Issuu on Google+


Manual de residus

del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Manual de residuos

del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

Guide to waste management

at Barcelona Biomedical Research Park


Document realitzat per:

Documento realizado por:

Document realized by:

Comissió de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Comisión de residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

Waste comission at the Barcelona Biomedical Research Park


català

Manual de residus

del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Guide to waste management

at Barcelona Biomedical Research Park

castellano

del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

41

english

Manual de residuos

5

77


del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

català

català

Manual de residus

5


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Comissió de residus del PRBB:

6

Per ordre alfabètic

Sonia Alcázar García Responsable de Prevenció de Riscos Laborals del CRG.

Rosabel Marrugat Lacosta Coordinadora tècnica i de Prevenció de Riscos Laborals del CMRB.

Iván Auñón García Adjunt Serveis Generals i Logística del PRBB.

Juan Carlos Pascual Arcos Director Serveis Generals i Logística del PRBB.

Gemma Esparó Toldrà Tècnica de Serveis Generals de la UPF.

Josep Queralt Creus Cap de Serveis Generals del CRG.

Patxi Fernández Navarro Responsable de Serveis Generals de la Fundació IMIM i de la Fundació CREAL.

Jordi Ruiz i Rull Direcció Prevenció de Riscos Laborals de la Fundació IAT i CRC CIM.


9 11 12 12 12 13 13 14

21 22 22 24 25 26 26 26

29

Introducció CAPÍTOL 1

Quin tipus de residus generem al PRBB? 1.1 Residus no específics o sense risc. 1.1.1 Grup I. 1.1.2 Grup II. 1.2 Residus específics o de risc. 1.2.1 Grup III. 1.2.2 Grup IV. Residus citotòxics. Residus radioactius. Restes de substàncies químiques. CAPÍTOL 2

Com els separem? On els llencem? 2.1 2.2

Residus no específics o sense risc. 2.1.1 Grup I. 2.1.2 Altres contenidors. 2.1.3 Grup II. Residus específics o de risc. 2.2.1 Grup III i IV. 2.2.2 Espai transitori de residus.

Índex

Índex

CAPÍTOL 3

Quins riscos has de conèixer? Quines precaucions has de prendre?

30 30 31 31 32 32 33 34 35 35 36 36 36 37 37

3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6

Etiquetatge dels residus específics o de risc. 3.1.1 Propietats fisicoquímiques. 3.1.2 Propietats toxicològiques. 3.1.3 Efectes secundaris sobre la salut. 3.1.4 Efectes sobre el medi ambient. Emmagatzematge. Reaccions perilloses entre residus. 3.3.1 Taula d’incompatibilitats entre productes químics. 3.3.2 Compostos que reaccionen fortament amb l’aigua. 3.3.3 Reaccions perilloses dels àcids. 3.3.4 Substàncies de fàcil peroxidació. Actuació en cas de vessament perillós. 3.4.1 Normes bàsiques. Equips de protecció individual. Normes de seguretat i higiene.

38

A qui puc consultar en cas de dubte?

39

ANNEX I Bibliografia i marc de referència legal.

7


Manual

8

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona


Introducció Els residus generats als laboratoris presenten en general unes característiques de gran varietat, perillositat i toxicitat altes i volum escàs. El tractament correcte d’aquests residus depèn en gran part de la metodologia de treball i rutines que estableix cada laboratori en la seva organització i de l’acompliment de les mesures establertes per garantir una protecció adequada de la salut i del medi ambient. Una identificació o emmagatzematge inadequats, constitueixen un risc afegit que cal evitar. Aquest document ha estat elaborat per tal d’ajudar els usuaris dels laboratoris a fer un tractament correcte dels residus en la seva activitat, tenint sempre en compte: •

la generació, identificació i etiquetatge,

la segregació i emmagatzematge,

les normes bàsiques de seguretat i higiene a prendre en cada cas.

REDUEIX REUTILITZA RECICLA

Presentació

Per raons mediambientals, de seguretat i econòmiques cal també minimitzar els residus que es generen, procurant reduir, reutilitzar o reciclar productes quan sigui possible, i tenir-ho en compte en la gestió d’estocs per tal de no generar residus de productes no utilitzables o caducats.

No podem oblidar tampoc la importància de segregar i reciclar altres tipus de residus, d’ús quotidià, que si bé no presenten les característiques dels anteriors, tenen gran importància en la salut de les persones i sobretot, en l’impacte mediambiental.

9


1.1 Residus no específics o sense risc. 1.1.1 Grup I. 1.1.2 Grup II. 1.2 Residus específics o de risc. 1.2.1 Grup III. 1.2.2 Grup IV.

Residus citotòxics. Residus radioactius. Restes de substàncies químiques.

CAPÍTOL

Quin tipus de residus generem al PRBB?

1


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Segons la definició, distingim dues classes principals de residus:

1.1

No específics o sense risc.

Específics o de risc.

Residus no específics o sense risc

Els residus no específics o sense risc es troben definits en 2 grups: 1.1.1 Grup I Són els residus que, per la seva naturalesa i composició inerta, no necessiten una gestió especial. Són objecte de recollida selectiva i posteriorment es reciclen. Al PRBB segreguem:

REBUIG

ORGÀNICA

PAPER

LLAUNES

PLÀSTIC

VIDRE “NET”

CARTRÓ

1.1.2 Grup II Són residus que, per la seva naturalesa i composició inerta, no necessiten una gestió especial, però dintre del centre poden ser de risc per malalts amb les defenses baixes i a més poden provocar fàstic o manies. Es generen principalment als laboratoris, no són contaminants, ni tenen risc biològic ni químic, i es– tan formats majoritàriament per equips de protecció individual d’un sol ús, com són: els guants, les màscares, les polaines, les gorres, les bates de paper, etc. i els materials de cures, guixos, robes i materials d’un sol ús tacats amb sang, secrecions i d’altres residus no inclosos en el grup III.

12

GUANTS

MÀSCARES

POLAINES

GORRES


1.2

Residus específics o de risc

Els residus específics o de risc són residus especials que, atès que poden representar un risc per a la salut laboral i pública i per al medi ambient, requereixen mesures de prevenció en la manipulació, la recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament i l’eliminació tant dins com fora del centre. Es troben definits en dos grups: •

Grup III.

Grup IV.

1.2.1 Grup III Són residus especials que requereixen mesures de prevenció en la recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament i la disposició del rebuig, tant dins com fora del centre generador, atès que poden generar un risc per a la salut laboral i pública. Dins d’aquest grup hi trobem:

b. Cultius cel·lulars. c. Residus d’animals d’investigació i/o experimentació inoculats amb agents biològics. d. Sang i hemoderivats en forma líquida. e. Vacunes vives i atenuades. f. Residus anatòmics (excepte cadàvers i restes humanes amb entitat suficient, procedents d’avortaments, mutilacions i operacions quirúrgiques).

AGULLES I MATERIAL TALLANT

CULTIUS CEL·LULARS

RESIDUS D’ANIMALS

VACUNES VIVES

RESIDUS ANATÒMICS

RESIDUS INFECCIOSOS

Quin tipus de residus generem al PRBB?

a. Agulles i material punxant i tallant.

SANG I HEMODERIVATS

13


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

g. Residus sanitaris infecciosos capaços de poder transmetre qualsevol de les malalties indicades a continuació: còlera, febres hemorràgiques víriques, brucel·losi, diftèria, meningitis i encefalitis, febre Q, tuberculosi activa, borm, hepatitis vírica, tularèmia, tifus abdominal, lepra, àntrax, febre paratifoide A, B i C, pesta, poliomielitis, disenteria bacteriana, ràbia i sida.

1.2.2 Grup IV Són els residus especials no inclosos en el grup III i els residus citotòxics, és a dir, són els compostos formats per restes de medicaments citotòxics i tot el material que hi està en contacte que presenta propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques, com també les restes de substàncies químiques, els medicaments caducats, els olis minerals, els residus de laboratoris radiològics i els residus radioactius. Així, es poden dividir en:

a. Els residus citotòxics són, fonamentalment, les restes de medicaments citotòxics i tot el material que ha estat en contacte amb el medicament. Presenten propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques. Procedeixen principalment de: restes de medicaments citotòxics que ja no són aptes per a l’ús terapèutic com ara: els vials amb restes o caducats, i les ampolles de sèrum amb solucions generades normalment per canvis o interrupcions en les prescripcions de la medicació, o per incorreccions en la preparació, etc. •

material punxant o tallant utilitzat en la preparació o l’administració dels medicaments.

material sanitari d’un sol ús que ha estat en contacte amb els medicaments i que conté traces de substàncies citotòxiques com ara: tubuladures, ampolles de sèrum, gases, xeringues, vials buits, etc. •

restes de productes químics citotòxics.

Es poden trobar en estat líquid i en estat sòlid com a restes de substàncies citotòxiques. Alguns exemples són: bromur d’etidi, sílice, cristall violeta, cianurs, sulfat magnèsic, acrilamida, sulfurs, carbó actiu.

b. Els residus radioactius que contenen elements químics radioactius: S’emmagatzemen al mateix centre i un cop desclassificats com a radioactius hauran de ser gestionats atenent a la seva tipologia.

14

Hi ha un procediment específic per a la gestió d’aquests tipus de residus.


Dissolvents halogenats.

Dissolvents no halogenats.

Dissolucions aquoses.

Olis.

Sòlids i pastosos orgànics halogenats.

Sòlids i pastosos orgànics no halogenats.

Sòlids inorgànics tòxics.

Absorbents.

Material rebutjable contaminant (envasos contaminats).

Productes especials.

Altres etiquetes.

DISSOLVENTS HALOGENATS (líquid orgànic tòxic) Productes líquids orgànics que contenen més d’un 2% d’algun halogen: fluor, clor, brom, iode i també barreges de dissolvents halogenats i no halogenats quan el contingut d’halògens de la barreja és superior al 2%.

Són molt tòxics i irritants i, en molts casos, cancerígens. Diclormetà (clorur de metilè), triclormetà (cloroform), tetraclorur de carboni, tetracloretilè, bromoform.

DISSOLVENTS NO HALOGENATS Líquids orgànics inflamables que contenen menys d’un 2% d’halògens.

Quin tipus de residus generem al PRBB?

c. Les restes de substàncies químiques inclouen una gran quantitat de productes que es generen als laboratoris, i que es classifiquen segons les seves propietats químiques i físiques:

Són productes inflamables i tòxics. Alcohols: metanol, etanol, isopropanol l Aldehids: formaldehid, acetaldehid l Amides: dimetilformamida l Amines: dimetilamina, anilina, piridina l Cetones: acetona, ciclohexanona l Esters: acetat d’etil, formiat d’etil l Glicols: etilenglicol, monoetilenglicol l Hidrocarburs alifàtics: pentà, hexà, ciclohexà l Hidrocarburs aromàtics: benzè, toluè, xilens l Nitrils: acetonitril.

15


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

DISSOLUCIONS AQUOSES: Solucions aquoses de productes orgànics i inorgànics. És un grup molt ampli i cal establir-ne divisions i subdivisions. Aquestes subdivisions són necessàries per tal d’evitar reaccions d’incompatibilitat o per al seu tractament posterior.

SOLUCIONS AQUOSES BÀSIQUES (líquid inorgànic corrosiu bàsic)

Dissolucions aquoses inorgàniques bàsiques. Hidròxid sòdic, hidròxid potàssic.

LÍQUIDS INORGÀNICS TÒXICS

Dissolucions aquoses inorgàniques. Solucions aquoses de metalls pesants: níquel, plata, cadmi, seleni, fixadors. Solucions aquoses de crom (VI). Altres solucions aquoses inorgàniques: sulfats, fosfats, clorurs, reveladors.

Dissolucions aquoses orgàniques: etiqueta de DISOLVENTS NO HALOGENATS indicant que són dissolucions aquoses orgàniques. Dissolucions d’alta DQO: etiqueta de LÍQUID INORGÀNIC TÒXIC indicant que són dissolucions de DQO.

16

Dissolucions aquoses orgàniques o d’alta DQO (Demanda Química d’Oxigen): Solucions aquoses de colorants: fenolftaleïna. Solucions de fixadors orgànics: formol, fenol, glutaraldehid, formaldehid. Barreges d’aigua/dissolvent: eluents cromatogràfics, metanol/aigua.


SOLUCIONS AQUOSES ÀCIDES Àcids inorgànics i les seves solucions aquoses concentrades (més d’un 10% en volum). Àcid nítric, àcid clorhídric, àcids sulfúrics, etc. NOTA PREVENTIVA: La barreja d’alguns d’aquests àcids, en funció de la seva concentració, pot produir alguna reacció química perillosa que pot desprendre gasos tòxics, així com un increment de temperatura. Per evitar aquest risc, abans de fer les barreges d’àcids concentrats dins un envàs, cal fer una prova amb una quantitat petita. En cas que es produeixi alguna reacció, els àcids es recolliran separadament. OLIS

SÒLIDS I PASTOSOS ORGÀNICS HALOGENATS Sòlids i pastosos químics orgànics contaminats amb un contingut superior al 2% en algun halògen com pintures que contenen algun halogenat o pigments contaminats.

SÒLIDS I PASTOSOS ORGÀNICS NO HALOGENATS Sòlids i pastosos químics orgànics contaminats amb un contingut inferior al 2% en algun halògen amb productes químics d’aquesta naturalesa com carbó actiu, gel de sílice, pigments, pintures, vernís...

Quin tipus de residus generem al PRBB?

Olis minerals derivats de les operacions de manteniment i, si és el cas, de banys calefactors.

17


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

SÒLIDS INORGÀNICS TÒXICS Sòlids productes químics inorgànics com les sals de metalls pesants (cianurs, cromats, hidròxids, clorurs...).

ABSORBENTS Absorbents contaminats amb productes químics en general: draps, filtres, guants, roba...

MATERIAL DE REBUIG CONTAMINANT (envasos contaminats) Materials contaminats amb diversos productes químics. Es poden establir subgrups de classificació, tenint en compte tant la naturalesa del material contaminat, com els requisits que ens marca el gestor autoritzat. Els envasos (de vidre, de plàstic i metàl·lics) contenen menys de l’1% del seu contingut.

18


PRODUCTES ESPECIALS Productes químics, sòlids o líquids, que per la seva elevada toxicitat o perillositat no poden ser inclosos a cap altre grup, així com també els reactius purs, obsolets o caducats.

