La revista de les escoles Mare de Déu de la Gleva i Llissach
Atlàntida Núm. 6 - Desembre 2015
ESTIMATS EN LA BARBÀRIE
Atlàntida - Núm. 4 - Desembre 2014 Portada: Number 1A, Jackson Pollock Després de la Segona Guerra mundial, Pollock passa a pintar a terra i amb materials industrials un conjunt d’obres sense planificació. Potent, contradictòria i irracional, Number 1A és una obra que expressa l’horror vacui, el buit, d’una vida sense sentit, apocalíptica. Tanmateix, i malgrat el caos de gargots, l’autor no pot deixar d’imprimirhi les pròpies mans. L’oblit no és mai l’última paraula per a un home que s’atreveix a desitjar, a estar en primera persona davant el món, ni que sigui començant pel seu instint. Les mans dins la barbàrie són l’expressió d’una humanitat que demana, que pot acollir el sentit de la vida.
Atlàntida
Editorial Estimats en la barbàrie Enguany no podem arribar al Nadal sense que la pregunta pel sentit de la vida sigui més punyent que mai. És difícil abstreure’s de les imatges de París i superar la impressió que ens ha deixat comprovar que la nostra vida penja d’un fil. Descobrim de nou que no hi ha sistema de seguretat que ens protegeixi de la irracionalitat i la barbàrie, i comprovem també amb dolor que els nostres principis i ideals, la nostra tradició i el nostre modus vivendi, no ens serveixen per sostenir-nos davant la por d’un esdevenidor incert. Fets com els de París palesen la fragilitat de l’home, fan emergir una cosa que mai ha deixat de ser connatural a la nostra condició, però que, avui molt més que en el passat, oblidem entre dietes i consum (vegeu l’article final de la revista).
Director Escola Llissach: Ferran Riera Directora Escola Mare de Déu de la Gleva: Marta Zaragoza Director pedagògic de les escoles: Ferran Riera
Què significa en aquesta situació tornar als orígens? És possible reconstruir un món en què puguem viure sense por gràcies a la certesa d’un destí bo? Es pot tenir una consciència del significat de la vida que ens permeti ser lliures, sense renunciar a res del que ens passa? Respondre aquestes preguntes, o intentar-ho, és iniciar una partida educativa en què el que està en joc ja no és la nostra capacitat de fer fer als nostres fills i alumnes.
Director de la revista Atlàntida: Josep Maria Sucarrats
Partir d’aquestes preguntes i tenir-les en compte en el desenvolupament del procés educatiu, no només permet l’elaboració d’un projecte educatiu, sinó que implica les decisions sobre la didàctica a l’escola.
Núm. 6 - Desembre 2015
Consell de redacció: Lluís Bou, Laura Comallonga, Marta Martínez, Laura Puig, Ferran Riera, Josep Maria Sucarrats, Marta Zaragoza Maquetació: Marta Martínez Escola Llissach C. La Fira, 26 08251 Santpedor 93 832 01 57 www.escolallissach.com escolallissach@escolallissach.cm Escola Mare de Déu de la Gleva Pl. Santuari, s/n 08508 Les Masies de Voltregà 93 857 01 06 escola@lagleva.cat www.lagleva.cat Impressió: What’s C. Pons Grau 3, 2-1 08251 Santpedor 619 68 22 65 www.whats.cat
Ningú que miri amb lleialtat la pròpia experiència pot dubtar que el que ens construeix com a homes és l’amor que rebem, i no pas el que fem. La relació original entre pares i fills, l’experiència de l’enamorament i de l’amistat veritable així ens ho mostren. Per això el que fa diferent una educació d’una altra és la posició que prenem sobre la qüestió més decisiva de la vida: és possible ser estimat per sempre? Últimament sembla que la resposta a aquesta pregunta sigui negativa, i en conseqüència només ens quedi el refugi del fer. Per aquest motiu els adults vivim amb tensió, estrès i violència tot allò que pugui interrompre el camí del bon fer dels fills. Amb indicis de desesperació, intentem sense èxit aplanar qualsevol vall i aresta (incloent els propis errors i imperfeccions) que puguin ser un mal pas en el projecte de fer dels nostres fills homes que ho facin bé. Hem oblidat que un home esdevé bon músic no per evitar-li el reggaeton, sinó perquè es descobreix estimat en la bellesa d’una rapsòdia de Rachmaninov o d’un preludi de Chopin. Si n’és d’interessant i necessari per a la nostra civilització occidental, i per a cadascú, endinsar-nos verdaderament en el misteri que celebrem per Nadal: un Déu que no ve a dir-nos el que hem de fer, sinó que amb la seva presència i companyia, en el portal pobre i fràgil de la nostra existència, ens recorda que som estimats. Ferran Riera Director pedagògic de les escoles Llissach i Mare de Déu de la Gleva
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
Entrevista amb Guillem Ramisa GUILLEM RAMISA ÉS UN JOVE MÚSIC, COMPOSITOR I ESCRIPTOR DE RODA DE TER QUE ACABA DE TREURE A LA LLUM EL SEU SEGON DISC. AMB UNA SENSIBILITAT POÈTICA SERENA I LLUMINOSA, AQUEST SOL HI ÉS PER TOTS FA VIBRAR EL RESSÒ DE L’ETERNITAT EN LES EXPERIÈNCIES MÉS COMUNES I FUGISSERES Qui és Guillem Ramisa? Sempre he tingut interès per l’art. Amb el temps vaig començar a sentir-me molt atret per la música, per les lletres de les cançons, fins arribar a la poesia. D’adolescent, m’havia començat a interessar força per les lletres del rock, que són molt poètiques. Però amb el hip-hop vaig anar entrant en la poesia, on les paraules agafaven una rellevància molt important. Algun mestre? Sóc bastant autodidacte. Penso que és un problema com s’ensenyen les arts i la música a les escoles. La clau de l’educació és despertar l’interès: ja pots explicar el pentagrama o fer que toquin la flauta, abans hauries de fer escoltar Jimi Hendrix, perquè flipessin fort. Després ja vindrà la resta. Com va ser en el teu cas? En la poesia, Bukowski em va marcar. La poesia que em van explicar al Batxillerat no tenia res a veure amb mi, en aquell moment. Vaig començar a escriure coses que no tenien relació amb les composicions més consagrades de la poesia. Bukowski em va
