__MAIN_TEXT__

Page 1

25. El Club dels Quatre Secrets Francesc Gisbert

narrativa

33

26. Jo sóc aquell que em dic Empar Talens i Grau 27. El meu món en quatre estacions María Ángeles Chavarría i Josep Lluís Doménech 28. Més enllà del mar Enric Lluch

Són un regal de la gent gran, un exercici de confiança i generositat que Jordi Raül ha sabut conservar i valorar com el que són en realitat: un tresor de paraules.

29. A cor obert Manel Joan i Arinyó 30. L’altra jo Cathy MacPhail 31. Un cor trencat Marcos Morales

ISBN 978-84-92435-70-8

32. Pel·lícula verge. Contes perversos Jordi Sierra i Fabra 33. Això era una volta... Jordi Raül Verdú

Això era una volta... és el resultat d’un treball laboriós de Jordi Raül, que se suma a la nòmina de recol·lectors de rondalles, un ofici admirable que uneix la paciència del buscador d’esclata-sangs, la tenacitat del caçador de tresors i l’ull viu del detectiu que pregunta i busca possibles informants, gravadora en mà.

9

788492 435708

perifèric

Títols de la col·lecció

Jordi Raül Verdú

Això era una volta...

portada això 33-2:Maquetación 1 10/09/14 10:03 Página 1

33

Això

era

una volta... Jordi Raül Verdú perifèric edicions

Jordi Raül Verdú Pons, va nàixer a Alcoi (Alacant), l’any 1960. És mestre. Ha impartit cursos de tècniques i metodologia d’animació lectora a docents i a pares i mares. També ha fet sessions de contacontes al nostre país i a l’estranger És autor d’una quarantena de llibres, la majoria d’ells contes, i també rondalles, amb títols com: Jordi i el Reiet Sabut (1992), El misteri del Montcabrer (1994), El vellet de la Safor (1996), El barranc de l’Infern (1998), El pergamí enigmàtic (1999), A la vora de la llar (2001), L’arbre misteriós (2005), Una nit prop del foc (2006), L’amic dels voltors (2007), La velleta refranyera (2010), Les entranyes del Montgó (2012)… L’any 2010 el periòdic Ciudad li otorgà el premi CAM Medi Ambient per la defensa i difusió del medi ambient.


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 4

1a edició, octubre 2014

© Del text, 2014 Jordi Raül Verdú © D’aquesta edició, 2014 Perifèric Edicions C. Sèquia de Montcada, 13 46470 Catarroja (València) Tel. 609 426 131 Fax: 961 270 038 e-mail: periferic@periferic.es www.periferic.es Disseny i maquetació: Estudi ARO Fotografia portada: Jesús Figuerola Impressió: Guada Impressors ISBN: 978-84-92435-70-8 Dipòsit Legal: V-1835-2014

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si se n’esmenta la procedència.


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 5


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 7

Això

era una volta...

Jordi Raül Verdú


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 8


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 9

Dedique aquest recull de contes populars de les comarques meridionals valencianes del Comtat, l’Alcoià, les Valls del Vinalopó, el Baix Vinalopó, la Vall d’Albaida i l’Alacantí a tots aquells i aquelles que l’han fet possible, tant els narradors de les històries com els col·laboradors que m’han ajudat a arribar a l’autèntica font dels relats. Tots m’han dedicat part del seu temps per a enlluernarme amb les seues narracions. M’han obert les portes de les cases, han deixat de fer el que estaven fent, s’han esforçat per a recordar els contes que els contaven els seus avantpassats, fent tot el possible per a donar la màxima coherència i espontaneïtat a les rondalles. Agraesc molt sincerament i de tot cor la col·laboració desinteressada d’Elena Olcina, Gemma Vilaplana, Pràxedes Molina, Myrna Ferrero, Mila Punzano, Maria Belda, Sofia Micó, Maria Jesús Díaz, Mariana Sempere, Baldomero Ferre, Maria Àngels Cots, Joan Pellicer i Tere Martínez. Ací trobareu moltes històries arreplegades i conegudes a molts dels pobles de la Mancomunitat de Municipis de l’Alcoià-Comtat, a qui done especialment les gràcies per fer possible la publicació del present recull de rondalles.


