Page 1

12:01

Página 1

Monografies de l’Horta Sud és una col·lecció que pretén donar a conèixer obres d’investigació sobre l’Horta Sud, tant d’història com d’economia, sociologia, educació, ecologia… Les Monografies volen esdevenir un estímul, junt a les iniciatives d’altres institucions per fer realitat la recerca comarcal.

Títols publicats: 1. José Royo Un señorío valenciano de la Orden del Hospital: la Encomienda de Torrent

E

l Magisteri Primari hagué d’enfrontar-se a un procés de depuració humiliant que els feia perdre la seua dignitat com a persones i com a professionals i els «obligava» a sobreviure autonegant-se i autoanul·lant-se, rebutjant i negant tot allò per què havien lluitat, tot allò en què havien cregut, fent prevaldre el pur instint de supervivència, la pura necessitat de sobreviure, ells i la pròpia família. Però, a més, alguns d’ells també s’hagueren de sotmetre a consells de guerra, a paròdies de judicis sumaríssims d’urgència, a jutjats especials... Fins i tot, hi hagué qui va sofrir privació de llibertat en presons o camps de concentració i, el pitjor de tot, hi hagué qui perdé la vida davant un escamot d’afusellament.

2. Agustí Colomines/Vicent S. Olmos L’espai local. Bibliografia de l’Horta Sud. Indagacions i propostes 3. César Camisón/Salvador Roig/V.R. Torcal Análisis sectorial del mueble y la madera 4. Francesc Martínez/Alfred Ramos La premsa local i comarcal de l’Horta Sud (1976-96) 5. Paco Tortosa i Pastor La comarca de l’Horta Sud, ecoguia d’itineraris ambientals i culturals 6. Àngels Jiménez Jiménez/Àngels Codoñer Santamans/Simón Fos Martín/Santiago Martínez Tarazona Geografia Física de l’Horta Sud 7. Alfredo Benlloch Barrachina/Artemio Mulas Gimeno Les plantes amb flor de la comarca de l’Horta Sud 8. Amparo Salazar Pérez/Josep Pons Romero/Carmen Vicent Sena

PATROCINA

Wilson Ferrús Peris

23/4/14

Mestres de la República a l’Horta Sud

PORTADA MESTRE LLOM 2:portada nov mestres

Mestres de la República a l’Horta Sud Il·lusions trencades, vides partides

Wilson Ferrús Peris

L’aigua a l’Horta Sud. Avaluació i gestió dels recursos hídrics 9. Francesc Guillem Chilet Els Motors de l’Albufera. 10. Daniel Berrocal Xemeneies de rajola. Els inicis industrials de l'Horta Sud 11. Wilson Ferrús Peris Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides

11

Col·lecció Monografies de l’Horta Sud

Wilson Ferrús Peris (Catarroja, 1963). És Diplomat en Professorat d’Educació General Bàsica, en l’especialitat de Ciències Socials, i Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València. En l’actualitat treballa com a Professor d’Ensenyament Secundari de Llengua i Literatura Valenciana a l’IES Albal (l’Horta Sud). Amb l’obra Les construccions escolars a Catarroja durant l’època de Ruiz Giménez (1951-1955), va ser guardonat amb un accèssit als XXIV Premi Benvingut Oliver d’Investigació Històrica Vila de Catarroja. És autor de l’estudi «Els consells de guerra: una eina de repressió a l’àmbit del Magisteri Primari. El cas de l’Horta Sud» (Universitat de València-CEIC Alfons el Vell, 2014) i coautor de L’aplicació de les lleis de depuració de mestres del 1936-1939 a Catarroja (La Riba, 1986). En l’actualitat es troba finalitzant un projecte d’investigació titulat «Mestres i escoles a l’Horta Sud 1936-1939. Perspectiva històrica i anàlisi quantitativa».


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 5

Mestres de la República a l’Horta Sud Il·lusions trencades, vides partides Wilson Ferrús Peris


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 6

1a edició: abril 2014 Col·lecció Monografies de l’Horta Sud Direcció: Francesc Martínez Sanchis

© Del text, 2014 Wilson Ferrús Peris © D’aquesta edició, 2014 IDECO C. Caixa d’Estalvis de Torrent, 4 - baix 46900 Torrent Tel. 961553227 e-mail: ideco@idecohortasud.org © D’aquesta edició, 2014 Perifèric Edicions C. Sèquia de Montcada, 13 46470 Catarroja Tel. 609 426 131. Fax: 961 270 038 e-mail: periferic@periferic.es www.periferic.es Correcció lingüística: Maria Quiles Ruiz Maquetació: Estudi ARO Fotografia portada: Alumnes i mestres de la República, 1935. En la foto José Antonio Uribes. Foto facilitada per Miguel Ángel Uribes Sánchez. Fotografia portadella: Participants en colònies escolars. Mestres de la República. En la foto els germans Rafael i Ricardo Arizo Samper. Foto facilitada per Mª José Arizo Berga. Impressió: Guada Impressors ISBN: 978-84-92435-66-1 Dipòsit Legal: V-1011-2014 L’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO), no es fa responsable de les afirmacions que es fan en aquesta obra que són fruit únicament de l’opinió de l’autor. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si se n’esmenta la procedència.


