__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 57 · OCTUBRE - DESEMBRE 2019

MARCO MEZQUIDA

EL VALOR DEL PATRIMONI OCULT

TORRE D’EN GALMÉS

“TOCAR A MENORCA ÉS MOSTRAR L’ESTIMA A LA MEVA TERRA”

LA VISIBILITAT DE LA MENORCA TALAIÒTICA PLANTEJA NOUS REPTES EN MATÈRIA DE SEGURETAT

NOU PROJECTE PER CONÈIXER COM ERA LA VIDA DOMÈSTICA A LA PREHISTÒRIA

P. 10

P. 4

P. 28


UN ESTIU PLE D’ACTIVITATS UN VERANO LLENO DE ACTIVIDADES A SUMMER FULL OF ACTIVITIES Pla des Monestir, Maó. Tel. 971 35 09 55 www.museudemenorca.com


ÀMBIT 57

ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

SUMARI

Número 57 Octubre - desembre 2019

Disseny i coordinació editorial: Island Mood

Imatge de la portada: Marco Mezquida Fotografia © Mireia Miralles

Redacció número 57: Pepa Ferri, Itziar Lecea, Borja Corral, Carlos de Salort i Cecília Ligero

Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

DL: ME 524-2007

3


ÀMBIT 57

A FONS

II SEMINARI INTERNACIONAL CONTRA EL TRÀFIC IL·LÍCIT DE BÉNS CULTURALS

El valor del “patrimoni ocult” La visibilitat que la candidatura a Patrimoni Mundial dona a la cultura talaiòtica obliga a incrementar els esforços per garantir la seguretat del “paisatge arqueològic viu” de Menorca. Els espolis i danys a monuments és una problemàtica que cal abordar.

Text: Pepa Ferri Fotografies: David Arquimbau

4


ÀMBIT 57

A FONS

Patrimoni arqueològic

1.

5


ÀMBIT 57

A FONS

D’entrada, es pot tenir la impressió que l’espoli no és un problema greu a Menorca. L’excel·lent grau de conservació i la insòlita densitat dels monuments arqueològics ens poden dur a fer aquest raonament; també el coneixement que de la riquesa prehistòrica té la població menorquina —ja se sap: conèixer primer per després estimar i comprometre’s—. Parlam, però, d’una impressió, perquè a Menorca, com arreu, els atacs contra el patrimoni existeixen. I també aquí, com arreu, és un tema que preocupa. Cert que el volum pot ser relativament baix, com veurem més endavant, però l’impacte, difícil de mesurar, hi és. La visibilitat que la candidatura a patrimoni mundial ha donat a la cultura talaiòtica obliga a fer-hi un esforç major. Ha estat, precisament, el camí iniciat per obtenir la declaració que atorga la Unesco el que ha motivat que l’illa fos escollida seu del II Seminari internacional contra el tràfic il•lícit de béns culturals, una cita organitzada per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil amb el suport del Consell Insular de Menorca i el Govern de les Illes Balears, que ha reunit, entre el 26 i el 28 de setembre al Llatzeret, representants d’agències i organitzacions de referència com la Interpol, l’Europol, l’FBI i la Unesco, a més de membres de les unitats policials especialitzades que són les encarregades de combatre aquesta amenaça sobre el terreny. “Menorca treballa per ser un lloc de referència en bones pràctiques en gestió del patrimoni històric. Açò vol dir, conservació, investigació, difusió i coneixement, però també protecció i seguretat”, explica Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, alhora que posa en valor la condició de l’illa com a reserva de biosfera i la seva “funció com a laboratori d’idees” des d’on repensar, amb la sostenibilitat com a guia, la gestió de matèries cabdals i íntimament relacionades com el patrimoni i la natura. D’idees se n’han compartit moltes, aquests dies a Maó. De conclusions n’han sorgit unes quantes, entre les quals

6


ÀMBIT 57

MENORCA L’ I L L A B I C * * Béns interès cultural

A FONS

Patrimoni arqueològic

BÉNS PATRIMONIALS CATALOGATS

DELS BIC D’ESPANYA 1 BIC per cada 63 hab.

1.491

1.298

Béns d’interès cultural

BIC prehistòrics

la necessitat de millorar la coordinació entre els estats, però també entre els diferents nivells administratius de cada país. Les xifres hi obliguen. Segons les dades facilitades per Antonio Vercher, fiscal coordinador de Medi Ambient i Urbanisme —àmbit d’actuació que també incorpora el patrimoni històric—, l’any passat hi va haver 1.403 sentències a Espanya, de les quals 1.063 van ser condemnatòries. “La ràtio, del 80 %, supera la de qualsevol país de la Unió Europea”, assenyala Vercher. Efectivament, aquests registres confirmen un nivell alt d’execució, però també deixen entreveure l’impacte d’aquests comportaments il·lícits sobre el patrimoni de tots.

LA VIGILÀNCIA EN UNA “ILLA BIC” A Menorca, des de 2001 el Consell —administració competent en patrimoni— ha interposat 52 denúncies, totes contra persones que feien servir detectors de metalls en jaciments terrestres. Una xifra modesta en el maremàgnum d’expedients que es tramiten a tot l’Estat, i més encara si la posam en relació amb les dades següents: a l’illa hi ha 2.126 béns patrimonials catalogats, dels quals 1.491 són béns d’interès cultural i, d’aquests, 1.298 són prehistòrics. Com bé resumeix el conseller Maria, “Menorca concentra el 9,2 % dels BIC d’Espanya, cosa que vol dir que ens toca un BIC per cada 63 habitants”. “Anomenar-la l’illa BIC no seria exagerat”, afegeix. Però com dèiem abans, independentment del volum, l’impacte hi és. En aquest sentit, són molt esclaridores les paraules de Vercher: “Més enllà del valor material, s’ha de tenir en compte també el valor documental i el dany que impliquen aquests atemptats contra fonts d’informació que són úniques. Des de la fiscalia, intentam que la perspectiva de la valoració del dany augmenti”. L’exemple més clar d’aquesta línia és la sentència que va condemnar a pagar 25,5 milions d’euros un empresari miner d’Aragó per la destrucció de la cova de Chaves, considerada un dels jaciments neolítics més importants de la

2.

“Menorca treballa per ser un lloc de referència en bones pràctiques en gestió del patrimoni històric” Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura

7


ÀMBIT 57

A FONS

“Més enllà del valor material, s’ha de tenir en compte també el valor documental i el dany que impliquen aquests atemptats contra fonts d’informació que són úniques” Antonio Vercher, fiscal coordinador de Medi Ambient i Urbanisme

península Ibèrica. Per evitar que afectacions irreparables contra el patrimoni arqueològic com aquesta es continuïn produint, els experts coincideixen que cal millorar els mecanismes de vigilància —i, un cop més, també la coordinació—. A Menorca, la comunicació constant entre els agents del Seprona (Servei de Protecció de la Natura) i els vigilants del Servei de Patrimoni Històric del Consell ha resultat cabdal per detectar i reparar danys en jaciments. Joana Gual, tècnica responsable d’aquest servei insular, reconeix també la tasca desinteressada d’una “xarxa d’informadors”, entre els quals es compten pagesos, arqueòlegs o excursionistes. També destaca el valor de tenir geolocalitzades totes les vetes, una informació necessària per millorar-ne la vigilància però que ha de ser d’ús restringit. “El patrimoni arqueològic i paleontològic ha d’estar protegit, des del punt de vista informatiu, per evitar possibles espolis”, anota. En paraules del tinent responsable del Grup de Patrimoni Històric de la UCO, Juan José Águila, l’espoli d’aquest “patrimoni ocult” és “una de les grans amenaces” contra les quals ha de lluitar la Guàrdia Civil. Águila posa l’accent en “el difícil accés i protecció” d’aquests jaciments com un dels majors handicaps per ser més efectius. Amb tot, la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial fa sorgir noves necessitats, motivades també per l’atac vandàlic que el mes de març de 2018 va patir la naveta des Tudons. “Aquest va ser un episodi aïllat, extraordinari. A Menorca els casos més comuns són els dels detectors de metalls”, puntualitza Gual. Sigui com sigui, el nou escenari sorgit a partir de la candidatura planteja la conveniència d’optar per instal•lar sistemes de vigilància en alguns dels jaciments. “La Unesco demana una major seguretat física dels monuments. De fet, en les seves visites a l’illa es van sorprendre moltíssim de veure

8

el bon estat de conservació dels monuments, tot i trobar-se a l’aire lliure i sense vigilància”, explica l’arqueòloga del Consell.

