La Gazeta de Roquetes | 2023 | núm. 69

Lluitem contra l’augment del cost de la vida!

Després d’un temps, segurament és el primer any que podem parlar que, per fi, deixem enrere la pandèmia. Ha sigut un temps en el qual hem hagut d’adaptar-nos i repensar-nos per fer front a reptes i necessitats noves. Però, tot i que les restriccions i els confinaments s’han acabat i hem pogut tornar a trobar-nos, celebrar i sortir al carrer, les conseqüències d’aquest temps ens han fet estralls: més desigualtat, més exclusió, més desnonaments i més dificultats en el dia a dia per tirar endavant.

A més a més, s’hi afegeix un increment del cost de la vida: augment del preu de la llum i el gas i cada vegada costa més omplir la nevera. Sembla que aquesta dinàmica hagi vingut per quedar-se perquè no se’n va. I no oblidem que tots aquests elements no impacten de la mateixa manera a totes les persones: dones, infants o persones migrants pateixen molt més aquestes conseqüències.

Des de la Plataforma d’Entitats de Roquetes fa anys que creiem en el treball i la lluita comunitària, aquella que necessita el veïnat, les entitats i els agents del territori per fer front a totes les dificultats en les que es troba el barri. Per això, seguirem treballant i batallant per reivindicar els drets bàsics i aconseguir una millora de la vida de totes les persones que formem Roquetes.

Plataforma d’Entitats de Roquetes Entitat gestora de Centre Ton i Guida i el Pla Comunitari de Roquetes

¡Luchamos contra el aumento del coste de la vida! Después de un tiempo, seguramente es el primer año en el que podemos hablar que, por fin, dejamos la pandemia atrás. Ha sido un tiempo en el que hemos tenido que adaptarnos y repensarnos para hacer frente a retos y necesidades nuevas. Pero, aunque las restricciones y los confinamientos se han acabado y hemos podido volver a encontrarnos, celebrar y salir a la calle, las consecuencias de este tiempo han hecho estragos: más desigualdad, más exclusión, más desahucios y más dificultades en el día a día para salir adelante.

A todo esto, le añadimos un incremento del coste de la vida: aumento del precio de la luz y el gas y cada vez cuesta más llenar la nevera. Parece ser que esta dinámica haya venido para quedarse porque no se va. Y no nos olvidemos que todos estos elementos no impactan de la misma manera a todas las personas: mujeres, niños, niñas o personas migrantes padecen mucho más todas estas consecuencias.

Desde la Plataforma d’Entitats de Roquetes hace años que creemos en el trabajo y la lucha comunitaria, aquella que necesita el vecindario, las entidades y los agentes del territorio para hacer frente a todas las dificultades en las que se encuentra el barrio. Por eso, seguiremos trabajando y peleando para reivindicar los derechos básicos y conseguir una mejora de la vida de todas las personas que formamos Roquetes.

Plataforma d’Entitats de Roquetes

Entidad gestora del Centre Ton i Guida i el Pla Comunitari de Roquetes

Edició:

Consell Editorial

1000 exemplars gratuïts

Impressió:

Industrias Gráficas Yosil S.L.

Disseny i maquetació:

Isabel Ros Güsh

info@isabelrosgush.es

Agraïments:

A la Naima i la Xao Zhen per les seves traduccions

La Plataforma d’Entitats de Roquetes no es fa responsable del contingut dels articles i notes signades per particulars o col·lectius, ni comparteix necessàriament les opinions que s’expressen.

AQUESTA ÉS UNA REVISTA COL·LABORATIVA

Si estàs interessat/da en col·laborar, posa’t en contacte amb nosaltres! placomunitariroquetes@gmail.com

Gràcies Marcel·lí! Roket Project, 20 anys

L’Associació Juvenil Sociocultural Roket Project porta gestionant el Kasal de Joves de Roquetes des de l’any 2003 i, encara que el Kasal té més de trenta anys d’història, aquest any l’associació celebra el seu 20è aniversari.

Com us podeu imaginar en 20 anys han passat moltes joves per les nostres sales, concerts, actes, formacions… fent que es construís el Kasal tal com el coneixem avui en dia.

