El·lipse 73: "Sydney Brenner receives honorary doctorate from the UPF" by PRBB

Parc Recerca Biomèdica Barcelona ConNectem ciència i diversitat en un espai creatiu únic

Editorial

Sydney Brenner, doctor honoris causa per la UPF

Energy management

Gestió energètica

l mes de maig que ve farà vuit anys de la inauguració del PRBB. Vuit anys de funcionament d’unes instal·lacions que s’han anat adequant a les necessitats reals del Parc. Coordinadament amb els responsables dels centres i amb l’ajuda dels usuaris, hem avançat en l’ús responsable de l’energia que necessitem i hem aconseguit reduccions significatives. Cal destacar que, en el consum mitjà dels darrers tres anys, s’ha fet un estalvi aproximat d’un 4% de consum elèctric, un 14% d’aigua i un 3% de gas. La certificació energètica obtinguda recentment per l’edifici, amb el nivell E, pot semblar una qualificació baixa, tot i que no és comparable amb la dels electrodomèstics que tenim a casa. Les característiques constructives de l’edifici, la seva orientació geogràfica i la potència instal·lada condicionen aquesta qualificació. Tot i això, tenim previstes reformes per continuar estalviant energia i millorar, a curt termini, la qualificació energètica de l’edifici. La col·laboració de tothom és una eina imprescindible per aconseguir-ho. Juan Carlos Pascual

ay will mark eight years since the inauguration of the PRBB. Eight years of operation of a set of facilities that has been adjusting to the real needs of the park. In coordination with the management of the different centres and with the help of all the users, we have taken steps forward in our responsible use of the energy we need, achieving significant reductions. Notably, over the last three years the average consumption has gone down 4% for electricity, 14% for water and 3% for gas. The recent Energy Certification obtained by the building, the level E rating, may seem low, but it is not comparable with the appliances we have at home. The construction characteristics of the building, its geographic orientation and the energetic capacity installed, affect this rating. However, we plan to continue making energy saving changes and improve our energy rating in the short-term. The collaboration of all those involved is essential for achieving this. Juan Carlos Pascual

Abril de 2014 NÚM. 73 www.prbb.org GRATUÏT

Sydney Brenner durant la cerimònia: «M’interessa la ciència de resoldre problemes» Sydney Brenner during the ceremony: “I am interested in the science of solving problems”

Núria Pérez

l dijous 3 d’abril, a les 12.30 h, el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, Sydney Brenner, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra en un acte que es va celebrar a l’auditori del PRBB. A petició del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS-UPF), Brenner és el primer científic a qui la UPF atorga la distinció de doctor honoris causa. Arcadi Navarro, director del CEXS, ha estat el padrí de la cerimònia, i l’elogi ha anat a càrrec dels professors Miguel Beato, investigador del Centre de Regulació Genòmica, i Jaume Bertranpetit i Fernando Giráldez, catedràtics del CEXS. Tres lloances que han fet referència a les prin-

cipals aportacions de Brenner a diferents camps de la biologia: la genètica, la biologia evolutiva i la biologia del desenvolupament. Brenner és un biòleg molecular que va treballar amb Jim Watson i Francis Crick a la Universitat de Cambridge. A partir de 1986 es va interessar en el desenvolupament cel·lular. Gràcies als seus treballs pioners sobre la regulació genètica del desenvolupament i la mort cel·lular amb el cuc Caenorhabditis elegans va merèixer el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 2002, conjuntament amb H. Robert Horvitz i John E. Sulston. Brenner és un dels artífexs de l’edat d’or de la biologia moderna i les seves aportacions han revelat alguns dels fonaments essencials de la vida.

Sydney Brenner receives honorary doctorate from the UPF

n Thursday 3 April, at 12.30pm, the Nobel Prize winner in Physiology or Medicine, Sydney Brenner was awarded an honorary doctorate from Pompeu Fabra University (UPF) in a ceremony held in the PRBB Auditorium. At the request of the Department of Experimental and Health Sciences (CEXS-UPF), Brenner has received the first ever doctor honoris causa presented by the UPF to a scientist. Arcadi Navarro, the CEXS director, presided over the ceremony and praise was given by Miguel Beato, researcher at the Centre for Genomic Regulation, as well as Jaume Bertranpetit

DESTACAT / HIGHLIGHT Ciència a la platja El campionat de vòlei del PRBB, que celebra aquest any la seva vuitena edició, ja està en marxa, amb una participació, com sempre, molt alta: hi ha gairebé 60 equips apuntats al campionat —32 a la categoria 4x4 i 27 a la 6x6; en total prop de 500 jugadors. Es pot seguir l’última hora del campionat a bv.prbb.org i també, just després de Sant Jordi, es podran seguir els partits directament al terreny de joc, cada dia a partir de les sis de la tarda a la platja. El 24 de juliol estan previstes les finals dels dos torneigs

i la festa d’estiu del PRBB. El·lipse desitja sort a tots els participants i que guanyi el millor!

Science on the beach The PRBB beach volleyball championship, celebrating its 8th outing, has just started with

a high level of participation, as always. There are almost 60 teams registered: 32 for the 4-aside category and 27 in the 6-aside league, totalling almost 500 players. Updates on the championship can be seen at bv.prbb. org. The games start on April 24, just after the Sant Jordi celebration and take place on the beach every day after 6pm. The finals, as well as the PRBB summer party are scheduled for July 24. El·lipse wishes good luck to all the participants and that the best may win

■

and Fernando Giráldez, lecturers at the CEXS. Three eulogies that made reference to Brenner’s main contributions to various fields of biology: genetics, evolutionary biology and developmental biology. Brenner is a molecular biologist who worked with Jim Watson and Francis Crick at the University of Cambridge. In 1986 he became interested in cell development. Thanks to his pioneering work on the genetic regulation of development and cell death in the worm Caenorhabditis elegans he was awarded the Nobel Prize in Physiology or Medicine in 2002, together with H. Robert Horvitz and John E. Sulston. Brenner is one of the architects of the golden age of modern biology and his contributions have revealed some of the essential foundations of life

■

Ciència

www.prbb.org | abril de 2014

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

CRISTINA VILLANUEVA - PROGRAMA DE RECERCA EN CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA (CREAL)

Estudiant l’efecte dels contaminants de l’aigua

completed and now the samples obtained at the CREAL will travel to Holland, England, France, Hong Kong, Germany, Italy and the US for analysis. EXPOsOMICS also uses data from existing cancer projects by analysing new biomarkers, and is evaluating the levels of disinfection by-products in the water in Europe.

Maruxa Martínez-Campos

esprés d’estudiar ciències ambientals a la UAB, Cristina Villanueva va fer la tesi sobre contaminació de l’aigua. Onze anys després continua treballant en aquest tema al CREAL, on va arribar el 2006 i on actualment coordina un grup format per gairebé 20 persones.

