Page 1

perifèric edicions

Ajuntament de

Catarroja

ISBN 978-84-92435-64-7

9

788492 435647

perifèric edicions

A

bel Puig Gisbert és professor superior de Saxòfon, professor de Solfeig i Teoria de la Música i llicenciat en Història i Ciències de la Música. A hores d’ara imparteix Música a l’ensenyament secundari i ultima la tesi La capella musical de Santa Maria la Major a Roma del 1709 al 1809 i l’aportació de Pompeo Cannicciari al si del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma. Com a organitzador o com a ponent, ha participat en nombrosos congressos i seminaris nacionals i internacionals, i té publicades diverses obres sobre la història de la música i d’altres especialitzacions musicals.

Ensenyar, commoure i adelitar

L

a literatura de Corella navega del macrocosmos –l’univers al qual tendir– al microcosmos –l’home– i formula, amb l’abstracció del número, esquemes literaris que pretenen recuperar el procés de comunicació invers entre home i univers. A partir de l’ethos de la creació literària, l’autor promou un pathos per a generar una catarsi en el lector, el qual s’implica en la mise en scène del «drama simbòlic total» que representa. Les disciplines de les arts liberals, «TRIVIUM i QUADRIVIUM», actuen com a teló de fons del leitmotiv de la restauradora literatura corellana; en l’obra, el símbol ressona, produeix una «dolça harmonia» que compleix una indefugible funció sanadora. Orientat pels objectius de l’«Ars rethorica», atés que Corella necessita transmetre idees, es dedica a ensenyar; com que vol commoure, percudeix els sentiments; perquè aspira a adelitar amb la lectura, embelleix la redacció. Són els objectius que donen sentit a la seua literatura i títol a aquest llibre, pensat per a facilitar claus hermenèutiques que els autors transformen en notes de propedèutica com a intent de comprendre la gran operació de trasbalsament cultural i la cita permanent amb els clàssics que fa el Mestre. Les formulacions filosòfiques seran camí per a mostrar «l’altitut de nostra condició humana» vulnerada per l’esmicolament de l’harmonia. Igualment, l’alquímia no intenta trobar més or que l’accés de l’home a la seua màxima identitat, mentre que la càbala manifestarà potència per a copsar eixe drama simbòlic. Les propostes tropològiques vindran argumentades com a instruments per a articular la recerca del delit mitjançant el recurs a allò veritable, bell i bo.

A

Antoni López Quiles Abel Puig Gisbert

E

nsenyar, commoure i adelitar

perifèric edicions

ntoni López Quiles és prevere i doctor en Filologia, ha estat professor de la Universitat de València. Té tres llibres publicats sobre Corella: una edició modernitzada del Psalteri (1985), una aproximació a la dimensió espiritual de Corella Literatura i espiritualitat. La resposta de Corella davant Déu i davant l’home (2007), i un estudi sobre els criteris de traducció del Psalteri, El «càntich novell» de Corella. Tècniques d’apropiació del Psalteri. A més, és autor d’estudis específics relatius a l’obra de Corella, publicats en revistes especialitzades. López s’ha ocupat també de l’oratòria sagrada en el Barroc valencià. Com a organitzador o com a ponent, ha participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals.


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

26/2/14

19:40

Página 3

Antoni López Quiles Abel Puig Gisbert

E

nsenyar, commoure i adelitar Notes de

Ajuntament de

Catarroja

propedèutica per a rellegir Corella

perifèric edicions


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 4

1a edició: març, 2014

© Del text, 2014 Antoni López Quiles Abel Puig Gisbert © D’aquesta edició, 2014 Perifèric Edicions C. Sèquia de Montcada, 13 46470 Catarroja (València) Tel. 609 426 131. Fax: 961 270 038 e-mail: periferic@periferic.es web: www.periferic.es bloc: http://perifericedicions.blogspot.com/ Correcció lingüística: Maria Quiles Ruiz Maquetació: José María de Gracia Bonache Impressió: Guada Impressors ISBN: 978-84-92435-64-7 Dipòsit Legal: V-260-2014

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si se n’esmenta la procedència.


