Page 1

PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC

Editorial

Novembre de 2017  NÚM. 109  www.prbb.org  GRATUÏT

CAMPANYA DE CAPTACIÓ DE FONS PER A LA RECERCA

1st PhD symposium at DCEXS

1er simposi de doctorands del DCEXS

E

l 24 de novembre vam celebrar el 1st DCEXS-UPF PhD Students’ Sympo­ sium. Aquest simposi ha nascut amb la voluntat d’incentivar dos aspectes que, com a estudiants de doctorat, considerem primordials en la carrera d’un científic: d’una banda, recordar les motivacions i les il·lusions que ens van conduir a triar aquesta professió i que podem perdre de vista a mesura que augmenta la pressió per produir resultats i publicar; i d’altra banda, la importància de compartir el coneixement per crear siner­gies i aportar beneficis al col· lectiu. En aquest sentit, el simposi va comptar amb una sessió de pòsters col·laborativa, on grups d’estu­diants van presentar els seus pòsters i van triar junts els millors treballs, per ser presentats a la tarda davant del públic.   El primer simposi d’estu­ diants de doctorat del DCEXS obre un nou espai de col· laboració, formació i trobada entre els estudiants de doctorat. Un espai plural i flexible on totes les disciplines i diferents maneres de pensar són benvingudes per consolidar aquest projecte en properes edicions. La passió per la ciència és el nostre motor. Hector Huerga

Imatge del pòster de la campanya / AFMB

O

n November 24th we held the 1st DCEXS-UPF PhD Students Symposium. This symposium has been set up to encourage two aspects which, as doctoral students, we consider important in the career of a scientist. On the one hand, it reminds us of the motivations and hopes that led us to choose this profession and which we can lose sight of as the pressure to produce results and publish increases. On the other hand, it underlines the importance of sharing knowledge to create synergies and generate benefits for the community. With this idea, the symposium included a collaborative poster session, where groups of students exhibited their posters and together chose the best to be presented in the afternoon.   This first PhD Students symposium is a new space where PhD students can collaborate, learn, and meet. A plural, flexible space where all disciplines and different ways of thinking are welcome and can help consolidate this project in future editions. We are driven by our passion for science. Hector Huerga

#1000raons per moure’ns pel càncer de mama Rosa Manaut

A

mb el lema «El Mar ens porta #1000 raons per moure’ns pel càncer de mama», el dissabte 18 de novembre va tenir lloc al Parc de la Barceloneta un gran esdeveniment d’oci familiar que va reunir més de 2000 persones. Tallers i jocs de robòtica, surfset, patinatge, tir amb arc, màscares, màgia, contacontes, simuladors de F1, jocs gegants, planetari i activitats com ara txikung, dansa o diferents degustacions gastronòmiques van fer gaudir les famílies que es van acostar per participar en aquesta causa solidària.   L’acte tenia per objectiu sensibilitzar sobre la importància de la

recerca en càncer de mama, una patologia que desenvoluparan una de cada vuit dones.   Aquesta festa s’emmarca en la campanya organitzada aquest mes de novembre per l’Associa­ ció Front Marítim Barceloneta (AFMB), amb el suport i col· laboració de la Fundació Amics de l’Hospital del Mar, i que inclou la captació de fons per a la recerca en càncer de mama que es realitza a l’Hospital del Mar i a l’IMIM. La prevenció i el diagnòstic, els tractaments més personalitzats amb teràpies capdavanteres o els tractaments quirúrgics i radioteràpics menys agressius són algunes de les línies de treball en càncer de mama que els fons recaptats amb aquesta campanya ajudaran a finançar.

1000 reasons to get moving for breast cancer

U

nder the slogan “The seagives us #1000 reasons to get moving for breast cancer” a fantastic family entertainment day took place last Saturday, November 18 at Parc de la Barceloneta, an event that brought together more than 2000 people. Workshops and games based around robotics, surfset, skating, archery, masks, magic, storytelling, F1 simulators, giant games, a planeta­rium, and activities like Txi Kung, dance, and various tasting sessions meant that all the families who came to take part in this worthy cause had a great day.

DESTACAT / HIGHLIGHT El Premi Nobel Jules Hoffmann, al PRBB Els joves científics tenen una oportunitat única de reunir-se amb Jules Hoffmann al PRBB el 27 de novembre. El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 2011 per la seva recerca sobre immunitat innata en insectes oferirà una entrevista guiada a l’Auditori del PRBB, com a part de la Iniciativa Inspiració Premi Nobel (NPII). Compartirà la seva visió sobre «Com tenir una carrera científica inspiradora».

  NPII és un programa global finançat per AstraZeneca i dissenyat per ajudar els guanyadors de Premis Nobel a compartir les seves històries i idees amb la comunitat científica mundial en universitats i centres de recerca de tot el món.

Nobel Laureate Jules Hoffmann at the PRBB Young scientists have a unique opportunity to meet Jules Hoffmann at the PRBB on November 27. The 2011 Nobel Lau-

reate in Physiology or Medicine for his research on innate immunity in insects will give an on-stage interview at the PRBB Auditorium, as part of the Nobel Prize Inspiration Initiative (NPII). He will share his insight into “How to have an inspiring science career”.   NPII is a global programme financed by AstraZeneca and designed to help Nobel Laurea­ tes share their inspirational stories and perspectives with the scientific community in universities and research centres around the world

  The aim of the event was to raise awareness about the importance of re­search into breast cancer, a pa­thology that will develop in 1 out of every 8 women. It was part of a campaign organised by the Front Marítim Barceloneta Association (AFMB), with the support and collaboration of the Friends of Hospital del Mar Foundation. The campaign included crowdfunding to collect money for breast cancer research in Hospital del Mar and the IMIM. Prevention and diagnosis, more personalised treatments with cutting-edge therapies, and less aggressive surgical and radiotherapy treatments are some of the areas that this campaign wants to help finance


Ciència

www.prbb.org  |  novembre de 2017       

2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

MARIA DOLORS PIULACHS – GRUP DE RECERCA EN REPRODUCCIÓ D’INSECTES (IBE:CSIC-UPF)

Per què els mateixos gens fan coses diferents? Maruxa Martínez-Campos

P

er a Maria Dolors Piulachs, sempre és un repte explicar a què es dedica i fer que s’entengui per què és bonic treballar en l’estudi de la panerola. La cap del grup de recerca en reproducció d’insectes a l’IBE fa 30 anys que va començar a estudiar l’entomologia, la fisiologia i l’endocrinologia d’aquests invertebrats. «L’organisme model utilitzat és el que menys compta» —ens ex­ plica. «L’important és entendre com funcio­ na un organisme, veure les diferències amb d’altres, la curiositat de saber per què els ma­ teixos gens fan coses tan diferents». De fet, el genoma de les paneroles, concretament el de Blattella germanica, és més semblant al dels vertebrats del que ho és el genoma de la mosca Drosophila, molt més coneguda i utilitzada en recerca. El genoma de la mosca de la fruita és el més modificat de tots els ge­ nomes d’insectes, i el de la panerola, un dels menys modificats, o més bàsics. Per això és tan interessant comparar-los, per entendre com han evolucionat.   Tot i que el seu genoma és vuit vegades més gran que el de la mosca, les paneroles comparteixen molts gens amb Drosophila. Per exemple, durant l’oogènesi els ARN que s’expressen són pràcticament els mateixos en les dues espècies, però es troben en llocs diferents i fan funcions distintes. Entendre per què és l’objectiu principal del grup diri­ git per Piulachs. De 0 a 100 en 30 anys Quan la investigadora va començar a treba­ llar en aquest camp se’n sabia ben poc. «A Blattella no es poden generar mutacions ge­ nètiques com a Drosophila, així que a nivell molecular estàvem molt limitats», explica. Però des de l’aparició de la tècnica d’RNAi, que permet inhibir gens específics de forma senzilla, el grup s’ha posat les piles. «Hem in­ tentat sempre utilitzar les noves tècniques i aplicar-les a Blattella. Mai hem dit “això no ho podem fer”. Fa dos anys se’n va seqüenciar el genoma i ara l’hem anotat. Actualment estem posant a punt la tècnica CRISPR per silenciar i editar gens, i volem que esdevingui rutinària al nostre laboratori», diu la cap del grup. Un dels projectes actuals és fer un catàleg dels piRNAs de B. germanica, un tipus de petites molècules d’RNA que protegeixen el geno­

