PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC
Reptes i oportunitats de la recerca a l’Àfrica
Editorial ∑20189
∑20189
A
quest nou any, l’univers farà 13.800 milions d’anys des del Big Bang. Si mirem enrere, trobarem moltes aventures i una vida molt rica. En el planeta Terra, per exemple, una cadena d’innombrables esdeveniments aleatoris i accidentals va conduir a les primeres formes de vida fa uns 4.000 milions d’anys, i al PRBB i als seus centres, fa aproximadament 12 anys. Però, fins i tot si aquest planeta sobreviu a possibles impactes de meteorits, pandèmies o erupcions volcàniques, d’aquí a uns 1.000 milions d’anys el nostre sistema solar començarà a destruir-se a si mateix i d’aquí a 10.000 milions d’anys, com a molt tard, la major part de l’univers tal com el coneixem s’extingirà. Tenint en compte tota la vida útil d’aquest univers, una cosa tan sorprenent com la vida humana va sorgir només durant un petit espai de temps que representa una mil milionèsima, d’una mil milionèsima, d’una mil milionèsima part de la vida de l’univers. I aquest moment és ara. Ja que som aquí, aprofitem junts la nostra curta presència a la Terra per contribuir a entendre millor el món i la vida i fer alguna cosa significativa. Us desitjo a tots un any feliç i científicament productiu! Reimund Fickert
Foto de Ivan Paulick / CRG
I
n 2018, the universe will be celebrating 13.8 billion years since the Big Bang. Undoubtedly it can look back on many adventures and a rich life. On planet Earth, for example, a chain of innumerable random and accidental events led to the first forms of life, around 4 billion years ago, and the PRBB and its centres some 12 years ago. However, even if this planet is able to survive meteorite impacts, pandemics and volcanic eruptions, in about 1 billion years our solar system will start to destroy itself. Indeed, in 10 billion years at the most, the majority of the universe as we know it will be extinguished. Looking at the entire lifespan of this universe, for only a miniscule 1 billionth billionth billionth of a percent has this amazing thing we call human life existed. And that moment is now. So, since we are here, why don’t we try to better understand both our world and human life and do something meaningful in the time we have. Wishing you all a happy and scientifically productive new year! Reimund Fickert
Gener de 2018 NÚM. 110 www.prbb.org GRATUÏT
Elizabeth Balyejusa Kizito during the event at the PRBB
Maruxa Martínez-Campos
E
lizabeth Balyejusa Kizito, de la Universitat Cristiana d’Uganda, va obrir el seminari sobre desafiaments i oportunitats per a la recerca a l’Àfrica que va tenir lloc al PRBB el desembre passat, coorganitzat pel CRG i la Fundació Dones per Àfrica. La investigadora havia rebut una beca d’aquesta fundació per passar sis mesos al CRG aprenent tècniques que l’ajudaran a continuar la recerca sobre lleguminoses autòctones que duu a terme a la seva institució. Balyejusa va explicar en una sala plena que, amb el 12,5% de la població mundial, l’Àfrica acull només l’1,1% dels científics i només el 0,1% de les patents. «Portem un retard d’entre 20 i 30 anys en infraestructures, en comparació amb aquí», va dir. Un avantat-
ge important de venir a Europa són els contactes que s’hi poden fer. Com va dir una altra becada, venint de Nigèria, un país ric en recursos humans però amb mala fama, és difícil trobar col·laboradors. «Cal confiança», va afirmar. La investigadora de la UPF, Cristina Pujades, va explicar una història inversa: el seu viatge a Kenya per impartir un taller organitzat per TReND, una organització sense ànim de lucre dirigida per científics. «L’objectiu era que els estu diants poguessin crear eines per endur-se’n a casa», va dir. Un portaveu de Novartis va explicar el seu programa de pràctiques de tres mesos a Suïssa per a científics de països en vies de desenvolupament. L’acte va ser tancat per María Teresa Fernández de la Vega, presidenta de la Fundació Dones per Àfrica, amb un discurs a favor de capacitar els africans per desenvolupar l’enorme potencial dels seus països.
Challenges and opportunities of research in Africa
E
lizabeth Balyejusa Kizito, from the Uganda Christian University, opened the seminar on challenges and opportunities for research in Africa that took place at the PRBB in December, co-organised by the CRG and the Women for Africa Foundation. This foundation financed her six month stay at the CRG, where she learnt techniques to help further her research into indigenous vegetables at her home institute. Balyejusa told a packed house how, although home to 12.5% of the world’s population, Africa has only 1.1% of its scientists — and only 0.1% of global patents. “We are 20 to 30 years behind in infrastructure, compared with here”, she said. A major
advantage of coming to Europe was the networking aspect. As another grantee, from Nigeria — a country rich in human resources but poor in reputation— said, it is difficult to find collaborators. “Trust is needed”, she claimed. UPF researcher Cristina Pujades told an inverse tale about her trip to Kenya to teach a workshop organised by TReND, a non-profit organisation run by scientists. “The aim was for the students to create tools to take home with them”, she said. A spokesperson from Novartis explained their programme that offers 3-month internships in Switzerland for scientists from developing countries. The event was brought to a close by María Teresa Fernández de la Vega, president of Women for Africa Foundation, who gave a strong speech in favour of empowering Africans to fulfil the huge potential of their countries
■
DESTACAT / HIGHLIGHT Més dones líders Les xifres globals de la comunitat del PRBB es mantenen estables, segons dades de l’octubre de 2017. L’increment del percentatge de dones que lideren grups de recerca, que ha augmentat del 31 % en 2013 al 40 % en 2017, es la notícia mes positiva. El cens total és de 1.420 persones que treballen a l’edifici del PRBB. No
s’inclou el personal de centres associats (395), ni col·laboradors o personal de empreses externes com Charles River o Clece, entre d’altres. Els 330 investigadors estrangers (31%) provenen de 46 països diferents, amb els italians en primer lloc (81), seguits dels alemanys (38) i dels francesos (34). El Regne Unit, amb 16 residents, ocupa ara el quart lloc en el rànquing de països.
More women leading groups Overall, the numbers of the PRBB community have remained stable, according to data from October 2017. The increased percentage of women heading up research groups, which has risen from 31% in 2013 to 40% in 2017, is the best news. The total census is 1,420 people that are physically located in the PRBB building.
