Beca de Recerca Antic Gremi Revenedors de Barcelona 2022

Convocatòria 2022 El 29 de setembre del 2022, es va celebrar l'acte de lliurament i veredicte de la Beca de Recerca Gremi de Revenedors de Barcelona 2022, a la sala de reunions de la casa gremial de la plaça del Pi de Barcelona. La beca, dotada amb 5.000 €, es va adjudicar al projecte: Claus per la supervivència del Gremi de Tenders i Revenedors de Barcelona, 1790-1840, presentat per la Clàudia Mateo Lozano.

L'acte de lliurament es va fer a la sala gremial i dins el marc de celebració del 575è aniversari de l’entitat. Es va emetre en directe (també als assistents a la plaça del Pi) i va comptar amb la presència del secretari de l'entitat i de tot el jurat, format per en Francesc Sendil i Martí – l'actual President de l'Associació́–, l'Agustı́​́ Alcoberro i Pericay, en Josep Bracons Clapés, e n Joan Soler Jiménez i en Xavier Cazeneuve. Els darrers, va fer una breu exposició del perquè de l'adjudicació a aquest projecte i no als altres finalistes que també havien presentat treballs interessants.

La Clàudia Mateo Lozano

També hi va ser l'adjudicatària de la beca, Clàudia Mateo Lozano, que va recollir el certificat acreditatiu, i va presentar breument la seva proposta guanyadora.

El jurat de la beca

Convocatòria 2022 – Projecte guanyador CLAUS PER LA SUPERVIVÈNCIA DEL GREMI DE TENDERS I REVENEDORS DE BARCELONA, 1790-1840 – Clàudia Mateo Lozano Presentació del projecte El primer que hom troba en el web de l’Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 és un text de presentació en el que es diu: L'Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447, inicialment Confraria entre Tenders Revenedors de Barcelona sota de l'Advocació de Sant Miquel Arcàngel, és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1447 per la gràcia de la reina Maria de Castella en nom del seu marit el rei Alfons el Magnànim.

I a continuació es fa una afirmació categòrica: Des d'aleshores, l'entitat ha estat funcionant ininterrompudament, vetllant pel benestar dels nostres associats.

Aquesta, és una afirmació que ha sigut repetida en diverses ocasions per part dels màxims representants de l’associació en entrevistes a mitjans de comunicació o en actes públics celebrats per l’entitat.

Però, aquesta afirmació... és certa? O, més ben dit, és comprovable històricament?

Convocatòria 2022 – Projecte guanyador El Gremi de tenders i revenedors de Barcelona va regular, des de l’època medieval, els mecanismes de la venda a la menuda, és a dir, al detall, i va influir en el proveïment d’aliments i el manteniment dels mercats locals a Barcelona al llarg dels segles. Aquesta activitat econòmica no es va truncar, tot i les dificultats que la ciutat va patir al llarg de la seva història –com en períodes de caresties, epidèmies o guerres–, així com tampoc en moments de prosperitat. Per tant, no només aquesta institució, sinó els seus membres mateixos eren fonamentals per al funcionalment de la ciutat.

El naixement del Gremi de Sant Miquel de tenders revenedors de Barcelona, l’any 1447, amb una projecció de més de quatre-cents anys, va suposar la consolidació del sistema comercial local barceloní, en què la unió de tenders i revenedors s’establí com a una institució forta reguladora de l’activitat comercial. El gremi desplegà diverses estratègies per a la seva pròpia conservació, i el suport mutu dels seus membres i establiments, envers, per exemple, les amenaces d’intrusisme laboral. Una funció clara també era la protecció en l’àmbit assistencial dels confrares, com a estratègia de supervivència en moments d’adversitats. Així doncs, el gremi es consolidà com a una xarxa de suport i unitat que va enfortir els vincles entre els seus membres, units per una causa comuna: l’ofici.

Per tant, és molt important conèixer com tots aquests elements es van inserir en el context urbà durant el transcurs dels segles. És necessari indagar amb profunditat en els documents històrics per tal de dur a terme una recerca més completa. Així doncs, aquest projecte proposa una recerca que ajudi a aportar nova informació d’aquesta institució tan important per a Barcelona.

Convocatòria 2022 – Projecte guanyador Per tal de seguir amb les recerques ja elaborades en aquests darrers dos anys sobre la confraria de Sant Miquel, a continuació proposem un estudi sobre quines van ser les estratègies que el Gremi de Revenedors va dur a terme per tal de poder defensar els seus interessos, sobretot, i la seva perpetuïtat. Com bé sabem, el segle XIX és un període de canvis en el sistema gremial i es comencen a percebre els primers senyals de liberalització del mercat, que duria a la seva eliminació.

Això feu que es desenvolupessin estratègies de prevenció i defensa dels privilegis obtinguts al llarg dels segles. Un cop abolits els gremis i declarada la llibertat del treball, és imprescindible resseguir quins foren els mecanismes que la institució prengué per a assegurar-se l’existència. Més enllà del marc polític i institucional, és igualment interessant conèixer el component humà del gremi, des dels seus components fins a les relacions que s’establien amb altres institucions –tant polítiques, religioses o gremials–.

Convocatòria 2022 – Projecte guanyador Hipòtesi i objectius del treball Aquest projecte es planteja en quatre vessants diferents per tal de poder testimoniar quines van ser les estratègies de supervivència que va adoptar el Gremi de tenders i revenedors des de 1790 a 1840, és a dir, des de les últimes dècades de l’Antic Règim fins a les primeres després de la implantació del sistema liberal.

1. En primer lloc, és important endinsar-se en el context de les últimes dècades del segle XVIII, on aparegueren les primeres reaccions contra les institucions gremials i, en conseqüència, les respostes que tant aquestes com els teòrics de l’economia i la política prengueren. Des de la interpretació i comprensió de les teories polítiques i econòmiques i els efectes de la seva aplicació en la política espanyola i la realitat catalana i barcelonina en el segle XIX, es podrà comprendre com els gremis, i en aquests cas de tenders i revenedors, van fer front a la seva imminent abolició.

2. En l’àmbit institucional cal determinar quines eren les estructures i codis que regien el gremi per tal de poder abordar el procés de la seva transformació cap a una Societat de Socors Mutu. Així doncs, l’anàlisi de les ordenacions i regulacions compreses dins del període d’estudi, aportarà la informació de quines foren les transformacions i continuïtats dins del marc institucional.

Paral·lelament, l’estudi d’aquests textos també ajudarà a fer comprendre quines eren les tasques que emprengué l’associació en cada moment. És a dir, en aquesta línia del projecte no només es pretén dibuixar les diferents formes jurídiques que pren la institució, sinó que també quines eren les obligacions que tenia sobre els seus agremiats.

Convocatòria 2022 – Projecte guanyador 3. Per tal de poder resseguir quina fou l’evolució de la corporació, mereix una especial atenció l’estructura social del gremi. És per això que conèixer la fluctuació de membres al llarg dels anys és un indicador de com el gremi va adaptar-se a la nova realitat. L’augment de membres indicaria l’obertura d’aquest cap a un lliure mercat i una possibilitat d’accés més oberta, i per contra el detriment podria mostrar un tancament en si mateix cap al manteniment del status quo tradicional. Tot i això, estudiar l’origen dels membres serviria per confirmar la hipòtesi anterior. La inserció de nous membres al gremi a partir de la vinculació familiar –tan des de la consanguinitat com per les unions legals– és quelcom recurrent al llarg dels segles i mostraria que tot i l’augment de membres l’associació segueix tancada en sí. Per tant, caldria investigar si els nous components entren per aquesta norma o bé són inserits per altres vies.

4. Un altre element de la recerca són les vies de finançament del gremi. A través de les series de comptabilitat es pot resseguir l’increment o disminució del capital, així com les despeses i la inversió en ajuda mútua i assistencial.

L’objectiu final de l’estudi proposat en aquest projecte és l’obtenció d’una visió el més completa possible de la confraria de tenders revenedors durant els darrers anys de la institució com a gremi, la reformulació de les seves regulacions i la seva transformació en una associació de socors mutus. En definitiva, es pretén abordar des del les vessants político- administratives, socials i econòmiques les claus per les quals el Gremi de tenders revenedors va sobreviure en aquest període de temps tan convuls que va de 1790 a 1840 que va acabar suposant la pràctica desaparició de tots els altres gremis de la ciutat.

Convocatòria 2022 – Projecte guanyador Així mateix, i més enllà de l’estudi de la documentació, la seva anàlisi i interpretació, cal contextualitzar l’estudi dins del marc barceloní i internacional amb l’ajuda d’un suport bibliogràfic sòlid. Per finalitzar, també es pretén defensar la transitorietat de la institució, junt amb les continuacions i transformacions, entenent-la com a un ens en un període de canvis, i tot defugint els termes decadència o finalització, com a vegades la historiografia ha anomenat a aquesta etapa.

Fonts i metodologia

Les principals fonts que s’utilitzaran per fer aquesta recerca són aquelles que es troben a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi (APSMP) i l’Arxiu de l’Antic Gremi de Revenedors de Barcelona, 1447 (AREV). De tota manera, i per abordar el debat teòric sobre l’abolició dels Gremis s’utilitzaran les fonts coetànies d’autors com Antoni de Capmany i Pedro Rodríguez Campomanes.

En el marc d’estudi de les ordenacions i reglamentacions es proposen els documents de l’AHCB datats des de 1770 a 1835 (45-48, 45-49, 45-77, 45-86 i 45-87), així com també les que es troben a l’APSMP (C218) i les de l’AREV. A nivell social es proposen ens llistats d’expedients familiars de l’AHCB datats entre 1779-1820 (45-73) i els llibres d’ingressos de mestres compresos entre 1768 fins a 1841 (45-35 i 45-18).

