Page 1

PATRIMONI MARÍTIM DE MENORCA EL CONSELL ORGANITZA A FORNELLS LES PRIMERES JORNADES D’AQUESTA TEMÀTICA

P. 14

PEDRA EN SEC LA TÈCNICA S’INSCRIU A LA LLISTA DE PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT P. 28

DL: ME 524-2007

P. 04

JOSEP VIVES CAMPOMAR EL ROSER ACULL L’EXPOSICIÓ “JOSEP VIVES CAMPOMAR. LA QUIETUD DE LES COSES”

NÚMERO 53 · GENER-MARÇ 2019 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA


Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 53 Gener-març 2019 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Pintura de Josep Vives Campomar Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Island Mood Han col·laborat en aquest número: Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, Pep Pelfort, Carles Jiménez, Damià Ramis, Ismael Moll , Montserrat Anglada, Lluís Plantalamor, Cristina Bravo, Irene Riudavets, María José León, Magdalena Salas, Natàlia Navarro Gelabert, Josefina Salord Ripoll, Carlos de Salort, Cecília Ligero i Ignasi Mascaró.

2


SUMARI

REVISTA ÀMBIT #53

Primeres jornades

Patrimoni Marítim de Menorca Breu història de la nomenclatura del plat menorquí

Caldera o caldereta? Exposició

Josep Vives Campomar La quietud de les coses Intervencions programades el 2018

Activitat arqueològica a Menorca Ordenació i classificació del fons familiar

Llegat Carreras Vigo La tècnica s’inscriu a la Llista de patrimoni cultural universal

Pedra en sec Mossets d’actualitat

Breus Llengua

Menorquí sí, català clar


REVISTA ÀMBIT #53

EN PROFUNDITAT

JORNADES DE PATRIMONI MARÍTIM

CELEBRACIÓ A FORNELLS DE LES I JORNADES

PATRIMONI MARÍTIM DE MENORCA L’objectiu principal d’aquesta trobada, celebrada a Fornells a final de setembre, era elaborar els criteris per determinar quins elements de la navegació tradicional mereixen ser conservats com a integrants del patrimoni històric de Menorca.

Text: Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca

4


JORNADES DE PATRIMONI MARรTIM

MAR

Pescador al port de Sanitja. Fotografia de la campanya dels actes de commemoraciรณ dels 25 anys de la declaraciรณ de Menorca com a reserva de biosfera

5


REVISTA ÀMBIT #53

EN PROFUNDITAT

JORNADES DE PATRIMONI MARÍTIM

Els dies 28 i 29 de setembre va tenir lloc a Fornells la celebració de les primeres Jornades del Patrimoni Marítim de Menorca, organitzades pel Consell Insular de Menorca. L’objectiu d’aquestes jornades era iniciar el debat per a l’elaboració d’uns criteris que puguin donar pautes clares sobre quins elements dels utilitzats per a la navegació tradicional, tant tangibles com intangibles, mereixen ser conservats com a integrants del patrimoni històric de Menorca. És per aquest motiu que aquesta activitat va disposar de l’assessorament i ajut de les entitats que a Menorca treballen per a la conservació i protecció d’aquest patrimoni (tant d’embarcacions com d’estris) i per a la difusió i el manteniment de la navegació tradicional, com són Amics de la Mar de Menorca i Amics de la Mar del Port de Maó. Així mateix, es van convidar experts procedents de territoris del nostre entorn, concretament de les Illes Balears i de Catalunya, que coneixen i treballen en béns integrants del patrimoni marítim. A més, es van organitzar diverses taules rodones per extreure finalment unes conclusions útils per al treball del Departament de Cultura i Educació en aquesta matèria. 6

Per a futures edicions es preveu convidar experts d’altres comunitats autònomes com el País Basc i Galícia i alguns consells insulars de les altres illes s’han ofert a col·laborar-hi. Les jornades, obertes al públic en general, van tenir una important participació. Van intervenir els ponents següents: Joan Lluís Alegret, professor titular d’Antropologia Social de la Universitat de Girona: la seva ponència va tractar sobre la valoració patrimonial del sector pesquer. Bernat Oliver Font, tècnic de patrimoni marítim al Consell de Mallorca: la seva ponència va ser sobre els criteris legals en la protecció del patrimoni marítim. David Oliver Ramon, periodista: va conduir la taula rodona “El paper de les entitats en la salvaguarda del patrimoni marítim”, en la qual van intervenir les associacions Amics de la Mar de Menorca i Amics de la Mar del Port de Maó. Vicente García-Delgado, investigador de les embarcacions tradicionals: va fer la xerrada “La utilització del patrimoni viu i participatiu: la barca d’encesa Lola”. Antoni Tur Riera, llicenciat en la Marina Civil


JORNADES DE PATRIMONI MARÍTIM

DEMOSTRACIÓ

A la pàgina de l’esquerra, demostració de navegació amb vela llatina, en el transcurs de les jornades PRESENTACIÓ

A la imatge superior, fotografia de la presentació de les Jornades de Patrimoni Marítim, a la pedrera de Robadones MOSTRA D’OBJECTES

(secció nàutica) per la Universitat Politècnica de Catalunya: la seva ponència es va titular “Una segona vida al patrimoni marítim”. Joan Alemany Llovera, doctor en Ciències Econòmiques: va presentar el projecte “Thalassa, les embarcacions com a testimoni”. Albert Forés Gómez, arqueòleg: va presentar el nou projecte del Museu Marítim de Mallorca. Les jornades també van tenir una part més pràctica, amb la presentació de l’Arxiu Antoni Picó Vivó per part de l’Associació Amics de la Mar de Menorca; un taller de nusos nàutics a càrrec d’Antoni Tur; una demostració de navegació de vela llatina al port organitzada per les associacions, i una explicació i demostració de la construcció d’embarcacions, a càrrec del mestre d’aixa Bep Marquès, de Ciutadella. Finalment, es van acordar unes conclusions que en el decurs d’aquesta tardor s’han anat consensuant i polint entre tots els ponents i assistents que hi han volgut participar.

CONCLUSIONS DE LES PRIMERES JORNADES DEL PATRIMONI MARÍTIM 1. Els béns del patrimoni marítim de les Illes Balears són fruit d’una activitat que defineix la relació d’un poble amb la mar. Són també expressió rellevant de la cultura tradicional del poble de les Illes Balears en els aspectes materials, econòmics, socials i espirituals. D’acord amb la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears, l’Administració ha de vetllar per garantir la protecció, conservar i promoure aquests béns que ens identifiquen com a grup social, tant els de caràcter material com els de caràcter immaterial. 2. És necessari, segons això, la implicació de l’Administració amb competències en matèria de patrimoni històric (consells insulars) i també la local, autonòmica i estatal amb competències sobre el litoral i els ports. 3. Les associacions ciutadanes implicades són agents de primer ordre en la con-

A la imatge inferior, mostra de nusos i objectes relacionats amb les activitats marítimes tradicionals