Not included are staff from related centres (395), nor collaborators or staff from contracted companies like Charles River or Clece, amongst others. The 330 foreign researchers (31%) come from 48 different countries, with the Italians taking first place (81), followed by the Germans (38), and the French (34). The UK, with 16 residents, takes the fourth place in the country rankings
■
Ciència
www.prbb.org | gener de 2018
2
PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE
ROSA VENTURA – LABORATORI ANTIDOPATGE DE CATALUNYA (IMIM)
«A la nostra unitat treballem per un esport net» Advice and research
Maruxa Martínez-Campos
E
l Laboratori Antidopatge de Catalunya, que pertany a l’IMIM, analitza milers de mostres d’esportistes cada any. Per a cada atleta reben dues mostres precintades independentment: la mostra A s’analitza i la B es guarda congelada. Les mostres són anònimes i venen només amb informació sobre el sexe, la medicació que ha pres l’atleta i l’esport de què es tracta. La llista de substàncies prohibides n’inclou unes 400. Si el resultat de la mostra A dona positiu per a alguna d’aquestes substàncies, el laboratori contacta amb la Federació que ha enviat la mostra, la qual ho comunica a l’atleta, que pot demanar l’anàlisi de la mostra B. Un cop s’obté aquest segon resultat, junt amb les al·legacions que pugui fer l’atleta, la federació decideix quin curs seguir. «Nosaltres no sabem qui és l’atleta ni què es decideix; sovint ens n’assabentem per la premsa», diu Rosa Ventura, la directora del laboratori. En treballar en un tema tan sensible, un laboratori antidopatge ha de seguir molts controls. Diverses vegades a l’any reben mostres «cegues» —mostres amb alguna substància prohibida que fan de control positiu. Si el laboratori no detecta la substància, pot perdre l’acreditació de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA), que el laboratori de l’IMIM té des del 1985. De fet, això els va passar a set laboratoris d’arreu del món l’any 2017. «Normalment rebem unes 5.000 mostres l’any, però enguany han estat 8.000, perquè érem menys laboratoris», explica Ventura, la qual afegeix que això ha comportat haver de contractar més gent i comprar nous instruments, que treballen les 24 hores del dia. Assessorament i recerca És difícil rebre l’acreditació de l’AMA i els laboratoris que volen aconseguir-la necessiten assessorament, una altra de les funcions del laboratori català. Es desplacen a ciutats d’arreu del món per entrenar nous laboratoris, en un procés que pot durar fins a tres anys. Ja ho han fet a Rio de Janeiro, Ankara, l’Havana, Mèxic DC, Doha i Bangkok, i actualment ho estan fent al Caire. Una altra branca del laboratori és la recerca per millorar tècniques analítiques i trobar
Una trentena de persones, incloent estudiants de doctorat i estudiants en pràctiques treballen al laboratori
nous marcadors de l’ús de substàncies i mètodes de dopatge prohibits. Col·laboren, per exemple, amb el servei de reumatologia de l’Hospital del Mar per estudiar els glucocorticoides, unes substàncies prohibides en competicions per via oral o intramuscular, però permeses per raons terapèutiques per altres vies d’administració. «Busquem marcadors que ens permetin distingir entre els dos usos, així com els límits de seguretat; és a dir, les dosis màximes de les vies d’administració permeses que no donin positius en controls antidopatge», diu Ventura. Nou conveni amb la Secretaria d’Esport El laboratori s’autofinança cobrant per cada mostra que analitzen, però això vol dir que depenen molt del volum de treball que reben cada any, que és variable. L’octubre passat, però, van signar un conveni amb la Secretaria d’Esports de la Generalitat, que ofereix al laboratori un suport econòmic a canvi d’anàlisis per a competicions locals. «És una fita molt important», diu Ventura, «perquè ens dona estabilitat i ens permetrà fer inversions en la tecnologia capdavantera que necessitem. A més, és el resultat d’una lluita de molts anys per estar més vinculats a l’àmbit dels esports», afegeix. Tot i així, trobar-se en l’àmbit biomèdic del PRBB és molt positiu. «Ens permet utilitzar una sèrie d’equipaments cientificotècnics i col·laborar amb grups, com ara amb el servei de citometria de flux de la UPF per detectar transfusions sanguínies», explica la cap del laboratori. «A vegades necessitem utilitzar tecnologies noves per a nosaltres, i si són al PRBB podem implementar la metodologia sense fer la inversió inicial de l’equipament», conclou.
“We are working for clean sport”
T
he Catalonian Anti-doping Laboratory, which is part of the IMIM, analyses thousands of samples from sportsmen every year. For each athlete they receive two independently sealed samples: A is analysed and B is frozen and stored. The samples are anonymous and only have information on sex, any medication the athlete has taken, and the sport in question. The prohibited substance list has around 400 items on it. If sample A gives a positive result to any of these, the lab contacts the federation that sent the sample, and this is also communicated to the athlete who can ask for sample B to be analysed. Once they have this result, together with any statement by the athlete, the federation can decide how to move forward. “We don’t know who the athlete is, or the outcome; we often find out through the press”, says Rosa Ventura, director of the laboratory. Working on such a sensitive subject, a doping laboratory must have many controls. Several times a year they receive ‘blind’ samples - samples containing a banned substance that acts as a positive control. If the lab does not detect the substance it can lose its World Anti-Doping Agency (WADA) accreditation, which the IMIM lab has had since 1985. In fact, this happened to seven laboratories around the world in 2017. “We normally receive around 5000 samples a year, but this year we have had 8000, because there are fewer labs”, explains Ventura, who adds that this has meant taking on more staff and buying new equipment, which works 24 hours a day.
The WADA accreditation is difficult to get, and the laboratories that want it need advice, another of the functions of the Catalan lab. Its scientists travel to cities around the world to train new lab staff, in a process that can last up to three years. They have already done this in Rio de Janeiro, Ankara, Havana, Mexico City, Dohaa (Qatar), and Bangkok, and are currently doing so in Cairo. In addition, the lab undertakes research to improve analytical techniques and find new markers for prohibited substances and doping methods. They work with, for example, the rheumatology service from Hospital del Mar, looking at glucocorticoids — substances that are prohibited in competitions when taken orally or intramuscularly, but allowed for therapeutic reasons when administered in ano ther way. “We are searching for markers that allow us to distinguish between the different uses, as well as the safety limits, in other words, the maximum doses administered through permitted channels that do not give positive results in anti-doping tests”, says Ventura. New agreement with the Secretary for Sport The lab self-finances itself by charging for each sample analysed, but this means that it is heavily dependent on the volume of work it receives each year, and this can vary. In October, however, the lab signed an agre ement with the Catalan Government’s Secretary for Sport, which provides the lab with financial support in exchange for analysis for local competitions. “This is a very important milestone”, says Ventura, “because it gives us stability and will allow us to invest in the cutting-edge technology we need. It is also the result of many years fighting to be more closely linked to the field of sport”. Nevertheless, being within the PRBB’s biomedical environment is very positive. “It enables us to use a set of scientific-technical equipment and collaborate with groups, like the UPF’s flow cytometry service to detect blood transfusions”, explains the head of the lab. “Sometimes we need to use technologies that are new for us, and as part of the PRBB we can implement these methods without first investing in the equipment”, she concludes
■
NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS
Nous avenços contra el càncer de mama Rosa Manaut
E
l trastuzumab emtansina (T-DM1) és un tractament per al càncer de mama HER2 positiu innovador, però en la majoria de casos no funciona o deixa de fer-ho al cap d’un temps. Ara, un estudi multicèntric liderat per l’Hospital del Mar i publicat a Clinical Cancer Research, ha descrit un mecanisme que podria explicar la resistència a aquest tractament i predir quines pacients se’n beneficiarien.
L’anticòs trastuzumab, que reconeix específicament les cèl·lules tumorals HER2 positives, porta l’agent quimioteràpic DM1 a l’interior d’aquestes cèl·lules, on fa que la cèl·lula tumoral generi ciclina B1, que a alts nivells provoca la mort cel·lular. Els investigadors han trobat que, quan hi ha resistència al tractament, no es genera la ciclina B1 en resposta al T-DM1. «Ara farem un estudi prospectiu clínic amb 50 pacients de diferents hospitals de l’Estat», diu Joan Albanell, l’autor principal de l’article i director del Programa de recerca en càncer de l’IMIM.
Resistance to new breast cancer treatment identified
T
rastuzumab-emtansin (T-DM1) is an innovative treatment for HER2positive breast cancer, but in many people it does not work or stops doing so after a while. Now a multicentre study led by the Hospital del Mar and published in Clinical Cancer Research describes a mechanism that could explain resistance to this treatment and predict which pa tients would benefit from it.
The trastuzumab antibody, which specifically recognises HER2-positive tumour cells, carries the DM1 chemotherapeutic agent into these cells. There, DM1 causes the cell to generate the cyclin B1 enzyme, which at high levels provokes cell death. Researchers have found that in cases where treatment resistance occurs, cyclin B1 is not generated in response to T-DM1. “We will now carry out a clinical prospective study with 50 patients in different hospitals”, says Joan Albanell, project leader and director of the Cancer research programme at IMIM
■
7 3
Ciència
març gener de de 2011 2018 | www.prbb.org | www.prbb.org
NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS
Un pas endavant en la malaltia de Parkinson bar que dos d’ells —TIAR i ELAVL1— són crucials en la neurodegeneració. Així, representen dos nous candidats a biomarcadors per a aquestes malalties neurodegeneratives, per millorar la detecció precoç amb una anàlisi de sang o com a noves dianes per a possibles tractaments.