servir per veure que allò no estava tan allunyat de la poesia, que també hi havien altres maneres de fer. Volar per allunyar-te del patiment o parlar de la bellesa, com a Els tons pàl·lids? A l’adolescència et capfiques molt en la tragèdia, en la tristesa. Però un cop tires endavant, entres en la fase de superar les dificultats. La cançó Els tons pàl·lids arriba a la frase “a mi m’agrada viure” perquè volia copsar aquest moment en què t’allunyes de tot i simplement valores la sort d’estar viu. El món està ple de coses maques; la bellesa sempre passa per sobre nostre. De vegades estàs en un moment difícil, però fa un dia preciós: voldries que tot fos agre, però el món s’entossudeix a ser maco. No es pot lluitar contra això, és superior! A Dos punts encesos dius: “mai no t’oblidaré plorar; tot un riu no es pot abraçar”. Es tracta del moment en què algú que estimes se’t posa a plorar i, tot i que desitjaries solucionar-ho, et resulta inabastable. És una metàfora que permet copsar aquest dolor, i serveix per explicar una cosa que
no t’és a l’abast, un riu que no es pot abraçar, per calmar-li la tristesa. És un instant molt ple d’amor, encara que sigui un comiat. Voldries que fos etern. Per què Aquest sol hi és per tots? És un vers que parla d’una bellesa indestructible i que és per a tots igual. El sol ens dóna vida i ens fa petits igualment a tots. És una bellesa superior que no te la pot negar ningú. El sol et pot arreglar el dia. Hi és i és un regal. Sí, i sempre hi és per a tots. Amb això no vull dir que a la vida tot sigui fantàstic i no hi hagin problemes; n’hi han molts. Només dic que això també hi és. La vida és molt complexa. Pots reflexionar sobre qüestions transcendentals o pots fixar-te en un aspecte molt concret del que tens davant. Em sembla tan interessant una escena concreta de la vida com la reflexió sobre les gran qüestions, perquè en les coses petites també s’hi amaga l’essència de la vida. Ignacio Peró
3
Atlàntida - Núm. 6- Desembre 2015
Matemàtiques - Fernández Bravo
APRENDRE A PENSAR BÉ EL MÈTODE DEL MATEMÀTIC FERNÁNDEZ BRAVO HA ENTRAT DE PLE A LES AULES DE LES ESCOLES LLISSACH I LA GLEVA. ELS PROFESSORS DE MATEMÀTIQUES HAN SEGUIT EL CATEDRÀTIC A MADRID, GIRONA I RUBÍ PER FORMAR-SE EN L’ENSENYAMENT DE LA MATÈRIA. LES PROVOCACIONS I REFLEXIONS PRÒPIES DEL MÈTODE HAN ENTRAT EN ALTRES MATÈRIES, COM LA LLENGUA O LES CIÈNCIES, I HAN PROVOCAT DIDÀCTICAMENT ELS CLAUSTRES DE LES ESCOLES «Les matemàtiques són una activitat mental» afirma Fernández Bravo. L’instrument propi de tal ciència, doncs, no és el càlcul sinó el raonament. Com sosté, «l’exercici de les matemàtiques consisteix principalment en el descobriment i l’aplicació d’estructures». Així doncs, el saber matemàtic no es mesura per la quantitat d’exercicis que fan els alumnes sinó per l’activitat mental que realitzen: interpretar, resoldre, formular, calcular, aplicar. És per això, que a les Escoles, i ja des de P3, es juga amb les matemàtiques a observar, a intuir, a percebre propietats. Així, per adquirir el concepte de nombre cal comprendre abans les relacions de classificació (semblances) i de seriació (diferències) en les col·leccions d’objectes; cal percebre quantitats i comparar-les, etc. Cal treballar les matemàtiques amb les mans, emprant materials didàctics que afavoreixin la generació d’idees matemàtiques. Serà a la fase de Primària quan es passi del concepte matemàtic a la simbologia que s’utilitza per representar-lo. En aquesta etapa es treballa l’enunciat, la representació i el símbol. Fernández Bravo es mostra completament contrari al tracte didàctic que reben les matemàtiques a les aules, pel qual importa només el resultat, i argüeix que tal sistema avança l’edat del fracàs escolar ja a tercer de Primària. El catedràtic sosté que amb la mera memorització s’aprenen poques coses útils. Per això, proposa anar a l’essència de la qüestió: en les matemàtiques, com en la vida, urgeix
4
aprendre a pensar. Tots els nens tenen la necessitat d’aprendre matemàtiques i tenen la ment dotada per ferho. En aquest sentit, és fonamental apostar per la cultura de l’escolta: escoltar el professor perquè el professor pugui escoltar l’alumne. El treball matemàtic és oral abans que exercitació en paper. Defensor de la maièutica socràtica, Fernández Bravo aposta, doncs, per l’art de la preguntaresposta com a model de construcció, desafiament i camí de comprensió intel·lectual. Per tal que el professor pugui escoltar, cal partir sempre del llenguatge i dubte dels alumnes, i guiar-los en el coneixement mitjançant exemples i contraexemples que generin situacions d’investigació, d’aplicació del model científic (observació, intuïció, creativitat i raonament lògic). Cal preguntar-se per què els nens diuen el que diuen i per què fan el que fan quan intenten resoldre una tasca. En aquest sentit, convé saber què és essencial d’un tema i propi d’una edat, i economitzar les informacions per demanar: Què veus?, Què en penses?, Com ho resoldries?, Què succeiria si...?, A què es deu...? Tot el que s’aprèn comprenent serveix tant per a entendre aplicacions pràctiques en el món físic com per desenvolupar el món interior, aquell que ens permet pensar i pensar bé. Marta Zaragoza
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
Matemàtiques - Fernández Bravo
NENS, COM S’APRENEN LES MATEMÀTIQUES?