Risk factors in cancer

L’efecte «piscina» Els investigadors del programa en contaminació de l’aigua del CREAL van analitzar en el projecte Piscina l’efecte de l’exposició als trihalometans (THM) i altres subproductes de desinfecció de l’aigua. Aquests es creen quan el clor interacciona amb la matèria orgànica present a la piscina. «Molts dels subproductes que es generen són mutagènics en animals de laboratori a altes dosis. Nosaltres volíem veure si tenien un efecte a dosis baixes en humans», explica Villanueva. L’anàlisi de marcadors de genotoxicitat i mutagenicitat en sang i orina en 50 voluntaris abans i després de nedar va suggerir un petit efecte, que ara els investigadors volen confirmar dins el projecte EXPOsOMICS. Aquest projecte europeu està utilitzant tecnologies a gran escala per estudiar l’efecte de contaminants tant de l’aire com de l’aigua sobre la salut. El nou estudi de piscines és un dels més importants dins de la part de contaminants de l’aigua. «Estem analitzant el doble de voluntaris i molts més marcadors que en el primer projecte Piscina», diu Villanueva. El treball de camp ja s’ha acabat i ara les mostres obtingudes al CREAL viatjaran a Holanda, Anglaterra, França, Hong Kong, Alemanya, Itàlia i els Estats Units per ser analitzades. EXPOsOMICS també aprofita dades de projectes existents sobre càncer per analitzar nous biomarcadors, i està valorant els nivells dels subproductes de la desinfecció a l’aigua a Europa. Factors de risc de càncer Un dels estudis de càncer que EXPOsOMICS analitzarà és MCC-Spain (Multi-Case-Control), un projecte cocoordinat per Manolis Kogevinas al CREAL, que estudia factors de risc associats als tumors més freqüents a Espanya. Concretament, s’estan analitzant la dieta, l’activitat física i els factors hormonals i genètics, així com l’exposició a contaminants de l’aigua, una part que coordina Villanueva. Els investigadors han obtingut mostres de

Listen to Cristina Villanueva explaining her research in this short video.

Tècnics, estadístics, estudiants de doctorat i postdocs formen el grup The group is formed by technicians, statisticians, PhDs and postdocs

sang de 10.000 persones amb càncer colorectal, de mama, de pròstata, d’estómac i de leucèmia limfàtica crònica, així com d’individus sans. També han entrevistat cadascuna d’aquestes persones durant una hora i mitja per recollir informació sobre els factors de risc coneguts: consum de tabac, dieta, llocs on han viscut des dels 18 anys, feines que han fet o medicaments que han pres, així com tipus i quantitat d’aigua que beuen. Finalment, han recollit informació sobre els nivells de contaminants de l’aigua als municipis on han viscut. «Hem fet alguns mostrejos de l’aigua nosaltres mateixos, però en molts casos necessitàvem mesures històriques i les hem anat a buscar a totes les fonts possibles: els ajuntaments, les empreses d’aigua o el mateix Ministeri de Sanitat a través del Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC), que centralitza les dades de control sanitari de les aigües», explica la coordinadora del programa. La informació sobre els nivells de contaminants a l’aigua la relacionen amb les persones que han viscut en aquests llocs i així obtenen una estimació del grau d’exposició per a cadascú. Ara compararan casos i controls per veure si, estadísticament, els que han estat sotmesos a més contaminació tenen un risc més elevat de càncer. Els resultats d’aquests estudis podrien tenir un impacte en la qualitat de l’aigua que bevem i amb què ens dutxem. Fins al 2003 no hi havia legislació sobre els THM. Ara hi ha un màxim establert de 100g/l i les plantes de subministrament d’aigua fan uns tractaments molt avançats: «Anar a una d’aquestes plantes és com anar a una nau espacial», somriu Villanueva.

Studying the effect of water pollutants on health

fter studying environmental science at the UAB, Cristina Villanueva did her PhD on water pollution. Eleven years later, she still works on this topic at the CREAL, where she arrived in 2006 and where she currently coordinates a group of almost 20 people. The “swimming pool” effect In the Pool project, the researchers from the CREAL programme on water pollution analysed the effect of exposure to trihalomethanes (THMs) and other by-products of water disinfection. These are created when chlorine interacts with the organic matter in the pool. “At high doses, many of the by-products that are generated are mutagenic in laboratory animals. We wanted to see if low doses had an effect on humans”, explains Villanueva. An analysis of genotoxicity and mutagenicity markers in blood and urine in 50 volunteers before and after swimming suggested a small effect, which now the researchers want to confirm as part of the EXPOsOMICS project. This European project is using technologies on a large scale to study the health effects of pollutants in both the air and water. This new study on swimming pools is one of the most important for the water contaminants section. “We are analysing double the number of volunteers and many more markers than in the first Pool project”, says Villanueva. The field work has already been

One of the cancer studies that EXPOsOMICS will analyse is MCC-Spain (Multi-Case-Control), a project coordinated by Manolis Kogevinas at the CREAL, which looks at risk factors associated with the most common tumours in Spain. Specifically they analyse diet, physical activity and hormonal and genetic factors, as well as exposure to water pollutants, a part that Villanueva coordinates. The researchers have obtained blood samples from 10,000 people with colorectal, breast, prostate, and stomach cancer and chronic lymphocytic leukaemia, as well as healthy individuals. They have also interviewed each of these people for an hour and a half to collect information on known risk factors: tobacco consumption, diet, the places where they have lived since they were 18, work that they have done or medications that have taken, as well as the type and quantity of water they drink. Finally, they collected information on the levels of contaminants in the water in the towns where these people have lived. “We have sampled some of the water ourselves, but in many cases we needed historical measurements, and we have looked at all possible sources: local councils, water companies, and even the Ministry of Health through the national water consumption information system (SINAC), which centralises the healthcare control data on the water”, explains the programme coordinator. The information on the levels of contaminants in the water is then related to the people who have lived in these places and the degree of exposure for each person is estimated. Now, they are comparing cases and controls to see if, statistically, those people who have been subjected to increased pollution have a higher risk of cancer. The results of these studies could have an impact on the quality of the water we drink and shower with. Up to 2003 there was no legislation on THM. There is now a maximum of 100g/l, and water supply plants have very advanced treatments: “It’s like going into a spaceship”, smiles Villanueva

■

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Prevenció del dany renal precoç en diabetis Rosa Manaut / Maribel Pérez

n estudi d’investigadors de l’Hospital del Mar i de l’IMIM ha demostrat en ratolins que l’administració d’insulina en estadis inicials de la diabetis pot prevenir la insuficiència renal. Els ronyons estan compostos per milions de nefrones, que filtren la sang i ajuden a eliminar els residus del cos. Algunes perso-

nes amb diabetis presenten malaltia renal, amb una hiperfiltració per part de la nefrona i pèrdua de proteïnes per orina. Amb el pas dels anys la malaltia renal pot esdevenir una insuficiència renal terminal. «Disposar d’eines que ens permetin detectar precoçment els pacients que poden patir una malaltia renal derivada de la diabetis és fonamental per controlar millor la malaltia», conclou Mª José Soler, autora de l’article publicat a PLOS ONE.

