Page 1

ARXIU D’IMATGE I SO L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA COMPLEIX ONZE ANYS A CAN VICTORI

P. 08

DIADA DEL POBLE DE MENORCA CONSULTA EL PROGRAMA INSTITUCIONAL DEL CONSELL DE MENORCA P. 16

DL: ME 524-2007

P. 04

TORRE D’EN GALMÉS LA CAMPANYA D’EXCAVACIÓ HA PERMÈS TREURE A LA LLUM UNA GRAN CISTERNA

NÚMERO 43 · GENER-MARÇ 2017 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA


Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 43 Gener-març 2017 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Torre d’en Galmés Holbox/Shutterstock.com Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Island Mood Han col·laborat en aquest número: Pau Salort, Martí Carbonell, Borja Corral, Francesc Isbert, Carmen Lara, Cecilia Ligero, Ester Marcos, Joaquim Pons, Carlos de Salort, Montserrat Anglada Fontestad, Cristina Bravo Asensio, Irene Riudavets González García, Servei de Política Lingüística i Cultura Popular i Centre d’Estudis Locals d’Alaior.

2


SUMARI

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #43

Es compleixen onze anys a Can Victori de

L’Arxiu d’Imatge i So S’excava una gran cisterna a

Torre d’en Galmés Segona campanya d’excavacions al recinte de taula de

Sa Cudia Cremada Els llibres més destacats de l’edició del 2016

Fira del Llibre en Català Mossets d’actualitat

Breus Llengua

Menorquí sí, català clar


REVISTA ÀMBIT #43

EN PROFUNDITAT

ARXIU D’IMATGE I SO

L’Arxiu d’Imatge i So de Menorca va obrir les portes l’any 2006. De llavors ençà, l’associació sense afany de lucre Aladern, encarregada de la seva gestió, ha aconseguit signar acords de cessió o donació de fotografies, films o documents sonors amb 105 entitats i particulars

Text: Pau Salort

4


ARXIU D’IMATGE I SO

PLAÇA CONSTITUCIÓ

Fotografia de Salvador Almirall Codina. Arxiu d’Imatge i So-CIM

5


REVISTA ÀMBIT #43

EN PROFUNDITAT

ARXIU D’IMATGE I SO

L’Arxiu d’Imatge i So del Consell Insular de Menorca va obrir les seves instal·lacions a Can Victori l’any 2006, ara fa onze anys. Des de la seva creació, l’Arxiu, que depèn del Departament de Cultura i Educació, ha estat gestionat per l’associació sense afany de lucre Aladern, que mitjançant un concurs obert l’ha conduït en cinc contractes consecutius. L’Arxiu ha crescut molt durant aquests anys pel que fa als fons dipositats i al nombre de donants. Al principi solament tenia els fons que havia generat el Consell des de la seva creació i unes quantes donacions. A aquestes s’hi sumaren els fons aportats per la Filmoteca de Menorca, creada uns anys abans per la Fundació Rubió Tudurí – Andrómaco, mitjançant un acord entre ambdues institucions pel qual s’unificaven en un sol arxiu sota la titularitat del Consell Insular. Des d’aleshores el creixement ha estat enorme i important i, a hores d’ara, el fons de l’Arxiu està format per més de 450.000 fotografies en format digital, més de 1.000 films i aproximadament 3.000 documents sonors (de la majoria dels quals tenim els originals dipositats per conservar-los). Unes xifres que ni ens imaginàvem en ini6

ciar aquesta aventura i que amb aquesta progressió sobrepassaran la capacitat de les instal·lacions actuals en poc temps. Aquest augment ha anat lligat a una major capacitació dels tècnics que gestionen l’Arxiu, que cal recordar que és d’una gran complexitat, perquè conserva formats i suports de diferents característiques que requereixen actuacions personalitzades i ser dipositats en espais diferenciats. Un arxiu d’aquestes característiques es nodreix de les aportacions no solament de la mateixa administració pública sinó principalment de fons de particulars, entitats i associacions que, a través de diferents contractes de dipòsit, donen o cedeixen els seus arxius de fotografies, films o sons. Durant aquest curt període d’existència s’han concretat acords de cessió o dona-

A HORES D’ARA L’ARXIU ESTÀ FORMAT PER MÉS DE 450.000 FOTOGRAFIES DIGITALS, 1.000 FILMS I 3.000 DOCUMENTS SONORS


ARXIU D’IMATGE I SO

ció amb 105 entitats i particulars, i això demostra que la feina que s’ha fet va per bon camí i que hem aconseguit la confiança de molts pel bé comú que significa tenir salvaguardades les imatges i els sons del nostre passat més recent dins un arxiu públic.