EL PASSAT MES D’OCTUBRE VAM CONVIDAR LES FAMÍLIES A CONÈIXER LA METODOLOGIA QUE FAN SERVIR ELS ALUMNES PER APRENDRE MATEMÀTIQUES A L’ESCOLA
poder assolir posteriorment la mecànica del contingut. I és que el principal valor d’aquest treball rau en la participació a l’aula, per tal que siguin els mateixos alumnes els protagonistes del seu aprenentatge.
Amb l’objectiu d’apropar als pares la innovadora proposta didàctica que s’està portant a terme en l’àmbit de les matemàtiques, se’ls va fer un taller experimental com els que realitzen els alumnes a l’aula. Les professores del departament de matemàtiques van ensenyar el desenvolupament curricular dels continguts treballats tant a Infantil com a Primària. Per il·lustrar el caràcter de la metodologia emprada, es va posar l’èmfasi en la importància del raonament lògicomatemàtic per
A través d’exemples, contraexemples i les discussions que van sorgir en un ambient de raonament, les mestres van fer descobrir, tal com ho fan amb els alumnes, conceptes matemàtics com la desena, la multiplicació o les fraccions, entre d’altres. Els pares van poder fer servir els materials manipulatius que utilitzen els seus fills a l’aula i van poder veure quin és el treball que es proposa des d’aquesta àrea. L’educació és una tasca comuna entre l’escola i les famílies. Aquesta relació permet incorporar les famílies en el treball que duen a terme els seus fills cada dia. Però el més important és que, en un ambient de confiança, l’alumne es percep acompanyat de manera unitària en el seu desenvolupament maduratiu.
Marquès de Palmerola, 37 Sant Hipòlit de Voltregà
Rambla de Catalunya, 8 Les Masies de Voltregà
5
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
ILEC - Impuls de la lectura
Només educa qui es deixa educar
Els darrers resultats de les proves PISA manifesten que la majoria dels alumnes, un 90%, poden llegir i comprendre textos senzills i resoldre tasques poc exigents. No obstant això, només la meitat dels alumnes són capaços de fer tasques de dificultat moderada amb textos una mica més complexos, i només un de cada quatre alumnes sap utilitzar la lectura per aprendre en un sentit profund. Per tant, són pocs els alumnes que poden fer una interpretació profunda del significat del text i una valoració adequada i reflexiva. La situació mostra una clara emergència educativa. Veient les necessitats de millora que es tenen a Europa, a Espanya i en concret a Catalunya, l’Escola Mare de Déu de la Gleva ha assumit el repte com a propi. Per això, ha decidit afegir-se a un projecte per impulsar els alumnes a la lectura (ILEC). El principal objectiu és formar lectors competents que puguin utilitzar i comprendre qualsevol tipus de text, reflexionar-hi i implicar-s’hi, de manera que puguin assolir els objectius i coneixements necessaris per poder participar de forma conscient, crítica, responsable i cívica en la societat que vivim. Es busca, doncs, que els alumnes llegeixin amb un propòsit, portant a terme processos cognitius complexos que els serveixin per crear estratègies de lectura. El Departament d’Ensenyament ofereix aquesta formació ILEC per tal d’ajudar l’Escola a organitzar els objectius, les tasques i els criteris d’avaluació per potenciar la comprensió més profunda del text, per poder fer inferències del text llegit amb els coneixements previs i per poder fer que l’alumne aprengui a ser crític. En la formació, que dura tres
6
cursos, inspecció, direcció, claustre, grup impulsor i una formadora ILEC treballen conjuntament per millorar la qualitat docent en el tractament de la competència lectora. El grup impulsor, format per mestres del centre i l’equip directiu, s’encarrega d’anar guiant i avaluant el projecte amb l’ajuda de la inspectora i la formadora amb la finalitat d’involucrar també tot el claustre i portar aquesta formació en el projecte educatiu de centre. Saber llegir i gaudir llegint són els primers passos que els mestres han de potenciar dels alumnes. Són la base pels posteriors aprenentatges de qualsevol àrea de coneixement. Per aquest motiu, abans de llegir per aprendre i tenir competència lectora, cal fomentar un bon hàbit lector i un gust per a la lectura a l’escola i fora d’aquesta. Sense anar molt més lluny, l’Escola ja estava en aquesta línia de canvi en els darrers anys i afrontava de manera diversa el procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües. En efecte, l’Escola planteja una lectura cada vegada més crítica, a partir de la qual es poden extreure i relacionar els continguts acadèmics de la matèria, tot fent-ne una bona comprensió. Sens dubte, la formació ILEC serà una ajuda extra en el recorregut d’aprendre a ser mestre. Estar disposat a aprendre d’un altre és acceptar que necessitem contrastar-nos contínuament amb el món i amb els altres per aprendre, ser corregits i millorar. Com va dir un gran pedagog, només pot ensenyar el que es deixa ensenyar. Adrià Torres