Prevention of early renal damage in diabetes

study by researchers at the Hospital del Mar and IMIM has demonstrated in mice that the administration of insulin in early stages of diabetes can prevent kidney failure. The kidneys are composed of millions of nephrons that filter the blood and help remove waste from the body. Some people

with diabetes have kidney disease, involving hyperfiltration by the nephrons and loss of proteins in urine. Over time this kidney disease can result in terminal renal failure. “Having tools that enable us to detect at an early stage those patients that could suffer kidney disease derived from diabetes, is essential for controlling the disease better”, concludes Mª José Soler, author of the article published in PLOS ONE

■

7 3

Ciència

febrer abril de de 2011 2014 | | www.prbb.org www.prbb.org

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Cèl·lules limfoides i desenvolupament de vacunes Marta Calsina / Rosa Manaut

nvestigadors de l’IMIM han descobert per primera vegada en humans la presència a la melsa d’un subtipus de cèl· lules limfoides innates essencials per a la producció d’anticossos. Aquest descobriment, publicat a la revista Nature Immunology, obre la porta a la identificació de noves estratègies per al desenvolupament de vacunes més eficaces contra els bacteris encapsulats, considerats molt virulents. La troballa ha estat realitzada pel grup dirigit per Andrea Cerutti, i hi han participat investigadors de Nova York i del Japó. Les cèl·lules limfoides innates, descobertes recentment, són la primera línia de defensa

immunològica de les superfícies del nostre cos. «Ara hem descrit la seva presència a la melsa en humans i hem descobert que regula la resposta innata dels limfòcits B de la melsa enfront dels bacteris encapsulats, causants de malalties com la meningitis o la pneumònia», explica GiulianaMagri, investigadora del grup. Les vacunes disponibles actualment contra bacteris encapsulats confereixen una protecció limitada en individus immunodeficients i el seu ús resulta massa car en països en vies de desenvolupament. A més, la manca d’informació sobre els mecanismes que regulen els limfòcits B ha estat un obstacle en el desenvolupament de vacunes, cosa que fa que aquesta troballa sigui clau per al disseny de noves teràpies més eficients i orientades.

Lymphoid cells and vaccine development

or the first time, researchers from the IMIM have discovered the presence of a subtype of innate lymphoid cells in the human spleen, essential for antibody production. This discovery, published in the journal Nature Immunology, leads the way to identifying new strategies for developing more effective vaccines against encapsulated bacteria, which are considered to be very virulent. The discovery was made by the group led by Andrea Cerutti, and included researchers from New York and Japan. The recently discovered innate lym phoid cells are the first line of immunolo-

gical defense at the body’s surface. ”Now we have described their presence in the human spleen and we have discovered that they regulate the spleen’s innate B lymphocyte response to encapsulated bacteria, which cause diseases such as meningitis and pneumonia”, explains Giuliana Magri, a researcher from the group. The currently available vaccines against encapsulated bacteria give limited protection to immunocompromised individuals and are too expensive to be used in developing world countries. In addition, the lack of information on the mechanisms regulating B lymphocytes has hindered vaccine development, making this finding key for designing new, more efficient and targeted therapies.

■

Nous avenços en el genoma de la leucèmia limfàtica crònica vat que l’origen d’aquests dos subgrups es podria trobar en els senyals activadors que reben les cèl·lules leucèmiques als ganglis limfàtics. «Conèixer les bases moleculars d’aquests dos subgrups de pacients permetrà definir tractaments específics per a cadascun d’ells», afirma Guigó.

Juan Sarasua

n estudi liderat per l’investigador del CRG Roderic Guigó i publicat a la revista Genome Research ha estudiat a fons el perfil funcional dels gens i les mutacions relacionades amb la leucèmia. El treball s’emmarca dins el projecte del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica, i hi ha col·laborat el grup de Núria LópezBigas, de la UPF. Els investigadors s’han centrat en uns gens prèviament identificats com a implicats en la leucèmia limfàtica crònica i n’han analitzat l’activitat. Per aconseguir-ho han seqüenciat la part funcional del genoma, l’ARN, tant de les cèl·lules leucèmiques com dels limfòcits B sans de 98 pacients. Els científics han observat que hi ha milers de gens que s’expressen de forma diferenciada en cèl·lules leucèmiques en comparació amb els limfòcits B sans d’un

New steps forward in the chronic lymphocytic leukaemia genome

A Cèl·lules leucèmiques en sang Leukaemic cells in blood

mateix pacient, però també han identificat, basant-se en els perfils d’activitat gènica, dos subgrups de pacients clarament diferenciats en els quals l’agressivitat de la malaltia és diferent. Alhora, han obser-

study led by the CRG researcher Roderic Guigó and published in the journal Genome Research, has looked in detail at the functional profile of the genes and mutations associated with leukaemia. The work is part of the Chronic Lymphocytic Leukaemia Genome Project, which is a contributing member of the International Cancer Genome Consortium (ICGC). The group of Núria López-Bigas at the GRIB (IMIMUPF) has also participated in the paper. The researchers focused on genes previously identified as being involved

in chronic lymphocytic leukaemia and analysed their activity. To do so, the researchers sequenced the functional part of the genome, the RNA, of both leukaemic cells and healthy B lymphocytes from 98 patients. The scientists observed that there are thousands of genes expressed in differentiated ways in leukaemic cells compared to healthy B lymphocytes; but, based on gene activity profiles, they have also identified two clearly differentiated subgroups of patients in whom the aggressiveness of the disease is different. At the same time, the researchers have discovered that the origin of these two sub-groups may lie in the activating signal the leukaemic cells receive in the lymph nodes. “Understanding the molecular basis of these two subgroups of patients with a different aggressiveness of the disease will allow specific treatments to be defined for each of them”, confirms Guigó

■

Nova funció per als ARN no codificants Núria Pérez

Model del canvi estructural en l’ADN Model of the structural changes in the DNA

n treball realitzat per investigadors del CEXS-UPF i del European Molecular Biology Laboratory (EMBL) a Alemanya i publicat a Molecular Cell ha demostrat per primera vegada com una sèrie d’ARN no codificants (lncRNA) estan implicats en el procés d’adaptació cel·lular en resposta a estímuls externs. La resposta d’adaptació a les situacions d’estrès cel·lular és coordinada per cinases de resposta a estrès (SAPKs), que reprogramen l’expressió dels gens de les cèl· lules per protegir-les. Els científics liderats per Francesc Posas i Eulàlia de Nadal han demostrat que, en resposta a l’estrès, l’activació de la SAPK (anomenada Hog1 en llevat) promou la transcripció de lncRNAs, que se superposen amb gens. En concret, han descrit l’exemple d’un lncRNA que

regula la transcripció de Cdc28 (CDK1), la cinasa reguladora del cicle cel·lular de llevats. En presència de la SAPK, aquest lncRNA causa un canvi en l’estructura de l’ADN que comporta un augment de Cdc28. Com que aquesta proteïna modula el cicle cel· lular, el fet que s’incrementi pot afavorir un restabliment més eficient del creixement un cop les cèl·lules s’han adaptat a l’estrès. New function for non-coding RNA

study published in Molecular Cell and carried out by researchers from the CEXS-UPF and the European Molecular Biology Laboratory (EMBL) in Germany demonstrates, for the first time, how a series of non-coding RNA (lncRNA) is involved in the process of cell adaptation in response to external stimuli.