EQUIP

L’associació Aladern gestiona l’Arxiu des dels seus inicis. PROCÉS

Els fons passen per un procés de valoració, inventariat, catalogació, digitalització i, en alguns casos, restauració i conservació.

LA IMPORTÀNCIA DEL PATRIMONI Els fons dipositats a l’Arxiu passen per un procés de valoració, inventariat, catalogació, digitalització, restauració en alguns casos i conservació en les millors condicions possibles per perllongar la vida dels originals el màxim de temps. Aquestes són les principals funcions i tasques de l’Arxiu. Pel fet de ser un arxiu que naixia de bell nou, durant aquests darrers anys s’ha anant perfeccionant la seva manera de treballar, actualitzant les seves tasques i feines a fer i adaptant-se a les noves tecnologies. Per aquest motiu, els dos darrers anys s’han estudiat, dissenyat, elaborat i redactat els protocols on s’estableixen les pautes i normes a seguir a l’hora de realitzar qualsevol tasca en relació amb el tractament arxivístic d’un fons. Però aquí no acaba la tasca, ja que durant aquests anys s’ha treballat intensament per aconseguir la conscienciació de la importància d’aquest tipus de patrimoni a través de diferents accions per poder realitzar una altra de les finalitats de l’Arxiu, que és la difusió. Les accions que s’han duit a terme han estat diverses:

didàctiques per a escolars; conferències; xerrades a associacions culturals i entitats relacionades amb persones majors; cursos; col·laboracions amb institucions públiques i privades; exposicions i audiovisuals produïts pel mateix arxiu i l’entrada dins les xarxes socials. Tot plegat ha ajudat a donar a conèixer l’AISM i a crear consciència per no perdre en l’oblit una part de la memòria dels dos darrers segles i augmentar el nombre de col·leccions dipositades. També hem d’esmentar l’ajut de moltes persones que assabentades de la nostra existència ens han aportat fons propis o d’altres persones, o simplement han confiat en nosaltres i ens han donat la seguretat necessària per mantenir la il·lusió per fer la feina ben feta. Que l’Arxiu hagi crescut tant ens ha d’alegrar i és sinònim de la gran conscienciació que tenen els menorquins envers aquest tipus de patrimoni i de la importància que donen a la seva conservació. Això permetrà salvar de la desaparició i l’oblit més fotografies, audiovisuals i sons, que formen part de la nostra història i que no podem permetre que desapareguin. Per acostar-nos més als ciutadans recentment hem augmentat l’horari d’obertura al públic tots els matins i els capvespres de dilluns a divendres. Esperam la vostra visita per conèixer de primera mà l’Arxiu i els fons catalogats que es poden consultar amb l’ajut del nostre personal.

7


REVISTA ÀMBIT #43

ACTUALITAT

TORRE D’EN GALMÉS

DESCOBRINT TORRE D’EN

GALMES

La campanya d’excavació duta a terme per Amics del Museu de Menorca aquest estiu al jaciment d’Alaior ha permès treure a la llum una gran cisterna Text: Martí Carbonell, Borja Corral, Francesc Isbert, Carmen Lara, Cecilia Ligero, Ester Marcos, Joaquim Pons i Carlos de Salort

8

L’Associació d’Amics del Museu de Menorca ha organitzat, un any més, durant els mesos d’estiu, una nova campanya d’excavació arqueològica al jaciment de Torre d’en Galmés amb l’objectiu de continuar investigant l’àrea sud-est del poblat i conèixer el desenvolupament i l’evolució històrica d’aquesta zona de l’assentament protohistòric. Des de l’any 2014, Amics del Museu de Menorca excava el conegut com a pati davanter del cercle 6, una gran àrea al sud d’un espai domèstic de la segona edat del ferro: el cercle 6 i la gran sala hipòstila o recinte Flaquer. Amics del Museu, com a entitat sense ànim de lucre, té com un dels seus principals projectes l’excavació i posterior difusió del patrimoni arqueològic de Torre d’en Galmés, feina que desenvolupa des de l’any 2001. Per assolir aquests objectius l’entitat compta amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament d’Alaior i els socis de l’associació. Gràcies a aquesta col·laboració, la feina de l’equip tècnic i la participació de nombrosos voluntaris, el jaciment continua donant a dia d’avui importants informacions sobre el final de l’època talaiòtica.