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
GEP - Grup Experimental Plurilingüe
LIVE, LOVE & LEARN ENGLISH. SOM CENTRE GEP L’ESCOLA DE LA GLEVA HA PASSAT A FORMAR PART DEL GRUP D’EXPERIMENTACIÓ PEL PLURILINGÜISME (GEP) DE LA GENERALITAT, UN PROJECTE EN QUÈ PARTICIPEN ALTRES ESCOLES D’ARREU DE CATALUNYA AMB L’OBJECTIU DE MILLORAR LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA DELS ALUMNES El projecte GEP es va iniciar el passat mes d’octubre i es portarà a terme durant dos cursos escolars. L’objectiu principal és la millora de la competència lingüística i plurilingüe de l’alumnat. El coneixement i l’ús de diferents llengües ha esdevingut una necessitat fonamental i un dret per als ciutadans en una societat global com la nostra. El coneixement multilingüe inclou llengües a banda de la llengua pròpia o de l’oficial, i garanteix l’adquisició dels processos d’aprenentatge i la millora contínua de l’aprenent. L’ús de diferents llengües per accedir al coneixement és una pràctica que l’individu ha de desenvolupar des de l’edat escolar per tal d’establir les bases que li permetran aprendre qualsevol llengua de forma eficient. És per això que es recomana que a les aules els continguts de les diferents àrees es treballin mitjançant la utilització d’una tipologia de textos
variada, i emprant fonts i recursos diferents, sense limitació en l’ús de les llengües. L’Escola la Gleva ha engegat el projecte, LIVE, LOVE & LEARN ENGLISH, amb tres objectius principals. En primer lloc, es busca introduir la llengua anglesa en la vida quotidiana, i per fer-ho es compta amb la presència quotidiana i l’ajuda d’una auxiliar de conversa, Emily Malagon, i la de tots els mestres que dominen idiomes estrangers. D’aquesta manera, i en segon lloc, el projecte vol millorar la competència lingüística i comunicativa dels alumnes tant en anglès com en francès. Per últim, amb aquesta iniciativa es pretén augmentar l’ús de la llengua anglesa en àrees no lingüístiques a través de la metodologia d’AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres). Per tal d’assolir aquests objectius s’han augmentat les hores lectives d’anglès fins a trenta minuts diaris a Infantil, i fins a cinc hores la set-
mana a Primària. A més, s’ha introduït en totes les etapes educatives la metodologia AICLE, que busca l’aprenentatge de continguts no lingüístics en llengües estrangeres. Així, a l’Infantil es treballa amb aquesta metodologia la descoberta de l’entorn i de si mateix a partir de rutines, situacions quotidianes, contes i cançons populars; a Primària, s’hi treballen els projectes cooperatius basats en el medi natural, el medi social, la geografia i la ciutadania; finalment a ESO, es treballa l’àrea visual i plàstica en anglès. Els alumnes estan cridats, doncs, a aprendre anglès vivint-lo. No en va, des de l’Escola s’està convençut que el coneixement és eficaç i perdura quan parteix d’un afecte concret, d’un amor o passió cap a la cosa que s’estudia. Amb un projecte així, s’ajuda l’alumne a viure, estimar i aprendre l’anglès a la vegada. Juli Medialdea
7
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
English
ENGLISH SPEAKING TEACHING ASSISTANTS THE APPOINTMENT OF ENGLISH TEACHING ASSISTANTS IS A NEW INITIATIVE FOR LA GLEVA AND LLISSACH SCHOOLS. ITS PURPOSE IS TO ENHANCE CURRENT TEACHING METHODS AND WE ARE CONFIDENT THAT THIS INITIATIVE WILL PRODUCE A MORE EFFECTIVE LEARNING ENVIRONMENT FOR OUR STUDENTS
With Laura and Emily’s presence in the schools, students will need to communicate with them in English. This will ensure that our students will not only learn the language but also the all important conversational skills. We are now two months into the new appointments. Although early days, Laura and Emily’s input into the learning process is already delivering benefits for the students. We will work to make certain that the program will be one of continual improvement.
