Àmbit, Revista de Cultura 44

L’ANY PASQUAL CALBÓ EL MUSEU DE MENORCA ACULL L’EXPOSICIÓ MÉS IMPORTANT QUE S’HA FET MAI SOBRE EL PINTOR

P. 10

MATÍAS QUETGLAS “LA PINTURA NUA” ENS MOSTRA ELS DARRERS 10 ANYS DE L’OBRA DE L’ARTISTA CIUTADELLENC P. 12

DL: ME 524-2007

P. 04

EL BASTIÓ DE SA FONT ENS ENDINSAM EN EL MUSEU MUNICIPAL DE CIUTADELLA PER CONÈIXER LA SEVA HISTÒRIA

NÚMERO 44 · ABRIL-JUNY 2017 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 44 Abril-juny 2017 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Pintura de Pasqual Calbó Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Island Mood Han col·laborat en aquest número: Miquel Pons Povedano, Carolina Desel, Joan Lluís Torres, Maria José León Moll, Carles Jiménez, Montserrat Anglada Fontestad , Damià Ramis Bernad, Magdalena Salas Burguera

2

SUMARI

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #44

Exposició “Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)”

Any Calbó 2017 Una mirada al Museu Municipal de Ciutadella

El Bastió de sa Font El Roser acull l’exposició “La pintura nua”

Matías Quetglas Noves descobertes de les excavacions al jaciment

Es Coll de Cala Morell Mossets d’actualitat

Breus Llengua

Menorquí sí, català clar

REVISTA ÀMBIT #44

EN PROFUNDITAT

ANY CALBĂ“ 2017

El Museu de Menorca acull, a partir del 6 d’abril, l’exposició mÊs important que s’ha fet mai del pintor menorquí.

Aquesta mostra monogrà fica Ês l’acte mÊs destacat de tots els programats per commemorar el bicentenari de la mort del gran exponent de la Menorca il¡lustrada

Text: đ&#x;?şMiquel Pons Povedano, Carolina Desel, Joan LluĂ­s Torres

4

ANY CALBÓ 2017

RETRAT FAMILIAR

Retrat de la família del pintor (1780-1787).

Col·lecció del Consell Insular de Menorca, provinent de la col·lecció Viñas Caraben

5

REVISTA ÀMBIT #44

EN PROFUNDITAT

ANY CALBÓ 2017

Acabam d’encetar l’Any Pasqual Calbó, durant el qual es commemorarà l’aniversari de la mort del gran artista i professor menorquí del segle XVIII. La intenció no és només donar a conèixer qui va ser i què va fer Pasqual Calbó, sinó també explorar la seva influència dins la Menorca il·lustrada, i l’abast de la seva petjada, que perdura fins avui. Serà un any ple d’iniciatives, de les quals en podem destacar tres: l’edició del llibre El Gran Tour del pintor Calbó, el muntatge d’una exposició sobre la vida i l’obra de l’artista i la publicació del primer volum dels seus tractats científics, que tindrà continuïtat al llarg de 2018 amb la publicació de dos volums més.

L’EXPOSICIÓ DEL BICENTENARI El dia 6 d’abril s’inaugura al Museu de Menorca l’exposició més gran que s’ha fet mai del pintor Pasqual Calbó i Caldés. El perquè d’aquesta mostra el trobam en la celebració del bicentenari de la seva mort, que va tenir lloc a Maó el 12 d’abril de 1817, efemèride que ha valgut la declaració de l’any 2017 com a Any Calbó per part del Govern de les Illes 6

Balears i el Consell Insular de Menorca.

La darrera exposició que es va fer de Calbó data de l’any 1986. Des de llavors les investigacions i estudis de la seva obra han estat diversos i ens han permès acotar-la i definir-la amb més precisió i més dades, amb noves atribucions però també amb descatalogacions d’algunes de les seves obres. També hem ampliat els coneixements de bona part de la seva vida, fet que ens ha permès perfilar-ne la trajectòria vital i artística. Totes aquestes premisses van fer que des del Museu ens plantegéssim realitzar una gran exposició entorn al nostre pintor il·lustrat.

La vida i l’obra de Calbó estan tan estretament lligades que la seva biografia ha estat el fil conduc-

A L’EXPOSICIÓ, A MÉS DE LA PRODUCCIÓ PICTÒRICA, ES TRACTA D’UNA MANERA ESPECIAL L’OBRA DIDÀCTICA DE PASQUAL CALBÓ

ANY CALBÓ 2017

MUSEU DE MENORCA

El projecte expositiu que albergarà aquest any el Museu de Menorca reuneix 45 obres de Pasqual Calbó i Caldés seguint el discurs marcat per la seva biografia

tor escollit per al discurs museogràfic de l’exposició. Així doncs l’exposició està dividida en sis àmbits: 1. Infantesa i primers aprenentatges artístics (1752-1770) 2. Etapa de formació a Itàlia (1770-1778) 3. Estada a Viena (1778-1780) 4. El retorn a Menorca (1780-1787) 5. L’experiència americana (1787-1790) 6. Retorn a Menorca (1790-1817) A part, s’ha tractat d’una manera especial la seva obra didàctica, un curs matemàtic manuscrit i escrit en català que Calbó utilitzava per impartir classes als joves menestrals menorquins.