No poden barrejar-se entre ells ni tampoc amb altres grups. Comburents (peròxids). Pirofòrics (magnesi metàl·lic en pols). Productes molt reactius: àcids fumants, clorurs d’àcid (clorur d`acetil), metalls alcalins (sodi, potassi), hidrurs (borohidrur sòdic, hidrur de liti), productes amb halògens actius (bromur de benzil), polimeritzables (isocianats, epòxids), peroxidables (èters), restes de reaccions, productes no etiquetats.

ALTRES ETIQUETES

Quin tipus de residus generem al PRBB?

Productes molt tòxics: tetraòxid d’osmi, fenol, barreja cròmica, cianurs, sulfurs i d’altres no identificats.

19


2.1 Residus no específics o sense risc. 2.1.1 Grup I. 2.1.2 Altres contenidors. 2.1.3 Grup II. 2.2 Residus específics o de risc. 2.2.1 Grups III i IV. 2.2.2 Espai transitori de residus.

CAPÍTOL

Com els separem? On els llencem?

2


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

2.1

Residus no específics o sense risc

2.1.1 Grup I Trobaràs a l’edifici punts de recollida selectiva per a reciclatge, senyalitzats com a punt verd.

El reciclatge al PRBB se segrega en diferents fraccions que identificaràs per: 1. Tipus de contenidor. 2. Pictograma. 3. Color (bossa i paperera). 4. Ubicació. Residu Grup I

22

Contenidor

Pictograma

Color

Ubicació

Rebuig

Paperera sense senyalització especial o amb el pictograma

Paper

Contenidor de cartró

Llaunes

Paperera de plàstic blava o d’inox senyalitzada

Bossa: blava Paperera: blava

Terrasses de les puntes, lavabos, màquines de vending i restaurant

Plàstic

Paperera de plàstic groga o d’inox senyalitzada

Bossa: groga Paperera: groga

Terrasses de les puntes, lavabos, màquines de vending i restaurant

Vidre “net”

Paperera de plàstic verda senyalitzada

Bossa: negra Paperera: verda

Restaurant i àrees de rentat (cuines)

Bossa: negra Paperera: depèn centre i espai

Despatxos, terrasses, lavabos, màquines de vending i restaurant Despatxos i laboratoris

Cartró

Vestíbul muntacàrregues de cada costat

Voluminosos

Vestíbul muntacàrregues de cada costat


Terrasses de les puntes

Vestíbul lavabos principals

Restaurant

Màquines de vending

Contenidor de plàstic: laboratoris

Contenidor de vidre: àrees de rentat (cuines)

NOTA: Cal tenir especial atenció a no deixar elements que obstaculitzin el tancament de la porta tallafocs.

Contenidor de paper (oficines)

Altres residus habituals del Grup I: Rebuig

Gots de plàstic (màquines de vending) Embolcall de xocolatina (semblant a alumini)

3

Plàstic

3

3

3

Ampolla de vidre de suc (tap inclòs) Tetrabrick de suc Tap ampolla de cava, vi... Bolígrafs

3 3 3

Discs compactes (CD) Tovallons usats

Vidre

3

Embolcall de pasta (tipus plàstic transparent) Paper d’alumini

Llaunes

3

Com els separem? On els llencem?

Punt de dipòsit cartró i “voluminosos”. Vestíbul de muntacàrregues

3 23


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

2.1.2 Altres contenidors de recollida selectiva de residus que no pertanyen al Grup I, sinó al Grup IV •

Paperera de tòner: consulta la ubicació més propera al teu responsable directe.

Contenidor de piles i bateries: consulta la ubicació més propera al teu responsable directe. Paperera de tòner

Contenidor de piles i bateries NOTA: Existeix un punt de recollida a l’entrada del restaurant.

Localització dels contenidors de reciclatge Terrasses de les puntes

Paper

Plàstic

Llaunes

Rebuig

Vidre

Tòner

Cartró

Piles i bateries

24

Lavabos

Màquines de vending

Vestíbul muntacàrregues

A cada planta

Restaurant

Àrees de rentat (cuines)


2.1.3 Grup II Aquests residus són generats en gran part als laboratoris i són residus no contaminats ni químicament ni biològicament.

CUBETA DE PESAR

PAPER

PLAQUES DE PETRI

GUANTS

MÀSCARA

FILTRE

XERINGA (sense agulla)

Paperera de GII

Com els separem? On els llencem?

Trobaràs papereres de GII identificades amb el cartell següent:

25


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

2.2

Residus específics o de risc

2.2.1 Grup III i Grup IV

Contenidors de punxants: només GIII

Contenidors negres de tapa groga: només GIII

Bidons per a líquids: només GIV

Contenidors de ballesta: només GIV

Contenidors blaus de tapa blava: només GIV

2.2.2 L’espai transitori de residus Són sales que es troben als vestíbuls de les escales de meitat de passadís de cada planta i de cada costat. En aquest espai s’emmagatzemen els contenidors plens del GIII i GIV sòlids, i també els contenidors buits i les etiquetes corresponents.

En aquesta sala cal portar els contenidors plens del GIII i GIV sòlids com són: •

GIII: Els contenidors de punxants d’1, de 30 i de 60 litres (bioperillosos).

GIV: Els contenidors de citotòxics de 30 i de 60 litres.

Les garrafes amb residus de GIII i GIV líquids (els químics) cal dipositar-les al punt que el centre ha destinat. Consulta el teu responsable directe.

26


A la porta de l’espai transitori de residus trobaràs aquesta senyalització:

Normes bàsiques de l’espai transitori de residus •

Manté l’ordre i la neteja de l’espai: zones diferenciades per a contenidors plens i buits.

Diposita el contenidor ple a la zona delimitada com a zona de contenidors plens.

Recorda identificar i etiquetar correctament els contenidors plens. No es recollirà cap contenidor que no estigui correctament identificat. •

Assegura’t de tancar correctament cada envàs per evitar riscos innecessaris.

Per la seguretat de tots, no acumulis residus al laboratori.

Recorda que els dies de recollida són els dilluns, els dimecres i els divendres.

Si trobes qualsevol incidència comunica-la al teu responsable directe.

Com els separem? On els llencem?

27


Manual

28

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona


CAPÍTOL

Quins riscos has de conèixer? Quines precaucions has de prendre?

3.1 Etiquetatge dels residus específics o de risc. 3.1.1 Propietats fisicoquímiques. 3.1.2 Propietats toxicològiques. 3.1.3 Efectes secundaris sobre la salut. 3.1.4 Efectes sobre el medi ambient. 3.2 Emmagatzematge. 3.3 Reaccions perilloses entre residus. 3.3.1 Taula d’incompatibilitats entre productes químics. 3.3.2 Compostos que reaccionen fortament amb l’aigua. 3.3.3 Reaccions perilloses dels àcids. 3.3.4 Substàncies de fàcil peroxidació. 3.4 Actuació en cas de vessament perillós. 3.4.1 Normes bàsiques. 3.5 Equips de protecció individual. 3.6 Normes de seguretat i higiene.

A qui puc consultar en cas de dubte?

3


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

3.1

L’etiquetatge dels residus específics o de risc

Els recipients o envasos que contenen residus perillosos han d’estar etiquetats de manera clara, llegible i indeleble, almenys en castellà. En l’etiqueta han de figurar: Codi d’identificació dels residus que conté, segons el sistema d’identificació que es descriu a l’annex I del Reial decret 833/1988 i modificat pel reial decret 952/1997. •

Nom, adreça i telèfon del titular dels residus.

Dates d’inici i final de l’envasament.

Naturalesa dels riscos que presenten els residus indicats amb els pictogrames corresponents.

És recomanable indicar els riscos específics (frases R) i els consells de prudència (frases S).

L’etiquetatge d’un producte implica l’assignació d’unes categories de perill definides i preestablertes basades en les propietats fisicoquímiques, en les toxicològiques, en els efectes específics sobre la salut humana i en els efectes sobre el medi ambient, identificades mitjançant pictogrames i símbols de perillositat (I, O, F+, F, T+, T, Xn, Xi, C, N). A continuació, s’indiquen les frases R segons propietats fisicoquímiques, toxicològiques, efectes específics sobre la salut humana i efectes específics sobre el medi ambient. Les definicions, les diferents categories, els pictogrames i les frases de risc més característiques es recullen en els següents quadres:

3.1.1 Propietats fisicoquímiques

30

E

Explosius (E): substàncies i preparats que, fins i tot en absència d’oxigen a l’aire, poden reaccionar de manera exotèrmica i ràpida, i poden explotar.

O

Comburents (O): substàncies i preparats que, en contacte amb altres substàncies, especialment amb inflamables, produeixen una reacció fortament exotèrmica.

F+

Extremadament inflamables (F+): substàncies que s’ inflamen molt fàcilment per l’acció d’una font d’energia, fins i tot per sota de 0 °C.


F

Fàcilment inflamable (F): substàncies que s’encenen en presència d’una flama, d’una font de calor o d’una guspira. Correspon a substàncies de tipus fàcilment inflamables. Inflamable: substàncies i preparats líquids el punt d’ignició dels quals és baix.

3.1.2 Propietats toxicològiques Molt tòxic (T+) i tòxic (T): substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània en petites quantitats, poden provocar efectes aguts o crònics o, fins i tot, la mort. Són de tipus tòxic, molt tòxic, carcinogen, mutagènic i tòxic per a la reproducció.

Xn

Nociu (Xn): substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, poden provocar efectes aguts o crònics, o fins i tot, la mort. Són de tipus nociu, sensibilitzant, carcinogen, mutagènic i tòxic per a la reproducció.

C

Corrosiu (C): substàncies i preparats que, en contacte amb teixits vius, poden exercir una acció destructiva sobre aquests. Per inhalació, ingestió o penetració cutània en petites quantitats poden provocar efectes aguts o crònics o, fins i tot, la mort.

Xi

Irritant (Xi): substàncies i preparats no corrosius que, en contacte amb la pell o les mucoses, poden provocar una reacció inflamatòria. Per inhalació, ingestió o penetració cutània en petites quantitats poden provocar efectes aguts o crònics o, fins i tot, la mort. Són de tipus irritant i sensibilitzant. Sensibilitzants: Substàncies i preparats que, per inhalació o penetració cutània, poden ocasionar una reacció d’hipersensibilitat, de manera que una exposició posterior a aquesta substància o preparat doni lloc a efectes negatius característics. Per inhalació: R42 Nociu (Xn) Per contacte cutani: R43 Irritant (Xi)

3.1.3 Efectes específics sobre la salut Carcinogènics: Substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, puguin produir càncer o augmentar-ne la freqüència.

Riscos a conèixer i precaucions a prendre

T+ T

Categories 1 i 2: R45 i R49 Tòxic (T) Categoria 3: R40 Nociu (Xn) Mutagènics: Substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, puguin produir alteracions genètiques hereditàries o augmentar-ne la freqüència. Categories 1 i 2: R46 Tòxic (T) Categoria 3: R68 Nociu (Xn)

31


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Tòxics per a la reproducció: Substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, poden produir efectes negatius no hereditaris en la descendència, o augmentar-ne la freqüència, o afectar de manera negativa a la funció o a la capacitat reproductora. Categories 1 i 2: R60 i R61 Tòxic Categoria 3: R62 i R63 Xn Nociu 3.1.4 Efectes sobre el medi ambient N

Perillosos per al medi ambient: Substàncies o preparats que presenten o poden presentar un perill immediat o futur per a un o més components del medi ambient.

Quan s’assigni a un residu envasat més d’un indicador de risc es tindran en compte els criteris següents: És obligatori posar l’indicador de risc de residu tòxic. La inclusió dels indicadors de risc de residus nocius i corrosius és facultativa. •

És obligatori posar l’indicador de risc de residu explosiu. La inclusió dels indicadors de risc de residus inflamables i comburents és facultativa. •

L’etiqueta ha d’estar fermament fixada sobre l’envàs, i cal anul·lar les indicacions o les etiquetes anteriors, de manera que no indueixin a l’error o al desconeixement de l’origen i el contingut de l’envàs en cap operació posterior del residu. L’etiqueta ha de tenir com a mínim les dimensions de 10x10 cm depenent de la grandària de l’envàs.

3.2

Emmagatzematge

Els residus, fins que són emmagatzemats a l’espai transitori de residus, romandran als laboratoris, preferentment a terra, i en casos determinats sobre recipients apropiats (cubetes, safates, etc.) per a la recollida de possibles vessaments. Cal ubicar-los en llocs que no siguin transitats freqüentment per evitar ensopegades, allunyats de qualsevol font de calor i tancats. En l’espai transitori de residus, no es podran emmagatzemar productes que presentin possibles reaccions perilloses.

32

Els líquids combustibles no s’emmagatzemaran conjuntament amb productes comburents ni amb substàncies tòxiques o molt tòxiques que no siguin combustibles. Hauran d’estar el més allunyades possible entre elles. Els productes no inflamables ni combustibles poden actuar com elements


separadors entre altres, sempre que aquests productes no siguin incompatibles amb els productes inflamables emmagatzemats.

3.3

Reaccions perilloses entre residus

Amb la finalitat d’evitar possibles reaccions químiques perilloses, cal prestar una atenció especial a les incompatibilitats entre substàncies, evitant-ne la barreja. Aquestes incompatibilitats són: 1. Àcids forts amb bases fortes. 2. Àcids forts amb àcids febles que desprenguin gasos tòxics. 3. Oxidants amb reductors. 4. Aigua amb amides, borans, anhídrids, carburs, triclorosilans, halurs, halurs d’àcid, hidrurs, isocianats, metalls alcalins, peròxid de fòsfor i reactius de Grignard.