INTERVIEW TO LAURA FORNERI
Have you finished your studies? If so, what have you studied? Would you like to study more? Yes, I graduated from Early Childhood Education. I plan and implement educational experiences for a variety of ages. I would also like to continue my studies in Psychology, English Teaching, and Resource Teaching. Why have you taken a gap year? Although others may see this as a gap year from my educational studies, I see this as a year of my educational studies from another perspective. I am still studying, but in a new way with a physical surrounding. Why did you choose this region? I chose the opportunity in Spain because I wanted to experience a different teaching perspective. This opportunity in Spain I felt was best for my future career choices, and I believe it will give me an experience that will allow me to make the best possible choices as an educator in the future. Are you homesick? Has it been difficult to adapt here? I am homesick often but at other times when I’m really
8
enjoying my surroundings, thinking about home doesn’t come to mind. Adapting here has been a challenge, and adapting to another culture and a way of living is a long process that takes many steps. Can you speak Spanish? So far, has it been a problem? No, I do not speak Spanish. Not being able to speak the language hasn’t been a problem, it’s definitely more difficult to communicate but in the end it always works out. I find that the community has been very welcoming to my presence and this has helped in the line of communication. So far, what are you learning from this experience? I’ve been able to experience life in new ways. Since living here, it has really taught me to look at my own country with a different perspective. I never realized how lucky I was to be born speaking English. I have noticed that myself, and those I work with both seek knowledge to grow ourselves and share what we learn with those around us. 4th year Secondary students
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
English
INTERVIEW TO EMILY MALAGON
Why did you come to this little town instead of going to Barcelona or even to bigger cities like Madrid? I like travelling. Before coming here I went to China where I started to teach basic English. After that I accepted the challenge to travel to Catalunya to work, even without knowing the final destiny. It was Vic. I started working in other schools and thanks to a friend of mine I came to this school. The school is very close and the relationship between the Students and teachers is very close and I like it. What do you think about Catalunya? I was born in a big city, London, but I like little towns. I think Catalunya has got a lot of opportunities. You are very lucky to live here. I am very happy to experience all your
traditions. I am hungry to learn about countries and different cultures. I am from London and I think here there are much more than there. You’ve got a lot of outdoor activities ready to do very close from where you live. What will you tell about your experience here in London? As a race Catalan people are very passionate for different reasons. A good example is seeing Catalan people fighting for their rights at the street . I believe that Catalonia should have more exposure, there is so much beauty and history that is unknown to the rest of the world. You are very active, sporty, nice. 4th year Secondary students
C. Sant Pere, 32, 08470 Sant Celoni 938.675.540
9
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
Intercanvi Dublín
In Dublin’s fair city EL PASSAT NOVEMBRE ALGUNS ALUMNES DE 1R I 2N D’ESO DE LA GLEVA I LLISSACH VAN ESTAR UNA SETMANA A DUBLÍN. L’ESTADA VOLIA MOTIVAR ELS ESTUDIANTS EN L’APRENENTATGE DE L’ANGLÈS. PER AFAVORIR LA IMMERSIÓ TOTAL EN LA CULTURA ANGLESA I IRLANDESA LA PROPOSTA INCLOÏA L’ACOLLIMENT EN DIVERSES FAMÍLIES AUTÒCTONES
Al llarg de la setmana els alumnes van percebre la importància de l’anglès, com a idioma internacional i de futur. La seu on estudiaven, la prestigiosa Emerald Academy, es va encarregar d’oferir-los classes adequades al nivell de cadascú. A banda, una motivació extra per aprendre l’idioma va ser el fet de poder conversar amb les famílies o amb els professors. D’aquesta manera, el sol fet d’anar a comprar i demanar el preu d’una cosa o de perdre’s i haver de demanar ajuda a algú es convertia en una aventura més complicada que els exercicis de les classes d’anglès. La dinàmica de la setmana va ser senzilla: si al matí els alumnes feien classes, a la tarda el temps s’aprofitava visitant la gran ciutat de Dublín, sovint acompanyats per guies de l’Emerald. Així, van poder visitar The Dublin Castle, els museus
10
d’història natural i el d’arqueologia, i edificis emblemàtics, com la catedral de sant Patrici o el Trinity College, universitat que compta amb una de les biblioteques més antigues de Dublín i que conté el famós llibre de Kells. També va haver-hi espai per anar a comprar al centre comercial més gran d’Europa. Quan s’és petit, no es veu més enllà del propi món perquè encara no es té la capacitat de decidir; però en créixer és fàcil adonar-se que el món és més gran que el que ens rodeja. Un viatge com aquest evidencia això, i per aquest motiu fa créixer els alumnes intel•lectualment i com a persones. Una de les coses que més va servir en aquest sentit va ser l’acolliment en famílies. La disponibilitat i l’atenció familiar ajuden els alumnes a adaptarse a les rutines i a les particularitats de cada casa.
És per això que aquesta mena de sortides serveixen per apreciar més les coses i veure que l’esforç que comporten, per aprendre a saber escollir bé i a ser una mica més independents, a responsabilitzar-se de les coses, d’un mateix i dels altres. En aquest sentit, una setmana així és un bé pels que marxen però també ho és pels que es queden. A priori, sembla que quedar-se és un menys, però l’ocasió permet haver de tornar a prendre consciència que no sempre es pot tenir el que es vol, i que, si l’amistat que es té és verdadera, és possible alegrar-se i créixer amb el bé de l’amic que és fora. No en va, els que van anar a Dublín van tenir presents cada dia els que s’havien quedat. Certament, quan es veu una cosa que agrada i es reconeix com un bé, es desitja també per a l’amic i li ho comunica.