Després de molts anys treballant al barri, Marcel·lí Puig ha tancat etapa per començar nous projectes gaudint de la jubilació. Hem parlat amb ell sobre la seva trajectòria a Roquetes i ens ha explicat que va aterrarhi perquè li va arribar un anunci a l’Institut Municipal d’Animació on buscaven un animador pel Kasal de Joves. A partir d’aquesta feina, ha anat passant per vàries entitats i espais: el mateix Kasal, Serveis Socials, el Negociat d’Inserció sociolaboral de l’Ajuntament, l’Ateneu Popular 9Barris, el Pla Comunitari, l’Associació de Circ Rogelio Rivel i, els últims anys, el Ton i Guida.

Un moment complicat i un bon record

Un de complicat va ser quan un temporal ens va destrossar la carpa de la Rogelio Rivel. De bons, molts. El que primer em ve al cap és quan els joves van aconseguir la gestió del Kasal. Els sopars de Festa Major també serien dels primers al rànquing.

Ha canviat molt el barri des de que vas arribar fins que has marxat? De quina manera?

En infraestructures i serveis ha millorat molt. Llàstima que poquet a poquet hagi anat perdent part d’aquell aire de poble que a mi tant m’agrada. Crec però que la gent de Roquetes encara és “més de poble que de ciutat” i penso que aquesta és una característica que cal conservar.

El Kasal es literalmente com una casa. Y no solo porque tiene cocina, sino porque desde aquí puedes generar una nueva relación con el barrio y con las que lo habitan, y empoderarte como joven. Para mi ha significado descubrir otra manera de ser con el entorno y sobre todo de cuidar y querer en la que me puedo sentir dentro. Marta (2019-Actualitat)

El Kasal me gusta porque aprendo teatro y me lo paso bien. Marina (2021-Actualitat)

El KJR me ha visto crecer y estoy muy agradecida de haber crecido a la vez con él. He tenido la oportunidad de formar parte del barrio de manera activa conociendo a jóvenes vecinas de mi edad que ahora son aún parte de mi vida. Paula (Passat)

Quins reptes té el barri pel futur?

Que veïns i veïnes, antics i nous, tinguin el convenciment de que el millor camí és el de la convivència basada en la cooperació i la solidaritat.

Un cop jubilat, quins són els teus projectes? A què dediques el temps?

Participo a l’ateneu popular del meu poble, La Tintorera; llegeixo molt; escric una mica; feines domèstiques; esport; col·lecciono minerals... La veritat és que estic força ocupat.

Una paraula que defineix Roquetes per a tu? Varietat. Com diu la dita castellana, “en la varidad está el gusto”

Es un espacio que mola xq lxs joves del barrio tienen donde poder desarrollar sus inquietudes y participar en diversas actividades, así como poder vivir el proceso de ir escalando en la participación proactiva e implicación de este. Por ello destaca su modelo de gestión. Además, a través de la música y los conciertos se ha ayudado a situarlo en el mapa, convirtiéndose en un espacio de referencia. Marc (Passat)

Passen els anys, però continuem reivindicant un espai digne per les joves del barri i des del Districte i l’Ajuntament no fan més que falses promeses i posar impediments a qualsevol procés que comencem. Malgrat això les joves de Roquetes continuarem lluitant per aconseguir el tan anhelat Nou Kasal a l’Amfiteatre.

El millor camí és el de la convivència basada en la cooperació i la solidaritat

“ “ “

Ara fa 30 anys va néixer a Nou Barris la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements de la mà d’un grupet de persones liderat per Rafa Juncadella i Mercè Sunyol, ambdós mestres de l’Escola d’Adults Freire. Ells havien conegut una experiència francesa en què un grup de persones intercanviaven coneixements, experiències i habilitats, a partir d’una convicció ben senzilla: tots tenim alguna cosa per aprendre i tots tenim alguna cosa per ensenyar.

Heus aquí alguns extractes de les seves respostes:

Jo vaig conèixer la Xarxa per la gent i les veïnes del barri. La Xarxa em dóna poder conèixer gent per fer amistat, distracció, parlar amb la gent...