El grup està format per un postdoc, dos estudiants de màster i un de doctorat

ma; veure quan s’expressen, i quins són clau en cada estadi. Ja han fet el mateix amb els mRNAs, els predecessors de les proteïnes, i els miRNAS, unes altres molècules reguladores. Pocs però ben avinguts La comunitat mundial de recerca en pane­ rola és molt petita i a l’IBE hi ha quatre grups que s’hi dediquen. «Quasi es podria dir que Barcelona és el centre de Blattella», mig bro­ meja Piulachs. I no és estrany que hi hagi pocs investigadors que es dediquin a estu­ diar la panerola, tenint en compte les dificul­ tats tècniques que implica —sobretot amb els oòcits, que són grans i poc transparents.   Tots els grups de l’IBE dedicats a B. germanica tenen un insectari compartit amb exemplars en condicions de temperatura i humitat controlades. Un tècnic les alimen­ ta i cada dia s’encarrega de triar els indivi­ dus per la seva edat, sempre a la mateixa hora. «En la seva curta vida, una hora més o menys és molt, i les volem totes en el ma­ teix estadi per poder estudiar com es re­ gulen els gens que determinen la correcta formació d’un ou», explica la cap del grup.   Vuit dies després d’acabar la metamorfosi, les paneroles ponen uns 40 ous, empaquetats en unes càpsules, que carreguen penjats del seu abdomen durant 18 dies, mentre els em­ brions es desenvolupen. Se sap que Hippo i Notch, dues vies de senyalització molt con­ servades en tots els animals, estan implica­ des en la divisió i diferenciació cel·lular du­ rant aquest temps, i el grup intenta esbrinar més sobre el seu control —i com es diferencia del de Drosophila. Per això la bioinformàtica, la seqüenciació massiva i l’anàlisi de dades constitueixen ara un dels pilars del grup.

Why do the same genes do different things?

F

or Maria Dolors Piulachs it is always a challenge to make people unders­ tand why studying cockroaches is so great. The head of the IBE’s Insect Re­ production research group began looking at the entomology, physiology and en­ docrinology of these invertebrates thirty years ago. “The model itself is not im­ portant”, she explains. “What matters is understanding how an organism works, seeing how it differs from others, and knowing why the same genes do such diffe­ rent things”. In fact, the genome of cockro­ aches, specifically Blattella germanica, is more similar to that of vertebrates than the genome of the fruit fly Drosophila, which is much better known and more widely used in research. The fruit fly is the most modifi­ ed of all insects, and the cockroach is one of the least altered, or most basic. This makes it interesting to compare them and try and understand how they have evolved.   Even though its genome is eight times larger than that of the fly, cockroaches share many genes with Drosophila. For example, during oogenesis the RNAs that are ex­ pressed are practically the same in the two species. But they are found in different pla­ ces and have different functions. Unders­ tanding why is the main goal of Piulachs’s group. From 0 to 100 in 30 years When the researcher started in this field, very little was known. “We cannot generate gene­ tic mutations in Blattella like it can be done

in Drosophila, so at a molecular level we were very limited”, she explains. But since the onset of the RNAi technique, which allows specific genes to be inhibited in an easy way, the group has really come into its own. “We’ve always tried to use new techniques and apply them to Blattella. We’ve never said ‘we can’t do that’. Two years ago the genome was sequenced and now we have annotated it. We are cur­ rently preparing the CRISPR technique to silence and edit genes; and we want this to become routine in our lab”, says the head of the group. One of their current projects is the creation of a catalogue of piRNAs in B. germanica. These are small RNA molecu­ les that protect the genome, and they want to see when they are expressed, and which are key at each stage. They have already done this with mRNAs, the predecessors of proteins, and miRNAS, another type of regulatory mo­ lecules. A small but tight-knit community The global cockroach research community is very small, and the IBE has four groups who work on it. “You could say that Barcelo­ na is Blattella central”, Piulachs laughs. And it is not surprising that few people study the cockroach, considering the technical diffi­ culties involved — especially with the oocy­ tes, which are large and not very transparent.   All the groups dedicated to B. germanica at the IBE share an insectarium, with contro­ lled temperature and humidity conditions. A technician is responsible for feeding them and every day choosing individuals according to their age, always at the same time. “In their short lives, an hour more or less is a lot of time, and we want all of them at the same stage in order to study how the genes that determine the correct formation of an egg are regulated”, explains the head of the group.   Eight days after completing metamorpho­ sis, female cockroaches lay about 40 eggs, packaged in capsules, that they carry dan­ gling from their abdomens for 18 days while the embryos develop. It is known that Hippo and Notch, two highly conserved signalling pathways in all animals, are involved in cell division and differentiation during this time, and the group is trying to find out more about how they are regulated — and how this differs from Drosophila. For this reason, bioinforma­ tics, sequencing, and data analysis are now some of the group’s main tasks

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Viure prop d’espais verds és beneficiós per als nens Pau Rubio

U

n estudi d’ISGlobal que analitza per primera vegada l’exposició a la verdor en els nens conclou que els nens que tenen més espais verds al voltant de casa seva poden desenvolupar millors capacitats d’atenció. L’anàlisi es va basar en dades de 1.500 infants de la cohort INMA - Medi Ambient i Projecte Infantil de Saba­

dell i València, recollides durant el període 2003-2013. L’equip d’ISGlobal va analitzar l’entorn residencial verdós —a 100, 300 i 500 metres de distància— en néixer, als 4-5 anys i als 7 anys d’edat, i es van realitzar dos tipus de proves d’atenció als 4-5 anys i als 7 anys. La investigació mostra que els nens que te­ nen més espais verds al voltant de casa seva presenten millors puntuacions en les proves d’atenció. Els resultats es van publicar a Environmental Health Perspectives.

Living close to green spaces is beneficial for children

A

n ISGlobal study that for the first time looked at lifelong residential exposure to greenness in children concludes that those with more green spa­ ces around their homes may develop bet­ ter attention capacities. The analysis was based on data from 1,500 children from the INMA - Environment and Childhood

Project cohort in Sabadell and Valencia, collected from 2003 to 2013. The ISGlobal team analysed residential surrounding gre­ enness (100, 300 and 500 metres from their homes), at birth, aged 4-5, and 7. Two types of attention tests were performed at 4-5 and 7 years of age. The research shows that chil­ dren with higher greenness around their homes had better scores in the attention tests. The results were published in Environment Health Perspectives


7 3

Ciència

     març   novembre de 2011  de | 2017  www.prbb.org |  www.prbb.org      

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

La major anàlisi mundial del genoma del càncer de bufeta Rosa Manaut

J

oaquim Bellmunt, director de l’IMIM i professor associat a la Universitat de Harvard dins el Dana Farber Cancer Institute de Boston, ha participat en un estudi que ha dibuixat el mapa més acurat fins ara del genoma del càncer de bufeta. Els investigadors, dins el projecte TCGA (The Cancer Genoma Atlas), reporten a la revista Cell una anàlisi de 412 mostres de tumors que permetrà plantejar noves hipòtesis de tractament personalitzat per a aquesta malaltia.   Els investigadors, de més de 40 centres d’arreu del món, han analitzat les mostres durant tres anys, utilitzant sis plataformes de perfil molecular, que han permès

identificar 58 gens significativament mutats que fins ara no es coneixien i altres 158 que es poden convertir en potencials objectius terapèutics. A la vegada, s’han pogut dividir els diferents tumors en cinc subtipus segons el seu RNA: des d’un subtipus mai descrit amb un mal pronòstic de supervivència fins a mutacions que permeten pronosticar un 75% de supervivència a 5 anys.   Gràcies a aquest treball, en aquest moment «es té una visió molt més àmplia de les diferents varietats i alteracions genètiques del càncer de bufeta urinària», explica Bellmunt. Ara, però, «cal continuar investigant per trobar els millors tractaments i confirmar les hipòtesis de noves modalitats de tractament».