The adaptation response to situations of cellular stress is coordinated by stressresponse kinases (SAPKs), which reprogramme the gene expression of the cells in order to protect them. The scientists, led by Francesc Posas and Eulàlia de Nadal, have shown that in response to stress, the activation of SAPK (known as Hog1 in yeast) promotes the transcription of lncRNAs that overlap with genes. Specifically, they have described an lncRNA that regulates the transcription of Cdc28 (CDK1), the cell cycle regulating kinase in yeast. In the presence of SAPK, this lncRNA causes a change in the DNA structure that entails an increase in Cdc28. Since this protein modulates the cell cycle, the increase could favour more efficient reestablishment of growth once the cells have adapted to the stress

■

Ciència PRBB-CRG conferencEs

Conference Programme financed by the CRG and the PRBB STÉPHANE ANSIEAU, Monday April 7. Ansieau, from the Centre de Recherche en Cancérologie de Lyon, Inserm-CNRS, France, is seeking to understand the role played by the aberrant reactivation of certain embryonic programs during the development of a tumour with the long-term goal of developing new therapeutic approaches. Recently his group has analysed the effects of transcriptional factors controlling these programs on the acquisition of cancer stem cell traits, genetic instability and chemo- and radio-resistance. He has been invited by Antonio García de los Herreros (IMIM). STEPHEN BLACKLOW, Tuesday April 8. Blacklow, from the Dana-Farber Cancer Institute and Harvard Medical School, Boston, US, aims to understand the molecular logic of cell-surface receptors, focusing on proteins implicated in human disease. His laboratory currently emphasizes structure-function studies in Notch signalling and maintains an ongoing interest in proteins of the LDL receptor family. He has been invited by Anna Bigas (IMIM). LAURENT EXCOFFIER, Friday April 25. Excoffier, from the Institute of Ecology and Evolution at the University of Bern, Switzerland, is interested in the development of computational methods to understand evolutionary processes, such as how past climatic and environmental changes have influenced the pattern of genetic diversity of a given species, or how to detect evidence of local adaptations from genomic information. He has been invited by David Comas and Ferran Casals (UPF). FEDERICO MAYOR, Monday April 28. Mayor, from the Centro de Biología Molecular Severo Ochoa in Madrid, Spain, is trying to understand the complex network of functional interactions of G protein-coupled receptor kinases (GRKs), which represent an important point of convergence of different signalling routes. This is critical to understand why their expression and activity is altered in pathological conditions, such as cardiovascular, neoplasic or inflammatory diseases. He has been invited by Francesc Posas (UPF). JULI PERETÓ, Monday May 5. Peretó, from the Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva at the Universitat de València, Spain, is interested in the origin and early evolution of life, the evolution of metabolism, and the history of ideas on the natural origin and the artificial synthesis of life. His current projects include metabolic modelling from complete genomes of endosymbionts, the evolution of metabolism by symbiosis, and the minimal cell concept. He has been invited by Jaume Bertranpetit (UPF). MORDECHAI (MOTTI) CHODER, Friday May 9. Choder, from the Israel Institute of Technology Bat Galim, in Haifa, Israel, focuses on the cross talks between stages of gene expression, including transcription, mRNA export, translation and decay. His aim is to unravel the mechanisms that integrate all these stages into a system, using molecular biology, whole cell and bioinformatic approaches. He has been invited by Fátima Gebauer (CRG).

www.prbb.org | abril de 2014 2011

CARRERA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC CAREER

BILL KEYES – MECANISMES DE CÀNCER I SENESCÈNCIA (CRG)

«La publicació a les principals revistes no sempre es basa en la ciència» Maruxa Martínez-Campos Quan vas decidir estudiar biologia? aig triar la carrera perquè em semblava fascinant, però també perquè podia facilitar-me l’entrada a l’escola de veterinària, que era el que jo volia. Però quan vaig fer el primer projecte de recerca, m’hi vaig enganxar. Potser pel meu interès per la veterinària, he treballat sempre des d’una visió de tot l’organisme, a més de en els mecanismes.

Quines diferències trobes entre treballar aquí i fer-ho als Estats Units o al Canadà? El CRG no té la història d’un institut ben establert com el Cold Spring Harbor Laboratory (CSHL) de Nova York, però és comparable pel que fa al funcionament. Quan vaig arribar-hi, m’ho van deixar clar: el CRG té com a objectiu ser un institut seriós, i hi ha molta pressió per fer-ho bé. Però la contrapartida és un bon finançament i un gran suport. Així que, si véns aquí, no tens excuses per no fer-ho bé. Rebem estudiants i postdocs excel·lents. I els membres del meu laboratori treballen sovint a les nits i els caps de setmana, la qual cosa diu molt sobre la seva determinació! Així doncs, tens prou recursos? Fins ara, sí, però la situació actual del finançament a Espanya està fent molt de mal. A més de ser problemàtica per als científics locals, molts investigadors estrangers no volen venir, i els que són aquí marxaran si les coses no milloren aviat. És gaire difícil equilibrar la feina i la família? Un sempre sent que no passa prou temps ni amb la família ni al laboratori! Al CSHL hi havia molt poc equilibri. Les hores de treball eren 24 hores al dia, set dies a la setmana, la gent no feia vacances... Aquí és millor, hi ha una certa flexibilitat i Barcelona és una ciutat molt familiar i acollidora per la seva grandària. Això sí, jo treballo des de casa després que els nens han anat a dormir, i sempre estic pendent del correu electrònic! Quin ha estat el moment més difícil de la teva carrera? Competíem amb un altre grup per publicar un article en una revista de prestigi, fent rondes de revisions durant dos anys, i al final l’editor va rebutjar el nostre treball en favor de l’altre article. Malauradament, el procés de publicació, especialment a les revistes més rellevants, no sempre es basa només en la ciència. Què suggeriries als joves investigadors? Un dels màxims beneficis de l’època en què vaig treballar al CSHL va ser la sensació de formar part de la història de la ciència, així com l’oportunitat d’interactuar amb els grans noms en el meu camp. Jo els suggeriria anar a un institut de renom, com el CSHL, per estar en contacte amb aquest ambient. I que no s’afanyin a crear el seu propi grup: que obtinguin experiència com a postdocs i una reputació en el seu camp.

PERFIL / PROFILE Després de viure uns anys al Canadà i els Estats Units, Bill Keyes va arribar al PRBB el maig de 2009 per crear el seu grup de recerca al CRG sobre els mecanismes del càncer i l’envelliment. A Keyes, nascut a Kilkenny (Irlanda), li agraden les activitats a l’aire lliure i passar temps amb els seus dos fills petits. After years in Canada and the USA, Bill Keyes came to the PRBB in May 2009 to set up his research group in the CRG on the mechanisms of cancer and ageing. Born in Kilkenny, Ireland, he enjoys outdoor activities, as well as spending time with his two small children.

