Peus de plom Encara que pugui semblar el contrari, el nostre únic reialme és el passat. No tenim res més que la memòria. El passat és fluent. Summament plàstic, varia cada cop que el recordem. El futur en canvi, des de la seva naturalesa d’incògnita, és rígid, impenetrable. L’eternitat és sempre una prova de passat. No costa gens imaginar-nos eterns, ni joves ni vells, jugant com déus fatigats que, amb caràcters de plom als dits, xifren i refan la seva memòria una vegada i una altra, una vegada i una altra.
45