Page 1

Membres del jurat

Jurat Fase Inicial: Blanca Espinet, Laboratori de citogenètica Molecular del Servei de Patologia de l'Hospital del Mar. Alba Duch Larregola. UPF Didac Santesmasses. CRG Marina Raya, UPF Ruben Vicente, UPF Laia Agell Codina Carlos González Sabina Ruiz Mar Carrió

Jurat Fase Final: Juan Valcarcel, ICREA i CRG David Comas, Institut de Biologia Evolutiva (CSIS-UPF) Anna Bigas, IMIM


L'Alzheimer, el lladre dels nostres records La recerca que he dut a terme per l’elaboració del treball era per a mi un repte que tenia pendent vèncer. En primer lloc m’ha suposat un clar autoaprenentatge del Sistema Nerviós, on he estudiant i ampliat els meus coneixements sobre la seva formació, la seva morfologia i fisiologia. Seguidament he treballat l’Alzheimer des de

diferents punts de vista i d’aquesta manera he pogut enfocar el treball des d’una perspectiva tan social i cultural com també clínica i mèdica. He desenvolupat tres parts pràctiques la principal de les

quals és la comprovació d’una teoria anomenada la Teoria de la Retrogènesi. He verificat la teoria mitjançant el factor gràfic que m’ha permès comparar els resultats esperats.

L’objectiu de la segona pràctica consistia en realitzar unes enquestes per tal de saber què en sap el jovent sobre el mal d’Alzheimer. Finalment, la darrera pràctica era reviure una experiència que em permetés valorar les diferents fases, segons l’escala de Reisberg, (...) Ha estat un projecte ple de vida que m’ha ajudat a

Xènia Riera Salicrú IES Domènec Perramon (Arenys de Munt)

Tutor/a: Juan Luis Gahete Arias


Investiguem sobre el càncer Adquirir coneixements teòrics sobre els processos moleculars que desencadenen l'aparició d'un

càncer, estudiant en concret dos tipus: càncer de mama i el de coll d'úter (tractaments, diagnòstic, prevenció etc.). Fer el seguiment de dos protocols experimentals que investiguen sobre aquests dos tipus de càncer en concret.

Xenia Gimenez - Miriam Donaire INS Rubió i Ors (Hospitalet del Llobregat) Tutor/a: Maria Copoví Martí


"Crossbreeding". Una alternativa eficient en la producció lletera Ja que en les últimes dècades ha hagut un increment demogràfic s'ha tingut que cobrir la demanda alimentària que aquest va comportar. Per tant, en el sector lleter es van dur a terme estratègies de millora. Primerament, és va fer una selecció de races, dins de les races d’aptitud lletera la que ha sofert una evolució en la seva selecció és la raça Frisona, per la seva gran capacitat productora de llet. Avui en dia s’està comprovant que les necessitats productives ens han dut a obtenir animals amb gran capacitat productora, però, per d’altra banda tenen molt poca longevitat, passant de 4,5 a 2,5 lactacions. Una de les causes més importants que han provocat aquesta pèrdua de rendibilitat en els animals de raça Frisona és els elevats nivells de consanguinitat. Una alternativa eficient per a millorar la rendibilitat de les vaques Frisones és pel creuament d'aquesta raça amb altres d'aptituds lleteres("Crossbreeding"), com la Roja Sueca i la Montbéliarde. Aquest treball vol demostrar la viabilitat tècnico-econòmica del creuament. (...)

Víctor Sainz de la Maza Escolà IES Terraferma (Alpicat - Lleida) Tutor/a: Josep Pallarés Batriu


Apoptosi, el suïcidi cel·lular Aquest treball de recerca, titulat “Apoptosi, el suïcidi cel·lular”, s’inicia amb una part conceptual que recull les explicacions teòriques relatives als mecanismes pels quals una cèl·lula eucariota viu, es reprodueix i, finalment, mor. Aquestes primeres nocions sobre la cèl•lula constitueixen l’eix fonamental al voltant del qual giren les activitats pràctiques, centrades en els més representatius d’aquests processos desenvolupats per la cèl•lula eucariota. Concretament, la recerca es centra en l’observació i estudi dels mecanismes de divisió – mitosi–, diferenciació –ossificació endocondral– i mort cel·lular programada –apoptosi– que es desencadenen en les cèl·lules constituents de les cues d’una mostra poblacional de 15 capgrossos com a conseqüència dels canvis morfològics i fisiològics atribuïts a la metamorfosi que els convertirà en granotes adultes. Aquest estudi va permetre l’obtenció d’unes dades suficientment significatives com per establir una relació entre els processos de divisió, diferenciació i mort cel·lular en la cua d’un capgròs en metamorfosi.

Treyu Sagués Junqueras Lestonnac (Barcelona) Tutor/a: Francesc González Molano


Superbacteris: El desenvolupament de resistència als antibiòtics

El treball gira al voltant de la resistència que estan desenvolupant cada cop més els bacteris, un tema que preocupa bastant actualment. El treball inclou un part teòrica on s'introdueix el que seria el món dels bacteris i els antibiòtics i s'expliquen els diferents tipus de mecanismes d'actuació

dels

antibiòtics,

mecanismes

de

resistència desenvolupats pels bacteris i el mode com es desenvolupa aquesta resistència i les causes. També inclou un part pràctica que consta d'un treball de laboratori on s'aïllen diferents soques d'Staphylococcus aureus d’un seguit de 37 mostres diferents i s'estudia la seva resistència a una sèrie d'antibiòtics.

Soufiane El Aas Aas Serroukh IES Miquel Biada (Mataró) Tutor/a: Lluís Riera


La dansa del ventre; beneficis per a la salut de qui la practica Aquest treball uneix dos temes fonamentals de la meva vida: la dansa del ventre i l'estudi de la salut. L’objectiu

és saber si aquesta dansa aporta beneficis a la salut de qui la practica i saber quins són. Les hipòtesis plantejades són: •

La dansa del ventre millora la salut física, psíquica i

social de qui la practica. •

La dansa del ventre és positiva per a altres

malalties com la síndrome de Down. •

La dansa del ventre és molt beneficiosa per

l’embaràs, el part i el postpart. Es va buscar informació sobre aquests dos temes, es van relacionar i es va veure que aquesta dansa aporta molts beneficis a la salut. Aquests es van estructurar en els tres àmbits fonamentals de la salut: físic, psíquic i social. Es van realitzar enquestes i una entrevista. Als annexos s’hi va incloure tres apartats; (...)

Sonia Márquez Expòsito IES Rafael Campalans (Anglès) Tutor/a: Leonor Oliveros Macias


Artoplàstia de genoll. Pròtesi tricompartimental En aquest treball de recerca hi trobareu una descripció detallada

de

tots

els

aspectes

relacionats

amb

l'artroplàstia de genoll. La part teòrica del treball comença amb la descripció anatòmica del genoll, que ens serveix per introduir les malalties que el poden afectar i les substitucions protèsiques que se'n poden derivar. Segueix amb la descripció dels diferents models de pròtesis de genoll, així com dels materials seleccionats per a dissenyar-les, i dels mitjans que els enginyers i els metges utilitzen per decidir la pròtesi més adient a cada pacient. La part pràctica del treball consisteix en la descripció d'una intervenció quirúrgica en la que s'explica la cirurgia

de

l'artroplàstia

total

de

genoll.

Inclou

l'instrumental quirúrgic, la planificació de la intervenció i la

tècnica

quirúrgica

utilitzada.

Podeu

visualitzar

l'operació ,realitzada pel Dr. Josep Lloveras traumatòleg de la Clínica Salus Infirmorum de Banyoles, en el vídeo generat per l'alumna que acompanya el treball. (...)

Sílvia Vilaseca Pagès INS. Pere Alsius i Torrent (Banyoles) Tutor/a: Hortènsia Belmonte i Soler


Estudi de l'Índex de Massa Corporal a l'institut La memòria que presento a continuació és el resultat de l’estudi elaborat durant tot un any i que té com a centre els nens i nenes de l’institut Marianao d’entre 12 i 16 anys. Dels quals he estudiat l’IMC, la relació que hi té amb els hàbits alimentaris i altres aspectes que poden estar lligats.

Silvia Piqueras Villanueva IES Marianao (Sant Boi de Llobregat) Tutor/a: M. Misericordia Ferran Salvadó


Són segurs els circuits que controlen els productes farmacèutics?

En aquest treball el primer que he fet ha sigut una recerca per veure com a nivell d'autoritats i sanitat

pública es regula i controla tot el comerç farmacèutic i cosmètic. A més, he volgut comprovar si a l'hora de retirar i autoritzar els medicaments al mercat els països van tots a una o cadascun segueix el seu propi criteri, i si és així, qui té l'última paraula. També he volgut

comprovar si la globalització i les noves tecnologies (Internet) afecten i de quina manera ho fan a aquest control i regulació de fàrmacs. Un cop vaig tenir tota aquesta informació vaig escollir un

principi actiu recentment retirat que s'utilitzava com a medicament

dermatològic

sense

necessitat

de

prescripció facultativa i també en la cosmètica. A més vaig buscar un dels principis actius que l'han substituït per tal de poder comprovar i analitzar si aquest canvi ha estat veritablement positiu.

Això ho vaig fer en uns

laboratoris de l'Hospital de Bellvitge.

Silvia Herraez Nieto Institut Juan Manuel Zafra (Barcelona) Tutor/a: Farners Clos Torrent


El xiclet sense sucre: l'alternativa al raspall de dents? La càries és una malaltia molt comuna entre la població. Per tal de prevenir-la va sortir al mercat el raspall de dents. El ritme de vida actual afavorirà com a alternativa el xiclet sense sucre. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat comprovar si els xiclets sense sucre prevenen la càries de la mateixa manera que ho fan els raspalls de dents. S’ha pres com a punt d’inici un anunci televisiu. S’han dissenyat dues proves d’estructura semblant però que difereixen en l’aliment ingerit. En la primera, els membres del grup control han menjat un caramel i en la segona, llet. Després, han mastegat un xiclet sense sucre. S’ha anat anotant la variació del pH en una taula de recopilació. La informació es mostra agrupada en diferents gràfics. Aquests gràfics ens han permès concloure que l’anunci analitzat omet una informació, que el xiclet sense sucre actua com a regulador del pH independentment de si l’aliment l’ha fet augmentar o disminuir. (...)

Sandra Serrano Roca INS Can Puig (Sant Pere de Ribes) Tutor/a: Pilar Isaíz Rubí


Mutació GA833 en Drosophila melanogaster L'objectiu d'aquest treball de recerca és, principalment, conèixer quin fenotip causa la mutació GA833 en la Drosophila melanogaster, partint de què la mutació es troba en el segon cromosoma del genoma, de què és una mutació que afecta a l'aparell respiratori de la mosca i que causa la mort a la mosca en cas de que estigui en homozigosi. Per poder dur a terme aquest objectiu, es va aplicar la llei de la segregació equitativa de Mendel per conèixer el locus de la mutació GA833 i, conseqüentment, quines eren les mosques que presentaven la mutació en el seu fenotip. A més a més, es va fer servir una tècnica immunohistològica per reconèixer el sistema respiratori i així, veure quin fenotip causa la mutació GA833. Cal dir que les pràctiques d'aquest treball s'han dut a terme en els laboratoris del Parc Científic de Barcelona sota l'ajut i supervisió d'una de les científiques del parc.

Sandra García Fernández INS El Palau (Sant Andreu de la Barca) Tutor/a: Luz Divina Barrero Cadenas i Elisenda Butí


Relació de colorants amb el TDAH

És un treball en el qual s'estudien els tipus d'additius

alimentaris

utilitzats

i

més

concretament, els colorants. També s'estudia la relació que aquests additius tenen amb diverses malalties, i es centra en l'estudi del TDAH. Al final, arriba a conclusions bastant contundents

sobre l'ús de colorants i additius, ja que afecten a la salut humana i són perjudicials per aquesta.

Sandra Alonso Marsol IES Pau Vila (Sabadell) Tutor/a: Montse Camerino Llull


Tratamiento con PRGF como terapia de regeneración tisular

Este trabajo tiene dos partes, la primera teórica dividida en 4 capítulos. El primero habla de los factores de

crecimiento, los diversos tipos que hay en nuestro cuerpo y los inicios de su investigación hasta la aplicación en la técnica médica. El siguiente capítulo, nombra todas las aplicaciones actuales que tiene el PRGF en la medicina, aunque en un futuro no muy lejano pueden ser muchas más. El capítulo tres se centra en la obtención y aplicación del PRGF en la regeneración del tejido musculoesquelético, además veremos como se llega al método de Plasma rico en

factores de crecimiento del Dr. Anitua tras comprobar que otras técnicas no daban los resultados esperados o tenían inconvenientes. También refleja cuales son los principales beneficios.

Finalmente se trata el tema de cómo se difunde la terapia en los medios de comunicación. En la parte práctica he contactado con distintos profesionales que actualmente trabajan e investigan con

factores de crecimiento (...)

Robert Tejedor i Millos La Salle Congrés (Barcelona)

Tutor/a: Mercé Bosch


Reclutament i ús d'instruments en una formiga: Aphaenogaster senilis

A partir d’aquest

treball de recerca estudiaré dos

aspectes del comportament d’una determinada espècie

de

formiga

abundant

a

Catalunya

anomenada

Aphaenogaster senilis. El primer serà el reclutament per part de les formigues per transportar una presa gran al niu, amb un

experiment de camp on simularé una situació real per provocar aquest comportament. La presa gran serà una pupa de tenebrio. També observaré com les formigues transporten soles una presa petita i la trajectòria que faran abans i després de trobar-la. La presa petita serà un tros de galeta i la posaré a un metre o metre i mig del niu. Per últim, tinc interès en esbrinar si realment aquestes formigues

utilitzen

instruments

per

transportar

substàncies líquides al seu niu i la manera com ho duen a terme.

Rita Salavert Otal IES Miquel Crusafont i Pairó (Sabadell)

Tutor/a: Montse Estrada


Què menjaven els neandertals? La tècnica de la microestriació per determinar la dieta

Aquest

treball de recerca

permet endinsar-se en el

món dels neandertals, una espècie d'homínids que va

viure aproximadament fa uns 230.000 anys, l'extinció dels quals és encara una pregunta sense resposta, però plena d’hipòtesis. El treball està format per una part bibliogràfica, seguida d’una part experimental relacionada amb les estries dentals i el patró de microestriació, coneixements que són totalment necessaris per tal d’entendre els resultats obtinguts al final de la recerca. Tots els aliments que nosaltres ingerim deixen marques a les dents, per exemple les substàncies vegetals contenen unes partícules anomenades fitòlits que ratllen el nostre esmalt, deixant així petits solcs molt fins que posseeixen diferents orientacions, mides i direccions.

