RECONEIXEMENT DE PREGUNTES DE COMPRENSIÓ COM ES TREBALLEN A L’ESCOLA LA GLEVA LES PREGUNTES LITERALS, D’INFERÈNCIES I CRÍTIQUES
EDUCACIÓ INFANTIL
TASCA: CONNEXIÓ, S’EXPLICA L’ACTIVITAT ACTIVITAT: •
Explicació del conte El Drac de Banyoles
•
P-5
MATERIAL: •
Caixa màgica: • Carta d’un personatge conegut pels nens (Follet Xic) • Barret de buixot • Titella de drac • Espasa • Escut
• Casc • Llibreta de paraules màgiques
• Conte embolicat
DESENVOLUPAMENT:
Seu tota la classe en rotllana, de manera que tothom tingui bona visibilitat.
S’obre la caixa i es llegeix la carta que conté.
QUÈ HAN DE FER ELS ALUMNES?
S’observen els
objectes que els ajudaran a esbrinar de quin conte es tracta.
Un cop fetes les diferents hipòtesis, es comprova si són certes. Es desembolica el conte, se n’observa la portada i les il·lustracions, i es prova de llegir-ne el títol. Finalment, es gaudeix de la lectura del conte, i s’utilitzen els diferents objectes de la capsa, per fer més dinàmica la història i fer partícips els alumnes.
SÍNTESI DEL CONTE: Un bon dia, apareix un drac a l‘estany de Banyoles. Per tal de no ser devorats, els habitants d’aquell indret decideixen allunyar-se de l’estany i construir-se un poble emmurallat. Com que el drac els persegueix, busquen alguns cavallers per enfrontar-s’hi, però no el poden
vèncer. Finalment, van a buscar el
bruixot Mer, que amb les seves paraules màgiques, aconsegueix acabar amb el monstre.
Un cop s’ha explicat el conte es fan preguntes orals, tenint en compte els diferents nivells de comprensió.
Comprensió literal: Les respostes es troben de manera explícita en el text. - Qui va arribar per camins subterranis a l’estany? - Com es deia el poble emmurallat que van construir per defensar-se del drac? - A qui van anar a buscar perquè els ajudés a vèncer el drac?
Reorganització de la informació: Resoldre aquest tipus de preguntes permet ordenar temporalment les accions dins del conte. - Qui es va enfrontar primer amb el drac? I després? - Quin temps feia abans que el bruixot digués les paraules màgiques? I després què va passar? - On vivien els personatges del conte abans que arribés el monstre? On van anar després?
Comprensió inferencial o interpretativa: Per resoldre-les cal fer hipòtesis.
- Per què creieu que es diu que «el drac tenia les potes com troncs d’arbre»? - Per què creieu que la gent del poble vol escapar-se del monstre? - Com aconsegueixen de fer fora el drac?
Comprensió crítica o de judici: Requereixen respostes basades en les experiències de cadascú. - T’agradaria ser bruixot? - Si tu fossis cavaller, haguessis tingut el valor d’enfrontar-te amb el drac? - Si el bruixot Mer hagués dit que no volia ajudar-los, què podrien haver fet?
AVALUACIÓ: QUÈ S’HA FET I COM S’HA FET Un cop treballat el conte el deixem al racó de la biblioteca de l’aula,
juntament amb el objectes de la caixa. D’aquesta manera, en estones de joc lliure els infants podran jugar a representar el conte, mirar-ne
altra vegada les il·lustracions, mirar i buscar paraules, etc.
