Llibret Foguera Princesa Mercedes 2025 by Panal Fallero

ENTRE SOMNIS FOC

Edició: Gener – Març 2025

D.L.: A 209 – 2022

Títol: ENTRE SOMNIS I FOC

Editor: Foguera Princesa Mercedes

Col·laboradors: Joel Poveda i Guirado, Jose Tena i Tejado.

Fotografies: Akra Imagen Fotografies

La comissió

Coordinador: Joel Poveda i Guirado

Disseny, Portada, Maquetació i Impressió:

Llibret Digital:

El llibre ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitad per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025.

SUMARI.

4- La nostra portada

6- Salutació Alcalde d'Alacant

7- Salutació Regidora de Festes

8- Salutació President de la Federació de Fogueres de Sant Joan

9- Salutació President 2025

10- Salutació Presidenta Infantil 2025

11- La nostra comissió

12- La nostra comissió infantil

13- Records de l'any

20- Belleses i Dames d'Honor 2025

22- Bellesa 2025

24- Bellesa Infantil 2025

26- Dames d'Honor 2025

28- Dames d'Honor Infantils 2025

30- Foguera adulta. "Divina comèdia"

32- Foguera infantil. "Tot per l'aire"

36- Càrrecs d'Honor perpetus

37- Càrrecs d'Honor 2025

36- Germanes

39- Programa d'actes

40- 3a edició Premi DONA

44- Premi DONA 2025. Sor Esther València

FOGUERA PRINCESA MERCEDES

46- Pròleg

48- Somnis d'Alacant.

Foc, Fogueres i Somnis complits

50- La música dels somnis.

Entrevista Xaranga Les Paneroles

54- Brodant somnis. La nostra indumentària

Entrevista Franciso José Alegre.

58- Un llinatge de somnis.

Entrevista David Gerona Llopis

62- Somnis amb olor a pólvora

Entrevista Fernando Maltés Vargas

66- Un somni fet realitat. El monument de les

Fogueres de Sant Joan.

Entrevista als nostres artistes

70- L'origen d'un somni. Bellesa del Foc d'Alacant

Entrevista a la nostra Bellesa del Foc 2024

76- Bellesa del Foc Infantil d'Alacant

Entrevista a la nostra Bellesa del Foc Inf.2024

80-Somiar desperts.

Els somnis i la seua ciència

82- Somnis de fang.

84- Els somnis: Entre la fantasia i la realitat.

86- Morfeu, el Déu dels somnis

88- El misteri dels somnis.

Una mirada científica.

90- El fenomen dels malsons. El somni pertorbador.

92- Epiales, el murmuri fosc en els somnis.

93- El somni fosc d'un artista foguerer.

94- La guerra del somni etern. Rondalla.

96-Somiar xicotets. Apartat infantil

98- El somni dels més xicotets.

102- Els somni del foc i del ninot. Rondalla escrita pels nostres xicotets.

LLIBRET per a tots i totes

Al llarg de les pàgines d'aquest llibret, s'ha tingut en compte, en tot moment, el respecte i la igualtat com a bandera. D'aquesta manera, s'ha tingut en compte l'ús del se senta exclòs. De la mateixa manera, s'han afegit recursos electrònics i de disseny per al bon enteniment del mateix entre persones amb diversitat funcional espai plural, obert i igualitari.

NOSTRA La PORTADA.

any, de manera cíclica, amb les úniques bases de la il·lusió de la gent i les mans de totes aquelles persones que treballen per a aquesta festa. Un somni, que naix del no-res, que es materialitza als carrers i mor past de les flames, per a commemorar el solstici d'estiu, per a tornar a nàixer i així, acomiadar-nos del dolent i donar la benvinguda a tan bo com ha d'arribar.

La silueta d'una bellesa sosté a la seua mà a Alacant, i amb l'altra, li aporta el foc, símbol d'aquesta festa. No obstant això, en el seu rostre, a joc amb tot el llibre per dins, té un núvol, com que ella està somiant, somiant que torne el mes de juny, que torne la setmana que anhela durant tot l'any.

Volem donar-li les gràcies a tota la comissió Princesa Mercedes i, especialment, al seu equip de llibret i a Joel com a coordinador, per apostar fidelment, no sols per nosaltres, sinó també pel projecte escrit. A vegades, com en els somnis, arribem a complirlos, a aconseguir-los completament, però altres se'ns queden a meitat o fins i tot s'esvaeixen a les nostres mans. Però l'important és mantindre eixa il·lusió per a, al pròxim exercici, continuar treballant per a tornar a somiar. Perquè els somnis, somnis són, però a la nostra mà està a dur-los a terme.

SALUTACIÓ.

LUIS BARCALA I SIERRA

Alcalde d'Alacant

No. Foguerers de Princesa Mercedes. Este llibret, ‘Entre Somnis i Foc’, no és un somni. Sí, una autèntica realitat. Va poder ser una utopia quan el grup humà liderat pels presidents José Manuel Cortés i Davó i Yumalay Moreno i Juan va pensar en el seu contingut. Aquesta idea inicial l'heu superada amb escreix. Felicitats i enhorabona. És, com menys, el que he d'expressar en esta salutació.

La paraula o el concepte somni apareixen en moltes de les pàgines d'esta publicació. S'aprecien en els motivadors relats, en aquestes entrevistes a Belleses, artistes de fogueres i pirotècnics que ajuden a conéixer més als seus protagonistes, o en estes històries en les quals foc i ninot compartixen vivències en els màgics, únics i esperats moments de la Nit de la Cremà.

Crida l'atenció, perquè no podia ser d'una altra forma, els dibuixos que han fet els xicotets d'una comissió. Ells, amb les seues creacions i textos, ens recorden aquells anys de la infància quan comencem a interessar-nos per este món de les Fogueres. Que ara, passats els anys, ens continua captivant i continua fent-nos somiar.

Somnis… i valors. Este llibret, així ho cridem col·loquialment encara que se'm queda xicotet aquest terme, també transmet. Com? Ho fa, sense que a penes ens adonem, transmetent en les seues pàgines molts dels valors que atresoren les Fogueres. Entre ells, tradició, creativitat i esforç col·lectiu. Dit d'un mode més col·loquial. Com si entre els 70 foguerers de Princesa Mercedes -adults i infantils- plantàreu una foguera al, tradicional, ‘tombe’.

Somnis reflectits en estes pàgines que se sumen a aquells ‘Somnis entrellaçats’ amb els quals el gener passat vau proclamar Belleses a Ainhoa zqMartínez i Pastor i Triana Climent i Tomás, i a les seues dames d'honor, Ainhara Martínez i Pastor, Alejandra Formigo i Martínez, Ingrid Ramírez i Yuste i Andrea Pastor i Scala.

Més somnis convertits en realitat al juny quan vegeu plantades ‘Divina comèdia’, que ultima Toni Pérez; i la infantil ‘Tot per l´aïre’, de Rubén Canet. El que és totalment real, i no és un somni, és que amb estes línies expresse el meu reconeixement a una comissió que en els seus 42 anys d'història s'ha guanyat un lloc de prestigi en les quasi centenàries Fogueres.

Comence a fullejar aquest llibret i el conjunt de les seues pàgines desprén la paraula il·lusió. Idèntica a la dels 70 foguerers d’una comissió que, amb orgull del bo, exclama: «Ja no som una foguera menuda». Així és. La prova més evident és l’edició d’aquest llibret, ‘Entre Somnis i Foc’. Ho ha fet possible la conjunció de tres factors que posen en relleu els valors d’una foguera com Princesa Mercedes: tradició, creativitat i esforç col·lectiu.

Aquest triangle de sensacions és el que us permet donar vida a la foguera durant els 365 dies de l’any, el que fa possible la publicació d’un llibret com aquest. No és un tràmit més que calga complir en este exercici. Suposa una responsabilitat que cal assumir amb la màxima dignitat, com és el cas. La meua enhorabona, per tant, perquè l’objectiu inicial està clarament assolit. Una raó més per la qual sentir-vos orgullosos.

Què aporta aquest llibret a l’amplíssima bibliografia de Fogueres? La possibilitat de somiar. D’anar més enllà dels nostres pensaments per a bolcar-nos en un món de contínues sensacions com les que provoca la Festa d’Interés Turístic Intzernacional que tots coneixem bé. I com ho fa? Amb relats que emocionen, entrevistes a protagonistes de quatre dels pilars de la Festa: Belleses del Foc, artistes agremiats, indumentaristes i pirotècnics, i històries en les quals foc i ninot unixen els seus destins.

Tot això, per descomptat, sense oblidar els 28 foguerers infantils, que tenen com a bellesa a Triana Climent i Tomás, i a Ingrid Ramírez i Yuste i Andrea Pastor i Scala com a Dames d’Honor, presidits per Yumalay Moreno i Juan. Ells tenen les seues pròpies pàgines en aquesta publicació, amb els seus xicotets articles que complementen els dibuixos fets per ells mateixos. Així, d’esta lloable manera, mirant al futur, també es fa foguera.

SALUTACIÓ.

CRISTINA CUTANDA I PÉREZ Regidora de Festes

Us considereu una foguera «gran i forta». I ho sou. Us avala la vostra trajectòria. Ho posa de manifest un llibret com aquest. I una altra dada significativa ho corrobora: en anys complicats per a tindre representants, compliu amb escreix aquest il·lusionant objectiu amb la bellesa Ainhoa Martínez i Pastor i les seues Dames d’Honor, Ainhara Martínez i Pastor i Alejandra Formigo i Martínez. Alguna cosa haurà de veure en tot això la lloable gestió del president José Manuel Cortés i Davó i els 42 foguerers adults.

Així doncs, després d’aquestes Fogueres que arriben i de les quals no cal perdre’s res de res, a llegir amb atenció este ‘Entre Somnis i Foc’.

SALUTACIÓ.

DAVID OLIVARES I CORTÉS

President de la Federració de Fogueres de Sant Joan

“La possibilitat de fer un somni realitat és el que fa interessant a la vida”.

(Paulo Coelho)

Somiar és un d'eixos plaers que tots hem de permetre'ns. Ho deia el gran escriptor Paulo Coelho però també molts altres grans pensadors de la història. Imaginar coses que semblen impossibles és eixe motor que ens fa continuar vivint i marcant reptes a curt i llarg termini.

Des de xicotets coquetegem amb els somnis en forma de professions, destinacions de viatge, llocs de residència… és la naturalesa de l'ésser humà. Truc de màgia del nostre cervell? És possible, però també és meravellós.

I si preguntàrem als xiquets dels Fogueres pels seus somnis? Estic convençut que apareixerien el de ser Bellesa del Foc, compondre pasdobles o crear esbossos per a ser artista. De tot això parlen els protagonistes de la publicació que ha fet la Foguera Princesa Mercedes: de somnis complits i d'uns altres que, segur, apareixeran en el futur.

Però sens dubte, el que ja no és somni és l'arribada dels Fogueres 2025. Voldria aprofitar per a desitjar a la família de Princesa Mercedes uns dies inoblidables. És el moment d'arreplegar el fruit de tot el treballat durant l'any i contagiar-se de l'alegria de la pólvora i de la música que arriben des de qualsevol racó del barri. Ah! I per descomptat… de somiar el 24 de juny després de la *cremà amb el nou exercici que començarà.

Bones festes!

Estimats amics i amigues, companys i companyes de la Foguera Princesa Mercedes, la meua Foguera.

Voldria expressar el meu sincer agraïment per tot el suport rebut durant aquests 10 anys al capdavant d'aquesta comissió. Una dècada de treball, esforç i il·lusió en la qual hem crescut junts. Ja no som una foguera petita; hem lluitat per fer-nos grans i perquè se'ns tinga en compte, i ho hem aconseguit!

Ara, ens preparem per celebrar les nostres estimades Festes de Fogueres amb tota la grandesa i l'esperit que ens caracteritza. Vull agrair especialment a les Belleses de 2024, Leire i Laura, per la seua excepcional representació i compromís amb la nostra comissió. El vostre llegat quedarà sempre en la història de la nostra Foguera.

A la nostra Bellesa de 2025, Ainhoa, aquest és el teu any, el teu moment de brillar i gaudir d'una experiència inoblidable. Juntament amb les teues Dames d'Honor, Ainhara i Alejandra, segur que fareu que Princesa Mercedes brille amb més força que mai.

També vull reconéixer la dedicació i l'esforç de tots els membres de la comissió, així com l'important suport dels nostres col·laboradors i patrocinadors, sense els quals no seria possible realitzar aquesta celebració tan especial.

SALUTACIÓ.

JOSÉ MANUEL CORTÉS I DAVÓ President de la Foguera

A tots els veïns i veïnes del barri, us convidem a unir-vos a nosaltres i compartir aquesta festa que ens pertany a tots.

Estic emocionat per viure amb tots vosaltres la màgia de les Fogueres de 2025, plenes de música, colors i emocions que ens ompliran d'alegria i orgull.

PER VOSALTRES!

VISCA LA FOGUERA PRINCESA MERCEDES!

10 SALUTACIÓ.

YUMALAY MORENO I JUAN

Presidenta

Infantil de la Foguera

Hola a tots i totes!

És un orgull per a mi dirigir-me a vosaltres com a presidenta infantil de la Foguera Princesa Mercedes. Ser part d'esta família fogueril és una cosa única: fem amics, compartim moments inoblidables i gaudim de la màgia de la nostra festa com només nosaltres sabem fer-ho. Si encara no formes part, t'anime a unir-te, perquè ací sempre hi ha un lloc per a tu!

Vull dedicar unes paraules a la nostra Bellesa 2024, Leire. Ha sigut un any increïble al teu costat, ple de records preciosos. Gràcies per la teua alegria, pel teu carinyo i per representar a nostra Foguera amb tanta il·lusió. Ha sigut un honor compartir este camí amb tu.