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
Intercanvi Dublín
El nostre horitzó cultural és el món
El viatge que vam fer els alumnes de 1r i 2n d’ESO de Lissach i La Gleva a Irlanda va ser inoblidable. Al llarg de més de sis dies vam poder descobrir una cultura nova, vivint amb famílies d’allà, visitant els principals centres d’interès de Dublín i participant de les classes de l’Emerald Cultural Insitute. El més important de tot, però, és que aquesta experiència ens ha ajudat a entendre què vol dir fer-se gran i descobrir el món. En arribar a Irlanda, vam anar cap a l’acadèmia, on ens van dividir en quatre grups per nivells després de fer un test d’avaluació. A la tarda, ens van venir a recollir les famílies que ens acollien i vam passar tota la tarda amb elles. Fins l’endemà al matí no ens vam tornar a veure amb els companys de classe. Els matins ens trobàvem a l’estació del tramvia, que l’agafàvem per anar tots junts cap a l’escola. Les tardes sempre les dedicàvem a visitar museus, com el d’Història Natural o el d’Arqueologia. Un dels descobriments més celebrats va ser el Trinity College, la universitat més gran d’Irlanda. Allà vam visitar la famosa biblioteca, on es va filmar una part de la pel·lícula Harry Potter.
A més de passejar pels carrers plens de botigues del centre de Dublín, on vam conèixer l’Oscar Wilde, la Molly Malone o el Temple Bar, també vam aprofundir en la història irlandesa visitant la catedral de St. Patrick o The Dublin Castle. Pel que fa a l’aprenentatge de la llengua, cada cop ens donava la sensació que teníem més potencial en anglès del que creiem. Ha sigut un repte de superació: així com fèiem totes les classes en anglès, ens havíem d’espavilar en la comunicació amb la família i amb els nous amics anglesos que hem conegut a Irlanda. Ara, d’alguna manera, Dublín és més nostre. Ens hem emportat un munt de records i de noves experiències que sempre ens acompanyaran. Conèixer una nova cultura és enriquidor. No perquè hem fet turisme, sinó perquè aquest viatge ens ha fet créixer, ens ha permès descobrir millor què volem i què necessitem. Hem après que el nostre horitzó cultural és el món. Carlota Soler, Adrià Vilaseca, Queralt Riba i Abril Bécares
11
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
Escola semiintegrada de música
ATRAPATS PER LA MÚSICA La música és l’art de combinar sons d’instruments o de la veu humana a fi que produeixin plaer. Però és molt més que això. La música commou la sensibilitat, i convoca l’alegria, recorda la tristesa, o eleva l’esperit. No en va, la música neix d’aquestes dimensions profundament humanes; és l’expressió artística, la comunicació, d’una experiència que ha omplert la humanitat des dels orígens. En aquest sentit va expressar-se el juliol passat Benet XVI en dir que «quan els homes van ser atrapats per l’amor, va donar-se en ells una altra dimensió del ser, una grandesa i amplitud nova de la realitat que els va empènyer a expressar-se d’una manera nova. La poesia, el cant i la música van néixer en la humanitat del fet de quedar afectats per aquesta nova dimensió de la vida». Una segona font musical, oposada a l’anterior, es troba en l’experiència de tristesa, de dolor, en la ferida que comporta viure i morir. També aquesta dimensió genera una expressivitat musical que la paraula per si sola no pot expressar. A la vegada, la música permet expressar també la transcendència de l’home, la recerca espiritual o la relació amb la divinitat. Com més gran és la humanitat d’una persona, més capaç és de reconèixer en la música la comunicació d’aquests aspectes propis del viure. Per tot això, la música té una influència extraordinària en les persones des del punt de vista físic, mental i emocional. En
12
aquest mateix sentit, estudis recents han confirmat que ajuda els infants a millorar les habilitats comunicatives, la creativitat i la memòria. També hi ha estudis que afirmen que el procés de l’aprenentatge d’un instrument millora el desenvolupament cerebral i de tot el sistema neurològic. Però sobretot, la música permet a l’intèrpret de saber-se en relació amb la bellesa, amb la pregunta per la vida de la mà de grans músics que han fet prèviament aquest recorregut. Mozart, Beethoven, Bach, Smetana, Pergolesi, i tants d’altres, han expressat amb la seva música el drama de la vida. Per això, els nens que practiquen la música perceben que estan fent una cosa gran, bella, que li proporciona una satisfacció especial. La música els arriba directament al cor. És per això que l’Escola Llissach i l’Escola la Gleva han apostat fort per la música iniciant una escola semiintegrada de música. En aquesta, tots els alumnes de les Escoles estudien llenguatge musical en horari lectiu; a banda, poden estudiar un instrument a l’escola, en hores extraescolars, o poden gaudir del cant a les corals. Amb aquest projecte es busca que el màxim d’estudiants puguin gaudir dels beneficis d’estudiar música, així com de l’experiència humana que comporta. Mònica Ramírez
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
Espai Infants Llissach
un espai obert al poble L’ESPAI INFANTS LLISSACH ESTÀ OBERT A TOTES LES FAMÍLIES DE LA COMARCA QUE HO DESITGIN. DES DE LES ESCOLES S’HA APOSTAT SEMPRE PER LA RELACIÓ EDUCATIVA, QUE ÉS EL QUE, EN DEFINITIVA, PERMET CRÉIXER A PETITS I GRANS
L’escola és un lloc de relació, convivència i participació. L’Escola Llissach segueix desitjant construir el propi entorn i donar a conèixer la proposta educativa del centre. Per això, aquest curs s’ha engegat un projecte per a les famílies del Bages amb infants a partir de dos anys: l’Espai Infants Llissach. Des d’aquest, s’acompanya el procés maduratiu dels petits d’entre 2 i 5 anys amb iniciatives adequades a l’etapa. El projecte contempla la realització d’algunes activitats només per a nens, però també n’incorpora
d’altres que van adreçades als infants i als familiars. A més, pretén establir un marc de relació per compartir qüestions comunes que preocupen i interessen a tots, i busca donar resposta a la demanda educativa de Santpedor i el Bages. Així, l’Espai Infants Llissach compta amb activitats extraescolars com la Biomúsica en família, que permet descobrir la música i els seus beneficis; la Psicomotricitat, que ajuda els petits a prendre consciència del propi cos; el Contacontes, que afavoreix el desenvolupament de la creativitat
i la imaginació dels petits; i l’English for kids, que és un espai dinàmic de treball 100% en anglès. Pel que fa a les altres activitats dirigides als adults, l’Escola de pares és un espai de trobada formatiu per dialogar i debatre qüestions educatives d’interès. A més, també s’han començat a desenvolupar tasques educatives compartides amb les escoles bressol del poble, i a convidar a participar de les diferents propostes que l’Escola organitza al llarg del curs, com pot ser el Pessebre vivent, les jornades esportives o la festa de l’Escola.