7


REVISTA ÀMBIT #53

EN PROFUNDITAT

JORNADES DE PATRIMONI MARÍTIM

servació del patrimoni històric i la seva difusió entre la població. 4. Per donar a conèixer i valorar aquest patrimoni s’han de dur a terme iniciatives que l’apropin al públic en general, perquè també es converteixi en agent de salvaguarda, atès que no es pot protegir el que es desconeix. Això significa conservar les embarcacions, el patrimoni immoble de terra vinculat, les arts pesqueres, les tècniques constructives i de navegació tradicionals, el vocabulari local, les creences, la música, les fotografies i els fons documentals, etc., i utilitzar-los en festes i altres activitats per crear arrelament social. 5. Les administracions amb competències sobre el patrimoni històric de cadascuna de les illes s’han de coordinar per establir uns criteris comuns per a l’inventari i la catalogació d’aquests béns, sempre salvaguardant la singularitat de cada illa. 6. S’ha de cercar la coordinació entre les associacions implicades i l’Administració per crear uns protocols d’actuació en la salvaguarda, protecció i conservació del patrimoni marítim que aquestes custodien. 7. S’ha d’iniciar tan prest com sigui possible l’inventari i la catalogació d’embarcacions tradicionals i d’altres béns relacionats amb el patrimoni marítim en vies de desaparició com una eina imprescindible de protecció i recuperació. 8. Aquests inventaris i catàlegs són imprescindibles per documentar tot el que existexi d’interès en l’actualitat i conèixer-ne l’estat de conservació. A més, permetran crear alertes per evitar-ne la desaparició total o facilitar els mitjans per recuperar part dels elements, tant materials com immaterials. 9. S’ha de tendir que els projectes de recuperació, protecció i conservació del patrimoni marítim siguin econòmicament sostenibles perquè siguin viables, prioritzant el patrimoni flotant ja existent, amb la implicació dels particulars i de l’Administració (Amics de la Mar de Menorca), perquè no 8

UNA DE LES CONCLUSIONS DE LES JORNADES ASSENYALA LA CONVENIÈNCIA DE CREAR UNA ESCOLA DE MESTRES D’AIXA depenguin únicament de l’Administració. 10. S’ha d’instar el Govern de les Illes Balears a adaptar la Llei del patrimoni històric de les Illes Balears per donar cabuda a la protecció del patrimoni marítim, tant el material com l’immaterial. 11. El patrimoni marítim ha de ser reconegut com a tal per la societat i s’han de seguir els procediments establerts per la legislació vigent per dur a terme declaracions de béns d’interès cultural o béns catalogats d’interès insular. 12. És important i s’ha d’impulsar el treball en xarxa entre tots els agents implicats de les Illes Balears i el seu entorn: institucions, museus, associacions i altres centres per donar a conèixer el nostre patrimoni i generar sinergies col·laboratives. 13. Per preservar les embarcacions tradicionals en el seu medi natural, la mar, s’ha d’habilitar —a cada port de Menorca en particular i a la resta de ports de les Illes— una zona d’amarratge en un lloc rellevant i visible del port per a barques tradicionals, amb uns preus d’amarratge populars. Això ajudarà a mantenir el patrimoni de les associacions i dels particulars. 14. S’ha de crear una escola de mestres d’aixa estable que formi els professionals per mantenir, conservar i restaurar les embarcacions actuals i construir-ne de noves o rèpliques. 15. El patrimoni marítim heretat no només ha de ser un objecte museïtzable, visitable i/o protegible, sinó que ha d’interpel·lar a la nostra manera de ser i ajudar-nos a dialogar amb l’entorn on ens trobam. D’aquesta manera, el patrimoni no només serà una qüestió del passat sinó del present.


JORNADES DE PATRIMONI MARรTIM

FORNELLS

Imatge del port de Fornells, seu de la primera ediciรณ de les Jornades

9


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

CALDERA DE LLAGOSTA

CALDERA O CALDERETA? Text: Pep Pelfort (Centre d’Estudis Gastronòmics Menorca)

10


CALDERA DE LLAGOSTA

El plat que el turisme associa a Menorca, la “caldereta” de llagosta, té un problema de nomenclatura. Resumint per sobre la seva història, és molt clar que, tal com la coneixem ara, no existia a final del segle XIX. Així està descrit, com una recepta “inventada pels pescadors i perfeccionada pels cuiners, és un fenomen turístic convertit en article de luxe”, ja l’any 1923, nascut a Fornells. El motiu pel qual la llagosta va esdevenir un negoci lucratiu a partir d’inici de segle i no abans va ser la moda d’incorporar-la com a plat de luxe, exòtic, a les taules dels restaurants francesos, amb preparacions espectaculars, molt del gust de l’època. Mentre l’incipient turisme cercava autenticitat, els menorquins consideraven les pescades de llagosta com un mal menor. Tanmateix, a l’antiga Casa Burdó de Fornells van tenir la brillant idea d’oferir-los el plat de subsistència dels pescadors en un format políticament correcte: servir-la en plat, taula i parament, i no com s’havia fet sempre entre pescadors, asseguts a terra al voltant de la cassola de fang, menjant en grup i on cada comensal

tenia un tros de pa anomenat gòfia, que feia de plat i postres. Aquesta seria la clau per transformar un plat de barca en un fenomen turístic. Però tornem a l’etimologia. Abans de l’any 1965 no surt enlloc el mot caldereta. És bastant lògic, no es deia així ni s’hauria de dir així. Tal vegada trobaríem l’explicació en els inventaris de les cuines menorquines: l’any 1452, a la cuina de Pere Alzina hi havia “una casola o panada de terra”, indicant que aquest seria el nom de l’estri. Quant a la paraula caldera, no apareix fins a l’inventari de 1704, en una casa rica, on hi ha un “parol i una caldera d’aram”. Per tant, és lògic que en els manuscrits analitzats en l’estudi es cuini la llagosta en greixera, panadera o tià. Fins a final del segle XIX, després de la revolució industrial, les calderes no començarien a ser accessibles. És a partir d’aleshores quan els pescadors es poden permetre dur a la barca una caldera o calderó per evitar que es trenqui l’estri de terra. Tanmateix, com és sabut, si cuinam en terra, preferirem l’estri de terra, no pel joc de paraules, sinó pel sabor indiscutible que hi dona,

CALDERA O CALDERETA DE MENORCA

A la pàgina anterior, fotografia del plat típic menorquí. Fotografia d’arxiu de Made in Menorca SEGELL DE QUALITAT

A la imatge inferior, distintiu de la marca de garantia Llagosta de Menorca. Fotografia d’arxiu de Made in Menorca

11


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

perquè facilita aquest retorn lent de temperatura que millora l’acoblament del plat amb el repòs. Tot i això, quan el plat passa de la barca al restaurant per ser polit i ben presentat, sembla que d’en primer a Can Burdó es continua dient caldera però ja no es cuina en una caldera. En tots els textos es comença a parlar de “caldera” de peix, dàtils, morena, serrans, cigala, molls, etc. Així mateix, tant a les guies de Menorca antigues com a les cartes dels restaurants, a la publicitat i en els llibres de viatges es parla de la famosa “caldera de llagosta”. Totes les persones entrevistades que podrien recordar-ho, així com cuiners en actiu en l’època en què el plat era habitual, coincideixen a explicar que el mot caldereta va aparèixer amb el turisme dels anys setanta. A Menorca, fins aleshores, una caldereta era un estri per caçar perdius amb un llumet, sembla que prohibit des d’antic. Així, per què s’hi va canviar el nom? La tergiversació té la llavor l’any 1965, amb el decret publicat al BOE pel Ministeri d’Informació i Turisme, que obliga a oferir un “menú turístico” amb l’objectiu d’aconseguir una gran quantitat de turisme de baix cost per fer entrar divises. Amb un intervencionisme extrem, se’n defineix la composició i es recomana (per dir-ho suau) incloure-hi “los platos típicos

12

CALDERA DE LLAGOSTA

de nuestra gastronomía nacional, como el gazpacho andaluz, la paella valenciana, la tortilla española, el cocido a la madrileña, la caldereta asturiana, el bacalao a la vizcaína y la sangría”. No cal explicar el resultat: “El turismo barato, masivo y poco exigente, unido a las grandes migraciones internas, provocó una degradación de la cocina en España”. Efectivament, el mot caldereta és un asturianisme, com es pot comprovar al diccionari de l’Academia de la Llingua Asturiana, i té un significat molt clar, absent en cap text menorquí abans de 1965. Tot el turisme peninsular acaba identificant qualsevol guisat de peix indeterminat amb una “caldereta”: hem perdut la subtilesa identitària de Menorca. El decret va tenir conseqüències desastroses per l’intent de crear una “unidad de destino gastronómico en lo universal”, similars als efectes de la globalització en les idiosincràsies culinàries locals. Per tant, proposo dir les coses pel seu nom, així no hi ha confusió: en qualsevol lloc del món, si hom demana una caldereta, sap que és asturiana; un marmitako, basc; un caldero, canari; una caldeirada, gallega, i una caldera, menorquina.

DOCUMENTACIÓ HISTÒRICA DE L’ORIGEN DEL TERME

Fotografies dels menús de diferents restaurants de referència on s’oferia “caldera de llagosta”. Entre les imatges, fotografia de la recepta de caldera de Pere Ballester


CALDERA DE LLAGOSTA

LLAGOSTA

Fotografia d’arxiu de Made in Menorca de llagostes pescades a Fornells

13


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

JOSEP VIVES CAMPOMAR

EXPOSICIÓ DEL PINTOR

JOSEP VIVES CAMPOMAR Amb l’exposició “La quietud de les coses’” el Consell Insular de Menorca ret homenatge a una de les grans figures de l’art contemporani a Menorca. A partir del 25 de gener es podrà visitar a Ca n’Oliver. Text: Carles Jiménez

Deia Ramón Gaya: “Perquè ser artista no és oficiar, sinó creure... El gran art no és mai un problema, sinó un destí.” En Pepe és un pintor de conviccions profundes que viu la pintura com un destí. Podríem dir que va néixer pintor. Però aquest destí és també una penitència. Pintar per a ell és dubtar, patir i construir per després destruir, somatitzar el dolor d’una lluita que sap perduda en tant que difícilment arribarem a sentir les veus remotes de les seves fruites i objectes, com deia Giorgio de Chirico en relació amb la meta de l’art. L’obra de Vives Campomar no deixa de ser un diàleg amb la mort, car el bodegó, en la seva quietud i silenci, en el seu ordre i la seva estabilitat, ens remet a l’etern, a la perennitat. Les seves magranes, codonys, prunes i raïms 14

eixarreïts; els diaris i llibres vells; les gerres de zenc i coure colpejades parlen de la fugacitat del temps i d’una vida caduca que el pintor sembla haver petrificat, congelat en un temps i un món que és i no és el nostre. Molt encertadament, els anglosaxons anomenen els bodegons still life, mentre que els alemanys utilitzen el terme stilleben, ‘vides quietes’. En l’elecció dels objectes i la seva reiteració, Vives Campomar mostra un tret caracterial que és definitori de la seva personalitat: la humilitat. Sabent-se un artista a contracorrent, conscient del caràcter marginal de la pintura en el panorama actual de l’art, accepta humilment el seu destí i tria tant objectes quotidians com fruites i verdures per reivindicar LA PINTURA i alliberar-se del fantasma de


JOSEP VIVES CAMPOMAR

EXPOSICIÓ AL ROSER

Fotografia de l’interior de l’exposició de Josep Vives Campomar a la sala El Roser de Ciutadella

la narrativitat, pròpia de la literatura. En la seva pintura hi ha un despullament progressiu per explicar la realitat de manera substantiva, eliminant els adjectius, el pintoresc i l’artifici. El contorn de les coses és irregular, i la pinzellada, espasmòdica, al·ludint al motiu més que descrivint-lo. És en el gènere dels bodegons on la pintura ha trobat el camp de batalla més fructífer per reflexionar sobre la matèria, la percepció i els sentits. Amb les avantguardes del segle XX, però, aquesta humilitat paradoxal esdevé el millor pretext per fer del bodegó el gènere més representatiu d’aquell segle.

COLOR, LLUM I PASTA La seva pintura està feta de color, llum i pasta, aquesta darrera aplicada generosament, obsessivament. Els dits, el pinzell i l’espàtula són emprats dia rere dia per aconseguir que aquell to, aquella pinzellada, tengui existència pròpia i funcioni per si mateixa alhora que en relació amb la resta. La seva és, doncs, una evolució tècnica, no estilística, i és per això que tot i semblar que hi ha reiteració en el tema (les mateixes gerres, fruites o papers una vegada i una altra) el quadre no és mai igual, de la mateixa manera que cada dia veiem el nostre món de distinta manera. Si no ens podem banyar dues vegades al ma15


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

JOSEP VIVES CAMPOMAR

teix riu, com deia Heràclit, no es pot pintar finalitzats duen un cartell que ens adverdues vegades el mateix quadre. teix: “En procés.” L’exposició “Josep Vives Campomar. La quietud de les coses” vol facilitar el FIGURA DE L’ART CONTEMPORANI gaudi de les obres i les disposa de mane- El vídeo que acompanya l’exposició posa ra que la contemplació sigui més íntima i de manifest la difícil frontera entre la seva pausada. Per fer palesa la mirada pictòri- vida i la seva obra en veu de Guillem ca de l’autor, els objectes utilitzats com a Frontera, Miquel Vilà, Josep Serra Llimomodels acompanyen, en alguns casos, els na, Xavier Serra de Rivera i Emili de Baquadres on són representats. Sovint l’em- lanzó, amics i/o pintors fonamentals en la seva trajectòria. brió d’una composició es A l’exposició “Josep troba en un coup de foudre VIVES CAMPOMAR Vives Campomar. La (enamorament) cap a un objecte, ja sigui una TRIA OBJECTES quietud de les coses” tindrem ocasió de conèixer xocolatera de coure, un QUOTIDIANS PER i gaudir les obres creacorn marí o un bol de vidre. La contraposició REIVINDICAR LA des en els últims tretze anys per un dels pintors de l’objecte real amb el PINTURA EN menorquins més recopintat permet aproxineguts a Menorca i més mar-nos a la diferència MAJÚSCULES enllà. El Consell Insular entre la realitat percebude Menorca, a través del Departament de da i la representada. Assegut a una cadira atrotinada, Pepe Cultura, vol retre així homenatge a aquesVives lluita dia a dia, pinzell en mà, per ta figura fonamental de la història de l’art expressar de la manera més simple i re- contemporani, com anteriorment havia veladora la realitat. Un procés lent i ple fet amb Matías Quetglas i Toni Vidal. d’inseguretats, perquè, com deia Samuel L’exposició, ara oberta a la sala El Roser Beckett, “ser artista és fracassar com nin- de Ciutadella fins al 5 de gener, viatjarà a gú s’atreveix a fracassar”. Tres bodegons Ca n’Oliver de Maó del 25 de gener al 28 que als nostres ulls podrien donar-se per d’abril de 2019.

16


JOSEP VIVES CAMPOMAR

BODEGÓ

A la pàgina anterior, imatge d’un dels bodegons característics exposats EXPOSICIÓ ITINERANT

Imatges de l’exposició a la sala El Roser, de Ciutadella. A la part superior, fotografia de l’entrada a l’exposició amb un retrat del pintor. A sota, fotografia d’un racó de la sala amb diferents pintures exposades

17


Descobreix totes les activitats culturals que t’ofereix l’illa de Menorca agenda.menorca.es

Vols estar al dia de les activitats culturals que es fan a Menorca? Subscriu-te al butlletí i rebràs setmanalment al teu correu electrònic informació sobre concerts, obres de teatre, fires, exposicions, conferències i molt més.


ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA 2018

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #53

INTERVENCIONS DEL 2018

ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA L’any passat es van dur a terme diferents campanyes d’excavacions a jaciments de l’illa gràcies a la iniciativa d’arqueòlegs i el suport del Consell. Text: Diferents autors

El 2018 ha estat un any d’intensa activitat arqueològica a Menorca. La major part dels projectes d’investigació han estat impulsats per equips d’arqueòlegs autònoms que compten amb el suport econòmic del Consell Insular i d’altres ad-

ministracions, com els ajuntaments. Aquí teniu un resum d’algunes de les intervencions programades que s’han portat a terme el 2018 i que no havien aparegut encara als números anteriors de la revista ÀMBIT. 19


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA

SANT AGUSTÍ. ES MIGJORN GRAN Damià Ramis, Ismael Moll i Montserrat Anglada El mes d’abril passat es va realitzar la segona campanya d’excavació al jaciment talaiòtic de Sant Agustí Vell, en el marc d’un projecte d’investigació arqueològic quinquennal. Els treballs de recerca s’han centrat a l’edifici de planta rectangular que s’adossa a la cara sud del talaiot oriental, conegut popularment com “el talaiot de les bigues de mata”. Durant la campanya de 2017 les tasques es van centrar a delimitar l’edifici per la part exterior. Així, en aquesta segona campanya, l’objectiu era la fesomia interior de l’edifici i poder-ne identificar els espais interns. De fet, les tasques d’excavació dels nivells superficials han permès diferenciar dos àmbits. El primer, l’àmbit oest, ha deixat al descobert un passadís, orientat N-S, que coincideix amb el portal d’entrada del talaiot oriental. A l’altre àmbit, situat a l’est de l’edifici, s’ha pogut documentar un mur de doble parament, d’uns 90 cm d’amplada, que s’adossa al talaiot. Aquest mur està orientat de nord a sud i fa una cantonada ―amb un angle de 90º― fins a arribar a un corredor d’accés amb coberta que es troba a l’eix 20

central de l’edifici. Cal remarcar que a l’àmbit est la cota és significativament més alta que a l’àmbit oest, la qual cosa podria indicar l’existència d’un possible sostre que cobrís una o més habitacions. S’ha de tenir present que l’excavació arqueològica encara es troba en un moment inicial. Açò vol dir que resulta molt aventurat poder extreure conclusions, però, a mesura que avancin les tasques, de ben segur que s’anirà obtenint nova informació que ens ajudi a entendre l’edifici i, d’aquesta manera, interpretar quina funció tenia i, el més interessant, quina relació tenia amb el talaiot al qual s’adossa. L’excavació ha estat cofinançada per l’Ajuntament des Migjorn Gran i el Consell Insular de Menorca juntament amb l’ajut de finançament privat. També s’ha comptat amb la brigada del Servei de Cultura del CIM, així com amb l’inestimable ajut de voluntaris que hi han participat de manera activa durant les tasques d’excavació. Finalment, volem mostrar el nostre agraïment a la propietat del terreny per les facilitats donades.


ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA 2018

CORNIA NOU. MAÓ Montserrat Anglada, Lluís Plantalamor i Damià Ramis

SANT AGUSTÍ

A la imatge de l’esquerra, treballs de recerca al jaciment talaiòtic de Sant Agustí Vell CORNIA NOU

A la fotografia de la dreta, vista aèria del jaciment de Cornia Nou

Com ja és habitual, durant els mesos de maig i juny ha tingut lloc la campanya arqueològica al jaciment de Cornia Nou (Maó). En general, s’han continuat les feines a l’edifici adossat al costat occidental del gran talaiot del poblat, el qual, per aquest motiu, rep el nom d’edifici oest. Fins ara aquest espai presentava dues habitacions. La primera, situada al costat sud, es va acabar d’excavar l’any anterior. Podem situar-ne el darrer ús cap al 1000900 aC, d’acord amb les datacions radiocarbòniques efectuades. Enguany, s’hi han realitzat feines de restauració i consolidació de les crestes dels murs i dels paviments empedrats que es troben a l’interior. A la segona habitació, situada a continuació cap al nord, s’hi ha excavat la part final dels nivells d’enderroc i l’únic nivell

d’ocupació que s’ha trobat. Així, s’ha pogut determinar que l’habitació, igual que l’anterior, estava coberta per un sostre fet amb elements vegetals, argila i llosetes de roca calcària. El context d’ús ha resultat molt pobre en troballes. Destaca la presència de molins de mà i percussors de pedra, que reforcen la importació de les feines de transformació alimentària a l’interior d’aquest edifici. Finalment, s’han iniciat les feines d’excavació a l’extrem nord d’aquest sector, un espai que semblava a cel obert. La sorpresa ha estat trobar la part superior d’un mur en angle recte que delimita un tercer recinte. A la part superior de l’enderroc d’aquesta habitació s’hi ha trobat una urna funerària de ceràmica talaiòtica amb restes infantils a l’interior. 21


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA 2018

SA CUDIA CREMADA

A la imatge de la dreta, l’equip d’arqueòlegs immers en la intervenció al recinte de taula del poblat talaiòtic COLL DE CALA MORELL

A la imatge de la dreta, fotografia de la bassa de recollida d’aigua del jaciment de Cala Morell

SA CUDIA CREMADA. MAÓ Cristina Bravo i Irene Riudavets Durant el mes de setembre de 2018 es va dur a terme la quarta campanya arqueològica al recinte de taula del poblat talaiòtic de sa Cudia Cremada (Maó). Aquesta intervenció s’ha continuat plantejant dins el marc de l’escola internacional d’arqueologia organitzada per l’associació Sa Cudia Cremada Archaeology Field School, amb la qual es va realitzar un curs durant la primera quinzena del mes i on van participar alumnes dels Estats Units, el Regne Unit i Rússia, a més de dues estudiants menorquines becades per l’associació. Les darreres dues setmanes l’equip va continuar els treballs de camp, incloent-hi la confecció d’un acurat registre planimètric. Continuant les tasques iniciades els anys 22

anteriors, ens vam centrar en l’excavació de l’interior de l’edifici, on es van poder localitzar materials ceràmics típics del període del talaiòtic final, a més d’una gran quantitat de restes de fauna. Si bé entre els anys 2015 i 2017 es van excavar els nivells superficials i d’enderroc de grans pedres caigudes del mur del recinte, durant aquesta campanya el nivell extret ha estat una capa gruixada argilosa que s’estén per tota la superfície interior del monument. La remoció d’aquest nivell també ha permès continuar exposant més els elements característics del recinte, com la taula i les pilastres que l’envolten. La campanya de 2018 s’ha finançat gràcies a una subvenció del CIM i als fons propis de l’escola d’arqueologia.


ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA 2018

ES COLL DE CALA MORELL. CIUTADELLA Montserrat Anglada, María José León, Damià Ramis i Magdalena Salas Durant el mes d’octubre de 2018 s’ha duit a terme la vuitena campanya arqueològica al jaciment des Coll de Cala Morell (Ciutadella). Les feines s’han centrat en dues àrees: les basses de recollida d’aigua i l’entorn del monument elevat. L’any passat, quan es va excavar la bassa situada més al nord, es va fer un sondeig a la base del depòsit, que consistia en una capa molt gruixada d’argila compactada. Enguany es volia ampliar aquesta cala, però les pluges prèvies a l’inici de la campanya havien omplert la bassa i havien mostrat el bon estat de preservació i la funcionalitat d’aquesta estructura. Així, s’han fet feines de consolidació de la cresta del mur interior de la bassa i s’han fet dues petites cales a l’espai situat entre aquest folre i el retall de la roca. A la bassa sud únicament s’han iniciat les feines de neteja.