Per a la realització d’aquesta exposició s’ha comptat amb la col·laboració de molts col·leccionistes privats que han deixat les seves obres i als quals els agraïm des d’aquí la seva implicació. Moltes d’aquestes obres

s’exposaran al gran públic per primera vegada, fet que aporta un valor afegit a la mostra. En total s’exposaran 33 obres del pintor, procedents de col·leccions privades, fons de l’Ajuntament de Maó, col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora, fons del Consell Insular de Menorca i del mateix Museu de Menorca. També s’exposen dues obres del seu primer mestre, Giuseppe Chiesa.

EL GRAN TOUR DEL PINTOR CALBÓ El Grand Tour era el viatge de formació que feien els fills de les classes socials altes del nord d’Europa –membres de la reialesa, l’aristocràcia i l’alta burgesia–, a fi de completar els seus estudis a Itàlia, bressol de l’antiguitat clàssica.

En el cas de El Gran Tour del pintor Calbó, el terme pren un ús extensiu, ja que la formació italiana del jove maonès va ser molt més llarga. Després dels quatre anys d’estudis a Venècia, protegit pel comte Gi7

REVISTA ÀMBIT #44

EN PROFUNDITAT

ANY CALBÓ 2017

acomo Durazzo i la seva esposa, Ernestine, Pasqual Calbó va estudiar quatre anys més a l’Acadèmia de Belles Arts de França a Roma, sota el mecenatge del príncep Anton Wenzel von Kaunitz i Rietberg. L’etapa europea es va cloure amb els dos anys viscuts a Viena, treballant com a pintor i dibuixant de la cort a la Galeria de Pintura de Belvedere.

A diferència de molts personatges coetanis que havien fet el Grand Tour, Pasqual era el segon fill d’una família maonesa treballadora de la burgesia mercantil: el pare i el germà Joan eren capità i patró d’un bergantí dedicat al comerç marítim i passaven llargues temporades fora de l’illa.

Si no hagués estat per les seves capacitats intel·lectuals i artístiques –i per la seva bellesa i joventut–, el Grand Tour de Pasqual Calbó, que de fet havia començat ja a traçar-se a l’estudi de dibuix i pintura de Giuseppe Chiesa a Maó, hauria transcorregut –ara en significació simbòlica de tota una vida de molts secundogènits–, entre els murs d’un convent de frares carmelites de la ciutat de Maó.

ELS TRACTATS CIENTÍFICS Els darrers anys de la seva vida, el pintor Pasqual Calbó i Caldés els va dedicar a la docència. A la seva ciutat de Maó de principi del XIX va seguir l’exemple de qui havia estat el seu mestre, Giuseppe Chiesa, que li havia ensenyat dibuix i pintura abans de complir els disset anys. Ara era ell qui ensenyava els joves i els aprenents d’oficis artesans que necessitaven aprendre matemàtiques, física, dibuix o construcció.

Aprofitant els coneixements adquirits primer a Venècia, després a Roma i finalment a Viena, i adaptant textos de l’època que ell traduïa al català de Menorca, va bastir un extens curs de matemàtica on va incloure vint-i-un tractats dedicats a fraccions, proporcions, àlgebra, logaritmes, geometria, trigonometria, física, estàtica, hidroestàtica, òptica, catròptica, rellotges de sol, perspectiva, arquitectura civil i militar i construcció naval.

Una feinada ingent que forma un manuscrit amb 131 gravats. El conjunt de tractats que es conserven al Museu de Menorca són insòlits per l’àmplia temàtica, pels detalls dels gravats i per l’ús de la llengua en un text científic en l’època que s’havia marginat l’ús culte de la llengua catalana i, en canvi, a Menorca, que havia estat sota el domini britànic, aquest ús es mantenia.

Aprofitant l’empenta de la declaració de l’any 2017 com a Any Pasqual Calbó i Caldés, l’Institut Menorquí d’Estudis s’ha proposat editar, estudiar i publicar la totalitat del manuscrit.

Des d’una perspectiva històrica, Calbó s’insereix en el món dels cursos cientificotècnics que, des de l’antiga Grècia fins als nostres dies, els mestres i erudits han deixat escrits, a través dels quals han llegat a la posteritat les seves lliçons.

El 1812 Calbó es veu afectat per una malaltia que li paralitza les mans i deixa inacabats i inèdits els seus tractats. Pel seu llegat pictòric però també pel seu llegat científic Pasqual Calbó i Caldés mereix, i amb raó, el reconeixement que enguany li retem.

Consulteu el programa d’activitats de l’Any Pasqual Calbó en aquest enllaç.

8

TRACTAT CIENTÍFIC

Disseny de capitells i columnes (tractat número 19 d’arquitectura civil)

ANY CALBÓ 2017

9

REVISTA ÀMBIT #44

ACTUALITAT

EL BASTIÓ DE SA FONT

UNA MIRADA ALS MUSEUS

EL BASTIÓ DE SA FONT La construcció d’origen defensiu ha tingut diversos usos al llarg de la història fins a la seva restauració i conversió, ara fa tres dècades, en seu del Museu Municipal de Ciutadella Text: M. José León Moll

El Municipi de Ciutadella disposa, entre els seus equipaments culturals, d’un museu permanent de temàtica arqueològica, de titularitat i gestió municipal, ubicat actualment a l’edifici del Bastió de sa Font, un edifici històric que té la màxima categoria de protecció dels béns integrants del patrimoni històric (BIC).

