Convocatòria 2022
El 29 de setembre del 2022, es va celebrar l'acte de lliurament i veredicte de la Beca de Recerca Gremi de Revenedors de Barcelona 2022, a la sala de reunions de la casa gremial de la plaça del Pi de Barcelona. La beca, dotada amb 5.000 €, es va adjudicar al projecte: Claus per la supervivència del Gremi de Tenders i Revenedors de Barcelona, 1790-1840,presentatperla Clàudia Mateo Lozano.
L'actedelliuramentesvaferalasalagremialidinselmarcdecelebració del 575è aniversari de l’entitat. Es va emetre en directe (també als assistentsalaplaçadelPi)ivacomptaramblapresènciadelsecretaride l'entitat i de tot el jurat, format per en Francesc Sendil i Martí –l'actual President de l'Associació–, l'Agustı Alcoberro i Pericay, en Josep Bracons Clapés, en Joan Soler Jiménez i en Xavier Cazeneuve. Els darrers, va fer una breu exposició del perquè de l'adjudicació a aquest projecte i no als altres finalistes que també havien presentat treballs interessants.
Tambéhivaserl'adjudicatàriadelabeca, Clàudia Mateo Lozano,queva recollir el certificat acreditatiu, i va presentar breument la seva proposta guanyadora.
La Clàudia Mateo Lozano
El jurat de la beca
Convocatòria 2022 – Projecte guanyador
CLAUS PER LA SUPERVIVÈNCIA DEL GREMI DE TENDERS I REVENEDORS DE BARCELONA,
1790-1840 – Clàudia Mateo Lozano
Presentació del projecte
El primer que hom troba en el web de l’Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 és un text de presentacióenelqueesdiu:
L'Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447, inicialment Confraria entre Tenders Revenedors de Barcelona sota de l'Advocació de Sant Miquel Arcàngel, és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1447 per la gràcia de la reina Maria de Castella en nom del seu marit el rei Alfons el Magnànim.
Iacontinuacióesfaunaafirmaciócategòrica: Des d'aleshores, l'entitat ha estat funcionant ininterrompudament, vetllant pel benestar dels nostres associats.
Aquesta,ésunaafirmacióquehasigutrepetidaendiversesocasionsperpartdelsmàximsrepresentants del’associacióenentrevistesamitjansdecomunicacióoenactespúblicscelebratsperl’entitat. Però,aquestaafirmació...éscerta?O,mésbendit,éscomprovablehistòricament?
Convocatòria 2022 – Projecte guanyador
ElGremidetendersirevenedorsdeBarcelonavaregular,desdel’èpocamedieval,elsmecanismesdela venda a la menuda, és a dir, al detall, i va influir en el proveïment d’aliments i el manteniment dels mercats locals a Barcelona al llarg dels segles. Aquesta activitat econòmica no es va truncar, tot i les dificultats que la ciutat va patir al llarg de la seva història –com en períodes de caresties, epidèmies o guerres–,aixícomtampocenmomentsdeprosperitat. Per tant, no només aquesta institució, sinó els seus membres mateixos eren fonamentals per al funcionalment de la ciutat.
El naixement del Gremi de Sant Miquel de tenders revenedors de Barcelona, l’any 1447, amb una projecciódemésdequatre-centsanys,vasuposarlaconsolidaciódelsistemacomerciallocalbarceloní, en què la unió de tenders i revenedors s’establí com a una institució forta reguladora de l’activitat comercial.Elgremidesplegàdiversesestratègiesperalasevapròpiaconservació,ielsuportmutudels seus membresi establiments, envers, per exemple,les amenaces d’intrusisme laboral.Una funcióclara també era la protecció en l’àmbit assistencial dels confrares, com a estratègia de supervivència en momentsd’adversitats. Així doncs, el gremi es consolidà com a una xarxa de suport i unitat que va enfortir els vincles entre els seus membres, units per una causa comuna: l’ofici.