The largest analysis of the bladder cancer genome in the world

J

oaquim Bellmunt, director of the IMIM and an associate professor at the University of Harvard in the Dana Farber Cancer Institute, in Boston, has taken part in a study that has generated the most accurate map drawn, to date, of the bladder cancer genome. The researchers involved in the TCGA project (The Cancer Genome Atlas) have published in the journal Cell an analysis of 412 tumour samples that will allow us to test new hypotheses on personalised treatment for this disease.   The scientists, from more than 40 centres around the world, analysed the samples over three years, using six molecular

profiling platforms. They identified 58 significantly mutated genes that were hitherto unknown, as well as a further 158 that could become potential therapeutic targets. They have also been able to divide the different tumours into five subtypes depending on their RNA: from a previously undescribed subtype with a poor prognosis for survival, to mutations that allow a prognosis of 75% survival for 5 years.   Thanks to this work, we now “have a much broader perspective on the different varieties of urinary bladder cancer and its genetic alterations”, explains Bellmunt. Even so, “it is necessary to continue researching the best treatments and confirm hypothesised new treatment methods.”

Els canals iònics, els primers a respondre a les infeccions Carolina Pozo

I

nvestigadors de la Universitat de Lovaina i del DCEXS-UPF han identificat el mecanisme de resposta ràpida contra les infeccions bacterianes de les vies respiratòries. L’equip ha descobert que els lipopolisacàrids, unes molècules típiques de molts bacteris, activen canals iònics TRPV4 en les cèl·lules que recobreixen les nostres vies respiratòries. La investigació es publica a la revista Nature Communications.   Els canals iònics són portes selectives a través de les quals els ions entren i surten de la cèl·lula. En el cas de les infeccions pulmonars, els canals activats s’obren per permetre el flux de calci. Això, al seu torn, desencadena una àmplia gamma de respostes antibacterianes en qüestió de minuts.

  «L’activació dels canals TRPV4 es dóna als pocs segons que els lipopolisacàrids siguin detectats a les vies respiratòries. Això provoca un augment de l’òxid nítric en sang, que indueix la resposta antibacteriana directa: regulació de leucòcits, broncodilatació, etc. Al seu torn, l’activació d’aquests canals provoca que les cèl·lules ciliades encarregades “d’escombrar” fora els bacteris presents a les vies respiratòries funcionin més eficientment», apunta Miguel Valverde, un dels líders de l’estudi.

Ionic channels are the first to respond to infections

R

esearchers at the University of Louvain and the DCEXS-UPF have identified the rapid response me­ chanism against bacterial infections in the respiratory system. The team has discove-

Scanning electron microscopy (SEM) image of lung trachea epithelium, by Charles Daghlian - CC

red that lipopolysaccharides, typical molecules of many bacteria, activate ionic channels called TRPV4 in cells that cover our

respiratory tract. The research is published in the journal Nature Communications.   Ionic channels are selective ports through which the ions enter and exit the cell. In the case of pulmonary infections, the activated channels open up to allow the calcium flow. This, in turn, triggers a wide range of antibacterial responses in a matter of minutes.   “The activation of the TRPV4 channels occurs within seconds after lipopolysac­ charides are detected in the respiratory tract. This causes an increase in nitric oxide in the blood, which induces a direct antibacterial response: regulation of leukocytes, bronchodilation, and so on. In turn, the activation of these channels causes the ciliated cells in charge of ‘sweeping away’ the bacteria present in the airways to work more efficiently”, says Miguel Valverde, one of the leaders of the study

Un nou mètode accelera el mapatge de gens en la «matèria fosca» de l’ADN Laia Cendrós

U

n grup de científics ha desenvolupat un nou mètode que descriu nous gens en la «matèria fosca» de l’ADN —les regions de l’ADN que no codifiquen per proteïnes però que contenen uns gens encara poc coneguts anomenats «ARN llargs no codificants», que són uns dels més nombrosos i que estan relacionats amb diverses malalties.   En un treball publicat a la revista Nature Genetics, investigadors del CRG, en col·laboració amb investigadors del Cold Spring Harbor de Nova York, del Wellcome Trust Sanger Institute de Hinxton a Anglaterra i de l’empresa qGenomics a Barcelona, han descrit el nou mètode, anomenat RNA Capture Long Seq (CLS).

  «Hem pogut produir un mapa detallat de més de 3.500 ARN llargs no codificants en humans i ratolins. I això ens ha permès descriure les característiques genòmiques d’ARN llargs no codificants per comprendre millor com funcionen», comenten Julien Lagarde i Barbara Uszczynska, primers autors del treball al CRG.   Els investigadors van fer servir aquest nou mètode per millorar una de les bases de dades genòmiques més importants: GENCODE, que és la referència mun­dial per als gens codificants dels genomes humà i de ratolí. «Hem trobat un mètode més ràpid, precís i econòmic que ens ha permès millorar un catàleg que benefi­ ciarà en un primer moment els científics, per, després, arribar a tota la societat», conclouen Roderic Guigó i Rory Johnson, colíders del treball.

A new method accelerates gene mapping in DNA “dark matter”

A

group of scientists have developed a novel method for characterising new genes in DNA “dark matter” —the non-coding DNA regions that contain the poorly-understood genes known as “long non-coding RNAs” (lncRNAs), which are amongst the most numerous of all, and have been linked to a variety of diseases.   In a paper published in Nature Genetics, researchers at the CRG, in collaboration with researchers at Cold Spring Harbor in New York, the Wellcome Trust Sanger Institute in Hinxton, UK, and qGenomics in Barcelona, describe this new me­thod named RNA Capture Long Seq (CLS).