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 7

«En torno a la escuela ha de girar la vida del pueblo. La escuela ha de ser el verdadero Hogar infantil y la verdadera Casa del Pueblo durante la noche. El maestro de esta hora histórica, libertada su consciencia, fraternizando con el pueblo, tiene que forjar los luchadores que necesita la República española. Y los forjarà». RODOLFO LLOPIS FERRÁNDIZ. Crisol. 16 d’abril de 1931

En memòria dels meus iaios, José Ferrús i Salvador Peris, però també de les meues iaies, Maria Noguera i Paquita Espert, que patiren amb ells primer la guerra i després la repressió i el silenci. A mon pare i ma mare, Pascual i Hortensia, i, com no, a Vicen i Júlia, per la seua paciència.

Un agraïment especial al meu amic Manolo Quilis Moya, sense la col·laboració del qual el resultat d’aquest estudi no hauria estat el mateix; a la professora Carmen Agulló Díaz, per les seues aportacions i els seus bons i encertats consells, i a IDECO que ha fet possible aquest projecte.

Moltes gràcies als familiars dels mestres de la República pels seus testimonis i les seues paraules.


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Pรกgina 8


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 9

Pròleg

13

Introducció

23

Una legislació per a la repressió del Magisteri Primari

35

Els Consells de Guerra

35

Mestres empresonats

49

Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors

61

Tribunal de Responsabilitats Polítiques

64

Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme

70

La Causa General

72

Marc Normatiu per a la depuració del Magisteri Primari

73

Les primeres mesures depuradores i l’inici del nou curs escolar El mecanisme del procés de depuració. La seua anàlisi

85 91

Jutjat Militar de Funcionaris

91

Sol·licitud de reingrés i Declaració Jurada

95

Comissió Depuradora Provincial. Obertura dels expedients 100 Informes preceptius

105

Altres informes i documents

111

Plec de càrrecs

112

Plec de descàrrecs

123

Comissió Superior Dictaminadora. Sancions definitives

129

La incidència de la depuració segons el gènere

141

El procés de revisió. El Jutjat Superior Revisor

157

Annex 1. Relació de mestres de l’Horta Sud

177

sancionats pel MEN definitivament


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 10

Annex 2. Resultat del procés de depuració en els mestres

181

Nacionals en propietat a l’Horta Sud Annex 3. Resultat del procés de depuració en els mestres

182

que exerceixen a l’Horta Sud sense una plaça en propietat o que són naturals de la comarca però tenen la destinació fora Perfil polític del Magisteri Primari a l’Horta Sud

183

Model educatiu-Marc ideològic

183

Perfil ideològic del mestre confirmat a l’Horta Sud

201

Mestres depurats per la República

220

Perfil ideològic del mestre sancionat a l’Horta Sud

238

Conclusió

265

Història de mestres Annex 4. Arxius i fonts documentals El llarg camí cap al reconeixement, la jústicia i la memòria.

277 422 427

Els últims mestres de la República Annex 5. Mestres del pla professional a l’Horta Sud

464

Annex 6. Cursetistes de 1936 a l’Horta Sud

466

Bibliografia

469

Local

469

Específica

474

General

481

Estudis concrets sobre la depuració del Magisteri Primari

483

Índex onomàstic

485


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 13

Pròleg

«Cautivos y desarmados»: dues paraules carregades d’intenció li foren suficients a Franco per a qualificar les tropes republicanes en el parte de guerra amb el qual donava per finalitzada la contesa bèl·lica. El conflicte armat es declarava conclòs, però sobre els vençuts es faria caure, amb tot el seu enorme pes, un formidable aparell de repressió organitzat de manera que bona part d’ells i les seues famílies serien desposseïdes dels seus béns materials i de la seua llibertat física, al mateix temps que s’intentaria també privar-los de la dignitat moral. Una derrota que hauria de conduir-los, per força i per la força, al captiveri ideològic, a deixar-los sense ànims per a lluitar. Dins de la població vençuda, els docents serien objecte d’especial repressió com a conseqüència d’allò que els vencedors qualificaven com a vel·leïtats ideològiques, molt més importants, sens dubte, que les de caràcter pedagògic, aquelles que, al cap i a la fi, havien d’haver sigut les que motivaven les sancions. La proclamació de la República d’abril s’havia produït de manera pacífica i entre les declaracions de prioritats es trobava la millora de l’educació. La seua Constitució es comprometia amb una escola pública, laica, democràtica i unificada, que supera i compensa tot tipus de desigualtats.

