BECA DE RECERCA ANTIC GREMI DE REVENEDORS DE BARCELONA
Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 Plaça del Pi núm. 3, 1r pis, 08002 Barcelona www.revenedors.cat
Convocatòria 2020
El 17 de desembre del 2020, es va celebrar l’acte de lliurament i veredicte de la Beca de Recerca Gremi de Revenedors de Barcelona 2020, a la sala de reunions de la casa gremial de la Plaça del Pi de Barcelona. La beca, dotada amb 4.500€, es va adjudicar al projecte; El gremi i confraria de Sant Miquel dels revenedors de Barcelona entre dos segles (XVI-XVII): política, economia i societat, presentat per Laura Miquel Milian i en Pol Bridgewater Mateu.
L’assistència va estar restringida per motius de seguretat davant la crisi sanitària generada per la COVID-19. Tot i això, l’acte es va emetre en directe i va comptar amb la presència del secretari de l'entitat i de part del jurat, format per en Francesc Sendil i Martí – l’actual President de l’Associació –, en Joan Soler Jiménez, en Xavier Cazeneuve i Descarrega. En Josep Bracons Clapés i l’Agustí Alcoberro i Pericay van haver d’excusar l’assistència. També hi van ser els adjudicataris de la beca, la Laura Miquel Milian i en Pol Bridgewater Mateu, ambdós recentment doctorats, que van recollir el certificat acreditatiu , i van presentar breument la seva proposta guanyadora; El gremi i confraria de Sant Miquel dels revenedors de Barcelona entre dos segles (XVI-XVII): política, economia i societat. Com va comentar un dels jurats, és un projecte que fa anys que s’hauria d’haver fet, és un projecte de recerca destacat per la història de Barcelona i els seus gremis i ve a omplir un buit important.
La Laura Miquel i en Pol Bridgewater
El President, el Secretari i part del jurat
Convocatòria 2020 – Projecte guanyador EL GREMI I CONFRARIA DE SANT MIQUEL DELS REVENEDORS DE BARCELONA ENTRE DOS SEGLES (XVI-XVII): POLÍTICA, ECONOMIA I SOCIETAT – Laura Miquel Milian i Pol Bridgewater Mateu Presentació del projecte La confraria de Sant Miquel de tenders revenedors de Barcelona va ser fundada l’any 1447, quan la reina Maria de Castella, lloctinent d’Alfons el Magnànim, va aprovar-ne els estatuts. Com la majoria d’associacions gremials, va néixer com una institució dedicada a l’ajut mutu, la sociabilitat i la celebració de serveis religiosos. S’encarregava d’agrupar els tenders revenedors de Barcelona, comerciants al detall de productes alimentaris i de consum bàsic. Si bé el seu primer lloc de reunió va ser el convent de Sant Antoni Abat, a prop de les muralles, l’any 1455 la confraria es va traslladar a l’església de Santa Maria del Pi, llavors el tercer temple en importància de la ciutat, després de l’església catedral i Santa Maria del Mar. Es conserva la concòrdia que, aquell mateix any, els confrares van acordar amb la comunitat i obra del Pi. La confraria es va instal·lar a la tercera capella del costat de l’Epístola, que van dedicar a l’arcàngel Sant Miquel. Poc després, el cèlebre pintor Jaume Huguet, principal exponent del gòtic català de mitjans cinc-cents, va rebre l’encàrrec de fer-ne el retaule, avui conservat parcialment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Convocatòria 2020 – Projecte guanyador L’any 1486 els estatuts van ser esmenats, amb l’aprovació de l’infant Enric d’Aragó, lloctinent de Catalunya. En el document s’ampliava el concepte de tenders revenedors per incloure-hi la venda de peix salat, es reduïa el nombre de prohoms de sis a cinc i es confirmava que l’elecció dels càrrecs s’havia de celebrar la vigília de la festa de Sant Miquel. Alhora, es va imposar un sistema de multes davant l’impagament de les quotes, que consistien en l’entrega d’1 diner cada dissabte i cada vigília de festiu, i l’obligació de satisfer un pagament extraordinari de 20 sous en cas de voler abandonar la confraria. Durant la centúria següent es van aprovar unes ordinacions, citades per primer cop l’any 1585 i esmenades l’any 1613, que regulaven el nombre de botigues i el tipus de mercaderies amb què podien comerciar, així com els mecanismes d’accés al gremi. La institució perduraria fins les reformes liberals del segle XIX, que van suprimir l’estructura gremial. L’entitat continuaria, però, transformada en l’Associació de Socors Mutus de Previsió Social primer i, avui, l’Associació Antic Gremi Revenedors 1447.
Tot i la importància del comerç minorista en el proveïment i distribució d’aliments i béns de consum a la ciutat medieval i moderna, el gremi i confraria segueixen essent una institució relativament poc coneguda. La documentació generada pel gremi al llarg de la seva història es conserva avui de forma fragmentària i dividida entre l’Arxiu de la Parròquia de Santa Maria del Pi, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el mateix arxiu de L’Associació Antic Gremi Revenedors, hereu últim del gremi. Existeix documentació abundant per als segles XVIII i XIX, però relativament poca pels primers tres segles d’existència del gremi. Més enllà de la documentació produïda estrictament pel gremi i confraria i les institucions successores, podem trobar diverses notícies sobre el gremi en sèries documentals produïdes, sobretot, pel Consell de Cent de Barcelona.
Convocatòria 2020 – Projecte guanyador Efectivament, el govern municipal va anar desenvolupant, des de l’edat mitjana, diverses competències reguladores de l’urbanisme, el comerç i l’abastament alimentari de la Ciutat Comtal. Per aquesta raó, les sèries d’Ordinacions, Registre d’Ordinacions i els Llibres del mostassaf inclouen nombroses referències al gremi i al seu funcionament i possibles conflictes externs entre el segles XV i XVIII. A nivell bibliogràfic, comptem amb la monografia Els tenders revenedors de la ciutat de Barcelona (1991), de Margarita Tintó, però manquen notablement els articles especialitzats. Això no obstant, convé remarcar que diverses aproximacions al món gremial o a la història de l’alimentació en fan esment. Aquest projecte pretén, doncs, pal·liar parcialment aquest buit. Després d’un primer procés de recerca hem identificat fins a tres volums documentals referents al gremi a l’entorn de l’any 1600, tots ells amb prou entitat com per ser treballats de forma sistemàtica. Es tracta del Llibre d’actes de la Confraria (o Llibre D), el Llibre de comptes (o Llibre de lletra G) i un volum de Rendes de la confraria. Tots tres es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
El Llibre d’actes de la Confraria (AHCB, Gremis especials, 45-1) recull les actes de les reunions del gremi entre els anys 1596 i 1619. Seguint un esquema similar al dels volums de Deliberacions d’organismes com el Consell de Cent de Barcelona o la Diputació del General de Catalunya, en les actes hi consten el nom dels assistents a la reunió en qüestió, incloent-hi els prohoms i el clavari, i resums dels assumptes deliberats. Aquests són de temàtica molt diversa, però normalment fan referència al funcionament intern del gremi i dels seus oficis o a celebracions de caràcter cívico-religiós.
Convocatòria 2020 – Projecte guanyador El Llibre de comptes (AHCB, Gremis especials, 45-3) comença l’any 1539 i acaba l’any 1589, i es tracta d’un volum dedicat a reunir els ingressos percebuts per dotar les filles de membres de la confraria en edat de contraure matrimoni, una de les manifestacions de la faceta assistencial de la confraria. En la primera meitat del volum hi trobem els ingressos, degudament classificats segons la tipologia i data de percepció. En la segona meitat del volum es presenten les fadrines, identificades amb llur nom i filiació paterna a un dels confrares, i se’ls assigna una quantitat determinada per tal de ser maridades. El volum de Rendes de la confraria (AHCB, Gremis especials, 45-2) registra els diversos títols de deute percebuts per la confraria entre els anys 1542 i 1678. Com és sabut, des de la seva gran expansió a partir de la segona meitat del segle XIV, els títols de crèdit -a partir del segle XV bàsicament els anomenats censals morts- van passar a formar part del dia a dia de gran part de la societat catalana. Les confraries no en restaren al marge, sinó que ben aviat entraren a formar part de l’anomenada societat del censal. N’és un bon exemple aquest volum de rendes dels revenedors en format de capbreu, en el qual es detallen els canvis experimentats per alguns censals venuts pels prohoms de la confraria a diverses institucions i particulars barcelonins.
Aquests tres documents són prou extensos, temàticament diversos i comprenen un ventall cronològic prou concret, a cavall entre els segles XVI i XVII, com per justificar el seu buidatge i treball sistemàtic. A través d’un esforç d’anàlisi històrica pretenem, doncs, oferir una visió coherent de l’estructura del gremi, el seu finançament i les seves xarxes de sociabilitat, així com la seva inserció en les dinàmiques socio-polítiques i cívico-religioses de la ciutat en el seu conjunt durant els primers segles de l’edat moderna.
Convocatòria 2020 – Projecte guanyador El complet Llibre d’actes ens permet dibuixar amb precisió el perfil humà del gremi, amb les successions de càrrecs i oficis, els processos electorals i les xarxes familiars i professionals. Juntament amb les nombroses referències als confrares i les seves filles recollides en el Llibre de rendes, podem elaborar un complet cens dels confrares, incloent-hi els vincles familiars i els càrrecs que van desenvolupar dins i fora de la institució. El volum d’actes també inclou nombroses notícies sobre celebracions religioses i pràctiques assistencials i comercials que ens permetran aproximar-nos a les principals raons de ser del gremi: l’ajut mutu, la celebració d’oficis religiosos i cerimònies i la regulació i representació de l’ofici. En aquest sentit, farem especial esment a alguns dels conflictes principals al voltant del gremi medieval i modern, això és, la difícil inclusió en l’estructura política de la ciutat i els conflictes competencials amb altres gremis i institucions.
Alhora, la documentació de caràcter econòmic ens servirà per descriure dues de les fonts principals d’ingressos de la majoria d’institucions assistencials de la Catalunya medieval i moderna: la percepció d’almoina, recollida en el Llibre de rendes, i el cobrament de pensions de censal. Ambdues activitats permetien el correcte funcionament de la confraria i, sobretot, l’exercici del suport i ajut mutu a través del finançament de sepelis, l’entrega de pensions alimentàries o monetitzades a membres incapacitats i, efectivament, el dot de les filles dels confrares. En definitiva, proposem un estudi històricament rigorós de l’estructura política, social i econòmica de la confraria de Sant Miquel de tenders revenedors entre finals del segle XVI i principis del segle XVII a través de les fonts de la confraria conservades a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, juntament amb altres sèries documentals complementàries, com les ja mencionades emanades del municipi barceloní.
Convocatòria 2020 – Projecte guanyador Concretament, ens centrarem en els eixos següents: • La història del gremi de tenders revenedors, des de la seva fundació fins a l’edat moderna, a través de la bibliografia existent i fonts inèdites. • L’estructura humana del gremi a cavall entre els segles XVI i XVII: elaborarem un cens complet dels confrares, amb els càrrecs que van desenvolupar i les seves estructures familiars i de sociabilitat. • L’estructura política del gremi, tant interna com externa: pel que fa aquest primer aspecte, estudiarem les funcions dels diversos càrrecs i els seus mecanismes d’accés, així com els principals conflictes al voltant del seu exercici. Pel que fa el segon aspecte ens referim a la participació del gremi i els seus confrares en la vida política de la Barcelona moderna, en les seves institucions de representació i en els rituals cívics i religiosos. • La missió assistencial del gremi, i, especialment, el pagament dels dots de les filles dels confrares, així com les formes de finançament que van permetre aquesta mateixa activitat.
En general, l’objectiu final d’aquest projecte es contribuir al coneixement de la confraria dels revenedors en un moment en què ja es trobava plenament inserida en el teixit gremial de Barcelona, de manera que el nostre estudi pugui servir de punt de partida d’altres recerques futures que aprofundeixin encara més en la seva història.
Convocatòria 2020– Projecte guanyador Bibliografia seleccionada: o Bonassie, Pierre. La organización del Trabajo en Barcelona a fines del siglo XV. Barcelona: CSIC, 1975. o Cabestany i Fort, Joan F. “Confraries i gremis a Barcelona. Segles XIII a XVI”. Finestrelles 2 (1990): 141-5. o Cubeles, Albert, i Xavier Cazeneuve. “La presència dels gremis en la trama barcelonina”. Barcelona Quaderns d’Història 24 (2017): 303-22. o Lencina Pérez, Xavier. “Activitat laboral i espai familiar en els gremis barcelonins de l’època moderna”. Pedralbes: Revista d’història moderna 13/2 (1993): 335-9. o Molas Pere. “La projecció social dels gremis”. Barcelona Quaderns d’Història 24 (2017): 127- 40. o Tintó i Sala, Margarita. Els Tenders revenedors de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Associació de Socros Mutus de Previsió Social, 1991. o Vicente Valentín, Marta. “Darrera les estructures gremials: dones i institucions econòmiques a la Barcelona del XVII”. Pedralbes: Revista d’història moderna 13/2 (1993): 329-34.
BECA DE RECERCA ANTIC GREMI DE REVENEDORS DE BARCELONA
Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 Plaça del Pi núm. 3, 1r pis, 08002 Barcelona www.revenedors.cat