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 5

Pròleg

7

Introducció Joan Roís de Corella: el domini de les Arts

15

PRIMERA SECCIÓ

El TRIVIUM: llengua, veritat i color 1. La GRAMMATICA

27

1.1. Les metàfores del relat

29

1.2. Sintaxi del microcosmos

42

2. La DIALECTICA

55

2.1. La protesta tropològica

57

2.2. Fonamentació filosòfica

74

3. La RETHORICA

87

3.1. El valor de la paraula

88

3.2. Un discurs cromàtic

103


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 6

SEGONA SECCIÓ

El QUADRIVIUM: harmonia i proporció 4. L’ARITHMETICA

117

4.1. La pulchra universitas, ànima del número

118

4.2. Cultiu de l’ocult

126

5. La GEOMETRIA

141

5.1. Sintonies per a una mímesi de sanació

142

5.2. L’arquitectura de l’estil

149

6. L’ASTRONOMIA

175

6.1. Corporació simbòlica

176

6.2. L’ars chimica en Corella

196

7. La MUSICA

207

7.1. La «tècnica de les muses»

220

7.2. El musicisme en Corella

226

Conclusió L’escenografia corellana: el drama simbòlic total

235

Bibliografia

239

Annexos I. La vida de la gloriosa Santa Anna II. Obra del reverend mestre Corella e vesió que véu a la porta de Senyora Nostra de Gràcia

247 265

III. Sepultura de Mossén Francí Aguilar

281

IV. Lo johí de Paris

295

V. La Balada de la garsa i l’esmerla

317


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 7

Pròleg

Quan, a partir de la segona meitat del segle XX, Eugenio Garin publicà els seus estudis sobre el Renaixement, modificà per complet les visions que se’n tenia, sovint massa estretes i en ocasions molt condicionades pels prejudicis heretats de la crítica vuitcentista. Així les coses, no resultava gens fàcil escometre una revisió de, posem per cas, la Divina commedia dantesca, com tampoc no era senzill repensar el sentit de les influents peces boccaccianes o aconseguir una comprensió renovada de Petrarca o de tants altres escriptors i filòsofs d’un període tan interessant com fecund. Tanmateix, la solvència dels treballs de l’historiador italià reorientà les posteriors investigacions, amb resultats que afecten també la comprensió dels grans escriptors valencians del XV. És per això que a hores d’ara tenim nocions diferents i més ajustades sobre el pensament que il·luminà la creació artístico-filosòfica d’aquells segles tan cabdals i que, malgrat la persistència d’alguns tòpics, s’indaga des d’aquestes noves perspectives. Una sort anàloga ha experimentat la història de les aproximacions al gran lletraferit valencià Joan Roís de

7


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 8

Ensenyar, commoure i adelitar

Corella (1435-1497). I, així, en les darreres dècades hem passat d’una reconsideració valorativa del seu estil literari a una millor comprensió de la seua anomenada obra profana. La designació de Corella per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a Escriptor de l’Any 2013-2014 ha potenciat l’aparició de nous estudis sobre el nostre escriptor. Alguns, de caràcter investigador, ja han eixit al carrer, com ara el monogràfic Joan Roís de Corella: context, obra, transmissió. Noves aportacions, publicat per la revista Afers (2013), que he tingut el privilegi de coordinar, El «càntich novell» de Corella. Tècniques d’apropiació del Psalteri, d’Antoni López Quiles (2013), i l’edició crítica del seu Psalteri, a cura de Josep Lluís Martos (2013). Altres han facilitat la divulgació de la seua obra, amb iniciatives com el Portal Joan Roís de Corella, de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (àrea: Biblioteca Joan Lluís Vives), dirigit per Rafael Alemany (http://www.cervantesvirtual.com/portales/rois_de_corella/), la versió modernitzada d’una antologia de les seues obres, Perills d’amor, a cura d’Eduard Verger (2013), i la traducció al castellà d’una selecta poètica corellana, Poesías, també a cura d’Eduard Verger (2013). Entre totes aquestes publicacions mereix un esment especial per la seua dimensió internacional Multilingual Joan Roís de Corella. The relevance of a FifteenthCentury Classic of the Crown of Aragon, a cura d’Antonio Cortijo i Vicent Martines (2013), que ha permés oferir en 19 llengües la Tragèdia de Caldesa i que ha tingut com a precedent molt pròxim Text, Translation and Critical Interpretation of Joan Roís de Corella’s ‘Tragedia de Caldesa’, a Fifteenth-Century Spanish Tragedy of Gender Reversal: The Woman dominates and Seduces Her Lover (2012), a cura de