13


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 14

Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides

Es tractava, en definitiva, de potenciar un ensenyament actiu, formador de persones capaces de pensar per elles mateixes i capacitades per a construir una societat basada en els tres pilars de la igualtat, la llibertat i la solidaritat. Una escola que havia de ser alegre, com desitjava Giner de los Rios, que es faria realitat gràcies a la il·lusió d’un Magisteri convertit en la seua ànima. L’«alma» que Cossío recomanava que els mestres posaren en les seues tasques educatives. I aquest fou un repte assumit pels polítics republicans. Marcelino Domingo, Rodolfo Llopis o Fernando de los Ríos dignificaren l’ofici de mestre millorant els seus sous, reformant la seua formació inicial mitjançant el pla professional, substituint les temudes i injustes oposicions pels cursets de selecció (els inoblidables mestres-cursetistes), planificant una completa formació permanent. I serien aquests mestres, ànimes de l’escola, ciutadans i ciutadanes actius, compromesos amb els principis educatius republicans, organitzadors i participants il·lusionats en Misiones Pedagógicas, en colònies d’estiu, en Consells Locals d’Ensenyament Primari..., els que es convertirien en objectiu prioritari de la repressió franquista. Com es va produir el complex projecte de revenja i càstig que finalitzà amb una allau d’il·lusions trencades? Quins passos se seguiren perquè hi haguera com a trista conseqüència una nombrosa quantitat de vides partides? El títol del llibre ens remet de manera gràfica i exacta al seu contingut, on trobem complida i detallada resposta a aquestes preguntes. Cal dir que l’autor és un membre del cos del professorat, una persona que sap el que significa entrar en una aula i compartir amb l’alumnat el difícil repte d’aprendre a ser persones, ciutadans i ciutadanes crítics i lliures. Un fet que es nota en constatar l’especial cura amb la qual ha relatat tot el procés de purga a la qual els companys del Magisteri foren sotmesos. 14


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 15

Pròleg

Al llarg de les pàgines següents es troba el relat de les diverses, i alhora simultànies i complementàries, lleis promulgades per a organitzar els sistemes de repressió que el franquisme utilitzà per a depurar i sancionar presumptes responsabilitats polítiques. Una espessa xarxa de la qual difícilment es podia fugir i que atrapa, per una o altra raó, tots i totes els qui de manera prèvia s’havia considerat que calia castigar. No oblidem mai que la justícia del franquisme es basava en el principi que tothom era culpable mentre no demostrara la seua innocència. Malgrat tot, ens sorprén, pel nombre, la gran quantitat de tribunals i expedients als quals una mateixa persona podia ser sotmesa. Wilson relata amb un deteniment admirable, amb una documentació exhaustiva, tots aquells processos. Un mestre o una mestra, igual que qualsevol ciutadà, podia ser conduït davant d’un Consell de Guerra i sotmés a un procés «Sumarísimo de Urgencia», cosa que implicava, en nombroses ocasions, el pas per una presó i la seua estada durant un llarg període de temps a l’espera d’una sentència que, en ocasions, el condemnava a un temps de reclusió força menor que el que havia restat empresonat. A més, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques podia fixar una quantitat de diners com a compensació pels presumptes danys causats per les seues idees o activitats. Un pagament que havia de fer mitjançant moneda o terres, per la qual cosa li era confiscat el seu sou, l’habitatge o terrenys de la seua propietat, i que condemnava a la penúria, quan no a la misèria, al declarat culpable i a tota la seua família. També se li podia aplicar la Llei de Repressió contra la Maçoneria i el Comunisme, en el cas, molt freqüent, que fóra denunciat, amb raó o sense ella, de pertànyer a alguna d’aquestes associacions. Per tal de completar el procés, a aquestes mesures repressives encara cal afegir que el fet de ser membre del cos del Magisteri implicava que es trobara immers en un llarg i complex procés propi de depura15


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 16

Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides

ció del funcionariat docent on es multiplicaven les instàncies sancionadores: el Jutjat Militar de Funcionaris, les Comissions Depuradores Provincials, la Comissió Superior Dictaminadora... Queda clar que els mestres i les mestres conegueren un autèntic calvari repressiu. Precisament un dels mèrits de Wilson és el de sintetitzar, ordenar i explicar totes i cadascuna de les instàncies repressives, proporcionant, en una única obra, una visió global de la repressió franquista. Són tantes, tan diverses i cal acudir a tants arxius diferents per poder localitzar els respectius expedients, que són força escassos els treballs que poden presentar una recopilació completa. Aquest fet fa que el llibre supere els límits de la publicació d’àmbit local per convertirse en una obra de consulta imprescindible per a totes les persones que vulguem conèixer, de manera breu i documentada, els organismes d’una repressió, la franquista, planificada, organitzada i centralitzada, de manera que el seu llarg braç arribara a totes les persones. Així podem comprovar com, lluny d’accions esporàdiques, puntuals o descontrolades, la violència del règim dictatorial responia a un pla perfectament orquestrat amb una clara voluntat de destrucció de tot element dissident o considerat com a tal. Aquest treball minuciós i acurat s’aprecia més encara quan l’autor aplica la lent del microscopi a la realitat de l’Horta Sud i ens proporciona una detallada descripció i anàlisi quantitativa, però també qualitativa, de la depuració del Magisteri d’aquesta comarca. Així, podem apreciar la incidència de la depuració segons el gènere, la procedència geogràfica, la categoria professional... Tot presentat en quadres sinòptics de gran utilitat per a realitzar comparances amb d’altres estudis i permetre a poc a poc anar coneixent la realitat de la depuració del Magisteri. I, per últim, la part més intensa és la que ens descobreix els noms i cognoms de les persones que fins aquest moment eren anònimes, xifres i quantitats sense rostre. Perquè si la repressió va ser especialment dura és pel fet d’haver-se exercit sobre persones que tenien una biografia, una trajectòria personal i unes famílies que patiren, amb 16


