Llibret Foguera Princesa Mercedes 2024

llibret24fogueraprincesa mercedes

EDITA:

«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024»

Edició: Abril-Maig 2024

D.L.: A 209-2022

Títol: Allibera't

Edita: Foguera Princesa Mercedes

Grup de col·laboradors: Joel

Poveda i Guirado, José Tena i Tejado.

Col·laboracions especials: Arena

García i Fernández / Delegada de Comunicació de la Federació de Les

Fogueres de Sant Joan i Elena Vidal / Alicante Street Style

Fotografies: Akra Imagen Fotógrafos / La comissió.

BENvinguts

BENvingudes

LLIBRET DIGITAL:

http://issuu.com/panalfallero/docs/ llibret_foguera_princesa_mercedes_2024

part temàtica

.56

.06 Concepte de Llibertat .00.

.08 Llibertat Política .01.

.18 Llibertat Ambiental .02.

.24 Llibertat Religiosa .03.

.30 Llibertat d'Associació .04.

.32 Llibertat Personal .05.

.36 Llibertat de Moviment .06.

.40 Llibertat Econòmica .07.

.46 Llibertat Tecnològica .08.

.52 Llibertat Emocional .09.

Llibertat de Consciència i Pensament .10.

.58 Llibertat Acadèmica .11.

.62 Llibertat d'Informació .12.

.64 Entrevista a Arena García .12.1.

.68 Llibertat Artística .13.

.70 Entrevista a Elena Vidal .13.1.

.82 Llibertat Cultural .14.

.86 Llibertat d'Expressió .15.

Important!

En aquest llibre s'ha tingut en compte, en tot moment, l'ús del llenguatge inclusiu, amb la finalitat que cap persona puga sentir-se discriminada o desplaçada en la seua lectura. A més, s'han afegit codis QR amb informació rellevant de la nostra ciutat d'Alacant i pictogrames per a afavorir la seua comprensió per a persones amb diversitat funcional

Llibertat

llibret24fogueraprincesa mercedes

part foguera

.04La nostra Portada

Salutació Alcalde d’Alacant.93

.94Salutació Regidora de Festes

Salutació President Diputació d'Alacant .95

.96Salutació President Federació de les Fogueres de Sant Joan

Salutació Mantenidora 2024.97

.98Salutació President de la Foguera 2024

Salutació President Infantil de la Foguera 2024 .99

.100Bellesa

Bellesa Infantil 2024 .102

.104Dames d’Honor 2024

Dames d’Honor Infantil 2024 .105

.106Comissionades d'Honor i Padrina d'Honor Infantil

La nostra comissió .107

.108Premi Dona 2024

Tot un any en fotos .110

.116Esbós i explicació Foguera Adulta

Esbós i explicació Foguera Infantil .118

.120Falla Germana València

Gaiata Germana .121

.122Falla Germana Benicarló

Himnes .123

.124Carrecs d'Honor Perpetus

Programa d'Actes .125

.126Publicitat

LA NOSTRA: portada

Tres anys portem en aquesta foguera. Tres llibres que hem vist créixer, des d'un inici molt tímid i fins amb una certa por, fins al que és hui dia: un gran llibre cultural. Perquè tot esforç té la seu recompensa, i perquè fent els passos de manera ferma i conscient, es va creant camí.

Enguany li toca el torn a Allibera't, un lema que ja trenca les cadenes del ja molt vist, del "més del mateix". Nosaltres, que ja hem tocat molts llibres de festes, veiem com les comissions s'obsessionen amb parlar de temàtiques locals i històriques, ja passades, i no deixen de ser molt interessants perquè guarden del foc tot el que s'ha viscut; però la festa continua, ja no estem en aquelles dècades, i els pensaments canvien, igual que les nostres vides. Per tant, que una comissió desitge parlar d'actualitat, ja és d'agrair, i si a més parla de temes que ajuden al fet que tots i totes visquem millor i més lliures, doble premi.

En la portada d'enguany hem volgut seguir l'essència de l'interior del llibre, fer un collage desenfadat on podem veure un home que, obrint-se la camisa, deixa escapar del seu pit coloms, com a símbols de llibertat. Lliure, com el sol quan comença el dia, com cantava el gran Nino Bravo.

Allibera't, com també entonava El Titi. Tot això, tota eixa amalgama com una explosió i crit al cel, que trenca les cadenes que ens lliguen i no ens deixen actuar com som i com volem.

Per dins, el llibre es compon de quinze llibertats, amb un toc formal però alhora desenfadat amb les fotografies i creativitats, on separem la pròpia definició d'altres aspectes que aprofundeixen en cadascun dels punts.

Agrair a tota la comissió per la seua confiança cega en nosaltres. Precisament és en el disseny on nosaltres ens sentim més lliures. Han sigut dos anys d'èxits i esperem que aquest 2024 també ho siga.

Una abraçada enorme

LLIBERTAT

1. f. DRET Estat o condició de qui és lliure, de qui no és esclau o no està empresonat.

4. f. FILOS. Capacitat de la voluntat humana d'elegir entre diverses possibilitats.

«La llibertat, en qualsevol cas, només és possible lluitant constantment per ella»

Albert Einstein

concepte DE llibertat

LA llibertat és un concepte fonamental en la vida humana, intrínsecament lligat a la capacitat dels individus per a actuar, triar i prendre decisions de manera autònoma. Es defineix com l’absència de coacció o restricció externa injusta, permetent a les persones exercir la seua voluntat i expressar la seua individualitat.

La importància de la llibertat en la vida humana radica en el seu paper essencial per al desenvolupament integral dels individus i el funcionament saludable de les societats. Sense llibertat, les persones estarien limitades en la seua capacitat per a buscar la felicitat, perseguir els seus objectius i contribuir al bé comú. A més, la llibertat fomenta la creativitat, la innovació i el progrés, al permetre que les persones exploren noves idees i enfocaments sense por a la repressió.

A un nivell més profund, la llibertat també està estretament relacionada amb la dignitat humana. Ser capaç de prendre decisions lliures i autònomes és un aspecte fonamental de l’autonomia personal i el respecte cap a un mateix. A més, la llibertat promou la diversitat i la tolerància, al reconèixer i valorar les diferències individuals sense imposar uniformitat o conformitat.

En resum, la llibertat no sols és un dret fonamental, sinó també una condició indispensable per al floriment humà i el funcionament democràtic de les societats. La seua preservació i promoció són tasques vitals per a garantir el benestar i la dignitat de totes les persones.

llibertat POLÍTICA

La llibertat política constitueix un dels pilars fonamentals sobre els quals es construeixen les societats democràtiques modernes. Aquest concepte abraça un conjunt de drets i facultats que garanteixen als individus la capacitat d'influir en les decisions polítiques, participar activament en la vida pública i exercir els seus drets civils en un entorn democràtic i just. És essencial comprendre la profunditat i l'abast d'aquesta llibertat, ja que la seua presència o absència pot marcar la diferència entre una societat oberta i pluralista i una societat autoritària i restrictiva.

En la seua essència, la llibertat política es tradueix en l'exercici ple d'una sèrie de drets fonamentals. Entre ells es troben la llibertat d'expressió, que permet als individus manifestar les seues opinions i punts de vista de manera oberta i sense temor a represàlies; la llibertat d'associació, que facultat a les persones a agrupar-se i organit-

zar-se amb altres per a promoure els seus interessos comuns i participar en activitats cíviques i polítiques; i la llibertat de premsa, que garanteix l'accés a una informació veraç i diversa, així com el dret a ser informat de manera independent i objectiva sobre els assumptes d'interés públic.

Així mateix, la llibertat política implica el dret a participar en la vida política de la comunitat, ja siga a través de l'exercici del vot en eleccions lliures i justes, o mitjançant altres formes de partici-

pació ciutadana, com la protesta pacífica, la presentació de peticions o la participació en debats públics. Aquest aspecte és crucial, ja que permet als ciutadans influir en la presa de decisions i contribuir al desenvolupament de polítiques que reflectisquen els seus interessos i necessitats.

L'existència de la llibertat política també està estretament vinculada a la garantia d'un Estat de dret sòlid i eficaç. Això implica que totes les persones, independentment de la seua condició social

o política, estiguen sotmeses a les mateixes lleis i normes, i que els drets i llibertats fonamentals estiguen protegits i respectats per les institucions de l'Estat. A més, implica l'existència d'un sistema judicial independent i transparent, que garantisca l'accés a la justícia i la protecció front a qualsevol forma d'arbitrarietat o abús de poder.

En resum, la llibertat política és un principi fonamental que sosté el funcionament de les societats democràtiques i el ple exercici dels drets humans. La seua presència garanteix l'existència d'un entorn propici per al desenvolupament de la pluralitat, la diversitat i la participació ciutadana, elements essencials per a la construcció de societats justes, lliures i equitatives. Per això, és imprescindible promoure i protegir aquest valor fonamental en totes les esferes de la vida política i social.

Exemples reals històrics i contemporanis de lluites per la llibertat política 1.1.

LA INDEPENDÈNCIA DE L'ÍNDIA: UN HIT DE LLIBERTAT EN L'ESCENARI MUNDIAL.

LaIndependència de l'Índia, un hito històric en la lluita contra el colonialisme, ressonà no solament en el subcontinent indià, sinó també en tot el món. Aquest esdeveniment monumental, que culminà el 1947, marcà la fi de gairebé dos segles de domini britànic a la regió i encengué una flama d'esperança i emancipació en altres nacions sotmeses a l'opressió colonial.

El moviment per la independència de l'Índia fou un procés multifacètic que abraçà dècades de resistència pacífica i activa, liderada per figures emblemàtiques com Mahatma Gandhi, Jawaharlal Nehru, i Subhas Chandra Bose, entre d'altres. Aquests líders inspiraren milions d'indis a unir-se en una lluita no violenta, basada en principis de resistència passiva, desobediència civil i recerca d'autodeterminació.

El paper central de Mahatma Gandhi en aquest moviment no pot ser exagerat. La seua estratègia de resistència no violenta, coneguda com a Satyagraha, es convertí en un poderós instrument de canvi social i polític. A través de mètodes com la vaga, el boicot i la desobediència civil, Gandhi i els seus seguidors desafiaren l'autoritat britànica i exposaren les injustícies del règim colonial.

El moviment d'independència no estigué exempt de reptes i sacrificis. La repressió brutal per part de les autoritats britàniques, incloses detencions massives i violència policial, fou una realitat constant. No obstant això, la determinació del poble indi i el seu compromís amb la causa de la llibertat mai vacil·laren.

L'any 1947 marcà un punt d'inflexió crucial en la història de l'Índia.

L'Acta d'Independència britànica, promulgada el 15 d'agost d'aquell any, posà fi formalment al domini colonial i donà pas a la creació de dues nacions sobiranes: Índia i Pakistan. No obstant això, aquest moment de triomf estigué tenyit de tragèdia, ja que la partició de l'Índia portà a una violència sectària sense precedents i al desplaçament massiu de milions de persones.

Malgrat els reptes i les cicatrius de la partició, la Independència de l'Índia representà un assoliment monumental per al poble indi i un exemple inspirador per al món en la seva lluita contra l'opressió. Aquest esdeveniment no solament transformà el curs de la història del subcontinent indi, sinó que també inspirà moviments de lliberació en altres parts del món colonitzat.

En l'era postcolonial, l'Índia ha hagut d'enfrontar-nos a nombrosos reptes en la seva recerca de desenvolupament i progrés. No obstant això, el llegat de la lluita per la independència continua sent un recordatori poderós del poder del poble unit i de la determinació d'assolir la llibertat i la justícia. La Independència de l'Índia segueix sent un hito d'esperança i un recordatori perdurable de la capacitat de l'ésser humà per resistir l'opressió i forjar el seu propi destí.

EL MOVIMENT PELS DRETS CIVILS

ALS ESTATS UNITS: UNA LLUITA PER LA IGUALTAT I LA JUSTÍCIA.

La història dels Estats Units està marcada per una lluita constant pels drets i la igualtat de tots els seus ciutadans. Un dels capítols més significatius en aquesta història és el Moviment pels Drets Civils, un període d'agitació i resistència que va transformar la nació i va establir les bases per a un canvi social i polític durador.

El Moviment pels Drets Civils va emergir a les dècades de 1950 i 1960 com a resposta a la discriminació sistèmica i la segregació racial que prevalia en gran part del país. Liderat per una àmplia gamma de figures prominents, incloses Rosa Parks, Martin Luther King Jr., Malcolm X i molts altres, el moviment buscava posar fi a la segregació racial a les escoles, llocs públics i llocs de treball, així com garantir el dret de vot per a tots els ciutadans.

Una de les estratègies més poderoses emprades pel moviment va ser la resistència no violenta, inspirada en les ensenyances de Mahatma Gandhi. A través de boicots, marxes, sentades i altres formes de protesta pacífica, els activistes van desafiar les lleis discriminatories i van exigir igualtat de drets davant de la llei. Aquestes accions no només van cridar l'atenció nacional i internacional, sinó que també van mobilitzar a comunitats senceres i van despertar la consciència de milions de persones sobre la injustícia racial.

Un dels moments més icònics del moviment va ser la Marxa sobre Washington pel Treball i la Llibertat el 1963, on el famós discurs de Martin Luther King Jr. va ressonar en tot el país amb el seu crida a la unitat i la igualtat. Aquesta marxa històrica no només va pressionar el govern federal perquè adoptara mesures legislatives en favor dels drets civils, sinó que també va galvanitzar el suport públic per a la causa.

El Moviment pels Drets Civils va aconseguir una sèrie de victòries significatives, inclosa l'aprovació de lleis federals com la Llei de Drets Civils de 1964 i la Llei de Dret al Vot de 1965, que van prohibir la discriminació racial i van garantir el sufragi per a tots els ciutadans, respectivament. Aquestes lleis van marcar un punt d'inflexió en la lluita per la igualtat racial als Estats Units i van establir les bases per a futurs avanços en drets civils. Encara que el Moviment pels Drets Civils va aconseguir avanços importants, també va deixar al descobert la profunditat de les divisions racials i la persistència

de la discriminació en la societat estatunidenca. Al llarg de les dècades posteriors, la lluita per la igualtat i la justícia ha continuat, amb nous reptes i noves generacions d'activistes que s'inspiren en el llegat del moviment per seguir endavant.

En última instància, el Moviment pels Drets Civils va deixar un impacte durador en la història dels Estats Units, no només transformant les lleis i les polítiques, sinó també canviant la consciència nacional i promocionant la idea fonamental que tots els éssers humans són iguals en dignitat i drets. Encara que queda treball per fer, el llegat del moviment segueix sent una font d'inspiració i un recordatori de la capacitat del poble estatunidenc per lluitar per un futur més just i equitatiu.

LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA

A SUD-ÀFRICA: UNA HISTÒRIA D'ALLIBERAMENT I RENOVACIÓ

La transició a la democràcia a Sudàfrica és una narrativa impressionant de resistència, reconciliació i esperança. Després de dècades de règim d'apartheid, un sistema de discriminació racial institucionalitzat que negava els drets fonamentals a la majoria negra del país, Sud-àfrica va emprendre un viatge cap a una nova era de llibertat i igualtat.

El moviment antiapartheid a Sudàfrica va ser una lluita de molts fronts, liderada per figures com Nelson Mandela, Walter Sisulu, Oliver Tambo i molts altres. A través de boicots, manifestacions, vagues i altres formes de resistència pacífica, el poble sudafricà va desafiar valentament el règim segregacionista i va reclamar els seus drets humans fonamentals.

El punt culminant d'aquesta lluita va arribar amb la fi de l'apartheid i les eleccions democràtiques de 1994, en les quals Mandela va ser elegit com el primer president negre de Sud-àfrica. Aquest moment històric no només va marcar el final d'una època de repressió i injustícia, sinó que també va simbolitzar un nou començament per a la nació sud-africana.

La transició a la democràcia no va ser senzilla ni exempta de dificultats. El país va haver d'afrontar reptes enormes, incloent-hi la reconciliació entre les comunitats dividides, la reconstrucció de les institucions democràtiques i la gestió de les desigualtats econòmiques i socials persistents. No obstant això, la voluntat de Sud-àfrica de superar aquests obstacles i construir una societat més justa i inclusiva va ser inspiradora.

Un aspecte clau de la transició va ser la Comissió de la Veritat i la Reconciliació (CVR), encarregada de donar veu a les víctimes de l'apartheid i promoure la reconciliació nacional. A través de testimonis públics i processos de perdó, la CVR va ajudar a sanar les ferides del passat i a construir un futur compartit per a tots els sud-africans.

Avui, Sud-àfrica continua enfrontantse a reptes, incloent-hi la desigualtat econòmica, la corrupció i les tensions socials. Tanmateix, la transició a la democràcia ha establert una base sòlida per al progrés i la prosperitat futurs. La resiliència i la determinació del poble sud-africà són un testimoni del poder de la humanitat per superar la injustícia i construir un futur millor per a tothom.

En definitiva, la transició a la democràcia a Sud-àfrica és una història d'alliberament i renovació. Representa la triomf de la justícia sobre l'opressió i la promesa d'un futur més brillant per a tots els qui viuen a la Terra de l'Arc Iris.

LA PRIMAVERA ÀRAB: UN DESPERTAR

DE LES MASSES CAP A LA LLIBERTAT

I LA JUSTÍCIA

La Primavera Àrab va ser un fenomen transformador que va sacsejar el món àrab a principis del segle XXI. Aquest moviment de protesta popular va sorgir com una resposta a les injustícies, la corrupció i la falta de llibertat política en diversos països de la regió. Amb la seva arribada, les masses àrabs van alçar les seves veus en una demanda unànime de canvi i reforma.

foguera princesa mercedes

El 2010, la immolació de Mohamed Bouazizi, un venedor ambulant tunisià, va desencadenar una onada de protestes a Tunísia, que van acabar amb el govern autocràtic de Ben Ali. Aquest esdeveniment va encendre la flama de la Primavera Àrab, inspirant moviments similars a tot el món àrab.

Les protestes van arribar a països com Egipte, Líbia, Síria, Iemen i Bahrain, entre altres. Les masses es van manifestar als carrers amb un clam unànime per la democràcia, els drets humans i una millora en les condicions de vida. La utilització de les xarxes socials i altres mitjans de comunicació moderns va jugar un paper clau en la mobilització i coordinació dels protestants.

Tot i la diversitat de les situacions en cada país, les demandes dels manifestants eren similars: volien posar fi a la dictadura, la corrupció i la falta de llibertats bàsiques, així com millorar les condicions econòmiques i socials. No obstant això, la resposta dels governs a aquestes protestes va ser variada, amb alguns intentant suprimir els moviments de protesta amb violència i repressió, mentre que altres van intentar respondre amb reformes moderades.

El resultat de la Primavera Àrab ha estat heterogeni. Algunes nacions han experimentat canvis significatius, com Tunísia, que ha transicionat cap a una democràcia més estable, o Egipte, que va veure la caiguda de Hosni Mubarak i l'arribada al poder de Mohammed Morsi, encara que posteriorment va tornar a una dictadura militar. Altres països, com Líbia i Síria, han caigut

en conflictes prolongats i violents, amb conseqüències humanitàries devastadores.

Malgrat les dificultats i les incerteses, la Primavera Àrab va representar un punt d'inflexió en la història de la regió, demostrant el poder de les masses per exigir canvi i reforma. Encara avui, les lluites per la llibertat, la justícia i la dignitat continuen en molts països àrabs, recordant-nos que la recerca de la llibertat és una aspiració universal que no coneix fronteres.

PROTESTES A HONG KONG: VEU DEL POBLE CONTRA L'OPRESSIÓ.

Les protestes a Hong Kong han sacsejat la ciutat i capturat l'atenció del món sencer. Aquest moviment de masses és una manifestació de la determinació del poble de defensar les seves llibertats i drets democràtics contra les pressions creixents del govern central de la Xina.

El descontentament a Hong Kong va començar a prendre forma l'any 2019, quan el govern local va intentar introduir una llei d'extradició que permetria l'extradició de sospitosos a la Xina continental per ser jutjats. Aquesta proposta va generar preocupacions sobre la pèrdua de la independència judicial i les possibles repercussions per a la llibertat i els drets dels ciutadans de Hong Kong.

Les protestes es van expandir ràpidament, aplegant milions de persones a les carrers de la ciutat. El moviment va abastar una àmplia gamma de sectors de la societat, des d'estudiants i professionals fins a treballadors i jubilats, tots units per una causa comuna: defensar el seu estil de vida i les seves llibertats democràtiques.

Les manifestacions van adoptar formes diverses, des de marxes massives fins a actes de desobediència civil i vagues. Malgrat els esforços de les autoritats per reprimir les protestes mitjançant la violència i la repressió, els manifestants van mostrar una determinació inquebrantable i una resistència ferma.

El moviment de protesta a Hong Kong no només es tractava de l'oposició a la llei d'extradició, sinó que també reflectia una preocupació més profunda pel futur de la ciutat i la seva autonomia. Molts habitants de Hong Kong temen que les seves llibertats civils i polítiques estiguin sent erosionades gradualment per la influència creixent de Pequín.

A mesura que les protestes han continuat, s'han posat de manifest altres qüestions, com ara la demanda de reformes democràtiques més àmplies i la crida a una investigació independent sobre l'ús excessiu de la força per part de les autoritats.

Les tensions entre els manifestants i el govern central de la Xina han augmentat, amb pocs signes de resolució a curt termini.

Les protestes a Hong Kong són un recordatori del poder del poble per

exigir responsabilitat i canvi als seus governants. Aquest moviment ha generat un debat global sobre els drets humans i la democràcia, i ha posat de manifest la importància de protegir les llibertats fonamentals en tot el món.

Tot i les dificultats i els reptes que enfronten els manifestants, la seva determinació i valentia continuen inspirant milers de persones a tot el món. Les protestes a Hong Kong representen una lluita per la justícia i la llibertat que ressona molt més enllà dels seus límits geogràfics i que perdurarà en la memòria col·lectiva de les generacions futures.

RELACIÓ ENTRE LA DEMOCRÀCIA

I LA LLIBERTAT POLÍTICA: FONAMENTS D'UNA SOCIETAT JUSTA

La relació entre la democràcia i la llibertat política és un tema central en el discurs polític i filosòfic contemporani. Ambdós conceptes estan intrínsecament vinculats, ja que la democràcia es basa en la premisa que tots els individus tenen dret a participar en la presa de decisions que afecten les seues vides, i la llibertat política és fonamental per garantir eixa participació igualitària i significativa.

En la seua essència, la democràcia es defineix com un sistema de govern en el qual el poder resideix en el poble, que exerceix la seua sobirania a través de representants triats o directament. Aquest sistema es fonamenta en

principis com la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, la protecció dels drets individuals i la garantia d'un procés electoral just i transparent. La democràcia busca crear un entorn on les veus de tots els ciutadans siguen escoltades i respectades, sense importar la seua procedència, gènere, religió o estatus socioeconòmic.

D'altra banda, la llibertat política fa referència al dret dels individus a expressar les seues opinions, participar en la vida política i cívica de la seua comunitat, i triar els seus representants de manera lliure i sense coacció. Aquesta llibertat inclou el dret a la llibertat d'expressió, de reunió pacífica, d'associació i de participació en processos electorals lliures i justos. En una societat democràtica, la llibertat política és un pilar fonamental que permet als ciutadans exercir el seu poder sobirà de manera efectiva i responsable.

La relació entre la democràcia i la llibertat política és recíproca i complementària. Per una banda, la democràcia proporciona el marc institucional necessari per protegir i garantir la llibertat política dels individus. A través de la separació de poders, l'estat de dret i els mecanismes de rendició de comptes, la democràcia estableix un sistema que protegeix els drets i llibertats fonamentals de tots els ciutadans, i que permet que les decisions polítiques es prenguen de manera transparent i responsable.

Per altra banda, la llibertat política és essencial per a l'existència i el funcionament de la democràcia. Sense una ciutadania informada i compromesa, sense la possibilitat

d'expressar opinions divergents i sense la capacitat de participar activament en la vida política, la democràcia corre el risc de convertir-se en una mera formalitat, mancada de legitimidad i representativitat. La llibertat política alimenta el debat públic, fomenta la diversitat d'idees i perspectives, i reforça la legitimidad i l'estabilitat de les institucions democràtiques.

En resum, la relació entre la democràcia i la llibertat política és una relació d'interdependència i mutu reforçament. Ambdós conceptes són fonamentals per a la creació i preservació d'una societat justa, igualitària i lliure, on tots els individus tinguen l'oportunitat de contribuir al bé comú i de realitzar plenament el seu potencial com a éssers humans. La defensa i promoció de la democràcia i la llibertat política han de ser objectius centrals de qualsevol societat que aspire a la justícia i la dignitat per a tots els seus membres.

