Àmbit, revista de cultura de Menorca, 69

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 69 · JULIOL - SETEMBRE 2022

CAN SAURA

<<EL GUST DE MENORCA>>

ANDREU TORRES

S’INAUGURA LA MUSEÏTZACIÓ DEL NOU REFERENT CULTURAL DE CIUTADELLA

EL MUSEU DE MENORCA DEDICA L’EXPOSICIÓ TEMPORAL A LA GASTRONOMIA DE L’ILLA

<<ELS TALAIÒTICS TENIEN SOCIETATS MÉS COMPLEXES DEL QUE ENS PENSAM>>

P. 04

P. 10

P. 16

Pla des Monestir, Maó.

Tel. 971 35 09 55 www.museudemenorca.com

ÀMBIT 69

04

SUMARI

16

24

A FONS

A DUES VEUS

ACTUALITAT

Ens endinsam en un tema cultural d’actualitat i d’interès general

Entrevistam persones destacades de la cultura i les arts

Parlam de les iniciatives culturals més interessants

Can Saura, el nou referent cultural de Ciutadella

Entrevista a Andreu Bagur Torres

Menorca Talaiòtica, Tarraco Viva, Premis Max, exposicions...

34

36 AC

42

ARRELS

Obrim les portes dels espais de cultura més rellevants de l’illa

Viatjam al passat per conèixer millor la prehistòria menorquina

Coneixem un poc més l’AISM i el Servei Insular de Cultura Popular

Auditori i centre de formació de Ferreries

La intervenció arqueològica al jaciment de Binigaus

Jugant al carrer i la jota, un ball amb arrels

46

48

52

AL DESCOBERT

A LLIBRE OBERT

APUNTS

AGENDA

Descobrim la Xarxa de Biblioteques de Menorca

Compartim informació d’interès que potser us ha passat per alt

Repassam les activitats culturals més importants del trimestre

Biblioteca des Migjorn Gran, 40 anys compartint llibres

Ajuts, publicacions, premis... el nostre calaix de sastre particular

56 ABECÈ

Aprenem llengua amb el Servei de Política Lingüística L’assessor lingüístic i la toponímia (III)

Música, art, literatura, debat, cinema... Tot i més!

Imatge de la portada: Museu Can Saura Fotografia: David Arquimbau Sintes Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Maquetació i coordinació editorial: 4 Vents Comunicació

Número 69 Juliol - setembre 2022

Redacció número 69: Laura Pons, Antoni Vallejo, Teresa del Río, Cristina Bravo, Irene Riudavets, Andreu Torres, Mark Hunt, Laura Perelló, Bartomeu Llull, Maria Calderón i Clara Marquès

DL: ME 524-2007

3

ÀMBIT 69

A FONS

LA CIUTAT DE PONENT POSA AL DIA EL SEU MUSEU MUNICIPAL

Can Saura, el nou referent cultural de Ciutadella La inauguració de la nova exposició permanent del Museu de Ciutadella culmina un llarg procés per convertir l’emblemàtic edifici barroc del centre de la ciutat en un equipament cultural de primer nivell. Ara, l’objectiu és que el nou espai esdevengui un element dinamitzador i divulgador del patrimoni històric ciutadellenc i pugui acollir una àmplia programació d’activitats.

Text: Antoni Vallejo Ripoll Fotografies: David Arquimbau Sintes

4

1.

ÀMBIT 69

A FONS

Museu Can Saura

5

ÀMBIT 69

A FONS

punt de referència obligat a la ciutat. L’objectiu és que el Museu es converteixi en un espai viu i dinàmic, en el qual tengui lloc una àmplia programació d’activitats. «Des de l’Ajuntament concebem Can Saura com un centre cultural de referència, perquè a més d’acollir el museu és un espai on volem que passin moltes coses, i estam segurs que tindrà una importància cabdal per a Ciutadella, tant en l’àmbit museístic com cultural», assegura Andreu Cardona, regidor de Cultura. De moment, la inauguració del Museu ha despertat un gran interès i només en les tres primeres setmanes ja l’han visitat 5.500 persones.

UN MUSEU DE CIUTAT

2.

L

’obertura, el passat 20 de maig, de la nova exposició permanent del Museu de Ciutadella a l’edifici senyorial de Can Saura és una de les notícies culturals més destacades de l’any a Menorca. Una fita de gran transcendència, que arriba després d’un llarg procés que va començar l’any 2000 amb la compra per part de l’Ajuntament de l’històric palau, una de les joies del barroc civil menorquí.

Can Saura va obrir les portes de manera parcial l’any 2018, quan el museu va abandonar la seva històrica seu al Bastió de sa Font i es va traslladar al cèntric edifici. Ara, després d’uns mesos tancat per acabar de muntar l’exposició, el museu adquireix una nova forma i ha posat al dia una institució creada l’any 1935 amb el nom de Museu Historicoartístic de Ciutadella.

El nou equipament municipal neix amb la voluntat de donar un impuls a la vida cultural de Ciutadella i, juntament amb el rehabilitat Teatre des Born, està cridat a esdevenir un

6

El nou Museu de Ciutadella renova i amplia el discurs expositiu del projecte anterior, molt centrat en l’arqueologia, per mostrar una visió transversal i completa de la història de la ciutat. En aquest sentit, el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, afirma que «Can Saura obre les portes com un museu modern i amb una clara vocació didàctica, i junt amb el Museu de Menorca seran dos espais imprescindibles per conèixer la història de la nostra illa».

Per la seva banda, la directora del centre, María José León, assenyala que «el Museu de Menorca ja explica la història de l’illa de manera lineal; per açò nosaltres ens hem centrat a fer una oferta diferent, basada en el concepte de museu de ciutat, per explicar, sobretot, les característiques i particularitats de Ciutadella».

Així, el nou museu renova i modernitza una exposició permanent que no s’havia actualitzat des del 1995, i incorpora al discurs museogràfic les peces que s’han anat afegint a la col·lecció.

Cal recordar que, a Menorca, les troballes fetes en les excavacions que es duen a terme a l’illa es dipositen al Museu de Menorca, a excepció de les que apareixen al terme de Ciutadella, que es destinen al museu municipal de la ciutat.

L’exposició de Can Saura s’adreça al públic general, tant local com visitant, prestant una especial atenció als més joves i a les visites escolars. Amb aquest objectiu s’ha fet un gran esforç de síntesi, amb textos curts i predomini dels elements visuals. La museografia és moderna i atractiva, i combina diferents recursos, com les il·lustracions de gran format, els elements interactius i els audiovisuals, que acompanyen les peces i els objectes més destacats de la col·lecció.

ÀMBIT 69

A FONS

Museu Can Saura

DOS NIVELLS DE LECTURA El museu s’ha dividit en dues parts diferenciades, que ofereixen dos nivells de lectura. «A la planta baixa el visitant es troba una visió general del paisatge i la història de l’illa, centrada en la ciutat, així com en les particularitats de la vida i la mort a Ciutadella. D’aquesta manera, si només disposa d’un temps limitat, es pot endur una visió general del terme municipal», explica León.

Si el visitant vol aprofundir la visita, pot pujar a la planta superior, on l’exposició continua en forma de càpsules temàtiques que aborden els diferents aspectes i episodis de la història que han configurat els costums i la identitat ciutadellencs. En total, el Museu compta amb quinze sales que ens permeten fer un viatge apassionant per tres mil anys d’història. En els primers dies d’obertura s’han fet una sèrie visites guiades que, ara, els responsables valoren la possibilitat d’oferir-les de manera permanent.

MEDI NATURAL I HUMÀ Com un gran tòtem emmarcat per la gran escala d’accés a la planta noble, l’escultura Gran cap de freixe, de Matías Quetglas, dona la benvinguda als visitants al nou museu.

El recorregut comença amb una explicació de la història de l’edifici i de la nissaga dels Saura, com a pas previ per a la descoberta del ric patrimoni de la ciutat. En aquestes primeres sales, Ciutadella queda contextualitzada en el medi natural i humà de l’illa, i podem conèixer a grans trets els elements que configuren la Reserva de Biosfera de Menorca.

<< Des de l’Ajuntament concebem Can Saura com un centre cultural de referència, perquè a més d’acollir el museu és un espai on volem que passin moltes coses, i estam segurs que tindrà una importància cabdal per a Ciutadella, tant en l’àmbit museístic com cultural>> Andreu Cardona, regidor de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística

3.

7

ÀMBIT 69

A FONS

4.

6.

7.

8.

8

5.

9.

ÀMBIT 69

A FONS

<< Can Saura obre les portes com un museu modern i amb una clara vocació didàctica i, junt amb el Museu de Menorca, seran dos espais imprescindibles per conèixer la història de la nostra illa>>

Museu Can Saura

El recorregut també inclou un repàs a les diferents creences i religions que han passat per Ciutadella, així com un passeig, a través de testimonis audiovisuals, pels oficis tradicionals i el món del camp. Com no podia ser d’una altra manera, les dues darreres sales estan dedicades a les festes de Sant Joan, i expliquen el funcionament i la importància d’aquesta celebració en la configuració de la identitat ciutadellenca. El recorregut finalitza amb una emotiva peça audiovisual titulada Tres notes de Sant Joan, del realitzador menorquí Macià Florit, que recopila imatges enviades per la ciutadania i fa palès el desig que hi havia de tornar a gaudir de les festes després de dos anys de pandèmia, com així ha estat enguany.

Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

Seguidament l’itinerari ens convida a mirar la ciutat com un escenari de vida, a partir de les places, els mercats i les cases senyorials; però també com un espai de mort, a través dels cementiris i els llocs de culte de les diferents èpoques. Finalment, la primera part de l’exposició es tanca amb una cronologia de la història de l’illa, des de la prehistòria fins a l’actualitat.

CÀPSULES TEMÀTIQUES La planta superior es divideix en diferents càpsules temàtiques que desenvolupen episodis concrets i significatius de la història de la ciutat, i comença amb una sala dedicada a divulgar les tasques que duen a terme els museus de tot el món.

En aquesta part no hi podia faltar un espai dedicat al tràgic assalt turc de Ciutadella de l’any 1558, en el qual destaca l’Acta de Constantinoble, un document de gran valor històric que narra els fets del setge i la caiguda de la ciutat, i que fins ara es guardava a l’Ajuntament. També crida l’atenció el quadre Martiri de sor Àgueda Ametller, una peça que retorna a Ciutadella gràcies a la cessió del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona.

Una altra de les càpsules destacades és la que fa referència a les creences i els rituals relacionats amb la mort durant la prehistòria de l’illa. Aquí descobrim el misteriós ritual de pentinar la mort, i podem contemplar per primera vegada diferents peces de fusta que es van trobar a les coves des Càrritx i des Mussol. Criden l’atenció dues petites talles, una d’elles antropomorfa i l’altra amb característiques humanes i animals, que es van descobrir l’any 1997 a les profunditats d’una de les coves i que fins ara no s’havien pogut exhibir per manca de les condicions adequades. D’aquesta manera, el Museu fa valer la seva important col·lecció d’àmbit europeu pel que fa al món de la prehistòria.

<< El Museu de Menorca ja explica la història de l’illa de manera lineal; per açò nosaltres ens hem centrat a fer una oferta diferent basada en el concepte de museu de ciutat, per explicar, sobretot, les característiques i particularitats de Ciutadella>> María José León, directora del Museu de Ciutadella

1. Casa senyorial de Can Saura 2. Cementeri de l’època musulmana 3. Sala dedicada al medi natural 4. Escultura Gran cap de freixe, de Matías Quetglas 5. Objectes representatius de la vida als mercats 6. Instruments musicals antics a la sala dedicada als museus 7. Objectes d’una tomba d’una necròpolis romana de Ciutadella 8. Projecció de l’audiovisual Tres notes de Sant Joan 9. Maqueta de Ciutadella

9

ÀMBIT 69

A FONS

1.

EL MUSEU DE MENORCA DEDICA L’EXPOSICIÓ DE L’ANY A L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ANTROPOLÒGICA DE LA CUINA DE L’ILLA

Un recorregut per la gastronomia de Menorca 10

ÀMBIT 69

A FONS

El gust de Menorca

«El gust de Menorca», la nova exposició temporal del Museu, ens convida a entrar en una cuina i un rebost on es mostren els ormeigs i productes amb què cuinam a l’illa, a introduir-nos dins el cicle natural de la producció i captació d’aliments, i també a reflexionar sobre l’acte de compartir en un passeig per diferents taules parades amb una proposta de menús des de l’època talaiòtica fins a l’actualitat.

Text: Laura Pons Sales Fotografies: David Arquimbau Sintes

11

ÀMBIT 69

A FONS

Els receptaris de convents i cases burgeses i pageses revelen una gran riquesa i varietat de plats tradicionals, que amb el temps han integrat productes, tècniques i elaboracions d’arreu del món.

C

oincidint amb la declaració de Menorca com a Regió Europea de Gastronomia 2022, el Museu de Menorca ha volgut també retre homenatge a la part més històrica i antropològica de la gastronomia illenca dedicant-li la seva exposició temporal més destacada.

Comissariada per Montserrat Anglada Fontestad, Jaume Mascaró Pons i Pep Pelfort Sola, «El gust de Menorca» posa el focus en petits objectes quotidians que s’han emprat al llarg dels segles per explicar històries de la cuina, els productes, el cicle natural de captació d’aliments i els menús de diferents èpoques. I és que Menorca ha estat un lloc d’encreuament de cultures que han deixat una riquesa gastronòmica transmesa de generació en generació a través de receptes, tècniques culinàries i atuells, a través dels quals es mostra la senzillesa i originalitat, a la vegada que la sofisticació, dels menjars de l’illa.

L’ESPAI DE LA CUINA L’itinerari de l’exposició proposa començar entrant a la cuina, que juntament amb el rebost i els porxos, esdevé l’espai simbòlic que explica la nostra societat i la seva relació amb els productes de la terra i de la mar.

Aquí es mostra com els testimonis més antics de la gastronomia menorquina es troben escrits en llibretes de cuina conservades tant en convents com en cases burgeses i pageses. Aquests receptaris revelen una gran riquesa i varietat de plats tradicionals, que amb el temps han integrat productes, tècniques i elaboracions d’arreu del món.

12

Les receptes, amb nom d’olles i atuells, així com de les seves coccions i emulsions, apareixen a L’art de la cuina (1730-1736) de fra Roger, amb 209 receptes plenes de productes de Menorca, entre les quals trobam la salsa aioli bo; el Manuscrit Caules (1750-1760), en el qual surt la primera evidència escrita de la recepta de salsa maonesa; el Manual de la cuinera menorquina (1819), l’exemplar més antic de cuina burgesa, i De re cibaria (1922), el compendi escrit per Pere Ballester que recopila receptaris antics i informacions orals transmeses per les dones de la seva família.

L’exposició continua amb els estris principals de la cuina menorquina, molts d’ells tan importants que donen nom a les pròpies receptes. Una de les peces més curioses és una olla talaiòtica (segle iii aC) amb un sistema d’encaix que la manté tapada, similar al d’una olla a pressió. A part, s’exposa el morter per fer salsa maonesa o picada, la greixonera, el tià o la caldera, entre altres.

Pel que fa a productes de la gastronomia local, destaquen els làctics, ous i greixos com la mantega de la terra, l’oli d’oliva i el grevi; les conserves, els píquels i l’arrop; ultramarins com les pinxes i el bacallà; verdures i fruites com la carabassa, el meló de tot l’any, el tomàtic de ferro de penjar, les prunes seques, les figues o els albercocs; pastes com la formatjada, i els elements més representatius de la rebosteria illenca.

ÀMBIT 69

A FONS

El gust de Menorca

2.

—

EL

GU

STO DE MENO

RC

A

—

TO DI MIN

EL GUST DE MENORCA —

E

CA

—

IL

GU S

EXPOSICIÓ MUSEU DE MENORCA 11.6.2022 — 8.4.2023

A ST E OF MEN ET OR

OR

TH LE

G OÛ

T DE MIN

OR

QU

Aprofitant l’exposició del Museu de Menorca, el Departament de Cultura del Consell i la Fundació Foment del Turisme de Menorca han ideat una nova acció complementària per celebrar el mandat de Menorca com a regió europea de gastronomia. Amb les mateixes il·lustracions de la mostra s’han ideat unes estovalles de paper reciclat que s’han repartit entre tots els bars i restaurants que formen part d’ASHOME, CAEB i l’Associació Menorquina de Cafeteries, Bars i Restaurants. L’objectiu és, per una banda, fer difusió de l’exposició i, per l’altra, donar a conèixer tant els plats típics del nostre receptari com la seva denominació menorquina.

CA

ESTOVALLES GASTRONÒMIQUES

Disseny: @roseta_y_oihana / Dibuixos: @neus_carreras Dipòsit legal: ME-219/2022

13

ÀMBIT 69

A FONS

TAULA POSADA La taula és un espai ple de simbolisme on es gaudeix del menjar, se socialitza i es crea la identitat cultural. Per això, l’exposició continua centrada en les taules, en concret en vuit taules parades per il·lustrar com els menorquins han assaborit els àpats al llarg del temps.

La primera és una taula talaiòtica. Sabent que els menorquins prehistòrics menjaven sobretot cereals, carn i llet i derivats, i que després van incorporar nous productes d’arreu de la Mediterrània, el Museu de Menorca fa una proposta de menú: farinetes de llet i cereals, peix amb gàrum, fruits del bosc i cervesa o vi d’Ebusus (Eivissa).

Una altra taula té com a protagonista el banquet de Richelieu. Resulta que l’any 1756 el mariscal duc de Richelieu i onze comensals més van gaudir a l’illa d’un luxós banquet per celebrar l’ocupació francesa de Menorca. Va ser un àpat a la francesa format per 36 plats menorquins, entre ells l’exquisida salsa maonesa. Aquesta salsa, que abans s’anomenava salsa de peix crua o allioli bo, va arribar a França de la mà de Madame de Pompadour i del mateix duc de Richelieu, i amb el temps es va fer mundialment famosa.

Altres taules que protagonitzen la mostra són la taula pagesa, amb el berenar típic d’oliaigua, embotit, pa i vi; la taula dels convents de frares i monges; la taula per convidar família i amics durant les festes patronals, on no hi pot mancar mai la coca bamba amb xocolata, a més d’una llarga llista de coques dolces i salades, plats típics, rebosteria, confits, la pomada i altres licors; la taula del dinar de Nadal, engalanada amb les millors estovalles i vaixelles, que inclou sopa de la reina, gall dindi farcit de cuscussó, torró de la reina i sengri, i finalment el menú turístic, implantat l’any 1965. Aquest menú ha popularitzat la caldera de llagosta com a plat icònic, però actualment hi ha noves tendències amb restaurants que reincorporen

14

3.

productes de proximitat i plats de sempre a la seva oferta creativa.

Aquesta part acaba amb una reflexió de futur: com serà la gastronomia de Menorca? El que sembla clar és que, davant la crisi climàtica, sanitària i econòmica, la gastronomia s’ha de centrar en la sostenibilitat, cuinant productes de proximitat i de temporada: «Només així podem contribuir a la preservació del medi ambient i protegir el nostre patrimoni culinari.

Tenim el deure de protegir-lo per a les futures generacions».

LA RODA DE L’ANY A Menorca, com a tantes bandes, cada menjar té el seu moment dins el cicle anual, ja que el calendari de la nostra gastronomia s’ha adaptat als productes que ofereixen la terra i la mar segons cada temporada.

Per això, l’exposició repassa els moments i productes destacats al llarg de l’any començant per l’hivern, marcat per les porquejades, la festa de Sant Antoni Abat, les torrades del Darrer Dimarts de Carnaval i l’abstinència de la Quaresma.

ÀMBIT 69

A FONS

El gust de Menorca

4.

A la primavera, tenim la festa de Setmana Santa, amb les formatjades com a elaboració principal; la Cinquagesma, i la recol·lecció de mel i de camamil·la per la festa de Sant Joan. L’estiu duu l’abundància de les fruites, hortalisses i verdures, la caça i la pesca (marcades per les vedes). És el temps de fer estivada, de berenetes a la vorera de la mar, de recollir sal dels cocons, de compartir menjar a les festes patronals i de tastar els caragols.

Finalment, la tardor compensa l’escassesa dels productes del camp amb l’abundància de productes que la naturalesa ofereix: esclatasangs, cama-seques, ortigues de la mar...

També és l’època en què s’aixeca la veda per caçar moltes espècies d’ocells.

Pel que fa a festivitats destacades, tenim Tots Sants amb els bunyols, mel i arrop, i les festes de Nadal.

L’exposició «El gust de Menorca», plantejada de tal manera que resulta molt visual i interactiva amb l’espectador, es podrà visitar fins al mes d’abril de 2023. Una bona proposta cultural per aprofundir en les arrels d’una cuina singular i única dins la Mediterrània.

5.

1. Públic a la sala de les taules posades 2. Els visitants poden triar el seu menjar preferit 3. La mostra es pot visitar fins al mes d’abril de 2023 4. El cicle anual d’aliments i celebracions 5. El gust està condicionat per la pròpia cultura

15

ÀMBIT 69

A DUES VEUS

Andreu Torres Bagur << CREC QUE LA GENT VEU ELS TALAIÒTICS COM A MASSA PREHISTÒRICS, I EN REALITAT SÓN SOCIETATS MÉS COMPLEXES DEL QUE ENS PENSAM>>

16

ÀMBIT 69

A DUES VEUS

Andreu Torres

1.

17

ÀMBIT 69

A DUES VEUS

Gràcies als dibuixos d’aquest arqueòleg i il·lustrador, podem entendre millor com vivien els nostres avantpassats illencs. Andreu Torres Bagur, acaba de publicar Coneix el passat de Menorca amb na Laia i en Tau, el primer llibre sobre la Menorca Talaiòtica adreçat a fillets.

Aquí ens explica com és el procés per crear escenes històriques que donen vida a llibres, museus i jaciments.

Text: Laura Pons Sales Fotografies: David Arquimbau Sintes

Q

uan Andreu Torres Bagur (1987) havia de triar quina carrera estudiar, dubtava entre fer història o una altra opció relacionada amb el dibuix i l’art. Va acabar estudiant Història a la Universitat de Girona, amb una màster en Arqueologia. Però al final la seva passió per l’art també es va fer valer i ha aconseguit conjugar les dues opcions en dedicar-se a la il·lustració històrica. Parlam amb ell amb motiu de la publicació del llibre infantil Coneix el passat de Menorca amb na Laia i en Tau, que forma part de la col·lecció Sitjot, editada pel Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca per difondre la cultura talaiòtica i el patrimoni històric menorquí. L’obra fa un recorregut per tota la prehistòria menorquina,

18

des dels primers pobladors fins a la conquesta de l’illa per l’exèrcit romà, i mostra com vivien, què menjaven i els rituals funeraris dels talaiòtics, entre altres curiositats.

Menorca és un bon lloc per als arqueòlegs, ja tenia clar que volia fer aquesta especialitat?

Sí que és un bon lloc, perquè la feina no l’acabaríem! No ho tenia pensat, però vaig descobrir el gust per l’arqueologia quan estudiava història. Després vaig provar de dibuixar objectes o fer restitucions i em va agradar també aquesta part. Vaig fer uns anys de feina a Girona i després vaig venir a Menorca, on he treballat a les excavacions de Cornia Nou, Sant Agustí i Cala Morell.

Què és el que l’atreu de l’arqueologia?

M’agrada molt el fet de descobrir coses davall terra. A vegades no surt res, però quan descobreixes cosa que saps que ningú ha tocat des que ho van deixar allà, sempre fa il·lusió.

Quan anam excavant, les primeres capes o estrats solen estar remoguts amb materials de diferents èpoques mesclats. A mesura que vas cap avall, si tens la sort de trobar una habitació que van abandonar de pressa, per un incendi

ÀMBIT 69

A DUES VEUS

Andreu Torres

2.

<<Quan descobreixes cosa que saps que ningú ha tocat des que ho van deixar allà, sempre fa il·lusió>>

1. L’arqueòleg i il·lustrador Andreu Torres Bagur 2. Amb el llibre infantil que ha publicat 3. Torres es va formar a la Universitat de Girona.

3.

19

ÀMBIT 69

A DUES VEUS

<<Per il·lustrar rituals o escenes quotidianes ho faig a partir dels materials trobats, però hi he de posar imaginació també, perquè no tenim referents visuals>>

o perquè van haver de fugir, i trobes objectes intactes pràcticament sencers, et dona una informació molt més interessant.

Què és el que més li agrada il·lustrar?

M’agrada molt poder restituir edificis i escenes de la vida quotidiana. Siguin reals o no... hauríem de tenir una màquina del temps per saber-ho del cert, però intentes que siguin el més d’acord possible amb les restes que es troben. Al final, els dibuixos intenten ser un complement a les explicacions.

Com és el procés de plasmar en imatges escenes de les quals no tenim referents visuals, com passa amb l’època talaiòtica?

L’avantatge que tenc com a il·lustrador és que també som arqueòleg, i ja hi ha coses que conec bé. Quan reb un encàrrec, cerc imatges, documentació, mir els materials... faig un esbós i damunt això feim rectificacions i hi afegim detalls. Al món ibèric o dels castres, feien representacions d’ells mateixos en ceràmica o metall, i tens una idea de les vestimentes i les accions. Nosaltres, dels talaiòtics no tenim res així; per tant, per a la interpretació de rituals i escenes empres els materials trobats, però hi has de posar imaginació també. Hi ha un punt d’interpretació per part de l’arqueòleg. Sabem que vivien nuclis familiars junts, però... com era la roba? Per exemple, pel que fa als pentinats de la gent, en la cultura ibèrica tenen la Dama d’Elx però nosaltres no sabem com anaven els talaiòtics, i a jo m’agrada posar-los un poc punkarres [riu].

20

ÀMBIT 69

A DUES VEUS

Andreu Torres

Per algunes troballes dels darrers anys sembla que la societat talaiòtica era més sofisticada del que molts imaginàvem. Ho creu així?

Crec que la gent veu els talaiòtics com massa prehistòrics, i en realitat són societats més complexes del que ens pensam. A més, rallam de prehistòria a Menorca quan a la resta del Mediterrani ja tenim Egipte... El talaiòtic no és el típic troglodita que vivia dins coves.

Tampoc coneixem com xerraven, si escrivien o no, i això fa que la gent tengui aquesta idea també. I realment, per les construccions que feien i el seu treball del metall, eren societats avançades i estaven en contacte amb altres pobles. Només el culte als morts ja indica que tenien un pensament o comportament social amb rituals complexos. A mesura que anam excavant, anam descobrint més coses que no sabíem.

4. El llibre fa un recorregut per tota la prehistòria menorquina i mostra com vivien, què menjaven i com eren els rituals dels nostres avantpassats.

Què li agradaria saber, a vostè, d’aquesta època?

Com es comunicaven entre ells. Si tenien escriptura, no hem trobat res, i està clar que s’havien de comunicar de qualque manera.

Només pel fet de comerciar, alguna cosa has de tenir. Tal vegada ho feien damunt material vegetal o tauletes de llenya, però són coses que normalment no trobes, només quan hi ha condicions especials de conservació com va passar a la cova des Càrritx. En general només tenim ceràmica, pedra i metall.

Quines altres cultures li interessen?

M’agrada molt l’època romana, i es pot il·lustrar molt bé perquè sabem detalls. De fet, en el cas de Menorca, l’època que més m’agrada és el final de la talaiòtica i principis de la romana.

En el cas d’altres cultures em criden molt l’atenció les d’Amèrica del Sud, amb les zones maies, asteques i inques. Com a societats són molt diferents de les mediterrànies i abasten un període molt llarg. No són prehistòriques, equivaldrien a l’època medieval.

En el cas del llibre Coneix el passat de Menorca amb na Laia i en Tau, com ha sorgit el projecte?

4.

21

ÀMBIT 69

A DUES VEUS

Tenia al cap fer un llibre per a fillets, que els cridés l’atenció, sobre l’arqueologia i el passat de Menorca, i que fos amb molta imatge i il·lustració. Quan el Consell va promoure el programa de Rescat Cultural, vaig enviar la proposta i els va agradar. A partir d’aquí el vaig acabar d’enllestir, vaig rallar amb altres arqueòlegs per completar la informació i vaig haver de trobar un llenguatge propi adequat als infants, sense entrar en cronologies ni qüestions gaire específiques que realment només interessen als arqueòlegs... La meva intenció ha estat crear curiositat, amb moltes imatges, perquè sempre queda més la informació amb imatges.

5.

<<Tenia al cap fer un llibre per a fillets amb molta il·lustració, que els cridés l’atenció, sobre l’arqueologia i el passat de Menorca>>

A part del llibre, on més podem trobar les seves il·lustracions?

En altres llibres d’arqueologia, als plafons explicatius d’alguns jaciments de Menorca i ara també a l’exposició «El gust de Menorca» que s’ha inaugurat al Museu de Menorca. A part, he fet un projecte a Pontevedra de visualització virtual de castres de les èpoques del bronze i romana. Actualment estic també fent un projecte amb Bruno Parés, que fa fotografia i arqueologia 3D, per fer la restitució d’unes cases islàmiques arran d’unes restes que han aparegut en unes obres de l’Ajuntament de Ciutadella i per mostrar també com era l’edifici de l’Ajuntament en el segle xvi. I una cosa que em feia ganes i especial il·lusió és entrar en el projecte de museïtzació de Can Saura, a Ciutadella, com a il·lustrador. Aquí he fet els dibuixos de la cova des Càrritx, de l’etnografia, de les arts de la pesca i de l’assalt turc de 1558.

I també a les xarxes socials...

Sí, a Instagram tenc un perfil on compartesc il·lustracions relacionades amb el món de l’arqueologia (@atb_art) i després un altre de dibuix més artístic on m’agrada provar de fer coses que m’agraden (@andarttb).

5. Actualment treballa en la restitució d’unes cases islàmiques arran d’unes restes de ceràmica que s’han trobat a Ciutadella.

22

ÀMBIT 69

A DUES VEUS

Andreu Torres

6.

6. Andreu Torres, al seu despatx de Ciutadella. Per fer les il·lustracions fa alguns esbossos a mà, però la major part de la feina la fa amb una tauleta gràfica digital.

23

ÀMBIT 69

ACTUALITAT

Foto: Agència MT

PATRIMONI

L’Agència Menorca Talaiòtica entra en funcionament L’Agència Menorca Talaiòtica comença a caminar. El Ple del Consell Insular de Menorca va aprovar definitivament la constitució i els estatuts de l’Agència MT en la sessió de caràcter extraordinari del passat 31 de gener, i poc després va nomenar-ne president Miquel Àngel Maria Ballester, vicepresident i conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports del CIM. Aquest òrgan ha de ser el responsable de la gestió, conservació i difusió dels béns que conformen la candidatura de Menorca Talaiòtica per tal d’assegurar la seva transferència a les generacions presents i futures de menorquins. El Consell ha creat l’Agència Menorca Talaiòtica seguint les recomanacions de l’Informe 2017 d’ICOMOS (Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics).

Entre els seus objectius hi ha el de coordinar i implementar el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica, a més d’elaborar i elevar propostes als diferents òrgans del Consell; promoure la gestió, conservació i difusió dels valors dels monuments arqueològics i els paisatges associats; fomentar la participació i la cooperació social al voltant de la conservació del nostre patrimoni prehistòric;

24

impulsar el desenvolupament sostenible del patrimoni arqueològic i paisatgístic, afavorint la inversió pública i privada, i promoure la investigació científica.

L’Agència MT està ara en procés de creació dels seus òrgans interns, ja que consta del Consell Rector, amb representants de les diferents institucions de l’illa, i dels consells Científic i Social. El Consell Rector, encarregat d’establir les directrius d’organització interna i les línies d’actuació, es constituirà al juliol. El Consell Social (ja constituït, es reuní per primera vegada dia 7 de juliol) ha de facilitar la integració de totes les administracions públiques de l’illa i de les entitats públiques, privades i d’iniciativa social més representatives en la gestió del patrimoni històric i cultural. I el Consell Científic (constituït també, dia 4 de juliol) està conformat per institucions i persones de prestigi reconegut que supervisaran les activitats en matèria de recerca i divulgació científica, a més d’elaborar informes per a la UNESCO. A banda, l’Agència compta amb un Fòrum de Titulars i Gestors on s’aglutinen totes les persones físiques i jurídiques implicades en la gestió dels béns que formen part de la candidatura a patrimoni mundial.

ÀMBIT 69

ACTUALITAT

PATRIMONI

Un dolç inspirat en el talaiòtic El Consell Insular de Menorca i l’Asociación Profesional de Pastelería, Panadería y Afines de Menorca (APAME) organitzen un concurs per crear un dolç inspirat en la Menorca Talaiòtica. Aquesta és una més de les accions incloses en el Pla de Comunicació d’MT i té la finalitat que, tant residents com visitants, puguin vincular i identificar el dolç guanyador amb la candidatura de la UNESCO. Segons van explicar a la presentació el vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i el president d’APAME, José Ángel Giménez, un màxim de 18 participants podran presentar fins al 23 de setembre la seva proposta de postres dolces al concurs, amb la condició que siguin de nova creació i que no s’hagin comercialitzat prèviament. El guanyador s’endurà 5.000 euros de premi, i la resta de participants 500 euros cadascun. El dolç guanyador passarà a ser propietat d’APAME, que en distribuirà l’elaboració i composició entre totes les entitats membres per a la posterior comercialització.

El jurat del certamen estarà format per tres representants del Consell Insular i tres d’APAME, i valorarà especialment la creativitat i originalitat en la presentació de les postres, així com la utilització de sabors típics de la rebosteria menorquina. També es tindrà en compte que siguin postres de dimensions i consistència aptes per al transport, a fi de preveure’n la possible venda i enviament fora de Menorca.

PATRIMONI

El documental ja es pot veure a IB3 El documental Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular es va emetre per primera vegada a IB3 Televisió el diumenge 3 de juliol, i es podrà tornar a veure en futures ocasions pel canal autonòmic. Es tracta d’una col·laboració entre el Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca i l’ens públic de radiotelevisió de les Illes Balears. El Consell ha impulsat la creació d’aquesta obra per donar suport a la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. Realitzat per la productora Espiral Producciones TV, SL, el documental ha estat dirigit per Manu Balaguer, amb guió de Laura Jurado i sota l’assessoria de l’arqueòloga Amalia Pérez-Juez. Amb una durada de 38 minuts, és un viatge per la història de la nostra illa, des de l’època talaiòtica fins a l’actualitat, en què es recullen disset testimonis que expliquen el relat al voltant de la Menorca Talaiòtica.

25

ÀMBIT 69

ACTUALITAT

Fotos: Maria Eva Meliá

PATRIMONI

El passat de Menorca s’exhibeix al festival Tarraco Viva Després de l’aturada per la pandèmia, Menorca ha tornat a participar enguany al festival de recreació històrica de Tarragona, Tarraco Viva 2022, celebrat a final de maig.

Enguany s’hi han fet més activitats presencials, i tres han estat organitzades per Menorca Talaiòtica.

La primera ha estat la recreació històrica Funditores Baleares, amb Amics del Museu de Menorca i la Federació de Tir de Fona-Unió Excursionista de Menorca, de la qual es van fer dos passis. Es tracta d’una recreació històrica que s’ha fet altres vegades a diferents jaciments de Menorca, però aquí s’ha adaptat per fer-se sobre escenari amb elements decoratius com una rèplica de la taula de Torralba d’en Salort (d’uns 5 metres d’alçada) i part d’un cercle talaiòtic de Torre d’en Galmés, a més de diverses lones que han fet l’espai més entenedor per al públic assistent.

Amb una recreació al més ajustada possible a la història, s’han mostrat escenes quotidianes d’una família talaiòtica

26

i també l’origen dels foners, els experts tiradors que van servir com a mercenaris als exèrcits cartaginesos i romans.

Tot això acompanyat de les explicacions en directe d’un presentador arqueòleg.

Després de cada passi de la recreació històrica, s’ha impartit un taller d’elaboració de fones a càrrec de Lluís Pons Livermore, de la Federació de Tir de Fona-Unió Excursionista de Menorca i un dels millors tiradors del món. Han estat tallers per a un públic familiar en els quals s’han donat a conèixer com eren les fones, s’ha mostrat a elaborar-ne i també a practicar el tir amb fona com ho feien els avantpassats menorquins.

Finalment, la tercera activitat de l’illa a Tarraco Viva ha estat la projecció del documental Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular. En acabar la projecció es va presentar la cervesa talaiòtica local de Menorca (Grahame Pearce, Sant Climent), elaborada juntament amb el Museu de Menorca, i se’n va oferir un tast als assistents.

ÀMBIT 69

ACTUALITAT

Fotos: David Arquimbau

CULTURA

Mathias Enard rep el III Premi Mediterrani Albert Camus «He escollit la justícia, per romandre fidel a la terra».

Aquesta reflexió d’Albert Camus, premi Nobel de Literatura el 1957, ha estat el punt de partida de la sisena edició de les Trobades & Premis Albert Camus, que es van celebrar a Maó i Sant Lluís. Un esdeveniment sorgit per reivindicar el pensament de Camus (net d’una veïna de Sant Lluís), recuperar el paper de l’art en la societat i promoure el retrobament entre pensadors i creadors de la Mediterrània.

Aquest 2022, any parell, s’ha atorgat el III Premi Mediterrani Albert Camus (els anys senars s’hi celebren les Trobades), que ha recaigut en l’escriptor francès Mathias Enard.

Nascut a França i establert a Barcelona, Enard és autor d’una desena de novel·les com Carrer de lladres, Parleulos de batalles, reis i elefants o Brúixola, amb la qual va guanyar el més prestigiós premi de la literatura a França, el Goncourt. El jurat el considera hereu del pensament camusià per la seva capacitat d’ampliar l’espai compartit

28

entre cultures a través de la literatura. Enguany també es va lliurar el II Premi Mediterrani Albert Camus Incipiens.

Aquest guardó es va crear l’any 2020 per donar suport a projectes en curs d’elaboració periodística de talents emergents nascuts o residents als països mediterranis.

La guanyadora ha estat la fotògrafa egípcia Rehab Eldalil, pel seu treball «The Longing Of The Stranger Whose Path Has Been Broken» (L’anhel de l’estranger el camí del qual s’ha trencat) sobre la invisibilitat dels beduïns d’Egipte, un poble que viu a la invisibilitat i privat de drets a causa dels estereotips negatius.

L’esdeveniment ha comptat en aquesta ocasió amb la presència de la filla d’Albert Camus, Catherine Camus, i la seva família. Cent cinquanta anys després que l’àvia del premi Nobel emigrés del seu Sant Lluís natal cap a Algèria, els hereus de l’escriptor van recórrer de nou els carrers del poble de la seva avantpassada, en un retrobament carregat d’emoció.

ÀMBIT 69

ACTUALITAT

ART

Exposició

«Miguel Seguí Mercadal.

Fotografies de Menorca» a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca

Can Victori, Maó https://aism.cime.es/

transformacions de diferents indrets de l’illa, pensant en el valor testimonial que aquestes imatges podrien acabar tenint per a les generacions futures.

Miguel Seguí va cedir el seu fons fotogràfic a l’AISM per garantir-ne la correcta conservació i posar-lo a l’abast dels ciutadans de Menorca. En total, Seguí va donar a l’Arxiu d’Imatge i So més d’onze mil fotografies en diferents suports i formats. Entre les fotos cedides hi ha un nombre important d’imatges que abasten el període comprès entre les dècades de 1960 i 1990.

La mostra romandrà oberta fins a l’11 de setembre a l’edifici Can Victori, seu de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, un servei del Consell Insular de Menorca destinat a la recuperació i la custòdia del patrimoni documental de l’illa. «Miguel Seguí Mercadal. Fotografies de Menorca» es pot visitar de manera gratuïta de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores, i els dijous també de 17 a 20 hores.

Fotos: Miguel Seguí Mercadal

La mirada documental de la fotografia de Miguel Seguí Mercadal (Maó, 1927) és un testimoni d’excepció dels canvis que va sofrir Menorca al llarg dels anys. Aquest meteoròleg de professió apassionat per la fotografia va cedir fa uns anys el seu fons personal a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, que aquest estiu li ret homenatge a través d’una exposició instal·lada a Can Victori.

La mostra recull imatges fetes per Miguel Seguí a principis dels anys setanta del segle xx, entre les quals hi ha fotos de diferents indrets de l’illa, retrats i una mostra de fotografia aèria, que Seguí prenia en els habituals vols en l’avioneta d’un amic seu al voltant de tota l’illa.

L’arquitectura urbana i rural de Menorca, les restes arqueològiques, els elements etnològics, la gent... Amb l’objectiu de la seva càmera Seguí immortalitzava tot allò que forma part del paisatge illenc. La seva mirada fotogràfica se centrava principalment en el paisatge de Menorca amb la intenció de reflectir els canvis i les

Fins al dia 11 de setembre 2022

29

ÀMBIT 69

ACTUALITAT

Fotos: @Fundación SGAE Alfredo Esteban

TEATRE

Els Premis Max celebren el seu 25è aniversari a Menorca Com una metàfora de les gires que fan les companyies de teatre, els Premis Max de les Arts Escèniques viatgen cada any per la geografia espanyola per reconèixer el talent dels professionals del teatre i la dansa. I enguany, quan se celebra una xifra rodona com el 25è aniversari, els guardons atorgats per la SGAE (Societat General d’Autors i Editors) van recalar a Menorca, concretament a un espai tan emblemàtic com el Teatre Principal de Maó, el teatre d’òpera més antic d’Espanya. Amb el lema «On el mar et crea», la gala va retre tribut a les arrels mediterrànies i a la cultura escènica de les Illes Balears.

L’adaptació de la novel·la homònima d’Irene Solà Canto jo i la muntanya balla va ser la triomfadora de la nit quant a nombre de premis, ja que va aconseguir tres dels vint premis atorgats: els Max a la millor direcció d’escena, al millor disseny d’espai escènic i a la millor composició musical. El guardó al millor espectacle de teatre va ser per a Una noche sin luna, el muntatge de Sergio Peris-Mencheta inspirat en Federico García Lorca.

30

El protagonista d’aquesta obra, Juan Diego Botto, va ser reconegut com al millor actor masculí, i en la categoria femenina el Max va recaure en Mònica López per De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda. També va recollir dos Max el bailaor i coreògraf Jesús Carmona, per Baile de bestias, muntatge premiat amb el Max al millor espectacle i al millor intèrpret masculí de dansa.

El dramaturg José Luis Alonso de Sants va rebre el Max d’Honor 2022, mentre que el Max de Caràcter Social es va concedir a l’ONG Caídos del Cielo, creada per la dramaturga Paloma Pedrero.

L’esdeveniment va comptar també amb accent balear. La gala va ser dirigida pel dramaturg i director escènic JosepPere Peyró i la ballarina i coreògrafa Mar Aguiló, mentre que els actors Clara Ingold i Josep Orfila van actuar com a mestres de cerimònia. La cantant mallorquina Júlia Colom i el músic menorquí Marco Mezquida van posar la nota musical als Premis Max.

ÀMBIT 69

ACTUALITAT

CULTURA

Illanvers arriba as Castell i Ferreries La nova edició d’Illanvers se celebrarà enguany a Sant Joan de Binissaida (es Castell) i a la terrassa de l’Auditori de Ferreries els dies 5 i 6 d’agost respectivament.

Aquest festival itinerant de poesia, música i pintura reunirà els artistes per oferir un espectacle amb un fil comú: reivindicar la pau i el diàleg, i fer un manifest contra la guerra d’Ucraïna.

Els poetes convidats de Menorca són Ismael Pelegrí, el cantautor i també autor de llibres de poesia David Vidal i Maria Rotger, com a representació de jove poeta que participa per primera vegada a l’espectacle. D’Eivissa

vindrà la jove Jèssica Ferrer Escandell; de Mallorca, Gabriel de la S. T. Sampol, i de Barcelona, Sònia Moll Gamboa, poeta amb arrels menorquines. A més, el conegut actor, ja retirat, Blai Llopis recitarà poemes del poeta, crític i lingüista català Gabriel Ferrater, de qui enguany se celebra el centenari del naixement. Els versos estaran acompanyats per la música del cantant i compositor Guiem Soldevila. Finalment, el pintor, gravador i escultor Carles Moll, autor del cartell i la portada del llibret que s’editarà posteriorment, pintarà una obra en directe a cada sessió d’Illanvers.

LITERATURA

Recursos sobre infància i pantalles a les biblioteques Les biblioteques públiques ofereixen a la ciutadania una sèrie de recursos sobre una temàtica controvertida: la presència constant de les pantalles a les nostres vides i els possibles efectes nocius en la salut, especialment per a petits i joves. Aquest és el tema de la nova Maleta Pedagògica que ja es pot trobar a totes les biblioteques per tal d’agafar en préstec els llibres que en formen part.

La maleta ha estat elaborada per l’Equip d’Atenció Primerenca de Menorca des d’un punt de vista preventiu, pels efectes que pot tenir la sobreexposició, que pot afectar diferents dimensions, però especialment l’àmbit de la salut mental. I és que la Xarxa de Biblioteques de Menorca considera necessari parlar-ne, tractar els efectes

32

dels usos i abusos que en feim, i tenir uns criteris educatius que ens permetin navegar dins la cultura digital. Posar el tema sobre la taula és important per prendre consciència de com incideix en la nostra manera de relacionar-nos, en com compartim el temps amb els nostres infants, com els educam...

Aquesta maleta està integrada per un recull de 15 títols: 6 llibres destinats als adults que aborden els diferents efectes de la sobreexposició a pantalles des d’edats primerenques i que aporten criteris d’ús, i 9 contes i àlbums il·lustrats que aborden de forma explícita la temàtica de les pantalles. Tot i que es pot pensar que van dirigits als infants, tenen més sentit per als adults que acompanyen aquesta lectura.

ÀMBIT 69

ACTUALITAT

Foto: Pedra Viva

CULTURA

11 espectacles per celebrar els 11 anys del festival Pedra Viva El festival de música i arts escèniques Pedra Viva arriba a la seva onzena edició i ho celebra programant 11 espectacles amb el concepte principal de la llum. Com no podia ser d’altra manera, configura una programació plural, eclèctica i arriscada en sintonia amb els escenaris no convencionals que han estat elegits per a aquesta edició.

Teatre, dansa, música i performances arriben de la mà de companyies contemporànies que copsen la particularitat dels espais i venen amb ganes d’experimentar-hi.

El famós raper Arkano s’enfrontarà a glosadors de Menorca en el primer espectacle del programa, dia 8 de juliol al Polígon Industrial de Ciutadella. Carolina Eyck oferirà un concert de theremin i veu el 15 de juliol a la pedrera de Robadones. Flor de Toloache, el primer grup de mariachis format únicament per dones, serà el 23 de juliol a Sa Vinyeta. El 29 de juliol Marcel Fabregat

presentarà Opia sota el cel estrellat de dalt el Toro. Love Love Love, de Ramon Gener i Jose Corbacho, es podrà veure el 7 d’agost a Sa Vinyeta; mentre que Dulce Pontes cantarà dia 12 a Torre-saura. Els ballarins Iron Skull Co actuaran el 19 d’agost també a Sa Vinyeta, i el 2 de setembre serà el torn del multiinstrumentista Abraham Cupeiro a la Torre del Ram. Sis nedadores de natació sincronitzada oferiran per primera vegada dins la mar l’espectacle Dragón, descansa en el lecho marino dia 9 de setembre a Hauser & Wirth. I al mateix espai, dia 16 de setembre serà el torn del Pas de deux de Chevi Muraday i Miss Beige. Finalment, l’espectacle número 11, es farà dia 11 del mes 11 a Ciutadella, i és una sorpresa.

Com a part del programa hi haurà també una nova edició de Pedra en Viu, la mostra d’arts escèniques menorquines, a Líthica entre els dies 27 i 29 d’agost.

ÀMBIT 69

AL DESCOBERT

AUDITO RI DE F E R RERI ES I CENTRE DE FORMACIÓ És el focus cultural del poble, amb una àmplia programació d’activitats musicals, cinematogràfiques, teatrals, xerrades, espectacles, dansa, festes i exposicions.

Gestionat per l’Ateneu Musical de Ferreries, hi han passat artistes insulars, nacionals i internacionals. Al mateix edifici hi ha el centre de formació i la seu de l’Escola de Música.

53.400

INAUGURAT el 14 de març de

2015

EMBLEMÀTIC

ESPECTADORS

CARNET DE SOCI

És l’espai multifuncional més destacat i de creació més recent a Ferreries.

han passat per l’Auditori de Ferreries des que es va inaugurar fins a finals de 2021.

Els Amics de l’Auditori tenen descomptes i prioritat en la venda d’entrades.

596

280 AFORAMENT

VIDA CULTURAL

ACTIVITATS

SEU

280 és la capacitat màxima de la sala polivalent.

L’Auditori és un referent en el camp de la divulgació i la docència a Ferreries.

Des de la seva obertura s’hi han fet 596 activitats de tot tipus.

És seu de l’Escola de Música (amb banda, coral i batucada) i d’altres entitats.

INVERSIÓ

COL·LABORADORS

DUES EDIFICACIONS

ZONA EXTERIOR

La construcció de l’edifici va tenir un cost de 6 milions d’euros.

Diverses empreses i institucions donen suport al projecte cultural, educatiu i social.

L’auditori està format per dues edificacions (sala polivalent i centre de formació, amb 16 aules).

A la terrassa superior s’hi fan cine a la fresca i espectacles, amb una cabuda de 250 persones.

6M

34

x

2

ÀMBIT 69

AL DESCOBERT

Auditori de Ferreries

Fotografies: David Arquimbau Sintes

35

ÀMBIT 69

AC

LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL JACIMENT DE BINIGAUS(SAD-05) L’any passat es va dur a terme la intervenció arqueològica d’urgència al jaciment SAD-05, ubicat al Camí de Cavalls pel seu pas per la platja de Binigaus-Sant Adeodat (es Migjorn Gran).

Text: Cristina Bravo, Irene Riudavets i Andreu Torres Fotografies: Equip Binigaus

L

’erosió efectuada tant pels usuaris del camí com a causa de factors naturals va anar destapant una taca de sediment fosc formada per una gran concentració de cendres. Aquestes cendres no només es veien a la base del camí, sinó també al lateral nord i al tall format al sistema dunar. Aquest fet indicava que les dimensions del jaciment devien ser, en realitat, molt més grans que la concentració detectada al camí, zona que seria l’objecte d’aquest projecte. Una sèrie de visites in situ abans de començar la intervenció també van determinar l’existència de fragments ceràmics en superfície. Aquestes ceràmiques,

36

atesa la seva composició i manufactura, pertanyien a l’època prehistòrica i, per tant, ja proporcionaven un primer marc cronològic per al jaciment.

El promotor d’aquest projecte ha estat el Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca, que va considerar de cabdal importància la documentació i salvaguarda d’aquest jaciment abans que es continués erosionant. Un equip dirigit pels arqueòlegs Cristina Bravo, Irene Riudavets i Andreu Torres va presentar una proposta d’intervenció, la qual va resultar favorable. Un cop aprovada i rebuts els permisos pertinents, es van iniciar els treballs de camp al jaciment,

1.

ÀMBIT 69

per a la realització dels quals també es va comptar amb l’arqueòleg especialista en documentació gràfica Bruno Parés.

Les preguntes més importants que s’havien formulat abans de començar la intervenció eren: De quina època concreta devia datar aquest jaciment? Quines devien ser la funcionalitat i l’extensió? Per què tenim restes, d’almenys, un gran foc tan a prop de la mar? Només l’excavació arqueològica i una documentació exhaustiva podrien proporcionar les respostes necessàries i assolir, d’aquesta manera, els objectius principals del projecte, entre els quals destacam: salvaguardar i recuperar totes les dades possibles sobre el jaciment abans que se’n produís la desaparició total a causa de l’enorme erosió que pateix actualment, i avançar en el coneixement de la societat i les comunitats de la prehistòria de Menorca i de la relació que establiren amb la costa i el mar, un tema fins ara poc estudiat, sobretot per la manca d’evidències i jaciments d’aquest tipus.

A l’hora d’iniciar l’excavació de la concentració de cendres al seu pas pel Camí de Cavalls, amb unes dimensions

AC

Focs a Binigaus

de 13 metres de llarg per 2 d’ample, vam decidir fer una cala de 2x2 metres per poder entendre l’estratigrafia del jaciment; és a dir, la successió de capes de sediment en el cas que hi hagués més d’una capa o unitat estratigràfica.

D’aquesta manera podríem determinar quina seria la millor manera d’abordar l’excavació a la resta de la zona en què s’havia d’intervenir. Així, vam ubicar la cala a l’extrem est de la concentració de cendres, i el resultat fou la documentació d’una primera capa de cendres que es veia com continuava tant per la resta de l’àrea per excavar com per sota de la duna. Sota aquesta, només vam localitzar arena del sistema dunar.

Després d’analitzar els resultats de la cala, s’excavà la resta de la superfície seguint el mètode estratigràfic (Harris 1991; Carandini 1997) i es va excavar en extensió fins a una profunditat aproximada d’1 metre. L’objectiu d’aquesta mesura, com ja havíem fet amb la cala, era bàsicament intentar no col·lapsar el perfil de la duna i poder col·locar-hi de forma segura un parapet de contenció.

Al llarg dels 13 metres d’extensió de la zona d’excavació

37

ÀMBIT 69

AC

2.

es va poder documentar una sèrie de capes de cendres alternades amb capes d’arena del sistema dunar.

Arqueològicament aquestes capes d’arena eren sempre molt primes i estèrils (sense que continguessin cap mena de resta), mentre que els materials arqueològics (bàsicament representats per ceràmica indígena i nombroses restes orgàniques de carbons) es trobaven a les capes de cendres. Aquesta consecució de capes de cendres alternades amb arena no va ser lineal, de manera que es documentaren més capes de cendres al límit oest de la zona d’intervenció, i menys cap a la zona central d’aquesta.

Aquestes evidències indicaven l’encesa de grans focs en diferents moments a la mateixa zona, realitzats de forma periòdica, per alguna raó necessària per a les comunitats encarregades de fer-los.

Un cop excavada la zona d’intervenció de 13x2x1 metres, vam excavar una estructura de pedres semicircular la part superior de la qual sobresortia a la superfície, a la banda est de la taca de cendres, també al camí.

Aquesta construcció se’ns presentava com una possible oportunitat de localitzar una possible estructura

38

relacionada amb les persones que van provocar de manera intencionada aquests focs durant la prehistòria.

Per excavar-la, vam fer una cala semicircular a una part de l’interior de l’estructura, per després obrir i excavar tot l’interior. Aparentment només hi restava un parament semicircular, sense tancar. A 1 metre de fondària des de les pedres superiors d’aquest mur vam localitzar les pedres de fonamentació, les quals no s’assentaven sobre roca, sinó sobre arena. En aquesta excavació no es va recuperar cap mena de material arqueològic que ens donés una possible cronologia per a aquesta estructura.

El fet d’estar construïda amb pedres sense treballar, col·locades en sec sense cap classe de morter, i en doble parament, a més de la proximitat a la taca de cendres prehistòrica, feia pensar en una hipotètica cronologia similar. Aquesta hipòtesi, però, no es va poder validar per manca d’elements susceptibles de proporcionar cap mena d’informació cronològica, per la qual cosa seria també possible que es tractés d’un mur pertanyent a una estructura més moderna.

El que sens dubte es considerà com prehistòrica des d’un primer moment era la zona intervinguda inicialment

ÀMBIT 69

<<Les restes indiquen l’encesa de grans focs en diferents moments a la mateixa zona, realitzats de forma periòdica, per alguna raó necessària per a les comunitats>>

amb les diferents concentracions de cendres, resultat de grans focs encesos intencionadament de forma periòdica. Les ceràmiques localitzades en gairebé totes les capes de cendres corresponen a un repertori molt reduït de formes fetes a mà i amb desgreixants, sobretot calcaris, visibles a simple vista, incloent-hi tonells de grans dimensions i olles globulars. La mateixa composició de la pasta ceràmica i dels seus desgreixants, a més d’una anàlisi petrològica efectuada pel Dr. David Gómez Gras en dues mostres del jaciment, ens van oferir una cronologia que abastava entre els anys 1200 i 900 aC per a la mostra més antiga (ubicada a la capa de cendres situada al final de la seqüència estratigràfica), i entre el 900 i el 550 aC per a la mostra més moderna. Per tant, estaríem parlant de focs ocasionats al llarg del talaiòtic inicial (aprox. 1200-500 aC).

A més de la ceràmica, com ja hem esmentat, la presència abundant de carbons vegetals en tots els nivells de cendra ens va semblar prou important per realitzar un estudi antracològic. L’objectiu era intentar determinar les espècies cremades i, així, aproximar-nos a les raons per les quals durant diversos episodis a la prehistòria es van efectuar aquestes cremes.

Mitjançant aquest estudi antracològic dels carbons de la capa de cendres més antiga (la dipositada al nivell més baix de tots), realitzat pel Dr. Llorenç Picornell, ens hem pogut aproximar a la composició taxonòmica dels elements recuperats i s’ha determinat que les espècies vegetals llenyoses cremades en aquests focs periòdics eren les mateixes de l’entorn i no altre tipus de material vegetal dut a posta a la zona. L’estudi, que es va fer analitzant 188 restes de carbons, conclou que es tracta de la vegetació llenyosa local que es va cremar en combustions a gran escala en diversos episodis. La raó per la qual es van fer aquestes accions de crema no es pot determinar, si bé podrien estar relacionades amb l’obertura de camps de pastura, la regeneració de

AC

Focs a Binigaus

pastures o l’obtenció d’una millor visibilitat de la costa.

A més, un dels carbons analitzats, pertanyent a bruc, ha estat sotmès a una datació radiocarbònica. Amb una probabilitat del 90,2 %, aquesta mostra dataria entre el 1060 i el 890 aC. Per tant, totes les anàlisis apunten a l’època del talaiòtic inicial per al començament i la consecució d’aquestes cremes.

El jaciment de Binigaus, en vista dels resultats obtinguts en aquest projecte, presenta un altíssim potencial en l’àmbit de la recerca arqueològica de l’illa a l’hora d’intentar aprofundir en temes tan interessants com l’ús del litoral sud i dels seus recursos per part de les poblacions prehistòriques. Només la continuïtat d’aquesta intervenció mitjançant un projecte de recerca que inclogui una excavació en extensió podria oferir més resultats que se sumarien i complementarien als que s’han pogut assolir en aquesta intervenció d’urgència.

3.

1. L’erosió va anar destapant una taca de sediment fosc.

2. Es va excavar fins a una profunditat aproximada d’1 metre 3. Capes de cendres alternades amb capes d’arena

Bibliografia: CARANDINI, A., 1997. Historias en la tierra: manual de excavación arqueológica. Barcelona: Editorial Crítica.

HARRIS, E.C., 1991. Principios de estratigrafía arqueológica.

Barcelona: Critica.

39

ÀMBIT 69

AC

LA MINA PREHISTÒRICA DE SA MITJA LLUNA VA ESTAR EN ÚS 900 ANYS Enguany s’ha duit a terme la sisena campanya d’excavació a sa Mitja Lluna, un jaciment molt peculiar perquè, tot i no tenir espectaculars construccions com talaiots o navetes, aquesta mina de coure de l’edat del bronze situada a l’illa d’en Colom s’ha convertit en un dels jaciments menorquins amb més repercussió dins l’àmbit científic europeu.

Text: Mark Hunt, Laura Perelló, Bartomeu Llull i Maria Calderon Fotografies: ArqueoUIB

1.

2.

40

ÀMBIT 69

AC

Mina de sa Mitja Lluna

C

odirigida pels arqueòlegs Laura Perelló, Bartomeu Llull i Maria Calderón (grup ArqueoUIB, Universitat de les Illes Balears) i Mark Hunt (Universitat de Sevilla), la intervenció, subvencionada pel Consell Insular, s’ha realitzat amb el permís de l’ens gestor del parc natural i de l’actual propietari de l’illa, Víctor Madera.

Les noves datacions radiocarbòniques han permès constatar que la mina va estar en ús entre el 1800 aC i el 900 aC aproximadament.

Per tant, els antics habitants de Menorca extragueren minerals de coure (malaquita, atzurita, calcopirita) de la mina durant uns 900 anys.

El jaciment és un exemple extraordinari de la tecnologia minera prehistòrica. L’absència de treballs miners posteriors rellevants, fet que no sol passar on hi ha afloraments de coure similars, ha permès una excel·lent conservació de la mina prehistòrica. Hi ha molt pocs jaciments miners d’aquestes característiques al sud d’Europa, i aquesta excepcionalitat l’ha convertit en un element clau dins la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO. Entre els materials arqueològics recuperats, destaquen les eines lítiques, des de petits morterets utilitzats per triturar i seleccionar el mineral, fins a grans maces de miner per rompre la roca on es troben les vetes de mineral. A l’edat del bronze, els minerals de coure eren essencials per crear instruments metàl·lics, però segurament el més important

3.

era el valor simbòlic intrínsec d’aquests objectes. Les anàlisis han permès proposar possibles relacions entre els minerals de l’illa d’en Colom i metalls trobats a dipòsits funeraris menorquins de cronologies semblants. A més, estudis de peces de metall a les altres illes de l’arxipèlag balear demostren la relació amb els minerals menorquins. Això ens parla del gran moviment d’objectes i de persones que existia a l’edat del bronze balear.

La mina de sa Mitja Lluna tenia dues àrees de treball diferenciades. Aquesta campanya s’ha centrat a la zona sud, on han localitzat gran quantitat de ceràmica i restes de focs, cosa que indica que aquí s’hi feien altres treballs, com cuinar i seleccionar el mineral extret. L’estudi d’aquest material donarà una informació primordial difícil de trobar a altres jaciments miners de la prehistòria.

1. En aquesta zona es cuinava i seleccionava el mineral.

2. Ara s’ha excavat la zona sud del jaciment.

3. S’han recuperat eines lítiques.

41

ÀMBIT 69

ARRELS

COSES D’ANTANY

Jugant al carrer

Els que ja tenim uns quants anys recordam, amb una mescla de tendresa, emoció i aventura, les estones que vam passar de petits jugant al carrer. Els temps han canviat i la possibilitat de passar hores i més hores defora, al carrer, entretinguts amb qualsevol cosa, ja no és la mateixa.

Aquells anys es podia fer un partit de futbol o de mèrvels enmig del carrer, perquè passava un cotxe de tant en tant i era fàcil decantar-se un moment per continuar després. El temps semblava que s’alentia, sobretot a l’estiu. Pertot es podien veure grups de fillets i filletes passant el temps, corrent amb bicicleta o construint casetes. El joc era més simbòlic i no feien falta pantalles ni gaire estris per fer grans jugades.

A l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca conservam algunes fotografies que ens mostren com s’entretenien els infants de fa uns anys. Des d’una foto d’un grup de fillets jugant a la plaça de la Miranda de Maó a principis del segle xx fins al grup de filletes ballant o els fillets jugant a mèrvels a la Ciutadella dels anys seixanta. Són imatges de les grans estones passades al carrer.

42

DES DE L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA us demanam la vostra col·laboració: si teniu alguna informació sobre aquestes fotografies o qualsevol altra imatge que pugueu veure a les nostres xarxes socials o al nostre catàleg en línia (http://pandora. aism.cat/) ens la podeu fer arribar per correu electrònic (arxiuimatgeiso@ cime.es) o per telèfon 971 358 104; així podrem tenir un Arxiu més complet.

Moltes gràcies! http://pandora.aism.cat/ arxiuimatgeiso@cime.es Tel. 971 358 104,

ÀMBIT 69

ARRELS

2.

1.

3.

5.

1. Alfredo Mallo Mallo. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM. Negatiu de plàstic. 35 mm. Monocrom 2. Salvador Almirall Codina. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM. Còpia en paper. 18 x 24 cm. Monocrom 3. Cosme Sans Mercadal. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM. Negatiu de plàstic. 35 mm. Monocrom 4. Antoni Picó Vivó. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM. Còpia en paper. 8 X 8 cm. Monocrom

4.

5. Alfredo Mallo Mallo. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM. Negatiu de plàstic. 35 mm. Monocrom

43

ÀMBIT 69

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

La jota, un ball amb arrels

«Que feim una balladeta?» El ball forma part de les arrels de Menorca. Jotes, fandangos, boleros... són manifestacions culturals que s’han adaptat als territoris i als temps. Balladors, sonadors i cantadors mantenen viva la jota arreu de l’illa, amb matisos entre els diferents pobles. De practicar-se de manera espontània en celebracions de tota mena (noces, porquejades, festes...), avui dia la jota, com la resta de balls populars, se circumscriu a l’àmbit dels grups folklòrics. La seva dimensió social i cultural, però, transcendeix més enllà. A Menorca, la jota ha deixat una empremta important en l’àmbit festiu, ja que la música del «Jaleo», que sona en totes les festes de l’illa i que fins i tot dona nom a un dels actes principals de molts pobles, és precisament una jota sorgida de la sarsuela El postillón de la Rioja. Amb tot, suposa un vehicle transmissor d’elements culturals com la indumentària tradicional o instruments com el guitarró i el tiple, considerats autòctons de l’illa.

Aquest vessant transmissor de cultura de la jota ha portat el Consell Insular a adherir-se a la candidatura per formar part de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. A la tardor de 2022, està previst que el Consell de Patrimoni Històric seleccioni la candidatura nacional que aspirarà a integrar-se en aquesta llista. El Servei de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Immaterial participa en el grup de treball que elabora l’expedient de la candidatura. La proposta va néixer del Govern d’Aragó i es va estendre a totes les comunitats autònomes en les quals és present aquest element del patrimoni cultural immaterial, com és el cas de Menorca.

44

ÀMBIT 69

ARRELS

1. A Menorca hi ha 11 grups folklòrics, aglutinats en la Federació Menorquina de Grups Folklòrics (Femefolk), que la ballen habitualment.

2. La jota apareix en el segle xviii i és present en 16 comunitats de l’Estat espanyol, i també a l’Amèrica Llatina.

www.ipcime.cat

LA JOTA S’HA INCORPORAT RECENTMENT A L’INVENTARI del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca com a pas previ per poder formar part de la candidatura conjunta. Paral·lelament, el Ministeri de Cultura i Esports, que coordina la iniciativa, té previst declarar la jota com a manifestació representativa del Patrimoni Cultural Immaterial d’Espanya.

45

ÀMBIT 69

A LLIBRE OBERT

BIBLIOTECA DES MIGJORN GRAN: 40 ANYS COMPARTINT LLIBRES Un recorregut per la història de la Biblioteca Pública des Migjorn Gran, que es va crear gràcies a l’afany d’un poble.

Text: Teresa del Río Fotografies: David Arquimbau Sintes

El dia de Sant Cristòfol de 1982 es materialitzava as Migjorn Gran un dels projectes més demanats per la població: la inauguració de la biblioteca pública. Havien transcorregut dos anys des que el Ple des Mercadal aprovés per unanimitat la seva creació, després de rebre dues-centes noranta-set signatures de veïns que sol·licitaven l’obertura d’una biblioteca. Ubicada al carrer de la Mirada del Toro, en Joan Huguet, barber d’ofici, es va convertir en el primer encarregat d’un espai que tot d’una es va convertir en centre social.

2001: UN NOU COMENÇAMENT Gairebé vint anys després, la Biblioteca Pública des Migjorn hauria d’afrontar una etapa nova i il·lusionant.

El trasllat a un nou edifici, al carrer de Sant Cristòfol, i el dipòsit del Fons Francesc d’Albranca, que la família de l’il·lustre erudit migjorner havia donat al poble, van suposar un punt d’inflexió en el funcionament de la biblioteca.

Si fins llavors la biblioteca era utilitzada principalment per estudiants per fer els deures, a partir de 2001 s’hi van anar introduint activitats de promoció de la lectura, primer només per a fillets i després també dirigides als adults.

Aquesta va ser també l’època en què es van deixar enrere les anotacions a mà per donar pas a les noves tecnologies.

La Biblioteca compta avui dia amb un modern sistema

46

informàtic, connectat en xarxa amb totes les biblioteques de les Illes Balears i que té com a base un catàleg que es pot consultar lliurement per Internet.

UNA BIBLIOTECA PER AL SEGLE XXI Al llarg d’aquests quaranta anys, la biblioteca ha estat testimoni dels canvis que ha viscut la població des Migjorn Gran.

De ser una pedania des Mercadal va passar a tenir entitat pròpia el 1989. Amb poc més de mil cinc-cents habitants, es Migjorn Gran és el poble més jove i amb menys població de Menorca, i també un dels més envellits. En comptar amb un fons bibliogràfic petit, la biblioteca va haver d’adaptar-se al que els usuaris més demanaven: literatura, cinema, música i llibre infantil, que es troben a la planta baixa. El Fons Francesc d’Albranca s’ubica al primer pis, on també hi ha la col·lecció local, amb el centre d’interès específic de la biblioteca, que és el folklore i la cultura popular.

Encara que els darrers anys l’assistència a la biblioteca ha disminuït, el préstec de llibres es manté i, fins i tot, augmenta, la qual cosa confirma la bona salut lectora dels migjorners. La mirada està posada ara en el nou pla de biblioteques per al segle xxi, que haurà de definir com serà la biblioteca dels pròxims anys.

ÀMBIT 69

A LLIBRE OBERT

Biblioteca des Migjorn Gran

1. El primer pis és un entresolat on se situa la zona d’adults.

2. Hi ha punt d’accés a Internet i hemeroteca.

3. Paraules menorquines penjades als carrers.

“VIA FA QUI NO S’ATURA” ÉS EL JOC amb el qual la biblioteca des Migjorn Gran celebra els seus quaranta anys. Esquersilló, rataplam, pitxolino... són paraules que apareixen als llibres Espigolant (Francesc Riudavets) i Espigolant II (Francesc Riudavets i Patrícia Romero), sengles reculls de vocables i locucions menorquines no recollides al diccionari Alcover-Moll. L’objectiu és que els participants defineixen correctament les paraules triades, confeccionades en tela pel grup Amigues del Patchwork des Migjorn i penjades als carrers Francesc d’Albranca i Major.

47

ÀMBIT 69

APUNTS

EL FONS DE L’ARXIU HISTÒRIC DE MAÓ ES DIGITALITZA L’Arxiu Històric de Maó, ens gestionat pel Departament de Cultura, Patrimoni, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca, ha iniciat la digitalització d’alguns dels seus fons documentals en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència finançat per la Unió Europea (Next Generation). El projecte s’acull a la proposta estatal destinada a la descripció i digitalització de fons documentals de titularitat estatal i gestió autonòmica o insular que té com a objectiu posar a disposició dels ciutadans fons documentals relacionats amb la memòria històrica, la història i la identitat de les diferents comunitats que integren l’Estat espanyol.

Jornades sobre els cercles com a hàbitats protohistòrics 48

En concret, els fons que es digitalitzaran són els següents: - Llibre d’establiments de Sant Lluís (1762-1763). Reial Patrimoni Administració RPAL-103.

- Índex de fadigues reials de Maó F 239, F 240, F 241, F 242.

- Estadística Casanello 1817 U 691.

- Delegació del Govern de Menorca. Fons Guerra civil 193640 i II República 1931-1936.

- Comptadoria d’hipoteques C-1 a C-117.

El total serà de 89.476 fulls digitalitzats.

El contracte no podrà superar els 14.910 euros més el 21 % d’IVA a càrrec del pressupost de la Biblioteca Pública i l’Arxiu Històric de Maó.

Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta al Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca en el termini de 15 dies naturals a partir de la publicació en el tauler d’anuncis, comptant el dia de publicació. L’empresa adjudicatària haurà de dur a terme el seu encàrrec en el mateix centre on es conserva la documentació, és a dir, a les dependències de l’Arxiu Històric de Maó.

Durant l’any 2023 es durà a terme un segon projecte amb l’ajut dels fons europeus Next Generation d’un muntant econòmic similar al d’enguany, però amb una proposta diferent més centrada en la descripció documental principalment del fons documental del Llatzeret de Maó.

El Consell Insular de Menorca va acollir, el 17 i 18 de juny, la taula rodona “Cercles, l’hàbitat protohistòric de l’illa de Menorca”, organitzada conjuntament pel Servei de Patrimoni i els arqueòlegs Amalia Pérez-Juez i Octavio Torres. Inaugurades pel vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, aquestes dues jornades van girar al voltant de l’hàbitat protohistòric de l’illa i van ser un espai de debat i reflexió sobre els cercles menorquins, construccions úniques al món. Per part del Servei de Patrimoni hi intervingueren els arqueòlegs Simón Gornés i Joaquim Pons. Les jornades van acabar amb una visita al poblat de Torre d’en Galmés.

ÀMBIT 69

APUNTS

AJUTS PER A LA CULTURA El Servei de Promoció Cultural torna a oferir, enguany, ajuts destinats a entitats culturals sense ànim de lucre i amb domicili social a Menorca, una convocatòria dotada amb la quantitat de 200.000 €. La finalitat és oferir durant tot l’any activitats culturals arreu de Menorca i potenciar els projectes de les entitats sense ànim de lucre, de manera que la convocatòria també comporta una vessant social.

S’hi poden acollir associacions culturals inscrites en el Registre d’Associacions de les Illes Balears i associacions de veïns (només activitats de caire cultural). Actualment la convocatòria està en procés de resolució.

MILLORAR EL BENESTAR ANIMAL A LES FESTES El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell ha impulsat la constitució del Grup de Treball sobre Benestar Animal en les Festes de Menorca, format per representants dels ajuntaments, de les juntes de caixers i dels veterinaris que atenen els cavalls durant les festes. L’objectiu d’aquest grup és millorar els protocols de benestar animal a les festes amb cavalls. Davant la tramitació del Projecte de llei de protecció, drets i benestar dels animals al Congrés dels Diputats, el Consell i els ajuntaments volen valorar en quina mesura la nova legislació pot afectar el desenvolupament de les festes. Per això, aquest grup pretén avançar en l’anàlisi del benestar i el bon tracte als cavalls per tal de garantir la continuïtat de les festes i, si cal, millorar-les. D’entrada, el Consell va encarregar un estudi a un equip integrat per Eduard J. Cunilleras (Unitat Equina de l’Hospital Clínic Veterinari de la UAB), Xavier Manteca (AWEC-Animal Welfare Education Center), Manel López i Sergi Olvera (ERPAW-Grup de Recerca en Endocrinologia, Fisiologia Reproductiva i Benestar Animal de la Facultat de Veterinària de la UAB), L’estudi es va presentar a la reunió del passat 6 de juliol as Mercadal.

Gabriel Julià al Plec de lectura El Consell ha editat un nou plec de lectura, el número 50, en aquest cas dedicat a Gabriel Julià i Seguí (Palma, 1933), estudiós de les arts i de la història, a més de ser un dinamitzador cultural reconegut i admirat. Al Plec es recullen fragments de tres de les seves obres més importants. Per acompanyar el text, hi ha una fotografia d’Alfredo Mallo Mallo (1907-1986) feta a Ciutadella entre els anys cinquanta i setanta del segle passat. Mallo era un metge arribat de Lleó que s’instal·là a Ciutadella i al qual li agradava molt fer fotografies com a afeccionat. El fons Mallo està dipositat a l’Arxiu d’Imatge i So del Consell.

49

ÀMBIT 69

APUNTS

LA NAVETA DE TORRELLISAR JA ES POT VEURE EN 3D El nou vídeo de la naveta funerària de Torrellisar Vell en 3D ja està disponible al canal de YouTube de Menorca Talaiòtica. Elaborat per l’arqueòleg i especialista en documentació 3D i virtualització del patrimoni Bruno Parés, aquesta peça audiovisual permet conèixer amb tot tipus de detall com eren l’interior i l’exterior d’aquest excepcional monument prehistòric menorquí. El projecte és fruit del Rescat Cultural promogut pel Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca el 2021.

A més d’aquest audiovisual divulgatiu (en format 4K, en HD i en format lleuger per a dispositius mòbils), amb la documentació 3D obtinguda mitjançant la tècnica de la fotogrametria digital s’han generat altres recursos com les ortofotos de planta, alçats i seccions del moment actual de la naveta amb altíssima precisió i models 3D escalats que es poden obrir amb tots els programes d’edició.

La documentació 3D i la visita virtual permeten a l’espectador observar el monument des de tots els angles. Per altra banda, la impressió permet disposar d’una rèplica a escala del monument, una eina que podrà utilitzar-se de manera tàctil i facilitar a les persones amb discapacitat visual entendre millor l’edifici.

La naveta funerària de Torrellisar Vell, també anomenada sa cova de ses Ratapinyades, es troba al municipi d’Alaior.

Datada entre el 1400 i el 800 aC, és un monument original, exclusiu i propi de la Menorca Talaiòtica. Junt amb la naveta de Llumena, són les dues úniques navetes circulars que disposen d’una xemeneia d’accés a la planta superior.

Nominació de

MENORCA TALAIÒTICA UNA ODISSEA CICLÒPIA INSULAR

per a la inscripció en la Llista del Patrimoni Mundial

L’expedient MT ja és al web L’expedient de la candidatura presentat davant la UNESCO per aconseguir el reconeixement com a patrimoni mundial i el Pla de Gestió del bé ja estan disponibles al web de Menorca Talaiòtica (www.menorcatalayotica.info), des d’on es poden consultar i descarregar. Amb el títol Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular, aquest expedient —coordinat per Cipriano Marín— exposa el relat al voltant d’una cultura insular única atrapada entre el cel i la mar. D’altra banda, el Pla de Gestió, elaborat per l’empresa Kultura, estableix els mecanismes per al manteniment i la millora del valor universal excepcional (VUE), entre d’altres.

NOUS AJUTS PER A ARTS VISUALS I AUDIOVISUALS El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular ha concedit 60.000 euros en ajuts de minimis per a la creació en arts visuals i audiovisuals.

La convocatòria s’estructura en quatre línies de suport a les arts visuals, i una cinquena línia per al foment dels projectes audiovisuals. D’aquesta manera, la institució insular fomenta la recerca, la formació, la producció i la realització d’exposicions amb projectes que poden ser individuals o col·lectius, a més de contribuir a la creació d’obres audiovisuals d’especial interès per a la nostra illa.

50

ÀMBIT 69

APUNTS

FÒRUM DE GESTORS El Llatzeret de Menorca va acollir a principis de juny el 41 Fòrum d’Associacions i Gestors Culturals: patrimoni i sostenibilitat. Aquestes jornades van ser organitzades per Hispania Nostra, associació dedicada a la defensa, promoció i valoració del patrimoni cultural i natural.

Cipriano Marín, coordinador de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO, va ser l’encarregat d’obrir el Fòrum amb la conferència «Patrimoni i sostenibilitat. Menorca com a paradigma?», un acte que comptà amb la presència del vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria.

GUANYADORS DEL PREMI FRANCESC DE BORJA MOLL Paula Muñoz Casasnovas i David Moll Moll han estat els guanyadors del XVIII Premi Francesc de Borja Moll de Rondalles i Llegendes. Adreçat a alumnes de secundària, el convoca anualment el Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports a través del seu Servei de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Immaterial, per tal de fomentar la cultura popular i la creativitat literària, especialment el gènere narratiu de la rondallística, les llegendes i les faules. Muñoz, alumna de 1r d’ESO del Col·legi Nostra Senyora de la Consolació, ha obtingut el primer premi de la modalitat A (narració escrita) per la seva rondalla «Dins la boca del drac», una adaptació de la llegenda de Sant Jordi als valors de la societat actual, de gran correcció lingüística i un missatge conciliador. El segon premi d’aquesta modalitat ha estat per Júlia Sintes Landa, alumna de 1r d’ESO de l’IES Josep M. Quadrado, amb la llegenda «El pou de Son Catlar». També van quedar finalistes les rondalles de Malena Gil Nieto i Júlia Garcia Pons. Pel que fa a la modalitat B (audiovisual), el primer premi l’ha guanyat David Moll, alumne de 3r d’ESO de l’IES M. Àngels Cardona, amb «La collita sorpresa», una rondalla d’animació que inclou una explicació sobre dites.

La interpretació del Mai fàder Chloé Ruiz Brígido ha estat la guanydaora del concurs del Plec de Lectura dedicat a Bep Cardona, que consistia a interpretar la peça musical Mai fàder. La jove ha gravat un vídeo cantant la cançó, que ara resta guardat com a document sonor a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca. Dita Truyol, bibliotecària de Ciutadella, ha lliurat a Chloé Ruiz el premi que ha obtingut com a guanyadora del concurs, un llibre electrònic de darrera generació. Mai fàder és una tonada humorística amb una lletra curiosa inventada pels menorquins a partir de l’anglès que sentien cantar als britànics durant la dominació del segle xviii.

51

ÀMBIT 69

AGENDA

HISTÒRIA

PATRIMONI

VISITES GUIADES A LLATZERET Consisteix en un trasllat amb barca des de Calesfonts fins a l’illa de Llatzeret, seguit d’una visita guiada a les zones més rellevants de l’antiga estació de quarantena.

SEMINARI IME TRANSICIÓ La representació política menorquina a les institucions.

08/07 Seu de la UIB Alaior

Durant tot l’estiu. Consultau horaris al web

EXPOSICIÓ

«IDENTITATS» Tan enfora, tan a prop.

Del 18/06 al 25/09 Ca n’Oliver, Maó

MÚSICA

MÚSICA

XI FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DES MIGJORN GRAN Torna una nova edició amb Il Gesto Armónico, Ferran Pisà, Dylan Cox i Alexander Hopkins, i l’Ensemble Astrolabi.

FESTIVAL DE MÚSICA D’ESTIU DE CIUTADELLA Dia 9 de juliol s’estrena el 50è Festival de Música d’Estiu, organitzat per Joventuts Musicals de Ciutadella. La primera actuació serà La 5a de Beethoven, a càrrec de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca. Altres dies hi ha el Quartet Neuma, Ensemble Brudieu, el Cor Jove Nacional de Catalunya, Cosmos Quartet, Ana Maria Valderrama & Luis del Valle, Josep-Ramon Olivé, Martín García García i Marco Mezquida & Juan de la Rubia.

Dies 9, 18, 25 i 29 de juliol; 1, 8, 15, 22 i 29 d’agost Consultau horaris i llocs

MME ENNOORRCCAA I LI LL LAA DDE E CCUUL LT TUURRAA

52

18, 19, 20, 21, 22, 26 i 27 d’agost · Es Migjorn Gran

ÀMBIT 69

MÚSICA

AGENDA

CULTURA

ILLANVERS Nova edició del recital de poesia, música i arts visuals amb la participació de Maria Rotger, David Vidal, Jèssica Ferrer, Ismael Pelegrí, Gabriel de la S. T. Sampol, Sònia Moll, Blai Llopis, Guiem Soldevila i Carles Moll.

JOAN MANUEL SERRAT El conegut cantant retorna als escenaris amb una darrera gira, «El vicio de cantar 1965-2022», amb la qual es vol acomiadar del públic que l’ha acompanyat durant més de mig segle.

17/08 · 21 h Camp de futbol de la Unió Esportiva de Maó

05/08 · 21.30 h Sant Joan de Binissaida 06/08 · 21.30 h Auditori de Ferreries

EXPOSICIÓ

FOTOGRAFIES DEL FONS MIGUEL SEGUÍ Una mirada d’excepció als canvis que ha experimentat Menorca al llarg dels anys a través de la mirada de Miguel Seguí.

Fins a l’11/9 · Arxiu d’Imatge i So, Maó

PATRIMONI

MÚSICA

VISITES A CAN SAURA MUSEU DE CIUTADELLA Amb una clara vocació didàctica, l’exposició permanent del nou espai expositiu convida a conèixer en detall les particularitats de la història de Ciutadella.

De dimarts a diumenge, Ciutadella

CULTURA

SOM TALAIÒTICS? La 7a edició del programa d’excursions del Consell Insular «Som Talaiòtics?» per donar a conèixer la candidatura Menorca Talaiòtica entre la població continua el setembre amb una visita al poblat de Torre d’en Galmés.

03/09 · 19 h · Alaior

FOSQUETS DE LÍTHICA Propostes musicals variades, dansa de l’Índia i un espectacle de circ cabaret amb la companyia Aplomivol per a la programació d’estiu de Líthica. Entre les propostes hi ha Bach to Beach!, Fukio Saxophone Quartet, Nit de Lluna Plena, els Cants de Hildegard Von Bingen i La voz humana. Consultau horaris i dies al web.

20, 23 i 28 de juliol, 4, 12, 18 d’agost, i 3 de setembre Pedreres de s’Hostal

53

ÀMBIT 69

AGENDA

CINEMA

CULTURA

CICLE DE CINEMA INTERCULTURAL «MIRADES» Vuit propostes documentals en català per incidir en la diversitat cultural amb la mirada posada en països amb conflictes armats, identitats dissidents, figures humanitàries o qüestions postmodernes.

JORNADA HOMENATGE A JOAN HERNÁNDEZ MORA L’Institut Menorquí d’Estudis organitza un seminari d’estudi sobre la figura de Joan Hernández Mora, referent intel·lectual i cultural en la Menorca de la seva època.

9/7 · Ca n’Oliver, Maó

MÚSICA

Dilluns de juliol i agost Claustre del Carme, Maó

FESTIVAL DE MÚSICA DE MAÓ El tradicional festival de Música organitzat per les Joventuts Musicals de Maó ret homenatge enguany a l’expresident de l’entitat Francesc Fèlix Bosch. L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca obre la 49 edició al Teatre Principal amb peces de Beethoven i Mozart.

La resta de concerts se celebraran al Claustre del Museu de Menorca.

Del 8/7 al 10/8

MÚSICA

MÚSICA

CONCERTS DES CLAUSTRE La programació d’estiu a la Terrassa des Claustre, a Maó, inclou aquest 2022 més de vuitanta actuacions de tota mena de gèneres musicals, com ara jazz, soul, grunge, pop o indie. Artistes locals, nacionals i internacionals, com Rufus T. Firefly, De Pedro, León Benavente o Verlaat, ompliran l’escenari des Claustre els vespres d’aquest estiu, de dijous a dissabte.

Juliol, agost i octubre · Claustre del Carme, Maó

CINEMA

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE Projecció especial de Toscana, de Pau Durà.

14/7 · Líthica Festival del 8 al 13 de setembre

MÚSICA AL JAZZBAH Els concerts del Jazzbah es mouen aquest any i arriben a diferents escenaris de l’illa, com el Casino 17 de Gener i l’Auditori de Ferreries, amb un cartell encapçalat per Pedro Guerra i Coque Malla.

Juliol, agost i setembre

M E N O R C A I L L A D E C U LT U R A

54

ÀMBIT 69

AGENDA

PATRIMONI

TROBADA DE BARQUES CLÀSSIQUES Nova trobada de barques clàssiques i vela llatina organitzada per Amics de la Mar. El programa inclou una xerrada sobre patrimoni cultural immaterial i un concert de la Coral S’Estel de Ciutadella.

8, 9 i 10 juliol · Fornells

EXPOSICIÓ

CINEMA

EL GUST DE MENORCA Un homenatge a la gastronomia menorquina des del vessant històric i antropològic, en què els objectes prenen protagonisme per contar petites històries.

Visites guiades dijous juliol i agost. Museu de Menorca PANTALLA ESCÈNICA Cicle de cinema per comentar pel·lícules basades en obres de teatre. Una nova experiència que uneix teatre i cinema per entendre millor el llenguatge del teatre i incitar a llegir-ne.

Un dilluns al mes. Consultau dates.

Biblioteca Pública de Maó

FESTIVAL PEDRA VIVA Arriba l’11a edició del Festival Pedra Viva, la celebració de les músiques i les arts escèniques que té lloc cada estiu en escenaris d’interès patrimonial de Menorca. El programa inclou «Pedra Viva», una miscel·lània de propostes nacionals i internacionals, i la mostra «Pedra en Viu», dedicada a creacions locals.

CULTURA

Del 8/7 a l’11/11 Diferents espais

agenda.menorca.es

55

ÀMBIT 69

ABECÉ

L’assessor lingüístic i la toponímia.

Preguntes freqüents i dubtes eterns (III) Text: Servei d’Assessorament Lingüístic

Entre els dubtes més freqüents que afecten l’ortografia dels topònims hi ha els que es refereixen a la forma de l’article.

L’article dels topònims va en minúscula: es Castell, es Mercadal, es Migjorn, sa Mesquida, el Toro, la Mola.

S’admet l’ús de l’article salat en els topònims si hi ha una tradició d’usar-lo. En canvi, si tradicionalment s’ha mantingut l’article literari, no es pot salar.

La forma de masculí plural de l’article salat és es, tal com reconeix la normativa actual. Per tant, no és correcte canviar-la per la forma ets davant so vocàlic: per exemple, no és correcte «*ets Alocs», que ha de ser «es Alocs» o «els Alocs».

FALSOS ARTICLES També cal anar alerta amb els «falsos articles», és a dir amb les formes que s’interpreten com un article que encapçala un topònim quan en realitat no ho són: serien casos com Lanzell, Sanitja, Salairó... (i no: *l’Anzell, *sa Nitja).

ELS «CALA EN» Un dels dubtes «estrella» són els topònims amb el genèric cala i l’article personal en. L’article personal no

56

s’apostrofa ni s’aglutina amb el genèric cala, sinó que va separat tant del genèric com del nom propi de la cala: cala en Blanes, cala en Porter, cala en Vidrier, cala en Calderer, cala en Busquets, cala en Bosc, cala en Turqueta, cala en Forcat... Pel que fa a l’ús de majúscules o minúscules, aplicam la convenció que quan el topònim es refereix a una urbanització el genèric cala va en majúscula i en canvi quan es refereix a l’accident geogràfic va en minúscula.

SON A Menorca tenim molts topònims, especialment noms de llocs, que van precedits per la partícula son, que en els topònims s’ha d’escriure en majúscula. Aquesta forma és la contracció de «ço d’en» i ve a ser un demostratiu indicatiu de propietat; per tant, el nom que segueix és el d’una

ÀMBIT 69

ABECÉ

persona, normalment el pagès que tenia el domini útil del lloc (Son Camps, Son Morell, Son Vives). La normativa actual determina que s’ha de desfer la contracció davant vocal: So n’Olivar. També hem de recordar que quan el nom de persona és femení, la partícula son canvia a so na (So na Rossa, So na Caçana, So na Marineta, So na Parets).

CAL, CAN, CAS La partícula ca (contracció del mot casa) és molt present en el català de Menorca i per extensió a la nostra toponímia. Semblantment a la partícula son, indica el nom del propietari, fundador, etc. Quan la partícula ca s’ajunta amb l’article personal (en, na) i l’article determinat (el/es, la/sa, els/es, sa/ses) produeix les formes can, ca na, cal, cas, ca la, ca sa, cals, cas, ca la i ca sa. Els topònims i altres noms propis fixats amb ca s’han d’escriure en majúscula: Can Salort, Ca n’Oleo, Ca na Maria, Cal Rei.

1.

BINI Un altre dels prefixos habituals en la toponímia menorquina és bini-, prefix d’origen àrab que equival a «fill de...» i que s’utilitza com a indicador patronímic, de manera que el nom que el segueix sol correspondre a un nom propi, personal o familiar (Binidalí, Biniaixa, Binissuès, Binissaida, Binissequí, Binial·làs, Binialfús, Binixems, Binicalaf, etc.).

2.

Tant en el cas de son com en el de bini en èpoques més recents s’ha donat nom a alguns llocs utilitzant aquestes partícules sense que la continuació correspongui a un patronímic, en el cas de bini, ni a un llinatge, en el cas de son (p. e. Binibò, Binitalaiot, Son Vitamina).

3.

57