Laia Cendrós
U
n grup de científics ha descobert com es controla la producció de l’alfa-sinucleïna, una proteïna que s’acumula a les neurones dels pacients de Parkinson i d’atròfia multisistèmica i provoca la mort cel·lular. Els investigadors van predir les interaccions de l’alfa-sinucleïna amb altres factors utilitzant l’algoritme catRAPID, desenvolupat prèviament per ells mateixos. «El nostre mètode bioinformàtic ens va mostrar diversos candidats i vam analitzar al laboratori els més rellevants per a les malalties», explica Gian Gaetano Tartaglia, professor d’investigació ICREA al CRG i primer autor de l’article publicat a Nucleic Acids Research.
A step forward in Parkinson’s disease
Il·lustració d’una neurona
En col·laboració amb científics de l’IDIBAPS, van verificar els factors in vitro (amb cèl·lules en cultiu), in vivo (amb ratolins) i ex vivo (amb mostres humanes de cervells de pacients difunts) i van tro-
A
group of scientists have discovered how to control the production of alpha-synuclein, a protein that accumulates in the neurones of people suffering Parkinson’s and multiple systemic atrophy, causing cell death. The researchers predicted the interactions of alpha-sinuclein with other factors
using the algorithm catRAPID, developed previously by the same scientists. “Our bioinformatics method showed us several candidates and in the lab we analysed those most significant for the diseases”, explains Gian Gaetano Tartaglia, an ICREA research professor at the CRG and first author of the article published in Nucleic Acids Research. In collaboration with scientists from IDIBAPS, they verified the factors in vitro (using cells in culture), in vivo (in mice), and ex vivo (with human brain samples from deceased patients), and found that two factors — TIAR and ELAVL1— are crucial in neurodegeneration. These are therefore new candidate biomarkers for the neurodegenerative diseases, and may be used to improve early detection through a blood test, or represent new possible treatment targets
■
Vistiplau a l’edició genètica terapèutica Carolina Pozo
L
a societat recolza l’edició genètica com a mètode terapèutic, però en rebutja l’ús per a la millora de l’individu, segons un estudi del projecte «Neuromillora i recerca i innovació responsables» (NeRRI per les sigles en anglès). Els resultats es basen en una enquesta on-line a 1.000 ciutadans. El 75% van aprovar la teràpia en adults, apuntant a les millores en la qualitat de vida o la curació de la demència com a efectes posi-
tius. Per a la teràpia prenatal, el suport va ser del 60%. Però l’edició genètica per a la millora de l’individu, tant en adults (26%) com, sobretot, prenatal (11%), va rebre poc suport. Els participants van esmentar que «no hi ha necessitat» i «podria haver riscos o conseqüències desconegudes». «Els avenços en la recerca i la tecnologia han de tenir en compte la visió dels diferents grups socials implicats», conclou Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS) de la UPF i coautora de l’article publicat a Nature Biotechnology.
Social approval of therapeutic genetic editing
S
ociety supports genetic editing as a therapeutic method, but rejects its use to improve the characteristics of an individual, according to a study carried out as part of the Neuroenhancement and Responsible Research and Innovation (NeRRI) project. The results are based on an online survey of 1,000 members of the general public. 75% approved genetic therapy in adults and stated an increase of quality of life or dementia
treatment, as potential benefits. For prenatal therapy, support was 60%. But genetic editing to improve an individual, either in adults (26%) or, above all prenatally (11%), received little support. Participants mentioned that “there is no need”, and “there could be risks or unknown consequences.” “Advances in research and technology must take into account the vision of the so cial groups involved”, concludes Gema Revuelta, director of the UPF Centre for Studies in Science, Communication, and Society (CCS) and co-author of the article publishing these results in Nature Biotechnology
■
Identificats gens exclusius de mamífers Rosa Manaut
Q
uè distingeix els mamífers d’altres éssers vius? Per respondre a aquesta pregunta, investigadors de l’IMIM, l’IBE i el DCEXS-UPF han comparat 30 genomes mamífers i 34 d’altres animals, identificant un catàleg d’unes 6.000 famílies de gens exclusius dels mamífers. En els éssers humans, representen el 2,5% dels gens que codifiquen proteïnes. El primer autor de l’article, José Luis Villanueva-Cañas, va assignar a cada gen una
possible edat d’origen segons l’espècie en què es troben presents, i va utilitzar dades d’ARN de diferents teixits per veure on i com s’expressen els gens, així com dades proteòmiques per comprovar si es tradueixen en proteïnes. Els autors van identificar les funcions d’alguns dels gens: diversos estaven rela cionats amb la forma en què s’estructura la pell, altres produïen pèptids antimicrobians i altres participen en les glàndules mamà ries característiques dels mamífers. «Catalogar els gens de mamífers és el primer pas per comprendre’n les funcions», conclou Mar Albà, líder de l’estudi.
Genes distinguishing mammals from other animals identified
W
hat makes mammals different from other groups? To answer that, a group of researchers from the IMIM, IBE, and DCEXS-UPF have analysed the genomes of 30 mammals and compared them to 34 non-mammals, leading to the creation of a catalogue of 6,000 families of exclusively mammal genes. These represent 2.5% of the genes that code for proteins in humans. First author of the article, José Luis Villanueva-Cañas, assigned each gene a possible age
of origin according to the species in which it is present, and used RNA data from different tissues to see where and how the genes are expressed, as well as proteomic data to check if they are translated into proteins. The authors identified the functions of some of the genes: several are related to how the skin is structured, some produce antimicrobial peptides, and others are involved in the mammary glands characteristic of mammals. “Cataloguing mammal genes is the first step in understanding their functions”, concludes Mar Albà, leader of the study
■
Un avantpassat comú dels homes magrebins Àngels Codina
A
l voltant del 70% de tots els homes del Magreb contenen la variant E-M183 del cromosoma Y, segons un estudi recent que analitza 200 voluntaris del nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà i la península Ibèrica. Això vol dir que comparteixen un avantpassat comú. Després d’obtenir la seqüència completa del seu cromosoma Y, els científics han determinat l’antiguitat d’aquest llinatge en 2.500 anys.
«La datació d’aquesta variant ha estat controvertida, ja que una recerca anterior suggeria un origen a l’època neolítica, fa 4.500 anys, o fins i tot al paleolític, fa més de 12.000 anys», afirma Francesc Calafell, professor de la UPF i responsable d’un grup de recerca a l’IBE (CSIC-UPF). «Però la gran quantitat de persones que comparteixen el llinatge només es pot explicar per un origen extremadament recent d’aquesta variant». El cromosoma Y, responsable de determinar la masculinitat, és molt útil per estudiar els processos històrics, demogràfics i migratoris del passat.
Most men from the Maghreb are descended from a recent common ancestor
A
bout 70% of all men in the Maghreb possess the Y chromosome variant E-M183, according to a recent study analysing 200 volunteers from North Africa, the Middle East, and the Iberian Peninsula. This means they share a common ancestor. After obtaining the complete Y chromosome sequence, scientists determined this lineage is around 2,500 years old.