I ara, a la meua Bellesa 2025, Triana. Quina emoció viure enguany juntes! Estic segura que serà una experiència inoblidable, i seré ací per a acompanyar-te a cada moment. També vull felicitar les teues Dames d'Honor, Andrea i Ingrid. Les tres formeu un equip meravellós i fareu que enguany siga únic.

A tots els xiquets i xiquetes del barri, us convide a unir-vos a nostra Foguera. Ací la diversió, l'amistat i l'emoció estan assegurades.

Un abraç enorme i a gaudir de les nostres Fogueres 2025! Visca la Foguera Princesa Mercedes!!

NOSTRA COMISSIÓ.

PRESIDENT: JOSÉ MANUEL CORTÉS I DAVÓ

VICEPRESIDENT: JULIÁN JOSÉ RUÍZ I TORREGROSA

TRESORER: JOSÉ MANUEL BENITO I ESCOLAR

SECRETARIA: BEATRIZ RUZAFA I COSTAS

DELEGAT DE FEDERACIÓ I ORGANITZACIÓ: JOEL POVEDA I GUIRADO

DELEGAT DE LOTERIA I RACÓ: JOSÉ MANUEL BENITO I ESCOLAR

DELEGAT ARTÍSTIC I CULTURA: JOEL POVEDA I GUIRADO

DELEGADES INFANTILS: ROSA JUAN I LÓPEZ, NOELIA TOMÁS I PASTOR

DELEGADES DE BELLESES: DOLORES AGUILAR I SÁNCHEZ, MARÍA TERESA VIDAL I PASTOR

DELEGAT D’INDUMENTARIA: FRANCISCO JOSÉ ALEGRE I BARRAGÁN

BELLESA: AINHOA MARTÍNEZ I PASTOR

VOCALS

ABRAHAM SEGURA I SARMIENTO

AINHARA MARTÍNEZ I PASTOR

ALBA FERNÁNDEZ I GARCÍA

ALEJANDRA FORMIGO I MARTÍNEZ

ALICIA RUANO I SUÁREZ

AMALIA ARQUES I VIDAL

ANTONIA CANALES I MORENO

EUGENIA MARÍA AZNAR I DÍAZ

JAVIER GARCÍA I ESCUDERO

JOSÉ MANUEL GOMES I GONÇALVES

JUAN CARLOS SÁNCHEZ I ROMERO

LAURA SARABIA I PASTOR

LUCÍA SOLER I ROS

MARIA ISABEL MORALES I CANO

MANUEL CORTÉS I ROBLEDO

NURIA SEGURA I CANALS

PHONSAVANH KEOVILAY I SOMSAHAT

RAQUEL PASTOR I AGUILAR

ROCÍO GARCÍA I AZNAR

ROSA JUAN I LÓPEZ

ROSA MARIA SÁNCHEZ I CEBRIÁN

ROXANA YUSTE I MARCO

SACRAMENTOS SÁNCHEZ I BARQUERO

SILVIA MOLINA I RUEDA

VERÓNICA VALVERDE I DURÁN

ZEUS JERÓNIMO RODRÍGUEZ I GOMES

NOSTRA COMISSIÓ. La Infantil

PRESIDENTA INFANTIL: YUMALAY MORENO I JUAN

BELLESA INFANTIL: TRIANA CLIMENT I TOMÁS

ADRIANA CASTELL I JUAN

ALAIN GARCÍA I DURÁ

ALBA GARCÍA I AZNAR

AINHARA POVEDA I MUÑOZ

AITANA PASTOR I BENITO ÁLVARO CONESA I BENITO

ANDREA PASTOR I SCALA

CANDELA ALBERT I FERRER

CINTIA MARÍA ROS I GÓMEZ

CORAIMA SEGURA I JUAN

DANIEL CRESPO I VALVERDE

DANIELA ALBERT I FERRER

HUGO POVEDA I MUÑOZ

INGRID RAMÍREZ I YUSTE

IKER BENITO I OLTRA

IKER PASTOR I FERRERO

IVÁN RAMÍREZ I YUSTE

IZAN DABAD I POVEDA

JACOBO RUIZ I MOLINA

LAIA BENITO I OLTRA

LEIRE LÓPEZ I PASTOR

LIA RUIZ I MOLINA

LEO ALBERT I RUZAFA

MARCOS PASTOR I FERRERO

NAYARA ARQUES I ALBERT

MARIA JESÚS SEGURA I JUAN

ROSARIO SEGURA I JUAN

SARAY PÉREZ I CORTÉS

VALERIA GONZÁLEZ I CORET

COMISSIÓ

2025.

PLAY-BACKS.

BELLESES I DAMES D'HONOR

FOGUERA PRINCESA

En un poble encantat, es parlava d’un jardí màgic que només floriria amb somnis purs. Sis dones i xiquetes amb grans desitjos van trobar una carta misteriosa que les guiava cap al jardí. Cadascuna portava un somni especial: portar alegria, preservar tradicions, inspirar confiança, omplir el món de colors, mantenir la màgia de la infantesa i unir cors amb amistat. Junts, van travessar un camí ple de proves, on només avançaven quan compartien els seus somnis.

En arribar, el jardí estava buit, però quan pronunciaren els seus desitjos amb fe, el lloc es va omplir de flors de colors brillants, símbol dels seus somnis fets realitat. Així, van aprendre que la força dels somnis compartits pot transformar el món.

BELLESA

AINHOA MARTÍNEZ I PASTOR

BELLESA 2025 TRIANA CLIMENT I TOMÁS Infantil

ENTRE SOMNIS

ALEJANDRA FORMIGO I MARTÍNEZ

DAMA D'HONOR DE LA BELLESA 2025 DE LA

AINHARA MARTÍNEZ I PASTOR

DAMA D'HONOR DE LA BELLESA 2025 DE LA

FOGUERA PRINCESA M

ERCEDES

INGRID RAMÍREZ I YUSTE

DAMA D'HONOR DE LA BELLESA Infantil 2025 DE LA

ANDREA PASTOR I SCALA

DAMA D'HONOR DE LA BELLESA Infantil 2025 DE LA

FOGUERA PRINCESA MERCEDES

ENTRE SOMNIS

FOC ( ( i

DIVINA COMÈDIA Adulta

FOGUERA 2025

ARTISTA: Toni Pérez CATEGORIA: 3ª

Enguany la foguera vol rememorar la Divina Comèdia, un gran caminar.

I com no podia ser d’altra manera, Dant en el centre presideix la foguera.

El seu bust gegant, de pedra i raó, contempla el destí amb gran emoció.

Sobre el seu front, alt i seré, el Cel i l’Infern lluiten de ple.

El Paradís és pau i harmonia, un lloc ple de llum, joia i alegria.

L’Infern, en canvi, és crit i torment, flames que ballen al cruel corrent.

I entre els dos, sense pressa, pacient, una parella espera, mirant atent.

L’autobús arriba, quin serà el destí? Al cel o a l’infern? Ningú ho pot dir...

ENTRE SOMNIS FOC ( ( i

FOGUERA 2025

Tot per l’aire, tot volant, mil històries vas a escoltar.

Des dels núvols d’Alacant, una foguera vas a somiar.

D’Amelia Earhart, valenta i forta, que el món va creuar d’una revolta.

Amb la seua avioneta, somiadora, va ser un referent, pionera i lluitadora.

I entre els núvols, qui veus brillar?

És Superman, sempre al seu lloc a vetlar!

Amb capa roja i mirada ferma, és el més famós, la justícia eterna.

Per l’aire viatgen pets fugissers, amb gasos traïdors, més d’un sorprès.

I la bruixa Avorrida, amb la seua granera, fa conjurs bojos des de la vorera.

Frida Kahlo, icona immortal, amb ales d’art i un vol celestial. "Peus per a què, si puc volar?"

La seua ànima mai va callar.

Campanes al cel, l’amor en l’aire, el temps que vola, el ritme que balla. I els ocellets que et van pintar, també estan ací per a somiar.

TOT PER L'AIRE Infantil

ARTISTA: Ruben Canet - Canet Estudi

CATEGORIA: 4ª

Benvinguts i benvingudes a aquest viatge, cordeu-vos el cinturó, que comença el pasatge!

CÀRRECS D'HONOR PERPETUS.

EN FERNANDO CLIMENT I CARBONELL

EN JOSÉ JUAN MONTOYA I PÉREZ

NA LAURA CHAZARRA I BAUTISTA

NA CARMEN CANO I GONSÁLVEZ

NA ISABEL MOLINA I TORRES

Padrina d'Honor i Padrina d'Honor Infantil

CÀRRECS

LAURA SARABIA I PASTOR

LEIRE LÓPEZ I PASTOR

CORAIMA

SEGURA I JUAN

Mini Bellesa

GERMANES.

JORGE LUÍS PÉREZ I ZAFÓN President

« Entre les flames i la pólvora, els somnis de València cremen cada març per renàixer amb més força a l’alba. »

LORENA SEMPERE I FalleraPURIFICACIÓN Major

« Cada gaiata il·lumina el camí de Castelló, recordant-nos que els somnis, com la història, es construïxen pas a pas. »

Castelló

« A Benicarló, l’art efímer s’alça en flames, perquè ací els somnis no s’apaguen, només es transformen en cendra i tradició. »

Infantil

JOAN COLOM I GAGO Faller Major

CRISTINA COLOM I BAYARRI Fallera Major

CLAUDIA PRAT SEVALL I LLORACH Fallera Major

PROGRAMA D'ACTES.

FOGUERA PRINCESA MERCEDES

DIVENDRES 6 DE JUNY

19:30H - DESFILADA DEL PREGÓ

21:00H - PREGÓ DE LES FOGUERES DE SANT JOAN

23:00H - FESTA DEL PREGÓ

DISSABTE 7 DE JUNY

18:30H - CABALGADA DEL NINOT.

DISSABTE 14 DE JUNY

18:30H - ENTRADA DE BANDES I COMISSIONS.

DIUMENGE 15 DE JUNY

14:00H - MASCLETÀ – PÓLVORA TOT

L’ANY – GRAN VIA

DIJUNS 16 DE JUNY

23:00H - ARRIBADA DEL FOC

DIMECRES 18 DE JUNY

14:00H - 1ª SESSIÓ DEL XXXVI CONCURS DE MASCLETÀ

DIJOUS 19 DE JUNY

14:00H – 2ª SESSIÓ DEL XXXVI CONCURS DE MASCLETÀ

DIVENDRES 20 DE JUNY

09:00H – VISITA DEL JURAT DE FOGUERES INFANTILS

14:00H – 3ª SESSIÓ DEL XXXVI CONCURS DE MASCLETÀ

22:00H – VERBENA RACÓ 2025

DISSABTE 21 DE JUNY

09:00H – VISITA DEL JURAT DE FOGUERES ADULTES

14:00H – 4ª SESSIÓ DEL XXXVI CONCURS DE MASCLETÀ

18:30H – 1ª SESSIÓ OFRENA DE FLORS A

NOSTRA PATRONA LA VERGE DEL REMEI

21:00H – VERBENA RACÓ 2025

DIUMENGE 22 DE JUNY

12:00H - ENTREGA DE PREMIS FOGUERES DE SANT JOAN 2025

14:00H – 5ª SESSIÓ DEL XXXVI CONCURS DE MASCLETÀ

18:30H – 1ª SESSIÓ OFRENA DE FLORS A NOSTRA PATRONA LA VERGE DEL REMEI

21:00H – VERBENA RACÓ 2025

DIJUNS 23 DE JUNY

11:00H – CERCAVILES I XARANGA A LA MASCLETÀ

14:00H – 6ª SESSIÓ DEL XXXVI CONCURS DE MASCLETÀ

21:00H – VERBENA RACÓ 2025 - NIT TEMÀTICA – MÉXICO MÁGICO

DIMARTS 24 DE JUNY

14:00H – 7ª SESSIÓ DEL XXXVI CONCURS DE MASCLETÀ

19:00H – CERCAVILES PEL NOSTRE DISTRICTE

21:00H – VERBENA RACÓ 2025

00:00H – LA NIT DE SANT JOAN, PALMERA I CREMÀ DE LA NOSTRA FOGUERA

- DESMUNTATGE DEL NOSTRE RACÓ

Este programa és orientatiu i està subjecte a possibles modificacions. Recordar que cal assistir perfectament abillats en les desfilades oficials.

PONENTS:

Chiky Sánchez – Vicepresidenta de l'àrea de festes i activitats de la Federació de les Fogueres de Sant Joan

· Alba Muñoz – Bellesa del Foc 2024.

Begoña León – Regidora de benestar social, drets públics, cooperació, immigració i igualtat de l'Excm. Ajuntament d'Alacant.

· Isabel Luján – Responsable de comunicació i educació ambiental de Netial i Delegada d'Alacant de Missatgers de la Pau.

María Dangla – Balladora professional de flamenc.

3a edició

PREMI

DONA

MODERADORA:

Elena Vidal – Periodista, influencer alacantina i creadora de ‘’ALICANTE STREET STYLE’’ @alicantestreetstyle, qui va guiar la conversa amb mestratge, generant un debat enriquidor i pròxim.

FOGUERA PRINCESA MERCEDES

3a EDICIÓ DEL PREMI DONA:

TERTÚLIA HOMENATGE A LA DONA – INVENCIBLES I PODEROSES -

El passat 5 de març, en el marc de la setmana del Dia Internacional de la Dona, es va celebrar la 3a Edició del Premi Dona, un esdeveniment que s'ha convertit en una cita imprescindible a Alacant per a retre homenatge a la dona. Amb el títol "Invencibles i Poderoses", aquesta tertúlia va reunir dones destacades de diferents àmbits amb l’objectiu de compartir experiències, visibilitzar desafiaments i celebrar els avanços en la lluita per la igualtat.

El que va començar fa tres anys com un acte d’homenatge s’ha consolidat com un espai de reflexió i reivindicació, on les veus de les dones ressonen amb força. En aquesta edició, l’esdeveniment va estar marcat per discursos inspiradors, testimonis colpidors i un missatge clar: les dones continuen en peu, avançant amb determinació i obrint camí per a les futures generacions.

