Page 1

PATRIMONI IMMATERIAL EL CONSELL AVANÇA EN LA REDACCIÓ DE L’IPCIME PER DONAR VALOR A L’EXTENS LLEGAT CULTURAL

P. 15

NOOTEBOOM I MENORCA S’AUBA EDITA MENORCA A NOOTEBOOM, UN HOMENATGE A L’ESCRIPTOR NEERLANDÈS P. 22

DL: ME 524-2007

P. 04

MONGOFRA NOU EL JACIMENT DE LA COSTA NORD POT APORTAR INFORMACIÓ SOBRE LA ROMANITZACIÓ DE MENORCA

NÚMERO 51 · JULIOL-SETEMBRE 2018 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA


Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 51 Juliol-setembre 2018 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Centre Artesanal de Menorca (Fotografia de Syklvana Raschke) Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Island Mood Han col·laborat en aquest número: Pilar Vinent Barceló, Carlos de Salort, Cecília Ligero, Emma Sintes, Jerònia Cubells, Laura Villanueva, Lis González, Marc Arimany, Cristina Bravo Asensio, Irene Riudavets González, Gerard Remolins Zamora, Simón Gornés Hachero, Josep Cardona Truyol, Toni Seguí i Eva Florit.

2


SUMARI

REVISTA ÀMBIT #51

Què és i per a què servirà

Inventari del patrimoni cultural immaterial L’experiència dels protagonistes

Beca Talaiòtica II Intervenció arqueològica al jaciment romà tardorepublicà

Mongofra Nou Excavacions arqueològiques

Biniparratx Petit 50 anys de la

Biblioteca Pública de Ferreries Un llibre homenatge

Menorca a a Nooteboom Mossets d’actualitat

Breus Llengua

Menorquí sí, català clar


REVISTA ÀMBIT #51

EN PROFUNDITAT

IPCIME

QUÈ ÉS I PER A QUÈ SERVIRÀ

INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE MENORCA El Consell Insular de Menorca, en compliment del mandat de la UNESCO, elabora l’Ipcime a fi d’identificar els coneixements, les pràctiques i els costums que es mantenen vius des de fa generacions i que formen part del nostre patrimoni cultural. A partir d’ara s’obre una nova etapa en què la participació i el debat seran clau.

Text: Pilar Vinent Barceló (Servei de Política Lingüística i Cultura Popular)

4


IPCIME

OFICIS ARTESANS

Els oficis artesans sรณn un clar exponent del patrimoni immaterial. A la imatge, un arader.

5


REVISTA ÀMBIT #51

EN PROFUNDITAT

IPCIME

Segur que tots, individualment, estam gelosos d’allò que hem rebut dels nostres pares; de tot el bagatge —ja siguin béns materials, costums, històries i anècdotes, elaboracions culinàries, maneres de fer o d’expressar-se...— que conscientment o inconscient ens han transmès els progenitors i que aquests, al seu torn, van heretar dels seus antecessors. Igualment, com a col·lectiu, els menorquins i les menorquines estam gelosos i orgullosos del nostre patrimoni. Ara bé, per patrimoni no hem d’entendre només el conjunt d’edificacions i elements materials propis dels diferents períodes històrics, que són molt importants i que no dubtam a defensar, protegir i conservar. Per patrimoni també entenem tots els elements intangibles que al llarg de la història han anat configurant la nostra idiosincràsia, la nostra manera de ser i d’entendre la vida: co6

neixements, tècniques, valors, músiques, formes de relació entre les persones i d’aquestes amb el medi, maneres de divertir-se i de celebrar fets importants, formes d’expressió, etc. És a dir, tot un conjunt d’elements que, col·lectivament, ens han transmès les societats que ens han precedit i que, individualment, ens han llegat els nostres avantpassats més directes. Per açò, de la mateixa manera que ens indignam quan algú fa malbé un monument prehistòric amb pintades, també ens hem d’indignar quan veim que es malmet la nostra llengua o que es banalitzen les nostres festes. És per salvaguardar tots aquests elements que la UNESCO, en la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de 2003, va definir aquest patrimoni com “els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques —


IPCIME

BALLS POPULARS

Una de les manifestacions més representatives de la cultura popular menorquina són els balls tradicionals. A les imatge de l’esquerra, ball de jota (fotografia d’Antoni Cladera). A la dreta, fandango i ball des Còssil.

juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural” i va establir com a obligació de tots els estats signants de la Convenció l’elaboració dels inventaris del patrimoni cultural immaterial de les seves respectives comunitats. Tanmateix, perquè un element sigui considerat patrimoni cultural immaterial, el document també preveu que s’ha d’haver transmès d’una generació a l’altra, que ha de promoure el respecte a la diversitat cultural, que no ha de vulnerar els drets humans i que ha de ser recreat constantment per la comunitat portadora;

és a dir, que ha de ser viu —no un mer record del que es feia en altre temps— i, com a element viu, susceptible d’evolucionar i d’admetre canvis per adaptar-se a la societat de cada moment. En compliment del mandat de la UNESCO, el Consell Insular de Menorca va iniciar, l’any passat, l’elaboració de l’In-

PER PATRIMONI TAMBÉ ENTENEM ELS ELEMENTS INTANGIBLES QUE HAN CONFIGURAT LA NOSTRA IDIOSINCRÀSIA 7


REVISTA ÀMBIT #51

REBOSTERIA

A la imatge, fotografia representativa de la varietat de rebosteria menorquina

ESPARTER

A la imatge inferior, detall de la confecció d’una peça d’esparteria

8

EN PROFUNDITAT

IPCIME


IPCIME

ventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (Ipcime) a fi d’identificar i catalogar els coneixements, les pràctiques i els costums que es mantenen vius des de fa generacions i que la societat menorquina considera que formen part del seu patrimoni cultural i que, per tant, vol que tenguin continuïtat. Ara bé, per aconseguir aquesta continuïtat, els elements que formin part de l’Ipcime s’han de salvaguardar i s’han de transmetre a les generacions futures. Com ho farem, idò, per revertir tot aquest coneixement? La primera passa serà posar a l’abast de la població tota la informació de l’Inventari a través d’una pàgina web que pròximament serà accessible amb les fitxes ja elaborades, a fi de comunicar adequadament els elements que l’integraran, les seves característiques, la seva història i les seves transformacions; una informació que ens ha d’ajudar a integrar aquests elements en la gestió del desenvolupament sostenible de l’illa i en una visió de conjunt de la societat menorquina.

haurem de decidir com ho volem mantenir viu, com ho volem transmetre a les generacions futures i com podem posar-ho al servei d’un desenvolupament econòmic sostenible. Per açò també serà molt important pensar propostes de participació de tota la societat en la recreació d’aquest patrimoni i fer pedagogia entre els més joves perquè no ho percebin com una cosa aliena, que els queda enfora, sinó que sentin que forma part de la seva manera de ser i d’entendre la vida, de la seva identitat individual i col·lectiva. Aquests són, en resum, els reptes de l’Inventari: recollir els elements que la comunitat reconegui com a patrimoni cultural immaterial de Menorca, salvaguardar-los, transmetre’ls a les generacions futures sense banalitzar-los ni fossilitzar-los, lligar-los a un turisme i a un desenvolupament que siguin sostenibles i procurar-ne la recreació com a activitat integradora i social i no com a simple espectacle. Només amb l’ajuda de tothom ho podrem fer realitat.