Pel que fa a l’altra zona de treball, s’havia plantejat la neteja de la petita estructura que hi ha situada a prop del monument superior del jaciment. S’han retirat totes les restes d’enderroc i s’ha pogut observar que es tracta d’una construcció recent en pedra seca que presenta un corredor d’accés en colze. La sorpresa ha consistit en la troballa, durant aquestes feines de neteja, de les restes de dues navetes més, amb la qual cosa s’eleva a 15 el nombre d’aquestes estructures al promontori de cala Morell. Aquests nous exemples es troben en molt mal estat de conservació. Només es conserva la part basal dels murs, suficient emperò per determinar que es tracta de dues navetes adossades lateralment, una de les quals recolza simultàniament en la murada que tanca el costat est del poblat. 23


REVISTA ÀMBIT #53

24

ACTUALITAT

LLEGAT CARRERAS VIGO


LLEGAT CARRERAS VIGO

EL LLEGAT CARRERAS VIGO FONS DOCUMENTAL FAMILIAR

El Servei d’Arxius i Biblioteques del Consell Insular de Menorca enllesteix la classificació i ordenació del fons documental d’aquesta coneguda família nobiliària Text i fotografies: Natàlia Navarro Gelabert (doctora en Història)

El juny de 2018, des del Servei d’Arxius i Biblioteques del Consell Insular de Menorca vam començar la tercera i darrera etapa de classificació i ordenació del fons Carreras Vigo, una coneguda família nobiliària, fruit de l’enllaç matrimonial entre Josep de Vigo i Nadal (1667-1722), natural de Tremp (Catalunya), i Àgueda Carreras i Pardo (1678-1744), una opulenta pubilla maonesa. D’aquí sorgiria una llarga saga familiar, que tingué una estreta vinculació amb la nostra història. La primera etapa d’organització del fons es va fer l’any 2011 a la casa familiar, la finca de Sant Antoni, comprada l’any 1639 per Antoni Carreras Menor, ubicada en el port de Maó i coneguda popularment amb el nom de The Golden Farm. Malauradament, la documentació es trobava emmagatzemada en condicions mediambientals que no afavorien gens el

seu estat de conservació, de manera que els anys següents (2012-2013) vam traslladar el fons a l’Arxiu del Consell Insular de Menorca, que, per les seves òptimes temperatures i instal·lacions, permetia allargar la vida a materials sensibles d’aquests tipus. Actualment, el Consell continua essent el dipositari del fons, amb la qual cosa acompleix el contracte i compromís signat amb la família Delás-Vigo, la línia successòria que perviu. La nostra feina en aquesta darrera etapa de la classificació i ordenació (2018) ha continuat amb el desplegament dels documents, la majoria dels quals es trobaven agrupats en lligalls; la neteja superficial dels materials, i la col·locació de paper barrera, material que per la seva absència d’acidesa permet mantenir la integritat de la documentació. No obstant això, en línies generals, el fons Carreras Vigo conté 25


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

documents en perfectes condicions, però altres presenten graus d’alteració per la presència de microorganismes i la degradació de les tintes ferrogàl·liques, que han provocat perforacions i despreniments dels suports documentals. Tot seguit, s’ha procedit a una lectura general, no exhaustiva, dels documents per classificar-los i agrupar-los en carpetes segons la tipologia temàtica, per després dipositar-los en capses per emmagatzemar-los definitivament. Tota aquesta feina ha anat en paral·lel a la continuació de l’inventari iniciat el 2011, on fèiem constar: 1. Número d’inventari En total s’han trobat tres inventaris: el primer, dipositat en carpetes de fusta, del qual desconeixem l’autoria de l’escrivent. Sí que podem afirmar que fou un encàrrec de Joaquim de Vigo i Bassols. Ho demostra la llibreta de l’inventari titulada: “INDICE POR MATERIAS. de los documentos públicos y algunos particulares de que se compone el archivo que tiene en la casa solariega de Ciudadela D. Joaquin de Vigo y de Bassols”. Pensam que el segon el va fer el mateix Joaquim de Vigo i Bassols, ja que titula el lligall núm. 82 “Datos referentes al fallecimiento de mi padre político el Excelentisimo Señor Marqués de Alella”. El pare de Camil·la Fabra, sogre de Joaquim de Vigo, era Camil Fabra i Fontanills, el marquès d’Alella. El tercer és el que hem anat elaborant nosaltres durant el desplegament i ordenació de la documentació pendent de classificar. 2. Unitat d’instal·lació 3. Carpeta i/o lligall 4. Descripció 5. Dates aproximades 6. Nombre d’unitats documentals 7. Nombre de fulls 8. Anotacions Hem fet constar alguna dada d’interès que pogués tenir la documentació i, sobretot, si el material es trobava en mal estat per si necessitava algun tipus d’intervenció. 26

LLEGAT CARRERAS VIGO

EL TRASLLAT A L’ARXIU DEL CONSELL HA PERMÈS ALLARGAR LA VIDA DELS MATERIALS Tot i gaudir dels privilegis propis de la seva classe social, els Carreras Vigo no deixaren de ser una família que ―com tota la resta― va haver de fer front a situacions adverses de la vida, com la mort prematura d’un fill: Camil·la de Vigo i Olives morí entre finals de 1845 i principis de 1846, víctima de diversos tumors cerebrals. Els seus pares, Josep de Vigo i Squella i Rafaela Olives i Olives, contractaren els serveis del metge Mathias, però res es va poder fer per la seva vida. Josep de Vigo i Bassols mor el 1869. Era fill de Josep de Vigo i Olives i Amàlia Bassols Folguera. L’any següent tingueren un altre fill, a qui li posaren el mateix nom ―costum habitual en aquesta època―. Tampoc tingué gaire fortuna en la vida, ja que morí solter a Marsella, a bord del vaixell Alicante, dia 5 de setembre de 1897 amb tan sols 27 anys. M. Lluïsa de Vigo i Fabra, filla de Joaquim de Vigo i Bassols i Camil·la Fabra i Puig, morí als 15 anys a causa de febre tifoide el 29 de novembre de 1914. Com es pot veure, moren fruit de malalties comunes, com la resta de la societat; ara bé, la seva classe social els va permetre costejar-se metges professionals. Un darrer exemple és el de Joaquim de Vigo i Bassols, que morí a causa d’una broncopneumònia el 1904 quan tan sols tenia 35 anys. Nogensmenys, el patrimoni familiar amb què encara comptaven els Carreras Vigo els va permetre demanar un crèdit per contractar el curador Joan Mir. En definitiva, el fons Carreras Vigo genera altes dosis d’interès en molts aspectes. D’aquí la nostra insistència a preservar-lo, digitalitzar-lo i, en un futur, posar-lo a la disposició de les persones interessades.