Convocatòria 2022 – Projecte guanyador Per tal d’estudiar el vessant econòmic s’utilitzaran els llibres de comptes entre 1740 i 1858 tant de l’AHCB (45-06) i l’APSMP (C215). Tot i aquestes dates extremes, el recolliment de dades serà pel període esmentat.

En relació a la metodologia de treball, a causa de la complexitat i la diferència entre les fonts plantejades es desenvoluparà un mètode per a cada una d’elles. Primerament, pel que fa a les ordenacions i reglamentacions es durà a terme una anàlisi textual detallada de cada una d’elles i poder extreure els principals conceptes destacats. Un cop fet aquest procés, caldrà fer la comparació posterior i extreure’n les conclusions corresponents. De manera diferent, pel que fa el tractament de les dades de la composició social del gremi, es planteja dur a terme un buidatge intensiu de les llistes d’agremiats i fer un creuament nominal. El treball amb les dades econòmiques es planteja de manera similar, s’aposta pel tractament estadístic per tal de poder veure les fluctuacions econòmiques de l’associació durant el transcurs del període proposat, en un interval de cinc anys.

Convocatòria 2022 – Projecte guanyador Bibliografia

A continuació es presenta el llistat de bibliografia bàsica escollida per dur a terme aquesta recerca. És una selecció d’estudis que tracten sobre el gremi –i així conèixer quin és l’estat de la qüestió de l’objecte d’estudi–, monografies que engloben els gremis barcelonins al llarg dels segles –tant per saber quins son els principals autors i teories sobre aquestes institucions com per resseguir indirectament els esments del gremi de revenedors– i treballs internacionals –per poder conèixer quines corrents historiogràfiques han abordat la temàtica i com s’han interpretat els gremis en l’àmbit europeu–.

Bridgewater, P, Miquel, L. (2022), El gremi i confraria de Sant Miquel dels revenedors de Barcelona entre els segles XVI i XVII (1590-1620): política, economia i societat. Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 Busquets, À. (2017), Els fons documentals gremials d ela Ciutat de Barcelona, Quaderns d’Història¸ (24), 27-42 Campomanes, P.R. (1774), Discurso sobre el fomento de la industria popular , Madrid, Antonio de Sancha, Capdeferro, J. (2017), L’exigència de puresa de sang per part dels col·legis i confraries d’oficis en la Barcelona moderna, Quaderns d’Història¸ (24), 99-112

Convocatòria 2022 – Projecte guanyador Antoni de Capmany. (1775) Discurso político-económico sobre la influencia de los gremios en el Estado, en las costumbres populares, en las artes y en los mismos artesanos, c Capmany, A (1778). Discurso económico-político en defensa del trabajo mecánico de los menestrales y de la influencia de sus gremios en las costumbres populares, conservación de las artes y honor de los artesanos, Madrid, Antonio de Sancha, 1778. [«Ramón Miguel Palacio», pseudònim].

Capmany, A (1792) . Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, Madrid, Antonio de Sancha, 1779-1792, 4 vol.

Grau, R. (2006) Antoni de Capmany i la renovació de l’historicisme polític català, Arxiu Històric de la Citutat, Barcelona Grau, R (2004) Antoni de Capmany i el primer discurs contra Campomanes, Història i projecte social, reconeixement a una trajectòria, Crítica, Barcelona Molas, P. (2019), El govern dels gremis de Barcelona al segle XVIII. Revista de dret històric catala. (18), 115–124.

Molas, P.; Cazeneuve, X. (coord.). (2018), Els gremis de Barcelona, Quaderns d’Història, 42

Convocatòria 2022 – Projecte guanyador Romero-Marín, J. (2015), Eficiencia, ¿qué eficiencia? Gremios y desarrollo urbano en Barcelona, 1814-1855. Areas (Murcia, Spain). (34), 93–110.

Romer-Marín, J.J. (2005), D’agremiats a menestrals. Els artesans barcelonins de 1814-1860, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, (16), 201-216

Segura, A. (2020), Proletarització i decadència: una aproximació a l’evolució dels gremis pagesos de Barcelona (1723-1823).

Sola, À, Yamamichi, Y (2014), Ofici i familia de Barcelona. 1790-1817. El cas de tres gremis seders, Pedralbes, (33), 631-650

Solà, A. (2017), Del règim gremial al sistema liberal: llibreters, impressors i velers de Barcelona, 1760-1854, , Quaderns d’Història¸ (24), 141-155 Tintó i Sala, M. (1991). Els Tenders revenedors de la ciutat de Barcelona. Associació de Socors Mutus de Previsió Social.

Van Steensel, A. (2020), Sheilagh Ogilvie, The European Guilds. An Economic Analysis (Princeton: Princeton University Press, 2019). Tijdschrift voor sociale en economische geschiedenis. [Online] 17 (1), 185–187.

BECA DE RECERCA ANTIC GREMI DE REVENEDORS DE BARCELONA 2022 Convoca: Associació Antic Gremi Revenedors , 1447 Plaça del Pi, 3, 1r. 08002 BARCELONA E-mail: beca@revenedors.cat Tel. 93 412 59 41