  “We were able to produce a detailed map of 3,500 long non-coding RNAs in humans and mice. As a result, we characterised the genomic features of long-non-coding RNAs to better understand how these genes work”, state Julien Lagarde and Barbara Uszczynska, co-first authors and CRG researchers.   The team used this method to improve one of the most important genomic databases, GENCODE, which is the global reference for the genes encoded in the human and mouse genomes. “We have found a cheaper, faster and more accurate method that results in an improved catalogue and that will first benefit scientists worldwide and, ultimately, society”, conclude Roderic Guigó and Rory Johnson, co-leaders of this paper


Ciència PRBB-CRG CONFERENCES

Conference Programme financed by the CRG and the PRBB MICHAEL HOTTIGER, Monday November 27. Hottiger, from the Department of Molecular Mechanisms of Disease at University of Zurich, Switzerland, is focused on the molecular mechanisms of NF-kappaB-dependent gene expression during inflammation. He investigates inflammator y signaling (e.g. oxidative stress) with special focus on the role of post-translations modifications (PTM) such as ADP-ribosylation in the regulation of inflammation. He has been invited by José Yélamos (IMIM). GREG GIBSON, Friday December 1. From the School of Biology and Center for Integrative Genomics, Georgia Institute of Technology in Atlanta, USA, is interested in three broad areas: Quantitative Evolutionary Genetics, which he studies using a combination of simulation studies and integrative genomics approaches; ImmunoTranscriptomics, studying gene expression variation in inflammatory and auto-immune states; and predictive health genomics, asking how environmental exposures and gene expression, metabolomic and microbial metagenomics profiles can be integrated with genome sequencing or genotyping to generate health risk assessments. He has been invited by Jaume Bertranpetit. ALI SHILATIFARD, Monday December 4. Shilatifard, from the Department of Biochemistry and Molecular Genetics at Northwestern University Feinberg School of Medicine, in Chigago, US, is studying the molecular machinery for histone modifications in yeast, Drosophila and human cells. In particular, he is interested in understanding the biochemical and molecular mechanisms of rearrangement-based leukemia and in providing insights into how translocations affect cellular division by altering gene expression. He has been invited by Luciano Di Croce (CRG). GEORGES LACAUD, Monday December 4. Lacaud, from the Cancer Research Manchester, UK, is studying embryonic blood development focusing on a wide spectrum of topics, including cell reprogramming, the role of Runx1 at the earliest stage of haematopoietic commitment, the role of the histone acetyl-transferase activity of MOZ during haematopoiesis, and the generation of smooth muscle cells by the haemangioblast. He has been invited by Anna Bigas (IMIM). CARSTEN MARR, Mond ay D e c e m b e r 1 8 . Marr, from the Helmholtz Zentrum München, Institute of Computational Biology, in Germany, is interested in singlecell analysis and models of stem cell dynamics, gene regulatory networks in cellular differentiation, topological properties of biological networks and cellular automata on graphs. He has been invited by Jordi Garcia-Ojalvo (UPF).

www.prbb.org  www.prbb.org  |  novembre |  maig de 2011 2017       

4

ENTREVISTA / INTERVIEW

ROGER STRAND – BERGEN UNIVERSITY

«Necessitem una mirada crítica sobre el rol de la ciència» Maruxa Martínez-Campos Què és RRI? RI significa «recerca i innovació responsables» i és un concepte en la política de recerca que intenta fer que la ciència i la societat parlin més entre elles. Es tradueix a intentar que els processos de decisió sobre en què gastem els diners siguin més democràtics, a centrar-nos més en quin serà l’impacte social de la recerca, per bé o per mal, a anticipar els seus beneficis i els seus riscos. No es tracta solament que s’estableixi un diàleg entre els científics i el públic, sinó que també s’anima els científics a pensar ells mateixos una mica més sobre els aspectes socials del que fan, no només sobre els aspectes tècnics.

R

Així doncs, RRI només es refereix a la recerca aplicada? En recerca aplicada és més fàcil. Crec que en la recerca bàsica també hi ha espai per a RRI, però no sabem ben bé com fer-ho. Ha de ser més general: quina mena de societat futura volem, amb quin tipus de tecnologia? Quines tecnologies no volem? Si hi pensem, als segles xix i xx sembla que la ciència i la tecnologia —incloent-hi les armes químiques, la bomba atòmica o els transgènics— han tingut lloc sense un procés democràtic al seu voltant. Però, a la llarga, hem de trobar una forma de governar aquestes coses, d’altra manera ens destruirem. Quan va sorgir aquest concepte i per què? El terme RRI és molt nou, de fa cinc o sis anys, però el concepte de compromís públic i avaluació científica és molt més antic. Necessitem una mirada crítica sobre el rol de la ciència, i això ha existit durant dècades. Un bon exemple és Frankenstein, un llibre de fa 200 anys sobre un investigador que no assumeix la responsabilitat de la seva creació i com a resultat tot va malament... En realitat, és un llibre molt bo per debatre l’ètica en la ciència. Hi ha una cita que m’encanta que ve a dir: «totes les passions han de ser temperades i la passió pel coneixement no hauria de ser una excepció».   Brave new world d’Aldous Huxley és un altre bon exemple de llibre per reflexionar sobre RRI: un món amb tot tipus de tecnologies, on tothom és feliç..., però és una dictadura completa. Si algú vol saber sobre RRI, en comptes de llegir els grisos informes de política de Brussel·les, els recomano llegir clàssics de la ciència ficció! Què vol dir quan es refereix a coproducció? És el concepte segons el qual la ciència, la tecnologia i la societat estan interconnectades; no succeeixen en mons diferents. No és que els científics facin ciència, els tecnòlegs facin tecnologia i els polítics facin política: aquesta és una forma pràctica de veure les coses perquè cadascun d’ells tindria una estreta responsabilitat; un científic només hauria de preocupar-se de la seva ciència, però no de com aquesta

PERFIL / PROFILE Roger Strand, de la Universitat de Bergen, és un expert en teoria de la ciència —o, com ell l’anomena, recerca sobre recerca. És membre del Consell Acadèmic de Noruega per a Estudis de Ciència i Tecnologia i va ser president del Grup d’Experts de la Comissió Europea sobre Indicadors de Recerca i Innovació Responsables els anys 2014 i2015. Strand va venir al PRBB per fer una conferència titulada «Responsabilitat en recerca des d’una perspectiva de coproducció» convidat per Gema Revuelta (DCEXS-UPF). Roger Strand, from Bergen University, is an expert in ‘theory of science’ — or as he calls it, research on research. He is a member of the Norwegian Academic Council for Science and Technology Studies and was chair of the European Commission Expert Group on Indicators of Responsible Research and Innovation in 2014-15. Gema Revuelta (DCEXS-UPF) invited Strand to the PRBB to give a talk entitled “Responsibility in research from a co-production perspective”.

afecta la societat. Tanmateix, tots coproduïm tot. Hem d’entendre com aquestes coses s’entremesclen per comprendre les disfuncionalitats del sistema i millorar-lo.

“We need a critical look at the role of science” What is RRI? t means Responsible Research and Innovation, and it’s a concept in research policy that tries to make science and society communicate with each other more. It translates into trying to make the processes of deciding what we spend money on more democratic. To focus more on what the societal impact of research will be, for better or worse; to anticipate its benefits and risks. And it’s not only a dialogue between scientists and the public; the scientists themselves are encouraged to think a bit more about the societal aspects of what they do, not only the technical aspects.

I

So is RRI only applicable to applied research? It’s easier. But in basic research I think there’s room for RRI, too, only we don’t know how to apply it very well. It needs to be more general: what kind of future society do we want, with what type of technology? What technologies don’t we want? If we think about it, in the 19th and 20th centuries, science and technology seems to have just happened — including chemical weapons, the atomic bomb, GMOs — without any democratic processes surrounding it. But in the long run we need to find a way to govern these things, otherwise we will destroy ourselves.