UNA TROBADA

PER A LA REFLEXIÓ I L’ACCIÓ

La trobada va comptar amb la participació de dones líders en la política, la cultura, l’art i la societat alacantina, que van compartir les seues vivències i van reflexionar sobre el paper de la dona en l’actualitat.

La tertúlia va abordar qüestions clau com la igualtat d’oportunitats, la visibilitat de la dona en espais de poder, la conciliació laboral i familiar i la lluita contra la violència de gènere. Es va destacar la importància de continuar treballant en l’educació amb perspectiva de gènere, promovent l’equitat des de la infantesa per a construir una societat més justa i inclusiva.

Entre les intervencions més emotives, va destacar el testimoni de Maria Dangla, una dona que va sobreviure a 12 anys de violència de gènere. La seua història de valentia i superació va posar en evidència la urgència de reforçar les mesures de protecció per a les víctimes i la necessitat d’un compromís real per part de les institucions i la societat. El seu relat va servir per a recordar que la violència contra les dones continua sent una xacra que no podem ignorar.

MÉS QUE UN HOMENATGE, UN COMPROMÍS AMB EL CANVI

Al llarg de l’esdeveniment, les ponents van coincidir que el Premi Dona no és només un reconeixement simbòlic, sinó també una plataforma per a visibilitzar el treball i la lluita de les dones en diferents àmbits. Es va subratllar la importància de generar xarxes de suport i espais de trobada on les dones puguen compartir experiències, aprendre les unes de les altres i enfortir el seu paper en la societat.

Un dels punts més debatuts va ser la necessitat de derrocar barreres en el món laboral i empresarial, on les dones encara s’enfronten a obstacles per a accedir a llocs de lideratge. Es va destacar que, encara que s’han aconseguit avanços, encara queda molt per fer per a garantir la igualtat real en tots els sectors.

Així mateix, es va fer una crida a la sororitat, recordant que les dones no han de ser rivals, sinó aliades en la lluita pels seus drets. Es va destacar com, en moltes ocasions, són les pròpies dones les que han d’impulsar-se mútuament, trencant estereotips i construint espais més inclusius i equitatius.

PREMI DONA 2025. Sor Esther València

Sor Esther València va nàixer en un poble de Valladolid i va estudiar química a Salamanca. Des de xiqueta va sentir la seua vocació en conéixer a les Filles de la Caritat a Medina del Riu Sec, admirant la seua labor amb els ancians, els pobres i l'educació. Als 17 anys va tindre clar que volia formar part de la congregació i, als 22, va ingressar com a Filla de la Caritat.

Va dedicar la seua vida a l'ensenyança, treballant en col·legis i a l'Escola de Magisteri d'Alcoi. També va impartir classes en batxillerat tècnic i Formació

Bàsica a Cullera. Durant 30 anys va ser mestra de ciències en el Col·legi San José d'Alacant, primer en EGB i després en ESO.

Cinc anys abans de jubilar-se, va fundar l'Associació de la Medalla Miraculosa a l'Església de San José, en el barri de Carolines. Malgrat les dificultats, l'associació va prosperar, arribant a comptar amb 34 capelles que recorrien llars. Encara que la pandèmia va reduir el número a 27, continuen visitant unes 850 famílies. A més, l'associació reunix els seus membres diversos dilluns al mes i, especialment, cada dia 27, organitzant actes com el Tridu al novembre i una gran processó.

Veient el creixement de l'associació, Sor Esther va decidir expandir-la a altres pobles, aconseguint que Catral, Murada, Gual, Rafal, Sant Bartolomé i Albatera també tingueren la seua pròpia Associació de la Medalla Miraculosa.

En jubilar-se, va sentir la necessitat d'ajudar als xiquets en situació de vulnerabilitat del barri de Carolines. Amb valentia, va reunir set persones i va fundar la Conferència de la Societat Sant Vicent de Paúl a Alacant, creant l'Aula Cultural Federico Ozanam a Carolines Baixes. Va triar esta societat per la seua connexió amb les Filles de la Caritat. Les reunions van començar en la parròquia El Salvador, i amb el suport de germanors i associacions, la iniciativa va créixer.

Enguany, la Conferència celebra el seu 20 aniversari, gràcies a l'esforç de socis i voluntaris. Durant 19 anys, Sor Esther ha estat totes les vesprades de 17.00 a 20.00 amb grups de 25 xiquets, oferint-los berenar, ajuda escolar i un espai segur lluny de les dificultats del carrer i de la llar.

El seu impacte a Alacant, i especialment a Carolines, és incalculable. Encara hui continua col·laborant dos vesprades a la setmana en el suport escolar i es mobilitza perquè cap xiquet manque de material, roba o menjar. El barri de Carolines no seria el mateix sense la seua incansable labor. El seu lliurament ha canviat moltes vides, i els qui l'envolten tenen la fortuna de comptar amb la seua generositat i saviesa. Per tot això, volem agrair-li la seua vida dedicada als altres i a la ciutat d'Alacant.

APARTAT

FOGUERA

Pròleg

Les Fogueres de Sant Joan no són només una festa; són el resultat de somnis compartits que es convertixen en art, tradició i emoció. Enguany, el nostre llibret celebra precisament això: els somnis que alimenten l'esperit de les Fogueres.

A través de les seues pàgines, viatjarem per les històries i anhels d'aquells que fan possible esta màgica celebració. Descobrirem el somni del foc, que desitja cremar en la nit més especial per a il·luminar el cel i donar vida a les estreles. També coneixerem al ninot, l'esperança del qual de ser indultat representa el desig de romandre, de ser recordat.

No sols són el foc i el ninot els qui somien. En estes pàgines es dona veu als protagonistes de la festa, des dels qui la viuen per primera vegada fins aquells que la porten en l'ànima des de sempre. Les belleses, els artistes, els pirotècnics, els tradicionals i fins als més xicotets compartixen un mateix anhel: mantindre viva la màgia de les Fogueres, il·luminant les nits amb passió i alegria.

Este llibret és un viatge entre el foc i els somnis, una invitació a reflexionar sobre com cada espurna, cada tronc i cada flama està carregada de significat. És un homenatge als qui, any rere any, somien a mantindre viva esta tradició única. Perquè en cada foguera que crema, no sols es consumixen els materials: també se celebren els somnis que la van fer possible.

TRE MNIS FOC ( i

SOMNIS D'ALACANT

Foc, Fogueres i Somnis complits

RINCESA M ERCEDES

OGUERA

Alacant és una ciutat on els somnis pareixen cobrar vida entre la brisa del Mediterrani i la calidesa dels seus carrers empedrats. Somiar amb Alacant és imaginar capvespres daurats des del Castell de Santa Bàrbara, mentre la mar reflecteix la llum com un espill encantat. És perdre's en el bullici del Mercat Central, on les olors i colors desperten el desig de viure amb intensitat. En cada racó, des del barri de Santa Creu fins a la Platja del Postiguet, hi ha una promesa de felicitat senzilla, de moments que es queden en la memòria com postals vives.

Per a moltes persones, Alacant representa un desig de llibertat i de retrobament amb allò essencial. És un lloc on els somnis es transformen en plans, i on el temps pareix diluir-se en les ones. Qui somia amb aquesta ciutat no busca només la seua bellesa natural, sinó també la calidesa de la seua gent i el ritme pausat que convida a respirar profundament. Alacant, mésque un destí, és una forma de sentir la vida amb els ulls tancats i el cor despert.

LA MÚSICA

DELS SOMNIS

Entrevista Xaranga Les Paneroles

La música juga un paper fonamental en les Fogueres de Sant Joan, dotant la festivitat d'identitat i alegria. Des dels seus orígens, ha sigut un element inseparable de la celebració, acompanyant altres símbols tradicionals com la pólvora i la indumentària festiva.

Cadascuna de les 91 comissions de fogueres compta amb la seua pròpia banda de música, cosa que implica la participació d'aproximadament 2.000 músics durant les festes. Un dels moments més esperats és l'"Entrada de Bandes", una desfilada en què totes les agrupacions recorren l'itinerari oficial juntament amb les seues respectives fogueres. En aquest esdeveniment, les bandes competeixen pel reconeixement al millor conjunt i delecten el públic amb un repertori que abasta des de pasdobles fins a marxes mores i himnes regionals.

Entre els diferents estils musicals presents en la festa, el pasdoble ocupa un lloc privilegiat. Es tracta d'un gènere d'origen espanyol, de ritme viu i marcat, ideal per acompanyar les desfilades. Una de les seues peces més emblemàtiques és *Les Fogueres de Sant Chuan, composta el 1929 per Luis Torregrosa García, amb lletra de José Ferrándiz Torremocha. Amb el temps, aquesta composició s'ha convertit en l'himne oficial de les festes i sona amb especial intensitat durant la Cremà.

Juntament amb el pasdoble, altres gèneres tradicionals també formen part del repertori festiu, com la jota, la malaguenya (coneguda a la zona com "el u"), les seguidilles i el fandango. Cadascun d'aquests estils aporta el seu propi caràcter i riquesa musical, mantenint viva l'herència cultural de la Comunitat Valenciana.

La música en les Fogueres de Sant Joan no és només un acompanyament, sinó un element essencial que uneix tradició i celebració, fent que cada racó d'Alacant ressoni amb la seua història i la seua alegria.

A continuació, farem una entrevista en què Daniel, Alejandro, Nerea, Enric i David, els nostres músics de la Les Paneroles, ens respondran sobre la seua experiència i el paper de la música en aquestes celebracions.

ENTRE SOMNIS FOC

1. Com vas descobrir la teua passió per la música?

Respon: Daniel

Des que tenia tres anys, tot va començar afició i gràcies al meu oncle, Luís “El Majo”, que bàsicament va ser qui em va criar musicalment parlant. Em vaig inscriure a classes de música sense imaginar que anys després, després d'estudiar al conservatori d'Alacant i formar part activa de la banda de Xixona des del 2013, descobriria no era només una afició, sinó una part fonamental de la meua vida.

2. Recordes algun moment en què vas decidir que volies dedicar-te a la música?

Respon: Alejandro

Quan era menut, cada any, el dia de l'Entrada de Moros i Cristians dels gelaters del meu poble, mon pare sempre em portava a seguir la banda de Xixona durant tot el recorregut, i em quedava impressionat amb l'espectacle que feien els qui ara són els meus companys de corda.

3. Quin instrument toques i per què

Respon: Nerea

Des del primer moment, vaig saber que volia tocar el clarinet perquè és l'instrument que toca ma mare i així podria tocar amb ella.

4. Com és el teu dia a dia com a músic o dins d'una agrupació musical?

Respon: Enric

Ara assage poc a casa, però tenim dos assajos a la setmana, i gràcies a la meua agrupació tinc els meus amics de hui en dia i vaig conéixer la meua parella.

5. Què és el que més t'agrada de formar part d'una banda o agrupació musical?

Respon: David

Les Fogueres m'han donat l'oportunitat d'eixir a tocar al carrer amb els meus amics. A més, pensar que hi ha gent que està esperant tot l'any que arribe aquesta data i que, a més, jo els puc fer més feliços, dona molta satisfacció.

6. Quins desafiaments has hagut d'afrontar com a músic?

Respon: Daniel

Sobretot, passatges de solista o moments en què portes mesos practicant i arriba el dia del concert, l'hora de la veritat.

7. Com et sents quan interpretes una peça davant del públic?

Respon: Alejandro

En concerts sempre hi ha un poc de nervis, sobretot quan participem en algun certamen, encara que amb els anys t'hi acostumes. Quan toque pel carrer, la sensació és totalment diferent, es gaudeix cada peça de principi a fi.

8. Hi ha alguna actuació o peça que t'haja marcat especialment?

Respon: Nerea

A tot músic sempre hi ha una peça que el marca. En el meu cas, és Rising Oceans de Herman Beeftink, que vaig interpretar junt amb el meu germà en un concert al meu poble natal i sempre em recorda a la meua àvia.

9. Què significa per a tu la música en les festes de Fogueres/Falles?

Respon: Enric

10. Què li diries a algú que somia amb ser músic algun dia?

Respon: David

Li diria que és un camí difícil, però que si de veritat li agrada la música i vol ser músic, no ha de rendir-se i ha de dedicar-li temps.

BRODANT

SOMNIS

La nostra indumentària

La indumentària tradicional alacantina reflecteix la història i cultura de la regió, evolucionant fins a esdevenir un símbol distintiu de les Fogueres de Sant Joan. El seu origen es remunta al segle XVIII, quan Alacant, com a port mediterrani, rebia influències culturals diverses.

Destacaven teixits com l’espolí, una seda artesanal amb motius florals i geomètrics que indicava l’estatus social. En la vestimenta masculina, els zaragüells, pantalons amples de lli blanc d’origen andalusí, oferien comoditat en el clima mediterrani. Amb el temps, aquestes peces van evolucionar fins a consolidar-se com a part de la identitat cultural.

Un dels vestits més emblemàtics és el de la núvia alacantina, instaurat el 1940 per Tomàs Valcárcel i oficial per a les belleses i dames de les Fogueres. Inicialment, la mantellina era menuda i discreta, però ara presenta set canons rígids amb almidó. El pentinat, abans sense normes, ara inclou un monyo recollit amb flor de taronger. El cosset, que era senzill, ara és més elaborat amb mànigues acabades en martell i pedreria. La falda ha guanyat volum gràcies als cancans, passant de dues a quatre caigudes.

Pel que fa als homes, durant anys vestien roba de carrer a les festes fins que el 1971 es va introduir un vestit regional inspirat en el faller valencià. Amb el temps, aquesta indumentària s’ha diversificat, permetent més opcions i generant un creixent interès per la vestimenta masculina en les festes.

El llegat del segle XVIII es manté viu en celebracions com la desfilada d’indumentària tradicional organitzada per la Federació de Fogueres de Sant Joan, que fins i tot recrea escenes històriques. Per preservar-ne l’autenticitat, el 2017 es va establir una normativa sobre peces, adreços i pentinat. Tot i això, la seua aplicació pot variar segons preferències i possibilitats econòmiques. La indumentària alacantina, amb les seues adaptacions, continua sent un símbol d’identitat, mantenint vives les arrels i la història de la regió.