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 17

Pròleg

ells i elles, les sancions. Unes il·lusions i unes vides truncades de socarel, de manera que fins i tot en ple segle XXI és difícil recuperar la seua memòria perquè el franquisme va aconseguir, amb la força de la desraó, fer callar, silenciar i amagar durant decennis les conquestes i les vides dels i de les mestres que intentaren canviar, al mateix temps, l’escola i la societat. Trenta-tres biografies de mestres ens expliquen altres tantes històries de vida. Són homes i dones que compartiren militàncies polítiques i sindicals, que intentaren establir una societat moderna i justa, que s’atreviren a desafiar la tradició i renovar l’escola i la vida dins d’un espai territorial menut i concret com és la comarca de l’Horta Sud. Trenta-tres persones que tenien famílies i alumnes que han ajudat l’autor a fer-les visibles, a recuperar i traure a la llum les seues trajectòries personals i professionals, a fer-se presents, després de tants anys, per permetre retre’ls el just reconeixement que el règim franquista els havia negat. Tot plegat, més enllà dels mèrits acadèmics, que cal no oblidar i que confirmen l’encert del jurat que va concedir el premi d’investigació de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud a aquest treball, cal remarcar que es tracta d’una obra escrita amb el cap i el cor, demostrant que el rigor en el desenvolupament d’una investigació no està renyit amb un compromís personal i polític que, en aquest cas, mou l’autor a reivindicar i fer visibles els membres del Magisteri que durant la Segona República es comprometeren a formar ciutadans republicans i solidaris. Per finalitzar aquest pròleg voldria agrair a Wilson el seu esforç, la seua il·lusió, paciència i entusiasme, així com els inoblidables moments compartits gaudint de noves troballes, intercanviant documents, corregint dades i dates, fent nostres les memòries i il·lusions dels mestres republicans. Només em resta, en fi, demanar-li prestades al poeta Vicent Andrés Estellés les seues paraules per a reflectir que l’autor ha aconseguit, i els lectors podran comprovar-ho quan comencen a gaudir de les pàgines següents, ser «la veu d’un poble» i, en 17


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 18

Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides

especial, recuperar els noms i les vides d’uns mestres i unes mestres dels quals es pot afirmar, amb tota fidelitat, que foren «rent, solc, amor, clau, forment», i de manera molt especial, «llum: les llums de la República». María del Carmen Agulló Díaz La Vall d’Albaida, 9 de desembre de 2013

18


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Pรกgina 19


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 20

Significat de les sigles AC: Acción Católica ACM: Acción Cívica de la Mujer ACME: Arxiu Central del Ministeri d’Educació ACPP: Arxiu del Complex Penitenciari de Picassent AGA: Arxiu General de l’Administració AHCV: Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana AHD: Arxiu Històric de la Defensa AMV: Associació de Mestres Valencians ANM: Asociación Nacional del Magisterio AS: (Escola o Institut d’) Assistència Social AUS: Amigos de la Unión Soviética AUV: Arxiu de la Universitat de València AVR: Agrupació Valencianista Republicana CD: Comissió de Depuració CDMH: Centre Documental de la Memòria Històrica (Arxiu) CNT: Confederació Nacional del Treball DA: Dones Antifeixistes DRV: Derecha Regional Valenciana EA: Expedient Acadèmic EM: Escola de Magisteri


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 21

EV: Esquerra Valenciana FETE: Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament FP: Front Popular FUE: Federació Universitària Escolar IR: Izquierda Republicana JJCC: Joventuts Comunistes JJSS: Joventuts Socialistes PC: Partit Comunista PS: Fitxer General de la Secció Politicosocial (Sèrie) del fons de la Delegació Nacional de Serveis Documentals. PSOE: Partit Socialista Obrer Espanyol PURA: Partido de Unión Republicana Autonomista PVE: Partit Valencianista d’Esquerra RP: Tribunal Nacional de Responsabilitats Polítiques (Fons) SIM: Servicio de Información Militar SRI: Socorro Rojo Internacional UGT: Unió General de Treballadors UP: Unión Patriótica UR: Unión Republicana


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Pรกgina 22


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 23

Introducció

L’objectiu principal d’aquest treball d’investigació és l’estudi en profunditat de la repressió exercida contra el Magisteri Primari a la comarca de l’Horta Sud una vegada finalitzada la Guerra Civil i després de l’entrada triomfal dels vencedors a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. Aquesta repressió franquista exercida contra els i les mestres de la República es porta a terme durant la postguerra, fonamentalment, mitjançant els coneguts com a processos de depuració que abracen tot el funcionariat i empleat públic; és una violència subtil, cultural, política, no física, però no serà l’única que van haver de patir alguns i algunes mestres que tenien el seu lloc de treball en aquesta comarca. El Magisteri Primari a l’Horta Sud no solament hagué d’enfrontarse a aquest mecanisme de depuració, una mena de «neteja» i «purga» ideològica que els vencedors ja practicaven, milloraven i sistematitzaven a mesura que anaven ocupant els territoris, sinó que alguns d’ells també s’hagueren d’enfrontar a consells de guerra, a paròdies de judicis sumaríssims d’urgència, a jutjats especials de Responsabilitats Polítiques o de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Fins i tot, alguns van sofrir privació de llibertat a presons o camps de concentració i, el pitjor de tot, hi hagué qui no solament perdé la feina, el suport econòmic per a la família en uns moments difícils per a poder sobreviure, sinó també la vida davant un escamot d’afusellament. 23


