ANÈCDOTA GRANA Alfonso Vera - Jugador del Nàstic del 2004 al 2007
Alfonso Vera amb la samarreta del Nàstic (2005-06). Aquell curs l’equip grana va aconseguir l’ascens a 1a divisió.
La meva experiència al Nàstic fou molt sorprenent, tant per l’acceptació tan ràpida que em van retre els companys de vestidor, com el cos tècnic i directiva i, sobretot, la de la nostra afició, a la qual sempre li estaré agraït per l’afecte que em van mostrar. Em quedo, com no, amb el record meravellós dels dos ascensos (2003-04, a 2a A i 2005-06, a 1a divisió) i l’alegria que allò va suposar per tots els jugadors, un grup de persones aquell, absolutament inoblidable. Una anècdota que recordo fou quan vam prendre la decisió de rapar-nos el pél, en cas d’aconseguir l’ascens. La majoria va acceptar el “repte”, tot i que a algun company, no li va agradar la idea. Un cop assolit l’ascens, alguns se’l van rapar al vestidor mateix, de qualsevol manera, i els més presumits, van optar per tallar-s’ho a la perruqueria. Les “pintes” que teníem amb el cap pelat, eren per riure! Imagineu-vos en el meu cas, que sempre havia portat el pel molt llarg, però tot valia la pena.
50 | FORÇA NÀSTIC
Alfonso en l’actualitat.
Personalment, sempre em quedarà “marcat” el Nàstic, perquè a Tarragona, vaig tornar a gaudir del futbol, en un moment complicat de la meva carrera esportiva. Amb el temps, vaig comprovar que era normal trobar-se tan còmode, en aquesta entitat. Tal com vaig arribar, ja vaig notar que el Nàstic, no era un club de 2a B, per l’estructura que tenia i també, per la seva extraordinària massa social, a la qual, vam poder brindar aquells dos ascensos. Tot i que em va quedar un cert mal regust de boca, donada la meva lesió, pel fet de no poder tornar-los amb més rendiment sobre el terreny de joc, el club em va demostrar la seva classe i categoria durant la meva baixa, ja que em van recolzar mentre m’estava recuperant i em van tractar com a un més de la plantilla. Per tant, només em queda agrair tot el que em vau donar a Tarragona i espero poder visitar-vos ben aviat i oferir-vos tot el meu suport, perquè aquesta gran institució, torni a estar allà on es mereix. Mil gràcies per tot! Visca el Nàstic!
Alfonso Vera