Inflamables

Explosives

Tòxiques

3 7 7 7 7 3 7

7 3 7 7 7 7 7

7 7 3 7 7 3 7

Inflamables

Explosives

Tòxiques

Radioactives

Comburents

Nocives

Corrosives

poden emmagat3 Eszemar juntes

Radioactives Comburents

7 7 7 3 7 7 7

Només podran emmagatzemar-se juntes adoptant certes mesures

7 7 7 7 3 7

Nocives

Corrosives

3 7 3 7

7 7 7 7 7 7 3

3 7

han d’emmagatzemar-se 7 No juntes

Riscos a conèixer i precaucions a prendre

A continuació s’adjunten unes taules d’incompatibilitats físiques, químiques i toxicològiques:

33


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

3.3.1 Taula d’incompatibilitats entre productes químics 1

34

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 I II III

Àcids minerals no oxidants Àcids minerals oxidants Àcids orgànics

IV V VI

Oxidants forts

2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 I

II III IV V VI

Alcohols i glicols Aldehids Amides Amides alifàtiques i aromàtiques Cetones Cianurs i derivats Compostos alcalins càustics Compostos azo. diazo i hidrazines Compostos orgànics halogenats Compostos orgànics nitrats Epòxids Esters Èters Fenols i cresols Fluorurs inorgànics Hidrocarburs alifàtics no saturats Hidrocarburs alifàtics saturats Hidrocarburs aromàtics Isocianats Mercaptans, altres sulfurs orgànics Metalls alcalins i alcalinoterris Metalls i aliatges de formes diverses Metalls i aliatges en pols Nitrils Nitrurs Peròxids i hidroperòxids orgànics Pesticides: carbamats i tirocarbamats Pesticides: organofosforats Sulfurs inorgànics Aigües i barreges aquoses Compostos polimeritzables Explosius

Reductors forts Substàncies reactives amb aigua

CODIS DE REACTIVITAT

Extremadament reactius, no barrejar amb altres productes químics o residus Despreniment de calor Foc, reacció exotèrmica Generació de gas tòxic no inflamable

Generació de gas tòxic Generació de gas inflamable Explosió

Polimerització violenta Possiblement perillós, però no hi ha referència


3.3.2 Compostos que reaccionen fortament amb l’aigua Àcids forts anhidres

Halogenurs d’acil

Òxids alcalins

Alquil-metals i metal·loides

Halogenurs inorgànics anhídrids

Peròxids inorgànics

Amidurs

(excepte alcalins)

Fosfurs

Anhídrids

Hidròxids alcalins

Siliciürs

Carburs

Hidrurs

Calci

Fluor

Imidurs

Magnesi

Halogenurs d’àcid

Metalls alcalins

Reactiu

Àcid sulfúric

Àcid nítric Àcid clorhídric

Reactiu

Es desprèn

Àcid fòrmic Àcid oxàlic Alcohol etílic Bromur sòdic Cianur sòdic Sulfocianur sòdic Iodur d’hidrogen Alguns metalls

Monòxid de carboni Monòxid de carboni Età Brom i diòxid de sofre Monòxid de carboni Sulfur de carboni Sulfur d’hidrogen Diòxid de sofre

Alguns metalls

Diòxid de nitrogen

Sulfurs Hipoclorits Cianurs

Sulfur d’hidrogen Clor Cianur d’hidrogen

Substàncies incompatibles d’elevada afinitat

Oxidants

amb

Nitrats, halogenats, òxids, peròxids, fluor.

Reductors

amb

Materials inflamables, carburs, nitrurs, hidrurs, sulfurs, alquilmetals, alumini, magnesi i zirconi en pols.

Àcids forts

amb

Bases fortes.

Àcid sulfúric

amb

Sucre, cel·lulosa, àcid perclòric, permanganat potàssic, clorats, sulfocianurs.

Riscos a conèixer i precaucions a prendre

3.3.3 Reaccions perilloses dels àcids

35


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

3.3.4 Substàncies de fàcil peroxidació Dintre del grup de substàncies que poden patir una evolució, la formació de peròxids n’és un exemple que, en alguns casos, poden explotar violentament. Algunes d’aquestes substàncies són: Èters

Haloalquens

Compostos vinilacetilènics

Compostos isopropílics

Compostos vinílics

Cumè, urees, lactames

Compostos al·lílics

Compostos diènics

Butanol, metilisobutilcetona-2

Actuació en cas de vessament perillós: procediments generals 3.4

Com a norma general el procediment sempre serà: 1. Segueix les instruccions que el teu centre ha definit per a aquests casos. 2. Avisa immediatament al teu responsable directe. 3. Avisa a continuació al telèfon 1020 de Seguretat PRBB. 4. No iniciïs cap feina de recollida o neutralització si no coneixes el producte vessat o el procediment de recollida (cal tenir en compte la utilització dels kits de vessaments químics). 5. En la mesura del possible, obre les finestres i les portes de la façana i tanca la porta del laboratori, si el volum és important o bé el vessament és un producte perillós. 6. En cas de ser un vessament sobre una persona, recorda que pots fer ús de les dutxes i dels rentaulls d’emergència. 7. Recorda que el producte a recollir s’ha de tractar igualment com a residu segons les seves característiques.

3.4.1 Normes bàsiques Líquids inflamables:

36

Els líquids inflamables han de ser adsorbits amb carbó actiu o altres adsorbents específics que es poden trobar comercialitzats. No emprar mai serradures, perquè són inflamables.


Àcids: Els àcids s’han de recollir amb la màxima rapidesa, ja que tant el contacte directe com els vapors que es generin, poden causar dany a les persones, a les instal·lacions i als equips. La millor manera de neutralitzar-los és emprar els adsorbents-neutralitzadors que es troben comercialitzats i que fan ambdues funcions. En cas de no disposar-ne, es pot neutralitzar amb bicarbonat sòdic. Una vegada feta la neutralització cal rentar la superfície amb abundant aigua i detergent. Bases: Per a la seva neutralització i recollida, s’empraran els productes específics comercialitzats. En cas de no tenir-ne a disposició, es neutralitzaran amb abundant aigua amb àcid clorhídric diluït (0.1 M) o àcid sulfúric diluït (0.1 M). Una vegada realitzada la neutralització cal rentar la superfície amb abundant aigua i detergent.

Recollir amb polisulfur càlcic, amalgamants (se’n comercialitzen en forma de fregalls) o sofre. Si s’ha dipositat en ranures, es pot intentar segellar-les amb una laca fixadora; també és possible la seva recollida mitjançant aspiració amb una pipeta Pasteur, guardant el metall recollit en un recipient tancat hermèticament. La recuperació del mercuri o la neutralització d’un abocament és important ja que d’aquesta manera s’evita un focus de contaminació permanent. Cal tenir en compte que la divisió del mercuri en petites gotes, juntament amb la proximitat de focus de calor o la incidència de llum solar, n’augmenta la capacitat d’evaporació. Altres líquids ni inflamables ni tòxics ni corrosius: Per a abocaments d’altres líquids no inflamables ni tòxics ni corrosius es poden utilitzar serradures.

3.5

Equips de protecció individual

Principalment, ulleres, guants i màscares, que hauran de ser els adients per a cada ús. Posa’t en contacte amb el teu responsable directe per conèixer quins equips has de fer servir.

3.6

Riscos a conèixer i precaucions a prendre

Mercuri (procediment específic):

Normes de seguretat i higiene

S’exposen a continuació unes instruccions generals per a la manipulació dels residus:

.

Abans d’afegir qualsevol tipus de residu en un envàs, cal assegurar-se que aquest és el correcte i està degudament etiquetat.

37


Manual

de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Els envasos han de romandre sempre tancats i només s’han d’obrir el temps imprescindible per introduir-hi algun residu. •

Si es dubta de la classificació d’algun residu, o de les possibles reaccions, cal situar-lo en un envàs per separat. No barrejar. •

L’abocament dels residus en els envasos corresponents s’ha d’efectuar de manera lenta i controlada. Aquesta operació ha de ser interrompuda si s’observa qualsevol fenomen anormal, com la producció de gasos o un increment excessiu de la temperatura. Una vegada acabada l’operació cal tancar l’envàs fins a la propera utilització. D’aquesta manera es redueix l’exposició als residus generats, així com el risc de possibles vessaments o evaporacions. •

Els envasos no s’ompliran a més del 80% aproximadament de la seva capacitat, amb la finalitat d’evitar esquitxades, vessaments o sobrepressions. Una vegada omplerts fins al 80% i amb un pes inferior a 18 kg., es tancaran i traslladaran a l’espai transitori per a la seva recollida. •

Dintre del laboratori, els envasos es dipositaran a terra per prevenir la caiguda a un nivell diferent. Els envasos que s’estan fent servir mai no es deixaran en zones de pas o llocs que puguin donar lloc a ensopegades, i sempre es mantindran allunyats de qualsevol font de calor. •

Sempre cal evitar el contacte directe amb els residus, utilitzant els equips de protecció individual adequats a les característiques de perillositat. •

Els residus dels quals se’n desconeguin les seves propietats s’han de considerar com a perillosos, i cal prendre les màximes precaucions. •

Tots els laboratoris han de tenir a l’abast del personal les fitxes de dades de seguretat dels compostos químics utilitzats, per ser consultades en qualsevol moment. •

Es recomana no manipular residus en solitari.

No es poden barrejar residus líquids immiscibles. L’existència de diverses fases dificulta el seu tractament posterior. •

Els residus sòlids mai no es compactaran.

No es poden apilar més de dues alçades.

A qui puc consultar en cas de dubte? En cas de dubte posa’t en contacte amb el teu responsable directe.

38


Annex I BIBLIOGRAFIA I MARC DE REFERÈNCIA LEGAL Normativa comunitària:

Normativa autonòmica:

• Directiva

del Consell Europeu, de 15 de juliol de 1975, relativa als residus (75/442/CEE). • Directiva

del Consell, de 18 de març de 1991 (91/156/CEE), per la qual es modifica l’anterior. Decisió de la Comissió Europea, de 20 de desembre de 1991, relativa als residus perillosos (91/689/CEE). •

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels Residus, publicada al DOGC de 28/7/09. • Decret

92/99, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/96, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya. Decret 93/99, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. •

• Llei

10/1998, de 21 d’abril, de residus.

• Llei

11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos.

Reial decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament per al desenvolupament i execució de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos. •

Reial decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat mitjançant el Reial decret 833/1988, de 20 de juliol. •

Reial decret 363/95, de 10 de març, pel qual s’aprova el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses. •

Reial decret 668/1980 modificat pel 3485/1983, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre emmagatzematge de productes químics (RAQ).

Decret 27/99, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris. •

Normatives municipals: • Normatives

que afecten a la gestió dels residus municipals i assimilables a municipals en els municipis de Catalunya. Reglament regulador dels abocaments residuals en l’Àrea Metropolitana de Barcelona. •

Annex I

Normativa estatal:

Reglament regulador d’aigües residuals del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs. •

Reial decret 2070/95, de 22 de desembre, pel qual s’estableixen els criteris de qualitat en radiodiagnòstic. •

• Reial

decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de domini públic hidràulic que desenvolupa els títols preliminar, I, IV, V, VI, i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües.

Altres: NTP 276: Eliminación de residuos en el laboratorio: procedimientos generales •

• NTP

480: La gestión de los residuos peligrosos en los laboratorios universitarios y de investigación NTP 359: Seguridad en el laboratorio: gestión de residuos tóxicos y peligrosos en pequeñas cantidades •

39


del Parque de Investigaci贸n Biom茅dica de Barcelona

castellano

castellano

Manual de residuos

41


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

Comisión de residuos del PRBB:

42

Por orden alfabético

Sonia Alcázar García Responsable de Prevención de Riesgos Laborales del CRG.

Rosabel Marrugat Lacosta Coordinadora técnica y de Prevención de Riesgos Laborales del CMRB.

Iván Auñón García Adjunto Servicios Generales y Logística del PRBB.

Juan Carlos Pascual Arcos Director Servicios Generales y Logística del PRBB.

Gemma Esparó Toldrà Técnica de Servicios Generales de la UPF.

Josep Queralt Creus Jefe de Servicios Generales del CRG.

Patxi Fernández Navarro Responsable de Servicios Generales de la Fundación IMIM y de la Fundación CREAL.

Jordi Ruiz i Rull Dirección Prevención de Riesgos Laborales de la Fundación IAT y CRC CIM.


45 47 48 48 48 49 49 50

57 58 58 60 61 62 62 62

65

Introducción CAPÍTULO 1

¿Qué tipo de residuos generamos en el PRBB? 1.1 Residuos no específicos o sin riesgo. 1.1.1 Grupo I. 1.1.2 Grupo II. 1.2 Residuos específicos o de riesgo. 1.2.1 Grupo III. 1.2.2 Grupo IV. Residuos citotóxicos. Residuos radioactivos. Restos de sustancias químicas. CAPÍTULO 2

¿Cómo los separamos? ¿Dónde los tiramos? 2.1 2.2

Residuos no específicos o sin riesgo. 2.1.1 Grupo I. 2.1.2 Otros contenedores. 2.1.3 Grupo II. Residuos específicos o de riesgo. 2.2.1 Grupo III i IV. 2.2.2 Espacio transitorio de residuos.

Índice

Índice

CAPÍTULO 3

¿Qué riesgos has de conocer? ¿Qué precauciones has de tomar?

66 66 67 67 68 68 69 70 70 71 72 72 72 73 73

3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6

El etiquetado de los residuos específicos o de riesgo. 3.1.1 Propiedades fisicoquímicas. 3.1.2 Propiedades toxicológicas. 3.1.3 Efectos específicos sobre la salud. 3.1.4 Efectos sobre el medio ambiente. Almacenaje. Reacciones peligrosas entre residuos. 3.3.1 Tabla de incompatibilidades entre productos químicos. 3.3.2 Compuestos que reaccionan fuertemente con el agua. 3.3.3 Reacciones peligrosas de los ácidos. 3.3.4 Sustancias fácilmente peroxidables. Actuación en caso de derrame peligroso. 3.4.1 Normas básicas. Equipos de protección individual. Normas de seguridad e higiene.

74

¿A quién puedo consultar en caso de duda?

75

ANEXO I Bibliografía y marco de referencia legal.

43


Manual de

44

residuos del Parque de Investigaci贸n Biom茅dica de Barcelona


Introducción Los residuos generados en los laboratorios presentan en general unas características de gran variedad, alta peligrosidad y toxicidad, y escaso volumen. El tratamiento adecuado de estos residuos depende en gran medida de la metodología de trabajo y de las rutinas que establece cada laboratorio en su organización, así como del acompañamiento de las medidas establecidas para garantizar una correcta protección de la salud y del medio ambiente. Una identificación o un almacenaje inadecuados, constituyen un riesgo añadido que conviene evitar.

la generación, identificación y etiquetaje,

la separación y el almacenaje,

las normas básicas de seguridad e higiene a adoptar en cada caso.

Por razones medioambientales, de seguridad y económicas, conviene también minimizar los residuos que se generan, procurando reducir, reutilizar o reciclar los productos siempre que sea posible, y tenerlo en cuenta en la gestión de estocs con el objetivo de no generar más residuos con productos caducados o no utilizables.

Introducción

Este documento ha sido elaborado para ayudar a los usuarios de los laboratorios a realizar un tratamiento adecuado de los residuos durante su labor, teniendo siempre en cuenta factores como:

REDUCE REUTILIZA RECICLA No podemos olvidar tampoco la importancia de separar y reciclar otros tipos de residuos de uso cotidiano, que si bien no presentan las características de los anteriores, tienen gran importancia en la salud de las personas y, sobre todo, en el impacto medioambiental.