PAISATGE ARQUEOLÒGIC VIU Entre els experts reunits al Llatzeret hi ha hagut quòrum a l’hora de considerar el de Menorca com un cas excepcional. Sigui per la insularitat, per la ingent activitat constructiva dels primers pobladors, pel compromís dels seus habitants o pel respecte dels qui hi han estat de pas, el cert és que no hi ha gaire exemples al món que igualin la densitat arqueològica de l’illa. “Estaríem parlant, en termes comparatius, d’alguna illa com la de Pasqua”, apunta Cipriano Marín, supervisor de l’expedient de la Menorca Talaiòtica, qui destaca també la singularitat d’algunes tipologies constructives com les navetes i els recintes de taula, però sobretot se centra en el fet que “és la primera vegada que parlam de paisatges arqueològics monumentals vius”, paraula, aquesta darrera, que subratlla amb èmfasi. “Ens trobam amb un cas excepcional de paisatge arqueològic que conviu amb els seus habitants”, resumeix. Una afirmació compartida pels assistents al seminari, que, després de visitar el poblat de Torre d’en Galmés i prendre consciència de les dimensions d’aquest paisatge únic, es demanaven “com és que encara la Menorca Talaiòtica no és patrimoni mundial de la Unesco”. Una pregunta que esperam que tengui els dies comptats.

1. Autoritats i responsables d’organitzacions internacionals, reunits al Llatzeret, donen suport a la candidatura de Menorca Talaiòtica. 2. Cipriano Marín, coordinador de la candidatura, i el conseller Miquel Àngel Maria, durant la seva intervenció al seminari 3. Moment del simulacre d’espoli subaquàtic a cala Teulera


ÀMBIT 57

A FONS

Patrimoni arqueològic

3.

SIMULACRE D’ESPOLI SUBAQUÀTIC En el marc de la celebració del II Seminari internacional contra el tràfic il·lícit de béns culturals, les unitats especialitzades van muntar un simulacre d’espoli subaquàtic a cala Teulera. Es va poder veure en acció el Servei Marítim i el Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil, responsables de vetllar per la protecció d’aquest patrimoni. A Menorca hi ha comptabilitzats prop de 250 jaciments subaquàtics.

9


FOTO: MIREIA MIRALLES

ÀMBIT 57

10

A DUES VEUS


ÀMBIT 57

A DUES VEUS

Marco Mezquida

TOCAR A MENORCA ÉS MOSTRAR L’ESTIMA A LA MEVA TERRA

Marco Mezquida 11


ÀMBIT 57

A DUES VEUS

Marco Mezquida i Suso González seran els encarregats de donar la nota a la Diada del Poble de Menorca 2020 amb un concert que se celebrarà al Teatre Principal. Mezquida (Maó, 1987) va destacar des de ben petit com a pianista. Amb més de 50 discs enregistrats, formacions pròpies i una agenda atapeïda de concerts arreu del món, ha fet un forat per tornar a casa el mes de gener. Text: Itziar Lecea Llufriu

Mezquida s’aventura a dir que són dos factors els que han ajudat en la tria que ha fet el Consell Insular de Menorca per a la interpretació del concert de la Diada del Poble de Menorca. “Vaig coincidir amb el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, a un recital que vaig oferir el mes de febrer a Alaior, junt amb Suso González, i em va dir que l’havia entusiasmat. A més, crec que va ser un concert molt emotiu, i els assistents van quedar molt contents. L’altre factor és el reconeixement com a ‘Menorquí de l’any’ que he rebut per part del Diari Menorca. Supòs que les circumstàncies han ajudat”, explica.

12

Al seu costat seurà un altre gran virtuós del piano i professor seu, el ja mencionat Suso González. “La relació que mantenim ara des del punt de vista professional ha canviat. Ja no som professor i alumne com fa anys, sinó que som intensament companys i amics. Hem après a comunicar-nos d’una manera molt específica i còmplice, i açò suposa que aquest concert sigui encara més emotiu”, reconeix. De moment, el repertori es manté en incògnita, a causa del gran nombre de compromisos de Mezquida. Però promet que contínuament prepara concerts i el de la Diada n’és un. “Per Nadal, quan torni a casa, farem algunes trobades amb en Suso per acabar de decidir què farem i quines col·laboracions inclourem. Ens fa ganes que pugi més gent a l’escenari del Principal”. Sonar a l’escenari del Teatre Principal de Maó és per al jove pianista “un plaer, perquè som a casa. A més, és un dels auditoris més preciosos del món, és com un regal. Cada vegada que tenc l’oportunitat d’anar-hi, m’ho pas molt bé, com amb Sílvia Pérez Cruz, amb la qual hi vam oferir un concert aquest estiu. O la col·laboració que vaig fer per al concert de Nadal amb l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, per posar alguns exemples”.


ÀMBIT 57

1.

A DUES VEUS

Marco Mezquida

2.

4.

1. Fotografia de Joan Abella 2. Fotografia d’Olga Farré 3. Fotografia de Joan Abella 4. Fotografia de Mireia Miralles 3.

13


ÀMBIT 57

A DUES VEUS

“M’he focalitzat en el que jo vull fer, i de cada projecte he format un equip que és una petita família que lluita per tirar-lo endavant”

L’INCOMBUSTIBLE MARCO MEZQUIDA

5.

5 i 6. Fotografies de Mireia Miralles

14

Entrant a l’agenda del seu portal web ja ens podem fer una idea de quin és el nivell d’intensitat de feina de Marco Mezquida. Concerts i viatges setmanals fan que sigui un dels músics més actius del panorama. “És cert que viatj molt, intentant adquirir prestigi. L’agenda és molt intensa i som molt feliç de poder-ho fer. Sobretot, perquè tenc energia per fer-ho!” Tanmateix, puntualitza que el suport que rep allà on sona és important. “Em cuiden molt per tot allà on vaig. Cada concert és molt exigent i hi pos el cos i l’ànima, però em fa il·lusió. També compta la feina que no es veu, com la de gestió. Cada concert és una història diferent, un escenari nou, un promotor per conèixer. I el meu representant, Julio Quintas, fa molta feina per aconseguir treure tota l’agenda i el que açò suposa: bitllets d’avió, hotels, horaris, etc. Però és la nostra feina, la que hem triat. És la nostra il•lusió i ho feim per donar alegria al públic, que respon molt bé. És una feina, sí. Una feina única i molt especial”. L’incombustible Marco Mezquida és conscient de la seva proesa, dels gairebé 200 concerts que fa anualment. I assegura que no és ni millor ni pitjor que el que fan altres companys de professió, simplement és “diferent”. “Hi ha persones que no tenen l’energia que puc tenir jo, encara que no és només tenir ganes de sonar. És comptar amb un bon equip i una trajectòria que ho faci possible”,

6.


ÀMBIT 57

A DUES VEUS

assenyala. Una trajectòria que ha anat treballant a força de projectes propis. “M’he focalitzat molt en el que jo vull fer, i per a cada projecte he format un equip que és una petita família que lluita per tirar-lo endavant.” L’energia s’incrementa, encara més, quan veu que el públic respon positivament. “Gràcies a tots els projectes en els quals m’he embarcat, he aconseguit ser un pianista internacional. I estic molt agraït a tothom qui m’ha acompanyat.”