When did this concept arise and why? The term RRI is very new, just 5 or 6 years old. But the concept of public engagement and science assessment is much older. We need to look critically at the role of science, and that idea has been around for ages. A good example is Frankenstein; a 200 year-old book about a resear­cher who fails to take responsibility for his creation, and then it all goes wrong… It’s actually a very good book for discussing ethics in science. There’s a quote I love that goes something like “all pas­ sions should be tempered, and passion for knowledge should not be an excep­ tion.” Brave new world by Aldous Huxley is another good example of a book we can use to reflect on RRI: a world with all kinds of technologies, where everyone is happy... but it is a complete dictatorship! If someone wants to know more about RRI, instead of reading dry policy reports from Brussels, I recommend they read classic science fiction novels! What do you mean by co-production? This is the concept that science, technology and society are entwined. They don’t take place in different worlds. It’s not that scientists do science, technologists do technology, and politicians do politics. That’s a convenient way of seeing things because then each has a narrow field of responsibility: a scientist only has to worry only about his or her science, but not about the ways it affects society. But everyone co-produces everything. We need to understand how these things are tangled together in order to understand the dysfunctionalities of the system and do better


7 5

Ciència

     març   novembre de 2011  de | 2017  www.prbb.org |  www.prbb.org      

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Descriuen una nova funció per a una molècula clau en càncer Rosa Manaut

I

nvestigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV) i l’IMIM han descrit una nova funció per a SNAIL1, una molècula clau en la progressió tumoral. El factor de transcripció SNAIL1 és essencial en l’anomenada transició epiteli-mesènquima (EMT). A través d’aquest procés, durant el qual es produeixen canvis importants en l’expressió de diversos gens, les cèl·lules tumorals epitelials adquireixen propietats que les fan més agressives i capaces de migrar i envair altres teixits.

  El nou estudi, publicat a la revista Nucleic Acids Research, situa SNAIL1 en un paper multifuncional durant la progressió tumoral. Per una banda, SNAIL regula la integritat dels telòmers (els extrems dels cromosomes, que en protegeixen l’estructura i funció) controlant l’ARN telomèric no codificant TERRA, i per altra banda és essencial per a l’expressió de diferents gens mesenquimals. Així doncs, «qualsevol mecanisme capaç de bloquejar SNAIL1 previndrà l’EMT i, per tant, una metàstasi», diu Antonio García de Herreros, colíder de l’estudi a l’IMIM.

A new function for a key molecule in cancer

R

esearchers at the Pere i Virgili Health Research Institute (IISPV) and the IMIM have described a new role for SNAIL1, a key molecule in tumour progression. The transcription factor SNAIL1 is essential in the so-called epi­ thelium-mesenchymal transition (EMT). Through this process, during which significant changes occur in gene expression, epithelial tumour cells acquire properties that make them more aggressive and able to migrate and invade other tissues.

  The new study, published in Nucleic Acids Research, shows SNAIL1 has a multifunctional role during tumour progression. On the one hand, it regulates the integrity of the telomeres (the ends of the chromosomes, protecting their structure and function) by controlling the telomeric non-coding RNA TERRA; and on the other hand SNAIL1 is essential for the expression of different mesenchymal genes. Therefore, “any me­chanism capable of blocking SNAIL1 will prevent EMT and, therefore, metastasis”, says Antonio García de Herreros, co-leader of the study at the IMIM

Caracteritzada una nova població d’orangutans Àngels Codina

Foto de Tim Laman/ Sumatran Orangutan Conservation

U

n equip internacional d’investigadors ha descrit una població d’orangutans fins ara desconeguda, els Tapanuli (Pongo tapanuliensis). Endèmics de Tapanuli, al nord de Sumatra, Indonèsia, habiten en una àrea de 1.100 km2 de l’ecosistema de Batang Toru, i s’estima que només queden 800 exemplars, de manera que es tracta de l’espècie de gran simi més amenaçada.   La descoberta d’aquesta espècie aïllada de la resta i genèticament singular és el resultat de l’estudi més exhaustiu del genoma d’orangutans salvatges realitzat fins ara. Les dades s’han generat al CNAG-CRG i tres investigadors de l’IBE, Jaume Bertranpetit, Marc de Manuel i Tomàs Marquès-Bonet, han participat en la recerca, publicada a Current Biology.   L’estudi demostra que a la població de Batang Toru es troba la línia evolutiva més antiga dels Pongo. Però els científics alerten que «si no s’emprenen mesures urgents per conservar el que queda de bosc, acabarem sent testimonis no només de la descoberta, sinó també de l’extinció d’una gran espècie de simis».

El crani dels Tanapuli és més petit que el de la resta d’orangutans, i la seva cara més plana. També els diferencia el seu color de pell canyella

Description of a new great ape species

A

n international team of resear­chers has just described a new great ape species, the Tapanuli orangutan (Pongo tapanuliensis). With no more than 800 individuals, it is endemic to Tapanuli in North Sumatra, Indonesia, and is found in roughly 1,100 km2 of upland forest in

the Batang Toru Ecosystem. It is therefore the world’s most endangered great ape species.   The discovery of this new isolated and genetically unique population is the result of the largest genomic study of wild orangutans carried out to date. The data was generated at the CNAG-CRG, and three researchers from the IBE, Jaume Bertranpetit, Marc de Manuel, and Tomàs

Marquès-Bonet are among the authors of the study, published in Current Biology.   The study shows that the oldest evolutionary line in the genus Pongo is actually found in Batang Toru orangutans. But, scientists point out: “if steps are not taken quickly to reduce threats and conserve every last remaining bit of forest, we may see the discovery and extinction of a great ape species within our lifetime.”

La contaminació de l’aire relacionada també amb càncer no pulmonar Marta Solano

U

n est ud i epidem iològ ic de l’ISGlobal i la Societat Americana contra el Càncer ha relacionat alguns contaminants de l’aire amb la mortalitat per càncer de ronyó, de bufeta i colorectal. S’ha fet un seguiment durant 22 anys (de 1982 a 2004) a més de 600.000 adults dels Estats Units. Es van registrar més de 43.000 morts per càncer no pulmonar i tres tipus de càncer van mostrar una relació amb algun dels contaminants ambientals estudiats.

  Les partícules PM2,5 es van asso­ ciar amb la mortalitat per càncer de ronyó i de bufeta, amb un augment del 14% per cada increment d’exposició de 4,4 mg/m 3, i l’exposició a diòxid de nitrogen (NO2) es va associar amb un augment del 6% en la mortalitat per càncer colorectal per cada increment de 6,5 ppb. Tot i que l’estudi suggereix que la contaminació de l’aire no s’associa amb la majoria de càncers, «l’associació amb aquests tres tipus mereix més recerca», diu Michelle Turner, primera autora de l’estudi publicat a Environmental Health Perspectives.

Air pollution is associated with cancer mortality beyond lung cancer

A

new large-scale prospective study led by ISGlobal and the American Cancer Society, has revealed an association between some air pollutants and mortality from kidney, bladder, and colorectal cancer. The study involved more than 600,000 adults in the US who were monitored over a 22 year period (from 1982 to 2004). Over 43,000 non-lung cancer deaths were registered among the participants, and three types of cancer were associated with some of the ambient pollutants studied.

  PM2.5 was linked to mortality from kidney and bladder cancer, with 14% and 13% increases, respectively, for each 4.4 μg/m3 increase in exposure. In turn, exposure to nitrogen dioxide (NO2) was associated with death from colorectal cancer, with a 6% increase per each 6.5 ppb increment. Although the research suggests that air pollution is not linked to death from most non-lung cancers, “the associations with kidney, bladder and colorectal cancer deserve further investigation” says Michelle Turner, first author of the study published in Environmental Health Perspectives


Ciència

www.prbb.org  www.prbb.org  |  novembre |  maig de 2011 2017       

4 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

EL PLAT PREFERIT DE... / THE FAVOURITE DISH OF...