RESULTATS I VALORACIÓ DE L´EXPERIÈNCIA – Presentar l’activitat a partir d’una caixa sorpresa ha despertat l’interès dels nens i nenes i les expectatives davant de la proposta. Rebre coses del Follet Xic sempre és una motivació. – Ens hem adonat que tenim poc en compte els diferents nivells de comprensió. Tendim a formular preguntes literals que no promouen una bona comprensió del text. – Hem pogut observar que tenen molta destresa per respondre preguntes literals, però mostren alguna dificultat en els altres nivells de comprensió sobretot a situar-se temporalment dins del text. – Se’ns ha fet evident que proposar d’altres tipus de preguntes els estimula la imaginació, els permet fer inferències i judicis, i ofereix l’oportunitat de respondre coses diferents a una mateixa pregunta. – Aquest tipus de preguntes els fa raonar i estimular el pensament crític, eines fonamentals per afrontar positivament l’etapa de primària.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
TASCA: CONNEXIÓ, S’EXPLICA L’ACTIVITAT
«En aquest llibre d’en Sandokan us puc fer preguntes de diferents tipus. Aquests dies aprendrem com són i a diferenciar les unes de les altres. En direm preguntes blaves, vermelles i verdes. Per demostrar que ho heu après, al final haureu d’identificar el color de les preguntes.»
MODELATGE: EL MESTRE EXPLICA COM HO FA
El mestre llegeix, es comenten les paraules difícils i es fa una comprensió global del text.
QUĂˆ HAN DE FER ELS ALUMNES? Els alumnes llegeixen els alumnes en veu alta per torns. Es fa una pregunta oral sobre el fragment i se’ls demana que subratllin en el text la resposta. Descobreixen que la poden trobar literalment al text i la marquen de color blau.
Per localitzar les preguntes de caire inferencial, de color VERMELL, s’empra aquesta fitxa:
Per entendre les preguntes crítiques se’ls fa la pregunta següent:
Creus que en Sandokan fa bé d’atacar els anglesos per estar amb la Mariana?
A partir del comentari de les diferents respostes descobreixen que no hi havia una única resposta. I entenen que necessiten una comprensió global per respondre i a la vegada un criteri personal i individual. Se’ls dóna el color VERD.
Finalment, es treballa en parelles i posteriorment de forma col·lectiva. Es projecta una imatge on hi ha barrejats els tres tipus de preguntes d’una altra pàgina del llibre. Han de respondre les preguntes especificant-ne el color. Un cop fet per parelles es comenta col·lectivament i es va escrivint al projector.
AVALUACIÓ: QUÈ S’HA FET I COM S’HA FET Es realitza una activitat lúdica per avaluar el grau d’aprenentatge dels diferents nivells de comprensió. Després de llegir un fragment del llibre, el mestre fa dos grups per tal de poder dur a terme l’activitat. Un cop finalitzada l’activitat, tot el grup comenta com han anat trobant les diferents respostes i quin tipus de preguntes creuen que són. D’aquesta manera, els comentaris dels mateixos alumnes permeten acabar de construir una estructura mental sobre els diferents nivells de comprensió.
RESULTATS I VALORACIÓ DE L´EXPERIÈNCIA •
Valorem molt positivament l’activitat portada a terme a 3r de Primària. És l’edat ideal per començar a treballar els nivells de comprensió, partint sempre de vocabulari senzill (els colors) i de lectures modelades i guiades per part del docent.
•
L’activitat final dels gomets va mostrar que un gran percentatge d’alumnes (88%) va assolir els objectius marcats.
•
Des de la realització d’aquesta activitat els alumnes intenten pensar quin tipus de pregunta es tracta per tal de cercar amb més èxit la resposta adequada. Porten aquests aprenentatges a altres àrees de coneixement, no només a llengua.
ESO
TASCA: CONNEXIÓ, S’EXPLICA L’ACTIVITAT
ACTIVITAT: Avaluació del coneixement adquirit en la matèria de Religió de 3r d’ESO a partir d’una prova final.
TIPOLOGIA TEXTUAL PER A L’ACTIVITAT: • Textos narratius: Dante Alighieri, T.S. Eliot, sant Anselm, sant Benet, obres d’art (Brucke, Magritte, Da Vinci, Warhol, Degas, Picasso, Munch, Matisse, etc.), etc. • Textos descriptius: Jacques Maritain, articles de revista, vídeo (text oral) de M. Carlotti, etc.
• Textos argumentatius: sant Benet, Nembrini, etc.