45


Manual de

46

residuos del Parque de Investigaci贸n Biom茅dica de Barcelona


1.1 Residuos no específicos o sin riesgo. 1.1.1 Grupo I. 1.1.2 Grupo II. 1.2 Residuos específicos o de riesgo. 1.2.1 Grupo III. 1.2.2 Grupo IV.

Residuos citotóxicos. Residuos radioactivos. Restos de sustancias químicas .

CAPÍTULO

¿Qué tipo de residuos generamos en el PRBB?

1


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

Según definición, distinguimos entre dos clases principales de residuos:

1.1

No específicos o sin riesgo.

Específicos o de riesgo.

Residuos no específicos o sin riesgo

Los residuos no específicos o sin riesgo se encuentran definidos en dos grupos: 1.1.1 Grupo I Son los residuos que, por su naturaleza y composición inerte, no precisan de una gestión especial. Son objeto de recogida selectiva para su posterior reciclaje. En el PRBB segregamos:

DESECHO

ORGÁNICA

PAPEL

LATAS

PLÁSTICO

VÍDRIO “LIMPIO”

CARTÓN

1.1.2 Grupo II Son residuos que, por su naturaleza y composición inerte, no necesitan una gestión especial, pero dentro del centro pueden ser de riesgo para enfermos con las defensas bajas y además pueden provocar asco o manías. Se generan principalmente en los laboratorios, no son contaminantes, ni tienen riesgo biológico ni químico, y están formados mayoritariamente por equipos de protección individual de un solo uso, como: los guantes, las mascarillas, las polainas, las gorras, las batas de papel, etc., y los materiales de curas, yesos, ropas y materiales de un solo uso manchados con sangre, secreciones y otros residuos no incluidos en el grupo III.

48

GUANTES

MASCARILLAS

POLAINAS

GORRAS


1.2

Residuos específicos o de riesgo

Los residuos específicos o de riesgo son residuos especiales que, debido a que pueden presentar un riesgo para la salud laboral y pública, y el medio ambiente, requieren medidas de prevención en la manipulación, la recogida, el almacenaje, el transporte, el tratamiento y la eliminación tanto dentro como fuera del centro. Se encuentran definidos en dos grupos: •

Grupo III.

Grupo IV.

1.2.1 Grupo III Son residuos especiales que requieren medidas de prevención en su recogida, almacenamiento, transporte, tratamiento y disposición, tanto dentro como fuera del centro generador, para evitar que puedan generarse riesgos para la salud laboral y pública. Dentro de este grupo encontramos:

b. Cultivos celulares. c. Residuos de animales de investigación y/o experimentación inoculados con agentes biológicos. d. Sangre y hemoderivados en forma líquida. e. Vacunas vivas y atenuadas. f. Residuos anatómicos (excepto cadáveres y restos humanos con entidad suficiente, procedentes de abortos, mutilaciones y operaciones quirúrgicas).

AGUJAS Y MATERIAL CORTANTE

CULTIVOS CELULARES

RESIDUOS DE ANIMALES ····hepatitis ··cólera ···peste ··sida ······rábia ·lepra ····borm ··tifus

VACUNAS VIVAS

RESIDUOS ANATÓMICOS

SANGRE Y HEMODERIVADOS

¿Qué tipo de residuos generamos en el PRBB?

a. Agujas y material punzante y cortante.

RESIDUOS INFECCIOSOS

49


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

g. Residuos sanitarios infecciosos capaces de poder transmitir cualquiera de las enfermedades indicadas a continuación: cólera, fiebres víricas hemorrágicas, brucelosis, difteria, meningitis y encefalitis, fiebre Q, tuberculosis activa, borm, hepatitis vírica, tularémia, tifus abdominal, lepra, ántrax, fiebre paratifoide A, B y C, peste, poliomelitis, disentería bacteriana, rabia y sida.

1.2.2 Grupo IV Son los residuos especiales no incluidos en el grupo III y los residuos citotóxicos, es decir, los compuestos por restos de medicamentos citotóxicos y todo el material que esté en contacto con ellos que presenten propiedades cancerígenas, mutagénicas y teratogénicas. Como también los restos de substancias químicas, los medicamentos caducados, los aceites minerales, los residuos de laboratorios radiológicos y los residuos radioactivos. Así, se pueden dividir en: a. Los residuos citotóxicos son, fundamentalmente, los restos de medicamentos citotóxicos y todo el material que ha estado en contacto con el medicamento. Presentan propiedades cancerígenas, mutagénicas y teratogénicas. Proceden principalmente de: restos de medicamentos citotóxicos que ya no son aptos para el uso terapéutico como por ejemplo: las vías con restos o caducadas, y las botellas de suero con soluciones generadas normalmente por cambios o interrupciones en las prescripciones de la medicación, o por preparaciones incorrectas, etc. •

material punzante o cortante utilizado en la preparación o administración de los medicamentos.

material sanitario de un solo uso que ha estado en contacto con los medicamentos y que contiene trazas de substancias citotóxicas, como son: tubuladuras, ampollas de suero, gases, jeringuillas, vías vacías, etc. •

restos de productos químicos citotóxicos.

Los podemos encontrar en estado líquido y en estado sólido como el resto de sustancias citotóxicas. Algunos ejemplos son: bromuro de etidio, sílice, cristal violeta, cianuros, sulfato magnésico, acrilamida, sulfuros, carbón activo, etc.

b. Los residuos radioactivos contienen elementos químicos radioactivos: Se almacenan en el mismo centro y una vez desclasificados como radioactivos deberán ser gestionados atendiendo a su propia tipología. Existe un procedimiento específico para la gestión de este tipo de residuos.

50


Disolventes halogenados.

Disolventes no halogenados.

Disoluciones acuosas.

Aceites.

Sólidos y pastosos orgánicos halogenados.

Sólidos y pastosos orgánicos no halogenados.

Sólidos inorgánicos tóxicos.

Absorbentes.

Material desechable contaminante (envases contaminados).

Productos especiales.

Otras etiquetas.

DISOLVENTES HALOGENADOS (líquido orgánico tóxico) Productos líquidos orgánicos que contiene más de un 2% de algún halógeno: flúor, cloro, bromo, yodo y también mezclas de disolventes halogenados y no halogenados cuando el contenidos en halógenos de la mezcla es superior al 2%.

Son muy tóxicos e irritantes y en muchos casos cancerígenos. Diclorometano (cloruro de metileno), triclorometano (cloroformo), tetracloruro de carbono, tetracloretileno, bromoformo.

DISOLVENTES NO HALOGENADOS Líquidos orgánicos inflamables que contienen menos de un 2% en halógenos.

Son productos inflamables y tóxicos. Alcoholes: metanol, etanol, isopropanol l Aldehidos: formaldehído, acetaldehído l Amidas: dimetilformamida l Aminas: dimetilamina, anilina, piridina l Cetonas: acetona, ciclohexanona l Ésteres: acetato de etilo, formiato de etilo l Glicoles: etilenglicol, monoetilenglicol l Hidrocarburos alifáticos: pentano, hexano, ciclohexano l Hidrocarburos aromáticos: benceno, tolueno, xileno l Nitrilos: acetonitrilo.

¿Qué tipo de residuos generamos en el PRBB?

c. Los restos de sustancias químicas incluyen una gran cantidad de productos que se generan en los laboratorios, y se clasifican según sus propiedades químicas y físicas:

51


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

DISOLUCIONES ACUOSAS: Soluciones acuosas de productos orgánicos e inorgánicos. Es un grupo muy amplio, por lo que es necesario establecer divisiones y subdivisiones. Estas subdivisiones son necesarias para evitar reacciones de incompatibilidad o para su tratamiento posterior.

SOLUCIONES ACUOSAS BÁSICAS (líquido inorgánico corrosivo básico)

Disoluciones acuosas inorgánicas básicas. Hidróxido sódico, hidróxido potásico.

LÍQUIDOS INORGÁNICOS TÓXICOS

Disoluciones acuosas inorgánicas. Soluciones acuosas de metales pesados: níquel, plata, cadmio, selenio, fijadores. Soluciones acuosas de cromo (VI). Otras soluciones acuosas inorgánicas: sulfatos, fosfatos, cloruros, reveladores.

Disoluciones acuosas orgánicas: etiqueta de DISOLVENTES NO HALOGENADOS indicando que son disoluciones acuosas orgánicas. Disoluciones de alta DQO: etiqueta de LÍQUIDO INORGÁNICO TÓXICO indicando que son soluciones de DQO.

52

Disoluciones acuosas orgánicas o de alta DQO (Demanda Química de Oxígeno): Soluciones acuosas de colorantes: fenolftaleína. Soluciones de fijadores orgánicos: formol, fenol, glutaraldehído, formaldehído. Mezclas de agua/disolvente: eluentes de cromatografía, metanol/ agua.


SOLUCIONES ACUOSAS ÁCIDAS Ácidos inorgánicos y sus soluciones acuosas concentradas (más de un 10% en volumen). Ácido nítrico, ácido clorhídrico, ácidos sulfúricos, etc. NOTA PREVENTIVA: La mezcla de algunos de estos ácidos, en función de su concentración, puede producir alguna reacción química peligrosa capaz de desprender gases tóxicos, así como un incremento de temperatura. Para evitar este riesgo, antes de hacer las mezclas de ácidos concentrados dentro de un envase, conviene realizar una prueba con una pequeña cantidad. En caso que se produzca alguna reacción, los ácidos se recogerán por separado. ACEITES

SÓLIDOS Y PASTOSOS ORGÁNICOS HALOGENADOS Sólidos y pastosos químicos orgánicos contaminados con un contenido superior al 2% de algún halógeno como pinturas que contienen algún halogenado o pigmentos contaminantes.

SÓLIDOS Y PASTOSOS ORGÁNICOS NO HALOGENADOS Sólidos y pastosos químicos orgánicos contaminantes con un contenido inferior al 2% de algún halógeno con productos químicos de esta naturaleza, como carbón activo, gel de sílice, pigmentos, pinturas, barnices...

¿Qué tipo de residuos generamos en el PRBB?

Aceites minerales derivados de las operaciones de mantenimiento y, si es el caso, de baños calefactores.

53


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

SÓLIDOS INORGÁNICOS TÓXICOS Productos químicos inorgánicos sólidos como las sales de metales pesados (cianuros, cromados, hidróxidos, cloruros...).

ABSORBENTES Absorbentes contaminantes con productos químicos, como trapos, filtros, guantes, ropa...

MATERIAL DESECHABLE CONTAMINANTE (envases contaminados) Materiales contaminados y diversos productos químicos. Se pueden establecer subgrupos de clasificación, teniendo en cuenta tanto la naturaleza del material contaminado como los requisitos que nos marca el gestor autorizado. Los envases (vidrio, plástico y metal) contienen menos del 1% de su contenido.

54


PRODUCTOS ESPECIALES Productos químicos, sólidos o líquidos, que por su elevada toxicidad o peligrosidad no pueden ser incluidos dentro de otro grupo. También los reactivos puros, obsoletos o caducados.

No pueden mezclarse entre ellos y tampoco con otros grupos. Comburentes (peróxidos). Pirofóricos (magnesio metálico en polvo). Productos muy reactivos: ácidos fumantes, cloruros de ácido (cloruro de acetilo), metales alcalinos (sodio, potasio), hidruros (borohidruro sódico, hidruro de litio), compuestos con halógenos activos (bromuro de benzilo), compuestos polimerizables (isocianatos, epóxidos), peroxidables (éteres), restos de reacción, productos no etiquetados.

OTRAS ETIQUETAS

¿Qué tipo de residuos generamos en el PRBB?

Productos muy tóxicos: tetraóxido de osmio, fenol, mezcla crómica, cianuros, sulfuros y otros no identificados.

55


2.1 Residuos no específicos o sin riesgo. 2.1.1 Grupo I. 2.1.2 Otros contenedores. 2.1.3 Grupo II. 2.2 Residuos específicos o de riesgo. 2.2.1 Grupos III y IV. 2.2.2 Espacio transitorio de residuos.

CAPÍTULO

¿Cómo los separamos? ¿Dónde los tiramos?

2


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

2.1

Residuos no específicos o sin riesgo

2.1.1 Grupo I Encontrarás en el edificio puntos de recogida selectiva para el reciclaje, señalizados como punt verd.

El reciclage en el PRBB se divide en diferentes apartados que identificarás por: 1. Tipos de contenedor. 2. Pictograma. 3. Color (bolsa y papelera). 4. Ubicación. Residuo Grupo I

58

Contenedor

Pictograma

Color

Ubicación

Desechos

Papelera sin señalización especial o con el pictograma

Papel

Contenedor de cartón

Latas

Papelera de plástico azul o de inox señalizada

Bolsa: azul Papelera: azul

Terrazas de las puntas, lavabos, máquinas de vending y restaurante

Plástico

Papelera de plástico amarilla o de inox señalizada

Bolsa: amarilla Papelera: amarilla

Terrazas de las puntas, lavabos, máquinas de vending y restaurante

Vidrio “limpio”

Papelera de plástico verde señalizada

Bolsa: negra Papelera: verde

Restaurante y áreas de lavado (cocinas)

Bolsa: negra Papelera: depende del centro y el espacio

Despachos, terrazas, lavabos, máquinas de vending y restaurante Despachos y laboratorios

Cartón

Vestíbulo montacargas de cada lado

Voluminosos

Vestíbulo montacargas de cada lado


Terrazas de las puntas

Vestíbulo lavabos principales

Restaurante

Máquinas de vending

Contenedor de plástico: laboratorios

Contenedor de vidrio: áreas de lavado (cocinas)

NOTA: Conviene prestar especial atención en no dejar elementos que obstaculicen el cierre de la puerta cortafuegos.

Contenedor de papel (oficinas)

Otros residuos habituales del Grupo I: Desecho

Vasos de plástico (máquinas de vending) Envoltorios de chocolatinas (parecido al aluminio)

3

Plástico

3

3

3

Botella de vidrio de zumo (tapa incluida) Tetrabrik de zumo Tapón de botella de cava, vino… Bolígrafos

3 3 3

CD’s Servilletas usadas

Vidrio

3

Envoltorio de bollería (tipo plástico transparente) Papel de aluminio

Latas

3

¿Cómo los separamos? ¿Dónde los tiramos?