TORRE D’EN GALMÉS

PATI

A la foto de l’esquerra es pot veure el pati davanter del cercle 6. CISTERNA

A la primera i segona foto d’aquesta pàgina es pot distingir la gran cisterna. MATERIALS

L’excavació ha tret a la llum materials metàl·lics, com ara monedes i claus de bronze (fotos de l’esquerra). 9


REVISTA ÀMBIT #43

ACTUALITAT

TORRE D’EN GALMÉS

Entre els mesos de juliol i setembre de 2016, l’equip d’arqueòlegs ha treballat en l’esmentat pati davanter del cercle 6 i part de la possible murada sud-est del poblat. Als angles del pati els seus pobladors van construir petites cambres que tenien sostres d’argila i fustam, així com paviments per anivellar el terra, d’argila i pedreta compactada. Cal destacar la singularitat d’un, amb evidències d’una gran foguera a l’interior. Cronològicament sabem que la vida s’hi va desenvolupar fonamentalment en dos períodes: els primer, que aniria del s. IV al s. II a. de la n. e., i un de posterior, més ampli, que aniria del II a. de la n. e. fins al III, quan queda abandonat, amb un ús mínim i residual a l’època islàmica. Els materials arqueològics repeteixen els patrons d’altres espais domèstiques del món posttalaiòtic, amb gran presència de materials ceràmics indígenes, que s’aniran substituint amb els segles pels formats d’importació, primer punicoebusitans i després romans. Són interessants també els materials metàl·lics i lítics que han aparegut, com per exemple algunes monedes, entre les quals una d’ibèrica prou ben conservada, així com claus de bronze, percussors i punxons d’os, entre altres. Cal destacar també l’aparició de gran quantitat d’ossos d’animals domèstics i de manera anecdòtica espècies de marisqueig. Per tot això, l’equip d’Amics del Museu de Menorca pensa que el pati davanter del cercle 6 devia ser una gran àrea d’activats domèstiques relacionada amb la casa i la sala hipòstila. A la vegada que s’excavava el pati es va excavar una gran depressió que hi havia al centre. Aquest espai, que abans d’excavar-se era un gran monticle de pedres, es va començar a buidar gràcies a la feina d’una grua i els arqueòlegs. Ben prest es va poder observar l’enorme dimensió del forat, que, un cop excavat, s’ha vist que feia cinc metres de diàmetre per cinc metres de profunditat. L’excavació no va ser fàcil i es va haver de muntar una plataforma per poder 10

LES EXCAVACIONS A TORRE D’EN GALMÉS HAN PERMÈS CONÈIXER UNA MICA MÉS EL PERÍODE FINAL DE L’ÈPOCA TALAIÒTICA treballar-hi amb seguretat i poder treure tot el sediment i les pedres de l’interior. Un cop es va haver eliminat la capa de grans còdols, aparegué el sediment, sempre sense material arqueològic destacable. Les darreres capes de terra eren d’un color totalment negre i amb alguns tions cremats a l’interior, fet que ens va fer pensar que hi hauria hagut una activitat constant de foc. Al final de la depressió aparegueren dos cocons de decantació, que ens han permès afirmar que es tracta d’una cisterna. L’equip d’Amics del Museu de Menorca pensa que aquesta gran cisterna tenia en el seu moment una boca de diàmetre molt més petit que el que veiem avui en dia, però que un cop la cisterna deixà de tenir el seu ús va patir l’acció del foc, que va fer que la boca s’ensorrés i que se’n malmetessin les parets. Respecte a la cronologia de la cisterna, haurem d’esperar al desenvolupament de la investigació i a les feines de laboratori, ja que a causa del poc material arqueològic aparegut a l’interior no podem aventurar-nos a datar a hores d’ara l’estructura. L’excavació de la cisterna ha estat complicada, llarga i costosa, però servirà per conèixer una mica més els sistemes de recollida d’aigua dels assentaments talaiòtics de Menorca i enriquirà la visita a Torre d’en Galmés. Les futures investigacions d’Amics del Museu de Menorca hauran d’aportar noves dades per poder aprofundir encara més en el coneixement que tenim a hores d’ara del jaciment.


