Viladecans Punt de Trobada, 164

Publicació independent d’informació i opinió

15 d’abril de 2022

La tragèdia d’Ucraïna Ens hem trobat amb una guerra a les portes dels nostres països occidentals. Poc ens ho esperàvem, que pogués passar una cosa així. Hem vist ben a prop la crueltat brutal d’una invasió en què sembla que tot s’hi valgui, i hem seguit gairebé pas a pas el dolor, la tragèdia, l’enfonsament, la desesperació d’una pila de dones, homes i criatures. Les televisions i els altres mitjans ens ho han portat a casa dia rere dia. I tot plegat, a més de deixar-nos impressionats, ens ha deixat també preguntant-nos com serà el futur, com es podrà gestionar el que passarà a partir d’ara.

També hem vist els esforços solidaris per atendre tan bé com fos possible a tots els qui han fugit d’aquell infern. És, sens dubte, el que calia fer. I s’està fent bé.

Però certament, a la redacció del Punt de Trobada, arribats en aquest punt, no hem pogut menys que pensar en un tema que molta altra gent també s’ha plantejat: que, si es vol, Europa té els mitjans per acollir la gent que fuig dels seus països per la guerra o per la fam.

I en canvi, portem anys veient com tantíssims refugiats o immigrants malviuen en camps inhumans, o són retornats a països on no tenen cap garantia de trobar unes condicions de vida dignes. No veiem per la televisió el seguiment dels drames personals de tantíssima gent dels països àrabs, o de l’Àfrica. No sentim parlar del seu estat emocional o de com caldrà escolaritzar els seus fills i filles.

Europa ha demostrat que té mitjans per atendre aquestes persones que també ens truquen a la porta. S’ha de fer seriosament, organitzadament, sens dubte. Però si es vol, es pot fer. Sí, aquests altres refugiats o immigrants no tenen la pell blanca ni se’ns assemblen tant com els ucraïnesos. Però, ¿voleu dir que això és un motiu suficient com per no atendre’ls?

Sumari 1 2 3 5 6 7

La tragèdia d’Ucraïna El català a les escoles viladecanenques. Noa Granados Guerra, pàtria i literatura. Vanessa Rodríguez La pau no és indolora. Mercè Solé Jordiada en homenatge a Ovidi Montllor. Mónica Velázquez Torre Modolell i Can Sellarès, el nostre patrimoni. Vicky Herrero i Vicenç Castelló

8 9

Del mar a la terra. Patricia Aliu

11 12 13

Por la igualdad de género, jugamos en equipo”. Emy Cano

15 16 17

El molí fariner de la plaça de Salvador Allende al descobert.

Jaume Lligadas

Sant Jordi a Viladecans Contra la crisi climàtica: Set raons per adherirse al pacte climàtic. Mercè Solé La mirada aguda: Passerell comú. Eio Ramon La memòria en imatges: Els ferrovellers de la B-204. Jaume Muns

Recerca històrica: Viladecans, municipi de la República Catalana, 15 d’abril de 1931. Manuel Luengo

Equip de redacció M. Carmen Castellano; Maria Comas; Josep Lligadas; Agustí Martí; Natàlia Morant; Jaume Muns; Montserrat Pastor; Vanessa Rodríguez; Miguel de la Rubia; Mercè Solé (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar).

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desitgeu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que l’enviem a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes (levat del mes d’agost, que fem vacances).

El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net El nostre blog: http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos al Facebook

http://puntviladecans.blogspot.com

Any 16

puntviladecans@telefonica.net

164 Punt de trobada Viladecans

El català a les escoles viladecanenques

A

lguns dels que llegeixen això potser recorden una època en la qual el català estava directament prohibit. Des d’aleshores, doncs, ha plogut moltíssim i la llengua intenta mantenir-se forta a Catalunya, des dels carrers fins a les cases, escoles i oficines; és a dir, on la gent passa la major part del seu temps útil. La vertadera pregunta és: ho està aconseguint?

Segons el Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, l’ús del català als centres escolars es troba en una situació més aviat crítica, amb un 28% dels alumnes i un 48% dels docents que no fan servir mai el català dins del seu entorn acadèmic. La conclusió, encara que preocupant, s’ajusta bastant a la situació que jo visc a diari com a estudiant en una escola viladecanenca. Per tal d’ajustar dades he fet el següent gràfic sobre els meus companys entre els quals m’incloc:

Per altra banda, tot l’equip docent de l’ESO (educació secundària obligatòria, anteriorment l’EGB) és capaç de mantenir una conversa en català sense cap mena de problema, encara que el nivell és molt variat; de persones amb un català més aviat bàsic, a filòlegs que han dedicat una part important de la seva vida al català. Moltes de les nostres classes inclouen els dos idiomes i de vegades arriba a ser confús per l’alumnat, i encara amb la capacitat de parlar aquest català quasi perfecte, molts decideixen impartir la seva classe en castellà o, més aviat, parcialment en català.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

Una quantitat important de gent considera aquesta situació, sumada a contínues mencions del català a les escoles per part del govern estatal, com un atac a la llengua catalana i, fins i tot, als catalans. Una de les bases d’aquest pensament és la manca d’una base científica –pedagògica– com a prova del benefici per tal de fer canvis a les escoles de Catalunya.

Justament a la porta de la meva classe es pot trobar un cartell que diu: “Avui i demà, l’escola sempre en català” però mai no se’ns ha parlat del tema o explicat la situació, no se’ns demanà gaire que fem un esforç per parlar català i la conseqüència és aquesta.

La parla del català a les escoles no és nociva com s’ha demostrat els anterior anys, amb unes notes acceptables en el castellà i en les llengües estrangeres, així com també en el català. El que sí que és, és responsabilitat de tots! Col·laborar per tal de no perdre la nostra llengua, directament lligada amb la nostra cultura, és treball de l’equip docent però també de l’alumnat i, fins i tot, dels organismes polítics tant catalans com espanyols. No perdem mai la nostra llengua!

Noa Granados

2

Guerra, pàtria i literatura

D

es que va esclatar la guerra a Ucraïna a tothom ens ha cridat l’atenció el fort patriotisme dels civils ucraïnesos que no han dubtat, o això sembla, a prendre les armes per defensar el seu país. Amb molta por, segur, però amb un sentiment d’orgull identitari i amb una valentia que desconec d’on els surt.

Durant aquests dies, no he pogut evitar preguntar-me si jo faria el mateix. Morir o matar per defensar una pàtria, la meva. D’entrada, penso que no. Moriria, i segurament mataria, per defensar els meus, però dubto que el meu coratge i el meu compromís patriòtic siguin tan grans com per respondre com ho han fet els ucraïnesos. Afortunadament, no m’he trobat en aquest atzucac.

No tinc ni idea d’on els ve aquest nacionalisme militant ni com és que han reaccionat tan enèrgicament a la invasió russa, tanmateix puc intuir-ne algunes pistes a través de la seva literatura. Ser ucraïnès, igual que ser de qualsevol altre país de l’òrbita soviètica, és quasi un acte de fe: les seves fronteres s’han mogut reiteradament al llarg de la història a cop d’invasió, de guerra i de cobdícia imperial.

Angel Wagenstein (Plovdiv, 1922) és un escriptor i guionista búlgar, autor d’El pentateuc d’Isaac. La novel·la ens explica la vida de Jacob Blumenfeld, un

jueu de la regió ucraïnesa de la Galitzia que, sense moure’s de casa, va viure en cinc pàtries (l’imperi Austrohongarès, Àustria, Polònia, el Tercer Reich i l’URSS) i va sobreviure a dues guerres i tres camps de concentració.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

Irène Némirovsky va néixer a Kiev l’any 1903, filla d’una família jueva benestant que, per causa de la revolució bolxevic i dels pogroms, va fugir d’Ucraïna per instal·lar-se a París. Allà, la Irène va obtenir un gran prestigi com a escriptora fins que, durant la Segona Guerra Mundial, fou detinguda i traslladada a Auschwitz, on morí el 1942. Les guerres, que van determinar la seva vida, són omnipresents a les seves obres, on registra minuciosament els comportaments humans i les flaqueses morals i sentimentals que la violència extrema i la por provoquen en les persones.