8


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 9

Pròleg

Peter Cocozzella. Entre els estudis i les edicions de la seua obra d’imminent aparició destaquen Joan Roís de Corella (1435-1497). Síntesi biogràfica i aportació documental, d’Abel Soler, les actes del Congrés Internacional Roís de Corella, organitzat per la Institució Alfons el Magnànim, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir, l’edició de l’Obra completa de Corella, a cura de Vicent Josep Escartí i, sobretot, l’edició crítica i filològica de Lo Cartoixà, a cura de Vicent Garcia, Jordi Oviedo, Joan Maria Furió i Josep Antoni Aguilar, patrocinada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir. La Unitat Didàctica Joan Roís de Corella, coordinada per Josep Lluís Doménech, n’assegurarà la difusió en el món escolar. Dins d’aquesta dinàmica, no crec exagerar si afirme que Ensenyar, commoure i adelitar. Notes de propedèutica per a rellegir Corella, el llibre d’Antoni López Quiles i d’Abel Puig Gisbert que ara presente, és una de les millors contribucions a la renovació dels estudis corellans. Ben mirat, tot aquest gran conjunt d’iniciatives i d’altres en curs de realització reorientaran significativament les perspectives més recents sobre Corella i presumiblement contribuiran a incrementar les percepcions positives i la difusió de la seua obra. En efecte, el llibre de López i de Puig, tot i que no s’ha pogut beneficiar de les recerques en curs d’edició o de realització, aporta una proposta de reinterpretació de l’obra corellana que, a partir de criteris teològics, morals, filosòfics, musicals i simbòlics, aspira a descodificar-ne nombrosos aspectes i a identificar els missatges que el nostre escriptor va voler transmetre, amb recobriment lite-

9


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 10

Ensenyar, commoure i adelitar

rari, segons els esquemes agustinians de la retòrica. Els autors parteixen de la convergència simultània dins de Corella de dos móns, el medieval i l’humanista, i, d’acord amb aquesta visió dicotòmica, procedeixen a analitzar la seua obra. El Corella «medieval» seria el que s’adscriu a les «artes liberales» i s’inscriu, doncs, en el trivium i el quadrivium i dins dels criteris de la retòrica tradicional. No cal dir que els verbs «commoure i adelitar» del títol del llibre suggereixen aquest enquadrament, ja que aquests són precisament els objectius de la retòrica que, marcats per Ciceró i repensats per sant Agustí, impregnen i modulen el treball del nostre escriptor. El Corella «humanista» seria el que vol transcendir la rigidesa esquemàtica de l’acadèmia i el que ofereix propostes innovadores i anunciadores de l’humanisme ple del segle XVI. L’estudi de López i de Puig s’estructura així d’acord amb la divisió de les «artes» medievals i, en conseqüència, els continguts de cada capítol adopten les denominacions històriques (GEOMETRIA, ASTRONOMIA, GRAMÀTICA, etc.), encara que en el contingut manegen criteris nous, diferents dels tradicionals; modernitzen les arts liberals i, com el teòleg valencià, les fan progressar. Així, per exemple, sota la GEOMETRIA es parla de l’esqueletatge intern de les obres de Corella; sota l’ARITMÈTICA, del sentit simbòlico-cabalístic del número en el nostre escriptor; sota l’ASTRONOMIA, del treball alquímic que s’adverteix en algunes de les seues redaccions, i, d’aquesta manera, en tot el llibre. A partir de la consignació del valor que té per a Corella la paraula –vàlida per a ornamentar el text (el «signum» de sant Agustí) i per a transmetre idees (contingudes en la «res» agustiniana)–, els autors analitzen la gran ma-