Gentrificació verda

Carolyn Daher (ISGlobal) recomana: puré de patates d’Acció de Gràcies

Isabelle Anguelovski

A

Foto Credit: Travis Watson

les ciutats, l’exposició a l’espai verd i la natura urbana s’ha vist associada a una millor salut física i mental, de ma­nera que els epidemiòlegs mediambientals demanen que la ciutat futura sigui verda, activa, social i sana. Tanmateix, fins ara no s’ha mesurat la distribució social i racial d’aquesta millora vinculada als espais verds urbans. Per qui i per a qui és la salut de la nova ciutat verda?   En la planificació urbana, els investigadors parlen sobre la gentrificació verda o ecològica per caracteritzar el procés pel qual el fet de crear zones verdes s’associa amb processos d’especulació, desplaçament i exclusió, canviant les característiques demogràfiques i immobiliàries d’un barri a favor dels residents més rics i blancs que es poden permetre l’augment dels preus de l’habitatge. Per exemple, un estudi pilot realitzat pel Laboratori de Barcelona per a la Justícia i la Sostenibilitat Mediambiental l’any 2016 va trobar que diversos parcs del districte de Sant Martí de Barcelona, com el del Poblenou i el del Port Olímpic, van experimentar una vigorosa gentrificació verda des de 1990 fins a 2008. Els ingressos de les famílies de l’àrea que envolta aquests dos parcs van augmentar un 25% durant cinc anys, enfront de l’augment del 3% dels ingressos familiars al conjunt del districte de Sant Martí en el mateix període de temps.   Per tant, la qüestió és si els impactes positius de l’espai verd en salut, benestar i cohesió social beneficien tots els residents, o bé si converteixen aquestes zones en enclavaments privilegiats de luxe verd per a uns quants. La dificultat d’aconseguir ciutats verdes i sanes equitatives exigeix la transformació de les pràctiques urbanístiques de planificació ambiental, incloent-hi connexions més fortes i

compromisos amb l’habitatge públic i social, fons per a projectes de creació de riquesa comunitària, consorcis de terres comunitàries i, fins i tot, reformes de finançament municipal. Només mitjançant una pràctica de planificació basada en l’equitat podem construir ciutats saludables i verdes per a tothom.

Green gentrification

I

t has been shown that in cities, exposure to urban green space and nature is associated with improved physical and mental health, so environmental epidemiologists call for future cities to be green, active, social and healthy. Yet, so far, the social and racial distribution of these improved health outcomes linked to urban green spaces has not been measured. Who does the new green city truly benefit?   In urban planning, researchers talk about green or ecological gentrification to characterise the process where land “greening” is associated with land speculation, displacement, and exclusion, changing the demographic and real estate characteristics of a neighbourhood in favour of wealthier and generally whiter residents who can afford increased housing prices. For instance, a 2016 pilot study by the Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability found that, indeed, several parks in the Sant Martí district of Barcelona, including the Poblenou and the Port Olímpic parks, generated strong green gentrification from 1990 to 2008. The area immediately surrounding the Port Olímpic and Poblenou parks saw an increase in family income of around 25% over five years, compared to a 3% increase in the Sant Martí district as a whole over the same time period.   So the question is, do the positive impacts of green spaces on health, wellbeing, and social cohesion benefit all residents — or do they result in privileged enclaves of green luxury for a few? The difficulty of achieving equitable green and healthy cities demands a transformation in urban environmental planning practices, including tighter connections and commitments to public and social housing, funds for community wealth creation projects, community land trusts, and even municipal financing reforms. Only through equity-driven planning can we build healthy, green cities for all

part inferior de l’olla. Passeu les patates a una safata, afegiu-hi una mica de mantega per sobre, tapeu-les i mantingueu-les en un lloc càlid fins que les serviu. Bon profit!

Carolyn Daher (ISGlobal) recommends: mashed potatoes for Thanksgiving

Q

uan la gent s’imagina el menjar del Dia d’Acció de Gràcies, solen pensar en el gall d’indi. És una part molt important d’aquesta tradició, però a mi sempre m’han agradat més els plats acompanyants, com ara la salsa de nabius, la qual ofereix un bon contrast amb els altres plats. El puré de patates és, potser, el segon plat essencial després del gall d’indi. És un clàssic senzill i intemporal, però es pot fer de moltes maneres diferents, per exemple, afegint-hi formatge o all torrat, i es pot menjar amb salsa o sense.   Ingredients: sal, 1 kg de patates (o 6 patates grans), 4 cullerades de mantega, ⅓ tassa de llet sencera   Peleu i talleu les patates i afegiu-les a un recipient d’aigua bullint amb 2 cullerades de sal durant 15 a 20 minuts, fins que estiguin toves. En una paella, escalfeu la mantega i la llet fins que la mantega es fongui. Escorreu bé les patates i torneu-les a l’olla. Aixafeu bé les patates calentes fins que estiguin desfetes. Barregeu-les amb la meitat de la barreja de mantega calenta. Tasteu-ho per veure com està de sal i afegiu-hi més barreja de mantega fins que estigui al vostre gust. Si voleu les patates esponjoses, pareu aquí. Per a patates més cremoses, seguiu remenant la barreja de patates fins que estigui espessa, utilitzant una cullera sòlida per prémer-la contra els costats i la

W

hen most people imagine a Thanksgiving meal, they think about the turkey. It is indeed a very important part of this tradition, but I have always liked the accompaniments better. Thanksgiving actually has a number of delicious side dishes, like cranberry sauce which provides a tangy contrast to the other rich flavours. Mashed potatoes are perhaps the second most essential dish after the turkey. They are a simple, timeless classic, but can be made in many different ways, for example by adding cheese or roasted garlic, and can be eaten with or without gravy.   Ingredients: salt, 1 kg potatoes (or about 6 large potatoes), 4 tablespoons of butter and more for dotting, ⅓ cup whole milk.   Peel and quarter the potatoes and boil them, with 2 tablespoons of salt, for 15 to 20 minutes, until soft. In a pan, heat the butter and milk together until the butter melts and the mixture starts to steam. Drain the potatoes well and return them to the pan. Using a masher or ricer, mash the hot potatoes until smooth. Lightly mix in about half of the hot butter mixture. Taste for salt and add more butter mixture to your liking.   Stop here if you want fluffy potatoes. For creamy potatoes, keep stirring the potato mixture until it is thick, using a sturdy spoon to press it against the sides and bottom of the pot. Transfer to a serving bowl, dot the top with butter, cover tightly and keep in a warm place until serving. Enjoy!

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

E

l cap d’un embrió de ratolí de prop de 12 dies després de la fertilització es va marcar amb fluorescència per visualitzar el teixit precursor neuronal. Va ser tractat químicament per ferlo òpticament transparent i escanejat al laboratori de James Sharpe al CRG (ara a l’EMBL Barcelona) utilitzant un SPIM (microscopi d’il·luminació de pla selectiu) per generar una reconstrucció virtual en 3D. En aquest tipus de microscopi, una fina capa de llum làser il·lumina un pla de la mostra, de manera que només la part que està enfocada té la fluorescència activada. La mostra s’escaneja a través dels diferents plans o «talls» per generar un conjunt de dades 3D de pla en pla.

A partir d’aquestes dades, es va fer una projecció de valor màxim de la meitat esquerra del cap embrionari, usant fals color per codificar la profunditat de la mostra (blau = més superficial, vermell = més profund). La mostra provenia de Glenda Comai, de l’Institut Pasteur de París.

Into the depths of the mouse brain

T

he head of an embryonic mouse about 12 days post-fertilisation was fluorescently labelled to enable the visualisation of neural precursor tissue, chemically treated to make it optically transparent, and scanned in the Sharpe lab at the CRG (currently at EMBL

Barcelona) using a SPIM (Selective Plane Illumination Microscope, or Light Sheet Microscope) to generate a 3D virtual reconstruction. In this type of microscope, a thin sheet of laser light illuminates a single plane in the sample, so that only the part that is in focus in the camera fluoresces. The sample is then scanned through the light sheet to build up a full 3D data set, plane by plane. Using this 3D data, a maximum-value projection through the left half of the embryo’s head was generated, with false colour to encode the depth in the sample (blue=more superficial, red=deeper). Sample courtesy of Glenda Comai, Pasteur Institute, Paris

Image by Comai, Mayer and Swoger (CRG)

En les profunditats del cervell de ratolí


7 7 

Diversitat

    maig novembre de 2011  de 2017  |  www.prbb.org |  www.prbb.org      

DEBAT ACTUAL / CURRENTS-AFFAIRS DEBATE

RETRAT / PORTRAIT

Obrint la recerca i la innovació La recerca i la innovació responsable (RRI) ha esdevingut un terme de moda, especialment des que es va convertir en un tema clau en el programa de la UE per a la recerca i la innovació, Horizon 2020. Però, què significa realment? Es refereix a una àmplia gamma d’aspectes sobre la relació entre la ciència i la innovació i la societat en general. No es tracta només de la participació de la societat en recerca (l’anomenada ciència ciutadana), sinó també de la implicació en les decisions inicials sobre el tipus de recerca que s’hauria de dur a terme i sobre l’accés obert als resultats, la igualtat de gènere, l’educació científica, l’ètica i la governança. Diversos centres del PRBB participen en projectes relacionats amb alguns d’aquests conceptes. El·lipse ha demanat els responsables d’alguns d’ells que ens en parlin. Opening up research and innovation Responsible Research and Innovation (RRI) is becoming a trendy term — especially since it became a key issue in the EU programme for research and innovation, Horizon2020. But what does it really mean? It refers to a wide range of aspects linking science and innovation to society at large. It is not only about society taking part in research (the so-called citizen science), but also the initial decisions on what type of research should be done and open access to results, gender equality, scientific education, ethics, and governance. Several centres at the PRBB are involved in projects relating to some of these concepts. El·lipse has asked the people in charge of some of these to tell us more.

Michela Bertero, ORION coordinator (CRG) «M’agrada imaginar la ciència oberta com un arbre que floreix per fer que la literatura i les dades científiques s’obrin als científics i la societat en general, per arribar a molts actors diferents i enriquir la ciència amb múltiples punts de vista i mètodes. El projecte europeu ORION, finançat pel programa H2020 (www.orion-openscience.eu) reuneix nou organitzacions que intentaran “integrar” elements de ciència oberta (ètica, integritat de la recerca, accés obert, compromís públic, educació científica, etc.) en instituts de recerca i organitzacions finançadores. Es duran a terme diversos experiments per “obrir” diferents fases del cicle de recerca. Els finançadors provaran de fer convocatòries més participatives amb diferents parts interessades, el CRG experimentarà diàlegs sobre la seva estratègia de recerca amb diversos actors, inclòs el públic general, i altres centres de recerca organitzaran debats públics sobre noves tecnologies, com l’edició del genoma, en diferents països europeus. També buscarem un projecte innovador i col·laborador de ciència ciutadana sobre recerca bàsica en ciències de la vida. Alguns dels nostres experiments poden fallar i d’altres poden tenir èxit, com succeeix en els experiments reals de laboratori. Aprendrem dels nostres resultats, i esperem que provoquin canvis institucionals i culturals en científics, finançadors i ciutadans.» “I like to imagine open science as a flouri shing tree branching out to make scientific literature and data open to scientists and society at large, reaching many different actors and enriching science with multiple views and methods. The H2020-funded European ORION project (www.orion-openscience. eu) brings together nine organisations that are seeking to ‘embed’ open science elements (ethics, research integrity, open access, public engagement, science educa­ tion, and so on) into research institutes and funding bodies. Multiple ‘experiments’ will be carried out to open up different phases of the research cycle. Funders will try out more participatory calls with different actors, the CRG will experiment with dialogues on its research strategy aimed at various stakeholders, including the general public, and other research centres from different European countries will co-organise public sessions on disruptive technologies, such as genome

editing. We will also look for an innovative and collaborative citizen science project in fundamental research in life sciences. Some of our experiments may fail, others may succeed, just like real lab experiments. We will learn from our results and hopefully trigger institutional and cultural changes in scientists, funders, and the public.”

Gema Revuelta, HEIRRI coordinator (CEXS-UPF) «Després d’anys d’experiència en l’ensenyament de la comunicació científica a la universitat, juntament amb la meva implicació en la concepció del RRI (he treballat en aquest tema des del 2012) i com a membre del Grup Europeu d’Experts en Indicadors de Polítiques per a la Investigació i la Innovació Responsables, veig una clara necessitat d’una educació sòlida en RRI a nivell universitari. Els investigadors responsables estan més preparats per respondre a les expectatives i valors de la societat, i saben com adaptar-hi el seu treball, anticipar-s’hi i reflexionar-hi. Tot això augmenta la qualitat i l’impacte general de la seva recerca. És precisament el que pretén assolir el projecte europeu HEIRRI (heirri.eu): integrar el concepte i les pràctiques d’RRI en els plans d’estudi d’universitats i altres centres d’educació superior. Amb aquesta finalitat, hem desenvolupat 10 programes de formació en accés obert adreçats a diferents nivells universitaris (llicenciatura, màster, doctorat, MOOC, formadors, escola d’estiu) per ajudar a integrar la noció d’RRI en diferents institucions del món.» “After years of experience in teaching science communication in university, together with my involvement in the conception of RRI (I’ve worked on this issue since 2012), and as a member of the European Expert Group on Policy Indicators for Responsible Research and Innovation, I see a clear need for strong and solid education on RRI at university level. Responsible researchers are better equipped to answer to society’s expectations and values, and understand how to adapt, anticipate and reflect on their work. All of this enhances the overall quality and impact of their research. That’s what the HEIRRI project (Higher education institutions and responsible research and innovation) tries to achieve: to integrate the concept and practices of RRI into the curricula of

universi­ties and other higher education institutions. To this end, we have developed 10 open-access training programmes addressed to different university levels (Bachelors, Masters, PhD, MOOC, trainers, and summer schools) to help embed the RRI notion in different institutions around the world.”

Anne-Sophie Gresle, InSPIRES manager (ISGlobal) «El coneixement resideix en cadascun de nosaltres i quan la gent comuna inspira la ciència poden emergir importants investiga­ cions. Aquesta és la premissa d’InSPIRES, un projecte H2020 coordinat per ISGlobal que promou les “science shops” com a estructures intermediàries del coneixement per canalitzar demandes i inquietuds socials en qüestions de recerca. Aquestes preguntes són recollides per la comunitat científica. InSPIRES vol arribar als sectors vulnerables i a grups no organitzats de la societat civil. En el municipi bolivià urbà de Punata, per exemple, el soci d’InSPIRES CEADE ha recopilat 45 preguntes de recerca després de diverses reunions amb membres de la comunitat local preocupats per la malaltia de Chagas. Centrant-nos en temes relacionats amb la salut i el medi ambient, el nostre consorci somia amb models més inclusius i adaptats culturalment per generar impacte positiu i afrontar els reptes socials que tenim al davant.» “Knowledge resides in each of us, and great research could emerge when regular people inspire science. This is the premise of InSPIRES, an H2020 project coordinated by ISGlobal that promotes Science Shops as knowledge intermediation structures for channelling social demands and concerns into research questions. These issues are then taken over by the scientific and innovation communities. InSPIRES will reach out to vulnerable sectors and unorganised civil society groups. In the urban-rural Bolivian municipality of Punata, for example, the InSPIRES partner CEADES has recently collected 45 research questions from several meetings with local community members concerned about Chagas disease. Focusing on health and environmental issues, our consortium dreams of more culturally adapted and inclusive models to generate a positive impact and address the societal challenges that lie ahead.”