Mitjançant el patró de microestriació es poden estudiar i comparar diferents, variables o aspectes de l’estriació dentària, permetent així una reconstrucció el més precisa possible de la dieta que seguien els individus estudiats. (...)

Paula de Prado Bert IES Secretari Coloma (Barcelona) Tutor/a: Miguel Angel Nistal Fernández


Tractament de malalties genètiques

S’ha considerat com a hipòtesi inicial que actualment disposem de prou mitjans per poder arribar a una cura definitiva per a les malalties genètiques. Per a comprovar la hipòtesi, s’ha fet un recull d’informació procedent de vàries fonts: entrevistes amb especialistes, l’avaluació d’una investigació realitzada per un expert (del PRBB) sobre les noves possibilitats

de tractament. S’ha fet una abstracció, classificació i anàlisi de tot i s’ha pogut comprovar, amb el contacte que s’ha tingut amb el camp de la investigació actual, que s’estan estudiant contínuament opcions alternatives que comportin menys efectes i que a més a més, siguin més efectives. S’ha centrat bastant la recerca en la teràpia genètica, concretament, que és clarament una teràpia en fase d’investigació i fins al moment, sense àmplia aplicació clínica en humans. A més, s’ha determinat que existeixen per altre banda molts altres mètodes per combatre aquests trastorns tot i que no de manera tan eficaç com ho seria amb aquest mètode. (...)

Patricia Aguilera Fernández Jesuïtes Casp Sagrat Cor de Jesús (Barcelona) Tutor/a: Ferran Perelló Jiménez


Estudi de la flora litoral del Baix Penedès

En aquest treball he intentat analitzar la flora més representativa

del

Baix

Penedès,

les

seves

característiques i usos o aplicacions derivades. El treball de camp ha estat realitzat a boscos que envolten la població de Cunit i voltants, al Parc Natural del Foix i al fons marí de la zona litoral de Cunit i Calafell. Aquest estudi té com a punt principal l'aplicació i l'ús medicinal de les plantes (fitoteràpia) Al treball s'inclouen dos annexos: al primer es reflexa el resultat de les entrevistes realitzades a una petita mostra de la població amb la finalitat de sondejar els coneixements generals sobre el món de les plantes. A més també hi ha una entrevista realitzada a dos especialistes en aquest camp (ingenier agrònom i una metgessa especialitzada en naturopatia). Al segon s'inclou un herbari amb algunes de les mostres recol•lectades. (...)

Nuria Risco Vicente IES Ernest Lluch i Martín (Cunit) Tutor/a: Montse Pons Bros


Per què m'ha tocat a mi? Estudi i detecció d'una malaltia genètica: la Fibrosi Quística

La Fibrosi Quiística és una malaltia genètica, per això el treball es basa en la detecció d'una de les mutacions, en concret una deleció (F508del) causant de la malaltia. Això s'ha aconseguit gràcies a diverses tècniques de laboratori com la replicació del DNA amb l'aparell de PCR o l'electroforesi en gel d'agarosa. A banda de la part més experimental, també hi ha una part on es tracten els aspectes clínics de la

malaltia com la simptomatologia, el diagnòstic i les teràpies pal•liatives aplicades fins al moment.

Núria Portell Sesén Institut Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona)

Tutor/a: Josep Saiz Sendrós


L'autoimmunitat: un cavall de Troia dins el sistema immunitari Aquest

treball

aproximació autoimmunes,

a

de

recerca

l’estudi els

pretén

de

les

mecanismes

ser

una

malalties que

les

desencadenen i quins tractaments s’utilitzen per pal•liar-les, especialment, de cinc d’elles: la psoriasi, l’artritis reumatoide, l’esclerosi múltiple, el síndrome de Guillain-Barré i el lupus. D’altra banda, consta d’una vessant social, on es recullen els testimonis de cinc malalts i els punts

de vista d’una farmacèutica i de diferents associacions.

Núria Gendrau Sanclemente Maristes la Immaculada (Barcelona)

Tutor/a: Montse Montagut


Química i medicina Aquest treball parla de la relació que s’estableix entre la química i la medicina i el tema es tracta a nivell teòric i pràctic. En primer lloc he redactat una introducció general a la química del carboni, ja que té una gran aplicació en la síntesi de fàrmacs. A continuació he explicat què és la farmacologia i quin és el procés que se segueix fins a

arribar a posar a la venda un medicament: el descobriment, els controls sanitaris a seguir i finalment la seva comercialització. La segona part del treball l’he basat en la síntesi d’un

precursor de fàrmac, la 4-tosilpiperidina (sulfonamida). A partir d’aquesta, he fet un estudi de quins són els mètodes

espectroscòpics

utilitzats

actualment

per

identificar compostos i he analitzat el precursor a través de dos d’ells: RMN (Ressonància Magnètica Nuclear) i Cromatografia de líquids. (...)

Núria Bofarull Ballús INS Guillem de Berguedà (Berga) Tutor/a: Lourdes Busquets


La cirurgia de la Cataracta avui

“La cirurgia de la cataracta avui” és un treball de l’àmbit de les ciències de la salut que tracta sobre la malaltia de la cataracta en la visió humana. La cataracta és la

opacificació del cristal•lí que dóna lloc a ceguesa i, com que no es pot tractar amb medicaments, la única opció per a recuperar la visió és la cirurgia. En aquest treball he realitzat un anàlisi de dades de

pacients intervinguts de cataractes que m’han aportat informació dels resultats de la operació. A més a més, he fet un estudi de la graduació d’ulleres del pacient després de la intervenció (anomenat tècnicament refracció) per veure si es correspon amb un càlcul teòric previ; és a dir, la comprovació experimental estadística d’un càlcul teòric. Abans cal fer una introducció al món de l’oftalmologia. Per aquest motiu faig un recorregut per la visió començant per l’anatomia i la fisiologia de l’ull. El treball, però, es centra en la malaltia de la cataracta i la seva intervenció (com es desenvolupa el procés, elements materials, elements personals...). (...)

Nil Valentines Vilaplana Institut de Sentmenat (Sentmenat) Tutor/a: Yolanda de Torres Ballaró


El món de “l’Anisakis”

Aquest treball té l’objectiu de donar a conèixer l’Anisakis al lector i els diversos factors relacionats amb ell, tals com: l’anatomia, la incidència al peix i les malalties que pot provocar. Mitjançant

dues

pràctiques

i

la

informació

obtinguda es duu a terme un anàlisis de la

influència de l’Anisakis al peix i a l’ésser humà. Així, queda demostrada la importància del món de l’Anisakis.

Nil Solà Puigbò INS Miquel Bosch i Jover (Artés) Tutor/a: Victòria Serra


Mytilus Edulis El meu treball va consistir

en observar la

fecundació del mylitus i examinar la seva anatomia. També vaig comprovar les condicions del seu medi i si eren resistents a alguns contaminants.

Naiara Martínez García IES Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet) Tutor/a: Esther Nolla


Esclerosi Lateral Amiotròfica. Influència de l'estat nutricional en la limitació de les activitats de la vida diària

L’Esclerosis Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia de les motoneurones superiors i inferiors, a la qual encara

no s’ha trobat cura perquè no se’n saben les causes. La degeneració de les motoneurones produeix una atrofia progressiva dels músculs amb absència d’alteracions mentals, sensitives, sensorials i dels esfínters durant tot el curs de la malaltia. Fa anys que els neurobiòlegs n’investiguen les causes i tot i la gran varietat d’opinions, ha sorgit una teoria que les engloba totes: l’excitotoxicitat. Aquesta no s’ha pogut demostrar que sigui del tot correcte, així que fins al moment, el tractament de l’ELA es basa en prolongar la capacitat funcional dels malalts, promoure la seva independència i garantir-los la millor qualitat de vida possible, això s’aconsegueix amb l’aplicació de tres

tractaments diferents: el farmacològic, el simptomàtic i el rehabilitador. En

aquest

treball

s’estudia

l’afectació

de

l’estat

nutricional dels pacients en les activitats de la vida

diària.

Mireia Simonet Cañete Institut Joan Boscà (Barcelona)

Tutor/a: J. Gabriel Arce


Transgènics, per què no?

És

un

treball

que

consisteix

en

modificar

genèticament una planta (panís) introduint-li un gen per produir anticossos contra el sida i unes

proteïnes que tenen activitat d’unir-se al virus i bloquejar-lo evitant que entri en les cèl•lules humanes.

Mireia Barberà Calderó IES Ronda (Lleida) Tutor/a: Ester Ros Fluixench


Els assaigs clínics: Els drets individuals en front el bé comú La investigació mèdica és fonamental per a la societat, gràcies als nous medicaments s’ha pogut avançar en el coneixement i en la curació de moltes malalties. Hi ha milions de persones al món que pateixen malalties incurables,

i

per

aquestes

només

existeix

una

esperança: el descobriment d’un nou medicament eficaç. Per molt gran que sigui el benefici que s’esperi obtenir de l’assaig, aquest no es pot obtenir a qualsevol preu. Les lleis estableixen els límits ètics de la investigació, de tal manera que sempre ha de prevaldre la dignitat i els drets humans dels participants en els assaigs. Els assaigs clínics en alguns casos molt excepcionals es poden arribar a convertir en un tràmit més dins el negoci de les grans empreses farmacèutiques. La investigació clínica s'ha de realitzar seguint unes pautes ètiques, tant de respecte a la dignitat i als drets fonamentals de la persona com al respecte de solidaritat dels éssers humans.

Mercedes Ballesta Otero Escola Meritxell (Mataró) Tutor/a: Purin Javierre


Estudi palinològic al municipi de Gironella

Aquest treball s’estructura en dues parts, el marc teòric i la part pràctica. El marc teòric és on hi consta la informació extreta de llibres recomanats, pàgines web, conferències i visites a les quals m’ha estat permès assistir. En aquesta part estan definits els conceptes necessaris per realitzar la

part pràctica del treball, La part pràctica d’aquest treball ha consistit en realitzar un estudi palinològic durant quatre setmanes al municipi de Gironella. Per dur-lo a terme, vaig preparar captadors cada setmana, portaobjectes amb vaselina, per tal de que les partícules quedessin enganxades a la seva superfície, i vaig col•locar-los a les diferents zones escollides per ser

estudiades, que són la urbanització Cal Ramons, el barri de Cal “Pequenyo”, l’Avinguda Catalunya, la colònia Viladomiu Vell i finalment l’Institut Pere Fontdevila. Després d’haver elaborat les preparacions, les vaig

observar al microscopi (...)

Mercè Subirana Font Pere Fontdevila (Gironella)

Tutor/a: Montse Fuentes


Una visió diferent dels metalls El treball tracta els compostos de coordinació, per tal de donar un estat diferent als metalls. L’objectiu era sintetitzar d’una banda, compostos amb el metall unit a un lligand orgànic freqüent (nicotinat d’etil), i d’altra banda, uns compostos amb el metall unit a un lligand de caràcter biològic (l’uracil). L’espectroscòpia verificava si s’havien produït les síntesis. Pel que fa al coure, sembla ser que va funcionar tant amb el nicotinat, com amb l’uracil. En canvi, el zinc i l’uracil no van formar compostos perquè és poc reactiu. Pel que fa les aplicacions biològiques, s’estableixen com a models de síntesi, és a dir, uns models d’enzims que permeten l’estudi de molècules amb més grau de complexitat.

Marta Ferrer Fernández Institut Gerbert d'Aurillac (Sant Fruitós de Bages) Tutor/a: Maria Garriga Dolla


El món del fast food

El tema principal d'aquest treball de recerca és el fast food i el seu impacte en diferents àmbits de la societat i de la salut. La senzillesa dels establiments que l’ofereixen, així com els preus moderats i la rapidesa del servei l’han fet un producte d’abast mundial i de gran popularitat que ha despertat però, polèmiques sobre la seva qualitat. Com que parlar del menjar ràpid és entrar en el camp de la salut i de la nutrició humanes, he explicat com afecta al nostre organisme ,els múltiples desavantatges que provoca, tant en l’àmbit físic com psicològic, tot proposant alternatives més saludables. També m’he centrat en el terreny social explicant la seva història, la influència sobre la població i la publicitat. A nivell pràctic he realitzat, en primer lloc, una comparativa dels nutrients que aporten una dieta a base de fast food i la meva dieta habitual; en segon lloc, un experiment amb aquests productes, i en darrer lloc, un seguiment del documental Super Size me. Finalment, n'he tret les meves pròpies conclusions.

Marta Feliu Oliva Escola Vedruna Palamós (Palamós) Tutor/a: Esperança Servat


Tenen consciència els dofins? S’han preguntat mai si els dofins tenen consciència? Fa uns mesos aquesta qüestió va ser el perquè del meu treball de recerca. L’elaboració d’aquest no ha estat feina fàcil, la informació és escassa i un nombre reduït de persones tenen una opinió formada sobre el tema. Havia de buscar un camí diferent per poder arribar a unes conclusions sòlides, i va ser llavors quan se’m va presentar l’oportunitat d’assistir tot l’estiu durant cada setmana al Zoològic de Barcelona. D’aquesta manera podria obtenir informació de la mà de persones

coneixedores de l’espècie i alhora estar amb dofins per buscar en el seu comportament algun petit indici de consciència. Gràcies a tot l’esforç i la recerca realitzada, vaig

extreure’n unes conclusions; considero que els dofins tenen consciència, (...)

Marta Canchal Peralta LESTONNAC '' L'ensenyança '' (Lleida) Tutor/a: Pablo Petreñas Ranedo


Posa fre al mal d'esquena! El treball de recerca es titula “Posa fre al mal d’esquena!” i és un estudi sobre el dolor i el seu tractament consta d’una part principal i nou annexos. En aquest treball, es mostra el dolor des de diferents àmbits i classificacions i es centra, concretament, en el mal d’esquena. També es presenta un estudi comparatiu entre les diferents medicines, teràpies i disciplines que tracten el dolor i de la manera amb que ho fan. La part pràctica d’aquest treball consta d’un estudi sociològic realitzat a diversos especialistes i a la població en general juntament

amb

un

estudi

estadístic

d’aquestes

enquestes. També s’ha portat a terme una tractament per pal•liar el mal d’esquena que consta d’una farmaciola on s’han recopilat tots els medicaments i material necessari. Finalment, s’han elaborat unes conclusions sobre tot el treball.