Punto de depósito cartón y “voluminosos”. Vestíbulo de montacargas

3 59


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

2.1.2 Otros contenedores de recogida selectiva de residuos que no pertenecen al Grupo I, sino al Grupo IV •

Papelera de tóner: consulta la ubicación más próxima a tu responsable directo.

Contenedor de pilas y baterías: consulta la ubicación más próxima a tu responsable directo. Papelera de tóner

Contenedor de pilas y baterías NOTA: existe un punto de recogida en la entrada del restaurante.

Localización de los contenedores de reciclaje Terrazas de las puntas

Papel

Plástico

Latas

Desecho

Vidrio

Tóner

Cartón

Pilas y baterías

60

Lavabos

Máquinas de vending

Vestíbulo montacargas

En cada planta

Restaurante

Áreas de lavado (cocinas)


2.1.3 Grupo II Estos residuos son generados en su mayor parte en los laboratorios y son residuos no contaminados ni química ni biológicamente.

CUBETA DE PESAR

PAPEL

PLACAS DE PETRI

GUANTES

MÁSCARA

FILTRO

JERINGUILLA (sin aguja)

Papeleras del GII en los laboratorios

¿Cómo los separamos? ¿Dónde los tiramos?

Encontrarás papeleras del GII identificadas con el siguiente cartel:

61


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

2.2

Residuos específicos o de riesgo

2.2.1 Grupo III y Grupo IV

Contenedores de punzantes: sólo GIII

Contenedores negros de tapa amarilla: sólo GIII

Bidones de líquidos: sólo GIV

Contenedores de ballesta: sólo GIV

Contenedores azules de tapa azul: sólo GIV

2.2.2 El espacio transitorio de residuos Son salas que se encuentran en los vestíbulos de las escaleras en la mitad del pasillo de cada planta y de cada lado. En este espacio se almacenan los contenedores llenos del GIII y GIV sólidos, y también los contenedores vacíos y las correspondientes etiquetas.

A esta sala hay que llevar los contenedores llenos del GIII y GIV sólidos, como: •

GIII: Los contenedores de punzantes de 1, 30 y 60 litros (biopeligrosos).

GIV: Los contenedores de citotóxicos de 30 y de 60 litros.

Las garrafas con residuos del GIII y GIV líquidos (los químicos) han de ser depositadas en el punto que el centro ha destinado. Consulta a tu responsable directo.

62


En la puerta del espacio transitorio de residuos encontrarás esta señalización:

Normas básicas del espacio transitorio de residuos Mantén el orden y la limpieza del espacio: zonas diferenciadas para contenedores llenos y vacíos. •

Deposita el contenedor lleno en la zona delimitada como zona de contenedores llenos.

Recuerda identificar y etiquetar correctamente los contenedores llenos. No se recogerá ningún contenedor que no esté debidamente identificado. •

Asegúrate de cerrar correctamente cada envase para evitar riesgos innecesarios.

Para la seguridad de todos, no acumules residuos en el laboratorio.

Recuerda que los días de recogida son los lunes, miércoles y viernes.

Si observas cualquier incidencia, comunícala a tu responsable directo. ¿Cómo los separamos? ¿Dónde los tiramos?

63


Manual de

64

residuos del Parque de Investigaci贸n Biom茅dica de Barcelona


CAPÍTULO

¿Qué riesgos has de conocer? ¿Qué precauciones has de tomar?

3

3.1 El etiquetado de los residuos específicos o de riesgo. 3.1.1 Propiedades fisicoquímicas. 3.1.2 Propiedades toxicológicas. 3.1.3 Efectos específicos sobre la salud. 3.1.4 Efectos sobre el medio ambiente. 3.2 Almacenaje. 3.3 Reacciones peligrosas entre residuos. 3.3.1 Tabla de incompatibilidades entre productos químicos. 3.3.2 Compuestos que reaccionan fuertemente con el agua. 3.3.3 Reacciones peligrosas de los ácidos. 3.3.4 Sustancias fácilmente peroxidables. 3.4 Actuación en caso de derrame peligroso. 3.4.1 Normas básicas. 3.5 Equipos de protección individual. 3.6 Normas de seguridad e higiene.

¿A quién puedo consultar en caso de duda?


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

3.1

El etiquetado de los residuos específicos o de riesgo

Los recipientes o envases que contienen residuos peligrosos tienen que estar etiquetados de forma clara, legible e indeleble, al menos en castellano. En la etiqueta tiene que figurar: Código de identificación de los residuos que contiene, según el sistema de identificación que se describe en el anexo I del Real decreto 833/1988 y modificado por el Real decreto 952/1997. •

Nombre, dirección y teléfono del titular de los residuos.

Fechas de inicio y final del envasado.

Naturaleza de los riesgos que presentan los residuos indicados por los pictogramas correspondientes. •

Es recomendable indicar los riesgos específicos (frases R) y los consejos de seguridad (frases S).

El etiquetado de un producto implica la asignación de unas categorías de peligro definidas y preestablecidas basadas en las propiedades fisicoquímicas, en las toxicológicas, en los efectos específicos sobre la salud humana y en los efectos sobre el medio ambiente, identificadas mediante pictogramas y símbolos de peligrosidad (I, O, F+, F, T+, T, Xn, Xi, C, N). A continuación, se indican las frases R según propiedades fisicoquímicas, toxicológicas, efectos específicos sobre la salud humana y efectos específicos sobre el medio ambiente. Las definiciones, las diferentes categorías, los pictogramas y las frases de riesgo más características se recogen en los siguientes cuadros:

3.1.1 Propiedades fisicoquímicas

66

E

Explosivos (E): sustancias y preparados que, incluso en ausencia de oxígeno en el aire, pueden reaccionar de forma exotérmica y rápida, y pueden explotar.

O

Comburentes (O): sustancias y preparados que, en contacto con otras sustancias, especialmente con las inflamables, producen una reacción fuertemente exotérmica.

F+

Extremadamente inflamables (F+): sustancias que se inflaman muy fácilmente por la acción de una fuente de energía, incluso por debajo de 0 °C.


F

Fácilmente inflamables (F): sustancias que se encienden en presencia de una llama, de una fuente de calor o por una chispa. Inflamable: sustancias y preparados líquidos en los que el punto de ignición es bajo.

T+ T

Muy tóxico (T+) y tóxico (T): sustancias y preparados que, por inhalación, ingestión o penetración cutánea en pequeñas cantidades, pueden provocar efectos agudos o crónicos e incluso la muerte. Son de tipo tóxico, muy tóxico, carcinógeno, mutagénico y tóxico para la reproducción.

Xn

Nocivo (Xn): sustancias y preparados que, por inhalación, ingestión o penetración cutánea, pueden provocar efectos agudos o crónicos, e incluso la muerte. Son de tipo nocivo, sensibilizante, carcinógeno, mutagénico y tóxico para la reproducción.

C

Corrosivo (C): sustancias y preparados que, en contacto con tejidos vivos, pueden ejercer una acción destructiva sobre éstos. Por inhalación, ingestión o penetración cutánea en pequeñas cantidades pueden provocar efectos agudos o crónicos, e incluso la muerte.

Xi

Irritante (Xi): sustancias y preparados no corrosivos que, en contacto con la piel o las mucosas, pueden provocar una reacción inflamatoria. Por inhalación, ingestión o penetración cutánea en pequeñas cantidades pueden provocar efectos agudos o crónicos, e incluso la muerte. Son de tipo irritante y sensibilizante. Sensibilizantes: sustancias y preparados que, por inhalación o penetración cutánea, pueden ocasionar una reacción de hipersensibilidad, de manera que una exposición posterior a esta sustancia o preparado propicie efectos negativos característicos. Por inhalación: R42 Nocivo (Xn) Por contacto cutáneo: R43 Irritante (Xi)

3.1.3 Efectos específicos sobre la salud Carcinogénicos: sustancias y preparados que, por inhalación, ingestión o penetración cutánea, pueden producir alteraciones genéticas hereditarias o aumentar su frecuencia.

Riesgos a conocer y precauciones a tomar

3.1.2 Propiedades toxicológicas

Categorías 1 y 2: R45 y R49 Tóxico (T) Categoría 3: R40 Nocivo (Xn) Mutagénicos: sustancias y preparados que, por inhalación, ingestión o penetración cutánea, pueden producir alteraciones genéticas hereditarias o aumentar su frecuencia. Categorías 1 y 2: R46 Tóxico (T) Categoría 3: R68 Nocivo (Xn)

67


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

Tóxicos para la reproducción: sustancias y preparados que, por inhalación, ingestión o penetración cutánea, pueden producir efectos negativos no hereditarios en la descendencia, o aumentar la frecuencia de estos, o afectar de forma negativa a la función o a la capacidad reproductora. Categorías 1 y 2: R60 y R61 Tóxico Categoría 3: R62 y R63 Xn Nocivo 3.1.4 Efectos sobre el medio ambiente N

Peligrosos para el medio ambiente: Las sustancias o preparados que presenten o puedan presentar un peligro inmediato o futuro para uno o más componentes del medio ambiente.

Cuando se asigne a un residuo envasado más de un indicador de riesgo se tendrán en cuenta los siguientes criterios: Es obligatorio poner el indicador de riesgo de residuo tóxico. La inclusión de los indicadores de riesgo de residuos nocivo y corrosivo es facultativa. •

La obligación de poner el indicador de riesgo de residuo explosivo. La inclusión del indicador de riesgo de residuo inflamable y comburente es facultativa. •

La etiqueta ha de estar bien fijada sobre el envase, y es necesario anular indicaciones y etiquetas anteriores, de manera que no induzcan a error o desconocimiento del origen y contenido del envase en ninguna operación posterior. La etiqueta ha de tener como mínimo las dimensiones de 10x10 cm, dependiendo del tamaño del envase.

3.2

Almacenaje

Los residuos, hasta el momento en que sean almacenados en el espacio transitorio de residuos, permanecerán en los laboratorios, preferentemente en el suelo, y en casos determinados sobre recipientes apropiados (cubetas, bandejas, etc.) para la recogida de posibles derrames. Hay que ubicarlos en lugares que no sean de tránsito frecuente para evitar tropiezos, alejados de cualquier fuente de calor y cerrados. En el espacio transitorio de residuos no se podrán almacenar productos que presenten posibles reacciones peligrosas.

68

Los líquidos combustibles no se almacenarán conjuntamente con otros productos comburentes ni con sustancias tóxicas o muy tóxicas que no sean combustibles. Deberán estar lo más alejados posible


entre sí. Los productos no inflamables ni combustibles pueden actuar como elementos separadores, siempre que estos compuestos no sean incompatibles con otros inflamables ya almacenados.

3.3

Reacciones peligrosas entre residuos

Con la finalidad de evitar posibles reacciones químicas peligrosas, hay que prestar especial atención a las incompatibilidades entre sustancias, evitando su mezcla. Estas incompatibilidades son: 1. Ácidos fuertes con bases fuertes. 2. Ácidos fuertes con ácidos débiles que desprendan gases tóxicos. 3. Oxidantes con reductores. 4. Agua con amidas, boranos, anhídridos, carburos, triclorosilanos, haluros, haluros de ácido, hidruros, isocianatos, metales alcalinos, peróxido de fósforo y reactivos de Grignard.

Inflamables

Explosivas

Tóxicas

Radioactivas

Comburentes

Nocivas

Corrosivas

pueden almace3 Se nar conjuntamente

Inflamables

Explosivas

Tóxicas

3 7 7 7 7 3 7

7 3 7 7 7 7 7

7 7 3 7 7 3 7

Radioactivas Comburentes

7 7 7 3 7 7 7

Sólo se pueden almacenar conjuntamente si se adoptan ciertas medidas específicas de prevención

7 7 7 7 3 7

Nocivas

Corrosivas

3 7 3 7

7 7 7 7 7 7 3

3 7

se han de almacenar 7 No conjuntamente

Riesgos a conocer y precauciones a tomar

A continuación, se muestra una tabla de incompatibilidades físicas, químicas y toxicológicas:

69


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

3.3.1 Tabla de incompatibilidades entre productos químicos 1

70

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 I II III

Ácidos minerales no oxidantes Ácidos minerales oxidantes Ácidos orgánicos

IV V VI

Oxidantes fuertes

2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 I

II III IV V VI

Alcoholes y glicoles Aldehídos Amidas Amidas alifáticas y aromáticas Acetonas Cianuros y derivados Compuestos alcalinos cáusticos Compuestos azo, diazo e hidrazinas Compuestos orgánicos halogenados Compuestos orgánicos nitrados Epóxidos Ésteres Éteres Fenoles y cresoles Fluoruros inorgánicos Hidrocarburos alifáticos no saturados Hidrocarburos alifáticos saturados Hidrocarburos aromáticos Isocianatos Mercaptanos, otros sulfuros orgánicos Metales alcalinos y alcalinotérreos Metales y aleaciones formas diversas Metales y aleaciones en polvo Nitrilos Nitruros Peróxidos e hidroperóxidos orgánicos Pesticidas: carbamatos y tirocarbamatos Pesticidas: organofosforados Sulfuros inorgánicos Aguas y mezclas acuosas Compuestos polimerizables Explosivos

Reductores fuertes Sustancias reactivas con agua

CÓDIGOS DE REACTIVIDAD

Extremadamente reactivos. No mezclar con otros productos químicos o residuos Desprendimiento de calor Fuego, reacción exotérmica Generación de gas tóxico no inflamable

Generación de gas tóxico Generación de gas inflamable Explosión

Polimeración violenta Probablemente peligroso, pero no referencia


3.3.2 Compuestos que reaccionan fuertemente con el agua Ácidos fuertes anhidros

Halogenuros de acilo

Óxidos alcalinos

Alquilmetales y metaloides

Halogenuros inorgánicos anhídridos

Peróxidos inorgánicos

Amiduros

(excepto alcalinos)

Fosfuros

Anhídridos

Hidróxidos alcalinos

Siliciuros

Carburos

Hidruros

Calcio

Flúor

Imiduros

Magnesio

Halogenuros de ácido

Metales alcalinos

Reactivo

Ácido sulfúrico

Ácido nítrico Ácido clorhídrico

Reactivo

Se desprende

Ácido fórmico Ácido oxálico Alcohol etílico Bromuro sódico Cianuro sódico Sulfocianuro sódico Ioduro de hidrógeno Algunos metales

Monóxido de carbono Monóxido de carbono Etano Bromo y dióxido de azufre Monóxido de carbono Sulfuro de carbonilo Sulfuro de hidrógeno Dióxido de azufre

Algunos metales

Dióxido de nitrógeno

Sulfuros Hipocloritos Cianuros

Sulfuro de hidrógeno Cloro Cianuro de hidrógeno

Sustancias incompatibles de elevada afinidad

Oxidantes

con

Nitratos, halogenados, óxidos, peróxidos, flúor.