En les Fogueres, cada detall compta, i la indumentària és un dels elements més emblemàtics de la nostra festa. Els vestits, confeccionats amb passió i dedicació, conten històries de les nostres arrels, transmeten emocions i ens connecten amb el passat. Darrere de cada puntada i cada teixit, hi ha un artesà la vida del qual gira entorn de l'art de vestir la tradició. En esta entrevista, explorem el somni de ser *indumentarista, un ofici que mescla creativitat, tècnica i amor pels nostres costums. Descobrirem què inspira als qui dediquen la seua vida a este art i com aconseguixen que cada disseny siga una obra única que brilla amb llum pròpia en les celebracions de les Fogueres.

1.- Què et va inspirar a dedicar-te al món de la indumentària tradicional?

La unió de la Història i la innovació dels nous materials. I també gràcies a una persona, a la qual li estic molt agraït per ensenyar-me i alhora deixar-me volar amb la imaginació.

FRANCISCO JOSÉ ALEGRE I BARRAGÁN – INDUMENTARISTA NINOTS INDUMENTARIA.

Crec que el sentiment no el vaig notar en la confecció si no en el moment que el vaig veure plasmat de la meua imaginació a la realitat una vegada acabat, ja que la confecció és la mateixa per a tots els vestits. La diferència està en la creativitat. Satisfacció en veure-ho posat i desfilant pels carrers d'Alacant

3.- Què és el que més gaudixes del procés de creació d'un vestit?

Sens dubte dissenyant. Jugant amb colors i materials dins del que els coneixements de la història ens permeten. La meua part favorita seria l'elecció de les teles, ja que puc imaginar-me el vestit finalitzat

4.- Quina és la major satisfacció de vestir a algú amb els teus dissenys?

Veure les cares de satisfacció d'amics i coneguts quan veuen el seu vestit acabat i lloc. Satisfacció i gratitud per haver triat eixe vestit per a eixe moment tan important de la seua vida.

5.- Què significa per a tu preservar la tradició a través de la indumentària?

Sentir-me historiador, un creador de saber plasmar el que veig i el que llig en alguna cosa que es pot lluir. Encara que en alguns moments traguem els peus de test

6.- Tens algun disseny que recordes desafiador o especial? I que ho va fer únic?

Si clar. Qui ho porte lloc.

7.- Quins materials o tècniques preferixes usar en les teues creacions?

Els materials els naturals, els que existien en eixa època. I les tècniques les tradicionals.

8.- Quin consell li donaries a algú que somia amb ser indumentarista?

Jo no soc de donar consells, però que si té un somni, seguisca amb el fins al final, fins a veure'l complit

9.- Com veus l'evolució de la indumentària en les Fogueres?

Com ja he contestat en preguntes anteriors, crec que evolucionem a vegades tant que ens passem de rosca amb la innovació. La tradició és el més important. Ja s'innova en els teixits i materials, però crec que el nostre llegat és que perduren els nostres vestits en el temps

10.- Quin és el teu somni com indumentarista?

El que ara mateix estic complint. Els meus somnis els pose a curt termini, ho aconseguisc i em propose un altre.

UN LLINATGE

DE SOMNIS

El tradicionalisme no és només una ideologia, sinó un anhel de continuïtat en un món canviant. Els qui el defensen somien amb preservar i transmetre els valors heretats, buscant un equilibri entre modernitat i essència cultural. No rebutgen el progrés, sinó que volen integrar-lo sense perdre les arrels. Les Fogueres d'Alacant exemplifiquen aquest ideal: una fusió entre història i contemporaneïtat on pólvora, música, indumentària i rituals mantenen viva la identitat del poble. Per al tradicionalisme, aquestes festes no són només espectacle, sinó testimoni d’un passat que segueix respirant. La indumentària típica, com el vestit del S. XVIII, és més que un ornament: cada brodat, cada mantellina i cada mocador són símbols d'orgull i pertinença.

El tradicionalisme també defensa la conservació del patrimoni material i immaterial: edificis històrics, oficis artesanals, llengües i mites ancestrals han de protegir-se sense quedar ancorats en el passat. Les Fogueres, amb el seu art efímer, simbolitzen aquesta paradoxa: una tradició sòlida que es renova en un cicle constant de destrucció i renaixement.

Aquest somni no és monolític; alguns busquen un retorn estricte al passat, mentre altres aposten per una evolució que respecti l’essència de la tradició. Així, les festes poden adaptar-se al present sense perdre la seva identitat.

En definitiva, el tradicionalisme és el desig de permanència en un món que avança sense parar. És l'aferrament a les arrels per no perdre el nord, trobant en les tradicions un far que guia cap al futur sense oblidar d'on venim.

David Gerona Llopis Delegat de Cultura i Activitats Populars de la Federació de les Fogueres de Sant Joan.

En cada festa, tradició i celebració, hi ha els qui s'esforcen per preservar la seua essència, assegurant-se que els valors i costums es mantinguen vius generació rere generació. En les Fogueres, estes persones són els tradicionalistes, guardians d'un llegat que connecta el passat amb el present.

En esta entrevista, explorarem la perspectiva d'un defensor de les tradicions, descobrint què el motiva, com veu l'evolució de les Fogueres i per què és vital mantindre vives les arrels d'esta festivitat que ens unix com a comunitat.

1. Què et motiva a preservar les tradicions de les Fogueres?

Des que vaig nàixer. El meu pare era soci de la barraca “Els Pingüins”, jo vaig conéixer la barraca quan esta es plantava al carrer Bazán, just davant de la societat amb el mateix nom. Els meus oncles també estaven vinculats a la festa de *fogueres, fins i tot com a membres de la Comissió Gestora.

2. Què és el que més valores de les tradicions de les Fogueres?

Totes són importants. Posseïm un gran ventall de tradicions vinculades a les fogueres i la ciutat. Començant per la indumentària, la música, la dansà, els jocs tradicionals, la pólvora, els llibrets, el teatre fogueril, la gastronomia, la foguera… la llista és interminable i moltes que tots els anys anem afegint a esta.

3. Com transmets el teu amor per les tradicions a les noves generacions?

Sense ells no tindria sentit res del que fem. Igual que els nostres majors ens van inculcar l'amor per elles, som nosaltres el que hem de ser els transmissors de les nostres tradicions. Cal ensenyar-los que la cultura i les tradicions no estan renyides amb la festa, no han de ser avorrides.

4. Quin creus que és el major repte per a preservar les nostres tradicions hui dia?

Les tradicions cal creure-se-les. No pots mantindre vives unes activitats que siguen avorrides o no criden l'atenció. Si estàs han arribat als nostres dies és perquè són atractives a les noves generacions, és una labor didàctica.

5. Tens un moment favorit dins de les celebracions de les Fogueres?

Sens dubte la plantá. El meu amor per la foguera i per l'inici de la festa sempre m'ha semblat un moment màgic. La ciutat es transforma, prenem el carrer com a festa popular que som.

6. Què sents en veure com les tradicions continuen vives any rere any?

És un procés natural. No li done importància, simplement m'he criat i m'han inculcat estes tradicions que són les de la meua ciutat.

7. Quina importància tenen els vestits, els balls o la música en la preservació de les tradicions?

Crec que si la festa és tan enriquidora i tan completa és precisament perquè no podem prescindir de cap dels elements que la componen. La festa sense cap d'ells estaria incompleta.

8. Com creus que les tradicions poden adaptar-se al món modern sense perdre la seua essència?

La festa de fogueres porta cent anys adaptantse a la societat, fins i tot en algunes ocasions per davant d'ella.

9. Hi ha alguna tradició que t'agradaria rescatar o que sentes que està en perill de desaparéixer?

Més o menys la música, la dansà, els nanos i gegants, la indumentària estan consolidades, encara que mai és suficient. Si haguera triar alguna que tristament es va perdent és l'adorn dels carrers, la festa durant el dia i les despertàs. Quant a l'adorn de carrers potser l'al·licient econòmic dels premis podria reviure-la.

10. Quin missatge li donaries a les persones que participen o no en les Fogueres perquè valoren les nostres arrels?

Que s'acosten a les nostres associacions i que comproven per elles mateixes el que fem. Moltes vegades no sabem vendre'ns convenientment i no transmetem les activitats que realitzem durant tot l'exercici fester. Des de la seua creació, la festa de fogueres, els foguerers i barraquers han sigut els garants de les tradicions de la nostra ciutat. Crec que algunes d'elles hagueren desaparegut per sempre. Queda encara molt per fer i és una labor de tots els festers.

CRISIS

MATERIALS ABSÈNSIADEGUIÓ LLOGUERS PRESSIÓCOMISSIONS PREMIS

62 SOMNIS AMB

OLOR A PÓLVORA

Les Fogueres de Sant Joan, festa oficial d'Alacant, tenen arrels en antigues tradicions paganes del solstici d’estiu. Amb el temps, van evolucionar fins a ser reconegudes oficialment en 1928. Un dels seus elements més distintius és la pólvora, protagonista de mascletaes, castells i la icònica Palmera de la Nit de Sant Joan.

La influència de les Falles de València va portar la pirotècnia a Alacant, disparantse la primera mascletà oficial a la plaça de l’Ajuntament en la dècada de 1930. Amb els anys, aquest art es va consolidar, i hui les mascletaes diàries del 19 al 24 de juny a la Plaça dels Estels són un espectacle únic de ritme i so. La Palmera, llançada des del Castell de Santa Bàrbara la nit del 24 de juny, marca l’inici de la cremà, el moment culminant de la festa.

La pólvora ha sigut clau per al reconeixement internacional de Les Fogueres, declarades d’Interés Turístic Internacional en 1983. Pirotècnies prestigioses, com EVENTS Y ESPECTACLES PIROTÈCNICS

ALACANT de Fernando Montés i Vargas, han mantingut viva la tradició, innovant sense perdre’n l’essència.

Des de les primeres explosions fins als actuals espectacles pirotècnics, la pólvora ha definit la identitat festiva d’Alacant, convertint Les Fogueres en una celebració única que captiva milers de persones cada any.

El so de la pólvora, els centellejos de llum i l'olor de festa són elements inseparables de les Fogueres. Però darrere de cada espurna que il·lumina la nit hi ha un treball ple de dedicació, precisió i passió. Els pirotècnics són els autèntics artistes del cel, aquells que convertixen els seus somnis en explosions de color que emocionen a milers de persones.

En esta entrevista, descobrirem el món d'un pirotècnic que, des de molt jove, va encendre el firmament. Ens explicarà seu ofici, què sent en ser part de la les Fogueres i què significa per a ell crear espectacles que queden gravats en la memòria de tots.

Fernando

Maltés Vargas

"EventosyEspectáculospirotécnicosAlicante

1. Com et va començar a interessar el món de la pirotècnia?

De molt xiquet, veient com tiraven les traques en les cercaviles, en els quals l'olor pólvora em feia somiar amb ser pirotècnic.

2. Recordes algun moment en el qual vas decidir que volies convertir-te en pirotècnic?

Sí clar, vaig viure una gran experiència preparant la crema que vam fer un grup d'amics en la foguera feta per nosaltres.

3. Què és el que més t'agrada de crear focs artificials?

El que més m'agrada és l'emoció de veure'ls cobrar vida i la creativitat de dissenyar colors i formes que sorprenguen el públic

4. Com et prepares per a dissenyar i executar un espectacle pirotècnic?

M'inspire veient vídeos, analitze efectes i colors, i després compartisc les meues idees per a crear una cosa única.

5. Hi ha alguna part del procés de fabricació dels focs artificials que trobes especialment interessant?

Pràcticament en tot però especialment en la finalització del producte.

6. Quins desafiaments enfrontes com a pirotècnic?

Realment pocs potser els exposats per tercers.

7. Com et sents quan veus que l'espectacle pirotècnic que has creat té èxit?

Torne a ser un xiquet coma em sent feliç i relaxat una vegada que comprove que no hi ha hagut cap incidència.

8. Hi ha algun espectacle de focs artificials que t'haja marcat o que recordes amb especial carinyo?

La primera vegada que vaig disparar a l'Ajuntament de València (la Catedral de la pirotècnia) i també la mascletà disparada en l'exercici 2023 en la plaça dels Estels sent la Bellesa del Foc la meua neboda Belén i la qual es va dedicar a la dona treballadora en les festes.

9. Què significa per a tu ser pirotècnic durant les Fogueres o celebracions?

Ser pirotècnic significa molt per a mi sobretot per veure com el públic vibra amb la pólvora i encara que falles t'oferix el seu alé.

10. Quin consell li donaries a algú que somia amb ser pirotècnic algun dia?

Doncs el consell que jo li donaria és que primer tinga respecte amb la pólvora i segon que sempre pregunte cada pas quan manipularà la pólvora

UN SOMNI FET

REALITAT

El monument de les Fogueres de Sant Joan

El monument de les Fogueres d'Alacant té les seues arrels en una antiga tradició popular vinculada a la celebració del solstici d'estiu. Durant segles, els habitants d'Alacant i d'altres regions del Mediterrani encenien fogueres la nit del 23 al 24 de juny, coincidint amb la festivitat de Sant Joan. Este ritu tenia un profund significat simbòlic: el foc representava la purificació i la renovació, marcant el final d'un cicle i l'inici d'un altre. Les famílies i els veïns es reunien per a cremar mobles i objectes vells, desprenent-se del que ja no servia i preparant-se per al futur amb energia renovada.

Al llarg del temps, estes fogueres van començar a incorporar elements més elaborats. En lloc de limitar-se a la crema d'estris domèstics, els veïns van començar a construir figures rudimentàries amb materials inflamables, com a fusta, cartó i draps. Estes figures sovint representaven personatges del barri o escenes de la vida quotidiana, amb un to festiu i fins i tot satíric. Este aspecte burlesc i crític de les fogueres té paral·lelismes amb les Falles de València, una festivitat amb la qual compartix unes certes similituds.