L’any 2015, la periodista Svetlana Aleksiévitx guanyava el Nobel de literatura. Nacionalitzada bielorussa, però nascuda a Ucraïna el 1948, és, potser, l’escriptora que més a fons ha revisat la història de l’antiga Unió Soviètica. En una entrevista, Aleksiévitx afirmava que “per a nosaltres [els nascuts en territoris d’influència russa], tot s’originava en aquell món terrible i enigmàtic [la Segona Guerra Mundial]. El pare de la meva mare va morir al front; l’àvia de Bielorússia va morir de tifus en un destacament de partisans; dels seus tres fills, dos van marxar amb l’exèrcit i van desaparèixer durant els primers mesos de la guerra, i només el petit va tornar a casa. Era el meu pare. Els alemanys van cremar vius a onze familiars més. I el mateix va passar en cada família, sense excepcions. Durant molt de temps, jugar a alemanys i russos va ser un dels jocs favorits dels nens de les aldees”. I afegeix: “Sempre hem estat combatent o preparant-nos per a la guerra. Mai hem viscut d’una altra manera”.

Sembla ser, doncs, que viure per a la guerra és el destí soviètic, si més no de les generacions nascudes a redós dels dos conflictes mundials.

Però, què senten els joves? Davant dels mitjans de comunicació internacionals, els ucraïnesos s’han manifestat disposats a donar la vida pel seu veritable país. Són fills, nets i besnéts d’antics combatents, homes i dones; coneixen la seva història, el patiment viscut durant les guerres mundials, el genocidi provocat per la fam vermella de Stalin –que va matar de gana quatre milions d’ucraïnesos–, el despotisme soviètic i l’obsessió imperial de Rússia.

3

Així, és normal que els autors ucraïnesos contemporanis no s’escapin d’estar marcats per l’experiència de la guerra. Serhiy Zhadán (1974), poeta, novel·lista i traductor, és l’autor de The Orphanage (traduïble com l’Orfenat). L’obra, publicada el 2017, relata el viatge físic i mental d’un mestre de províncies que travessa el front del Donbass, territori ocupat per tropes prorusses des del 2014, per recollir el seu nebot que estudia en un internat.

El mateix conflicte de l’est d’Ucraïna ha marcat fins al moment l’obra d’altres joves escriptores com Kateryna Kalytko (1982), autora de La tierra de lo perdido (2017), o Haska Shyyan (1980), autora de A sus espaldas

(2019). La contesa és també el tema central d’Hija (2019), l’òpera prima de la periodista Tamara Horikha-Zernya.

La guerra, d’una manera o altra, sempre ha estat present a les vides dels ucraïnesos i a les de tots els habitants de l’òrbita russa.

Sens dubte, aquesta circumstància ha forjat el seu caràcter i la seva literatura. Hi ha moltíssims altres autors, històrics i contemporanis, que en donen fe: Nikolái Gogol (1809-1852), Lev Tolstoi (1828-1910), Mikhaïl Bulgàkov (1891-1940), Vasili Grossman (1905-1964), o, més recentment, Vasyl Shkliar (1951) o la jove Evgeniya Belorusets (1980), entre molts altres.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

Més enllà del que digui Putin, la Unió Soviètica ha quedat enrere, però com escriu Svetlana Aleksiévitx, per a aquests països encara és complex arribar a un consens sobre la idea de pàtria i lluitar contra els conflictes que aquesta complexitat comporta. Estic segura que els joves postsoviètics volen deslliurar-se d’aquest destí fatal que sembla que els marca la vida, que volen fugir del pervers ideal de la mare Rússia. Avui, però, la mare Rússia els bombardeja i ells s’hi tornen com poden. Quanta, quanta guerra… penso, en al·lusió a la novel·la homònima de Mercè Rodoreda.

Vanessa Rodríguez

4

La pau no és indolora

E

scric això perquè, entre d’altres consideracions, veig que davant la guerra d’Ucraïna el conjunt de ciutadans acceptem sense més la necessitat de rearmament dels ucraïnesos i, per exemple, l’assumpció dels rols de gènere de tota la vida. Vull dir que el 8 de març fem unes reivindicacions i l’endemà considerem natural que a Ucraïna els homes s’integrin a l’exèrcit i les dones facin de cuidadores i, com a tals, s’exiliïn. O correm (i està bé que ho fem) a acollir ucraïnesos i deixem morir africans, sirians i molta altra gent com si res.

Tot plegat em fa pensar com al final en són de superficials les nostres declaracions escolars, eclesials i institucionals sobre la pau, el feminisme, el racisme o el canvi climàtic. En parlem, però no ho acabem de tenir integrat en el nostre interior.

Certament, però, el tema de la pau és complicat. Resulta senzill parlar de pau des de la comoditat de casa nostra. Pot ser un mecanisme com tants altres de rentarnos-en les mans. Entenc que la gent es defensi i que ho faci cruentament, però tot això em sembla una inversió perillosa. L’esvoranc de l’odi, de la destrucció massiva, de la revenja, fins i tot entre membres de la mateixa població, com més s’allargui el conflicte més gran serà i més difícil serà plantar-hi fonaments sòlids de convivència en el futur. Davant del gegant imperial i totalitari què cal fer?

I és que penso que la pau es construeix d’entrada no preparant la guerra. No ens prenem prou seriosament el negoci de les armes i el seu opac rastre. Fem veure que no passa res, i procurem no mirar gaire els desastres de les guerres

que no passen a Europa i que són farcides d’armes fabricades a Catalunya i a Espanya.

D’altra banda crec que associem la pau a la nyonyeria, com si la pau fos una cosa espontània associada a no fer res. No fer res violent no és sinònim de no fer res. I pensem en la pau com si fos indolora i no ho és. Treballar per la pau vol dir encarar els conflictes de forma no violenta, i quan plantes cara a segons quines situacions, pots rebre allò que en diuen un jec d’hòsties. I per a molta gent, la presó i potser la mort.

Treballar per la pau és exposar-se, però intentar construir una altra mena de lògica que busqui punts de coincidència, valoració de l’adversari, sentit autocrític.

No gens fàcil, però crec que una bona inversió de cara a la convivència de futur. Demonitzar i generalitzar no ajuda.

Tampoc no ajuda el fet que vivim la democràcia superficialment.

Jo no tinc gaire bon caràcter i em costa la convivència i sovint m’expresso cantelludament.

Prou que ho sap –i ho pateix– el meu entorn. Però qualsevol cosa que fem amb altra gent per al bé comú (i la democràcia consisteix bàsicament en això) comporta

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

treballar amb la discrepància, negociar coses, baixar del burro, defensar allò que creus essencial, i disculpar-nos mútuament si la cosa puja de to. I és un bon aprenentatge. No hi ha vida col· lectiva sense això, que suposa acceptar d’una banda que no pots guanyar sempre ni en tot, i que et fas i t’hi impliques, no només com a “client” que exigeix bons serveis, sinó com a cocreador que tracta d’imaginar un món una mica millor per a tothom.

I finalment encara hi afegiria la qüestió energètica. L’excessiva dependència energètica porta a conflictes bèl·lics anunciats ja fa molts anys. Crec que el que vivim és tan sols l’aperitiu del que vindrà si no reduïm el consum energètic i no treballem per obtenir energies renovables.

Si visqués a Ucraïna tindria molta por i, honestament, no sé pas què faria. Però precisament en les situacions més dures és on té sentit parlar de la recerca de la pau i del respecte mutu. I segurament seria tot plegat més fàcil si ho haguéssim treballat prèviament.

Cal incorporar-ho als nostres hàbits de relació.

Mercè Solé

5

Jordiada en homenatge a Ovidi Montllor

U

n concert en homenatge a Ovidi Montllor serà el protagonista de la Diada de Sant Jordi de la biblioteca de Viladecans.

Enguany aquesta data tan especial serà diferent d’altres anys.

Des del dia 7 d’abril el servei s’ha traslladat a l’Institut Josep Mestres i Busquets de la localitat per l’inici de les obres a l’edifici.

Aquestes obres, que tindran una duració d’entre 6 i 9 mesos, serviran per millorar el confort acústic i energètic i el correcte aïllament, ja que s’arreglaran diverses patologies, tant a la coberta com a les façanes.