EL SUPORT INSTITUCIONAL, CLAU EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL En el moment en què Marco Mezquida ens atén per telèfon està a punt de partir cap al Japó amb Sílvia Pérez Cruz, amb la qual oferirà fins a cinc concerts al Blue Note de Tòquio. Amb Chicuelo, un altre imprescindible a la seva agenda, haurà estat enguany a Alemanya, París, Roma o Viena, presentant el segon disc en comú. I, a més, continua la feina amb les formacions pròpies. Sortir de les seves fronteres —primer Menorca, després Espanya— diu que ha estat possible, en part, gràcies a institucions públi-

Marco Mezquida

ques i organismes com l’Institut d’Estudis Baleàrics. “Si no fos per l’aposta que l’IEB realitza per la internacionalització dels músics balears i els vincles que crea amb institucions d’altres països, seria difícil mantenir el ritme que duim ara mateix.” Mezquida apunta que “hi ha bastants festivals al món als quals, sense un suport institucional, és impossible anar-hi”. “Per açò —explica— és important la feina que fan organismes com l’Institut Ramon Llull o l’Institut Cervantes. Hi ha un punt polític darrere tota aquesta organització, però també un desig que hi hagi una obertura internacional, que els músics de les Illes tenguin l’oportunitat de sortir.” A més, veu “un augment del suport institucional en els darrers anys” que fa possible “aprofitar oportunitats molt bones, perquè a la vegada es crea un flux de relacions i un vincle entre institucions. Per açò fa falta gent que gestioni bé”.

UN HOMENATGE A BEETHOVEN Entre els projectes que el jove pianista maonès té en marxa, destaca el tribut que prepara pels 250 anys del naixement de Beethoven. “És una manera de celebrar un aniversari especial i ja estic component”, diu. Per ara, avança que aquest homenatge serà a quartet de flauta, bateria, contrabaix i, per descomptat, piano. “El que estic fent és una revisió de simfonies i sonates per a piano, en les quals m’acompanyaran el contrabaixista Masa Kamaguchi, David Xirgu a la bateria i el flautista Pablo Selnik. Tot plegat és una manera de reinventar les idees del gran compositor alemany, i fer un collage conceptual de la seva obra”. A banda, Mezquida compon el segon disc que enregistrarà amb el trio Somnis de Ravel i té en projecte preparar un disc dels directes que hauran fet amb Sílvia Pérez Cruz a Tòquio aquest octubre.

15


ÀMBIT 57

A DUES VEUS

MENORCA, SEMPRE PRESENT

7.

“Estic fent una revisió de simfonies i sonates de Beethoven per a piano (...). És una manera de reinventar les idees del gran compositor alemany i fer un collage conceptual de la seva obra”

7. Fotografia promocional de la gira de Mezquida i Pérez Cruz

16

Sonar a casa és, per a ell, un moment sempre especial. Tot i la brillant carrera internacional que du a terme, tornar a Menorca està apuntat cada any a la seva agenda. “He lluitat durant els darrers anys per dur els projectes del món a Menorca. D’ençà que tenia divuit anys fins als vint-i-sis, pràcticament no vaig tocar res a casa. Va ser llavors quan les institucions i entitats de l’illa van veure que començava a tenir projecció internacional i em van cridar per venir. Els primers que van reaccionar van ser els organitzadors del festival Jazz Obert, i sempre els ho agrairé, perquè va venir molta gent.” A la primera data menorquina se n’hi han anat sumant més cada any. Mezquida recorda amb especial estima el primer concert que va fer sol dalt l’escenari del Teatre Principal, l’any 2015. “Són concerts que m’han donat continuïtat a Menorca i sempre intent reservar-me tres o quatre dates per fer concerts diferents a l’illa. He intentat descentralitzar i tocar a tots els pobles, no només a Maó i Ciutadella, per poder crear interès. Però, sobretot, per mostrar l’estima a la meva terra.”


ÀMBIT 57

ACTUALITAT

LITERATURA

XV Fira del Llibre en Català Fidel a la seva cita amb la tardor, arriba els dies 8 i 9 de novembre la XV Fira del Llibre en Català de Menorca. Enguany, seguint el sistema rotatori recuperat l’any passat, recalarà a Ferreries. Serà un cap de setmana dedicat plenament a les lletres catalanes, amb tot un seguit d’activitats orientades a dinamitzar i promocionar la lectura en llengua pròpia. Així, a la tradicional venda de llibres —hi haurà parades de la Llibreria Pau, vaDllibres, Llibreria Catalana, Sa Catòlica, Juguettos, Llibreria Jocs, Sa Llibreria i Espai 14— se sumaran tallers per a infants i joves, contacontes, lectures i recitals poètics, presentacions de llibres, xerrades i performances. Entre els títols que es donaran a conèixer destaquen les novel·les Arenal, de Joan Pons, i Dionís, d’Armand Escandell; el recull de poesia Arèola, de Damià Rotger, i el llibre de memòries Crec recordar, del sociòleg Joan Estruch.

18

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana també farà la seva aportació amb “Illes i Lletres”, una conversa entre tres escriptors que han publicat dins el 2019, i la Plataforma per la Llengua proposarà un col·loqui al voltant de la guia sobre drets lingüístics Què faig si...? Aquestes són només algunes de les activitats que formen part de la nova edició de la cita cultural que organitza el Departament de Cultura del Consell de Menorca. Per saber-ne més, entrau a agenda.menorca.es

8 i 9 de novembre Plaça d’Espanya · Ferreries agenda.menorca.es


ÀMBIT 57

ACTUALITAT

CINEMA

Menorca Doc Fest La primera edició del Menorca Doc Fest arriba aquesta tardor as Mercadal amb l’objectiu d’englobar diversos projectes que sorgeixen de l’associació Es Far Cultural, tots centrats en el cinema i la fotografia documental. Així, a banda d’activitats formatives i classes magistrals, el Menorca Doc Fest oferirà dos cursos dedicats al món del documental: un sobre cinema i l’altre sobre fotografia. Destaquen també les deu exposicions de fotografia documental que es podran veure durant el festival. Entre altres fotògrafs, hi participen el fotoperiodista David Arquimbau, la fotògrafa documental Carmen Sayago amb la mostra Birds of pollution, i Cristian P. Coll i Alexandre Franquesa amb una col·lecció que mostra la realitat de persones refugiades. A més de les mostres individuals, al Menorca Doc Fest es podrà veure un recull de fotografies del cap de fibló que va deixar Menorca sense llum durant tres dies la tardor de l’any passat, en la qual col·laboren els fotògrafs del Diari Menorca. Una altra col·lectiva serà Estiu i hivern a Menorca, on exposaran la seva mirada els membres del grup Photobloggers de l’illa. Les activitats del primer Menorca Doc Fest tindran lloc entre el 31 d’octubre i el 3 de novembre. Aquest projecte està patrocinat, entre altres, pel Consell i la Fundació Foment de Turisme de Menorca.

Del 31 d’octubre al 3 de novembre Es Mercadal esfarcultural.com

19


ÀMBIT 57

ACTUALITAT

MÚSICA

Concert de la Diada de Menorca

Divendres, 17 de gener Teatre Principal de Maó teatremao.com

El jove pianista Marco Mezquida pujarà el 17 de gener de 2020, Diada del Poble de Menorca, a l’escenari del Teatre Principal de Maó. Acompanyat pel seu mentor durant anys, i ara amic, Suso González, oferiran un repertori a quatre mans que combinarà des de la música tradicional menorquina fins a composicions pròpies (us proposam llegir l’entrevista publicada en aquest número). Poca cosa més se’n sap. Han anunciat, això sí, “alguna sorpresa”. I és que la intenció d’ambdós pianistes és fer pujar a l’escenari del coliseu maonès més d’una figura menorquina i obrir la interpretació a altres artistes illencs. Les invitacions es posaran a disposició del públic a partir del desembre.

