Beca de Recerca Antic Gremi Revenedors de Barcelona 2023

Beca de Recerca Antic Gremi Revenedors de Barcelona 2023 Mercè renom i pulit

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 Pl. del Pi núm. 3, 1r, 08002 Barcelona

Convocatòria 2023 El 27 de setembre del 2023, es va celebrar l’acte de lliurament i veredicte de la Beca de Recerca Antic Gremi Revenedors de Barcelona 2023, a la sala de reunions de la casa gremial de la plaça del Pi de Barcelona. La beca, dotada amb 5.000 €, es va adjudicar al projecte El gremi de tenders i revenedors de Barcelona i la seva intervenció en l’activitat de les dones revenedores, segles XV-XIX, de Mercè Renom.

L’acte de lliurament es va fer a la sala gremial durant la celebració de Sant Miquel. L’acte va comptar amb la presència del jurat, format per Francesc Sendil i Martí, president de l’entitat, Agustí Alcoberro i Pericay, Josep Bracons Clapés, Joan Soler Jiménez i en Xavier Cazeneuve Descarrega.

Mercè Renom va recollir el certificat acreditatiu, i va presentar breument la seva proposta guanyadora.

El president i el secretari de l’entitat fan entrega delcertificat a la becada Mercè Renom

Convocatòria 2023 - Projecte guanyador El gremi de tenders i revenedors de Barcelona i la seva intervenció en l’activitat de les dones revenedores, segles XV-XIX, de Mercè Renom.

Presentació del projecte El gremi de tenders i revenedors de Barcelona va tenir un paper central en el proveïment de la ciutat de Barcelona en tot el període en que la gestió del mercat alimentari urbà va ser un afer municipal. I en aquesta funció les dones hi van tenir des de sempre una presència molt rellevant.

El document fundacional de la confraria/gremi (1447) esmenta en diferents parà grafs el dret d’homes i de dones a formar part de la nova organització (per exemple, «[...] confrare, vulles sia home o dona », cap. XVIII), per bé que en definir l’estructura de gestió , quan es fa referència a prohoms, es presenta com un cà rrec reservat als homes. En el mateix document també queda clar que hi pot haver activitat de revenedoria sense adscripció al gremi (per exemple, cap. XIII, XX, entre altres) (Tintó i Sala, 1991).

Convocatòria 2023 - Projecte guanyador Es tracta d’una progressiva ocultació general de l’activitat femenina que es va donar a Barcelona, però també a les ciutats de l’Europa occidental en les que va predominar l’organització gremial. Així i tot, en algunes ciutats europees es van mantenir estructures gremials mixtes o femenines, i també se’n van crear de noves (Crowston, 2019).

En el cas de Barcelona, el procés de progressiva ocultació de les dones en l’activitat econò mica urbana ha estat posat de relleu per Mireia Comas, Carme Muntaner i TeresaVinyoles (Comas et al., 2007). Les dones van ser privades d’exercir les activitats manufactureres organitzades en el marc dels gremis de la ciutat, amb excepció de les vídues, a les que els era permès mantenir l’activitat del difunt marit amb algunes condicions.

El cas del gremi de tenders i revenedors de Barcelona és singular pel fet que el seu marc organitzatiu dona un reconeixement a l’activitat de les dones en la revenedoria. L’estructura gremial es manté estrictament masculina, governada pels prohoms, però dins del mateix gremi s’admeten grups dedicats a la revenedoria amb consideració diferent, als que s’obliga a ser identificats i llistats i a fer pagaments periò dics.

Convocatòria 2023 - Projecte guanyador Una primera aproximació als llistats del gremi permet veure que hi ha entre un 15 i un 20% de dones revenedores inscrites en nom propi al llarg dels anys. Hem de tenir present que les dones que consten en les llistes de cotització eren les titulars de les corresponents autoritzacions municipals i gremials. A més d’elles, moltes altres dones eren presents en els espais de revenda que tenien com a titulars els pares, marits, germans o altres familiars masculins, així com també altres dones que estaven al servei de revenedors agremiats. En total, la proporció de dones en la revenedoria augmentaria enormement. En realitat hi havia una majorità ria presència femenina en la venda i la revenda de productes alimentaris en els mercats de Barcelona, com mostren les imatges grà fiques de que disposem (per exemple la taula del MUHBA sobre el Born al segle XVIII).

Els gremis de Barcelona disposen des de fa dècades de nombrosos i importants estudis, un llistat que no correspon de ser citat aquí. A més, ja comença a ser ben estudiat el gremi de tenders i revenedors (Bridgewater & Miquel, 2023). També hi ha una interessant línia de recerca dedicada a l’estudi de les dones artesanes o comerciants i a les seves relacions amb els gremis barcelonins.

També disposem d’estudis sobre el paper de les dones en la venta a la menuda en el sector alimentari de diferents ciutats europees, on actuaven pel fet de pertà nyer a la família dels titulars dels negocis (esposes, filles, vídues) però també en nom propi (Karpinski, 2014).

Convocatòria 2023 - Projecte guanyador Hipòtesi de treball i objectius En aquest context barceloní i europeu em proposo l’estudi del paper de les dones en el proveïment dels mercats de Barcelona i de la seva especial inscripció en el gremi de tenders i revenedors de la ciutat, un gremi que, com tots els de la Barcelona moderna, acceptava només homes en la seva estructura organitzativa, però que va saber trobar la manera de controlar tot el sector a partir de incorporar unes formes organitzatives secundà ries on inscriure les dones i els revenedors ocasionals, no agremiats.

L’estudi té interès pel fet de sumar coneixement a les aportacions fetes fins ara sobre el gremi de tenders i revenedors de Barcelona i sobre l’activitat econò mica de les dones en la Barcelona moderna. Però , de manera especial, té una especial importà ncia pel fet de posar de manifest la singularitat organitzativa del gremi de revenedors, que va donar cabuda a les dones dedicades a aquesta activitat, una organització distinta de la més general a Barcelona. Es tracta d’un aspecte poc atès fins ara i que mereix ser analitzat.

Es vol fer un estudi de llarga durada, entre els segles i XIX, des de la constitució del XV gremi de tenders i revenedors de Barcelona (1447) fins a la seva dissolució (1834-1836), fent un seguiment aprofundit de la forma en que les dones van estar inscrites en l’organització d’aquest gremi, encara que fos de manera secundà ria.

Convocatòria 2023 - Projecte guanyador Aquesta inscripció va anar variant al llarg del segles, de manera que es vol donar context a aquestes variacions.

Com a hipò tesis inicial volem remarcar la singularitat del gremi de tenders i revenedors pel que fa a la consideració de les dones. É s un fet rellevant en el context barceloní, en què la organització dels altres gremis va ser eminentment masculina amb només alguna forma d’acceptació de l’activitat de les vídues d’agremiats, sota algunes condicions restrictives.

A partir dels canvis observats en la forma de vincular les revenedores al gremi ens sembla interessant relacionar-los, no solament amb la necessitat gremial de controlar l’activitat, sinó també a les distintes conjuntures polítiques i econò miques del període.

Les relacions entre les dones dedicades a la revenedoria i els prohoms del gremi van tenir disfuncions i conflictes. A partir d’aquests conflictes és possible aprofundir en el sistema de la revenedoria a Barcelona, més enllà del que les ordinacions gremial o municipals donen a entendre.

Per exemple, és possible veure com alguns negocis de revenedoria es reforcen o es precaritzen quan canvien les estructures familiars i entendre quines circumstà ncies generals o particulars influeixen en els canvis, especialment en els casos de viudetat.

Convocatòria 2023 - Projecte guanyador L’anà lisi de detall d’aquests conflictes ens aproximaran al coneixement dels espais en que les dones van poder actuar en el marc d’una organització gremial que les necessitava i que va configurar una estratègia per tal de controlar la seva activitat i mantenir el control del sector. Alhora, també ens poden mostrar les escletxes en les que algunes dones se situaven per a vendre productes alimentaris, fora del control gremial i de les normatives municipals. També ens pot fer veure si el cicle alcista del segle XVI i la recessió del segle XVII van repercutir en el treball de les dones d’aquest sector.

Com a marc més ampli, és interessant relacionar l’estudi de l’activitat dels revenedors i les revenedores de Barcelona amb els estudis realitzats en altres ciutats Europees, amb la finalitat de percebre semblances i singularitats.

Fonts documentals que es consultaran La documentació més important és la del gremi de tenders i revenedors de Barcelona conservada a l’Arxiu Histò ric de la Ciutat de Barcelona (AHCB Gremis Especials, Revenedors, 2B). En aquest fons hi ha diferents seccions que interessen de manera primordial, com só n els llibres d’agremiats (per exemple, el Llibre de tots els cofraras y cofradesas que pagant los cuatra sous, 1801-1804, AHCB, Gremis Especial, Revenedors 2B 45,5); o els expedients de plets que comprenen una ampli període que va des de la segona meitat del segle XVI fins l’any 1828 (AHCB, Gremis Especial, Revenedors 2B 45,50-55).

Convocatòria 2023 - Projecte guanyador Aquest estudi monogrà fic s’haurà de completar amb una visió més general de l’organització gremial dels revenedors de Barcelona, dels successius privilegis que van anar definint el seu marc d’actuació , així com les constants ordinacions municipals amb les que el govern de la ciutat conduïa el sector del proveïment alimentari de la ciutat. A tal fi, serà necessari consultar el fons documental que es conserva a l’Associació Antic Gremi Revenedors, 1447, el Fons de la Confraria de Sant Miquel dels Revenedors que conserva l’Arxiu parroquial de Santa Maria del Pi, així com els corresponents volums del Registre d’Ordinacions del Consell de Cent conservats a l’Arxiu Histò ric de la Ciutat de Barcelona (03/1B.IV), entre d’altra documentació municipal.

Bibliografia de suport a l’inici de la recerca Montserrat BAJET ROYO, El Mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI: edició del “llibre de les ordinacions”, Barcelona, Fundació Noguera – Lleida, Pagès, 1994.

Montserrat BAJET ROYO, «Policia de mercat i control del comerç en el mercat local», dins El mó n urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congrés d’Histò ria de la Corona d’Aragó , Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000.

Convocatòria 2023 - Projecte guanyador Montserrat BAJET ROYO, «Policia de mercat a l’època medieval», Revista de Dret Histò ric Català , v. 2, 2003, pà g. 121-143.

Anna BELLAVITIS, Il lavoro delle donne nelle città dell’Europa moderna, Roma: Viella, 2016.

Pol BRIDGEWATER MATEU i Laura MIQUEL MILIAN, El Gremi i confraria de Sant Miquel dels revenedors de Barcelona entre els segles XVI i XVII (1590-1620) : política, economia i societat, Barcelona, Associació Antic Gremi Revenedors, 1447, 2022.

Esteve Gilabert BRUNIQUER, Ceremonial dels magnífics monsellers y megiment de la ciutat de Barcelona: Rú briques de Bruniquer, publicades per Francesc CARRERAS I. CANDI i Bartomeu GUNYALONS I BOU, Barcelona, Impr. d’Henrich, 1912-1916, 5 vol.

Víctor JURADO RIBA, Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714) : el Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat, Barcelona: Associació Antic Gremi Revenedors, 1447, 2023

Convocatòria 2023 - Projecte guanyador Andrzej KARPINSKI, «The woman on the market place: the scale of feminization of retail trade in Polish towns in the second half of the 16e and in the 17e century», dins Simonetta CAVACIOCCHI, La donna nell’economia secc. XII-XVIII: Atti della Ventunesima Settimana di Studi, 10-15 aprile 1989, Prato, Istituto Intermazionale di Storia Economica F. Datini, 1989, pà g. 283-292; Pere MOLAS RIBALTA, Los Gremios barceloneses del siglo XVIII: la estructura corporativa ante el comienzo de la revolució n industrial, Madrid: Confederació n Españ ola de Cajas de Ahorros, 1970.

Pere MOLAS i Xavier CAZENEUVE, Els gremis de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Histò ric de la Ciutat de la Ciutat de Barcelona – Museu d’Histò ria de Barcelona (Barcelona Quaderns d’Histò ria, 24), 2017. [En línia: Revista Barcelona Quaderns d’Histò ria | Arxiu Histò ric | Ajuntament de Barcelona Anne MONTENACH, «Du marché idéal aux marchés réels: les formes du contrô le et de l’échange dans le cadre des marchés alimentaires lyonnais au XVIIe siècle», dins Simonetta CAVACIOCHI, Fiere e mercati nella integrazione delle economie europee secc. XIII-XVIII, Prato, Istituto Intermazionale di Storia Economica F. Datini, 2000, pà g. 933-944.

Convocatòria 2023 - Projecte guanyador Anne MONTENACH, «Legal trade and black market: food trades in Lyon in the late seventeenth and early eigteenth centuries», dins Deborah SIMONTON i Anne MONTENACH, Female agency in the Urban Economy, New York, Routledge, 2013, pà g. 17-34.

Mercè RENOM, «Las mujeres y el derecho a la subsistencia en Españ a: entre el mercado alimentario protegido y la desregulació n liberal, siglos XVIII y XI», dins Jordi MIR GARCIA i Mercè RENOM, ed., Revoluciones en femenino, Barcelona: Icaria Editorial, 2014, pà g. 15-39.

Mercè RENOM, ed., Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat, 1329-1930, Barcelona, MUHBA, 2016.

Mercè RENOM i À ngels SOLÀ , «Women artisans in collective defence of their independent work in seventeenth-century Barcelona», Historical Review, en premsa À ngels SOLÀ , ed., Artesanos, gremios y género en el sur de Europa, Barcelona, Universitat de Barcelona - Icaria, 2019

Convocatòria 2023 - Projecte guanyador Peter STABEL, «Markets and retail in the cities of the Late Medieval Low Countries: economic networks and socio-cultural display», dins Simonetta CAVACIOCCHI, Fiere e mercati nells integrazione delle economie Europee secc. XIII-XVIII, Prato, Istituto Internazionale di Storia Economica F. Datini, 2000, pà g. 797-817.

Margarita TINTÓ I SALA, Els tenders revenedors de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Associació de Socors Mutus de Previsió Social, 1991.

BECA DE RECERCA ANTIC GREMI DE REVENEDORS DE BARCELONA 2023 Convoca: Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 Plaça del Pi, 3, 1r. 08002 BARCELONA E-mail: beca@revenedors.cat