Pertant,ésmoltimportantconèixercomtotsaquestselementsesvaninserirenelcontexturbàdurant eltranscursdelssegles.Ésnecessariindagarambprofunditatenelsdocumentshistòricspertaldedura terme una recerca més completa. Així doncs, aquest projecte proposa una recerca que ajudi a aportar novainformaciód’aquestainstituciótanimportantperaBarcelona.
Convocatòria 2022 – Projecte guanyador
Per tal de seguir amb les recerques ja elaborades en aquests darrers dos anys sobre la confraria de Sant Miquel, a continuació proposem un estudi sobre quines van ser les estratègies que el Gremi de Revenedors va dur a terme per tal de poder defensar els seus interessos, sobretot, i la seva perpetuïtat. Com bé sabem, el segle XIX és un període de canvis en el sistema gremial i es comencen a percebre els primers senyals de liberalització del mercat, que duria a la seva eliminació. Aixòfeuqueesdesenvolupessinestratègiesdeprevencióidefensadelsprivilegisobtingutsalllargdels segles. Un cop abolits els gremis i declarada la llibertat del treball, és imprescindible resseguir quins foren els mecanismes que la institució prengué per a assegurar-se l’existència. Més enllà delmarcpolíticiinstitucional,ésigualmentinteressantconèixerelcomponenthumàdelgremi,desdels seuscomponentsfinsalesrelacionsques’establienambaltresinstitucions–tantpolítiques,religioseso gremials–.
Convocatòria 2022 – Projecte guanyador
Hipòtesi i objectius del treball
Aquestprojecteesplantejaenquatrevessantsdiferentspertaldepodertestimoniarquinesvanserles estratègiesdesupervivènciaquevaadoptarelGremidetendersirevenedorsdesde1790a1840,ésa dir,desdelesúltimesdècadesdel’AnticRègimfinsalesprimeresdesprésdelaimplantaciódelsistema liberal.
1. En primer lloc, és important endinsar-se en el context de les últimes dècades del segle XVIII, on aparegueren les primeres reaccions contra les institucions gremials i, en conseqüència, les respostes que tant aquestes com els teòrics de l’economia i la política prengueren. Des de la interpretacióicomprensió delesteoriespolítiquesi econòmiquesi elsefectesdelasevaaplicació enlapolíticaespanyolailarealitatcatalanaibarceloninaenelsegleXIX,espodràcomprendrecom elsgremis,ienaquestscasdetendersirevenedors,vanferfrontalasevaimminentabolició.
2. Enl’àmbitinstitucionalcaldeterminarquineserenlesestructuresicodisqueregienelgremipertal depoderabordarelprocésdelasevatransformaciócapaunaSocietatdeSocorsMutu.Aixídoncs, l’anàlisi de les ordenacions i regulacions compreses dins del període d’estudi, aportarà la informació de quines foren les transformacions i continuïtats dins del marc institucional.
Paral·lelament, l’estudi d’aquests textos també ajudarà a fer comprendre quines eren les tasques que emprengué l’associació en cada moment. És a dir, en aquesta línia del projecte no només es pretén dibuixar les diferents formes jurídiques que pren la institució, sinó que també quines eren lesobligacionsqueteniasobreelsseusagremiats.
Convocatòria 2022 – Projecte guanyador
3. Per tal de poder resseguir quina fou l’evolució de la corporació, mereix una especial atenció l’estructurasocialdelgremi.Ésperaixòqueconèixerlafluctuaciódemembresalllargdelsanysésun indicadordecomelgremivaadaptar-sealanovarealitat.L’augmentdemembresindicarial’obertura d’aquest cap a un lliure mercat i una possibilitat d’accés més oberta, i per contra el detriment podria mostraruntancament en si mateixcapal manteniment del status quo tradicional.Toti això,estudiar l’origen dels membres serviria per confirmar la hipòtesi anterior. La inserció de nous membres al gremi a partir de la vinculació familiar –tan des de la consanguinitat com per les unions legals– és quelcomrecurrentalllargdelsseglesimostrariaquetotil’augmentdemembresl’associaciósegueix tancada en sí. Per tant, caldria investigar si els nous components entren per aquesta norma o bé són inseritsperaltresvies.