Mariona Rossell Garcia Escorial (Vic) Tutor/a: Montserrat Mialet Molist


Regeneració de teixit ossi mitjançant biomaterials

Moltes de les malalties que acaben amb la mort són causades per danys en els teixits. Quan un òrgan ha emmalaltit fins al punt de perdre la seva funcionalitat, la única alternativa és substituir-lo per un altre. Tanmateix, la problemàtica que els transplantaments comporten ens obliga a pensar en altres solucions per a les malalties esmentades. En aquest clima, sorgeix una nova disciplina -l’enginyeria de teixits- que ens proposa el disseny d’una estructura fabricada amb un biomaterial que, implantada en un teixit, n’indueixi la regeneració. El meu treball de recerca, centrat en el teixit ossi, es divideix en dues parts: un marc teòric i un projecte d’investigació. El marc teòric ens introdueix en el món de l’enginyeria de teixits i la regeneració òssia. Aquí s’analitzen els requisits que ha de complir aquesta estructura per tal que sigui òptima per induir la regeneració del teixit. L’objectiu del meu projecte d’investigació va ser el disseny d’aquesta estructura mitjançant un via nova. Els resultats van ser molt bons i es van treure (...) conclusions importants.

Mariona Morell Daniel

Malgrat els resultats obtinguts, el meu és un treball INS Josep Vallverdú (Les Borges Blanques) obert. Així doncs, abans de concloure’l, esmento quines Tutor/a: Maria Carme Llobera Sorribes podrien ser les futures línies d’investigació per completar l’estudi que vaig iniciar.


La Síndrome dels Ovaris Poliquístics

El Treball de Recerca sobre la Síndrome dels Ovaris Poliquístics, és una memòria escrita sobre aquesta patologia poc estudiada i poc coneguda en la qual he

aprés molt amb la recerca bibliogràfica i amb el contrast d'informació amb especialistes i pacients. Els meus objectius principals eren poder definir clarament què és la SOP, quins símptomes té, i els

possibles tractaments. A mesura que anava avançant el treball han anat sorgint altres qüestions com: com afecta la SOP a la vida diària d'aquestes dones? Mitjançant, com ja he dit la recerca bibliogràfica i

l'entrevista, vaig arribar a la conclusió que no es coneix realment què és i que els especialistes haurien de treballar en conjunt per poder donar una millor qualitat de vida a aquestes pacients.

Marina Vilà Rivas INS Santa Eugènia (Girona) Tutor/a: Dolors Vilamitjana Carandell


Regeneració de teixit ossi amb teràpia cel·lular i implantació de biomaterials

La teràpia cel·lular es basa en el procés d’introduir noves cèl·lules en un determinat teixit per poder tractar

una malaltia o reparar teixits lesionats. Els

trasplantaments,

la

clonació

reproductiva,

actualment prohibida, i la clonació terapèutica amb cèl·lules mare són les tres formes potencials de la

teràpia cel·lular. D’altra banda, l’enginyeria tissular conjuga els principis del trasplantament cel·lular i integra els fonaments del disseny en enginyeria, fent possible la regeneració de teixit ossi amb teràpia cel·lular i implantació de biomaterials. Amb la recerca experimental que he realitzat he comprovat que l’adició d’alguns agents químics als cultius cel·lulars de cèl·lules mesenquimàtiques d’os inhibeixen, en diferent mesura, la diferenciació cap a adipòcits (cèl·lules de teixit adipós) i faciliten la diferenciació cap a osteoblasts (cèl·lules productores d’os). (...)

Marina Tantinyà Daura Daina-Isard (Olesa de Montserrat)

Tutor/a: Júlia Alert


Antiàcids i antianèmics: l'acció de l'àcid clorhídric i del ferro en l'organisme

L’objectiu principal del treball és esbrinar per què es recomana no administrar conjuntament antiàcids i antianèmics i veure quins tipus d’incompatibilitats es poden presentar. Es comença aprofundint en el coneixement de la digestió dels aliments i del paper dels antiàcids, així com de l’absorció del ferro per l’organisme i la composició dels antianèmics. La part pràctica consisteix en la simulació de l’acció de l’àcid clorhídric de l’estómac en la digestió de glúcids, proteïnes

i

la

comprovació

de

la

seva

acció

antibacteriana. També es realitza un estudi comparatiu entre diferents antiàcids d’ús comercial, per valoració àcid base, i una quantificació del principi actiu de diferents antianèmics, per valoració redox del catió Ferro (II) amb permanganat de potassi. Finalment, per esbrinar el tipus d’interferència que es pot donar amb l’administració conjunta, es van afegint quantitats creixents d’un antiàcid (...)

Marina Sierra Boada Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona (Tarragona) Tutor/a: Cinta Sebastià Estupiñà


Sexualitat i Síndrome de Down. Un dret irrevocable

Aquest treball de recerca tracta sobre el col·lectiu de joves amb la Síndrome de Down i la seva visió,

vinculació i vivències amb la sexualitat. Comença

amb

la

contextualització

teòrica

d’aquesta patologia, continua amb l’anàlisi de la relació entre la Síndrome de Down i la sexualitat; i acaba amb una anàlisi dels programes d’educació sexual

de

diferents

tipus

d’institucions,

educatives, socials i d’inserció laboral, vinculades a aquest col·lectiu.

Maria Solé Serradell INS Llançà (Llançà) Tutor/a: Patrícia Centelles Guitart


La genètica clàssica aplicada a Drosophila melanogaster El meu treball de recerca pren com a base la genètica clàssica i, més concretament, m’he centrat en tres blocs

essencials que formen part de la història de la genètica: les Lleis de Mendel, seguidament de l’apartat de gens lligats i, finalment, l’herència lligada al sexe. L’objectiu

comprovar,

fonamental

d’aquest

experimentalment

treball

mitjançant

ha

estat

l’espècie

Drosophila melanogaster, que les Lleis de Mendel es compleixen i demostrar que quan es tracta de gens lligats o d’herència lligada al sexe, les proporcions que Mendel va establir no tenen perquè complir-se, ja que Mendel va estudiar caràcters biològics determinats per gens independents i autosòmics. La part teòrica consta d’un repàs de la història de la genètica, des de la Teoria genètica de la mescla, la genètica mendeliana i la Teoria cromosòmica. També consta d’un apartat exclusiu sobre informació essencial de Drosophila melanogaster. (...)

Maria Mayorgas Ramos IES Manuel Blancafort (La Garriga)

Tutor/a: Josep Lluís Monje Verdugo


L'efecte de la nicotina en el desenvolupament embrionari del peix zebra

Aquest

treball

tracta

del

desenvolupament

embrionari del Danio Rerio sota l'efecte d'un tòxic; la nicotina. Consta d'una part teòrica i d'una part pràctica. A la part pràctica hem partit de la hipòtesi de que el tòxic afectarà a l'espècie, cosa que podem comprovar amb l'experiment i que s'exposa a les conclusions.

Maria Ibáñez Trullén Institut Icària (Barcelona) Tutor/a: Silvia Lope i Mercè Grinyó


Una llei per al final de la vida El tema principal són les cures pal·liatives. La hipòtesi formulada té com a objectiu estudiar com podria afectar l'Avantprojecte de Llei 121/000132 de la mort digna i les cures pal·liatives a les actuacions professionals de les diverses unitats de cures i veure en quines hi podria tenir més influència. Es tracta d'un tema sanitari que engloba aspectes biològics, socials, psicològics i legals. Per tal de fer una difusió del tema estudiat, el treball de camp consisteix en l'elaboració d'un documental.

Maria Botey LLuch Institut Damià Campeny (Mataró) Tutor/a: Jaime Calvo Cubeiro


Conviure per existir. Cooperar per evolucionar Com a part teòrica, he estudiat dues teories evolucionistes (Darwinisme-Neodarwinisme) i he establert una comparació amb la posició de Lynn Margulis i la seva teoria de la simbiogènesi. Com a part pràctica, he dut a terme preparacions cel·lulars

al

laboratori

dels

dos

orgànuls

involucrats en la teoria endosimbiont de Lynn Margulis

(cloroplasts-mitocondris)

i

observat jo mateix al microscopi.

Marc Rodríguez Zarzoso INS Numància (Santa Coloma de Gramenet) Tutor/a: Àngels Barbé Martínez

els

he


L'arribada del mosquit tigre a Catalunya

En aquest treball tracto el tema del mosquit tigre. Explico tota la biologia d'aquest animal, les malalties que transmet i que no transmet, els processos de prevenció a Catalunya i per últim redacto una memòria d'un treball pràctic que vaig realitzar amb aquest animal.

Aquesta pràctica tenia els objectius de comprovar les taxes de natalitat, observar el procés de creixement i el temps de vida dels exemplars adults de mosquit tigre.

Marc Giral Robert Ramon Coll i Rodés (Lloret de Mar) Tutor/a: David Planas Arnay


Tabac, els seus efectes i mètodes de deshabituació

L'objectiu principal del treball es centra en els efectes, a nivell biològic, de la nicotina en el nostre cos, els mecanismes de deshabituació com la vareniclina, que és l’avanç més innovador i actual de tractament farmacològic, i reafirmar que el tabac és molt perjudicial, tal i com he pogut comprovar amb una pràctica on es comparava l’edat pulmonar amb l’edat biològica d’un grup de fumadors. La recerca l’he dividit en tres apartats: -Recerca de la bibliografia del tabac en general (història, components...). -Recerca més complexa d’aspectes del tabac i de la nicotina (mecanismes d’addicció, neurotransmissors, dependència...). -Recerca dels principals mètodes de deshabituació, tant farmacològics

com

no

farmacològics,

fent

taules

comparatives de tots els mètodes un cop ja comentats extensament. En especial, he treballat la vareniclina (Champix®). (...)

Lluís García López Escola Pia Sitges (Sitges) Tutor/a: Carme Taulés


La recerca de la felicitat: visió neurobiològica

En aquest treball, la meva intenció ha estat explicar el funcionament dels sistemes nerviós i endocrí per tal d'entendre com treballen el nostre cos i la nostra ment, i trobar quines són les pautes que hom hauria de seguir per tal de millorar el control de les emocions i del pensaments i aconseguir la felicitat i el benestar personal desitjats. Per tant, l’objectiu d’aquesta investigació ha estat, per una banda, comprovar si és cert que el fet de controlar el cos i la ment a partir d’aquests factors, pot ajudar-nos a millorar i a aconseguir la felicitat que desitgem, és a dir, comprovar la validesa de la hipòtesi, i d’altra banda, arribar a partir dels coneixements dels quals disposo, a enunciar unes pautes més o menys universals per a assolir els propòsits esmentats anteriorment.

Laura López Reñé Centre Escolar Valldaura (Barcelona) Tutor/a: Ruth López Cervera


Proteines quinases i càncer: desenvolupament d’un assaig bioquímic per a detectar inhibidors del receptor del factor epidèrmic de creixement

L’EGFR és una proteïna quinasa de membrana implicada en el funcionament correcte de processos com la regulació del cicle cel•lular i la divisió, i que es troba sobrexpressada i/o desregulada en una gran varietat de tumors. Degut a la relació que diversos estudis científics han pogut establir entre la sobreexpresió d’aquest receptor i la supervivència de les cèl•lules canceroses, així com també la resistència d’aquestes a la radioteràpia i la quimioteràpia, l’EGFR és una diana molt interessant per desenvolupar un fàrmac contra el càncer. El principal objectiu d’aquest projecte es desenvolupar un assaig bioquímic que ens permeti identificar nous compostos químics inhibidors que puguin potencialment bloquejar l’activitat de l’EGFR, independentment del domini del receptor amb el que interactuïn. Per aconseguir-ho, ha estat utilitzat un mètode basat en la quantificació de l’ATP, (...)

Laia Vidal Brime Institut Pere Calders (Cerdanyola del Vallès) Tutor/a: Mª Teresa Pla-Giribert


Experimentació i observació etològica dels conills Objectius: 1- Criar conills per poder observar el seu comportament: maduresa sexual, aparellament, preparació del cau, període de gestació... i analitzar el creixement dels llorigons mitjançant gràfics de la mitjana i la desviació típica del seu pes. 2- Escollir 4 zones allunyades, on hi habitin conills salvatges, explorar-les mitjançant la localització dels caus, els monticles d’excrements i altres rastres com: pèl rascades... Tots aquests elements els ha situat en un mapa (Google Earth) mitjançant diferents símbols. 3- Buscar 3 cases que criïn conills, allunyades, per tal que els conills no tinguin cap relació de parentiu i comprovar amb conills de diferent sexe, si reconeixen els seus propis excrements i veure com reaccionen davant les defecacions que no són seves. (...)

Laia Ruiz Sanuy Vedruna Ripoll (Ripoll) Tutor/a: M. Dolors Riu i Coll


Caracterització de materials biodegradables per a la regeneració òssia

Actualment, la enginyeria de teixits està desenvolupant materials biodegradables com a substituts orgànics en el tractament de lesions òssies. En aquest treball s’han preparat

materials

de

naturalesa

polimèrica

amb

aquesta finalitat, concretament PLA (àcid polilàctic), PLA/PEG (polietilenglicol), en proporcions 70/30, i PLA/PEG (70/30) + 50% NaCl. Amb aquests materials s’han realitzat diferents assajos de caracterització per conèixer els seus graus de biodegradabilitat, rugositat superficial, hidrofobicitat i creixement cel•lular, a la vegada comparant el tipus de funcionalització emprada, covalent o fisisorbida. Els factors estudiats són molt importants a l’hora d’escollir un materials per al seu ús com empelt, ja que poden influir en una regeneració òssia més ràpida o poden simplificar una repetida intervenció quirúrgica pel fet de ser biodegradables. S’han escollit aquests materials ja que es troben en moltes línees d’investigació arreu del món, excepte la tercera mescla polimèrica amb clorur de sodi. (...)

Laia Gil Molas Institut Jaume Callís (Vic) Tutor/a: Rosa Justribó Baltasar


Influència de la intolerància a la lactosa segons l'estat fisiològic del pacient

Què és la intolerància a la lactosa? Com és possible mantenir una vida saludable amb totes les restriccions alimentàries que comporta la seva presència? Com afecta econòmicament en el pacient?... aquestes són algunes de les moltes preguntes que passen pel cap d'una estudiant de batxillerat intolerant a la lactosa. Tractant de buscar resposta a les seves qüestions, ha elaborat enquestes per a valorar el grau de coneixement de la societat barcelonina sobre la malaltia, s'ha mogut pel món de les universitats de medicina i farmàcia. Amb l'ajut d'especialistes en el camp de la dietètica, ha volgut quantificar quines són les necessitats nutricionals en cada estat fisiològic (lactant, infant, adolescent...) tot elaborant models dietètics per a cada estat intentant que s'adaptessin als patrons numèrics per a arribar a ser equilibrades.

