ESCRIPTURA dies. Però de mica en mica aniràs trobant-te millor. I en els moments que em trobis a faltar només caldrà que tanquis els ulls i vindré a la teva ment. —Com si fossis un somni? —Igual que un somni —va dir amb els ulls molt brillants—. El dia que no em pugui despertar més, em ficaré dins del teu cor per estar sempre amb tu i poder-te cuidar. Seré com un àngel per a tu. Aquella nit vam dormir juntes, i les tres nits següents també. Ella tenia raó, un matí no es va poder despertar, el seu cos ja no tenia forces. Jo sentia que dins del meu cor hi havia quelcom. Primer era com una pedra que no em deixava respirar ni empassar, però amb els dies, tal com havia dit la mare, aquella pedra es va anar transformant en una cosa molt especial. Allà dins tenia el seu àngel. I això em feia una nena màgica, perquè a mi sempre m'acompanyaria la meva mare.
Blanca Ros
que no ho feia. Em va fer un petó a la galta i em va abraçar tot gronxant-me. —Carla, ja saps que t'estimo molt i que passi el que passi sempre t'estimaré —em va dir amb una veu molt dolça—. Potser algun dia jo no estaré aquí per ajudar-te, ni tampoc per renyar-te, però, encara que tu no em puguis veure, jo et seguiré protegint i estimant allà on sigui. —Mare, que marxes a un altre país? —vaig preguntar espantada. L'avi, quan jo era molt petita, va marxar amb una companya de feina i mai més va tornar. Potser la mare volia fer el mateix. —No marxo així, Carla —va somriure amb cara trista—. Estic molt cansada d'estar malalta i necessito descansar. El meu cos no té forces i pot ser que un dia ja no em pugui despertar més. El dia que passi, no vull que t'enfadis amb mi ni amb el pare, perquè ningú tindrà cap culpa d'això. Sé que estaràs trista durant uns
7