SA CUDIA CREMADA

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #43

NOVA CAMPANYA ARQUEOLÒGICA A

SA CUDIA CREMADA La segona campanya d’excavacions realitzada per Sa Cudia Cremada FieldSchool Archaeology deixa al descobert la pedra de suport vertical de la taula i permet delimitar el santuari d’aquest poblat talaiòtic Text: Montserrat Anglada Fontestad, Cristina Bravo Asensio i Irene Riudavets González

Durant els mesos d’agost i setembre de 2016, es va dur a terme la segona campanya d’excavacions al recinte de taula del jaciment de sa Cudia Cremada, a Maó. La intervenció està emmarcada dins un projecte científic quinquennal en el qual es té previst excavar tot l’edifici, i que està codirigit per les arqueòlogues Montserrat Anglada, Cristina Bravo i Irene Riudavets. Durant la campanya d’enguany, s’han realitzat dues sessions de tres setmanes cadascuna, durant les quals els alumnes que participaren a l’Escola Interna-

cional d’Arqueologia, organitzada per l’Associació Sa Cudia Cremada FieldSchool Archaeology, van tenir l’oportunitat de desenterrar part del llegat dels antics habitants de l’illa, els talaiòtics. Una de les novetats d’aquest any ha estat la realització d’un curs de laboratori teòric i pràctic a les instal·lacions del Museu de Menorca. Durant aquest curs, els alumnes, provinents dels Estats Units, Irlanda i Austràlia, han adquirit coneixements introductoris sobre tècniques de conserva11


REVISTA ÀMBIT #43

ACTUALITAT

SA CUDIA CREMADA

ció-restauració de materials, fotogrametria i processament i anàlisi dels objectes i les mostres recuperades durant el desenvolupament de l’excavació. Quant a les restes arquitectòniques visibles del jaciment arqueològic de sa Cudia Cremada, evidencien que es tracta d’un poblat prehistòric d’època talaiòtica on es conserven, a més del recinte on s’excava, un total de tres talaiots, que presenten característiques diferents entre ells. També s’hi poden observar restes molt deteriorades de cases, també anomenades cercles, que molt probablement correspondrien als darrers segles abans de la conquesta romana, és a dir, del talaiòtic final (600/500-123 aC). Finalment s’ha de destacar la presència de diverses coves excavades a la roca (hipogeus), que conformen una necròpolis. Com es va poder verificar durant la campanya del 2015, l’edifici en el qual s’intervé actualment és un recinte de taula, és a dir el santuari del poblat. Abans d’iniciar les tasques d’investigació, aquesta era la hipòtesi principal de les directores de l’equip, però això no es podia afirmar amb seguretat, ja que, tot i que es conservava complet el perímetre sencer de l’edifici, no es tenien indicis de l’existència del monument que dóna nom a aquestes construccions: la taula. Va ser durant les primeres setmanes de treball quan va aparèixer la pedra suport vertical, aparentment en el seu lloc, tot i que visiblement rompuda. Durant la campanya d’enguany, s’han centrat els esforços en l’excavació de la part interior del recinte, on encara hi havia restes corresponents a l’enderroc dels murs de l’edifici. D’aquesta forma, es van continuar descobrint els diferents elements arquitectònics típics dels recintes de taula, com ara les pilastres adossades al mur o l’entrada, avui en dia tapiada i amb la llinda desapareguda, que es troba emmarcada per dos grans brancals, que al seu torn delimiten el pas a l’interior de l’edifici a través d’un passadís curt. El mur perimetral està construït mitjançant un doble parament i conforma un edifici

12

de planta en forma de ferradura irregular i façana lleugerament còncava. A causa que encara resta una bona potència de sediment a l’interior de l’edifici, no es pot saber l’alçada total dels murs que conserva. Tot i així, es pot aventurar que en algunes parts aquesta alçada pot arribar a ser de més d’un metre. Quant a les troballes de materials signiA LES EXCAVACIONS ficatius, s’ha de destacar la pre- DE SA CUDIA sència d’una ele- CREMADA PARTICIPEN vada quantitat de ALUMNES D’ESTATS ceràmica de procedència púnica UNITS, IRLANDA I ebusitana i de AUSTRÀLIA ceràmica indígena, així com algunes eines lítiques, que segurament estarien reaprofitades com a material constructiu. Encara queden moltes preguntes per resoldre sobre els recintes de taula utilitzats en els darrers segles de la prehistòria de Menorca. No sabem amb certesa quan es comencen a construir, tampoc sabem amb seguretat si es tractava de santuaris coberts o descoberts i tampoc podem explicar amb gaire detall els rituals religiosos que s’hi duien a terme a l’interior. Totes aquestes qüestions i moltes més ens empenyen a continuar les tasques d’investigació científica d’aquest edifici, que sens dubte ens aportarà una informació molt valuosa per poder interpretar la vida, els costums i els rituals religiosos dels talaiòtics. El projecte ha estat finançat a través de la convocatòria de subvencions del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca i pels fons aconseguits amb les matrícules dels alumnes de l’escola d’arqueologia Sa Cudia Cremada FieldSchool Archaeology. A més s’ha rebut el suport del Museu de Menorca i del Departament de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca.