4. Un altre element de la recerca són les vies de finançament del gremi. A través de les series de comptabilitat es pot resseguirl’increment o disminució del capital, així com lesdespeses i la inversió enajudamútuaiassistencial.
L’objectiu final de l’estudi proposat en aquest projecte és l’obtenció d’una visió el més completa possibledelaconfrariadetendersrevenedorsdurantelsdarrersanysdelainstituciócomagremi,la reformulació de les seves regulacions i la seva transformació en una associació de socors mutus. En definitiva, es pretén abordar des del les vessants político- administratives, socials i econòmiques les claus per les quals el Gremi de tenders revenedors va sobreviure en aquest període de temps tan convuls que va de 1790 a 1840 que va acabar suposant la pràctica desaparició de tots els altres gremis de la ciutat.
Convocatòria 2022 – Projecte guanyador
Aixímateix,imésenllàdel’estudideladocumentació,lasevaanàlisiiinterpretació,calcontextualitzar l’estudidinsdel marcbarceloní iinternacional ambl’ajudad’unsuportbibliogràfic sòlid.Perfinalitzar, tambéespreténdefensarlatransitorietatdelainstitució,juntamblescontinuacionsitransformacions, entenent-lacomaunensenunperíodedecanvis,itotdefugintelstermes decadència o finalització,com avegadeslahistoriografiahaanomenataaquestaetapa.
Fonts i metodologia
Lesprincipalsfontsques’utilitzaranperferaquestarecercasónaquellesqueestrobenal’ArxiuHistòric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi (APSMP) i l’Arxiu de l’Antic Gremi de Revenedors de Barcelona, 1447 (AREV). De tota manera, i per abordar el debat teòric sobre l’abolició dels Gremis s’utilitzaran les fonts coetànies d’autors com Antoni de Capmany i Pedro RodríguezCampomanes.
En el marc d’estudi de les ordenacions i reglamentacions es proposen els documents de l’AHCB datats des de 1770 a 1835 (45-48, 45-49, 45-77, 45-86 i 45-87), així com també les que es troben a l’APSMP (C218) i les de l’AREV. A nivell social es proposen ens llistats d’expedients familiars de l’AHCB datats entre1779-1820(45-73)ielsllibresd’ingressosdemestrescompresosentre1768finsa1841(45-35i 45-18).
Convocatòria 2022 – Projecte guanyador
Per tal d’estudiar el vessant econòmic s’utilitzaran els llibres de comptes entre 1740 i 1858 tant de l’AHCB (45-06) i l’APSMP (C215). Tot i aquestes dates extremes, el recolliment de dades serà pel períodeesmentat.
En relació a la metodologia de treball, a causa de la complexitat i la diferència entre les fonts plantejades es desenvoluparà un mètode per a cada una d’elles. Primerament, pel que fa a les ordenacions i reglamentacions es durà a terme una anàlisi textual detallada de cada una d’elles i poderextreure elsprincipalsconceptesdestacats. Uncopfet aquest procés,caldràferlacomparació posterioriextreure’nlesconclusionscorresponents.Demaneradiferent,pelquefaeltractamentde lesdadesdelacomposiciósocialdelgremi,esplantejaduratermeunbuidatgeintensiudelesllistes d’agremiatsiferuncreuamentnominal.Eltreballamblesdadeseconòmiquesesplantejademanera similar, s’aposta pel tractament estadístic per tal de poder veure les fluctuacions econòmiques de l’associacióduranteltranscursdelperíodeproposat,enunintervaldecincanys.
