un convidat de luxe d’aquest cicle de pensament estrenat la tardor de 2022. I la bona notícia és que ho serà.

«El món avui. Cicle de pensament i actualitat a les biblioteques» es reprèn al setembre amb un nou programa que, efectivament, inclou la participació del Premi Nacional de Fotografia 2009 i una de les grans veus periodístiques de les zones en conflicte (25-28 d’octubre, a Ciutadella i Maó). També ha confirmat la seva presència l’escriptor i crític literari Jorge Carrión (15 de setembre, a Alaior) i s’està en converses amb la física i doctora en neurociència Nazareth Castellanos, a més d’altres noms que s’aniran concretant a mesura que avanci l’estiu.

40

LES BIBLIOTEQUES, ESPAIS PÚBLICS DE DEBAT «El món avui», explica Dita Truyol, directora de la Biblioteca Pública de Ciutadella, «neix amb la voluntat de diversificar les activitats que ofereix la Xarxa de Biblioteques de Menorca i respon a una de les propostes incloses al Pla per a la implementació d’un nou model de biblioteques aprovat pel Consell Insular de Menorca i els ajuntaments amb l’objectiu de consolidar les biblioteques com a espais públics de trobada i àgora de debat».

Els noms i continguts de la primera edició confirmen que, efectivament, ens trobam davant d’una iniciativa que cerca fomentar la reflexió i el pensament crític al voltant de temes d’actualitat. El periodista Manel Alías va ser l’encarregat d’encetar el cicle amb una xerrada sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna (novembre 2022); el doctor en Història, geògraf i professor de ioga Alexis Racionero va abordar la nostra relació amb la natura (gener 2023); Karma Peiró, periodista especialitzada en tecnologies de la informació, va analitzar com influeix la intel·ligència artificial en les nostres vides (febrer 2023); Josep M. Quintana i Francesc Florit Nit es van

ÀMBIT 73

aproximar al pensament del desaparegut Joan López Casasnovas (abril 2023); el poeta i assagista Josep Maria Sala-Valldaura va explorar la connexió entre poesia i pensament (maig 2023), i, finalment, l’escriptor cubà Leonardo Padura va dissertar sobre la censura i l’autocensura (juny 2023).

Explica Truyol que per donar forma a «El món avui» es van inspirar en cicles sobre pensament com l’Escola de Pensament del Teatre Lliure, que presenten i dinamitzen la filòsofa i assagista Marina Garcés i l’escriptor i periodista Albert Lladó, en el festival de filosofia Barcelona Pensa i també en altres cicle sobre actualitat que es fan arreu. En aquests casos, el diàleg, la crítica i el debat es generen a partir de les eines de la dramatúrgia i la filosofia i sempre sobre conflictes contemporanis. «Tot i que estam enfora de fer el que ells fan —tampoc ho pretenem— sí que ens poden servir de guia», assenyala alhora que esbossa el desig de fomentar la vessant humanística i filosòfica en les pròximes sessions.

Sobre la necessitat d’obrir aquests espais en els temps que corren, la tècnica de l’Ajuntament de Ciutadella afirma que «pensar és necessari sempre i potser més urgent avui malgrat el conformisme d’una part important de la societat i, tanmateix, per això mateix». «Ser capaços d’analitzar, d’avaluar les coses que ens passen, no només des del punt de vista personal sinó també social, entendre, aprendre, argumentar... Hem d’obrir la ment per comprendre el que ens està passant, compartir diferents punts de vista, deslliurar-nos d’idees preconcebudes per tal de trobar noves i millors maneres d’actuar», argumenta.

A LLIBRE OBERT

«El món avui»

La bona resposta obtinguda en les primeres trobades confirma, de fet, la conveniència de crear aquests espais. Ara bé, des de la Xarxa de Biblioteques de Menorca reconeixen la baixa penetració en el jovent de l’illa. «Costa arribar a la gent jove, sí. Fins i tot amb un debat tan interessant també per a ells com el de la intel·ligència artificial a càrrec d’una gran comunicadora com Karma Peiró», exemplifiquen.

No obstant això, fora de quedar-se amb la simple constatació d’un fet, en línia amb el que es vol fomentar amb «El món avui», fan autocrítica a fi de millorar i trobar la via que els faci arribar a aquest col·lectiu. «Per arribar a la gent jove cal conèixer més bé els seus interessos i, per descomptat, cal la col·laboració entre les diferents entitats, la nostra i les que hi treballen». Conèixer i col·laborar, una reflexió que val per a tot.

41

ÀMBIT 73

APUNTS

Ajuts per a la salvaguarda i difusió del patrimoni cultural immaterial El Consell destina enguany 300.000 euros a accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric, inclòs el patrimoni cultural immaterial de Menorca. Ho fa a través de les següents línies d’ajuts: línia 1, restauracions de béns de patrimoni històric; línia 2, intervencions arqueològiques i paleontològiques; línia 3, investigacions de tipus històric; línia 4, publicacions científiques; línia 5, organització i realització de jornades i activitats de difusió, i línia 6, accions de salvaguarda, coneixement i difusió del patrimoni cultural immaterial. Tots els detalls de la convocatòria, aquí.

NOMENAMENT DEL DIRECTOR DE L’AGÈNCIA MENORCA TALAIÒTICA L’arqueòleg Antoni Ferrer és el nou director de l’Agència Menorca Talaiòtica després que el 16 de juny passat obtingués el vot unànime de la comissió avaluadora del procés de selecció convocat per cobrir aquesta plaça.

Especialitzat en la prehistòria i protohistòria de les Illes Balears i amb una llarga trajectòria en el camp de la recerca, Ferrer va ser un dels artífexs de la reformulació de la candidatura de Menorca Talaiòtica a partir del 2017, quan exercia com a director insular de Cultura i Patrimoni. Actualment, codirigeix els projectes d’investigació als jaciments de Cornia Nou i Cala Morell, a Menorca, i sa Ferradura, a Mallorca. Com a responsable de dirigir i gestionar l’Agència Menorca Talaiòtica, vetllarà perquè es compleixin i assoleixin els objectius que li atribueixen els seus estatuts i per garantir la coherència d’aquesta gestió amb els requisits de la inscripció en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

42

AJUTS PER AL FOMENT DE L’ÚS DEL CATALÀ La convocatòria d’ajuts per al foment de l’ús del català en el sector empresarial, associatiu i esportiu de Menorca i de suport a l’edició en llengua catalana, impulsada pel Departament de Cultura, ha rebut 81 sol·licituds, una xifra que es manté en nombres similars als dos anys anteriors després que el 2020 experimentés un increment notable, cosa que demostra que, a més de necessària, és una convocatòria coneguda i esperada per empreses, professionals i associacions. Amb aquests ajuts el Consell cerca «promoure la producció de llibres, música i vídeos en català i fomentar el procés de normalització lingüística dels sectors socioeconòmics i en els àmbits associatiu i esportiu de Menorca». La convocatòria de 2023, dotada amb 60.000 euros, preveia quatre línies d’ajuts amb les partides pressupostàries següents: 1) Suport a l’edició en llengua catalana: 20.000 euros; 2) Foment de l’ús del català a l’empresa: 20.000 euros; 3) Foment de l’ús del català en l’àmbit esportiu: 10.000 euros; 4) Foment de l’ús del català en l’àmbit associatiu: 10.000 euros.

ÀMBIT 73

APUNTS

Nou plec de lectura: Miquel Àngel Casasnovas El darrer plec de lectura editat pel Departament de Cultura s’apropa a la figura i obra d’un historiador que ha marcat un abans i un després per a la historiografia menorquina i balear: Miquel Àngel Casasnovas. Nascut a Ciutadella, Casasnovas va obtenir a la UIB el doctorat amb la tesi «La transformació d’una economia insular. El cas de Menorca (1600-1920)». S’ha especialitzat en l’edat moderna i contemporània, treballant en camps com la història econòmica, la demografia històrica, la història política i la història de la cultura. Ha escrit 170 publicacions i ha participat en mig centenar de congressos, jornades i seminaris.

NOVA CAMPANYA DE DIFUSIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL Nou web de Menorca, IMMATERIAL Arts, Música i Teatre Continua la campanya engegada pel Consell per donar visibilitat i difondre el patrimoni cultural immaterial de Menorca amb la posada en marxa d’una nova fase que constarà de quatre vídeos: un sobre el Jaleo, com a composició musical indissociable de les festes de Menorca; un altre sobre la jota, per tal de donar suport a la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO; un tercer sobre s’Àvia Corema, que és un dels elements propis del temps de Quaresma i que ha reviscolat els darrers temps, i el darrer sobre el joc maonès, una pràctica lúdica i esportiva que es remunta al segle XVIII i que està en risc per falta de practicants. Per saber-ne més: www.ipcime.cat.

«Menorca, Arts, Música i Teatre» estrena nou web. El Consell obre així una nova finestra per fer més accessible aquest programa dedicat a la promoció de l’activitat musical, les arts visuals i escèniques i altres espectacles de grups menorquins a Menorca. El nou web, amb una interfície més atractiva i intuïtiva, aglutina tota la informació necessària tant per a les entitats interessades a contractar qualsevol dels grups del catàleg, com per a l’artista o grup que vol formar-ne part. Entre altres millores, s’hi han incorporat categories per facilitar la cerca i un apartat amb tota la documentació necessària per presentar les sol·licituds. Enguany, el programa compta amb un pressupost de 120.000 euros.

43

ÀMBIT 73

APUNTS

AJUT PER A PROJECTES DE RECERCA EDUCATIVA El Consell Escolar de Menorca i l’Institut Menorquí d’Estudis han convocat un ajut per a la realització de projectes de recerca i investigació educativa amb la finalitat de fomentar una educació de qualitat, comunitària, resilient i transformadora a Menorca. L’import global màxim és de 5.000 euros i el termini de presentació, el 29 de setembre.

Tota la informació, aquí.

Curs d’estiu sobre la Menorca Publicacions de Talaiòtica a la llibres de l’IME: UNED Obra científica de Pasqual Calbó La UNED organitza els dies 4 i 5 de juliol un nou curs sobre la Menorca Talaiòtica amb el títol «On s’alcen les pedres. La sorprenent cultura talaiòtica de Menorca, candidata a patrimoni de la humanitat». Compta amb la participació del coordinador de la candidatura, Cipriano Marín, i dels arqueòlegs locals Margarita Orfila, Antoni Ferrer, Montserrat Anglada, Irene Riudavets i Cristina Bravo. Entre els objectius, conèixer els trets fonamentals de la cultura prehistòrica insular, inscriure aquestes manifestacions en l’àmbit del megalitisme a la Mediterrània, relacionar-les amb els aspectes mítics i les recreacions en la ficció i amb el nou concepte de turisme sostenible.

44

L’Institut Menorquí d’Estudis ha editat els dos primers volums de l’Obra Científica de Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817), dedicats a les matemàtiques pures i a la física experimental. Calbó és una figura central de la Menorca il·lustrada, tant per la seva faceta de pintor i el seu paper precursor de la modernitat artística, com per la seva tasca com a professor de «matemàtiques» dels grans projectes educatius en la transició de l’Antic Règim a la societat burgesa.

PROGRAMA DE CURSOS 2023 C1 Arquitectura militar i defensiva a

XXVII EDICIÓ

Menorca: una visió al llarg del temps 20, 21 i 22 de gener

Els cursos de la UIMIR que estan per venir...

Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei Lloc: Seu de l’Institut Menorquí d’Estudis Can Victori | Camí des Castell, 28 | Maó

Paula Muñoz Casasnovas, alumna de 2n d’ESO del Col·legi Nostra Senyora de la Consolació, ha guanyat per segon any consecutiu el Premi Francesc de Borja Moll de Rondalles i Llegendes, en aquesta ocasió amb la rondalla «Tocar de peus a terra», també en la modalitat A (narració escrita ESO). No ha estat, però, l’única premiada en la dinovena edició d’aquest certamen. En la modalitat B (audiovisual ESO) el jurat ha atorgat el primer premi a Alice Valentina Arias Pacheco, Micaela Curcio Kleinhans i Noemí Martín López, alumnes de 2n d’ESO del mateix col·legi, amb «La llegenda del xampinyó daurat». Per la seva banda, Caterina Moll Mascaró, alumna de 2n de batxillerat de l’IES M. Àngels Cardona, ha rebut el primer premi de la modalitat C (narració escrita Batxillerat) amb la rondalla «Sa malifeta d’en Pere es Rengo». Finalment, Jaume Benejam Goñalons, alumne de 2n de batxillerat del mateix institut, ha obtingut el primer premi en la modalitat D (audiovisual Batxillerat) amb la rondalla «Tenc la mar de sort!». El Departament de Cultura convoca anualment aquest certamen amb l’objectiu de fomentar la cultura popular i la creativitat literària, especialment el gènere narratiu de les rondalles, les llegendes i les faules. Més informació: tots els detalls de la resolució de la dinovena edició.

Startups des de la metodologia del Design Thinking 10-11 i 24-25 de març

C3 La dona i la història de la gastronomia 11 i 12 de març

C4 La pedra seca a Menorca:

patrimoni immaterial i etnològic 21 i 22 d’abril

C5 Preparats amb les nostres plantes remeieres 26, 27 i 28 de maig

C6 Llegir el firmament a través dels mites 16 i 17 de juny

C7 Prospecció geofísica d’alta resolució per a la caracterització del subsol (arqueologia, ciències de la natura, física, enginyeries i arquitectura) 27 i 28 d’octubre

La XXVII edició de la UIMIR consta de vuit cursos, repartits www.uimir.cime.es C8 Segueix-nos a des de gener fins a novembre, i abasta diferents temes, la majoria d’arrel socioeconòmica i patrimonial. Fins a la data ja se n’han impartit sis; els dos restants se celebraran a la tardor i porten per títol «Prospecció geofísica d’alta resolució per a la caracterització del subsòl (arqueologia, ciències de la natura, física, enginyeries i arquitectura)» i «El turisme clau cap a una societat sostenible». Consultau tots els detalls a uimir.cime.es Disseny gràfic: Lluc Julià. DP: ME-743/2022

GUANYADORS DEL PREMI FRANCESC DE BORJA MOLL

C2 Nesting Zone: com generar i impulsar

El turisme clau cap a una societat sostenible 17 i 18 de novembre

Nou tom de l’Enciclopèdia de Menorca L’Enciclopèdia de Menorca suma un nou volum: el «Tom XI. Història III, vol. 2: la Menorca contemporània (1854 – 1955)».

L’historiador Miquel Àngel Casasnovas signa aquest estudi en profunditat, complet i amb visió local, de cent anys clau en la història de Menorca: els que van des de la incorporació de l’illa a la modernitat i el progrés a mitjan segle XIX fins a la foscor de la Guerra Civil i la posterior postguerra.

L’Enciclopèdia de Menorca arriba així als dinou toms publicats en els seus quaranta-quatre anys de vida.

ÀMBIT 73

AGENDA

MENORCA I LA LLUM DEL NORD El centre d’art Ca n’Oliver acull l’exposició Menorca i la Llum del Nord. A partir de Hartung-Bergman, dedicada a Hans Hartung i Anna-Eva Bergman i a altres «artistes del nord» que van transformar el seu art d’avantguarda inspirant-se a Menorca....

Fins al 23/09 · Ca n’Oliver · Maó

50è FESTIVAL DE MÚSICA DE MAÓ El Festival de Música de Maó celebra enguany el seu cinquantè aniversari amb un programa de primer nivell. El guitarrista David Russell, el duet format pel pianista Marco Mezquida i el cantant Salvador Sobral, l’OCIM, Xavier Larsson i Vadim Baev o Barcelona Clarinet Players són alguns dels noms que conformen el cartell d’eguany.

Del 17/06 al 16/08 · Maó MENORCA JAZZ

51è FESTIVAL DE MÚSICA D’ESTIU DE CIUTADELLA L’OCIM, Albert Guinovart i Elisabet Franch, Obac Trio, Quartet Gerhard i Judith Jáuregui, Cor Jove Nacional de Catalunya, Irene Mas Salom i Marc Serra, Lucie Horsch i Justin Taylor, Juan Pérez Floristán i Kaleidos Trio són els artistes que configuren el cartell del 51è Festival de Música d’Estiu que organitza l’associació cultural Joventuts Musicals de Ciutadella.

Del 7/07 al 28/08 · Ciutadella

El Menorca Jazz tanca la celebració del seu 25è aniversari amb el concert d’Avishai Cohen a les Pedreres de s’Hostal. El músic israelià presentarà el seu darrer treball, Iroko, un homenatge a la música afrocaribenya.

20 de juliol · 21 h Pedreres de s’Hostal

EXPOSICIÓ DE JOAN MIRÓ La Galería Cayón organitza, amb el suport de Successió Miró, una ambiciosa exposició dedicada al gran mestre del surrealisme abstracte. Durant tot l’estiu es podran veure a l’antiga Sala Victoria prop de quaranta obres de Joan Miró, entre les quals una vintena d’escultures.

Fins al 9 de setembre · Galería Cayón · Maó EXPOSICIÓ DE JAUME FEDELICH La sala d’exposicions El Roser acull aquest estiu una exposició retrospectiva de Jaume Fedelich amb el títol «La pintura tàctil». S’hi podran veure prop d’un cententar de pintures de l’artista ciutadellenc.

Del 21 de juliol al 16 de setembre · El Roser · Ciutadella

M E N O R C A 46

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 73

AGENDA

FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DES MIGJORN GRAN Fidel a la seva cita anual, el Festival de Música Antiga des Migjorn Gran ens ofereix l’oportunitat d’assistir a concerts interpretats amb instruments originals sota el mandat dels criteris històrics.

Del 4 al 10 d’agost · Es Migjorn Gran

ILLANVERS

Els dimecres de juliol i agost l’Ajuntament de Sant Lluís organitza el festival «Cultura de Vorera» a platges i urbanitzacions.

L’actriu Clara Ingold, Baba Ganoush Quartet, Suc i Sopes, Guiem Soldevila o Tato Sáez són alguns dels artistes de la temporada 2023.

Festival artístic que conjuga poesia, música i pintura.

Enguany, els poetes convidats seran Joan Rotger, Maria Galetta, Bartomeu Obrador, Carles Fabregat, Teresa Pascual i Sebastià Alzamora. La música la interpretarà Pere Arguimbau i la intervenció pictòrica serà obra de Paca Florit.

Matilde Muñiz recitarà Jaume Vidal Alcover. Preneu nota de les dues localitzacions.

Del 5/07 al 16/08 Sant Lluís

4/08 · 21.30 h · Es Freginal 5/08 · 21.30 h · Can Saura

CULTURA DE VORERA

FESTIVAL PEDRA VIVA Rufus Wainwright i el musical Els pirates, de producció pròpia, són les grans apostes del Festival Pedra Viva per a la temporada 2023. Completen el cartell Federica Porello, Geure(R)a, Lofoten Cello, Ballet de Barcelona, Anna Colom, l’OMAC i Anna Ferrer amb Trencadís, Cor Cererols, Francesco Tristano i la mostra Pedra en Viu. Del 30 de juny al 10 de setembre · Diferents espais EXPOSICIÓ DE CHRISTINA QUARLES Christina Quarles és l’artista escollida per Hauser & Wirth per a la seva tercera temporada a Menorca. Come in from and endless place és el títol de la seva primera exposició a Espanya. L’artista nord-americana arriba a l’illa després de participar amb èxit a la col·lectiva «The Milk of Dreams» a La 59a Exposició Internacional de l’Art de la Biennal de Venècia.

Del 17/06 al 29/10 · Hauser & Wirth (Illa del Rei, Maó)

EL GUST DE MENORCA L’exposició «El gust de Menorca» és un homenatge a la gastronomia menorquina des del vessant històric i antropològic. S’hi cerquen els orígens de la cuina menorquina entre manuscrits, antics llibres de cuina i parament tradicional. L’exposició es va inaugurar l’any passat coincidint amb la declaració de Menorca com a regió europea de gastronomia.

Tot l’any Museu de Menorca

a g e n d a . m e n o r c a . e s 47

ÀMBIT 73

AGENDA

LES NITS DEL JAZZBAH I DEL CASINO 17 DE GENER Jazzbah i l’associació cultural Tresset han dissenyat un complet programa de concerts i nits musicals temàtiques amb noms destacats de l’escena catalana i nacional.

Joan Dausà, Pau Vallvé, Mr. Kilombo, Sr. Chinarro, Judit Neddermann o Pèl de Gall són els noms més destacats.

Tot l’estiu · Jazzbah i Teatre Casino 17 de Gener REFRESCA’T AL TEATRE DES BORN

TEATRE

Jay Jay Johanson, Joan Dausà i Marco Mezquida i Salvador Sobral posen la nota musical en un programa destinat al públic familiar. A mano d’El Patio Teatre, Herència de La Industrial Teatrera o Bye Bye Confetti són alguns dels espectacles que s’hi podran veure al Born.

Fins al 15/09 Teatre des Born

UN ESTIU DE CONCERTS A ES CLAUSTRE Es Claustre celebra els seus 15 anys de vida amb un cartell que inclou una setantena de concerts i que, un estiu més, es caracteritza per la qualitat, l’equilibri i la diversitat d’estils. Destaquen les cantautores Silvana Estrada, Valeria Castro i Lorena Álvarez, Rayden, Joan Miquel Oliver, Renaldo i Clara, Macaco, el duet inèdit de Marco Mezquida i Anna Ferrer, el cicle de jazz EsClaustre23 i, per descomptat, el concert dels mallorquins Antònia Font al Parc des Freginal.

Tot l’estiu · Es Claustre

SPLENDID FESTIVAL KM 0

TEATRE

Aquest estiu, l’Auditori de Ferreries tampoc faltarà a la seva cita amb el cinema. Tots els diumenges de juliol i agost, projectarà una pel·lícula estrenada amb èxit de públic i crítica.

El Teatre Principal de Maó ha optat enguany per donar a l’Splendid Festival un aire més local amb dues propostes que cerquen posar en valor i promocionar el talent menorquí: d’una banda, el concert de Baba Ganoush Quartet, formació que presentarà al Principal el seu darrer treball discogràfic Musidoscopy i, d’altra, l’actor Àlvar Triay amb l’obra de teatre Nomeolvides, guardonada amb el Premi a la Millor Dramatúrgia en els Premis Mostra’t de la ciutat de Barcelona.

Diumenges fins el 31/08 Auditori de Ferreries

Del 22 de juliol al 22 d’agost. Parc Rubió i Tudurí, Església de Santa Maria i Claustre del Carme (Maó)

MENORCA EN DANSA

DANSA

CINEMA A LA FRESCA

Festival nascut a Sant Lluís que inclou una trobada professional i una mostra d’espectacles de dansa on conviuen els nous talents amb les companyies i artistes consolidats.

Els espectacles, oberts al públic, es podran veure en diferents localitzacions des Castell, Maó i Sant Lluís. Més informació sobre espais i horaris: menorcaendansa.com.

Del 8 a l’11/08 · Es Castell, Maó i Sant Lluís

M E N O R C A 48

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 73

AGENDA

DANSA

78i... GALA D’ESTRELLES DE LA DANSA Menorca tornarà a tenir aquest estiu la seva Gala d’Estrelles de la Dansa. Filipa de Castro, Carlos Pinillos, Lucía Campillo, Jesús Carmona i Joaquín de Luz, entre altres ballarins de prestigioses companyies, donaran vida a coreografies magistrals de dansa clàssica, neoclàssica, contemporània i flamenc.

Així, un any més, l’illa es convertir¡à en l’epicentre nacional de la dansa.

3 d’agost · 21 hores Teatre Principal de Maó

QUINZE ANYS D’ES CLAUSTRE: ANTÒNIA FONT Antònia Font actuarà al Parc des Freginal de Maó el 2 de setembre. El grup mallorquí inclou Menorca en la seva gira de presentació d’Un minut estroboscòpica, el disc que ha suposat el seu retorn als escenaris i que podrem escoltar en directe en el festival «15 anys d’Es Claustre». Els acompanyaran Verlaat i Ses Bísties de Mongofre.

2 de setembre · 19 hores · Parc des Freginal (Maó)

MÉS

LAZARETO MUSIC & GASTRO FESTIVAL Cita cultural que reuneix algunes de les veus més representatives de l’escena pop nacional.

Del 27 de juliol a 8 d’agost · Castell de Sant Felip (Es Castell)

MENORCA MUSIC FESTIVAL Reuneix algunes de les veus més representatives del pop nacional. El cartell de 2023: Amaia, Melendi, Crystal Fighters, Tom Odell, Vanesa Martín i Pablo López.

Del 4 a l’11 d’agost · Recinte Firal des Mercadal

CRANC FESTIVAL El Cranc Festival posa el punt i final a l’estiu amb la millor música de l’escena independent, una cuidada selecció d’artistes que el situa com un dels festivals de petit format més atractius del país. Enguany, destaquen Nada Surf, Rocío Márquez & Bronquio, Crocodiles, Belako, The Cicely Satellites i _Juno.

Del 21 al 24 de setembre· Es Claustre i Teatre Principal

SOM TALAIÒTICS? El Departament de Cultura impulsa el programa d’excursions “Som Talaiòtics?” amb l’objectiu de continuar amb la difusió de la candidatura de Menorca Talaiòtica. Properes sortides: Torralba d’en Salort (2/09), Trepucó, Cornia Nou i Santa Anna (1/10), Son Catlar (5/11) i Torrellisar Vell i So na Caçana (3/12).

Del 5/03 al 3/12 Diferents jaciments

a g e n d a . m e n o r c a . e s 49

ÀMBIT 73

ABECÉ

Terminologia de les festes de Menorca Text: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

El Servei de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Immaterial del Consell Insular de Menorca va desplegar, entre el 2017 i el 2019, el diccionari en línia Terminologia de les festes de Menorca, allotjat al Termcat, amb l’edició de vocabularis visuals il·lustrats per Laura Miyashiro, amb la intenció d’aplegar en una sèrie de vocabularis senzills els principals termes referits als diferents àmbits de la nostra festa.

Consultau i descarregau la versió digital d’aquests vocabularis aquí

50

ÀMBIT 73

ABECÉ

Terminologia de les festes de Menorca Les festes de Menorca tenen un lèxic propi, que forma part del nostre patrimoni immaterial i que, com a tal, hem de valorar, salvaguardar i, amb les incorporacions naturals de l’evolució que coneixen totes les manifestacions culturals, transmetre a les generacions futures. Amb aquesta intenció el Servei de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Immaterial del CIM va publicar els fullets il·lustrats Terminologia de les festes de Menorca, una sèrie de lèxics que despleguen el diccionari en línia sobre les festes de Menorca que es troba allotjat al web del Termcat:

«Els càrrecs i la vestimenta» El primer lèxic està dedicat a «Els càrrecs i la vestimenta» i hi podem identificar, a part dels noms dels diferents càrrecs que integren les colcades de les festes de Menorca, cadascuna de les peces de la indumentària que vesteixen, amb tota la seva riquesa i varietat, ja que una mateixa peça rep un nom diferent segons parlem de les festes d’un poble o d’un altre. Així, els caixers i el fabioler de les festes es cobreixen el cap amb una guindola, llevat dels caixers pagesos i els cavallers de Ciutadella, que ho fan amb una teula. Igualment a Ciutadella, la levita que vesteixen els membres de la colcada es coneix amb el nom de faldes.

el Termcat (Centre de Terminologia de la r, el 2013, el diccionari en línia anomerca, amb l'objectiu de difondre la termiant entre els mateixos menorquins com hi participen assíduament.

l de 136 termes, es troba allotjat al web a http://www.termcat.cat/ca/Dicciona-

segon vocabulari visual de la sèrie que u d’anar desplegant el diccionari en línia enció és divulgar el patrimoni lingüístic erents àmbits que conformen les festes er vocabulari incloïa la terminologia restimenta, en aquesta ocasió presentam del cavall i a altres elements materials. xi a la transmissió de les nostres festes a als protagonistes, als actes i als elements nt entre els portadors, que són tots els ntre les persones que cada any les volen

Pel que fa als càrrecs, n’hi ha que tenen més d’un nom per de* 2 * Terminologia de les

festes de Menorca

Ornaments

dels cavalls i altres elements materials

signar-los, és el cas del caixer fadrí, que en alguns pobles es coneix com a caixer sobreposat, amb la forma femenina corresponent a tots els pobles per a aquest i els altres càrrecs, excepte a Ciutadella, o del caixer capellà, també anomenat capellana.

EXEMPLAR GRATUÏT

s: Laura Miyashiro • dl: ME 328-2017

«Ornaments del cavall i altres elements materials»

el Termcat (Centre de Terminologia de la r, el 2013, el diccionari en línia anomerca, amb l'objectiu de difondre la termiant entre els mateixos menorquins com hi participen assíduament.

l de 136 termes, es troba allotjat al web a http://www.termcat.cat/ca/Dicciona-

de la sèrie que vam iniciar el 2017 amb ari en línia sobre les festes de Menorca. ue correspon a la gastronomia festiva; és propis de les festes d’estiu amb cavalls. m estendre molt més perquè són moltes da casa durant aquests dies; per açò ens uestes festes que figura en el diccionari troduir-hi alguns dels plats de festa trancipal d’aquests dies als diferents pobles uest fullet contribueixi a la transmissió paraules que donen nom als elements t entre els portadors, que som tots els ntre les persones que cada any les volen

El segon lliurament de la sèrie Terminologia de les festes de Me* 3 * Terminologia de les

festes de Menorca

Gastronomia Rebosteria

Plats de festa tradicionals Begudes

norca està dedicat als ornaments del cavall i altres elements materials, amb una terminologia pròpia ben específica com estel, pitral, flocadura i buldrafa o gualdrapa, així com la morraixa o morratxa i l’ensortilla.

EXEMPLAR GRATUÏT

s: Laura Miyashiro • dl: ME 531-2018

«Gastronomia. Rebosteria. Plats de festa tradicional...»

Per acabar, el tercer vocabulari visual sobre les festes de Menorca es va dedicar a la gastronomia festiva: rebosteria, begudes i plats de festa tradicionals, i ens recorda el nom de menges delicioses com la coca bamba o ensaïmada de Sant Joan, els confits i els macarrons, les dolses o el menjar blanc.

51

Tota l’activitat cultural de Menorca, a un clic! agenda.menorca.es