Posteriorment,

ha

analitzat

el

grau

d'influència econòmica tot comparant-lo amb el d'una persona sana. Finalment, ha intentat buscar alguna mena de relació entre el sexe o l'edat del pacient i la presència de l'anomalia. Més que un treball de recerca, ha esdevingut una superació personal (...)

Laia Arias Queralt Maristes Sants Les Corts (Barcelona) Tutor/a: Sílvia Flores Mont


La radiació solar i els seus efectes

Dins el treball podem trobar dues parts diferenciades: una part teòrica i una part pràctica. A la part teòrica es pot trobar informació sobre la radiació solar i els diferents tipus que en podem trobar, ja que no deixa de ser allò que arriba a la nostra pell i la fa malbé, i per tant, cal explicar-la. També conté informació sobre la pell, explicant detalladament totes les capes i funcionament de diversos tipus de cèl•lules que podem trobar en ella. Per últim conté una gran part d’informació de les malalties més comuns provocades pels raigs solars, amb especial atenció al càncer de pell. A la part pràctica hi ha dues parts. D’una banda, trobem una sèrie d’anàlisis per a demostrar l’eficàcia de les proteccions solars, realitzats en 10 persones diferents durant l’estiu passat. D’altra banda, vaig realitzar prop de 120 enquestes per a dur a terme la segona part de la pràctica, que consistia en analitzar els hàbits de protecció de la població, comprenent diferents rangs d’edat.

Kilian Alonso Aragón Escola Freta Mataró (Mataró) Tutor/a: Meritxell Malé


Agents mutàgens

El treball consta de dues parts; una teòrica i una pràctica. En la primera s'expliquen els conceptes que impliquen els agents mutàgens i l'objectiu

és

entendre la segona part, que està basada en experiments de laboratori.

Kenza Laroussy Can Jofresa (Terrassa) Tutor/a: Victòria Pavón


Tots contra tu! El càncer de mama

Aquest treball de recerca és un recorregut científic i social a través d'una malaltia cada vegada més present a la vida quotidiana: el càncer de mama. Va estar realitzat gràcies a l'estada a l'Hospital General de l'Hospitalet, on vaig estar immersa en el món hospitalari més directe amb la malaltia, i mitjançant entrevistes a dues dones que l'havien patida temps enrere. Un treball polifacètic, teòric i pràctic, que engloba diversos punts de vista d'aquesta malaltia.

Júlia Ribot Tristante Institut Isaac Albéniz (Badalona) Tutor/a: Dolors Orozco Moya


Anàlisi de les propietats terapèutiques i cosmètiques de l'Aloe Vera

Aquest treball de recerca tracta sobre les propietats curatives de l’Aloe Vera. És una de les plantes medicinals més completes que ens aporta infinitat de recursos per cuidar la nostra salut. Tant és així, que durant molt de temps les diferents cultures l’han utilitzat com a aliat en les diverses lluites contra les múltiples patologies que han sofert. Els principals objectius del treball són; per una banda, verificar si realment l’Aloe Vera és una planta medicinal molt utilitzada al món mèdic, farmacèutic i cosmètic com a agent antiinflamatori i cicatritzant, degut a la seva important eficiència en aquests camps, i si aquestes són les seves propietats més rellevants. Per altra banda, l’objectiu era comprovar si és possible elaborar una crema casolana amb Aloe Vera que tingui la capacitat de regenerar cremades. Un cop l’objectiu marcat, vaig desenvolupar un mètode basat en tres pràctiques per validar o invalidar les hipòtesis plantejades, que després de tot el procés experimental, van resultar certes encara que (...)

Júlia Monràs Erra Escola Gravi (Barcelona) Tutor/a: Marta Moles


Remeis antidiarreics de la medicina hebrea medieval A vegades, llegeixes una novel•la i la tornes a la lleixa entusiasmat, o sense gaire convenciment. Però altres vegades, una novel•la t’obre les portes al teu treball de recerca! Aquest va ser el meu cas, llegint L’últim jueu, una novel•la de Noah Gordon que té com a trama principal la vida d’un metge jueu del segle XV, vaig pensar que seria interessant comprovar l’eficàcia dels remeis que es citaven a la novel·la, concretament comprovar l’eficàcia dels nespres i d’una planta anomenada murta enfront a una malaltia tan comú com és la diarrea. El treball consta de dues parts, una part teòrica i una part pràctica. En la part teòrica presento les infeccions intestinals, els bacteris utilitzats, la murta i els nespres, un breu resum de la novel·la i altres llibres i també la contextualització històrica de l'època en la qual se situa la novel·la de Noah Gordon. La part pràctica està constituïda pels experiments que vaig realitzar, dos dels quals són molt semblants (...)

Júlia Ferrés Llach IES La Garrotxa (Olot) Tutor/a: Catalina Quintana


Neurones mirall: La connexió emocional

Aquest Treball de Recerca és un estudi teòric i pràctic sobre les neurones mirall –unes neurones descobertes recentment per serendipitat i que han revolucionat el món

de

la

Neurociència–,

la

història

del

seu

descobriment i l’important paper que juguen en diferents àmbits de la socialització dels individus (com ara la capacitat de sentir empatia, la imitació, l’origen del llenguatge o, quan la socialització falla, l’autisme). El treball es va iniciar amb l’objectiu de cercar una resposta a unes preguntes inicials, fet que s’ha aconseguit gràcies a la recerca bibliogràfica i a la realització d’un experiment i un entrevista. Es comença amb una breu introducció a la Neurociència, i a continuació es presenten els apartats més teòrics. Finalment, s’explica la part pràctica del treball, que consisteix en un experiment realitzat al Departament de Neurofisiologia de l’Hospital de Bellvitge, amb el qual es vol demostrar una de les principals característiques de les neurones mirall i, a més, es volen verificar o refutar dues hipòtesis plantejades en començar el treball. (...)

Júlia Alcaraz Capsada Escola IPSE (Barcelona) Tutor/a: Teresa Capella Minguell


Validesa del PCL com a material vàlid per la regeneració òssia

Durant els últims anys d’investigació en el camp de la regeneració s’està optat sovint per la construcció de matrius tridimensionals que imiten l’estructura del teixit o òrgan al que han de substituir. Nosaltres vàrem decidir escollir el PCL (policaprolactona), un material polimèric, per formar les nostres estructures tridimensionals, anomenades Scaffolds (terme provinent de l’anglès). Per tal de determinar si aquest material era vàlid per l’elaboració d’estructures que un dia s’introduirien dins d’un organisme, vàrem sotmetre aquestes a un assaig de compressió per tal de poder obtenir el seu mòdul elàstic. Aquest mòdul elàstic havia de ser de la mateixa magnitud que el que presenta el teixit ossi al que ha de substituir per tal que durant la formació d’aquest (gràcies a la capacitat que tenen per poder realitzar una funció o permetre el creixement de matriu extracel•lular, la biocompatibilitat). Ens

vam

fixar

dos

objectius

bàsics

durant

l’experimentació: determinar si el PCL era una material vàlid per la regeneració i determinar la relació (...)

Judith González - Ainhoa Pedrerol Escola Sant Gervasi (Mollet del Vallès) Tutor/a: Georgina Santillana


Tumors mamaris canins

Donat que vaig tenir l’ocasió de participar en el Programa Argó vaig poder accedir a les instal·lacions de la facultat de veterinària, laboratoris i sales de necròpsies de la UAB, el que em va permetre fer un treball relacionat amb l’estada. Així doncs, aquest treball és un estudi que recull d’una banda la part pràctica (funcionament d’un laboratori d’anatomia patològica, el diagnòstic i el seguiment d’un cas,...) i per l’altra intenta donar una visió científica més general, pel que hi ha una base teòrica complementada amb un estudi estadístic (en que es fa una correlació de variables) fet a partir de la base de dades del Servei de Patologia Veterinària de la UAB, que avarca el període 2005/2010 sobre quins poden ser factors de risc per a patir una tumoració maligne.

Judit Soto Hernández Institut Manolo Hugué (Caldes de Montbui) Tutor/a: Fulgenci Farré Mestre


La psoriasi, de pares a fills

El meu treball intenta fer recerca científica sobre com s’hereta

genèticament

la

psoriasi

(una

malaltia

hereditària crònica de la pell). Un objectiu secundari del mateix treball és divulgar aquesta malaltia per evitar el rebuig social que senten els malalts que la pateixen. La memòria del treball es divideix en cinc apartats principals: (1) el plantejament formal, on s’expliciten les preguntes i hipòtesis que intentaré respondre al final; (2) el marc teòric, on s’expliquen conceptes bàsics sobre genètica, què és la psoriasi, i quin és el procediment de fabricació d’un arbre genealògic; (3) el disseny de l’estudi de camp, on es presenta l’enquesta que he passat a diferents malalts de psoriasi que m’han ajudat a realitzar el treball; (4) els resultats i, finalment, (5) les conclusions del treball, on he determinat que, molt probablement, la psoriasi és una malaltia hereditària causada per gens recessius que no està lligada al sexe i en la qual hi ha pocs gens implicats. Al final de tot hi ha la bibliografia i els annexos amb dades també importants per comprendre com (...)

Judit Navarro Artero IES Montserrat Roig (Terrassa) Tutor/a: Carles-Maria Milà Farnés


El musclo (Mytilus galloprovincialis): la reproducció "in-vitro" i el poder de filtració

Aquest treball es pot dividir en dues parts, una part teòrica i una part pràctica: a)

La part teòrica és una introducció d'informació

general i específica sobre la anatomia i funcions vitals del musclo. Aquesta part està extreta de llibres de zoologia i complementada per articles i documents. Totes

les

imatges

presenten

les

mateixes

característiques formals: el mateix color de fons, tipus de lletra, color i mida. b)

La part pràctica es pot dividir, alhora, en dues

parts: 1.

La primera va ser la reproducció in-vitro. El protocol

de pràctiques és del CDEC. A partir dels resultats obtinguts, vaig observar que és una tasca amb molt poca probabilitat de resultats en l’àmbit d’un institut, es necessita més infraestructura i més temps per poder observar el què va passant. 2.

La segona part, el poder de filtració del musclo. (...)

si aquesta funció es veu alterada Juan Luis Moral Pérez

o no per la

temperatura, intentant mantenint les altres variables Institut Ramón Barbat i Miracle (Vila-seca) constants. Per poder-ho demostrar vaig fer l’experiment Tutor/a: Mª Mercè Segura Domenech a diferents temperatures. c)

També vaig replantejar un últim apartat, què és

bibliogràfic, sobre la utilització del musclo com a bioindicador de la presència d’un determinat nombre de contaminant a l’aigua.


Lactància materna o lactància artificial?

El treball comença amb una introducció. Seguidament passem al cos del treball, compost per una part teòrica i una part pràctica: Pel que fa a la part teòrica, fonamentada en la consulta de diferents fonts d’informació, presenta els components bàsics de la llet i una breu comparació dels tipus de llets així les necessitats nutritives dels nadons i l’estudi teòric de la lactància materna, la lactància artificial i la lactància mixta. Per acabar aquest punt, es resumeixen els avantatges i els inconvenients dels tipus de llets tant per al nadó com per a la mare. Pel que fa la part pràctica, es realitza un estudi dels factors que influeixen en la decisió de la lactància a partir dels resultats obtinguts a les enquestes i a les entrevistes realitzades. Les enquestes es van realitzar a dos grups socials que es diferencien en el fet d’haver estat mares o no encara, sense incloure en el grup de futures mares a dones que estiguessin passant per un embaràs. (...)

A continuació arribem a una conclusió final, objectiu

Joshua Suárez Pastor

principal del treball. Finalment, trobem una part no Institut de Constantí (Constantí) menys necessària on es troba informació afegida per tal Tutor/a: Isabel Firmina Mendes da Mota Barbosa de reforçar el treball.


Esclerosi múltiple: el deteriorament físic i cognitiu

La part pràctica del treball té dos apartats, en el primer, es comparen els resultats de diferents proves efectuades a població afectada per l'EM i a població sana i, en el segon, es comparen dades d'afectació entre poblacions malaltes del Camp de Tarragona i de Còrdova. Els resultats confirmen la hipòtesi inicial del treball, és a dir, que la població amb EM obté pitjors resultats en la realització de proves de tipus físic i cognitiu que la població sana.

Josep Nomen Marlès INS Berenguer d'Entença (Vandellòs i L'Hospitalet de l'Infant) Tutor/a: Ignasi Izard Granados


Fermentacions aplicades

Aquest treball és un treball orientat a entendre com funcionen les fermentacions. En

aquest

treball s'expliquen

les

principals

fermentacions, acètica, butírica, làctica... però a més a més tracto les fermentacions aplicades en l'àmbit de fer cervesa i en l'àmbit de producció de monòmers de plàstic biodegradable mitjançant fermentacions. Es passa pel procés de fermentació de la cervesa i s'arriba a Purac bioquímiques com a exemple d'aplicació tecnològica de les fermentacions.

Joan Roig Font Sagrada Família (Sabadell) Tutor/a: Albert Bargalló Paraire


La fotónica como herramienta para estudios del cáncer

He mesurat canvis en la concentració d'àcids grassos (c.a.c) en cèl•lules originàries de càncer de mama i metastàtiques de fetge en dos medis diferents: un medi ric en glucosa i un medi en absència de glucosa. Tot això utilitzant la Raman Spectroscopy. Els resultats mostren que es produeix una disminució de la c.a.c quan la cèl•lula està en un medi pobre en glucosa (beta oxidació). Es produeix un augment en la c.a.c quan la cèl•lula està en un medi ric en glucosa (utilitza la glucosa per fabricar més àcids grassos). Aquest mecanisme és l'identificador de la cèl•lula com a metastàtica

de

fetge,

ja

que

d'altres

cèl•lules

metastàtiques no ho fan. Mesurar la c.a.c d'una cèl•lula cancerígena in vivo i a temps real ens podrà ajudar, doncs, a detectar si metastitzarà en fetge. Per una altra banda he provat d'emprar la tècnica SERS, tècnica que amplificava la senyal Raman

en d'altres

estudis. La senyal s'amplifica utilitzant uns sensors metàl•lics de mida nanomètrica. Va funcionar aquesta tècnica en les cèl•lules metastàtiques, ja que (...)