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 10


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 11

Introducció

1. El valor de les rondalles Una constant de les societats immerses en un procés de normalització cultural és la necessitat de buscar referents. Els referents configuren una identitat, són arrels de l’arbre de la història que generen noves branques. Sense arrels i sense identitat, cap arbre ni societat pot créixer ni fructificar. Les arrels, per tant, no t’obliguen a quedar-te immòbil en un lloc determinat, sinó que et donen l’espenta i la saviesa per a ser capaç d’arribar a tot arreu, amb la seguretat i la maduresa de qui és conscient d’on ve i cap a on convé avançar. Heus ací el valor de les rondalles, de la llengua, de la història d’un poble i del que anomenem identitat. El concepte de cultura tradicional, la primera que adquirim, és a la base del concepte d’humanitat. Deixem de ser simis amb aspecte més o menys agradós quan som capaços de compartir i transmetre uns coneixements culturals que ens transformen i enriqueixen de generació en generació. No debades, la paraula folklore significa en alemany, ‘saviesa del poble’, el conjunt d’allò que el poble diu (rondalles, expressions, formes de parlar…), allò que el po11


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 12

ble fa en la vida quotidiana (costums, jocs, festes…) i allò que el poble creu (mites, creences, supersticions…). La democratització de la cultura i el dret a l’educació de què gaudim, ara com ara, va implicar un canvi radical en la concepció i transmissió del que és cultura. A l’hora de buscar nous materials per a l’ensenyament o per a l’aprehensió dels valors compartits, es recorre a una font que havia donat bons resultats en altres èpoques: l’actualització de la literatura oral i tradicional. Alhora, la cultura popular, l’immens bagatge de cançons, creences, rondalles, etc. que adquiríem de manera espontània, per transmissió generacional, va restant adormida al túnel del temps. Els iaios ja no conten històries als néts; els néts han desaparegut dels carrers i de la vora de la llar i ocupen el temps lliure jugant a la Play o enviant-se missatgets; els pares treballen de valent i amb prou feines si parlen amb els fills o els iaios; la globalització imposa el seu model implacable, tots hem de pensar, parlar, obrar i comprar exactament igual, exactament com dicten les modes i els mercats. La recuperació del patrimoni rondallístic comença molt abans, quan el pas del món rural a la societat industrial fa saltar les primeres alarmes. Genera una escola d’estudiosos arreu d’Europa, entre els quals destaquen els germans Grimm, Afanasief, La Fontaine, Perrault o Samaniego. Després del parèntesi brutal que comportà la Guerra Civil i la repressió que se’n derivà, els intents de normalització lingüística i redreçament literari busquen empara, de bell nou, en els models de la literatura popular. Les primeres obres infantils valencianes són adaptacions de rondalles tradicionals o reinterpretacions modernes, segons propostes a l’estil de Gianni Rodari i La gramàtica de la fantasia. Encara que la tasca de recopilació, adaptació i edició ha estat llarga i han participat molts autors, hi ha

12


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 13

tres noms que adquireixen valor de referents: Joan Amades, Antoni Maria Alcover i Enric Valor. 2. Els nostres recopiladors Les rondalles valencianes, d’Enric Valor; l’Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi d’es Racó, de mossén Alcover, i la Rondallística, de Joan Amades es van convertir en una cosa «diferent» del que els seus autors devien pensar, quan feien la tasca de recopilació etnològica: en models per a l’ensenyament de la llengua i per a la incipient literatura infantil. L’obra d’Enric Valor, sobretot les rondalles, difosa i treballada a les escoles, és un referent cultural i un símbol d’identitat que esperonà noves recopilacions. No obstant això, a pesar la riquesa i la vitalitat de la rondallística en l’àmbit educatiu, hi ha reptes evidents. L’imaginari compartit està sotmés a la dictadura assimiladora de la indústria cinematogràfica i cultural angloamericana, a les modes de Disney i als productes del moment que inunden el món globalitzat amb el marxandatge uniformador. Els xiquets actuals saben què és un trol o un elf, però han oblidat la màgia de donyets i la bellesa de les encantades, ignoren el color dels ogres i la força dels gegants, no s’espanten del poder de les bruixes ni de la invocació als homes del sac i no han sentit mai parlar de la Quarantamaula, de les Mumerotes ni del pardal Caro. L’exemple de Valor va estimular un fenomen insòlit al País Valencià, almenys, fins aleshores. D’una banda, hi ha un contínuum d’obres d’inspiració rondallística que adapten o ficcionen els models de la narrativa oral, resultat del prestigi literari que les rondalles van atorgar al gènere entre els escriptors valencians. I de l’altra, hi ha un procés d’investigació encara obert, en què s’escriuen i publiquen

13


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 14

nous estudis i recopilacions, ara amb criteris científics, adés amb un punt de vista didàctic i divulgatiu. Manuel Sanchis Guarner avisava, en el pròleg a la primera edició completa de les rondalles d’Enric Valor, pels volts del 1975, de la urgència de rescatar de l’oblit les contalles populars. Perquè en les rondalles es conserva arxivada una part important dels costums i l’imaginari que defineix un poble. Ací rau el deute amb estudiosos i divulgadors de la cultura popular com Enric Valor, Sanchis Guarner, Martí i Gadea, Francesc Martínez, Francesc Badenes, Adolf Salvà, Josep Pasqual Tirado, González i Caturla o Bernat Capó, entre altres. Ells fan seua la dita que encapçala el Llegendari valencià, de Francesc Martínez: «Un gra de blat no fa muntó, però ajuda al companyó». Autors i estudiosos secunden el lema i s’han llançat a recuperar i divulgar la literatura de tradició oral. Després d’Enric Valor, el segon aplec en importància, difusió i valor històric són els dos reculls de Joaquim González i Caturla: Les rondalles de l’Alacantí (1985) i Les rondalles del Baix Vinalopó (1987). Un altre autor rellevant és Josep Bataller, amb Contalles populars valencianes (1986), Rondalles i acudits valencians (1997), l’estudi Rondalles valencianes (1999) i Rondalles de les comarques centrals valencianes (2001). Caturla i Bataller donen pas a una altra fornada d’investigadors més joves i amb gran espenta i capacitat. Curiosament, combinen la professió docent amb la vocació d’escriptor. Els més remarcables són: Francesc Gascón, Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià (1999) i Rondalles de Beneixama (2012); Víctor Labrado, Llegendes valencianes (2007) i Llegendes de la ciutat de València (2009); i Joan Borja, Llegendes del sud (2006). És en aquest marc on cal situar Jordi Raül Verdú, amb A la vora de la llar (2001), Una nit prop de foc (2006) i Això era una volta (2014).

14


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 15

3. Jordi Raül Verdú Jordi Raül Verdú (Alcoi, 1960) és autor de vora quaranta llibres i un dels escriptors de major anomenada entre els xiquets de les nostres comarques. Totes les publicacions estan marcades per un denominador comú: l’estima a la natura i al patrimoni i una clara voluntat divulgativa. No debades, Jordi Raül combina les facetes de mestre, senderista i escriptor. Només podem valorar i conservar allò que primer coneixem i entenem. Les obres de Jordi Raül estan inspirades per aquesta ambició. L’estima per la natura el va dur a publicar els seus dos primers quaderns de rutes, Bicicleta de muntanya (1992 i 1994). I d’ací s’explica, també, l’estima per la llengua i la cultura, una part més del patrimoni. Em vénen a la memòria, en els contes breus per a primers lectors de la col·lecció «La Carrasca» de l’editorial Marfil, en què ens va descobrint els paratges naturals de l’Alcoià-Comtat. En la seua extensa producció, pot prendre una muntanya de referència: El misteri de Montcabrer, La xiqueta del Benicadell, Les entranyes del Montgó, El dinosaure del Menejador, El vellet de la Safor o Mariola. Altres relats s’ambienten en un paratge natural que els personatges descobriran i valoraran: El pas de la mort, El barranquet de la lloba, Els donyets del bosc, Jordi i el reiet sabut o El barranc de l’Infern. Algunes obres pretenen donar a conéixer una espècie que cal preservar, com L’amic dels voltors o L’arbre misteriós (sobre el teix). Aquesta comunió amb la natura s’evidencia, fins i tot, en Aventura antàrtica, que narra un viatge al continent blanc. Comptat i debatut, la singularitat i la vàlua de l’obra de Jordi Raül Verdú es resumeix en la capacitat de narrar la història i d’observar el món amb ulls d’infant, una mira-

15


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 16

da en contínua sorpresa, descoberta i meravella. La mirada del mestre, que sap explicar; de l’excursionista i viatger infatigable, que sap observar; i del rondallaire, que sap escoltar i narrar una història. La segona línia de treball de Verdú són els llibres de recopilació i divulgació rondallística. L’autor explica que durant molts anys s’ha dedicat a recopilar i gravar testimonis orals arreu de les nostres comarques. Aquestes rondalles són un regal de la gent gran, un exercici de confiança i generositat que ell ha sabut conservar i valorar com el que són en realitat: un tresor de paraules. Els resultats literaris són un bon grapat de llibres. La col·lecció «Rondalles de cresol» (Marfil, 2009) conté autèntiques obres d’art per la delicadesa de les il·lustracions i el bon gust de l’edició. Es tracta de rondalles autònomes, Peret de Poca Por, La tia Misèria, La criadeta i La història de Venturet. En aquest grup, no convé oblidar L’elixir de la vall de Rojariola (2013), publicat dins de la col·lecció «Aladroc», una iniciativa de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert sota la direcció del professor Joan Borja de la Universitat d’Alacant. Amb tot, les obres més afins a la que presentem són la culminació d’una de les passions més grans del nostre autor, la recerca rondallística. Amb A la vora de la llar (2001), Una nit prop del foc (2006) i Això era una volta (2014) Jordi Raül Verdú se suma a la nòmina de recol·lectors de rondalles, amb una notable aportació als reculls etnopoètics. Un ofici admirable que uneix la paciència del buscador d’esclata-sangs, la tenacitat del caçador de tresors i l’ull viu del detectiu que pregunta i busca possibles informants, gravadora en mà.

16


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 17

4. Les rondalles d’Això era una volta Això era una volta és una de les fórmules arquetípiques de començar una història. En total, en aquest llibre trobarem 31 rondalles molt diverses, la major part aplegades a les comarques de l’Alcoià-Comtat, que ens donen un tast del ric patrimoni rondallístic dels valencians. Les rondalles, però, no són propietat exclusiva dels valencians. En trobarem a tot arreu i en totes les llengües. Ens comuniquen i agermanen amb la resta de terres d’Europa, on també coneixen la Blancaflor, la jove dels llargs cabells tancada a una torre, l’intrèpid heroi que venç el drac, la malvada madrastra que envia la fillola a un castell habitat per un personatge sinistre, etc. Alhora, també ens comuniquen i agermanen amb la resta de la humanitat. Jordi Raül Verdú explica la seua sorpresa en descobrir com, una de les rondalles que més s’estima, la de la tia Misèria, era també coneguda, amb variants, a Amèrica del Nord. I jo vos assegure, per a reblar el clau que, si ara mateix ens poguérem teletransportar fins un llogaret d’Àfrica o de la Xina, de segur que escoltàvem històries si no idèntiques, sí amb moltes similituds, amb personatges i arguments de les rondalles que conten els nostres avis. En un intent de classificació de les rondalles d’Això era una volta, podríem establir tres grups, d’acord amb la temàtica1:

1 Seguim la proposta de Gemma Lluch i Rosa Serrano, en Noves lectures de les Rondalles Valencianes, Tàndem, 1995.

17


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 18

a) Temàtica meravellosa Presenten objectes i personatges amb virtuts màgiques. El gros de les rondalles parteix d’un plantejament similar: un heroi o heroïna, normalment jove i virtuós, ha de superar una sèrie d’entrebancs, culpa del destí o d’algun antagonista. Sovint hi apareix la figura de la madrastra-bruixa o un pare cruel i una segona línia argumental amorosa: • «Els poders del iaio» (aventures d’avi i nét), • «Els dos germans bessons» (uneix el motiu de «La mare dels peixos» de Valor amb el castell d’Aniràs i no Tornaràs»), • «El castell encantat» (proves per a desencantar una princesa i poders màgics), • «Les germanes òrfenes» (nina caga diners), • «El negre de la torre» (recreació del mite de la bella i la bèstia), • «La germana rica i la germana pobra» (premi a la virtut i càstig a l’avarícia, amb la figura del rei dels gats), • «La xiqueta tiriosa i mentidera» (una fada castiga una xiqueta pel seu comportament), • «Joana i Maria» (desgràcies d’una jove per la crueltat de la madrastra); • «Setboniques» (força de l’amor), • «Favereta amunt, xim-pum» (favera màgica), • «La xica dels cabells llargs» (príncep, princesa i bruixa);

18


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 19

b) Temàtica costumista Reflecteix formes de vida antigues, hui desaparegudes. Dominen les relacions matrimonials (discussions de parella) i les rondalles humorístiques, ja siga amb contingut moral o simplement desbaratades: • Relacions home-dona, pare-filla, germans: -«Els tres llenços» (canvis absurds i bondat de la dona), -«Blancaflor» (rei que pregunta a les filles qui l’estima més), -«La tia Teresa de Benialfaquí» (aventures de tres cadàvers), -«Tres me’n menjaré» (picabaralles d’un matrimoni), -«Els dos duros» (aposta rei i reina, guanya l’enginy de l’home), -«La coixeta del sarronet» (apareix el motiu de l’home del sac), -«La petaca» (filla que enganya el pare per eixir-se’n amb la seua), -Bovos ací i allà» (no busques fora de casa el que ja tens dins), -«Els fills del ti Tonet i la tia Roseta» (reconciliació germana menuda i germans). • Humorístiques: -«Els tres consells» (enginy i prudència), -«El burro i els científics» (saviesa popular), -«El robatori del porc» (llaurador que prova de recuperar el seu porc), -«Els compares i el xavet» (equívocs al cementeri), -«Els pets del burro» (beneiteria), -«Jornet i l’alcalde» (astúcia), -«El predicador i les perdius» (equívocs), -«Els bolets del tio Caram» (enginy d’un personatge popular alcoià), 19


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 20

-«Les tres preguntes del rei» (l’astúcia de les classes baixes). c) Animals personificats Els animals parlen i encarnen actituds humanes (la crueltat, la picardia, la ignorància…): • «La serpeta» (crueltat de la serp i astúcia de la rabosa), • «El pecat dels animals» (sempre ho paga el més ignorant, l’ase). 5. A tall de conclusions La present edició intenta ser el més fidel possible al relat oral dels informants, amb alguns canvis mínims. Hem considerat oportú oferir diverses notes a peu de pàgina per a facilitar la comprensió del vocabulari. Avance que el llibre presenta algunes perles amagades, paraules i expressions genuïnes i curiosíssimes, un motiu més per a gaudir de la lectura. Per acabar, dues idees. En primer lloc, em queda felicitar l’autor, Jordi Raül Verdú, pel naixement d’una nova criatura, d’un nou fill de paper, a qui desitgem llarga vida i molts lectors. I en segon lloc, felicitar la Mancomunitat de Municipis de l’Alcoià-Comtat per haver acceptat donar suport institucional a l’edició d’Això era una volta i col·laborar en la difusió del nostre patrimoni cultural. Un patrimoni que continuarà viu, no solament si llegiu llibres com el de Jordi Raül Verdú, sinó també si apreneu les històries de memòria i les difoneu. Per a fer-ho, no cal ser l’home que se sabia totes les cançons ni un gran comunicador. Només heu de pronunciar les paraules màgiques, com els personatges de les rondalles, i repetir, cada volta que aneu a llegir o contar una historia… Això era una volta… Francesc Gisbert Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat / Escola Valenciana

20


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 21

Els tres llenços Rafaela Cortés (44 anys, Muro)

Això era un home que li deien Batiste, que tenia tres peces de tela i volia desfer-se d’elles. —Maria — va dir a la dona—, me’n vaig de poble en poble a vendre aquests tres llenços, estic fart de veure’ls pegant bacs. Per a què els volem? —Molt bé, Batiste, tens raó —va contestar ella—. Que tingues sort, enfila’ls a algú. Ell, il·lusionat pels diners que esperava traure de la venda de les tres peces de tela, se’n va anar cap a un poble, pensant que li les furtarien de les mans. Quan hi va arribar, anuncià en veu alta la mercaderia, per la plaça i els carrers principals: —Llenços! Llenços! Porte llenços! Com que ningú no li feia cas ni s’interessava per les teles, el nostre amic es va encarar a un home que venia pollets: —Escolte, vosté no em canviaria una peça de tela pels pollets? —Bé, no m’importaria. Fem el canvi. Batiste, veient que allí no tenia res més a fer, se’n va anar cap a un altre poble amb els dos llenços que li que-

21


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 22

daven i els pollets. En arribar, va actuar igual que a l’altre poble i es va posar a cridar: —Llenços! Llenços! Porte llenços!... I res, ningú no li feia cas tampoc. Recorrent els carrers del poble, va trobar un home amb un capell preciós al cap. Li va preguntar: —Escolte, home, i si em canviara una peça de llenç pel capell? —Eh, bé, si vol... I així ho van fer. Com que en aquell poble ja no tenia res més a fer, se’n va anar amb la peça de tela que li quedava, els pollets i el capell cap a un altre poble. En arribar al nou poble, anuncià el que li quedava per vendre: —Llenç! Llenç! Porte un llenç! Atés que tenia el mateix èxit que als altres pobles, i que ningú no s’interessava pel que venia, es va interessar per un home amb una guitarra: —Escolte, home, vosté em canviaria la peça de tela per la guitarra? —Sí, per què no? I així ho van fer. Batiste, cansat de caminar i de pegar bacs per tant de poble, se’n va anar amb els pollets, el capell i la guitarra a buscar una ombra on poder descansar. Caminant, caminant, per fi va trobar un bon arbre a la vora d’un riu. Les branques i les fulles feien bona cosa d’ombra i Batiste va decidir rebecar-se i reposar un poc. Estava tan bé i feia tan bon oratge que es va adormir com una soca. Aleshores, va bufar una airada, se li va envolar el capell i acabà al corrent del riu. Els pollets, solts com estaven, se li van escapar. La guitarra, que havia deixat al sol, se li va desfer. 22


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 23

Quan Batiste es va despertar i va comprovar que s’havia quedat sense res, li va caure l’ànima als peus: —Ai, Batiste, Batiste! Quin disgust! Veges tu ara què li contes a Maria! A mesura que enraonava, va veure un home que venia de l’almàssera, amb un burro carregat d’oli. Quan es va trobar Batiste, tan preocupat i parlant sol, li va preguntar: —Què et passa, que et veig tan enutjat? —Que què em passa? Calla, calla, el que em passa a mi no li passa a ningú. I aleshores, Batiste li va contar, amb pèls i detalls, tot el que li havia ocorregut amb les tres peces de llenç i com havia acabat tot. L’home va escoltar el relat i en acabat li va dir: —Mare, Batiste, quan vages a casa...! No vull ni pensar el que et dirà la teua dona! —La meua dona? Ella no m’ha de dir res —va respondre Batiste, que la coneixia ben bé i sabia que confiava en el seu bon caràcter. —Com que no? —va continuar dient l’home—. No vull ni imaginar-m’ho. No m’agradaria estar dins de la teua pell. —Si no t’ho creus, vine-te’n amb mi i ho comprovaràs. —És més —va afegir l’home del burret, tot convençut—, em jugue la carregueta d’oli i l’animal. Si la teua dona no et diu res, t’ho quedes, i si et bonega, m’ho pagues. Els dos hi van estar d’acord i se’n van anar cap a casa de Batiste, a veure què deia Maria. —Maria! Maria! Ja he arribat! Porte visita! —Ai, Batiste! Que contenta que estic de veure’t! Què, conta’m com t’ha anat. —Mira, la primera peça de tela la vaig canviar per uns pollets. 23


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 24

—Xe, Batiste, quin canvi més bo vas fer. Tindrem una lloqueta, que sempre m’ha fet molta il·lusió. —La segona peça —va continuar ell—, la vaig canviar per un capell. —Ai, Batiste, amb la cara tan bonica que tens, que bé que et pararà! Bon pensament. —La tercera peça la vaig canviar per una guitarra. —Una guitarra? Tu saps com estarem de contents i divertits? Ens vindrà la mar de bé per a alegrar-nos, perquè ens posarem a cantar i se’ns passarà la tristesa de seguida. Molt bé, Batiste, molt bé també! —Sí, tot açò està molt bé —va comentar ell—, però jo encara no t’he contat el que em va passar més tard. L’home del burret, que no es perdia cap detall de la conversa entre el matrimoni, va pensar: «Mare, ara ve la tronada, ara. Quan li conte el que va passar a continuació...». —Com estava rebentat —va continuar Batiste—, vaig seure als peus d’un arbre, prop d’un riu, i m’hi vaig refermar. —Clar, com estaries de cansat... —Aleshores, va fer una bufada d’aire i se’m va emportar el capell. —Home, igual té. És capaç que te l’hagueres posat pel poble i se t’haurien burlat. Toca, toca, sense ell tampoc passa res. —Els pollets, en adormir-me, van escapar. —Mira, millor, menys faena. Tu saps una lloca, la faenassa que porta? Que si fa olor, que si fes-li tots els dies el menjar... Toca, toca, deixem-ho així. —La guitarra —va afegir ell— es va desfer per la calor del sol. —Se t’ha desfet? No passa res, farem palmes. Amb aquestes últimes paraules, l’home ja va veure que havia perdut l’aposta.

24


RONDALLES 4:9 Herència perduda 09/09/14 09:51 Página 25

—Mira, ací tens la carregueta d’oli —li va dir a Batiste—, però podries deixar-me el burret, sinó em quedaré sense res. Batiste era més bo que el pa i va acceptar. Amb l’oli que havia guanyat estava més que content i satisfet, i no li va demanar res més.

25

Profile for Perifèric Edicions

Això era una volta...  

Això era una volta... és el resultat d’un treball laboriós de Jordi Raül, que se suma a la nòmina de recol·lectors de rondalles, un ofici ad...

Això era una volta...  

Això era una volta... és el resultat d’un treball laboriós de Jordi Raül, que se suma a la nòmina de recol·lectors de rondalles, un ofici ad...

Advertisement