LA PARTICIPACIÓ, CLAU A part, s’ha d’aplicar un pla de participació de tota la comunitat en l’elaboració de l’Ipcime a fi que tots els menorquins i les menorquines se’l sentin com una cosa pròpia, com una tasca en la qual han de participar per tal de decidir, entre tots, quins elements volem conservar perquè formen part de la nostra identitat. I en aquesta decisió ha de tenir un paper rellevant l’opinió de les persones que practiquen i que custodien cada un d’aquests elements; és a dir, que són els mestres d’aixa, els glosadors o els components d’un grup folklòric, per exemple, els qui han de dir si el seu ofici, la glosa o el fandango formen part del patrimoni cultural del seu grup en particular i, per extensió, de tota l’illa. Després, també entre tots, en un diàleg constant entre les persones i les entitats portadores, els estudiosos i les institucions, 9


REVISTA ÀMBIT #51

ACTUALITAT

BECA TALAIÒTICA II

L’EXPERIÈNCIA DE

BECA TALAIÒTICA II Sis joves han llegit sobre Menorca Talaiòtica i han pensat quelcom personal per poder explicar i mostrar en una visita guiada al jaciment arqueològic triat. Text: Carlos de Salort, Cecília Ligero, Emma Sintes, Jerònia Cubells, Laura Villanueva, Lis González i Marc Arimany. Fotografia: Eva Maria Meliá

Una imatge poètica que per a nosaltres defineix molt bé el paper que hauria de tenir la cultura (i l’art) a la nostra societat i que prenem de Teixera Coelho és la d’una fulla d’una arada. La d’una fulla que estimula la terra regirant-la i arrencant-ho tot per a una nova plantació. I, en aquest cas, quin paper pot tenir el patrimoni històric essent part de la cultura? La d’una part imprescindible de l’aixada que s’ha de conservar per poder orientar i ampliar més bé el nou pensament i sentit de la vida que ha sortit. Amb aquesta vocació va néixer l’any 2016 Beca Talaiòtica: els participants de l’edició d’enguany, sis joves de diversos llocs de l’Estat, han llegit sobre Menorca Talaiòtica i han pensat quelcom personal per poder explicar i mostrar en una visita guiada al jaciment arqueològic que han triat. Han convertit cada monument en una mena de “casa seva”. I lògicament en aquest procés han pogut aportar coses que ells ja coneixien, com la cultura i la cançó tradicional menorquina i mallorquina que va aportar na Jerònia a Cala Morell, els nous mitjans de comunicació per part de n’Emma a Torre d’en Galmés o, en el cas de na Laura, la gastronomia a Son Catlar. També han pogut utilitzar eines per a difusió, com la d’un viatge personal d’en Marc fins a la cova des Coloms; l’humor, el sarcasme i l’expressió artística d’en Biel a Torralba d’en Salort, i la teatralització de personatges històrics com la Margaret Murray de na Lis o inventats com els de n’Emma i en Biel. 10

Com a organitzadors, del que estam més convençuts és que descobrim persones que viuen els monuments talaiòtics de Menorca. Sintetitzar aquesta vivència i les seves opinions entorn del que han vist en poques paraules és molt difícil, però cinc dels participants han decidit provar-ho. El guanyador es donarà a conèixer aviat, dia 26 de juliol, durant una celebració al Museu de Menorca, i guanyarà una beca d’estudis. El projecte Beca Talaiòtica continuarà l’any que ve amb la selecció, durant la tardor, de nous participants (més informació aquí). Volem agrair la participació i col·laboració de totes les persones i entitats que fan possible l’execució del certamen, com són l’Associació d’Amics del Museu de Menorca, el Consell Insular de Menorca, l’Injove i l’Escola d’Art de Menorca. MARC ARIMANY (1993, Barcelona. Màster en Formació del Professorat, UIB) Avanç entre les pedres que els nostres avantpassats van col·locar a consciència. No m’ha estat fàcil arribar fins aquí perquè la senyalització és precària i cal estar atent de no passar-te l’entrada on diu “Venta de queso”. Compt les passes entre la vegetació, que m’arriba als genolls —fa mesos que en aquest poblat encara no han passat a segar-la. I tot plegat, m’agrada, m’absorbeix de misteri, m’enamora. Com aquest, hi ha una pila de jaciments de la nos-


BECA TALAIÒTICA II

VISITES GUIADES

La imatge de la pàgina Visita de Lis anterior González al correspon a la visita poblat talaiòtic de guiada realitzada a Trepucó Cala Morell, mentre que la d’aquesta pàgina es va fer en el transcurs de l’itinerari programat al poblat de Cornia Nou. TREPUCÓ

11


REVISTA ÀMBIT #51

ACTUALITAT

tra illa que romanen amagats. D’altres, fins i tot els més coneguts, segueixen essent indrets on aïllar-te del món, reflexionar de la vida i, fins i tot, fer meditació sentint cantar els ocells. Llocs on connectar amb el més profund de la Natura, amb majúscules, i retrobar sentiments dels menorquins del passat. Veig amb bons ulls un reconeixement mundial d’aquest patrimoni, si això ha d’afavorir-ne la conservació. Però no vull que aquesta essència es perdi. Aquesta és la Menorca que m’ha captivat i la que vull que em segueixi enamorant: necròpolis solitàries on se sent la remor de la mar, taules perdudes entre paret seca, poblats silenciosos immersos entre la frondositat. Digau-me talaiòtic, però ho defenso i ho duc dins meu amb orgull. LAURA VILLANUEVA (1997, Oviedo. Grau en Ciències Gastronòmiques, Basque Culinary Center) Tenir la sort de poder participar a la Beca Talaiòtica ha estat una de les meves millors experiències fins ara. Ha estat la possibilitat d’anar més enfora, perquè he hagut de pensar en un jaciment arqueològic, conèixer una altra cultura, com la menorquina, i reflexionar sobre altres forma de vida. He pogut descobrir una Menorca oculta per a mi i ser capaç de dur a terme una visita guiada en un lloc que s’escapava del meu món. Aconseguir imaginar la gastronomia en un altre període de la humanitat. Així doncs, per a mi, el projecte Beca Talaiòtica ha estat un escenari per a la retroalimentació entre el conegut (la gastronomia) i el desconegut (la història o arqueologia). La convivència d’aquestes disciplines és molt positiva per a la valoració i divulgació del nostre patrimoni cultural. Personalment, la unió d’aquestes ciències m’ha suposat un gran enriquiment. I, per sobre de tot, m’ha permès veure la necessitat de col·laborar entre diferents 12