L’edifici del Bastió de sa Font fou construït entre 1677 i 1692 amb finalitat militar, després de la destrucció quasi total de la ciutat i de la muralla que l’envoltava arran de l’assalt dels turcs, patit el 1558.

L’estructura, bastida a partir de tècniques modernes, tenia com a principal funció la protecció d’una de les portes d’entrada a la ciutat, situada just on actualment es troba la plaça del Bastió i que portava el nom de Portal de sa Font.

A partir de 1869, una vegada perduda la funció defensiva, l’Ajuntament de Ciutadella compra l’edifici i s’inicien uns anys en què l’immoble serà utilitzat per a diferents usos, entre els quals desta10

quen, per una banda, l’ús dels magatzems com a fàbrica de gas per a la il·luminació pública i privada de la ciutat i, per altra, la construcció a la terrassa de diferents dipòsits que conformaven un aljub amb capacitat per a 250.000 litres d’aigua potable per abastir la ciutat.

No serà fins al 1986 que el Ministeri de Cultura inicia les obres de restauració i recuperació de l’edifici del Bastió amb la idea d’ubicar-hi la nova seu del Museu Municipal de Ciutadella, que fins aquell moment se situava a la planta baixa de les cases consistorials, concretament a les dependències de l’antic cos de bombers. Les obres finalitzen el 1995 i el 15 de maig del mateix any s’obre l’actual sala d’exposicions permanent del Museu Municipal de Ciutadella.

Cal destacar, emperò, que la institució del Museu Municipal de Ciutadella té una vida llarga. Neix a principi del segle XX, de la mà del llavors inspector farmacèutic municipal Josep Cavaller Piris, principal

EL BASTIÓ DE SA FONT

promotor de la idea de creació d’una exposició permanent al municipi on es pogués donar a conèixer la riquesa cultural i l’important llegat històric de la ciutat. Així, a principi dels anys trenta i amb el suport del batle Hernández, s’inicien els tràmits per fer realitat el museu, que obre les portes el 14 d’abril de 1935. L’obertura del museu implicarà el despertar de la consciència de la ciutadania sobre la protecció i revalorització del patrimoni arqueològic de la ciutat.

Aquest primer museu aconseguirà, a partir d’una política d’adquisició de fons amb aportacions de particulars, reunir una variada gamma d’objectes (ceràmics, litúrgics, històrics i etnològics), que seran exposats, seguint els criteris museogràfics del col·leccionisme, en quatre sales, cadascuna dedicada a un personatge històric de la ciutat.

A partir de la seva inauguració fins a la clausura definitiva d’aquesta primera seu el 1983, el museu passarà per diferents fases en les quals els seus responsables portaran una activitat més o menys intensa pel que fa a la catalogació del fons, la política d’adquisicions i la investigació arqueològica, però en línies generals es mantindran els criteris museogràfics de l’inici.

MUSEU MUNICIPAL

El Museu Municipal de Ciutadella es divideix en diferents parts: una sala d’exposició permanent, una de temàtica, una per a la investigació, un espai didàctic i una zona d’emmagatzematge.

EL MUSEU ACTUAL L’actual seu del Museu Municipal, a l’edifici del Bastió de sa Font, es divideix en diferents parts. Un primer espai, obert al públic en general, que està conformat per una sala d’exposició permanent i una sala temàtica, i un segon àmbit dedicat a l’emmagatzematge de materials, el qual disposa d’una sala per a la investigació.

Si parlam de la sala d’exposició permanent ens trobam amb una mostra centrada en diferents objectes arqueològics descoberts al terme municipal i a través dels quals es convida els visitants a fer un recorregut per les diferents etapes històriques de l’illa, concretament des de l’època prehistòrica fins a l’arribada d’Alfons III el 1287. Per altra banda, trobam també una petita sala

EL MUSEU MUNICIPAL DE CIUTADELLA VA OBRIR LES PORTES L’ANY 1935 ALS BAIXOS DE LA SEU DE L’AJUNTAMENT temàtica dedicada a les troballes subaquàtiques que es feren a cala en Busquets el 2006 i a través de les quals podem endinsar-nos en l’època romana i en l’activitat comercial que durant aquest període es dugué a terme al port de Ciutadella.

A més de disposar d’aquestes dues àrees expositives també trobam una espai didàctic on s’imparteixen part de les activitats i tallers didàctics que el museu ofereix a les escoles. També hi ha la possibilitat de realitzar tallers als mateixos centres escolars i visites guiades als jaciments arqueològics de l’illa.

Tot aquest programa educatiu i didàctic, centrat en la conscienciació patrimonial dels més petits, es porta a terme principalment a través del programa educatiu “Obrint Portes” de l’Ajuntament de Ciutadella.

11

REVISTA ÀMBIT #44

ACTUALITAT

MATÍAS QUETGLAS

MATÍAS QUETGLAS LA PINTURA NUA Text: Carles Jiménez

12

MATÍAS QUETGLAS

Menorca celebra aquest any una nova cita amb el seu pintor més internacional: Matías Quetglas.