13
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
Trailwalker Llissach Team
un equip, 100 km, una causa UNINT EL DESIG DE CONSTRUIR UN MÓN MILLOR I LA PASSIÓ PER L’ESPORT, L’ESCOLA LLISSACH PARTICIPA EN L’EDICIÓ D’AQUEST ANY DE LA TRAILWALKER, UNA CURSA SOLIDÀRIA QUE DESTINA ELS BENEFICIS A LES NECESSITATS DEL TERCER MÓN. L’EQUIP, FORMAT PER SET MEMBRES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA, HAURÀ DE RECÓRRER 100 KM PER COL·LABORAR AMB LA LLUITA CONTRA LA FAM I LA POBRESA
14
La Trailwalker és un dels majors reptes solidaris per equips que s’organitza al món, amb rutes ben diferents als llocs on és present, com França, Japó, Hong Kong o Girona. L’edició de Catalunya té la sortida a Olot i l’arribada a Sant Feliu de Guíxols, amb un recorregut que els participants han de completar en un màxim de 32 hores.
potable de milions de persones que viuen en la pobresa. Milers de dones i infants han de caminar cada dia molts quilòmetres per obtenir aquest preuat tresor. OXFAM INTERMÓN ja fa temps que busca finançament per facilitar l’accés a l’aigua i, per tant, una vida més digna, a qui pateix aquesta dramàtica situació.
La cursa és ja un repte físic i esportiu, però requereix dels participants un esforç encara més noble. Per participar-hi, cada equip ha de presentar un mínim de 1.500 € de donatiu. Per tant, el desafiament també exigeix que els participants s’esforcin a recaptar fons a través de tota mena d’iniciatives. D’aquesta manera, el gest no es redueix a una qüestió simbòlica, sinó que exigeix de la implicació personal amb problemàtiques que sovint queden molt llunyanes. L’educació neix del compromís amb les necessitats, pròpies i alienes.
Tot i que la composició de l’equip consta de quatre corredors i tres acompanyants de suport, el repte no és possible sense la implicació de tota la comunitat educativa i del públic. Tothom que desitgi implicars’hi, pot col·laborar amb aquest repte i amb l’equip de Llissach. L’ajuda pot ser econòmica, però també es poden fer tot tipus d’aportacions d’idees per aconseguir els fons necessaris per a la inscripció. Sense els ànims i l’ajuda de tots no es podria prendre la sortida de l’aventura d’aquest proper 16 d’abril.