BECA TALAIÒTICA II

sectors professionals, molt allunyats entre si en el superficial encara que no en el substancial, en pro del benefici social. La difusió del nostre patrimoni cultural (incloent-hi el patrimoni gastronòmic) és un desafiament per a tothom. Al cap i a la fi, el passat gastronòmic de la humanitat és també història. LIS GONZÁLEZ (1996, Badalona. Grau d’Arqueologia, UB) Reconec que el meu coneixement de la cultura talaiòtica abans d’embarcar-me en aquest projecte era més aviat bàsic. Desconeixia el món talaiòtic, només l’havia sentit mencionar comptades vegades com “aquelles construccions prehistòriques característiques de Menorca”. I el meu concepte ha canviat —vaja si ho ha fet...! El sentiment de monumentalitat en entrar a Trepucó es combinà amb preguntes, per a moltes de les quals encara no tenc resposta: com podia ser que els individus de la prehistòria aixequessin aquells monuments amb les eines que tenien?; què volien expressar?; com podia ser que, havent estat altres vegades a l’illa, mai no hagués visitat un d’aquells espais?, i, sobretot, com pot ser que la Menorca Talaiòtica encara no hagi obtingut el reconeixement de patrimoni de la humanitat? Aquesta darrera pregunta, a mesura que anava descobrint aquesta cultura, m’anava ressonant més fort dins el cap, perquè els monuments talaiòtics de Menorca són per se una evidència tan clara, tan única i amb una història tan àmplia al darrere...! Després del meu darrer pas per Menorca puc afirmar que aquesta illa és molt més que el concepte que la gent té de platges paradisíaques i aigües cristal·lines. Menorca és història, Menorca és natura, Menorca és civilització. Menorca Talaiòtica és una experiència complexa i, quan la coneixes, forma part de tu.

BECA TALAIÒTICA

A la imatge de la dreta, el cartell de la Beca Talaiòtica 2018


BECA TALAIÃ’TICA II

13


REVISTA ÀMBIT #51

ACTUALITAT

EMMA SINTES (1997, Alaior. Grau en Publicitat i Relacions Públiques, UDG) Gràcies a la Beca Talaiòtica he pogut adonar-me d’un gran problema que, a més, té relació amb el meu àmbit: la comunicació. Ja fa tres anys que estudii a fora i quan vaig parlar als meus amics a la universitat de Menorca Talaiòtica em va fer reflexionar el fet que molts pocs coneguessin tot el que ofereix l’illa a part de sol i platja. Mitjançant la comunicació es podria impulsar el turisme cultural d’hivern i amb aquest es podrien millorar o fins i tot solucionar molts dels problemes que ens trobam durant la temporada baixa, entre els quals el tema dels vols i la comunicació de l’illa. Partint d’aquesta base, doncs, els problemes que podem detectar de Menorca Talaiòtica són molt senzills: es necessita millorar la comunicació, saber quin públic volem als recintes per poder-los informar adequadament i, sobretot, anar una passa més enllà de la comunicació, ja que avui en dia la societat cerca experiències, activitats que li aportin alguna cosa, allò que faci córrer la veu a través de les xarxes socials. I és que potser sí que el públic ha can-

BECA TALAIÒTICA II

viat, però la història menorquina sempre seguirà essent la mateixa. JERÒNIA CUBELLS (1997, Manacor. Grau en Ciències Ambientals, UB) Els primers pobladors varen arribar a Menorca per la mar i la terra els va acollir. Fugint de misèria i fam i empesos per les ones, varen alçar navetes, talaiots i taules. Sabien que després d’una maror, sol venir temps de bonança i que la mar fa forat i tapa. El saluet els advertia de les naus que s’apropaven per mercadejar viandes i sabers. Així que si em demanau on és Menorca Talaiòtica, us diré que la trobareu mar enllà enfilant les ones, dins un cocó o terra endins esquitxada de saladina. I és que la història de l’illa només s’entén des de la mar. El patrimoni no només es presenta com a memòria, sinó com a anhel i guspira per continuar escrivint. El bressol dels talaiòtics es debat, en l’actualitat, entre una mar de cultura o un oceà de barbàrie i serem nosaltres els que decidirem si volem ser recordats per naus enfonsades o per prats de posidònia. Els primers pobladors varen arribar a Menorca per la mar i la terra els va acollir.

TORRE D’EN GALMÉS

Visita d’Emma Sintes a Torre d’en Galmés 14


MONGOFRA NOU

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #51

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL JACIMENT ROMÀ TARDOREPUBLICÀ

MONGOFRA NOU El projecte arqueològic que es duu a terme al cap Gros pot treure a la llum interessants troballes sobre la romanització de Menorca. Text: Cristina Bravo Asensio, Irene Riudavets González i Gerard Remolins Zamora

Durant el mes de desembre de 2017, un equip d’arqueòlegs format per la col·laboració entre l’empresa menorquina NURARQ i l’andorrana REGIRAROCS va desenvolupar les tasques d’investigació plantejades al “Projecte de prospecció i intervenció arqueològica: La presència romana a la costa nord-est de Menorca”. Aquest projecte va néixer amb l’objectiu d’esbrinar al-

guna cosa més d’un moment històric que en l’actualitat encara està poc estudiat a Menorca com és el moment de la conquesta romana de l’illa, que va iniciar a partir de l’any 123 aC el general Quint Cecil·li Metel. El jaciment en el qual es va intervenir es troba situat dalt el promontori que s’anomena cap Gros, situat a l’oest de la platja des Sivinar a Mongofra 15


REVISTA ÀMBIT #51

ACTUALITAT

MONGOFRA NOU

Nou, a la costa nord-est de Menorca. Es tracta d’un indret amb un alt control visual tant de la costa com de l’interior. A la part del penya-segat que dona a aquesta platja, s’hi troben un conjunt de coves naturals que ja s’havien estudiat amb anterioritat. Una, la que va oferir més resultats en el seu moment, s’anomena la cova des Morts i va ser excavada pels arqueòlegs Joan de Nicolás i Mercè Berguedà durant els anys noranta. En aquesta cavitat s’hi van poder documentar diverses fases d’ocupació, que abasten un ventall cronològic des del pretalaiòtic fins al talaiòtic final. Primerament va ser utilitzada com a lloc d’estabulació per als animals i, en les darreres fases, com a lloc d’enterrament. Pel que fa a la zona superior del promontori, s’havia pogut observar una gran quantitat de restes de ceràmica que afloraven en superfície, entre les quals a primera vista destacaven els fragments d’àmfores romanes, que, per les seves característiques, es remuntaven aproximadament a entre els segles II aC i I dC. A més, durant una de les visites prèvies al plantejament del projecte, es va observar com algunes de les pedres que restaven eren de mides bastant grans i en alguns llocs semblaven formar part de restes d’antics murs, tot i que molt mal conservats. Totes aquestes observacions prèvies, sumades a l’interès específic d’esbrinar noves dades sobre el procés de romanització de l’illa, van motivar l’equip a realitzar-hi la intervenció. Per poder recuperar i estudiar amb profunditat la major quantitat de material que es trobava en superfície, es va plantejar una prospecció arqueològica que va consistir en la recollida del material visible de tota la superfície del jaciment, que prèviament s’havia delimitat amb una quadrícula. La següent fase va consistir en l’excavació de dues zones delimitades entorn de les restes de dos possibles murs. Les feines de camp es van poder dur a terme en les dues setmanes previstes. Un cop acabades, el treball de laboratori es va centrar en la neteja, inventariat i estudi en profunditat de totes les restes documentades. 16