Alguna vegada has pensat a renunciar a la investigació? No, ben al contrari. Quan vaig començar, no estava segur si això era el que realment volia. Però com més he avançat, més segur estic que vaig prendre la decisió correcta, i ara em trobo en l’etapa més agradable de la meva carrera. Tanmateix, potser no és massa tard per esdevenir veterinari... “Publication in the top journals isn’t always based on the science” When did you decide to study biology? t university I chose biology because I found it fascinating, but also because it might have helped me get into vet school. But when I did my first research project, I was hooked. Perhaps because of my interest in veterinary medicine though, I have focused on the context of the whole organism, as well as the mechanisms.

You ‘‘ve been in Canada and the USA. How does it compare with here? The CRG doesn’t have the history of an established institute like Cold Spring Harbor Laboratory (CSHL), but it’s comparable in its running. When I came for my interview, that fact was made clear to me: the CRG aims to be a serious institute, and there’s pressure to do well. But the payback is funding and great support. So if you come here, there are no excuses not to do well. Also, as we get excellent students and postdocs, we can put together very good teams. My lab members regularly work nights and weekends, which says a lot about their determination, too! So you have enough resources? Up to now yes. But the current funding situation in Spain is doing a lot of harm. As well as hurting local scientists, many foreign researchers might not come here, or may leave if things don’t improve soon.

How difficult is it to balance work and family? You always feel you are not spending enough time with your family and not enough at the lab! At CSHL there was little balance. Working hours were 24/7, people didn’t take holidays, and family life suffered. Here it is better, and there’s some flexibility. And Barcelona is a very family-friendly and relaxed city for its size. However, I work from home when the kids are asleep, and I’m always on email! What has been the most difficult time in your career? One of the hardest times was when we were competing with another group to publish a paper in a top journal. We went through many rounds of submissions and revisions over two years, and then the editor rejected our work in favour of the other paper. Unfortunately, the publication process, especially in the bigger journals, isn’t always based on the science. What would you suggest to young researchers? One of the biggest benefits of my time in CSHL was the sense of the history of science, as well as the chance to interact with the big names in my field. I would suggest going to an established institute like CSHL to get exposure to this kind of atmosphere. It is really quite impressive. Also, don’t rush to set up your own group: get experience as a postdoc and build a reputation in your field. Have you ever thought about giving up research? No, quite the opposite. When I started I wasn’t certain that this was what I wanted. But the further along I’ve gone, the more I know I made the right choice, and now I’m at the most enjoyable stage of my career. But maybe it’s not too late to become a vet?

■

7 5

Ciència

febrer abril de de 2011 2014 | | www.prbb.org www.prbb.org

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Estudiant totes les exposicions ambientals Gisela Sanmartín

nvestigadors de set països europeus han començat un nou projecte per estudiar l’exposoma, entès com la totalitat de les exposicions ambientals a les quals estem exposats ja des del moment de la concepció. El projecte HELIX pretén caracteritzar l’exposició infantil a factors ambientals i associar-la amb biomarcadors i efectes en la salut dels nens, com han descrit els científics en un article a Environmental Health Perspectives. La coordinadora del projecte,

Martine Vrijheid, investigadora del CREAL, centre de recerca ISGlobal, afegeix que «la caracterització de l’exposoma en la vida primerenca pot ser molt eficaç per a la prevenció de malalties, atès que les intervencions en aquest moment poden remodelar la programació biològica». HELIX desenvoluparà models d’exposició a la contaminació de l’aire, al soroll i a la radiació UV per un total de 32.000 parells de mares i fills. A 1.200 d’aquests, se’ls mesuraran biomarcadors d’exposició a substàncies químiques. . HELIX rebrà 8,6 milions d’euros en el transcurs de quatre anys i mig.

EU project to describe all human environmental exposures

esearchers from seven European countries have set up a new project to study the totality of human environmental exposures, from conception onwards. The EU funded HELIX (Human Early-Life Exposome) study aims to characterise early-life exposure to multiple environmental factors and associate these with omics biomarkers and child health outcomes, as described in a recent article in Environmental Health Perspecti-

ves. HELIX coordinator Martine Vrijheid, from the CREAL, an ISGlobal research centre, adds that “characterisation of the exposome in early life can be very effective for disease prevention, given that interventions at that time can reshape biological programming”. Exposure models for air pollution, noise, UV and green spaces, will be developed for 32,000 mother-child pairs, and biomarkers of chemical exposures will be measured in a subset of 1,200. HELIX will receive €8.6 million over the course of four and a half years

■

Les barreres físiques en la formació del cervell Núria Pérez

n estudi publicat a la revista The EMBO Journal per investigadors de la UPF ha revelat la importància de les barreres físiques en la segregació de les cèl· lules durant el desenvolupament del sistema nerviós central (SNC). La formació i el manteniment de fronteres entre grups de cèl·lules embrionàries veïnes és crucial per al desenvolupament, i defectes en aquestes estan vinculats a la progressió tumoral. El precursor del SNC en vertebrats, el tub neural, es regionalitza durant el desenvolupament en tres vesícules i en la medul·la espinal. El romboencèfal, la vesícula cerebral més posterior, es subdivideix al seu torn en

set elements, els rombòmers. Simone Calzolari, Javier Terriente i Cristina Pujades han demostrat que en les fronteres entre rombòmers s’acumulen estructures d’actomiosina que formen cables que actuen com una barrera mecànica evitant que les cèl· lules envaeixin compartiments veïns. «Hem vist que la via de senyalització EphA/ephrin juga un paper important en l’estabilització del cable d’actomiosina i que la seva desregulació provoca el desmantellament dels cables i la barreja de cèl·lules», explica Pujades. Physical barriers in brain formation

study published in The EMBO Journal by researchers from the UPF has revealed the importance of physical

Els cables d’actomiosina eviten que una cèl·lula se’n vagi al compartiment veí Actomyosin cables avoid that cells mix between compartments

barriers in cell segregation during the development of the central nervous system (CNS). The formation and maintenance of borders between groups of neighbouring embryonic cells is crucial to development, and defects in these are linked to tumour progression.

The precursor of the CNS in vertebrates, the neural tube, is regionalised during its development into three vesicles and the spinal cord. The rhomboencephalon, the most posterior cerebral vesicle, is subdivided into seven elements, the rhombomeres. The researchers Simone Calzolari, Javier Terriente and Cristina Pujades have demonstrated that the boundaries between rhombomeres accumulate cable-like actomyosin structures. These cables act as mechanical barriers, preventing the cells from invading neighbouring compartments. “We have seen that the EphA/ephrin signalling pathway plays an important role in the stabilisation of the actomyosin cable and its deregulation causes the dismantling of the cables and cell mixing”, explains Pujades

■

Noves dianes contra la distròfia muscular PAI-1. Atès que inhibir directament el factor TGFß prevé la fibrosi muscular però presenta efectes adversos, l’uPA i el miR-21 podrien ser dianes eficaces per prevenir o alentir la malaltia.