SA CUDIA CREMADA

TROBALLES

Entre els materials trobats al jaciment de sa Cudia Cremada destaquen ceràmiques i eines lítiques. SANTUARI

La segona campanya arqueològica ha tret a la llum el suport vertical de la taula del poblat. ESCOLA

L’associació Sa Cudia Cremada FieldSchool Archaeology ha organitzat un any més l’Escola Internacional d’Arqueologia.

13


REVISTA ÀMBIT #43

ACTUALITAT

XII FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ

XII FIRA DEL

LLIBRE EN CATALÀ La Fira del Llibre en Català, que vam celebrar els dies 4 i 5 de novembre a Ciutadella, ens va deixar moltes propostes i moltes ganes de llegir Text: Servei de Política Lingüística i Cultura Popular

Parlam amb els llibreters participants perquè ens facin propostes de lectura en català. Per açò els hem demanat que ens contestin aquestes dues preguntes: Quin és el llibre que heu venut més a la XII Fira del Llibre en Català? De l’estand que heu posat a la Fira, quin era el vostre llibre preferit?

14


XII FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ

ESPAI 14 Miguel García Sánchez Harry Potter i el llegat maleït, una obra de teatre de J. K. Rowling, J. Tiffany i J. Thorneque que dóna continuïtat a la saga. El petit príncep, d’Antoine de SaintExupéry. JOCS MAÓ Francesca Mus Pons El Llibre del gentil i dels tres savis, de Ramon Llull, en versió d’Ignasi Moreta i Àfrica Fanlo, de l’editorial Petit Fragmenta. Es va fer la presentació del llibre a la Fira amb la participació dels autors. En podria dir molts, aquest any hi havia llibres preciosos. Però si n’haig de triar un, el meu preferit va ser Óssa i conill, un conill menut i saberut, de Baula. El vaig llegir a la Fira i és un conte petitó amb unes il·lustracions molt divertides i tendres. Recomanable per a totes les edats. JUGUETTOS CA NA JUANA Joana Torres Pons Alguns dels llibres amb més acceptació han estat els de la col·lecció Llibre Llanterna, amb diversos subtítols, que persegueixen que el lector no sigui tan conscient de la lectura però que s’impliqui en l’observació i aquesta el porti a implicar-se i interactuar amb el llibre. En el nostre estand el més important és que el nen junt amb la seva família pugui apreciar la importància que té en la vida de qualsevol ésser humà el coneixement i que una de les fases més important d’aquest aprenentatge passa per un llibre. Llibres de les col·leccions de fades i els sentiments o Conta’m una cançó seran superimportants a la biblioteca de casa. LA TORRE DE PAPEL Micky Peccata Minuta, relats d’escriptors i escriptores dels cursos de Maó i Ciutadella de La Isla de los Escritores.

Mare i filla, de Jenn Díaz. LLIBRERIA CATALANA Miquel Llompart Una història particular, de J.M. Quintana. La putrefacció de la llum, de Josep Masanés. LLIBRERIA PAU Roser Seguí L’amor del capità Gavina, de Pau Faner, publicat per Editorial Meteora. Història de Menorca, de Miquel Àngel Casasnovas, publicat per la Institució Francesc de Borja Moll. LLIBRERIA SA CATÒLICA Susana Quiñonero Plantes silvestres comestibles de Menorca, de Cristòfol Mascaró Sintes, publicat pel GOB; Una història particular. Els conflictes Església-Estat a la Menorca del segle XVIII, de Josep M. Quintana, i llibres de Peppa Pig. Qualsevol dels llibres relacionats amb l’illa. SA LLIBRERIA DE FERRERIES Pere Al·lès L’amor del capità Gavina, de Pau Faner. Llampecs, de Jean Echenoz, publicat per Raig Verd. Es tracta d’una novel·la basada en la vida de l’enginyer Nikola Tesla. VADLLIBRES Marta Simon i Joan Pere Alzamora Per a adults el llibre més venut ha estat Els hereus de la terra, la continuació de L’església del mar, d’Ildefonso Falcones. Un llibre molt esperat pels lectors fidels d’aquest escriptor català. I per a fillets, Max i els superherois, de Rocío Bonilla i Oriol Malet. Si n’hem de triar un ens quedam La Terra Santa, d’Alda Merini, publicat per l’editorial menorquina Arrela, amb traducció de la poeta Nora Albert. I pel que fa a literatura infantil coincidim amb el públic, perquè ens agrada molt Max i els superherois, un cant a la imaginació, a la fantasia i a l’amor per les mares. 15