10


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 11

Pròleg

niobra de trasbalsament cultural que fa l’insigne escriptor valencià des de les creacions de la paganitat clàssica fins als postulats de l’Antic Testament, de manera que les figures mitològiques o els personatges bíblics hauran de ser entesos segons l’hermenèutica del pensament cristià i de la cultura local del segle XV. En altres mots, López i Puig fan veure que Corella fonamenta les normes de conducta de l’ésser humà tant en la Bíblia com en els grans filòsofs (sobretot Aristòtil) i teòlegs (sant Agustí, sant Tomàs d’Aquino, Jaume Peres, etc). Els autors insisteixen en la idea que, per a comprendre Corella, caldria tenir en compte el paper que exerceix el símbol en la seua obra, raó per la qual estudien la presència dels planetes, dels números, dels animals, dels colors, de les plantes i de tants altres elements en la seua obra, que dissenyen una redacció amb diversos plànols de lectura. Un d’aquests elements bàsics és la càbala cristianitzada, que ajudarà a comprendre missatges fàcilment copsables aleshores, però difícilment en l’actualitat. També l’alquímia ocupa un lloc central en algunes pàgines corellanes, que mostren així una certa dosi de la intriga que aquest aspecte genera en el nostre temps, però que situen l’escriptor en el cim del pensament tardomedieval i prehumanista. La comprensió filosoficosimbòlica de la música, present i actuant en les peces del mestre en Sacra Teologia, ens condueix al món de l’harmonia corellana, que no només postula teòricament, sinó que treballa amb minuciositat. Són, en molts casos, elements que triomfaran de ple al segle XVI i que justificarien, segons els autors, la influència de l’humanisme en el nostre escriptor. Heus ací el conjunt de tesel·les que

11


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 12

Ensenyar, commoure i adelitar

López i Puig han recollit i reordenat a fi de recompondre l’immens i equilibrat mosaic corellà, que ara es manifesta en tota la seua esplendor. Aquestes aportacions no haurien estat possibles sense la dilatada trajectòria investigadora d’Antoni López i d’Abel Puig sobre Corella i la història cultural de València. El primer, prevere i doctor en Filologia, ha estat professor de la Universitat de València. A més d’una edició modernitzada, en col·laboració amb Vicent Ribes, del Psalteri de Joan Roís de Corella (1985), d’un llibre que encaixa la dimensió espiritual de Corella en el conjunt de la seua producció literària, Literatura i espiritualitat. La resposta de Corella davant Déu i davant l’home (2007), i del ja esmentat llibre, El «càntich novell» de Corella. Tècniques d’apropiació del Psalteri, suara aparegut, és autor d’altres estudis específics relatius a l’obra de Corella, publicats en revistes especialitzades. López s’ha ocupat també de l’oratòria sagrada en el Barroc valencià i ha organitzat i participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals. Per la seua banda, Abel Puig, professor superior de Saxòfon, professor de Solfeig i Teoria de la Música i llicenciat en Història i Ciències de la Música, imparteix Música a l’ensenyament secundari i prepara la tesi La capella musical de Santa Maria la Major a Roma del 1709 al 1809 i l’aportació de Pompeo Cannicciari al si del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma. Ha organitzat i participat també en congressos i seminaris nacionals i internacionals, i té publicades diverses obres relatives a la història de la música i a d’altres especialitzacions musicals. Gràcies al llibre que ara presente, el lector podrà apreciar com es conjuminen magistralment en Corella tradi-

12


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 13

Pròleg

ció i modernitat, creativitat literària i missatge moral, escolasticisme i extraeacademicisme, designi pedagògic i entreteniment literari, virtuts que el perfilen com un escriptor que cada dia descobrim més profund, més brillant, més interessant. Estic convençut que el llibre de López i de Puig contribuirà, des de perspectives noves, a una millor comprensió i valoració de l’obra corellana i que obrirà les portes a moltes altres i fecundes investigacions. Antoni Ferrando (Universitat de València)

13


Ensenyar:Maquetaci贸n 1 copiar

25/2/14

10:59

P谩gina 14


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 15

Introducció Joan Roís de Corella: el domini de les Arts

Una aproximació a la literatura de Corella no deixa mai indiferent. Al principi, costa degustar-la perquè apareix blindada per una sintaxi complexa que integra molts elements, tret que dificulta una agradosa assumpció de l’estil. Ho prova el fet que la història de la seua recepció registra moments de forta condemna amb imputacions de sinuositat, «teranyina de paraules», barroquisme o, encara, absència de misticisme. Ara bé, fins i tot els analistes més crítics han intuït que eixa elaboració literària responia a plantejaments ben pensats. Els detractors no deixaven d’entreveure abundants indicis d’alguna altra cosa que circulava amb vitalitat sota la paraula seleccionada o la frase alambinada; no deixaven de percebre signes suggeridors que invitaven a focalitzar des d’una altra perspectiva les lectures corellanes. Al final, molts s’han sentit captivats per les propostes del Mestre, perquè eixes intuïcions conduïen a resoldre algunes de les qüestions problemàtiques que plantejava. L’estudiós havia de fer front, per exemple, a l’objectiu d’utilitat que l’autor exigia a les redaccions («paraules que a nostra vida alguna utilitat presenten») combinat amb el permanent reclam a la bellesa («lo gentil stil»).

15


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 16

Ensenyar, commoure i adelitar

Durant molt de temps no aconseguí un lloc en les prestatgeries d’honor dels lectors per diverses raons; una d’elles, perquè no agradava. El desconeixement de la seua tècnica compositiva –que ell mateix denuncia, com veurem– va ser letal, fet que dificultá perpetuarlo en la memòria col·lectiva, però, com hem dit, els estudiosos actuals superen prejudicis i proporcionen anàlisis que sorprenen perquè ens mostren un autor diferent del que pintaren els crítics noucentistes i epígons. Les aportacions, entre d’altres, de Badia, Carbonell, Nadal-Prats, Martos, Wittlin, Cantavella, Ferrando, Martínez, Casanova, Hauf o Dolç, mostren un autor que treballa la llengua amb estudi i dedicació. Amb ells construïm el capítol primer dedicat a conéixer els criteris redaccionals de Corella. En veritat, fa literatura, la més excelsa de les arts per a ell,1 amb una llengua treballada. Quan manipula les paraules per a captivar el lector és conscient del missatge a transmetre, de manera que fa servir la que creu necessària, la justa, la que millor arredoneix i expressa la seua idea. L’afirmació no és epidèrmica quan parlem d’un home que, com ell, domina les possibilitats que ofereix la llengua: paraules o composicions de paraules en frases que diuen més del que apareix a primera vista, fan de la seua literatura un producte admirable, ple d’eixes fascinadores insinuacions que fóra convenient desxifrar com un codi singular. En al·lusió a la seua habilitat compositiva, hom ha parlat d’un «potentiel poétique singulier, inscrit dans un résau de mots miraculeusement dis1. Així ho veu Stefano M. Cingolani, Joan Roís de Corella. La importància de dir-se honest (València, 1998). A partir d’ara, La importància…

16


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 17

Introducció

posé».2 Aubrun descobreix el valor de la dispositio; urgeix, doncs, redescobrir-lo. Si només es tractara d’una feliç combinació de paraules adornades amb símbols, Joan Roís de Corella podria haver confegit la seua literatura amb un resultat decorativament espectacular i el valencià artitzat amb què compon els productes hauria arribat al súmmum de l’ornamentació,3 però repetim que estem davant d’un home que selecciona i ordena molt bé les paraules que necessita per a emetre missatges, alhora que tria igualment d’una manera precisa els recursos simbòlics que vol fer servir per a l’elaboració i transmissió del missatge. En l’obra del teòleg valencià conflueixen molts dels sabers de l’època, de tal manera que de les redaccions regalla saviesa polivalent. No podem oblidar que és un veritable «continent de la cultura del seu temps».4 Escriptor conspicu, traslladarà al paper les matèries que anà integrant en la seua vida, en especial totes aquelles que incorporava del «fi joc de connexions literàries»5 (i, per tant, socials i culturals) que mantingué. Així, podrem afirmar amb la professora Badia que «Corella és un escriptor de cap a peus, que sap llegir intel·ligentment allò que li interessa llegir en els textos antics que coneix».6 I 2. Charles V. Aubrun, «Le chant désesperé de Joan Roís de Corella», en Iberoromania, 8 (Tübingen, 1979), p. 42. 3. El gran filòleg Manuel Sanchis Guarner afirma que arribà a aconseguir el «súmmum del refinament». Veg. La Ciutat de València. Síntesi d’història i geografia humana (València, 1974), p. 214. 4. Vicent Martines, «Comentaris a la bibliografia sobre Joan Roís de Corella», en Estudis sobre Joan Roís de Corella (Alcoi, 1999), p. 8. 5. Tomàs Martínez, «Estudi introductori» a Joan Roís de Corella. Rims i proses (Barcelona, 1994), p. 45. 6. Lola Badia, «En les baixes antenes de vulgar poesia: Corella, els mites i l’amor», dins De Bernat Metge a Joan Roís de Corella (Barcelona, 1988), p. 177.

17


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 18

Ensenyar, commoure i adelitar

sap escriure intel·ligentment allò que li interessa en els textos que redacta, glossem nosaltres com a corol·lari. Amb la creació literària, Corella assumeix les més elevades propostes culturals del seu temps, estableix un diàleg amb la cultura, amb la qual discuteix, la fa i refà triant les possibilitats que més li convenen; la domina. Però ell és literat, de manera que, si prenem la paraula com a símbol, ens endinsarem en el delicat procés corellà de construcció de frases, mai casuals ni arbitràries ni en formes ni en continguts. Coneixerem la subtilesa de les seues opcions terminològiques o fraseològiques mitjançant l’anàlisi de les traduccions, perquè la col·lació de les seues propostes amb el text base original i amb propostes dalt o baix coetànies posarà de manifest la precisió del treball que enllesteix. I, des d’eixa subtilesa, tan precisa, queda garantida la transmissió eficaç del missatge. D’altra banda, quan el domini de paraula i frase és total, irrompen en escena uns altres signes, entren en acció símbols que eleven el to de l’obra perquè totes les muses treballen per a Corella: pintura, escultura, arquitectura, i més de què parlarem després, són constituents eficaços de l’activitat literària del Mestre, de tal manera que les seues obres són museus, residència de les muses en el sentit més etimològic del terme, les quals ornamentaran amb càrrega simbòlica, estètica i ideològica les factures literàries que ens ha llegat. També l’harmonia és simbòlica; també els sons remeten a altres realitats; també el ritme de les paraules concorre a fabricar elegància i a diversificar significats, atés que l’escriptor, i més si és religiós, no pot renunciar a allò que Abraham Moles denomina «informació estè-

18


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 19

Introducció

tica».7 Per eixa raó, no ens ha de sorprendre la presència d’elements musicals en la seua obra. Joan Roís de Corella incorpora en els escrits els coneixements relacionats amb la música que, com a membre de l’aristocràcia local posseïa.8 Al capdavall, música i literatura no sols eren part del programa de formació de les elits ciutadanes, sinó que estaven estretament unides en la pràctica cultural de l’època. El refinament literari ho és també cultural i, per tant, el podem concretar en la música a la qual, per tants motius, estava ben avesat. D’altra banda, la seua plural relació, per exemple, amb el Salteri, fa que entenga i domine la simbiosi entre literatura i música. No és casualitat que en hebreu s’anomene tehillîm, que vol dir «himnes, lloances», i en grec psalmoi, o siga, «cants musicals». Recordem que ajuda el convers Daniel Vives a actualitzar-ne un, amb la col·laboració del bisbe Jaume Peres,9 alhora que en traduí un altre pel seu compte,10 que és en realitat un gran himnari que, al seu torn, conté moltes peces diverses tant des del punt de vista musical com literari i que ell estava familiaritzat amb les composicions de caràcter religiós, en tantes ocasions glossades o recreades en les seues pàgines. Amb les dades que facilita, en el capítol seté ens proposem realitzar, en primer lloc, una aproximació als coneixements que conformen la seua cultura musical, a les influències que rep, als estils a què es refereix i fins i tot 7. Lluís Duch, Antropologia de la religió (Barcelona, 1977), p. 216. 8. Josep Lluís Martos, Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella (Alacant / Barcelona, 2001), p. 65-66. 9. Publicat per Jordi Ventura, La Bíblia valenciana (Barcelona, 1993). 10. Joan Roís de Corella, Psalteri. Introducció, transcripció i actualització a cura de Joan A. López Quiles i Vicent Ribes Palmero (Montserrat, 1985).

19


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 20

Ensenyar, commoure i adelitar

a alguna aportació creativa. Perquè, naturalment, des de la condició de poeta, la sensibilitat i coneixements musicals eren més que considerables. Així ho veu el gran analista Carles Riba, el qual pensa que Corella «es única estrella que, en el cielo de nuestra poesía, despide ráfagas de luz tan vivas como las del que es en él astro-rey, único también que penetró en los secretos de la armonía rítmica con arte hasta entonces no igualado».11 Li agraden les coses ben fetes, es complau amb «lo gentil stil», el vol «dolç». Acords, compassos, melodies, composicions, etc., s’hi faran presents no com a elements ancil·lars de la seua obra, sinó com a pilars constitutius. Un expert, també, en l’àmbit musical; un compositor que treballa amb voluntat d’agradar, de complaure, de mostrar bellesa, elegància, harmonia, ritme, tot ben marcat en la redacció. Per eixa raó, el món de la saviesa no estrictament acadèmica hi compareix amb força. Ni l’alquímia ni la càbala fan cap al Studi General de València quan Corella el freqüenta, però ell, que integra els coneixements rebuts, s’expandeix per moltes altres possibilitats de saviesa, algunes llavors de moda i d’altres preses amb algun temps de retard. El Mestre posa en acció tots els sentits, en especial vista, oïda i gust: la vista contemplarà llums i colors; l’oïda percebrà concordades sonoritats («speraven hoir les mies orelles, elevades y attentes en la dolça armonia»); el gust assaborirà aquelles dolces «confeccions que·n paraýs se candeixen»; no cal dir que l’alambinat

11. A. Rubió, El Renacimiento clásico en la literatura catalana (Madrid, 1890), p. 89-90. També valoren positivament l’obra de Corella Milà i Fontanals / Menéndez i Pelayo.

20


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 21

Introducció

escriptor és capaç fins i tot de barrejar fantàsticament els sentits: «paria que los ulls oyssen la veu de les pintades paraules».12 I, amb els sentits, els sentiments, sempre disposats a admirar-se’n («¡O cosa de maravella excelsa!») o a plànyer-se’n en elevat grau de patetisme, tot, gràcies a una «elevada pensa» que Corella postularà, redactarà, i que ell mateix ens ajudarà a aconseguir. El nostre estudi, en definitiva, desitja contribuir a una lectura no solament més ajustada de les peces corellanes, sinó també amb un gaudi més gran: el coneixement de les claus literàries no esgota les exigències de descodificació dels seus textos, perquè, com hem assenyalat, el treball al·legòric reclama atenció de detall, de descomposició individuada per a assolir la recomposició del conjunt, però, insistim, eixa matèria és massa extensa i necessita un treball específic que ultrapassa amb créixens els límits que planteja el coneixement de la llengua del Mestre. Com ell, també nosaltres hem preferit no ajustar-nos completament a les exigències a l’ús; al contrari, hem optat per bastir una estructura més pròxima a les maneres corellanes sense, per això, renunciar als models típics –«models» i «tipus», si val la redundància– dels quals tant ens hem beneficiat. Així, hem recuperat totes les disciplines acadèmiques que componien l’estudi de les Artes liberales, però, igualment com ell, en moltes ocasions les incitacions de l’al·legoria ens han orientat el tre12. Joan Roís de Corella, Obres, «Lo juhí…», p. 767. Les referències dels textos mitològics a partir d’ara procediran de l’ed. de Martos, i la resta, d’Albinyana. Som conscients de la denúncia del professor Martos sobre la qualitat del ms. de la Maiansiana, però els originals, reproduïts en facsímil, no perjudiquen el nostre intent. Lògicament, tot i que les citacions fan referència a l’ed. d’Albinyana, la transcripció i, doncs, puntuació, etc., és nostra.

21


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 22

Ensenyar, commoure i adelitar

ball. Per tant, parlarem de GRAMMATICA, RETHORICA, DIALECTICA, ARITMETICA, GEOMETRIA, ASTRONOMIA i MUSICA com a disciplines del TRIVIUM i el QUADRIVIUM, però ben sovint contemplades des d’allargaments al·legòrics. Es comprén que no podem analitzar cap gramàtica llatina o sòlides construccions arquitectòniques, per exemple, però tampoc n’estem tan lluny si considerem els processos d’apropiació que li descobrirem. El conjunt de les concrecions del treball girarà, en primer lloc, a l’entorn d’un eix bàsic, i és que no hem d’oblidar que Corella és un gran mestre de la retòrica, de manera que podrem comprovar com va construint el seu discurs a partir dels esquemes tradicionals de la retòrica que, procedents de Quintilià i sant Agustí, li orienten les composicions envers el compliment dels requisits de docere, flectere i delectare. El Mestre recorre a l’art de la persuasió per a ensenyar, commoure i adelitar. En conseqüència, les projeccions moralitzadores (emanades dels postulats filosòfics promotors del seu pensament), el treball dels sentiments i l’exornació del text per tal que resulte agradós als lectors, seran els primers dels tres pilots configuradors del treball que presentem. En segon lloc, tanmateix, un altre eix bàsic és la comprensió del món, del cosmos, que afecta el pensament corellà i que, a tall d’auxiliador fil d’Ariadna que travessa el laberint de les seues composicions, ens ajudarà a comprendre la importància i capilaritat de qüestions com ara l’harmonia còsmica –i, doncs, la social– la renovació, quan no es tracte de transformació, o la saviesa, presents en cadascuna de les tres i les quatre vies de coneixement amb què denominem els capítols.

22


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 23

Introducció

Al final, per a ell tot consisteix en la recerca de la Veritat, l’alétheia dels grecs o la seua corresponent hebraica ‘emet –que, per Veritat, tendeix a la solidesa i l’estabilitat– i la posterior condivisió després d’un depurat procés de trasllat cultural que tractarem a la manera de metaphoroi, de metàfores que, escatadores i escatades, aporten càrrega de significativitat a un món que encara manté elements de vigència. Amb aquella humilitat tan persistent en l’obra del Mestre, presentem aquest estudi fent nostres les paraules de Corella / Mercader: «perque·l treball de la comuna vida humana delit la major part de les sues obres endreça», amb el desig que «a nostre acostumat viure aprofite». Editem, en apèndix, les narracions i el poema que han obtingut una major atenció en el nostre estudi, siga per la condició d’obres l’estructura de les quals mostra la tècnica compositiva de Corella –com ara La vida de la gloriosa Santa Anna– o les que s’endinsen en aquell món oníric o visionari que preconitza un llenguatge simbòlic capaç d’expressar idees que superen la immanència –per exemple, la Vesió– tot i que, en alguns casos –Lo johí de Paris, La Sepultura o La Balada– hagen estat pensades com a peces harmòniques farcides de símbols, integradores de les fonamentacions des de les quals treballa i que hem intentat conéixer. En realitat, si portàvem eixe criteri al límit, les hauríem incloses totes, perquè els postulats de caràcter tropològic, filosòfic, musical, astronòmic, etc., apareixen com a marques que esguiten i caracteritzen la major part de les narracions, sovint molt ben editades pels estudio-

23


Ensenyar:Maquetación 1 copiar

25/2/14

10:59

Página 24

Ensenyar, commoure i adelitar

sos de la matèria, raó per la qual no les incloem, tret de Lo johí, que, com hem indicat, conté tots els elements basilars dels paràmetres compositius del mestre. Amb les notes que aportem, Corella pot ser rellegit amb algunes claus noves de comprensió.

24

Ensenyar, commoure i adelitar. Notes de propedèutica per a rellegir Corella  

La literatura de Corella navega del macrocosmos –l’univers al qual tendir– al microcosmos –¬l’home– i formula, amb l’abstracció del número,...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you