Antònia

Estava passant una etapa de la meva vida molt dolenta i vaig pensar que tenia que fer alguna cosa. Vaig anar al Ton i Guida i em vaig trobar amb el Rafa Juncadella i em va explicar tot el que es feia a la Xarxa dient-me que m’aniria bé. I ara ja fa uns disset anys que hi sóc..

Carmen

Jo vaig conèixer la Xarxa pel seu fundador, el Rafa Juncadella perquè parlava moltes vegades amb ell, i la meva cunyada feia activitats a la Xarxa. [...] Ara vaig a classe de català i m’agrada molt.

Comptant amb el lideratge de Rafa Juncadella, un bon grup de xarxeros plens d’entusiasme per la il·lusió d’endegar una cosa nova al barri, van començar 22 intercanvis al local de l’antiga Escola Ton i Guida. A més dels intercanvis, es feien sortides i excursions pel seu caràcter cultural i d’obertura al món. Amb el temps, la Xarxa va anar creixent gràcies també a la remodelació de l’edifici. L’entusiasme es mantenia i tots reconeixien que aprenien un munt de coses, i no sols això, sinó que la Xarxa també ajudava a integrar la gent de fora, a conèixer els veïns i veïnes, a mantenir les ganes d’aprendre i a ampliar horitzons.

Sóc facilitadora de català per immigrants a la Xarxa i he demanat a la meva classe de català que em diguessin com havien conegut la Xarxa i què els havia aportat.

Pilar

Aquestes són les opinions d’algunes de les meves alumnes de català, però la Xarxa compleix amb altres funcions socials en el barri. És, sens dubte, un element d’integració i acolliment interessant. Ara es fan una trentena d’intercanvis que van des dels idiomes, fins a activitats artístiques o de cura del cos i la ment que apleguen uns 300 participants d’arreu del món. En resum, la Xarxa no sols afavoreix l’intercanvi de sabers, sinó també esdevé una bona eina per mantenir la salut integral dels seus integrants.

Roser Solà Montserrat Facilitadora de la XIC 9Barris

Fotografia de Núria Orbaneja

Es tracta d’una manera diferent d’ensenyar, d’aprendre i de relacionar-se en la que tothom pot transmetre allò que sap: jo puc ensenyar anglès però em cal aprendre informàtica o a l’inrevés.

L’economia que posa la vida al centre

Què és la Comunalitat?

La Comunalitat Urbana de 9 Barris és la unió de diverses entitats i cooperatives del territori per enfortir les economies locals, en les seves diverses expressions i posant al centre a les persones, com es el cas de l’habitatge cooperatiu i les Xarxes de Suport Mutu.

Com ho fem?

Parlant amb tothom que tingui intenció de transformar i millorar la vida de la gent, i col·laborant per generar models d’economies socials i solidàries en diferents nivells.

Ens queda un any de projecte per continuar treballant eines i recursos per l’autoorganització i generació econòmica pel territori.

La Comunalitat treballa per crear una associació per compartir i fer ús d’internet per al menys 30 families, aconseguir l’estalvi i eficiència energètica a través de tallers i el recolzament d’una comunitat energètica productora, la formació d’una ràdio comunitària, la millora del servei de distribució de paqueteria i producte fresc des del Mercat de Montserrat, una xarxa d’ocupació

de qualitat i ètica, o l’acompanyament a Comunitats de Veïnes per produir millores en les seves quotidianitats.

Tot això es fa a partir d’una mirada col·laborativa i buscant aliances amb totes les entitats socials i comunitàries, cooperatives i petits comerços del barri.

L’economia alternativa és ja una realitat i l’enfortiment del mercat social és una eina per lluitar contra la pujada del cost de la vida.

Comunalitats Urbanes és un projecte del Departament d’Empresa i treball de la Generalitat de Catalunya.

Oficina de la Comunalitat Email d’atenció: oficina@comunalitat9b.cat

Escolta’ns aquií!

Ràdio Comunalitat 9 Barris

L’habitatge cooperatiu arriba a Roquetes

Xarxa de Suport de Roquetes

RESPOSTA INCANSABLE ENFRONT DE LA CREIXENT DEMANDA D’AJUDA

L’habitatge cooperatiu ha arribat a Roquetes per quedar-s’hi. Fa un any s’inaugurava Cirerers a la Plaça de les Dones de Nou Barris, un edifici amb 32 habitatges impulsat per la cooperativa Sostre Civic en sòl municipal. I ara ja estan en marxa les obres de La Morada, tot just davant de Cirerers, un altre edifici amb 12 habitatges en un terreny de la fundació La Dinamo.