REVISTA ÀMBIT #43

ACTUALITAT

BREUS

13/01

TEATRE DE BUTXACA

19 H (amb repetició cada 30 minuts) Teatre de butxaca amb motiu del 60è aniversari de l’arribada a Maó del Teatro Portátil Hermanos Largo, amb les representacions i als llocs següents: · Morir (o no) [fragment], d’S. Belbel, a l’Ajuntament de Maó, a càrrec de Joan Villalonga i Mònica Petrus. · Morir (o no) [fragment], d’S. Belbel, al Teatre Principal, a càrrec de Joana Fiol. · «Teatrificacions», El judici, a Can Victori, amb I. González, P. Lucena, M. Pau Fullana i J. Marquès. · Anada al teatre, a la Sala Sa Nostra, a càrrec de Karl Valentine, Manolo Obrador i Isa González. · Homes i dones, a la plaça del Mercat (entrada per la plaça Miranda), a càrrec de Teatre de Xoc, amb Malu Morro, Adriana Aguilar i Xevi-Cor. Organitza: Orfeó Maonès.

GLOSAT DE LA DIANA

20 H. Sala de Plens. Ajuntament des Castell Glosat de la diada, a càrrec de Soca de Mots. Abans del glosat es lliurarà el Premi Josep Vivó de glosa escrita i es presentarà el nou Quadern de

16

Folklore núm. 112 amb les gloses premiades dels anys 2010 a 2016.

15/01

EXCURSIÓ AL JACIMENT DE SON OLIVARET

Sortida: 10 H. Cala Blanca Lloc de trobada: aparcament de l’av. de la Platja, davant el supermercat Cala Blanca a les 9.30 h. Visita a la naveta d’habitació de Cala Blanca. Ruta pel Camí de Cavalls fins a la finca de Son Olivaret acompanyats per membres del GOB, visita al sepulcre de Son Olivaret i tast de productes locals: embotits de Son Olivar i vi de Binitord. Tornada opcional amb autobús (gratuït) fins a Cala Blanca a les 13.00 h.

II TROBADA DE BATUCADES DE MENORCA 12 H. Plaça del Pare Camps Cercavila pels carrers des Mercadal.

CERCAVILA A CÀRREC D’ACIRKAOS

12 H. Inici: davant l’església de Sant Cristòfol. Es Migjorn


BREUS

Consulta tot el programa en aquest enllaç

16/01

INAUGURACIÓ DE “LA PINTURA NUA”

18 H. El Roser. Ciutadella Inauguració de l’exposició de Maties Quetglas. Romandrà oberta fins al 15 d’abril.

CONTA’M UNA CANÇÓ: CONTAREM CONTES, CANTAREM I JUGAREM JUNTS

19 H. Pla de sa Creu. Sant Lluís A càrrec de Margui Juanico, productor Cris Juanico.

17/01

PLE EXTRAORDINARI DE LA DIADA

18 H. Sala de Plens del CIM Conferència: “Pasqual Calbó (1752-1817), artista-científic”, a càrrec d’Antoni Roca Rosell, professor de la UPC i membre de l’IEC.

CONCERT DE LA DIADA

20 H. Teatre Principal de Maó. Concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears amb Simón Orfila.

19/01

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EL GRAN TOUR DE PASQUAL CALBÓ”

20 H. Can Victori Presentació del llibre de Miquel Pons Povedano, editat per l’Institut Menorquí d’Estudis.

21/01

EXPOGLOSADA

12 H. Centre d’Art Ca n’Oliver Els glosadors menorquins de Soca de Mots gosen glosar les obres d’art de l’exposició L’emancipació del paper fent un passeig per la mostra.

