PREMI RENART 2024
LesorenetesdeBarcelona
EXPOSICIÓ D’OBRES FINALISTES
ASSOCIACIÓ ANTIC GREMI REVENEDORS, 1447
DEL 22 DE JUNY AL 5 DE JULIOL PLAÇA DEL PI NÚM. 3, 1R PIS, BARCELONA DE 5:30 PM A 8 PM
20 de juny - 5 de juliol
Exposició col lectiva de les obres finalistes del Premi Renart 2024
© Textos de les obres: Artistes.
Entitat organitzadora: Associació Antic Gremi Revenedors, 1447
PREMI RENART 2024
LesorenetesdeBarcelona
EXPOSICIÓ D’OBRES FINALS
Aquesta exposició és el resultat de la selecció de les 14 obres finalistes del Premi Renart 2024, enguany convocat sota el tema Les orenetes de Barcelona. Aquest ocell emblemàtic no només forma part de l'ecosistema urbà de la ciutat, sinó que també simbolitza la migració i el canvi, elements que són molt presents en la Barcelona contemporània.
Barcelona és una ciutat en constant transformació, on la interacció entre el passat i el present crea un teixit ric i divers. Les orenetes, amb la seva presència cíclica i el seu retorn anual, reflecteixen perfectament aquesta dinàmica.
El jurat d'enguany, compost per figures destacades en el camp de les arts com Damià Amorós (historiador de l'art i museòleg), Tònia Coll (professora de la Facultat de Belles Arts de la UB), Mercè Ros (galerista) i Joan Vila (professor a l'Escola Massana i crític d'art), ha tingut la tasca de seleccionar les obres que millor representen aquest tema.
Les obres que veuràs a continuació no només capturen la bellesa de les orenetes, sinó que també ofereixen una reflexió profunda sobre els desafiaments i les oportunitats que enfronta la ciutat. Cada peça exposada aquí parla de Barcelona d'una manera única, connectant l'experiència individual amb la col·lectiva.
Els artistes finalistes han sabut interpretar "Les orenetes de Barcelona" a través de diverses tècniques i perspectives, aportant visions que van des de l'abstracció fins a la figuració, des de la tradició fins a la innovació.
Us convidem a descobrir aquestes obres i gaudir de l'exposició i reflexionar sobre la bellesa i la complexitat de la nostra estimada Barcelona.
LesorenetesdeBarcelona
PER QUÈ EL PREMI RENART? PREMI RENART 2024
L'Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 és una entitat amb una llarga i rica tradició històrica. Amb 577 anys de trajectòria, una part significativa del seu patrimoni és el fons artístic, que inclou obres de gran valor històric i cultural, entre les quals destaca una important col·lecció de dibuixos de Joaquim Renart.
Joaquim Renart i Garcia (1879-1961) va ser un gran cronista i dibuixant de Barcelona, conegut per la seva habilitat per a capturar la vida quotidiana, els costums i els esdeveniments de la seva època amb una precisió i sensibilitat extraordinàries. El seu llegat és fonamental per comprendre la història i la cultura catalana del segle XX, i l'Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 conserva una part important d'aquest llegat.
Per tal de retre homenatge a aquest destacat artista i cronista, i amb la voluntat de seguir enriquint el seu fons artístic, l'Associació va crear el Premi Renart. Convocat enguany per segona vegada, aquest premi de pintura no només celebra la figura de Joaquim Renart, sinó que també ofereix una plataforma única per als joves artistes. La participació en aquest premi representa una oportunitat excepcional pels artistes de veure les seves obres incloses en un fons patrimonial de més de cinc segles d'història.
El Premi Renart busca així establir un diàleg entre el passat i el present, afavorint la continuïtat i la renovació del patrimoni cultural de l'Associació. Les obres guanyadores, seleccionades per un jurat expert, s'incorporen al patrimoni de l'entitat, assegurant que la col·lecció creixi i es diversifiqui amb les aportacions contemporànies més rellevants.
NEUS LÓPEZ (@NEUSSART)
Niu masculí Construcció que la majoria dels ocells fan amb brins, molsa, plomissol, etc., per pondre-hi els ous, covar-los i criar els petits. Un niu és un espai d'emmagatzematge. Un lloc que sosté, guarda i manté. El relat que sempre hem escoltat és el dels pals i les llances i les espases, les coses per colpejar i punxar, aquelles allargades i dures, però encara no ens havien explicat aquell relat de la cosa que serveix per posar coses dins, el contenidor pel contingut, tal com diu l’Úrsula K Le Guin Un relat on la individualitat, l'afany d'èxit vinculat a aquesta, el geni incomprès i l'heroisme s'allunyen per deixar pas a un espai on allò coŀlectiu, allò comunitari i allò quotidià es cuiden On la intimitat, la tendresa i la vulnerabilitat s'abracen i són abraçades Un espai vinculat amb la càrrega Aquest contenidor sosté el relat de “la otredad” com diria Simone de Beauvoir. Ja que el discurs, el relat de la història que tots coneixem, es pretén objectiu, i és impossible que ho sigui. Sempre quedarà lligat a les característiques de qui el formula, i en aquest cas són unes característiques masculines, blanques i privilegiades. El relat s'ha acceptat de manera involuntària i s'ha convertit en el normal. Una norma que converteix a la dona en "la otredad". "Per mitjà de la càrrega es planteja una forma diferent d'entendre la relació amb l'altre basada a portar, sostenir i cuidar Lligada en la vulnerabilitat i la interdependència" -Maite Garbayo
La càrrega deixa de banda l'heroisme dels relats i ens apropa al vincle i les cures d'una manera amable Un relat que sempre ha sigut allà, una possibilitat arravatada, una alternativa amagada Adonar-se d'això és una abraçada i alhora un sospir, un alliberament i una porta oberta a una nova manera de fer Crear des del fet de compartir, guardar, cuidar o portar Quan penso en les orenetes me les imagino dins del seu niu, dins d'aquell petit cabàs, dins d'aquella petita bossa. La qual, de la mateixa que aquesta nova subjectivitat en si mateixa, conclou amb un acte de voluntat de cures. Diferents línies de diferents intensitats es troben creant dues figures que es recullen i cuiden mútuament, creant amb els seus cossos aquest cistell que sosté. Sobre un paper fet a mà, on s’aprecia la delicadesa, els filaments i elements amb els quals està creat, evocant aquesta sensació del recipient natural com un niu.
La sagrada ploma
NIL PERUJO (@NILPERUJO)
La Sagrada Ploma, amb el seu fondo matemàtic a vista d'ocell i el seu Pla Cerdà on determinen el lloc majestuós, la Sagrada Família. Com a element representatiu de l'actual Barcelona, una històrica església inacabada, on aquells immigrants de ploma petita veuen el seu canvi any rere any. La família d'orenetes de cuablanca, cansades de veure poca evolució fan una torre imitant el model que Gaudí va dissenyar, on les orienta una bella oreneta vulgar, tot això passa sobre una branca d'olivera seca que representa l'efímer i la fragilitat La Sagrada Ploma trenca l’equilibri urbà del fons daurat, creant diferents plans, finestres i escenes, representant temps i pensament.
Breathe on the way 21
TUIKE SOUZA (@TUIKESOUZA)
Breathe on the way 21 és una obra que explora la vida urbana de Barcelona, inspirada en les textures i capes històriques de la ciutat. Aquesta peça reflecteix el meu viatge personal des del Brasil fins a Barcelona, passant per diverses ciutats que han deixat una empremta en la meva creació artística. Aquest recorregut migratori s'assembla al de les orenetes, que migren a Barcelona buscant millors condicions de vida Les orenetes, com els migrants humans, troben a Barcelona un lloc d'acollida Les seves anades i vingudes marquen el ritme de les estacions i simbolitzen la cerca de millors oportunitats La meva obra captura aquesta simbiosi entre l'entorn urbà i els moments de pausa necessaris per respirar i contemplar la bellesa enmig del bullici diari. Breathe on the way convida a apreciar aquests instants de serenitat, similars als moments de descans que les orenetes troben a la ciutat Igual que les orenetes tornen cada any, els migrants humans també contribueixen a la diversitat i dinamisme de Barcelona.
El vol del temps
PAULA SORRIBAS
Aquest quadre evoca el mercat bulliciós del Carrer del Consolat del Mar el 1908, un tros de vida urbana que es va esvair amb la construcció de la Via Laietana.
L'obra, inspirada en una imatge històrica de l'arxiu municipal de Barcelona, intenta capturar l'atmosfera vibrant d'antics mercats de revendes, mentre incorpora els emblemàtics nius d'oreneta que puntegen el paisatge urbà de la ciutat, amb una oreneta volant cap a ells, simbolitzant la continuïtat de la vida enmig del canvi constant.
Transcriure el fet
HELENA BASAGAÑAS (@HELENA.BASAGANAS)
No es tractava de crear una imatge en moviment ni una imatge del moviment, sinó transcriure un fet diari, una acció natural que es contempla. Recollir el gir, el so llunyà i familiar, les capes de significats coŀlectius i personals. He utilitzat sobretot el traç (llenguatge molt pròxim a l'escriptura) per intentar captar totes aquestes capes. He preparat la tela com ho faig habitualment a les meves obres: comprant-la crua, entelant-la jo mateixa i aplicant una preparació artesanal feta a base de cola de conill. Valoro el procés, la importància de mantenir-se a prop del que significa, de la seva història i els seus vincles. L'obra es posiciona ja en aquests primers passos. I un cop seques les diferents capes d'emprimació he tractat la tela com si fos paper: pel material escollit i per com s'ha construït l'obra.
3R PREMI
Ciutat vol traç
HELENA BASAGAÑAS (@HELENA.BASAGANAS)
No gastaré paraules per dir sentir orenetes és el pont inevitable cap als moments que es desferen fa anys al terrat pelat i preciòs on l’avi Victor (seriosament divertit i amb aspecte d’un petit hindú descolorit) feia els seus exercicis de gimnàstica sueca ben equipat amb un banyador slip. Inspirava en tres tongades exagerades i expirava efusivament, ritual que hipnotitzava el periquitu tot fent-li desplaçar el coll enrere i endavant com fa el braç rígid i daurat dels gats de la sort que encara no haviem vist mai. Calia esperar uns anys per l’aconteixement que marcaria els nostres barris: l’aparició d’un Tot a 100. Però deia que no traçaré paraules per parlar de records, tampoc dels terrats de Barcelona carregats d’antenes, de roba estesa, dels rugits dels busos i els cotxes que ho ofegaven tot, fins que un silenci inesperat ens deixava sentir el cel xisclar. L’estiu era a tocar. Aquestes paraules se les endú el vent Però la vida vola i el meu traç ho entén.
1R PREMI
La ciutat de les orenetes
MIREIA MATEO (@MIREIAMATEORODRIGUEZ)
Amb aquesta obra intento plasmar com les orenetes s'apropien de la ciutat, un lloc tancat i misteriós i que contrasta amb l'espai del cel.
2N PREMI
No hi ha orenetes en el cel
JÚLIA RODRIGUEZ-ARIAS (@INAURORA)
L’ocell, podria ser un presagi, senyal d’un esdeveniment futur. Hi ha ocells que es queden, altres que marxen. L’ocell que emigra a terres millors, fugint de l'hivern, en contraposició dels que es queden, tot plegat servint com a metàfora de la inevitabilitat de la mort. Inspirat en el poema d'Emily Dickinson "Tis not that Dying hurts us so", que parla de l'ocell que marxa i del que es queda, també, com a metàfora de la mort i del misteri del dolor a la vida.
Les orenetes de Barcelona - accèsit
NIL MASIP (@NILMASIP)
L’obra presentada és una pintura a l’oli amb detalls de daurat fets amb pa d’or sobre una tela de lli encolada en una fusta. Aquesta pintura a l'oli de petit format presenta el retrat d'una noia que mira frontalment. La seva expressió és serena, amb uns ulls grans i lluminosos i el seu cabell, lleugerament despentinat, cau sobre les espatlles. El fons de la pintura mostra la silueta urbana de Barcelona, amb els contorns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, com la Sagrada Família, o la torre
AGBAR perfilats contra un cel taronjós i l’horitzó del mar mediterrani. Un detall especial que destaca a la composició són les orenetes de color daurat que envolten la noia i la ciutat. El color daurat de les orenetes contrasta delicadament amb els colors del cel i el perfil grisós dels edificis, creant un efecte visual harmoniós i captivador.
L'àvia i les orenetes
ELISA MIRANDA (@JELISAPUT)
Obra realitzada amb punta fina negre sobre paper. Inspirat en l'àvia desconeguda que surt a mirar pel balcó de davant de casa meva.
Capvespre blau a Barcino
EVA MAR (@EVARPA)
Sobre tela, planxa de ferro, pintura acrilica i tinta xinesa. Volen les oerenetes pel capvespre blau de Barcino; per damunt teulades, o potser velàmens…. Cerquen on ajocar-se en la negra nit
Somnis d'altura
MIREIA VILÀ (@MIREIAVILA.ART)
Aquesta obra fusiona la majestuositat de La Pedrera de Barcelona amb la gràcia d'una oreneta en ple vol, simbolitzant la llibertat i els somnis que s'eleven més enllà dels límits. L'oreneta, amb el seu cos esvelt i les ales desplegades, s'enlaira sobre els sinuosos i únics contorns de La Pedrera, capturant l'essència de la ciutat i la seva arquitectura modernista. Els traços delicats de l'oreneta contrasten amb la imponent i artística façana de l'edifici, creant una harmonia visual que celebra la coexistència entre la natura i l'art humà
Aquesta peça no només és una oda a la llibertat que les aus representen, sinó també un homenatge a la bellesa arquitectònica de Barcelona i als somnis d'altura que inspiren a tots els que els contemplen.
Sobrevol
L'obra representa la la insignificança de la ciutat sota el vol de les orenetes sempre lliures al cel.
ALBA FUENTES
Moviment
ALBERT GIMÉNEZ (@GIMEART)
Moviment és una obra que captura l'essència de l'arribada de les orenetes a Barcelona a la primavera. En aquesta peça, he representat una oreneta en ple vol, simbolitzant l'inici del seu cicle vital quan arriben per construir els seus nius. El dinamisme i la fluïdesa del moviment estan plasmats a través de traços i matisos, evocant l'energia i la rapidesa d'aquestes aus en la seva migració i en el procés de creació de les seves llars.
Per a enfatitzar el cicle de vida de les orenetes i la renovació constant de la natura, he afegit una segona peça a l'obra, creant un díptic. Aquest díptic narra el procés laboriós i meticulós de la construcció dels nius, des de la recollida de materials fins a la creació d'un refugi segur.
Els dos llistons de fusta reciclada incorporats a l'obra simbolitzen la connexió entre allò natural i allò construït, el cíclic i el renovat. L'obra està realitzada amb tècniques mixtes, utilitzant quitrà, esprai i acrílic. Aquest ús de materials diversos reflecteix la naturalesa multifacètica del procés de nidificació i la interacció de les orenetes amb el seu entorn urbà i natural.
