La literatura de Corella navega del macrocosmos –l’univers al qual tendir– al microcosmos –¬l’home– i formula, amb l’abstracció del número, esquemes literaris que pretenen recuperar el procés de comunicació invers entre home i univers. A partir de l’ethos de la creació literària, l’autor promou un pathos per a generar una catarsi en el lector, el qual s’implica en la mise en scène del «drama simbòlic total» que representa. Les disciplines de les arts liberals, «Trivium i Quadrivium», actuen com a teló de fons del leitmotiv de la restauradora literatura corellana; en l’obra, el símbol ressona, produeix una «dolça harmonia» que compleix una indefugible funció sanadora.
Orientat pels objectius de l’«Ars rethorica», atés que Corella necessita transmetre idees, es dedica a ensenyar; com que vol commoure, percudeix els sentiments; perquè aspira a adelitar amb la lectura, embelleix la redacció.