Núria Pérez

n treball publicat a la revista Journal of Cell Biology descriu com un increment en la producció d’un microRNA condueix al deteriorament progressiu del múscul en malalts de distròfia muscular de Duchenne (DMD). Aquesta malaltia genètica cursa amb un deteriorament de la cèl·lula muscular i amb fibrosi. La fibrosi està induïda per una citocina, la TFGß, i els investigadors ara han estudiat el paper que hi juga un microRNA, el miR-21, la producció del qual està estimulada pel TGFß. Els científics de la UPF liderats per Pura Muñoz-Cánoves han comprovat que el miR-

Fibres musculars regenerants obtingudes a partir de cèl·lules adultes (dreta) i geriàtriques (esquerra)

21 està incrementat en els afectats de DMD i que si se n’inhibeix la producció es pot prevenir i fins i tot revertir la fibrogènesi en animals malalts. A més, han mostrat dos factors que intervenen en la producció de miR-21 modulada pel TGFß: una proteasa anomenada uPA que activa el TGFß i un inhibidor, el

New targets for fighting Duchenne muscular dystrophy

study published in Journal of Cell Biology describes how an increase in the production of a microRNA leads to progressive muscle deterioration in Duchenne muscular dystrophy (DMD) patients. This genetic disorder involves the deterioration of muscle cells and fibrosis. Fibrosis is induced

by a cytokine, TFGß, and the researchers have looked into the role of miR-21, a microRNA the production of which is stimulated by TGFß. The scientists from the UPF, led by Pura Muñoz-Cánoves, have proved that miR-21 is elevated in DMD sufferers and that inhibiting its production prevents, and even reverses fibrogenesis in sick animals. In addition, they have discovered two factors that are involved in TGFß-modulated miR-21 production: a protease known as uPA that activates the TGFß, and an inhibitor, PAI-1. Given that directly inhibiting TGFß prevents muscular fibrosis but has adverse effects, uPA and miR-21 could be efficient targets for preventing or slowing down the disease

■

L’exercici físic influeix en la força de les cèl·lules Juan Sarasua

ant aixecant pesos al gimnàs com passejant pel barri, l’exercici físic té molts beneficis, com ara reduir el risc de patir malalties cardiovasculars, tot i que els mecanismes moleculars es desconeixen. Ara, a la revista científica Journal of Proteome Research, investigadors del CRG, en col·laboració amb científics de Portugal, han descrit que l’activitat física moderada a llarg termini millora la salut cardiovascular en ratolins influint en la força de les cèl·lules cardíaques: les mitocòndries.

Eduard Sabidó, cap de la Unitat de Proteòmica del CRG, i els seus col·laboradors han descobert que els ratolins que realitzaven exercici durant 54 setmanes, seguint una rutina de “fúting” concreta, tenien nivells més alts de certes proteïnes en les mitocòndries de les seves cèl·lules cardíaques que els ratolins que no feien exercici. Les mitocòndries produeixen energia per a les cèl· lules del cos. En concret, els investigadors han identificat dues proteïnes, les cinases denominades RAF i p38, que «sembla que desencadenen els efectes cardiovasculars beneficiosos de la realització d’exercici físic durant un període de temps prolongat».

Physical exercise affects cell strength for improving cardiac function

hether weight-lifting at the gym or strolling around the neighbourhood, physical exercise has many benefits, including reducing the risk of cardiovascular disease, although the molecular mechanisms are unknown. Now, in the scientific publication Journal of Proteome Research, researchers from the CRG, in collaboration with scientists in Portugal, have revealed that moderate physical activity improves long-term cardiovascular health in mice

influencing the strength of the cardiac cells: the mitochondria. Eduard Sabidó, head of the Proteomics Unit at the CRG, and his colleagues have discovered that mice made to exercise for 54 weeks, following a specific programme of “jogging”, had higher levels of certain mitochondrial proteins in their cardiac cells than mice that did not exercise. Mitochondria produce energy for the body’s cells. In particular, the researchers identified two proteins, kinases known as RAF and p38, which “seem to trigger the beneficial cardiovascular effects of physical exercise for an extended period of time”

■

Ciència

www.prbb.org | abril de 2014 2011

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Salutació al sol

Avenços en el tractament personalitzat del càncer Rosa Manaut / Maribel Pérez

L M

algrat les dures condicions, la flora i la fauna endèmiques dels deserts són sovint molt riques. El Programa de Recerca en Biodiversitat Animal i Evolució de l’IBE (CSIC-UPF) dirigit per Salvador Carranza està estudiant com es formen i es mantenen, mitjançant els rèptils. En dues expedicions a la península Aràbiga l’any 2013, van explorar la part sud de l’Ar Rub’ al Khali, també conegut com The Empty Quarter, el major desert de sorra continu del món. En aquesta foto, feta per Jiri Smid, veiem el Phyrnocephalus arabicus, un habitant comú d’aquest desert. A aquesta espècie li agrada estar-se sota l’insuportable sol del matí adoptant una postura típica per evitar el contacte amb la sorra ardent del desert, mentre que la seva temperatura corporal s’eleva a màxims que serien letals per a la majoria dels vertebrats.

Sun salutation

n spite of the harsh environment, endemic dessert flora and fauna are often quite varied. The research programme of Animal Biodiversity and Evolution of the IBE (CSIC-UPF) lead by Salvador Carranza is exploring how such biotas arise and are maintained using reptiles. Over two expeditions to the Arabian Peninsula in 2013, they explored the southern part of the Ar Rub’ al Khali, also known as The Empty Quarter, the largest continuous sand desert in the world. In this picture taken by Jiri Smid, we see Phyrnocephalus arabicus, a common inhabitant of this desert. This species likes to stand under the excruciating morning sun adopting its typical posture to avoid contact with the burning desert sand, while its body temperature rises to extremes that would be lethal for most vertebrates

■

’Hospital del Mar ha incorporat en la pràctica clínica un test genètic que suposa un important avenç en el tractament del càncer de còlon i de recte. El test permet detectar precoçment si els pacients presenten la mutació que provoca resistència al tractament més freqüent en aquest càncer, i també indica si poden respondre o no a un altre fàrmac de la mateixa família. Amb aquesta informació els metges poden personalitzar els tractaments i evitar toxicitats innecessàries. El test, que està previst comercialitzar mundialment en els propers mesos, es basa en el descobriment per part d’oncòlegs de l’Hospital del Mar d’un nou biomarcador, en el qual es va interessar l’empresa suïssa Biocartis. «La transferència de la nostra troballa a Biocartis és un exemple de com els resultats d’investigacions científiques públiques poden transferir-se a la indústria en benefici de la societat», explica Clara Montagut, responsable de la recerca que ha permès aquest avenç. Amb aquesta incorporació, l’Hospital del Mar cobreix el total de les mutacions en càncer colorectal conegudes fins al moment, de manera que garanteix que el malalt rep el millor tractament possible.