Malgrat això, des de la biblioteca es manté l’esperit d’aquesta data i s’ha organitzat, com és ja habitual, la Jordiada amb l’espectacle de música en directe sota el títol Uns entre tants: recordant a Ovidi Montllor. El concert, que habitualment es celebrava al vestíbul de la biblioteca, es farà a la Sala d’Exposicions de la Torre del Baró el dia 22 d’abril a les 19 hores amb aforament limitat. Els artistes encarregats de recordar l’obra de Montllor seran Joan Sebastià Colomer (veu), Carles Gutiérrez (guitarra) i Agustí Espín (baix). A través de la seva música, els assistents podran evocar la figura d’Ovidi Montllor, una veu crítica durant el final del franquisme i la transició, que va compondre cançons que formen part de la memòria col·lectiva.

Montllor, que va ser un creador en majúscules, va formar part de la Nova Cançó amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una

cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius. El concert serà una bona oportunitat per gaudir de la seva extensa obra que va estar marcada per la divulgació de poetes catalans juntament amb Raimon, Francesc Pi de la Serra i Lluís Llach.

A més d’aquest concert especial, la biblioteca de Viladecans comptarà amb les últimes novetats editorials per agafar-les en préstec pels usuaris, que hauran d’anar a l’Institut Josep Mestres. Entre els llibres publicats recomanen la darrera obra de Lucia Lijtmaer, Cautiverio, una novel·la, publicada per Anagrama, que entrellaça la vida d’una pensadora britànica del segle XVII i una jove contemporània a Barcelona. Una història plena de venjança, ansietat, traïcions i desarrelament però no exempta d’ironia i sarcasme. La periodista i divulgadora cultural, que va publicar a

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

2017 l’assaig informal feminista Yo también soy una chica lista, presenta una obra sobre la fugida del dolor com a forma de supervivència i la rebel·lió davant els rols de gènere contemporanis.

Una novel·la que reflecteix les relacions humanes amb totes les seves complexitats i contradiccions.

Mónica Velázquez Directora de la Biblioteca de Viladecans

6

E

Torre Modolell i Can Sellarès, el nostre patrimoni

l passat mes febrer el Grup Tres Torres vam mantenir una reunió de caire informatiu amb responsables de l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament. Havíem demanat de reunir-nos per conèixer de primera mà la situació i intencions de l’Ajuntament respecte de la Torre Modolell -edifici i jardins- i Can Sellarès.

Torre Modolell. L’Ajuntament manifesta la voluntat de restaurar-ne l’edifici principal i annexos. Ha establert tres zones d’intervenció: a la primera, el Palau Modernista, no hi ha previst fer res tret de restaurar-ne l’escala d’accés; la segona, comprèn la Cambra Agrària, les escoles, el patí d’aquestes, la font i les escales que comuniquen amb el jardí, i, la tercera, els antics Cal Secretari i Cal Marxant -zona actual d’aparcament-.

L’escala principal d’accés a la Torre Modolell, de la primera zona, i tota la segona zona, es troben en fase d’elaboració del projecte de rehabilitació. Un cop acabat el projecte ha de seguir la licitació de l’obra i l’aprovació del corresponent pressupost que quedarà per l’any vinent; la tercera zona, que es vol que sigui la futura Sala de Plens, queda pendent de projecte sense data concreta. Respecte del jardí no ens donen cap mena d’informació de quines intencions en tenen.

Can Sellarès. Donen per feta l’edificació de l’espai; sembla que sols queda per definir l’alçada dels blocs que volen construir-hi. Pel que fa a la masia i el camí de xiprers diuen que es mantindran, potser amb alguna modificació per a condicionar-ne l’accés; la masia es destinarà a equipaments pel barri, a semblança del Pablo Picasso.

Pel que fa a la Torre Modolell, ens alegrem que l’Ajuntament vulgui rehabilitar l’edifici i recuperar zones i espais desapareguts i/o malmesos. Esperem que, finalment, aquesta reparació acabi duent-se a terme, sigui completa i que es faci en un termini més curt que llarg. Lamentem l’estat d’abandonament del jardí i no podem acceptar que es deixi de banda la seva recuperació. L’edifici i el seu entorn constitueixen un tot indestriable. L’administració local té l’obligació de vetllar per la seva conservació en la seva integritat i permetre a la ciutadania que gaudeixi d’aquest espai, tant per la seva vàlua arquitectònica com per tractar-se d’un llegat que pertany a tots i cadascun dels viladecanencs i viladecanenques. D’altres poblacions així ho entenen, se n’enorgulleixen i tenen

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

cura dels seus bens més emblemàtiques. Com a mostra la Casa Alegre de Sagrera a Terrassa, on es poden visitar la casa i el seu jardí romàntic. A les fotografies podreu veure la diferència entre els dos jardins.

Respecte de Can Sellarès, insistim en el nostre desacord amb l’edificació en aquesta zona, que pot acabar afectant la conservació de la masia i que destruirà un espai d’equipaments ja existent, que esponja una àrea amb gran densitat de construcció. Ens sembla un error no saber aprofitar el que ja tenim; és una actitud, com a mínim, miop, per un poble que conserva molt poca cosa del seu patrimoni i que cada cop té menys espai natural lliure, necessaris ambdós per estimar el territori i perquè aquest sigui un entorn saludable per als qui l’habitem.

Vicenç Castelló Solina – Vicky Herrero Garcia Grup Tres Torres

Jardins Magdalena Modolell (Viladecans). Foto Vicenç Castelló Solina.

Jardins Casa Alegre de Sagrera (Terrassa). Foto Vicky Herrero Garcia.

7

DEL MAR A LA TERRA Les onades entremaliades colpegen les roques, semblen bullir entre l’escuma blanca i blava, en un anar i venir sense parar. M’acomiaden amb el soroll, amb la força. La llum dibuixa estrelles a l’aigua salada i riela fins a fer-me mal als ulls.

Mai no he estat aquí dalt, encara que ho sé tot sobre els homes, les dones i aquests petits éssers que neixen de la seva unió. Ho sé tot sobre la superfície de ma mare, la Terra, però mai no he pujat a visitar-la. El meu pare, el Mar, no m’ha volgut portar mai a conèixer-la i, per respecte, sempre l’he obeït.

Avui he dit “prou”. Prou a les imposicions, la lleialtat per obligació, el compromís que només encaro jo i ningú secunda. Ja em vaig cansar de suportar i travessar dificultats en el món submarí del qual vinc. Ja em vaig cansar de seguir els camins marcats pels altres déus. Vull passejar entre els humans, els animals i les flors terrestres i aquests arbres tan alts als quals sé que puc pujar així que m’atreveixi. Envoltada, cada nou dia, de tenebres abissals intenses, avui he abandonat l’inframon aquàtic disposada a viure amb totes les conseqüències. Ja no vull ser deessa, tan sols una dona que somriu, plora, estima, s’equivoca, juga, abraça, cau i torna a aixecar-se.

El miracle de ser mortal és possible. Jo en soc la prova.

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

8

El molí fariner de la plaça de Salvador Allende al descobert

A

la segona dècada del segle XIX, és a dir, fa més de dos-cents anys, Pau Modolell i Negrevernis endegà la construcció d’una mina d’aigua. La mina captava les aigües en el terme de Sant Climent, concretament a la riera de Salom a la zona de Can Tallada i seguint, aproximadament, un recorregut paral·lel al de l’actual carretera que comunica els municipis de Sant Climent i Viladecans, arribava a la bassa del molí fariner situat a l’actual plaça de Salvador Allende, a tocar de l’avinguda del Molí.

L’estructura del molí fariner dels Modolell era la clàssica dels molins de l’època. L’aigua acumulada a la bassa queia amb força a sobre dels rodets o turbines situades en un segon soterrani anomenat carcabà, els rodets giraven transmetent el moviment a les pedres del molí situades al primer soterrani. Un cop obtinguda la farina tocava fer les feines de tria, neteja i ensacat les quals es realitzaven entre el primer soterrani i la planta baixa de l’edificació.

A la dècada dels anys seixanta del segle passat, Llorenç Lligadas va llogar els dos soterranis del molí per cultivar-hi xampinyons. Com podeu veure a les fotografíes, el carcabà del molí de Viladecans és un espai de cent metres quadrats aproximadament, construït amb columnes de maó i voltes de quatre punts també de maó. Aquí és on estaven allotjats els rodets dels dos molins amb què comptava la instal·lació.

Un cop l’aigua havia mogut els rodets, s’escolava pel desguàs del carcabà continuant el seu camí per sota del carrer de la Muntanya fins arribar als dos

destins finals: per una banda la Torre Modollell, actual seu de l’Ajuntament, i per l’altra la finca d’explotació agrícola de la Parellada, antic col·legi Modolell, on l’aigua era utilitzada per regar els camps de la zona que avui quedaria situada entre la plaça d’Europa i el centre comercial Vilamarina.

Tant Jaume Lligadas Bassolas, que va estar uns quants anys cultivant xampinyons en aquests soterranis, com el darrer masover del molí, Arturo Andón, sempre han manifestat el seu convenciment que les instal·lacions del molí es mantenien intactes a sota de la plaça de Salvador Allende.

I així era. Amb les obres de remodelació de la plaça de Salvador Allende ha aparegut el molí sencer, la bassa, el primer soterrani, on es feien les feines de moldre, i el segon soterrani o carcabà. En el dar-

Cultiu de xampinyons al primer soterrani del molí. (Fotografia de Llorenç Lligadas)

Cultiu de xampinyons al carcabà del molí. (Fotografía de Llorenç Lligadas) Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

9

El molí actualment. (Fotografia de Jaume Lligadas Vendrell)

rer Ple, el govern municipal s’ha mostrat favorable a mantenir, rehabilitar i posar en valor aquestes instal·lacions que formen part del nostre passat industrial. Això sí, ens va deixar bastant parats sentir com l’alcalde manifestava que havien quedat sorpresos per la troballa, quan feia anys que l’ajuntament n’estava àmpliament alertat.

Des del Grup Tres Torres, en efecte, seguint el testimoni de Jaume Lligadas Bassolas i Arturo Andón,

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

sempre hem insistit tant en reunions amb la regidoria, en xerrades i també en alguna publicació, sobre l’existència del molí a sota de la plaça de Salvador Allende i de la necessitat de posar-lo al descobert i rehabilitar-lo. En qualsevol cas, però, ens alegrem que finalment el molí de Pau Modolell es posi en valor i pugui ser visitat per la ciutadania.

Jaume Lligadas Vendrell

10

“Por la igualdad de género, jugamos en equipo”

L

a ciudad de Viladecans cuenta con un histórico de mujeres deportistas que han destacado en el deporte de élite: Mari Cruz Díaz, Mireia García, Beatriz Pascual, María Luisa Muñoz, Eva Pérez, María Vasco, Emy Cano...

Ellas han ido abriendo camino a otras mujeres que más tarde han y hemos practicado deporte de alto nivel haciendo frente a muchas dificultades.

Pero en el deporte femenino, a lo largo de los últimos años, numerosas fuentes y estudios hacen referencias a las desigualdades en el acceso y participación deportiva y la falta de reconocimiento y visibilización diferenciando entre hombres y mujeres. A la falta de equidad en la distribución de recursos y a la dificultad de acceso a las mujeres a puestos técnicos, gestión y dirección de las entidades deportivas, a las conductas sexistas y a las violencias machistas y LGTBIfóbicas que aún perviven.

El ayuntamiento de Viladecans acaba de aprobar por unanimidad el “Plan local de políticas feministas en los deportes (2022 - 31 marzo 2026)”, un compromiso de igualdad y equidad de género recogidos en la Agenda Urbana 2030, para su desarrollo en los próximos cuatro años.

Este plan es fruto de un largo trabajo que ha contado con el apoyo de la Diputación de Barcelona y de la ciudadanía de Viladecans.

Se han concretado cuatro ejes de actuación y 26 acciones.

Podemos decir que es uno de los primeros planes a nivel estatal.

El primer eje incluye acciones dirigidas a impulsar cambios internos en el ayuntamiento a nivel técnico.

El segundo eje, acciones dirigidas al ámbito comunitario

deportes libres de estereotipos de género.

El cuarto eje, acciones dirigidas a entidades deportivas municipales, dándoles apoyo y recursos para que pongan en

para promover la participación y práctica deportiva en igualdad de género, visibilizar y facilitar el deporte protagonizado por mujeres y personas LGTBI o realizar propuestas de transformación en los equipamientos deportivos. Una de las acciones más potentes en el eje 2 es la construcción de varios equipamientos deportivos (dos pistas cubiertas y un campo de fútbol en la zona deportiva de Can Sellarés, y rehabilitación del gimnasio de la escuela Garrofer). Dentro de este mismo eje se ha elaborado un vídeo de visibilización del deporte femenino, que ha contado con la participación de deportistas locales y de élite de Viladecans.

El tercer eje, medidas dirigidas al deporte escolar, con el objetivo de promocionar los deportes coeducativos y los

marcha medidas de igualdad de género dentro de las entidades.

Es importante destacar que las medidas concretas de prevención y sensibilización de las conductas sexistas y violencias machistas se han incorporado de forma transversal en los diferentes ejes.

Este plan de políticas feministas en los deportes es un instrumento importante para la práctica deportiva local, además representa una oportunidad para trabajar conjuntamente la práctica local y transformar la sociedad hacia una realidad más justa para toda la ciudadanía.

Entendemos, por lo tanto, que es fundamental que juguemos en equipo.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

Emy Cano Camacho Regidora de Salud y Consumo, y de Fomento del Deporte femenino

11

exterior diptic.pdf

1

5/4/22

20:50

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

interior diptic okk.pdf

1

6/4/22

18:27

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

12

VILADECANS CONTRA LA CRISI CLIMÀTICA Set raons per adherir-se al pacte climàtic de Viladecans

1.

Perquè hi cap tothom: grans i joves, alts i baixos, prims i grassos, sols i acompanyats, amb qualsevol mena de capacitats o de discapacitats; de tots els gèneres catalogats i de totes les tradicions culturals i religions; recentment arribats a Viladecans o de Viladecans de tota la vida. Només cal la voluntat decidida de canviar alguna cosa personalment o col·lectivament per tirar enrere el canvi climàtic. En la mesura de les teves possibilitats.

2.

Perquè és donar forma a la millor esperança: no és l’esperança de la màgia, que amb un conjur ens resoldrà la vida, amb permís del Harry Potter; ni es fonamenta en una quimera enganyadora dels duros a quatre pessetes; ni és una esperança de les que es dipositen només en els altres. La nostra esperança es construeix cada dia esforçadament, a partir del compromís personal i col·lectiu. Aquesta és la que millor funciona i la que ningú no ens pot arrabassar.

3.

Perquè ens hi va la vida, la nostra i la dels nostres coetanis, la de les persones més vulnerables, i sobretot la de les generacions futures.

Ens hi va la vida física, com sabeu. Però també ens hi va el plaer, la bellesa i el realisme de la bona connexió amb la natura, i més vivint com vivim en una

Clica damunt la imatge i podràs veure el Pacte:

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

zona privilegiada. Ens hi va la salut mental, emocional i social. Volem viure sense pors, volem que tothom pugui viure amb dignitat, volem gaudir del silenci i de la pausa, i de la càlida presència dels altres.

4.

Perquè no hi ha límit. De la mateixa manera que tothom hi pot participar, les persones més ambicioses en la seva voluntat de canvi no hi trobaran aturador. El pacte està obert a noves propostes i és dinàmic. Per tant, com en aquell antiquíssim anunci de tònica: si el pacte no t’agrada és que l’has tastat poc. No te l’acabaràs.

5.

Perquè hem d’evitar que aquest pacte sigui una “maria”, un maquillatge, una cosa per quedar bé i veure’ns a nosaltres mateixos així de progres i de guapos (que en som, sens dubte!).

Ho evitarem si ens hi comprometem, no pas si ens ho mirem des de la barrera, encara que sigui amb esperit crític; o si ens limitem a dipositar tota la responsabilitat en els polítics o en la ciència. No volem que el pacte “sembli”, volem que “sigui”. Cal convertir les bones paraules en fets.

I aquí t’hi pots adherir, tant a nivell personal, com col·lectiu, des d’una empresa o entitat:

13

6.