CONNEXIÓ: OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT ACADÈMICS: Preparar-lo per assumir els continguts del curs i entrenar-lo per un coneixement competencial (cfr. 4t ESO). INTEL·LECTUALS: Educar la raó de l’alumne a partir de la classe argumentativa i de la reflexió. PERSONALS: Ajudar l’alumne a una major autoconsciència i comprensió de la realitat.
OBJECTIUS SECUNDARIS ASSOCIATS: Gust per la matèria, per lectura, per l’art, etc.
CONNEXIÓ: QUÈ APRENDRAN L’acte d’avaluació és un acte mediat. L’alumne hi aprendrà: -
A sintetitzar i jutjar els continguts relatius a l’estat actual del fenomen religiós, i a comparar-lo amb l’antiguitat. A valorar la significativitat (no mecanisisme) de certs autors, de qüestions intel·lectuals i existencials, i de posicions humanes A ser capaç de judici (comparació i raons)
CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT
•
Abans de la lectura (textos de la prova)
•
Durant la lectura (textos de la prova)
•
Després de la lectura (textos de la prova)
CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT
•
Abans de la lectura (textos de la prova): textos, classe, PwPoints, articles, vídeos, quadres, etc.
•
Durant la lectura (textos de la prova): textos i quadres
•
Després de la lectura (textos de la prova): feed-back de l’examen i correcció oral pública conjunta.
Abans de la lectura (textos de la prova): textos, classe, PwPoints, articles, vĂdeos, quadres, etc.
CONNEXIÓ: COM S’APRÈN
Condicions que cal cuidar a fi que aprenguin el mètode de raonament:
a)percebre-suscitar la pregunta de l’alumne
b)atendre les seves categories: es verifica si l’alumne acaba sabent relacionar les nostres paraules i hipòtesis de treball amb la seva experiència. Creem interès si som capaços de suscitar un diàleg amb l’aspecte que s’estudia.
Tres dimensions didàctiques:
1)Ajudar pedagògicament a fer el pas del que és IMPLÍCIT (concret) al que és EXPLÍCIT(abstracte) 2) Ajudar-los a fer JUDICIS (presa de posició davant de la realitat). El judici serveix per expressar coneixements, que poden ser veritables o falsos (les preguntes tipus TEST ajuden a aquest procés). Fer judicis no és raonar encara, però és el punt de partença per arribar a fer-ho. 3) Capacitat de fer INFERÈNCIES, que és la capacitat en quès es fonamenta el raonament.
MODELATGE: EL MESTRE EXPLICA COM HO FA
QUÈ HAN DE FER ELS ALUMNES?
Comprensió global: Identificar la idea principal dels textos. Obtenir informació literal: Localitzar i extreure informació concreta (parts, fragments). Interpretació d’un significat: Inferir i extreure informació no explícita. Reflexió i valoració: Reflexió crítica a partir del material donat.
PREGUNTES LITERALS
PREGUNTES INFERENCIALS
PREGUNTES CRÍTIQUES
PREGUNTES LITERALS
PREGUNTES INFERENCIALS
PREGUNTES CRÍTIQUES
PREGUNTES LITERALS
PREGUNTES INFERENCIALS
PREGUNTES CRÍTIQUES
PREGUNTES LITERALS
PREGUNTES INFERENCIALS
PREGUNTES CRÍTIQUES
PREGUNTES LITERALS
PREGUNTES INFERENCIALS
PREGUNTES CRÍTIQUES
PREGUNTES LITERALS
PREGUNTES INFERENCIALS
PREGUNTES CRÍTIQUES
RESULTATS I VALORACIÓ DE L´EXPERIÈNCIA L’activitat ha permès discriminar perfectament aquells alumnes de frontera, així com els de bandes altes i baixes. L’activitat test obliga l’alumne a fer un judici del que ha llegit i après i a contrastar-ho amb les preguntes. Les preguntes inferencials impliquen una deducció a partir de l’aprehensió del concepte. Les preguntes crítiques permeten que l’alumne desenvolupi la seva dimensió argumentativa a partir de la pràctica de diverses competències. L’alumne pren consciència del moment en què està i de la pròpia història; de manera que creix.