4 6

Advances in personalised colorectal cancer treatment

he Hospital del Mar has incorporated a new genetic test into their clinical practice, representing an important step forward in the treatment of colon and rectal cancer. This earlydetection test can indicate those patients that have the mutation causing resistance to the most frequent treatment of this cancer, and also reveals whether they can respond or not to another drug in the same family. With this information, doctors are able to personalise treatments and avoid unnecessary toxicities. The test, which is scheduled for worldwide release in the coming months, is based on the discovery of a new biomarker by oncologists at the Hospital del Mar, which interested the Swiss company Biocartis. “The transfer of our discovery to Biocartis is an example of how the results of public scientific research can transfer to industry for the benefit of society”, says Clara Montagut who headed up the research leading to this advance. With the introduction of this test, the Hospital del Mar covers all the mutations in colorectal cancer known so far, ensuring that patients receive the best treatment possible

■

Diversitat

febrer abril de de 2011 2014 | | www.prbb.org www.prbb.org

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

RETRAT / PORTRAIT

40.000 genomes contra l’envelliment Craig Venter ha anunciat recentment la creació d’una nova companyia, anomenada Human Longevity, amb l’objectiu de crear «la base de dades més gran del món amb informació genètica i fisiològica» per ajudar a entendre les causes de l’envelliment i les malalties associades. Aquesta empresa privada pretén seqüenciar anualment el genoma de 40.000 persones. També analitzarà el seu metaboloma, el conjunt de metabòlits que es troben a la sang, i recollirà dades clíniques dels pacients. Investigadors dels centres del Parc donen la seva opinió. 40,000 genomes to understand ageing Craig Venter recently announced the creation of a new company called Human Longevity, with the goal of creating “the largest database in the world with physiological and genetic information”, in order to help understand the causes of ageing and associated diseases. This private company intends to annually sequence the genomes of 40,000 people. It will also analyse the metabolome, the set of metabolites found in a person’s blood, and will collect clinical data on the subjects. Researchers at the PRBB centres give their opinion.

Quim Gea (IMIM/Hospital del Mar) «Aquest projecte servirà per obtenir una gran quantitat d’informació útil, però caldria preguntar-se si aquesta informació arribarà al món científic. Crec que una iniciativa acadèmica sense ànim de lucre seria molt més útil. Per treure el màxim profit a les bases massives de dades que es recullin, caldrà la interacció d’investigadors en disciplines transversals de biologia i medicina de sistemes i amb experts en envelliment i en les malalties a estudiar. Aquesta interacció sovint no es produeix i es perd una oportunitat excel·lent de generar informació útil per a la translació a la clínica.» “This project will collect a lot of useful information, but one should ask whether this information will reach the scientific world. I think a non-profit academic initiative would be much more useful. Making the greatest possible use of the data that will be gathered needs cooperation between researchers from transverse disciplines of systems biology and medicine, including experts in ageing and the diseases to be studied. Too often there is no interaction, and excellent opportunities for generating useful information that can be translated into clinical practice are wasted.”

Manolis Kogevinas (CREAL) «Suposo que algú com Craig Venter necessita produir aquestes idees per aparèixer a les portades i atreure diners per al seu negoci privat. El fet que això tingui a veure amb l’avenç de la ciència és probablement irrellevant (per a ell). El que és rellevant i important (per a nosaltres) és si el gran finançament públic realment estimula la investigació que farà avançar la ciència, promoure la innovació i, finalment, millorar la salut de les persones. Per a mi, principis com “l’enfocament de mercat” descrit com un vaixell insígnia del programa Horitzó 2020 de la UE s’assemblen massa a les estratègies de Venter, i això és preocupant.» “I guess someone like Craig Venter needs to have ideas like this to make the front pages and attract money for his private business. Whether this has anything to do with advance of science is probably irrelevant (to him). What is relevant and important (to us) is whether big public funding initiatives stimulate research that will advance science, promote innovation and eventually improve the health of the people. Principles such as the ‘market-driven approach’ of the EU’s Horizon2020 looks far too much like a Craig Venter approach and this is worrying.”

Xavier Estivill (CRG) «Venter mai no ha inventat ni descobert res, però ha sabut convèncer inversors. Jo no em fixaria en aquest projecte en particular, sinó en les nombroses iniciatives per obtenir i analitzar dades òmiques per tal de deconstruir els fenotips i reconstruir-los basant-se en la biologia, l’únic camí per entendre les bases de les malalties. Caldrà posar en relació dades epidemiològiques, clíniques i òmiques de molts individus. Pel que fa a l’accés a les dades, qui ha de decidir és el pacient.» “Venter has never invented or discovered anything, but he knows how to convince investors. I wouldn’t focus on this particular project, but on the many initiatives aiming to collect and analyse omics data to deconstruct phenotypes and reconstruct them based on biology. This is the only way to understand the basis of disease. We will need to combine epidemiological, clinical and omics data from many individuals. As far as access to the data goes, the patient should be the one to decide.”

Luis Pérez Jurado (UPF) «Esperem que aquesta nova companyia —junt amb altres iniciatives, com ara el projecte del milió de genomes humans de l’Institut del Genoma de Pequín— accelerarà la recerca necessària per traduir els avenços en genòmica humana en protocols per al diagnòstic, el pronòstic i les noves teràpies. Caldrà millorar la formació dels professionals en genètica mèdica, genòmica i assessorament per bregar amb la gran quantitat d’informació que tindrem disponible per al benefici dels pacients.» “Hopefully this new company, along with other initiatives such as The Million Human Genomes Project of the Beijing Genome Institute, will accelerate the research needed to translate the advances in human genomics into protocols for diagnosis, prognosis and novel therapies. Further emphasis should be placed on training professionals in medical genetics, genomics and counselling, to better deal with this wealth of information soon to be available for the benefit of patients.”

■

Andreia Carvalho Lisboa, 1981 Scientific affairs manager (FPM) Què és el que t’agrada més de la teva feina? Hi ha tantes coses... Poder contribuir a l’avenç de la recerca científica, planificar projectes, treballar en diverses àrees diverses, col·laborar amb persones de diferents disciplines, entre moltes altres! On i en què has treballat abans de venir aquí? Abans de venir a la Fundació Pasqual Maragall vaig estar quatre anys al Centre de Regulació Genòmica (CRG) fent el doctorat en biologia sintètica. Si fossis un vi, series... Un vi negre, sens dubte, un syrah. Què et faria totalment feliç? Em sento molt afortunada de tenir bona salut, una família que m’estima, amics fantàstics, una feina que m’encanta i viure en una ciutat preciosa. Quin talent t’agradaria tenir? Poder llegir les ments! What do you like most about your work? So many things! Being able to contribute to advancing scientific research, planning projects, working in several different areas, collaborating with people from different backgrounds, and many others! Where did you work before coming here? Previously I was in the Centre for Genomic Regulation for four years, doing my PhD in Synthetic Biology. If you were a wine, you would be... A red wine for sure: a Syrah! What would make you absolutely happy? I feel very fortunate for being healthy, having a loving family, wonderful friends, a job that I love and living in a beautiful city! What talent would you like to have? Mind reading!

EL PLAT preferit DE... / THE FAVOURITE DISH OF...

Anna Schembari (CREAL) recomana: tiramisú

ngredients: 300 g de mascarpone, 6 cullerades de sucre, 3 ous, 200 g de melindros, 3-4 tasses de cafè, cacau en pols, rom. Per fer la crema de mascarpone: en un bol batre els tres rovells d’ou amb les sis cullerades de sucre. En un altre bol, batre les tres clares d’ou a punt de neu. Afegir gradualment als rovells els 300 g de mascarpone i després les clares a punt de neu. Incorporar-hi unes cullerades de rom i remenar. Per fer el tiramisú: remullar els melindros un per un en el cafè i col·locar-los en una safata d’uns 15 cm, creant una capa compacta.