“Dating this variant has been controversial, since earlier research suggested it was Neolithic, from 4,500 years ago, or even Palaeolithic, going back more than 12,000 years”, says Francesc Calafell, a lecturer at the UPF and head of an IBE (CSIC-UPF) research group. “But the large number of people who share the lineage can only be explainedbyanextremelyrecentoriginofthisva riant.” The Y chromosome, transmitted only to males and responsible for determining maleness, is very useful for studying past demographic and migratory processes
■
Ciència PRBB-CRG CONFERENCES
Conference Programme financed by the CRG and the PRBB AMY BERRINGTON DE GONZÁLEZ, Monday January 8. Berrington de González, is Branch Chief and Senior researcher at the Radiation Epidemiology Branch of the Department of Cancer Epidemiology and Genetics of the National Cancer Institute in Bethesda, USA. Radiation exposure to the US and other populations from medical sources has increased six-fold in the last three decades. Her research aims to quantify the potential cancer risks from this type of radiation exposure in order to provide information for public health and clinical purposes. She does that using both theoretical risk projection modeling and also by conducting epidemiological studies of medically exposed populations. In recent years she has also conducted research on global health focusing on premature mor tality and on global effects of obesity. She has been invited by Manolis Kogevinas (ISGlobal). ANDRÉS AGUILERA, Monday January 15. Aguilera, from the Centro Andaluz de Biología Molecular y Medicina Regenerativa-CABIMER, in Universidad de Sevilla-CSIC-Universidad Pablo de Olavide, in Seville, Spain, is interested in the identification and understanding of the causes and mechanisms of genome instability. In particular, his group is focused on the factors and mechanisms responsible for genome instability associated with replication stress and replication-born DNA breaks, including that caused by transcription-replication conflicts and R-loop accumulation. The goals are to identify the main determinants of replication failures that lead to the stalling or collapse of the replication fork and to DNA breaks; to understand how a replication-born DNA break is repaired to allow replication restart and prevent chromosome rearrangements and genome instability; and to evaluate the implication of such determinants and processes in the origin of cancer and its potential use in cancer therapy. He uses human cells and the model organism Saccharomyces cerevisiae, with specific incursions in Caenorhabditis elegans. He has been invited by José Yelamos (IMIM). ALFONSO MARTÍNEZARIAS, Friday February 2. Martínez-Arias, from the Department of Genetics of the University of Cambridge, UK, is interested in understanding the principles that govern the development of organisms and how cells make decisions about their fates during development. In particular his lab is interested in the actual nature of the decision event i.e. what do we mean by a decision in the context of cells and development, and what are the molecular processes associated with this event. They are using mouse embryonic stem cells and Drosophila intestinal stem cells to understand the molecular underpinning of the transition state, an intermediate between the original and the new state, as a universal paradigm for cell fate decisions. He has been invited by Jordi Garcia-Ojalvo (DCEXS-UPF).
www.prbb.org www.prbb.org | | gener maig de 2018 2011
4
ENTREVISTA / INTERVIEW
MARC GÜELL – DCEXS-UPF
“La matèria viva és la maquinària més avançada que existeix” Carolina Pozo Has tornat de Harvard per instal·lar-te de nou a Barcelona. Per què? m sento molt europeu, volia tornar aquí. La qualitat de la ciència a Barcelona és molt alta. Potser destaquem més en la recerca bàsica; però, tot i així, hi ha tots els ingredients per fer molt bona recerca i la ciutat atreu talent internacional. He tingut l’oportunitat de marxar a altres llocs, però he volgut tornar.
E
Quines diferències hi ha entre la recerca dels Estats Units i la d’aquí? El preu per fallar als Estats Units és molt més baix. Els americans fan una aposta molt forta pel risc. Això els permet arribar a descobertes que a Europa ens costen més. És cert que hi ha molts projectes de gran risc que acaben fallant; però, molts cops, els grans descobriments vénen d’aquest tipus de projectes. Aquestes iniciatives, a Europa, sovint costen de finançar. D’estudiar química i enginyeria de telecomunicacions a dedicar-se a la biologia sintètica... Sempre m’ha agradat molt la ciència experimental i el desenvolupament tecnològic. Podia haver fet qualsevol carrera de ciències experimentals. D’altra banda, les telecomunicacions em van aportar la formació en computació. Al final, vaig acabar fent biologia sintètica perquè m’agrada molt crear tecnologies que ens permetin solucionar problemes. I com que la matèria viva és la maquinària més avançada que existeix, em va motivar el repte de fer enginyeria en sistemes vius per crear noves teràpies. A banda de la teva recerca, has creat l’spin off eGenesis. Com va sorgir? Durant la meva estada a Harvard em vaig dedicar a l’edició de genomes de cèl·lules de mamífer. Vam avançar força i ens vam preguntar com podíem materialitzar els nostres descobriments per solucionar un problema mèdic important. La falta de teixits per fer trasplantaments és un dels grans problemes mèdics en l’actualitat i sembla no tenir una solució fàcil: cada vegada envellim més i soms millors a l’hora de mantenir pacients crítics vius, però hi ha poques perspectives per augmentar la quantitat d’òrgans disponibles per a trasplantaments. Una possibilitat per produir òrgans de manera il·limitada és fent servir animals, com el porc. Quines dificultats té aquest procés? A priori hem de trencar dues barreres: la compatibilitat amb el nostre sistema immunitari i els virus endògens. Gairabé tots els mamífers tenen dins del seu ADN virus endògens que es transmeten de pares a fills. En el cas dels humans, gairebé no els fem cas perquè són molt antics i són pràcticament inactius. Però en el cas dels porcs, són una adquisició més moderna i poden infectar cèl·lules humanes. Com que es tracta de virus endògens, per molt netes que mantinguem les cèl·lules, els virus continuaran transmetent-se. L’única solució sembla aplicar enginyeria genètica per fer animals més compatibles i sense virus endògens actius.
PERFIL / PROFILE Marc Güell va créixer a Olot i es va traslladar a Barcelona per estudiar química i posteriorment enginyeria tècnica de telecomunicacions. Després del seu doctorat a l’EMBL i al CRG va marxar a Boston, a l’Institut Wyss de la Universitat de Harvard, on va desenvolupar noves tecnologies per a l’edició genètica i la biologia sintètica. Des de l’estiu de 2017, lidera el grup de recerca en Biologia Sintètica Translacional del DCEXS-UPF, on treballa per aplicar els avenços en enginyeria genètica en teràpies. Marc Güell studied a degree on chemistry followed by telecommunications engineering. After his PhD at the EMBL and the CRG, he left for Boston, to Harvard University’s Wyss Institute, where he started developing new technologies for gene editing and synthetic biology. Since the summer 2017, he leads the Translational Synthetic Biology research group at DCEXS-UPF, where he is working to apply advances in genetic engineering to therapies.
“Living matter is the most advanced machinery that exists”
of doing engineering in living systems to create new therapies.
You came back from Harvard to set up again in Barcelona. Why? feel very European and I wanted to come back here. The quality of science in Barcelona is very high. Perhaps we stand out more for basic research, but even so, there are all of the ingredients to do very good research and the city attracts international talent. I’ve had a chance to go to other places, but I wanted to come back.
In addition to your research, you have created the eGenesis spin-off. How did that come about? During my stay at Harvard I was dedicated to editing the genomes of mammalian cells. We made quite some progress and we asked ourselves how we could materialize our findings to solve a major medical problem. The lack of tissues for transplantation is one of the biggest current medical problems and it seems not to have an easy solution: we are becoming increasingly old and we are better at keeping critically ill patients alive, so there are few prospects of increasing the numbers of organs available for transplantation. One possibility to produce unlimited organs is to use animals, such as pigs.