Jesús Marro Sánchez INS Màrius Torres (Lleida) Tutor/a: Montserrat Perpinyà Filella


Ecosistemes: l'equilibri de la natura El nostre treball tracta sobre la possibilitat de mantenir un ecosistema hermèticament tancat i de portar-lo a l’espai. Per poder respondre a si és possible o no hem elaborat quatre ecosistemes hermèticament tancats. I s’han anat canviant certes variables per observar com variaven les condicions en els diferents ecosistemes i si això afectava a la perdurabilitat dels mateixos. Però, abans de la part pràctica, ens vam haver d’informar sobre les diferents relacions que podien establir els animals, com interactuen els animals segons el flux d’energia, el cicle de la matèria (per evitar punts morts on la matèria quedés estancada),... I tots aquests termes ens van servir per escriure una part teòrica on s’expliquessin tots els conceptes principals classificats dins del tema ecosistema. En ella, es fa una pinzellada general de cada un dels temes i alguns d’ells s’expliquen amb detall. (...)

A més d’aquests conceptes també ens centrem en

Jeroni Marta Lluch l’explicació Martínez de la història -dels ecosistemes, per tenir un INS Puig de labàsic Creu (Castellar Vallès) i futur dels coneixement del passat,delpresent projectesXavier que Martín s’han dut a terme. Des de sistemes Tutor/a: naturals que s’han trobat en coves on no hi entra llum, amb noves espècies, fins a projectes actuals com MELiSSA de la Universitat Autònoma de Barcelona.


La incubació i el desenvolupament embrionari dels pollets

La incubació és un procés natural dels animals ovípars que tots coneixem. Però, que passa realment durant la incubació? Quin és el procés que es dóna lloc durant aquest període? El meu treball consisteix, principalment, en això. Per a dur a terme una incubació artificial, ja que no tinc la possibilitat de fer-ho a través del medi natural, requereix la construcció d’una incubadora. Per tant, construeixo una incubadora amb materials que tinc al meu abast, ja que comprar una incubadora és molt car i no tindria cap mèrit en el treball. L'objectiu principal del meu treball és aconseguir la incubació dels ous fecundats de gallina, mantenint les condicions ambientals necessàries per aconseguir el desenvolupament dels embrions. Els quals analitzo en diferents estats de desenvolupament per tal de fer la comparació amb el que hauria de veure segons la informació que em proporcionen les fonts d'informació. (...)

Jennifer Manjón Villazala IES XXV Olimpíada (Barcelona) Tutor/a: Virgínia Camps Franquesa


Les Al·lèrgies

Al meu treball de recerca, els meus objectius principals que vaig triar de resoldre van ser: - Com afecten el al·lèrgens a l'organisme? - Quins són els principals al·lèrgens a Sant Just Desvern? - Quin és el coneixement dels alumnes del INS Sant Just Desvern sobre les al·lèrgies? - Les al·lèrgies es donen en alguna època a més intensitat? - Quins són els principals símptomes de les al·lèrgies? - Quin es el futur de les al•lèrgies, seguiran augmentant el nombre d'al·lèrgics? - És hereditària? Per resoldrel's vaig fer diversos experiments així com: - Un seguiment dels nivells de pol•len a Sant Just Desvern - Un seguiment del nivell d'al·lèrgia de dues persones al·lèrgiques - Un estudi de la població, tamany com a mostra el meu institut - Dues entrevistes (...) - Un arbre genealògic d'una família al·lèrgica.

Javier Bellafont INS Sant Just Desvern (Sant Just Desvern) Tutor/a: Marga Soriano


Anàlisi de l'efectivitat antibacteriana i en enfortir l'esmalt dental de 16 dentífrics comercials

Aquest estudi pretén analitzar quin és el millor dentífric en combatre la placa bacteriana, i quin és el millor dentífric en enfortir l'esmalt dental. En principi, les dues vies són aptes per fer front a la càries dental. La meva hipòtesi inicial estableix que no tots els dentífrics tenen la mateixa eficàcia. Per tal de comprovar l'eficàcia dels dentífrics en combatre la placa bacteriana es fa servir un mètode basat en cultius bacterians que contenen uns disquets untats amb els diferents dentífrics, i aquests inhibiran més o menys el creixement bacterià. L'eficàcia es podrà comprovar segons la mida de l'halo d'inhibició. Per comprovar l'eficàcia dels dentífrics en enfortir l'esmalt dental s’utilitzaran dents de xai, untades amb els diversos dentífrics, i seguidament s’introduirà en una solució àcida, simulant l'atac de l'àcid sobre l'esmalt. A partir d'aquesta solució es valora el calci desprès per la dent mitjançant una valoració complexomètrica. Segons les proporcions de calci dissolt el dentífric serà més o menys eficaç. Amb els resultats de les dues pràctiques s'ha pogut concloure que hi ha diferències pel que fa a l'eficàcia dels dentífrics (...) tablir dos millors dentífrics.

Jasmín Lochan Hermoso IES Montsoriu (Arbúcies) Tutor/a: Roser Gómez Vila


La Galactosèmia. Una qüestió de restriccions en la dieta?

La galactosèmia és un error congènit del metabolisme dels carbohidrats que s’hereta per herència autosòmica recessiva. En una persona galactosèmica, hi ha una deficiència o inexistència de l’enzim “Galactosa-1-fosfat uridiltransferasa”, responsable de degradar la galactosa i convertir-la en glucosa. Com a conseqüència d’això, la galactosa entra a la sang i si la concentració d’aquesta sobrepassa el valor màxim acceptat de 0.6 µmol/g, pot causar danys molt greus i fins i tot la mort. Per tal de mantenir els nivells de galactosa en sang per sota del valor de referència, els metges i dietistes han tendit a recomanar una dieta molt restrictiva en galactosa. Tenint en compte que diversos països europeus actualment estan recomanant una dieta menys estricta, l’objectiu de la recerca ha estat estudiar els efectes que produeixen les diferents dietes en persones galactosèmiques. Després d’analitzar i comparar les dietes (...)

Ivet Magem Bofias Col·legi Sant Miquel dels Sants (Vic) Tutor/a: M Lluïsa Prat Suñé


El colesterol i els hàbits dietètics

A la primera part s’hi inclou una definició de què són els greixos, els diferents tipus de lípids i una descripció de cadascun d’ells, així com imatges explicatives. També una breu explicació històrica del colesterol i més extensament explicades, les característiques d’aquest. A la segona part esmento les característiques de les principals societats benestants per tal de poder dir quines dietes hi predominen i així saber si el colesterol en forma part de aquestes dietes. A la tercera part, com bé he dit al punt número dos, explico els diferents tipus de dietes i les seves característiques. A la quarta part exposo les principals

malalties

relacionades amb el colesterol, les seves causes i els seus efectes. A la cinquena part, esmento els passos a seguir per millorar els nivells de colesterol, i sobretot com prevenir la malaltia, alhora que menciono uns consells pràctics i fàcils per tenir una alimentació sana i equilibrada.

Ismael Belhaj INS Pons d'Icart (Tarragona) Tutor/a: Roser Figueras


El llarg camí de la reproducció assistida Les formes de vida de la nostra societat han canviat molt en les últimes dècades fent que la població deixi la maternitat

aparcada.

Com

a

conseqüència,

els

problemes de fertilitat han augmentat molt. Per aquest motiu l’àmbit de les tècniques de reproducció assistida s’està desenvolupant a gran velocitat. Un dels meus objectius més importants ha sigut posarme en tot moment en el lloc d’una persona que es realitza una tècnica com aquesta i resoldre totes les preguntes que es podrien fer en cada moment. Per aquest motiu el meu treball de recerca es pot considerar un manual per a totes aquelles persones que s’endinsen en aquest nou camí. Però que té de destacable el meu treball? Tot i els grans avenços en la medicina de les TRA, la part emocional que acompanya a les parelles durant aquest llarg trajecte sovint queda oblidada. Per aquest motiu, he orientat el meu treball en estudiar com pot

afectar

emocionalment

un

procés

d’aquestes

dimensions a les persones implicades. A més, un altre punt important de la meva recerca és l’estudi (...)

Irene Sánchez García INS Can Mas (Ripollet) Tutor/a: Sílvia Calvet


Comparació de l'Aspirina i l'Ibuprofè vist des de la Mononucleosi Tal com indica el títol es una comparació d'ambdues molècules i una recerca de com un excés del consum de l'ibuprofè pot haver estat una de les causes de l'aparició emergent d'aquesta malaltia vírica. El motiu del treball ha estat la meva estància l'últim trimestre de primer de batxillerat al laboratori del CSIC; és per això que al treball adjunto la llibreta.

Immaculada Gelabert Canigó (Barcelona) Tutor/a: Rosa Marcuello


Els Antibiòtics i les resistències bacterianes OBJECTIUS Estudiar els bacteris i antibiòtics i definir el concepte i investigar sobre la resistència bacteriana RESULTATS El cas de l’Staphylococcus epidermidis i l’amoxicil•lina + àcid clavulànic es ideal, s’observa que inicialment el grau d’inhibició és elevat. En les successives sembres aquest radi va disminuint fins arribar al punt en què l’antibiòtic no suposa cap tipus de barrera per al creixement bacterià. A partir de l’enquesta que vaig passar a l’alumnat, he observat que hi ha un mal coneixement dels antibiòtics i del seu ús, molts creuen que es pot modificar el tractament en funció de la desaparició dels símptomes. CONCLUSIONS Cal portar a terme una conscienciació de la societat, i només d’aquesta manera es podrà allargar la vida útil dels antibiòtics, evitant així una major (...)

Glòria Montañà Faiget Institut de Flix (Flix) Tutor/a: Mª Milagrosa Campaña Arilla


Anàlisi i simulació de la pigmentació cutània humana Investigació que partint d'una notícia del diari estudia, a través de tres hipòtesis, el per què de les diferents pigmentacions cutànies humanes. A continuació, s'elaboren dos programes informàtics basats en l'individu. El primer permet observar l'evolució genotípica i fenotípica de la pigmentació d'una població subsahariana a temps real. El segon, permet observar l'evolució genotípica i fenotípica de qualsevol caràcter regit per herència Mendeliana a temps real. Finalment, es corrobora que les models basats en l'individu, al igual que els tradicionals models de conjunt, són una metodologia de simulació útil en la genètica de poblacions.

Glòria Macià Muñoz INS Escola Industrial (Sabadell) Tutor/a: Mireia Panadés


La memòria, les vitamines i el saber popular.

El treball suposa un estudi per comprovar si el saber popular, en el nostre cas el remei de les panses per a la falta de memòria, té una base o component científic, és a dir, si realment és cert i efectiu. A més a més, amb el nostre treball també volíem comprovar, en el cas que les panses fossin efectives, si era gràcies al seu elevat contingut vitamínic. Per dur-lo a terme vam haver de realitzar

una

important

recerca

bibliogràfica

per

aproximar-nos al món de la neurologia, així com una sèrie d’enquestes per avaluar el saber popular de la societat pròxima al nostre entorn i, per últim, un disseny experimental, la Tasca de Navegació de Morris, per verificar del tot la nostra hipòtesi. Tot plegat ens ha conduit a uns resultats: existeix una preocupació per part de la població respecte els temes de memòria; el saber popular està present en la societat malgrat ser menys valorat del que pensàvem, i les panses, pel que fa els seus nutrients (no només les vitamines), són positives per a la memòria, tot i que la Tasca de Navegació de Morris no ens ho ha permès comprovar del tot per falta de cientificitat.

Gerard Martínez / Lourdes Alarcón INS Narcís Monturiol (Barcelona) Tutor/a: Carme Esclusa Francas


Són els liposomes un vehicle adequat per subministrar antitumorals?

El

meu

treball

de

recerca

se

centra

en

el

subministrament de fàrmacs a través de vehicles transportadors lipídics, els liposomes. Es tractava concretament de realitzar un cultiu cel•lular de les anomenades “HeLa cells”, unes cèl•lules tumorals, que gràcies a la seva elevada taxa de proliferació i al seu baix nivell d’especialització eren òptimes per realitzar un estudi comparatiu. Un cop el cultiu estava preparat calia agafar dos fàrmacs, ja que vaig comparar l’eficàcia dels dos, i una part d’aquests, encapsular-los com ja he dit en liposomes. Aquest encapsulament ens permetia veure si el transport passiu del fàrmac a l’interior de la cèl•lula incrementava l’efecte farmacològic o si fins hi tot l’empitjorava. D’aquesta manera, un cop obtinguts els fàrmacs lliures i els encapsulats es tractava d’aplicar-los al cultiu per veure l’eficàcia de cada un d’ells. El resultat obtingut d’aquesta pràctica va ser que el fàrmac del Taxol era en estat encapsulat molt més eficaç que no en estat lliure i que tot i així superava l’efecte de la Doxorrubicina,

l’altre

fàrmac

utilitzat.

Vaig

poder

concloure que (...)

Gemma Maestro Forst Institut Escola Municipal del Treball (Granollers) Tutor/a: Rosa Maria Vegas


Una espurna d'esperança: Glioblastoma Multiforme i Neuroblastoma

El nostre treball de recerca està basat en el camp de les ciències de la salut, més concretament en els tumors cerebrals. Vam decidir dividir el treball en dues parts, equivalents a dos tipus de tumors diferents. Primer de tot el Glioblastoma Multiforme, del qual hem estudiat la seva formació i algunes característiques importants. Per acabar de completar aquest tumor, hem realitzat una part pràctica en la qual hem tingut l'oportunitat de tractar amb un pacient amb Glioblastoma i poder ser-hi presents en una operació quirúrgica. En segon lloc, hem fet un estudi del Neuroblastoma, després de fer una recerca teòrica, hem realitzat també una part pràctica, on hem intentat corroborar la nostra hipòtesi: Les cèl•lules de neuroblastoma tractades amb DMBP indueixen apoptosi. Després de realitzar el treball, ens n’hem adonat que encara queda molt camí per recórrer, i moltes vides per perdre’s, però creiem que la cura del càncer està en l’estudi de la genètica, i en aquelles proteïnes relacionades.