Afegir-hi una capa de crema de mascarpone. Repetir, posant una altra capa de melindros i una altra de crema. Escampar-hi cacau en pols al gust. Guardar a la nevera almenys una hora abans de servir. Anna Schembari (CREAL) recommends: tiramisú

ngredients: 300 g of mascarpone, 6 tablespoons of sugar; 3 eggs; 200 g sponge fingers, 3-4 cups of coffee, cocoa powder, rum.

To make the mascarpone cream: beat three egg yolks with six tablespoons of sugar. In another bowl, beat the three egg whites until they form peaks. Gradually add the yolks, the 300 g of mascarpone cheese and then the stiff egg whites. Add a few tablespoons of rum and stir. To make the tiramisú: soak the sponge fingers one by one in the coffee and place them in a tray, making a compact layer. Cover them with mascarpone cream. Repeat, adding another layer of sponge fingers and another of the cream. Sprinkle with cocoa powder to taste. Put in the fridge for one hour before serving

■

Edifici

www.prbb.org | abril de 2014

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Rècord del Parc en publicacions científiques

mics simulations, explained they had gone from using the computing power of game consoles, to graphics cards and that now “mobile phones are the future”.

A través d’una revisió setmanal de la base de dades bibliogràfiques «Medline», s’identifiquen tots els articles en revistes indexades en què participen investigadors dels centres del PRBB. Aquests s’afegeixen a la base de dades del PRBB, accessible a www.prbb.org, on hi ha un cercador. Record of scientific publications from the park

Reimund Fickert

er primera vegada, el 2013 els investigadors dels centres del PRBB van publicar més de 1.000 articles científics en un any. Van participar en 1.148 articles originals en revistes indexades, una mitjana de 22 per setmana. Això correspon a un augment del 20% en comparació amb l’any 2012 (954), o del 62% en comparació amb els 707 articles publicats el 2008. El nombre de publicacions en revistes d’alt impacte demostra la qualitat de la recerca que es duu a terme al Parc. El 2013, els investigadors del PRBB van publicar un article a la revista Science, un a The Lancet, vuit a Nature i 29 en altres revistes especialitzades de Nature. Aquestes xifres són comparables a les del 2012, quan es van publicar quatre articles a Science, dos a The Lancet, deu a Nature i dinou en altres revistes de Nature.

Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Assessor: Manuel Lamas Editora: Maruxa Martínez-Campos Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM) Núria Pérez (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Gisela Sanmartín (CREAL) María Escrivá (FPM) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) Fundació Pasqual Maragall (FPM) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com) Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009

or the first time, in 2013 researchers at the PRBB centres published more than 1,000 scientific papers in a year. They participated in 1,148 original articles in indexed journals, an average of 22 per week. This corresponds to an increase of 20% in comparison to 2012 (954) or to a plus of 62% compared to the 707 articles in 2008. The number of publications in high-impact journals demonstrates the quality of the research that takes place at the park. In 2013, researchers at the PRBB published one article in Science, one in The Lancet, eight in Nature and an additional 29 in other specialised Nature journals. These numbers are comparable to 2012, when four articles appeared in Science, two in The Lancet, 10 in Nature and 19 in other Nature journals. Through a weekly exploration of the bibliographic database “Medline”, the articles in indexed journals involving researchers from the centres at PRBB, are identified and added to the database at PRBB, which is accessible and searchable at www.prbb.org

■

Gianni de Fabritiis al Mobile World Congress. El cap del grup de biofísica computacional del GRIB (IMIM-UPF) va ser convidat el febrer passat a l’acte de llançament de «HTC Power to Give». Es tracta d’una aplicació per a Android que permet aprofitar la capacitat de processament dels telèfons intel·ligents per a finalitats científiques. De Fabritiis, que fa servir el càlcul voluntari distribuït per realitzar simulacions de dinàmica molecular, va explicar que havien passat d’utilitzar la potència de càlcul de les consoles de joc a la de les targetes gràfiques i que ara «el futur són els telèfons mòbils». Gianni de Fabritiis at the Mobile World Congress. The head of the Computational Biophysics Laboratory at GRIB (IMIM-UPF) was invited to the presentation of the HTC Power to Give project in February. Power to Give is an Android phone application which allows the processing capacity of smart phones to be harnessed for scientific purposes. De Fabritiis, who is already using volunteer-distributed computing for molecular dyna-

Tres centres d’excel·lència sumen forces en biologia computacional. El Barcelona Supercomputing Center (BSCCNS), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), tres nodes de l’Institut Nacional de Bioinformàtica i Centres d’Excel·lència Severo Ochoa, han endegat el Programa conjunt BSC-CRG-IRB en biologia computacional. Dotat amb 300.000 euros anuals, el programa integra 10 grups d’investigació i està dirigit per Modesto Orozco (IRB), Roderic Guigó (CRG) i David Torrents (BSC). El programa facilitarà als investigadors uns equipaments informàtics i d’experimentació únics amb l’objectiu d’atraure talent i donar visibilitat. Three Centres of Excellence join forces in computational biology. The Barcelona Supercomputing Centre (BSC), the Centre for Genomic Regulation (CRG), and the Institute for Research in Biomedicine (IRB Barcelona) –all three Severo Ochoa Centres of Excellence and nodes of the Spanish Bioinformatics Network– have launched a Joint BSC-CRG-IRB Programme in Computational Biology. With yearly funding of 300,000€, the programme comprises 10 research groups and is headed by Modesto Orozco (IRB), Roderic Guigó (CRG) and David Torrents (BSC). The programme will provide researchers with unique computational and experimental resources with the aim of attracting talent and giving visibility

■

AGENDA

la foto del mes / photo of the month

1 al 23 d’abril. Recollida de llibres per Sant Jordi, recepció de la planta 0.

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

24 d’abril. Festa de Sant Jordi al PRBB. A partir de les 17 h, intercanvi de llibres i xocolata amb melindros. 25 d’abril. Lliurament del IX Premi PRBB al millor treball de recerca. Defensa dels pòsters científics dels cinc finalistes a les 10 h. Visita, xerrada i lliurament de guardons a les 11 h. 28 d’abril. Early registration closes for the Next Generation Sequencing Conference (NGS) which will take place at the PRBB in June, 2014, organised by the CRG. Info: www.iscb.org/ngs2014. 29 d’abril. “Elevator pitch – express your ideas quickly and effectively”, an Intervals course with Reimund Fickert. From 2 to 6pm in room Ramon y Cajal. 29 d’abril. «Què són las cèlules mare?», Café Científic a càrrec d’Ángel Raya (CMRB) i Bruno di Stefano (CRG) a les 19 h al Rouge Bar, c/ Poeta Cabanyes, 21. Activitat gratuïta. 6 i 20 de maig. “Visual science – using images and video to communicate science”, an Intervals course with Eric May. From 9.30am to 6.30pm in room Marie Curie. Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org

Pols del Sàhara al PRBB. Foto de Michael Schroeder (GRIB: IMIM-UPF) Saharan dust at the PRBB. Photo by Michael Schroeder (GRIB: IMIM-UPF)

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio