Especial Dia Mundial del Medi Ambient

dia mundial del medi ambient

dia mundial del medi ambient

EL GREU PROBLEMA DELS PLÀSTICS

Els plàstics han segrestat la Terra i només els humans podem alliberar-la

D.Prats

El Dia Mundial del Medi Ambient se celebra cada any el 5 de juny coincidint amb la data en la qual, l’any 1972, va començar la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà celebrada a Estocolm on va néixer el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient. Dos anys més tard va començar a celebrar-se la jornada, que s’ha convertit en el principal vehicle de les Nacions Unides per a fomentar la sensibilització i l’acció a nivell mundial per a la protecció del nostre medi ambient.

Tant és així que el 5 de juny s’ha transformat en una data clau per a la sensibilització sobre les noves qüestions ambientals, com ara la contaminació de la mar o l’escalfament global, el consum sostenible i els delictes contra la natura.

Cada any el Dia Mundial del Medi Ambioent se centra en un tema nou, tot i que enguany, donava l’envergadura que ha pres el problema, s’ha tornat a centrar en el que ja va ser l’eix central de 2023: la contaminació per plàstics.

La realitat és tossuda i el cert és que els plàstics han segrestat la Terra i, gairebé també de forma literal, el dia a dia dels humans i també de molts animals. Tant és així que, lluny de reduir-se, la producció i l’ús creixent dels plàstics amenaça amb contaminar cada racó del planeta, especialment el mar, destinació final de gran part dels plàstics, on perjudiquen seriosament la salut dels ecosistemes aquàtics i la supervivència de les espècies que els habiten. Els podem trobar a la platja, a les roques, surant a l’aigua i, fins i tot, a les zones més profundes. Des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida, a zones po-

blades i a illes deshabitades. Cada any, les mars i els oceans reben fins a 12 milions de tones d’escombraries.

La situació mundial és veritablement dramàtica, més encara si tenim en compte que la producció de plàstics supera els 500 milions de tones (un 900% més que el 1980). Aquestes quantitats i la fàcil dispersió i el lent procés de degradació que presenten, converteix el plàstic en l’enemic número u de mars i oceans. Usar-lo és un problema de consum, ja que la majoria prové dels envasos d’un sol ús.

El drama dels microplàstics Particularment perjudicials són els microplàstics, fragments inferiors a 5 mm que poden venir del trencament de trossos més grans o d’haver-se fabricat directament així, com és el cas de les microesferes que hi ha presents en produc-

tes d’higiene i neteja, com ara els exfoliants, les pastes de dents o els detergents. Es calcula que cada pot de 100 ml pot contenir entre 130.000 i 2,8 milions d’aquestes diminutes boles de plàstic que arriben a la mar a través dels desguassos, perquè la seva mida diminuta no queda atrapada als filtres de les depuradores. Estudis recents han observat que els animals marins ingereixen aquests microplàstics, cosa que els provoca bloquejos gastrointestinals i alteracions en els patrons d’alimentació i de reproducció. Però això no és tot: hi ha evidències que es transfereixen al llarg de la cadena alimentària i arriben fins als nostres plats. I encara n’hi ha més, perquè tant els microplàstics com els macroplàstics tenen uns

impactes econòmics i socials enormes. L’acumulació a les platges el sector turístic, que depèn de la bona salut del litoral i del medi marí, mentre que la neteja suposa enormes despeses de diners públics.

Responsabilitat de tots Reduir l’ús i l’impacte que els

Cada any els mars i els oceans reben una mitjana de més de 12 milions de tones de residus

L’ús dels plàstics és insostenible i és fruit de l’impacte de la cultura dels productes d’un únic ús

L’ús del plàstic és insostenible i és un clar exemple dels impactes de la cultura dels productes d’un sol ús. Per això cal anar a l’origen del problema i, en primer lloc, reduir la quantitat de plàstic que es posa en circulació i, tot seguit, apostar per la reutilització. Hi ha un moviment creixent de persones a tot el món que aposten per un estil de vida lliure de plàstics d’un sol ús i cal que aquesta aposta es converteixi en una veritable forma de vida arreu del planeta, reservant l’ús del plàstic només per aquells productes imprescindibles i creient de forma definitiva en la reutilització com a única sortida viable.

plàstics tenen sobre els ecosistemes és responsabilitat de tots i totes, tant de les administracions públiques com de la ciutadania. Els seus efectes, encara que ens puguin semblar imperceptibles, són demolidors, doncs s’estenen des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida, i causen estralls en les espècies marines.

dia mundial del medi ambient

Els oceans, el destí final de gran part del plàstic del món... pels segles dels segles

D.P.

Els objectes de plàstic que llancem al cubell de la brossa, com ara plats, gots, ampolles o bosses, poden acabar en un abocador, ser incinerats o ser reciclats. No obstant això, a causa de l’acció del vent i la pluja, aquests residus també poden arribar al mar, fins i tot, quan els llencem a les escombraries. Poden acabar abandonats a causa de l’acció de les tempestes, del vent o de la pluja, o simplement perquè no s’han rebutjat correctament. D’aquesta manera poden arribar a rius o d’altres vies fluvials i, fins i tot, al sistema de clavegueram de zones urbanes. Una vegada allà, tret que s’extreguin amb anterioritat, la destinació final serà la mar. Avui dia només el 9 % de tot el plàstic que hem produït i consumit fins a l’actualitat a nivell mundial s’ha reciclat, el 12 % s’ha incinerat, i la gran majoria, el 79 %, ha acabat en abocadors o en el medi ambient. Els objectes de plàstic també poden arribar a la mar des d’abocadors, per l’aigua que hi flueix. A més, també trobem plàstics a la mar que procedeixen d’abocaments d’escombraries deliberats, d’abocaments accidentals des de vaixells, o dels efluents de les estacions depuradores i les plantes de tractament d’aigües residuals. El 80 % dels residus que trobem a la mar prové de terra, mentre que el 20 % restant de

l’activitat marítima.

Com que el plàstic és molt persistent i es dispersa fàcilment, podem trobar plàstics a cada racó del planeta. Una vegada els objectes de plàstic arriben a la mar la fauna marina els pot ingerir i acumular-los al seu interior, poden quedar-se en suspensió o surant a la superfície, poden enfonsar-se i romandre al fons marí o, fins i tot, poden quedar atrapats al gel de l’Àrtic. Ja s’han trobat

plàstics a les zones més profundes, a més de 10.000 metres de profunditat.

Una vegada els objectes de plàstic arriben al medi marí tarden entre dècades i centenars d’anys a degradar-se. El temps de degradació depèn del tipus de plàstic i de les condicions ambientals a les quals s’exposa (llum solar, oxigen, agents mecànics…). En el cas dels oceans, la radiació UV procedent de la llum solar és

l’agent principal que degrada el plàstic. L’acció de l’onatge accelera aquest procés i, com a resultat, els fragments més grans es van trencant en trossos més petits, generant microplàstics.

Entre un 21 % i 54 % de totes les partícules de microplàstics del món es troben al Mediterrani

És difícil calcular el temps que tarda a biodegradar-se el plàstic als oceans, però es considera que és molt

més lent que a terra. Una vegada el plàstic se soterra, passa a la columna d’aigua o queda cobert per matèria orgànica o inorgànica queda menys exposat a la llum solar i disminueixen les temperatures i l’oxigen, fets que en retarden la degradació.

Durant tot aquest temps fins

que es degraden, tots els objectes de plàstic que arriben a la mar poden causar danys greus a la fauna marina. Actualment, unes 700 espècies d’organismes marins es veuen afectats per aquest tipus de contaminació. Cada any, més d’un milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren com a conseqüència de tots els plàstics que arriben a la mar. Els plàstics que trobem a la superfície són la punta d’iceberg, ja que representen menys del 15 % de tots els plàstics que hi ha a la mar. Actualment, s’han identificat cinc zones de concentració conegudes com ‘sopes’ de plàstics: una a l’Índic, dues a l’Atlàntic (Nord i Sud) i dues al Pacífic (Nord i Sud). Aquestes zones superficials tenen una elevada concentració de microplàstics. A les costes i al litoral, també es poden trobar altes concentracions de plàstics, especialment en zones amb alta població costanera, amb sistemes de gestió de residus inadequats, pesca intensiva o turisme elevat.

Al Mediterrani també trobem una gran quantitat de microplàstics, similar a les de les ‘sopes’. De fet, entre un 21 % i 54 % de totes les partícules de microplàstics del món es troben a la conca del Mediterrani. Cada dia continuen abandonant-se 30 milions de llaunes i d’ampolles de plàstic a Espanya, que passen a contaminar el nostre entorn terrestre, costaner i marí.

Unes 700 espècies marines es troben afectades pels plàstics que s’acumulen al mar, a més de les aus que se n’alimenten. CEDIDA

dia mundial del medi ambient

Catalunya no progressa bé en matèria climàtica i calen mesures concretes i urgents

ACN

El Futur és Ara, que aplega entitats, institucions científiques i representants polítics, ha denunciat que Catalunya no progressa adequadament en matèria climàtica i exigeix actuar urgentment. El 2023 i el 2024 van demanar accions concretes i ha lamentat que el gruix de les mesures per fer front a l’emergència climàtica «encara corren pels passadissos de la Generalitat esperant l’aprovació». Entre d’altres, han assegurat que mentre que el conjunt de la Unió Europea ha reduït les emissions de CO2 un 37% respecte del 1990, Catalunya està pràcticament en el mateix volum. A escala estatal, han dit que està «a la cua de la transició energètica justa i perdent el tren de la nova economia descarbonitzada».

En aquest sentit, les organitzacions han afirmat que hi ha només un 19,1% d’electricitat de fonts renovables el 2024, quan una dècada abans, i segons dades de Red Elèctrica, era del 21%.

A més, han assegurat que els instruments legals més destacats per fer front a l’emergència climàticai ecològica –Pressupostos de carboni, Pla territorial de les energies renovables o Agència de la Natura– segueixen pendents de tramitació o sense terminis d’aprovació. El Futur és Ara ha manifestat que l’apagada del 28 d’abril ha posat de manifest com la «manipulació» de la informació és un problema que fa anys que s’arrossega en la lluita contra el canvi climàtic i ha considerat que només es pot contrarestar amb «determinació política i fets». Per això, reclamen diligència i un full de ruta clar, amb objectius a 2030 i 2025 i alineats amb l’1,5 graus d’escalfament màxim planetari.

En concret, han exigit aprovar d’urgència els pressupostos de carboni previstos a la Llei del canvi climàtic de 2017. Un cop aprovats, han demanat impulsar un pacte social i pla d’inversions en mitigació 20262030, per tal de complir amb els objectius dels pressupostos fins al 2030. També ha demanat el monitoratge públic del compli-

ment dels pressupostos mitjançant un recompte d’emissions nacional i per municipis. Una segona reclamació és completar en un màxim de 12 mesos la tramitació del Pla territorial de les energies renovables (PLATER), incloent-hi les zones d’acceleració pels objectius energètics de 2030 i 2035 i una planificació de les infraestruc-

tures d’emmagatzematge i distribució associades per garantir l’estabilitat del sistema i dels preus. A més, volen que s’iniciï el diàleg social per prevenir i resoldre els conflictes territorials vinculats al desplegament de les ener-

Exigeixen aprovar d’urgència els pressupostos de carboni i el seu monitoratge públic

gies renovables i l’electrificació del país. Segons el seu parer, el PLATER ha d’incorporar mecanismes per garantir el foment de l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques a tot arreu.

El Futur és Ara vol que la Generalitat obri de manera immediata el diàleg social per prevenir els conflictes territorials pel desplegament de les renovables. ACN

dia mundial del medi ambient

El Morell referma l’aposta per les renovables amb plaques solars a la llar d’infants

Invertits 50.000 euros en cofinançament amb el Pla ImpulsDipta

Redacció

L’Ajuntament del Morell referma el seu compromís amb la sostenibilitat i, en concret, amb l’energia solar, instal·lant plaques fotovoltaiques a la coberta de la Llar d’infants Dolça del Morell. Es tracta d’una inversió de 50.155,17 euros finançats, per un import d’uns 49.000 euros, des del Pla Impuls Dipta de la Diputació.

La instal·lació consta de 144 plaques fotovol taiques d’autoconsum, gairebé 320 m2, amb una potència de gairebé 70 kWp que genera ran uns 100.000 kWh/any. Tot plegat permetrà generar energia neta per al funcionament del centre educatiu, que en consumirà aproxima dament un 70% i, alhora, aprofitar l’excedent per a edificis municipals propers. Pel que fa a l’estalvi en les emissions de CO2 s’estima en poc més de 25 tones durant el primer any de funcionament.

El projecte s’emmarca dins del Programa de Transició Ecològica, i té com a objectiu reduir

el consum d’energia convencional, apostant per fonts renovables que minimitzin l’impacte ambiental. De fet, la instal·lació de la llar d’in fants se suma als 760 m2 de plaques solars que funcionen al pavelló municipal des del 2023.

La regidora de Medi Ambient i Ensenya ment, Èrika Moreno, subratlla que «aques ta inversió no només redueix els costos energètics i econòmics, sinó que situa el Morell com un referent en el camí cap a la transició ecològica». En la mateixa línia, l’alcalde del Morell, Eloi Calbet, manifesta el «compromís del nostre poble amb el medi ambient i amb la construcció d’un futur més sostenible per a les generacions vinents».

El Morell disposa d’una ordenança per a la promoció de les instal·lacions d’autoconsum amb energia fotovoltaica i aquelles persones que optin per instal·lar plaques d’energia solar per a l’autoconsum tindran una bonificació del 95% de l’impost d’obres per a fer els tre balls pertinents en la instal·lació, a més d’una bonificació del 50% de l’IBI durant tres anys.

~ CONTINGUT especial ~

Els parcs solars, eòlics i de bateries passen a ser d’interès públic ‘superior’

Catalunya fa una normativa pionera a l’Estat i vol agilitzar els tràmits descarbonització energètica

El Govern català ha apro vat aquesta setmana un decret llei per agilitzar les autoritzacions i la instal· lació de les plantes de produc ció solar, els parcs eòlics i els parcs de bateries que tramita la Generalitat. El Consell Execu tiu celebrat el dimarts ha donat llum verda a una norma que declara d’interès públic superi or els projectes de renovables i d’emmagatzematge energètic. D’aquesta manera, se’n podrà «accelerar» les tramitacions i el lliurament de permisos, alhora que «regular i incentivar» l’em magatzematge d’energia, que aporta «estabilitat i resiliència» al subministrament.

L’Executiu ha defensat que la nova norma «esvairà qualsevol dubte» i aportarà «garanties». Així mateix, ha assegurat que és la primera co munitat de l’Estat que legisla amb una normativa específica les instal·lacions de bateries. El Govern ha remarcat que les bateries «redueixen el risc d’apagada al sistema elèctric» i, en cas de caiguda de la xar xa, com va passar en l’apagada de fa poc més d’un mes, per meten continuar disposant d’electricitat i contribuir a la recuperació del subminis trament. Per aquest motiu, l’Executiu ha defensat que és «imprescindible» definir ne la tramitació urbanística i ener gètica per tal d’aclarir el marc normatiu i aportar «major» se guretat jurídica.

En concret, el decret llei aprovat introdueix per la via d’urgència mesures regula dores de les instal·lacions de bateries amb una potència superior als 500 kilowatts. També es modifica el decret llei 16/2019, de 26 de novem bre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’im puls de les renovables, a més de la normativa urbanística per incloure les en l’àmbit d’apli cació. De la mateixa manera, el decret pretén definir la trami tació urbanística i energètica d’aquestes instal·lacions per

donar un marc normatiu i de seguretat jurídica als ajunta ments i el desen volupament de nous projectes. Així, la regula ció vol esvair els dubtes sobre com s’han de tramitar aquestes instal· lacions i permetrà accelerar la seva implementaci ó, cosa que fins ara no passava. Pel que fa a la declaració d’in terès públic su perior, el Govern assegura que d’aquesta ma nera es vol facilitar la imple mentació de les renovables i es limiten els motius per plante jar «objeccions jurídiques» als projectes, de manera que s’evi taran part de les llargues trami tacions que ara han de superar els parcs eòlics i fotovoltàics. El sector feia temps que recla

La normativa vol «esvair dubtes» i aportar seguretat jurídica a les instal·lacions de bateries

El Govern vol reduir els tràmits i accelerar la instal·lació dels parcs solars i eòlics necessaris

mava retallar la burocràcia per tal de facilitar els nous parcs que necessita Catalunya, molt endarrerida en el procés de descar bonització ener gètica. A més, des de l’executiu s’ha explicat que es tracta d’un reconeixement que segueix el reglament euro peu per accelerar el desplegament d’energies reno vables.

Segons la Ge neralitat, actual ment a Catalunya hi ha 94 projectes d’emmagat zematge mitjançant bateries en tramitació, dels quals 87 són de bateries independents i 7 són projectes de bateries hibridats amb instal·lacions renovables. Els primers sumen 920 megawatts de potència i els segons fins a 22.

energia fotovoltaica

Vista de les cobertes de l’escola bressol, amb les noves plaques fotovoltaiques. AJ. EL MORELL

Redacció

La nova normativa farà més fàcil la tramitació de nous parcs solars.  CEDIDA

dia mundial del medi ambient

recuperació d’espais d’interès

L’Albereda de Santes Creus es renaturalitza per mostrar-se tal com era

La Diputació de Tarragona impulsa un projecte mediambiental i pedagògic d’aquest espai d’alt valor natural

Redacció

Tornar als orígens: l’Albereda de Santes Creus, propietat de la Diputació de Tarragona, inicia una nova etapa, centrada en la renaturalització i l’impuls dels usos mediambientals i pedagògics d’aquest espai d’alt valor natural que anualment rep uns 10.000 visitants. Amb aquest objectiu, la Diputació de Tarragona iniciarà a la tardor els treballs del projecte d’adequació i millora de les edificacions i entorn de l’Albereda.

El projecte compta amb un pressupost d’1,6 milions d’euros i es preveu que durant el darrer trimestre del 2026 ja estigui enllestit.

Amb aquesta actuació –en una superfície aproximada de 2 hectàrees– es reordenaran els espais, els recorreguts i els accessos de l’Albereda, fent-los més naturals i reduint les zones de pas, amb la revegetació de l’espai natural i creant una aula de natura oberta per a tothom qui la visiti. La bassa existent es farà més gran i serà per a amfibis, i també s’habilitarà una passarel·la i un mirador fets de fusta, de cara el riu, i panells explicatius.

Alhora, es milloraran i reorientaran els usos dels edificis existents com a aules d’educació ambiental i espais d’observació del riu. El projecte inclou l’eliminació de les actuals taules de pedra i la desconstrucció de part dels marges de pedra existents per tal de naturalitzar l’àrea. La millora de l’accessibilitat, mitjançant rampes i vies adaptades, per a persones amb mobilitat reduïda és un altre dels aspectes destacats del projecte.

«Un patrimoni natural excepcional que cal preservar»

Segons la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, «l’Albereda de Santes Creus és un patrimoni natural excepcional de bosc de ribera, i és molt important preservar-la i posar-la a l’abast de la ciutadania en el seu estat natural originari, per tal de difondre’n el seu elevat valor mediambiental».

El projecte vol reordenar els accessos i els recorreguts, fent-los més naturals. DIPTA

El projecte reordenarà l’espai, creant recorreguts més naturals i respectuosos

La diputada de Transició Ecolò-

gica de la Diputació de Tarragona, Carme Ferrer, destaca la importàn cia del projecte, sobretot pel que fa referència a l’eliminació d’ele ments i instal·lacions obsoletes i al conjunt d’accions per posar en valor els trets singulars i caracte rístics que han fet de l’Albereda un lloc reconegut i protegit. Alhora, ressalta «el valor pa trimonial i natural de l’Albereda, punt neu ràlgic del riu Gaià», i el fet que el projecte pre tén «recuperar l’espai tal com era abans». El projecte de rena turalització de l’Albe reda de Santes Creus vol fomentar l’ús mediambiental i pedagògic de l’espai per part de tots els qui el visiten.

La presidenta de la

Espai Natural Protegit

’Albereda de Santes Creus és un espai natural protegit de 2 hectàrees en contacte amb el riu Gaià, que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000 de la Generalitat de Catalunya. L’indret, que és propietat de la Diputació de Tarragona des del 1957, destaca pel gran nombre d’arbres de ribera, com els àlbers (que han donat nom a la finca), així com per la ubicació al peu del monestir de Santes Creus.

Diputació, Noemí Llauradó, la diputada Carme Ferrer i l’alcalde d’Aiguamúrcia, Òscar Sendra, durant l’acte de presentació del projecte. DIPTA

Una passarel·la accessible permetrà endinsar-se enmig de la vegetació. DIPTA

dia mundial del medi ambient

PLA DE RENOVABLES

El Govern treballa en la ‘fase final’ del PLATER i el portarà als ajuntaments  a

partir de l’estiu

La directora general d’Energia insisteix que l’eòlica marina és «clau» per garantir la neutralitat climàtica el 2050

ACN

El Govern està en la «fase final» de discussió interna del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), que ha de marcar els espais òptims a Catalunya per implantar parcs d’energia fotovoltaica i eòlica, i començarà a discutir-lo amb els municipis a partir de l’estiu. La nova directora general d’Energia, Marta Morera, ha detallat a la Comissió de Transició Ecològica que el document estarà enllestit a finals

d’any i garantirà una distribució territorial equitativa. «Les comarques amb més potencial no hauran d’arribar al 100% gràcies al fet que altres amb menys potencial sí que arribin al 100%». Morera ha assegurat que «queda molt contingent renovable per implantar» a Catalunya per assolir els objectius de neutralitat climàtica el 2050, però ha afegit que les quotes que assignarà el PLATER tindran en compte «aquelles comarques amb moltes instal·lacions fetes i amb molta potència instal·lada».

La directora general d’Ener-

gia ha recordat que el PLATER és una planificació recomanada per les directives europees, però que «no existeix enlloc» i ha detallat que la voluntat és fer un «treball tècnic tan ben plantejat que no hi hagi aportacions» a posteriori. Morera ha explicat que la planificació permetrà als municipis tenir «marge de decisió».