Gemma Fernández - Marta Sanchiz IES Cavall Bernat (Terrassa) Tutor/a: Dolors Márquez Bonhveí


Un potencial intel·lectual ocult; la síndrome de Savant El treball s’estructura en dues parts. En la part teòrica s’introdueix una definició de la síndrome de Savant, seguida d’aspectes importants de la història des del seu descobriment fins l’actualitat. Posteriorment, es fa referència a l’autisme, amb el que estableix una relació molt estreta. Un cop exposat l’autisme, es presenten detalladament els diferents aspectes de la síndrome (habilitats

que

es

desenvolupen,

possibles

predisposicions genètiques, parts del cervell que queden afectades...). Així doncs, un cop coneguts els aspectes de l’estat patològic es presenten els descobriments recents i, en segon lloc, es fa un anàlisi d’alguns experiments duts a terme a persones amb aquesta síndrome (savants). Finalment, la part teòrica es conclou amb l’exposició d’un dels casos de savants més coneguts, en Kim Peek. L’objectiu que es pretén assolir mitjançant la part pràctica és poder descobrir aquells aspectes més rellevants (...)

Gaudi Vall Montero Jesuïtes de Gràcia-Col·legi Kostka (Barcelona) Tutor/a: Albert Sáenz Higueras


Auditoria bacteriològica: ets portador de Staphylococcus aureus? Amb aquest treball em vaig proposar trobar portadors de S. aureus al centre en el qual estudio. Per fer-ho vaig haver de realitzar una obtenció i sembra de mostres seguida d'unes posteriors proves bioquímiques, per tal de provar que hi havien persones portadores d'aquest bacteri al meu entorn d'estudi.

Florencio García Cordero Institut Llobregat (Hospitalet de Llobregat) Tutor/a: Pilar Balcells Calvis


Els Antibiòtics

Objectius: L’objectiu del meu treball és obtenir uns coneixements teòrics sobre els antibiòtics i determinar-ne el consum en el meu entorn més proper, l’IES Les Corts. Per a ferho

també

és

necessari

adquirir

coneixements

d’estadística. Procediment: Per tal d’assolir els objectius he segui el següent procediment: •

He fet una revisió bibliogràfica sobre el tema.

He realitzat un antibiograma per tal d’experimentar i

comprovar a la pràctica alguns dels conceptes tractats en la revisió bibliogràfica. •

He realitzat una enquesta als meus companys, per

tal de conèixer l’ús dels antibiòtics que fem els estudiants de l’IES Les Corts i l’he comparat amb el consum de Catalunya i Espanya. (...)

Fèlix Muñoz Torres IES Les Corts (Barcelona) Resultats: Tutor/a: Montserrat Herbera Ribas En l’antibiograma he pogut aplicar

molts

dels

coneixements apresos en la recerca bibliogràfica a més d’adquirir-ne de nous relacionats amb el treball de laboratori. Respecte l’enquesta, he trobat que el consum de medicaments (antibiòtics o no) al nostre institut és significativament més elevat que el de la resta d’Espanya tot i que el consum d’antibiòtics és menor que el de Catalunya. S’ha evidenciat un important desconeixement del concepte i els usos dels antibiòtics.


El recorregut de l'aigua en una indústria alimentària

“El recorregut de l’aigua en una indústria alimentària” és un treball on es pot veure tot el camí que segueix l’aigua en una indústria, en aquest cas, com és evident, alimentària. En la part teòrica s’hi pot trobar un esquema detallat de tots els llocs per on passa l’aigua i després, una explicació de tots aquests. En aquesta part, també, hi trobem la informació necessària per a realitzar els anàlisis a l’aigua; com que volia fer una eina de laboratori, una part important del treball, són les fitxes d’anàlisis. Aquestes fitxes van plastificades per poder estar sempre al laboratori, i estan situades als annexes. Per poder corroborar els meus objectius, que són: constatar que l’aigua canvia en cada fase d’un procés i comparar l’aigua en tres punts del procés, en la captació de l’aigua, en la producció i en el rebuig. A l’hora de fer els anàlisis vaig anar a l’empresa i vaig agafar tres mostres d’aigua, una en cada punt i vaig realitzar quatre proves, conductivitat, pH, alcalinitat i duresa. Amb els resultats obtinguts vaig fer la comparació i realment vaig demostrar els meus objectius i les hipòtesis que m’havia formulat.

Eva Bernaus Cotonat Institut la Serra (Mollerussa) Tutor/a: Bartomeu Buira Ferré


És quan dormo que hi veig clar. Estudi dels hàbits de son dels adolescents

Es tracta d'un estudi dels hàbits de son dels adolescents d'entre 12 i 20 anys del

Institut

Menéndez y Pelayo. Hem tingut en compte, els horaris de son, d'estudi, d'acitvitat física i mental, d'hàbits alimentaris, així com la ingestió de substàncies

excitants

i

drogues,

i

l'ús

de

dispositius electrònics. A partir de les dades obtingudes, hem analitzat les repercussions d'un mal son en l'àmbit sanitari i acadèmic. Tot el treball ha estat dut a terme amb la col•laboració de la Clínica del Son del Dr. Estivill del Institut Dexeus.

Eugenia Butori Institut Menéndez y Pelayo (Barcelona) Tutor/a: Mariona Domènech Girbau


La transgènesi, l'art de manipular els gens

La transgènesi és una ciència relativament nova amb un futur molt esperançador; és l’eina que ens servirà per conèixer un munt de coses noves i per trobar solucions a problemes actuals. És per això que sempre he sentit molt interès per aquest tema i he volgut fer un treball de recerca relacionat amb això. Després d’aconseguir una base ferma sobre genètica, amb molt d’esforç vaig aconseguir entrar a un important centre de recerca, el CRG (Centre de Regulació Genòmica), on vaig poder dur a terme diferents tècniques relacionades amb l’enginyeria genètica, com la transformació de bactèries, l’extracció i la purificació de DNA, la PCR... Finalment vaig posar en pràctica el mètode científic per endinsar-me en el món de la recerca: vaig elaborar un interesantíssim projecte amb un animal transgènic, el peix zebra. Durant aquest projecte, després d’aprendre l’anatomia bàsica de l’animal, vaig elaborar una hipòtesi, vaig dissenyar el procés de l’experiment, vaig haver de comparar resultats i interpretar-los per arribar a una solució... (...)

Estela González Gualda Sagrada Família (Gavà) Tutor/a: José Antonio González Barahona


L'Escherichia Coli i la crisi del cogombre

Degut al meu interès pels bacteris, he volgut dur a terme aquesta guia del més habitual de tots: l’Escherichia coli. L’he escollit precisament per aquest motiu, ja que m’atreu molt estudiar les seves característiques, en especial els seus factors de virulència. A més, el meu afany per l’actualitat m’ha ajudat a decidir-me per aquest tema, ja que fa qüestió de pocs mesos va ser noticia internacional i portada de diaris arreu del món. Malgrat que hi hagi fins a sis tipus de l’E. coli patogènic, aquest treball es centra en l’E. coli enterohemorràgic. Aquest ha sigut el causant d’importants brots epidèmics de gastroenteritis hemorràgica en països desenvolupats, com es el cas d’Alemanya a l’estiu del 2011. Quin va ser el veritable origen dels morts a Alemanya al juny passat? Una granja holandesa, els cogombres espanyols o la mateixa soja alemanya?

Erika Guinó Cruz INS MARINA (La Llagosta) Tutor/a: Anabel Giménez


Animals verinosos a Catalunya

El meu treball es pot definir com un manual on poder trobar els animals verinosos més usuals a Catalunya. Hi trobem una descripció de l'animal i com en podem combatre el seu verí. També hi ha un quadre que ens mostra quins són els passos a seguir segons el nivell de gravetat del verí. Se'n

parla

també

dels

antídots,

els

que

contraresten els efectes dels verins. Dins d'aquest treball, hi ha també una petita referència a la pseudociència força interessant, l'homeopatia.

Duna García Sáez INS Frederic Martí Carreras (Palafrugell) Tutor/a: Joan Boada Masip


Científics de repartiment

El treball “Científics de repartiment” és un treball realitzat per Daniel Ruiz amb un conjunt d’objectius a complir (veure les motivacions). Durant la realització del treball es farà una recerca històrica biogràfica dels científics de repartiment i, en segon lloc, una recerca dels mateixos autors a nivell experimental. Aquest treball experimental inclou un estudi del bacteri E. coli arran dels brots de 2011 i 2012, un conjunt de cultius de bacteris, antibiogrames, diferenciació entre cultiu pur i cultiu d’una mostra natural i l’estudi de la sensibilitat del bacteri E. coli als antibiòtics en un moment determinat i al llarg del creixement (incloent l’estudi de la densitat òptica (DO550)). Arran d’aquí, elaborar unes conclusions i fer l’estudi dels resultats que s’han obtingut en aquesta experimentació diversa. Per últim, estudiar en un grup de persones de la Universitat de Girona la presència de Staphylococcus aureus i de Bacillus subtilis en aquests individus i veure quines complicacions comporta aquest fet, així com efectes diversos. (...)

Daniel Ruiz González Col·legi Bell-lloc del Pla (Girona) Tutor/a: Manel Montoliu Bargalló


Tractament del dèficit de l'hormona de creixement en nens

En aquest treball, després d’explicar què és el dèficit

d’hormona

de

creixement,

els

seus

símptomes i les seves causes, es vol exemplificar, amb les dades d’un pacient que participà a l’assaig clínic del tractament d’aquesta deficiència i encara es tracta, la funcionalitat i

l’eficàcia

d’aquest.

l’evolució

Per

fer-ho

s’ha

avaluat

creixement del, tractant l’alçada d’acord amb els percentils de normalitat estipulats, la relació d’aquesta amb el pes, el canvi de la velocitat de creixement abans i durant el tractament i la diferència

de

l’edat

òssia

respecte

l’edat

cronològica tot estimant l’edat òssia del pacient amb la comparació de les seves radiografies i uns estàndards establerts pel mètode de Greulich i Pyle. A més a més, es proposa un altre mètode per observar el canvi de la

tendència del

creixement amb i sense el tractament.

Dàmaris Navío Maya IES Lauro (Les Franqueses del Vallès) Tutor/a: José Felipe Noguera Cáceres


Partenogènesi: Jo, la meva pròpia filla?

El treball està dividit en dues parts: una part teòrica i una altra pràctica. En la part teòrica es parteix de la mitosi i la meiosi, per poder descriure la partenogènesi, els tipus i les causes que la provoquen. A continuació es fa un recorregut per varis espècies animals que es reprodueixen per partenogènesi (normalment o ocasionalment),

fins

desembocar

en

la

partenogènesi artificial i, finalment en les seves diferències amb la clonació. Pel que fa a la part pràctica, consisteix en una experiència

amb

"Daphnia

magna"

sota

la

hipòtesi: Com afecten les hormones femenines a la "Daphnia magna"?

Dafne Burgués Hernàndez Institut Salvador Dalí (El Prat de Llobregat) Tutor/a: Santiago Olea Álvarez


"Em fa mal l’esquena!". Els adolescents i el mal d’esquena

Aquest treball pertany a l’àmbit de la biomedicina i més concretament tracta sobre el mal d’esquena i sobre quina és la relació entre els adolescents i aquest. Aquest treball s’organitza en una part teòrica i una part més pràctica. A la part teòrica s’expliquen conceptes sobre l’anatomia de l’esquena, els problemes principals que pot patir la columna vertebral, el mal d’esquena, i sobretot, la higiene postural. A la part pràctica, s’ha realitzat un estudi als alumnes del centre on estudio, per observar la situació actual pel que fa la relació entre els adolescents i el mal d’esquena. A més, he pogut assistir a xerrades a altres instituts sobre higiene postural i he organitzat unes xerrades per als alumnes, sempre aportant la meva experiència personal sobre aquest tema. Amb aquest treball el que he volgut demostrar és que el mal d’esquena és un problema que existeix, que va en augment pel que fa el nombre de nens i adolescents que el pateixen, però que seguint uns consells es poden evitar futurs problemes de salut. Gràcies a aquest, he pogut veure aquest “problema” des

de

diferents

punts

de

vista:

, el dels professors i els dels professionals sanitaris.

Cristina Martín Delgado Col·legi Sant Josep (Sant Boi de Llobregat) Tutor/a: Maria Riba Megias

(...)


Transgènics: Solució o amenaça?

Aquest treball, titulat “Transgènics: Solució o amenaça”, tracta de l’estudi a fons dels organismes modificats genèticament. En primer lloc, ens hem diferenciat una varietat de planta transgènica d’una que no ho és mitjançant la determinació experimental del gen que les diferència. Posteriorment hem elaborat un estudi de l’eficàcia de l’efecte que proporcionava el gen transgènic en l’organisme en el qual s’havia inserit. Una vegada familiaritzats amb els transgènics hem elaborat una taula de les avantatges i els inconvenients que aquests aporten en els diferents àmbits de l’agricultura, la salut, el medi ambient i l’economia, a través d’una recerca bibliogràfica i la consulta amb dos doctors agrònoms de la UdL especialitzats en el tema, als quals hem realitzat una entrevista que hem enregistrat en vídeo per a la posterior producció d’un reportatge videogràfic. Finalment hem tractat d’estudiar la percepció social envers els transgènics i determinar el nivell d’informació que presenta la societat sobre aquests mitjançant enquestes

als

alumnes

i

professors

Guindàvols.

Cristina Jauset Gonzàlez Institut Guindàvols (Lleida) Tutor/a: Mercè del Barrio Arranz

de

l’Institut


Meningitis: primary causative agents and epidemiological study of diagnosed cases of bacterial meningitis in Catalonia from 1994 to 2009

Una anàlisi dels agents causals primaris de meningitis bacteriana, vírica, fúngica i no infecciosa i un estudi epidemiològic de la distribució de casos de meningitis produïts a Catalunya entre els anys 1994 i 2009, inclosos, pels agents infecciosos bacterians esmentats a la part teòrica del treball. L'anàlisi inclou aspectes teòrics de l'anatomia, manifestació clínica, diagnosi, tractament i prevenció de la meningitis i l'estudi epidemiològic agafa com a base de dades els casos notificats pel Sistema de Notificació Microbiològica de Catalunya i la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, a més d'estudis internacionals.