I
What differences have you noticed between research in the United States and here? The price of failure in the United States is far lower than here, the Americans are very risk oriented. This allows them to come up with findings that we find harder to do in Europe. It is true that many high risk projects end up failing, however, often, the great discoveries come from this type of projects. These initiatives, in Europe, often have difficulty finding funding. You studied chemistry and telecommunications engineering to end up dedicating yourself to synthetic biology. I’ve always liked the experimental science and technological development. I could have done any experimental sciences degree. Then telecommunications gave me my training in computing. In the end, I ended up doing synthetic biology because I really like to create technolog ies that allow us to solve problems. And as living matter is the most advanced machinery that exists, I was aroused by the challenge
What difficulties does this process involve? A priori we have to break two barriers: compatibility with our immune system and endogenous viruses. Virtually all mammals have within their DNA endogenous viruses that are transmitted from parents to offspring. In the case of humans, we take hardly any notice of them because they are ancient and are practically inactive. But in the case of pigs, they are a more recent acquisition and can infect human cells. As we are dealing with endogenous viruses, no matter how clean we keep our cells, viruses will continue to be transmitted. The only solution seems to be to apply genetic engineering to make more compatible animals without active endogenous viruses
■
7 5
Ciència
març gener de de 2011 2018 | www.prbb.org | www.prbb.org
NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS
Els riscos per a la salut d’un excés de pes Marta Calsina
T
enir sobrepès o patir obesitat incrementa de forma exponencial el risc de patir una malaltia cardiovascular o càncer. És la conclusió de l’estudi FRESCO (Funció de Risc Espanyola d’esdeveniments Coronaris i Altres), liderat per investigadors de l’IMIM i metges de l’Hospital del Mar, que ha fet un seguiment durant 10 anys de 54.446 persones de 7 comunitats autònomes. Les dones obeses tenen 5 vegades més risc de patir una malaltia cardiovascular
i 12 vegades més possibilitats de desenvolupar un càncer que les que tenen un pes normal. Si tenen sobrepès, encara que no arribin a l’obesitat, es manté un increment del risc del doble de possibilitats en el cas de les patologies cardiovasculars, i quatre vegades més en les oncològiques. La influència del pes a la salut masculina és una mica inferior. Així, l’obesitat multiplica per dos les possibilitats de desenvolupar algun tipus de càncer, però no influeix de forma significativa en el cas de les malal ties cardiovasculars.
The health risks of excess weight
O
verweight or obesity increases the risk of cardiovascular disease or cancer exponentially. Such is the conclusion of the FRESCO study (Spanish Risk Function of Coronary and Other Events), led by IMIM researchers and doctors at Hospital del Mar, who has monitored for 10 years 54,446 people from 7 autonomous communities. Only 26% of those who participated in the study had a weight considered normal (below 25 points of the body mass index,
BMI). Obese women are 5 times more likely to have cardiovascular disease and 12 times more likely to develop cancer than those with a normal weight. If they are overweight, even if they do not reach obesity, there is an increase in the risk of double the possibilities in the case of cardiovascular pathologies, and four times more in oncology. The influence of weight on male health is slightly lower. Thus, obesity multiplies by two the possibilities of developing some type of cancer, but it does not influence significantly in the case of cardiovascular diseases. It’s the first time in Spain that a group of this importance is analyzed
■
En el cervell, no només importa la mida Emmanuel Keller (Tambako the Jaguar)
Àngels Codina
E
l cervell és l’òrgan primari que dóna identitat a la nostra espècie. Una anàlisi dels teixits cerebrals de sis humans, cinc ximpanzés i cinc macacos mostra que el cervell humà no només és una versió més gran que el cervell primat ancestral, sinó que també és diferent en molts altres aspectes. «Que els nostres cervells siguin tres vegades més grans que els dels ximpanzés és un assoliment molt notable en poc més d’un milió d’anys d’evolució», explica Tomàs Marquès-Bonet, professor d’investigació ICREA a la UPF i investigador i director de l’IBE. «Els cervells humans tenen moltes més cèl·lules que els d’altres primats, i estan més interconnectades. Per tant, tenen més
Young chimpanzee having fun
capacitat de processament», afegeix l’autor de l’article, publicat a Science. En l’estudi, es va analitzar l’expressió gènica en 247 mostres de cervell, principalment de regions que intervenen en el comportament i els processos cognitius. Es van observar similituds, fins i tot en l’escorça
prefrontal, que és la regió del cervell implicada en l’aprenentatge d’ordre superior. Per contra, el estriat del cervell humà té un patró d’expressió gènica diferent. Aquesta regió sol associar-se al moviment i podria estar relacionada amb el bipedisme.
Human and primate brains: not only size matters
T
he brain is the primary organ that gives our species its identity. An analysis of the brain tissues of six humans, five chimpanzees, and five macaques, which has been published in Science, shows that the human brain is not only a larger version of the ancestral primate brain, it also differs in many other aspects. “The fact that our brains are three times larger than those of chimpanzees is in itself
remarkable after just over a million years of evolution”, explains Tomàs MarquèsBonet, ICREA research professor at the UPF and director of the IBE. “Human brains have many more cells than those of other primates, and these are more interconnected. They therefore have a greater processing capacity”, adds the author of the paper. In the study gene expression was analysed in 247 tissue samples, mainly from regions of the brain involved in behaviour and cognitive processes. Several similarities were observed, even in the prefrontal cortex, the region of the brain involved in higher-order learning. In contrast, the striatum of the human brain has a different gene expression pattern. This region is usually associated with movement and could be linked to bipedalism
■
L’edat dels cucs crea variació entre els seus fills Laia Cendrós
L
a mida potser no importa, però l’edat de procreació sí, almenys en cucs, tal com demostra un estudi recent realitzat amb l’organisme model C. elegans. Fins i tot sent genèticament idèntics i vivint en el mateix ambient, els individus d’aquesta espècie de cucs difereixen entre ells en grandària, nombre de cries i durada de la vida, entre d’altres. «Hem observat que l’edat de la mare té un impacte important en la fisiologia de la seva descendèn-
cia», afirma Marcos Francisco Pérez, estudiant de doctorat del CRG i coautor de l’estudi publicat a Nature. «Sorprenentment, són les mares joves les que produeixen cucs més curts, de creixement més lent, menys resistents a la fam i que tindran, al seu torn, menys descendència», afegeix Mirko Francesconi, investigador postdoctoral i l’altre coautor. «És particularment interessant que l’edat de la mare d’un individu determini les seves característiques durant tota la seva vida», afegeix Ben Lehner, professor ICREA i cap del laboratori del CRG on es va fer l’estudi.
A worm mother’s age generates variation amongst offspring
S
ize may not matter, but age does — at least for worm mothers, as shown by a recent study done on the model organism C. elegans. Even if genetically identical and living in the same environment, individuals of this species of worm differ in size, number of offspring, and lifespan, amongst other factors. “We observed that the age of a mother has a major impact on the physiology of her offspring” states Marcos Fran-
cisco Perez, a PhD student at the CRG and co-first author of the work published in Nature. “The youngest mothers produce offspring that are shorter, grow more slowly, are less resistant to starvation, and have fewer offspring themselves”, adds Mirko Francesconi, post-doctoral re searcher and the other co-first author. “It is particularly interesting that the age of an individual’s mother determines their characteristics throughout their lives”, adds Ben Lehner, ICREA Professor and head of the CRG lab where the study took place
■
Efectes de l’exposició a perfluoroalquil Pau Rubio
L
es substàncies per- i polifluoroalquils (PFAS) són un tipus de productes químics artificials utilitzats en innombrables productes industrials i de consum, i segons un estudi recent la seva presència a la sang en nivells alts durant l’embaràs pot interferir amb el metabolisme de glucosa i lípids. En un estudi realitzat en 1.240 dones embarassades de les cohorts de naixement INMA de Sabadell, València i Guipúscoa les concentracions de PFAS en
plasma es van associar amb alteracions de la tolerància a la glucosa, la diabetis gestacional, els nivells de colesterol o una lleugera disminució dels nivells de triglicèrids. «Necessitem més estudis longitudinals amb períodes de seguiment més llargs, però mentrestant, hem d’anar amb compte amb l’ús de PFAS, ja que és fàcil exposar-nos-hi a través de la dieta, l’aigua potable o la inhalació de pols interior i persisteixen en l’entorn i els organismes vius durant anys», explica Martine Vrijheid, investigadora d’ISGlobal i responsable de l’estudi.
Exposure to perfluoroalkyl substances may affect metabolism in pregnant women
P
er- and polyfluoroalkyl substances (PFAS) are man-made chemicals used in countless industrial and consumer products, but according to a recent study, their presence in blood at high levels during pregnancy may interfere with glucose and lipid metabolism. In 1,240 pregnant women from the INMA birth cohorts in Sabadell, Valencia, and Guipuzkoa, PFAS concentrations in plas-
ma were associated with impaired glucose tolerance, gestational diabetes, raised cholesterol, or a slight decrease in triglyceride levels. “We need more longitudinal studies with longer follow-up periods, but in the meantime, we should be cautious about the use of PFAS and our exposure to them. We can get them from our diet, drinking water, and by inhaling indoor dust, and they persist in the environment and living organisms for years”, says Martine Vrijheid, ISGlobal researcher and leader of the study
■
Ciència
www.prbb.org www.prbb.org | | gener maig de 2018 2011
6 4
CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED
Malalties rares Andrés Medrano i Luis A. Pérez Jurado
Fotografía d’Ana Yturralde
U
na malaltia s’anomena rara quan afecta menys de 5 de cada 10.000 persones. El problema es redimensiona si tenim en compte que hi ha més de 7.000 malalties rares; així, parlem d’uns 300.000 afectats només a Catalunya. Al voltant del 80% de les malalties rares tenen una causa genètica. Algunes molt conegudes són l’ELA, la fibrosi quística o l’albinisme, però n’hi ha de molts tipus: malalties autoimmunitàries, malformacions congènites, trastorns metabòlics, malalties endocrines, càncers rars... Moltes són d’aparició al naixement o a la infància i sovint són perilloses per a la vida o debiliten crònicament. L’aplicació de noves tecnologies està revolucionant el coneixement i l’aproximació a les malalties rares. Tenim la possibilitat d’obtenir dades genètiques massives, generar models cel·lulars i animals, o dissenyar teràpies de precisió amb nous fàrmacs, reprogramació cel·lular o manipulació gènica. Els avenços, però, han estat molt més notables en el diagnòstic que en el desenvolupament de teràpies, en part a causa del seu alt cost: d’una banda, van dirigides a poblacions reduïdes i tenen un baix retorn econòmic, i d’altra banda, solen ser tractaments innovadors i costosos, com el reemplaçament enzimàtic. En aquest sentit, cal destacar el
Trobada ALBA (Associació d’ajuda a persones amb albinisme)
rol dels pacients i les famílies a l’hora de reivindicar la recerca en aquestes malalties. L’especificitat de les malalties rares, el nombre limitat de pacients i l’escassetat d’experts en cadascuna de les malalties les converteixen en un àmbit on la recerca col·laborativa té un enorme valor afegit. El Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER), format per 62 grups de recerca i 20 grups clínics vinculats, coordina la investigació a escala nacional, i existeix una iniciativa global, l’International Rare Diseases Research Consortium (IRDIRC), que ha definit un clar objectiu: que el 2027 qualsevol afectat rebi un diagnòstic en menys d’un any (la mitjana ara és d’uns cinc anys), així com desenvolupar 1.000 noves teràpies.
Rare diseases
A
so-called rare disease is one that affects less than 5 out of every 10,000 people. But the problem takes on another dimension if we consider that there are more than 7,000 rare diseases. This means we are talking about 300,000 sufferers in Catalonia alone. Around 80% of rare diseases have a genetic cause. Some are well known, like ALS, cystic fibrosis and albinism, but there are many different types: autoimmune diseases, congenital malformation, metabolic and endocrine disorders, rare cancers, and so on. Many appear at birth or in childhood, and are often life-threatening or chronically debilitating. The application of new technologies is revolutionising our knowledge and ap-
proach to rare diseases. We can obtain massive genetic data, generate cell and animal models, and design precision therapies using new drugs, cellular reprogramming, or gene manipulation. However, there have been many more advances in diagnosis than in the development of therapies, partly due to their high cost: on the one hand they target small populations and have low economic returns; and on the other they are often innovative, expensive treatments, like enzyme replacement. In this sense, it is necessary to emphasise the role of patients and families when it comes to pushing for research into these diseases. The specificity of rare diseases, the limited number of patients, and the lack of experts in each disease makes them an area where collaborative research has enormous added value. The Centre for Biomedical Network Research on Rare Diseases (CIBERER), involving 62 research groups and 20 associated clinical bodies, coordinates research across the country, and there is also a global initiative, the International Rare Diseases Research Consortium (IRDIRC), which has a clearly defined objective: by 2027 anyone affected by a rare disease will receive a diagnosis in less than a year (the average now is about 5), and 1,000 new therapies will be developed
■
FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO
NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS
Equilibri de gènere
Impuls per a la ciència
els embrions s’implanten a l’úter, un dels dos cromosomes X serà inactivat aleatòriament. La imatge, anomenada «Tractant amb l’equilibri de gènere» per l’estudiant Jacqueline Severino, va obtenir el segon premi en la competició d’Abcam Image 2017.
Dealing with Gender Balance
A
questa imatge és del laboratori de Bernhard Payer al CRG, que estudia la reprogramació de la informació epigenètica durant el desenvolupament dels mamífers. A la imatge, quatre embrions de ratolins femenins estan disposats en forma de X, simbolitzant els canvis que es produeixen al cromosoma X en aquesta etapa (4,5 dies de desenvolupament). Els embrions femenins inactiven un dels seus dos cromosomes X (marcats pels punts grocs de la imatge) per aconseguir una expressió igual a la dels mascles, que només tenen un cromosoma X i un Y. En les cèl· lules vermelles de l’endoderma primitiu i en les cèl·lules verdes del trofoectoderma, que formaran la placenta, els embrions de ratolins femenins mantenen inactiu el cromosoma X, que van heretar del seu pare. D’altra banda, les cèl·lules blaves de l’epiblast, que formaran la majoria dels teixits de l’embrió, han sofert una reactivació del cromosoma X, de manera que els dos cromosomes X estan actius. Una vegada que
T
his image is from Bernhard Payer’s lab at the CRG, where they study how epigenetic information is reprogrammed during mammalian development. Four female mouse blastocyst embryos are arranged in the shape of an X, symbolising the changes happening to the X-chromosome at this stage (4.5 days of development). Female embryos inactivate one of their two X-chromosomes (marked by the yellow foci in the picture), in order to achieve equal X-chromosome expression with males, who have only one. In the red cells of the primitive endoderm, the future yolk sac, and the green cells of the trophectoderm, the future placenta, female mouse embryos keep the X-chromosome they inherited from their father inactive. On the other hand, the blue labelled cells of the epiblast, which will form most tissues, have gone through X-chromosome reactivation, so both Xchromosomes are active. Once the embryos are implanted into the uterus, they will undergo random X-inactivation. The image was named “Dealing with Gender Balance” by PhD student Jacqueline Severino, and it won the 2nd prize at the Abcam Image competition 2017
■
Reimund Fickert
A
finals de novembre l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, junt amb Barcelona Global, va reunir representants destacats de l’àmbit científic català al PRBB. Després de perdre la candidatura de la seu de l’Agència del Medicament (EMA), Colau vol aprofitar l’impuls per crer una taula permanent de recursos de ciència a Barcelona, així com l’aplicació de mesures per retenir talent i captar projectes que permetin a la ciutat posicionar-se com un referent en la ciència, la recerca i la innovació. Jordi Camí, director del PRBB i amfitrió de la trobada, va valorar la importància d’aquesta iniciativa «després de mesos de paràlisi institucional». «L’Ajuntament vol implicar-se més en el suport a la ciència, per la seva importància estratègica.» En un altre front comú amb la investigació, Colau es posa al capdavant de la lluita contra l’IVA de les subvencions a equipaments culturals i projectes científics. L’Agència Tributària reclama a alguns centres de recerca el 21% de les subvencions rebudes. L’impacte de les reclamacions als centres de Catalunya s’estima en uns 20 milions d’euros.