Reductores

con

Materiales inflamables, carburos, nitruros, hidruros, sulfuros, alquilmetales, aluminio, magnesio y circonio en polvo.

Ácidos fuertes

con

Bases fuertes.

Ácido sulfúrico

con

Azúcar, celulosa, ácido perclórico, permanganato potásico, cloratos, sulfocianuros.

Riesgos a conocer y precauciones a tomar

3.3.3 Reacciones peligrosas de los ácidos

71


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

3.3.4 Sustancias fácilmente peroxidables Dentro del grupo de sustancias que pueden sufrir una evolución, la formación de peróxidos es un ejemplo de que, en algunos casos, pueden explotar violentamente. Algunas de estas sustancias son: Éteres

Haloalquenos

Compuestos vinilacetilénicos

Compuestos isopropílicos

Compuestos vinílicos

Cumeno, urea, lactamas

Compuestos alílicos

Compuestos diènics

Butanol, metilisobutilcetono-2

Actuación en caso de derrame peligroso: procedimientos generales 3.4

Como norma general, el procedimiento siempre será: 1. Sigue las instrucciones que tu centro ha definido para estos casos. 2. Avisa inmediatamente a tu responsable directo. 3. Avisa a continuación al teléfono 1020 de Seguridad PRBB. 4. No inicies ninguna labor de recogida o neutralización si no conoces el producto vertido o el procedimiento de recogida (hay que tener en cuenta la utilización de los kits de vertidos químicos). 5. En la medida de lo posible, abre ventanas y puertas de la fachada y cierra la puerta del laboratorio, si el volumen es importante o bien el vertido es un producto peligroso. 6. En caso de producirse un vertido sobre una persona, recuerda que puedes hacer uso de las duchas y de los lavaojos de emergencia. 7. Recuerda que el producto a recoger se ha de tratar igualmente como un residuo según sus propias características.

3.4.1 Normas básicas Líquidos inflamables:

72

Los líquidos inflamables han de ser adsorbidos con carbón activo u otros adsorbentes específicos que se pueden encontrar comercializados. No emplear nunca serrines, debido a su alta inflamabilidad.


Ácidos: Los ácidos han de ser recogidos con la máxima rapidez, ya que tanto el contacto directo como los vapores que generan pueden causar daño a las personas, instalaciones y equipos. Para neutralizarlos, lo más adecuado es el uso de adsorbentes-neutralizadores que se encuentran comercializados y que realizan ambas funciones. En caso de no disponer de ellos, los ácidos también pueden ser neutralizados con bicarbonato sódico. Una vez realizada la neutralización es necesario lavar la superficie afectada con abundante agua y detergente. Bases: Para su neutralización y recogida se emplearán los productos específicos comercializados. En caso de no disponer de ellos, se neutralizarán con agua abundante con ácido clorhídrico diluido (0.1 M) o ácido sulfúrico diluido (0.1 M). Una vez realizada la neutralización, hay que lavar la superficie afectada con abundante agua y detergente.

Recoger con polisulfuro cálcico, amalgamas (existen comercializadas para dicho fin) o azufre. Si se ha depositado en ranuras, se puede intentar sellarlas con una laca fijadora; también es posible su recogida mediante aspiración con una pipeta Pasteur, guardando el metal recogido en un recipiente cerrado herméticamente. La recuperación del mercurio o la neutralización de un vertido es importante, ya que de esta manera se evita un foco de contaminación permanente. Hay que tener en cuenta que la división del mercurio en pequeñas gotas, junto con la proximidad de focos de calor o la incidencia de la luz solar, aumenta su capacidad de evaporación. Otros líquidos ni inflamables ni tóxicos ni corrosivos: Para vertidos de otros líquidos no inflamables ni tóxicos ni corrosivos se puede utilizar serrín.

3.5

Equipos de protección individual

Principalmente, gafas, guantes y mascarillas, que tendrán que ser los adecuados para cada uso. Ponte en contacto con tu responsable directo para conocer qué equipos has de utilizar.

3.6

Riesgos a conocer y precauciones a tomar

Mercurio (procedimiento específico):

Normas de seguridad e higiene

A continuación, se detallan unas instrucciones generales para la manipulación de los residuos: Antes de verter cualquier tipo de residuo al interior de un envase, hay que asegurarse de que el envase es el adecuado y está debidamente etiquetado. •

73


Manual de

residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

Los envases han de permanecer siempre cerrados y sólo se han de abrir el tiempo imprescindible para introducir algún residuo. •

Si se duda en la clasificación de algún residuo, así como de sus posibles reacciones, hay que situarlo en un envase separado. No mezclarlo. •

La introducción de los residuos en los envases correspondientes se ha de efectuar de una forma lenta y controlada. Esta operación ha de ser interrumpida si se observa cualquier fenómeno anormal, como la producción de gases o un incremento excesivo de la temperatura. Una vez finalizada la operación, hay que cerrar el envase hasta su próxima utilización. De esta forma, se reduce la exposición de los residuos generados, así como el riesgo de posibles vertidos o evaporaciones. •

Los envases no se llenarán más del 80% de su capacidad aproximadamente, con la finalidad de evitar salpicaduras, vertidos o sobrepresiones. Una vez lleno hasta el 80% y con un peso inferior a los 18 kg., cerrar y trasladar al espacio transitorio de residuos para su retirada. •

Dentro del laboratorio, los envases se depositarán en el suelo para prevenir la caída a diferente nivel. Los envases en uso nunca se dejarán en zonas de paso o en lugares que puedan provocar tropiezos, y siempre se mantendrán alejados de cualquier fuente de calor. •

Hay que evitar siempre el contacto directo con los residuos, utilizando los equipos de protección individual adecuados a sus características de peligrosidad. •

Los residuos de los que se desconozcan sus propiedades deberán ser considerados como peligrosos, adoptando en su manipulación las máximas precauciones. •

Todos los laboratorios tienen que tener a disposición del personal las fichas de datos de seguridad de los compuestos químicos utilizados, para que puedan ser consultadas en cualquier momento. •

Se recomienda no manipular residuos en solitario.

No se pueden mezclar residuos líquidos inmiscibles. La existencia de diversas fases dificulta su tratamiento posterior. •

Los residuos sólidos nunca se compactarán.

No se pueden apilar más de dos alturas.

¿A quién puedo consultar en caso de duda? En caso de duda, ponte en contacto con tu responsable directo.

74


Anexo I BIBLIOGRAFÍA Y MARCO DE REFERENCIA LEGAL Normativa comunitaria:

Normativa autonómica:

• Directiva

Directiva del Consejo, de 18 de marzo de 1991 (91/156/ CEE), por la cual se modifica la anterior.

del Consejo Europeo, de 15 de julio de 1975, relativa a los residuos (75/442/CEE)..

Decreto Legislativo 1/2009, de 21 de julio, por el cual se aprueba el Texto refundido de la Ley reguladora de los Residuos, publicada al DOGC de 28/7/09.

Decisión de la Comisión Europea, de 20 de diciembre de 1991, relativa a los residuos peligrosos (91/689/CEE).. •

Normativa estatal: • Ley

10/1998, de 21 de abril, de residuos.

Decreto 92/99, de 6 de abril, de modificación del Decreto 34/96, de 9 de enero, por el cual se aprueba el Catálogo de residuos de Cataluña. • Decreto

93/99, de 6 de abril, sobre procedimientos de gestión de residuos. Decreto 27/99, de 9 de febrero, de la gestión de los residuos sanitarios. •

Ley 11/1997, de 24 de abril, de envases y residuos de envases. •

decreto 782/1998, de 30 de abril, por el cual se aprueba el Reglamento para el desarrollo y la ejecución de la Ley 11/1997, de 24 de abril, de envases y residuos de envases. • Real

decreto 952/1997, de 20 de junio, por el cual se modifica el Reglamento para la ejecución de la Ley 20/1986, de 14 de mayo, básica de residuos tóxicos y peligrosos, aprobada mediante el Real decreto 833/1988, de 20 de julio. • Real

decreto 363/95, de 10 de marzo, por el cual se aprueba el Reglamento sobre notificación de substancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetaje de substancias peligrosas. • Real

decreto 668/1980 modificado por el 3485/1983, de 14 de diciembre, por el cual se aprueba el Reglamento sobre almacenaje de productos químicos (RAQ).

Normativas municipales: • Normativas

que afectan a la gestión de los residuos municipales en los municipios de Cataluña. • Reglamento

regulador de los vertidos residuales en el Área Metropolitana de Barcelona. Reglamento regulador de aguas residuales del Consorcio para la Defensa de la Cuenca del Río Besòs. •

Otras: NTP 276: Eliminación de residuos en el laboratorio: procedimientos generales. •

Real decreto 2070/95, de 22 de diciembre, por el cual se establecen los criterios de cualidad en radiodiagnóstico.

• NTP

• Real

decreto 849/1986, de 11 de abril, por el cual se aprueba el Reglamento de dominio público hidráulico que desarrolla los títulos preliminar, I, IV, V, VI, i VII de la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de aguas.

Anexo I

• Real

480: La gestión de los residuos peligrosos en los laboratorios universitarios y de investigación. NTP 359: Seguridad en el laboratorio: gestión de residuos tóxicos y peligrosos en pequeñas cantidades.

75


at Barcelona Biomedical Research Park

english

english Guide to waste management

77


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

PRBB waste management comission:

78

In alphabetical order

Sonia Alcázar García Preventative Labour Risks Manager Center for Genomic Regulation Private Foundation.

Rosabel Marrugat Lacosta Technical and Prevention Coordinator at Center of Regenerative Medicine in Barcelona.

Iván Auñón García Facility Technician at PRBB.

Juan Carlos Pascual Arcos Facility Manager at PRBB.

Gemma Esparó Toldrà General Services Technician of Pompeu Fabra University.

Josep Queralt Creus General Services Manager Center for Genomic Regulation Private Foundation.

Patxi Fernández Navarro General Services Manager at Fundació IMIM and Fundació CREAL.

Jordi Ruiz i Rull Preventative Labour Risks Manager at Fundació IAT and CRC CIM.


81 83 84 84 84 85 85 86

93 94 94 96 97 98 98 98

101

Introduction CHAPTER 1

What type of waste is generated at the PRBB? 1.1 Non-specific or hazard-free waste. 1.1.1 Group I. 1.1.2 Group II. 1.2 Specific or hazardous waste. 1.2.1 Group III. 1.2.2 Group IV. Cytotoxic waste. Radioactive waste. Remains of chemical substances. CHAPTER 2

How should the waste be separated? Where should the waste be disposed of? 2.1 2.2

Non-specific or hazard-free waste. 2.1.1 Group I. 2.1.2 Other containers. 2.1.3 Group II. Specific or hazardous waste. 2.2.1 Group III and IV. 2.2.2 Temporary waste holding area.

Index

Index

CHAPTER 3

Which hazards should employees be aware of? What precautions are nessesary?

102 102 103 103 104 104 105 106 107 107 108 108 108 109 109

3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6

The labelling of specific or hazardous waste. 3.1.1 Physicochemical properties. 3.1.2 Toxicological properties. 3.1.3 Specific effects on health. 3.1.4 Effects on the environment. Storage. Hazardous reactions between waste products. 3.3.1 Table of chemical product incompatibility. 3.3.2 Compounds that react violently with water. 3.3.3 Hazardous reactions of acids. 3.3.4 Easily peroxidable substances. What to do in the event of a hazardous spillage. 3.4.1 Basic guidelines. Personal protective equipment. Health and safety guidelines.

110

Who can I ask if I am not sure how to proceed?

111

ANNEX I Bibliography and legal framework.

79


Guide to

80

waste management at Barcelona Biomedical Research Park


Introduction The waste generated in laboratories is generally highly varied in nature, highly hazardous and toxic, and small in volume. The proper treatment of such waste depends, to a great extent, on the work method and routines established by each individual laboratory how it is organised, and on compliance with the steps established in order to ensure suitable protection health and the environment. Inappropriate identification and storage constitute an added hazard that should be avoided.

generation, identification and labelling,

separation and storage,

basic health and safety measures to be taken in each case.

Due to environmental, safety and economic reasons, the amount of waste generated should also be kept to a minimum, always seeking to reduce, reuse or recycle products whenever possible, and take this into account when it comes to stock management in order not to generate waste in the form of unusable or expired products.

REDUCE REUSE RECYCLE

Introduction

This document has been drafted in order to help those using the laboratories to treat waste properly when carrying out their tasks, always taking the following into account:

Neither should we overlook the importance of separating and recycling other types of every day waste, which, despite not sharing the (potentially hazardous) characteristics of the ones above, are of great importance to people’s health and, especially, to the environment.

81


Guide to

82

waste management at Barcelona Biomedical Research Park


1.1 Non-specific or hazard-free waste. 1.1.1 Group I. 1.1.2 Group II. 1.2 Specific or hazardous waste. 1.2.1 Group III. 1.2.2 Group IV.

Cytotoxic waste. Radioactive waste. Remains of chemical substances.

CHAPTER

What type of waste is generated at the PRBB?

1


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

By definition, we can distinguish 2 main types of waste:

1.1

Non-specific, or hazard-free.

Specific or hazardous.

Non-specific, or hazard-free waste

Non-specific or hazard-free waste is broken down into 2 groups: 1.1.1 Group I The waste whose nature and inert composition does not require special handling. It is collected selectively for later recycling. At the PRBB, we separate:

REFUSE

ORGANIC

PAPER

CANS

PLASTIC

“CLEAN” GLASS

CARDBOARD

1.1.2 Group II The waste whose nature and inert composition does not require special handling. But inside the centre there may be a risk for ill people with a low defense system and it may also cause a feeling of disgust. Such waste is mainly generated in laboratories, it is by nature not a pollutant and does not present a biological or a chemical hazard, and is, in the main, composed of disposable personal protective equipment, such as: gloves, masks, disposable shoe covers, headwear, paper lab coats,...and other materials used to heal, casts and materials for one use only which have blood stains, secretions and other eastes not included in group III.

84

GLOVES

MASKS

SHOE COVERS

HEADWEAR


1.2

Specific or hazardous waste

Specific or hazardous waste constitutes special waste which, may pose a hazard to occupational public health and or the environment, requires preventive measures in handling, collection, storage, transport, treatment and elimination, both inside and outside the centre. It is broken down into two different groups: •

Group III.

Group IV.

1.2.1 Group III Concerns special waste that requires preventive measures in its collection, storage, transport, treatment and disposal, both inside and outside the place where such waste is generated, since it may constitute a hazard to occupational and public health.

a. Needles and sharp or cutting materials. b. Cell cultures. c. Waste from animals for research and/or experimentation inoculated with biological agents. d. Blood and liquid haemoderivatives. e. Live and attenuated vaccines. f. Anatomical waste (barring corpses and human remains coming from terminations, mutilations and surgical operations).

NEEDLES AND CUTTING MATERIALS

CELL CULTURES

WASTE FROM ANIMALS ····hepatitis ··cholera ·leprosy ··plague ···anthrax ···aids ····rabies ···

LIVE VACCINES

ANATOMICAL WASTE

INFECTIOUS MEDICAL WASTE

BLOOD AND LIQUID HAEMODERIVATIVES

What type of waste is generated at PRBB?

The following fall into this group:

85


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

g. Infectious medical waste capable of transmitting any of the following infectious diseases: cholera, viral haemorrhagic fevers, brucellosis, diphtheria, meningitis and encephalitis, Q fever, active tuberculosis, distemper, viral hepatitis, tularaemia, abdominal typhoid, leprosy, anthrax, paratyphoid fever A, B and C, plague, poliomyelitis, bacterial dysentery, rabies and aids.

1.2.2 Group IV Concerns the special waste that is not included in group III is concerned cytotoxic waste, that is to say, waste composed of the remains of cytotoxic medicines and all material which has been in contact with substances which possess carcinogenic, mutagenic or teratogenic properties. In addition the remains of chemical substances, expired medicines, mineral oils, waste from radiological laboratories and radioactive waste are also included. Therefore, such waste can be divided into:

a. Cytotoxic waste, basically the remains of cytotoxic medicines and all materials that have been in contact with the medicine. They have carcinogenic, mutagenic and teratogenic properties. The main sources of such waste are the following: remains of cytotoxic medicines that are no longer suitable for therapeutic use such as: vials with remains or that have expired, and bottles of serum that have normally been generated as a result of changes to or interruptions in the prescriptions of the medicine, or due to incorrect preparation, etc. •

sharp or cutting materials used in preparing or administering medicines.

disposable health material that has been in contact with medicines and contains traces of the cytotoxic substances such as: tubing, bottles of serum, gases, syringes, empty vials, etc. •

remains of cytotoxic chemical products.

The remains of cytotoxic products may be in liquid or in solid state. Below are a few examples: ethidium bromide, silica, crystal violet, cyanides, magnesium sulphate, acrylamide, sulphides, active carbon.

b. Radioactive waste contains radioactive chemical elements: It is stored at the centre itself and once declassified as radioactive, it must be handled in accordance with its typology.

86

A specific procedure exists for the handling of this type of waste.


Halogenated solvents.

Non-halogenated solvents.

Aqueous solutions.

Oils.

Halogenated organic solids and pastes.

Non-halogenated organic solids and pastes.

Toxic inorganic solids.

Absorbents.

Disposable pollutant material (pollutant packaging).

Special products.

Other labels.

HALOGENATED SOLVENTS (toxic organic liquid) Organic liquid products that contain more than 2% of a halogenic compound: fluorine, chlorine, bromine, Iodine and also mixtures of halogenated and non-halogenated solvents when the resultant mixture contains a halogen content exceeding 2%.

They are highly toxic and irritants and in many cases carcinogenic. Dichloromethane (methylene chloride), trichloromethane (chloroform), carbon tetrachloride, tetrachlorethylene, bromoform.

NON-HALOGENATED SOLVENTS Inflammable organic liquids containing less than 2% in halogens.

They are inflammable and toxic products.

What type of waste is generated at PRBB?

c. The remains of chemical substances include a large amount of products that are generated in the laboratories, and are classified according to their chemical and physical properties:

Alcohols: methanol, ethanol, isopropyl alcohol l Aldehydes: formaldehyde, acetaldehyde l Amides: dimethylformamide l Amines: dimethylamine, aniline, pyridine l Ketones: acetone, cyclohexanone l Esters: ethyl acetate, ethyl formate l Glycols: ethylene glycol, mono ethylene glycol l Aliphatic hydrocarbons: pentane, hexane, cyclohexane l Aromatic hydrocarbons: benzene, toluene, xylenes l Nitriles: acetonitrile.

87


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

AQUEOUS SOLUTIONS: Aqueous solutions of organic and inorganic products. This is a very broad group of solutions which requires dividing and subdividing. The subsequent subdivisions are necessary in order to avoid reactions of incompatibility or for their later treatment.

BASIC AQUEOUS SOLUTIONS (corrosive liquid, basic, inorganic)

Basic inorganic aqueous solutions. Sodium hydroxide, potassium hydroxide.

TOXIC INORGANIC LIQUIDS

Inorganic aqueous solutions. Aqueous solutions of heavy metals: nickel, silver, cadmium, selenium, fixatives. Aqueous chromium (VI). Other inorganic aqueous solutions: sulphates, phosphates, chlorides, developing reagents.

Aqueous organic dissolutions: NON-HALOGENATED SOLVENT label, indicanting that they are aqueous organic dissolutions. Dissolutions of COD: TOXIC INORGANIC LIQUID label, indicating that they are COD solutions.

88

Organic or high COD (Chemical Oxygen Demand) aqueous solutions: Aqueous indicator solutions: phenolphthalein. Organic fixative solutions: formol, phenol, glutaraldehyde, formaldehyde. Water mixtures/solvent: chromatographic eluents, methanol/water.


ACID AQUEOUS SOLUTIONS Inorganic acids and their concentrated aqueous solutions (more than 10% in volume). Nitric acid, chlorhydric acid, sulphuric acids... PREVENTIVE NOTE: Mixing some of these acids, depending on their concentration, may result in a hazardous chemical reaction that could give off toxic gases, as well as bring about an increase in temperature. In order to avoid such a hazard, prior to mixing concentrated acids in a container, a test should be performed with a small amount. In the event that a reaction is produced, the acids shall be collected separately. OILS

HALOGENATED ORGANIC SOLIDS AND PASTES Pollutant organic chemical solids and pastes with a halogenic content of exceeding 2% such as paints that contain a halogen or pollutant pigments.

NON-HALOGENATED ORGANIC SOLIDS AND PASTES Pollutant organic chemical solids and pastes with a halogenic content of less than 2%. Chemical products of this nature include; active carbon, silica gel, pigments, paints, and varnishes...

What type of waste is generated at PRBB?

Mineral oils resulting from maintenance operations and, when applicable, heating baths.

89


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

TOXIC INORGANIC SOLIDS Solid inorganic chemical products such as the salts of heavy metals (cyanides, chromates, hydroxides, chlorides...).

ABSORBENTS Pollutant absorbents containing general chemical products; cloths, filters, gloves, clothing...

DISPOSABLE POLLUTANT MATERIAL (pollutant packaging) Pollutant materials with several chemical products. Some subgroups can be established for classification purposes taking into account both the nature of the pollutant material and the requirements set out by the authorised handler. Packaging (glass, plastic and metal) contains less than 1% of its contents.

90


SPECIAL PRODUCTS Solid or liquid chemical products whose high degree of toxicity or hazardousness means that they cannot be included in any other group, also pure, obsolete and expired reagents.

They cannot be mixed between themselves or with other groups. Oxidisers (peroxides). Pyrophorics (powdered metallic magnesium). Highly reactive products: fuming acids, acid chlorides (acetyl chloride), alkali metals (sodium, potassium), hydrides (sodium borohydride, lithium hydride), products containing active halogens (benzyl bromide), polymerisables (isocyanates, epoxides), peroxidables (ethers), residue of reactions, unlabelled products.

OTHER LABELS

What type of waste is generated at PRBB?

Highly toxic products: osmium tetroxide, phenol, cleaning mixture, cyanides, sulphides and other unidentified products.

91


2.1 Non-specific or hazard-free waste. 2.1.1 Group I. 2.1.2 Other selective waste containers. 2.1.3 Group II. 2.2 Specific or hazardous waste. 2.2.1 Groups III and IV. 2.2.2 Temporary waste holding area.

CHAPTER

How should the waste be separated? Where should the waste be disposed of?

2


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

2.1

Non-specific or hazard-free waste

2.1.1 Group I In the building you will find selective waste collection for recycling, marked as a “punt verd”.

Recycling at the PRBB is divided into the different fractions that you can identify by means of: 1. The type of container. 2. The pictogram. 3. Its colour (bag and bin). 4. Location. Group I waste

94

Container

Pictogram

Colour

Location

Refuse

Waste paper bin with no special markings or bearing the pictogram

Paper

Cardboard container

Cans

Marked blue plastic or stainless steel bin

Bag: blue Bin: blue

Terraces at the ends of the building, toilets, vending machines and restaurant

Plastic

Marked yellow plastic or stainless steel bin

Bag: yellow Bin: yellow

Terraces at the ends of the building, toilets, vending machines and restaurant

“Clean” glass

Marked green plastic bin

Bag: black Bin: green

Restaurant and wash areas (kitchens)

Bag: black Bin: depends on the centre and the space

Offices, terraces, toilets, vending machines and restaurant Offices and laboratories

Cardboard

Goods lift vestibule on each side of the building

“Bulky” items

Goods lift vestibule on each side of the building


Terraces at the ends of the building

Main toilets vestibule

Restaurant

Vending machines

Plastic container: laboratories

Glass container: wash areas (kitchens)

NOTE: Care must be taken not to leave anything that may prevent the fire door from closing.

Paper container: offices

Other common waste in Group I: Refuse

Plastic cups (vending machines) Sweet wrappings (similar to aluminium)

3

Plastic

3

3

3

Glass juice bottle (incl. lid) Juice tetra brick Cava, wine cork/lid.... Pens

3 3 3

CDs Used paper towels

Glass

3

Cake wrapper (transparent plastic type) Aluminium paper

Cans

3

How should be separated? Where should be disposed of?

Collection point for cardboard and “bulky� items. Goods lift vestibule

3 95


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

2.1.2 Other selective waste containers that do not belong to Group I, but to Group IV •

Toner bin: ask your immediate supervisor where the nearest collection point is located.

•

Batteries container: ask your immediate supervisor where the nearest collection point is located.

Toner bin

Batteries container NOTE: There is a collection point at the entrance of the restaurant.

Waste containers location: Terraces at the ends of the building

Paper

Plastic

Cans

Refuse

Glass

Toner

Cardboard

Batteries

96

Toilets

Vendig machines

Goods lift vestibule

Every floor

Restaurant: sink area

Wash areas (kitchens)


2.1.3 Group II This waste is mainly generated by the laboratories and is neither chemically or biologically pollutant.

WEIGHING VESSEL

PAPER

PETRI DISHES

GLOVES

MASK

FILTER

SYRINGES (needleless)

GII bins in the laboratories

How should be separated? Where should be disposed of?

GII bins are identified by the following sign:

97


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

2.2

Specific or hazardous waste

2.2.1 Group III and Group IV

Sharps containers: only GIII

Black containers with yellow lids: only GIII

Drums for liquids: only GIV

Open-head containers: only GIV

Blue containers with blue lids: only GIV

2.2.2 Temporary waste holding area These are rooms in the vestibules of the staircases halfway along the corridors of each floor on each side. The area is used to store the containers full of GIII and GIV solids, empty containers and their corresponding labels.

Containers full of GIII and GIV solids are to be brought to this room such as: •

GIII: 1, 30, and 60 litre containers holding (bio-hazardous) pointed objects.

•

GIV: 30 and 60 litre containers holding cytotoxics.

Bottles containing GIII and GIV liquid (Chemical) waste are to be deposited at the point designated by the centre. Ask your immediate supervisor.

98


The door of the temporary waste holding area has the following signage:

Basic regulations governing the temporary waste holding area •

Keep the area clean and tidy: zones set apart for full and empty containers.

Deposit the full container in the area delimited as a zone for full containers.

Remember to properly identify and label the full containers. Containers that are not properly identified shall not be collected. •

Make sure that you have properly closed each package so as to avoid unnecessary hazards.

For the safety of all, do not accumulate waste in the laboratory.

Remember that collection days are Mondays, Wednesdays and Fridays.

In the event of an incidence, inform your immediate supervisor.

How should be separated? Where should be disposed of?

99


Guide to

100

waste management at Barcelona Biomedical Research Park


CHAPTER

What hazards should employees be aware of? What precautions are necessary?

3.1 The labelling of specific or hazardous waste. 3.1.1 Physicochemical properties. 3.1.2 Toxicological properties. 3.1.3 Specific effects on health. 3.1.4 Effects on the environment. 3.2 Storage. 3.3 Hazardous reactions between waste products. 3.3.1 Table of chemical product incompatibility. 3.3.2 Compounds that react violently with water. 3.3.3 Hazardous reactions of acids. 3.3.4 Easily peroxidable substances. 3.4 What to do in the event of a hazardous spillage. 3.4.1 Basic guidelines. 3.5 Personal protective equipment. 3.6 Health and safety guidelines.

Who can I ask if I am not sure how to proceed?

3


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

3.1

The labelling of specific or hazardous waste

Containers that contain hazardous waste must be clearly labelled, easy to read and marked indelibly, at least in Spanish. The label shall include: Waste identification code including, depending on the system of identification described in annex I of Royal decree 833/1988 amended by Royal decree 952/1997. •

Name, address and telephone number of the holder of the waste.

Packaging start and end dates.

The nature of the hazards associated with the waste as indicated by the corresponding pictograms.

It is recommended to indicate the specific hazards (R phrases) and precautionary advice (S phrases). •

A product’s labelling implies the designation of defined, pre-established categories of hazards based on the physicochemical and toxicological properties, and on the specific effects on human health and/or the environment, identified by means of pictograms and hazard symbols (I, O, F+, F, T+, T, Xn, Xi, C, N). Below is a list of the associated R phrases according to physicochemical, toxicological properties, the specific effects on human health and/or the environment. The definitions, the different categories, the pictograms and the most common hazard phrases can be seen below:

3.1.1 Physicochemical properties

102

E

Explosives (E): Substances and preparations that, even without oxygen being present, may react exothermically, rapidly and have the potential to explode.

O

Oxidisers (O): Substances and preparations that, in contact with other substances, especially with flammables, produce a highly exothermic reaction.

F+

Extremely flammable (F+): Substances that ignite very easily due to the action of an energy source, even below 0 °C.