Cosmos Fowler INS Montgrí (Torroella de Montgrí) Tutor/a: Mònica Martín Serentill


La importància de la genètica en la repoblació

Aquest treball titulat “La importància de la genètica en la repoblació”,

és un estudi

on diferents camps de la

biologia és complementen per a dur a terme un projecte de repoblació i recuperació mediambiental . S’exposa un estudi genètic i ecològic amb la finalitat de recuperar dues espècies de tortugues autòctones catalanes; una terrestre Testudo hermanni-hermanni i una altra aquàtica Emys orbicularis, ambdues en perill d’extinció. Actualment

aquestes

dues

espècies

han

patit

redistribucions, pèrdues dels seus habitats i barreges amb subespècies foranies. Això ha afectat negativament a la diversitat i equilibri del ecosistemes. Per a recuperar aquests ecosistemes ha calgut repoblarlos amb les espècies originaries de la zona, per això, ens hem d’assegurar que els candidats a la repoblació no hagin patit modificacions gèniques que afectin significativament el seu comportament biològic i les allunyin de les espècies autòctones. (...) Aquí és on intervenen els estudis genètics que ens ajuden a identificar els individus autòctons partint de

Clàudia Alvarez Perera

l’estudi comparatiu del seu haplotip amb l’analitzat dels Col·legi Sant Josep (Sant Sadurní d'Anoia) individus candidats a la repoblació. Els resultats Tutor/a: Conxita Ridorsa Nadal obtinguts ens permeten fer la selecció i procedir a la repoblació

dels

individus

adients

a

les

geogràfiques corresponents. Aquesta és la síntesis del treball desenvolupat.

zones


Un món florit. Estudi del creixement de les floridures en diferents condicions ambientals.

Des de sempre, quan passa el temps i el aliments es queden a les nostres neveres, apareixen en ells petites colònies

microscòpiques

de

fongs

micel•liars

de

diferents colors, textures i diferents característiques morfològiques: les floridures. Malgrat n’haguem observat moltes vegades, en sabem molt poc. Aquest treball intenta endinsar-se en el món de la micologia per esbrinar, a partir de la seva classificació taxonòmica i les característiques

de

cadascuna,

quines

condicions

determinen el creixement de les floridures a les nostres neveres i quines són les conseqüències de la seva ingesta.

Clara Vargas Farber INS Castelló d'Empúries (Castelló d'Empúries) Tutor/a: Pere Amat Pallisera


NANOTECNOLOGIA: Nanopartícules d'or

L'objectiu del meu treball és assajar la penetració de nanopartícules d'or a través de la membrana cel·lular, emprant la tècnica de cèl·lules HeLa. A partir d'un cultiu de cèl·lules HeLa, fem un subcultiu de línies cel·lulars, per introduir-hi nanopartícules d'or al seu interior.

Un cop introduïdes s'observen amb el

Microscopi electrònic de transmissió.

Al final de la

pràctica podem observar les nanopartícules d'or dins de la cèl·lula.

Carol Pardo Ceriola La Miranda (Sant Just Desvern) Tutor/a: Javier Muñoz


Oncologia Aquest treball de recerca està basat en l’àmbit de l’oncologia, és a dir el càncer. He dividit el projecte en dues parts; el primer bloc està basat amb la cèl•lula i tots els processos que es troben en relació

amb aquesta,

pels quals en algunes

ocasions ens poden dur al càncer. En aquest apartat s’introdueix i es fa una explicació del que és la cèl•lula i els seus orgànuls i de manera més concreta s’explica el nucli ja que en aquest hi ha el material genètic. És en la informació genètica (ADN), que es produeixen diferents alteracions que fan que el cicle cel•lular quedi alterat i per conseqüència d’això és produeixin els tumors. D’altra banda el segon bloc faig l’explicació del que és el càncer, les seves característiques i propietats. Així com també els diferents tractaments i mètodes de prevenció i diagnòstic entre altres. En especial es narra el càncer de pell, melanoma, ja que a partir d’aquest he basat la part pràctica d’aquesta investigació, la qual ha estat basada en el procediment a seguir per tal de dur a terme una biòpsia i gràcies aquesta tècnica fer un diagnòstic per cada pacient.

Carla Guilla Col·legi Nstra. Sra. del Carme (Balaguer) Tutor/a: Òscar Puigarnau Gonzàlez


LMC, un càncer sota control

El present treball de recerca, LMC, UN CÀNCER SOTA CONTROL, és un estudi que pretén donar a conèixer una malaltia que ha experimentat una revolució espectacular en els últims anys amb la introducció de fàrmacs de nova generació. La Leucèmia Mieloide Crònica (LMC) es caracteritza per un increment en el nombre de leucòcits i de cèl•lules precursores a la sang. Ha estat la primera leucèmia en què s’ha trobat una relació directa amb una anomalia genètica. Això, ha permès el disseny de medicaments específics que anul•len l’acció del gen anòmal, evitant així la proliferació de les cèl•lules tumorals. Aquest tractament aconsegueix la remissió de la malaltia i l’estabilitza en fase crònica, augmentant de forma notable la supervivència dels pacients. El treball experimental, portat a terme a l’Hospital Clínic de Barcelona, m’ha permès realitzar la diagnosi d’un cas real de LMC, partint d’una anàlisi de sang i la biòpsia de la medul•la òssia d’un pacient, mitjançant tècniques de Biologia Molecular i Citogenètica que (...)

Berta Bertrans Vilaró IES Castell del Quer (Prats de Lluçanès) Tutor/a: Maria Isabel Fernández Gallardo


La química del vi

El vi és un element que gaudit arreu del món i que és especialment

apreciat

per

les

seves

propietats

organolèptiques, que són degudes a un equilibri entre milers de substàncies. Per estudiar més a fons aquestes substàncies, he dividit el meu treball en una part teòrica i l’altre pràctica. En la teòrica he fet una recerca sobre els diferents processos d’elaboració de vins (remarcant les reaccions químiques que es donen i les diferències entre blancs, rosats i negres). També he estudiat els components d’un vi, i com alguns d’aquests afecten als aromes que poden presentar. Per altra banda, en la part pràctica he fet un estudi comparatiu

entre

vins

que

han

patit

processos

d’elaboració diferents, i per això he fet una sèrie d’experiments per quantificar el contingut en polifenols (responsables del color i de l’astringència), l’acidesa i n'he

determinat

el

color

d’espectrofotometria. (...)

Beatriz Martín Mur Amor de Dios (Barcelona) Tutor/a: Mª Dolores Fernández Terroba

per

tècniques


Les adolescents i la prevenció del càncer d'úter

•Quin

coneixement

tenen

les

adolescents

de

la

importància de la prevenció i concretament de realitzar el reconeixement citològic periòdic? •Quins són els hàbits de les adolescents en aquest sentit? Quin percentatge de noies que ja tenen relacions sexuals han incorporat l'hàbit de fer un seguiment ginecològic? •Com és el procés que segueix tota citologia des que es crea a la consulta del ginecòleg fins que se’n pot extreure un diagnòstic? El meu treball de recerca intenta respondre a totes aquestes qüestions i a altres objectius inicials. Per fer-ho l’he dividit en una part teòrica i en una pràctica. Amb la primera, he intentat recollir la informació teòrica bàsica per a poder, després, treballar en condicions la pràctica. En segon lloc, la pràctica, l’he dividit en tres línies de treball: He estudiat (...)

Aurora Velez Plana Institut Jaume Balmes (Barcelona) Tutor/a: Monserrat Freixas Codó


Las dianas terapéuticas. Estudio del rendimiento de las nuevas terapias a partir de un caso real de cáncer de mama

Este trabajo tiene por objetivo informarse e investigar sobre las características, el rendimiento y las aplicaciones de unos nuevos tratamientos “dirigidos” in situ a la célula cancerígena, los denominados “dianas terapéuticas”. De esta forma, el trabajo se estructura en 3 capítulos en los que se desarrollan, de forma consecutiva, los siguientes temas: aspectos generales sobre el cáncer, los métodos terapéuticos tradicionales (radioterapia, quimioterapia y cirugía) y, por último, las nuevas estrategias terapéuticas que se están

poniendo

en

práctica

contra

esta

enfermedad, analizando un caso real de cáncer de mama.

Arturo Cirera de Tudela Escola Betània-Patmos (Barcelona) Tutor/a: Izak Meyer


Més higiene, menys malalties infeccioses?

En el meu treball al principi us introdueixo en el camp de la microbiologia, la seva història, en que es basa, les tècniques, etc. Seguidament hi ha els diferents mètodes de classificació que s'utilitzen, els diferents tipus de cèl•lules, i la part més important, la de les infeccions bacterianes. Llavors explico la detecció i l'observació, amb la microscòpia, la fixació i les diferents tincions, també l’aïllament i el cultiu dels microorganismes, els tipus de medis de cultius que hi ha, com es realitza la sembra dels microorganismes que ja havia mostrejat i també faig esment a l'esterilització per agents químics com productes antimicrobians que vaig utilitzar per inhibir el creixement dels microorganismes. A continuació explico el meu disseny experimental els objectes d’estudi mostrejats, la sembra, els cultius etc. Tot seguit hi han els protocols amb els objectius, el material i el procediment detallat de tot el procés seguit tan al laboratori de l’institut com en el laboratori de Microbiologia

del

Centre

Tecnològic

Catalunya. (...)

Arnau Murcia Pujol Institut Francesc Ribalta (Solsona) Tutor/a: Silvia Flores Garcia

Forestal

de


Evolució morfològica i fisiològica de l'artèmia franciscana

Aquest treball tracte sobre el crustaci del gènere Artèmia de l’espècie franciscana. La importància de

donar

a

conèixer

l’Artèmia

recau

en

l’explotació d’aquest organisme com a recurs natural. A Catalunya és comuna al Delta de l’ Ebre. La seva importància en el camp de l’ecologia, recau en el fet de ser l’únic organisme d’aquestes dimensions d'alt contingut nutricional. La Salinitat és un factor abiòtic que modifica la seva resposta fisiològica i metabòlica. Té una resposta en la orientació segons la influència de la llum. L’ objectiu dels meus experiments, és determinar si en relació a cinc ambients salins diferents canvia

el

desenvolupament

de

l’organisme

respecte a dos factors abiòtics diferents: la llum i la salinitat.

Ariadna Canari Bordoy Escola Anna Ravell (Barcelona) Tutor/a: Gloria Tellez Subiza


El ritme circadiari del son

L’hàmster

mostrà

en

condicions

ambientals

normals un patró definit, basat en activitat intensa durant l’escotofase i en pics destacats en el crepuscle, mostrant-nos una tendència nocturna i crepuscular. És així com s’ha demostrat l’alt índex de relació entre el cicle de llum diari i seu patró de ritme circadiari son-vigília. Seguidament, l’hàmster mostrà en condicions de “free-running” un patró molt semblant a l’anterior i sense arítmies, mostrant períodes d’activitat alts en la nit subjectiva i en els crepuscles subjectius. És així com s’ha demostrat el caràcter endogen ja que en absència de llum mantingué una pauta estable.

Anna Vázquez Oliver Col·legi Claret (Barcelona) Tutor/a: Anna Clavaguera Àlvaro


L'estabilitat d'anar ben calçat

L'ús de sabates de taló és un costum força arrelat en la nostra societat malgrat els grans perjudicis que ens poden ocasionar corporalment. Seguint aquesta línia, en aquest treball, com

un

primer objectiu,

es

van

determinar les repercussions anatòmiques que té l'ús dels talons a diferents nivells: columna vertebral, pelvis, genolls

i

peus. Aquestes

comprovades

repercussions

experimentalment

mitjançant

van

ser

diversos

mètodes: per tal de mesurar les desviacions de la columna i la pelvis van ser utilitzats dos mètodes per calcular els angles a partir d'unes radiografies fetes amb i sense talons; per l'estudi de la distribució del pes sobre els peus en funció de l'altura del taló, es va idear un sistema format per dues balances; també va ser comprovada l'empremta diferencial que deixa el peu amb talons de diferents altures fent servir un podoscopi i uns tacs. Com a segona hipòtesi es va plantejar quin era l'ús que feia la població femenina (...)

Anna Soldevila Ribera Col·legi Sant Josep (Reus) Tutor/a: Mª Eugènia Badia Fernández


Com emmalalteix la sang. Leucèmies

Aquest treball de recerca pretén explicar de manera clara, entenedora i alhora tècnica, en què consisteix la leucèmia i tot allò que l’envolta. Una de les raons que em va empènyer a fer el treball de recerca sobre la leucèmia, és l’interès que em desperta la malaltia del càncer i més concretament el que afecta la sang, perquè habitualment en sentim a parlar però a nivell molt superficial. L’objectiu del meu treball ha estat el d’intentar fer un recull de tot allò que envolta la malaltia, tant a nivell mèdic com psicològic, doncs són dos factors clau en l’evolució del malalt. El treball s’ha estructurat en una part teòrica, on s’ha explicat el sistema hematopoètic, la malaltia pròpiament dita i tots els aspectes relacionats amb ella, i en una part pràctica, que ha consistit en l’observació de medul•la òssia de malalts al laboratori d’hematologia i entrevistes a personal mèdic de l’hospital Arnau de Vilanova.

Anna Sales Montufo Col·legi Episcopal Mare de Déu de l'Acadèmia (Lleida)

Tutor/a: Anna Carreras Plana


Insecticides d'origen sintètic i vegetal. Estudi de les característiques i els efectes de dos tipus d'insecticides.

Aquest treball tracta sobre els efectes de dos tipus d’insecides que es comparen. La hipòtesi del treball és aquesta : “Suposem que els insecticides d’origen sintètic i vegetal tenen el mateix efecte sobre una plaga i sobre la planta a la qual s’apliquen”.L’objectiu del treball serà comprovar aquesta hipòtesi. La metodologia del treball ens permet assolir l’objectiu. Consisteix

en

una

recerca

documental

i

una

experimentació. A partir de la recerca documental faig la primera part del treball, que és teòrica. En aquesta part es parla dels insecticides (la seva acció i els seus efectes teòrics) i també de les diferents espècies amb les quals es treballa en la part experimental. L’experimentació consisteix en una prova feta a rosers en els quals es va analitzant la població de pugó abans i després de l’aplicació dels insecticides estudiats. Un d’aquests insecticides va ser preparat de manera casolana, i també se’n descriu l’elaboració. Així doncs, el treball es troba sobretot en l’àmbit (...)

Anna Marzà de la biologia i laFlorensa química, tot

i que també inclou

pinzellades de matemàtiques, IES Joan Mercader (Igualada)agronomia... Tutor/a: Octavio Rico Després de la recollida de dades i l’anàlisi, a partir dels resultats obtinguts i la informació de la recerca documental, es treuen les conclusions dels treball.


Insecticides biològics: Jornalers a canvi d'aliment

Les plagues d'insectes han estat sempre una molèstia per a tots aquells als que ens agrada gaudir de la naturalesa o que tenen plantacions. Ja fa temps, la química hi va trobar una solució: els insecticides químics. Tot i així, poc a poc s'ha anat veient que aquests no són positius en tots els aspectes. Cada cop més es sent a parlar dels insecticides biològics, però, realment sabem en què consisteix?

Anna Maria Horta Puig Les Alzines (Girona) Tutor/a: Maria Oliveras


La Física, els pilars del futbol

En aquest treball mostraré els conceptes físics bàsics que intervenen en el moviment de la pilota de futbol durant el seu recorregut per l’aire, relacionant-los amb la realitat pràctica d’aquest esport per a demostrar que no es tracta d’atzar. A més a més, analitzaré factors biomecànics influents. Finalment, comprovaré mitjançant entrevistes fins a quin punt es coneixen els “secrets” físics que hi ha darrera el futbol.

Anna Lamas Jubinyà INS Vescomtat de Cabrera (Hostalric) Tutor/a: Maria Gubert Casanova


Per què el nostre cos ens ataca?

Vaig decidir fer el sistema immunitari i centrar-me en les malalties autoimmunitàries. Em van cridar molt l’atenció després d’haver fet una recerca teòrica sobre el tema i d’haver-lo profunditzat, les malalties autoimmunitàries. Vaig pensar que la societat molts cops només es fixa en els agents externs que ens afecten i la manera de com combatre’ls i en canvi no es paren a pensar que el nostre propi cos ens pugui atacar. Després d’haver una recerca teòrica en tot aquest tema del sistema immunitari i les malalties autoimmunes, vaig decidir estudiar per què el nostre cos ens atacava i quines eren les causes. Per aconseguir-ho vaig fer un treball de camp que va començar amb una alteració de la seqüència del DNA. Vaig aplicar diferents tipus de mutació a la seqüència i després vaig mirar si l’aminoàcid resultant després d’aplicar-li la mutació era el

mateix

que

Posteriorment

sense

em

vaig

haver-li centrar

aplicat en

una

mutació. malaltia

autoimmune: el síndrome de Sjögren i el vaig explicar i vaig plantejar-me (...)

Anna Francisco Arenas Sagrada Família (Sabadell) Tutor/a: Rosa Marfà Morròs


Són efectius els col·lutoris bucals?

El marc teòric del meu treball es basa en la morfologia i fisiologia bàsica dels bacteris, els tipus de bacteris que hi han a la nostra boca i les malalties que causen, tècniques de sembratge de bacteris i característiques bàsiques dels col•lutoris. A la part experimental, el procediment que vaig seguir va ser agafar mostres bucals sembrar-les en superfície a la placa d’agar nutritiu, després vaig seguir el mètode per antibiogrames, col·locant quatre cercles impregnats amb un col·lutori diferent que contenia un component majoritari que és el que estudiava (l’Oraldine contenia hexitidina, el Listerine fenols i olis essencials, el PerioAid Clorhexidina i el Gingi Lacer triclosan). Per últim vaig incubar la placa durant 24 hores a l’estufa per a que es produís el creixement bacterià i vaig observar els resultats i extreure’n conclusions. Com a conclusions el menys efectiu va ser l’Oraldine, el segon menys efectiu el Listerine, el tercer el Perio-Aid i el més efectiu el Gingi Lácer.

Anna Fernández López INS Comte de Rius (Tarragona) Tutor/a: Pau Gomar


Teixits amb nanopartícules, la roba del futur

La idea d’aquest treball de recerca va sorgir a partir d’un dilema “Mitjons antibacterians amb nanopartícules”. El nostre dilema era si s’havien d’utilitzar aquests teixits amb nanopartícules si no se sap si són nocius o si fan mal a la pell o al desenvolupament de les cèl•lules. Per això ho vam investigar. A la part teòrica s’ha buscat informació sobre la nanotecnologia, les nanopartícules, el nitrat de plata, les artèmies i els equinoderms, ja que són els conceptes que es necessitava conèixer per dur a terme la part pràctica. Després de la recerca teòrica es va fer un seguit d’experiments per verificar les hipòtesis i saber si les nanopartícules afecten més als organismes que les partícules de plata. Per això es va fer un experiment amb artèmies en contacte amb nitrat de plata i amb nanopartícules de plata. Un altre experiment es va fer amb eriçons de mar i nitrat de plata per veure com afecta a la fecundació i desenvolupament embrionari. (...)

Anna Brustenga Casasayas IES Sant Just Desvern (Sant Just Desvern) Tutor/a: Margarita Soriano


Estem realment protegits del Sol?

En aquest treball de recerca he estudiat el regne dels fongs i les seves classificacions, però m’he centrat més en un tipus de fong molt concret, Saccharomyces cerevisiae, més conegut com el llevat de la cervesa, el seu metabolisme, reproducció i utilitats. També he estudiat els rajos Ultraviolats, els causants de la gran majoria de càncers de pell, per tal de comprovar l’eficàcia de les cremes solars i el perill al qual ens exposem en cas de no fer-les servir. Això ho he fet gràcies al fet de que els llevats són molt sensibles els rajos UV, i és relativament fàcil poder distingir una zona cultivada on han mort la majoria de colònies i on no. A través d’un seguit d’experiments que han consistit en el cultiu de soques de llevats, exposant-les al sol de diferents maneres, unes amb protectors solars, altres amb vidres i molt tapats. Finalment,

comparant

els

resultats

de

totes

les

exposicions, he pogut arribar a les meves conclusions sobre la protecció que ofereixen les cremes solars.

Ángel Ruiz Reche INS Joan Brudieu (La Seu d'Urgell) Tutor/a: Eulàlia Nogués Correig


Càncer i alimentació

Aquest treball està basat en l'estudi dels aliments i mètodes de cocció beneficiosos i perjudicials per tal de disminuir la probabilitat de patir un futur càncer. També inclou un apartat en el qual estudiem les diferents dietes per persones que pateixen càncer i un tríptic per conscienciar a la població per tal de que cuidin la seva alimentació.

Andrea Vigueras Matellán Col·legi Badalonès (Badalona) Tutor/a: Anni Dunjó Coscollano


Medicaments i plantes medicinals

Bàsicament es tracta d'una comparació entre l'eficàcia dels medicaments i les plantes medicinal juntament amb un estudi sociològic.

Andrea Ramos Granda IES XXV Olimpíada (Barcleona) Tutor/a: Oscar Péris Colom


La radioactivitat aplicada a la medicina

El meu treball va començar al Parc Científic de la Universitat de Barcelona, on vaig fer la investigació biològica. Després de la selecció de les cèl•lules vaig fer dos mètodes diferents: l’anomenat “Western Blot” que permet saber la quantitat de proteïna JNK que tenim immunoprecipitada, i “l’Assaig Kinasa” que serveix per saber l’activitat de la proteïna JNK (si fosforila o no). Per la segona part del meu treball vaig contactar amb el doctor Luis Prieto que em va posar en contacte amb Cristina Gutiérrez, doctora de l’hospital oncològic (Bellvitge). Parlant amb ella em va introduir en el món de la radioteràpia, em va permetre visitar totes les sales de l’hospital, vaig poder veure alguns pacients en ple tractament, i vaig poder mesurar la radiació que hi havia a les diferents sales amb un comptador Geiger. Per últim, per a poder informar-me sobre el diagnòstic per la imatge, el doctor Luis Prieto em va adreçar als doctors Martín Comin i Ana Benitez de l’hospital de Bellvitge, especialistes en medicina nuclear. Amb una entrevista em van aclarir les diverses (...)

Ana Ventura Barroso Institut Baldiri Guilera (El Prat de Llobregat) Tutor/a: Emilio Llorente Perez


Les fòbies s'hereten? Per

aquest

estudi,

veurem

que

hi

ha

diverses

entrevistes, enquestes, pràctiques de laboratori, anàlisi d'articles

i

d'audiovisuals,

estudis

de

famílies

representats amb arbres genealògics, etc. Per introduir una mica més el meu treball en aquest resum avanço la meva hipòtesi i part de les conclusions. La meva hipòtesi inicial és: "Les fòbies no s’hereten si no que s'aprenen amb el pas del temps i les experiències de la vida", probablement això és el que actualment creu molta gent, i només diré que al final del meu treball la meva hipòtesi queda refusada i acceptada alhora. Per últim, una simple reflexió, si pensem, ens adonarem que saber si les fòbies s’hereten o no ens pot ser molt més útil del que creiem.

Ana Hernández Vidal Sant Jaume de la FEP (L'Hospitalet de Llobregat) Tutor/a: Pilar Colomer


Patologies de l'alimentació

L’objectiu del nostre treball es comprovar si dins la població actual hi ha cap relació entre els diversos paràmetres biològics d’un grup seleccionat a l’atzar de persones i la seva alimentació, si es alta en

greixos,

en

proteïnes,

en

glúcids,

en

colesterol... I també aquesta mateixa relació associada a un estil de vida sedentari o amb pràctica d’esport, i si aquestes dades poden derivar en certes malalties.

Álvaro Verdejo Castell INS Estany de la Ricarda (El Prat de Llobregat) Tutor/a: Plácido Fernández Padilla


Clonació de RARRES1

Aquest treball, que té com a objectiu expressar el gen RARRES1, busca ser l’inici d’un llarg procés que segurament permetrà descobrir molts més aspectes sobre aquest gen i proteïna que, en un futur pròxim, podria ser un important supressor tumoral. Per tal d’expressar RARRES1 hem utilitzat tres mètodes diferents

que

corresponen

als

tres

experiments

realitzats: - Experiment 1: expressió del gen RARRES1, mitjançant el vector pTriEx-6, en el bacteri E.coli BL21 variant els paràmetres: temps, temperatura, concentració i dosis d’inductor. Posterior detecció de la proteïna al citosol. - Experiment 2: expressió d’un domini del gen RARRES1, mitjançant el vector pGAT2, en el bacteri E.coli BL21 variant els paràmetres: temps, temperatura, concentració i dosis d’inductor. Posterior detecció de la proteïna al citosol. - Experiment 3: expressió del gen RARRES1, mitjançant el vector pTriEx-6, (...)

Alícia Claramunt Ortega Institut Escola Industrial (Sabadell) Tutor/a: Mireia Panadés Uroz


La mort sobtada en l'esport

En aquest treball tracto bàsicament la mort sobtada, quines són les causes que la provoquen i quins tipus hi ha. Per comprendre amb més claredat la mort sobtada és necessari saber com funciona l'aparell circulatori del nostre organisme, raó per la qual també en faig una descripció. A més a més, explico també dos casos de mort sobtada de jugadors professionals i quines són les tècniques diagnòstiques utilitzades a l'Hospital Santa Tecla

de

Tarragona

per

tal

d'evitar-ne

d'esportistes.

Alejandro Ruiz Castellón La Salle Tarragona (Tarragona) Tutor/a: Jordi Gomà Cortès

casos


Mala herba sempre creix

El meu treball serà una comparació de la citotoxicitat dels extractes de diferents plantes a més d’una manera de descobrir plantes que, tot i ser anomenades “males herbes”, crec que poden tenir un efecte terapèutic i antineoplàstic.

Alejandro de Jaureguizar Tesas Escola l'Horitzó (Barcelona) Tutor/a: Vanessa Uceira Villanueva


Processament d'unes mostres per tal de diagnosticar la presència vírica o bacteriana en animals de producció

El nostre treball de recerca, realitzat per Sonia Cortés López i Albert Gil López, dins del marc del Programa Argó, unes estades que oferia la Universitat Autònoma de Barcelona, tracta sobre la detecció de patògens en mostres d'animals de producció. Les pràctiques estan realitzades al CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal) mitjançant una tècnica diagnòstica coneguda com la reacció en cadena de la polimerasa (PCR).

Albert Gil i Sonia Cortés INS Joan Oró (Martorell) Tutor/a: Montserrat Batiste-Alentorn


Dr.Jekyll & Mr.Hyde. Les espècies reactives de l'oxigen i la neurodegeneració

El treball tracta sobre la faceta desconeguda del mitocondri com a bressol de l'envelliment. En un primer bloc de caràcter teòric, ens endinsem en el concepte d'"espècies reactives de l'oxigen" (ROS) i en les interaccions que s'estableixen entre aquestes espècies i les biomolècules essencials del mitocondri (mtDNA, lípids de la membrana i proteïnes), que poden comprometre la seva viabilitat. També hi trobem una pinzellada sobre els mecanismes antioxidants de què disposen les cèl·lules per fer front al caràcter tòxic d'aquestes espècies (SOD, CAT, GPx/GR). Així mateix, estudiem la participació de les espècies reactives de l'oxigen en les malalties neurodegeneratives i en l'envelliment en general. En un segon bloc, partint de la hipòtesi que les espècies reactives de l'oxigen comporten disfunció mitocondrial i mort cel·lular (ambdós són trets comuns en les malalties neurodegeneratives), realitzem un estudi in vitro dels efectes de l'estrès oxidatiu en cultius de cèl·lules SHSY5Y als quals hem administrat peròxid (...)

Albert Fàbregas Flavià Institut Narcís Oller (Valls) Tutor/a: Esther Guardiola Abella


Estudi anatòmic del sistema esquelètic de les aus a través del muntatge de l'esquelet d'un ànec cullerot

Medicina. Les aus (particularment els ànecs salvatges) ofereixen l’oportunitat d’estudiar alhora la locomoció aèria i terrestre. En la locomoció aquàtica, les aletes pars són l’origen de les extremitats dels tetràpodes. La locomoció terrestre arrenca dels sarcopterigis (peixos pulmonats). En el pas entre rèptils i aus trobem un dinosaure, el deinoychus, i l’archaeropterix, meitat au meitat rèptil. En la comparació de les ales amb altres extremitats anteriors de tetràpodes trobem la reducció del nombre i la funcionalitat dels dits i el desenvolupament del carp i metacarp. L’estudi de l’esquelet d’un ànec cullerot comença amb la dissecció d’un exemplar mort i la neteja mecànica de tots els ossos acabant amb la immersió en aigua oxigenada. Per a la reconstrucció de l’esquelet ha calgut l’estudi amb atles d’anatomia aviar, la consolidació en paraloid, i l’ajut d’estructures auxiliars perquè el conjunt dels ossos posicionats i encolats (...)

Adrià Roset Altadill Institut Els Alfacs (Sant Carles de la Ràpita) Tutor/a: Rosa Maria Miró Fonollosa

Resum treballs VII Premi PRBB 2012  

Us presentem els resums del treballs presentats per l'edició 2012 i que es van mostrar en format exposició el dia del lliurmanent de premis...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you