MICRORELAT Nº
1
foto grafia nº 4
VII EDICIÓ
SANT JOAN DESPI ESCRIU MICRORELATS LA VIDA VA PER LLIURE MENTRES UN FA ALTRES PLANS Vet aquí! La meva casa des de fa quatre anys. Tot resta en un segon terme: família, amics, divertir-me. Tot ajornat. Quan em proposo quelcom no m'aturo fins a aconseguir-ho. Vull la plaça que m'ha fet sacrificar la meva joventut, la possibilitat d'estimar. Però la vida va per lliure, ja no entro adreçant-me com un autòmat al meu lloc habitual, el que ningú ocupa perquè saben que vindré, com cada dia des de fa tant. Ara no, ara tot s'escapa al meu control:t'he de localitzar i perdre'm en la teva mirada concentrada, si no em falta la vida. Vida que jo havia planificat fins a l'extrem, vida que no ho era però que sabia manegar. Et busco decidida a caure a l'abisme. Ja tot m'és igual, no sé com m'has embruixat, però avui mateix ho descobriré.
MICRORELAT Nº
2
foto grafia nº 4
VII EDICIÓ
SANT JOAN DESPI ESCRIU MICRORELATS MI HOGAR Adoro las bibliotecas. El silencio interrumpido por algunas pisadas y el ligero sonido del pasar de las páginas. Mi momento favorito es la época de exámenes, cuando los pasillos se pueblan de jóvenes que huyen de las distracciones de su domicilio. Me encanta escuchar sus cuchicheos juveniles y las risas que, en ocasiones, se les escapan, mientras se sumergen en la complicidad del espacio, ávidos de conocimiento. Algunos de mis colegas anhelan las estanterías de las casas particulares. Son más de relaciones estables. Yo, sin embargo, no quiero acumular polvo ni la soledad del que espera. Prefiero la calidez de los dedos desconocidos acariciando mis hojas y compartir mis emociones con quien desee leerme. Y cada día, desde mi biblioteca, entregarme feliz a la aventura de pertenecer a todas las personas, sin ser de nadie.
MICRORELAT Nº
3
foto grafia nº 4
VII EDICIÓ
SANT JOAN DESPI ESCRIU MICRORELATS POSTAL Hola Xènia, L'última postal desde París, t'explicaré més coses quan torni. Nomès un petit resum, no tinc lloc per explaiar-me!. La biblioteca és impressionant, la façana decorada amb panells de pedra en forma de llibre on hi son gravats els noms de personatges que varen aportar coneixements a la cultura humana. Ja a dintre... la foto es queda curta!. La grandiosa sala de lectura plena de taules de fusta coronades per llums, ocupades per ser hora d'estudi, cap espai buit en aquesta inmensitat envoltada d'un silenci sepulcral que fa esborronar. La llum natural escolanse pels finestrals iluminant l'enorme nau, pilars de ferro amb els arcs calats com puntes de coixí i que m'han recordat les antigues naus de ferrocarril. M'he enamorat d'aquest espai. És el gran rebost de la humanitat, atapeït de llibres, manuscrits, obres d'art i fotografies, tot l'aliment intelectual per moltíssimes generacions. Ens veiem aviat. Molts petons.
MICRORELAT Nº
4
foto grafia nº 4
VII EDICIÓ
SANT JOAN DESPI ESCRIU MICRORELATS L’ANTIGA ESTACIÓ Els meus dits van resseguint els lloms dels llibres d’una prestatgeria consagrada als autors russos. Em desconcerta que l’ordre no sigui alfabètic. Abstreta, ni m’he adonat del silenci tan solemne, ni de les pilastres amb figures tallades que suporten les columnes. Ni dels sostres de volta que sostenen i embelleixen l’edifici de l’antiga estació de ferrocarril. Els noms em fan esborronar; L’idiota, Les tres germanes, Crim i càstig, Anna Karènina... Mentre la vista se’m perd en les innombrables línies paral·leles que s’uneixen en l’infinit; desapareix la quietud i apareixen el brogit dels viatgers i de les mercaderies. No puc deixar de preguntar-me: I si durant la 2a. Guerra Mundial, arribessin trens carregats amb milers de llibres prohibits i salvats de les urpes dels salvadors de les pàtries? I si algú decidís convertir aquest espai en el seu temple? I... Els pensaments em fan esborronar; L’idiota, Crim i càstig...
MICRORELAT Nº
5
foto grafia nº 4
VII EDICIÓ
SANT JOAN DESPI ESCRIU MICRORELATS ELS ROMÀNTICS Hi havia una noia molt maca, bellesa de la qual era comparable a les de totes les deïtats gregues. Em fascinava. Ella hi anava tots els vespres a la biblioteca, a llegir a Bécquer i els clàssics d’amor. A mi, en canvi, no m’agradava gaire, anar-hi, però ho feia per poder veure-la, veure com passava els seus dits pels títols quan cercava un llibre, com si fos una pianista i aquests les seves tecles, fins que, finalment, trobava un que li cridés l’atenció, i el començava a llegir amb un rostre serè, que transmetia pau a tothom que el contemplés. Un cop vaig poder parlarli. “M’agraden molt els romàntics”, em va dir. “Doncs a mi m’agrades tu”.
MICRORELAT Nº
6
foto grafia nº 4
VII EDICIÓ
SANT JOAN DESPI ESCRIU MICRORELATS DE SOMNIS I LLIBERTAT De petita en deia la Catedral dels Contes. La fascinació que sentia la Judit per aquesta biblioteca la va portar a establir una mena de complicitat entre ella i l’espai. Cada cop que hi entrava es passejava pels passadissos resseguint els lloms dels llibres amb els dits mentre dirigia la mirada cap als gests i expressions dels lectors més apassionats. Tan bon punt acabava la ronda, s’asseia a la primera taula per tenir la millor perspectiva de l’espectacle que estava a punt de començar. I com si d’una directora d’orquestra es tractés, donava l’entrada a la sempre magnífica llum de tarda que es precipitava des dels grans finestrals. Les històries i els personatges projectats per les ànimes lectores s’enlairaven cap amunt omplint aquell meravellós escenari de somnis i llibertat. Se sentia a casa. Era feliç.
MICRORELAT Nº
7
foto grafia nº 4
VII EDICIÓ
SANT JOAN DESPI ESCRIU MICRORELATS SOMNI DE GRANDESA Quan fos gran, li agradaria obrir una biblioteca. Majestuosa, amb sostres alts i voltats, amb finestres perquè entrés la llum del dia i una llum càlida que juntament amb la fusta de taules, cadires i poselles li donés l’ambient idoni per passar-hi hores de lectura encara que fos ben entrada la nit. Una biblioteca com la d’Alexandria, que aplegués tots els llibres del món, amb escales mòbils per accedir als pisos de dalt, que tindrien balconets des d’on arribar a les poselles. I portes de roure, sales d’estudi, llums d’aranya i passadissos amb volums a banda i banda. Pensava en tot allò mentre treia la pols amb cura dels tres llibres que tenia arrenglerats a la posella de l’habitació. Aquells llibres que ja havia llegit i rellegit una pila de vegades i eren el seu únic tresor, guardat zelosament.
MICRORELAT Nº
8
foto grafia nº 4
VII EDICIÓ
SANT JOAN DESPI ESCRIU MICRORELATS VEINTICINCO DE FEBRERO Todavía se me ponen los pelos de punta cuando paso por el largo pasillo. Cada veinticinco de febrero tengo una cita en la biblioteca. Mi madre me contó tantas veces el día que sus vidas se unieron para siempre, que tenía la necesidad de sentirlo en mí alma para que sus espíritus permanecieran vivos. Sus esencias seguían en el aire, lo podía percibir. Mis padres eran notables lectores, siempre que podían, se escapaban a la biblioteca de la ciudad a llenar sus mentes de bonitos relatos. Eran dos románticos sin control. Les gustaba devorar historias de amor, pensando que nunca sentirían algo parecido. Hasta que sus espaldas chocaron en aquel pasillo. Al girarse, sus miradas se entrelazaron en un eterno vaivén de olas que se movían desbocadas sin la necesidad de parar. Desde ese mismo instante, supieron que su propia historia de amor empezaba a escribirse.
MICRORELAT Nº
9
foto grafia nº 4
VII EDICIÓ
SANT JOAN DESPI ESCRIU MICRORELATS COMPAÑERO IDEAL Una sensación de bienestar me invade cuando piso la alfombra de esparto y la puerta se abre para dar paso a un vestíbulo iluminado por el sol cuyos rayos traspasan las vidrieras de cristal invitándome a entrar. Serenidad, paz, un entorno mágico que incita a viajar por un mundo de fantasía, a descubrir el Caribe junto a Fermina Daza, la soledad de una ermitaña, sabiduría, misterio y terror, mil aventuras e histories de amor. Durante el confinamiento tengo acceso a todo un mundo virtual, pero así como anhelo abrazar a las personas que quiero, cogerlas de la mano, sentir el contacto de su piel, también espero impaciente el día, que no tardará en llegar, para volver a éste añorado lugar y poder evadirme libremente de la realidad. Me gusta acariciarlos, su olor, estan llenos de imaginación.