La construcció de Cirerers ha estat pensada per afavorir la vida comunitària. Per això, a banda dels habitatges, inclou una sèrie d’espais comuns –carrersreplà, una sala polivalent, l’espai de co-treball, el taller, les terrasses – on les veïnes comparteixen vida des de l’autogestió i el suport mutu. Per la seva banda, el projecte de La Morada ha estat impulsat per un grup de lesbianes, trans i dones de militància feminista, i aposta per un model d’habitatge cooperatiu que posi la vida al centre.

Totes dues experiències treballen de la mà per promoure una vida comunitària arrelada a barri i a les persones, i enfortir un model alternatiu d’accés a l’habitatge.

La pujada dels preus dels lloguers a Barcelona i l’augment del cost de la vida fan cada vegada més difícil mantenir un sostre. Construir alternatives com està fent teixit cooperatiu demostren que hi ha altres camins a banda del que ens imposa el neoliberalisme salvatge, camins més humans i sostenibles.

Des del seu sorgiment, en ple estat d’alarma en 2020, la Xarxa de Suport de Roquetes no ha deixat d’operar. Està formada per un grup de persones voluntàries dedicades incansablement al projecte “Apadrina un veí” i “Armari de Roquetes”, amb l’objectiu de brindar suport d’alimentació i de roba a les famílies. Alhora, també serveix com a pont informatiu per a guiarles cap a les ajudes corresponents establertes per llei. Enguany, el nombre de famílies que acudeixen a la recerca d’ajuda ha crescut significativament.

Una de les principals causes és l’augment dels preus d’aliments i necessitats bàsiques i això ha donat lloc que moltes persones, tot i tenir ingressos, no puguin arribar a final de mes.

Aquesta realitat ha generat dificultats per la Xarxa a l’hora d’arribar a cobrir totes les demandes de suport que reben. Ara mateix, la Xarxa encara no compta amb un vehicle, es troba amb entrebancs burocràtics per a recollir possibles donacions d’aliments i, tot i tenir espai per emmagatzemar els aliments, aquest no és suficient ni de qualitat. En aquest punt crític, els i les voluntaries es troben en una situació límit, frustrant i delicada, ja que no poden arribar a totes les persones que requereixen ajuda.

El manifest de la Xarxa de Suport es basa en la cooperació mútua, a ajudar i ser ajudat, establint una xarxa de relacions socials entre persones de diverses cultures, creences i religions.

Si vols col·laborar i/o necessites ajuda contacta a través de: Instagram i Facebook @Xarxasuportroquetes Contacta per e-mail a xarxasuportroquetes@gmail.com

Cirerers i La Morada

Voluntàries Xarxa de Suport de Roquetes

UNA

Reflexions sobre cossos i creació de circ

Hi ha un model de cos que segons la societat en general, és el que preval i es considera normatiu, i passa el mateix en l’àmbit de l’art i la cultura. El cossos que s’allunyen d’aquest model van perdent espai, fins i tot arriben a quedar totalment exclosos. El passat 22 d’abril vam fer una taula rodona on vam parlar de Circ i Cossos Diversos i com va dir Míriam Aguilera, creadora diversa, “es parla d’inclusió perquè abans hem estat excloses”.

Aquell dia celebràvem el dia Mundial del Circ i també vam presentar el Combinat de Circ, un laboratori de creació que porta 59 edicions fent-se a l’Ateneu. Per la d’enguany vam convidar a participar a artistes amb i sense discapacitat per ampliar la diversitat de cossos a escena. El procés de creació ha evidenciat les

Garcia

mancances que tenim nosaltres i altres espais d’assaig per a acollir a algunes artistes. El malabarista Ox va ser un d’ells i com diu:

“No se podía acceder al servicio sin solicitar ayuda, tener que parar el trabajo de otra persona nos ponía en un apuro“ o “poner una papelera de pedal en un baño adaptado parece de broma”.