F

Highly flammable (F): Substances that ignite in the presence of a flame, a heat source or a spark. They correspond to substances that are highly flammable. Flammable: Liquid substances and preparations, whose flash point is low.

T+ T

Highly toxic (T+) and toxic (T): Substances and preparations that, by inhalation, swallowing or cutaneous penetration in small quantities may cause acute or chronic damage and even death. They are toxic, highly toxic, carcinogenic, mutagenic and toxic for reproductive purposes.

Xn

Harmful (Xn): Substances and preparations that, by inhalation, swallowing or cutaneous penetration, may cause acute or chronic damage and even death. They are harmful, sensitising, carcinogenic, mutagenic and toxic for reproductive purposes.

C

Corrosive (C): Substances and preparations that, in contact with living tissues, may destroy them. By inhalation, swallowing or cutaneous penetration in small quantities may cause acute or chronic damage and even death.

Xi

Irritant (Xi): Non-corrosive substances and preparations that, by contact with the skin or mucous membranes, may cause an inflammatory reaction. By inhalation, swallowing or cutaneous penetration in small quantities may cause acute or chronic damage and even death. They are irritants and sensitisers. Sensitisers: Substances and preparations that by inhalation or cutaneous penetration may produce a hypersensitive reaction, in such a way that later exposure to the same substance or preparation may give rise to characteristic negative effects. By inhalation: R42 Harmful (Xn) By skin contact: R43 Irritant (Xi)

3.1.3 Specific effects on health Carcinogenics: Substances and preparations that by inhalation, swallowing or cutaneous penetration may cause cancer or increase the frequency of cancer. Categories 1 and 2: R45 and R49 Toxic (T) Categorie 3: R40 Harmful (Xn) Mutagenics: Substances and preparations that by inhalation, swallowing or cutaneous penetration may cause hereditary alterations in the genetic material of cells or increase their frequency.

Hazards to be aware of and necessary precautions

3.1.2 Toxicological properties

Categories 1 and 2: R46 Toxic (T) Categorie 3: R68 Harmful (Xn)

103


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

Toxic for reproductive purposes: Substances and preparations that by inhalation, swallowing or cutaneous penetration may cause negative non-hereditary effects in descendents or increase the frequency of such, or negatively affect reproductive functionality or capacity. Categories 1 and 2: R60 and R61 Toxic Categorie 3: R62 and R63 Xn Harmful 3.1.4 Effects on the environment N

Hazardous for the environment: Substances or preparations that present or may present an immediate or a future danger for one or more components of the environment.

When waste in a container is assigned more than one hazard sign, the following criteria shall be taken into account: It is compulsory to affix the toxic waste hazard sign. The inclusion of harmful and corrosive waste hazard signs is optional. •

It is compulsory to affix the explosive waste hazard sign. The inclusion of the flammable waste hazard and oxidiser sign is optional. •

The label shall be firmly affixed to the container. All previous indications or labels shall be cancelled out so that it is not possible to confuse the origin and contents of the container in any subsequent handling of the waste product. The label shall be at least 10 x 10 cm depending on the size of the container.

3.2

Storage

Waste, until the time it is stored at the temporary waste holding area, shall remain in the laboratories, preferably on the floor, and in certain cases in suitable recipients (spill tanks, trays, etc.) in order to avoid possible spillages. It must be kept in places that are not subject to great passage in order to avoid stumbling over it, and away from all sources of heat. Products that may give rise to hazardous reactions cannot be stored at the temporary waste holding area.

104

Combustible liquids shall not be stored together with oxidisers or with toxic or highly toxic substances that are not combustible. They must be kept as far apart as possible. Non-flammable, noncombustible products may be used as separators, provided that such products are not incompatible with the inflammable products stored.


3.3

Hazardous reactions between waste products

In order to avoid any possible hazardous chemical reactions, special attention must be paid to incompatibilities between substances, in order to avoid mixing them. Incompatibilities include: 1. Strong acids with strong bases. 2. Strong acids with weak acids that give off toxic gases. 3. Oxidisers and reducers. 4. Water with amides, boranes, anhydrides, carbides, trichlorosilanes, halides, acid halides, hydrides, isocyanates, alkali metals, phosphorus peroxide and Grignard reagents.

Flammable

Explosives

Toxic

Radioactive

Oxidisers

Harmful

Corrosive

be stored 3 Can together

Flammable

Explosives

Toxic

Radioactive

Oxidisers

Harmful

Corrosive

3 7 7 7 7 3 7

7 3 7 7 7 7 7

7 7 3 7 7 3 7

7 7 7 3 7 7 7

7 7 7 7 3

3 7 3 7

7 7 7 7 7 7 3

Can only be stored together if certain preventive measures are taken

7

3 7

be stored 7 Cannot together

Hazards to be aware of and necessary precautions

Below you can find the tables outlining physical, chemical and toxicological incompatibilities:

105


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

3.3.1 Table of chemical product incompatibility 1

106

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 I II III

Non-oxidant mineral acids Oxidant mineral acids Organic acids

IV V VI

Strong oxidants

2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 I

II III IV V VI

Alcohols and glycols Aldehydes Amides Aliphatic and aromatic amides Ketones Cyanides and derivatives Caustic alkaline compounds Azo, Diazo and hydrazine compounds Halogenated organic compounds Organic nitrate compounds Epoxides Esters Ethers Phenols and Clesols Inorganic fluorides Unsaturated aliphatic hydrocarbons Saturated aliphatic hydrocarbons Aromatic hydrocarbon Isocyanates Mercaptans,other organic sulphides Alkaline and alkaline earth metals Diverse forms of metals and alloys Powdered metals and alloys Nitriles Nitrides Organic peroxides and hydroperoxides Pesticides: carbamates and thiocarbamates Pesticides: organophosphates Inorganic sulphides Waters and aqueous mixtures Polymerisable compounds Explosives

Strong reducers Substances which react with water

REACTIVITY CODES

Heat release Fire, exothermic reaction Non-flammable toxic gas generation

Toxic gas generation Flammable gas generation Explosion

Violent polymerisation Possibly hazardous, but there is no reference


3.3.2 Compounds that react violently with water Strong anhydride acids

Acyl halogenides

Alkali oxides

Alkali-metals and metalloids

Inorganic anhydride halides

Inorganic peroxides

Amides

(except alkalis)

Phosphides

Anhydrides

Alkali hydroxides

Silicides

Carbides

Hydrides

Calcium

Fluorides

Imides

Magnesium

Acid halogenides

Alkali metals

Reagent

Reagent

Gas given off

Formic acid Oxalic acid Ethyl alcohol Sodium bromide Sodium cyanide Sodium sulphocyanide Hydrogen iodide Some metals

Carbon monoxide Carbon monoxide Ethane Bromine and sulphur dioxide Carbon monoxide Carbon sulphide Hydrogen sulphide Sulphur dioxide

Nitric acid

Some metals

Nitrogen dioxide

Chlorhydric acid

Sulphides Hypochlorites Cyanides

Hydrogen sulphide Chlorine Hydrogen cyanide

Sulphuric acid

High affinity incompatible substances

Oxidisers

with

Nitrates, halogenates, oxides, peroxides, fluorine.

Reducers

with

Inflammable materials, carbides, nitrides, hydrides, sulphides, alkali metals, aluminium, magnesium and powdered zirconium.

Strong acids

with

Strong bases.

Sulphuric acid

with

Sugar, cellulose, perchloric acid, potassium permanganate, chlorides, sulphocyanides.

Hazards to be aware of and necessary precautions

3.3.3 Hazardous reactions of acids

107


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

3.3.4 Easily peroxidable substances This group of substances may undergo changes, for example; the formation of peroxides in some cases may explode violently. Substances included: Ethers

Haloalkanes

Vinylacetylene compounds

Isopropyl compounds

Vinyl compounds

Cumene, ureas, lactams

Allyl compounds

Dienic compounds

Butanol, methyl isobutyl ketone-2

What to do in the event of a hazardous spillage: general procedures 3.4

As a general rule, always proceed as follows: 1. Follow the instructions that your centre has established for such cases. 2. Immediately inform your immediate supervisor. 3. Then call PRBB Security on 1020. 4. Do not start to clear up or neutralise a product unless you know the product that has been spilt and the appropriate clearing up procedure (the use of chemical spillage kits should be kept in mind). 5. Insofar as possible, open external windows and doors and close the laboratory door, in the event of large volumes or the spillage of a hazardous product. 6. In the event that the spillage has occurred on a person, remember you can use the emergency showers and eyebaths. 7. Remember that, depending on its characteristics, the product for cleaning up may need to be handled equally as waste.

3.4.1 Basic guidelines Inflammable liquids:

108

Inflammable liquids must be absorbed by active carbon or other specific adsorbents that are available on the market. Never use sawdust due to its inflammability.


Acids: Acids must always be cleaned up as quickly as possible since direct contact as well as the vapours they give off may cause harm to people, the facilities and equipment. The best way to neutralise acids is to use the adsorbents-neutralisers available on the market that perform both functions. If you have none available, sodium bicarbonate can be used instead. Once neutralised, the surface must be washed with plenty of water and detergent. Bases: To neutralise and clean up bases, use the specific products available on the market. If you have none available, they can be neutralised using plenty of water with a dilution of chlorhydric acid (0.1 M) or of sulphuric acid (0.1 M). Once neutralisation has been carried out, the surface must be washed with plenty of water and detergent.

Collect mercury using a calcium polysulfide amalgamator (commercially available in the form of sponges) or sulphur. If it has got into grooves, you can try to seal it using a lacquer; it can also be aspirated using a Pasteur pipette, putting aside the metal collected in an airtight recepticle. Mercury recovery or the neutralisation of a spillage is important since in this way, a permanent source of pollution can be avoided. It should be taken into account that if mercury becomes divided into small drops, in the vicinity of a heat source or if exposed to sunlight, its ability to evaporate is increased. Other non-inflammable, non-toxic, non-corrosive liquids: Sawdust can be used for other liquids that are not inflammable, toxic or corrosive.

3.5

Personal protective equipment

Mainly goggles, gloves and masks, suitable for each use. Contact your immediate supervisor in order to find out what equipment you should use.

3.6

Health and safety guidelines

Below are some general guidelines to handling waste:

Hazards to be aware of and necessary precautions

Mercury (specific procedure):

Before adding any kind of waste to a container, make sure the container is the correct one for the purpose and is duly labelled. •

Containers should remain closed at all times, only opening them for the necessary time to insert the waste. •

109


Guide to

waste management at Barcelona Biomedical Research Park

If you have any doubts as to the classification of waste, or as to any possible reactions, put it into a container of its own. Do not mix. •

Disposal of the waste and corresponding containers shall be done slowly and carefully. This manoeuvre should be stopped if any abnormal phenomenon is observed, such as the production of gases or an increase in temperature. Once the operation is completed, the container should be closed until the next time it is used. In this way, exposure to the waste generated is reduced as well as the risk of possible spillage. •

Containers shall not be filled to more than approximately 80% capacity in order to avoid splashing, spillage or excess pressure. Once filled to 80% and a weight of under 18 kg, close the container and take it to the temporary waste holding area. •

Inside the laboratory, containers shall be deposited on the floor to prevent them from falling to a lower level. Containers in use shall never be left in areas of passage or in places where they may be stumbled over, and shall always be kept away from heat sources. •

Direct contact with waste should always be avoided, making use of suitable personal protective equipment according to hazardousness. •

Waste whose properties are unknown shall be considered as hazardous, taking the maximum precautions. •

All laboratories must make available to personnel the safety data sheets of the chemical compounds used for consultation at any time. •

You are recommended not to handle waste alone.

Immiscible liquid waste shall not be mixed. The existence of several phases hinders its later treatment. •

Solid waste shall never be compacted.

Stacking shall be to a maximum of two units in height.

Who can I ask if I am not sure how to proceed? If you are not sure how to proceed, contact your immediate supervisor.

110


Annex I BIBLIOGRAPHY AND LEGAL FRAMEWORK Community regulations:

Autonomous region regulations:

European Council Directive, of 15 July 1975, concerning waste (75/442/CEE).

• Council

Directive, of 18 March 1991 (91/156/CEE), previous amendment. • European

Commission decision of 20 December 1991, concerning hazardous waste (91/689/CEE).

Legislative Decree 1/2009, of 21 July, approving the consolidated text of the Law regulating Waste, published in the DOGC of 28/7/09. • Decree

92/99, of 6 April, amending Decree 34/96, of 9 January, approving the Catalogue of Waste in Catalonia. • Decree

93/99, of 6 April, on waste handling procedures.

Decree 27/99, of 9 February, on medical waste management. •

State regulations: 10/1998, of 21 April, on waste.

• Law

11/1997, of 24 April, on packaging/containers and packaging waste. • Royal

decree 782/1998, of 30 April, approving the Regulation for the development and implementation of Law 11/1997, of 24 April, on packaging/containers and packaging waste. • Royal

decree 952/1997, of 20 June, amending the Regulation for the implementation of Basic Law 20/1986, of 14 May, on toxic and hazardous waste, approved via Royal decree 833/1988, of 20 July. Royal decree 363/95, of 10 March, approving the Regulations on the notification of new substances and the classification, packaging and labelling of hazardous substances.

Municipal regulations: Regulations that affect the management of municipal and assimilable waste in the municipalities of Catalonia. •

• Regulations

governing the dumping of waste in the Metropolitan Area of Barcelona. Regulations governing wastewater of the Consortium for the Defence of the Besòs River Basin. •

Annex I

• Law

Royal decree 668/1980 amended by 3485/1983, of 14 December, approving the Regulation governing the storage of chemical products (RAQ). •

• Royal

decree 2070/95, of 22 December, establishing quality criteria in radiodiagnosis. • Royal decree 849/1986, of 11 April, approving the Regulation

Others: • NTP

276: Laboratory waste disposal: general procedures.

NTP 480: Hazardous waste management in university and research laboratories. •

• NTP

359: Laboratory safety: small quantities toxic and dangerous wastes management.

on the public water supply and developing preliminary titles I, IV, V, VI, and VII of Law 29/1985, of 2 August, on water.

111


Manual de residus del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Manual de residuos del Parque de Investigación Biomédica de Barcelona Guide to waste management at Barcelona Biomedical Research Park Primera edició: 2010 © Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Disseny i maquetació:

Estudi La Maquineta SCP www.maquineta.com Impressió:

Reproducciones Barcelona S.L. Imprès en paper fet amb pasta de paper ECF i seguint normes ISO 9001 i ISO 14001 de gestió ambiental. Dipòsit Legal:

D.L. B-26816-2010



Manual de residus