Convocatòria 2022 – Projecte guanyador
Bibliografia
Acontinuacióespresentaelllistatdebibliografiabàsicaescollidaperduratermeaquestarecerca.És una selecció d’estudis que tracten sobre el gremi –i així conèixer quin és l’estat de la qüestió de l’objected’estudi–,monografiesqueenglobenelsgremisbarceloninsalllargdelssegles–tantpersaber quins son els principals autors i teories sobre aquestes institucions com per resseguir indirectament els esments del gremi de revenedors– i treballs internacionals –per poder conèixer quines corrents historiogràfiqueshanabordatlatemàticaicoms’haninterpretatelsgremisenl’àmbiteuropeu–.
Bridgewater,P,Miquel,L.(2022), El gremi i confraria de Sant Miquel dels revenedors de Barcelona entre els segles XVI i XVII (1590-1620): política, economia i societat.AssociacióAnticGremiRevenedors,1447
Busquets,À.(2017),ElsfonsdocumentalsgremialsdelaCiutatdeBarcelona, Quaderns d’Història¸(24), 27-42
Campomanes,P.R.(1774), Discurso sobre el fomento de la industria popular ,Madrid,Antoniode Sancha,
Capdeferro,J.(2017),L’exigènciadepuresadesangperpartdelscol·legisiconfrariesd’oficisenla Barcelonamoderna, Quaderns d’Història¸(24),99-112
Convocatòria 2022 – Projecte guanyador
AntonideCapmany.(1775) Discurso político-económico sobre la influencia de los gremios en el Estado, en las costumbres populares, en las artes y en los mismos artesanos, c Capmany,A(1778). Discurso económico-político en defensa del trabajo mecánico de los menestrales y de la influencia de sus gremios en las costumbres populares, conservación de las artes y honor de los artesanos,Madrid,AntoniodeSancha,1778.[«RamónMiguelPalacio»,pseudònim].
Capmany,A(1792). Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona,Madrid,AntoniodeSancha,1779-1792,4vol.
Grau,R.(2006) Antoni de Capmany i la renovació de l’historicisme polític català,ArxiuHistòricdela Citutat,Barcelona
Grau,R(2004)AntonideCapmanyielprimerdiscurscontraCampomanes, Història i projecte social, reconeixement a una trajectòria,Crítica,Barcelona
Molas,P.(2019),ElgoverndelsgremisdeBarcelonaalsegleXVIII. Revista de dret històric catala.(18), 115–124.
Molas,P.;Cazeneuve,X.(coord.).(2018),ElsgremisdeBarcelona, Quaderns d’Història,42
Convocatòria 2022 – Projecte guanyador
Romero-Marín, J. (2015), Eficiencia, ¿qué eficiencia? Gremios y desarrollo urbano en Barcelona, 1814-1855. Areas (Murcia, Spain).(34),93–110.
Romer-Marín,J.J.(2005),D’agremiatsamenestrals.Elsartesansbarceloninsde1814-1860, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics,(16),201-216
Segura,A.(2020),Proletaritzacióidecadència:unaaproximacióal’evoluciódelsgremispagesosde Barcelona(1723-1823).
Sola, À, Yamamichi, Y (2014), Ofici i familia de Barcelona. 1790-1817. El cas de tres gremis seders, Pedralbes,(33),631-650
Solà, A. (2017), Del règim gremial al sistema liberal: llibreters, impressors i velers de Barcelona, 1760-1854,, Quaderns d’Història¸(24),141-155
TintóiSala,M.(1991).ElsTendersrevenedorsdelaciutatdeBarcelona.AssociaciódeSocorsMutus dePrevisióSocial.
Van Steensel, A. (2020), Sheilagh Ogilvie, The European Guilds. An Economic Analysis (Princeton: Princeton University Press, 2019). Tijdschrift voor sociale en economische geschiedenis. [Online] 17 (1),185–187.
BECA DE RECERCA ANTIC GREMI DE REVENEDORS DE BARCELONA 2022
Convoca:
Associació Antic Gremi Revenedors , 1447
PlaçadelPi,3,1r.08002
BARCELONAE-mail: beca@revenedors.cat
Tel.934125941