I des de l’Ateneu recollim el retorn i seguim treballant per deixar d’excloure persones i enriquir-nos amb la diversitat, posant-li la cura que mereix, de manera transversal en tot el projecte.

Ateneu Popular 9 Barris

Marta

CREUS QUE MOURE’S PEL BARRI ÉS IGUAL DE FÀCIL PER A TOTHOM?

El preu d’alimentar-se saludablement

La cistella bàsica de compra s’ha encarit de forma exponencial, i la majoria dels productes són indispensables per a la nostra alimentació diària. Això fa que moltes famílies no puguin tenir aquest dret garantit. L’augment del cost repercuteix directament a la butxaca mensual i ens aboca a retallar la compra o prendre mesures que dificulten tenir una alimentació equilibrada i nutritiva.

Des del Més amb Menys defensem que, per tenir garantit el dret a l’alimentació, no significa sols tenir productes i assegurar la seva ingesta, sinó que cal tenir en compte altres dimensions, com la cultural i la relacional, garantir l’autonomia en quant a l’accés, la cocció i la forma de consumir-los.

Si analitzem algunes de les receptes del nostre receptari:

Truita de patates Llenties

Tajine

Per Laura Domínguez

A més, critiquem que aquesta pujada no està afavorint a les persones que es dediquen a l’agricultura i la ramaderia, sinó que també s’estan veient afectades negativament. I qüestionem aquest sistema que permet i perpetua que unes poques persones i empreses es beneficien a costa de totes nosaltres.

Volem reflectir en aquest article que, no és únicament la nostra responsabilitat fer front a aquest augment del cost de la vida.

Reivindiquem mesures que ajudin als veïns i veïnes a poder cobrir, de manera sostenible i adequada, l’accés a uns aliments variats i que garanteixin una ingesta nutritiva i saludable.

No obstant, mentre arribi aquest canvi, compartim unes recomanacions per afrontar el dia a dia:

1. 2. 3. 4. 5. 6.

Planificar els plats de la setmana per evitar el malbaratament. Si sabem què cuinarem, triarem millor els productes a comprar, tot i que després es pot modificar si veiem que hi ha una opció més econòmica.

Fer un llistat de la compra amb allò que es necessita. Agafar aliments extres fa que pugi la factura.

7. 8. 9. 10. 11. 12 .

Cerca i comparar establiments amb el millor preu. En la mesura del possible, es recomana comprar directament al proveïdor, en comerços de proximitat i locals. Compte amb les ofertes de les grans superfícies.

Fer un mínim de 3 àpats al dia i incloure varietat d’aliments.

Evitar compra aliments ja preparats, són més cars i poc saludables.

Comprar productes no peribles en grans quantitats (arròs, pasta, llegums) són més econòmics i si es conserven bé no es fan malbé ràpidament.

Ajustar la mida de les racions per aprofitar millor els recursos. Si hi ha sobres, crear receptes d’aprofitament, posa imaginació i no les llencis.

Ajustar la mida de les racions per aprofitar millor els recursos. Si hi ha sobres, crear receptes d’aprofitament, posa imaginació i no les llencis.

Compte amb la reduflació. Que vol dir? El preu del producte no puja però si que es redueix la mida o el pes del producte per compensar l’increment dels costos de producció. Les empreses s’aprofiten per a que pensem que no ha pujat el preu però realment si que estem pagant més per menys producte.

Viu la pujada en col·lectivitat. Comparteix receptes de reaprofitament o de temporada amb els teus amics/gues, veïnat i familiars.

Comprar peces senceres sol ser més econòmic i es pot aprofitar per preparar diferents receptes. Compartir aquesta compra amb altra persona pot ajudar a cobrir el cost total.

Si voleu conèixer receptes saludables, variades i de temporada, podeu adquirir el receptari del Més amb Menys cuina a l’Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes.

*Per a l’elaboració d’aquest article s’han utilitzat dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) i l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris).

Comprar aliments frescos i de temporada. Si tenen bon preu aprofitar per comprar més quantitat, cuinar-los i congelar-los per tenir provisions i no es facin malbé.

Grup Motor Cuina - Més amb Menys

Recull de cartes escrites per veïns i veïnes dirigides al barri de Roquetes.

“Si no tens papers, perds la identitat, no ets ningú”

aconseguir feina als camps, sobretot si ets una persona migrant, però era mentida”. Finalment, va arribar a Nou Barris. Poc a poc, ha anat coneixent la xarxa d’entitats i col·lectius i ara està en procés de regularitzar la seva situació administrativa. Tot i així, reflexiona que durant tots aquests anys s’ha trobat moltes portes tancades, malgrat tenir estudis i no parar de buscar feina.

La Vero (40 anys) va néixer a Equador i fa més de quatre anys que va travessar l’Atlàntic amb els seus dos fills i el seu marit. La Maria (24 anys) fa un any i mig que va arribar a Barcelona amb el seu fill des del Perú. Ambdues són veïnes de Nou Barris i aquest any s’han conegut a través del Tasta La Vida, un projecte dissenyat des de la Taula d’Inserció Sociolaboral Roquetes-Verdum que ofereix orientació laboral i acompanyament per a persones en situació de desocupació. Parlem amb elles sobre diferents temes, com l’habitatge o la feina.

La Vero és enginyera alimentària, titulació que va aconseguir al seu país però amb la que mai ha pogut exercir. La falta de feina i oportunitats, juntament amb la violència i la inseguretat que patia en el seu dia a dia, la va portar a prendre la decisió de marxar a un lloc on poder lluitar per un futur millor pels seus fills. Des de que va arribar, s’ha hagut de reinventar laboralment vàries vegades.

“He treballat més de 48 hores a la setmana per 600 euros al mes”

“Vam viure a Tortosa on vaig poder treballar durant una temporada”, explica la Vero. Va arribar a les Terres de l’Ebre perquè li van oferir treballar cuidant a una persona gran. “Treballava vuit hores al dia, sis dies a la setmana i un diumenge al mes. Més de 48 hores setmanals, per 600 euros al mes”. Reconeix que és una explotació laboral, però també explica que aquells mesos en aquella ciutat es va sentir molt acollida i recolzada. Va arribar la pandèmia i aquella feina es va acabar. Va viatjar fins a Màlaga, on li havien dit que “allà era fàcil

La Maria va sortir del seu país per una situació personal i social complicada que posava en risc la seva vida i la del seu fill. Quan va arribar a Barcelona va tenir força dificultats per trobar un lloc on dormir. “Intentar llogar una habitació amb un nen petit és gairebé impossible. O bé et diuen que no t’hi volen o bé et pugen el preu”, explica la Maria. La falta de documentació no li ha permès poder llogar un espai formalment i l’ha portat a viure a ella i el seu fill en una habitació rellogada en un pis de 3 habitacions on ha arribat a conviure amb més de quinze persones que dormien a les diferents estances de l’immoble. La persona que li lloga l’habitació tampoc és la llogatera del pis però exerceix coaccions i extorsions cap a la resta: “ens ha exigit 300 euros de més per poder-nos empadronar allà, quan és un dret gratuït”. El rol de poder d’aquesta persona també li ha comportat problemes d’inseguretat i violència: “les dones que convivim al pis ens hem hagut d’organitzar i donar-nos suport per por al que ens pogués fer a nosaltres o als nostres fills”, comparteix la Maria.

Tant la Maria com la Vero coincideixen que la inseguretat de no saber si podran continuar vivint a un lloc o si podran seguir mantenint les feines que van aconseguint, els genera estrès i angoixa. Però totes dues reconeixen que el que estan vivint aquí és molt millor que d’allà on venen. Gran part d’aquestes dificultats van relacionades amb el fet de tenir un paper que les identifiqui com a persones. “Si no tens papers, perds la identitat, no ets ningú”, diu la Vero. “Si aconsegueixo regularitzar la meva situació administrativa, tornaré a ser persona”, afegeix la Maria.

Pla Comunitari de Roquetes

“M’han exigit 300 euros per poder-me empadronar”

“Si aconsegueixo regularitzar la situació, tornaré a ser persona”

NECESSITES o vols DONAR roba, objectes, joguines...?

Contacta’ns a través dels següents canals:

Estem al Centre Ton i Guida, C/Romaní, nº6