Relació entre la democràcia i la llibertat política: fonaments d'una societat justa

La relació entre la democràcia i la llibertat política és un tema central en el discurs polític i filosòfic contemporani. Ambdós conceptes estan intrínsecament vinculats, ja que la democràcia es basa en la premisa que tots els individus tenen dret a participar en la presa de decisions que afecten les seues vides, i la llibertat política és fonamental per garantir eixa participació igualitària i significativa.

En la seua essència, la democràcia es defineix com un sistema de govern en el qual el poder resideix en el poble, que exerceix la seua sobirania a través de representants triats o directament. Aquest sistema es fonamenta en principis com la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, la protecció dels drets individuals i la garantia d'un procés electoral just i transparent. La democràcia busca crear un entorn on les veus de tots els ciutadans siguen escoltades i respectades, sense importar la seua procedència, gènere, religió o estatus socioeconòmic.

D'altra banda, la llibertat política fa referència al dret dels individus a expressar les seues opinions, participar en la vida política i cívica de la seua comunitat, i triar els seus representants de manera lliure i sense coacció. Aquesta llibertat inclou el dret a la llibertat d'expressió, de reunió pacífica, d'associació i de participació en processos electorals lliures i justos. En una societat democràtica, la llibertat política és un pilar fonamental que permet als ciutadans exercir el seu poder sobirà de manera efectiva i responsable.

La relació entre la democràcia i la llibertat política és recíproca i complementària. Per una banda, la democràcia proporciona el marc institucional necessari per protegir i garantir la llibertat política dels individus. A través de la separació de poders, l'estat de dret i els mecanismes de rendició de comptes, la democràcia estableix un sistema que protegeix els drets i llibertats fonamentals de tots els ciutadans, i que permet que les decisions polítiques es prenguen de manera transparent i responsable.

Per altra banda, la llibertat política és essencial per a l'existència i el funcionament de la democràcia. Sense una ciutadania informada i compromesa, sense la possibilitat d'expressar opinions divergents i sense la capacitat de participar activament en la vida política, la democràcia corre el risc de convertir-se en una mera formalitat, mancada de legitimidad i representativitat. La llibertat política alimenta el debat públic, fomenta la diversitat d'idees i perspectives, i reforça la legitimidad i l'estabilitat de les institucions democràtiques.

En resum, la relació entre la democràcia i la llibertat política és una relació d'interdependència i mutu reforçament. Ambdós conceptes són fonamentals per a la creació i preservació d'una societat justa, igualitària i lliure, on tots els individus tinguen l'oportunitat de contribuir al bé comú i de realitzar plenament el seu potencial com a éssers humans. La defensa i promoció de la democràcia i la llibertat política han de ser objectius centrals de qualsevol societat que aspire a la justícia i la dignitat per a tots els seus membres.

llibertat AMBIENTAL

2. Una crida a l'harmonia entre humanitat i naturalesa

La llibertat ambiental és un concepte que abasta la capacitat dels individus i les comunitats per a gaudir d'un entorn natural saludable i sostenible, així com per a participar en la presa de decisions que afecten al medi ambient en el qual viuen. És un dret fonamental que es troba interconnectat amb altres aspectes de la llibertat humana, com la llibertat política, econòmica i social.

En un sentit ampli, la llibertat ambiental implica l'absència de restriccions injustes o injustificades imposades sobre les persones i els ecosistemes en relació amb el seu entorn. Això inclou el dret a respirar aire net, beure aigua potable, accedir a aliments segurs i gaudir d'espais naturals no degradats. També implica el dret a viure en comunitats lliures de contaminació i a no ser

exposat a substàncies tòxiques que puguen posar en perill la salut humana i el benestar ambiental.

La llibertat ambiental no només es refereix a la protecció de l'entorn natural, sinó també a la promoció d'un desenvolupament sostenible que garantisca la conservació dels recursos naturals per a les generacions futures. Això requereix un equilibri entre les necessitats humanes i la capacitat de la Terra per a mantindre la vida, evitant la sobreexplotació dels recursos naturals i la degradació ambiental.

En molts casos, la llibertat ambiental està estretament lligada a la justícia ambiental, que es refereix a la distribució equitativa dels beneficis i les càrregues ambientals dins de la societat. Les comunitats desfavorides i marginades solen ser les més afectades per la degradació ambiental i

la contaminació, la qual cosa resulta en inequitats en salut i qualitat de vida. Per tant, la llibertat ambiental també implica el dret a un medi ambient net i saludable per a totes les persones, independentment del seu origen ètnic, gènere, nivell socioeconòmic o ubicació geogràfica.

Per a garantir la llibertat ambiental, és necessari un enfocament integrat que combine la regulació governamental, la participació ciutadana, la innovació tecnològica i la col·laboració entre diferents sectors de la societat. Les lleis i polítiques ambientals han de ser transparents, efectives i aplicades de manera justa per a protegir tant els drets humans com els drets de la naturalesa. A més, és fonamental fomentar l'educació ambiental i la consciència pública sobre la importància de preservar i restaurar el medi ambient.

La llibertat ambiental també implica la responsabilitat individual i col·lectiva d'adoptar pràctiques sostenibles en la vida quotidiana, com reduir el consum de recursos, reciclar, utilitzar energies renovables i recolzar iniciatives de conservació ambiental. En prendre decisions informades i ètiques, cada persona pot contribuir a la protecció i millora del medi ambient, promoguent així la llibertat ambiental per a les generacions presents i futures.

En resum, la llibertat ambiental és un dret fonamental que garanteix l'accés a un entorn natural net, segur i sostenible, així com la participació en la presa de decisions que afecten al medi ambient. Promoure la llibertat ambiental requereix un compromís col·lectiu per a protegir i preservar els recursos naturals, promoure la justícia ambiental i fomentar un desenvolupament sostenible que satisfaga les necessitats de les generacions actuals sense comprometre les del demà.

REPTES AMBIENTALS: Amenaces a la llibertat de les generacions futures 2.1.

Enla cruïlla del progrés humà s'aixeca una ombra ominosa: els reptes ambientals que amenacen amb socavar la llibertat de les generacions venidores. Aquests reptes, intrínsecament entrelligats amb les nostres accions i decisions actuals, representen una ofensa a la sostenibilitat i l'equitat intergeneracional. Des de la degradació dels ecosistemes fins al canvi climàtic, aquests problemes transcendeixen les fronteres geogràfiques i culturals, exigint una resposta global i urgent.

El canvi climàtic, una de les majors crisis del nostre temps, actua com un catalitzador de desastres naturals més freqüents i intensos, desplaçant poblacions senceres i amenaçant la seguretat alimentària i hídrica.

A mesura que les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuen augmentant, el rellotge de l'estabilitat climàtica avança cap a la mitjanit, deixant a les generacions futures una herència d'incertesa i caos.

La pèrdua de biodiversitat és un altre repte crucial que enfrontem. L'activitat humana desenfrenada ha resultat en l'extinció massiva d'espècies a una velocitat alarmant, debilitant els sistemes naturals que sustenten la vida a la Terra. La destrucció d'hàbitats, la contaminació i la sobreexplotació de recursos han exacerbats aquest declivi, privant a les generacions futures de la riquesa biològica i els serveis ecosistèmics que tant necessitaran.

La contaminació, en les seues diverses formes, també amenaça la llibertat ambiental de les generacions venidores. Des de la contaminació de l'aire i l'aigua fins a l'acumulació de residus plàstics en els oceans, les nostres accions contaminants estan deixant un llegat tòxic que enverina l'entorn natural i compromet la salut i el benestar de les futures generacions.

La deforestació, la degradació del sòl i la sobreexplotació de recursos naturals són problemes interconnectats que amenaçen la capacitat de la Terra per sostenir la vida en el futur. La voracitat insaciable pel creixement econòmic ha portat a l'explotació desmesurada dels boscos, l'agricultura intensiva i l'extracció descontrolada de minerals, esgotant els recursos naturals a un ritme insostenible i degradant els ecosistemes en el procés.

Enfrontar aquests reptes requereix un canvi fonamental en la nostra relació amb el medi ambient i entre nosaltres mateixos. Requereix un compromís renovat amb la sostenibilitat, l'equitat i la responsabilitat intergeneracional.

Des de l'adopció de pràctiques de consum més conscients fins a la promoció de polítiques ambientals

sòlides a nivell nacional i internacional, hem d'actuar amb determinació i urgencia per garantir la llibertat ambiental de les generacions futures i assegurar un futur pròsper i sostenible per a tots.

A més de les accions a nivell individual i polític, és crucial fomentar la col·laboració i la solidaritat a escala global. Els desafiaments ambientals no coneixen fronteres, i només mitjançant una cooperació internacional robusta podem abordar eficaçment aquestes amenaces i trobar solucions duradores. Els acords internacionals, com l'Acord de París sobre el canvi climàtic i la Convenció sobre la Diversitat Biològica, són passos importants en la direcció correcta, però encara queda molt per fer per complir amb els seus objectius i compromisos.

L'educació i la sensibilització juguen un paper fonamental en la construcció d'un futur sostenible. És imperatiu que les generacions presents i futures entenguen la importància de conservar el medi ambient i adoptar pràctiques de vida respectuoses amb la naturalesa. La promoció de l'educació ambiental en tots els nivells, des de les escoles fins als mitjans de comunicació, és essencial per crear una ciutadania informada i compromesa amb la protecció del planeta.

A més, és necessari repensar el nostre enfocament cap al desenvolupament econòmic i el progrés tecnològic. La recerca del creixement econòmic a qualsevol cost ha demostrat ser insostenible i perjudicial per al medi ambient. És hora d'adoptar models econòmics que valorin i protegeixin els recursos naturals, així com de fomentar

la innovació tecnològica orientada cap a la sostenibilitat i l'eficiència ambiental.

La transició cap a una economia circular, en la qual es redueixi al mínim el desperdici i es maximitzi la reutilització i el reciclatge de recursos, és essencial per trencar el cicle de consum insostenible. Això requereix una transformació profunda en els sistemes de producció i consum, així com un canvi en la mentalitat de la societat cap a una cultura de l'ús responsable dels recursos.

En última instància, protegir la llibertat ambiental de les generacions futures requereix un compromís col·lectiu i una acció decidida en tots els nivells de la societat. Cadascun de nosaltres té un paper a jugar en aquesta lluita per un futur sostenible i equitatiu. Només mitjançant un esforç conjunt i una voluntat política real podem assegurar que les generacions venidores heretin un món pròsper i ple de vida, on la llibertat ambiental siga una realitat per a tots els éssers vius.

Accions individuals i col·lectives per a protegir i promoure la llibertat ambiental

2.2.

La protecció del medi ambient i la promoció de la llibertat ambiental són responsabilitats compartides que requereixen tant accions individuals com col·lectives. Cadascun de nosaltres pot contribuir de manera significativa a la preservació del nostre entorn natural i a la creació d'un futur més sostenible per a les generacions futures.

A nivell individual, xicotets canvis en les nostres rutines diàries poden tindre un impacte positiu en el medi ambient. La reducció del consum d'energia i aigua, l'ús de mitjans de transport sostenibles com caminar, anar en bicicleta o utilitzar el transport públic, i la minimització del malbaratament mitjançant la reutilització i el reciclatge són accions simples però poderoses que tots podem adoptar. A més, la tria de productes ecològics i la reducció del consum de carn i productes

d'origen animal també poden ajudar a reduir la nostra empremta ecològica i promoure pràctiques més sostenibles.

A nivell comunitari i col·lectiu, existeixen nombroses formes de col·laborar amb altres per a protegir el medi ambient i promoure la llibertat ambiental. La participació en activitats de neteja de platges, rius i parcs, la realització de campanyes de conscienciació sobre temes ambientals i la pressió sobre els governs i les empreses perquè adopten polítiques i pràctiques més sostenibles són algunes de les accions que poden tindre un impacte significatiu en la protecció del medi ambient.

A més, la creació i el suport a organitzacions ambientals locals i globals, així com la participació en iniciatives de reforestació i conservació de la biodiversitat, són formes efectives de treballar junts amb altres per a protegir i promoure la llibertat ambiental. L'educació ambiental i la sensibilització pública també són eines poderoses per a inspirar canvis de comportament i generar un major compromís amb la protecció del medi ambient.

En resum, tant les accions individuals com les col·lectives són fonamentals per a protegir i promoure la llibertat ambiental. Des de xicotets canvis en la nostra vida diària fins a la participació en moviments i campanyes ambientals més àmplies, tots podem jugar un paper en la creació d'un futur més saludable i equitatiu per a tots els éssers vius al nostre planeta.

Una de les accions individuals més impactants és la reducció del consum de recursos naturals. Això implica ser conscients dels nostres hàbits de consum i buscar alternatives més

sostenibles. Per exemple, podem optar per productes duradors i de qualitat en lloc dels desechables, reduir el consum de plàstics d'un sol ús i triar productes amb certificacions ecològiques que garantisquen pràctiques de producció responsables.

A més, podem contribuir al cuidat del medi ambient mitjançant pràctiques de conservació en el nostre dia a dia. Això inclou la reducció del consum d'aigua i energia en els nostres llars, la participació en programes de reciclatge i compostatge, i l'ús responsable dels recursos naturals. Xicotetes accions com apagar les llums al sortir d'una habitació, tancar el robinet mentre ens raspem els dents i separar els residus per al seu reciclatge poden marcar una gran diferència quan es realitzen de manera constant i sistemàtica.

A nivell comunitari i col·lectiu, podem unir forces amb altres per a impulsar canvis significatius en les nostres comunitats i societats.

Això pot implicar la organització d'esdeveniments de sensibilització ambiental, la participació en projectes de conservació local i la col·laboració amb institucions i organitzacions ambientals per a promoure polítiques i accions que protegisquen el medi ambient. La participació en moviments socials i campanyes d'activisme també pot ser una forma poderosa d'advocar per a un canvi ambiental positiu a nivell local, nacional i fins i tot global.

En última instància, protegir i promoure la llibertat ambiental requereix un compromís continu i una acció decidida per part de tots. Treballant junts, podem crear un futur més saludable i sostenible per a les generacions futures i per al planeta en el seu conjunt.

llibertat RELIGIOSA

La llibertat religiosa, considerada per molts com un dels drets humans fonamentals, és una pedra angular en l'estructura de les societats democràtiques modernes. És la capacitat dels individus i les comunitats de professar i practicar la seua fe, o de no professar cap, sense por a represàlies o discriminació. Aquest principi no només garanteix l'autonomia personal en qüestions espirituals, sinó que també contribueix al pluralisme cultural i al respecte mutu en les societats diverses.

La història de la humanitat està marcada per tensions i conflictes religiosos, on la imposició de creences o la persecució de grups religiosos minoritaris han generat divisions profundes i patiment. La llibertat religiosa sorgeix com una resposta a aquest repte, reconeixent

que la diversitat de creences és una realitat innegable i que totes les persones mereixen el dret de seguir les seues pròpies conviccions en pau i sense interferències externes.

En la seua forma més completa, la llibertat religiosa abasta una sèrie de dimensions interrelacionades. Primer i més bàsic està el dret a creure, és a dir, la llibertat de consciència que permet a cada individu formar les seues pròpies conviccions religioses o filosòfiques. Aquest dret inclou la llibertat de canviar de creences o de no tenir-ne cap en absolut. La llibertat d'expressió religiosa és una altra faceta crucial, que garanteix el dret a manifestar públicament les pròpies creences a través del culte, l'ensenyament, la pràctica individual i col·lectiva, així com l'expressió artística i cultural.

A més, la llibertat religiosa protegeix el dret a associar-se amb altres que comparteixen les mateixes creences i a formar comunitats religioses, ja siga en forma d'esglésies, sinagogues, mesquites, temples o altres llocs de culte. Aquestes comunitats juguen un paper vital en la vida dels seus membres, proporcionant suport espiritual, social i moral, i contribuint al benestar general de la societat a través d'obres de caritat, educació i serveis comunitaris.

La llibertat religiosa també implica la protecció contra la discriminació per motius de religió o creences. Això significa que ningú hauria de ser tractat de manera desigual o injusta a causa de la seua afiliació religiosa, ja siga en l'àmbit laboral, educatiu, públic o privat. A més, aquesta protecció s'estén a l'esfera política,

La romeria de la Santa Faç d'Alacant, la segona més nombrosa després del Rocío, una cita que conjumina fe i cultura des de fa mig mil·lenni

- ElDebate CV

garantint que les lleis i polítiques no favoreixin ni discriminen cap religió en particular, i que l'Estat romança neutral en qüestions religioses, respectant l'autonomia de les institucions religioses i evitant qualsevol forma d'establiment religiós.

En un món cada vegada més interconnectat, la llibertat religiosa adquireix una rellevància encara major. Les societats contemporànies són cada vegada més diverses en termes religiosos, amb una multiplicitat de tradicions i pràctiques que coexisteixen en un mateix espai. En aquest context, la llibertat religiosa es converteix en un mecanisme crucial per a la convivència pacífica i l'enteniment mutu entre persones de diferents credos i cultures.

No obstant això, malgrat els avanços en matèria de drets humans, la llibertat religiosa continua sent un dret amenaçat en moltes parts del món. En alguns països, les minories religioses enfronten discriminació sistemàtica, persecució i violència a causa de la seua fe. Les lleis restrictives, la intolerància social i la violència sectària són obstacles significatius per al ple exercici d'aquest dret humà fonamental.

Per tant, és responsabilitat dels governs, les institucions internacionals, les organitzacions de la societat civil

i els individus promoure i protegir la llibertat religiosa arreu del món. Això implica no només l'adopció de lleis i polítiques que garanteixin aquest dret, sinó també la promoció de la tolerància, el diàleg interreligiós i el respecte mutu entre persones de diferents conviccions.

En resum, la llibertat religiosa és molt més que un dret individual; és un component essencial de la democràcia i la dignitat humana. En protegir la diversitat de creences i promoure el respecte per l'autonomia espiritual de cada individu, contribueix a la construcció de societats més justes, inclusives i pacífiques. En un món marcat per la pluralitat religiosa, la llibertat religiosa s'erigeix com un far de esperança, guiant el camí cap a un futur on la convivència harmònica entre persones de totes les creences siga una realitat tangible.

Conflictes religiosos al llarg de la història

3.1.

LES CROADES EN L'EUROPA

MEDIEVAL:

Les Croades, una sèrie d'expedicions militars emprès pels cristians europeus entre els segles XI i XIII, il·lustren un conflicte religiós d'ample envergadura en la història occidental. Sorgides com a resposta a l'avanç musulmà a Terra Santa, aquestes guerres no només van reflectir tensions religioses, sinó també polítiques i econòmiques. Les Croades no només van portar a enfrontaments entre cristians i musulmans al Pròxim Orient, sinó que també van desencadenar conflictes interns dins d'Europa, com la Quarta Croada, que va resultar en el saqueig de Constantinoble, una ciutat cristiana. Aquest període de conflicte va deixar un llegat de violència i enemistat duradora entre cristians i musulmans a la regió.

LA REFORMA PROTESTANT I LES GUERRES DE RELIGIÓ A EUROPA:

La Reforma Protestant del segle XVI, liderada per figures com Martí Luter i Joan Calví, va desafiar l'autoritat de l'Església Catòlica a Europa. Aquest moviment, que advocava per una reforma en les pràctiques i creences cristianes, va provocar una sèrie de conflictes armats coneguts com les Guerres de Religió. Aquests conflictes, que van esclatar en diferents regions europees com França, Alemanya i els Països Baixos, van enfrontar catòlics contra protestants en una lluita pel control polític i religiós. Les Guerres de Religió van deixar un saldo de destrucció i mort, i tot i que finalment van conduir a un major pluralisme religiós a Europa, també van aprofundir les divisions dins de la cristianitat.

EL CONFLICTE ISRAELÍ-PALESTÍ:

En el cor del Pròxim Orient, el conflicte entre Israel i Palestina és un exemple contemporani d'un conflicte arrelat en diferències religioses, polítiques i territorials. Amb arrels en reclamacions religioses sobre Terra Santa, el conflicte ha generat dècades de violència, desplaçament i patiment per a ambdues comunitats. La disputa pel control de llocs sagrats com el Munt del Temple a Jerusalem, sagrat per a jueus i musulmans per igual, ha exacerbant les tensions religioses i ètniques a la regió, perpetuant un cicle de violència que sembla no tenir fi.

LA MASSACRE DE ROHINGYA A MYANMAR:

La persecució de la minoria musulmana rohinyà a Myanmar és un exemple alarmant de violència religiosa i ètnica en el món contemporani. Impulsada per una combinació de nacionalisme budista, discriminació ètnica i conflictes territorials,

la brutal repressió dels rohinyà per part del govern i grups budistes extremists ha estat condemnada a nivell internacional com a genocidi. Aquesta crisi ha resultat en un èxode massiu de refugiats, així com en atrocitats generalitzades, incloenthi assassinats, violacions i destrucció de pobles sencers, destacant la urgent necessitat de protegir els drets humans i promoure la tolerància religiosa arreu del món.

TOLERÀNCIA

RELIGIOSA:

LA CONVIVÈNCIA EN AL-ÀNDALUS:

Durant el període de domini musulmà a la península ibèrica (segles VIII al XV), conegut com Al-Àndalus, es va desenvolupar un notable exemple de convivència religiosa entre musulmans, jueus i cristians. Sota el govern dels califes omeyes i almohades, les diferents comunitats religioses van coexistir en relativa harmonia, compartint coneixements i contribuint al floriment cultural i científic de la regió. La tolerància

religiosa en Al-Àndalus es va manifestar en la convivència en ciutats com Còrdova i Toledo, on musulmans, jueus i cristians vivien, treballaven i creaven junts, deixant un llegat durador d'intercanvi cultural i respecte mutu.

L'IMPERI MOGOL A L'ÍNDIA:

L'Imperi Mogol a l'Índia, que va florir entre els segles XVI i XIX, va ser un altre exemple de tolerància religiosa en la història mundial. Tot i que els governants mogols eren musulmans, van adoptar una política d'inclusió i tolerància cap a les comunitats hindús i altres minories religioses en el seu vaste imperi. Els emperadors mogols, com Akbar el Gran, van promoure la harmonia interreligiosa i el diàleg intercultural, la qual cosa va permetre que l'Índia experimentés un període de floriment artístic, literari i arquitectònic conegut com l'“Edat d'Or” mogol.

MALÀISIA: UN MOSAÏC RELIGIÓS:

Malàisia és un país multicultural i multiètnic que acull una diversitat

religiosa significativa, incloent-hi musulmans, budistes, hindús, cristians i altres comunitats religioses. Tot i aquesta diversitat, Malàisia ha mantingut una relativa pau religiosa, en part gràcies a polítiques governamentals que promouen la tolerància i el respecte mutu entre les diferents comunitats religioses. La Constitució malàisia garanteix la llibertat de religió, i el país celebra festivals religiosos i culturals de diverses tradicions, reflectint un compromís amb la convivència pacífica i la diversitat religiosa.

LA TOLERÀNCIA

RELIGIOSA

A NOVA YORK:

La ciutat de Nova York ha estat històricament un crisol de cultures i religions, atraient persones de tot el món que practiquen una àmplia gamma de religions i tradicions espirituals. Al llarg de la seva història, Nova York ha estat un refugi per a aquells que fugen de la persecució religiosa i un centre d'activitat interreligiosa i diàleg intercultural. La ciutat acull una gran varietat de llocs de culte, des de sinagogues i mesquites

fins a esglésies i temples, i celebra esdeveniments interreligiosos que fomenten la comprensió i el respecte mutu entre les diferents comunitats religioses. Aquesta diversitat religiosa i cultural ha enriquit el teixit social de Nova York i ha contribuït a la seva reputació com una ciutat inclusiva i acollidora per a persones de totes les creences i orígens.

REFLEXIONS FINALS:

Els conflictes religiosos i la tolerància religiosa són dues cares de la mateixa moneda en la història de la humanitat. Mentre que els conflictes religiosos han desencadenat guerres devastadores, desplaçaments massius i patiment humà, la tolerància religiosa ha permès la convivència pacífica, l'intercanvi cultural i el progrés social en diverses societats.

És important reconèixer que la religió, en si mateixa, no és intrínsecament bona ni dolenta, sinó que el seu impacte en la societat depèn en gran mesura de com es practica i interpreta. Mentre que alguns individus i grups religiosos han utilitzat la fe com a justificació per a la violència i l'opressió,

altres han trobat en la seva fe un fonament per a la compassió, la justícia i el servei als altres.