L’ASSENTAMENT PODRIA HAVER TINGUT UNA FUNCIÓ ESTRATÈGICA, ATESA LA SEVA UBICACIÓ EN UN PROMONTORI PRIMERES CONCLUSIONS Els resultats del projecte van ser força interessants, ja que es va poder determinar que l’assentament havia estat ocupat en diferents fases des del pretalaiòtic fins als nostres dies. El conjunt de material més significatiu però és, sens dubte, el que es pot datar en els darrers segles abans del canvi d’era i, per tant, en general coincideixen amb l’arribada del món romà a Menorca. Les estructures associades a aquests materials van resultar estar molt malmeses. Les línies de grans blocs de pedres que en un principi semblaven murs es trobaven en molt mal estat de conservació, i no es va poder delimitar amb propietat cap tipus d’estructura concreta. El fet que es tracti d’un indret amb un alt control visual de la costa fa pensar que el lloc tingués una funció estratègica. Tot i així, en aquest cas l’arqueologia no ens ha aportat prou dades per poder establir conclusions molt més concretes, per la qual cosa en un futur s’haurà de continuar investigant aquest tipus d’assentaments costaners, per saber si van formar part o no d’un conjunt de punts estratègics de control. Aquesta intervenció ha estat possible gràcies al suport econòmic de l’IME i del CIM. També es vol agrair la bona predisposició de la Fundació Rubió i Tudurí, propietària dels terrenys, així com a la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear i al Parc Natural de s’Albufera des Grau la tramitació dels permisos corresponents. També agraïm el suport logístic rebut per part del Museu Municipal des Bastió de sa Font de Ciutadella i la seva tècnica M. José León, així com a tots els participants que han contribuït amb el seu treball al desenvolupant de les excavacions.


MONGOFRA NOU

TASQUES DE PROSPECCIÓ

A la pàgina anterior, membres de l’equip realitzant les tasques de prospecció i recollida de materials PLATJA DE MONGOFRA

A la primera imatge, vista de la platja de Mongofra des de l’arenal RESTES

A la imatge d’enmig, restes d’una de les possibles estructures, un cop acabada la seva excavació FRAGMENTS DE CERÀMICA

Vista en detall d’una part de la superfície del jaciment, on es poden observar una notable quantitat de fragments de ceràmica

17


REVISTA ÀMBIT #51

ACTUALITAT

BINIPARRATX PETIT

EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES A

BINIPARRATX PETIT Al jaciment de Sant Lluís s’han realitzat excavacions des del segle XIX amb interessants troballes com una col·lecció de terracotes d’estil hel·lenístic i una figureta de bronze d’Odisseu Text: Simón Gornés Hachero

Biniparratx Petit és un jaciment arqueològic situat en el municipi de Sant Lluís. Té una superfície aproximada de 10.500 m2 i les seves restes corresponen, principalment, a l’edat del ferro menorquina, que tradicionalment s’ha denominat cultura talaiòtica. És un poblat d’extensió considerable i amb una rellevància arqueològica molt notable. Però la seva proximitat a les àrees de servei de l’aeroport de Menorca ha marcat molt negativament algunes de les seves estructures arquitectòniques. La seva presència en la historiografia insular és antiga a causa de les importants troballes que es produïren en dates imprecises del segle XIX, entre les quals destaca una figureta de bronze que representa Odisseu, d’època hel·lenística, i una Isis-Fortuna, obra romana del s. I dC, avui propietat de la família De Olives. També en el segle XIX es va recuperar

una impressionant col·lecció de terracotes d’estil hel·lenístic, que permeten suposar que a Biniparratx Petit va existir un veritable santuari, inèdit a data d’avui. Aquestes informacions prèvies motivaren l’interès d’un equip multidisciplinari de les universitats de les Illes Balears i de Barcelona, que amb la participació de l’IME i el suport econòmic principalment d’AENA, del Consell Insular de Menorca i de l’Ajuntament de Sant Lluís, engegaren un projecte entre el 2000 i el 2003 que va donar a la llum interessants resultats. L’equip de la Universitat de Barcelona va centrar el seu treball en l’excavació d’una casa posttalaiòtica de planta circular, en la qual Maria Lluïsa Serra ja havia fet alguns treballs previs abans de 1967. El resultat fou de gran interès, perquè es van poder determinar totes les àrees funcionals de l’interior de la casa, així com

BINIPARRATX PETIT

Vista del poblat de Biniparratx Petit TROBALLES

A les dues imatges de la dreta, restes d’hídria i de terracota púnica


BINIPARRATX PETIT

la datació de la seva construcció, situada a començament del segle IV aC. La troballa d’uns quants centenars de closques d’un mol·lusc anomenat Murex ha permès plantejar per primera vegada el seu ús industrial per obtenir-ne la característica tintura, tan preuada per als teixits de l’època. L’equip combinat de la UIB i de l’IME es va centrar en el cim i la base del talaiot. Es pogué concloure que en el cim del monument s’hi ubicava una estructura arquitectònica de planta en forma de ferradura, de façana recta i cambra rectangular reforçada per pilars de llenya, a la qual s’accedia mitjançant un corredor que unia la base amb el cim. Aquesta estructura arquitectònica es va incendiar en un moment anterior al 600 cal. aC o, en qualsevol cas, abans de la introducció de ceràmica a torn a l’illa. Arran de les troballes de fauna a la plataforma superior l’equip planteja la hipòtesi que ens trobam davant una àrea de funció ritual, en la qual l’ofrena de determinades parts d’ovelles i cabres formaria part de la litúrgia del culte que s’hi pogués celebrar

LES EXCAVACIONS HAN APORTAT INFORMACIÓ SOBRE LA DINÀMICA CONSTRUCTIVA, PAISATGÍSTICA I SOCIAL D’UNA COMUNITAT TALAIÒTICA al voltant o dins de l’habitacle superior. Un altre aspecte destacable foren les datacions obtingudes de la base i del cim del talaiot, que ens aporten una datació post quem que ens situa la construcció del talaiot entre el segle X i el IX aC. En conjunt, les troballes efectuades a Biniparratx Petit ens ajuden a conèixer millor la dinàmica constructiva, paisatgística i social d’una comunitat de l’edat del ferro de Menorca.

19


REVISTA ÀMBIT #51

ACTUALITAT

BIBLIOTECA DE FERRERIES

ES COMPLEIXEN 50 ANYS DE

BIBLIOTECA PÚBLICA DE FERRERIES Text: Josep Cardona Truyol

20

El 2017 vam celebrar el cinquantenari de la Biblioteca Pública de Ferreries. La biblioteca obrí les portes el 30 de juny de 1967. El 30 d’octubre de 1966, va aparèixer un escrit a Nuestro Hogar que deia: “Una de las obras que más pueden influir en la promoción cultural de nuestro pueblo será sin duda la biblioteca pública. Y ello, a pesar de que la afición por la lectura no parece seguir la evolución que debiera”. L’any venidor, efectivament, es va inaugurar la Biblioteca. Aquell any se celebrava el primer centenari de la Biblioteca Pública de Maó i es van inaugurar les biblioteques de Ferreries, Sant Lluís i es Castell. Va venir per aquest motiu el director d’Arxius i Biblioteques de Madrid, Eleuterio González Zapatero. La inauguració va ser a l’actual centre de salut i una de les principals impulsores va ser Maria Lluïsa Serra. Toni Camps, el cronista ferrerienc per excel· lència, va escriure: «Después del partido de futbol se ha hecho la inauguración de la Biblioteca. Las autoridades habían invitado a todo el vecindario del pueblo. Además del ayuntamiento, con Juan


BIBLIOTECA DE FERRERIES

Serra de Alcalde, habia el director general de archivos y bibliotecas de Madrid con su esposa, además del señor delegado del gobierno” (aquí el full està romput, per tant, desconeixem si Toni Camps ens en va donar més detalls). Al revers del full explicava la qüestió del préstec dels llibres, tot remarcant, entre altres coses, que se n’havia de tenir bona cura. Posteriorment, en el llibre Joan Serra, es sucrer, d’Aurora Coca Serra, consta que “funciona una biblioteca pública municipal que recoge 1.469 obras y 1.665 volúmenes. El número medio de lectores diarios es de 22 personas”. Més endavant, tot just entrats els anys vuitanta, la biblioteca es va traslladar al carrer Fred, a les antigues escoles, fins a l’any 1989. El 16 de gener del mateix any, s’inaugurà al primer pis del dispensari. En aquest acte hi participà Joan López Casasnovas, com a conseller de Cultura del Consell Insular, i, a la vegada, es va presentar la primera monografia ferrerienca, Emigració ferrerienca a Alger des del port de Ciutadella, de Josep Sastre. Actualment ja anam pel número 22 d’aquesta col·lecció. Dia 26 d’octubre de 1990, apareix publicat l’interès de part de l’Ajuntament d’obrir la biblioteca més hores al públic. Es va decidir obrir també durant el matí, de 9 h a 10 h, i els capvespres, de 6 h a 8 h. Avui ens sorprèn que el matí no estigués oberta i el capvespre, només dues hores, però era així. Un any després, la Xarxa de Biblioteques de Menorca unifica els carnets, la qual cosa implica que a qualsevol biblioteca de la xarxa són vàlids i, per tant, s’unifiquen serveis i millores. A final de la dècada (i de segle), l’any 1998, la gent es queixa que la biblioteca està tancada. A la Revista de Ferreries es publica que hi havia “malestar por el prolongado cierre de la biblioteca municipal”. Un any més tard, el 1999, l’Ajuntament aprova la tercera fase del projecte d’ampliació de la biblioteca, a la vegada que es compra un ordinador. El 2002 es trasllada a l’actual emplaça-

ment, al carrer de Guillem Coll, i se suprimeixen les barreres arquitectòniques. Durant tots aquests anys, la biblioteca ha estat i continua essent font de cultura i capdavantera en la promoció de la lectura. S’organitzen contacontes i hi ha un club de lectura. Veim al llarg dels anys que els fillets han estat sempre membres molt actius dins aquesta casa i volem que continuï essent així. Tònia Florit, la bibliotecària, escrivia a la Revista de Ferreries les notícies de la biblioteca, proposant llibres, novetats, recomanant lectures.... És curiós com al llarg de tots aquests anys sempre trobam a la premsa comentaris criticant que la gent de cada vegada llegeix manco. Tanmateix, si ens miram els nombres, ens adonam que l’any 2000 a la biblioteca es van fer uns 6.000 préstecs, mentre que l’any 2016, se’n van fer 24.092. Per tant, i fent cas dels nombres, creim que és un motiu d’alegria i que ens demostra que darrere d’aquests comentaris encara “hi ha vida”. Per tant, crec que hem d’agrair al servei de biblioteca que tenim la seva feina ben feta al llarg d’aquests anys. Tant és així que hem hagut d’ampliar les instal·lacions. El mateix dia que commemoràrem el cinquantenari de la biblioteca ―el mes de desembre passat― vam inaugurar aquestes millores, consistents en l’ampliació d’una part, bàsicament per a la secció infantil. Aquestes obres s’han pogut fer gràcies al suport del Consell Insular, dins el Pla de millores en infraestructures culturals, que aquests dos anys ha donat prioritat a arxius i biblioteques. Hem pogut aprofitar un espai recol·locant el Club d’Escacs i el Foto Club; per tant, també a ells els hem d’agrair la bona disponibilitat per poder fer les obres de millora de la nostra biblioteca. Així i tot, esperam poder afegir-hi alguns prestatges i més mobiliari dins enguany. Celebram que avui tinguem una biblioteca així, joveneta i activa, amb aquests cinquanta anys tan ben duits. Per tant, com a Ajuntament i com a poble, us donam les gràcies, i per molts d’anys més! 21


REVISTA ÀMBIT #51

ACTUALITAT

“MENORCA A NOOTEBOOM”

“MENORCA A NOOTEBOOM”

UN LLIBRE HOMENATGE Text: Toni Seguí i Eva Florit

22


“MENORCA A NOOTEBOOM”

El neerlandès Cees Nooteboom (la Haia, 1933), un dels escriptors més importants de la literatura contemporània, és autor d’una prolífica obra, que abasta gèneres tan diversos com els llibres de viatges, novel·la, poesia, assaig, dietari i periodisme. La seva obra literària gira entorn del sentit de la vida, les relacions humanes, l’amor, el pas del temps i la mort. També ha traduït poesia catalana i espanyola al neerlandès. Nooteboom ha fornit des de la seva joventut una obra sòlida i reflexiva que ha estat reconeguda pel públic i per diferents entitats i institucions d’Holanda i també d’altres països amb multitud de premis. El 1965, Nooteboom va adquirir una casa a Sant Lluís, en la qual resideix cada any durant l’estiu i començament de la tardor, on escriu la majoria dels seus llibres. L’escriptor és un enamorat de l’illa, de la seva gent i del seu patrimoni natural, arqueològic i etnològic, que es veuen reflectits en alguns del seus llibres. L’HOMENATGE DE MENORCA Amb Menorca a Nooteboom S’Auba ha abanderat un homenatge a l’escriptor neerlandès que ja era necessari que es retés des de l’illa des d’on escriu bona part de la seva obra. Per fer-ho ha reclutat un seguit de col·laboradors per parlar de Nooteboom: de la seva relació amb Menorca, dels llibres en què Menorca és un tema central o hi apareix de refilada, però també d’altres obres de l’autor, de la seva poètica o dels seus referents literaris. Així, a “Nooteboom i la bibliotecària”, Joana M. Garau ens conta les seves peripècies fins que aconsegueix conèixer l’autor, que al llarg de cinquanta anys ha estat fidel a la

seva premissa de preservar la seva intimitat i el seu santuari santlluïser. A més, inclou la bibliografia completa de l’autor, tota una convidada a adreçar-nos a les biblioteques de l’illa i endinsar-nos en la lectura de l’extensíssima bibliografia de Nooteboom. Per la seva part, Damià Borràs, a “Un viatge vers l’harmonia a bord d’un jardí”, recorda com es va iniciar en la lectura de Nooteboom i en destaca algunes de les obres que més li han interessat. A continuació, Toni Seguí fa a “Microcosmos Nooteboom” el seu personal recorregut pels interessos i les dèries de l’autor: història, patrimoni, paisatge, Sant Lluís, ca seva i el seu jardí, la pluja vermella, les estrelles... Tot seguit hi ha els articles centrats en les idees de Nooteboom com a assagista i en especial sobre la seva concepció europeista, com “Somiar Europa”, d’Emili de Balanzó, o “L’europeu errant”, en què Alejandro Río aporta les seves reflexions entorn a l’anomenat nomadisme de Nooteboom. D’altra banda, “Isla del regreso”, d’Antonio Muñoz Molina, i “Menorca: anclaje para un correcaminos”, de Juan Cantavella, orbiten sobretot entorn a Lluvia Roja, el primer llibre de Nooteboom en què Menorca esdevé tema literari. Muñoz Molina explica com el fet de topar amb Lluvia Roja en una llibreria de Menorca l’aboca a transitar per l’illa a través dels ulls de Nooteboom, mentre que Cantavella exposa la manera en què la presència de l’illa en l’obra de Nooteboom s’ha anat incrementant i destaca la seva relació amb el jardí. Després tenim els articles de Lluís Vergés i Pere Gomila sobre Cartas a Poseidón: “Cartes a Posidó, l’exquisidesa literària” i “Carta de Posidó a

LA PORTADA

Portada del llibre homenatge a l’escriptor neerlandès Cees Nooteboom que ha editat S’Auba

23


REVISTA ÀMBIT #51

ACTUALITAT

Cornelius Johanes Jacobus Maria Nooteboom”. En el primer el poeta Pere Gomila destaca la qualitat lingüística i poètica d’aquesta obra, farcida de referències mitològiques i humanístiques, amb esments constants a la “seva illa” i amb preguntes i reflexions de gran abast, mentre que per la seva part Lluís Vergés fa un exercici de ficció en què situant-se en el paper del déu de la mar intenta contestar les cartes que un dia Nooteboom li va escriure. A “Notes sobre La història següent” Eva Florit destaca els valors literaris i filosòfics d’aquesta novel·la, que va obtenir el Premi Aristeion de la Comissió Europea enguany fa vint-i-cinc anys. Al seu torn, Gala López de Lerma remarca el bagatge classicista i el domini dels recursos dramatúrgics de Nooteboom a “El recurso del coro en la obra de Cees Nooteboom”. Ernest Pons parla sobre 533 días en el seu article “Cròniques de l’illa”. Nooteboom, més introspectiu i reflexiu a mesura que passen els anys, prescindeix en aquesta obra de l’argument i s’aboca al que més li agrada, que és escriure. Cultivar el seu jardí li permet una connexió més directa amb l’existència i en Xec, el jardiner menorquí de Nooteboom, és una figura respectada que esdevé una mena de guia. A “La ciutat extrema”, la lectura de deu llibres de Nooteboom li suggereixen a Joan J. Gomila un joc literari, una ficció narrada en diversos plans en què una lectora persegueix el seu escriptor en una mena de road movie pels paisatges de l’illa a la recerca de la casa amagada en un carreró des Consell. CARA A CARA AMB NOOTEBOOM Clou aquesta part de textos de col·laboració Ponç Pons. Si algú es podia adreçar en primera persona a l’autor internacional més important resident a Menorca és el poeta menorquí més reconegut. D’aquesta manera, a “Notes sobre la poesia de Cees Nooteboom” Ponç Pons se situa cara a 24

“MENORCA A NOOTEBOOM”

AMB “MENORCA A NOOTEBOOM” S’AUBA HA ABANDERAT UN HOMENATGE NECESSARI A L’ESCRIPTOR NEERLANDÈS I PER FER-HO HA RECLUTAT UN SEGUIT DE COL·LABORADORS, TOTS ELLS CONEIXEDORS DE LA SEVA OBRA cara davant l’obra poètica de l’autor neerlandès i aprofundeix en els seus recursos, el seu sentit, els seus referents i les seves obsessions, alhora que ens regala la traducció al català d’alguns dels seus versos. Després d’aquesta primera part d’articles, tenim el testimoni de Manolo Escalona, amic de l’autor, i la transcripció de les entrevistes que li han fet periodistes i escriptors com Jaume Payeras, Xim Fuster, Adolf Sintes, Toni Seguí i Jorge Alacid, que ens permeten conèixer una mica més Cees Nooteboom. Finalment, el llibre es tanca amb el retrat amable i eloqüent de Zaca a Nooteboom i les diverses fotografies tant de l’autor com d’indrets i personatges de Menorca que apareixen als seus llibres.


“MENORCA A NOOTEBOOM”

CEES NOOTEBOOM I SIMONE SASSEN

Cees Nooteboom i la seva esposa, la fotògrafa Simone Sassen, autora de moltes de les fotografies que il·lustren els seus llibres.

25


REVISTA ÀMBIT #51

ACTUALITAT

BREUS

AJUTS PER AL FOMENT DE L’ÚS DEL CATALÀ

LA NAVETA DES TUDONS RECUPERA EL SEU ASPECTE ORIGINAL Durant la segona setmana de juny van acabar els treballs de restauració a la naveta des Tudons, destinats a eliminar les pintades que havia patit fa un parell de mesos, en un acte vandàlic sense precedents. Els encarregats de la restauració han estat l’equip format per Aleix Barberà, Sílvia Marín, Francesc Isbert, Lina Torres i Cecília Ligero. La tècnica que s’ha emprat per eliminar les pintades de la naveta sense malmetre el monument és el mètode de neteja aquosa desenvolupat pel Dr. Richard Wolbers (Universitat de Delaware). Cal destacar també la feina feta per un grup de voluntaris per poder eixamplar un portell de la paret seca que envolta el monument i permetre el pas d’una plataforma elevadora. La naveta des Tudons és un dels monuments més emblemàtics de l’illa i rep entorn de 40.000 persones cada any durant els mesos d’estiu. A aquesta xifra hi hem d’afegir tots els visitants que hi accedeixen durant l’hivern, quan la visita és lliure.

26

El 21 d’abril passat es va publicar en el BOIB la convocatòria d’ajuts del Consell Insular de Menorca per al foment de l’ús del català en el sector empresarial i els clubs esportius de Menorca i de suport a l’edició en llengua catalana per a l’any 2018. El Departament de Cultura ha volgut unificar els ajuts en matèria de normalització lingüística en una sola convocatòria. Per açò enguany, per primera vegada, s’han convocat els ajuts per al foment de l’ús del català amb tres línies de subvencions: suport a l’edició, sector empresarial i clubs esportius. Les sol·licituds es poden presentar fins al 15 de setembre. Més informació i tota la documentació necessària per fer el tràmit aquí.