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 24

Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides

Molts d’aquests docents no sofriren la violència física, no van ser empresonats pels vencedors de la guerra, ni van ser «jutjats» de manera sumaríssima i executats; però absolutament tots hagueren de passar per un procés de depuració que, en molts casos, els humiliava, els feia perdre la seua dignitat com a persones i com a professionals i els «obligava» a sobreviure autonegant-se i autoanul·lant-se, rebutjant i negant tot allò per què havien lluitat, tot allò en què havien cregut, fent prevaldre el pur instint de supervivència, la pura necessitat de sobreviure, ells i la pròpia família. En altres casos feia aflorar les misèries humanes més recòndites, la mentida, l’odi i la venjança. I per alguns i algunes comportarà l’allunyament de la docència, l’ostracisme, l’oblit i la desmemòria més absoluta, l’exili, intern i extern, les restriccions professionals però també personals. Hauran de suportar les coaccions, les penúries, l’allunyament de la família i dels amics, les vexacions... Dues formes, doncs, de violència institucional, la que va exercir el nou règim franquista contra el Magisteri Primari en la immediata postguerra: la física i la psicològica. La repressió franquista, tant durant la guerra com en la postguerra, ha estat sobradament estudiada pels historiadors, àdhuc hi ha nombrosos estudis i monografies sobre les víctimes que hi hagueren a les dues zones, però també és important la quantitat d’obres –encara que no equiparables als estudis globals de la repressió franquista– que en tots els àmbits territorials s’han dedicat a l’anàlisi d’aquesta subtil repressió que es va orquestrar contra el Magisteri Primari, objectiu principal de la nostra investigació. Des d’un punt de vista territorial, però també per l’envergadura, la metodologia i el seu caràcter global, hi ha dues obres fonamentals per a qualsevol que vulga endinsar-se en una anàlisi seriosa d’aquest fet. L’obra de Francisco Morente (1997) i el treball conjunt de Juan Manuel Fernández i María del Carmen Agulló (1999) són els únics estudis que hi ha fins a hores d’ara que tenen per objecte l’anàlisi qualitativa i quantitativa del procés de depuració als pobles de la 24


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 25

Introducció

província de València, entre els quals estan les vint poblacions de l’Horta Sud. El de Morente, dins d’un estudi més global que abraça un total de catorze províncies espanyoles, és el que més s’apropa a l’anàlisi global, estatal, que encara no s’ha fet. El de Fernández i Agulló, referit exclusivament a la província de València, també és una aproximació important a l’anàlisi del procés de depuració en l’àmbit territorial, per a tot el País Valencià –encara pendent de realitzar–, i amb conclusions totalment exportables i generalitzables a altres àmbits territorials. Sense oblidar, per altra banda, que aquestes dues obres –a més de la d’Ostolaza Esnal (1995), que se centra en la repressió contra els i les mestres basques; la de Berruezo Albéniz (1991), centrada en els i les mestres de Navarra, i el de Sara Ramos (2007), entorn del Magisteri Primari de Castilla-la Manxa– són les úniques que han fet un ús sistemàtic i complet dels expedients de depuració custodiats a l’Arxiu General de l’Administració (AGA), bàsics, encara que no suficients, per a endinsar-nos en una anàlisi qualitativa més enllà de meres dades quantitatives i comparatives. A més, en aquestes dues obres es recull una llista de mestres depurats a la província de València, conformada la primera a partir de les resolucions dels BOP i la segona, de les dels BOMEN, fruit d’una labor ingent i àrdua molt important que marca una referència bàsica en qualsevol investigació que es vulga iniciar. Cal, lògicament, contrastar i validar les dades aportades però no partim de zero: són dos treballs exemplars que ens aporten dades difícils de rebatre i que ens guien en la nostra tasca. Així doncs, el punt de partida són les disposicions legals recollides en els diaris oficials però ací només s’aporten dades, i no sempre completes, i per això un treball que pretén ser concloent com el nostre no es pot quedar en eixa relació nominal i en un mer treball de contrast i comparació de dades. En l’àmbit comarcal, encara hi ha pocs treballs centrats en la depuració del Magisteri Primari, si fem l’excepció dels aportats per Juan Manuel Fernández i María del Carmen Agulló referits a la Safor, la Vall d’Albaida, la Ribera Baixa i la Foia de Bunyol. Pel que fa a la comarca de l’Horta Sud, només tenim l’estudi d’Enric Romaguera, a Picassent (2006); el de Joaquim Llorens i Pilar Latorre, a Alaquàs (2008), 25