Boosting science
A
t the end of November, Mayor Ada Colau, with the aid of Barcelona Global, brought together a group of prominent representatives of Catalan Science at the PRBB. Barcelona recently lost the battle to become home to the European Medicines Agency (EMA), but Colau wants to take advantage of the momentum to create a permanent table of scientific resources in the city, and take measures to retain talent and attract projects that will allow Barcelona to position itself as a leader in science, research, and innovation. Jordi Camí, director of the PRBB and host of the meeting, stressed the value of this initiative “after months of institutional paralysis”. “City Hall wants to get more involved in supporting science, due to its strategic importance.” In another common front with research, Colau is putting herself in the vanguard of the fight against VAT on grants for cultural facilities and scientific projects. The Spanish Treasury is demanding 21% tax on subsidies received by some research centres. The potential impact of these claims to centres in Catalonia is estimated to be in the region of 20 million euros
■
7 7
Diversitat
maig gener dede 2011 2018 | www.prbb.org | www.prbb.org
DEBAT ACTUAL / CURRENTS-AFFAIRS DEBATE
RETRAT / PORTRAIT
Dinant amb un premi Nobel El passat novembre, 15 joves científics dels centres del PRBB van tenir l’oportunitat de dinar amb el premi Nobel Jules Hoffmann. Va ser una ocasió per conèixer les seves experiències personals i consultar-li dubtes sobre la carrera professional abans que el científic es presentés en un acte públic a l’auditori del PRBB com a part de la Nobel Prize Inspiration Initiative, organitzada amb la Fundació AstraZeneca. L’El·lipse ha preguntat a alguns dels participants en el dinar sobre aquesta experiència. Lunch with a Nobel prize winner In November, 15 early-career scientists from the various PRBB centres had the chance to meet Nobel laureate Jules Hoffmann — over lunch. They had the opportunity to find out about his personal experiences and get advice on career planning, before he went on to talk to the rest of the public in the PRBB Auditorium, as part of the Nobel Prize Inspiration Initiative organised in partnership with AstraZeneca. El·lipse asked some of the participants at the lunch to share their experiences.
Guillem Ylla (IBE: CSIC-UPF) « El dinar amb Jules Hoffmann va ser una oportunitat única per seure a taula amb un premi Nobel i parlar amb ell en un ambient informal i amigable. Amb l’investigador al capdavant de la taula, el dinar va començar amb una sessió de preguntes i respostes que més tard es va convertir en un debat inspirador. Entre els temes tractats, cal destacar que el professor Hoffmann creu que els avenços més importants i sorprenents per a la salut humana poden sorgir de la recerca bàsica en diferents organismes model. Precisament és el que va fer ell, ja que la seva recerca es va centrar en els insectes.» “The lunch with Jules Hoffmann was a unique opportunity to sit at a table with a Nobel laureate and talk to him in an informal and friendly atmosphere. With the laureate at the head of the table, the lunch started with a Q&A session that later evolved into an inspiring conversation. Among the scientific topics discussed, Professor Hoffmann stressed that he believes the most important and surprising advances for human health might emerge from basic research into different model organisms. Precisely what he did, since his research was focused on insects.”
Róisin-Ana Ni Charthaigh (CRG) «El professor Hoffmann va debatre molts temes amb nosaltres, compartint algunes idees sobre la seva carrera i la seva vida. Va subratllar la importància de l’adaptabilitat en la recerca, d’estar preparats per canviar de direcció cap a les vies més prometedores de la nostra recerca i sacrificar altres camins, i com de valuós això havia estat per a la seva carrera. Curiosament,
el professor Hoffmann va dir que mai no s’havia desesperat durant els seus estudis de doctorat, cosa que ens va xocar, tenint en compte la muntanya russa d’emocions que estem patint aquests anys. Així, potser té sentit que el consell que recordo més és el referent a les qualitats que considerem tan valuoses en l’evolució: l’adaptabilitat i la capacitat de recuperació.» “Professor Hoffmann discussed many topics with us, sharing insights into his career and life. He emphasised the importance of adaptability in research, being prepared to switch course into the most promising avenues of your work and sacrifice other paths, and how valuable this had been in his own career. Intriguingly, Professor Hoffmann admitted he had never once despaired during the course of his PhD studies, which caused some amusement as we considered the characteristic roller-coaster of these years. Perhaps it is fitting, then, that the advice which resonated the most was that regarding those qualities so invaluable in evolution: adaptability and resilience.”
Itziar Ubillos (ISGlobal) «Va ser una gran experiència conèixer el professor Hoffmann; va ser extremadament atent amb nosaltres, fins al punt que es va quedar quasi sense temps per menjar bé. Els principals missatges per a mi van ser, d’una banda, que l’èxit i el reconeixement en una carrera científica només arriben després de tota una vida de feina, i de l’altra, que la vida personal és també molt important i cal aconseguir un equilibri adequat entre feina i família. També em va fer adonar-me de la importància de la ciència bàsica; en el seu cas, els descobriments en petits artròpodes van canviar la nostra manera de pensar sobre la immunologia humana!»
“Meeting Professor Hoffmann was a great experience. The main things I learnt were that success and recognition in a scientific career come only after a life of work, and how important it is to properly balance work and family, since having a personal life is essential for equilibrium. Professor Hoffmann was extremely polite to all of us, even though he did not have time to eat his lunch properly. He made me realise how important basic science is; in his case, discoveries in small arthropods changed the way we think about human immunology.”
Lucía Moreno Lama (IMIM) «Trobar el “nínxol científic” que s’adapti millor a cadascun de nosaltres és l’únic que podem controlar a les nostres carreres com a investigadors. Això, i posar-hi el treball i el compromís, és el que donarà forma al nostre futur èxit. Però l’èxit no significa res si no es pot compartir, oi? Em va sorprendre gratament veure que el professor Hoffmann era un home familiar, ja que va fer diversos comentaris sobre el paper inestimable de la seva dona i els seus fills. En resum, vaig marxar de la taula rodona amb un renovat sentit de confiança en allò que estic fent en el meu entorn quotidià, fins i tot en aquestes primeres etapes.» “Finding the ‘scientific niche’ that best fits each of us is about the only thing we can control in our careers as researchers. That, and putting in the hard work and commitment, is what will shape our future success. But success means nothing if you can’t share it, right? I was greatly surprised to realize that Professor Hoffmann was indeed a family man, as he made several comments on the invaluable role of his wife and children. All in all I left the roundtable with a renewed sense of confidence in what I’m doing in my everyday hustle even at these early stages.”
■
Miquel Caldentey Palma de Mallorca, Abril 1957 Encarregat de la cafetería del PRBB, CLECE Què és el que t’agrada més de la teva feina? El tracte amb la gent. On vas treballar abans? A la sala de protocol de la Fira de Barcelona. Quin llibre t’enduries a una illa deserta? Una enciclopèdia general. Quins són els teus hobbies? Fer retocs de fotografia amb el Photoshop i els esports en general. Quin és el lloc més estrany on has estat mai? El mercat del tren a Tailàndia. Quin és el menjar que més t’agrada? El plats àrabs. Quin és el millor consell que has rebut mai? No facis a ningú el que no t’agradaria que et fessin a tu. What’s the best about your work? Dealing with people. Where did you work before you came here? In the Fira de Barcelona protocol office. Which book would you take to a desert island? A general encyclopedia. What are your hobbies? Editing photos using Photoshop, and sport in general. What is the strangest place you’ve ever been? The train market in Thailand. What food do you like most? Arabic dishes. What is the best advice you have ever received? Don’t do anything to anyone that you wouldn’t like done to you
■
NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS
Quart simposi predoctoral d’ISGlobal Marta Solano
P
er saber què voleu fer, cal primer saber qui voleu ser. Amb aquestes paraules Antoni Plasència, director d’ISGlobal, va obrir el 4t simposi d’estudiants de doctorat del centre. La jornada va consistir en una sèrie de presentacions d’un minut (flash talks), sessions orals i pòsters.