Des de 1985 el Consell Insular de Menorca ha organitzat, conjuntament amb l’Ajuntament de Ciutadella i l’Obra Social i Cultural de Sa Nostra, una mostra cada dècada (1985, 1995 i 2005). Amb elles hem pogut seguir la trajectòria de Matías Quetglas al llarg d’aquests quaranta anys, una trajectòria que l’ha dut per Europa i el món conreant èxits dels quals el poble de Menorca se’n pot sentir partícip. La menorquinitat d’en Matías, tot i viure a Madrid, no només és present en la seva obra, també l’ha exercida allà on ha anat i ha esdevingut així un ambaixador de primer ordre.

“La pintura nua” recull els darrers deu anys (2006-2016) de la producció de l’autor. És una exposició que aquest any itinerarà a Maó entre l’1 de juliol i el 24 de setembre, concretament a Ca n’Oliver, i en la qual també participa l’Ajuntament de Maó. Al centre municipal d’exposicions El Roser de Ciutadella es podrà visitar fins al 15 d’abril.

Deia Jackson Pollock que tot bon pintor pinta el que és. Matías Quetglas n’és un exemple. No trobem contradicció entre la seva persona i el seu llenguatge pictòric. Alt, corpulent, serè, encuriosit, irònic i sortosament encara infant, viu en cada una de les seves figures: homes i dones voluptuosos i embadalits que somien en un món on el prosaic i el diví conviuen amb naturalitat. Hi ha en l’obra d’aquests darrers deu anys un procés d’essencialització, recolliment i humanisme que també ha viscut l’autor i que el duu a sentir-se més menorquí que mai.

En aquesta nova pintura quet-

“LA PINTURA NUA” RECULL ELS DARRERS 10 ANYS DE LA PRODUCCIÓ ARTÍSTICA DE MATÍAS QUETGLAS glasiana el procés d’essencialització s’evidencia mitjançant l’interès per visibilitzar el procediment pictòric, d’una banda, i per la renúncia a la narrativitat que havia caracteritzat les dècades anteriors, d’una altra.

Al llarg de l’exposició diversos monitors de televisió il·lustren el procés de creació de certes pintures i mostren quina funció fa la pinzellada, el carbonet o el paletí en el conjunt plàstic. Mentre les traces de carbonet donen dinamisme i estimulen la mirada amb la seva aparició discontínua en l’espai, les pinzellades curtes, i sovint amb tons neutres, confereixen densitat i volum als cossos.

Si bé l’exposició té un ordre cronològic hi podem distingir tres espais amb una significació pròpia: el mitològic, el transcendent i l’humanista.

Entre l’any 2006 i el 2009 Matías Quetglas va tractar la mitologia abundosament. La mitologia entesa no tant com a narració d’uns fets, sinó com a expressió del nostre inconscient col·lectiu. La mitologia com a forjadora de la nostra mediterraneïtat, de la nostra cultura i de la nostra manera de sentir i entendre el món. És per això que els últims quadres d’aquesta secció acaben amb un homenatge a Sant Joan i a Ciutadella. Un Sant Joan entès com la manifestació del mite a través de centaures santjoaners. El mite com a fet extraordinari, dut a

PINTURA

En primer lloc, El combat etern (2012), acrílic sobre taula, 100 cm x 81 cm

PINTURA

En segon lloc, Nu amb libèl·lula vermella (1990), acrílic i carbonet sobre tàblex, 73 x 60 cm

13

REVISTA ÀMBIT #44

ACTUALITAT

MATÍAS QUETGLAS

LA FIGURA FEMENINA

Les dones majestàtiques de Matías Quetglas, en tant que pintores, lectores o poetesses, esdevenen deesses.

terme per éssers sobrenaturals, semideus, que en l’obra quetglasiana esdevenen homes i dones de cossos nus i extremitats gegantines. Hi ha en tots ells una permanent recerca per transcendir els límits i acostar-se als déus, que l’autor explora a través de l’espai pictòric i la composició.

Les seves dones majestàtiques, encabides en el perímetre del quadre mitjançant postures impossibles, però gràcils alhora, posseeixen aquest caràcter èpic que les fa tenidores del seu propi destí. Són dones que van més enllà de la dona com a model, com a expressió del cànon de bellesa.

Són dones embadalides, contemplatives, que en tant que pintores, lectores o poetesses esdevenen deesses.

I entremig d’aquest món mític i de la figura humana contemplativa i reflexiva trobem dues obres de gran format (La pietà i El silenci del capvespre), que exemplifiquen 14

el desig de transcendència que traspua tota l’obra recent de Quetglas. “L’home es pregunta pel què de la seva existència. L’artista es distingeix per cercar com expressa el què” va escriure en certa ocasió. A La pietà, una obra compositivament complexa però estable, crea una obra colpidora on el dramatisme ha donat pas a la compassió.

A El silenci del capvespre l’acrílic i el carbonet comparteixen un mateix estatus i serveixen a un mateix propòsit: remarcar la fugacitat de l’instant, alhora que l’actitud contemplativa i estàtica dels personatges ens assenyala un temps detingut.

Clouen l’exposició una sèrie de dibuixos a tinta pintats amb ploma de voltor que enceten un nou camí en la trajectòria de l’autor. Quetglas hi explora la capacitat poètica de la pintura: el blanc del paper esdevé el paisatge silenciós, blanc i pur sobre el qual la tinta afirma i ens interpel·la.

MATÍAS QUETGLAS

15

REVISTA ÀMBIT #44

ACTUALITAT

ES COLL DE CALA MORELL

NOVES DESCOBERTES

ES COLL DE CALA MORELL Les excavacions a l’estructura més elevada del jaciment constaten l’existència originària d’una coberta vegetal i descarten la seva funció com a far Text: M. Anglada Fontestad , D. Ramis Bernad, M. Salas Burguera, M. José León Moll

Els limitats coneixements sobre un tipus de jaciment prehistòric situat a alguns indrets de la costa de les illes Balears va fer plantejar un projecte de recerca arqueològica que implicaria investigadors de Menorca i Mallorca. Així, el 2011 s’inicià el projecte d’investigació “Entre Illes”, que, des d’uns objectius comuns i compartint una mateixa metodologia de treball, se centraria en l’excavació de dos d’aquests jaciments: sa Ferradura (Portocristo, Mallorca) i es Coll de Cala Morell (Ciutadella, Menorca). Es tracta de dos assentaments que comparteixen característiques similars, perquè s’ubiquen en caps costaners separats per un istme de terra ferma i per la presència d’estructures defensives que protegeixen aquest pas, ja que la resta del promontori està defensat pel mateix penya-segat.

Les dades recuperades durant l’excavació d’ambdós jaciments han permès conèixer que tenien una funció domèstica. És a dir, s’hi han trobat els elements propis dels espais d’habitatge de l’edat del bronze balear: llars de foc, banquetes, estris relacionats amb la producció i processament d’aliments, així com per emmagatzemar-los. Igualment s’han documentat les restes d’ossos de fauna domèstica, relacionats amb el seu consum per part dels habitants d’ambdós assentaments. També s’ha pogut saber que la proximitat amb la mar d’aquest tipus de jaciments no es pot relacionar amb l’explotació dels recursos d’aquest medi, fet que s’ha pogut testimoniar en d’altres jaciments contemporanis. D’altra banda, les datacions absolutes també ens han permès saber que aquest tipus d’assentament va existir a les 16

Balears durant la major part de l’edat del bronze, com a resposta a diferents processos de conflictivitat i inestabilitat social entre comunitats locals.

Les tasques de recerca per obtenir noves dades sobre aquests assentaments han continuat en els darrers anys. En el cas de Menorca, as Coll de Cala Morell s’ha intervingut, durant les campanyes del 2015 i 2016, a un dels edificis que més incògnites ha plantejat als investigadors. Es tracta d’una estructura arquitectònica ben diferent de la resta d’habitatges localitzats en el poblat: situada en el punt més alt del promontori, presenta una planta irregular, construïda en part amb grans lloses verticals al cantó nord aprofitant als altres costats l’aflorament rocós.

En el moment d’iniciar els treballs d’excavació del monument, aquest presentava una gran acumulació de pedreny, fruit del costum recent dels visitants de col·locar-hi pedres com a record. La primera tasca desenvolupada per l’equip va ser eliminar aquesta acumulació artificial, cosa que va permetre recuperar l’estructura prehistòrica. Val a

AQUESTS ASSENTAMENTS VAN EXISTIR A LES BALEARS DURANT L’EDAT DEL BRONZE COM A RESPOSTA A LA CONFLICTIVITAT ENTRE COMUNITATS LOCALS

ES COLL DE CALA MORELL

17

POBLAT

A la pàgina anterior, vista zenital del poblat de navetes al cap costaner des Coll de Cala Morell el 2015 EXCAVACIÓ

A l’esquerra, imatge de l’excavació de la cavitat nord, al centre del poblat de navetes des Coll de Cala Morell

dir que les propostes tradicionals relacionaven aquesta estructura amb un possible far i es vinculava l’assentament amb la navegació i el comerç d’aquesta època.

Les evidències constatades a partir de l’excavació han mostrat un edifici que originalment tenia coberta vegetal i que en un moment indeterminat havia col·lapsat a causa d’un incendi. Es va poder documentar aquest sostre caigut a l’interior de la cambra a partir d’una gran quantitat de pilots d’argila amb empremtes vegetals. El més interessant és que aquest sostre caigut havia segellat el darrer instant d’ocupació de la cambra del monument; així es van poder documentar les restes dels objectes aixafats, els quals havien quedat a l’interior de l’edifici en el moment en què el sostre havia caigut. Les restes documentades en aquesta estructura singular han permès descartar que es tractés d’un far, tot i que encara és una incògnita la funció específica que tenia en el conjunt del poblat. D’altra banda, futurs estudis ens podran determinar en quin moment s’utilitza i s’abandona aquest monument.

18

Així mateix, as Coll de Cala Morell també s’ha intervingut a una de les dues depressions situades en un lloc central dins el poblat. Aquestes cavitats, picades a la roca natural, havien estat interpretades com a espais per a la recollida d’aigua.

L’inici de l’excavació ha permès documentar un folre de pedra en sec a l’interior de la cavitat de la depressió situada més al nord. Les restes materials de l’interior no han estat aclaridores, tot i que està clar que aquestes depressions van ser utilitzades pels habitants del poblat.

COL·LABORACIÓ INSTITUCIONAL A més de la vessant científica, “Entre Illes” ha creat un marc de col·laboració entre institucions, que inclou tant els ajuntaments de Ciutadella i Manacor com el Consell Insular de Menorca, i que alhora fomenta la participació ciutadana amb la implicació de l’Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor, el Museu de Ciutadella i el Museu d’Història de Manacor, a més de tots els voluntaris que col·laboren en les diferents campanyes.

REVISTA ÀMBIT #44

ACTUALITAT

BREUS

UNA BRIGADA DURANT SIS MESOS PER FER MILLORES EN ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS TROBADES LITERÀRIES MEDITERRÀNIES Del 29 d’abril a l’1 de maig de 2017 Albert Camus, premiat amb el Nobel de Literatura l’any 1957, esdevindrà el nostre guia durant tres dies de Trobades Mediterrànies.

Serà a Sant Lluís (Menorca), a la Sala Polivalent Albert Camus.

I participant-hi tindrem entre nosaltres escriptors, personalitats del món de les lletres i pensadors de les distintes ribes d’aquest «Mare nostrum», amb la intenció de posar un poc d’ordre en l’escenari confús i incert en què ara mateix es troba immersa aquesta regió del món.

Més informació a www.trobadescamus.com

PLA SALM I CIRCUIT D’ESCRIPTORS El Consell Insular de Menorca va aprovar el Pla SALM (Suport Autors Literaris de Menorca), un seguit d’actuacions i programes per donar suport a les persones i entitats que des de diversos àmbits es dediquen a la creació literària, entesa com la producció d’obres amb finalitat artística en els diversos gèneres. El Pla preveu actuacions de promoció i difusió. Inclou el programa anomenat “Circuit d’escriptors”, que atorga un ajut directe als autors de Menorca en les seves activitats extraliteràries i com preten incidir en la lectura dels nostres escriptors i facilitar-ne la difusió. D’aquest “Circuit d’escriptors” se’n poden beneficiar centres escolars, la Xarxa de Biblioteques, els clubs de lectura, les editorials, les llibreries i qualssevol altres entitats que treballen entorn del llibre i la lectura. El programa posa en relació els escriptors i els lectors i és una eina que articula aquesta relació entorn de la creació literària. Les activitats d’aquest programa poden ser diverses i tenir formats diferents: tertúlies literàries, tallers de creació, presentacions de novetats, col·loquis, recitals, concerts o lectures.

20

El Servei de Patrimoni del Consell Insular de Menorca compta amb una brigada pròpia formada per un capatàs i quatre peons durant sis mesos, concretament del 16 de novembre de 2016 al 15 de maig de 2017, per incidir en el manteniment d’alguns dels jaciments arqueològics de Menorca de major valor i significació per a la visita pública.

Els jaciments que reben una atenció més destacada aquests mesos gràcies a aquest programa són: Torre d’en Galmés, a Alaior; Trepucó i Torreta de Tramuntana, a Maó; Son Mercer de Baix, a Ferreries; Sant Agustí Vell, as Migjorn, i Torrellafuda i la necròpolis de Cala Morell, a Ciutadella.

La contractació d’aquestes persones s’insereix dins d’un programa del SOIB amb una doble funció social: donar ocupabilitat a persones amb dificultats per trobar feina a causa de la seva edat i del temps que feia que estaven a l’atur i també donar un impuls fort a la salvaguarda i conservació d’alguns dels jaciments més importants de la Menorca Talaiòtica.

BREUS

CONGRÉS DE PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aC

Maó, Menorca, Illes Balears - 26 a 29 d'abril de 2017 Aquest congrés té dos objectius: d'una banda, es pretenen posar al dia els coneixements sobre un període fascinant, el segon i primer mil·lenni aC, a la Mediterrània occidental. Així, es donaran a conèixer els resultats de les investigacions realitzades, a les diferents àrees, durant els darrers anys. Els nous coneixements sobre la prehistòria de les illes Balears, que s'insereix precisament en aquest període cronològic, ben segur que tindran un paper clau en el debat sobre els processos de canvi social que sorgiran en el marc d'aquesta trobada. D'altra banda, el congrés pretén potenciar la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni de la humanitat, la qual suposa un gran repte no només per al patrimoni menorquí sinó per al conjunt de la seva societat. Aquest congrés s'organitza en col·laboració entre el Consell Insular de Menorca, la Universitat de Granada, el Museu de Menorca, l'Institut Menorquí d'Estudis i l'Ateneu de Maó, amb el suport de moltes altres entitats, empreses i institucions.

JORNADES DE FORMACIÓ PER A VOLUNTARIS EN EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES Cada any, a la major part de les excavacions arqueològiques que es realitzen a l’illa, hi participen diversos voluntaris. Durant els dissabtes matí del mes de maig, el Departament de Cultura del Consell Insular organitza unes jornades formatives per a totes les persones majors de setze anys que estiguin interessades a col·laborar en alguna d’aquestes excavacions arqueològiques. Les persones que vulguin assistir a aquestes jornades poden telefonar al 686 01 64 38.

SOM TALAIÒTICS? Programa de xerrades i excursions 2017 de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

Els menorquins d’avui i els que van construir les imponents construccions talaiòtiques certament habitam un mateix territori. Però el temps no passa debades, i té sentit que ens demanem què ens uneix i què ens separa d’aquell poble fascinant.

Com vivien els talaiòtics i com vivim nosaltres? És molt interessant observar la seva relació amb la salut, l’agricultura, la mort, la navegació per la mar, etc., i veure quins punts de contacte hi ha amb la relació que tenim nosaltres amb aquests mateixos elements.

Un cicle de xerrades i excursions que us aproparà a aquells antics menorquins que van llegar-nos l’extraordinari patrimoni que nosaltres tenim el deure de protegir. Informa’t de tots els detalls en aquest enllaç.

21

REVISTA ÀMBIT #44

ACTUALITAT

BREUS

XLII PREMI BORN

VII JORNADES DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL El Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca recupera enguany les jornades de cultura popular que organitzava amb caràcter biennal des del 2003, després del parèntesi que van conèixer en la darrera legislatura. Així, del 25 al 28 del proper mes de maig, tindran lloc a Alaior, en el marc incomparable del claustre del Convent de Sant Diego, les VII Jornades de Cultura Popular i Tradicional, dedicades en aquesta ocasió a la presentació del Projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME). Aquesta iniciativa, que promouen el Departament de Cultura i Educació del CIM, l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, té per objectiu poder comptar amb un instrument que identifiqui els elements vius del patrimoni cultural immaterial de Menorca, els catalogui, en faci la diagnosi, i proposi mesures per a la seva salvaguarda, valorització i difusió; a fi que sigui una eina del desenvolupament econòmic local i al servei d’una millora en la gestió del medi natural i de l’activitat cultural. Durant aquests quatre dies,

22

per tant, s’han programat tota una sèrie d’activitats encaminades, per una part, a donar a conèixer a la ciutadania de l’illa en què consistirà aquest projecte i, per una altra, a apropar els elements que formen part del patrimoni immaterial cultural de Menorca a tota la població, que podrà viure de primera mà algunes de les manifestacions de la nostra cultura popular que constituiran l’Inventari.

Demostracions en viu d’algunes tècniques artesanals com la construcció de fabiols, fer llatra o ceràmica; la interpretació de llegendes tan nostrades com Xoroi, Es pou des captiu i Sa novia d’Algendar; el contacontes «Conta’m una cançó», amb Margui i Cris Juanico; un glosat amb Soca de Mots; la presentació i degustació del «Menú Biosfera» a través d’un show cooking a càrrec de Fra Roger; la vestida de gegants amb els Geganters d’Alaior; ballades populars, o l’actuació del grup Melilotus, són algunes de les activitats de què podran gaudir les persones que acudeixin al Pati de sa Lluna del 25 al 28 de maig. A més, aquestes activitats es veuran complementades amb exposicions i audiovisuals que es podran visitar durant tots els dies de les jornades, i un programa de ponències i taules rodones entorn de la cultura popular i l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca per als capvespres de divendres i dissabte. Com a novetat, en aquesta edició, el Consell Insular ofereix als centres educatius de l’illa una sèrie de tallers relacionats amb el patrimoni immaterial adreçats especialment a l’alumnat de 6è de primària i 1r de secundària. Aquests tallers tindran lloc els matins de dia 25 i dia 26 de maig i abasten propostes tan atractives com la construcció de fabiols, un taller de llatra i un altre de ceràmica, rebosteria menorquina, usos de les plantes en l’elaboració de remeis casolans i un taller sobre civisme i festes. L’objectiu d’aquesta iniciativa és promoure entre la població en edat escolar el coneixement del patrimoni immaterial de Menorca i conscienciar-los de la necessitat de valoritzar, protegir i respectar tots els elements que formen part de la nostra cultura popular. A les xarxes socials del Consell Insular de Menorca, Cultura Popular de Menorca i SAL Consell de Menorca, podreu anar-vos informant de totes les novetats que es vagin produint en relació amb aquestes jornades. Us hi esperam!

BREUS

XLII PREMI BORN L’any 2017 el Premi Born de Teatre arriba a la XLII edició. Des de fa dos anys, el nombre d’obres que es presenten al certamen ha augmentat significativament, i desitjam que enguany aquesta tendència es mantengui. El Premi Born és un dels premis més importants del món de la dramatúrgia i que la participació vagi augmentant ens permet assegurar que continuarà essent-ho durant molts anys. A més a més, enguany se celebra la III Residència de Creació Premi Born i, tot i que la participació no és, encara, gaire elevada, ja es va consolidant com una residència amb rellevància en el món de les companyies teatrals. El dia 28 d’octubre a les 21 h al Teatre de Ciutadella es posarà punt i final a aquesta nova edició del Premi.

CONVOCATÒRIES D’AJUTS DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA Suport a l’edició en català: s’augmenta la partida fins a 12.000 euros, es recupera el suport fonogràfic i s’inclou com a novetat l’audiovisual.

L’objecte d’aquests ajuts és donar suport a l’edició de llibres, música i vídeos en llengua catalana produïts a Menorca, d’autor, editor o productor nascut o resident a Menorca o la temàtica dels quals sigui d’especial interès per a Menorca. S’hi poden acollir obres publicades entre l’1 de novembre de 2016 i el 30 d’octubre de 2017. Més informació aquí.

Ajuts del programa Menorca Música i Teatre: s’augmenta la partida fins a 50.000 euros. Més informació aquí / Ajuts per a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques: s’augmenta la partida fins a 70.000 euros. Més informació aquí / Ajuts per a la realització d’investigacions de tipus històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, historicoindustrial, antropològic i etnològic: s’augmenta la partida fins a 25.000 euros.

Més informació aquí. Ajuts a la restauració de béns del patrimoni històric: es manté la partida de 40.000 euros. Més informació aquí.

Beques per a la realització d’estudis fora de Menorca per al curs 16/17: es manté la partida de 300.000 euros. Més informació aquí.

PLECS DE LECTURA La Xarxa de Biblioteques, amb la col·laboració de l’IME i el Museu de Menorca, editarà durant els 2017 una dotzena de Plecs de Lectura, un per mes, per donar a conèixer textos interessants o novetats editorials d’autors menorquins de rellevància. Es fa una difusió massiva de 10.000 exemplars i són distribuïts a llocs d’afluència de gent d’arreu de l’illa. Cada plec porta el text a una cara i la reproducció d’una obra d’un pintor a l’altra. Fins ara s’ha editat una carta de Pasqual Calbó amb un quadre seu, l’inici de la novel·la L’amor del capità Gavina, de Pau Faner, amb una pintura del mateix autor, i una Antologia mínima poètica d’Antoni Moll Camps amb un quadre del pintor Blas Garcia. El proper plec corresponent al mes d’abril serà dedicat a Francesc de Borja Moll, fill il·lustre de Menorca i filòleg eminent.

23

REVISTA ÀMBIT #44

LLENGUA

Els perills de la ultramenorquinització del llenguatge Si sou seguidors de les xarxes socials, segur que hi haureu vist més d’un grup creat amb la finalitat de recollir, recuperar i difondre expressions, lèxic i frases fetes que siguin propis de la nostra varietat dialectal, grups que inclouen invariablement en el nom l’adjectiu “menorquí” com allò que els caracteritza i els distingeix de la resta de parlants de la mateixa llengua.

L’objectiu d’aquests grups és del tot lloable i plausible, perquè qualsevol iniciativa encaminada a fomentar l’ús de la llengua catalana i a difondre les formes d’expressió que li són pròpies és sempre benvinguda.

Ara bé, rere iniciatives ben intencionades a vegades s’amaguen els interessos d’uns quants que no ho són tant, d’encomiables, i en aquest cas poden acabar girant-se en contra de la llengua pròpia, ja que, si no es gestionen adequadament, poden dur implícits una sèrie de perills sobre els quals cal una reflexió.

1. Fer un ús exclusiu de les formes més col·loquials de la nostra varietat dialectal en totes les situacions comunicatives ens pot dur a una gens desitjable fragmentació de la llengua catalana, que la farà més feble i també més pobra.

2. Tots sabem que les expressions i les frases fetes són pròpies del registre col·loquial; així que voler encabir-les en els registres més formals pot conduir a la ridiculització i la folklorització del discurs.

3. Defensar només aquestes peculiaritats “menorquines” i prescindir de la varietat estàndard també ens durà, inevitablement, a la minorització de l’ús 24

del català, que quedarà relegat a situacions comunicatives familiars o col·loquials, de manera que altres llengües ocuparan el lloc que li correspondria en àmbits que requereixen un registre formal o, simplement, per arribar a un major nombre de parlants.

4. Gran part del repertori lèxic que molts creuen privatiu de la nostra varietat dialectal —i recordem que no és ni tan extens ni molt manco exclusiu de Menorca, perquè sempre podrem localitzar la mateixa paraula en un o altre indret del territori catalanoparlant— no són més que variants fonètiques, maneres diferents de pronunciar una paraula existent en tot l’àmbit lingüístic: guergal per gregal, aumon per almon, etc. Per tant, hem d’anar alerta de no caure en la transgressió de la norma i, pensant que feim servir una paraula menorquina, escriure malament la paraula correcta (organisar per organitzar) o recórrer als barbarismes (plaç per termini, per exemple).

5. Finalment, quan els parlants ja no se senten identificats amb segons quines expressions, perquè els temps canvien, les societats evolucionen i activitats que antany eren usuals es deixen de practicar, és normal que les deixin d’emprar i les canviïn per unes altres, igualment catalanes, que resulten més properes i més adequades a la seva realitat actual. I aquest és un símptoma de bona salut per a tota llengua, de la seva vitalitat. Si no fos així, esdevindria un fòssil, una peça de museu per mostrar però sense cap utilitat, i seria una llàstima que el català acabés convertint-se només en això.

,

CAT.

PASQUAL CALBÓ I CALDÉS 1752 — 1817 Museu de Menorca, del 6.4.17 al 21.1.18 Pla des Monestir, Maó Informació activitats: www.museudemenorca.com museudemenorca

LA CONTRA L’església de Santa Maria, d’estil gòtic català, es va aixecar sobre la mesquita major de la medina després de la conquesta de l’illa per part d’Alfons el Liberal.

Va ser erigida en catedral l’any 1795.

NÚMERO 44 · ABRIL-JUNY 2017 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA