ZONA ALIEN
Planeta
çat a treballar a les vuit, he descansat mitja horeta per fer un mos, i fins ara. Algun dia m’hauré de queixar, el meu contracte és de quaranta hores setmanals, i no de seixanta! Les bruixes aquelles, com s’aprofiten de mi… Vaja, he anat a la pitjor caixa. Hi ha un paio que ha comprat mig Mercadona: menjar de tot tipus, inclòs verdures i fruita, productes de neteja per a la casa, d’higiene personal… Penso que potser és gai. I jo amb les meves quatre cosetes… En fi, no dic res, a mi em fot molt la típica iaia espavilada dient: «Nena, que em deixes passar que només porto això?» M’esperaré. Però tinc el cap revolucionat i començo a pensar què faré el cap de setmana per no haver d’estar a casa amb les bèsties. Que trist haver de fugir de casa teva. Així que pugui, em busco una altra habitació. Sento un copet al braç i una veu d’home dolça i bonica que em diu: «Vols passar, que tens molt poques coses?» Ostres!
Lletra
114
No m’ho puc creure. Que atent, efectivament, deu ser gai. I és llàstima perquè, a part de la veu, no està malament. Li dono les gràcies amb el meu millor somriure. Passo, pago les meves cosetes, les fico a la bossa i li torno a donar les gràcies amb un altre meu millor somriure, per si de cas no és gai. Pujo les escales per sortir del supermercat i, què passa? Les portes no s’obren. S’està formant un embús com a la tornada en metro després d’un partit del Barça. És increïble la quantitat de gent que entra i surt del Mercadona en segons. Ve un responsable i comença a prémer el codi de seguretat a tota velocitat. No hi ha manera. Ve un altre responsable, nerviós, suposo que per la gent que és fora i no pot entrar a gastar. Clients perduts! Ai, el senyor Mercadona si sap que ha passat això! A mi, la veritat, em fa gràcia, la situació. Em miro la gent del voltant, tothom amb el carro o les bosses plenes, i amb cara