L'evolució cap a monuments artístics organitzats va començar amb l'oficialització de la festa en 1928. José María Py, un gadità establit a Alacant, va ser el principal impulsor d'esta transformació. Py, que havia viscut a València i coneixia bé les Falles, va proposar donar un nou enfocament a les tradicionals fogueres alacantines. La seua idea era dotar-les d'una estructura més definida i convertir-les en un atractiu turístic i cultural de primer nivell. La seua proposta va ser ben rebuda per les autoritats municipals i per la població, i al juny de 1928 es van celebrar les primeres Fogueres de Sant Joan oficialment organitzades.

ENTRE SOMNIS FOC ( ( i

Des d'aquest moment, les fogueres van passar de ser simples munts d'objectes en flames a veritables monuments efímers dissenyats i construïts per artistes foguerers. Estos primers monuments mantenien l'essència crítica i satírica de la tradició, però amb un acabat molt més elaborat. Les comissions de fogueres, formades per veïns de cada barri, van començar a organitzar-se de manera formal per a recaptar fons i encarregar la construcció de monuments cada vegada més sofisticats.

Al llarg dels anys, el monument de les Fogueres ha experimentat una constant evolució tant en la seua estructura com en els seus materials. El que va començar com una tradició popular espontània es va convertir en una manifestació artística de gran envergadura, on es combinen creativitat, humor i crítica social. No obstant això, malgrat els avanços i de l'espectacularitat actual dels monuments, les fogueres continuen conservant la seua essència original: la celebració de la renovació a través del foc i l'enfortiment de l'esperit comunitari a la ciutat d'Alacant.

Entrevistes als nostres artistes

1. ¿Cómo descubriste tu pasión por el arte de las Fallas/Hogueras?

Lo descubrí cuando un verano me puse a trabajar en un taller fallero llenando moldes con cartón. Desde ese momento, me atrapó el proceso de creación y el ambiente del taller.

2. ¿Recuerdas algún momento en el que decidiste que querías dedicarte a la construcción de Fallas/Hogueras?

No era muy buen estudiante, pero siempre se me dieron bien las manualidades. Tras ese primer año en el taller fallero, decidí quedarme y aprender el oficio, ya que sentí que era algo en lo que realmente podía desarrollarme.

3. ¿Qué es lo que más te apasiona de diseñar y construir un monumento?

Sin duda, el trabajo en equipo. Ver cómo cada persona aporta su parte y cómo todo encaja hasta formar el monumento es algo muy especial.

4. ¿Qué pasos sigues para crear una falla/hoguera desde la idea inicial hasta que está lista para quemarse?

Lo primero es elegir una temática y después diseñar el boceto. Luego hacemos un 3D de la hoguera, se dimensiona al tamaño que se quiere alcanzar en la plaza, se modela, se monta la carpintería, se hacen los procesos de acabado y, por último, se pinta para darle el toque final.

5. ¿Qué materiales prefieres usar en la construcción de tus monumentos?

A mí especialmente me gusta la madera, porque es un material muy versátil y permite crear estructuras con mucha personalidad.

6. ¿Qué desafíos enfrentas como artista?

La dificultad más grande a la que se enfrenta un constructor de hogueras es conseguir hacer un buen equipo de taller. Sin un equipo bien coordinado, el trabajo se complica mucho más.

TONI PÉREZ Artista Foguera adulta

7. ¿Cómo te sientes cuando ves a la gente disfrutar y admirar tu creación? Cuando consigo plasmar el arte, el trabajo de todo un año en la calle, lo que siento es orgullo. Es una satisfacción enorme ver cómo la gente lo admira y disfruta de cada detalle.

8. ¿Hay alguna falla/hoguera que hayas creado que te haya marcado más que otras?

Me gustó mucho y guardo en mi memoria un buen recuerdo de la falla Llibertat que plantamos para Na Jordana. Creo que fue un trabajo que salió redondo y con un resultado del que me sentí muy orgulloso.

9. ¿Qué significa para ti ser artista de Fallas/Hogueras durante las festividades?

Es mi vida. Ser artista fallero o constructor de hogueras es lo que soy, y me siento orgulloso de serlo. Espero que la gente disfrute tanto como yo del monumento y de todo el trabajo que hay detrás.

10. ¿Qué le dirías a alguien que sueña con ser artista de Fallas/Hogueras algún día?

La situación actual no es muy propicia si te quieres dedicar a este oficio. La administración no lo pone fácil, y es un camino difícil. Pero con ganas, esfuerzo y muchas horas de trabajo se puede conseguir. Lo que no hay que tener es prisa ni rendirse a la primera dificultad.

1. Com vas descobrir la teua passió per l’art de les Falles/Fogueres?

Des de xicotet observava al meu avi fer pintes i després al meu pare crear maquetes per a altres artistes. Ací vaig saber que el meu eren les falles, després de molts anys veient als artistes plantar, va sorgir l’oportunitat de fer la falla infantil de la meua pròpia comissió, la Falla Carrera Malilla de València. A partir d’eixe instant moltes comissions van confiar en mi.

2. Recordes algun moment en el qual vas decidir que volies dedicar-te a la construcció de Falles/Fogueres?

Un dia, aprofitant que la meua falla es quedava sense artista infantil després de 10 anys, em va passar pel cap agafar el relleu. Finalment, va ser el meu president el que em va proposar en una junta general, sense jo saber-ho.

3. Què és el que més t’apassiona de dissenyar i construir un monument?

Treballar amb el meu pare en el taller és el que més m’agrada de tot. A més, veure com els meus amics i familiars venen a interessarse pel meu treball és molt gratificant. Potser la pintura i decoració és el procés on més estic gaudint, encara que començar a esbossar, amb eixes primeres idees i les primeres peces, és una cosa que m’al·lucina.

4. Quins passos seguixes per a crear una falla/foguera des de la idea inicial fins que està llesta per a cremar-se?

Tot naix en un blog, quan és clara la idea passe a digitalitzar-la. Després de generar el 3D, es processa en el taller, s’escata i es modela. Després s’empapera bé per a donarli capes de gotelé i així aconseguir força i duresa, i finalment s’escata per a aconseguir un acabat 10 juntament amb la pintura i la decoració.

RUBÉN CANET

Artista

Foguera infantil

5. Quins materials preferixes usar en la construcció dels teus monuments?

M’agrada molt treballar amb goma eva perquè aconseguixes resultats molt infantils que ajuden a fer redó un projecte.

6. Quins desafiaments enfrontes com a artista?

Aprendre constantment, equivocar-me i millorar. Tot és part d’un procés que m’ompli completament.

7. Com et sents quan veus a la gent gaudir i admirar la teua creació?

És molt gratificant. El que més m’agrada és veure la reacció de les comissions que aposteu pel meu treball quan veniu al taller.

8. Hi ha alguna falla/foguera que hages creat que t’haja marcat més que unes altres?

Totes són especials perquè es produïxen en un determinat moment vital, però sens dubte, la meua primera falla és la que més em va marcar. Hui dia recorde tots els detalls que tenia i tot el treball que va comportar fer-la.

9. Què significa per a tu ser artista de Falles/Fogueres durant les festivitats?

És un honor i una responsabilitat.

10. Què li diries a algú que somia amb ser artista de Falles/ Fogueres algun dia?

Principalment que es “xope” bé del dia a dia d’un taller si té la possibilitat. És molt important aprendre a poc a poc, imitar i celebrar cada xicotet progrés. També dibuixar, pintar constantment, viatjar, visitar altres cultures, observar i estar constantment en contacte amb l’art en les seues diferents formes i branques.

L'ORIGEN D'UN

SOMNI

Bellesa del Foc d'Alacant

Adriana Vico i Melgar

La Bellesa del Foc és una figura que ha transcendit com un dels emblemes més estimats de les Fogueres de Sant Joan a Alacant. Esta tradició es va establir en 1932, només quatre anys després que les festes foren oficialment reconegudes en 1928. La seua creació va tindre com a objectiu oferir un símbol femení que representara a les diferents comissions de fogueres, destacant l'esperit i l'elegància de les dones que participen en esta festivitat.

Des de la seua creació, la figura de la Bellesa del Foc ha sigut un reflex dels somnis que s'encenen cada any en els cors dels alacantins. Així com les Fogueres de Sant Joan celebren la crema del vell per a donar pas al nou, la Bellesa del Foc és un somni fet realitat per a les jóvens triades, els qui tenen l'oportunitat de representar l'ànima festiva de la ciutat. Este càrrec es converteix en una manifestació dels somnis i esperances dels qui la trien i dels qui l'observen, unint en la seua figura la màgia i el desig de perpetuar les tradicions.

La primera persona a rebre este honor va ser Amparito Quereda Bernabéu, qui va ser triada en 1932. Amparito va representar a la foguera del Club Magritas, situada en l'actual carrer Sant Vicent. El seu nomenament va marcar l'inici d'una tradició que ha perdurat durant generacions, consolidantse com un referent de les celebracions alacantines. En els seus ulls, igual que en els de les Belleses posteriors, es reflectien els somnis de tota una ciutat que veia en ella el cor de la festa.

L'elecció de la Bellesa del Foc no és només un reconeixement a la figura de la persona, sinó també als somnis que es plasmen en cada un dels actes i celebracions. Este títol és un símbol dels anhels que viuen en el col·lectiu de la ciutat, on la festa és una manera de somiar amb el futur, de mantindre viva l'esperança en les tradicions i de celebrar, com es fa en els somnis, la unitat i l'amor per Alacant.

I la nostra Bellesa del Foc 2024 va ser..

Cal destacar que, a causa de la Guerra Civil Espanyola, les Fogueres de Sant Joan van ser suspeses entre 1937 i 1939. No obstant això, en 1940, les festes van ser represes amb l'elecció de Matilde Nadal Bolino, també representant de la foguera de Benalúa, com a Bellesa del Foc.

La instauració de la figura de del Foc tenia com a objectiu dotar a les Fogueres de Sant Joan d'una central que personificara l'essència i cultural d'Alacant. Al llarg dels anys, esta figura ha continuat sent un viu de la tradició, amb una nova Bellesa del Foc triada cada any, consolidant així este costum i enriquint la identitat de les celebracions alacantines.

Cada any, el somni de ser la Bellesa del Foc es renova, mantenint visca la flama de la tradició en una ciutat que continua somiant amb el seu futur, sense deixar de costat la seua història i la seua passió per les Fogueres. En cada mirada de les triades, en cada somriure, es reflecteix este somni compartit que unix generacions i que, com les fogueres, crema amb força i esperança.

1. Com era el teu somni de ser Bellesa del Foc abans de ser triada?

Des que tinc ús de raó he admirat la figura de la Bellesa del Foc. De xicoteta i entre jocs replicava amb les meues amigues el moment de l'elecció, cada una de les nostres representants de foc eren les meues superheroïnes, dones que representaven la festa per la qual sempre he sentit passió. Eixe sentiment del qual us parle, potser és difícil d'explicar amb paraules, és una mescla d'orgull, respecte i admiració. Ser Bellesa del Foc és l'anhel de tota xiqueta alacantina i ni en els meus millors somnis podia haver-me imaginat llavors que, aquelles superheroïnes a les quals jugava a ser de xicoteta, un dia es faria realitat.

2. Volem conéixer com imaginaves esta experiència i què et va inspirar a perseguir este somni.

Si us soc sincera, mai m'havia parat a pensar en profunditat com seria esta experiència encara que sempre m'imaginava que seria un orgull, un gran privilegi representar als foguerers, sens dubte, una voràgine d'emocions. Però creieu-me si us conte que, qualsevol sensació que em poguera haver imaginat, s'ha vist superada amb escreix. El carinyo de la gent, la nostra gent, i portar el nom de la nostra ciutat i de la nostra festa a qualsevol lloc, és el sentiment més bonic que he pogut experimentar fins al moment.

3. Quina va ser la teua reacció quan et vas assabentar que havies sigut seleccionada?

Va ser un cúmul d'emocions, per uns segons tot es va parar, vaig sentir felicitat, nervis, il·lusió i responsabilitat al mateix temps; una felicitat absoluta.

Alba Muñoz i Navarro Bellesa del Foc 2024

4. Descriu el moment exacte en el qual vas sentir el teu nom com a Bellesa del Foc.

Us he de confessar que no podia creure-m'ho, tota la meua vida he gaudit de la nostra elecció com a festera i que en eixe moment, fora el meu nom el que ressonara per segona vegada en la nostra plaça de bous, era més del que podia imaginar-me mai, va ser el regal més bonic que havia viscut fins llavors com a festera, un somni complit.

5. Quina part del procés de ser Bellesa del Foc t'ha emocionat més?

Va ser un procés preciós, on vaig sentir tot el suport de la meua gent, la meua família i els meus amics, i per a mi, no hi ha res més bonic i important que això. A més, es creen amistats que estic segura que perduraran sempre, sens dubte, el millor dels foguerers són les persones que la conformen i gaudir del camí amb dones amants de la nostra festa va ser tot un privilegi.

6. Des de l'elecció dels vestits fins als esdeveniments oficials, quin moment t'ha marcat més?

Si us diguera un sol moment, no seria real, van ser uns dies tan intensos i tan bonics... Des del nostre primer abraç, seguit del moment en el qual descobrim el secret millor guardat, els que serien els nostres vestits oficials i, per descomptat, la nostra primera mascletà al costat de les xicotetes quan vam poder dir per primera vegada l'emblemàtica frase de: “Senyor pirotècnic pot començar la mascletà”

Van ser moments tan frenètics i especials, que per molt de temps que passe, sempre m'emocionaré en recordar-los.