BREUS

VINE I DESCOBREIX ALAIOR Text: Centre d’Estudis Locals d’Alaior El Centre d’Estudis Locals d’Alaior, amb el suport de l’Ajuntament d’Alaior i la parròquia de Santa Eulàlia, ofereix una oferta cultural i turística d’interès per a l’estiu. Les activitats es poden dur a terme gràcies a joves voluntaris. VISITES GUIADES PEL POBLE Feim un recorregut guiat per la història i el patrimoni local, visitant indrets emblemàtics d’Alaior com l’Ajuntament, la parròquia de Santa Eulàlia, es Munt de l’Àngel i el refugi antiaeri. Cada dimecres, a les 18.30 h. Punt de trobada: Convent de Sant Diego. A partir de dia 4 de juliol fins a final de setembre. RUTA TURÍSTICA PER ALAIOR Inclou tres punts d’interès turístic: l’església de Santa Eulàlia, el refugi antiaeri de la Guerra Civil i la visita a una casa tradicional del poble moblada amb els elements tradicionals antics. La ruta es fa de forma lliure, sense guiatge. Horari: de dilluns a divendres, de 10.30 a 13 h i de 18.30 a 20.30 h. Des del 2 de juliol fins a final de setembre. Els interessats poden obtenir més informació a rutaturisticaalaior@gmail.com.

NOVA EDICIÓ D’ILLANVERS Enguany Illanvers arriba a la XIII edició i, com ja és habitual, se celebrarà a dues poblacions diferents: el divendres 4 d’agost als jardins de Sant Patrici, a Ferreries, i el dissabte dia 4 al Fort Marlborough. Hi participaran set poetes: Josep Masanés, Iosune Arriarán, Xisca Xala i Joan F. López Casasnovas (Menorca), Jordi Roig (Principat), Mara Antònia Massanet i Àngel Terrón (Mallorca). Enguany l’homenatge serà a Montserrat Abelló, de qui celebram el centenari del naixement. En recitarà els poemes l’actriu Clara del Ruste. Els acompanyarà Toni Camps a la guitarra. L’artista Zulema Bagur crearà una obra en directe. Els recitals es faran a les 21.30 h.

27


REVISTA ÀMBIT #51

ACTUALITAT

BREUS

LA BIBLIOTECA PÚBLICA DES CASTELL ESTRENA BEBETECA

EL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA ES DIFON DINS I FORA DE L’ILLA L’exposició “L’arquitectura talaiòtica a la prehistòria de Menorca” es va tancar el 6 de maig al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on es va poder visitar des del dia 22 de febrer. Durant aquests mesos l’han visitada un total de 7.266 persones. Sumades a les visites que ha rebut a les altres ciutats on s’ha exposat, donen un total de 32.969 persones. Durant els darrers mesos, per altra banda, s’ha pogut veure al Museu d’Història de Manacor l’exposició “Promontoris i murades”, que mostra els resultats de les excavacions als caps costaners de Cala Morell (Ciutadella) i sa Ferradura (Manacor). A Mallorca ha rebut un total de 959 visitants, i durant la seva exhibició al Roser (Ciutadella) en va rebre uns 3.000. Per altra banda, aquest curs el Consell Insular ha organitzat nombroses activitats didàctiques per donar a conèixer el patrimoni històric de l’illa, en les quals han participat 8.782 alumnes.

28

Text: Martina Moll Llorens La bebeteca forma part de la sala infantil de la biblioteca, però és un espai destinat, sobretot, als més petits (0-6 anys). S’ha d’aprofitar la primera etapa del desenvolupament infantil per estimular en el nadó la creativitat i la imaginació. Per aquest motiu és important crear aquests racons per als més petits perquè els llibres es converteixin en objectes quotidians i companys de joc. L’objectiu és desenvolupar una relació lúdica entre el llibre i el nadó, i així contribuir a l’adquisició de l’hàbit de la lectura de manera fàcil i natural. Açò l’ajudarà en el procés d’aprenentatge escolar. Per aquest motiu s’han de desenvolupar espais d’estimulació de nadons i involucrar les famílies en l’adquisició d’aquest hàbit. Des de l’abril la biblioteca des Castell ja disposa d’una bebeteca, que ha estat molt ben rebuda per petits i grans. Sempre hi ha qualcú que hi llegeix: nadons, fillets i filletes, mares i pares amb els seus fills. Aquest nou espai dona peu a adults i infants a compartir lectures i estones junts, tot fomentant el gust pels llibres i la lectura.


BREUS

EL POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR SERÀ ADQUIRIT PEL CONSELL El poblat de Son Catlar ocupa una extensió de 3,75 hectàrees, i és l’únic poblat menorquí que conserva complet tot el perímetre de la murada, de 900 metres. Des del 2015, un equip de la Universitat d’Alacant hi porta a terme un projecte, centrat en la muralla, que ha obert una línia d’investigació nova dins de la protohistòria de l’illa, ja que hi han detectat estructures com les plataformes per a artilleria que s’han de relacionar amb la influència púnica. La seva adquisició permetrà no només intensificar les tasques d’investigació, sinó també fer visitables noves zones, millorar els itineraris dins del jaciment, instal·lar nous plafons explicatius, etc. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que, una vegada que el jaciment sigui públic, es podran presentar projectes d’intervenció a convocatòries d’ajuts estatals.

EL VERD EN LA PEDRA, LA PEDRA EN EL VERD El 6è Concurs de Fotografia de Líthica arriba enguany amb la proposta d’estimular la mirada sobre les relacions entre natura i pedra, pedrera i jardí. Destaquen un parell de novetats importants en relació amb les edicions passades: un premi únic de 500 euros, una quota d’inscripció de 20 euros, una exposició amb les 20 obres seleccionades i un calendari de participació obert fins al 9 de setembre, dia màxim de recepció d’obres. El que continua igual és la possibilitat de visitar Líthica tantes vegades com es vulgui amb una sola entrada i el suport del patrocinador habitual, Hotel Tres Sants. Així, durant tot l’estiu el participant podrà experimentar la vida de les Pedreres de s’Hostal en diferents moments del dia i de les estacions, descobrint la vida de les pedreres i a les pedreres. Proposam anar més enllà de l’instant o la forma per transmetre el moment de sensibilitat, la vibració, l’emoció de la relació entre els dos grans protagonistes de Líthica: la pedra viva i la natura en la pedra. Tota la informació aquí.

29


REVISTA ÀMBIT #51

ACTUALITAT

BREUS

GAUDEIX DE LA RUTA FRANCESC D’ALBRANCA Text: Centre d’Estudis Locals d’Alaior Arribam a la dotzena edició de la Ruta Francesc d’Albranca. L’organitza el Centre d’Estudis Locals d’Alaior, rep el suport de l’Ajuntament des Migjorn Gran i l’Associació de Comerciants des Migjorn Gran i l’oferim en el marc dels “Dimarts as Migjorn”. Realitzarem la ruta els dies 26 de juny; 3, 17 i 24 de juliol; 7, 14, 21 i 28 d’agost, i 4 de setembre. La trobada és davant la Biblioteca Pública des Migjorn Gran. L’activitat és gratuïta. De juny a agost l’hora d’inici és a les 19.30 h. El mes de setembre la sortida serà a les 18.30 h. Al llarg d’una hora i mitja descobrirem la casa de Francesc Camps, la tanca de sa Creu des Pujolet de Binicodrell, el cementeri i el mil·liari, sa Vinya des Metge Camps i la Biblioteca Pública. Com l’any passat, els dos voluntaris (Magdalena Pelegrí i Miquel Marquès) aniran acompanyats per alumnes del CEIP Francesc d’Albranca per ajudar-nos a conèixer la figura de Francesc Camps i es Migjorn Gran. Acabada la ruta, els visitants podran gaudir d’un mercat de nit amb actuacions i ple de productes artesanals.

30

EXPOSICIÓ “TONI VIDAL DES DE DINS” A CA N’OLIVER Text: Joana M. Garau Sobrino Fotografia: Toni Vidal (imatge de l’exposició) El dia 29 de juny passat es va inaugurar a Ca n’Oliver l’exposició antològica dedicada al fotògraf menorquí Toni Vidal Miquel, un dels artistes de referència de la nostra illa.L’any 2008 el Consell Insular va distingir la seva trajectòria artística i professional amb la concessió del Premi Maria Lluïsa Serra – Taula d’Or, per la seva contribució al patrimoni cultural de Menorca. Aprofitant el cinquantè aniversari de la seva primera exposició a una sala d’art, el Consell ha organitzat aquesta exposició homenatge, tot oferint un recorregut per la seva trajectòria amb una selecció de les fotografies que transmeten més bé l’esperit de cadascun dels temes que l’autor ha desenvolupat. S’hi combina obra ja coneguda i material inèdit provinent del seu extens arxiu, cosa que dona com a resultat una mirada particular sobre una societat i un entorn que ens són propers. La mostra hi romandrà fins al 23 de setembre.


BREUS

EL DIA DEL LLIBRE A MENORCA

NOU TRÍPTIC DE LA SÈRIE “TERMINOLOGIA DE LES FESTES DE MENORCA” EDITAT PEL CONSELL El Servei de Política Lingüística del Consell Insular edita un nou tríptic de la sèrie “Terminologia de les festes de Menorca”. El Servei de Política Lingüística, del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, ha editat recentment el tríptic Terminologia de les festes de Menorca (2). Ornaments del cavall i altres elements materials. Es tracta del segon tríptic d’una sèrie de lèxics visuals amb els quals el Consell va desplegant el diccionari en línia que va elaborar el Servei de Política Lingüística i Cultura Popular el 2013, amb la col·laboració de la filòloga Anna Tudurí, i que es troba allotjat al web del Termcat sota el títol general de Terminologia de les festes de Menorca, consultable a través d’aquest l’enllaç. Aquest segon número es dedica a la terminologia pròpia dels ornaments que llueixen els cavalls i d’altres elements materials vinculats a les festes de Menorca, com poden ser els objectes que s’utilitzen en les proves dels Jocs des Pla de les festes de Sant Joan o els instruments musicals, entre altres.

Text: Joana M. Garau Sobrino El cap de setmana del 21 al 23 d’abril, l’illa es va omplir de llibres i roses per celebrar el Dia del Llibre, al voltant de la festivitat de Sant Jordi. Les poblacions de Menorca van muntar les seves fires, en què llibreries, floristeries, parades de llibres de segona mà i altres van oferir lectures variades per a totes les edats. Com ja és habitual, les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de Menorca van organitzar diverses activitats per commemorar aquesta festivitat. Des de formació d’usuaris, consistent principalment en visites escolars a les biblioteques, fins a tallers sobre eBiblio, la plataforma de préstec gratuït de llibres digitals, passant pels contacontes, presentacions de llibres i conferències. D’altra banda i per segon any consecutiu, les biblioteques van fer “Tria a cegues”, en què s’ofereixen llibres embolicats en préstec, amb només un paràgraf com a mostra del contingut. Una activitat original i que facilita el descobriment d’autors i títols desconeguts.

31


REVISTA ÀMBIT #51

LLENGUA

El tresor de les nostres paraules (2)

En el número anterior vam encetar una sèrie de mal de cap, empeders de caure... Aquesta pad’articles encaminats a fer un recull de les paraules raula, però, no és exclusiva de Menorca, sinó que la amb què els seguidors de la pàgina de Facebook compartim amb altres territoris de parla catalana, van omplir la capsa virtual que vam penjar-hi el com Pollença o Tortosa. mes de gener. L’objectiu era recollir paraules i Mesquí, o mesquina, és un adjectiu que utilitexpressions pròpies de la nostra varietat dialectal zam com a sinònim d’infeliç, per referir-nos a algú a fi de promoure’n l’ús normal, perquè no morin i que ens fa pena (no només en el sentit de miserable). perquè passin a enriquir el vocabulari d’aquest tresor Un mitjamèn, per als illencs, és una persona tan valuós que tenim i que hem de salvaguardar pobra amb pretensió de rica. Aquesta paraula, derientre tots: la llengua catalana. vada de l’anglès midshipman, és un dels anglicismes A l’espai d’avui parintroduïts en l’època larem d’alguns mots de les dominacions que feim servir a Mebritàniques del segle EL SERVEI DE POLÍTICA norca per qualificar XVIII i que han arreLINGÜÍSTICA COORDINA certes actituds o malat dins la parla dels A FACEBOOK LA INICIATIVA neres de ser de les permenorquins. sones. Alguns dels que Una altre mot ben “CAPSA DE LES PARAULES” més es van repetir dins peculiar és sinquiA FI DE PROMOURE L’ÚS la nostra Capsa de les nirvis, substantiu que Paraules són aquests: utilitzam quan volem DEL LÈXIC MÉS GENUÍ Quan una persona dir que algú és molt és molt obstinada, tosnerviós, que no està en suda, que mai no dona la banya a tòrcer, els menor- quietud ni un segon. quins deim que és molt caparruda. I, per acabar, farem referència al substantiu xeCapsigrany (com diuen també a Mallorca, a la prinant, deformació de deixuplinant, amb què deGarrotxa, a l’Empordà o al Camp de Tarragona) o signam a Menorca una persona sense solvència capsoti (com deim a Menorca), noms que fan refe- moral o bé un al·lot que té pretensions d’home. rència a cert ocell que té el cap una mica gros, són Així, no us estranyeu si sentiu que algú explica que els substantius que empram per definir una persona coneix un xeprinant tan capsoti que, tot i ser empeque té el cap buit, amb poc enteniment. der de caure, ell, caparrut, com que és un sinquinirD’altra banda, si algú és propens a patir algun vis i un mitjamèn que no vol pagar un manobre, va mal, deim que és empeder d’aquest mal. Així, hi insistir a pujar dalt la teulada per adobar una gotera pot haver empeders de mal d’esquena, empeders i, mesquí, va caure i es va rompre una cama. 32


Visitau quatre dels recintes culturals més representatius de Menorca. Preu abonament:

NÚMERO 51 · JULIOL-SETEMBRE 2018 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Àmbit 51, revista de Cultura de Menorca  

La Revista Àmbit és una publicació trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca.

Àmbit 51, revista de Cultura de Menorca  

La Revista Àmbit és una publicació trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca.

Advertisement