És per això que el donatiu va destinat a pal·liar la falta d’accés a l’aigua
Laura Comallonga, Eduard Guerrero i Marc González
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
Videojocs
No som iogurts
Ara tot just fa un mes, un amic va explicar-me que havia descobert una cosa en un videojoc del seu fill: passades unes quantes pantalles, el jugador podia mantenir relacions visualment explícites amb dones previ pagament, fins i tot podia maltractar-les i matar-les. L’amic va confessar-me que ell mateix havia ficat a casa aquell cavall de Troia: ho havia fet com a regal d’aniversari, malgrat que estava clarament etiquetat com a producte per a majors de divuit anys, i ho havia fet amb l’única voluntat d’aparcar el noi a estones, i de descansar. També va explicar-me que, després del descobriment, havia fet desaparèixer el joc de casa. Ara volia abordar la qüestió amb el seu fill, i volia saber quin era el meu parer. Jo tampoc vull que els meus fills juguin a aquesta mena de jocs, vaig dir-li, i vaig intentar pensar en veu alta les raons que tenia. Vaig recordar-me de David Foster Wallace, l’escriptor nord-americà, que afirma que la nostra societat és “perversament addictiva”, perquè: “a) genera problemes a l’addicte”; i “b) s’ofereix com una sortida als mateixos problemes que genera”. El nou altar de les nostres societats és l’omnipresent pantalla. Hi busquem l’edèn que vam perdre amb la nostra fe religiosa. Avui tendim a suportar la vida diària fins que arriba el moment de la veritable felicitat, el de desplomar-nos al sofà o a la cadira i deixar-nos bressolar per les noves cançons del reality, d’internet, les xarxes socials, les telesèries, les pel·lis, el xat o el vídeojoc. Aquesta és la nostra nova tradició, que transmetem de pares a fills. La seva lògica és senzilla: evitar l’avorriment i promoure la distracció, la diversió i l’oblit. Si és cert que necessitem estar permanentment connectats al degoteig de la realitat virtual, és perquè creiem que
la vida real no val prou la pena. Quan intentem aparcar els nostres fills, quan els diem que l’única cosa que ens satisfà és el solaç de l’entreteniment, amb el mateix pack educatiu de la diversió, estem comunicant alguna cosa com la que llegia l’altre dia en el llibre de l’expublicista Frédéric Beigbeder titulat 13.99 euros: “Sou productes. I prou. Com que a la mundialització no s’ha interessat per les persones, us heu hagut de convertir en productes perquè la societat s’interessi per vosaltres. El capitalisme transforma la gent en iogurts que caduquen, drogats de l’Espectacle, és a dir, educats per esclafar els altres”. Per tot això vaig acabar agraint al meu amic que hagués compartit les seves penes amb mi. El dolor del meu amic m’havia omplert de preguntes i aquest és un dels símptomes d’aquest interminable adonar-se de les coses que és la pròpia educació, un incessant desvetllament de la pròpia humanitat. La llàstima és que la major part del temps actuem com previsibles i solitaris autòmats que només busquen benestar i diversió, i així fins el dia de la pròpia mort. I els nostres fills ens veuen, i ho saben. En aquest pla, si som prou capaços i organitzats, potser aconseguirem que, durant un temps, els nois no juguin a determinats videojocs. Però si no tenim evidència del contrari, el que no aconseguirem evitar és que pensin en ells mateixos o en el altres com a cremosos iogurts que cal consumir preferentment abans de la data de caducitat. Jorge Martínez Doctor en Periodisme i Comunicació Professor de Teoria de la Comunicació i Antropologia de la Universitat Abat Oliba
15
Atlàntida - Núm. 6 - Desembre 2015
Ressenya de llibres Emilio Pascual
Patrick Modiano
Días de Reyes Magos
Discurso en la Academia Sueca
Ed. Anaya
Premiada el 1998 amb el Premi Lazarillo i el 2000 amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, Días de Reyes Magos narra la història d’Ulisses, un nen que als 8 anys comença a descobrir de què va la vida: els Reis Mags no són el que creia i el mon adult és complicat, com mostren les constants discussions dels seus pares. Però enmig d’aquesta sensació de pèrdua i trencament, també comença a descobrir en la literatura una gran aliada per fer-se home i madurar. Días de Reyes Magos és la història d’un pare i d’un fill. La història d’un pare que amb els seus límits i la seva incapacitat dissenya un mapa i una llista d’obres per al fill, perquè pugui orientar-se en la vida, en el món, en la realitat. L’acompanyen en el viatge en metro Polifem, Sherlock Holmes, el Lazarillo, Circe, Oliver Twist, Hamlet, etc. Més que mai les novel·les juvenils estan mancades de figures paternes. Per això és una joia redescobrir Días de Reyes de Magos. Marta Zaragoza
Han col·laborat en aquesta edició de la revista Atlàntida: Fruiteria Fresc Dia Verd Granja Gallifa Assessoria Vigué Autocars Rovira Bicicletes Zanini Especialitats Zaragoza Garriga Forn de pa Vall-lamora
16
Ed. Anagrama
Colección Argumentos
Aquesta és una d’aquelles joies minúscules que es deuen al caprici d’un bon editor, un llibre ple de bellesa i editat amb cura que passarà desapercebut a molts. Tanmateix, si s’obre, el lector hi descobrirà un ritme pausat i una prosa musical que el transportarà al desig de mirar amb amor i esperança el món caòtic en què vivim. El llibre no és més que el breu discurs que Modiano va llegir en rebre el premi Nobel de literatura l’any passat. En el text, s’hi troben tots els llocs comuns del gènere: inicis en l’escriptura, lectures i fonts d’inspiració, concepció de la literatura, etc. Tanmateix, no per això deixa de ser un text brillant i poètic gairebé imprescindible. Apel·lant als grans escriptors, i indicant que cal buscar noves formes literàries per respondre al moment actual, Modiano recorda que l’escriptor té una missió quasi religiosa: retratar el que és intemporal des de les coses concretes, «detectar el que s’amaga rere les aparences». És més, precisament per això, tot novel·lista, com tot artista, ha de «desvetllar el misteri i la fluorescència que hi ha en el fons de tota persona». Aquest llibre, com tota la literatura de Modiano, és una contínua recerca del temps perdut, en un món desmemoriat, en què la barbàrie i l’ambigüitat desorienten les persones. Com diu l’autor francès, en un temps així, es fa més necessari que mai «lluitar contínuament contra l’amnèsia i contra l’oblit». L’escriptor hi ajuda «retornant a la llum algunes paraules a mig esborrar, com si fossin icebergs perduts que van a la deriva per la superfície de l’oceà». Josep Maria Sucarrats