7. Què significa per a tu representar a la teua ciutat i les seues tradicions en este rol?

Ser Bellesa del Foc és un privilegi. El privilegi de poder representar a la nostra festa de Fogueres i a la ciutat d'Alacant, encara que per a mi, és molt més que un paper de representació, és l'oportunitat de transmetre la passió que sent com a alacantina i festera de bressol pels nostres costums i tradicions. És el meu màxim orgull.

8. Ens agradaria saber què sents a l'ésser el rostre visible de les Fogueres i el que esta responsabilitat comporta.

Sent una felicitat absoluta per poder mostrar el sentiment que tots els foguerers i barraquers tenim per la nostra festa i per la nostra ciutat. Sempre conte que les Fogueres de Sant Joan és una forma de vida, la nostra forma de vida, i això és el que vull transmetre.

Representar a la meua gent durant un any és un regal que m'ha donat la vida i sempre el faré amb la passió i el respecte que tots els alacantins mereixen.

9. Quin ha sigut el major repte que has enfrontat com a Bellesa del Foc?

El major repte al qual m'he enfrontat és mostrar el sentiment real que tenim els foguerers i barraquers per la nostra festa a qui mai l'ha viscut. Saps per què?

Perquè eixe sentiment moltes vegades és difícil d'explicar amb paraules, són sensacions, vivències i emocions, però sens dubte, quan alguna cosa es compta amb el cor, crec fermament que es transmet a la perfecció.

10. T'has trobat amb alguna situació que no esperaves o que ha sigut especialment desafiadora?

Este càrrec és sorprenent i emocionant i cada dia és diferent de l'anterior, i per sort, no m'he trobat amb cap situació desafiadora, ja que estem acompanyades de persones que ens donen suport i ens ajuden a cada moment que es presente, els membres de federació són claus en la nostra experiència, és una autèntica sort comptar amb ells.

11. Quina importància té per a tu la figura de la Bellesa del Foc en les Fogueres?

Per a mi, la figura de la Bellesa del Foc sempre ha sigut un referent per representar a la nostra ciutat, a la nostra festa i, ara, que tinc la sort de viure'l en primera persona, sabent el treball, esforç i carinyo que hi ha darrere del càrrec, la meua admiració per totes les meues antecessores creix. Així mateix, els alacantins es bolquen amb nosaltres i puc dir amb seguretat que una de les coses més boniques d'enguany és el carinyo que rebem de tots els foguerers i barraquers, no hi ha res que s'iguale a això.

12. Com creus que este paper contribueïx a la festa i a la comunitat?

Ser la màxima representant de la festa implica tindre la responsabilitat de portar a la ciutat d'Alacant i a les fogueres de Sant Joan per bandera a cada lloc al qual anem, promocionant les nostres tradicions i l'essència de tots alacantins a través de la nostra festa. Per això, crec fermament que és indispensable la figura de la Bellesa i Dames d'Honor. Qui millor que els que vivim la festa intensament per a transmetre el sentiment dels foguerers i alacantins?

Volem que Alacant i la seua festa es compartisca amb la resta del món, que els

alacantins i visitants gaudisquen de la bellesa de la nostra ciutat i s'emocionen amb les nostres tradicions, este és el nostre paper principal durant el càrrec.

13. Com compagines la vida personal o professional amb ser Bellesa del Foc?

En ser triada Bellesa del Foc, la teua vida canvia d'un moment a un altre, a partir d'eixe moment tot ronda entorn de la nova agenda i actes previstos, el teu dia a dia canvia per complet i això comporta adaptació de treball, estudis, família i amics.

Per sort tinc un gran suport de tota la meua família i això fa que tot es pot compaginar amb facilitat, encara que cal ser conscients que a vegades cal sacrificar molts moments personals, però us he de dir que l'experiència ho mereix sens dubte.

14. Sabem que és un paper exigent, com aconseguixes equilibrar este compromís amb les teues altres responsabilitats?

Amb molta organització, jo sempre dic que “si es vol es pot”, i enguany està sent una fidel prova d'això.

15. Tens algun moment especial o record de les Fogueres que guardes amb carinyo des de la infància?

Porte en les Fogueres des que vaig nàixer, m'he criat i he crescut en la meua foguera, passant dies i nits en el racó, gaudint de tan bo com la festa ens dona, per tant, són milers els records que tinc. Encara que sens dubte, si m'he de quedar amb el meu moment especial dels dies de fogueres és la plantà, des que tinc ús de raó ha sigut la meua nit favorita de l'any, és eixe instant en el qual tota la comissió ens unim i la nostra il·lusió s'aviva amb més força que mai.

16. Ens agradaria saber si esta il·lusió ve des de xicoteta i com has viscut les Fogueres abans de ser triada. Vinc d'una família festera, on les Fogueres estan presents dia a dia i este sentiment és el que m'han transmés des que vaig nàixer. Porte 27 anys en la festa, participant i gaudint d'ella, i així seguiré la resta de la meua vida.

17. Com ha canviat la teua perspectiva sobre les Fogueres des que et vas convertir en Bellesa del Foc?

Este càrrec m'ha donat l'oportunitat de viure les Fogueres des del més profund i gràcies a això he pogut comprovar el grandíssim treball que hi ha darrere d'elles. Són hores i hores les que els meus companys de federació treballen de manera altruista perquè tot isca perfecte, i he de confessar que, com comissionada de la meua foguera no era conscient de tot el treball i esforç que existix darrere de cada desfilada o de cada mínim acte per això, hui dia, valore i agraïsc més si cap a la grandíssima labor que realitzen, són el nostre motor.

18. Veus la festa d'una manera diferent ara que formes part activa d'ella?

Sempre he sigut part activa de la festa com comissionada de la meua foguera i enguany, com Bellesa del Foc he tingut l'oportunitat de conéixer les Fogueres des d'un altre punt de vista, sens dubte, de les coses més boniques que este càrrec m'ha donat és l'oportunitat de conéixer a molts foguerers i barraquers de diferents districtes, veure la festa des dels seus ulls, conéixer les seues tradicions i peculiaritats ha sigut màgic. M'emporte un trosset de cada un d'ells.

19. Quin consell li donaries a les xiques que en el futur seran les representants de les Fogueres de Sant Joan?

El meu major consell és que es deixen portar i sorprendre pel càrrec, que gaudisquen de cada moment per xicotet que siga, que porten amb orgull el nom de les Fogueres de Sant Joan per tot el món i que permeten que els alacantins i la ciutat d'Alacant les abrace, no hi ha res més bonic que això.

20. Acabar amb un missatge inspirador per a aquelles que somien a ocupar el teu lloc algun dia.

Mai deixeu de somiar-ho perquè, com a mi em va passar, a vegades els somnis es compleixen, però el més important és que sempre mantingueu la il·lusió per la nostra festa. Viviu cada any amb passió, vibrar amb cada mascletà, ballar al so dels nostres pasdobles i admirar la bellesa de les nostres Fogueres perquè esta és la nostra essència i això és el que sempre ha de perdurar. Cada xiqueta i dona alacantina dins de si és una gran Bellesa del Foc.

L'ORIGEN D'UN

SOMNI

Bellesa del Foc Infantil d'Alacant

Valentina Tárraga i Quesada

La figura de la Bellesa del Foc Infantil es va instaurar en 1961, i la primera a ostentar este títol va ser Edna Soler Díaz, filla del llavors alcalde d'Alacant, Agatángelo Soler. Este nomenament va marcar una fita en la història de les Fogueres de Sant Joan, en reconéixer oficialment la participació i representació de les xiquetes en les festivitats.

La creació d'este càrrec va respondre a la creixent importància de la participació infantil en les Fogueres. Les comissions de fogueres van començar a incloure càrrecs infantils, com la Bellesa Infantil i les seues Dames d'Honor, la qual cosa va portar a la necessitat d'establir una figura oficial que representara a les xiquetes en l'àmbit festiu.

Durant els primers anys, l'elecció de la Bellesa del Foc Infantil es realitzava de manera directa per part de l'alcalde, sense un procés de selecció formal. Este mètode de designació es va mantindre fins a 1978, moment en el qual es van introduir canvis per a democratitzar i formalitzar el procés d'elecció, reflectint l'evolució i adaptació de les Fogueres als nous temps.

La instauració de la Bellesa del Foc Infantil ha permés que les més jóvens se senten part activa de les tradicions alacantines, garantint la continuïtat i l'arrelament de les Fogueres de Sant Joan en les futures generacions.

I la nostra Bellesa del Foc Infantil 2024va ser.

Hi ha somnis que comencen en la infància, plens de llum, color i màgia. Ser Bellesa del Foc Infantil no sols és un honor, és un viatge que embolica il·lusió, tradicions i la calor d'una festa que batega en cada racó de la nostra ciutat. Representar a les festes de la ciutat sent tan xicoteta és una experiència que combina la innocència dels primers passos amb la responsabilitat de ser un símbol d'alegria i unió.

Hui coneixem a una xiqueta que, amb un somriure brillant i un cor ple d'emoció, viu el somni que tantes xicotetes comparteixen: ser protagonista en la gran festa de les Fogueres.

Martina Lloret i Rocamona

Bellesa del Foc Infantil 2024

1. Com et vas sentir quan et van triar Bellesa del Foc?

Em vaig sentir molt emocionada i afortunada, no m’ho podia creure. Va ser un moment superespecial. Era un somni fet realitat. M’esperava el millor any de la meua vida.

2. Què va ser el primer que vas pensar quan vas escoltar el teu nom?

Al principi no vaig pensar en res, em vaig quedar en xoc. I a continuació, vaig pensar en la meua foguera, que em va donar suport en tot moment i que els vaig veure cridant d’il·lusió i emoció.

3. Com et prepares per a estar llesta cada dia durant Fogueres?

Realment va tot tan ràpid que no hi ha temps per a preparar-te. Des del moment que vaig eixir triada, cada dia hi havia un, dos o tres actes. Així que em vaig deixar portar i vaig gaudir de cada moment, de cada acte, de cada vivència.

4. Què és el més divertit de ser Bellesa del Foc?

El moment que més vaig gaudir durant les Fogueres va ser l’Ofrena de Flors, ja que la vaig viure com una privilegiada. Fer tota la desfilada escortada, sentint els aplaudiments de tots els alacantins i poder entregar el ram directament a la Verge va ser impressionant. I el més divertit ha sigut estar amb les meues dames, amb Alba i amb les dames adultes, perquè un any sense elles hauria sigut molt més avorrit. Quant a moments, el més divertit van ser les mascletaes en Estels. Sempre gaudisc amb elles perquè m’encanten, però enguany, poder viure-les en primera fila i començar amb el “Senyor Pirotècnic” em feia moltíssima il·lusió.

5. Quines activitats gaudeixes més en Fogueres?

Les activitats que més gaudisc sempre en fogueres són la plantà, la cremà, l’ofrena i les despertàs (m’encanta tirar traques i enguany vaig poder anar a una). Però enguany ha sigut diferent i, a més d’eixes activitats, que les he viscudes d’una forma privilegiada, vaig poder gaudir de la Desfilada Folklòrica, que em va impressionar molt. També em van agradar les visites a les fogueres.

6. Qui són les persones que et donen més suport en el teu paper de Bellesa del Foc?

Les persones que més m’estan ajudant enguany són els meus familiars: els meus pares, que sempre estan per a tot el que necessite i van de cap portant-me als actes, tenint sempre a punt els meus vestits; la meua mare, que em vist sempre; les meues dames, perquè sempre estem molt unides; i la Federació, que sempre ens cuida.

7. Hi ha algun moment que t’haja emocionat molt des que eres Bellesa del Foc?

El moment que més emocionada vaig estar i que guarde com un gran record va ser la cremà, perquè em va fer un poc de pena, però alhora vaig gaudir recordant les meravelloses fogueres que havia passat i em vaig emocionar molt. Va ser un moment molt especial i que sempre recordaré amb molt d’afecte. Poder veure la cremà des del balcó de l’ajuntament va ser increïble. També em vaig emocionar molt en l’ofrena.

8. Què significa per a tu representar la teua ciutat com a Bellesa del Foc?

Per a mi, ser Bellesa del Foc és una gran responsabilitat que espere estar exercint molt bé, m’estic esforçant al màxim. És tot un honor poder ser l’ambaixadora dels xiquets i xiquetes de les Fogueres de Sant Joan. Considere que és molt important perquè donem a conéixer les Fogueres en altres llocs, com París, Madrid, València, Castelló…

9. Si pogueres demanar un desig per a les Fogueres, quin seria?

Si poguera demanar un desig, seria que tots els xiquets i xiquetes s’apuntaren a fogueres, que cada vegada fórem més i poguérem executar més i més activitats. I també que les fogueres se superen i enguany tinguem unes fogueres fantàstiques.

10. Què els diries a altres xiquetes que somien amb ser Bellesa del Foc?

Els diria que, sobretot, gaudiren al màxim del seu any de bellesa, que és el verdaderament important. També que gaudiren de l’etapa de candidata, on fas moltes amigues. I ja si tens la sort d’eixir triada Bellesa o Dama del Foc, és meravellós, però és un plus, un afegit. Per tot això, també els diria que, d’una banda, és molt complicat eixir triada perquè només són 7 i has de ser molt afortunada, però també els diria que no deixaren de somiar perquè tot es pot fer possible.

SOMIAR DESPERTS

Els somnis i la seua ciència EN-

ERCEDES

Somiar despert és permetre que la imaginació trenque les barreres del quotidià i ens transporte a mons possibles, a voltes impossibles, però sempre nostres. És tancar els ulls per un moment —encara que estiguen oberts— i veure més enllà del que tenim davant. En eixos instants, som lliures de construir històries, canviar el rumb de la nostra vida, o simplement escapar del soroll i refugiar-nos en un desig, una idea o un record que ens fa somriure sense raó aparent.

Lluny de ser una distracció, somiar despert és una manera de crear, de planificar i de trobar sentit És en eixos vols mentals on naixen moltes decisions, projectes i descobriments personals. Encara que el món no es detinga, nosaltres ens donem permís per imaginar alguna cosa millor, diferent, que encara no existeix, però podria arribar a ser. Somiar despert és un acte íntim d’esperança, un xicotet miracle quotidià que ens recorda que sempre hi ha espai per somiar, fins i tot amb els ulls oberts. F OGUERA P RINCESA M

82 SOMNIS DE FANG

Aigua forta que naix de la súplica, que dissols el cel per trobar llençol. En la pell porte la teua rúbrica.

Aigua llesta que apareixes de sobte, que intente contindre't, però t'em fuges. Ni tan sols la vorera pot calmar-te.

Aigua de sorpresa, esglai humit, No m'avisares de la teua presència; Jo no t'esperava, o no així.

Aigua de pedra i líquids malsons: Morts i mortes estan per la teua culpa, i a la resta ens has trencat el cor.

Aigua enfangada de dolor i brossa, què fràgils som davant la teua espenta!, com el vent entre els pètals d'una rosa.

Aigua dolenta, maleïda por. Qui pot viure amb aquesta foscor que inunda de sud a nord aquesta terra?

Trobaràs en la mar la teua mort... De l'ombra estesa no hi haurà condol, ni per aquest riu de llàgrimes, pressa.

-- José Tena -

ENTRE SOMNIS FOC ( ( i

ELS SOMNIS:

Entre

la fantasia i la realitat

Els somnis són un misteri. A vegades, són imatges que s’escolen en la nostra ment mentre dormim; altres vegades, són metes que ens impulsen a continuar endavant. Alguns semblen inabastables, com tocar les estrelles, i altres ens porten més lluny del que mai hauríem imaginat.

Els somnis mentre dormim

Cada nit, la nostra ment es submergeix en un univers propi, on les regles del món real deixen d’existir. Podem volar sense ales, visitar llocs desconeguts o retrobar-nos amb persones que ja no hi són. Freud deia que els somnis revelen els nostres desitjos ocults, mentre que la ciència els estudia com un procés del cervell per a organitzar records i emocions. Però els somnis també poden ser missatges del nostre subconscient. Hi ha qui diu que ens adverteixen de coses o que ens inspiren. Grans invents han nascut d’un somni: l’estructura de l’ADN, la màquina de cosir i fins i tot algunes melodies llegendàries van arribar als seus creadors enmig de la nit.

Els somnis com a metes

Des de menuts ens pregunten: “Què vols ser quan sigues major?” I així comencen els somnis. Alguns somien en ser artistes, científics, astronautes o escriptors. Altres somien en recórrer el món, trobar l’amor o deixar una empremta en la història. Al llarg de la vida, els somnis canvien, creixen amb nosaltres. Alguns es compleixen i altres es transformen. L’important no és només aconseguirlos, sinó gaudir-los durant el camí. Perquè somiar ens manté vius, ens dona esperança i ens empeny a desafiar l’impossible.

Els somnis en la història i la cultura

Des de sempre, els somnis han fascinat la humanitat. En la mitologia grega, Morfeu era el déu dels somnis i podia adoptar qualsevol forma per a visitar els mortals. En la literatura, Shakespeare parlava del “teixit dels somnis” a La tempesta, i Calderón de la Barca ens recordava que “la vida és somni, i els somnis, somnis són”.

En les fogueres, els somnis es converteixen en art. Els ninots representen desitjos, crítiques i esperances que s’alcen entre les flames. I en la música, el cine i la poesia, els somnis han sigut una font inesgotable d’inspiració.

Somia, sempre

Els somnis ens porten a mons desconeguts, ens impulsen a descobrir, a crear, a imaginar. Tant si són els que vivim dormint com els que perseguim desperts, són part del que ens fa humans. Així que somia. Somia en gran, somia sense por. I, sobretot, no deixes mai de somiar.

MORFEU,

el Déu dels Somnis

En la rica i complexa mitologia grega, cada aspecte de la vida i de la naturalesa tenia la seua pròpia representació divina. Els somnis, tan misteriosos i incontrolables, no eren una excepció. Per als antics grecs, somiar no era simplement una activitat pròpia del descans nocturn, sinó una experiència espiritual, un canal entre els déus i els humans. I entre tots els éssers encarregats d’eixe món oníric, destacava un en particular: Morfeu, el déu dels somnis.

Morfeu és una figura fascinant i enigmàtica. El seu nom prové del grec morphé, que significa “forma” o “figura”, ja que tenia el do d’adoptar l’aparença de qualsevol ésser humà dins dels somnis. Era l’encarregat de crear imatges reals i vives mentre les persones dormien, fent que els somnis foren tan pareguts a la realitat que, sovint, costava distingir-los del món despert.

Morfeu no estava sol. Era un dels Oneiroi, una família de déus menors que representaven els diferents tipus de somnis. Segons algunes fonts, era fill d’Hipnos, el déu del son, i germà de Fobètor (qui s’encarregava dels somnis terrorífics amb figures animals) i Fantàsos (qui generava somnis amb objectes inanimats i paisatges). Tot i això, Morfeu era el més important de tots, ja que era l’únic capaç de transmetre missatges divins als mortals mentre dormien. Per això, era considerat el missatger oficial dels déus en el món dels somnis.

Es deia que Morfeu habitava en una cova fosca i silenciosa, envoltada de rosselles i altres plantes que induïen el son. Des d’allí, viatjava cada nit fins al llit dels humans, embolicant-los amb les seues ales suaus i silencioses per a transportar-los al regne dels somnis. El seu treball era delicat i poderós: portava missatges, advertències o consol, i sovint actuava com a guia de l’ànima en moments de dolor.

Una de les històries més conegudes en què apareix Morfeu és la llegenda de Ceix i Alcíone, on adopta la forma del marit mort d’Alcíone en un somni per a revelar-li amb tendresa el seu tràgic destí. Este relat mostra no sols la seua habilitat per a prendre forma humana, sinó també el seu paper com a mediador entre la tristesa i la pau.

Tot i que no fou una de les divinitats més adorades ni tingué temples propis, Morfeu fou profundament respectat com a símbol del poder dels somnis i la seua connexió amb el diví. En èpoques posteriors, especialment durant el període romà, la seua figura més popularitat, convertint-se en una representació poètica del misteri del somni, del descans etern artística.

Hui, el seu nom ha transcendit la mitologia. Parlem de “caure en els braços de Morfeu” per a referir-nos a l’acte de dormir, i la seua figura continua inspirant la filosofia. En un desxifrar el significat continua sent un símbol d’allò intangible, ocult i profundament humà.

el MISTERI

DELS SOMNIS

Una mirada científica ENTRE SOMNIS FOC ( ( i

Els somnis han fascinat la humanitat durant mil·lennis, però només en els últims cent anys la ciència ha començat a desentranyar els seus secrets. Lluny de ser simples fantasies nocturnes, els somnis compleixen funcions importants en el cervell i estan profundament connectats amb la memòria, les emocions i la salut mental.

Des del punt de vista neurocientífic, somiar és una activitat cerebral complexa que ocorre principalment durant la fase REM (Moviment Ràpid dels Ulls), una etapa del son en què el cervell mostra una alta activitat, semblant a quan estem desperts. Aquesta fase es repeteix en cicles durant la nit i, encara que els somnis també poden aparéixer en altres fases del son, els més intensos, vius i narratius solen produir-se durant la REM.

Durant el son REM, certes àrees del cervell s’activen intensament, com l’amígdala (relacionada amb les emocions), l’hipocamp (clau en la memòria) i el còrtex prefrontal medial (relacionat amb el processament de la informació personal). Alhora, altres àrees

com el còrtex prefrontal dorsolateral, responsable del pensament lògic i la presa de decisions, disminueixen la seua activitat. Aquesta combinació explica per què els somnis poden ser tan emocionants i estranys, però moltes vegades mancats de lògica.

Una de les teories més acceptades actualment sobre la funció dels somnis és la del processament emocional i de memòria. Segons investigacions del neuròleg Matthew Walker i altres experts en neurociència del son, somiar permet al cervell “classificar” i processar emocions, reduint l’impacte de records negatius i ajudant a consolidar experiències importants. Això explicaria per què, després de dormir bé, solem veure els problemes amb més claredat o sentir-nos més tranquils.

Una altra hipòtesi, coneguda com la teoria de l’activació-síntesi, va ser proposada als anys 70 pels investigadors Hobson i McCarley. Segons aquesta idea, els somnis són el resultat de l’intent del cervell de donar sentit a senyals neuronals aleatoris generats durant el

son. Encara que aquesta teoria ha sigut matisada amb el temps, va obrir el camí per a entendre que els somnis tenen una base biològica i no necessàriament un “significat ocult”, com plantejaven enfocaments més psicoanalítics.

La ciència també ha demostrat que el contingut dels somnis està influït per les nostres experiències, pors, desitjos i rutines diàries. Això es coneix com a efecte de continuïtat onírica: somiem amb allò que vivim, pensem o sentim, encara que en formes distorsionades o simbòliques. De fet, estudis han mostrat que persones exposades a estímuls similars (com veure una pel·lícula o passar per una situació estressant) poden presentar patrons semblants en els seus somnis.

A més, certes condicions de salut, com el trastorn d’ansietat, la depressió o l’estrés posttraumàtic, s’associen a somnis més intensos o malsons freqüents. En aquests casos, els somnis poden actuar com un mirall de la ment i ser útils en contextos terapèutics.

Avanços com la neuroimatge o els estudis amb EEG (electroencefalograma) han permés observar quines zones del cervell s’activen durant el son, ajudant a desmuntar molts mites i a obrir noves vies d’investigació. Fins i tot s’han fet experiments en què persones entrenades en el “son lúcid” han sigut capaces de comunicar-se amb investigadors mentre somiaven, obrint possibilitats inesperades per a l’estudi de l’inconscient.

Els somnis no són només relats sense sentit: són una activitat biològica rica i útil, profundament connectada amb la nostra ment. Encara que queda molt per descobrir, la ciència avança amb pas ferm per comprendre millor aquest misteriós i imprescindible fenomen humà.

el FENOMEN

DELS MALSONS:

El somni pertorbador

EN-

TRE SOMNIS FOC ( ( i

Els malsons són somnis intensament angustiants que provoquen sensacions de por, ansietat o desesperació, i sovint desperten bruscament la persona que les experimenta. Es produeixen principalment durant la fase REM del somni, en la qual el cervell mostra una gran activitat i és quan els somnis són més vívids. A diferència d'altres trastorns del somni, com els terrors nocturns, les persones que tenen malsons solen despertar completament i recordar amb detall el que han somiat. Tot i que experimentar malsons ocasionalment és quelcom normal, quan es produeixen amb freqüència o afecten negativament el descans i la vida quotidiana, poden considerar-se un trastorn clínic que requereix atenció.

Les causes dels malsons són múltiples i poden incloure factors emocionals, físics i ambientals. L'estrés i l'ansietat són els desencadenants més habituals; situacions de pressió laboral, problemes personals o canvis significatius en la vida solen reflectir-se en els somnis de forma pertorbadora. Un altre factor clau és l'exposició a traumes psicològics,

com ocorre en el trastorn de estrés postraumàtic, on els malsons són sovint repetitives i relacionades amb l'esdeveniment traumàtic. També influeixen el consum de determinats medicaments, com antidepressius, antihipertensius i betabloquejadors, així com l'ús o l'abstinència de substàncies com l'alcohol i altres drogues. Dormir malament, patir insomni o apneia del somni també augmenta la probabilitat de tenir malsons, igual que certes malalties mentals com la depressió, l'ansietat crònica o alguns trastorns neurològics. Fins i tot l'alimentació juga un paper, ja que menjar en excés o just abans de dormir pot alterar la qualitat del somni i afavorir l'aparició de somnis intensos. Els malsons són especialment comuns en la infància, especialment entre els tres i els set anys, tot i que també poden persistir o aparéixer a l'edat adulta. En general, les dones tendeixen a informar més malsons que els homes, i s'ha observat una major prevalença en persones amb antecedents familiars de trastorns psiquiàtrics. Des del punt de vista clínic, es diagnostica un "trastorn de malsons" quan els episodis són

recurrents, causen un malestar significatiu o deterioren el funcionament diari, i es perllonguen en el temps, generalment més de sis mesos. En aquests casos, és recomanable cercar atenció professional d'un especialista en somni o salut mental. L'abordatge terapèutic depén de la causa identificada. Una de les intervencions més efectives és la teràpia d'assaig en imaginació (Imagery Rehearsal Therapy), especialment útil en pacients amb trastorn d'estrés postraumàtic. Aquesta tècnica consisteix a modificar mentalment el contingut del somni anguniós per convertirlo en un de menys pertorbador, practicant-lo de manera repetida durant el dia. La teràpia cognitiu-conductual també ha mostrat bons resultats, ja que permet identificar i transformar els pensaments negatius que alimenten les emocions associades als malsons. A més, millorar la higiene del somni —mantenir horaris regulars, reduir l'ús de pantalles abans de dormir, evitar l'alcohol i la cafeïna, i crear un ambient relaxant— pot ajudar significativament. Tècniques de relaxació com la respiració profunda, la meditació guiada o el mindfulness també es recomanen com a mesures complementàries.

Els malsons, tot i que en molts casos no representen un problema mèdic, poden convertir-se en un trastorn quan són persistents i alteren la qualitat de vida. Comprendre les seves causes, buscar ajuda professional quan siganecessari i aplicar estratègies terapèutiques adequades pot marcar una diferència significativa en la salut mental i el benestar general de les persones afectades.

EPIALES

El murmuri fosc en els somnis

En les profunditats de la nit, quan el món dorm i els somnis prenen el control de la ment, els antics grecs creien que no tots eixos somnis eren dolços o reveladors. Alguns eren foscos, pesats com una ombra que es posa damunt del pit. Eixos no arribaven sols: els portava Epiales, l’esperit dels malsons. Fill de Nix, la Nit eterna, Epiales emergia silenciosament en el regne del somni, entre els murmuris del subconscient, portant amb ell el terror que desvetla i oprimeix.

Mentre altres fills de Nix, com Morfeu o Fobetor, oferien somnis amb forma o il·lusió, Epiales era el missatger de la inquietud. No portava missatges ni advertiments, només la sensació de perill, d’ofec, de ser observat per alguna cosa que no es pot veure. El seu nom, que de vegades apareix com a Ephialtes, va acabar significat "el que se t’abalança", una expressió molt vinculada a l’experiència de la paràlisi del son, quan algú es desperta sense poder moure’s i sent que alguna presència invisible el domina. Per als grecs, això no era una condició mèdica: era obra d’un déu.

ENTRE SOMNIS FOC ( ( i

Epiales no tenia estàtues, ni altars, ni cants. El seu culte era el de la por silenciosa, el de les oracions dites en veu baixa abans de dormir per allunyar-lo. No calia invocar-lo: ell venia sol, en les nits de ment inestable o ànima vulnerable. El s’imaginaven com una figura sense rostre, només una ombra densa, un pes que queia sobre el cos adormit. A diferència dels déus que buscaven glòria o devoció, Epiales no necessitava ser vist, només sentit.

Encara que el seu nom quasi s’ha perdut en el temps, la seua presència no. Cada volta que un somni es torna angoixa, que un cos es desperta sense poder moure’s i el cor batega com si alguna cosa el perseguira, l’antiga ombra d’Epiales es deixa veure. Ell és el record que, fins i tot en el món dels somnis, els déus antics continuen parlant, des de les profunditats més fosques de la nit.

EL S OMNI FOSC D'UN ARTISTA FOGUERER (Panal Fallero)

la GUERRA Rondalla

DEL SOMNI ETERN

ENTRE MNIS FOC ( i

Conta una història antiga, que no apareix en cap himne ni està gravada en cap temple, però que ha sobreviscut en els murmuris dels vents i en les ombres que ballen a la vora del foc. És la història de quan els déus dels somnis i els esperits dels malsons es van alçar l’un contra l’altre, i la nit va deixar de ser un lloc segur.

En l’Olimp, quan els humans encara vivien amb el cor obert als déus, Hypnos, el déu del son, governava amb serenitat sobre els somnis. Els seus fills, Morfeu, Fobetor i Fantasos, portaven somnis a la humanitat: somnis amb rostre, amb animals, amb meravelles. Els somnis eren portes a mons ocults, regals divins, visions que despertaven inspiració.

Però sota el vel de la nit, en un racó oblidat de l’Éreb, hi vivia Epiales, l’esperit dels Ell no creava bellesa, sinó inquietud. Entrava en la ment dels mortals i els mostrava allò que temien, allò que negaven, allò que no podien controlar. I cada nit guanyava força. Epiales no actuava a soles: amb ell venien altres esperits foscos —la Febre, el Despertar

Amb el temps, Epiales va acusar Hypnos i món del somni, de negar-li el dret a regnar sobre el subconscient humà. Va portar la seua queixa davant Nix, la seua mare, qui, indiferent, va deixar-los decidir el seu destí com ho fan les

Les nits es tornaren perilloses. Els somnis bonics es trencaven sobtadament, i els somnis dels déus. Morfeu va lluitar contra Epiales en els camps del subconscient, on les formes canvien i les lleis no existeixen. Cada cop de Morfeu portava records dolços, llums càlides i abraços. Però Epiales contestava amb crit que

Fobetor, amb les seues visions d’animals monstruosos, va desafiar les bèsties negres d’Epiales. Fantasos va crear móns irreals per protegir els somnis humans, però els malsons trobaven escletxes per entrar-hi igualment.

La batalla es va estendre durant setmanes. Els humans deixaren de descansar, i les seues ànimes començaren a esgotarse. Alguns despertaven bojos, altres mai despertaven. L’univers començava a trontollar, perquè fins i tot els déus necessiten la calma de la nit.

Va ser Hypnos, el pare de tots els somnis, qui va posar fi a la guerra. No amb armes, sinó amb una decisió: dividir la nit. La primera part seria domini seu, plena de somnis que curen, records i visions. Però l’últim tram de la nit, quan el cos ja es troba cansat i l’ànima oberta, seria per a Epiales i els seus.

Epiales va acceptar. No volia regnar-ho tot, només ser reconegut. I així, des d’aquell dia, el son es divideix en dues parts: la dels somnis dolços i la dels malsons.

I quan despertes a mitjanit amb el cor accelerat i el cos paralitzat, saps que la part d’Epiales ha començat.

SOMNIS XICOTETS

Apartat infantil

Els somnis xicotets són eixos que caben en una mà, en un riure o en la butxaca d’uns pantalons. Són voler un gelat després d'escola, aprendre a anar en bici sense rodetes o imaginar que el coixí del sofà és un núvol màgic. A voltes no fan soroll, però omplin el cor com si foren els més grans del món. Perquè per a un xiquet o una xiqueta, somiar amb coses senzilles també és una manera de ser feliç.

Cada dia està ple de somnis menudets que esperen ser descoberts: trobar una marieta al parc, fer una torre altíssima amb blocs de colors o rebre una abraçada just quan més es necessita. Són somnis que no necessiten ales, només una miqueta d’il·lusió i moltes ganes de jugar. I el més bonic és que, quan es compleixen, fan brillar els ulls com si foren estrelles.

els SOMNIS

DELS MÉS XICOTETS

En esta secció del llibret, volem donar un espai especial als més xicotets de la nostra Foguera, els qui, amb la seua energia, imaginació i somnis, omplin de color i esperança la nostra festa. A través de les seues respostes a preguntes senzilles i els dibuixos que han realitzat, podem apreciar com viuen i senten la tradició de les Fogueres amb aquesta innocència que només els xiquets poden transmetre. Ells són els que, amb la seua il·lusió, asseguren que les Fogueres continuen sent una festa de tots, generació rere generació. Cadascun d'ells té els seus propis somnis, ja siga ser la Bellesa del Foc, veure una gran foguera o simplement gaudir de la festa amb la seua família. Les seues respostes ens recorden la màgia i la puresa de la tradició, i com, encara que el temps passe, sempre hi haurà una nova generació disposada a mantindre vives els costums i l'esperit de les Fogueres. Que els seus somnis i desitjos ens inspiren a tots i ens ajuden a continuar celebrant esta gran festa amb més il·lusió que mai!

S FOC ( i

em parlat sobre els nostres somnis en el món de les Fogueres amb alguns dels nostres infantils i ha sigut súper divertit escoltar el que cada un imaginava.

Per a començar, ens hem preguntat què és el que més ens agrada de la festa, i cada un tenia la seua part favorita. Leire ha dit que el que més li agrada són els Playbacks, perquè gaudix ballant i actuant en l'escenari amb els seus amics. Triana ha dit que el que més li agrada són les Cercaviles, perquè s'ho passa molt bé cantant al barri. Iker ens ha contat que li encanta la Mascletà, perquè el so li dona molta adrenalina. Marcos ha dit que el que més li agrada és la Cremà, perquè és inoblidable i històrica, ja que mai hi ha cap igual. Lia ha dit que el que més li agrada és la Mascletà i les Desfilades. Ingrid ha dit que li encanten totes les Desfilades i quan cremen els monuments.

Després, hem parlat de què ens agradaria ser quan siguem majors en les Fogueres, i ací ha passat una cosa molt especial… Totes les xiquetes han dit que el seu somni és arribar a ser Bellesa del foc! Triana, Lia, Andrea, Ingrid i Leire han coincidit que els encantaria representar a totes les fogueres d'Alacant i viure eixe moment màgic. Iker ha dit que li agradaria ser pirotècnic, i Marcos també, perquè li encanten els petards i la pólvora.

Després hem imaginat com seria la foguera dels nostres somnis. Han eixit idees increïbles! Triana ha contat que la foguera dels seus somnis seria sobre l'amor i que tindria molts cors. Iker la imagina amb un lleó en el centre i molts animals envoltant-lo, com si fora el rei. Marcos ha dit que seria sobre jugadors de futbol, i que un dels ninots estaria fent una xilena. Ingrid ha dit que la seua foguera somiada seria sobre la seua pel·lícula favorita: Lilo i Stitch. Lia ha dit que la seua foguera ideal seria del Rei León, amb Simba com a figura central. Leire ha contat que la foguera dels seus somnis estaria dedicada a la ciència, amb experiments i un ninot d'un Premi Nobel, perquè el que ella vol ser de major és científica.

També hem parlat de què és el que més ens emociona durant les festes. Triana ha dit que el que més li agrada és estar amb la seua comissió i que el que més li emociona és desfilar tots junts. Iker ha dit que li encanten els Castells de focs artificials a la platja del Cocó, perquè signifiquen que les Fogueres estan acabant. Lia ha dit que el que més li emociona és l’Ofrena de flors. Ingrid ha dit que el que més li emociona és quan cremem els monuments. Leire ha dit que el que més li agrada és l’Ofrena i la Plantà, especialment perquè li encanta veure a Joel manant a tots a col·locar les pedres en la decoració del monument.

Finalment, hem demanat un desig per a les Fogueres. Triana ha demanat que guanyem els Playbacks. Iker desitja que les Fogueres duren més. Lia ha demanat que puguem plantar especialment. Ingrid desitja que guanyem algun premi en els monuments. Leire també desitja que puguem guanyar els Playbacks.

I llavors, quan ja estàvem a punt d'acabar, Andrea, que és tan tímida que no havia volgut respondre a cap pregunta, se'ns va acostar en veu baixeta i ens va confessar el seu xicotet secret: “A mi el que més m'agrada de les Fogueres és estar amb tots els meus amiguets… ballant en la pista de ball!” riem un munt, perquè encara que no va voler dir molt, ens va deixar clar que la festa la viu a la seua manera, i amb molt de ritme!

Va ser una vesprada plena d'imaginació i somnis. Perquè si alguna cosa hem aprés és que cada un de nosaltres té un somni diferent dins de les Fogueres, però tots compartim el mateix amor per la festa. I qui sap! Tal vegada, en uns anys, veiem a alguna de les nostres companyes convertida en la Bellesa del foc.

el SOMNI DEL

Rondalla escrita pels xicotets de la comissió

SOMNIS FOC ( ( i FOC I DEL NINOT

ENTRE

Hi havia una vegada un foc menut que somiava amb alguna cosa més gran que escalfar troncs a la seua xemeneia. Un dia, va escoltar els humans parlar de les Fogueres de Sant Joan i, des d’aquell moment, va somiar a ser el foc que cremaria la nit més important, el que consumiria l’obra d’art dels humans i que, amb la seua calor, donaria vida a les estrelles del cel. D’altra banda, en un taller ple de rialles i treball, un ninot acabat de fer també tenia somnis. El seu gran desig no era ser consumit pel foc, sinó ser indultat, ser el ninot elegit per ser salvat de les flames i admirat per sempre en un museu.

Un dia, el petit foc aconseguí escapar de la seua xemeneia i viatjà fins a la ciutat on les Fogueres esperaven la gran nit. Mentrestant, el ninot ja estava col·locat a la foguera, rodejat de curiosos. El foc arribà a la ciutat just al vespre, i en veure’l, el ninot es preguntà si seria ell qui el consumiria. Però, sorprenentment, el foc no atacà de seguida; s’aturà a observar-lo i a admirar els seus colors.

—Tu eres qui em consumirà? — preguntà el ninot, amb una mescla de temor i curiositat.

El foc crepità suaument, sense cremar res encara.

—He vingut per complir el meu somni —digué el foc—. Sempre he volgut arder en una foguera com aquesta, ser el que li done fi a alguna cosa tan bonica i deixar que les flames ballen a la nit.

El ninot va sospirar. Comprenia la passió del foc, però el seu propi somni era un altre.

—Jo no vull desaparéixer —confessà el ninot—. Sempre he somiat a ser indultat, que algú em salve del foc i em porte a un lloc on puga ser admirat per sempre.

El foc i el ninot es quedaren en silenci un moment. Tots dos havien arribat a aquest punt amb desitjos tan diferents, i així i tot, aquí estaven, enfrontant-se a un destí inevitable.

—No és tan dolent arder —digué el foc, intentant consolar el ninot—. Ser part de la foguera és una cosa grandiosa. Per un instant, seràs el centre de l’univers. Les flames et faran brillar com mai, i les espurnes que salten de tu explicaran la teua història al vent. El ninot el mirà, i alguna cosa en les seues paraules el feu dubtar del seu propi temor. Potser el foc tenia raó. Potser, ser part d’aquesta gran foguera no era un final trist, sinó una celebració de tot el que ell era.

—I tu —digué el ninot—, encara que em consumes, no desapareixeràs.

Seràs recordat en cada espurna que puge al cel, i tots els que siguen aquí et veuran brillar en mi.

El foc es quedà pensant. Mai ho havia vist d’aquesta manera. No era només qüestió de destruir; tots dos podrien brillar junts, un en la intensitat de les flames, i l’altre en la seua entrega al destí. En aquell moment, el foc sabé que el ninot tenia raó. No anava a simplement cremar la foguera, sinó a fer-la brillar, a donar-li vida a tot el que el ninot representava.

I així, quan la nit va caure i la ciutat se submergí en la foscor, el foc va començar la seua dansa. Va pujar lentament per la base de la foguera, rodejant el ninot amb cura. Les flames començaren a pujar pel seu cos, i el ninot, en lloc de témer, sentí una pau inesperada. Junts, foc i ninot, van il·luminar el cel. La gent mirava meravellada mentre les espurnes saltaven i els colors brillaven amb una intensitat única. La foguera sencera ardia, però alguna cosa d’esta unió entre el foc i el ninot la feia especial.

Al final, mentre el ninot es desfeia entre les flames, la seua forma seguia viva en cada espurna que ascendia al cel, i el foc, ara lliure, viatjava amb el vent, explicant la seua història en cada estrella que naixia.

Els dos havien complit els seus somnis: el foc va arder a la foguera més bonica, i el ninot va brillar intensament, sabent que, encara que no va ser indultat, havia viscut el seu destí amb honor.