L’eòlica marina és «clau» D’altra banda, la titular d’Energia ha defensat que l’eòlica marina és «clau» per garantir la neutralitat climàtica el 2050 i ha subratllat la impor-

tància del PlemCat, el parc experimental d’investigació en energies marines a la badia de Roses. La directora general d’Energia ha assegurat que

la infraestructura marina pot aportar «molta més energia» que els molins terrestres i, per tant, pot ajudar a resoldre el problema d’on encabir el con-

tingent renovable: «Tot el que fem al mar no ho fem a terra», ha dit. També ha recordat que per descarbonitzar l’economia caldrà incrementar el consum elèctric del 25% actual al 75% el 2050, i l’energia eòlica -també la flotant- és «clau» per «donar l’energia necessària».

D’altra banda, Joan Ramon Morante, director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya ha detallat que els responsables de la plataforma PlemCat ha «interactuat» amb una cinquantena d’empreses interessades a assajar els prototips d’energies marines en un sistema de condicions d’ús real. El projecte podria ajudar a construir un clúster industrial que podria «començar a moure de 350 milions d’euros cap amunt».

El parc d’eòlica marina se situaria a 25 quilòmetres de la costa amb una àrea de 7,8 quilòmetres i amb aerogeneradors de 260 metres d’altura, monitorat per «controlar els seus efectes», segons ha dit. Morante ha assegurat que la proposta s’ha adaptat per respectar la zona protegida de Natura 2000 i minimitzant l’impacte sobre les finques i propietats del voltant.

El Govern assegura que l’eòlica marina serà imprescindible.  ARXIU

dia mundial del medi ambient

el problema dels plàstics

Una gestió avançada del drenatge urbà per evitar la contaminació per plàstics

El Dia Mundial del Medi Ambient d’enguany reprèn el tema del 2023: la contaminació per plàstics, la magnitud de la qual l’ha convertit en una de les emergències ambientals més grans de l’actualitat

Redacció

L’arrel del problema és molt simple i es troba, d’una banda, en l’ús massiu dels plàstics a les cadenes industrials —més de 400 milions de tones anuals— i, de l’altra, en la lenta degradació de la composició química dels materials amb què es fabriquen. Així, per exemple, una bossa de plàstic de les que fem servir al supermercat pot trigar 150 anys a degradar-se i una simple ampolla d’aigua, més de mil anys.

Aquest repte planetari té un lligam estret amb l’equilibri delicat del cicle de l’aigua, ja que s’estima que una mitjana d’11 milions de tones de plàstic s’aboquen any rere any als oceans: l’equivalent a abocar-hi un camió d’escombraries ple de plàstics cada minut, amb el pes de fins a 1.089 vegades la Torre Eiffel o 46 cops l’espai que ocupa l’illa de Manhattan.

De fet, els nostres mars i oceans ja contenen milions de tones de plàstic que, amb el temps, es desintegren en microplàstics (partícules de mida inferior a 5 mil·límetres), i aquests es descomponen encara més en nanoplàstics (partícules de mida inferior a 0,1 micròmetres). Aquestes fraccions de contaminants plàstics suposen una gran amenaça per a la vida en aquest planeta, des de les plantes i els animals fins als humans, ja que acaben entrant a les nostres cadenes alimentàries i, per tant, als nostres organismes. A més, els estudis afirmen que el mar Mediterrani representa la sisena zona de més acumulació de residus plàstics del món, amb una concentració de fins al 7 % dels microplàstics del planeta. I el panorama s’agreuja encara més si tenim en compte que al voltant d’un terç del conjunt de deixalles plàstiques acabarà en sòls o masses d’aigua dolça. La contaminació per plàstics s’estén per tots els racons del planeta i ha esdevingut un dels reptes mediambientals més urgents del nostre temps. És fonamental, doncs, un canvi en l’anomenada “economia del plàstic”, que ha d’evolucionar cap a un sistema que preservi el valor i els beneficis dels plàstics, eliminant-ne els residus i els problemes que generen.

Evitar que els plàstics arribin al medi natural Agbar fa temps que va posar el focus

en la reducció de l’impacte ambiental dels plàstics mitjançant diverses línies de treball. Una d’elles és evitar que arribin al medi natural a través de les xarxes de clavegueram. Això s’aconsegueix amb la instal·lació de xarxes de retenció de residus sòlids als sobreeixidors d’aigües residuals i pluvials, en el cas dels municipis que disposen de xarxes separatives. Aquests elements entren en funcionament en episodis de pluges torrencials i recullen els residus que arrosseguen els col·lectors de sanejament i, d’aquesta manera, eviten l’abocament al medi natural i que la seva acumulació en col·lectors i bombaments provoqui obstruccions i malmeti els equips. La funció principal d’aquest sis-

tema és protegir les lleres dels rius, les platges i la seva biodiversitat. Les xarxes retenen objectes de tota mena, però especialment bastonets per a les orelles, mascaretes, tovalloletes, compreses i altres deixalles que s’aboquen de manera indeguda per embornals, desaigües i vàters.

Tarragona, Sabadell o Rubí són algunes de les ciutats que han incorporat aquesta solució a les xarxes de clavegueram. A Tarragona, des del 2021 s’hi han instal·lat 32 malles que fins avui han recollit més de 37.300 quilos de residus, 18.500 només durant el 2024; 19 d’aquestes malles estan ubicades als sobreeixidors de la platja del Miracle i de l’Arrabassada, i 14 als sobreeixidors del parc fluvial

del riu Francolí i a Sant Salvador.

A Sabadell s’han instal·lat un total de 13 malles filtrants, 11 de les quals al riu Ripoll i 2 al riu Sec. En un episodi intens de pluja es poden extreure fins a 200 quilos de residus. De mitjana, des de la seva instal·lació l’any 2020, s’ha evitat que anualment arribin als rius 8.600 quilos de residus. Rubí també disposa d’aquest tipus de malles des del 2022. Concretament, se’n van instal·lar 10 a la sortida de la galeria del torrent de Ca n’Oriol. Des de llavors es retiren anualment de mitjana 4.000 quilos de residus. En tots els casos, les malles estan monitorades a través de càmeres per controlar quan és necessari procedir al seu buidatge.

Una solució que s’ha provat efectiva i que ha d’anar ampliant-se per evitar que aquests residus arribin al medi natural i malmetin la qualitat de les aigües, així com els seus ecosistemes i la seva biodiversitat.

L’eliminació dels microplàstics a les depuradores

Una altra línia de treball és l’eliminació dels micro i nanoplàstics en el procés de depuració de les aigües residuals. Les depuradores són un punt d’entrada important dels microplàstics al medi aquàtic, ja que en el procés de tractament no s’aconsegueix eliminar la totalitat d’aquests contaminants. Fibres tèxtils sintètiques, microperles cosmètiques i parts desintegrades de productes de consum que es llencen al vàter van a parar als sistemes de clavegueram procedents de fonts domèstiques i després a les depuradores.

Actualment, CETAQUA, el Centre Tecnològic de l’Aigua d’Agbar, participa en el projecte BMRex, finançat per la Comissió Europea, que té com a objectiu el desenvolupament d’un reactor biocatalític capaç de capturar i degradar contaminants en suspensió com els micro i nanoplàstics presents a les aigües residuals.

Sensibilització ciutadana  Finalment, Agbar també considera que la sensibilització de la ciutadania és un altre vector en la lluita contra la presència de residus plàstics en el medi natural. Per aquest motiu, collabora amb esdeveniments esportius i culturals per tal de reduir-ne l’impacte ambiental a la vegada que es fomenta la hidratació sostenible. Amb la instal·lació de fonts d’aigua potable, la companyia ha contribuït a la descarbonització de proves esportives internacionals com l’Ironman Barcelona.

La companyia també ha instal·lat els punts d’avituallament de grans curses populars per evitar el malbaratament d’aigua i els plàstics d’un sol ús, com ara la Mitja Marató Costa Barcelona Maresme, la Trailwalker, l’Oncotrail, la Trirelay, la Mitja Marató de Puigcerdà, la Cursa de Badia, la Cursa Contra el Càncer al Vallès Oriental o la caminada solidària ‘Fem el camí al teu costat’, que se celebraa entre Manresa i Montserrat, entre d’altres.

Sistema de retenció de residus en un dels sobreeixidors de la xarxa de clavegueram a Tarragona, abans d’un episodi de pluges.  AGBAR

El mateix sistema de retenció de residus de la xarxa de clavegueram a Tarragona, després d’un episodi de pluges intenses.  AGBAR

dia mundial del medi ambient

El planeta experimenta el segon abril més càlid, superant els límits de l’Acord de París

ACN

El planeta va experimentar aquest 2025 el segon abril més càlid des que es tenen registres, superant novament els límits de l’Acord de París que estableixen un desviament màxim de les temperatures d’1,5 graus centígrads respecte al període preindustrial. Segons del servei climàtic Copernicus, la temperatura mitjana global el darrer mes d’abril va arribar als 14,96 graus, un valor que se situa 1,51 graus per sobre la temperatura mitjana estimada per als mesos d’abril durant l’època preindustrial (18501900). L’únic mes d’abril on les temperatures van ser superiors va ser el de l’any 2024, quan el planeta va arribar als 15,03 graus centígrads de mitjana. De fet, el servei climàtic Copernicus apunta que, dels últims 22 mesos, en 21 les temperatures van superar en almenys 1,5 graus la mitjana respecte a l’època preindustrial. Al mateix temps, indica que les temperatures durant els darrers 12 mesos -entre maig del 2024 i abril del 2025- han superat en

1,58 graus de mitjana els registres corresponents al període 1850-1900.

Al conjunt d’Europa, la temperatura mitjana durant el mes d’abril va ser de 9,38 graus, sent l’abril del 2025 el sisè més

càlid des que es tenen registres al Vell Continent. Els termòmetres van marcar xifres «predominantment més elevades» en la major part del territori, sent les regions de l’Europa de l’Est, l’oest de Rússia i Noruega les

que van registrar «les anomalies càlides més elevades».

Lluny d’Europa, les desviacions més destacades van ocórrer a la part est de Rússia i grans extensions de l’oest i del centre de l’Àsia, així com a

un gran nombre de zones del territori nord-americà, una part d’Austràlia i al llarg de la península Antàrtica i a l’oest de l’Antàrtida.

De la mateixa manera que a la superfície terrestre, la tem-

peratura del mar durant el darrer mes d’abril va situar-se en els 20,89 graus de mitjana, el segon valor més alt, només 0,15 graus per sota el rècord registrat l’abril de 2024.

En paral·lel, l’extensió de gel a l’oceà Àrtic va ser un 3% inferior a la mitjana, anotant el sisè valor més baix en un mes d’abril en els 47 anys que el servei Copernicus porta acumulant dades. Per altra banda, el gel detectat a l’oceà Antàrtic va ser un 10% inferior a la mitjana, una xifra que situa l’abril del 2025 com el desè abril amb la xifra més baixa des que es tenen registres.

Les pluges també es van reduir notablement en diverses parts del globus, sent el Regne Unit, l’Europa Central, el sud dels països escandinaus i l’Europa de l’Est les zones més afectades per aquest fenomen. La situació, però, contrasta amb el que va succeir a la major part del sud d’Europa -inclosos territoris com Catalunya-, on les precipitacions van ser superiors a la mitjana d’altres anys. En alguns punts com els Alps, pluges intenses van acabar derivant en inundacions i allaus. La temperatura mitjana global arriba als gairebé 15 graus centígrads, 1,5 graus per sobre del

Imatge del pantà de Siurana al 22%. Tot i l’increment de temperatures, algunes zones com Catalunya van registrar una elevada pluviometria.  ACN

dia mundial del medi ambient

PLÀSTIC I ALIMENTACIÓ

Un estudi detecta additius vinculats al plàstic en vuit de cada deu aliments analitzats

L’anàlisi d’IDAEA-CSIC diu que els valors d’ingesta trobats són inferiors a les recomanacions de l’autoritat sanitària

Un estudi de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) ha detectat la presència d’additius associats al plàstic en el 85% dels 109 aliments que han analitzat. Publicat a la revista ‘Journal of Hazardous Materials’, l’estudi apunta que els plastificants alternatius als ftalats són els més freqüents i que, malgrat l’elevada exposició diària de les persones a aquests compostos, els valors mitjans d’ingesta trobats són inferiors a les recoma-

k Tribuna

Manuel GonzálezJaraba

Legal&Tax a

Arola & Hitsein

Abogados

nacions de l’autoritat sanitària europea. Ara bé, els autors sí consideren un escenari d’alta exposició per a lactants i infants petits. Els valors se superen en dos compostos, el ftalat DEHP i l’organofosforat EHDPP. L’estudi indica que s’han observat diferències significatives en funció del tipus d’envàs i, per tant, el material en contacte amb els aliments influeix en la presència de compostos. Per exemple, han trobat concentracions d’alguns plastificants com el citrat de tributil acetil en envasos de vidre, cosa que podria explicar-se per la capa de

Hidrogen verd i fiscalitat

Evernís polimèric present a les tapes d’aquests productes.

També han analitzat plats preparats per cuinar en envasos de polipropilè. Per determinar la transferència dels plastificants durant la cocció al forn o al microones, van fer assajos en condicions reals i van analitzar els aliments abans i després del cuinat. Els resultats mostren que els processos de cocció augmenten l’exposició als compostos fins a 50 vegades. Així, recomanen no escalfar el menjar en aquests envasos.

En total, s’han identificat 20 plastificants diferents, amb va-

n la cursa cap a una Europa més neta i menys dependent dels combustibles fòssils, l’hidrogen verd ha emergit com una de les grans apostes de la Unió Europea. L’any 2020 la Comissió Europea va presentar un document d’especial rellevància sobre la ‘Estratègia de la UE per a l’hidrogen’, que contenia les pautes per a la futura producció del denominat ‘hidrogen verd’, i poc després creava un instrument específic per al seu finançament: el Banc Europeu de l’Hidrogen.

Amb aquesta mena d’iniciatives es pretenia la posada en marxa d’un sistema de producció ‘net’ de l’hidrogen, pràcticament inexistent en la Unió, destinat a substituir l’utilitzat fins al moment, que té com a matèria primera de partida el gas natural,

riabilitat segons la categoria alimentària i la marca del producte.

Malgrat que es compleixen les legislacions vigents, els investigadors defensen que «caldria implementar legislacions més restrictives per a aquells compostos dels quals

Malgrat complir la legislació, els experts creuen que cal ser més restrictius amb alguns compostos

ja es coneixen efectes nocius a determinades dosis». Els resultats situen els nivells totals de plastificants en un valor mitjà de 61 nanograms per gram, tot i que arriben a assolir nivells de fins a 22 micrograms per gram. En el cas dels lactants, la

la qual cosa porta aparellat emissions molt importants de CO2. El nou sistema consisteix a produir l’hidrogen (un element que no es troba aïllat en la natura) a partir d’aigua, per electròlisi, separant-lo de l’oxigen i utilitzant per a això fonts d’energia renovables. Els projectes d’aquest tipus notificats pels Estats membres van ser inclosos, mitjançant el Reglament 2024/1041, en la prioritària, ‘Llista de projectes d’interès comú’ subvencionats per la UE, que en el cas d’Espanya comprèn instal·lacions de producció a Palos de la Frontera (Huelva), Sant Roque (Cádiz) i Gijón, operatives en els pròxims anys. Pel que fa a la fiscalitat, encara que l’hidrogen verd, com a tal, no es troba expressament citat en la vigent Directiva 2003/96 sobre productes energètics, si ho està en la proposta

ingesta mitjana diària total arriba als 2262 nanograms per quilogram de pes i als 1155 nanograms per quilogram en infants d’un a tres anys. En aquestes etapes la carn suposa una font important d’ingesta. La legislació de la UE no estableix un nivell màxim d’additius plàstics en aliments i regula els materials que pode entrar en contacte amb els aliments.

de modificació d’aquesta, que conté un tractament fiscal favorable per a l’energia d’origen renovable respecte a la fòssil. Per la seva banda, la normativa del Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni o CBAM també inclou l’hidrogen entre els productes afectats a la importació, a fi d’obstaculitzar la seva entrada a la UE quan no sigui ‘verd’ i, per tant, generi gasos d’efecte d’hivernacle penalitzats per aquesta norma.

Es tracta sens dubte del combustible que està acaparant més atenció actualment, com el demostren els projectes que hem indicat o els congressos específics en matèria d’hidrogen, com el celebrat el mes passat febrer a Huelva (segona edició) o el que tindrà lloc a Madrid, els pròxims 18 i 19 de juny (Connecting Hydrogen Europe).

Redacció

Els processos de cocció amb envasos de plàstic augmenten l’exposició als compostos tòxics fins a 50 vegades.  CEDIDA

dia mundial del medi ambient

RAMADERIA SOSTENIBLE

Desenvolupen un pla per potenciar la capacitat dels sòls agrícoles per capturar carboni

La iniciativa del Govern vol reduir en un 30% les emissions vinculades a la gestió de les dejeccions ramaderes

El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, conjuntament amb departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, així com diversos organismes públics i privats catalans, executen actualment un projecte per potenciar la capacitat dels sòls agrícoles i forestals per capturar carboni. La iniciativa pretén millorar la qualitat dels sòls a Catalunya mitjançant pràctiques més sostenibles. El projecte s’ha batejat com

a Carboni al Sòl i busca millorar la qualitat dels sòls mitjançant la transferència de coneixement i el foment de pràctiques agronòmiques i forestals més sostenibles. A través de diverses actuacions es pretén reduir en un 30 per cent les emissions vinculades a la gestió de les dejeccions ramaderes i dels residus alimentaris, i incrementar en un 0,4 per cent anual el carboni orgànic als sòls agrícoles fins a l’any 2030. El projecte també vol fomentar el pagament per serveis ambientals, com ara la captura de carboni, que afavoreixin una gestió sos-

compromís mediambiental

tenible dels boscos i dels sistemes agrícoles i ramaders, i que alhora garanteixin la viabilitat econòmica i social de la Catalunya rural.

La iniciativa la promouen Agrotecnio, el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el Centre de la Propietat Forestal (CPF), l’Oficina Catalana del

Borges verifica la reducció de la seva petjada de carboni

El grup Borges ha obtingut la verificació de la seva petjada de carboni dels anys 2017 a 2023 d’acord a l’estàndard internacional GHG (Greenhouse Gas Protocol), certificant una reducció del 24% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, respecte l’any inicial. Aquesta

dada posa de manifest l’eficàcia de les mesures preses per a la sostenibilitat i descarbonització, entre les que destaquen l’autoconsum amb plaques solars, l’ús de fonts d’energia renovables, la renovació de la flota de vehicles per opcions elèctriques, així com la millora en eficiència energètica en l’àmbit d’operacions. La companyia identifica també aquelles emissions

Climàtic (OCCC), l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

El projecte també vol fomentar el pagament per serveis ambientals a boscos i agricultura

El projecte inclou sis centres de recerca i compta amb 2,2 milions d’euros de finançament del Fons Climàtic, que es nodreix del 50% dels ingressos obtinguts amb

que han estat potencialment evitades. En total Borges ha comptabilitzat més de 13.000 tones de CO2e potencialment evitades l’any 2023 gràcies, per exemple, a l’ús de biomassa com alternativa als combustibles fòssils o al procés actual de gestió de residus. Borges va començar a treballar en el càlcul i reducció de les seves emissions al 2017, centrant els esforços en les emissions directes i les indirectes (abast 1 i 2), on la companyia té més capacitat directa de reducció. Actualment treballa en nous protocols per incloure les emissions d’abast 3, que impliquen a la seva cadena de valor.

l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i del 20 per cent de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

Per articular tot el projecte, s’han creat sis grups de treball

que aborden diferents àrees relatives a la gestió dels sòls, amb un enfocament integral que implica tant l’Administració pública com els centres de recerca: gestió de la informació dels sòls, gestió agronòmica i fertilització, gestió forestal, producció de materials orgànics, restauració de sòls i modelització i certificació d’absorcions de carboni.

Redacció

L’empresa ha treballat sobretot en l’autoconsum i en la millora de l’eficiència.  GRUP BORGES

Redacció

Canvi

El projecte vol millorar la capacitat del sòl per capturar carboni.  ACN

dia mundial del medi ambient

VALORITZACIÓ DE RESIDUS

Aprendre de la natura per fer front al desafiament climàtic

La depuradora de Tarragona es transforma en una ecofactoria valoritzant els residus per a nous recursos

Redacció

La campanya del Dia Mundial del Medi Ambient d’enguany reprèn el tema de 2023, la contaminació per plàstics, una de les principals emergències ambientals de l’actualitat. La circularitat forma part del cicle natural de la vida i és el model amb el qual minimitzar l’impacte d’aquests materials en el nostre entorn.

Cada any, el món produeix més de 430 milions de tones de plàstic, dos terços de les quals acaben en els oceans i fins i tot arriben a la cadena alimentària humana. La premissa és clara: urgeix dissenyar estratègies intel·ligents basades en la circularitat, el respecte al medi ambient i la col·laboració global.

La circularitat dels recursos i la

preservació del medi ambient són línies mestres en el full de ruta d’Ematsa, el VIA2030. La companyia implementa solucions sostenibles que s’inspiren en la natura, amb resultats mesurables en termes de descarbonització, augment de l’energia verda o naturalització d’espais. En aquesta direcció destaca la transformació de la depuradora de Tarragona en una ecofactoria. Una planta que valoritza els seus residus per a nous recursos, com ara biofertilizants; redueix el consum energètic, fomentant l’ús d’energia verda com el biogàs i la fotovoltaica; i impulsa la renaturalització de les instal·lacions, preservant la biodiversitat local mitjançant accions com la reintroducció d’espècies en declivi o la reforestació de flora autòctona.

D’altra banda, la companyia pro-

mou la cultura de la conservació del medi ambient amb iniciatives com BiObserva Voluntariat, que consisteix en l’observació i registre d’espècies d’avifauna a les instal·lacions. La companyia d’aigües ha desplegat tots aquests sistemes per evitar l’abocament al medi de residus i minimitzar-ne l’impacte en els processos de depuració. Durant l’any 2024, ha recollit un total de 177,5 tones de residus a través de diferents siste-

mes de retenció situats als sobreeixidors de la xarxa de clavegueram i a l’entrada de les estacions de depuració d’aigües residuals. Aquesta xifra es desglossa en 116 tones de residus sòlids i 43 tones de sorres retirades a les estacions de depuració d’aigües residuals i 18,5 tones de residus retinguts a les xar-

La circularitat dels recursos i la preservació del medi són línies mestres en el full de ruta d’Ematsa ~ CONTINGUT ESPECIAL ~

xes dels sobreeixidors. Ematsa disposa de 32 xarxes instal·lades en sis punts de la xarxa de clavegueram. La gestió dels residus és clau però cal una tasca conjunta de sensibilització i responsabilitat ciutadana per tal de reduir-los, especialment, els plàstics i avançar cap a un futur més sostenible.

L’EDAR de Tarragona impulsa la producció d’energia verda i diverses iniciatives per preservar la biodiversitat local.

dia mundial del medi ambient

GESTIÓ DE RESIDUS

L’Agència de Residus vol tancar la meitat dels abocadors, com el de l’Espluga, abans de 2035

Clausurar les dotze plantes requerirà una inversió de 100 milions d’euros i obligarà a incrementar el reciclatge

El Pla d’Infraestructures de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) projecta el tancament d’una dotzena dels 25 abocadors actius actualment a Catalunya, amb l’objectiu de fer-ho abans de 2035 per complir amb els requeriments de la Unió Europea en aquesta matèria: cal passar del 31% actual a un 10% de residus enviats a abocador. Les plantes que es tancaran seran les de Lloret de Mar, Llagostera, Banyoles, Beuda, l’Espluga de Francolí, la Granadella, les

k Tribuna

German Renau

Martínez

Gerent de la Mancomunitat de Residus

Urbans

Borges Blanques, Cervera, Tàrrega, Balaguer, Berga i Bellver de Cerdanya.

La inversió necessària per tancar aquests abocadors és d’uns 100 milions d’euros, tot i que ara per ara el finançament no està garantit. El director de l’ARC, Albert Planell, ha detallat que els abocadors venen d’unes «polítiques de residus de fa 150 anys» que ja no tenen sentit actualment. Els canvis econòmics i socials del darrer segle, ha afegit, ha provocat que cada vegada vagi a l’abocador «més material que no hi hauria d’anar» perquè

són «recursos».

En aquest sentit, si els residus que van a l’abocador han de passar del 31% al 10% en la pròxima dècada, el reciclatge ha de passar del 40% al 65% en aquest mateix període. Planell ha dit que per aconseguir això també caldrà impulsar «canvis» en els processos productius per minimitzar la generació de residus.

Pel que fa a la tria dels abocadors a clausurar, el director de l’ARC ha comentat que es tracta de les instal·lacions que ja han arribat al seu límit i també les més petites. El pla

Posem fi a la contaminació per plàstic

Ens rodegen els plàstics. Residus de plàstics abandonats, grans i petits, arriben fins a qualsevol punt del planeta i hi provoquen un impacte ambiental. Podem trobar microplàstics arreu: al fons marí, als núvols, als estómacs dels animals i en el nostre organisme. I també podem trobar enormes illes de residus agrupats de la mida de França flotant a l’oceà Pacífic.

No obstant això, demonitzar l’ús del plàstic no és just ni coherent: és un material durador, versàtil i segur, i és difícil de substituir en sectors com salut, transports, electrònica o alimentació. Però sí que tenim recorregut

preveu que hi hagi altres abocadors que es mantinguin i on es puguin fer inversions d’ampliació i millora amb l’objectiu de «concentrar» l’activitat en menys espais i augmentar-ne l’eficiència. En aquesta categoria hi hauria els de Manresa, Orís, Pedret i Marzà, Mas de Barberans, Montoliu i Tremp. A banda de la gestió dels abocadors, el Pla inclou tot

un seguit d’ambicioses inversions que sumen un total de 1.680 milions d’euros. Entre les inversions destacades n’hi ha per a la construcció de noves plantes de reciclatge de la fracció orgànica a Girona i Sant Adrià de Besòs (225 MEUR) o per a la millora tècnica d’una dotzena de plantes existents (120 MEUR). L’objectiu és augmentar la capacitat de reci-

per desterrar-lo d’altres usos. Viure sense plàstics pot ser un repte massa utòpic, però fer-ho sense generar quilos i més quilos de residus cada dia, no ho és. Tan senzill com canviar els articles d’un sol ús per d’altres reutilitzables o bé d’un altre material, que segurament serà més fàcil de reciclar. I evitar productes monodosis, embalatges innecessaris, aprofitar els materials… i reduir, reutilitzar i reciclar, això ja ho sabem.  La ciutadania té la capacitat d’escollir el que compra, però la indústria té la de triar els materials i el disseny del producte, i l’administració té la de regular-ho tot plegat. Ara cal que en totes aquestes decisi-

clatge del país, passant de les 450.000 tones anuals actuals a 850.000 tones en deu anys. En relació amb les incineradores, la inversió prevista al Pla és de 300 milions d’euros destinats a actuacions de millora a les plantes de Mataró, Girona i Tarragona per augmentar la capacitat de tractament de les 730.000 tones anuals a les 850.000 tones el 2035.

ons, els criteris que prevalguin siguin ambientals. A més, per una indústria sostenible, la circularitat i la proximitat són fonamentals. Els nostres aparells elèctrics i electrònics, a més de plàstic, contenen metalls, minerals, i tot de recursos naturals que s’estan esgotant —perquè se n’ha fet una extracció desorbitada durant dècades— i que no abunden al continent europeu. Reciclar aquests materials, que ja s’han extret de la natura i ja s’han transformat, no només redueix l’impacte ambiental, sinó que a més permet que Europa no hagi de dependre d’altres països com a font dels recursos. I, tal com està la situació global...

ACN

Abocador del Centre Comarcal de Tractament de Residus de la Conca, a l’Espluga de Francolí.  ACN

dia mundial del medi ambient

La doble transició verda i digital relega a un segon pla els problemes mediambientals

Redacció

El Pacte Verd Europeu és un conjunt d’iniciatives polítiques destinades a garantir que la UE aconsegueixi la neutralitat climàtica el 2050. Davant aquest repte, els objectius paral·lels de les transicions ecològica i digital ocupen el centre de les prioritats de la Comissió Europea, però són compatibles entre si? Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya adverteix del risc d’agrupar totes dues transformacions, ja que els reptes mediambientals poden

veure’s relegats a un segon pla respecte a la innovació digital. El treball apunta el fet que la UE està utilitzant aquesta transició dual o bessona per obtenir «un avantatge competitiu en el mercat digital posant la governança mediambiental al servei d’un aspecte molt limitat de la sostenibilitat: la sostenibilitat del nou sector digital», afirma Zora Kovacic, investigadora Ramón y Cajal dels Estudis d’Economia i Empresa i del TURBA Lab de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, i primera autora de l’article de recerca

sobre aquest tema. La recerca, basada en una anàlisi de documents polítics d’alt nivell de la UE, mostra com la unió de les transicions ecològica i digital «converteix els problemes mediambientals en oportunitats de negoci susceptibles de ser explotades per les tecnologies digitals (com la IA, les macrodades i el ‘blockchain’), creant així nous mercats», al mateix temps que posa la governança mediambiental al servei del sector digital, amb la qual cosa ho allunya «de les qüestions mediambientals i promou la

de biodiversitat, la degradació del sòl, els canvis en els cicles geoquímics i l’esgotament i contaminació de l’aigua, per anomenar-ne alguns, s’estan deixant de banda per la transició dual perquè no són reptes digitals. En canvi, s’està donant prioritat a problemes que es poden resoldre amb tecnologies digitals», afirma la investigadora.

En vista d’això, els investigadors consideren que les promeses de solucions que siguin alhora ecològiques i digitals formen una «coalició inversemblant», ja que es basen en lògiques diferents. Segons l’equip de recerca, la doble transició és, per tant, un recurs discursiu per a polítiques difícils de governar i sovint controvertides. L’estudi també analitza els plans finançats pel fons NextGenerationEU. Els resultats mostren que el finançament de la UE se centra en plans prèviament establerts pels estats membres. «Utilitzen la doble etiqueta de transició com a mitjà per finançar projectes locals específics, ja sigui ajuntant les mesures ecològiques amb les necessitats locals o presentant-ho com a part de la transició ecològica». Segons

sostenibilitat del nou sector digital», assenyalen els autors. Kovacic explica que es tracta d’un cas clar de ‘lamp posting’, és a dir, de centrar-se

més en els problemes que es poden resoldre que en aquells que requereixen solucions urgents. «Reptes mediambientals importants com la pèrdua

El progrés ambiental poc sovint coincideix amb el progrés digital. CEDIDA

k Tribuna

Glòria Virgili Regidora de Medi Ambient i Gestió de Residus de la Canonja

dia mundial del medi ambient

La

Canonja treballa per un futur més eficient i responsable amb el medi ambient

El canvi cap a un sistema de recollida selectiva porta a porta a la Canonja és una decisió que, des del meu punt de vista, re presenta un pas fonamental cap a un futur més sostenible, eficient i responsable amb el medi ambient.

En primer lloc, el sistema porta a porta permet una gestió més efi cient dels residus, ja que facilita la separació en origen i evita la con taminació creuada. Actualment, amb la recollida en contenidors col· lectius, sovint es produeixen errors en la separació, i els residus mal gestionats acaben en abocadors o incineradores, amb el consegüent impacte mediambiental. Amb el sistema porta a porta, cada domicili disposa de dos cubells, un per orgànica i l’altre multi fracció, cosa que incentiva la responsabilitat individual i augmenta la qualitat dels materials reciclats. Això no només ajuda a assolir els objectius legals de reciclatge, sinó que també contribueix a reduir la quantitat de residus que acaben en abocadors, allargant la vida útil d’aquests espais i evitant la contaminació del sòl i les aigües.

A més, aquest sistema té un impacte econòmic positiu. La gestió de la fracció resta, que és la més cara de tractar, es redueix significa tivament amb la separació en origen. Això implica un estalvi per a l’Ajuntament i, en conseqüència, per als veïns i veïnes, que poden veure’s beneficiats amb tarifes més justes i serveis més eficients. La reducció de residus en contenidors col·lectius també millora la ne teja urbana, elimina males olors i disminueix la presència de plàstics i altres materials dispersats a les vies públiques, millorant la imatge del municipi.

Un altre aspecte fonamental és la comoditat per a la ciutadania. Rebre cubells específiques i un calendari de recollida clar fa que el procés sigui senzill i accessible per a tothom, incloent persones grans o amb mobilitat reduïda. La possibilitat de gestionar els resi dus a casa, sense haver de desplaçar se fins als contenidors, fomen ta la responsabilitat i la participació activa de la comunitat en la cura del medi ambient.

És cert que la implementació d’aquest sistema requereix una cam panya d’informació i sensibilització, així com un període d’adapta ció. Però els beneficis superen amb escreix els possibles inconveni ents. La col·laboració de la ciutadania és clau per a l’èxit, i amb una bona comunicació i suport, podem aconseguir que aquest canvi sigui un èxit rotund.

En definitiva, apostar pel sistema de recollida porta a porta a la Canonja és apostar per un municipi més net, més sostenible i més responsable.

Una conversa amb la  IA ni ajuda ni compensa el medi ambient

Energia, aigua i milions d’usuaris diaris: el cost ocult de la tecnologia

Redacció

El fet de saludar el ChatGPT amb un ‘Hola, com estàs?’ i rebre una resposta amistosa ‘Hola! Molt bé, gràcies per preguntar.I tu? Com estàs? En què et puc ajudar avui?’ representa un consum energètic, –segons explica el mateix ChatGPT–, semblant a tenir una bombeta led de 10 watts encesa durant 72 segons. Tot i que pot semblar una despesa mínima, si aquest consum es multiplica pels 122 milions d’usuaris actius diaris que té de mitjana el ChatGPT arreu del món (sense comptar altres eines d’intel·ligència artificial disponibles), la despesa és immensa. «Cada paraula que m’envies contribueix una mica al consum energètic, encara que només sigui per dir ‘hola’, ‘adéu’ o ‘gràcies’», explica el mateix ChatGPT.

«El consum energètic d’una IA es reparteix en dos grans moments: l’entrenament del model i l’ús o explotació de l’eina», explica Antonio Pita, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. «Si només xategem o em demanes text, soc relativament eficient; si em demanes imatges artístiques, gràfics que pesin molt o vídeos generats amb IA, això augmenta molt la

potència necessària», explica el ChatGPT quan se li demana sobre les peticions que gasten més energia. I adverteix: «Si algun cop tens accés a entrenar models des de zero (com els investigadors), entraràs en el terreny més energívor de tots».

«Els models són més eficients que abans, i ara una consulta simple de text a ChatGPT consumeix el mateix que una cerca a Google. Si es fan tasques més complicades, és diferent: la generació d’imatges o gràfics o les peticions complexes que impliquen molta contextualització, memòria o accés a eines externes consumeixen més», afirma Andreas Kaltenbrunner, investigador del grup Artificial Intelligence and Data for Society (AID4So) de la unitat de transformació digital, IA i tecnologia, en la mateixa línia que m’indica la IA.

Generar un vídeo és una de les tasques més costoses, consumeix més de 1.000 watts/minut

Així, i segons el ChatGPT, una de les tasques menys sostenibles és l’anàlisi de grans volums de dades (grans documents o bases de dades), «per exemple analitzar un text de 100 pàgines o més em pot suposar una despesa alta (20-50 watts-hora)». La segueixen la generació d’imatges amb models com DALL·E, Stable

Diffusion o Midjourney, perquè requereix càlculs molt intensos per crear píxels, amb un cost elevat (entre 10-100 watts-hora per cada imatge). La generació de vídeo amb models generatius (per exemple, Sora o Runway) és «una de les tasques més costoses ara mateix, amb un consum extremadament alt (més de 1.000 watts/minut)». Finalment, com confirmen els experts, l’entrenament de models de llenguatge extens (per exemple, entrenar un GPT nou, no solament ferlo servir) representa una despesa enorme, d’entre 1 i 10 gigawatts-hora, perquè implica setmanes amb supercomputadors amb milers de GPU. «L’aigua i l’energia són els dos recursos més esmentats pel que fa a l’impacte ambiental de la IA. Aquesta tecnologia fa servir aigua per refredar els servidors i evitar el sobreescalfament. Una manera de consumir menys aigua és col·locar els centres de dades en llocs freds», comenta Zora Kovacic, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. De fet, algunes empreses han començat a situar els servidors a Irlanda, Islàndia i Noruega, on el clima ajuda a reduir la despesa hidràulica.

TECNOLOGIA D’ALT CONSUM

Al consum elèctric dels servidors cal afegir-hi l’aigua que necessiten per a la seva refrigeració. CEDIDA

dia mundial del medi ambient

ENERGIA

MÉS BARATA

Les renovables donen un ‘avantatge energètic’ a la indústria respecte de la UE

L’Estat espanyol ha assolit un «avantatge energètic» respecte de la Unió Europea (UE) que ha afavorit la indústria. Així ho conclou un estudi sectorial presentat ara fa uns dies per part de CaixaBank Research, que assegura que l’augment del pes de les renovables en la generació elèctrica ha «impulsat» les manufactures.

El servei d’estudis del banc explica que els costos energètics de la indústria han passat de ser un 31% superiors als dels socis europeus el 2018 a situar-se un 26,6% per sota el 2024 gràcies al «fort augment» de la producció fotovoltaica i eòlica. Segons explica el treball, aquest fet ha estat «clau» per explicar la competitivitat del sector. CaixaBank Research també ha revisat una dècima a la baixa el creixement del PIB del 2025, fins al 2,4%, pels aranzels als EUA.

L’estudi detecta una «millora substancial» en els preus relatius de l’electricitat i el gas a Espanya, que ens uns anys han passat d’estar per sobre de

la mitjana europea a beneficiar-se de tarifes més baixes. A banda de l’augment del pes de les energies renovables, CaixaBank assegura que també hi ha contribuït la «menor exposició» al gas rus, que ha provocat

«menys disrupcions» a conseqüència de la guerra a Ucraïna.

El document remarca que els costos energètics són «claus» per a la producció manufacturera. En aquest sentit, explica que «els països nòrdics

i Espanya, amb tarifes elèctriques més competitives, destaquen de forma positiva, mentre que la producció industrial a Itàlia, Àustria i Alemanya se’n ressent pels alts costos elèctrics», conclou.

Tot i revisar el creixement econòmic del 2025 pels «importants desafiaments geopolítics» i el «gir proteccionista» als Estats Units, l’estudi ressalta que durant aquest exercici el sector dels serveis serà el que

mantindrà el «dinamisme», alhora que pronostica creixement en tots els altres sectors. Entre els que més ho faran hi ha les TIC, la indústria química farmacèutica –tot i que aquesta és «vulnerable» a possibles aranzels–, el turisme, el sector primari i la construcció.

El document també assenyala que les manufactures i el comerç majorista seran els sectors amb un creixement «mitjà» i les empreses del sector tèxtil, les papereres i el comerç al detall es trobaran entre les que enregistraran un creixement «dèbil».

De l’inici de l’any els autors de l’estudi han ressaltat la moderació de la inflació, el descens dels tipus d’interès i el preu del petroli «contingut». L’informe també celebra la «reactivació» de la demanda interna i assenyala que s’ha reduït el nombre de sectors amb «dificultats», que són un 34% (vs. 24% del mateix període de l’any passat).

CaixaBank Research també ha revisat una dècima a la baixa el creixement econòmic de l’Estat pel 2026, que ara situa en el 2%.

Plaques fotovoltaiques a la factoria de Seat. Les renovables han permès rebaixar la factura energètica de la indústria.  ACN

dia mundial del medi ambient

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

El 2024 no es van superar els límits dels principals contaminants

però l’ozó va ser elevat a l’estiu

Set estacions van superar el llindar d’informació de l’ozó troposfèric durant un total de setze hores

Durant l’any 2024 no va es va registrar cap superació dels valors límit legislats per la normativa europea per als principals contaminants, com el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules PM10 i PM 2,5 el diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO) o el benzè. És el primer cop des de l’inici de les dades històriques que passa això, excloent els anys condicions per la pandèmia. Tot i aquests avenços, l’estiu del 2024 va tornar a registrar episodis puntuals de

k Tribuna

nivells d’ozó troposfèric (O3), especialment en zones com el Camp de Tarragona, la plana de Vic, el Penedès-Garraf i les Comarques Girones, segons l’informe anual del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

En total, es van produir 16 hores de superació del llindar d’informació horari (180 microg/m3) en set estacions, però no es va arribar al llindar d’alerta (240 microg/m3) en cap cas.

L’any passat, la Generalitat va activar en cinc ocasions avisos preventius per nivells elevats de partícules PM10: en

La totalitat del medi

Dtres casos, per intrusió de pols d’origen africà, i, en els altres dos casos, per una disminució de les condicions de dispersió i l’estancament de la contaminació atmosfèrica afavorides per la presència d’un anticicló.

El Departament ha considerat que els resultats del 2024 reflecteixen una tendència positiva de millora en la qualitat de l’aire i ha assegurat que això és fruit, entre d’altres, de l’impuls de mesures en la mobilitat i en les activitats econòmiques.

En aquest sentit, es continua treballant per reduir els nivells d’ozó, especialment mitjançant

es de fa anys, fins i tot dècades, conceptes com sostenibilitat, circularitat o protecció del medi ambient tenen cada cop més presència i pes específic en el sí de qualsevol iniciativa econòmica, administrativa o social. Tothom és conscient que cal cuidar l’entorn natural en el qual vivim, entre altres raons, perquè no en tenim cap altre com a alternativa. Només hi ha un planeta, i cal preservar-lo tant per a nosaltres com, sobretot, per a les generacions futures.

Al mateix temps, és evident que qualsevol activitat humana genera un impacte mediambiental. Cal, doncs, trobar un equilibri entre activitat i productivitat, d’una

accions coordinades per disminuir les emissions de precursors, com els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils. De fet, l’agost passat es va aprovar el Pla de Qualitat de l’Aire, horitzó 2027, que inclou mesures específiques per a la

És la primera vegada que es prenen dades en les quals no se supera el límit de cap contaminant

reducció d’aquest contaminant.

D’altra banda, l’any passat es va consolidar el programa de renovació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica per millorar la precisió i cobertura de les dades recollides. Aquest 2025 està

banda, i sostenibilitat i conscienciació social, d’una altra banda. Un equilibri que passa per la implantació i aplicació de mesures proteccionistes envers el medi ambient i, també, per l’educació social doncs, en definitiva, el medi ambient ens afecta a tots sense excepció.

És per això que, atès que tots hi tenim a veure en la conservació i protecció de l’entorn natural, també és lògic pensar que tothom pot fer la seva aportació al respecte, per petita que aquesta sigui. I és que, quan parlem del medi ambient, qualsevol gest és important.

A l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet en som plenament conscients i, per això, des de fa anys venim impulsant diferents mesures en aquesta línia. Entre

previst continuar fent la modernització de l’equipament i la instal·lació de l’equipament adquirit, a més de la renovació de les cabines de mesura. El 2024 es va aprovar la nova directiva europea sobre qualitat de l’aire, que estableix límits de contaminació més estrictes a aplicar el 2030 i la Generalitat ha asseverat que «s’alinea» amb aquests nous objectius.

altres exemples, avui som un municipi més sostenible gràcies a haver instal·lat enllumenat de baix consum, a la creació de noves zones verdes, a la implantació de la recollida selectiva i les seves campanyes de conscienciació social o a la instal·lació de plaques solars i punts de càrrega per a vehicles elèctrics, entre altres accions impulsades.

Amb tot, per moltes polítiques que apliquin les administracions i moltes mesures que activin les empreses, la col·laboració veïnal també és imprescindible. Per això, des de la Pobla convidem a tothom a aportar el seu gra de sorra per poder aconseguir junts el canvi. Perquè, recordem-ho, tots som medi.

Joan Maria Sardà i Padrell

Alcalde de la Pobla de Mafumet

Redacció

El polígon químic Nord en l’apagada del 28 d’abril. L’any 2024 no es va superar cap límit contaminant.  GERARD MARTÍ

dia mundial del medi ambient

CONSUM ENERGÈTIC

Un estudi mostra que les cobertes vegetals redueixen en un 20% el consum energètic dels edificis

El projecte Big4Life constata que es millora l’aire i es redueix el microclima urbà

Redacció

Habilitar cobertes i façanes vegetals als edificis comporta, de mitjana, un estalvi energètic d’entre el 15% i el 20%, segons un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL). Es tracta del projecte Big4Life, el qual conclou que aquest sistema constructiu redueix l’impacte de la radiació solar i la temperatura, especialment quan els pics de radiació solar són elevats. Així mateix, la infraestructura verda millora la qualitat de l’aire, redueix l’efecte de l’illa de calor i absorbeix diòxid de carboni. A més dels avantatges tèrmics, la construcció també funciona com un aïllament acústic i inclou sistemes de captació

d’aigua. De fet, els investigadors han dissenyat un càlcul específic per regar la vegetació amb la quantitat mínima d’aigua. «També permet controlar la quantitat d’aigua que es deriva cap a clavegueram. En futurs escenaris climàtics que es preveuen complicats, evitar el col·lapse del clavegueram públic és important», ha conclòs la project mànager de Big4life, Laura Herrera.

Pel que fa al tipus de vegetació, l’investigador principal del projecte, Gabriel Pérez, ha apuntat que s’utilitzen plantes de requeriments hídrics molt baixos, com el sèdum o el romaní. Tot i això, també es contemplen els jardins convencionals amb plantes arbustives i arbres. Els únics condicionants

són el manteniment del paisatge i el reforç de l’estructura de l’edifici en el cas d’un jardí gran.

Precisament, el manteniment d’aquests sistemes és un dels reptes d’aquesta construcció verda. Segons el l’investigador principal del projecte, Gabriel Pérez, «La nostra societat és conservadora. Les plantes són organismes vius i s’han de mantenir. Moltes vegades tendim a fer edificis i infraestructures amb el manteniment mínim». L’estudi preveu demostrar que el retorn d’aquest sistema és «molt més alt» que la inversió.

En relació amb les seves aplicacions, Pérez ha assenyalat que la infraestructura es pot aplicar tant en obra nova com

de rehabilitació. «Inclús en cobertes inclinades. No hi ha cap condicionant tècnic», ha dit. Concretament, el projecte ha analitzat la viabilitat del sistema en cinc edificis de Barcelona, un al Prat de Llobregat i dos a Lleida.

El projecte Big4life compta amb la participació de vuit entitats europees entre universitats, centres de recerca i empreses especialitzades de l’Estat, Itàlia, Països Baixos i Grècia com ho són el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat d’Estudis de Gènova (UNIGE), la Universitat Oberta Hel·lènica (HOU), TEB Verd SCCL, Verdtical Ecosistema, Solucions Eixverd i Sempergreen BV.

Una coberta vegetal que combina la vegetació i les instal·lacions. ACN

dia mundial del medi ambient

FORMACIÓ PROFEsSIONAL

T’apassiona el medi natural?

Forma’t a l’Institut d’Horticultura i Jardineria

Redacció

Vols dedicar-te al paisatgisme, la jardineria, el medi rural o natural, l’educació ambiental, la rehabilitació d’interiors, la salut ambiental o la prevenció de riscos?

L’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus ofereix cinc cicles de grau superior en horari de matí o tarda i cinc cicles de grau mitjà, fet que facilita la conciliació amb la feina. Els cicles de grau superior (CFGS) són: Gestió forestal i del medi natural; Paisatgisme i medi rural –al matí–, així com Educació i control ambiental; Prevenció de riscos professionals i Química i salut ambiental, a la tarda.

Per altra banda, els cicles de grau mitjà (CFGM) són els següents: Aprofitament i conservació del medi natural, Jardineria i floris-

teria, a més de Producció agroecològica. Com a novetat per al pròxim curs 20252026 s’incorporen també dos nous cicles de grau mitjà que responen a la forta demanada realitzada per part de les empreses del sector: Sanitat ambiental aplicada i Obres d’interior, decoració i rehabilitació Amb un índex d’inserció laboral molt alt i una estreta vinculació formativa amb nombroses empreses del territori, l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus realitza una aposta continuada per la qualitat i la innovació educativa. A més, els alumnes del centre compten amb la possibilitat de participar en programes Erasmus+ amb estades formatives en un país europeu, a més de prendre part en concursos i activitats que fomenten la seva creativitat i implicació.

~ CONTINGUT RECOMANAT ~

PLANIFICACIÓ MARINA

El primer mapa del fons marí català identifica 26 hàbitats,  4 d’interès comunitari

El document recull dades de la línia de la costa fins a 50 metres de profunditat

ACN

Catalunya té 26 hàbitats marins, quatre dels quals d’interès comunitari. Així ho recull el nou Mapa dels Hàbitats Marins, que recull informació sobre el tipus de fons des de la línia de la costa fins a 50 metres de profunditat i ha de servir per planificar i gestionar els usos i activitats que s’hi fan. S’han trobat principalment fons sedimentaris com fangs i fangs sorrencs, sorres i sorres fangoses i fons detrítics. Els d’interès comunitari són coves submarines submergides, estuaris i desembocadures deltaiques, fons marins rocosos i praderies de posidònia oceànica.

El mapa, que es pot consultar en línia a la web de l’Hipermapa de la Generalitat, recull informació sobre els hàbitats i el tipus de fons marí, i inclou el model d’elevacions del fons marí i la batimetria. De moment recull quins són aquests hàbitats i on es troben però no

s’ha avaluat el seu estat, feina que es podria fer en un futur. Els 26 hàbitats diferents trobats es distribueixen principalment en tres grans ambients que ocupen aproximadament el 93% de la superfície prospectada. Entre la Costra Brava nord i el Maresme predominen les sorres i sorres fangoses, entre Barcelona nord i el Delta de l’Ebre hi ha fons fangosos i fangs sorrencs. Aquestes diferències podrien explicar-se en part pels processos sedimentaris que depenen de la presència dels grans rius com l’Ebre, el Llobregat i el Besòs. El tercer ambient per odre d’importància a la costa catalana són els fons detrítics biogènics, que són una barreja de graves, còdols, sorres i restes d’equinoderms, algues calcàries i curculles, entre d’altres.

Entre els fons detrítics biogènics s’han detectat fons de grapissar o maërl, especialment extensos a la Costa Brava sud i sobretot al Maresme, on arriben a ocupar més del 20%

de la superfície total d’aquesta zona. Estan formats per algues calcàries i dona lloc a un ampli conjunt de nínxols ecològics que ofereix zones de refugi i alimentació per a una diversitat d’espècies de flora i fauna.

Pel que fa als d’interès comunitari, hi ha coves submarines submergides o semisubmergides, estuaris i desembocadures deltaiques, fons marins rocosos i concrecions biogèniques sublitorals, i praderies de posidònia oceànica. Entre aquests, destaquen els alguers de posidònia, que són considerats els ecosistemes més importants de la Mediterrània. Es tracta d’un hàbitat crucial que proporciona refugi a moltes espècies marines. N’hi ha a zones de la Costa Brava, com l’àrea marina del Parc Natural del Cap de Creus, però també se n’han trobat presències im-

Els hàbitats es distribueixen en 3 grans ambients que ocupen el 93% de la superfície submarina

portants al llarg de la costa de Tarragona. Ocupen un total de 4.582 hectàrees, un 2,4% de la superfície cartografiada. D’altra banda, s’ha trobat que els alguers de Posidonia oceànica es troben allunyat de les zones d’influència dels rius, mentre que els alguers de Cymodocea nodosa es localitzen en general en zones més fangoses i sovint on hi ha una certa afluència d’algun riu, amb una major aportació de fans o sorres fangoses, com a les badies del Delta de l’Ebre o davant de la costa dels aiguamolls de l’Empordà. Conjuntament amb altres alguers, ocupen 2.976 hectàrees, un 1,5%.

Pel que fa als fons rocosos, s’han detectat més sovint a la part nord de la costa catalana, tot i que representen un percentatge petit respecte al total de la zona analitzada.

El vaixell encarregat de prospectar el fons marí mitjançant diferents sensors d’adquisició de dades.  ACN

dia mundial del medi ambient

els efectes en la vida marina

El 88% de les tortugues marines presenten microplàstic, segons  un estudi del CRAM

Les restes més habituals que s’han trobat són el tipus làmina, seguit de fragments de plàstics i filaments

L’Àrea de Clínica i Rescat de la Fundació CRAM va atendre un total de 56 tortugues marines de l’espècie ‘Caretta caretta’ durant la temporada de 2024, de les quals s’han obtingut 42 mostres, entre femtes i contingut digestiu, i ha aparegut plàstic en el 88% de les mostres analitzades. Això permet obtenir informació sobre l’estat de contaminació al mar.

Les tortugues són una espècie de referència en el mesurament de la contaminació,

perquè tendeixen a ingerir residus plàstics o quedar entortolligades en ells a causa de la seva àmplia distribució i a la seva interacció amb diferents hàbitats marins. Em total s’ha analitzat un total de 37 mostres de femtes de tortuga marina en recuperació i en el 86% d’aquestes han aparegut restes de plàstic. La més habitual és el tipus làmina (42,2%), seguit de fragments plàstics (11,1%) i de filaments (8,9%).

També s’han obtingut mostres de sis necròpsies a tortugues marines fetes el 2024 i s’han trobat restes de plàstic en cinc

d’elles. L’acumulació de plàstics al tracte digestiu no va ser la causa directa de la mort d’aquests individus, però en diversos casos sí que va provocar enteritis severa, el que produeix dolor, anorèxia i compromet immunològicament l’animal, segons apunten els resultats de l’anàlisi. En un cas, els tecnics de la CRAM es van trobar grans quantitats de plàstic a l’estómac que, durant els més de tres mesos que l’animal va romandre al centre, no va expulsar a través de femta. Aquesta troballa suggereix que algunes

tortugues, tot i tenir plàstic en el seu tracte digestiu, no aconsegueixen eliminar-lo de forma natural, fet que pot agreujar notablement els seus problemes de salut. També s’han atès tres tortugues marines amb entor-

L’acumulació de plàstics pot no ser la causa directa de la seva mort però provoca enteritis severa

tolligaments en alguna de les seves aletes i en dos casos ha estat necessària l’amputació. També s’ha tractat una tortuga que presentava un ham que va poder ser extret mitjançant endoscòpia. Els especialistes de la Fundació CRAM apunten

que els elevats percentatges de restes de plàstic detectats a l’interior de les tortugues estudiades indiquen que el mar conté gran quantitat de residus d’aquest tipus i que això influeix no només en la vida marina, sinó també en la vida de tots els habitants del planeta, ja sigui pel consum directe de productes del mar com pel cicle biològic de l’aigua.

Redacció

Una tortuga alliberada pel CRAM després de ser tractada pels seus veterinaris.  CRAM

dia mundial del medi ambient

recuperació d’espais naturals

Un esclat de biodiversitat fa renéixer la natura als Prats d’Albinyana

Els treballs de restauració d’aquest espai, que fa el Port de Tarragona, han evidenciat la capacitat de regeneració de la natura

Redacció

Ens trobem davant del fenomen d’extinció més gran que ha viscut el planeta Terra des de la desaparició dels dinosaures. Així ho assegura l’ONU. Un informe sobre biodiversitat elaborat per Nacions Unides el 2022 conclou que prop d’un milió d’espècies animals i vegetals estan en perill d’extinció, i que, en molts casos, aquesta s’acabarà produint en les pròximes dècades. La gravetat de la situació urgeix actuacions contundents i compromisos ferms per a protegir la biodiversitat i els ecosistemes. De fet, els punts 14 i 15 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 van justament en aquesta línia, fent una crida a l’acció per a aturar la degradació dels ecosistemes terrestres i marins i assegurar-ne la seva conservació. Aquí al territori són diversos els projectes que busquen protegir els espais naturals. Ara bé, n’hi ha un que destaca per la seva magnitud, impacte i ambició. Parlem de la restauració dels Prats d’Albinyana, que està duent a terme Port Tarragona. Els Prats d’Albinyana són la zona humida més gran que hi ha al litoral català entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat. Es tracta d’un espai de prop de 38 hectàrees inclòs dins de la Xarxa Natura 2000, en uns terrenys propietat de l’Autoritat Portuària que es troben ubicats entre el nucli urbà de la Pineda, la futura Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i el recinte portuari. L’objectiu és recuperar l’entorn de zona humida de litoral, creant un ecosistema que permeti la supervivència de les espècies existents i reintroduir espècies animals i vegetals característiques d’aquests espais.

Tres fases

Durant els primers mesos de la intervenció, s’han dut a terme els treballs previs, que han consistit en l’enderroc de les construccions encara presents dins del recinte, la retirada de deixalles i de runa i la identificació i marcatge de les zones a conser-

var i la retirada d’espècies animals presents en aquest espai. Actualment, s’estan fent els treballs d’excavació per a la construcció d’una llacuna de grans dimensions, que tindrà una illa de 27.000 m2 a l’interior, per a facilitar la nidificació d’aus protegint-les dels possibles

atacs de depredadors. Un cop es finalitzi la llacuna, previsiblement a la tardor, començarà el procés de revegetació. Quan tota la flora ja estigui plantada, es procedirà a la reintroducció de la fauna capturada així com d’altres noves espècies típiques d’aquests ecosistemes. Tot ple-

gat, suposarà una inversió de 2,3 milions d’euros.

Recuperació espontània En un primer moment, el projecte de la restauració dels Prats d’Albinyana preveia la plantació de 13.000 arbres i 45.000 plantes i arbustos, així com la

reintroducció de nombroses espècies naturals. Ara bé, la recuperació espontània que ha experimentat aquest espai després d’anys sense presència humana està comportant una revisió del projecte inicial, per a ajustar-lo a la realitat actual d’uns Prats d’Albinyana que han vist com la vida hi ha aflorat de nou.

A tall d’exemple, la cap de divisió de Medi Ambient i directora del projecte, Cristina Miret, explica que la previsió de compra de vegetació es reduirà entre un 50 i un 70% respecte a les previsions inicials gràcies a aquesta recuperació espontània. Ara bé, si hi ha una dada que exemplifica aquest procés de regeneració natural dels Prats d’Albinyana és la d’animals identificats i translocats durant els treballs, per a ser reintroduïts un cop finalitzin les obres. En poc més de mig any, s’han translocat a més de 700 exem-

plars, d’entre els quals en destaquen 18 espècies d’especial interès, detalla Miret. La clau per aconseguir aquesta xifra tan elevada de translocacions ha estat la formació i sensibilització de tot el personal implicat en els treballs. Tots els operaris de les empreses adjudicatàries han rebut formació sobre les principals espècies presents als Prats d’Albinyana i sobre com actuar cada vegada que s’ha localitzat algun exemplar.

Veritables sorpreses

Aquest procés d’identificació i translocació ha deixat escenes sorprenents. Així ho explica el consultor ambiental i fotògraf Ferran Aguilar, membre de l’equip que dirigeix el projecte de restauració. Una d’elles ha estat l’aparició de centenars d’escarabats blaus. Es tracta d’una espècie típica d’entorns humits que actualment cosa de trobar. Aguilar comenta que veure’n més de cinc es considera tot un èxit i als Prats d’Albinyana se’ls ha pogut comptar per desenes, que han tenyit d’un blau intens els prats d’aquest espai.

El projecte preveu identificar i desplaçar els animals per tal de ser reintroduïts després

També és destacable la presència de bívies tridàctiles, de dragons i altres tipus de rèptils. A més, s’han capturat una vuitantena d’anguiles, de les quals se n’han arribat a trobar exemplars de més de 45 centímetres, cosa que evidencia que actualment ja hi ha canals que connecten el mar amb l’interior d’aquest espai. Pel que fa als mamífers, s’ha trobat des d’una petita musaranya, que fa uns pocs mil·límetres de llarg, fins a una família de guineus que en comptades ocasions es deixen veure. Totes aquestes troballes exemplifiquen la capacitat de regeneració que té la natura si se li permet seguir el seu curs natural. La intervenció del Port Tarragona encara amplificarà aquest procés de regeneració convertint aquesta zona en un veritable refugi per a la biodiversitat.

L’absència d’activitat humana a la zona ha permès recuperar des d’aus a rèptils, passant per insectes i petits mamífers.  CEDIDA-FERRAN AGUILAR

Els Prats d’Albinyana és la zona humida més important entre els deltes de l’Ebre i el Llobregat.  CEDIDA-FERRAN AGUILAR

dia mundial del medi ambient

TREBALL INTERDISCIPLINARI

Treball conjunt i acció local, claus per lluitar pel clima des de les ciències socials

Investigadors de la UOC aporten coneixements en urbanisme, espais escolars, alimentació o salut planetària

Redacció

El 2023, les emissions mundials de diòxid de carboni procedents de combustibles fòssils van tornar a augmentar, fins a superar els 37.000 milions de tones de CO2. No obstant això, en diverses regions del món aquestes emissions van disminuir, segons dades del Global Carbon Budget. És el cas de la Unió Europea i els Estats Units, fet que demostra que és possible revertir la tendència. A més, una recerca publicada a la revista PNAS conclou que aquest descens de les emissions no és incompatible amb el creixement econòmic, sinó al contrari: el 30% de les regions del món aconsegueixen créixer econòmicament mentre redueixen els nivells de gasos nocius.

Reduir la dependència dels combustibles fòssils implica solucions que combinin diferents disciplines. No només cal fomentar les ciències naturals, l’enginyeria o l’arquitectura, sinó que també són necessàries les aportacions de l’educació, les ciències socials o les ciències jurídiques. Aquesta visió interdisciplinària resulta clau per afrontar la complexitat del canvi climàtic de manera efectiva i ajudar a canviar activitats o espais del nostre dia a dia.

«El reconeixement de la complexitat del canvi climàtic obliga els investigadors a recórrer a coneixements interdisciplinaris que combinen les ciències naturals amb les ciències socials i les humanitats», plantegen els autors d’un article publicat a la revista Climatic Change.

De la ciutat al món saludable

El 2024 es produïa una sentència històrica: el Tribunal Europeu de Drets Humans dictaminava que el canvi climàtic viola el dret al respecte de la vida privada i familiar. El cas va ser presentat per una associació de dones grans suïsses, preocupades per l’impacte de l’escalfament global en la seva salut. L’associació va al·legar

que el govern suís no prenia prou mesures davant d’aquest fenomen. «Solem atribuir als més grans un cert conservadorisme, però això fa temps que es discuteix», puntualitza Tomás Sánchez Criado, investigador Ramón y Cajal del grup Care and Preparedness in the Network Society (CareNet), adscrit a la unitat de recerca sobre cultura, creativitat, justícia social, pensament crític i humanitats, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «Actualment, les persones d’edat més avançada són també les de la generació del 1968 i les lluites per l’emancipació corporal. Molta d’aquesta gent continua lluitant per obrir la possibilitat d’un futur en un moment infaust i complex, en què podem sentir certa paràlisi», afegeix l’investigador, que participa en el projecte ‘Ciutats que envelleixen: els futurs de l’urbanisme de l’edat avançada

al litoral espanyol’ (CIUDEN), finançat per la Fundació BBVA. Quines són les claus perquè una ciutat tingui una bona salut? Sánchez Criado recorda que a Espanya l’accessibilitat urbana està àmpliament desenvolupada i en transformació, però queda molt per fer. «Pensem en els carrers de ciment, formigó o granit, en aquests paviments segellats fets perquè les persones cegues o amb cadira de rodes hi puguin caminar de manera segura. Aquests mateixos paviments són ara el fonament de molts problemes, com l’efecte illa de calor, que vulnerabilitza i exposa aquests mateixos cossos als quals es volia restituir el dret a la ciutat», sosté. El seu projecte actual comprèn tallers conjunts amb activistes grans,

urbanistes, tècnics municipals i legisladors sobre com podem construir ciutats per envellir-hi bé dins dels límits del planeta. Aquesta transformació de l’entorn no és només una qüestió urbanística, sinó que forma part d’un canvi global més profund. Per a Cristina

Els carrers pavimentats per ser segurs ara generen problemes com l’efecte illa de calor

La crisi del clima s’ha definit com un drama humanitari i com una emergència en salut

O’Callaghan Gordo, professora dels Estudis de Ciències de la Salut, «el fet de traspassar els límits canvia l’entorn en què vivim: passem d’un planeta estable al qual ens hem adaptat a unes condicions que desconeixem».

«La crisi climàtica s’ha de-

finit com una crisi humanitària i com una emergència en salut», insisteix la professora de la UOC, que també és investigadora líder del Barcelona Interdisciplinary Research Group on Planetary Health (BITAL), adscrit a la unitat de recerca sobre salut, salut digital i benestar. O’Callaghan Gordo, experta en salut planetària, assenyala que el benestar de les persones també depèn de la sostenibilitat. Per intentar contenir l’augment de les temperatures, cada vegada és més comú que els espais urbans renaturalitzin determinades zones. És el cas de Barcelona, Gandia, Valladolid o Vitòria. Així va néixer el projecte europeu COOLSCHOOLS, coordinat per la UOC. Aquest projecte estudia els beneficis d’implemen-

tar solucions basades en la natura als patis escolars des d’àmbits del coneixement molt diferents, com ara l’ecologia, la salut, l’educació, la governança o l’equitat. El projecte engloba les ciutats de Barcelona, Brussel·les, París i Rotterdam. Aquestes iniciatives de respecte cap a la natura i l’entorn s’han de traslladar també a l’interior de les llars. L’impacte ambiental de l’alimentació, per exemple, és una qüestió que preocupa la població espanyola, tal com recull l’Estudio sobre el impacto ecológico de los hábitos alimentarios de la población española. Amb tot, hi ha barreres que dificulten el canvi, com ara el preu dels aliments saludables i sostenibles. La transició està en marxa no només en el sector de l’alimentació, sinó també en el de l’energia, l’urbanisme, el transport o la millora de la salut planetària.

La lluita contra el canvi climàtic també inclou canvis d’hàbits de consum i d’alimentació, apostant per productes de proximitat i per evitar el malbaratament, entre d’altres mesures.  CEDIDA

dia