Perquè molts dels canvis imprescindibles per preservar el planeta són també una oportunitat per promoure la igualtat, la justícia i la pau. La insensibilitat davant les destrosses en la natura és la mateixa insensibilitat que hi ha davant el patiment de tanta gent que viu colpida per la guerra, la fam o la desigualtat. La insensibilitat de comercialitzar els recursos que la natura ha posat a disposició de tothom, i que per tant haurien de ser públics, fins a convertir-los en grans negocis en benefici de molt pocs; la insensibilitat de malgastar els recursos limitats; la insensibilitat de posar en risc la salut de tots amb projectes insans; la insen-

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

sibilitat de crear armes capaces d’acabar amb tots nosaltres. Anar a les causes del canvi climàtic per transformar-les és també sovint anar a les causes de la injustícia.

7.

Perquè caminar junts en la diversitat val la pena. Ho hem experimentat els membres de la taula, en què hi havia “espècies” humanes ben diferents, cosa que no ens ha impedit col·laborar.

El treball en la comunitat i amb la comunitat, amb persones i entitats ben diferents, és un repte, un, estímul, un aprenentatge dels quals surten, com en la pel·li Casablanca, grans amistats.

Mercè Solé

14

la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon

Passerell comú (Carduelis cannabina) Platja de les Filipines 02/04/2022.

Estat de conservació a Catalunya: Vulnerable. És un ocell prim, de bec curt i amb cua llarga i escotada. De color marró al dors i ocre molt pàl·lid als flancs i al ventre. Al ventre té estries allargades, més abundants i visibles a les femelles. Els mascles resulten inconfusibles a la primavera, ja que llueixen un cridaner color carmí al front i al pit. S’alimenta bàsicament de llavors.

Durant la primavera i a l’estiu també menja insectes per alimentar les cries.

La principal amenaça són els “ocellaires” que els capturen i engabien pel seu cant variat i melodiós.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

15

la memòria en imatges

secció a càrrec de Jaume Muns

Els ferrovellers de la B-204 El 1977, a la carretera antiga de Valencia B-204, convivien els camps cultivats pels pagesos i les empreses de desballestament de cotxes, els ferrovellers. A banda i banda de la carretera podies trobar qualsevol peça de recanvi pel cotxe.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

Desprès de molts anys, l’ajuntament de Viladecans va aconseguir fer fora totes les empreses de desballestaments de la zona, recuperant els camps per a l’agricultura no sense molts problemes, a causa de la contaminació dels camps amb els olis despresos durant molts anys pels cotxes apilats a la zona.

16

Recerca històrica

Viladecans, municipi de la República Catalana, 15 d’abril de 1931 Els esdeveniments que es van produir tenen com a punt de partida la celebració de les eleccions municipals del 12 d’abril, convocades La nostra terra és redimida! pel govern de la “DicEl gran moment és arribat! tablanda” del general Fora els ultratges! Lluny la mentida!

Berenguer, inconscient Ningú ens pendrà la nostra llibertat! que suposarien un referèndum sobre el manteEl cant del poble, 18 d’abril de 19311 niment de la monarquia borbònica. Alfons XIII havia avalat, entusiàsticament, ustament quan surti a la el cop d’estat militar del general llum aquest número de la Primo de Rivera, que va manterevista es complirà el 91è aniversari de la proclama- nir la repressió sobre la classe treció de la República a Viladecans balladora i va aprofitar per abolir i la seva adhesió a l’Estat de la la Mancomunitat de Catalunya, República Catalana: 15 d’abril com a símbol de la cultura i de la de 1931. República Catalana identitat catalana. La dictadura que tindrà una breu existència: militar fou el cop de gràcia que el dos dies escassos. La nit del di- règim monàrquic necessitava per vendres 17 d’abril, la República provocar la seva dissolució.

Catalana s’havia convertit en El mateix dia de les eleccions muGeneralitat de Catalunya, com nicipals, el diumenge 12 d’abril, a òrgan d’autogovern dins de la el governador civil de Barcelona en un atac de cinisme demanava República Espanyola.

Els dies de la setmana del 13 als ciutadans, homes, que anesd’abril de 1931 van ser de ver- sin a votar perquè “si en toda tigen, cada un més ràpid que ocasión es ineludible su cumplil’anterior en la successió dels es- miento, lo es mucho más en los deveniments. En aquest article actuales momentos, por razones intentarem esbrinar com van ser en que no ha de insistirse, porque les jornades d’aquella setmana son sobradamente conocidas (...) el Gobierno (...) espera de todos històrica en la nostra població. los ciudadanos el concurso necesario para que la voluntad popular se manifieste ordenadamente, 1 Presentat com a nou “Himne de Casin bullicios, sin conmociones y talunya” fou estrenat per l’Orfeó Català sin cobardías (...) y estén seguros el dissabte 18 d’abril de 1931, al Palau de los ciudadanos de esta provincia la Música Catalana. Melodia de Joan Ande que el menor intento de deselm Clavé, compost per Amadeu Vives sorden será corregido inmediai poema de Josep Maria de Sagarra. La Glòria catalans, canteu!

Canteu amb l’ànima!

Un crit i una sola veu: Visca la Pàtria!

J

Vanguardia, dissabte, 18 d’abril de 1931, pàg. 8.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

tamente con la debida energía.

Ciudadanos: Orden y Civismo”.2 Desconeixem el resultat de les eleccions municipals a Viladecans. Malauradament l’expedient de les eleccions municipals del 12 d’abril no consta a l’Arxiu Municipal (AMVA) i tampoc hem pogut trobar els resultats entre la informació publicada en la premsa de l’època. Aquesta destacarà el triomf de les candidatures d’esquerres arreu del país, sobresortint-ne la de l’ajuntament de Barcelona així com, a nivell comarcal, també ho van fer a les poblacions de Martorell, Sant Feliu, Cornellà o l’Hospitalet de Llobregat. A Gavà les eleccions municipals les va guanyar la Lliga Regionalista, nou regidors sobre onze.3 La nit del diumenge, quan ja s’anava confirmant la victòria de les esquerres republicanes, Francesc Macià, com a líder del nou partit republicà d’esquerres de Catalunya va enviar un telegrama a Niceto Alcalá Zamora “(...) dándole cuenta del resultado de les elecciones celebradas y saludando en él al “presidente del Gobierno provisional de la República”.4 2 La Vanguardia, diumenge, 12 d’abril de 1931, pàg. 8.

3 Campmany i Guillot, Josep, Notes per a la història de l’anarquisme i el sindicalisme a Gavà (1868-1939), edició de l’autor, Gavà, 1995, pàg. 9.

4 “Según los datos facilitados ayer [13 d’abril] en el Ministerio de la Gobernación, en Cataluña han sido elegidos: Provincia de Barcelona: 169 monárquicos y 377 antimonárquicos; Provincia de Gerona: 53 monárquicos y 72 antimonárquicos; Provincia de Lérida, 37 monárquicos y 52 antimonárquicos y Provincia

17

El dimarts 14 d’abril els fets es precipiten. Cap a la una del migdia, Lluís Companys, regidor electe per Barcelona, des de la balconada de l’ajuntament i davant de la massa de gent congregada a la plaça de sant Jaume proclama la República: “(...) Tened serenidad que la República sabrá representar a la mayoría del pueblo. ¡Visca Catalunya, visca la República!”. Pràcticament, una hora mes tard, Francesc Macià, també des de l’ajuntament de Barcelona, proclamaria l’Estat Català en forma de república: “(...) Ciudadanos; en nombre del pueblo de Cataluña yo proclamo desde aquí el Estado Catalán y proclamo la República catalana.

Además, solemnemente os digo que con todo cariño vayamos a la Confederación con las demás Repúblicas de España. Ahora formemos el Gobierno de la República Catalana y aquí estaremos dispuestos a defenderla hasta morir”. Acte seguit Macià i diversos dirigents republicans es van adreçar cap el que, fins aquell moment, havia estat el palau de la Diputació, del qual també van prendre possessió i des de la balconada del palau de la Generalitat Macià va proclamar: “(...) En nombre del pueblo he tomado posesión del Gobierno de Cataluña.

Hoy el pueblo nos ha dado su de Tarragona: 96 monárquicos y 111 antimonárquicos”. Sant Feliu de Llobregat: 4 indeterminats (sic) i 9 republicans; Sant Boi de Llobregat, 4 republicans i 12 de la Lliga Regionalista; Hospitalet de Llobregat, 17 republicans i 11 de la Lliga. La Vanguardia, dimarts, 14 d’abril de 1931, pàg. 12. En les pàg. 12 i 13 hi ha breus sobre les eleccions a l’Hospitalet, Sant Feliu i Cornellà de Llobregat. En la informació del Ministeri de la Governació, sobre el resultat de les províncies catalanes, no estaven reflectides les dades de totes les poblacions però ja apuntava la tendència guanyadora de les candidatures formades per la coalició d’ERC. Per seguir els resultats de les eleccions celebrades a Catalunya durant la II República podeu consultar l’Atles electoral de la Segona República a Catalunya, de Mercè Vilanova Ribas, II vols, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2005.

Macià, Companys i Jaume Aiguader fotografiats el 12 d’abril de 1931 a la porta d’un col·legi electoral de Barcelona. Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Josep Maria Sagarra i Plana, Fundació Josep Irla.

voto para que gobernemos la ciudad, y yo, en nombre de Cataluña, me hago cargo de su gobierno y os digo que aquí nos quedamos dispuestos a defender sus libertades. Espero que el pueblo sabrá hacer lo mismo. De aquí no nos sacarán mas que muertos. También os digo que nos hemos de hacer dignos de esta libertad”. A continuació els dirigents polítics i els càrrecs electes municipals republicans d’esquerres de l’ajuntament de Barcelona, es retiren al saló de sessions del palau, i per unanimitat escollien Francesc Macià com a president de la nova República Catalana, on aquest procedirà a signar el manifest de proclamació de la República Catalana: “En nom del poble de Catalunya proclamo l’Estat Català, sota el règim d’una República Catalana que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d’Espanya llur col·laboració en la creació d’una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica. En aquest moment fem arribar la nostra veu a tots els Estats lliures del món en

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

nom de la Llibertat, de la Justícia i de la Pau Internacional”.5 Una vegada proclamada la República Catalana, des de la presidència s’adreça un comunicat a tots els alcaldes de Catalunya: “(...) En el momento de proclamar el Estado catalán, bajo el régimen de la República Catalana, os saludo con toda el alma y os pido que me prometáis vuestra colaboración para sostenerla, comenzando por proclamarla en vuestra ciudad y preparándoos a defenderla cuando os llame”.6 Mentre a Barcelona es proclamava la República, ¿què passava a Viladecans aquell dimarts 14 d’abril de 1931? Com a moltes poblacions catalanes, a la nostra es va produir una manifestació 5 La Vanguardia i La Publicitat, dimecres, 15 d’abril de 1931, pàg. 6 i 1, respectivament. L’original mecanoscrit signat pel president Macià del text de proclamació de la República Catalana es conserva a l’Arxiu Municipal de Barcelona-Arxiu Històric de la Ciutat i es pot consultar en línia en aquesta adreça: https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/ca/documents-del-mes/ una-tarda-del-14-dabril-de-1931.

6 La Vanguardia , dimecres, 15 d’abril de 1931, pàg. 7.

18

Francesc Macià, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, proclama la República Catalana, el 14 d’abril de 1931.

DICCARQ/Wikimedia Commons.

en favor de la proclamació de la República que va acabar a la plaça de la Vila amb l’ocupació de l’Ajuntament, la retirada del retrat d’Alfons XIII, i molt possiblement des del balcó de Can Modolell, amb el pronunciament de discursos d’adhesió al nou règim republicà. Sembla que en el transcurs de la manifestació es va produir un intent de saqueig dels convents dels germans gabrielistes i de les monges de la Sagrada Família.7 L’ocupació de la Casa 7 Del retrat del rei se’ns diu que fou trepitjat. Consell de Guerra contra Carles Estellé Domingo, Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer (ATMT3), Barcelona. Carles Estellé Domingo (Roquetes, Baix Ebre, 1893/4-?). Veí de Viladecans, copropietari d’una petita fàbrica de mosaics a la rambla de Gavà. Adscripció política: radical socialista. El setembre de 1939, Estellé fou denunciat pels seus socis de la fàbrica, veïns de Gavà, en el que sembla una venjança de caràcter perso-

de la Vila i l’alcaldia acabaria amb el nomenament del ciutadà Manel Costa Cabré com a batlle de Viladecans, facultat per Lluís Companys –que al migdia havia estat escollit batlle de Barcelona– perquè nomenés nous regidors.

Això es deriva d’un document conservat a l’Arxiu Municipal de Viladecans del qual es dedueix que des de la direcció d’ERC s’haurien donat ordres d’ocupació de les alcaldies i presa de possessió per part de personal afí al partit.8 Aquesta interpretació nal i econòmica. Empresonat al setembre de 1939, amb llibertat provisional al juny de 1941, no obtindria la llibertat definitiva fins al juny de 1943.

8 “El ciutadà Manel Costa i Cabré ab poders plens del Comité executiu, en Lluís Companys, Batlle de Barcelona i demés, que presenten aquest moment, posa de Batlle d’aquest poble y el faculta per a que ‘s nombri els Regidors que estimi del cas, disposant que tots

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

els agents de’autoritat estiguin a les seves ordres en tot alló que disposi dintre de les seves abs plenes facultats (/) I en prova de quant queda escrit es signa la present a Viladecans a catorze de abril de mil nou cents trenta i u. =V taxat=Val i ab=també”. El document està segellat amb tres signatures, que no s’han pogut identificar -, i un segell municipal de Viladecans. Una de les signatures s’acompanya amb el text següent: “Presa Pos’ecio”. AMVA, Correspondència municipal, abril de 1931. De Manel Costa i Cabré en sabem poques coses. Molt probablement era natural de Barcelona. Devia tenir poc més de trenta anys quan es proclama la República. Militant d’ERC, serà mandatat per Lluís Companys per a ocupar l’ajuntament de Viladecans en nom de la República que s’acaba de proclamar a Barcelona. Amb el cop d’estat, Manuel Costa, el 8 de setembre de 1936, marxarà amb la columna d’ERC, la Macià-Companys, cap el front de l’Aragó on ostentarà el càrrec de capità de milícies de la 5a centúria de la columna. Amb data 22 de juliol de 1938 serà confirmat com a capità d’Infanteria, procedent de les milícies, amb una antiguitat des del

19

es veuria reforçada per la noticia 31 de desembre de 1936. Exiliat a França fou president de l’Agrupació Catalana d’Invàlids i Mutilats de Guerra, constituïda l’any 1947 a Agde (departament de l’Erau, Occitània). Malgrat que a Viladecans hi vivia Joan Costa [Jané/Tané/ Toné] amb la seva família, originaris de Barcelona, no hem pogut confirmar que Manel Costa i Cabré hi tingués vincula-

“La proclamación de la República.

Bella señorita paseando la bandera republicana frente al ayuntamiento” de Barcelona. La Vanguardia. Notas gráficas, divendres 17 d’abril de 1931. ció. Joan Costa fou conseller municipal, en representació del PSUC, del 16 d’octubre de 1937 fins al 25 de gener de 1939.

Agraeixo a Xavier Calderé i Bel la gestió realitzada amb la família Costa Molina, besnéta de Joan Costa, la qual ens informa que no tenen constància del vincle familiar entre Joan Costa i Manel Costa. És possible que no tinguin relació però també és molta coincidència que Companys enviés Manel Costa a Viladecans on viu una família, originària de Barcelona, de la qual el cap de família es diu Costa, amb molts dubtes sobre la grafia del segon cognom, i que després tindrà una actuació política com a conseller durant la revolució a Viladecans. No seria la primera vegada que els nets o besnéts descobreixen activitats polítiques durant la República o la Revolució dels besavis, que la família ignorava. Tanmateix a hores d’ara no poden confirmar cap vinculació familiar amb Joan Costa, de Viladecans. Informació treta a partir de la consulta de la pàgina web combatientes.es que t’adreça al Diario Oficial del Minis-

que dona la premsa per la qual “(...) en atención a que la vida de la totalidad del país está normalizada, el presidente del Estado Catalán de la República Federal Española, ha decretado que queden sin efecto todas aquellas órdenes que fueron dadas a personas para constituir ayuntamientos provisionales en las ciudades y pueblos de Cataluña”.9 De manera oficial, la proclamació de la República a Viladecans es faria el dimecres 15 d’abril en un acte a la sala de sessions de la Casa de la Vila – Can Modolell en el qual la corporació sortint, amb l’alcalde al capdavant, Bernat Vila Badell, fa lliurament de les insígnies municipals. Curiosament l’acta detalla que un regidor sortint, Llorenç Puig, va fer un discurs de “(...) despedida y ofrecimiento de su actuación que estima digna y honrada”.10 terio de Defensa Nacional, de 1 d’agost de 1938, pàg. 418, així com a diverses fitxes conservades en el Centro Documental de la Memoria Histórica, Salamanca. Costa i Cabré també figura citat en diverses publicacions: Francesc Xavier Hernández i David Íñiguez. La Columna Macià-Companys, Fundació Josep Irla, Barcelona, setembre 2013; Miquel Guinart. Memòries d’un militant catalanista, Biblioteca Serra d’Or, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1988 i a la tesis doctoral de Gonzalo Berger Mulattieri sobre Les Milícies Antifeixistes de Catalunya, 21 de juliol – 31 de desembre de 1936, on s’incorpora una relació nominal de milicians, Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, juliol de 2017. Per l’Agrupació Catalana d’Invàlids i Mutilats de Guerra podeu veure la informació a la pàgina de wikipedia.

9 La Vanguardia, dissabte, 18 d’abril de 1931, pàg. 6.

10 Llorenç Puig no participarà d’aquestes eleccions municipals. De tradició catalanista conservadora va ser regidor i tinent d’alcalde entre els anys 1918 i 1923, com a membre del Centre Nacionalista de Viladecans, entitat adherida a la Lliga Regionalista. En el darrer consistori de la “dictablanda”, de febrer de 1930 fins a l’abril de 1931, fou 2n tinent d’alcalde del consistori presidit per Bernat Vila, també en representació de la Lliga Regionalista. Molt possiblement la seva extensa vinculació amb la Lliga va

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

La nova corporació republicana quedava formada per Francesc Font Borrull (ERC), Bernat Busquets Casadó (ERC), Joan Molins Casadó (ERC), Antoni Mas Deu (ERC), Pere Monmany Pascual (ERC), Rossend Pont Pijoan (ERC), Pere Masellach Monmany (LR), Baldiri Faura Tetas (LR), Nicolau Milà Foxet (LR), sota la presidència de Joaquim Plans Font (ERC), que, absent de l’acte, fou escollit alcalde pels nou vots dels regidors presents. Per unanimitat el nou ajuntament va acordar: 1º, proclamar la República en este pueblo de Viladecans 2º, adherirse incondicionalmente al Estado de la República Catalana y a su Presidente Sr Macià y 3º, enviar a dicho Sr, al participarle la constitución del nuevo Ayuntamiento, telefonema de adhesión incondicional y relación de las personas que integran el Consistorio con ex-

impedir que Puig es presentés en la coalició catalanista republicana que es formaria per a les eleccions municipals de l’abril del 1931. Al llarg del mateix any quan s’acaba de reordenar l’espai polític dels grups d’ERC, Puig s’incorpora al Casal Català Republicà, no sense l’oposició dels membres del Centre d’Esquerres Republicana, amb el qual s’acabarà fusionant-se per constituir el Centre Català Republicà de Viladecans, adherit a ERC. Amb la repetició de les eleccions municipals, Puig tornarà a l’ajuntament, com a 1r tinent d’alcalde entre setembre de 1931 i setembre de 1933 i finalment com a alcalde entre 1933 i 1939, a excepció dels anys en què la Generalitat de Catalunya va estar intervinguda pels fets del 6 d’octubre de 1934. Per a la biografia de Llorenç Puig i Tomàs, treballs de Joan Ignasi Salcedo del Moral, sobre el nomenclàtor de la ciutat i de Xavier Calderé i Bel, sobre biografies locals, treballs inèdits del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans. Sobre la constitució d’Esquerra Republicana de Catalunya a Viladecans vegeu el meu article “Una aproximació al Centre Català Republicà “, Viladecans. Punt de Trobada, núm. 120, abril de 2018, pàg. 19-22.

20

presión de cargos por medio de representación personal.11 Sessió estranya de proclamació de la República, en la qual s’escull un alcalde que no està present a la sala i que a l’acta municipal de constitució de l’ajuntament no figura cap signatura de cap representant polític del nou consell ni la del secretari municipal, que aleshores era Jaume Pugès Masellach.12 Per l’evolució política posterior hem pogut deduir que a Viladecans va guanyar la candidatura republicana d’esquerres, que va obtenir set regidors per tres de la minoria, adscrits a la Lliga Regionalista. Aquesta corporació només duraria dos dies, del 15 al 17 d’abril, tot i que tornarien entre el 25 de juliol i el 19 de setembre per donar pas posteriorment ja a una corporació municipal estable a partir del 20 de setembre de 1931.13 La premsa de l’endemà recollirà la constitució del nou ajuntament republicà de Viladecans i la notificació d’aquest “(...) a la Presidència de la República Catalana”.14 11 AMVA, Llibres d’Actes del Ple Municipal, 15 d’abril de 1931.

12 Jaume Pugès Masellach (Viladecans, 1881-?) portava de secretari municipal de l’Ajuntament de Viladecans des del 21 de gener de 1911 i ho fou fins el 5 d’agost de 1943, data de la seva jubilació.

En el seu “haver” s’ha de consignar que va estar de secretari municipal de Viladecans durant els anys del regnat d’Alfons XIII, la dictadura militar de Primo de Rivera i la “dictablanda” de Berenguer, la República, Guerra i Revolució i els primers anys de la dictadura franquista.

13 Per resseguir les corporacions municipals republicanes podeu veure els meus articles sobre “Els homes de la República i la Revolució, 1931-1939”, dins d’aquesta mateixa revista, núm. 66 i 68 de maig i juliol de 2013.

14 La Veu de Catalunya, edició vespre, 16 abril 1931, pàg. 2 i també a La Vanguardia, del 17 d’abril, pàg. 7. En els diaris del dia anterior es recull la relació de telegrames i felicitacions rebuts pel president Macià, entre els quals figuren els dels regidors electes de l’Ajuntament de Sant Climent i del Sindicat Agrícola de la mateixa població. La Veu de Catalunya, edició vespre, 15 abril 1931, pàg. 7.

Document de presa de possessió de l’Ajuntament de Viladecans a càrrec del ciutadà Manel Costa i Cabré, mandatat per Lluís Companys, aleshores batlle de Barcelona. Viladecans, 14 d’abril de 1931. Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA), Fons de l’Ajuntament de Viladecans, Correspondència, abril de 1931.

En contrast amb el que havia passat el dimarts 14 d’abril, el divendres 17, quan la República Catalana s’apaga, a Viladecans es constitueix un Comitè Revolucionari de la República.

La República Espanyola alarmada per la proclamació de l’Estat Català enviarà a Barcelona a tres ministres del Gobierno Provisional per tal d’intentar reconduir la situació política a Catalunya.

Arribats el matí del divendres

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

17, les negociacions amb Macià i l’equip dirigent de la República Catalana acabaran cap a les 21:30 del vespre amb l’anul·lació de l’Estat Català i la constitució de la Generalitat de Catalunya com a òrgan d’autogovern de la regió dins de la República Espanyola.15 15 La nota de premsa lliurada per Macià als periodistes la nit del divendres 17 d’abril diu que els “tres ministros del Gobierno Provisional de la República han confirmado, de la manera más completa y absoluta, la seguridad del

21

Acta de proclamació de la República a Viladecans i adhesió incondicional a l’Estat de la República Catalana i al seu president Sr. Macià, Viladecans, 15 d’abril de 1931. Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA), Fons de l’Ajuntament de Viladecans, Actes del Ple Municipal, 15 d’abril de 1931.

En paral·lel a aquests esdeveniments, a Viladecans, “habiéndose el día catorce del que cursa proclamado la República en toda cumplimiento del pacto de San Sebastián, y ha sido reconocida por todos los reunidos la conveniencia de adelantar la elaboración del Estatuto de Cataluña, el cual, una vez aprobado por la Asamblea de Ayuntamientos catalanes, será presentado, como ponencia del Gobierno Provisional de la República y como solemne manifestación de la voluntad de Cataluña, a la resolución de las Cortes Constituyentes. (/) Ha sido tambien unánime, por parte de todos los reunidos, el reconocimiento de la saludable eficacia revolucionaria de los actos realizdos hasta ahora en Cataluña, y, por su parte el Consejo de Gobierno que ha venido actuando desde aquel momento en Cataluña, ha resuelto actuar, desde ahora en adelante, bajo el nombre, de gloriosa tradición, de GOBIERNO DE LA GENERALIDAD DE CATALUÑA”.

La Vanguardia, dissabte, 18 d’abril de 1931, pàg. 6.

la Nación y como consecuencia de ello, celebradas tres convocatorias populares16 a fin de que libremente se eligiesen a los hombres que de buena voluntad y con el [maximo] de sus esfuerzos se encargaran provisionalmente de regir los destinos del pueblo y acertada administración, fueron designados los siguientes, que forman el Comité Revolucionario de la República”: Josep Carreras Reguan, Joaquim Plans Font, Josep Martí Murt, Lluís Ribas Valls, Josep Garcia Martí, Francesc Font Borrull, Bernat Busquets Casadó, Francesc Isach Marqués, Miquel Bernal Deixens i Llorenç Puig Tomás. “Seguidamente los nombrados señores pasaron al despacho de la Alcaldia para po16 Ignorem a què es refereix amb les “tres convocatorias populares”.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

nerse de acuerdo para la designación de cargos; hecho lo cual y por unanimidad dio el siguiente resultado”: Josep Carreras fou escollit alcalde i Joaquin Plans i Josep Martí, ho van ser per a 1r i 2n tinent d’alcalde, respectivament. La resta serien designats com a regidors a excepció de Llorenç Puig.

Aquest Comitè Revolucionari només va estar en actiu fins al 28 d’abril si bé la presidència de la corporació municipal, en la figura d’en Josep Carreras, es va allargar fins al 25 de juliol de 1931, com a corporació interina.17 El Comitè Revolucionari 17 Josep Carreras Reguan (Viladecans, 1863-1942) fou un lliurepensandor impulsor de les posicions anticlericals contràries al catolicisme integrista que preconitzaven els Modolell i el rector de la parròquia de sant Joan, Andreu Sa-

22

estava formar majoritàriament maranch. Com a home d’idees laiques, progressistes i republicanes va presidir aquest Comitè Revolucionari entre el 17 i el 28 d’abril i després la corporació interina entre el 28 d’abril i el 25 de juny. Durant la Revolució fou conseller municipal, en representació de la CNT, entre el 26 de març i el 10 de desembre de 1937. Una aproximació a la figura d’en Josep Carreras Reguan en Jaume Lligadas Vendrell, Viladecans, 1915. L’herència de Magdalena Modolell, Grup Tres Torres, Viladecans, maig de 2011 i en Xavier Calderé i Manuel Luengo. Visita al Cementiri Municipal. L’ànima de Viladecans, edició de l’Arxiu Municipal – departament de

per gent afí als republicans d’esquerra (Garcia Martí, Isach Marquès i Bernal Deixens), només hi havia tres regidors electes del 15 d’abril (Plans Font, Font Borrull i Busquets Casadó, també d’ERC) i dos persones més com a independents republicans (Martí Murt i Ribas Valls). Aquesta acta municipal, de 17 d’abril de 1931, sí que està firmada per l’alcalde Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, novembre de 2016.

Acta de constitució del Comitè Revolucionari de la República de Viladecans i nomenament de nova corporació, sota la presidència del ciutadà Josep Carreras Reguan, Viladecans, 17 d’abril de 1931. Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA), Fons de l’Ajuntament de Viladecans, Actes del Ple Municipal, 17 d’abril de 1931.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

Josep Carreras i cinc regidors més a banda de la signatura del secretari municipal que també hi consta.18 Com en les dates anteriors, la premsa del dia següent recull els telegrames d’adhesions dels ajuntaments catalans a la presidència del Govern de la Generalitat i entre aquests es troba el de l’ajuntament de Viladecans.

Adhesió que tindrà resposta del president Macià, en ofici de 23 d’abril adreçat a l’alcalde de Viladecans, en el qual agraeix el suport municipal.19 El diumenge 19 d’abril de 1931, una setmana després de les eleccions municipals, La Publicitat es fa ressò d’una nota redactada pel president del Govern de la Generalitat, Francesc Macià, que denota la desil·lusió per l’oportunitat perduda per consolidar la República Catalana, atenent ”l’esperit de solidaritat republicana”: “En els primers moments de recobrar la llibertat que segles ha no teníem, cal no deixar-nos minvar un sol moment l’entusiasme de la victòria ni l’enardiment per a 18 AMVA, Llibres d’Actes del Ple Municipal, 17 d’abril de 1931. Acta, també, en castellà. La següent, de 20 d’abril, ja està redactada en català i així seguirà fins al 16 de desembre de 1938, darrera acta del període republicà. La primera acta del Ple Municipal de la dictadura franquista es de 6 de febrer de 1939 i evidentment està redactada en castellà.

El català no tornarà a les actes municipals fins ben entrada la democràcia: 17 de gener de 1987, primera acta redactada en català després de la mort del dictador (1975) i de la constitució dels primers ajuntaments democràtics després de les eleccions municipals d’abril de 1979. Des de 1987 fins a l’actualitat les actes dels òrgans de govern municipal se segueixen redactant en català.

19 La Veu de Catalunya, edició vespre i La Publicitat, del 18 i 19 d’abril de 1931, respectivament. En aquestes publicacions també trobem els telegrames d’adhesió dels ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat i Esparreguera o la nota de la visita que el comitè republicà de Castelldefels va fer al governador civil de Barcelona, aleshores Lluís Companys.

AMVA, Correspondència, abril de 1931.

23

les nostres batalles. / Avui per a avui, el nostre problema va lligat a un altre factor, sobretot en aquests moments de revolució, d’aquesta revolució que hem fet plegats amb els germans d’esperit lliure de la resta d’Espanya i que ha acabat amb la monarquia espanyola. Això fa que ens hàgim vist inclinats, per esperit de solidaritat republicana i per esperit del propi interès, a privar-nos, per una breu interinitat, d’una part d’aquella sobirania a la qual tenim dret. / I aquesta limitació acceptada sempre, però d’una manera activa i aprofitant-la per a intensificar la fe i la confiança en els nostres principis i la preparació de mitjans per a assolir-ho, pot constituir una major garantia per a la nostra victòria final. / Això és el que hem de fer, mentre esperem les Corts Constituents, a les quals hem de dur el plebiscit del nostre poble, plebiscit que en aquest espai d’espera hem d’enfortir més encara i garantir-lo en el sentit de defensa de les nostres

llibertats que per ell expressarà lliurement el poble de Catalunya. / Aviat us cridarem a aquest plebiscit a tots els representats dels Ajuntaments de Catalunya, perquè vingueu a ratificar la nostra obra revolucionària. Només així afermarem la República naixent que, un cop consolidada, permetrà articular millor les nostres llibertats amb aquella confederació hispànica que sempre hem preconitzat. / Francesc Macià”.

El Decret de constitució de la Generalitat republicana de 28 d’abril de 1931, signat per Francesc Macià i els consellers del, fins a aquell moment, govern provisional del la República Catalana, finalment, serà publicat en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1, de 3 de maig de 1931, fonamentat jurídicament a partir d’un decret del Govern de la República Espanyola, de data de 21 d’abril.20 Tots

ja sabem com va acabar la història del somni republicà català i espanyol... ******* Malgrat l’indult atorgat als presos polítics cal seguir vindicant la solidaritat amb les persones encausades i el retorn dels exiliats.

La meva solidaritat amb el poble ucraïnès que està patint les conseqüències d’una guerra que no va començar.

Manuel Luengo Carrasco d’Espanya i la “fraternitat” del govern espanyol, el restabliment de l’antic organisme de la Generalitat forma part, com a punt sisè d’un gris decret de la presidència del Govern Provisional de la República que porta per títol “Decreto disponiendo que el Gobernador Civil de cada provincia proceda al nombramiento de una Comisión gestora para hacerse cargo con carácter interino, de la Administración de las respectivas Diputaciones provinciales”, Gaceta de Madrid, núm. 112, 22 d’abril de 1931.

20 Malgrat tota la “solidaritat republicana” catalana a favor dels pobles

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 164 - Abril 2022

24