MÚSICA

Cicle de Joventuts Musicals i la Fundació Reynolds El piano és el protagonista del nou cicle de concerts que acull aquesta tardor la Casa Reynolds (carrer d’Isabel II · Maó) i que és fruit de la col·laboració entre Joventuts Musicals de Maó i la Fundació Reynolds. El primer recital es va celebrar el 29 de setembre passat i va tenir com a protagonistes la mezzosoprano Mar Esteve, el baríton Jan Antem i el pianista ciutadellenc Eduard López. El segon concert, programat per al 12 d’octubre, anirà a càrrec del pianista Dani Molina, jove promesa des Castell, que interpretarà grans obres dedicades a aquest instrument. La pianista georgiana Nino Gurevich i el clarinetista Ionas Mercadal seran els encarregats de tancar el cicle el 26 d’octubre. Les entrades tenen un preu de 10 euros (5 euros per als socis). Aquesta col·laboració se suma a la que manté de forma anual el Consell Insular de Menorca amb les diferents associacions de Joventuts Musicals a l’illa i que està adreçada a promocionar la música entre els joves, així com a facilitar la projecció dels talents emergents. Val a dir que la UNESCO ha qualificat les Joventuts Musicals, fundades a Brussel·les l’any 1940, com “el moviment cultural juvenil més important del món”.

20

12 i 26 d’octubre Casa Reynolds · Maó joventutsmusicalsdemao.cat


ÀMBIT 57

ACTUALITAT

ARTS ESCÈNIQUES

La XLIV edició del Premi Born de Teatre serà la darrera que es farà fora de les parets de l’edifici que dona nom al premi. La previsió d’obertura de la sala per al 20 de març de 2020 posarà fi a uns anys en què el premi teatral més important de l’Estat no ha pogut emprar la seu pròpia per lliurar el guardó. Pel que fa a l’edició d’aquest 2019, s’hi han presentat 228 obres, que competiran per la publicació en les quatre llengües de l’Estat, pel premi econòmic de 14.000 euros i pel prestigi d’aconseguir l’estatueta de la musa teatral. La decisió es farà pública el 26 d’octubre, dia en què se celebrarà l’acte de lliurament al Teatre de Ciutadella. Enguany, l’obra que es representarà serà El principi d’Arquímedes, text amb què Josep Maria Miró va guanyar el Premi Born el 2011 —dos anys abans ja s’havia coronat amb La dona que perdia tots els avions—. En aquesta ocasió, la companyia Mô Teatre serà l’encarregada de donar vida al text de l’autor català. Jordi Odrí, que dirigeix els actors Àlvar Triay, Joan Taltavull, Rita Barber i Lluís Febrer en aquest nou muntatge, assegura que “és una doble il·lusió poder fer El principi d’Arquímedes: primer, perquè és un text que ha rodat per 30 països i s’ha traduït a 18 llengües, i segon, perquè tenim molt bona relació amb Josep Maria Miró, amb qui vaig coincidir als obradors de la Sala Beckett. A més, ha fet un forat a la seva agenda per venir, perquè l’emociona poder veure-la representada al lloc on va començar tot”.

FOTO: PEP SALVADOR

XLIV Premi Born de Teatre

Dissabte, 26 d’octubre Teatre de Ciutadella premiborndeteatre.com

21


ÀMBIT 57

ACTUALITAT

LITERATURA

Vers a la Vinya L’Hort de Sant Patrici va ser escenari el 21 de setembre passat del recital Vers a la vinya, un maridatge entre poesia i vi organitzat pel Consell Insular de Menorca i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Hi van participar els poetes menorquins Llucia Palliser, Bep Joan Casasnovas i Tomeu Truyol i els mallorquins Cati Coll i Pere Joan Martorell, acompanyats tots ells per la guitarra de Toni Camps. El públic assistent va tenir ocasió de beure una copa de vi del celler de Ferreries i apreciar, d’aquesta manera, la bona connexió entre versos i vi. Era la primera vegada que un celler menorquí acollia una activitat que ja té tradició a Mallorca, Eivissa i Catalunya. El resultat va ser “molt satisfactori”, segons explica Pere Gomila, vocal de l’AELC. “Estam molt contents de la resposta de la gent i això ens anima a continuar”, avança. La nova cita serà a la tardor de l’any que ve. Mentrestant, però, podrem gaudir de la poesia d’autors locals en les properes edicions de Vershivern, prevista el mes de març, i d’Illanvers, que acostuma a celebrar-se a l’agost.

CINEMA

Festival de Cinema de Menorca: Menorca365 El Festival de Cinema de Menorca no tanca la paradeta a l’hivern i ja ha començat a perfilar les activitats per als mesos de fred. Dintre de la secció de serveis educatius destaca la projecció de curtmetratges per a joves a la xarxa de biblioteques de Menorca. Aquesta activitat es realitza amb la col·laboració del festival FILMETS i es preveu ampliar a dues sessions, després de l’èxit de l’any passat. També en l’àmbit educatiu, dins el programa Salut Jove del Consell, es preveuen diversos tallers sobre Com mirem el cinema, on els participants aprenen a identificar un producte audiovisual. Altres activitats que s’aniran tancant i publicant al web del festival són els cicles de cinema i el Cooking Films, un format que uneix cuina i cinema. Per estar al corrent de les novetats sobre el programa Menorca365 us recomanam entrar al web www.festivalmenorca.com.

22


ÀMBIT 57

ACTUALITAT

ARTS ESCÈNIQUES

Temporada de tardor-hivern del Teatre Principal de Maó

Consulta el programa de mà clicant damunt la portada

La programació per a la temporada de tardor-hivern reflecteix a la perfecció quines són les grans línies d’actuació del Teatre Principal de Maó. Les arts escèniques, la música i els espectacles familiars, en diferents disciplines, estils i formats, centren bona part de l’agenda del coliseu maonès i evidencien quines en són les prioritats. La resposta del públic confirma l’encert en l’elecció d’aquesta estratègia programàtica. L’any passat es van comptabilitzar en total 31.451 espectadors, que confirmen l’evolució positiva d’anys anteriors, i una mitjana de 430 espectadors per funció, una de les ràtios més altes de l’Estat. L’aposta del Teatre Principal per grans espectacles, propostes d’autor i produccions locals es mantindrà en els mateixos termes aquesta temprada de tardor-hivern. Entre altres obres, hi podrem veure El precio, text d’Arthur Miller adaptat per Sílvia Munt; Señora de rojo sobre fondo gris, interpretada per José Sacristán; El principi d’Arquímedes, adaptació de Mô Teatre que s’estrenarà a l’acte de lliurament del Premi Born, i Diluvi, obra d’Edgar Alemany que significarà l’estrena del Principal en la coproducció. L’agenda d’espectacles musicals mantindrà aquest nivell qualitatiu amb les actuacions del bailaor i coreògraf Manuel Liñán, la saxofonista Andrea Motis i el recital de la gran veu de la lírica Ainhoa Arteta. El públic infantil, escolar i familiar també podrà gaudir de propostes amb un interessant component lúdic i educatiu, com l’adaptació de l’obra El carnaval dels animals per l’OCIM o les peces Adeu, Peter Pan i Pinocchio. Consultau les dates i hores de tots els espectacles a la secció Agenda i també al web agenda.menorca.es.

23


ÀMBIT 57

ACTUALITAT

ART

El Roser acull l’exposició “Petra” Després de fer l’estiu al Museu de Menorca, l’exposició “Petra. Aproximacions contemporànies a la cultura talaiòtica” s’inaugurarà el 15 de novembre a la Sala Municipal El Roser de Ciutadella. La mostra parteix d’un projecte ideat per l’artista Zulema Bagur i s’articula al voltant d’un seguit de reflexions, des de diferents vessants i des de l’actualitat, sobre el paper i el significat de la pedra en la cultura talaiòtica. Els artistes Gabriel Ruiz-Larrea, Núria Marquès, Tónia Coll, Francesc Torres, Cristian Herrera Dalmau, Paca Florit i la mateixa Zulema Bagur interpretaran des del present, dominat per la tecnologia i la realitat virtual, la monumentalitat d’aquests jaciments arqueològics de més de 4.000 anys d’antiguitat. Aquest diàleg posarà en evidència el canvi que han experimentat conceptes com la durabilitat, el patrimoni i el paisatge. La mostra compta amb un programa paral·lel d’activitats que es divideix en tres línies de reflexió i interpretació: la pedra com a creadora de comunitats, de records i de tradicions; la pedra com a suport per a l’expressió de la presència, i la pedra convertida en tecnologia per a un propòsit específic. Podeu informar-vos dels detalls d’aquestes activitats en el web agenda.menorca.es.

Inauguració: 15 de novembre El Roser · Ciutadella agenda.menorca.es

ART

Exposició “Pintar (a) Menorca”

Fins al 24 de novembre Museu Diocesà de Barcelona agenda.menorca.es

24

Menorca vista a través dels ulls de cinc pintors, amics i companys de generació, la “dels seixanta”. Menorca vista des de cinc diferents punts de vista, artístics i geogràfics: Sant Lluís, Ciutadella, Fornells, Maó i el port de Maó. Josep Vives Campomar, Francesc Artigau, Xavier Serra de Rivera, Miquel Vilà i Josep Serra Llimona exposen fins al 24 de novembre una vuitantena d’obres al Museu Diocesà de Barcelona. Represa com una activitat d’intercanvi que ja es feia els anys trenta, ha estat el Consell Insular de Menorca que ha fet la proposta d’obrir aquest recull artístic al públic barceloní. Àlex Susanna i Carles Jiménez han assumit el comissariat d’una exposició que també vol ser un reclam per atreure més turisme cultural a l’illa.


ÀMBIT 57

AL DESCOBERT

TEATRE PRINCIPAL DE MAÓ El 2019 és un any especial per al Teatre Principal de Maó. Compleix 190 anys, una efemèride que el fa mereixedor de ser el primer espai cultural de Menorca que deixem “al descobert” en aquesta nova secció de la revista ÀMBIT. Voleu ampliar el vostre coneixement sobre aquest gran referent de les arts? Acompanyau-nos!

1829

190

ANY D’INAUGURACIÓ

ANYS DE VIDA

GUERRA CIVIL

És el teatre d’òpera més antic d’Espanya (el Liceu es va inaugurar el 1847 i el Teatro Real el 1850)

El Teatre celebra aquesta efemèride amb un recital d’Ainhoa Arteta. Serà el 15 de desembre

Una bomba caiguda a l’alçada de l’escenari va obligar a fer una gran restauració

430 MITJANA D’ESPECTADORS Mitjana per funció. Una de les ràtios més altes de l’Estat

2001 33% TELONS

REOBERTURA

PER CENT

LA TRAVIATA I TOSCA

El Teatre conserva dos telons de boca, el vermell i el verd. Una raresa

El Teatre reobrí les portes després d’una gran reforma iniciada l’any 1997

Programació adreçada a públic infantil, escolar i familiar

Són les òperes més representades al llarg de la història del Teatre

2014 MEDALLA D’OR L’any 2014 va ser distingit amb la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts

26

31.451 TORRE BLANCA O DELS DRAGONS El Teatre s’aixeca a l’espai que ocupava una torre de la murada medieval

TALIA

ESPECTADORS

Escultura de bronze de 3 m d’alçada, obra de Matias Quetglas, que dona la benvinguda al Teatre

És el nombre d’espectadors que van gaudir d’alguna obra o concert l’any 2018


ร€MBIT 57

AL DESCOBERT

Teatre Principal de Maรณ

27


ÀMBIT 57

AC

COM VIVIEN ELS ANCESTRES A TORRE D’EN GALMÉS? Amics del Museu de Menorca intervé a la part alta del jaciment arqueològic d’Alaior per conèixer com era la vida domèstica a la prehistòria.

Text: Borja Corral, Carlos de Salort i Cecília Ligero Fotografies: Amics del Museu de Menorca – Tanit Topografia i Cartografia

P

assejant per Torre d’en Galmés el visitant hi pot trobar inspiració. Fàcilment sorgeixen preguntes que l’inquieten i tracta de fabricar respostes possiblement incertes. Normalment el coneixement i l’experiència personals participen en aquestes respostes que un fabrica per tal de trobar una explicació a les coses. També la imaginació hi té un paper important. Les runes sempre han interpel·lat, fascinat i atemorit l’ésser humà. Potser quan ens dedicam a la història i l’arqueologia de manera professional aquest fet és més exagerat.

COMENÇAR UNA NOVA INTERVENCIÓ Però per fortuna existeix la possibilitat d’obtenir dades amb un mètode rigorós i saber les coses amb un elevat grau de certesa. Què és aquell habitacle enrunat? Des de quan està deshabitat? Què hi va passar? Les feines d’excavació d’Amics del Museu de Menorca durant aquesta campanya han consistit, precisament, a desenrunar una estructura enrunada a la part nord del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés. L’objectiu principal del projecte és conèixer com era la vida domèstica a la prehistòria, en especial durant la darrera fase (1000-123 abans de la nostra era). També es tracta d’aportar noves dades sobre la part alta del poblat, fins ara

28


ÀMBIT 57

AC

Torre d’en Galmés

2. 29


ÀMBIT 57

AC

2.

poc coneguda en comparació de la part baixa. La part alta és la més antiga, el centre neuràlgic del poblat i on s’emplacen els tres talaiots. Podríem dir que els talaiots són el fòssil director del talaiòtic inicial (1000-500 a. de la n. e.) i per aquest motiu al sector nord existeix la possibilitat de trobar zones domèstiques més antigues i relacionades amb el talaiòtic inicial. La vegetació sol acompanyar molt bé les runes en el paisatge, però per començar a prospectar les estructures s’ha d’eliminar. Després un topògraf ens marca una sèrie de punts al territori i mitjançant un vol amb dron produeix una ortofoto que servirà de base cartogràfica i de visualitzador del sector que volem investigar. Tot plegat ens permetrà entendre mitjançant el coneixement i l’experiència què és el que tenim entre mans per tal de programar una intervenció arqueològica més concreta.

30

COM ES TRANSFORMA UN EDIFICI EN RUNES? Una pregunta fonamental que un s’ha de fer quan es troba davant les runes és quin és el procés antròpic i natural que converteix un edifici en runes. Les dues campanyes d’excavació d’entre 15 i 20 dies que s’han dut a terme en aquest sector entre 2018 i 2019 han consistit bàsicament a desplaçar pedres. Les pedres es lleven a poc a poc i es documenten totes les que és possible saber que formaven part dels murs de l’edifici. Aquí entra en joc el raonament deductiu al caliu de les discussions d’arqueòlegs i restauradors. Mitjançant el braç mecanitzat d’un camió grua les pedres que formaven part de l’edifici es guarden de manera provisional a un lloc fora de la zona d’intervenció i un cop finalitzada l’excavació es restituiran al lloc original. En poc temps es poden observar canvis,


ÀMBIT 57

AC

Torre d’en Galmés

L’objectiu principal del projecte és conèixer com era la vida domèstica a la prehistòria

sobretot a través de fotografia aèria. Les runes prenen sentit: evidenciam que la planta de l’estructura es correspon a un cercle, amb diferents àmbits a l’interior; segurament es tracta d’una casa. Però de moment utilitza un sistema constructiu diferent, sense grans lloses i columnes en posició vertical tal com passa a les cases ja excavades a la part baixa del poblat. També documentam murs bastits sobre l’enderroc dels murs talaiòtics, cosa que fa pensar que va ser freqüentat en diferents moments de la història. Caldrà esperar uns anys per poder obtenir moltes més respostes i sorpreses... Durant i després de les feines a Torre d’en Galmés, s’ha treballat al taller d’Amics del Museu de Menorca a Maó, on s’han catalogat els materials recuperats durant la campanya, s’han preparat mostres per a analítiques i estudis específics de materials recuperats en campanyes anteriors, elaboració de material cartogràfic, tasques de conservació restauració de metalls, vidres, os, etc.

AGRAÏMENTS Han participat en les feines d’excavació, conservació restauració i de laboratori estudiants universitaris de diferents universitats de Catalunya, Andalusia i Madrid. També s’ha comptat amb voluntaris de Menorca. El projecte de recerca i posada en valor d’Amics del Museu a Torre d’en Galmés és possible gràcies al finançament del Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament d’Alaior i els socis de l’Associació d’Amics del Museu de Menorca. També hi col·laboren l’Ajuntament

3.

de Maó, INJOVE, Fundació Foment del Turisme, la Universitat de Boston, el Museu de Menorca i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, entre d’altres. Per a més informació contactau amb Amics del Museu de Menorca a través del correu info@amicsmuseumenorca.org o a les xarxes socials: @amicsmuseumenorca.

1. Part alta del poblat de Torre d’en Galmés 2. Estructura que ha estat objecte de la intervenció. Les runes comencen a prendre sentit. 3. Feines de laboratori al taller d’Amics del Museu de Menorca

Hi han participat estudiants universitaris de Catalunya, Andalusia i Madrid 31


ÀMBIT 57

ARRELS

ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA

Traginada: el folk com a estímul identitari

Tot i que encara no ha acabat, el 2019 ens ha deixat, entre moltes, una certesa: la música de Traginada continua ben viva quaranta anys després de la publicació del seu primer disc. L’homenatge Menorca canta Traginada, que es va poder veure al Teatre Principal de Maó amb motiu de la Diada del Poble de Menorca i més tard a les pedreres de s’Hostal, ha despertat l’admiració que joves i grans senten pel grup que a final dels setanta i principi dels vuitanta va aconseguir renovar la tradició musical menorquina i revitalitzar, al mateix temps, les arrels i la identitat pròpies. Ara, en el marc del Menorca Doc Fest, que se celebrarà as Mercadal del 31 d’octubre al 3 de novembre, es projectarà el documental Traginada: l’esclat d’un poble, una iniciativa amb la qual l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca (AISM) tanca el que es pot considerar “l’any Traginada”. El documental es nodreix de fotografies i vídeos custodiats a l’AISM, així com d’entrevistes i altres materials actuals. Per tots aquests motius, s’ha considerat oportú encetar l’espai dedicat a l’AISM dins la secció «Arrels» del nou ÀMBIT a la memòria de Traginada.

32


ÀMBIT 57

ARRELS

L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA és un servei del Consell Insular de Menorca destinat a la recuperació i la custòdia del patrimoni documental en imatges i sons produïts o referits a l’illa de Menorca. Hi ha diverses fórmules per poder deixar imatges i sons a l’AISM sense perdre’n la propietat ni la privacitat. Posau-vos en contacte amb nosaltres i us n’informarem. Tots els materials conservats a l’ASIM són de lliure accés per a les persones que els sol•licitin, excepte la informació que estigui afectada per les restriccions d’accés de la legislació vigent. Camí des Castell, 28. 07702 Maó 971 368 104 · arxiuimatgeiso@cime.es http://aism.cime.es 1. Josep M. Vidal Hernández. AISM

2. Javier Coll (Diari Menorca). Col·lecció Transició a Menorca. AISM

4. Josep M. Vidal Hernández. AISM

3. Josep M. Vidal Hernández. AISM

5. Josep M. Vidal Hernández. AISM

33


ÀMBIT 57

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

La visibilitat del patrimoni immaterial

“El patrimoni cultural immaterial o patrimoni viu es refereix a les pràctiques, expressions, sabers o tècniques transmeses per les comunitats de generació en generació”. Aquesta és la definició que fa la UNESCO d’un dels dos temes que centrarà la secció “Arrels” de la nova revista ÀMBIT. En aquest espai donarem a conèixer les manifestacions que conformen el patrimoni viu menorquí i ho farem des del convenciment que la divulgació és una eina clau per prendre consciència del valor del nostre patrimoni i transmetre’l a les generacions futures. Ens basarem en l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca, projecte d’identificació, recerca, diagnosi, difusió i promoció iniciat l’any 2016 de manera coordinada entre el Departament de Cultura del Consell, l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Agència Menorca Reserva de Biosfera. La implicació d’aquesta darrera entitat té la seva raó de ser en el gran potencial que aquests elements tenen per al desenvolupament sostenible. Val a dir que, malgrat aquest potencial, el patrimoni immaterial pateix de poca visibilitat i notorietat, fet que explica que a l’Estat només hi hagi disset inventaris en aquesta matèria i que el de Menorca sigui el primer de les Balears. Us convidam a saber-ne més entrant al web www.ipcime.cat.

34


ÀMBIT 57

ARRELS

MANIFESTACIONS DEL PATRIMONI VIU Aquestes fotos mostren algunes de les manifestacions que conformen el patrimoni cultural immaterial de Menorca. Oficis artesans, gastronomia, música i balls són algunes de les més representatives.

www.ipcime.cat 35


ÀMBIT 57

APUNTS

Foment del català El Consell Insular de Menorca ha concedit enguany 39.183,67 euros entre les 38 sol·licituds que s’han presentat a la línia d’ajuts per al foment de l’ús del català en el sector empresarial, associatiu i esportiu de Menorca i de suport a l’edició en llengua catalana. El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, recorda que l’ús i el foment del català en els diferents àmbits és una qüestió transversal i anuncia la intenció de mantenir els esforços per assegurar la presència de la llengua pròpia arreu de l’illa. Podeu ampliar la informació fent clic aquí.

LÍTHICA: PREMI EUROPA NOSTRA

EXPOSICIÓ “EN VERSIÓ ORIGINAL. ART BRUT” Durant el mes de setembre s’ha pogut visitar a l’Espai d’Art Xec Coll de Ciutadella l’exposició “En versió original. Art brut”, projecte que té per objecte posar en valor la creativitat de les persones amb problemes de salut mental, generalment afavorida per una llibertat expressiva menys condicionada pels cànons culturals i acadèmics. A més de les obres realitzades en una sèrie de tallers impartits a Menorca durant l’estiu, la mostra contenia setze obres originals de la col·lecció de Peter Hopf d’artistes del Gugging, institució psiquiàtrica vienesa de la qual han sorgit artistes reconeguts dins l’àmbit de l’art brut.

36

La Comissió Europea i Europa Nostra, institució que agrupa més de 400 organitzacions actives en el camp del patrimoni cultural, han reconegut la tasca de conservació realitzada per Líthica a les pedreres de s’Hostal amb la concessió del Premi Unió Europea de Patrimoni Cultural / Europa Nostra. Aquest guardó reconeix les bones pràctiques en el camp de la conservació, la gestió, la recerca, l’educació i la comunicació del patrimoni. El jurat va considerar, entre altres qüestions, el fet que aquest projecte demostrés “com la indústria pot crear espais i formes que no són presents en altres tipus d’arquitectura”.

Concurs de Joieria Menorca Talaiòtica El 30 de setembre passat va acabar el termini per presentar obres a la nova edició del Premi Internacional de Joieria Menorca Talaiòtica. Amb aquesta convocatòria el Consell, que compta amb la col·laboració de l’Escola d’Art de Menorca, cerca estimular i fomentar la creativitat en el món de la joieria i, alhora, difondre la candidatura a patrimoni mundial. Es concediran dos premis de 2.000 euros i 1.000 euros amb els corresponents diplomes acreditatius.


ÀMBIT 57

APUNTS

TRES NOUS LLIBRES DE LA COL·LECCIÓ SITJOT El Departament de Cultura del Consell ha publicat aquest estiu tres nous llibres de la col·lecció Sitjot: La naveta des Tudons. Monuments i ritus funeraris durant el bronze final a Menorca, de Simón Gornés; Que la terra et sigui lleu. Una història de la mort a Menorca, d’Elena Sintes i María José León, i Promontoris i murades. Els assentaments costaners de l’edat del bronze a Mallorca i Menorca, coordinat per Montserrat Anglada, María José León, Damià Ramis i Magdalena Salas.

Nomenament del nou director de la Biblioteca de Maó Joan Pau Salort Salort és des d’aquest estiu el nou director de la Biblioteca Pública i Arxiu Històric de Maó. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, ha exercit fins ara com a professor d’història a l’IES Cap de Llevant. Ha estat president d’Aladern, l’entitat que gestiona l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca des de la seva creació, i ha comissariat diferents exposicions. Així mateix, ha signat publicacions sobre història, patrimoni i fons audiovisuals i compta amb una formació solvent en arxivística, biblioteconomia i gestió cultural. És, a més, cap de la Secció d’Arqueologia i Història de l’Institut Menorquí d’Estudis i membre del Consell Científic de la Reserva de Biosfera.

CONTACONTES I TEATRE FAMILIAR Les biblioteques de Menorca tenen una interessant programació d’activitats per al públic infantil i familiar. Entre les que registren més demanda hi ha els contacontes. Per a aquest trimestre hi ha programats La moneda màgica i Contes que el foc no crema. Una altra de les propostes que atraurà l’atenció dels més joves serà l’obra de teatre infantil Es lladre de memòries. Preneu nota de tots els detalls a bibliomenorca.net o agenda.menorca.es.

Nou programa de “Lectura i família” De l’octubre al maig, les biblioteques de Menorca acullen els tallers “Lectura i família”, espais de trobada de periodicitat mensual que tenen com a objectiu “fomentar la lectura des de la base i que les famílies se sentin acompanyades”, segons explica la dinamitzadora i gestora cultural Fàtima Anglada. Per estar al corrent de les dates i els horaris us recomanam que entreu a bibliomenorca.net, el web de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Menorca.

37


ÀMBIT 57

AGENDA

EL PRECIO Després de setze anys sense parlar-se, dos germans es retroben als porxos de la casa familiar. La casa s’ha de demolir i han de decidir, juntament amb el taxador, el preu dels vells mobles familiars. Sílvia Munt dirigeix aquest clàssic d’Arthur Miller. Diumenge 6/10 · 20 hores · Teatre Principal de Maó

CICLE LLEGIR JOAN RAMIS Amb motiu dels 200 anys de la mort de l’il·lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis, l’Institut Menorquí d’Estudis ha programat, amb la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de Menorca, aquest cicle de conferències. Properes cites: Antoni Ferrer (9/10), Margarita Orfila (23/10) i Miquel Àngel Casasnovas (6/11). 9/10, 23/10 i 6/11 · 20 hores · Can Victori (Maó)

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI El Consell Insular de Menorca se suma un any més a les Jornades Europees de Patrimoni, considerades la “festa major” del patrimoni cultural europeu. Entre les activitats programades, destaquen: ‘L’univers dels deus’ (12/10 · Museu de Menorca), ‘Circ + Patrimoni’ (19/10 · Trepucó) i ‘Que la terra et sigui lleu’ (31/10 · Museu Municipal de Ciutadella). Consulta el cartell complet aquí. Del 12 al 31/10 · Diferents ubicacions

ADEU, PETER PAN A María, una nena amb molta imaginació, li encanten els relats que li conta el seu avi, amb qui passa tots els capvespres jugant a ser Peter Pan. Un espectacle de titelles i actors produït per Festuc Teatre. Dissabte 12/10 · 20 hores Teatre Principal de Maó

DILUVI Quina relació existeix entre el discurs d’urgència climàtica d’una jove activista ecologista i el mite antic i misteriós del Diluvi Universal? Diluvi és la primera obra teatral coproduïda entre el Teatre Principal de Maó i l’autor i creador menorquí Edgar Alemany. Dissabte 19/10 · 20.30 hores · Teatre Principal de Maó PREMI BORN DE TEATRE Arriba el XLIV Premi Born de Teatre. Enguany, abans del lliurament del guardó es representarà l’adaptació que Mô Teatre, sota la direcció de Jordi Odrí, ha fet de El principi d’Arquímedes, de Josep Maria Miró. Dissabte 26/10 · Teatre de Ciutadella

M E N O R C A 38

I L L A

D E

C U LT U R A


ÀMBIT 57

AGENDA

EXPOSICIÓ: “TUTANKHAMON, IMATGES D’UN TRESOR SOTA EL DESERT EGIPCI” Ca n’Oliver acull l’exposició Tutankhamon, imatges d’un tresor sota el desert egipci, mostra itinerant del Museu Egipci de Barcelona. S’hi poden veure fotografies i peces originals d’un dels esdeveniments més fascinants de la història de l’arqueologia. Fins al 27/10 · Ca n’Oliver (Maó)

MENORCA DOC FEST Es Mercadal acull aquesta tardor la primera edició del Menorca Doc Fest, un projecte d’Es Far Cultural que cerca fer-se un lloc en l’espai del cinema i la fotografia documental. El programa abasta quatre dies i inclou, entre altres activitats, el concurs del festival, cursos i exposicions. Preneu nota de tot a la ressenya que publicam a la secció “Actualitat” i a la web esfarcultural.com.

EL CARNAVAL DELS ANIMALS A partir de la música de Camille Saint-Saëns, diferents animals es disfressen d’instruments per celebrar el seu particular Carnaval. L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca apropa el món de la música clàssica al públic familiar i escolar. Dissabte 26/10 · 18 hores Teatre Principal de Maó

FOTO: PHOTOBLOGGERS MENORCA

Del 31/10 al 3/11 Es Mercadal

MASTERCHEF HISTÒRIC Activitat adreçada al públic infantil. Els participants visitaran la sala dedicada a la cultura talaiòtica i participaran en el taller ‘Joc de cuines’, on hauran de preparar en equip un plat d’una etapa de la història de Menorca. Diumenge 3/11 · 11 hores · Museu de Menorca (Maó)

FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ Al novembre arriba una nova edició de la Fira del Llibre en Català de Menorca. Enguany, la cita amb les lletres catalanes, que organitza el Departament de Cultura del Consell, es trasllada a Ferreries, on durant dos dies s’hi succeiran tota una sèrie d’activitats, com ara presentacions de llibres, col·loquis, recitals i tallers. Consultau-ne el detall a la secció “Actualitat.” 8 i 9/11 · Plaça d’Espanya (Ferreries)

SALUTACIONS DES DE LA GÀL·LIA L’arqueòloga Cristina Bravo, de l’empresa Nurarq, impartirà a Can Saura una xerrada sobre la intervenció d’arqueologia preventiva que es va realitzar fa uns anys al port de Ciutadella. Els descobriments que s’hi van fer ens transportaran a l’època romana, un període en què el port menorquí va registrar una intensa activitat. Dijous 7/11 Can Saura (Ciutadella)

a g e n d a . m e n o r c a . e s 39


ÀMBIT 57

AGENDA

ARQUEOLOGIA URBANA: 20 ANYS ENTRE VESINS, MÀQUINES I MANOBRES Exposició que neix de la necessitat de transmetre a la societat menorquina la importància de les intervencions arqueològiques preventives i la manera com aquestes proporcionen una informació cabdal per tal de conèixer i comprendre millora la nostra història. Aquest és l’objectiu principal de l’exposició i de les activitats que s’han programat al seu entorn. L’organitzen el Consell Insular de Menorca, el Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella. Fins al 9 /11 · El Roser (Ciutadella) MANUEL LIÑÁN Després d’haver fet les coreografies per a altres companyies, com el Ballet Nacional, Nuevo Ballet Español o Belén Amaya, i consolidar-se com a bailaor solista, Liñán ens proposa veure unides les dues facetes de la seva carrera: la coreografia i la interpretació. Divendres 15/11 · 21 hores Teatre Principal de Maó