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 26

Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides

i el de Wilson Ferrús i Vicenta Contelles, a Catarroja (1986), a més d’algunes històries de vida sobre alguns mestres que exercien o vivien en una població de l’Horta Sud; en concret, la de la mestra d’Alfafar Amparo Navarro, a càrrec de María del Carmen Agulló (2005), o les mestres de Silla Julia Celda i Carmen Valero, a cura de Josep Antich (2008 i 2009). I això, sense comptar amb els pocs i escassos –per no dir nuls– estudis sobre l’educació, els mestres i l’ensenyament a l’Horta Sud. Si pràcticament no s’ha analitzat la repressió del Magisteri Primari a la comarca, tampoc és menys cert que no abunden els de la història de l’educació. Així doncs, és un espai buit que intentarem omplir amb aquesta investigació al temps que, de segur, obrirem portes per a futurs estudis que vagen en la línia de completar aquesta part de la història: la de l’educació i els seus protagonistes. En aquest sentit, l’obra de María Cruz Altabert (2004) és significativa i exemplar en l’anàlisi de la repressió del Magisteri centrada en la persona concreta i en la seua dignificació i rehabilitació, encara que no estiga relacionada amb l’Horta Sud. És per això que el nostre estudi no solament ha partit i ha indagat en les resolucions oficials per a extraure la llista de depurats, de mestres reprimits a l’Horta Sud pels vencedors de la guerra i ha bussejat en els expedients de depuració que estan dipositats a l’AGA, principal eina de treball per a apropar-nos a la persona, als mecanismes del procés de depuració i als fonaments ideològics, sinó que també hem analitzat un bon nombre d’expedients acadèmics i administratius, així com també els expedients carceraris i els sumaris dels consells de guerra d’aquells mestres que els patiren, sense oblidar la poca informació que puga quedar en els arxius i fons municipals i autonòmic. A més, hem revisat el Centre Documental de la Memòria Històrica i hem extret tota la documentació –la veritat que poca– que hem trobat sobre els i les mestres objecte d’estudi. Les relacions dels depurats que hem pogut extraure dels BOMEN i dels BOP ens han aportat una realitat bastant aproximada i fiable sobre els i les mestres que tenien la seua plaça en propietat en alguna de les vint poblacions de l’Horta Sud, la majoria dels quals estava 26


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 27

Introducció

abans de 1936 i també hi estaran després de març de 1939, un total de 113. Tanmateix, hem tingut, i tenim, serioses dificultats a l’hora de relacionar tots els docents que en algun moment estigueren destinats en algun poble de la comarca, açò és, Cursetistes de 1936, mestres del Pla Professional de 1931, interins i substituts i mestres en excedència, entre altres raons perquè molts d’ells no es van sotmetre al procés de depuració i no solament van perdre els drets que havien adquirit, sinó també la possibilitat de continuar amb la docència pública. També hem tingut dificultats perquè en la major part de les resolucions, com que es tractava de mestres que no eren propietaris amb plaça definitiva, no hi feien constar la destinació sinó la seua categoria professional, simplement «cursillista de 1936», «del grado profesional», «del plan profesional» o «excedente», la qual cosa ens fa difícil saber en quina població estava exercint. Més difícil encara és saber quins mestres eren de l’Horta Sud però estaven destinats en una població d’una altra comarca, o el cas dels mestres de la privada, encara que no són objecte directe d’aquest treball, dels quals simplement ens diu «particular». També hem aconseguit trobar i relacionar sis estudiants de les últimes promocions del Pla Professional que no van poder acabar la carrera i dos mestres en propietat a l’Horta Sud que ja no exercien a la comarca en 1939. Els records, les memòries i els testimonis orals de cronistes i estudiosos locals, però fonamentalment de protagonistes de l’època o familiars i alumnes dels mestres de la República, juntament amb les escasses publicacions que localment existeixen i la poca informació recollida als diversos arxius municipals consultats fins ara, han estat fonamentals a l’hora de posar-nos sobre la pista de mestres que esporàdicament passaren pels municipis de l’Horta Sud i que, indagant en els seus expedients (de depuració, administratiu i acadèmic), hem pogut confirmar o desestimar que efectivament exerciren en la comarca, de manera que, a hores d’ara, ja n’hem localitzat un total de seixanta, una xifra que suposem encara insuficient però molt important.

27


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 28

Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides

Per altra banda, a través de les resolucions publicades a la Gaceta de la República també hem pogut localitzar els mestres que van ser sancionats durant la Guerra Civil a la zona republicana: els dèsset mestres nacionals que tenien la seua plaça en propietat definitiva a l’Horta Sud; els cinc mestres que entre 1937 i 1939 també exerciren en algun poble de la comarca, perquè hi havien estat traslladats de manera forçosa com a compliment de la sanció imposada per les autoritats republicanes, i els quatre mestres nacionals naturals o veïns d’Alcàsser, Manises, Sedaví i Beniparrell, que exercien fora de la comarca en el moment de la seua depuració. També hem pogut localitzar un mestre que exercia l’ensenyament privat a Quart, assassinat l’any 1936 en els primers mesos de guerra. Una vegada clarificada la relació de mestres que hi havia a cadascuna de les poblacions de l’Horta Sud durant la Guerra Civil ens centrarem en l’estudi de la repressió exercida contra el Magisteri Primari en aquest àmbit territorial. Una investigació que tindrà, com en la major part dels estudis realitzats, una vessant quantitativa, la de l’anàlisi, comparació i interpretació de les dades obtingudes, i una vessant qualitativa, la de l’aproximació a la persona. En primer lloc, analitzarem l’entramat legislatiu que va creant el nou règim per a institucionalitzar la repressió i administrar la violència contra el Magisteri Primari, amb la finalitat de neutralitzarlo i anul·lar-lo definitivament mitjançant el terror. No solament examinarem detalladament aquesta trama de procediments judicials i la manera en què van evolucionant sinó que els concretarem amb els casos particulars dels mestres de l’Horta Sud que els patiren. A continuació estudiarem el mecanisme de depuració en l’Horta Sud; això sí, partint de les dades recollides en diverses taules on relacionem tots els mestres de la República a l’Horta Sud localitzats fins a hores d’ara, diferenciant els qui tenien una plaça en propietat definitiva i que, per tant, tenien la seua destinació allà en el moment de començar el procés de depuració, d’aquells que no la tenien amb aquest caràcter o la tenien fora de la comarca i que, per tant, ja no exercien 28


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 29

Introducció

en la comarca en el moment de posar-se en marxa tot el mecanisme repressor. Al costat d’aquesta taula, n’hem elaborat d’altres (càrrecs formulats, sancions proposades, sancions definitives, expedients de revisió, evolució de les sancions al llarg del procés de depuració...), a fi de poder realitzar una anàlisi quantitativa de la manera més completa i rigorosa possible i poder arribar a tenir una idea clara i objectiva de la incidència i l’aplicació del procés de depuració a l’Horta Sud. Dintre d’aquest apartat, li dedicarem un punt específic a la variable de gènere i compararem, quantitativament però també qualitativament, la manera en què s’aplicà el procés de depuració segons el sexe. Posteriorment ens centrarem en la investigació del perfil ideològic del Magisteri Primari que exercia en els diversos municipis de l’Horta Sud, una investigació mai feta fins ara. En aquest punt intentarem dilucidar el grau de compromís que els docents de la comarca tingueren en el model educatiu que intentava implantar la recentment instaurada República i el grau d’implicació que van tenir en les iniciatives engegades pels governs progressistes, en definitiva, sabrem fins a quin punt el Magisteri Primari estava o no implicat en els nous postulats, en la renovació educativa que s’hi plantejava, en el model ideològic que es pressuposava i en l’execució d’aquests. Fins i tot, quins i quines mestres van ser més combatius en la seua defensa i en la posterior lluita antifeixista, a la vegada que coneixerem el pes real que el Magisteri hi va tenir en la implantació de la República i el seu model ideològic i educatiu. Per a tractar aquest tema, que ens conduirà irremeiablement a rebutjar nombroses teories implantades en l’imaginari col·lectiu sobre el suposat republicanisme i militància activa en l’esquerra de la gran majoria dels i les mestres, en part gràcies als propis defensors de la revolta militar, partirem, en primer lloc, de l’anàlisi de les bases d’aquest nou model que ens presenta un projecte educatiu ambiciós, modern i progressista, situant-lo dins del marc ideològic que el fa possible. A partir d’ací, estudiarem, per una banda, el perfil ideològic dels i les mestres que van ser sancionats i el d’aquells que, en canvi, 29


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 30

Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides

van ser confirmats en el seu càrrec sense cap tipus de punició. Per a això, hem elaborat dues taules, una per als sancionats i una altra per als confirmats, que ens dóna una visió fàcil, ràpida i molt clarificadora del grau de simpatia o militància que el Magisteri a l’Horta Sud tenia respecte a les diverses formacions polítiques o sindicals, així com la seua orientació política, cosa que ens conduirà de manera bastant contundent a saber quin era el grau d’implicació que tenia amb la República i les organitzacions antifeixistes. Serà, per l’altra banda, el lloc on analitzarem el perfil ideològic dels i les mestres confirmats en el seu càrrec, entre altres coses perquè se’ls suposa per part dels vencedors addictes al nou règim, on parlarem dels i les mestres depurats i sancionats per les autoritats republicanes, entre altres raons perquè, com veurem, sobre ells pesa l’acusació d’haver participat en la subversió, d’haver donat suport als militars rebels i de ser clarament «enemics» de la República. Un punt, aquest, el de la investigació de la depuració en la zona republicana, inèdit a l’Horta Sud, escassa entre els estudiosos de la depuració i la repressió del Magisteri Primari i sense resultats concloents i globals. Realitzarem també una primera aproximació a la història personal i silenciada de cadascun dels trenta-tres mestres que tenien la seua plaça en propietat després de la victòria dels alçats en armes en alguna de les vint poblacions de l’Horta Sud i que van sofrir alguna de les diverses formes de violència institucional i repressió franquista, des d’aquells que «simplement» van ser coartats en les seus aspiracions professionals i personals fins als que van ser privats de llibertat o afusellats, passant pels que van sofrir la separació de la docència o l’allunyament forçat del seu entorn professional i familiar. A tots ells i a totes elles va dedicat íntegrament el capítol «Una aproximació a la persona. El cas dels trenta-tres mestres en propietat a l’Horta Sud sancionats». Tractarem d’aproximar-nos a la persona i analitzar qui era i què feia abans de la revolta militar, quin paper tingué durant la Guerra Civil i el seu grau d’implicació, com afrontà el procés de depuració i la repressió exercida contra ell per part dels vencedors 30


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 31

Introducció

i què féu després de la instauració definitiva del nou règim i una vegada conclosa l’etapa de «neteja» i «purgació». I tot això sense oblidar-nos dels «altres», dels que interinament ocuparen una plaça de mestre en alguna població de la comarca entre 1936 i 1939 o que tot i que eren de l’Horta Sud van exercir en una població distinta. Els quaranta Cursetistes de 1936 i mestres del Pla Professional de 1931 sense plaça en propietat, molts dels quals també van patir d’una manera brutal i irracional les conseqüències de la victòria franquista i el procés de depuració, sense oblidar-nos dels que exerciren com a interins o interines, ni dels sis estudiants de Magisteri que no pogueren acabar la carrera. D’aquests mestres i joves estudiants, fonamentalment dones, que van cometre el doble «pecat» de voler dedicar-se a l’ensenyament i de viure en zona republicana, ens ocupem en el punt titulat «El llarg camí cap al reconeixement, la justícia i la memòria. Els últims mestres de la República», on de nou i irremeiablement haurem de parar també esment en els mestres que van sofrir la separació del Cos. Un punt, on analitzem el llarg i costós camí que van haver de travessar els últims mestres de la República perquè definitivament i després de tants i tants anys es fera justícia amb ells. Alguns d’eixos joves que un dia volgueren ser mestres i els ho impediren ja no tornaran a exercir, abandonaran definitivament la docència després de la guerra; altres moriran sense veure la fi d’aquest procés de memòria i justícia històrica; però els hi haurà que, quaranta anys després i amb una edat que rondava els setanta anys, encara seran testimonis del reconeixement i de la justícia. Finalment, hem recollit una extensa bibliografia dividida en quatre apartats: local, específica i general, per acabar amb un recull d’estudis concrets que s’han fet fins ara a diversos punts del territori nacional sobre la depuració del Magisteri Primari. En el primer apartat hem agrupat diverses publicacions locals que ens han aportat alguna llum en la nostra tasca d’investigació, que ens han proporcionat noms, dades, indicis..., rastres que hem pogut seguir per a poder configurar la relació de mestres de la República 31


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 32

Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides

que o bé arribaren a exercir en alguna població de l’Horta Sud, sense gaudir d’una plaça en propietat, o bé hi havien nascut o fixat ací la seua vida i tenien la seua destinació fora de la comarca. En el segon apartat hem reunit la bibliografia que hem necessitat usar i consultar per a aprofundir, clarificar o aportar més informació sobre temes específics i concrets relacionats en menor o major mesura amb la nostra investigació. Són temes com el de les colònies escolars, la Institució Lliure d’Ensenyança (ILE), l’Escola de Cossío, la renovació educativa, les missions pedagògiques, la repressió, les víctimes, els consells de guerra, la Causa General, els plans de formació, l’entramat jurídic... En el tercer apartat podem consultar un material bibliogràfic imprescindible per a situar-nos en el context històric, per a poder entendre el marc ideològic i educatiu i aprofundir en el projecte pedagògic encetat en els primers anys de la Segona República i continuat pel Front Popular, fonamental sobretot per a elaborar la part de l’estudi centrada en l’anàlisi del perfil ideològic del Magisteri Primari. Si, en aquest sentit, ha estat important la informació continguda en les diverses històries generals del País Valencià consultades, per la claredat i concisió, i en les obres d’Antonio Molero (1977), Manuel de Puelles (1980) i Mariano Pérez (2011), és imprescindible i recomanable La revolución en la escuela: dos años en la Dirección General de Primera Enseñanza de Rodolfo Llopis (1933). Finalment, en l’últim apartat hem recollit les publicacions que fins a hores d’ara s’ha realitzat, amb més o menys encert i amb més o menys profunditat, sobre la depuració del Magisteri Primari en els diversos territoris de l’Estat espanyol, entre els quals destaquen, com dèiem al principi, dues publicacions, l’estudi conjunt de Juan Manuel Fernández i María del Carmen Agulló (1999) i l’obra de Francisco Morente (1977).

32


11-3 37 mestres

17/4/14

11:27

Página 33

Introducció

Així doncs, teniu entre les vostres mans un estudi que no solament vol contribuir a ocupar un buit fins ara important en la historiografia local de la comarca de l’Horta Sud sinó que, amb la profunditat i la complexitat dels continguts tractats i les informacions aportades –moltes de les quals són totalment inèdites– aspira a ser un referent en els estudis sobre la repressió institucional del Magisteri Primari.

33

Mestres de la República a l'Horta Sud  

El Magisteri Primari hagué denfrontar-se a un procés de depuració humiliant que els feia pedre la seua dignitat com a persones i com a profe...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you