A mesura que avancem cap a un futur cada vegada més interconnectat, és fonamental promoure la comprensió interreligiosa i el respecte mutu entre persones de diferents creences i tradicions espirituals. Això implica abordar les causes subjacents dels conflictes religiosos, com la intolerància, la desigualtat i la injustícia, i treballar cap a la construcció de societats més inclusives, equitatives i respectuoses de la diversitat religiosa.

La història ens ensenya que la tolerància religiosa no és només un ideal desitjable, sinó també un imperatiu moral i humà per a construir un món en el qual totes les persones puguin viure amb dignitat, llibertat i pau, independentment de les seves creences religioses o filosòfiques. En última instància, la recerca de la pau i l'harmonia entre les diferents comunitats religioses és fonamental per al benestar i la prosperitat de la humanitat en el seu conjunt.

La llibertat religiosa és un pilar essencial per a la coexistència pacífica i la diversitat cultural, i juga un paper crucial en l'edificació de societats inclusives. Més que un simple dret humà, constitueix un principi central que fomenta el respecte mutu i la pluralitat en tot el món. Explorar el seu paper en aquesta construcció implica analitzar el seu impacte en diferents àmbits socials, polítics i culturals.

FOMENT DE LA TOLERÀNCIA I LA DIVERSITAT:

Una societat que promou la llibertat religiosa tendeix a ser més tolerant i acollidora envers les diferències. En permetre que les persones practiquen les seues creences sense temor a la persecució, es crea un clima de respecte mutu i enteniment interreligiós. Això facilita la construcció de ponts entre diferents comunitats religioses i culturals, reforçant la cohesió social.

ESTÍMUL DEL DIÀLEG INTERRELIGIÓS I LA COOPERACIÓ:

La llibertat religiosa facilita el diàleg constructiu entre diferents grups religiosos, el que pot conduir a la resolució pacífica de conflictes

i la col·laboració en projectes socials. A través de l'intercanvi d'idees i la comprensió de les perspectives dels altres, les comunitats religioses poden treballar juntes per a abordar desafiaments comuns, promocionant així el benestar general i l'harmonia social.

PROTECCIÓ DELS

DRETS HUMANS I LA DIGNITAT:

La llibertat religiosa està vinculada a la protecció d'altres drets humans fonamentals, com la llibertat d'expressió i la igualtat davant la llei. Al salvaguardar el dret de les persones a practicar la seua religió sense interferència, es promou la dignitat i el benestar de tots els membres de la societat. A més, juga un paper crucial en la protecció de les minories religioses i en la prevenció de la discriminació basada en la religió.

DESAFIAMENTS I OPORTUNITATS:

Malgrat la seua importància, la llibertat religiosa enfronta desafiaments significatius, com la intolerància i l'extremisme. No obstant això, també presenta oportunitats per al desenvolupament de societats més inclusives. En promourela com a valor fonamental i treballar

El paper de la llibertat religiosa en la construcció de societats inclusives 3.2.

cap a l'eliminació de barreres, es pot avançar cap a un món on totes les persones, independentment de la seua fe, puguen viure en pau i prosperitat.

En resum, la llibertat religiosa juga un paper crucial en la construcció de societats inclusives en fomentar la tolerància, la diversitat i el diàleg interreligiós. Al reconèixer i respectar la llibertat de creença de cada individu, es posen les bases per a una convivència pacífica en un món divers i globalitzat. Per tant, és imperatiu que governs i societat treballen junts per a promoure-la com a principi fonamental de justícia i equitat per a tots.

llibertat D'ASSOCIACIÓ

La llibertat d'associació és un dret humà essencial que atorga a les persones la facultat de unir-se, formar grups i organitzacions d'acord amb els seus interessos, creences i metes compartides. Aquest principi, arrelat en les democràcies modernes i reconegut a nivell internacional, juga un paper crucial en el funcionament d'una societat pluralista i democràtica.

En la seua essència, la llibertat d'associació abasta una àmplia gamma d'activitats i contextos socials. Des de la creació de sindicats i associacions laborals per a la defensa dels drets dels treballadors, fins a la formació d'organitzacions benèfiques i grups comunitaris dedicats al benestar social, la llibertat d'associació permet l'expressió i realització de diverses aspiracions col·lectives. Aquests grups no sols fomenten la cohesió social, sinó que també actuen com a vehicles per a la participació ciutadana i el canvi social.

Un dels aspectes més destacats de la llibertat d'associació és la seua contribució al reforçament de la societat civil. Les organitzacions de la societat civil, com ara grups de defensa de drets humans, ONG ambientals, associacions culturals i grups religiosos, juguen un paper vital en la promoció de la justícia social, la rendició de comptes i la inclusió política. Actuen

com a contraparts de l'Estat i del sector privat, representant els interessos i preocupacions de la ciutadania i advocant per canvis polítics i socials significatius.

A més, la llibertat d'associació està estretament vinculada amb la llibertat d'expressió i el dret a la protesta pacífica. Al permetre que les persones s'uneixen per a expressar les seues opinions, discutir idees i advocar per canvis socials i polítics, aquest dret facilita l'intercanvi d'informació i promou la diversitat d'opinions en una societat democràtica. Els grups de pressió i els moviments socials poden mobilitzar-se per a abordar problemes urgents, com ara la desigualtat, la discriminació i la injustícia, promocionant així el progrés i la transformació social.

No obstant això, la llibertat d'associació enfronta desafiaments significatius en molts contextos. En alguns països, els defensors dels drets humans, els activistes i els líders comunitaris són objecte d'intimidació, repressió i violència per part de règims autoritaris, grups extremists o interessos corporatius poderosos que busquen silenciar la disidència i mantenir l'estat actual. La criminalització de la protesta, les restriccions regulatories i l'assetjament judicial són tàctiques comunes utilitzades per a obstaculitzar l'acció col·lectiva i minar la societat civil.

Per tant, protegir i promoure la llibertat d'associació és essencial per a salvaguardar els drets humans, reforçar la democràcia i fomentar el desenvolupament sostenible. Els governs, les institucions internacionals i la societat civil tenen la responsabilitat compartida de garantir un entorn propici per a la participació ciutadana, la lliure associació i l'expressió democràtica. En fer-ho, podem construir societats més inclusives, justes i resistents on tots puguen participar plenament en la vida pública i en la presa de decisions que afecten les seues vides.

llibertat

PERSONAL

La llibertat personal, un concepte profundament arrelat en la psique humana i en les estructures socials, és una noció que ha estat debatuda, discutida i celebrada al llarg de la història. Des dels filòsofs de l'antiga Grècia fins als pensadors contemporanis, la llibertat personal ha estat el tema central de nombroses discussions sobre la naturalesa de l'existència humana i el paper de l'individu en la societat.

En la seva essència més bàsica, la llibertat personal es refereix a la capacitat dels individus per prendre decisions i actuar d'acord amb la seva pròpia voluntat, sense restriccions indegudes imposades per forces externes. No obstant això, la comprensió d'aquesta llibertat va molt més enllà d'una mera absència de coerció. S'estén a la capacitat de buscar i perseguir metes individuals, d'expressar opinions i creences, de viure d'acord amb els propis valors i de definir el propi camí en la vida.

La llibertat personal és un dret fonamental, reconegut en innumerables documents legals i filosòfics, des de la Declaració Universal dels Drets Humans fins a les obres de pensadors com John Stuart Mill i Jean-Jacques Rousseau. No obstant això, la seva aplicació pràctica i el seu abast segueixen sent temes de debat en les societats contemporànies.

En l'àmbit polític, la llibertat personal s'entrellaça amb conceptes com la democràcia i l'estat de dret. Les democràcies modernes es basen en el principi que els ciutadans tenen drets fonamentals que han de ser protegits i respectats pel govern i per altres ciutadans. Aquests drets inclouen la llibertat d'expressió, la llibertat d'associació, la llibertat de religió i la llibertat de moviment, entre altres. L'estat de dret garanteix que aquestes llibertats estiguin recolzades per un marc legal sòlid i que el poder del govern estigui limitat per evitar abusos contra els drets individuals.

No obstant això, fins i tot en les democràcies més madures, la llibertat personal pot estar subjecta a restriccions en favor d'interessos col·lectius o de seguretat pública. L'equilibri entre la llibertat individual i el benestar comú és un repte constant per a les societats modernes, i els debats sobre temes com la vigilància estatal, la regulació de la tecnologia i les polítiques de seguretat nacional en són exemples.

A més dels reptes polítics, la llibertat personal també enfronta obstacles en l'àmbit social i cultural. Les normes socials, les expectatives culturals i les pressions del grup poden limitar la llibertat dels individus per viure d'acord amb la seva pròpia identitat i autenticitat. La discriminació, l'estigma i la intolerancia poden coartar la

llibertat d'expressió i la llibertat de elecció, especialment per a aquells que pertanyen a minories o grups marginats.

La llibertat personal també està intrínsecament lligada a l'autonomia i la responsabilitat individual. Ser lliure implica prendre decisions informades i assumir les conseqüències d'aquestes decisions. No obstant això, la capacitat d'exercir la llibertat personal de manera plena i significativa pot estar condicionada per una sèrie de factors, inclosos l'accés a l'educació, els recursos econòmics i el suport social.

En última instància, la llibertat personal és un ideal que va més enllà de les lleis i les polítiques. És una aspiració humana fonamental, arrelada en el desig de ser propietaris del nostre propi destí i de viure una vida significativa i autèntica. En reconèixer i protegir la llibertat personal, les societats poden fomentar l'enriquiment humà, la diversitat i la creativitat, construint un món en què cada individu tingui l'oportunitat d'assolir el seu màxim potencial i contribuir al benestar col·lectiu.

Exemples de restriccions a la llibertat personal

5.1.

Els exemples de restriccions a la llibertat personal són nombrosos i variats, i van des de limitacions imposades pel govern fins a pressions socials i culturals. No obstant això, malgrat aquestes restriccions, existeixen maneres de superar-les i preservar l'autonomia individual.

En l'àmbit polític, les lleis i regulacions poden imposar restriccions a la llibertat personal en nom del bé comú o la seguretat pública. Exemples d'això inclouen la vigilància estatal excessiva, les lleis que restringeixen la llibertat d'expressió o la llibertat de moviment, i les mesures d'emergència que limiten els drets civils durant períodes de crisi. Per superar aquestes restriccions, és fonamental advocar per la transparència governamental, l'estat de dret i la participació ciutadana en el procés polític. La defensa dels drets individuals i la promoció de la rendició de comptes poden ajudar a contrarestar l'abús de poder i garantir un equilibri adequat entre la seguretat i la llibertat.

Tot controlat: 156 cambres condueixen a Alacant al destí ‘Ciutat intel·ligent’ - EsDiario CV

En l'àmbit social i cultural, les normes socials i les expectatives poden exercir pressió sobre els individus perquè es conformen a certs rols o comportaments. La discriminació basada en la raça, el gènere, l'orientació sexual o altres característiques personals pot limitar les oportunitats i la llibertat de les persones. Per superar aquestes restriccions, és necessari promoure la diversitat, la inclusió i el respecte mutu. L'educació i la sensibilització poden ajudar a desafiar els estereotips i prejudicis arrelats, fomentant una societat més igualitària i respectuosa de la llibertat individual.

A més, les restriccions a la llibertat personal també poden sorgir a nivell individual, com a resultat de pors, inseguretats o limitacions autoimposades. La manca de confiança en un mateix, la por al fracàs o la pressió interna per complir amb expectatives irreals poden restringir la capacitat d'una persona per prendre decisions autònomes i perseguir les seves metes. Per superar

aquestes restriccions, és important cultivar l'autoestima, la resiliència i l'autoacceptació. El desenvolupament personal i la cerca de suport emocional poden ajudar a alliberar el potencial humà i promoure una major autonomia individual.

La llibertat personal és un ideal que ha de ser constantment defensat i nodrit en totes les esferes de la vida. Requereix un compromís continu amb els principis de justícia, igualtat i respecte mutu. A mesura que enfrontem els reptes del món modern, és crucial mantenir-nos vigilants contra les forces que busquen restringir la nostra llibertat i treballar junts per construir un futur en què cada individu puga florir plenament i contribuir al benestar de la societat en el seu conjunt.

En la lluita per superar les restriccions a la llibertat personal, també és important reconèixer el paper de la tecnologia i l'era digital.

Si bé la tecnologia pot oferir oportunitats per a l'expressió i la connexió, també planteja reptes únics en termes de privacitat i autonomia. La recopilació massiva de dades personals, la vigilància en línia i la manipulació algorítmica poden erosionar la capacitat de les persones per a prendre decisions lliures i autònomes.

Per contrarestar aquests reptes, és essencial promoure l'alfabetització digital i la consciència sobre els riscos associats amb l'ús de la tecnologia. Això implica educar les persones sobre com protegir la seua privacitat en línia, discernir la informació falsa de la veritable i participar de manera crítica en els espais digitals. Al mateix temps, és necessari advocar per polítiques i regulacions que protegisquen els drets digitals dels individus i promoguen la responsabilitat de les empreses i governs en l'ús ètic de la tecnologia

A més, és fonamental reconèixer que la lluita

per la llibertat personal és un esforç global que transcendeix fronteres nacionals i culturals. La solidaritat internacional i la col·laboració entre individus, organitzacions i governs són fonamentals per a enfrontar els reptes sistèmics que amenacen la llibertat arreu del món. Això inclou la defensa dels drets humans universals, la promoció de la democràcia i l'estat de dret, i la resistència contra règims autoritaris i oppressius.

En última instància, la llibertat personal no és un destí final, sinó un viatge continu cap a la realització plena del potencial humà. Requereix un compromís constant amb els valors de la llibertat, la justícia i la igualtat, així com la disposició a enfrontar els reptes i obstacles que sorgeixen en el camí. Al mantenir viva aquesta flama d'esperança i resistència, podem construir un món en què cada individu puga viure amb dignitat, llibertat i autenticitat.

llibertat DE MOVIMENT

En l'entorn actual, marcat per la interconnexió i la interdependència entre països, la llibertat de moviment esdeve un pilar fonamental per al desenvolupament social, econòmic i cultural en un món cada vegada més globalitzat. Aquest concepte transcendeix les fronteres físiques i es converteix en un dret essencial que no només beneficia els individus, sinó també les nacions en el seu conjunt.

La llibertat de moviment permet l'intercanvi d'idees, coneixements i habilitats entre persones de diferents orígens i cultures. Això fomenta la diversitat i la tolerància, creant societats més inclusives i enriquidores. Quan les persones tenen la possibilitat de desplaçar-se lliurement, es trenquen barreres lingüístiques i culturals, promovent la comprensió mútua i el respecte per la diversitat.

Des d'una perspectiva econòmica, la llibertat de moviment facilita el comerç internacional, el turisme i la inversió estrangera. Els treballadors qualificats poden traslladar-se on hi hagi demanda de les seves habilitats, la qual cosa contribueix al desenvolupament econòmic tant dels països d'origen com de destí. A més, la mobilitat laboral pot ajudar a reduir les desigualtats globals, en permetre que les persones accedeixin a oportunitats laborals que d'altra manera estarien fora del seu abast.

En l'àmbit educatiu, la llibertat de moviment possibilita l'intercanvi estudiantil i acadèmic, enriquint l'experiència educativa i fomentant la col·laboració entre institucions de diferents països. Això contribueix a la formació d'una força laboral globalment competenta i adaptable a les demandes canviant del mercat laboral.

A més, la llibertat de moviment juga un paper crucial en la resposta a crisis humanitàries i desastres naturals. Permet la mobilització ràpida d'ajuda i recursos cap a les àrees afectades, salvant vides i mitigant el patiment humà.

Repunta l'arribada de migrants en pastera a la Comunitat en 2023 amb quasi 800, l'11% menors - ValenciaPlaza

Tanmateix, malgrat els seus beneficis evidents, la llibertat de moviment enfronta nombrosos reptes en el món actual. Les restriccions a la immigració, l'augment del nacionalisme i la xenofòbia, així com les preocupacions sobre la seguretat, són alguns dels obstacles que limiten aquest dret fonamental. Cal abordar aquests reptes de manera integral i col·laborativa, reconeixent la importància d'equilibrar la seguretat amb la protecció dels drets humans.

En resum, en un món cada vegada més interconnectat, la llibertat de moviment es presenta com un element indispensable per al progrés i la prosperitat global. Promoure aquest dret fonamental no només beneficia als individus, sinó que també contribueix al desenvolupament sostenible i a la construcció de societats més justes i inclusives.

Barreres socials i personals que limiten la llibertat de moviment 6.1.

La llibertat de mobilitat és un dret fonamental consagrat en nombrosos instruments legals internacionals i constitucions nacionals. No obstant això, malgrat el seu reconeixement formal, en la pràctica, moltes persones s'enfronten a barreres legals i socials que restringeixen la seua capacitat per a desplaçar-se lliurement dins del seu propi país o a través de les fronteres internacionals. Aquestes barreres, tant tangibles com intangibles, no només limiten les oportunitats individuals, sinó que també contribueixen a la perpetuació de desigualtats socials i econòmiques a nivell mundial.

Una de les principals barreres legals que limiten la llibertat de mobilitat són les polítiques migratòries restrictives adoptades per molts països. Aquestes polítiques solen incloure requisits de visat onerosos, períodes de detenció prolongats per a sol·licitants d'asil i deportacions ràpides. A més, en alguns casos, els migrants indocumentats s'enfronten a penes legals severes, cosa que desencoratja encara més la mobilitat humana. Aquestes polítiques no només dificulten l'accés de les persones a oportunitats econòmiques i educatives en altres països, sinó que també poden posar en perill les seues vides en obligar-les a recórrer a rutes migratòries perilloses i a traficants de persones.

A nivell intern, les barreres legals poden manifestar-se en forma de restriccions a la llibertat de moviment dins d'un país. Per exemple, en alguns llocs, s'imposen prohibicions de viatjar a persones que tenen deutes pendents amb el govern o que s'enfronten a càrrecs penals no resolts. Aquestes mesures, encara que es justifiquen en nom del manteniment

de l'ordre públic o la seguretat nacional, poden privar les persones del seu dret fonamental a moure's lliurement i dificultar el seu accés a serveis bàsics com la salut i l'educació.

A més de les barreres legals, existeixen nombroses barreres socials que limiten la llibertat de mobilitat de certs grups de persones. La discriminació basada en la raça, el gènere, la religió o la nacionalitat pot obstaculitzar l'accés de les persones a llocs de treball, habitatge i serveis públics en diferents llocs del món. Per exemple, els migrants i refugiats solen enfrontar estigmatització i exclusió social en els països d'acollida, la qual cosa dificulta la seua integració i la seua capacitat per a exercir plenament els seus drets.

La manca de recursos econòmics també pot ser una barrera significativa per a la mobilitat humana. Moltes persones no poden permetre's el luxe de pagar els costos associats amb la migració, com ara taxes de visats, passatges d'avió i despeses de trasllat. Com a resultat, es veuen atrapades en situacions de pobreza i marginació en els seus llocs d'origen, sense poder accedir a oportunitats de desenvolupament econòmic i social en altres llocs.

En resum, les barreres legals i socials que limiten la llibertat de mobilitat representen un repte significatiu per a la realització dels drets humans i el desenvolupament sostenible a nivell mundial. Per abordar aquest problema de manera efectiva, és necessari adoptar un enfocament integral que promoga la igualtat d'oportunitats, combat la discriminació i garantixi el respecte per la dignitat i els drets de totes les persones, independentment del seu origen o estatus migratori

Impacte de la migració en la llibertat de moviment 6.2.

La migració i la mobilitat humana són fenòmens que han modelat la història de la humanitat i continuen jugant un paper crucial en la configuració de les nostres societats contemporànies. Aquests processos no només tenen un impacte en la vida dels individus que decideixen traslladar-se d'un lloc a un altre, sinó que també influeixen en la dinàmica i l'estructura de les comunitats i societats en el seu conjunt, així com en la concepció mateixa de la llibertat individual.

En primer lloc, és important reconèixer que la migració i la mobilitat poden ser impulsades per una varietat de factors, que van des de la cerca de millors oportunitats econòmiques i laborals fins a la fugida de conflictes, persecucions o desastres naturals. En aquest sentit, l'exercici del dret a la lliure circulació es vincula estretament amb la llibertat individual de cada persona per buscar una vida millor i escapar de condicions adverses.

Tanmateix, l'impacte de la migració i la mobilitat va més enllà dels aspectes individuals i afecta profundament les societats receptoras i d'origen. En primer lloc, l'arribada de nous migrants pot plantejar reptes i oportunitats per a les comunitats locals en termes d'integració, diversitat cultural i cohesió social. La convivència entre persones de diferents orígens ètnics, culturals i lingüístics pot enriquir el teixit social, però també generar tensions i conflictes si no s'aborden adequadament.

D'altra banda, la migració també pot tenir un impacte significatiu en els sistemes econòmics i polítics dels països d'origen i destí. En molts casos, els migrants contribueixen

activament al creixement econòmic i al desenvolupament de les societats on s'estableixen, a través de la seva participació en el mercat laboral, la innovació i l'emprenedoria. Tanmateix, també poden enfrontar discriminació, explotació laboral i exclusió social, cosa que minva la seva capacitat per exercir plenament la seva llibertat individual i contribuir al benestar col·lectiu.

En termes més amplis, la migració i la mobilitat plantegen importants qüestions ètiques i polítiques sobre l'exercici de la llibertat individual en un context globalitzat. Fins a quin punt tenen dret les persones a buscar una vida millor en un altre país? Com poden els estats garantir la protecció dels drets humans dels migrants i promoure una convivència pacífica i solidària entre diferents grups socials? Aquestes són preguntes complexes que requereixen un enfocament multidisciplinari i un compromís actiu amb els principis de justícia i equitat.

En conclusió, l'impacte de la migració i la mobilitat en la llibertat individual i la societat és un tema de gran rellevància en el món contemporani. Aquests processos no només posen a prova els límits de la nostra comprensió de la llibertat i la justícia, sinó que també ofereixen oportunitats per construir societats més inclusives, diverses i solidàries. És fonamental abordar aquests reptes de manera integral i col·laborativa, reconeixent la dignitat i els drets de totes les persones, independentment del seu origen o estat migratori.

llibertat ECONÒMICA

La llibertat econòmica és un concepte que ha estat debatut, discutit i definit de diverses maneres al llarg de la història. En el seu nucli, implica la capacitat dels individus i les empreses per a prendre decisions econòmiques de manera autònoma, sense interferència excessiva per part del govern o altres entitats. Aquest principi fonamental és un pilar central en molts sistemes econòmics i polítics arreu del món, i el seu impacte s'estén a gairebé tots els aspectes de la vida humana.

En la seva forma més bàsica, la llibertat econòmica es refereix a l'absència de restriccions o barreres imposades a les decisions econòmiques individuals. Això inclou la llibertat per a comprar i vendre béns i serveis, establir negocis, invertir en diferents actius i participar en transaccions comercials, tot sense coacció o interferència indeguda. En una economia amb alts nivells de llibertat econòmica, els individus tenen la capacitat de perseguir els seus propis interessos econòmics d'acord amb els seus valors i preferències personals.

Un dels pilars clau de la llibertat econòmica és el concepte de propietat privada. La capacitat de posseir, utilitzar i disposar de béns i recursos de manera exclusiva és fonamental per al funcionament dels mercats lliures. La propietat privada no només proporciona incentius per a la inversió i

la innovació, sinó que també garanteix la responsabilitat i l'eficiència en l'ús dels recursos. Quan els individus tenen la seguretat que els seus drets de propietat estan protegits, estan més inclinats a treballar dur, assumir riscos i contribuir al creixement econòmic.

Un altre aspecte crucial de la llibertat econòmica és l'existència d'un marc legal i regulatori que protegeixi els drets de propietat i faci complir els contractes de manera justa i eficient. Això implica l'aplicació imparcial de les lleis, la garantia de la igualtat davant la llei i l'eliminació de la corrupció i el favoritisme. Un sistema legal sòlid i transparent és essencial per fomentar la confiança entre els actors econòmics i promoure la competència justa en el mercat.

La llibertat econòmica també es veu facilitada per l'existència d'institucions financeres sòlides i ben regulades, que proporcionen accés al capital i faciliten l'intercanvi de recursos financers. Els mercats financers eficients permeten l'assignació òptima de capital, canalitzant els estalvis cap a inversions productives i projectes amb el potencial de generar creixement econòmic i ocupació.

A més dels aspectes legals i institucionals, la llibertat econòmica està estretament relacionada amb la llibertat individual i l'autonomia personal. Quan les persones tenen la capacitat de prendre decisions

econòmiques lliures, també tenen un major grau de control sobre les seves pròpies vides i un major sentit de dignitat i autoestima. La llibertat econòmica no es limita simplement a l'esfera econòmica, sinó que influeix en la qualitat de vida de les persones i en la seva capacitat per perseguir els seus objectius i aspiracions.

Tanmateix, és important tenir en compte que la llibertat econòmica no és un concepte absolut i pot ser difícil d'assolir en la seva totalitat. En la pràctica, hi ha nombrosos reptes i tensions que poden limitar la llibertat econòmica, incloses les desigualtats d'ingressos i riquesa, la discriminació, la manca d'accés a recursos i oportunitats, i la presència de monopols i oligopolis que distorsionen el funcionament del mercat.

A més, la cerca de la llibertat econòmica ha d'equilibrar-se amb altres objectius socials i polítics, com l'equitat, la justícia i la sostenibilitat ambiental. Un enfocament excessivament laissez-faire pot portar a la concentració de poder i riquesa en mans de pocs, mentre

que un excés de regulació pot ofegar la innovació i la creativitat empresarial. En última instància, trobar l'equilibri adequat entre la llibertat econòmica i altres valors és un repte continu que requereix un compromís constant i una avaluació cuidadosa de les polítiques i pràctiques econòmiques.

En resum, la llibertat econòmica és un principi fonamental que promou la prosperitat, la innovació i el benestar humà. En permetre als individus i les empreses prendre decisions econòmiques autònomes i participar en intercanvis voluntaris, es crea un entorn propici per al creixement econòmic i el desenvolupament humà. Tanmateix, perquè la llibertat econòmica siga efectiva, és necessari comptar amb un marc legal i regulatori sòlid, institucions financeres ben desenvolupades i un compromís amb la justícia i l'equitat. En última instància, la llibertat econòmica és un component essencial d'una societat lliure i pròspera, però ha d'anar acompanyada d'un sentit de responsabilitat social i un compromís amb el bé comú.

La llibertat econòmica, motor de progrés i prosperitat

La llibertat econòmica, com a principi fonamental en el funcionament de les societats modernes, ha demostrat ser un catalitzador indispensable per al progrés i la prosperitat. En el cor d'aquest concepte rau la premissa que els individus i les empreses han de tindre l'autonomia per a prendre decisions econòmiques sense intervenció governamental excessiva. Aquest enfocament, tot i no estar exempt de desafiaments, ha generat una sèrie de beneficis que mereixen ser ressaltats.

Un dels aspectes més destacats de la llibertat econòmica és la seua capacitat per a estimular la innovació i el creixement. En un entorn on les empreses tenen la llibertat de competir en un mercat obert, es desencadena un procés dinàmic de creativitat i desenvolupament.

Aquesta competència incita les empreses a buscar constantment noves formes de millorar els seus productes i serveis, així com a adoptar tecnologies més eficients. Com a resultat, es fomenta la innovació, la qual, al seu torn, impulsa el creixement econòmic a llarg termini.

A més, la llibertat econòmica promou l'eficiència en l'assignació de recursos. Els preus actuen com a senyals que reflecteixen l'escassetat relativa de béns i serveis, permetent que tant consumidors com productors prenguen decisions informades sobre com assignar els seus recursos. Aquest mecanisme de mercat, en el qual l'oferta i la demanda interactuen lliurement, condueix a una assignació més eficient dels recursos disponibles.

A més, la llibertat econòmica empodera els individus al atorgar-

7.1.

los el control sobre les seues pròpies finances i decisions econòmiques. Des de la capacitat de triar com gastar i estalviar els seus diners fins a la possibilitat d'emprendre i perseguir les seues metes professionals, aquesta autonomia financera promou un sentit d'empoderament i llibertat individual.

La llibertat econòmica s'erigeix com un pilar fonamental per al desenvolupament econòmic i social. En fomentar la innovació, promoure l'eficiència i empoderar els individus, aquest principi no sols impulsa el creixement econòmic, sinó que també contribueix a la creació de societats més pròsperes i equitatives. En un món on els desafiaments econòmics són abundants, la llibertat econòmica emergeix com un far de esperança, guiant el camí cap a un futur més pròsper i just per a tots.

Dos barris d'Alacant i un d'Elx figuren entre les àrees urbanes més pobres d'Espanya - LaVanguardia

DESAFIAMENTS

DE LA LLIBERTAT ECONÒMICA:

NAVEGANT LES AIGÜES INQUIETES DEL MERCAT

Malgrat ser un principi fonamental en el desenvolupament econòmic, la llibertat econòmica no està exempta de desafiaments que cal abordar amb prudència i visió. Si bé aquesta llibertat ofereix una sèrie de beneficis, també planteja interrogants i dificultats que requereixen una atenció diligent.

Un dels desafiaments més evidents és la desigualtat. En un sistema de lliure mercat, és possible que algunes persones acumulen riquesa i poder a costa d'altres. Aquesta concentració de recursos pot conduir a una major desigualtat econòmica i social si no s'implementen polítiques adequades per a abordar-la.

A més, els mercats lliures poden donar lloc a externalitats negatives. Les empreses poden ignorar els costos ambientals de la seva producció si no se'ls exigeix assumir la responsabilitat per aquests. Això pot conduir a la sobreexplotació de recursos naturals i la contaminació, posant en perill el nostre entorn i el benestar de les generacions futures.

Així mateix, l'equitat d'accés és un altre desafiament destacat. En un sistema de lliure mercat, l'accés a serveis com educació, atenció mèdica i habitatge pot dependre en gran mesura de la capacitat de pagament. Això pot deixar enrere aquells que no poden permetre's pagar per aquests serveis essencials, perpetuant la desigualtat socioeconòmica i limitant les oportunitats per a aquells en situacions desfavorables.

Tot i aquests desafiaments, és important reconèixer que la llibertat econòmica també ofereix una plataforma per a la innovació, la eficiència i l'empoderament individual. No obstant això, per aconseguir un sistema econòmic més just i equitatiu, cal abordar els desafiaments amb una combinació de polítiques públiques adequades i un compromís continu amb els valors de justícia i igualtat.

En resum, la llibertat econòmica és una força poderosa que pot conduir al creixement i al progrés, però també planteja desafiaments importants que no poden ser ignorats. Només amb una visió equilibrada i una acció decidida podem esperar navegar amb èxit les aigües inquietes del mercat i construir un futur més just i prosper.

Polítiques econòmiques i el seu impacte en la llibertat individual

Les polítiques econòmiques juguen un paper crucial en la determinació del grau de llibertat individual que gaudeixen els ciutadans en una societat. A través de diversos estudis de cas, és possible examinar com diferents enfocaments econòmics poden influir directament en l'autonomia i el benestar de les persones.

1. Xile: La Revolució Econòmica i la Llibertat Empresarial

Durant la dècada de 1970, Xile va experimentar una transformació econòmica radical sota el lideratge del govern d'Augusto Pinochet. La implementació de polítiques neoliberalistes, conegudes com el "Miracle Xilè", buscava liberalitzar l'economia i promoure la lliure empresa. Tot i que aquestes polítiques van portar a un creixement econòmic significatiu, també van generar una bretxa entre rics i pobres. Malgrat els avenços econòmics, molts xilens van enfrontar una disminució en la seva qualitat de vida i un accés limitat a serveis bàsics, el que va plantejar interrogants sobre la veritable llibertat individual en un context d'inequitat econòmica.

7.2.

2. Suècia: Benestar Social i Llibertats Socials

En contrast, Suècia ha adoptat un model econòmic basat en el benestar social i la redistribució de la riquesa. A través d'impostos alts i un extens sistema de protecció social, el govern suec ha buscat garantir un nivell bàsic de seguretat i benestar per a tots els seus ciutadans. Tot i que aquest enfocament ha resultat en una distribució més equitativa de la riquesa i una major igualtat d'oportunitats, també ha generat crítiques sobre la pèrdua d'incentius individuals i la dependència de l'Estat. No obstant això, molts suecs valoren la llibertat de preocupar-se menys per l'atenció mèdica o l'educació, el que els permet concentrar-se en altres àrees de les seves vides.

3. Japó: Innovació i Pressió Social

A Japó, la cultura empresarial i les normes socials exerceixen una influència significativa en la llibertat individual i la presa de decisions econòmiques. Tot i que el país ha experimentat un creixement econòmic notable i una innovació tecnològica impressionant, també ha enfrontat crítiques per la seva rigidesa laboral i la seva manca de mobilitat social. L'èmfasi en la conformitat i el respecte a l'autoritat pot limitar la llibertat individual d'expressió i elecció, especialment en l'àmbit laboral.

Aquests casos d'estudi il·lustren com les polítiques econòmiques poden tenir un impacte profund en la llibertat individual. Des de la liberalització econòmica a Xile fins al model de benestar social a Suècia i les pressions socials a Japó, cada enfocament presenta avantatges i reptes únics en termes d'autonomia i benestar dels ciutadans. En estudiar aquests casos, podem comprendre millor la complexa relació entre les polítiques econòmiques i la llibertat individual, i treballar cap a un equilibri que promoga tant el progrés econòmic com el benestar humà.

L'economia alacantina perdrà 800 milions a l'any si no s'amplia l'Aeroport - AlicantePress

llibertat TECNOLÒGICA

En l'era moderna, la tecnologia s'ha convertit en una força omnipresent que modela gairebé tots els aspectes de la nostra vida quotidiana. Des de la comunicació fins a l'entreteniment, des de l'educació fins al treball, la tecnologia juga un paper fonamental en com interactuem amb el món que ens envolta. En aquest context, sorgeix el concepte de llibertat tecnològica, que aborda no solament l'accés i la disponibilitat de la tecnologia, sinó també el grau en què els individus i les comunitats tenen control sobre el seu ús i desenvolupament

La llibertat tecnològica es basa en els principis d'autonomia, elecció i participació en la creació i aplicació de tecnologia. Implica el dret de les persones a utilitzar, modificar i compartir

eines i coneixements tecnològics de manera lliure i oberta, sense restriccions imposades per interessos comercials, governamentals o institucionals. La llibertat tecnològica no solament es refereix a la capacitat d'accedir a la tecnologia, sinó també a la capacitat de comprendre-la, qüestionar-la i contribuir a la seua evolució.

Un dels aspectes fonamentals de la llibertat tecnològica és el programari de codi obert, que permet als usuaris accedir al codi font d'un programa, modificar-lo segons les seues necessitats i distribuir-lo lliurement. Aquest enfocament contrasta amb el model propietari de programari, on el codi font està tancat i controlat per una empresa o entitat. El programari de codi obert promou la transparència, la col·laboració i la

innovació, permetent als usuaris adaptar les eines tecnològiques a les seues pròpies necessitats i valors.

Un altre aspecte important de la llibertat tecnològica és l'accés equitatiu a la infraestructura i els recursos tecnològics.

En un món cada vegada més digitalitzat, l'accés a Internet i als dispositius tecnològics és fonamental per a participar plenament en la societat i l'economia. No obstant això, moltes persones, especialment en àrees rurals o països en desenvolupament, encara s'enfronten a barreres significatives per a accedir a la tecnologia. Promoure la igualtat d'accés a la tecnologia és essencial per a garantir que tots tinguin l'oportunitat de beneficiar-se de les seues avantatges i oportunitats.

A més de l'accés, la llibertat tecnològica també es refereix al dret a la privadesa i la seguretat en línia. En un món digitalitzat, on la informació personal i la comunicació es transmeten a través de xarxes globals, és fonamental protegir la privadesa dels individus i garantir la seguretat de les seues dades. Això implica polítiques i tecnologies que protegeixin contra la vigilància massiva, el robatori d'identitat i altres riscos per a la seguretat cibernètica.

La llibertat tecnològica també aborda la qüestió de la governança d'Internet i la regulació de la tecnologia. En un entorn digital en constant evolució, és crucial trobar un equilibri entre la innovació i la protecció dels drets i valors fonamentals. La participació ciutadana en la presa de decisions sobre polítiques tecnològiques, així com la rendició de comptes de les empreses i governs en l'ús i desenvolupament de la tecnologia, són aspectes clau de la llibertat tecnològica.

En conclusió, la llibertat tecnològica és un principi fonamental en l'era digital, que advoca per l'empoderament dels individus i les comunitats en l'ús i desenvolupament de la tecnologia. Promoure la llibertat tecnològica implica garantir l'accés equitatiu a la tecnologia, protegir la privadesa i la seguretat en línia, fomentar la transparència i la col·laboració en el desenvolupament de programari i promoure una governança d'Internet que respecte els drets humans i els valors democràtics. En última instància, la llibertat tecnològica és essencial per a construir un futur digital inclusiu, democràtic i sostenible per a tots.

Desafinaments étics

i legals en l'ús de la tecnologia i la privadesa

8.1.

En l'era digital, l'ús creixent de la tecnologia planteja una sèrie de desafiaments ètics i legals, especialment pel que fa a la privadesa dels individus. Mentre gaudem de les comoditats i avantatges que ens brinden les innovacions tecnològiques, també ens trobem amb interrogants complexes sobre com equilibrar el progrés tecnològic amb el respecte als drets individuals i la protecció de la informació personal.

Un dels principals desafiaments ètics rau en l'equilibri entre la conveniència i la invasió de la privadesa. Amb la proliferació de dispositius connectats a Internet, com telèfons intel·ligents, càmeres de vigilància i dispositius domèstics intel·ligents, es recopila

constantment una gran quantitat de dades sobre les nostres activitats i comportaments. Si bé aquestes dades poden utilitzar-se per millorar l'eficiència i personalitzar les experiències d'usuari, també plantegen preocupacions sobre el potencial abús i mal ús de la informació personal.

Un altre desafiament ètic important és la discriminació algorítmica i el biaix en els sistemes d'intel·ligència artificial. Sovint, els algoritmes utilitzats en la presa de decisions automatitzades, com la selecció de candidats per a l'ocupació o l'avaluació de sol·licituds de crèdit, poden estar biaixats a causa de la qualitat de les dades d'entrenament o prejudicis implícits en el disseny de l'algoritme. Això pot resultar en

decisions injustes o discriminatories que afecten desproporcionadament certs grups de persones.

Des del punt de vista legal, els desafiaments se centren en com protegir la privadesa dels individus en un entorn digital cada vegada més complex i globalitzat. Les lleis i regulacions relacionades amb la privadesa, com el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) a la Unió Europea o la Llei de Privadesa del Consumidor de Califòrnia (CCPA) als Estats Units, busquen garantir que les empreses i organitzacions respecten els drets de privadesa dels usuaris i prenguen mesures adequades per protegir les seues dades personals.

No obstant això, l'aplicació efectiva d'aquestes lleis pot ser difícil a causa de la naturalesa transfronterera d'Internet i la manca d'estàndards internacionals uniformes en matèria de privadesa de dades. A més, l'avanç ràpid de la tecnologia sovint supera la capacitat dels marcs legals existents per mantenir-se al dia amb les noves amenaces i desafiaments en l'àmbit de la privadesa.

Per abordar aquests desafiaments ètics i legals de manera efectiva, és necessari un enfocament multidisciplinari que implique a tecnòlegs, legisladors, experts en ètica i societat civil. Es requereix una major transparència per part de les empreses quant a l'ús de dades i algoritmes, així com mecanismes de supervisió i rendició de comptes més sòlids per garantir que es respecten els drets de privadesa dels individus. A més, es necessita una major educació i consciència pública sobre els riscos i beneficis associats amb la tecnologia i la privadesa, perquè les persones puguen prendre decisions informades sobre com protegir la seua informació personal en un món digital en constant evolució.

Els desafiaments ètics i legals en l'ús de la tecnologia i la privadesa són complexos i multifacètics, i requereixen un enfocament integral i col·laboratiu per abordar-los de manera efectiva. Si bé l'avanç tecnològic ofereix grans oportunitats per millorar les nostres vides, també planteja importants qüestions ètiques i legals que han de ser cuidadosament considerades i abordades per garantir un equilibri adequat entre la innovació i la protecció dels drets individuals.

La importància de l'alfabetització digital i l'equitat en l'accés tecnològic:

CONSTRUINT UN FUTUR INCLUSIU

En l'era digital, l'alfabetització digital i l'equitat en l'accés tecnològic són fonamentals per garantir que totes les persones puguen participar plenament en la societat i beneficiar-se de les oportunitats que ofereix la tecnologia.

L'alfabetització digital fa referència a la capacitat de comprendre, utilitzar i comunicar-se de manera efectiva amb tecnologies digitals, mentre que l'equitat en l'accés tecnològic es refereix a garantir que totes les persones tinguen accés igualitari a la tecnologia i als recursos digitals.

Una de les raons per les quals l'alfabetització digital és tan important és perquè la tecnologia digital s'ha integrat en gairebé

foguera princesa mercedes

tots els aspectes de la nostra vida quotidiana. Des de la comunicació fins a l'educació, des del treball fins a l'entreteniment, la tecnologia digital juga un paper fonamental. No obstant això, per aprofitar al màxim aquestes tecnologies, és necessari comprendre com funcionen i com utilitzar-les de manera efectiva i segura.

L'alfabetització digital també és essencial per fomentar la participació cívica i la inclusió social en la societat actual. Cada vegada més, les interaccions socials, l'educació i la participació en la vida pública es realitzen en línia. Aquells que manquen d'habilitats digitals corren el risc de quedar marginats i exclòsos de la societat digital, la qual cosa pot perpetuar la bretxa digital i augmentar la desigualtat.

A més, l'equitat en l'accés tecnològic és fonamental per garantir que totes les persones tinguen l'oportunitat de beneficiar-se de les oportunitats que ofereix la tecnologia. En un món on l'accés a Internet i als dispositius tecnològics és cada vegada més important per participar en l'economia i la societat, aquells que manquen d'accés a la tecnologia corren el risc de quedar arrere i d'enfrontar barreres addicionals per a l'èxit.

Per abordar aquests desafiaments, és necessari un enfocament integral que incloga tant la promoció de l'alfabetització digital com la garantia de l'equitat en l'accés tecnològic. Això implica proporcionar accés assequible a Internet i dispositius tecnològics, així com programes de formació i educació en alfabetització digital per a persones de totes les edats i grups socioeconòmics.

A més, és important tenir en compte les barreres addicionals que poden enfrontar certs grups, com les persones majors, les persones amb discapacitats o les comunitats rurals i marginades. És necessari adaptar els programes i recursos d'alfabetització digital per abordar aquestes necessitats específiques i garantir que ningú quede enrere.

En resum, l'alfabetització digital i l'equitat en l'accés tecnològic són fonamentals per construir un futur inclusiu i equitatiu. En invertir en la formació i l'accés a la tecnologia per a tots, podem ajudar a tancar la bretxa digital i empoderar les persones perquè aprofiten al màxim les oportunitats que ofereix l'era digital.

Un col·legi d'Alacant mostra els beneficis d'usar videojocs en classe - EducaciónPress

llibertat EMOCIONAL

La llibertat emocional és un concepte que abasta la capacitat d'una persona per a experimentar, expressar i gestionar les seves emocions de manera autèntica i sense restriccions externes o internes. Es tracta d'un estat en què un es sent lliure d'explorar i acceptar totes les seves emocions, sense judici ni censura, i d'actuar en conseqüència de manera saludable i constructiva.

En el cor de la llibertat emocional rau el reconeixement i l'acceptació que les emocions són part intrínseca de l'experiència humana. Des de l'alegria fins a la tristesa, des de l'amor fins a la por, totes les emocions tenen el seu lloc legítim a les nostres vides i juguen un paper crucial en la nostra forma de relacionar-nos amb

el món que ens envolta. En abraçar aquesta veritat fonamental, ens alliberem de la necessitat de suprimir o negar les nostres emocions, permetent-nos en canvi experimentar-les plenament.

No obstant això, assolir la llibertat emocional no sempre és fàcil. Moltes vegades, estem condicionats per expectatives socials, normes culturals i creences personals que ens diuen com hem de sentir o actuar en determinades situacions. Aquests condicionaments poden generar conflictes interns, fent-nos sentir atrapats o reprimits en les nostres emocions genuïnes. Superar aquestes barreres requereix un procés d'autoexploració i autoacceptació, en el qual ens permetem sentir i expressar les

nostres emocions de manera autèntica, sense por al judici aliè o a la nostra pròpia autocrítica.

La llibertat emocional també implica aprendre a gestionar les nostres emocions de manera constructiva. Això no significa reprimir o ignorar les emocions "negatives", sinó més aviat desenvolupar habilitats per a regularles i canalitzar-les de manera productiva. L'autcontrol emocional, l'empatia cap a un mateix i la capacitat de buscar suport quan siga necessari són aspectes clau en aquest procés. En cultivar aquestes habilitats, ens tornem més resilients davant els reptes emocionals de la vida i més capaços de mantindre un equilibri emocional saludable.

A més, la llibertat emocional està estretament lligada a

El col·legi professional d'Alacant reclama més presència de la Infermeria en salut mental

- InformaciónAlicante

l'autenticitat i la connexió interpersonal. Quan ens permetem ser genuïns en les nostres emocions i expressions, creem la base per a relacions més íntimes i significatives amb els altres. La vulnerabilitat es converteix en un acte de valentia en lloc de debilitat, ja que ens permet compartir les nostres veritats més profundes i connectar a un nivell més profund amb qui ens envolta.

En última instància, la llibertat emocional és un viatge continu d'autconeixement i creixement personal. Requereix pràctica, paciència i compassió cap a un mateix. Però els beneficis de viure amb llibertat emocional són immensos: una major autenticitat, una major connexió amb els altres i una major capacitat per a enfrontar els alts i baixos de la vida amb gràcia i fortalesa interior. En última instància, la llibertat emocional ens allibera per

a viure vides més plenes i satisfactòries, en les quals podem abraçar totes les nostres emocions com a parts integrals de qui som.

La importància de la salut mental i el benestar emocional 9.1.

Laimportància de la salut mental i el benestar emocional en la llibertat individual és fonamental per a una vida plena i satisfactòria. La llibertat individual implica la capacitat d'escollir i actuar de manera autònoma, lliure de coaccions externes i internes. No obstant això, aquesta capacitat pot veure's compromesa quan la salut mental i l'estat emocional no estan en equilibri.

La salut mental abasta el benestar psicològic, emocional i social d'una persona. Quan una persona experimenta problemes de salut mental com l'ansietat, la depressió, l'estrès crònic o altres trastorns, la seva capacitat per a prendre decisions lliures i actuar d'acord amb els seus valors i desitjos es veu afectada. Els pensaments negatius, les emocions desregulades i els comportaments disfuncionals poden limitar la seva llibertat d'elecció i acció, condicionant les seves possibilitats de viure una vida plena i autèntica.

D'altra banda, el benestar emocional és fonamental per a la llibertat individual ja que influeix en la manera com una persona es relaciona amb ella mateixa,

amb els altres i amb el món que l'envolta. Quan una persona se sent emocionalment equilibrada i satisfeta, és més capaç de prendre decisions des de la claredat i la confiança en si mateixa. Això li permet expressar les seves emocions de manera saludable i establir relacions interpersonals basades en la connexió i l'autenticitat.

La salut mental i el benestar emocional són pilars fonamentals de la llibertat individual ja que influeixen en la capacitat d'una persona per a prendre decisions lliures i actuar d'acord amb els seus valors i desitjos. Promoure una bona salut mental i un benestar emocional adequat és essencial per a garantir que cada individu pugui viure una vida plena, autèntica i en harmonia amb els seus propis principis i aspiracions.

L''impacte de la cultura i l'entorn social en la llibertat emocional és significatiu, ja que tant la cultura com l'entorn social influeixen en la manera en què percebem, expressem i gestionem les nostres emocions.

En primer lloc, la cultura exerceix una influència poderosa en la forma en què es perceben i es valoren les emocions. Cada cultura té les seues pròpies normes, valors i creences entorn de les emocions, la qual cosa pot determinar quines emocions són considerades acceptables o desitjables, i quines són percebudes com a inapropiades o indesitjables. Per exemple, en algunes cultures, es valora l'expressió oberta d'emocions com l'alegria o la tristesa, mentre que en altres es fomenta la contenció emocional i la mostra de domini de si mateix. Aquestes normes culturals poden influir en la forma en què les persones es senten lliures per expressar les seves emocions i poden generar conflictes interns quan les normes culturals entren en conflicte amb les experiències emocionals individuals.

A més, l'entorn social en què ens desenvolupem també juga un paper important en la nostra llibertat emocional. Les nostres relacions amb amics, familiars, companys de treball i comunitat en general poden afectar la forma en què ens sentim lliures per expressar les nostres emocions. Un entorn social que fomente l'acceptació, el suport i l'empatia pot promoure la llibertat emocional en

L'impacte de la cultura i l'entorn social en la llibertat emocional

9.2.

crear un espai segur on les persones es senten còmodes essent autèntiques i vulnerables. D'altra banda, un entorn social que estigmatitza certes emocions o imposa expectatives rígides sobre com han de sentir-se i comportar-se les persones pot limitar la seva llibertat emocional i portar a la repressió o negació d'emocions genuïnes.

Tant la cultura com l'entorn social exerceixen una influència significativa en la nostra llibertat emocional en determinar les normes, valors i expectatives que envolten el món emocional. Reconèixer i comprendre com aquests factors influeixen en les nostres experiències emocionals pot ajudar-nos a desenvolupar una major consciència emocional i a treballar cap a una major llibertat emocional, on puguem sentir-nos lliures per explorar, expressar i gestionar les nostres emocions de manera autèntica i saludable.

llibertat DE CONSCIÈNCIA

I DE PENSAMENT

La llibertat de consciència i de pensament constitueix un dels pilars fonamentals de qualsevol societat democràtica. Aquest dret humà fonamental garanteix que cada individu tinga l'autonomia i la llibertat per a formar les seues pròpies creences, opinions i conviccions sense coacció externa. És un principi arrelat en la dignitat inherent de cada ésser humà i en la necessitat de respectar la diversitat d'idees i creences en una societat pluralista.

La llibertat de consciència implica el dret a tindre creences religioses o filosòfiques, així com el dret a canviarles en qualsevol moment. Aquest dret protegeix tant les creences populars i acceptades com aquelles que són minoritàries o fins i tot controvertides. En una societat democràtica, cap autoritat, siga aquesta governamental, religiosa o social, ha d'imposar les seues creences sobre els individus, ni coaccionar-los per a que adopten determinades conviccions.

Així mateix, la llibertat de pensament abasta la llibertat de buscar, rebre i difondre informació i opinions de tot tipus, ja siga a través de mitjans de comunicació, expressions artístiques

o discussions públiques. Aquest dret garanteix la pluralitat de veus en el debat públic i promou el desenvolupament d'una societat informada i crítica.

No obstant això, la llibertat de consciència i de pensament no és absoluta i pot estar subjecta a certes limitacions, com aquelles que són necessàries per a protegir els drets i les llibertats dels altres, així com per a salvaguardar l'ordre públic, la seguretat nacional i la moral pública. Aquestes limitacions han d'estar establides clarament en la llei, ser proporcionals a l'objectiu que es busca aconseguir i ser aplicades de manera no discriminatoria.

En l'actualitat, la llibertat de consciència i de pensament enfronta diversos reptes arreu del món. La censura, la persecució de dissidents, la intolerància religiosa i la polarització política són només alguns dels obstacles que amenacen aquest dret fonamental. És responsabilitat dels governs, les institucions i la societat en el seu conjunt protegir i promoure aquests drets, garantint un ambient on la diversitat d'idees i creences siga respectada i celebrada.

La llibertat de consciència i de pensament són pedres angulars d'una societat democràtica i pluralista. Aquests drets són essencials per al desenvolupament humà, el progrés social i l'exercici ple de la ciutadania. Protegir i promoure aquests drets és un deure moral i una responsabilitat compartida de tots els membres de la societat.

Pilar fonamental d'una societat democràtica

llibertat ACADÈMICA

La llibertat acadèmica representa el cor mateix de l'empresa educativa. És el principi que permet a professors, investigadors i estudiants explorar, qüestionar i descobrir sense temor a represàlies o censura

En la seva essència més pura, la llibertat acadèmica defensa el dret fonamental de buscar, rebre i difondre coneixement i idees, sense importar el què controvertides puguen ser.

En un món on l'intercanvi d'informació és més fàcil que mai, la llibertat acadèmica es converteix en un far de esperança i progrés. Facilita la diversitat d'opinions i perspectives, alimentant així el diàleg i la col·laboració en totes les disciplines. Des de les ciències fins a les humanitats, la llibertat acadèmica impulsa la innovació en permetre que ments curioses exploren nous territoris intel·lectuals.

No obstant això, aquesta llibertat no és un privilegi garantit en tots els llocs. En molts racons del món, els acadèmics s'enfronten a obstacles significatius, des de la censura governamental fins a la intimidació acadèmica. La pressió per adherir-se a certes ideologies o agendes polítiques pot restringir la llibertat de recerca i ensenyament, minvant així els fonaments mateixos de l'educació superior.

Per salvaguardar la llibertat acadèmica, es requereix un compromís col·lectiu.

Les institucions educatives, els governs i la societat en el seu conjunt han de reconéixer la seva importància i defensar-la activament. Això implica protegir els acadèmics de represàlies per expressar les seues opinions, garantir la autonomia de les institucions educatives i promoure la diversitat i la inclusió en tots els nivells.

En última instància, la llibertat acadèmica no és només un dret, sinó també una responsabilitat. Requereix valentia per desafiar les normes establides i explorar idees que puguen ser impopulars o incòmodes. No obstant això, és precisament aquesta mena de valentia la que ha impulsat alguns dels avenços més significatius en la història del coneixement humà.

En un món cada vegada més interconnectat i complex, la llibertat acadèmica s'erigeix com un far de llum, guiant el camí cap a un futur més obert, inclusiu i pròsper. Només mitjançant el respecte i la protecció d'aquest principi fonamental podem esperar assolir tot el nostre potencial com a societat.

Casos de censura i persecució acadèmica en la història i en l'actualitat

GALILEO GALILEI (1564-1642):

Galileo Galilei, un dels científics més influents de la història, va ser víctima de la censura acadèmica durant el segle XVII. El seu treball pioner en l'observació dels cels i la defensa del model heliocèntric del sistema solar el va portar a un conflicte amb les autoritats eclesiàstiques de l'època.

Les seves observacions amb el telescopi van proporcionar evidències contundents de que la Terra orbitava al voltant del Sol, en contradicció amb la visió geocèntrica que defensava l'Església Catòlica. Això va provocar una confrontació amb la Inquisició, que considerava les seves idees com herètiques i contràries a la doctrina oficial.

foguera princesa mercedes

foguera princesa mercedes

Després de ser interrogat i amenaçat, Galileu va ser obligat a retractar-se públicament de les seves creences i va ser sotmès a arrest domiciliari per la resta de la seva vida. Durant aquest temps, les seves obres van ser censurades i prohibides, i els seus seguidors van ser perseguits.

Malgrat la censura i la persecució, el llegat de Galileu va perdurar i el seu mètode científic va obrir el camí a la revolució científica que va transformar la comprensió de l'univers. El seu cas serveix com a recordatori dels perills de la censura acadèmica i la importància de defensar la llibertat de pensament i expressió en tots els àmbits de la vida intel·lectual.

LA QUEMA DE LLIBRES

A L'ALEMANYA NAZI: UNA TRAGÈDIA CULTURAL

Durant el règim del Tercer Reich, sota el lideratge d'Adolf Hitler, es va produir un dels episodis més foscos de la història de la cultura: la quema de llibres. Aquesta acció, perpetrada el 10 de maig de 1933 a diverses ciutats alemanyes, va simbolitzar la censura, la intolerància i la destrucció de llibertats fonamentals.

Els nazis consideraven els llibres com a amenaça per la seva ideologia totalitària. Es van centrar especialment en les obres considerades "no alemanes" o "judaiques", buscant eliminar tot el que consideraven contrari als seus principis racistes i nacionalistes. Així, milers de llibres van ser confiscats i destruïts en fogueres públiques, davant els ulls horroritzats dels ciutadans i acadèmics.

Aquest acte no només va suposar una pèrdua irreparable de patrimoni cultural, sinó també un atac directe a la llibertat d'expressió i al pensament lliure.

La censura imposada per les autoritats nazis va silenciar les veus dissidents i va crear un clima de por i conformitat entre la població.

Molts escriptors, filòsofs i acadèmics van ser perseguits i exiliats, i les seves obres prohibides. Aquesta censura va tenir un impacte devastador en la vida intel·lectual i cultural d'Alemanya, i va marcar el principi d'una època de repressió i terror.

Avui, recordem la quema de llibres com a recordatori de les terribles conseqüències de la intolerància i la censura. És un

testimoni de la fragilitat de la llibertat i un recordatori de la nostra responsabilitat de protegir i defensar els valors de la democràcia i la diversitat cultural. La història ens ensenya que quan es silencia la llibertat de pensament, s'obre la porta a la tirania i al totalitarisme.

EL MCCARTHYISME

ALS ESTATS UNITS: UNA ERA DE TEMOR I REPRESSIÓ

Durant la Guerra Freda, els Estats Units es van veure immersos en un període de temor i persecució conegut com a McCarthyisme, en honor al senador Joseph McCarthy, qui va liderar una campanya contra el suposat comunisme rampant al país. Aquesta època, que va abastar la dècada de 1950, va tenir un impacte profund en la societat nordamericana i va deixar una empremta indeleble en la història del país.

El McCarthyisme es va caracteritzar per una intensa persecució política, on els individus sospitosos de tenir simpaties comunistes o de col·laborar amb organitzacions considerades subversives eren objecte de vigilància, interrogatoris i, en molts casos, pèrdua dels seus llocs de treball

i reputació. Aquest clima de por i sospita va ser alimentat per les audiències del Comitè de Activitats Antiamericanes del Congrés i altres òrgans governamentals, on es van realitzar investigacions sense escrúpols i es van fer acusacions sense proves concretes.

Molts artistes, intel·lectuals i membres de la comunitat acadèmica van ser víctimes d'aquesta persecució, amb noms tan coneguts com el dramaturg Arthur Miller i el cineasta Charlie Chaplin entre els assenyalats com a sospitosos de simpaties comunistes. Les seves carreres van ser troncades i les seves vides personals van ser arruïnades pel clima de paranoia que envaïa el país.

El McCarthyisme va representar una flagrant violació dels drets civils i constitucionals dels ciutadans nordamericans, i va posar en perill els fonaments mateixos de la democràcia. Malgrat que va arribar a un final gradual amb la caiguda en desgràcia de McCarthy i una major consciència pública sobre els excessos de la persecució, les cicatrius d'aquest període continuen sent palpables

en la memòria col·lectiva del poble nord-americà.

Avui en dia, el McCarthyisme serveix com un recordatori vital de la fragilitat de les llibertats civils i del perill de permetre que el temor i la paranoia guien les polítiques governamentals. És un testimoni de la importància de protegir i preservar els principis fonamentals de la democràcia i els drets humans, independentment de les pressions polítiques del moment.

ASSASSINAT D'INTEL·LECTUALS A AMÈRICA LLATINA: UNA TRAGÈDIA DEL PENSAMENT LLIURE

Durant el segle XX, Amèrica Llatina va ser escenari d'una tràgica persecució cap als seus propis intel·lectuals. En un context de dictadures militars i règims autoritaris, molts escriptors, pensadors i acadèmics van ser víctimes d'assassinats, detencions arbitràries i exilis forçats.

Aquests intel·lectuals eren individus valents que s'atreveixen a desafiar el status quo, a qüestionar el poder establert i a defensar els drets humans i la justícia social. La seua

paraula era una espurna d'esperança enmig de la repressió i la censura.

Des de l'Argentina fins al Brasil, des de Xile fins a Hondures, les veus dissidents van ser silenciades amb violència brutal. Els seus llibres van ser censurats, les seues idees reprimides i les seues vides arrabassades injustament.

Encara avui, els efectes d'aquesta persecució es deixen sentir en la societat llatinoamericana. Molts països continuen lluitant contra la impunitat i la falta de justícia per als crims comesos contra els seus intel·lectuals.

No obstant això, l'esperit de llibertat i resistència continua viu. Les generacions futures recorden i honoren el llegat d'aquests valents pensadors, i continuen lluitant per un món on la llibertat d'expressió i el pensament lliure siguen sagrats.

L'assassinat d'intel·lectuals a Amèrica Llatina és una recordança tràgica de la fragilitat de la llibertat i la necessitat constant de defensar-la. És una crida a la justícia i una promesa de no oblidar mai els qui van donar la seua vida per la causa del coneixement i la veritat.

llibertat D'INFORMACIÓ

La llibertat d'informació és un pilar fonamental en qualsevol societat que aspire a la democràcia i al respecte dels drets humans. Aquest principi, arrelat en la creença que l'accés a la informació és essencial per al desenvolupament individual i col·lectiu, ha estat reconegut i protegit en diverses constitucions i tractats internacionals

En la seua essència, la llibertat d'informació implica el dret de qualsevol individu a cercar, rebre i difondre informació de qualsevol mena, ja siga a través de mitjans de comunicació tradicionals o moderns

Aquest dret no només garanteix l'accés a la informació, sinó també la diversitat d'opinions i perspectives, promovent així un debat públic informat i saludable.

En una societat democràtica, la llibertat d'informació actua com a contrapès al poder, permetent que els ciutadans estiguen informats sobre les accions dels seus governs, empreses i altres institucions. Això és essencial per a prevenir l'abús de poder, la corrupció i la violació d'altres drets fonamentals.

No obstant això, la llibertat d'informació no és un dret absolut i pot estar sotmès a certes limitacions, com la protecció de la seguretat nacional, la privacitat individual o la reputació de tercers. És important que aquestes limitacions siguen clares, precises i estiguen en consonància amb els principis democràtics, evitant així el seu ús indegut per a restringir la llibertat d'expressió i l'accés a la informació.

En l'era digital, la llibertat d'informació adquireix una rellevància encara major. Internet i les xarxes socials han democratitzat la difusió d'informació, permetent que qualsevol persona puga compartir idees i notícies en temps real. No obstant això, aquesta democratització també ha donat lloc a nous reptes, com la desinformació, la manipulació i la censura en línia.

Per a preservar la llibertat d'informació en el món digital, és necessari promoure l'alfabetització mediàtica i digital, fomentar la transparència i la rendició de comptes de les plataformes en línia, i protegir la neutralitat de la xarxa per a garantir un accés equitatiu a la informació.

A més, en un context globalitzat, la llibertat d'informació transcendeix les fronteres nacionals i es converteix en un dret humà universal. En molts països, els periodistes i defensors de la llibertat de premsa enfronten amenaces, censura i violència per a exercir el seu dret a informar i expressar-se lliurement. És responsabilitat de la comunitat internacional protegir i defensar aquests drets, donant suport als qui lluiten per la llibertat d'informació arreu del món.

La llibertat d'informació és un principi fonamental en qualsevol societat lliure i democràtica. Garanteix l'accés a la informació, promou el debat públic i actua com a contrapès al poder. En l'era digital, és necessari protegir i promoure aquest dret més que mai, assegurant així un futur en què la informació siga veritablement lliure i accessible per a tots.

A ARENA GARCÍA I FERNÁNDEZ

12.1.

Delegada de comunicació

Federació de les Fogueres de Sant Joan

1. Com com definiries la llibertat de premsa i quina és la seua importància en una societat democràtica?

La llibertat de premsa és, per a mi, allò que dóna sentit a l'existència de diferents mitjans de comunicació en un país. I si anem a una definició més pura, es tracta de l'existència de mitjans sense interferència de l'Estat, sense censura prèvia.

Crec que és bàsic per a una societat democràtica i sana que hi haja llibertat de premsa. Tots som lliures a l'hora de pensar i opinar, i hem de tindre els drets i normes que ens permeten expressar-nos, sempre des del respecte i l'educació i, per damunt de tot, des de la veracitat. De vetllar perquè açò siga així s'ocupen normes com la Declaració Universal dels Drets Humans o la Constitució espanyola.

2. Quina és la teua opinió sobre el paper dels mitjans de comunicació en la protecció de la llibertat de premsa?

Crec que és imprescindible que els agents que fan ús d'un dret siguen els primers a interioritzar-lo i defensar-lo com a tal. Els mitjans de comunicació han de ser garants d'eixa llibertat de premsa i no només com a mecanisme d'expressió sinó també com a vehicle de transmissió.

Aquells que treballem en el camp de la informació hem de ser conscients de la gran responsabilitat que tenim entre mans, hem de protegir eixe "regal" amb un ús correcte i sincer. Si no ho fem, més enllà dels castigs que marquen les pròpies lleis, potser perdrem una altra cosa molt més important: lectors, públic, oients...

3. Quins desafiaments enfronten els periodistes en la recerca de la veritat i la llibertat d'informar?

Crec que és complicat concretar aquesta resposta perquè entenc que no es treballa igual en un país amb un règim de llibertat que en entorns hostils i antidemocràtics.

Buscar la informació, consultar les fonts, comparar la informació... tot això forma part del dia a dia del periodista. En funció del tema, eixe procés pot ser més o menys complex, pots tindre més o menys problema a l'hora de contrastar o de buscar una línia d'investigació. No tot el periodisme és igual, no tota la informació es publica de la mateixa forma i per tant no tots els professionals trobem els mateixos desafiaments en l'elaboració d'una notícia o reportatge.

I al marge de tot això hi ha un altre agent que pot entrar en el joc de la llibertat d'informar: l'economia. En funció del tipus de mitjà de comunicació, les aportacions econòmiques de certes marques poden arribar a ser un xicotet obstacle a l'hora de publicar certes informacions.

4. Has experimentat alguna vegada censura o restriccions en la llibertat de premsa en el teu país o comunitat? Com has respost a açò?

Mai. Treballe des de fa més de quinze anys en un mitjà públic, un mitjà municipal, i mai hem rebut una indicació d'un responsable polític sobre la idoneïtat o no de les informacions. Som professionals i sempre ha primat el nostre criteri a l'hora de treballar.

5. "Quin és el paper de la llibertat de premsa en la promoció del debat públic i la rendició de comptes dels líders polítics i les institucions?"

Per a mi és essencial. A major nombre de mitjans, amb línies editorials diferents però sempre dins de la veracitat i l'objectivitat, major debat. Una mateixa informació pot oferirse des de perspectives diferents en funció de l'objectiu de cada mitjà i crec que açò enriqueix a la societat. De fet, m'agrada comparar com tracten el mateix temes en diversos diaris de tirada nacional, per exemple.

Des de fa alguns anys es tira molt d'hemeroteca per "refrescar" la memòria a líders i institucions, cosa a la qual també contribueixen les xarxes socials, el major mitjà de comunicació digital del segle XXI, però també un gran perill quant a la veracitat del que es publica.

6. "Quines mesures creus que es poden prendre per protegir i promoure la llibertat de premsa en entorns on està amenaçada?"

És difícil opinar sobre un tema tan complex quan mai has estat exposat a una situació similar. Una cosa és la teoria, aquells punts bàsics que recullen les normes i lleis, i una altra cosa és allò que es pot aplicar sobre el terreny.

Passos menuts, accions petites que puguen passar desapercebudes i especialment buscar el suport i l'ajuda d'organismes internacionals que vetlen per la seguretat dels periodistes en zones i espais en conflicte.

foguera princesa mercedes

foguera princesa mercedes

7. "Com creus que la concentració de mitjans de comunicació pot afectar la llibertat de premsa i la diversitat d'opinions?"

Ho comentava abans, a major nombre de mitjans que exerceixen eixe dret a la llibertat, més opcions d'informar-se per al públic. La diversitat enriqueix la societat sempre que el debat siga tranquil i des del respecte i la realitat. De fet, no només afavorix aquest avanç social la diferència de línies editorials sinó també la tipologia del mitjà de comunicació consultat: la mateixa informació no es tracta igual en premsa, televisió o ràdio.

La diversitat d'opinions fonamentades en la veritat i en l'objectivitat sempre és positiva.

8. "Quines responsabilitats creus que tenen els mitjans de comunicació en l'exercici de la seua llibertat de premsa?"

Crec que total. Tant els mitjans de comunicació, a través dels seus òrgans de direcció, com els periodistes que treballem en ells. Ha de ser una tasca conjunta ja que tots, en major o menor nivell, tenim en les nostres mans aquesta responsabilitat.

A nivell particular, cada periodista ha de preocupar-se per protegir el dret del seu públic però a nivell Mitjà, s'ha de lluitar sempre per evitar aquestes possibles accions que puguen portar darrere seu una limitació en la llibertat de premsa. Sempre que actuem amb coherència dins del marc normatiu, la societat sortirà beneficiada.

9. "Quin impacte creus que tenen les noves tecnologies i les xarxes socials en la llibertat de premsa?"

Les xarxes socials són, en moltes ocasions, el millor mitjà "desinformatiu". Excepte aquells canals oficials i/o verificats que ens ofereixen informacions contrastades, en la majoria de temes i qüestions hi ha centenars de perfils que ofereixen dades incorrectes. Això vol dir que no són un bon mitjà per comunicar? No, però cal tenir molt clar que no tot el que es llegeix és cert i que sempre cal buscar "una segona opinió".

Clubs de futbol, associacions, entitats... avui pràcticament tothom està present en les xarxes socials. A més en la majoria de casos amb l'objectiu de donar a conèixer informació. La qüestió sempre és comprovar la veracitat de la font. A partir d'ací trobarem tot tipus

de missatges que ens poden portar a l'error si no tenim una consciència informativa que ens permeta identificar el fake.

No obstant això, si haguera de posar la balança en marxa, sempre diria que les noves tecnologies han ajudat a millorar la capacitat de generar informació i a guanyar en immediatesa.

10. "Quina és la teua opinió sobre la relació entre la llibertat de premsa i altres drets fonamentals, com la llibertat d'expressió i el dret a la informació?"

Jo no concibeix els uns sense els altres. Crec que són tres potes d'una mateixa cadira a la qual afegiria el dret a la manifestació.

Els humans som comunicació i, per sort, hem arribat a un punt d'acord que ens permet fer-ho amb honestitat, objectivitat i veracitat. És un autèntic privilegi, un regal lluitat per generacions que ara hem de gaudir però també deixar com a llegat als qui arriben.

Dalt, Federació de les Fogueres de Sant Joan 2024. Baix, cartell oficial de la festa 2024

llibertat ARTÍSTICA

La llibertat artística és un tresor preuat que defineix la nostra humanitat. És el motor que impulsa la innovació, l'expressió artística, el pensament crític i l'exploració de nous horitzons. Des de temps immemorials, la capacitat d'imaginar, inventar i crear ha estat una força transformadora en la història de la humanitat. No obstant això, aquesta llibertat no és quelcom que es deba donar per fet; més aviat, és necessari fomentar i protegir activament per garantir el seu floriment continu i els seus beneficis duradors per a la societat.

La llibertat creativa és fonamental per al desenvolupament humà en tots els aspectes. En primer lloc, és un vehicle per a l'autoexpressió i la realització personal. Quan les persones tenen la llibertat d'expressar les seues idees, emocions i experiències de manera autèntica, es reforça el seu sentit d'identitat i autoestima. Aquesta autenticitat fomenta un major autoconeixement i una connexió més profunda amb un mateix i amb els altres.

A més, la llibertat creativa és essencial per a la innovació i el progrés. Les grans idees, invents i descobriments que han

donat forma al món modern han sorgit de ments creatives que s'han atrevit a desafiar l'establert i a pensar fora del comú. Al fomentar un entorn que promoga la llibertat de pensament i l'experimentació, s'obren les portes a noves solucions per als reptes que enfronta la humanitat, ja siga en l'àmbit de la tecnologia, la medicina, la ciència, l'art o qualsevol altre camp.

A més a més, la llibertat creativa enriqueix la cultura i la societat en el seu conjunt. La diversitat d'expressions artístiques, culturals i filosòfiques que sorgeixen quan es permet que les persones exploren lliurement les seues idees i visions del món contribueix a un ambient culturalment vibrant i enriquidor. A més, promou la tolerància, la comprensió i el respecte cap a les diferents perspectives i formes de vida, la qual cosa és essencial per a construir societats inclusives i democràtiques.

Malgrat la seua importància, la llibertat creativa enfronta nombrosos desafiaments en el món actual. La censura, la intolerància, la falta de recursos i suport institucional, així com la pressió per complir amb les expectatives externes o assolir certs

estàndards, són només alguns dels obstacles que poden inhibir la llibertat d'expressió i limitar la diversitat d'idees.

A més, en un món cada vegada més dominat per la tecnologia i l'automatització, existeix el risc que la creativitat humana siga eclipsada per l'eficiència i la conveniència. No obstant això, és precisament la creativitat humana la que ens distingeix de les màquines i ens permet trobar solucions a problemes complexos i adaptar-nos a un món en constant canvi.

Davant aquests desafiaments, és imperatiu que fomentem i protegim activament la llibertat creativa en totes les seues formes. Això implica no només defensar el dret de les persones a expressar-se lliurement, sinó també crear entorns que estimulen i recolzin la creativitat en totes les seues manifestacions.

En primer lloc, és fonamental promoure una educació que valore i fomente la creativitat des d'una edat primerenca. Això implica no només ensenyar habilitats

tècniques, sinó també fomentar el pensament crític, la imaginació i la curiositat. A més, és necessari garantir l'accés equitatiu a recursos i oportunitats per a què totes les persones tinguen la possibilitat de desenvolupar el seu potencial creatiu.

Així mateix, és crucial protegir la llibertat d'expressió i promoure la diversitat d'idees i perspectives en totes les esferes de la societat. Això significa combatre la censura i la repressió, així com promoure la inclusió i la igualtat d'oportunitats perquè totes les veus puguen ser escoltades i valorades.

Es important que les institucions governamentals, les empreses i la societat en el seu conjunt reconeguen el valor intrínsec de la llibertat creativa i l'integren en les seues polítiques i pràctiques. Això pot implicar des de la implementació de polítiques que protegisquen els drets dels artistes i creadors fins a la creació d'espais de treball que fomenten la innovació i el pensament creatiu.

En resum, fomentar i protegir la llibertat creativa no només és un imperatiu moral, sinó també un requisit fonamental per al progrés humà i l'enriquiment de la societat. En fer-ho, no solament estem assegurant un futur més vibrant i enriquidor per a les generacions presents i futures, sinó també honorant l'essència mateixa de què significa ser humà: la capacitat d'imaginar, crear i transformar el món que ens envolta.

CONVERSA SOBRE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, INFORMACIÓ

I CREATIVITAT

AMB ELENA VIDAL 13.1. Alicante Street Style

@alicantestreetstyle

El Projecte Alicante Street Style és el projecte d'Elena Vidal, una alacantina de 33 anys, que va sorgir en 2013 com a part del seu treball de fi de carrera. El seu objectiu era crear un espai digital per a destacar tots els aspectes de la província d'Alacant: cultura, gastronomia, emprenedoria, oci i vida social.

Des de llavors, onze anys després, s'ha convertit en el perfil de referència a les xarxes socials per a aquells que comparteixen la seva passió per la província. A més del seu projecte, ha cursat estudis en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat d'Alacant, Investigació i Tècniques de Mercat a la Universitat Miguel Hernández, i un Màster en Comunicació de Moda i Bellesa de la revista ELLE.

En la nostra pròxima entrevista, ens acompanyarà Elena Vidal i explorarem la seva opinió sobre la llibertat d'expressió, l'accés a la informació i la llibertat creativa. Donada la seva experiència en comunicació i el seu compromís amb la promoció de la província, estem segurs que els seus punts de vista seran molt valuables i interessants.

1. Com creus que la llibertat d'expressió a les xarxes socials ha evolucionat en els últims anys?

- Doncs la veritat és que les xarxes socials han estat tot un impacte a nivell social i cultural, perquè és una eina que ens ha permès comunicar-nos entre nosaltres i també comunicar-se a les empreses cap a l'exterior. Tot això que han lluitat tantes persones per nosaltres per a tenir aquesta llibertat d'expressió, també s'ha materialitzat en xarxes socials on ahí podem expressarnos amb total llibertat, amb tot lògicament des del meu punt de vista, d'una manera més moderada que des de l'inici de l'ús de les xarxes socials fins avui en dia, que per a nosaltres ja són una prolongació dels nostres braços.

Aleshores, igual que ens expressem en el nostre dia a dia amb els nostres amics, amb la nostra família o en el treball, ens expressem igualment amb la mateixa llibertat a les xarxes socials.

Defenc una llibertat d'expressió on la persona es puga expressar amb llibertat des d'una manera totalment honesta i respectuosa. Hi ha moltes xarxes socials que tenen els seus propis codis d'insultar, de dir, vull

expressar-me lliurement i jo insulte la gent, doncs mira, no, no pots insultar. Aleshores crec que sí, hi ha hagut un moment en què tot valia, però avui en dia, amb plataformes com Instagram, Tik Tok, Twitter, com que ja tendeixen una mica més a deixar-nos expressarnos lliurement, però sempre des del respecte als altres.

2. Quines mesures prens per assegurar-te que la teua veu siga escoltada en un entorn digital saturat?

- Doncs des de després en la pregunta, ja estàs confirmant que tenim un entorn digital saturat en el qual abans érem menys les persones les que emetíem els nostres missatges i ara és un entorn totalment saturat per molta informació.

La veritat és que no em preocupa en excés que la meua veu siga escoltada, del que sí que em preocupe és en donar un missatge que siga interessant per a la gent que segueix el meu compte. Aleshores, realment no prenc cap mesura per a dir, oye, vaig a intentar que este missatge arribe a més o menys gent, el que intente és que el que vaig a contar siga alguna cosa que vaja a ser de valor per a ells, que siga informació útil i ja que siguen ells els que puguen ampliar el missatge o no.

Sí que és veritat que hi ha coses que comptes que arriben més o menys gent, però crec que no has de perdre el fil, i no pensar que açò tindrà més o menys abast o arribarà a més o menys persones. Sempre has de ser conscient de tindre també una responsabilitat amb el que els vas a contar i no obsesionar-te perquè la teua veu siga més o menys escoltada, sempre oferir un contingut de valor i interès per a ells i si el missatge és alguna cosa que els interessa, arribarà.

3. Què opines sobre la responsabilitat dels influencers en la promoció de discursos malintencionats o informació falsa a les xarxes socials?

- Doncs crec que és alguna cosa en la qual tots els influencers, creadors de contingut o usuaris, tenen que alçar la veu per a posar fi a açò, perquè al final en un entorn tan saturat de comunicació, les informacions falses són alguna cosa que tenim a l'ordre del dia i que és molt comú.

A mi m'envien molta informació falsa que em demanen que comparteixi. Aleshores, nosaltres els creadors de contingut, influencers i tot el món tenim la tasca i responsabilitat de posar fi a açò, de parlar-ne, de parlarho en públic, de compartir amb la nostra comunitat, que sigam una mica més cautelosos a l'hora de rebre qualsevol informació, que no ens creguem tot el que ens diuen, i sobretot, que defensem la informació real, verídica i contrastada.

4. Sabem que tens un contingut neutre, però com enfrontes (en el cas que les hi haja) les crítiques o la polèmica al voltant de les teues opinions o punts de vista expressats en línia?

- La veritat és que cada vegada, al tindre un mitjà de comunicació més gran, que actualment se'ns ha anat de les mans, la comunitat que estem formant, jo trate de no donar la meua opinió, perquè vull que siga un mitjà per a tots, que siga informatiu i que hi ha coses que, sí, em plenen molt per dins i tracte de dir alguna cosa, però tracte de no donar la meua opinió personal, perquè hi ha moltes vegades que pots compartir qualsevol tema i hi ha molta gent que no està d'acord, llavors, de veritat que intente no tractar aqueix tema.

Sí que és veritat que hi ha un tema que tracte molt perquè per a mi és un tema que m'encanta i m'apassiona i crec que tots a Alacant hem de conèixer més, i són LES FOGUERES. Quan parle de Fogueres o les Mascletades, rebo moltes opinions, sobretot quan parle de Mascletades, molta gent, no és que critique, però hi ha molta gent, cada vegada més, amb crítiques com, pobres animals, que malament ho passen i sobretot el tema que ens estem carregant la Plaça dels Luceros, i és alguna cosa a la qual m'enfronte dient que és una tradició que tenim ací i que és alguna cosa que tenim des de sempre, però la veritat és que ho porte una mica malament.

Però ja et dic que intente no donar molt la meua opinió, a no ser que siga realment alguna cosa que m'afecte de veritat, el mitjà d'Alicante Street Style, és un mitjà informatiu com qualsevol altre, i no vull estar condicionada per res, ni per ningú, així que donem l'opinió i després si algú vol, en comentaris, deixar la seua opinió, és lliure, però jo sempre estic moderant per a revisar que ningú s'extralimita.

5. Què opines sobre la censura a les xarxes socials i el seu impacte en la llibertat d'expressió?

- Doncs la veritat és que esta pregunta no sé si et donaré una resposta correcta, però no he viscut el que és la censura a les xarxes socials.

Sí que és veritat el que t'he comentat abans, que hi ha uns codis en algunes xarxes socials, sobretot en Instagram, que potser tu vas a compartir un contingut que és alguna cosa més sensible i no te'l mostren, però jo no he percebut una censura a les xarxes socials i no crec que realment la hi haja, perquè crec que realment no la hi ha, hi ha tot el contrari. Es pot compartir tot, es pot dir de tot i contingut realment sensible.

La gent comparteix coses que realment, a vegades no tenien que comunicar, sempre hem de pensar que quan comuniquem qualsevol cosa, molta gent ens veurà i hem de protegir els col·lectius sensibles, els menors, llavors no crec que hi haja molta censura.

6. Quin és el teu procés per verificar la veracitat de la informació abans de compartir-la en les teues plataformes?

- Doncs quan em arriba qualsevol cosa, busque la font. Si em parlen, com per exemple l'altre dia, que em van enviar informació sobre l'incendi que va ocórrer a Tàrbena, sobre que els veïns estaven recaptant diners i vaig dir mare meua, açò serà veritat o no serà veritat, doncs vaig buscar la plataforma on ho van fer, que açò pot donar-nos una mica d'informació sobre la veracitat, però sobretot la font.

Aleshores, allà el que vaig fer va ser anar-me a l'ajuntament de Tàrbena per veure si açò estava passant o si no, aleshores sempre el que faig és anar-me a la font. Hi ha moltes vegades que em envien coses sobre gent desapareguda, llavors jo parle a la persona relacionada per veure si és veritat la informació que arriba, per veure si és el seu familiar i sempre contactant a la font i si no saps la font, com en el cas de Tàrbena, contactar amb els ajuntaments per buscar la informació.

7. Com creus que les xarxes socials poden millorar en termes de facilitar l'accés a informació fiable i verificada?

- Crec que les xarxes socials no faciliten l'accés a la informació fiable i verificada, perquè tenim molta gent creant informació i realment no es verifica la informació que es comparteix, perquè el que busca la gent és un contingut que genere clics, que genere enllaços,

que genere tràfic a les webs, buscar abast, buscar visibilitat i llavors no s'està comprovant que la informació siga real, en general.

Aleshores crec que les xarxes socials i el permetre'ns l'accés a tots a aquesta informació no faciliten l'accés a una informació fiable i verificada i nosaltres com a usuaris hem de ser molt crítics a l'hora de consumir contingut i consumir contingut de canals o persones que confiem, que siguen professionals, i que no confiem en qualsevol contingut que vegem, sinó en consumir un contingut de gent o de mitjans que realment sapiguem que és gent professional i que ens donaran una bona informació.

8. Has enfrontat alguna vegada pressions externes per promocionar o compartir certa informació en les teues plataformes?

- Sí, constantment i és un tema que porte regular, perquè al final jo intente donar una resposta o una solució a tothom que em pregunta. Lògicament ara que se m'ha anat de les mans e intente respondre al màxim de gent possible que es posa en contacte amb mi, però hi ha vegades que no arribe.

I hi ha molta gent que em envia plans que organitzen, empreses que muntan, perquè al final, els nostres projectes volem que els coneguen el màxim nombre de persones, i moltes vegades és eixa proximitat que jo done a la gent perquè em remeten coses, la que fa que em repeteixen en diverses ocasions que he de compartir alguna cosa o he de promocionar alguna cosa que m'han enviat.

Però bé, la veritat és que tinc una relació, diguem-ne molt especial, amb la comunitat que tinc i quan no comparteixo alguna cosa, ho entenen. O siga, hi ha vegades que no pots compartir i promocionar tot, o hi ha vegades que em remeten algun

esdeveniment que no em interessa promocionar i no ho faig, perquè a la comunitat jo li comparteix el que crec i sé que els pot interessar.

9. Què opines sobre la responsabilitat de les plataformes de xarxes socials en la moderació del contingut i la lluita contra la desinformació?

- Doncs això és el que et deia abans, que en les plataformes com en Instagram, que és la que més manege, tenen el seu codi en el qual tu com a usuari pots enviar missatges o denunciar qualsevol tipus de contingut que estigues veient que creus que infringeix qualsevol tipus de norma, o no és apte per a públics sensibles, protecció del menor o informació falsa.

Crec realment, que al final, al ser una plataforma en la qual som tantes persones i a la qual moltes vegades se'ns va de les mans, crec que almenys estem en el camí de treballar per a oferir un contingut respectuós i apte per a tots els públics.

Aleshores crec que tenen una bona tasca de moderació del contingut, que lògicament és molt el que es genera i a vegades és difícil controlar-ho tot, però crec que sobretot en el camí en el qual està i que nosaltres podem queixarnos de qualsevol contingut o podem denunciar-lo, no crec que es faça un mal treball, la veritat.

10. Quins consells donaries a altres creadors de contingut que busquen mantindre la seua autenticitat i originalitat en un entorn competitiu?

- Doncs exactament el que tu estàs dient, que mantinguen la seua autenticitat i originalitat. Moltes vegades al haver tants creadors de contingut, hi ha molta competència i la gent es frustra i es pregunta que si realment es vol dedicar a crear

contingut, per què el contingut no està arribant i ací es dóna quan comences a potser a perdre la teua essència.

Aleshores, el que al final et fa únic no sols com a persona, sinó com a professional, com a creador de contingut, és la teua essència, la teua autenticitat, la teua forma de ser i crec que açò és alguna cosa que mai han de perdre.

¿Si el teu contingut arriba menys gent? no passa res, tu quan et crees el teu canal o comences a fer contingut has de tindre molt clar a on et vols dirigir, a on vols arribar i a qui vols arribar. Imagina't que tu tens un canal molt fidelitzat amb 1000 o 2000 seguidors i estàs sent totalment autèntic, fenomenal, l'important és que no se t'vaja de les mans pensant que vols tants seguidors o que arribar a tanta gent. Quan tu tens molt clar el teu objectiu, has de treballar en seguir mantinguent la teua essència, que al final és el que et fa únic.

I és el que jo també intente treballar molt i a vegades em surt millor o pitjor, al final quan tu veus les xarxes socials d'Alicante Street Style, saps i veus que tot té eixa essència diferent, que fa que vulgues consumir eixa informació.

Al final, els seguidors són sols un número. Jo no puc aspirar a tindre milions de seguidors, perquè el meu contingut és exclusiu de la província d'Alacant llavors sé que no arribaré a milions de persones perquè sóc conscient i no em vull eixir d'Alacant. Jo em vull quedar centrada en el que tinc. ¿Que podria tindre més seguidors?, ¿Que podria tindre més col·laboracions?, sí, però la marca és Alacant.

11. Com manejes el bloqueig creatiu i trobes inspiració per al teu contingut?

- Doncs, la veritat, Alacant ens ofereix

tantes coses per fer, tants plans, tanta informació, tanta història, tant, que no existeix el bloqueig, existeix el com puc fer per compartir totes les coses que ofereix Alacant i vull contar.

Ací tinc una llista amb dotze temes que vull tractar en reels, però que no hi ha dies per poder-los contar, perquè crec que Alacant ens ofereix tanta informació que és impossible no estar inspirat. I pel que fa al bloqueig creatiu, sí que és veritat que jo sóc consumidora de xarxes socials i hi ha vegades que dius, doncs aquest vídeo m'agrada i em vaig a inspirar en aquest o en aquest. Però la veritat és que em inspira la ciutat, així que hi haurà contingut més o menys creatiu, però és que crec que tenim tantes opcions que és impossible bloquejarnos.

12. Quines eines o recursos utilitzes per desenvolupar la teua creativitat i millorar el teu contingut?

- La veritat és que, encara que siga de l'època tecnològica i tot açò, jo sóc molt antiga, aleshores la creativitat la desenvolupe, viatjant per la ciutat i fent coses, anant a llocs, parlant amb gent, coneixent persones, anant a passejar o apuntant-me a tot, com amb aquesta part de voler conéixer història i voler alimentar la teua ment de vivències.

Aleshores, una vegada que estàs allà és quan et desenvolupes una mica més. A mi m'encanta i disfrute molt descobrint plans i fent coses, disfrutant d'experiències i allà, doncs és el que comente moltes vegades, vas a gravar i moltes vegades no tens idea de gravar i estàs allà i comences a fer-ho. Aleshores per a mi el major recurs és moure't, viatjar, no quedar-te assegut en el sofà de casa teua, sinó viatjant i tenint experiències.

13. Com decides quan és el moment adequat per experimentar amb

nous formats o estils de contingut?

- Això és alguna cosa molt dolenta que tinc, perquè la veritat és que no porte una organització del contingut que faré, el vaig compartint conforme em va apetent o com vaig sentint. Sí que és veritat que hi ha dates concretes, com, per exemple, les fogueres, que sé que a principis de juny ja estic donantli al tema fogueres, però no trobe un moment adequat.

Simplement quan em ve de gust ferho, ho faig i tampoc és que ho pense molt. A vegades dic, ai, em ve molt de gust fer el "trend" de "Sóc alacantina" que es va posar de moda fa poc i dic, doncs jo ho faré. Que pot ser que funcione fatal, però no passa res, jo ho seguiré intentant i seguiré oferint contingut. ¿Que açò no funciona? Doncs haurà un altre contingut que funcione millor, però no trobe el moment i ho faig quan em ve de gust.

14. Què opines sobre la pressió de crear contingut viral i com afecta la teua llibertat creativa?

- A veure, ací realment jo et diria, no hi ha una pressió de crear un contingut viral, perquè si, a tots ens agrada tindre un contingut que es faça viral, però sí que és veritat que els continguts virals moltes vegades no són els que més ens representen, hi ha vegades que crees alguna cosa i no saps si se farà viral o no.

Jo t'ho diré honestament, quan puje un vídeo, no sé si es farà viral o no i tampoc ho faig amb la idea que es faça viral. El crec amb la idea que a la gent li agradarà i potser arribe i dic, Mare meua! Quantes visualitzacions tens això o quantes persones ho han compartit, no m'ho esperava!, però per a mi és molt difícil saber quan un contingut es farà viral i quan no, per això intente no perdre aquesta part creativa i de fer el que m'agrada.

Aleshores, sí que és veritat que dius, que xulo que es faça viral, però després alguna cosa es fa viral i veus que no està arribant a l'audiència que tu tens o l'audiència que tu vols o potser se t'ha anat de les mans.

Jo tinc un vídeo d'un croissant gegant que ha arribat milions de persones i és guai, però i què, per a mi no estic tan orgullosa d'aquest vídeo que té 1 milió de reproduccions, que simplement estic contant que hi ha una fleca a Alacant que ven croissants gegants, com per exemple d'un vídeo, d'un cap de setmana, que he anat a unes bodegues que he descobert i que potser cinc o deu persones han comentat que els agrada. Realment no estic tan orgullosa d'això, realment pense ¿Perquè s'ha fet viral açò?

No és alguna cosa que em preocupe moltíssim el que un contingut es faci

viral, la meua major preocupació és que el contingut que genere, interese la gent. ¿Com valore que a la gent li interessa? Amb els seus comentaris de, mira, he anat a aquest lloc i m'ha agradat, o he anat a aquest pla que has recomanat. Aquesta és la meua pressió, no que el contingut anirà a arribar a la Xina, quan jo el que vull és que la gent que ho veja siga la d'Alacant.

15. ¿Com integres elements de la cultura alacantina en el teu contingut com a influencer?

- Doncs mira, els integre des que m'alce fins que m'adorm, és a dir, des del primer contingut que puje pel matí, fins a l'últim que puje per la nit.

Al final el compte és per promoure Alacant, així que sempre tracte de contar coses que fem els alacantins,

tradicions que tenim ací, sempre parle de les nostres festes més importants com el cas de les nostres Fogueres. Perquè, per exemple, hi ha gent que segueix el compte que no les coneix, així que crec històries destacades amb informació.

Crec que, per a aquest compte en concret, informar i defensar sobre totes les nostres tradicions és quelcom essencial i bàsic i és la base de tot el contingut.

L'altre dia vaig compartir per primera vegada quelcom que em semblava molt interessant i per a apropar la gent que no ho coneixia, que era la peregrinació de la Santa Faz, i no sé si era un contingut que arribaria a més o menys gent, però crec que la meua feina i la meua tasca és contar a la gent com som els alacantins, per què som així, què ens fa diferents i per què som com som, és a dir, quines són la nostra cultura i les nostres tradicions.

Moltes vegades també parle sobre edificis emblemàtics perquè la gent els conega, amb preguntes com per què la Casa Carbonell és així, així que l'integre, com puc, sempre que puc i en qualsevol format. Així que espere que la gent ho note.

16. ¿Quins desafiaments has enfrontat en representar de manera autèntica la cultura alacantina en les teues plataformes?

- Doncs bastants desafiaments, perquè realment jo sóc alacantina i alacantinista i sí que és veritat que parle d'Alacant província, però jo sóc d'Alacant ciutat.

Així que moltes vegades, molta gent es queixa o no els ve bé que promocione tant Alacant o vídeos que puje sobre frases que tenim o coses que tenim que molta gent que no és d'Alacant i no els fa gràcia o no senten eixe alacantinisme que sentisc jo o ho

sent la majoria de gent que segueix el compte.

Així que hi ha moltes vegades que a la gent no els sent bé i et deixa algun comentari o et diu que no m'oblide dels altres municipis i sobretot aquests són els desafiaments.

17. ¿Quin impacte creus que té la teua influència en la percepció i apreciació de la cultura alacantina per part de la teua audiència?

Espere que influïsca molt perquè al final és el meu principal treball i preocupació que la gent que segueix el compte conega no solament el que passa a Alacant sinó per què som així, tota la nostra història, que no solament tenim sol i platja, sinó que tenim moltíssima oferta i moltes coses a oferir.

Creu realment que la gent ho valora molt i crea molta gent de fora, que ho valora també. Hi ha molta gent que em escriu de fora i em diu doncs oye m'encanta el que em contes d'Alacant, m'encanta com estàs mostrant Alacant, aniré a visitar-lo. Així que realment crec i espere que influeixca bastant aquest treball que estic fent i que tots coneguen més sobre la cultura alacantina.

18. ¿Quins aspectes específics de la cultura alacantina creus que són més importants de destacar en les teues plataformes?

- Des de la pandèmia jo crec que tots ens hem fet més disfrutons i ens agrada més disfrutar dels plans o eixir a disfrutar. A la gent li agrada moltíssim tot el que és la gastronomia, conéixer sobre els nostres camps, els nostres productes, les nostres terres, els productes de temporada, com per exemple la coca amb tonyina, és que la gent li agrada molt, però crec que hem de destacar més part de la història, de conéixer per què Alacant és tan important.

Ací tenim la cota cera on es mesura el nivell de tota Espanya, crec que tenim coses d'aquestes de la nostra història, que són coses que m'agradaria destacar en les meues xarxes socials, que la gent conega Alacant, no solament per l'oci, sinó per la seua història, per aquest edifici, per aquesta plaça, per què és així, personatges il·lustres que han contribuït a tenir uns edificis o uns llibres, o tenir una cultura. És a dir, la història, és alguna cosa per la qual lluite molt perquè la gent ho conega.

19. Quines iniciatives locals de promoció cultural alacantina recolzes o participes activament?

Intente recolzar-les totes, lògicament sí que és veritat que no pots sempre. Sempre que m'escriuen associacions de comerciants, tot el que tinga que veure amb associacions, amb col·lectius, intente recolzar-ho tot, no dic això sí o això no.

Ara, per exemple, han obert en Campello una associació que es diu AFOMUC, que volen posar en valor la música, ho tenen en una antiga botiga d'ultramarins, volen fomentar la música i als músics independents. Així que ja et dic, intente que tot el que em ve, que recolze la cultura, compartir-ho.

Ara estic fent una llista de plans de cada setmana per a poder-ho contar i que la gent ho conega, així que no hi ha alguna cosa en concret o alguna cosa que no comparta, sinó que tot el que siga promoure la cultura alacantina tindrà cabuda en el compte i tindrà tot el meu interés i atenció.

20. Què creus que distingeix a la cultura alacantina d'altres cultures regionals a Espanya?

- És la millor de totes les cultures d'Espanya. Per a mi, des del punt de vista com a alacantina i que tinc molt per conéixer, crec que és alguna cosa

que tenim tanta història a Alacant que contar. Tenim moltes coses que atreuen gent a vindre a Alacant, això és alguna cosa que fa molt especial i que crida moltíssim l'atenció de la nostra cultura.

Així que crec que la història que tenim és alguna cosa que és que està a un nivell tan important i enriquidor que no és que no situe per damunt o per sota, només és alguna cosa molt especial de conéixer per nosaltres i per la gent que ve de fora.

21. Quins reptes enfrontes en tractar de transmetre la riquesa cultural d'Alacant a través de plataformes digitals?

- Cap, no trobe cap repte perquè quan mostre Alacant a la gent li encanta, no ha hagut una vegada en la qual haja mostrat alguna cosa d'Alacant que a mi m'haja apassionat i a la gent no li haja agradat.

Sí que és veritat que em parlen molt dient-me que mostre molt la platja o els nostres castells, que moltes vegades la gent es queixa moltes vegades de la brutícia d'Alacant, però això no lleva que valoren moltíssim tota la riquesa que tenim. A la gent li encanta Alacant, li encanta conéixer i cada vegada molta més gent està més interessada a conéixer més de les nostres arrels.

Així que no tinc cap repte, sinó tot el contrari, la gent espera que els conte més i quant més els conte millor. Esperen i desitgen conéixer més sobre Alacant.

22. Com involucres a la teua comunitat en la creació del teu contingut?

- Això és alguna cosa que fa molt especial a Alicante Street Style, perquè per a mi, involucrar a la gent és alguna cosa que m'encanta, que ho fa únic i que crec al final les xarxes socials són

una xarxa social, que no solament tenim una plataforma per a contar coses i quedar-nos des de casa nostra com la reina.

Tenim una plataforma meravellosa les persones que creem contingut, que pot permetre també connectar a la gent. Així que cada setmana els estic oferint un pla, si tinc una col·laboració amb un restaurant, els dic, a qui li vinga de gust provar aquest restaurant que m'escriba i es vinga. El que jo vull realment és que la gent descobrisca i gaudisca d'Alacant i ho passe bé.

Molt contingut del que puje ho puje amb gent a la qual convid a vindre a descobrir-ho, Així que hauria de fer-ho més, i crec que és alguna cosa que fa tan especial el compte.

23. Què creus que aporta la cultura alacantina en la preservació i promoció del patrimoni i la identitat regional?

És la base, al final és la nostra cultura i la nostra essència, les nostres arrels, és el que fa que la gent vulga vindre o que vulga interessar-se per Alacant, totes les coses que tenim per contar o la cultura tan rica que tenim. Així que, crec que tot el que tenim que contar, supera qualsevol necessitat de promoció. O siga, tot el que tenim que contar es promociona sol, així que crec que tenim alguna cosa tan rica entre mans, que ens falta temps per a poderho promocionar tot.

El futur de la llibertat creativa. Navegant per un paisatge de constant canvi

13.2.

La llibertat creativa, aqueix poderós motor que ha impulsat la innovació i l'expressió al llarg de la història, s'enfronta a un futur ple de reptes i oportunitats en un món cada vegada més connectat i dinàmic. A mesura que la tecnologia avança i les societats evolucionen, és crucial examinar com s'adaptarà i transformarà la llibertat creativa en els pròxims anys, i com podem assegurar que continue floreixent en el futur.

L'ERA DIGITAL I LA DEMOCRATITZACIÓ DE LA CREATIVITAT.

La revolució digital ha democratitzat l'accés a la creativitat de maneres mai vistes abans. Plataformes en línia, xarxes socials i eines de creació digital han permès que persones de tot el món compartisquen les seues idees, obres d'art i creacions amb una audiència global. Aquesta democratització ha ampliat l'abast i la diversitat de l'expressió creativa, permetent que veus abans marginades o censurades siguen escoltades i apreciades.

No obstant això, aquesta democratització també planteja reptes. La saturació de contingut en línia pot dificultar que les obres creatives destaquen i arriben a la seua audiència desitjada. A més, la facilitat amb la qual es poden copiar i compartir obres en línia planteja qüestions sobre la protecció dels drets d'autor i la compensació justa per als creadors.

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I CREATIVITAT COL·LECTIVA.

La intel·ligència artificial (IA) està emergint com una eina poderosa en el procés creatiu. Des de la generació automàtica de música i art fins a l'escriptura de notícies i guions, la IA està desafiando les nocions tradicionals de què significa ser creatiu. Si bé això ofereix noves possibilitats per a la generació d'idees i la resolució de problemes, també planteja interrogants sobre l'autenticitat i la originalitat de les creacions produïdes per màquines.

A més, la col·laboració en línia i la creativitat col·lectiva estan transformant la forma en què es

produeix i es consumeix l'art i la cultura. Projectes col·laboratius en línia, com wikis i comunitats de codi obert, estan permetent que persones de diferents països i cultures treballen juntes per a crear obres creatives i solucionar problemes de manera col·laborativa.

REPTES ÈTICS I MORALS.

A mesura que la tecnologia continua avançant, sorgeixen preocupacions ètiques i morals sobre l'ús de la creativitat i la IA. Preguntes sobre la privadesa de les dades, el biaix algorítmic i l'impacte social de l'automatització plantegen dilemes difícils sobre com equilibrar el progrés tecnològic amb els valors humans fonamentals, com la llibertat, la igualtat i la justícia.

LA IMPORTÀNCIA DE L'EDUCACIÓ I LA PROTECCIÓ..

En aquest paisatge en constant canvi, l'educació juga un paper crucial en el foment de la llibertat creativa i la capacitació de les futures generacions de creadors. És fonamental que

els sistemes educatius integren la creativitat i el pensament crític en els seus currículums, i que ensenyen als estudiants a navegar de manera ètica i responsable en el món digital.

A més, és necessari protegir i promoure els drets dels artistes i creadors en un món cada vegada més digitalitzat i globalitzat. Això inclou la implementació de polítiques i regulacions que protegisquen els drets d'autor i garantisquen una compensació justa per als creadors, així com el suport a iniciatives que promoguen la diversitat i la inclusió en la indústria creativa.

El futur de la llibertat creativa és complex i multidimensional, però també està ple de promeses i possibilitats. A mesura que avancem cap a un món cada vegada més interconnectat i tecnològicament avançat, és fonamental que protegim i fomentem la llibertat creativa com un valor fonamental de la societat. En fer-ho, podem garantir que les futures generacions de creadors tinguin l'espai i els recursos necessaris per a explorar, innovar i inspirar un món més vibrant i creatiu per a tots.

llibertat

CULTURAL

Lallibertat cultural és un concepte complex i multifacètic que abasta la capacitat dels individus i les comunitats per expressar, desenvolupar i preservar les seues identitats culturals sense restriccions externes. Aquest principi és fonamental per a la salut i la vitalitat de les societats, ja que promou la diversitat, l'intercanvi d'idees i la tolerància cap a les diferències.

Al cor de la llibertat cultural hi ha el reconeixement que cada cultura és única i mereix ser valorada en la seua pròpia singularitat. Això implica respectar les tradicions, les costums, la llengua i les creences de cada comunitat, així com reconèixer el dret de cada individu a participar en la vida cultural de la seua elecció. La llibertat cultural no només es refereix a l'absència de coacció per part de l'Estat o d'altres autoritats, sinó també a l'eliminació de barreres socials, econòmiques i polítiques que puguen limitar l'expressió cultural.

Una societat que promou la llibertat cultural s'enriqueix amb la diversitat de perspectives, experiències i expressions que cada cultura aporta. Aquesta diversitat no només amplia el nostre entendiment del món, sinó que també fomenta la creativitat, la innovació i el progrés. Quan les persones tenen la llibertat d'explorar i compartir les seues pròpies identitats culturals, es reforça el teixit social i es promou un sentiment de pertinença i respecte mutu.

No obstant això, la llibertat cultural no és un dret absolut, sinó més aviat un principi que ha d'equilibrar-se amb altres valors i drets, com la igualtat de gènere, els drets humans universals i la protecció del patrimoni cultural comú. En ocasions, poden sorgir tensions entre la llibertat cultural i altres imperatius socials o polítics, com quan les pràctiques culturals entren en conflicte amb els drets individuals o la dignitat humana. En aquests casos, és necessari buscar un equilibri que respecte tant la diversitat cultural com els principis universals de justícia i dignitat.

La globalització i els avanços tecnològics han plantejat nous reptes i oportunitats per a la llibertat cultural. Tot i que la interconnexió global ha facilitat l'intercanvi cultural i ha permès que les cultures s'influeixin mútuament de maneres abans inimaginables, també ha donat lloc a preocupacions sobre la homogeneïtzació cultural i la pèrdua d'identitat local. És fonamental trobar maneres de promoure

la llibertat cultural en un món cada vegada més interconnectat, protegint al mateix temps la diversitat cultural i garantint que totes les veus tinguen l'oportunitat de ser escoltades.

En última instància, la llibertat cultural és un imperatiu moral i una condició necessària per al floriment humà. Promoure la llibertat cultural no només implica protegir el dret de les persones

a participar en la seua pròpia cultura, sinó també treballar cap a una societat més inclusiva, justa i compassiva en la qual totes les formes d'expressió i experiència cultural siguen valorades i respectades. En aquest sentit, la llibertat cultural no només és un fi en si mateix, sinó també un mitjà per a construir un món més humà, divers i enriquidor per a les generacions presents i futures.

Resitència cultural: Exemples de lluita i superació en diversos contextos

REPRESSIÓ CULTURAL EN L'ÈPOCA COLONIAL:

La història de la humanitat està marcada per nombrosos exemples de repressió cultural, on règims autoritaris, ideologies dominants o forces colonials han intentat ofegar la diversitat cultural i suprimir les expressions que desafien la seua hegemonia. No obstant això, enmig de l'opressió, han sorgit poderosos moviments de resistència cultural, on individus i comunitats han lluitat valentament per preservar les seues identitats i tradicions. A continuació, explorem alguns exemples destacats de repressió cultural i la resistència que ha sorgit en diferents contextos arreu del món.

Durant l'era de la colonització europea, les cultures indígenes d'Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania van patir una greu repressió cultural. Els colonitzadors van imposar les seues pròpies llengües, religions i sistemes de govern, prohibint les pràctiques i tradicions natives. A Amèrica Llatina, per exemple, les cultures indígenes van enfrontar la violència i la coerció per abandonar les seues costums ancestrals en favor de la cultura europea. No obstant això, al llarg dels segles, les comunitats indígenes han resistit activament, preservant els seus idiomes, rituals i coneixements tradicionals.

CENSURA CULTURAL EN RÈGIMS

TOTALITARIS:

En règims totalitaris, com l'Alemanya Nazi, la Unió Soviètica sota Stalin o la Xina durant la Revolució Cultural, es va imposar una estricte censura cultural per consolidar el control polític i promoure una ideologia dominant. Es van prohibir llibres, pel·lícules, música i obres d'art que no estigueren alineats amb la narrativa oficial de l'Estat. Malgrat la repressió, molts artistes i escriptors van trobar formes creatives de resistir, utilitzant metàfores i simbolisme per a transmetre missatges subversius que desafiaven el règim.

REPRESSIÓ CULTURAL EN DICTADURES LLATINOAMERICANES:

Durant la segona meitat del segle XX, diverses dictadures militars van governar en diversos països d'Amèrica Llatina, com xile, Argentina i Brasil. Aquests règims van dur a terme polítiques de repressió cultural, censurant la premsa, tancant teatres i silenciant artistes i activistes que s'oposaven al govern. No obstant això, van sorgir moviments de resistència, com el moviment de la Nova Cançó Xilena, que va utilitzar la música per a denunciar l'opressió i promoure la justícia social.

REPRESSIÓ CULTURAL EN EL CONTEXT ACTUAL:

Incluso en el segle XXI, la repressió cultural persisteix en diverses parts del món. En països com Corea del Nord, Myanmar i Aràbia Saudita, s'imposen estrictees restriccions sobre la llibertat d'expressió, la religió i la cultura. Els artistes i activistes que desafien aquestes normes enfronten represàlies, incloent-hi la presó i la persecució. No obstant això, malgrat els riscos, molts continuen resistint, utilitzant mitjans clandestins i xarxes socials per a difondre el seu missatge i preservar el seu patrimoni cultural.

Els exemples de repressió cultural i resistència demostren la capacitat de les persones per a resistir l'opressió i preservar la seua identitat en els moments més difícils. Aquestes lluites ens recorden la importància de defensar la llibertat cultural i suportar aquells que treballen per la diversitat, la inclusió i el respecte mutu arreu del món.

llibertat D'EXPRESSIÓ

En aquest vídeo pots aprendre el que és la llibertat d'expressió, relatat per alumnes i alumnes d'institut

La llibertat d'expressió és un dret humà fonamental, reconegut i protegit per nombrosos instruments internacionals de drets humans i en les constitucions de molts països al voltant del món. És un principi vital per al funcionament de les societats democràtiques, permetent als individus expressar les seues idees, opinions i creences sense por a represàlies o censura per part del govern o altres autoritats

En la seua essència, la llibertat d'expressió abasta una àmplia gamma de formes de comunicació, que van des de la paraula parlada i escrita fins a expressions artístiques,

manifestacions públiques i mitjans de comunicació. Aquesta llibertat no només protegeix les opinions populars i socialment acceptades, sinó també les opinions impopulars, controvertides o fins i tot ofensives. És precisament en la protecció d'aquestes últimes on la veritable fortalesa de la llibertat d'expressió es manifesta, ja que permet el debat obert i la confrontació d'idees, elements essencials per al progrés i l'evolució de les societats.

No obstant això, malgrat la seua importància, la llibertat d'expressió enfronta constants desafiaments arreu del món. Un dels principals obstacles és la censura, tant per

part dels governs com d'actors no estatals. Els règims autoritaris sovint busquen restringir la llibertat d'expressió com a mitjà per a mantenir el seu poder i control sobre la població, silenciant dissidents i crítics. Aquest tipus de censura pot manifestarse a través de lleis restrictives, la intimidació de periodistes i activistes, la prohibició de mitjans de comunicació independents i la vigilància massiva.

A més de la censura estatal, la llibertat d'expressió també enfronta amenaces en forma de violència i represàlies per part de grups extremists, criminals organitzats i altres actors no estatals. Periodistes, escriptors,

artistes i defensors de drets humans són freqüentment objectiu d'atacs i amenaces pel simple fet d'expressar les seues opinions o investigar temes sensibles. Aquests actes de violència no només minen la llibertat d'expressió en si mateixa, sinó que també tenen un efecte paralitzant en la societat en el seu conjunt, inhibint el debat públic i restringint el flux lliure d'informació.

En l'era digital, la llibertat d'expressió també enfronta nous desafiaments i complexitats. Tot i que internet i les xarxes socials han democratitzat en gran mesura l'accés a la informació i han brindat a les persones una plataforma per a expressarse, també han donat lloc a preocupacions sobre la difusió de desinformació, l'assetjament en línia i la manipulació de l'opinió pública. La regulació de la llibertat d'expressió en

línia planteja dilemes difícils, ja que s'ha d'equilibrar la protecció de l'expressió lliure amb la necessitat de garantir la seguretat, la privadesa i el benestar dels usuaris.

Malgrat aquests desafiaments, la llibertat d'expressió segueix sent un principi fonamental que mereix ser protegit i promogut arreu. És un pilar de la democràcia, un motor del progrés i un garant de la diversitat i la pluralitat d'idees. Per a salvaguardar aquest dret fonamental, és necessari enfortir les institucions democràtiques, promoure una cultura de tolerància i respecte cap a la diversitat d'opinions, i garantir la protecció d'aquells que defensen i exerceixen el seu dret a la llibertat d'expressió. En última instància, la llibertat d'expressió no només és un dret individual, sinó un element essencial per a la construcció de societats lliures, justes i democràtiques.

Desafiaments i controvèrsies

relacionades amb la llibertat d'expressió 15.1.

La llibertat d'expressió, un principi fonamental en les societats democràtiques, s'enfronta a una sèrie de desafiaments i controvèrsies en el món contemporani. Malgrat ser un dret consagrat en nombrosos documents internacionals i constitucions nacionals, la seva aplicació i protecció continuen sent motiu de debat i conflicte en diverses àrees. Ací explorem alguns dels principals desafiaments i controvèrsies que envolten la llibertat d'expressió en l'actualitat.

CENSURA I REPRESSIÓ ESTATAL:

Un dels desafiaments més prominents per a la llibertat d'expressió és la censura i repressió estatal. En molts països, els governs imposen restriccions a la llibertat d'expressió mitjançant lleis restrictives, persecució de periodistes i activistes, i control dels mitjans de comunicació. Aquestes accions poden tenir com a objectiu mantindre el poder i control del govern, silenciar l'oposició política i restringir la disidència.

AUTOCENSURA I POR A REPRESÀLIES:

Malgrat les proteccions legals, moltes persones opten per autocensurar-se per por a represàlies. Això pot deure's a amenaces de violència, assetjament en línia o conseqüències laborals i socials. La por a ser perseguit per expressar opinions impopulars o crítiques pot tindre un efecte paralitzant en el debat públic i limitar la diversitat d'opinions en la societat.

DESINFORMACIÓ I MANIPULACIÓ:

La proliferació de desinformació i la manipulació de l'opinió pública representen un desafiament creixent per a la llibertat d'expressió. En l'era digital, les plataformes de xarxes socials i els mitjans de comunicació poden ser utilitzats per a difondre informació falsa amb l'objectiu d'influir en l'opinió pública i minvar la confiança en les institucions democràtiques. La lluita contra la desinformació planteja dilemes sobre com equilibrar la llibertat d'expressió amb la necessitat de garantir la veracitat i la integritat de la informació.

ODI I DISCRIMINACIÓ EN LÍNIA:

L'anonimat i l'accessibilitat d'internet han donat lloc a la proliferació de discursos d'odi i discriminació en línia. Les xarxes socials i els fòrums en línia sovint es converteixen en espais on es promouen el racisme, la xenofòbia, l'homofòbia i altres formes de discriminació. La gestió d'aquest tipus de contingut planteja desafiaments per a les plataformes en línia, que han d'equilibrar la llibertat d'expressió amb la protecció contra el discurs d'odi i la incitació a la violència.

REGULACIÓ I CONTROL D'INTERNET:

La regulació d'internet és un altre tema controvertit relacionat amb la llibertat d'expressió. Alguns argumenten a favor d'una regulació més estricta per a combatre la desinformació, protegir la privadesa i garantir la seguretat en línia, mentre que altres adverteixen sobre el risc de censura i control governamental excessiu. En molts casos, la regulació d'internet planteja desafiaments per a trobar un equilibri entre la protecció dels drets individuals i la seguretat pública.

En resum, la llibertat d'expressió s'enfronta a una sèrie de desafiaments i controvèrsies en el món contemporani, des de la censura estatal fins a la proliferació de desinformació en línia. Abordar aquests desafiaments de manera efectiva requerirà un enfocament equilibrat que protegisca la llibertat d'expressió mentre s'aborden els danys potencials causats pel discurs d'odi, la desinformació i altres formes d'abús de la llibertat d'expressió.

Amor i Hate, una novel·la única escrita a huit mans que té el Benidorm Fest com a escenari

L'obra juvenil reflexiona sobre el costat bo de la ciutat i de l'odi en les xarxes socials en una història romàntica amb tints de thriller. - ElEspañol

Casos emblemàtics que il·lustren la defensa i l'atac a la llibertat d'expressió

15.2

La llibertat d'expressió ha estat objecte de defensa i atac en nombroses ocasions al llarg de la història, a través de casos emblemàtics que han generat debat i polèmica a tot el món. Aquests casos no solament posen de manifest la importància de protegir aquest dret fonamental, sinó que també il·lustren els desafiaments i els riscos que enfronta en la pràctica. A continuació, analitzem alguns d'aquests casos que han deixat una empremta indeleble en la lluita per la llibertat d'expressió.

CASO CHARLIE HEBDO (FRANÇA):

El gener de 2015, l'atac contra la seu del setmanari satíric francès Charlie Hebdo va commocionar el món. Els atacants, motivats per la publicació de caricatures del profeta Mahoma, perpetraren un atac

armat que deixà 12 persones mortes. Aquest tràgic esdeveniment posà de manifest els perills que enfronten els mitjans de comunicació i els artistes que s'atreveixen a abordar temes controvertits, alhora que suscità un debat sobre els límits de la llibertat d'expressió i el respecte a les creences religioses.

CASO EDWARD SNOWDEN (ESTATS UNITS):

Edward Snowden, excontractista de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units, filtrà documents classificats que revelaven programes de vigilància massiva duta a terme pel govern estatunidenc. Si bé alguns consideraren a Snowden un heroi que havia exposat la violació de drets fonamentals a la privadesa, altres el qualificaren de traïdor i posaren

en dubte les seues motivacions. Aquest cas generà un intens debat sobre la legitimitat de les filtracions d'informació classificada en nom de l'interès públic i la responsabilitat dels governs en protegir la privadesa dels ciutadans.

CASO PUSSY RIOT (RÚSSIA):

El grup punk feminista rus Pussy Riot protagonitzà un polèmic acte de protesta el 2012 en irrompre en la Catedral de Crist Salvador de Moscou per interpretar una "pregària punk" contra el president Vladimir Putin i el patriarcat de l'Església Ortodoxa Russa. Com a resultat, tres membres del grup foren detingudes i condemnades per "vandalisme motivat per odi religiós". Aquest cas generà un debat sobre els límits de la llibertat d'expressió a Rússia i la repressió de la dissidència política i artística al país.

CASO SALMAN RUSHDIE

(INTERNACIONAL):

La publicació de la novel·la "Els versos satànics" per part de l'escriptor indo-britànic Salman Rushdie el 1988 desencadenà una onada de protestes i amenaces de mort per part de líders religiosos musulmans que consideraven el llibre blasfem. L'Aiatol·là Khomeini d'Iran emeté una fatua o edicte religiós que instava els musulmans a assassinar Rushdie per la seua suposada apostasia. Aquest cas il·lustra els perills que enfronten els artistes i escriptors que desafien les normes religioses i culturals establertes, així com la importància de protegir la llibertat d'expressió front a la censura i la intimidació.

a xarxes socials. El seu cas va desencadenar protestes arreu d'Espanya i va avivar el debat sobre els límits de la llibertat d'expressió al país. Mentre alguns argumenten que les lletres de Hasél constitueixen una forma legítima de protesta i expressió artística, altres sostenen que inciten a la violència i l'odi.

CASO PABLO HASÉL

(ESPANYA):

Pablo Hasél, un rapero i activista espanyol, va ser condemnat a presó al febrer de 2021 per delictes d'enalçament del terrorisme i injúries a la corona en les seues cançons i missatges

Aquests casos emblemàtics representen només una petita mostra dels desafiaments i dilemes que envolten la llibertat d'expressió en l'actualitat. Mentre que alguns exemplifiquen la valentia i la determinació dels qui defensen aquest dret fonamental, altres posen de relleu les amenaces i els obstacles que enfronten aquells que busquen exercir-lo en un entorn hostil. En última instància, aquests casos subratllen la necessitat de protegir i promoure la llibertat d'expressió com un pilar fonamental de les societats democràtiques i obertes.

és el lema del llibret amb el qual la Foguera Princesa Mercedes, que presideixen José Manuel Cortés i Davó i el xiquet Marcos Pastor i Ferrero, prologuen les Fogueres 2024. Bon moment, mitjançant el conjunt dels articles signats per Joel Poveda, per a fer èmfasi sobre quinze de les llibertats més preuades per a l'ésser humà: política, d'expressió, religiosa, econòmica, personal, de moviment, d'associació, acadèmica, de consciència, ambiental, d'informació, cultural, creativa, tecnològica i emocional.

Arribem a la conclusió, amb la lectura d'aquest llibret, de la capital importància de la llibertat. Però no n'hi ha prou solament amb valorar-la. Cal cuidar-la, mimar-la, estimar-la. Lluitar per ella per a no perdre el que s'ha anat guanyant en les seues diferents facetes. Que aquest llibret siga el perfecte altaveu escrit per a reivindicar la llibertat en tots els seus àmbits. És un dels meus principals desitjos que faig a aquells que s'aventuren en la lectura d'aquest llibret.

L'ha editat una comissió, composta per més de cinquanta foguerers, que ha convertit Princesa Mercedes en un lloc garantit per a fer festa en Fogueres. Em remeto, ho sabeu, a eixe racó amb capacitat per a 500 persones. Un dels èxits més consolidats en pocs anys.

L'ha fet possible un grup humà arrelat en aquest barri alacantí i amb belleses i dames, perfectament enllaçades amb vosaltres. Són els casos de Laura Sarabia i Pastor, Leire López i Pastor, Alba Fernández i García, Triana Climent i Tomàs i Andrea Pastor i Scala. La meua segona felicitació en aquest Saluda és perquè, com es pot apreciar en aquesta relació, teniu assegurada la cantera dels càrrecs representatius femenins per a diversos anys. Per alguna cosa serà.

SALUTACIÓ: alcalde d'Alacant

Quaranta-un anys compleix Princesa Mercedes en les Fogueres. Més de quatre dècades en les quals ha anat reforçant unes senyes d'identitat pròpies que passen pel màxim respecte a la tradició, sense oblidar el que significa la foguera. En aquest 2024 representades per ‘I love Alacant’, de Toni Pérez, i la infantil ‘Cinc al dia’, original de Alex Cano, en una clara aposta per a l'alimentació saludable.

Són molts els objectius que us vau traçar en aquest exercici. Espere que tots s'hagen complert, amb escreix, en el moment en què entoneu l’Himne de les Fogueres en la enlluernadora nit de Sant Joan.

Luis

BARCALA I SIERRA

SALUTACIÓ: regidora de festes

Cristina CUTANDA I PÉREZ

Tradicions

per a proclamar a les vostres belleses, Laura Sarabia i Pastor i Leire López i Pastor, i a les seues dames d'honor. Tradició, com a filosofia de Festa. Tradició com a element necessari i imprescindible per a perpetuar el llegat rebut. Amb aquesta paraula s'escriu com, la comissió de Princesa Mercedes, viu i sent les Fogueres.

Però no s'atura en aquest únic aspecte. Es preocupa pels temes d'actualitat. I un d'ells, el de la llibertat en les seues diferents dimensions, és el que desenvolupa en aquest cuidat llibret. Joel Poveda, un autèntic luxe de foguerer, és qui s'ha ocupat majorment

de la seua redacció. Important, des del punt de vista professional, és també l'article sobre la Llibertat de Premsa, original de la periodista Arena García, delegada de Comunicació de la Federació de Fogueres de Sant Joan.

Tradició, insisteixo en aquest concepte, no renyida amb la modernitat. És el cas de la col·laboració escrita de la influencer alacantina Elena Vidal, qui des de les seues Xarxes Socials ajuda a conèixer Alacant i els seus racons més emblemàtics, aquells que contribueixen a la promoció turística.

Si la foguera Princesa Mercedes s'ha convertit en un referent per al barri, és gràcies a la tasca abnegada del conjunt de foguerers presidit per José Manuel Cortés i Davó i el xicotet Marcos Pastor i Ferrero, qui captura ‘al dedillo’ les ensenyances que rep de qui estima les Fogueres, en silenci i sense estridències.

Ajustant-vos al mil·límetre al pressupost. Sense malgastar un euro de més i tenint sempre en compte l'economia, Princesa Mercedes compleix amb escreix els seus objectius any rere any. Cal recordar com va ser en 2023 el quaranta aniversari de la seua fundació. I de quina manera es va viure en aquest racó, exemple de convivència veïnal.

Tot açò va quedar arrere com les fogueres ‘Focs’ i ‘Hora de somiar’, que van ardre en 2023. En aquestes setmanes prèvies a la plantà, en les quals us salue en aquestes línies, es renoven les il·lusions que tindran com a un dels seus eixos fonamentals les creacions ‘I love Alacant’ i ‘Cinc al dia’, obres de Toni Pérez i Alex Cano. Mentre arriben els dies grans de la Festa, detinguem-nos en la lectura d'aquest llibret. Ens ajudarà a comprendre què gran i necessària és la llibertat per al desenvolupament de les persones.

Com a president de la Diputació d'Alacant, suposa per a mi una enorme alegria participar en aquest Llibret de Festes de Les Fogueres de Sant Joan que, sota el lema Allibera’t, heu editat amb orgull des de la Foguera Princesa Mercedes d'Alacant. Una publicació que aquest any dediqueu a les llibertats i que, sens dubte, ens convidarà a reflexionar i emocionar-nos al costat vostre i d'aquesta gran família que formeu entorn de la Festa.

Al llarg dels últims mesos heu preparat amb gran afecte i entusiasme cadascun dels actes que conformen el calendari festiu, experiències i sentiments que poseu al servei de la comunitat i que us ajuden a mantenir viva una celebració que us confereix una idiosincràsia pròpia, amb la qual enriquiu el llegat cultural i històric de la nostra província.

Vull aprofitar aquestes línies per felicitar de manera especial al president de la Foguera, José Manuel Cortés, i al seu homòleg infantil, el xiquet Marcos Ferrero, així com a les belleses, Laura Sarabia i Leire López, i a les seues dames d'honor Alba Fernández, Andrea Pastor i Triana Climent.

SALUTACIÓ: president diputació d'Alacant

Toni PÉREZ I PÉREZ

Des de la Diputació compteu amb tot el nostre suport, perquè som conscients de la importància de les nostres festes populars, no només com a part de la nostra identitat, a la qual contribuïx el caràcter obert i hospitalari de la gent d'aquesta terra, sinó també com a motor econòmic i reclam turístic.

Us desitge uns dies inoblidables i us reitere les meues més sinceres felicitacions pel carinyo que sempre poseu en aquests dies grans i per l'entusiasme que ens contagieu a tots aquells que gaudim amb vosaltres de Les Fogueres de Sant Joan.

SALUTACIÓ: president de les Fogueres de Sant Joan

David

OLIVARES I CORTÉS

Diuen l'article 16 de la Constitució espanyola de l'any 1978 que "tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat". Quina frase més senzilla però també amb quin poder. Llibertat, allò que l'RAE defineix com "la facultat natural que té l'home d'obrar d'una manera o d'altra, o de no obrar, pel que és responsable dels seus actes". Una capacitat, la de ser lliure, que ens permet viure en una societat moderna que mira al futur però sempre amb la vista posada en el respecte cap als altres.

Sempre diem que la nostra llibertat arriba fins on comença la del nostre veí, amic, familiar o company. En les Fogueres també parlem de llibertat. La llibertat de triar al nostre artista, la de gaudir de les festes com més ens agrada, la de transformar una ciutat durant uns dies... però sense perdre de vista aquells que no comparteixen el nostre sentiment festiu.

Confie en la llibertat com a eina poderosa de convivència en societat. Aquesta llibertat que ens permet dir-li al nostre artista com volem la foguera, o debatre com serà el vestit del desfilament del ninot o si al llarg de l'any organitzem diferents activitats. Sense adonar-nos, parlem de llibertat d'expressió, de creativitat, d'opinió i fins i tot de manifestació, tots drets fonamentals inclosos en la nostra norma principal: la Constitució.

Vull fer servir aquestes línies per agrair a la foguera Princesa Mercedes dedicar el seu llibret a aquesta capacitat que gaudim a l'hora d'expressar-nos, de viure i de relacionar-nos. És important que de tant en tant recordem aquelles bases que, pel simple fet de ser de "sentit comú" a vegades passen desapercebudes. Enhorabona per seguir parlant de festa, però des d'una altra perspectiva, perquè al final tot forma part de les Fogueres de Sant Joan.

Desitge que les nostres festes oficials d'aquest 2024 siguin úniques per als components i amics de la comissió. Espero que es compleixin les expectatives marcades i que, amb el foc de la nit de la cremà, aposteu amb llibertat i confiança per renovar el vostre compromís amb les tradicions alacantines. Bones Festes!

Fauns mesos vaig tindre el privilegi de poder dur a terme el paper de mantenidora de la Proclamació de les Belleses i Dames d’Honor de la Foguera Princesa Mercedes, de la qual puc dir orgullosa que m'unixen llaços afectius. Va ser una experiència que em va permetre transmetre l'afecte i admiració que sent cap als seus representants, cap a la Foguera i cap a la festa de Fogueres. Una cosa totalment enriquidora per a mi.

Ara tinc l'oportunitat de dirigirme a tots els lectors d'este llibret, i mitjançant este saluda, donar principi a l'avantsala del que més volem, Les Fogueres de Sant Joan. I que millor manera de fer-ho que des d'allò que malgrat el caràcter efímer que tenen les nostres festes, romandrà durant tota la seua història, el seu llibret.

La Foguera Princesa Mercedes porta anys caracteritzant-se per l'afecte i cura que li dediquen a les seues edicions escrites, amb temes sempre que capten l'interés dels seus lectors. Enguany no anava a ser menys i ens regalen una lectura fresca i actual que gira entorn de la llibertat i els seus diferents tipus. No hi ha res que ens siga més gratificant que el poder actuar per voluntat pròpia en tots els àmbits, sota la nostra responsabilitat i sense ser coaccionats per a prendre decisions. I així és la nostra festa i així ens sentim en ella, lliures. Lliures d'opinar, d'expressar-nos, de triar, de moure'ns, tant de manera individual com col·lectiva. Lliures d'associarnos i manifestar-nos en tots els seus aspectes. Per això Les Fogueres ens fan tan feliços per la llibertat que ens oferixen a ser nosaltres mateixos.

RIBERA I FERRÁNDIZ

Des d'ací vull desitjar-vos unes molt bones festes de fogueres a totes i a tots, i agrair l'esforç altruista que feu per a que, any rere any, siga possible fer festa en cada raconet de la ciutat.

Foguera Princesa Mercedes, GRÀCIES per brindar-me de nou l'oportunitat de ser la vostra imatge, en este cas les vostres paraules, per a dirigir-me a la vostra gent i donar la benvinguda a les nostres benvolgudes festes.

Enhorabona Foguera, ho heu tornat a aconseguir.

2024, Ja estem en Fogueres!

Marisa

SALUTACIÓ: president 2024

José Manuel CORTÉS I DAVÓ

Estimats amics i amigues, companys i companyes de la Foguera Princesa Mercedes, la meua Foguera.

Voldria expressar el meu sincer agraïment per tot el suport rebut durant els últims 9 anys al capdavant d'aquesta comissió. Junts, amb un equip excepcional, hem treballat amb dedicació per fer que el nom de Princesa Mercedes ressone amb orgull per tot Alacant.

Ara, ens preparem per a celebrar les nostres estimades Festes de Fogueres amb tota la grandesa i l'esperit que ens caracteritza.

24fogueraprincesamercedes

Vull agrair especialment a la Bellesa Infantil 2023, Rosario, per la seua excepcional representació i compromís amb la nostra comissió.

A les Belleses de 2024, Leire i Laura, ara és el vostre moment de brillar. Desitgem que gaudiu plenament d'aquesta experiència única i que feu vibrar a tots amb el vostre encant i elegància, acompanyades de les vostres Dames d’Honor, Alba, Triana i Andrea.

També vull reconéixer la dedicació i l'esforç de tots els membres de la comissió, així com l'important suport dels nostres col·laboradors i patrocinadors, sense els quals no seria possible realitzar aquesta celebració tan especial.

A tots els veïns i veïnes del barri, us convidem a unir-vos a nosaltres i compartir aquesta festa que ens pertany a tots.

Estic emocionat per viure amb tots vosaltres la màgia de les Fogueres de 2024, plenes de música, colors i emocions que ens ompliran d'alegria i orgull.

PER VOSALTRES!

VIVA LA FOGUERA PRINCESA MERCEDES!

Ésper a mi un plaer dirigir-me als xiquets i xiquetes de Princesa Mercedes, com a President Infantil de la meua Foguera.

M'agradaria animar-vos a tots i a totes al fet que formeu part de la nostra família foguerera, fem moltes activitats, participem en concursos i ens anem a excursions que ens oferix este món de la festa. Un món que t'atrapa, a mi em va passar!

Voldria tindre unes paraules per a la nostra Bellesa Infantil 2023, Rosario, vaig entrar a la presidència en el teu comiat, però em va donar temps a compartir bonics moments amb tu i, sobretot, a acompanyar-te en els teus actes de candidata. T'assegure que ha sigut tot un honor per a mi, gràcies per tots eixos moments, ha sigut una etapa genial!

I com no, a la meua Bellesa 2024, la meua cosina Leire, quina alegria poder compartir amb tu enguany tan especial, i estes Fogueres, que són les teues. Sempre em tindràs al teu costat, i intentaré que estes fogueres i tot enguany siga inoblidable per a tu, i les teues dames d'honor Triana i Andrea. Les tres sou la meua família, i us vull molt.

SALUTACIÓ: president 2024 IN FANTIL

Marcos

PASTOR I FERRERO

Finalment, tornar a comptar als xiquets i xiquetes del barri, el meravellós que és formar part d'aquesta foguera, i animar-vos a participar.

Una forta abraçada, i a gaudir de les nostres benvolgudes festes.

Les FOGUERES 2024 ja són ací!

Visca la Foguera Infantil Princesa Mercedes!

BELLESA: 2024 24fogueraprincesamercedes

Laura SARABIA I PASTOR

BELLESA: IN FANTIL 2024

Leire LÓPEZ I PASTOR

DAMES D'HONOR: 2024

Alba FERNÁNDEZ I GARCÍA

Nuria

SEGURA I CANALS

SEGURA I JUAN

Verónica VALVERDE I DURÁN

Rosario

LA COMISSIÓNOSTRA : 2024 24fogueraprincesamercedes

President: José Manuel Cortés i Davó

Vicepresident: Julian José Rúiz i Torregrosa

Vicepresident de Protocol: Helena Crenier i Romano

Tresorer: José Manuel Benito i Escolar

Secretària: Beatriz Ruzafa i Costas

Delegat de Federació: Joel Poveda i Guirado

Delegat de Loteria i Racó: José Manuel Benito i Escolar

Delegat de Cultura i Artístic: Joel Poveda i Guirado

Delegat d'Infantils: Rosa Segura i Juan

Delegado d'Indumentària: Francisco José Alegre i Barragán

Bellesa: Laura Sarabia i Pastor

Ainhoa Martinez i Pastor

Alba Fernandez i Garcia

Amalia Arques i Vidal

Angel Arques i Vidal

Antonia Canales i Moreno

David Pérez i Maestre

David Pérez i Piñero

Dolores Aguilar i Sánchez

Gabriel Segura i Sarmiento

Isabel Molina i Torres

José Manuel Gomes i Gonçalves

Lucia Soler i Ros

Mª Isabel Morales i Cano

Mª Teresa Vidal i Pastor

Nuria Segura i Canals

Noelia Tomás i Pastor

Raquel Pastor i Aguilar

Rosa Mª Sánchez Cebrián

President : Marcos Pastor i Ferrero

Bellesa : Leire López i Pastor

Aitana Pastor i Benito

Álvaro Conesa i Benito

Daniel Crespo i Valverde

Izan Dabad i Poveda

Iker Pastor i Ferrero

Lucas Conesa i Benito

Cintia Maria Ros i Gómez

Triana Climent i Tomás

Leonardo Arques i Albert

Nayara Arques i Albert

Andrea Pastor i Scala

Laia Benito i Oltra

Sacramentos Sánchez i Barquero

Vanesa Aznar i Camarasa

Verónica Valverde i Durán

Yolanda Albert i Atienza

Zeus Jerónimo Rodríguez i Gomes

COMISSIÓ: IN FANTIL 2024

Rosario Segura i Juan

Maria Jesus Segura i Juan

Coraima Segura i Juan

Saray Pérez i Cortés

Yumalay Moreno i Juan

PREMI DONA: 2024

Professora terapèutica, professora d'Educació Especial (Col·legi Sant Agustí), Orientadorasuport en ESO I BATX al col·legi Sant Agustí, Mediadora escolar (col·legi Sant Agustí), Professora associada (Universitat d'Alacant, Departament de Psicologia de la Salut), Especialista en Mediació, Practitioner en PNL, Màster en autisme, Màster en Psicopedagogia clínica, especialista en Audició i Llenguatge, Màster Europeu en Coaching Pedagògic i Educatiu, col·laboradora amb el CEFIRE donant cursos relacionats amb Atenció a la Diversitat i la resolució de conflictes i la Intel·ligència Emocional, professora col·laboradora amb el Departament de Psicologia social de la Universitat d'Alacant en cursos i tallers sobre Mediació i resolució de conflictes, col·laboradora amb dos articles en el llibre Intel·ligència Emocional aplicada a les dificultats d'aprenentatge.

Article en el llibre El TDA-H des de la multidisciplinarietat: Investigació educativa en escenaris diversos, plurals i Globals, coordinadora d'Escola de pares i vocal de Formació i Educació en Col·legi de Doctors i Llicenciats d'Alacant, ponent en Congrés d'Asperger organitzat per associacions de Síndrome Asperger, ponent en Congrés d'Intel·ligència Emocional per a joves amb discapacitat organitzat per centre Alinur, Ponent en Congrés Motivació per a Professors a Elda, comunicacions en Congrés Intel·ligència Emocional de Saragossa en dues ocasions i comunicació sobre Mediació en Congrés a Almeria d'Educació i contextos educatius, Presidenta de l'associació INTEGRATEACADOT (integració de persones amb TEA i altres capacitats en esports, oci i temps lliure) d'Alacant i integrant de l'Associació Eirene, com a responsable de l'escola de formadors mediadors escolars entre iguals.

Responsable dels "inquiets" del Club de Handbol EÓN Alacant, als quals cuida i mima.

Responsable que no els falti res als components de la Batucada La Ciutat dels Colors.

Ningú millor que ella, per ser mereixedora d aquest guardó. Dona valenta i lluitadora, amb molta ànima i molt cor. Sempre abocada a ajudar els més desfavorits.

Josefina RODRÍGUEZ I BRAVO

Entrada DE BANDES

Entrada DE BANDES I OFRENA

ESBÓS FOGUERA ADULTA 2024

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410445/corazon-alicante

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410583/colores-luz-caballo-hogu...

En aquesta Foguera es vol representar el color i la llum d'Alacant. L'estel, part de la iconografia alacantina, és l'eix central de la Foguera, envoltat d'una gran palmera representativa dels nostres focs artificials.

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas

https://www.pictotraductor.com/frase/2410583/colores-luz-caballo-hogu...

corazón alicante

Pictios :

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410583/colores-luz-caballo-hogu...

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410583/colores-luz-caballo-hogu...

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410583/colores-luz-caballo-hogu...

I love Alacant

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410637/amar-mapa-dibujo

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410631/fiestas-fuego-alicante

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410637/amar-mapa-dibujo

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410637/amar-mapa-dibujo

En aquesta foguera veurem els colors, i la llum envoltats per una palmera de focs artificials.

colores luz caballo hoguera palmera fuegos artificiales

colores luz caballo hoguera palmera fuegos artificiales

colores luz caballo hoguera palmera fuegos artificiales

En cada escena es donarà un dels milers de motius que ens fan enamorar-nos d'aquesta preciosa terra.

Com a turistes gaudint de les seues platges, els seus monuments i, descomptat, la seua inigualable gastronomia.

colores luz caballo hoguera

colores luz caballo hoguera

Cocinero enseña comer

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas

fiestas fuego alicante

Per no parlar dels seus racons entranyables com l'Illa de Tabarca, tan pintoresca i inimitable.

I, com no, destacarem la festa major d'Alacant, Les Fogueres, representades per una Bellesa del Foc que convida a tot el món a gaudir de la festa.

rincon bonito

fiestas fuego alicante

fiestas fuego alicante

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410609/rincon-bonito

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410631/fiestas-fuego-alicante

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410609/rincon-bonito rincon bonito

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410631/fiestas-fuego-alicante fiestas fuego alicante

Pictotraductor :: Comunicación sencilla con pictogramas https://www.pictotraductor.com/frase/2410631/fiestas-fuego-alicante

islas TABARCA

TABARCA

amar mapa dibujo

amar mapa dibujo

amar mapa dibujo

Toni PÉREZ

Artista: Lema: I love Alacant

princesa mercedes

FALLA NORTE ZAMENHOFFDOCTOR GERMANA

València Fallera Major President

Jorge

DEFEZ I ZAFÓN

Irene

CÓRDOBA I MOCHALES

Fallera Major IN FANTIL

María SANMARTÍN I MARTÍNEZ

GAIATA Nº6 FAROLA RAVALET

GERMANA

Madrina d'Honor

Saray TRAVER I TENA

Madrina d'Honor IN FANTIL

Pilar GIMENO I SEGARRA President President IN FANTIL Castelló

Esteban GUAL I IBAÑEZ

Nicolás CABELLO I PËREZ

foguera princesa mercedes

FALLA EL GRILL GERMANA

Benicarló

Fallera Major Fallera Major IN FANTIL

Eva MARTORELL I BUENO

Yvette VALLÉS I SÁNCHEZ Faller Major IN FANTIL

Biel MARTÍN I EIXARCH

Himne Fogueres d'Alacant

Ja s’alcen les flames, camí del cel i ronquen les trauqes al seu content: com si foren estrelles del firmament esclaten les bombes formant dosel.

En la festa del foc, la més radiant naixcuda del poble, que sap goçar, decidits volen tots, sense dubtar, fer d’Alacant una ciutat triomfant.

En la nit de Sant Joan quan se tiren trons i trons, d’eixos ben grossos i bons, de les dotze en avant, i se pinta el cel de roig, el que ronda una fadrina, te que dur-li, s’es galant, la seua coca amb tonyna.

“Tres pardalets, una moneta, d’eixos que van en bicicleta.

Xiquets, ploreu, que pardalets tindreu…!”

Veniu, xiquets, i cantem la fermosura d’Alacant, La qu’es ja com tots sabem, “Millor terra de Llevant”.

En la mar mansa i lluentosa qu’abaniquen les palmeres, i a la llum de les Fogueres qu’es la festa més fermosa, i en un singular encant diu al vent: Visca Alacant…! Visca Alacant!! Visca Alacant!

Himne d'Alacant

Himne Comunitat Valenciana

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la Regió que avança i marxa triomfal!

Per a Tu la Vega envia la riquesa que atresora, i és la veu de l’aigua càntic d’alegria acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l’Art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Brindem fruites daurades dels paradisos de les Riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Palmeres sona la veu amada en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Valencians, en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude, d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Flamegem en l’aire nostra senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! Visca! Visca! Visca! Som fills del poble que té les xiques com es palmeres de junt al mar. Son molt airoses molt reboniques i fan, cuant volen, riure i plorar.

(bis)

Que es la millor terra del món, i així el poeta liu va dir que en el paseig del Malecón no hi ha qui puga competir.

Y des del el matxo del Castell mires i dius: qué encant!, No és este, ja, el poble vell, que és altre Alacant.

Visca Alacant! Visca Alacant! Visca Alacant! Visca Alacant!

(Solo de tenor)

De la mar, a la Orella, rumorosa i esplendent esta la terra adorá, que canta, que canta el meu asent.

Fresques brises marineres que aplaquen l´ardor del sol fan simbrechar les palmeres que al sel prenen el vol.

Sempre del cor, del cor constant, serà la Patria l´idolo amorós Y el aire del meu cant repetirá dichos el grit Visca Alacant!! Visca Alacant!

CÀRRECS

D'HONOR: PERPETUS

En Fernando CLIMENT I CARBONELL

En José Juan MONTOYA I PÉREZ

PRESIDENTS: PERPETUS

COMISSIONADES D'HONOR: PERPETUES

DISSABTE 1 DE JUNY

19:30h – Desfilada del pregó i pregó de les fogueres de Sant Joan. 23:00h – Festa del Pregó.

DISSABTE 8 DE JUNY

18:30h – Entrada de bandes de música i desfilada de comissions de Fogueres i Barraques.

DIVENDRES 14 DE JUNY

23:30h - Arribada del foc – El Corte Inglés (Plaça de la Estella).

DISSABTE 15 DE JUNY

14:00h – Mascletà – Pólvora tot l’any –Gran Via.

19:00H – Cabalgada del Ninot.

DIJUNS 17 DE JUNY

19:00h - Clausura Exposició del Ninot 2024.

DIMARTS 18 DE JUNY

14:00h – 2ª Sessió del 35é Concurs de Mascletà.

DIMECRES 19 DE JUNY

14:00h – 2ª Sessió del 35é Concurs de Mascletá.

DIJOUS 20 DE JUNY

09:00h – Visita Jurat Fogueres Infantils

14:00H – 3ª Sessió del 35é Concurs de Mascletà.

PROGRAMA FESTES 2024 DE

DIVENDRES 21 DE JUNY

09:00H – Rebrem la visita del jurat de fogueres adultes.

14:00h – 4ª sessió del 35é concurs de mascletà.

18:30h – 1ª sessió ofrena de flors a nostra patrona la verge del remei

19:30h – 4ª edició globotà Foguera Princesa Mercedes.

22:00h – Revetlla Racó 2024.

DISSABTE 22 DE JUNY

12:00H – Entrega de premis fogueres de Sant Joan 2024.

14:00h – 5ª sessió del 34é concurs de mascletà .

18:30h – 2ª sessió ofrena de flors a nostra patrona la Verge del Remei 21:00h – Revetlla Racó 2024.

DIVENDRES 23 DE JUNY

11:00h – Visita a les fogueres del sector Sud. 14:00h – 6ª sessió del 35é Concurs de Mascletà.

18:00h – Festa de l’aigua.

21:00h – Revetlla Racó 2024 - Nit temàtica - Cowboy

DISSABTE 24 DE JUNY

14:00H – 7ª sessió del 35é Concurs de Mascletà.

19:00h – Cercaviles pel nostre districte 21:00h – Revetlla Racó 2024.

00:00h – La nit de Sant Joan, palmera i cremà de la nostra foguera.

Al finalitzar, desmuntatge del nostre racó.

MoltBones FestesdeFogueres 2024