21/01 i 22/01

CONCERT DOMINUS TECUM

Dissabte 21/01. 18 H. Església de Sant Bartomeu de Ferreries Diumenge 22/01. 12.30 H. Claustre del Convent de Sant Diego d’Alaior Concert presentació de l’obra Dominus Tecum, tres moments per a trio, de Jaume Coll, a càrrec de Scordatura Ensemble.

17


REVISTA ÀMBIT #43

ACTUALITAT

BREUS

TORNEN ELS “CONCERTS FAMILIARS PER A TOTHOM”

MENORCA PULSAR Menorca Pulsar són residències d’art al lloc perfecte per inspirar-se, Menorca, durant dues estacions màgiques en què tot està en perfecta calma: primavera i tardor. Els pintors Carles Gomila i Jorge Fernández Alday han escollit una preciosa mansió, Son Triay, i convocat els millors artistes del panorama internacional per a compartir la seva experiència acadèmica i humana amb un grup de bojos per la pintura procedents de tot el món. Els alumnes treballen i conviuen amb els seus artistes favorits en uns tallers que són, a més d’unes classes magistrals de pintura figurativa, una experiència única on conciliar estudi i temps lliure. Els dies que els alumnes i els professors passen a Menorca són un punt de llum en l’ensenyament artístic d’elit, un lloc on la creativitat, el coneixement i l’experiència humana van de la mà. La primera edició ha estat un èxit, i ja s’han obert les matrícules per al 2017. Recentment s’han associat amb la Barcelona Academy of Art i el Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) per a treballar en noves propostes que es portaran a terme a Menorca.

CONCURS DE JOVES GUIES Ets un jove apassionat de l’arqueologia i el patrimoni? Et motiva parlar en públic? T’agraden els reptes i donar-li una nova perspectiva a les coses? El cap et bull d’idees?... i a més, t’aniria molt bé guanyar 2000 euros per als teus estudis? Informa’t de les bases en aquest enllaç! 18

L’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó torna a organitzar per segon any consecutiu tres “Concerts familiars per a tothom”, gràcies al patrocini de La fundació La Caixa. Després de la bona acollida que van tenir el curs passat, aquest any tornarem a apropar la música en directe als més petits amb la companyia i l’entusiasme dels pares sense exclusions de cap tipus. En tots s’hi podran aprendre conceptes i curiositats sobre instruments, història de la música, compositors i diferents estils musicals de manera propera, activa i amena. Es farà un concert per trimestre, tots a les 12:00 h del migdia al mateix Ateneu. El primer, dia 18 de desembre “música del sol naixent” (arpa i flauta travessera), el segon, dia 5 de març “Un tast d’òpera” (piano, soprano, baríton i narrador) i el tercer, 30 d’abril “A ritme de Brasil” (guitarra, flauta travessera, percussió i baix). L’objectiu d’aquests concerts familiars és crear un espai conjunt i integrador on pares i fills comparteixin i gaudeixin d’una estona de música en directe, de teatre i d’oci sense exclusions en un ambient lúdic i inclusiu.


BREUS

XIII JORNADES DE PATRIMONI CULTURAL DE MENORCA Text: Centre d’Estudis Locals d’Alaior Del febrer a l’abril de 2017 el Centre d’Estudis Locals d’Alaior durà a terme tot un seguit d’activitats programades entorn a les XIII Jornades d’Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca a Alaior: • Conferència inaugural sobre el patrimoni immaterial i les festes populars (a final del mes de gener de 2017). • Glosat dels Darrers Dies (el diumenge de Carnaval). • Realització de les XIII Jornades d’Història Local i Patrimoni Cultural de l’illa de Menorca (del 10 al 12 de març de 2017), a la Sala d’Activitats Ciutadanes. • Projecció d’imatges de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca. • Una actuació de la Banda de Música d’Alaior. • Una visita cultural a una explotació agrària. • Exposició pictòrica i de gravats al Centre Internacional de Gravat Xalubínia (entre febrer i març de 2017). • Exposició sobre les festes tradicionals de Sant Llorenç, a la Sala de Cultura Sant Diego (del 24 de febrer al 12 de març de 2017). • Exposició de material bibliogràfic i guia de lectura del centre d’interès de patrimoni cultural de la biblioteca pública d’Alaior (febrer-abril de 2017). • Visites guiades a Alaior i visites al túnel de la Guerra Civil (del 10 al 18 de març de 2017). • Dues conferències a la biblioteca pública d’Alaior. Es podran obtenir crèdits atorgats pel CEP per a aquesta activitat, així com també certificats d’assistència a les jornades i als seus actes complementaris.

JORNADES DE VOLUNTARIAT TORRE D’EN GALMÉS Els Amics del Museu de Menorca, amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca, torna a organitzar les jornades de voluntariat a Torre d’en Galmés. Les jornades tindran lloc els diumenges 19 i 26 de febrer i 5, 12, 19 i 26 de març i l’horari serà de 9 a 14 hores. Les jornades consisteixen a participar en l’eliminació de vegetació, per tal de col·laborar en el manteniment del poblat i de descobrir noves estructures, ara cobertes pels ullastres i les mates. Per a participar-hi cal apuntar-se a través de l’adreça electrònica info@amicsmuseumenorca.org o telefonant al 682 187 566.

19


REVISTA ÀMBIT #43

LLENGUA

La divulgació lingüística a través de les TIC

El Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca té des de l’any 2005 un web (http://sal.cime.es/) que aplega continguts relacionats amb l’ús i el foment de la llengua catalana en l’àmbit de l’illa de Menorca, així com tots els materials sobre llengua editats pel Consell Insular. El mes d’agost de 2016, però, va voler fer una passa més i introduir-se a les xarxes socials amb una pàgina de Facebook, que es manté activa i en la qual es van penjant apunts sobre diferents temes d’interès relacionats amb la llengua catalana: convocatòries d’ajuts i premis, cursos i proves de llengua catalana, publicacions d’interès, campanyes de normalització, actuacions puntuals com la Fira del Llibre en Català, articles i informacions d’interès, terminologia, les seccions fixes següents: «Trenquem mites», «Parlem amb propietat» i «Servem els nostres topònims». És especialment a través d’aquestes darreres seccions que el SAL intenta divulgar l’ús correcte de la llengua catalana. Vegeu-ne uns quants exemples: “Trenquem mites” L’article salat no és exclusiu de les Balears, ja ho vam veure; però, a més, l’article salat no és l’únic que feim servir en la llengua oral, sinó que aquest conviu, i més del que molts es pensen, amb l’article literari (el/la), ja que hi ha molts substantius i expressions, en la llengua parlada, que reclamen aquest article. Només en posarem uns exemples: l’any que ve, la setmana passada, totes les hores del dia (les cinc, les dotze...), la mar, el cel, el camp, l’infern, el bisbe, la catedral, topònims com la Vall o la 20

Mola, expressions com a les fosques, a la merda, fer l’ullet, fer la vessa, a la torta, a la llarga... “Parlem amb propietat” La paraula metge (professional de la medicina) és un substantiu i mai no pot fer la funció d’adjectiu. Si volem referir-nos a quelcom relatiu o pertanyent a la medicina o als metges, aleshores hem de fer servir l’adjectiu mèdic/-a. Així, no és correcte referir-nos a un “certificat metge”, a un “cos metge” o a una “revisió metge”. En aquests casos hem d’utilitzar l’adjectiu corresponent (que ha de concordar amb el substantiu) i dir, per tant, certificat mèdic, cos mèdic i revisió mèdica. La nostra llengua és molt rica i hem de vetlar per utilitzar-la correctament. “Servem els nostres topònims” Avui ens situam al centre de l’illa per referir-nos a dos topònims que poden resultar equívocs a l’hora d’interpretar-los. Són Sanitja i Salairó, ambdós sovint escrits erròniament sa Nitja i s’Alairó, com si anessin encapçalats per article. El cas és que aquesta s- inicial no es pot interpretar com a article, atès que ni nitja ni alairó es poden identificar com a noms comuns i a més està documentada la seva procedència: Sanitja prové de Sanisera, tal com la cita Plini el Vell a la seva Naturalis Historia quan diu: “Civitates habet Iamonem, Saniseram, Magonem”. Per la seva part, d’acord amb Coromines i Mascaró Passarius, Salairó prové del llatí salarionem, ‘lloc salat, salabrós’.


LA CONTRA La construcció del Llatzeret, declarat bé d’interès cultural, data de finals del s. XVIII. En les seves instal·lacions es van viure episodis tràgics, com les fortes epidèmies de febre groga de 1821 i 1876

NÚMERO 43 · GENER-MARÇ 2017 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Revista Àmbit, 43  

La revista Àmbit és una publicació trimestral del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you