LLEGAT CARRERAS VIGO

THE GOLDEN FARM

A la pàgina anterior, fotografia exterior de The Golden Farm, la casa familiar, ubicada a la finca de Sant Antoni, lloc on es guardaven els documents TREBALL D’ARXIU

A la dreta, treballs d’ordenació del fons DOCUMENT FAMILIAR

A l’esquerra i a la imatge inferior, documents del fons Carreras Vigo

27


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

PEDRA EN SEC

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

LA PEDRA EN SEC, PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL L’èxit de la candidatura es deu a la suma dels esforços de diferents indrets d’arreu de la Mediterrània i, en concret a Menorca, a la implicació de les entitats que impulsen el coneixement i la salvaguarda de la cultura de la pedra a l’illa Text: Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca

El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, en la sessió de dia 28 a l’illa de Maurici, ha inclòs a la Llista indicativa de patrimoni cultural immaterial de la humanitat la tècnica constructiva de la pedra en sec. L’any 2016, el Consell Insular es va adherir a la preparació d’aquesta candidatura, que, impulsada des de Xipre, havia estat proposada a diversos països de la Mediterrània. El Govern de les Illes Balears va convidar els consells insulars a adherir-s’hi, cosa que van fer tots quatre. En aquesta candidatura hi han participat altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol (Galícia, Astúries, Catalunya, Extremadura, Aragó, Canàries, València, Andalusia i Castella i Lleó) i fins a vuit estats de les dues ribes de la Mediterrània: Xipre, com a país impulsor, i Eslovènia, Croàcia, França, Suïssa, Itàlia, Grècia i Espanya. Abans de formalitzar l’adhesió a la candidatura, el Consell Insular de Menorca va iniciar el procés 28

de protecció d’aquesta tècnica constructiva tradicional incoant la declaració de bé d’interès cultural immaterial, aprovat definitivament pel Ple de dia 20 de febrer de 2017. L’èxit d’aquesta candidatura també s’ha d’agrair a la important implicació de les entitats i associacions que impulsen el coneixement i la salvaguarda de la cultura de la pedra a Menorca: la Societat Històrico-Arqueològica Martí Bella, la Fundació Líthica-Pedreres de s’Hostal i Amics de Punta Nati, i a l’adhesió i suport d’altres entitats com l’IME, l’Ateneu de Maó, el Bisbat de Menorca, el Centre d’Estudis Locals d’Alaior, el Museu Municipal de Ciutadella o el Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Ara bé, què significa per a Menorca aquesta declaració? S’ha de tenir en compte que allò que s’ha declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat (PCIH) ha estat la tècnica constructiva de la pedra en sec, no els béns materials construïts amb pedra en sec. Per a Menorca, açò vol dir treballar perquè no


PEDRA EN SEC

29


REVISTA ÀMBIT #53

30

ACTUALITAT

PEDRA EN SEC


PEDRA EN SEC

31


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

PARET SECA

ELS TALLERS DEL NOU PROGRAMA ANUAL TRACTARAN TEMES COM LES CREENCES, LA VIDA QUOTIDIANA, LA MEDICINA, LA HIGIENE O L’ART

es perdi l’ofici de paredador i la tècnica tradicional de construcció de béns etnològics de pedra en sec. Aquestes mesures s’afegiran a la protecció ja existent sobre els béns en si, ja que la majoria de les construccions estan catalogades i, per tant, protegides. FORMACIÓ I ACTIVITAT AGRÀRIA Una de les prioritats del Consell, a partir d’ara, serà posar en marxa alguna iniciativa de formació. Això no obstant, s’ha de tenir en compte que oferir formació per als nous paredadors no és suficient per garantir la supervivència de la tècnica de la pedra en sec. L’altra condició indispensable és que aquests professionals, una vegada formats, rebin encàrrecs 32

que els permetin posar en pràctica els seus coneixements. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que els encàrrecs de particulars són essencials: les grans obres públiques que impliquen la construcció de parets seques es duen a terme només de forma esporàdica i no poden garantir la feina constant que qualsevol professional necessita. És necessari, per tant, que la ciutadania menorquina conegui i valori la tècnica tradicional local de la pedra en sec i demandi professionals capaços d’aplicar-la. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que la supervivència de la xarxa de paret seca que caracteritza el paisatge de Menorca està lligada de forma indissoluble al manteniment d’activitats econòmi-


PARET SECA

PAISATGE DE MENORCA

Fotografia d’un camp on es poden apreciar quilòmetres de paret seca

ques a l’àmbit rural. Només si la parcel·lació del camp menorquí continua essent útil, ja sigui per al desenvolupament d’activitats agrícoles i ramaderes tradicionals o per a altres tipus d’explotacions, els murs de pedra en sec es conservaran i mantindran. Cal tenir en compte que la immensa majoria d’elements de pedra en sec de l’illa són de titularitat privada. L’administració pública ajuda a mantenir-los a través dels ajuts del Contracte Agrari Reserva de Biosfera i del Pla de Desenvolupament Rural: durant els darrers anys, aquests ajuts han permès reconstruir una

gran quantitat de trams de paret seca. La longitud de tots aquests trams sumada és de més de 85 quilòmetres! Però l’Administració no pot assumir en solitari aquesta responsabilitat. Protegir la pedra en sec és feina de tothom.

ELS AJUTS DEL CARB I DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT RURAL HAN SERVIT PER RECONSTRUIR 85 KM DE PARET SECA AL CAMP DE MENORCA 33


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

BREUS

DIADA DEL POBLE DE MENORCA SANT ANTONI 2019 Consulta el programa complet en el següent enllaç

12/01

“UN GLOPET DE CULTURA”

De 10 a 13.30 h Recorregut urbà per Alaior. Acte del programa “Viu la biosfera”. Amb inscripció prèvia, per telèfon o whatsapp, al núm. 679 566 672.

ENCESA DE TALAIOTS PELS DRETS HUMANS 13 h i 18.15 h. Diversos jaciments talaiòtics Acció simultània amb altres llocs del Mediterrani: Illes Balears, Quios, nord d’Àfrica. Per participar-hi: talaiotspelsdretshumans@gmail.com o 679 570 372.

“ARQUEOLOGIA URBANA: 20 ANYS ENTRE VESINS, MÀQUINES I MANOBRES” 20 h. Museu de Menorca Inauguració de l’exposició.

GLOSAT DE LA DIADA

20.15 h. Sala de Cultura Sant Diego d’Alaior A càrrec de Soca de Mots. Abans del glosat es lliurarà el Premi Josep Vivó de glosa escrita 2019.

CONCERT DE GUIEM SOLDEVILA

21 h. Sala Multifuncional des Mercadal

13/01

EXCURSIÓ AL POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR (CIUTADELLA)

Sortida: 9 h. Pàrquing de cala en Turqueta Sortida a peu a les 9.30 h (dificultat mitjana-baixa)

34

acompanyats per membres del GOB. A partir de les 11.30 h, visita guiada al poblat talaiòtic de Son Catlar i degustació de productes ecològics de Menorca. A les 12.00 h, demostració de tir amb fona, a càrrec de la Unió Excursionista de Menorca. Tornada opcional amb autobús (gratuït) fins al pàrquing de cala en Turqueta a partir de les 13.30 h.


BREUS

16/01

BATUCADA AMB S’ESCLAT

19 h. Cercavila pels carrers des Castell

CONCERT DE CRIS JUANICO

20.30 h. Sala Albert Camus Concert “Gira Menorca”. Entrada lliure.

17/01

PLE EXTRAORDINARI DE LA DIADA

18 h. Sala de Plens del CIM Conferència: “Creadores silenciades: la recuperació d’una veu ignorada. Per una educació amb perspectiva de gènere”, a càrrec d’Enka Alonso, actriu i filòloga.

CONCERT DE LA DIADA

20 h. Teatre Principal de Maó “Menorca canta Traginada”, homenatge amb motiu dels 40 anys del seu primer disc. Solistes: Maria Camps, Clara Gorrias, Cris Juanico, Anna Ferrer, Miquel Mariano i Guiem Soldevila. Direcció musical i artística: Annabel Villalonga i Joan Carles Villalonga. Les entrades es poden recollir telemàticament a agenda.menorca.es. Donatiu: 1€, a benefici del Fons Menorquí de Cooperació.

CERCAVILA

20.30 h. Es Migjorn Gran A càrrec de Myotragus, dimonis de Ferreries i Batucada Esclat de Ciutadella.

19/01

“IFIGENIA A TÀURIDA”

“TRILOGIA DE LLEGENDES”

18 h. Centre de Geologia de Ferreries Espectacle musical, a càrrec de Jaume Coll.

“PRIMER VIATGE”. PRESENTACIÓ

19 h. Convent de Sant Diego d’Alaior Primer disc de Shanti Gordi. Entrada lliure.

19 h. Teatre Principal de Maó Representació teatral de Joana de Vigo i Esquella.

20/01

“IFIGENIA A TÀURIDA”

18 h. Auditori de Ferreries Representació teatral de Joana de Vigo i Esquella.

35


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

BREUS

L’OBRA “IFIGENIA A TÀURIDA”, TRADUÏDA PER LA IL·LUSTRADA CIUTADELLENCA JOANA DE VIGO SQUELLA, ES REPRESENTA AL TEATRE PRINCIPAL Text: Josefina Salord Ripoll Del conjunt de l’obra, d’interessos enciclopedistes, de la il·lustrada ciutadellenca Joana de Vigo (17791855) destaca la traducció que, amb vint-i-dos anys, va fer de la tragèdia francesa de Claude Guimond de la Touche, inspirada en la d’Eurípides, Iphigénie en Tauride, representada per primera vegada a París el 1757, reeditada en diferents ocasions i convertida en òpera pel músic reformador Gluck. Aquesta tragèdia (d’un autor seguidor del teatre filosòfic de Voltaire, que rebatia tot el que pot tenir la religió de fanatisme, de superstició i de lligam al poder autoritari) atorga el protagonisme a Ifigenia, la dona forta, la filla que Agamèmnon va voler sacrificar amb enganys a Àulida per propiciar el viatge a Troia; la que la deessa Àrtemis va salvar in extremis per dur-la a la terra bàrbara dels taures; la que s’acabarà rebel·lant contra el tirà que li exigeix sacrificis humans negant-se a sacrificar el nàufrag, que resultarà ser el seu germà Orestes, i recuperant, així, el coratge de la pròpia autodeterminació personal. Decantant-se per aquesta tragèdia, Joana de Vigo

36

evidencia que comparteix una visió del món al centre de la qual Déu o allò sagrat s’identifica amb la humanitat, l’amor, la llibertat, la raó i la civilització. Equiparant, amb l’enderrocament de la tirania, “la llei de la naturalesa” amb “la llei de los cels”, l’obra evidencia la força d’actualitat amb què pot sacsejar-nos quan tantes injustícies tornen a colpir-nos sota la forma d’altres nàufrags que, com Orestes, arriben a les costes mediterrànies tan inhòspites i inhumanes. ¿Pot estranyar-nos, per tant, que la Ifigenia amb veu de Joana de Vigo s’estigui preparant per pujar als escenaris menorquins i per circular en forma de llibre justament ara que ens cal dreçar la llei alhora sagrada i humana de la dignitat humana enfront del fanatisme religiós, les tiranies polítiques, les emigracions forçades, les democràcies devaluades? Joana de Vigo, la lectora il·lustrada que va donar veu en català a la Ifigenia a Tàurida francesa, mostra com la paraula, impresa i representada, ens pot ajudar a il·luminar els camins d’una humanitat digna. Més informació i venda d’entrades aquí.


BREUS

VERSHIVERN Vershivern va néixer a partir del recital Illanvers amb l’objectiu d’oferir una trobada amb la poesia també durant els mesos de l’hivern, en un format més íntim, però sense deixar de banda la voluntat de donar a conèixer veus noves de la nostra illa, en especial dels joves, i brindar-los l’oportunitat de fer la lectura dels seus versos al costat de poetes amb una carrera més consolidada. Al mateix temps, el programa TalentIB, promogut per l’Institut d’Estudis Baleàrics, permet incorporar a Vershivern poetes de les altres illes, que enriqueixen i fan més diversa aquesta experiència poètica. Com és característic també d’Illanvers, el recital uneix poesia i música, tot cercant la fusió de diferents expressions artístiques, i vol ferse present a totes les poblacions de Menorca amb el seu caràcter itinerant. Enguany, en la tercera edició de Vershivern, comptarem amb els poetes Guillem Benejam, Maria Galetta, Francesc Florit Nin i Pere Gomila, de Menorca, i Lucia de Pietrelli i Miquel Bezares, de Mallorca. La part musical serà a càrrec del pianista Suso González. La cita serà el 24 de febrer, a les 20 h, a Ca n’Oliver, a Maó.

UN PLA D’ACCIÓ PER CONTINUAR AVANÇANT CAP A LA SOSTENIBILITAT El mes d’octubre passat l’Agència Menorca Reserva de Biosfera va presentar el Pla d’Acció que haurà de seguir Menorca d’ara fins al 2025 per continuar avançant cap a la sostenibilitat i complir així amb els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la UNESCO. El Pla es basa en 6 objectius principals, alguns dels quals són: l’avenç cap a l’eficiència i l’autoabastiment energètic, el desenvolupament econòmic i social sostenible, la implementació d’eines per controlar els impactes del desenvolupament econòmic i social o aconseguir la coordinació i cooperació dels agents socials, econòmics, públics i privats. Per assolir aquestes fites es proposen diferents iniciatives i projectes concrets, que queden recollits en el document complet del Pla al web de la Reserva de Biosfera. El Pla d’Acció de la Reserva de Biosfera de Menorca sorgeix del Pla d’Acció de Lima, que forma part de l’estratègia del programa MAB de la UNESCO. Cal esmentar que per elaborar-lo s’ha seguit un procés participatiu amb l’organització de diverses taules sectorials i de diferents sessions del Consell Social i Científic de l’Agència de la Reserva de Biosfera.

37


REVISTA ÀMBIT #53

ACTUALITAT

BREUS

“QUÈ, T’ANIMES?” CONCURS BECA TALAIÒTICA JORNADES DE VOLUNTARIAT A TORRE D’EN GALMÉS I SON CATLAR Un any més, Amics del Museu de Menorca organitza unes jornades de voluntariat obertes a tothom al jaciment de Torre d’en Galmés. Per participar-hi, telefonau al 682 187 566 o contactau per correu electrònic amb info@amicsmuseumenorca.org. A Torre d’en Galmés, les jornades seran els dies 17 de febrer, 24 de febrer, 3 de març, 10 de març, 17 de març i 24 de març. Per altra banda, enguany la Societat Martí i Bella inicia també unes jornades de voluntariat a Son Catlar, jaciment adquirit recentment pel Consell Insular. Si hi voleu participar, podeu escriure a voluntaris.soncatlar@outlook.es. A Son Catlar, les jornades seran els dies 13 de gener, 10 de febrer, 31 de març, 28 d’abril i 19 de maig. En tots dos casos la finalitat és passar-ho bé, prendre consciència de la necessitat de mantenir el patrimoni històric de l’illa i millorar, en la mesura que es pugui, l’estat del jaciment, eliminant la vegetació que cobreix algunes parts dels poblats. Aquesta feina serveix per complementar les tasques de manteniment que porta a terme el Consell Insular. En ambdues convocatòries es farà feina aproximadament entre les nou del matí i les dues del migdia amb una aturada per berenar de pa, sobrassada i botifarró. Aquestes jornades són possibles gràcies a la col·laboració del Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament d’Alaior i l’Ajuntament de Ciutadella.

38

Text: Carlos de Salort i Cecília Ligero (Equip Beca Talaiòtica) Imatge: Eva Maria Meliá Torna Beca Talaiòtica: torna a ser possible guanyar 2.000 € per als teus estudis. Si et fa ganes explicar un monument de la Menorca Talaiòtica d’una manera personal i original, només has de ser estudiant, tenir entre 16 i 25 anys i omplir un formulari d’inscripció abans de dia 15 de gener. No és necessari tenir coneixements d’història o arqueologia: cercam gent amb inquietuds, amb afany de comunicar i transmetre des de qualsevol àmbit de coneixement. Al web del certamen t’hi pots inscriure i trobar tota la informació i els detalls per concursar. També podràs conèixer l’experiència d’alguns participants de les edicions anteriors. Més informació aquí o clicant damunt del cartell. u


REVISTA ÀMBIT #53

BREUS

ACTUALITAT

ORGANITZEN:

COORGANITZEN:

AJUNTAMENT DE SANT LLUÍS

Il•lustració: “Romper esquemas establecidos” by HYURO

40


BREUS

JAZZ OBERT, UNDERWAY Ignasi Mascaró (Jazz Obert) Imatge del cartell: Cristòfol Pons Aquests dies passats l’equip de Jazz Obert ha resolt el concurs de cartells per al proper festival, el que serà la imatge; no va ser fàcil, una discussió vehement sense escarrinxades: gustos diferents, generacions diverses, l’un voldria la cosa minimalista, l’altre color i alegria, conceptual, abstracte... Us sona tot açò? Així és el jazz, situacions, moments, sorpresa i expectativa. Començam prest, la primavera és encara lluny, som encara a una tardor dolça, quasi romàntica de plou i fa sol i ja preparam la festa. Antany vam celebrar el 20è festival i vam fer un punt escapat, amb gran èxit volem creure. Ara ja pràcticament tenim bona part del cartell de

músics, hem de lligar moltes coses alhora: horaris, sales, ajuts i subvencions..., una cursa lenta per part d’un equip entusiasta, valent, temerari a vegades. Han passat més coses, aquest Jazz Obert nostre està més obert que mai, la nostra presència aquí i allà ens ha connectat al món en mostres, fires, relacions internacionals. Una llavor potent, com aquell joveníssim baterista de 12 anys que vaig veure l’altre dia a un assaig, els juniors, feia swing amb moviments suggerents i ja quasi elegants, amb els ulls clucs, concentrat en la bellesa del que tocava, a shining future! 21è festival, i els moltíssims que vindran!

TRICENTENARI DE LA SALLE A MENORCA Al col·legi La Salle Alaior, com a la resta de centres que la nostra institució té arreu del món, enguany estam de celebració. És el tricentenari de la mort del nostre fundador, sant Joan Baptista de La Salle, i tres-cents anys de presència continuada en el món de l’educació són un motiu per estar contents. A Menorca tenim dos centres de La Salle, un a Maó i el nostre, a Alaior. El 21 de novembre es van inaugurar les activitats per commemorar aquesta efemèride. Vam escoltar les paraules del nostre director i de la cap del Departament de Pastoral i després vam cantar la cançó del lema d’enguany. Finalment, com es pot observar a la fotografia, vam dibuixar un 300 al pati entre tots els que formam la nostra escola.

41


REVISTA ÀMBIT #53

LLENGUA

El tresor de les nostres paraules (i 4)

Amb aquest, acabam la sèrie d’articles dedicats a recollir i comentar les paraules que els seguidors de la pàgina de Facebook van posar dins la capsa virtual que vam penjar-hi amb l’objectiu de recopilar paraules i expressions pròpies de la nostra varietat dialectal i promoure’n l’ús. Hem deixat per al final un grup de paraules i expressions que podríem qualificar d’exclusives de Menorca dins la nostra varietat dialectal, aquelles que s’han perdut i han caigut en desús en altres indrets de parla catalana i que, a hores d’ara, només feim servir en el nostre reduït territori insular. Entre aquest lèxic trobam, per una banda, un conjunt de paraules i expressions exclusives de l’illa perquè provenen de les llengües que parlaven les comunitats que colonitzaren Menorca durant el segle XVIII; és a dir, el francès i especialment l’anglès. Aquestes paraules, que els menorquins van adaptar al seu codi lingüístic i a la manera pròpia de parlar, s’han transmès de generació en generació fins al dia d’avui, quan se’n mantenen vives poc més d’una vintena. Així, tenim els anglicismes boínder, enclova, fàitim, mèrvel (pronunciat també mèrvil i mèrvol), moguin, pinxa, tornescrú i xoc; expressions que contenen anglicismes, com: “haver-hi quatre jans i un boi», «tenir un ull blec”, “anar d’esquèndil” o “valer quatre penis”, i un parell de mots provinents de l’etapa de dominació francesa com són rendivú (de “rendez-vous”, que vol dir afalac o manifestació excessiva de respecte) i sacardiu (de “sacré Dieu”, que significa irritació forta). Però també se n’han perdut molts, d’anglicismes, arran de l’evolució natural de la societat i de les llengües, que deixen de fer servir les paraules que donaven nom a realitats obsoletes, com poden ser en el nostre cas tota la 42

terminologia relacionada amb el joc dels mèrvels i els noms de les eines que utilitzaven especialment els fusters, els sabaters i els mestres d’aixa i que avui dia s’han vist substituïdes per maquinària més moderna. Un segon grup són les paraules que han caigut en desús en altres indrets del domini lingüístic català però que sí que es conserven a Menorca, entre les quals podem citar, a tall d’exemple, mots com enquentendre (desordre), sunya (brutor), mena (mentida), fillet del cel (nadó), retruc (fillet petit), llemisc (viscositat), burcany (branqueta prima), capçanada (cop violent), feixina (embolcall de roba) o brundell (crostó de pa). Tot aquest conjunt de paraules que avui comentam, en ser d’ús gairebé exclusiu a Menorca, tenim més que mai el deure de salvaguardar-les i protegir-les, la qual cosa passa indefectiblement per emprar-les, oralment i per escrit, per donar-los una utilitat. Si no, desapareixeran, i açò voldrà dir que la nostra llengua catalana haurà perdut part de la seva riquesa. Acabarem amb una cita del llibre que vam recomanar en l’article anterior, Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís, que diu: “Vaig entendre gairebé de seguida que el tresor veritable no era allò dit, sinó la llengua en què es deia. El tresor era veure escrita la meva llengua”.

HEM DE REIVINDICAR LA DIVERSITAT DE LA LLENGUA PERQUÈ, LLUNY DE FRAGMENTAR-LA, L’ENRIQUEIX


LA CONTRA Els hipogeus (o paradòlmens) de Biniai Nou són les construccions més antigues datades a Menorca i funcionaren com a llocs d’enterrament col·lectiu de les primeres comunitats de l’illa.

NÚMERO 53 · GENER-MARÇ 2019 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Àmbit, revista de cultura de Menorca, 53  

La Revista Àmbit és una publicació trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca. Aquest departament comp...

Àmbit, revista de cultura de Menorca, 53  

La Revista Àmbit és una publicació trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca. Aquest departament comp...

Advertisement