PETRA. APROXIMACIONS CONTEMPORÀNIES A LA CULTURA TALAIÒTICA En aquesta exposició, vuit artistes proposen diverses lectures sobre com l’home, amb les seves accions materials i espirituals, ha canviat el significat de la pedra, que deixa de ser natura per incorporar un valor cultural. El paisatge de Menorca no es podria entendre sense aquests símbols mil·lenaris que sembla que sempre hagin estat presents. Els artistes són Arnulf Björndal, Cristian Herrera Dalmau, Francesc Torres, Gabriel Ruiz Larrea, Núria Marquès, Paca Florit, Tonia Coll i Zulema Bagur. Del 15/11/2019 a l’11/01/2020 El Roser (Ciutadella)

ANDREA MOTIS La jove trompetista i cantant Andrea Motis presenta el seu nou projecte musical, Do outro lado do azul, dedicat a un dels països que més ha influït en la música universal: el Brasil. Un viatge, de gust exquisit, cap a una una terra plena d’alegria musical, de la mà del seu fidel Joan Chamorro Quartet.

CONTACONTES “ARRIBEN ELS TURCS” Contacontes a càrrec de Laia García sobre alguns dels episodis històrics que major impacte van tenir en el segle XVI menorquí. El Museu de Menorca planteja una programació d’activitats per, des d’un punt de vista lúdic i didàctic, apropar els més petits a la història pròpia. Dissabte 16/11 11 hores Museu de Menorca

Dissabte 23/11 · 20 hores · Teatre Principal de Maó SEÑORA DE ROJO SOBRE FONDO GRIS Aquesta obra de Miguel Delibes ens descriu una història d’amor en un camí desenfrenat cap a la mort, ens parla de la felicitat i de la seva pèrdua, i arriba a la intimitat de qualsevol ésser humà, i a la seva emoció, pel camí recte i senzill de la veritat. Dijous 28/11 · 20.30 hores · Teatre Principal de Maó

M E N O R C A 40

I L L A

D E

C U LT U R A


ÀMBIT 57

AGENDA

CONCERT LÍRIC DE CLOENDA DE LA 48a TEMPORADA D’ÒPERA La cloenda de la 48a Temporada d’Òpera, que promouen la Fundació Menorquina de l’Òpera i Amics de s’Òpera de Maó, us convida a sentir les veus de la soprano russa Irina Lungu i del tenor italià Antonio Poli, en un concert simfònic únic, acompanyats per l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, sota la direcció del mestre Jordi Bernàcer. Dissabte 30/11 · 20 hores · Teatre Principal de Maó AINHOA ARTETA FESTA DE LES SATURNALES Visita guiada i sopar temàtic a càrrec de Fra Roger i Núria Bàguena. L’origen del Nadal cal cercar-lo en les festes romanes anomenades Saturnales. Amb aquesta activitat ens endinsarem en l’època romana a través de la gastronomia. Dijous 5/12 · 20 hores · Museu de Menorca

GRAN GALA OPERÍSTICA El Cor Illa de Menorca presenta la Gran Gala Operística, acompanyat per solistes convidats i amb la música de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Diumenge 8/12 · 20 hores · Teatre Principal de Maó

El Teatre Principal de Maó compleix 190 anys d’història. Una data per al record, que s’escriurà amb lletres daurades gràcies al recital de la gran soprano basca Ainhoa Arteta. Una vetlada de luxe, a l’alçada del que requereix l’ocasió, amb una de les veus més preuades i reconegudes de la lírica actual. Diumenge 15/12 · 19 h Teatre Principal de Maó

NADAL AL MUSEU Taller on s’explicarà, a través dels jocs, com se celebrava Nadal a Menorca en diferents períodes històrics: des del temps dels romans fins a l’actualitat, passant per l’Edat Mitjana i el segle de dominació britànica i arribant al significat nadalenc que avui coneixem a través de diversos jocs. Divendres 27/12 · 18 hores · Museu de Menorca CAP D’ANY AMB L’OCIM Tots associam Viena amb Cap d’Any i amb la festa dels valsos i les polques. Però, fa devers 200 anys, Viena vivia la febre de l’òpera italiana, que estava de moda a la ciutat. Rossini –un habitual– i els compositors de casa, com Schubert, volien demostrar que un vienès també podia escriure all’italiana. Dilluns 30/12 · 20 hores · Teatre Principal de Maó

a g e n d a . m e n o r c a . e s 41


ÀMBIT 57

ABECÉ

La morfologia verbal balear (3) Text: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Hi ha alguns aspectes puntuals que convé destacar quant a la morfologia d’una sèrie de verbs en el subestàndard balear. BEURE, DEURE, MOURE

SABER

Si bé en la llengua parlada col·loquial sovint es pronuncien amb [v] en lloc de [u] verbs com beure (ells *beven), deure (ells *deven), moure (ells *moven), etc., aquesta pronunciació no es pot traduir en el llenguatge escrit i s’han d’escriure amb [u]: ells beuen, ells deuen, ells mouen.

Hem d’emprar la forma d’infinitiu saber, i no *sebre (ni *sapiguer). La forma de gerundi correcta és sabent. És incorrecte el gerundi *sapiguent. En el present de subjuntiu, hem d’usar les formes generals: jo sàpiga, tu sàpigues, ell sàpiga, etc. Són incorrectes les formes jo *sapi/sabi, tu *sapis/sabis, ell *sapi/sabi, ells *sapin/sabin.

CABER En el present de subjuntiu, cal usar les formes jo càpiga, tu càpigues, ell càpiga, nosaltres capiguem, vosaltres capigueu, ells càpiguen. Són incorrectes les formes *cabi/ capi, *cabis/capis, etc.

ESTAR En el present d’indicatiu, les formes de la primera i la segona persona del plural acaben en -am i -au: nosaltres estam, vosaltres estau. Són incorrectes les formes nosaltres *esteim, vosaltres *esteis.

FER En el present de subjuntiu, hem d’emprar les formes jo faci, tu facis, ell faci, nosaltres facem, vosaltres faceu, ells facin. La conjugació del present de subjuntiu jo *fagi/fagui/faja, tu *fagis/faguis/fages, etc. és incorrecta.

42

TENIR Escrivim amb e les formes del present d’indicatiu (tenc), l’imperfet d’indicatiu (tenia, tenies...) i el present de subjuntiu (tengui, tenguis, tengui...). Hem d’emprar la forma d’infinitiu tenir i no tindre.

VENIR Escrivim amb e el present d’indicatiu (venc) i el present de subjuntiu (vengui, venguis, vengui...). Hem d’emprar la forma d’infinitiu venir i no vindre. Esperam haver contribuït, amb aquestes observacions, a resoldre dubtes que sorgeixen sovint a l’hora d’emprar algunes de les formes verbals del català de Menorca.


Descobriu totes les activitats culturals que us ofereix l’illa de Menorca agenda.menorca.es

Voleu estar al dia de les activitats culturals que es fan a Menorca? Subscriviu-vos al butlletí i rebreu setmanalment al correu electrònic informació sobre concerts, obres de teatre, fires, exposicions, conferències i moltes coses més. Fes clic AQUÍ per donar-te d’alta. 43


Profile for Revista Àmbit

Àmbit, revista de cultura de Menorca, 57  

La Revista Àmbit és una publicació trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Àmbit, revista de cultura de Menorca, 57  

La Revista Àmbit és una publicació trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded