CALIDOSCOPI: HIVERN 2021
L’HOME SOFRENT Monantropisme, esport, amor i optimisme tràgic a l’obra de Frankl Per Samuel Segura Renau Monantropisme és el títol que porta el discurs pronunciat per Frankl a la conferència mundial sobre El paper de la Universitat en la lluita per la pau i la fi de les guerres. En primer lloc, Frankl adverteix sobre l’error de considerar indegudament la capacitat omnipotent del coneixement psiquiàtric per donar resposta a qualsevol dilema plantejat. Fet aquest avís, fa una extrapolació de l’anàlisi psiquiàtrica aplicant-la a la col·lectivitat: Si el desig és el pare del pensament, l’angoixa és la mare de l’esdeveniment. Aleshores, el temor a la guerra no pot reforçar el seu efecte? Quina tècnica anàloga al tractament de la neurosi es podria aplicar per fer-ne front? Si la guerra és la política per altres mitjans i, en política, la fi justifica els mitjans, cal cercar una política on hi hagi mitjans injustificables. Cal reivindicar els valors reconeguts per tots, cercar el denominador comú que fa digna la vida humana. La mera supervivència i la forma auto-referencial a un mateix no pot ser el valor suprem, ja que ser ésser humà és estar orientat a una altra cosa, a quelcom diferent de si. L’ésser humà s'auto-transcendeix, si no la vida no tindria sentit. Finalment, ens acaba convidant a assumir una fe que creu en una sola humanitat, d’aquí el terme de monantropisme. A la ponència per un Simposi Científic Internacional convocat pel Comitè de l’Organització dels Jocs Olímpics, Frankl aborda el fenomen de l’esport, preguntant-se si es tracta d’una catarsi moderna o d’una ascètica secular. Postula quatre tesis: 1.L'ésser humà necessita una certa tensió (ni excés ni relaxació, perquè són patològics). Una polaritat entre l’home i el sentit. 2.L'ésser humà busca tensions: tasques amb sentit. Una sana tensió. Un desig motivacional, un desig de sentit. Amb el sentit es troba la felicitat i es capacita per al sofriment. Sense sentit: maledicció de vida. El desig de sentit queda sense satisfer en la societat del benestar i del luxe: la societat consumista. Se satisfà tot menys el sentit. Se cerca la felicitat prescindint del sentit. 3.Per això l'ésser humà sofreix per un buit existencial, per falta de sentit. En la societat del benestar es posseeixen mitjans econòmics, però es manquen de metes vitals. L’home té de què viure, però està mancat de per què viure. En la affluent society hi ha massa poca tensió. 4.A causa d’aquesta situació, l’ésser humà es crea les tensions de les quals es veu mancat. Es crea illots d'ascètica: i això és l'esport. Igual que com més es busca el plaer més s'escapa; com més es busca la victòria, més s'escapa de les mans. La logoteràpia és la tècnica de la derreflexió per a combatre la hiperreflexió que causa la inhibició, i la intenció paradoxal per a combatre la hiperintenció causaant de l'engarrotament. Es tracta d’una tècnica provada en l'àmbit sexual i en el de l'esport. La teoria de la catarsi aristotèlica és inacceptable (a saber: l’esport com a guerra sense vessament de sang). Esplaiar l'agressivitat adreçant-la cap a objectes indiferents. Només quan l'home competeix amb si mateix té èxit en l'esport; quan competeix per la victòria, perd.
18