Roger Grífols Llucià Barcelona, 1992 Tècnic d’Estabulari, Charles River Laboratories Quins són els teus hobbies? Els esports en general, però sobretot el bàsquet. Quin talent t’agradaria tenir? El teletransport. Especialment a les 6 del matí. Quina és la teva música preferida? Escolto música molt variada, però m’agrada molt Oasis, Imagine Dragons i, últimament, The Chainsmokers. Què és el que més t’agrada dels teus amics? El seu sentit de l’humor. Què és el que més t’agrada de la teva feina? Pensar que, encara que sigui en una petita mesura, ajudem a tirar endavant els estudis científics. Quin descobriment desitjaries veure abans de morir? La cura definitiva al càncer. El mestre que més t’ha marcat? El meu professor de Comportament Animal a la UAB. What are your hobbies? Sport in general, but particularly basketball. What talent would you like to have? Teletransportation. Especially at 6 in the morning. What is your favourite music? I listen to very varied music, but I really like Oasis, Imagine Dragons, and recently The Chainsmokers. What do you like most about your friends? Their sense of humour. What do you like most about your job? Thinking that, even in a small way, we help to advance science. What discovery would you like to see before you die? A definitive cure for cancer. Which teacher influenced you the most? My Animal Behaviour lecturer at the UAB


Edifici

www.prbb.org  |  novembre de 2017       

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Una aliança d’excel·lència en la contractació de talent i l’avenç de la recerca a Espanya i més enllà. Aquests projectes són fonamentals per garantir entorns estimulants i creatius d’excel·lència», va declarar.

An Alliance of Excellence

T Laia Cendrós

E

ls 25 centres i 16 unitats de recerca acreditats amb les distincions d’excel· lència «Severo Ochoa» i «María de Maeztu», incloent-hi el CRG i el DCEXS-UPF, van establir formalment la Severo Ochoa i María de Maeztu Alliance (SOMMa) el 18 d’octubre, en un reunió presidida per la secretària d’Estat d’R+D, Carmen Vela.   L’objectiu de l’aliança és promocionar i enfortir internacionalment els centres i unitats acreditats amb aquesta distinció. «L’excel·lència atrau l’excel·lència: el futur de la recerca i la innovació d’impacte a Espanya i Europa resideix en la convergència de tecnologies, metodologies i disciplines, capaces de dur a terme ambiciosos projectes realitzats en cooperació entre centres, unitats i equips de diferents organitzacions. Aquesta nova aliança és un important pas endavant en aquesta direcció», va afirmar Vela.   Luis Serrano, director del CRG, liderarà l’a­ liança durant els propers dos anys. «Esperem que aquesta unió generi un efecte sinèrgic a llarg termini, i tingui un impacte exponencial

Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Editora: Maruxa Martínez-Campos Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM) Carolina Pozo (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Pau Rubio (ISGlobal) Àngels Codina (IBE:CSIC-UPF) Carla Manzanas (EMBL) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF) Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL Barcelona) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: www.cegeglobal.com

8

he 25 cent res and 16 research units accredited with the “Severo Ochoa” and “María de Maeztu” distinctions of excellence, including the CRG and the DCEXS-UPF, formally established the Severo Ochoa and María de Maeztu Alliance (SOMMa) on October 18th, in a gathering chaired by the Secretary of State for R&D+i, Carmen Vela.   The alliance’s aim is to internationally promote and strengthen the centres and units accredited with this distinction. “Excellence attracts excellence. The future of impactful research and innovation in Spain and Europe lies in the convergence of technologies, methodologies, and disciplines capable of carrying out ambitious projects performed cooperatively between centres, units, and teams from different organisations. This alliance is a major step forward in this direction”, stated Vela.   Luis Serrano, director of the CRG, will head up the alliance over the next two years. “We hope that this union will generate a long-term synergetic effect, and will have an exponential impact on talent recruitment and research advancement in Spain and beyond. Such projects are fundamental for guaranteeing stimulating, creative environments of excellence”, he declared

AGENDA Reptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

27 de novembre: Nobel Prize Inspiration Initiative: “How to have an inspring science career” by Nobel Laureate Jules Hoffmann. At 3pm at the PRBB Conference Hall. 30 de novembre: La «memòria» ambiental: l’herència va més enllà de la genètica – cafè científic organitzat pel CRG. A les 19 h a la Sala d’Actes del Centre Cívic Barceloneta. Gratuït, sense inscripció prèvia. 1 de desembre: «El futur biològic dels humans», classe oberta dins el cicle «La facultat al barri» al CEXS-UPF amb David Comas. De 12 a 13 h. 4 de desembre: “Challenges and opportunities for research in Africa”, a workshop organised by the CRG and the Women for Africa Foundation. From 11 to 12.30 h in the Charles Darwin room at the PRBB.

Joves Científics. El 10 i 17 de novembre, quatre joves investigadors de diferents disciplines van donar a conèixer el seu treball i els darrers avenços en el seu camp científic. Les xerrades van tenir lloc dins el cicle Joves Científics 2017 (www.jovescientifics.org), un esdeveniment de divulgació científica per a tots els públics que vol posar en valor la feina de joves promeses i que ha tingut lloc per segon any al PRBB. Més de 130 persones van viure la màgia del cervell, van aprendre la relació entre canvi climàtic, gel marí i supercomputadors, van conèixer a bacteris amics que poden millorar la nostra salut, i van jugar a fer ciència amb el seu mòbil. Joves Científics és una iniciativa de La Biothèque, una organització formada per joves investigadors apassionats per la divulgació de la ciència i que, amb la col·laboració del PRBB i l’ACCC, organitzen aquest cicle de xerrades gratuïtes a Barcelona. Young scientists. On November 10 and 17, four young researchers from different disciplines explained their work and the latest advances in their scientific field. The talks took place as part of Young Scientists 2017 (www.jovescientifics.org), a scientific dissemination event for all audiences that aims to show the value of the work of young promising scientists, and which was held for the second year running at the PRBB. More than 130 people felt the magic of the brain, learned about the relationship between climate change, sea ice and supercomputers, befriended bacteria that can improve health, and played science with their cell phone. Young Scientists is an initiative of La Biothèque, an organisation consisting of young researchers who are passionate about the dissemination of science.

Manuel Irimia, nou EMBO Young Investigator. El cap de grup al CRG, que el 2014 va obtenir una de les prestigioses starting grants del Consell Europeu de Recerca (ERC), és un dels dos investigadors guardonats amb aquesta distinció a Espanya, d’entre els 28 joves científics escollits aquest any. Amb l’elecció de Manuel Irimia, ja són quatre els investigadors joves que han rebut aquest reconeixement al CRG els darrers anys. El laboratori de Irimia està interessat en la comprensió del paper que juguen l’splicing alternatiu i altres mecanismes de diversificació de la transcripció en el desenvolupament dels vertebrats. Manuel Irimia, new EMBO young resear­ cher. The CRG group leader, who in 2014 obtained one of the prestigious ERC Starting Grants, is one of the two Spanish researchers being awarded this distinction, from the 28 young scientists selected this year. Manuel Irimia is the fourth young researcher from the CRG to receive this recognition in recent years. Irimia’s lab is interested in understanding the role played by alternative splicing and other mechanisms for diversifying transcription in vertebrate development.

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

L’El·lipse us desitja Bones festes!

Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009

Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org

Foto de Marta Calsina (IMIM). Podeu col·laborar amb l’equip de l’IMIM a http://moteam.co/imimo

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

El·lipse 109: ""1000 reasons to get moving for breast cancer"  

Welcome to the new issue of El·lipse, a monthly publication in Catalan and English of the Barcelona Biomedical Research Park (PRBB). This m...

El·lipse 109: ""1000 reasons to get moving for breast cancer"  

Welcome to the new issue of El·lipse, a monthly publication in Catalan and English of the Barcelona Biomedical Research Park (PRBB). This m...

Advertisement