«Em va impressionar la qualitat de les presentacions i pòsters, i crec que una major presència d’altres investigadors milloraria encara més aquestes jornades», diu Elisa Pasqual, que va organitzar l’acte juntament amb Rita Vélez, Cristina Vert i Sonia Llauris. La tarda va incloure una sessió World Cafè inspiradora, on van dialogar sobre la motivació, els reptes i les estratègies per afrontar un doctorat, i es van atorgar els premis a les millors presentacions oral, flash talk i pòster.
The 4th ISGlobal PhD Symposium
T
o know what you want to do, you first need to find out who you want to be. These words by Antoni Plasència, ISGlobal director, opened the 4th ISGlobal PhD Symposium in November. The event consisted of a series of one minute flash-talks, oral presentations, and posters. “I was impressed by the quality of the talks and posters, and I think that
this event would greatly benefit from more research staff participating”, said Elisa Pasqual, who organised the symposium together with Rita Vélez, Cristina Vert and Sonia Ares. The afternoon included an inspiring World Café session, where they talked about motivation, challenges and coping strategies during a PhD, and prizes were awarded to the best presentation, flash-talk, and poster.
Edifici
www.prbb.org | gener de 2018
NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS
NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS
Un nadal amb voluntaris Rosa Manaut
U
ns 220 voluntaris de PREDIMEDPlus, un projecte que avalua l’impacte de la dieta mediterrània sobre la salut cardiovascular, van omplir l’auditori del PRBB el 12 de desembre passat. En una celebració nadalenca, l’equip d’investigadors que a l’IMIM lidera Montserrat Fitó va agrair-los la seva implicació, i es van presentar les primeres dades d’aquest projecte que es va iniciar fa tres anys i que ara arriba a la meitat del seu recorregut. També es va presentar el projecte HALO, liderat per Albert Goday, l’objectiu del qual és comprovar si els efectes beneficiosos observats en el projecte PREDIMED-Plus es poden ampliar a l’àmbit familiar. Finalment es va explicar l’estudi dels efectes de la dieta en la cognició que s’està abordant també en el marc del PREDIMED-Plus sota la coordinació de Rafael de la Torre. A la segona part de l’acte, ja amb un to més distès, els voluntaris van aprendre com encarar les
Els participants van jugar a un trivial sobre nutrició
Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Editora: Maruxa Martínez-Campos Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM) Carolina Pozo (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Pau Rubio (ISGlobal) Àngels Codina (IBE:CSIC-UPF) Carla Manzanas (EMBL) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF) Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL Barcelona) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: www.cegeglobal.com
8
festes de Nadal amb Álvaro Hernáez, i van jugar un Trivial preparat per l’equip de nutricionistes amb l’objectiu d’avaluar els seus coneixements sobre les tipologies d’aliments i la seva adequada utilització. Un sorteig de tres pernils i el concert de la Coral del PRBB van ser la cirereta final d’un acte fantàstic.
PREDIMED-Plus celebrates Christmas with its volunteers
A
round 220 volunteers from PREDIMED-Plus, a project that is evaluating the impact of the Mediterranean diet on cardiovascular health, filled the PRBB auditorium on December 12th. In a seasonal celebration, the team of researchers led by Montserrat Fitó from the IMIM thanked the participants for their involvement, and presented the first data from the project that began 3 years ago and is now at the halfway point. There was also a presentation of the HALO project, led by Albert Goday, which aims to see if the beneficial effects observed in the PREDIMED-Plus project are extended to the family environment, as well as a study on the effects of diet on cognition, coordinated by Rafael de la Torre. In the second part of the event, with a more relaxed tone, the volunteers were able to enjoy the talk “How to face the Christmas holidays” given by Álvaro Hernáez, and a quiz prepared by the team of nutritionists aimed at evaluating their knowledge of food types and their proper use. A draw for 3 hams and a concert by the PRBB choir were the cherry on the top of a fantastic day
■
AGENDA Reptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer
24 de gener: Mindfulness Intervals course. Només per a residents. Sala Marie Curie. More information: intervals.prbb.org 30 de gener: Write it clearly: fundamentals of good scientific writing, an Intervals course by Carolyn Newey. More information: intervals.prbb.org 5 de febrer: Business opportunities in science and beyond, by Reimund Fickert. An Intervals course for residents. More information: intervals. prbb.org 5 de febrer: Curs d’un mes de duració per a professors de secundària «Les noves “bio II”: del laboratori a l’aula». Més informació: www.crg.eu 15 de febrer: Becoming a scientific writer: Putting the “Why” before the “How”, an Intervals course by Gavin Lucas. More information: intervals. prbb.org 24 de febrer: Activa’t amb la cèl· lula: Curs de formació i reciclatge per a professorat de primària, organitzat pel CRG. Més informació: http://www.crg.eu/event/activat
Cinc professors del DCEXS prenen possessió com a nous catedràtics de la UPF. José Ayté, David Comas, Juana Díez, Eulàlia de Nadal i Cristina Pujades han estat nomenats catedràtics després de cinc anys sense convocar noves places a la Universitat. La figura de catedràtic és la més alta en l’escala del món universitari. Five DCEXS scientists take up their posts as new UPF professors. Jose Ayté, David Comas, Juana Díez, Eulàlia de Nadal and Cristina Pujades have been nominated professors, the highest ranking academics in the university world, after five years with no new positions awarded at the university. Jordi Camí, nomenat membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Camí és director del PRBB des del 2005 i de la Fundació Pasqual Maragall des del 2008, i des del novembre passat està adscrit a la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en reconeixement a la seva trajectòria humana i científica. Jordi Camí, appointed permanent member of the Institut d’Estudis Catalans. Camí has been director of the PRBB since 2005 and the Pasqual Maragall Foundation since 2008, and in November he was assigned to the Biological Sciences Section of the Institut d’Estudis Catalans (the Institute of Catalan Studies, or IEC), in recognition of his personal and scientific career. Roderic Guigó guardonat amb el Premi Nacional de Recerca 2017. El Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) han guardonat el bioinformàtic, coordinador del
Programa de Bioinformàtica i Genòmica del CRG i professor de la UPF, amb aquest premi de 40.000 euros, que reconeix la seva contribució significativa internacionalment a l’avenç de les ciències de la vida i la salut. Roderic Guigó awarded the 2017 National Research Award. The Catalan government and the Catalan Foundation for Research and Innovation (FCRi) have awarded the coordinator of CRG’s Bioinformatics and Genomics Program and UPF professor, with this 40,000 € prize, recognizing his contribution to the advancement of life sciences. La Gasol Foundation i l’IMIM col·laboren contra l’obesitat infantil. Ambdues entitats han signat un conveni de col·laboració per impulsar projectes de recerca i desenvolupament biotecnològic en aquest camp i promoure un estil de vida saludable. El conveni impulsarà la formació creuada de professionals de les dues entitats, així com el suport científic per part del grup de recerca en risc cardiovascular i nutrició de l’IMIM en les intervencions en salut pública de la Gasol Foundation, crea da pels jugadors de l’NBA Pau i Marc Gasol. Gasol Foundation and IMIM work together against childhood obesity. The two institutes have signed an agreement to establish joint research and biotech development projects in this field and promote healthy lifestyles for children and their families. The agreement will promote the cross-training of staff from the two organisations, and the Cardiovascular Risk and Nutrition research group at the IMIM will provide scientific support for the public health interventions carried out by the Gasol Foundation, set up by NBA players Pau and Marc Gasol
LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org
Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009
Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org
■
Foto de Lourdes Campos i Juan Antonio Subirana (IMIM)
Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio