Camí a Segona 18 i 19
El Nàstic jugarà demà una final a Múrcia (20.30h) per mantenir viu el somni de l’ascens
Castells 15
Els Verds, la Vella i la Joves es trobaran diumenge a la Diada de Campiones dels Nens del Vendrell
Opinió Valle Mellado. El PP y la ‘mafia’: « ¿No sería mejor contrastar ideas y proyectos, y que después el pueblo con su voto elija?»
El nombre de delictes va caure lleugerament (-1,8%), però es va incrementar el de detinguts, que van ser més de set mil. Els delictes contra el patrimoni es mantenen com els més habituals
Policial 14
‘top manta’ enfronta els
Els manters van protagonitzar una acció de protesta després d’una operació policial als seus magatzems. Els consistoris creuen acusacions sobre com actuar davant la venda il·legal
La licitació del nou equipament sanitari es farà abans de l’agost
Un 20,5% de noies de 4t d’ESO afirmen haver patit ‘bullying’ durant l’últim any Reus
Judicial l El president lamenta que s’utilitzi l’Administració de Justícia per «ridiculeses»
Redacció/ACN
El president de l’Audiència de Tarragona, Joan Perarnau, va assegurar que la nova llei d’eficiència judicial ha suposat una entrada massiva de demandes en els mesos previs, ja que a partir d’ara, abans de poder presentar-les, les parts hauran de passar pels Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC). En la presentació de la Memòria judicial de l’Audiència, Perarnau ha lamentat que cada vegada entren més assumptes i que s’utilitzi l’Administració de Justícia per a «autèntiques ridiculeses», principalment en matèria civil. «Entren demandes per 50-150 euros, no té ni cap ni peus», va dir. També ha recordat la situació crítica dels Jutjats de Valls i la manca de personal.
El president de l’Audiència Provincial va exposar duran el repàs de l’últim any que s’arrosseguen els mateixos problemes des de fa dècades, amb una plantilla amb 95 jutges, que no s’ha ampliat i que té molta mobilitat. Davant d’això, Perarnau ha lamentat que cada vegada es registren més assumptes als jutjats de la demarcació de Tarragona. «És judicialitzar tot més, és desesperant, els jutges estem per resoldre coses greus», va manifestar.
Segons ell, el 80% de les demandes en matèria civil no s’haurien de produir. «És ridícul utilitzar un òrgan judicial per reclamar la pèrdua d’una maleta en un vol», va assenyalar. Perarnau considera que aquestes reclamacions haurien de resoldre’s a través de sistemes de mediació o arbitratges. També va subratllar que l’entrada en vigor de la nova llei d’eficiència judicial ha suposat l’entrada «brutal» d’assumptes en matèria civil i
«És ridícul utilitzar un òrgan judicial per reclamar la pèrdua d’una maleta»
Han crescut els delictes d’agressions sexuals en un 8% en l’últim any
mercantil. «Entre el gener i el març, ens ha entrat un volum de demandes com no ens havia entrat mai en la història perquè els advocats han presentat tot el que tenien per evitar que els requerissin els MASC, i ara no està entrant res», va explicar Perarnau. També va dir que estan a l’expectativa de veure si es reduiran els procediments arran de l’obligatorietat que passin primer pel MASC.
Dades de l’activitat judicial a la demarcació de Tarragona el 2024
DEL 2023
Contra el patrimoni
Delictes per internet
Contra les persones
Agressions sexuals
Temptatives d’homicidi
Homicidis
RESPECTE DEL 2023
Segons les dades recollides en la Memòria de l’Audiència Provincial de Tarragona de 2024, la matèria penal representa pràcticament la meitat de tots els assumptes judicials mentre que la civil es xifra en el 43%, la social en el 6% i la contenciosa administrativa en el 2%.
Tendència a l’alça En el 2024, s’ha mantingut la tendència a l’alça dels assumptes en matèria civil; tot i això, l’increment ha estat menor respecte a anys anteriors, igualment en l’àmbit mercantil. Els assumptes penals i els de famílies no han experimentat pràcticament increments.
L’any passat, es van cometre 60.122 fets delictius a la demarcació de Tarragona. D’aquests, el 14% es van produir per Internet, principalment per estafes - majoritàriament per targetes bancàries-. Amb tot, aquests fets suposen un 1,85% menys en comparació amb el 2023. En global, es van resoldre un 35% d’aquests fets delictius, amb una resolució superior al 90% en els delictes més greus -homicidi, lesions, agressions sexuals-. Per contra, els delictes menors, que són els més nombrosos, han tingut una resolució menor. A tall d’exemple, els delictes contra el patrimoni, que suposen el 74% del total, només s’han resolt un 22% dels casos.
Més agressions sexuals
L’any passat, es van produir quinze homicidis a la demarcació de Tarragona, un més respecte al 2023 i cinc més respecte al 2022. D’aquests quinze, tretze s’han resolt. «Això suposa fer judicis amb jurat popular pràcticament cada mes», va dir Perarnau. Pel que fa a les temptatives d’homicidi, aquestes s’han xifrat en 47, amb 45 resoltes. També han crescut els delictes d’agressions sexuals en un 8%. En concret, hi ha hagut 438 agressions, amb 228 detinguts. L’índex de resolució ha estat del 91%. En el cas dels delictes contra el patrimoni se n’han registrat 46.255, amb 2.879 arrestos. Els delictes contra les persones són els segons més nombrosos, amb 7.623 fets delictius, un 13% del total.
El Govern de la Generalitat de Catalunya considera que el trasllat de l’antiga Laboral és una «prioritat» no només per a Tarragona, sinó per a tot el territori. Així ho va afirmar ahir la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, en resposta a la interpel·lació presentada per la diputada d’Esquerra Republicana al Parlament, Raquel Sans, qui va exigir «màxima ambició» amb aquest projecte, així com la confecció d’un «calendari clar».
«Aquest trasllat no és un caprici, és una necessitat», declarava Niubó, qui remarcava que és una «qüestió de seguretat», ja que el complex educatiu es troba «envoltat d’activitat química» actualment. Igualment, lamentava
que aquest «espai singular i únic a tota Catalunya» ha patit «anys de deixadesa i no s’han fet les inversions que
calien» i presenta una «connectivitat insuficient» amb el centre de Tarragona. «No són condicions dignes del segle
XXI», assenyalava. El Govern planteja que el futur campus, que s’ubicarà en uns terrenys munici-
Niubó assenyala que cal «disposar d’un nou marc pressupostari»
pals situats entre Campclar i Bonavista, sigui «obert» i «més integrat a la ciutat». La consellera d’Educació assegurava que estan «dialogant amb la comunitat educativa» per confeccionar el projecte. També s’està elaborant «un protocol per crear un grup de treball que estableixi i determini les línies de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament per dur a terme aquest trasllat amb l’objectiu de preservar la quantitat i la qualitat de recursos i serveis que s’ofereixen a la Laboral». Aquest document servirà per definir el full de ruta a seguir.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, explicava que aquest protocol «on es parla clarament que tot això ja no té punt de retorn» es presentarà formalment quan estigui «definitivament signat». «La ubicació actual de la Laboral no té cap sentit, ja que està incrustada enmig del polígon petroquímic», assenyala el batlle, qui es mostrava «satisfet i agraït a la consellera Niubó perquè s’ho ha entomat com un repte personal». D’altra banda, afirmava que, amb el trasllat, «no es perdrà res» del que hi ha ara al complex. Durant la seva intervenció, Niubó va assenyalar que per poder tirar endavant aquest projecte «és important poder disposar d’un nou marc pressupostari». Així, apel·lava també al suport d’ERC en els pròxims pressupostos. La diputada republicana Raquel Sans responia que «la pilota està sobre la taula» dels socialistes, ja que les condicions d’Esquerra per aprovar els comptes «estan molt clares». ERC portarà una moció sobre el trasllat de la Laboral al pròxim ple del Parlament per buscar un «suport unànime de la cambra al projecte».
Després de dècades d’espera, els veïns de Sant Pere i Sant Pau ja comencen a veure la llum al final del túnel. Aquesta setmana, han arrencat les obres de remodelació de la plaça de la Cinquena Promoció, una intervenció llargament reivindicada pels residents de la zona. L’Ajuntament de Tarragona invertirà 805.690,07 euros en aquesta reforma, que durarà vuit mesos aproximadament.
Aquest projecte preveu la demolició de la pavimentació, les jardineres i les grades existents per a poder retirar la impermeabilització actual i substituir-la per una de nova. D’aquesta manera, es resoldrà el problema de filtracions d’aigua que pateix des de fa molt de temps aquesta plaça. Igualment, es canviarà completament la imatge actual d’aquest espai, deixant enrere la geometria rígida existent i la superfície pavimentada.
Es crearan unes dunes o monticles —entapissats amb gespa artificial de diferents colors— per donar volum i crear sensació de profundi-
tat en el camp visual. A més, s’instal·laran jardineres amb vegetació ornamental natural per tal de reduir al mínim el pes que suporta l’estructura del pàrquing que hi ha sota la plaça. Entre aquests espais verds, es deixarà un
Els veïns han hagut d’assumir l’apuntalament del pàrquing soterrani
recorregut pavimentat per als vianants, que podran gaudir de nou mobiliari urbà, amb bancs i papereres. Finalment, es construirà una zona de jocs infantils amb superfície de cautxú en la cantonada que queda entre el bloc de Guate-
Esquerra Republicana reclama a Viñuales que impulsi un centre cívic a l’avinguda Catalunya
Equipaments l Aquest projecte formava part de l'acord pressupostari entre ERC i el PSC
Redacció
El Grup Municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona reclama a l’alcalde, Rubén Viñuales, que impulsi d’una vegada per totes el Centre Cívic de l’avinguda Catalunya, una de les principals condicions que els republicans van establir per donar suport al pressupost municipal del 2024. «No volem més dilacions. El govern municipal ha de complir la paraula donada i posar-lo en marxa, tal com vam pactar», va expressar ahir el portaveu adjunt, Xavi Puig. L’edil va recordar que l’acord pressu-
postari incloïa una partida específica per a aquest equipament.
ERC insta l’executiu local a posar data i calendari a l’inici de les obres i a informar de manera transparent als veïns i entitats del barri sobre l’estat del projecte. En concret, els republicans proposen que aquest equipament públic se situï en el local en desús que hi ha a l’altura del número 22 dels porxos de l’avinguda Catalunya -l’antic local de la Caixa- un espai actualment brut, insegur i degradat, que també compta sortida a Josep Maria Salvador Urpí.
quació del punt de lectura i s’està actualitzant el projecte del nou gimnàs. D’altra banda, remarcava la feina del govern actual i els departaments de l’Ajuntament implicats per haver desencallat aquest projecte que s’arrossegava des de feia dècades. Per la seva banda, el conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, afirmava que l’inici de les obres és «una victòria de la gent de barri, que va apostar fa molts anys perquè aquesta plaça es reformés».
mala i el carrer de l’Uruguai. «Era un deute històric amb els veïns», assenyalava ahir l’alcalde, Rubén Viñuales, qui destacava que «aquesta no serà l’única inversió que arribarà a Sant Pere i Sant Pau», ja que també s’ha licitat l’ade-
Disconformitat veïnal Cal recordar que la plaça era de titularitat privada, fet que impedia a l’Ajuntament fer-hi les inversions necessàries. No va ser fins a l’any 2023, quan es va aconseguir la cessió d’ús d’aquest espai per 30 anys. Aquest no ha estat l’únic entrebanc amb el que s’ha trobat el consistori. Els treballs de remodelació havien de començar a principis d’aquest any, però es va detectar que l’estructura del pàrquing que hi ha sota la plaça no aguantaria les obres de rehabilitació. Els propietaris han hagut d’assumir el seu apuntalament. Això ha generat disconformitat entre alguns veïns que, ahir, van manifestar personalment el seu malestar a l’alcalde Viñuales, ja que han hagut de pagar 37.000 euros de la seva butxaca per aquests treballs previs. El batlle els va explicar que el pàrquing és privat i, per tant, el consistori no se’n podia fer càrrec.
Empresaris busquen expandir-se a Oman de la mà de la Cambra
Comerç l La Cambra de Comerç de Tarragona ha organitzat la seva primera missió comercial, multisectorial i presencial a Oman, en què, la setmana passada, van participar empreses de tot Espanya per expandir-se en aquest país asiàtic. «Oman s una de les economies més estables i diversificades de l’Orient Mitjà», explica el tècnic del departament d’Internacional, Guillem Virgili. Redacció/Cedida
Granja
Societat l S'organitzaran activitats per a tots els públics i gustos
Redacció
La Granja celebrarà aquest cap de setmana les seves festes amb tota mena d’activitats. Aquesta tarda s’oferiran exhibicions de balls i de karate, a càrrec de Sinhus. La nit acabarà amb una nit rockera amb els grups Sin Fianza i Ragnarock.
Demà el grup Gripafoc despertarà el barri amb gegants i a les 10 hores hi haurà xocolatada popular. A la 13 h, hi haurà vermouth popular amb El Último Vinilo i després hi haurà fideuà a càrrec
del restaurant Bar Nou Centre als jardins del parc Félix Rodríguez de la Fuente. Al vespre, el president de l’ADT Torreforta, Robert Hernández, farà el pregó de les festes i després hi haurà una gran verbena amb l’orquestra Atalaya. El diumenge hi haurà una festa Holy i una festa de l’espuma al migdia. Per la tarda hi haurà bingo musical i una mostra de flamenc amb la companyia Alma Flamenca de Marisol. I el fi de festa, a la nit, es farà amb un correfoc a càrrec de Foc i Gresca i Gripafoc.
Mostra de Teatre Jove Vis de Vanadi va portar a escena ‘La filla del mar’, un dels clàssics del teatre d’Àngel Guimerà
El compàs d’una havanera ens bressola mentre les remendadores recusen les xarxes dels pescadors. Entre aquesta gent de mar, impregnada de sal — que ben bé podria haver nascut al Serrallo de fa cent trenta o cent quaranta anys—, es desenvolupa el conflicte. Al poble tothom malparla del Pere Màrtir, un jove acostumat a navegar en l’art del festeig i caure-hi dret, que sembla que s’ha enamorat de la Mariona. Com que el pare de la noia desaprova la relació, la parella ordeix un pla: el Pere farà veure que s’ha fixat en l’Àgata, a qui la família d’ella havia rescatat d’un naufragi quan era petita. L’Àgata, que simbolitza la diferència, és assenyalada i repudiada per part de la comunitat, de campanar petit, que l’ofega amb prejudicis i vexacions per ser forastera. En teoria, que el Pere Màrtir la desitgi representa l’excusa perfecta perquè pugui sovintejar la casa de la Mariona sense resistències paternes, però aviat les coses canvien de rumb.
apassionat i distanciat —n’estem convençuts— de les expressions que aquests alumnes de l’Institut Antoni de Martí i Franquès fan anar a l’aula i a l’hora del
Programació
El cicle es reprèn el 16 de juny a les 20.30 hores
ció amb altres identitats, amb l’alteritat. Però també hi emergien les diferències de classe, que encara que alguns les pretenguin amagar o diluir segueixen ben vives, o sentiments verinosos que no caduquen mai, com l’enveja.
Tot plegat es desplegava amb una escenografia de teles blanques i una vestimenta precisa que donava un aire d’època i de marinada. El públic, tot i sentir també la distància històrica amb el context de l’obra, vivia amb emoció els punts de gir de la història. Quan el triangle amorós es complicava i, per exemple, entrava en acció algú inesperat, els uis i els ais s’escampaven i es deixaven sentir per la platea.
Aquest és el punt de partida de La filla del mar, l’obra d’Àngel Guimerà (18451924) que Vis de Vanadi va representar, dimecres passat al vespre, al Teatre Tarragona. Dirigida per Júlia Abelló, la tragèdia, d’alt voltatge emocional, posava a prova els joves actors amb un text
pati. En aquest sentit, i com ja havíem vist en edicions anteriors de la Mostra, la companyia assumia el repte —amb un rerefons pedagògic molt interessant— de recuperar un clàssic.
Un clàssic que permetia, és clar, lectures contemporànies, com la que oferia el personatge de l’Àgata, que continua posant davant del mirall la nostra rela-
Amb aquest treball escènic, doncs, Vis de Vanadi hi feia comparèixer un dels noms canònics de la història del teatre català. Un autor que, com fa uns mesos explicava la sèrie documental Un Nobel sense premi —produïda per 3Cat i codirigida per Pep Antoni Roig i Jordi Escofet—, no havia rebut el prestigiós guardó de l’acadèmia sueca per formar part, precisament, d’una comunitat —la catalana— amb el vent tan sovint en contra.
Oriol Castro
Inventar_iar. La vida que no passa és el nom de la nova exposició de l’artista visual Ester Ferrando, que es pot visitar ja a les golfes de Casa Canals. Una instal·lació que convida a endinsar-se en els plecs de la memòria, entre el record persistent i l’oblit inevitable. «Treballo molt amb les meves obsessions. I una d’elles és com, quan et vas fent gran, vas perdent la memòria. De noms, de llocs», va explicar Ferrando en la presentació de la mostra. Comissariada per Joana Hurtado Matheu, la mostra proposa un recorregut poètic, matèric i lumínic que transforma l’espai en una evocació dels records personals i col·lectius. «Totes les històries que es plantegen dialoguen amb la Casa Canals, que està plena de capes. De segles i segles i d’experiències personals també», va expressar Hurtado.
Ester Ferrando protagonitza la nova mostra d’art contemporani del Mèdol a les golfes de la Casa Canals
Entre les obres que s’hi poden veure, destaca La memòria amagada, una instal·lació d’andròmines oblidades que evoquen allò que queda acumulat, fora de la vista però latent. A Picnic, una llar de foc inspirada en la pel·lícula Citizen Kane, el foc actua com a metàfora del record: pot conservar o destruir. A Per recordar, una gravació de veu enumera en bucle noms de persones i llocs que l’artista vol retenir a la memòria, en un intent de preservar allò que estimem i que la fragilitat del temps tendeix a esborrar. «He adaptat l’exposició a l’es-
pai de Casa Canals, que és difícil», va comentar Ferrando.
Treballar amb la llum La llum és una presència central en tot el projecte, no només com a element físic, sinó com a llenguatge artístic. Ferrando l’utilitza per generar ambigüitat i distorsió, per fer visibles les ombres dels records. «No acabes sabent si
Empresa l El centre comercial se suma al Dia del Medi Ambient
Redacció
Parc Central, el centre comercial de referència a la província de Tarragona, celebra el Dia Mundial del Medi Ambient donant a conèixer les iniciatives innovadores i capdavanteres en sostenibilitat que ha dut a terme durant l’últim any. Com a part del seu compromís mediambiental, Parc Central ha posat en marxa la primera planta de recuperació d’aigües freàtiques a un centre comercial a Espanya. Aquesta instal·lació permet reutilitzar aigües subterrànies per al subministrament de les aigües negres als nuclis de lavabos. Amb aquesta mesura, el centre comercial aconseguirà un estalvi del 30% de l’aigua de xarxa consumida. Es tracta d’un sistema avançat, alineat amb els estàndards de sostenibilitat, que disposa de tecnologies de filtratge i tractament que
El centre celebra el Dia Mundial del Medi Ambient. Parc Central
El centre aconseguirà un estalvi del 30% de l’aigua de xarxa consumida
garanteixen l’ús segur de l’aigua recuperada a les installacions.
Aquest important projec-
te s’emmarca dins d’un pla d’actuacions que tenen com a objectiu la gestió eficient dels recursos hídrics. En aquest sentit, la planta de recuperació d’aigües freàtiques es complementa amb diferents intervencions en l’àmbit de la climatització, la captació i la recuperació d’aigua, i els sistemes de control.
«Treballo molt amb les obsessions. I una d’elles és com vas perdent la memòria» L’exposició es podrà visitar fins a finals d’agost. Joan Carles Borrachero
els objectes hi són o no», va dir Hurtado. En l’obra Quan les llums ceguen, Ester Ferrando treballa amb la tècnica del col·lodió humit, pròpia de la fotografia antiga, per ge-
nerar imatges esmorteïdes i descolorides, com els records antics. A Si les parets mostressin, l’artista fabrica murs de formigó translúcid travessats per fibra òptica, que deixen passar la llum com si revelessin allò que les parets han vist i escoltat, i que normalment roman ocult. «És un material molt únic», destacava l’artista.
«La mostra no deixa de ser una reinterpretació de com habitar les golfes de Casa Canals. És una proposta que s’arrossegava des de fa molt temps. Com s’arrosseguen les memòries d’una casa», va afegir Vicent Fibla, director del Mèdol. «És una exposició que commourà a molta gent», va concloure Sandra Ramos, consellera de Cultura.
Educació l Són resultats del projecte Reus Cohort, que analitza els comportaments en salut dels joves
Sergi Peralta Moreno
L’assetjament escolar és un problema global. Al voltant d’un 20% d’alumnes de segon i quart d’ESO ha patit bullying l’últim any. És una de les dades extretes del projecte Reus Cohort, que ha elaborat enquestes adreçades als joves d’entre 12 i 19 anys sobre comportaments en matèria de salut i que ha permès recopilar 1.530 respostes. «Els resultats ens indiquen que cal reforçar la prevenció i l’acompanyament dels adolescents a tots els nivells», expressa l’edil de Salut, Enrique Martín.
El professor titular de Pedagogia, responsable de l’ensenyament d’Educació Social de la URV i expert en prevenció de l’assetjament escolar, Oriol Ríos, apunta que els registres estan «més o menys en la mitjana de molts estudis internacionals» i alerta que «històricament la recerca diu que, normalment, les víctimes d’assetjament no denuncien o no expliquen el que han patit; podem estar parlant que les dades siguin més altes». «El que queda clar és que l’assetjament escolar és una problemàtica de salut pública», assenyala.
El qüestionari considerava assetjament els casos que els companys es riguessin d’algú o l’insultessin; el colpegessin, ataquessin o amenacessin; o el marginessin i rebutgessin. El percentatge va disminuint a mesura que augmenta l’edat, però, en línies generals, afecta més els nois. L’estudi assenyala que la fracció és similar entre perfils socioeconòmics, si bé és lleugerament superior en els nois de nivell desafavorit (19,5%) i les noies de nivell mitjà (19,4%). «La diferència entre nois i noies és persistent en tots els cursos i això ens ha de fer reflexionar
Oriol Ríos apunta que «tota la societat» s’ha d’implicar per abordar el problema
Enrique Martín: «Hem de treballar valors com l’empatia i el respecte»
d’ESO, segon de Batxillerat i segon de cicles formatius de grau mitjà—, han causat més assetjament els nois. Ríos declara que patir bullying «no és cosa de nens i nenes només», sinó que comporta riscos de fracàs o abandonament escolar, depressió i, fins i tot, suïcidi. «L’abordatge ha de ser com un problema de salut pública: s’ha de treballar des de l’escola, però tota la societat s’hi ha d’implicar», rebla, tot afegint la pregunta de «quin model social volem», si «una societat lliure de violència o una on la normalitzem». «Hi ha recerca que demostra que el que hagis patit a la infància pot tenir conseqüències a la vida adulta», comenta. Per tot plegat, Ríos recomana «deixar de trivialitzar i normalitzar la violència a l’escola». També menciona que és molt important «la intervenció de les persones espectadores», però, perquè s’hi impliquin, és necessari que imperi «una cultura de violència zero, i això és responsabilitat dels adults». «Els companys intervindran si els adults, família i professorat, els han preparat; que sentin que si denuncien i ho expliquen rebran suport», reflexiona. Martín assevera que «estem compromesos a fer front a aquesta realitat i continuarem treballant coordinadament amb altres departaments i institucions per oferir eines, suport i acompanyament a la infància i l’adolescència».
Xarxa d’amistats
i actuar per treballar valors com l’empatia, el respecte i la convivència des de les primeres etapes educatives», apunta el regidor Martín. En l’altra cara de la moneda, les persones de quart
d’ESO són les que més bullying reporten haver fet (un 14,8% dels nois i un 9,4% de les noies), unes xifres que disminueixen lleugerament amb el curs. A tots els cursos enquestats —segon i quart
Mesurar el ‘bullying’ Es considera haver patit ‘bullying’ si s’han viscut totes les següents situacions almenys una vegada o alguna combinació de les següents situacions almenys 4 vegades en l’últim any: 1) S’han rigut de tu o t’han insultat - 2) T’han colpejat, atacat o amenaçat - 3) T’han marginat o rebutjat del grup.
A l’estudi també queda reflectit que més nois reporten no tenir una xarxa d’amistats amb qui compartir els bons i mals moments. El percentatge va disminuint amb l’edat, sent quart d’ESO el curs en què més nois afirmen no tenir prou amics (10,7%).
Sergi Peralta Moreno
Amb bombolles, de festa, fresc, refrescant, aromàtic, exuberant, afruitat, d’estiu. Amb aquests qualificatius defineix l’enòleg
Joan Asens els vins escumosos ancestrals, una tipologia encara desconeguda pel públic general, però que, a poc a poc, es va fent un lloc a les taules i, també, als cellers. El territori n’és productor: la Terra Alta, la Conca de Barberà, el Priorat, el Baix Camp... «Encara és un sector nou; fa set o vuit anys que es van incorporant, de mica en mica, als cellers», detalla Asens.
L’ancestral és un vi escumós amb una única fermentació que aprofita el sucre que genera el mateix raïm i que acaba el procés ja dins l’ampolla. «Què comporta això?
Que pots collir el raïm amb un grau de maduració una mica superior al mètode tradicional», detalla l’enòleg. Anar-lo a buscar entre dos i cinc dies després garanteix que els ancestrals siguin «més afruitats, més aromàtics, més exuberants». «Cinc dies més de maduració pot equivaldre a un 15 o un 20% més d’aroma», assenyala.
Tot i ser el territori productor d’aquest vi refrescant, en la majoria d’ocasions està fora dels plecs de condicions de les denominacions d’origen —una excepció n’és la DO Tarragona—. Asens detalla que «a la DO Terra Alta,
l Enologia
Els vins ancestrals s’estan fent un lloc a les taules i els cellers del territori
Montsant o Priorat no és típic fer vi escumós i, de moment, no els han incorporat», però, precisament, «el plec no és
una cosa que no es pugui tocar», així que en un futur podria canviar la situació. «Si aquests productes tenen èxit,
Educació l Junts ha mostrat el seu suport a les famílies afectades
ACN/Redacció
La Plataforma de famílies afectades per la zona educativa D de Reus van visitar ahir el Parlament de Catalunya per denunciar la falta de places públiques escolars per als seus fills i reunir-se amb representants dels grups parlamentaris per explicar el cas.
Posteriorment, en roda de premsa el portaveu de l’entitat, David Nogués, va lamentar patir «un greuge comparatiu molt gran» i va proposar reobrint la línia escolar que es va tancar el curs passat a La Vitxeta. Els grups parlamentaris els han assegurat als membres de la plataforma
que totes les famílies podran accedir a una plaça pública de zona si «era la seva preferència» i no se’ls assignaran places fora de zona o a l’escola concertada.
Per la seva banda, des de Junts critiquen «la improvisació i la manca de diàleg» per part del govern munici-
potser les DO es replantegen incorporar-lo al seu plec de condicions», reflexiona. Parlant de popularitat,
pal de Reus, alhora que han expressat el seu suport a les famílies afectades. «PSC, ERC i Ara haurien d’haver escoltat més a les famílies durant tot el procés. No han tingut en compte la seva veu, com a part fonamental de la comunitat educativa», critica el president de l’executiva de Junts per Reus, Gerard Gort. A més, recorden que els regidors de Junts per Reus van votar durant el ple municipal del mes de maig a favor que la regidoria d’Educació revisés i ajustés la zonificació escolar a les necessitats de la ciutat.
l’enòleg considera que la població general no coneix els ancestrals i que, en veure’n una ampolla, pot confondre-
Es caracteritzen per tenir una única fermentació i ser més aromàtics
la amb un cava, un Clàssic Penedès o un Corpinnat. Amb tot, a Catalunya «els tenim molt incorporats, els vins escumosos». La terminologia queda reservada per a sommeliers, prescriptors i winelovers, però del gust tothom en pot gaudir, en gaudeix i en gaudirà.
De fet, el futur es preveu pròsper. Asens creu que «els ancestrals potser seran el que els cellers posaran ara al mercat per atreure una nova generació que vol descobrir un nou vi i no vol beure el de l’avi». Quan un celler el produeix i el comercialitza, «això va fent taca d’oli, se’n parla, i més el posen en cartera».
Tast a la Llotja Asens va presentar, junt amb el periodista Joan Carrion, un tast professional d’aproximació a la història i l’elaboració dels vins ancestrals el dilluns, a l’Espai Llotja. Actuava com a prèvia de la Reus Viu el Vi 2025, que es desenvoluparà des d’avui i fins al diumenge al parc de Sant Jordi. Asens comenta que hi ha productors del territori de la Cambra de Comerç que elaboren ancestrals, «que és un producte que encara està naixent». Amb l’activitat, va quedar palès que «tenia interès»: el tast va omplir-se «ràpidament».
Educació l La tradicional sessió plenària va reunir infants de diverses escoles
Miquel Llaberia
El Consell d’Infants celebrat ahir a l’Ajuntament de Reus va donar una lliçó; els nens i nenes no són ciutadans que no puguin tractar temes importants. En la tradicional sessió plenària en què els infants de diferents centres educatius de la ciutat traslladen propostes al consistori el tema cabdal va ser la salut sexoafectiva. Una temàtica que, temps enrere, s’hauria considerat tabú per parlar amb nens de 10 o 11 anys, però que ahir van tractar amb madure-
El Velèctric comença avui a la plaça Llibertat
Sostenibilitat l La plaça Llibertat de Reus acollirà avui i demà 6 i 7 de juny la novena Mostra de Vehicles Elèctrics Velèctric i la Fira del Medi Ambient. Aquesta edició d'enguany pretén seguir la línia d'esdevenir l'aparador de les principals marques del sector dels turismes que ofereixen alternatives als motors tèrmics tradicionals. Redacció
sa i naturalitat. «Creiem que s’hauria de normalitzar el fet que els infants puguem parlar de sexualitat. Aquest aspecte està present al llarg de tota la nostra vida, així que ens hauríem d’acostumar a fer-ho des de petits», va reivindicar la Martina, alumna del Collegi de Sant Josep, a l’inici de l’acte. Un fet que, tal com van reivindicar tant els grans com petits regidors, permetria garantir l’accés a informació veraç sobre la sexualitat. Entre les propostes, els consellers de l’Escola Prat de
la Riba van comentar que seria positiu crear punts informatius sobre la sexualitat en els barris. «Els infants i joves tenim pocs llocs on anar per informar-nos i rebre assessorament sobre la sexualitat», va argumentar el representant. A més, també van reclamar que l’Ajuntament vetlli per eliminar el biaix generat pels estereotips sexistes en els espais públics. Altres centres com Puigcerver o Doctor Alberich i Casas van fer propostes similars. Per un altre costat, els re-
Propostes destacades
Col·legi Sant Josep: Fer tallers interactius i dinàmics als centres cívics per aprendre conceptes com identitat de gènere o consentiment.
Escola Prat de la Riba: Crear punts informatius sobre sexualitat a cada barri de la ciutat.
La Salle: Adaptar els lavabos públics per a que les noies disposin d’un espai adequat per gestionar l’higiene íntima quan tenen la menstruació.
Col·legi Sant Pau: Fer una jornada esportiva amb grups heterogenis.
Escola La Vitxeta: Fer una fira sobre salut sexoafectiva on fer jocs, xerrades, activitats i tallers adreçats pels joves.
Es va destacar la necessitat de tractar la temàtica amb els nens i sense tabús
presentants de l’Escola Sant Bernat Calbó van deixar deures als mitjans de comunicació, exigint que tinguin en compte les diferents maneres d’estimar i models familiars, per promoure una representació més inclusiva de la diversitat afectiva. En el torn de La Salle, una de les seves conselleres va proposar que s’adaptessin els lavabos públics per tal que les noies «disposin d’un espai adequat on gestionar la higiene íntima quan tenen la menstruació». Una mesura que, segons van
defensar, havia d’anar acompanyada de posar a l’abast de les usuàries els productes necessaris per a la menstruació amb, per exemple, un dispensador de compreses i tampons.
A continuació, els portaveus de l’Escola Sant Pau van proposar dur a terme una jornada esportiva amb diversos esports, com futbol, atletisme o tenis, en equips barrejats entre nens i nenes. Per un altre costat, La Vitxeta va proposar dur a terme una fira sobre la salut sexoafectiva amb xerrades, jocs, activitats i tallers.
Via Pública l Aigües de Reus ha començat a intensificar des del passat mes de maig els tractaments que es duen a terme per controlar les plagues d'insectes, com paneroles, mosquits o vespes, i rosegadors. Els tractaments que s'han dissenyat específicament per a paneroles i rosegadors s'aplicaran en gairebé 7.800 punts de la xarxa de clavegueram de tota la ciutat. Des de l'empresa municipal recorden que l'estiu passat es va intensificar la lluita i control de les plagues amb la inversió més alta de la història en aquest àmbit. Ara, a les portes d'un nou estiu i amb l'objectiu d'anar encara més enllà, s'ha decidit tractar un 75% de tots els pous de registre de la xarxa de sanejament, un total de 5.333, amb pintura polimèrica, que té un 95% d'efectivitat en l'eliminació de paneroles i una resistència de 12 mesos. En paral·lel, la lluita i control contra els rosegadors s’ha decidit tractar amb un gel especial i de manera molt localitzada un total de 2.444 pous de registre de la xarxa de clavegueram. D’altra banda, també es continuen col·locant trampes per rosegadors en més de dos-cents punts de la ciutat. Per un altre costat, en començar aquest mes de juny ja es dona el tret de sortida a la campanya de controls de la població de mosquits que prioritza trenta-un punts localitzats en els parcs de la ciutat, que són els indrets on hi ha l’afectació més gran. Redacció
Emergències l Podrà funcionar les 24 hores, amb qualsevol condició climàtica i connectat a tot el país
Álvaro Rodríguez
La Generalitat de Catalunya va presentar aquest mes de maig l’estratègia d’heliports d’emergències H24. Aquest preveia la construcció de nous heliports distribuïts per tot el país que poguessin generar accessos ràpids a hospitals de referència durant els rescats de muntanya i actuacions d’emergència. A la província de Tarragona es preveien construccions a la Conca de Barberà, el Baix Camp, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià.
Així, inicialment no es donava cobertura a la comarca del Priorat, però el departament de Territori ha decidit finalment incorporar una nova ubicació a Falset. Des del departament assenyalen que aquest heliport permetrà «garantir el bon funcionament» de l’estratègia. A més apunten que la xarxa d’heliports és «un servei únic a Espanya», basat en models com el de Suïssa o Noruega que permet volar encara que hi hagi inclemències meteorològiques. Els diferents heliports estaran coordinats per un centre de gestió remota.
L’heliport de Falset s’ubicarà al costat del camp de futbol, proper a una de les entrades del municipi. Des de
Hi ha previst un altre heliport 24 hores a Prades en una segona fase
la Generalitat ja han valorat aquests terrenys són plans, tenen una mida suficient i amb bones perspectives pel
que fa a les superfícies limitadores d’obstacles.
Els terrenys són propietat de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), qui va signar un acord amb l’Ajuntament de Falset per la construcció d’habitatge de protecció oficial i altres equipaments. Independentment d’aquest projecte urbanístic, el departament de Ter-
Societat l Vol sumar empreses i sinergies a la Costa Daurada i a l’Ebre
Redacció
La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT) ha presentat aquest dijous el Club FEHT, un nou espai obert a empreses, entitats i professionals vinculats a activitats i experiències tu-
rístiques de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. La iniciativa vol ampliar la xarxa de complicitats del sector i sumar aliats per afrontar reptes com la desestacionalització, la promoció conjunta, la innovació o la qualitat turística. Durant l’acte de presentació al Parc Samà, la presiden-
ta de la FEHT, Berta Cabré, ha destacat que el turisme és molt més que allotjament i que el territori ofereix una oferta única d’activitats, platges, parcs temàtics, enoturisme o cultura molt diversa. «El Club FEHT és una porta oberta a qui treballa per un turisme de qualitat i vol tenir veu
ritori treballa amb la previsió de licitar el projecte executiu de l’heliport entre aquest mes i el vinent. En tractar-se d’una construcció relativament senzilla, el procés no s’hauria d’allargar massa i podria veure la llum aquest mateix any. Aquest projecte és complementari del que hi ha previst a Prades, anunciat recentment
per la consellera de Territori, Sílvia Paneque. A diferència del de Falset, aquest encara no compta amb un calendari definit, i formarà part d’una segona fase del despagament del pla. De fet, Prades ja disposa d’un heliport al parc de Bombers, però aquest només pot operar durant el dia i amb bona situació meteorològica.
en el seu futur», ha afirmat. El Club permetrà participar en trobades anuals, accedir a informació i formar part de projectes conjunts. Empreses com Parc Samà, Aquopolis, Casa Navàs, Mas Miró, Jungle Trek, Bosc Aventura, Musclarium, el Nàutic Parc o Mediterranean Sport Hub ja s’hi han adherit com a membres fundadors. La FEHT obrirà ara una campanya de difusió per donar a conèixer el Club i fer-lo créixer com a espai de representació, innovació i collaboració per a tot l’ecosistema turístic del territori.
PortAventura i Tarragona
Mobilitat l La circulació de trens entre Salou-PortAventura i Tarragona quedarà interrompuda des de les 6 hores d’aquest diumenge, 8 de juny, fins a les 6 hores del dia següent, dilluns 9, per obres de substitució de la senyalització a l’entorn de la nova estació. El tall afecta les línies R17 i RT2 de Rodalies de Catalunya. Per garantir la mobilitat dels viatgers, Renfe oferirà 62 circulacions d’autobús amb més de 3.400 places per carretera en ambdós sentits entre SalouPortAventura i Tarragona. Els horaris del servei de bus s’han coordinat amb els de les línies afectades, exceptuant la darrera sortida des de Salou-PortAventura en autobús, a les 21:50 hores, per garantir el transbordament al darrer tren de Tarragona a Barcelona. Redacció Tall ferroviari entre Salou-
Agustí Forné serà reconegut a títol pòstum
Periodismel La junta de govern de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha decidit atorgar, a títol pòstum, la Petxina Daurada 2025 al periodista tarragoní Agustí Forné, en reconeixement de la seva trajectòria professional «que forma part de la història del periodisme tarragoní, casteller i català. Morí el 16 d’octubre del 2024. ACN
Redacció
L’Ajuntament de Torredembarra ha portat a la Fiscalia de Medi Ambient el projecte d’extracció de sorra a la platja de la Paella previst per al 9 de juny, promogut pel Port de Torredembarra i autoritzat pel Departament de Territori de la Generalitat amb aval del Ministeri per a la Transició Ecològica. El projecte preveu transvasar 14.692 m³ de sorra cap a la platja d’Altafulla, però compta amb un informe tècnic desfavorable del consistori torrenc, que alerta de greus afectacions ambientals, especialment sobre el corriol
camanegre, espècie protegida que nidifica a la zona. Una inspecció municipal realitzada el 3 de juny ha confirmat la presència de nius amb cries al sistema dunar, que necessiten almenys tres setmanes més per assolir autonomia. L’actuació amb maquinària pesada posaria en risc aquests nius i l’equilibri ecològic del litoral. Per aquest motiu, el consistori ha advertit la Fiscalia que el projecte podria incórrer en delictes contra el medi ambient (article 334 del Codi Penal), prevaricació administrativa (article 404) i responsabilitat civil (ar-
ticle 116).
L’alcalde de Torredembarra, Vale Pino, ha afirmat que «tenim l’obligació legal i moral de protegir la biodiversitat del nostre entorn» i ha denunciat la manca de rigor tècnic i previsió ambiental del projecte. També ha alertat dels efectes negatius sobre la temporada de bany, iniciada l’1 de juny, que quedaria greument alterada. L’extracció interferiria amb el funcionament de guinguetes, tendals, canals nàutics, instal·lacions esportives i de vigilància, i comprometria la seguretat dels banyistes.
Una grua desmuntant aquest dijous una torre d’alta tensió a
Infraestructures l Endesa ha iniciat el desmantellament de l’últim tram entre Roda de Berà i Creixell de l’antiga línia elèctrica que connectava la subestació de Tarragona amb la de Vilanova i la Geltrú. Fins al juliol es desballestaran les darreres 33 torres d’alta tensió en
el marc d’un projecte que va començar fa 25 anys. L’actuació arriba després que la companyia elèctrica hagi posat en funcionament la nova línia que uneix el Tarragonès i el Garraf al costat de l’AP-7 i la C-32, i que compta amb més potència (152,4 MVA). ACN/Tjerk van der Meulen
Es podria incórrer en delictes contra el medi, prevaricació i responsabilitat civil
El consistori ja havia emès un informe desfavorable el 25 d’abril, proposant una al-
ternativa més eficient i sostenible: el dragatge de la part submergida del litoral de llevant, que reduiria l’amplada de la platja sense impactar ni l’ecosistema ni els serveis de temporada. A més, recorda que una extracció similar l’any passat va generar una depressió de 13.000 m² que
s’omple d’aigua en cas de pluja o temporal. L’Ajuntament lamenta la manca de coordinació amb les administracions implicades i denuncia que el projecte no preveu el desmuntatge ni la reubicació de les installacions, fet que el fa incompatible amb el Pla d’Usos vigent.
Societat l L’Ajuntament salouenc acusa Cambrils de «manca de solucions» en aquest problema
Shaila Cid / Á. Rodríguez
La Guàrdia Civil va dur a terme ahir l’entrada i el registres de dos magatzems a Salou per un presumpte delicte contra la propietat industrial i intellectual. Els registres s’haurien dut a terme un al carrer València i un altre al carrer Sol, dues vies paral·leles al passeig Miramar.
Durant l’operació no es va produir cap detenció, però si es van intervenir tres furgonetes amb una gran quantitat de roba i complements que serien falsificacions. La Guàrdia Civil es va emportar 8.336 articles, principalment roba esportiva, bosses i gorres. Tots els productes tenien etiquetes i logos de conegudes marques comercials i, per tant, mancant el peritatge oficial, es tractaria de peces falsificades. Com a resposta a la intervenció policial, una trentena de manters senegalesos van muntar una protesta a la zona del passeig marítim de Salou. Aquests van tallar la via i van
papereres de la platja al mig del carrer. Els manifestants també haurien llençat objectes contra el cordó policial, però sense arribar a ferir a
BASE celebra 30 anys com a referent en l’àmbit tributari
Economia l L’organisme gestiona més de 3 milions de rebuts anualment i té 39 oficines
Redacció
BASE-Gestió d’Ingressos ha celebrat el seu 30è aniversari amb un acte institucional aquest dijous a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. La commemoració ha reunit més d’un centenar d’alcaldes i alcaldesses, així com representants del món local i de les entitats col·laboradores. L’organisme autònom de la Diputació de Tarragona es va crear l’any 1995 per concentrar la gestió tributària dels ens locals i oferir un servei més eficient i proper a la ciutadania.
Durant l’acte, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat que BASE-Gestió d’Ingressos és una estructura de confiança al servei dels municipis i de la ciutadania, mentre que el president de l’organisme, Òscar Sánchez, n’ha remarcat el creixement i la millora de l’eficiència. En trenta anys, BASE ha passat de gestionar 700.000 rebuts a més de 3 milions anuals, amb una recaptació que supera els 416 milions d’euros procedents de 179 ens locals. També ha augmentat el seu pressupost anual, de
ningú.
Arran d’aquesta situació, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Salou van activar més d’un centenar
d’efectius per garantir l’ordre públic. La via va estar tallada a la circulació des del Nàutic de Salou tot el matí i la policia va mediar amb els manters
Cambrils diu que el problema «afecta a tots» i demana «coordinació»
per aixecar la protesta.
Per sort, la concentració es va aixecar sense incidents després que els manters i el cos policial arribessin a un acord per obrir un procés de mediació. Es desconeix qui participarà d’aquesta taula de mediació, en la que podrien participar els Serveis Socials per tal de buscar un altre model d’economia pels implicats en la protesta.
Salou assenyala Cambrils
Des de l’Ajuntament de Salou, el regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, va assenyalar a «la venda ambulant irregular al municipi veí», en referència a Cambrils, com a font del problema. En un comunicat, considera que Cambrils no ha pres «solucions efectives» contra aquesta
activitat. El consistori salouenc considera «imprescindible» que és administracions superiors articulin respostes polítiques «urgents i estructurals» contra aquests fets. En aquesta línia, el regidor va reiterar la voluntat de crear una Àrea Bàsica Policial (ABP) pròpia a Salou, com a «eina essencial» per fer front als «reptes específics d’una ciutat turística que multiplica la seva població durant la temporada alta». Pel consistori, aquesta eina permetria «comptar amb més efectius i garantir una resposta eficaç» davant problemàtiques com la venda ambulant irregular. Finalment, l’Ajuntament demana prendre «decisions valentes, amb contundència i determinació» per evitar que aquest problema es continuï «cronificant». En qualsevol cas, Domínguez va agrair la tasca de mediació que va permetre «resoldre la situació sense incidents destacables».
«Problema de tots»
Per la seva part, l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, va lamentar les paraules de Domínguez assegurant que «mai entrarem a opinar a les estratègies d’un municipi ve». L’alcalde assenyala que «la venda ambulant il·legal afecta a tots, independentment on es col·loquin els venedors i on els magatzems». Oliver Klein defensa la «coordinació» dels diferents cossos policials per acabar amb aquest problema.
2,5 a 18,5 milions d’euros. L’organisme compta amb 230 treballadors i una xarxa
de 39 oficines. Ha estat pioner en la digitalització de serveis tributaris i la implantació
de la seu electrònica. Durant aquest 2025 ha assumit la gestió de l’app MOT:Aparcar,
El Vendrell celebrarà l’any vinent el centenari dels seus Nens i aquest 2025 ha preparat un bon aperitiu amb la visita de les millors colles del món casteller. Entre la Diada de les colles campiones del Concurs aquest cap de setmana i Santa Teresa el mes d’octubre per la capital del Baix Penedès passaran els Castellers de Vilafranca, les dues colles de Xiquets de Valls, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Minyons de Terrassa. Diumenge al migdia el carrer doctor Robert repetirà una diada que en la seva primera edició va viure el 2de9fm més matiner mai vist. Canvia l’horari (l’any passat es va fer dissabte a la tarda) per incompatibilitat amb altres esdeveniments del municipi i els castells de nou estan assegurats.
Els Castellers de Vilafranca fan doblet aquest cap de setmana amb l’objectiu de consolidar el 3de9f que ja han completat dues vegades fins al moment i descarregar el 4de9f, que es va quedar carregat a les Fires de Maig. Aquests castells bàsics de nou, acompanyats per la gamma alta de vuit, són els passos previs necessaris per a l’assalt a la gamma extra.
A les dues colles de Xiquets Valls els queden només dues actuacions abans de trobar-se a la plaça del Blat per Sant Joan, de manera que tots els castells tenen la seva importància de cara al futur immediat. La Colla Vella viu una situació similar als Verds, però
La prèvia Verds, Vella i Joves es troben per primera vegada a plaça en una diada que la temporada passada va veure gamma extra
Altres focus d’atenció
A l’Hospitalet de Llobregat
també s’esperen castells de 9 amb els Minyons de Terrassa
a l’inrevés: toca consolidar la bona feina amb el 4de9f (dos descarre gats), però han de completar en cara el 3de9f que van desmuntar fa uns dies a la Diada del Museu Casteller. Serà interessant veure quin és el tercer castell, que po dria donar pistes per a la festa ma jor. La Colla Joves Xiquets de Valls ha anat progressant en les vuit diades que ha fet fins al moment: des dels castells de set fins al 4de8 amb el pilar de diumenge passat a la Selva. Precisament repetir els castells de gamma alta de vuit és el seu gran objectiu a les portes de l’arriba da del castell de nou, que les darreres tem porades han ensenyat abans de Sant Joan. Els queden dues ac tuacions: diumenge al Vendrell o dissabte vinent a la diada
Cultura l Se celebrarà el 21 de juny i enllaçarà patrimoni amb natura, art i gastronomia
Redacció
Santa Teca presenta Llamp, el nou format del seu festival d’estiu al Castell Monestir d’Escornalbou, que se celebrarà el dissabte 21 de juny i vincularà patrimoni, paisatge i cultura. El certamen, que manté l’essència creativa i gastronòmica de les anteriors edicions, estreny el vincle amb els pobles de la Baronia i posa el focus en la transhumància i els productes que se’n deriven. A més del programa al castell, Llamp s’estendrà del 22 al 29
de juny, tots dos diumenges, amb activitats itinerants a càrrec del pastor Dani Giraldo i el seu ramat. La programació inclou propostes musicals amb Los Sara Fontan, Miquel Gil, Marc Vilajuana, Adrià Grandia, Ferran Fages i Josep Pedrals, i espectacles com el teatre lambe-lambe, contes, poesia, visites, tallers i una taula rodona. També hi haurà activitats gastronòmiques amb Mariona Quadrada, Anaïs Estrems i tastos de vins i vermuts de proximitat. El festival forma part de la Regió Mundial de la Gastronomia
A més del programa al castell, el festival s’allargarà fins al diumenge 29
2025 i compta amb el suport de la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments de la Baronia. L’entrada és gratuïta, amb reserva per a algunes activitats.
L’agenda
L’Hospitalet de Llobregat |
Diada Montserrat Petit
Dissabte, 17.30h. Plaça de l’Ajuntament
Colla Jove de l’Hospitalet
Castellers de Vilafranca
Minyons de Terrassa
Castellers de Caldes
Vila-seca | Diada aniversari
bateig X. Vila-seca
Dissabte, 18h. Plaça de l’Estudi
Xiquets de Vila-seca
Colla Jove Xiquets de Tarragona
Xiquets del Serrallo
CC Sant Pere i Sant Pau
El Vendrell | Diada colles campiones
Diumenge, 12h. Carrer doctor
Robert
Nens del Vendrell
Castellers de Vilafranca
Colla Vella dels Xiquets de Valls
Colla Joves Xiquets de Valls
Barcelona | Aniversari C. Barcelona
Diumenge, 12h. Plaça Sant
Jaume
Castellers de Barcelona
Castellers de Sabadell
Xiquets de Tarragona
del Pati.
Els Nens del Vendrell també tenen bastant clars els seus objectius després de tot el que han ensenyat fins al moment aquesta temporada. El 2de7 i el 4de8 semblen assegurats, donat que els han fet a diverses places i ara falta rematar-ho amb el 3de8, que van desmuntar dues vegades la setmana passada a la Bisbal del Penedès.
Ningú ens ha regalat res; en aquest poble ho sabem bé. Per això sempre hem dit que el progrés de Constantí té un valor afegit: que és fruït del treball i de la constància dels constantinecs i constantinenques, sense ajudes externes. Mireu, sempre hem defensat que el millor que tenim al poble és el que denominem “el model Constantí”. I quin és aquest “model” del que parlem? Doncs els valors de l’esforç, de la constància, del treball, del respecte, de la humilitat (la humilitat sí, però no una humilitat
que es confongui amb la resignació), etcètera. S’entén, oi?
Són els valors autèntics, els que hem après a casa dels nostres pares i mares, els que han construït aquest poble fidel a la seva identitat i model de convivència que és Constantí. Aquest municipi treballador, cívic i obert a tothom, hagi nascut o no al poble; del que estem, amb raó, tan orgullosos.
Però aquests valors quedarien, en part, mutilats si no anessin acompanyats d’un Ajuntament eficaç, amb les idees clares
i un full de ruta ben definit. Quan parlem de progrés parlem de la necessària generació d’activitat econòmica imprescindible per poder crear riquesa i repartir-la. Sense això ni hi hauria gent que es pogués guanyar la vida, ni les famílies podrien arribar a final de mes.
Com a govern no oblidem mai aquesta realitat. Necessitem aquesta activitat econòmica plena per, també, poder obtenir recursos públics que després es tradueixin en uns serveis i prestacions municipals millors.
Per això sempre hem intentat, des de l’ajuntament, aportar estabilitat i certesa, aprovar els pressupostos municipals en temps i forma, i buscar sempre el màxim consens en els temes realment importants pel poble. Perquè sense l’estabilitat i sense pressupostos no hi ha progrés, i sense progrés no hi ha benestar.
Per tant, volem transmetre un missatge de fortalesa i de convicció en les
nostres pròpies capacitats com a poble. Constantí és un poble que creix i que prospera, i encara ho farà més si ens mantenim ferms en el timó i som fidels als nostres valors, a aquest ‘model Constantí’ del que parlàvem abans. No són paraules boniques per quedar bé. Hem pogut copsar directament moltes vegades aquest model a peu de carrer: l’esforç i la superació personal, aquest afany per aixecar-se sempre i no rendir-se mai davant de l’adversitat...
Són valors realment inspiradors, són valors que ens fan sentir orgullós de ser de Constantí, són els valors que fan que ‘el model Constantí’ sigui una realitat capaç de superar qualsevol escull. Si sabem mantenir el rumb els millors dies per Constantí, no en tingueu cap dubte, estan per venir...
Oscar Sánchez
Alcalde de Constantí
Futbol l Al conjunt grana només li val la victòria en un estadi que espera 30.000 espectadors a la graderia
Montreal Quesada Matar o morir. Nedar o ofegar-se. No hi ha xarxa de seguretat. Aquestes són algunes de les frases que ha utilitzat Luis César per descriure el tram de la temporada. Ara, aquestes es fan realitat. El Nàstic de Tarragona afronta demà tota una final contra el Real Murcia. Als grana només els val la victòria per mantenir viu el somni de l’ascens i és hora de treure totes les armes per conquerir l’estadi Enrique Roca.
El conjunt murcià va esgarrapar un empat valuós al Nou Estadi. El passat dissabte, els de Fran Fernández van aterrar a Tarragona per fer brillar el seu estil defensiu en bloc baix i aprofitant els contraatacs dels seus jugadors de qualitat. Al Nàstic li va faltar atreviment, però va demostrar al segon temps que el Real Murcia no és un equip invencible. L’estadi Enrique Roca es preveu amb 30.000 ànimes a la graderia i la pressió per l’ascens a la ciutat murciana també està a l’ordre del dia. Tot i que el fet
de jugar a casa hauria de significar veure un Real Murcia més proactiu, el guió que s’espera en el partit serà similar al vist a Tarragona. Ningú vol cometre una errada i al conjunt murcià li val l’empat per passar l’eliminatòria.
Trencar una maledicció
El Nàstic no necessita un miracle, només guanyar un partit. Amb tot, sí que haurà de trencar la maledicció d’aquest curs. Des de l’1 de febrer que el conjunt grana no venç a domicili. Llavors, va ser un 0-1 a Balaídos, un resultat que li
El conjunt grana està preparat per afrontar el duel cremant totes les naus
valdria al Nàstic per passar a la final. Luis César sap de ben cert aquest factor i mourà fitxes per liderar el joc de pressió que tindrà lloc durant tot el partit. S’esperen canvis a l’onze, sobretot amb l’aparició de Pablo Fernández, el pitxitxi grana. En defensa queda el dubte de la continuïtat d’Enric Pujol a l’eix. Dissabte
l’ascens que vaig viure amb el Nàstic no me n’oblidaré mai a la vida»
Futbol l L’excapità del Nàstic recorda al Diari Més com va ser l’històric ascens d’ara fa deu anys
Arnau Montreal Quesada
El darrer dissabte es van complir deu anys del darrer ascens del Nàstic. Vostè era el capità. Com es va sentir?
«És un moment que no me n’oblidaré mai. Era l’únic que quedava de l’equip que va baixar de Segona Divisió i per a mi era un repte personal tornar al futbol professional amb el Nàstic. Cada any sempre hi ha algú per les xarxes socials, excompanys o amics que em
recorden el que vam fer el dia de l’ascens i dissabte també va passar, és una data per a la història del club». Què recorda d’aquell playoff?
«Era un format diferent. Llavors, com a primers no pujàvem de forma directa, sinó que havíem de guanyar una eliminatòria. Tenies la tranquil·litat que, en cas de perdre, hi havia una segona oportunitat, però havíem d’aprofitar la primera. Després de saber el sorteig, vam
sentir que no seria fàcil, però la veritat és que vam fer una eliminatòria bastant solvent». El Huesca va celebrar llavors enfrontar-se contra el Nàstic.
«Sí, perquè també podia tocar el Cádiz o l’Oviedo. Amb el temps he sabut de jugadors que estaven allà que el missatge del míster Luis Tevenet era celebrar sempre toqués qui toqués. Això sí, llavors recordo que vam pensar que estaven celebrant haver pujat abans de jugar contra nosal-
tres. Va ser una motivació i els vam fer algun comentari en el túnel de vestidors abans de sortir al duel». Aquell play-off va ser similar a aquest perquè també va arribar després d’un pal molt gran, llavors el de Llagostera.
«Els cops tan durs i els fracassos a l’esport fan madurar. Si ho gestiones bé és un avantatge. A nosaltres ens va costar al principi, amb l’acumulació de ràbia i tensió, però poc a poc va ser un foc que ens va aju-
dar molt en el play-off». També va jugar al Real Murcia abans d’arribar al Nàstic.
«Sí. És una ciutat molt futbolera en la qual l’objectiu és pujar. És prioritari, és la seva necessitat i jugant a casa crec que serà un partit molt bonic de veure».
Coneix a Luis César, va coincidir amb ell. Què pot dir de l’entrenador?
«Va ser l’entrenador quan vaig arribar a Tarragona. Vaig aprendre molt d’ell i del seu
passat va demostrar que és més que vàlid, però ara serà un escenari hostil. Els perills del Real Murcia són clars. La velocitat de Pedro Benito i Loren Burón van fer mal en el partit d’anada, però la defensa grana ha de tenir controlat al davanter
La motivació
«El cop de Llagostera va ser dur, però també un foc que ens va ajudar»
caràcter i li desitjo el millor». Què és de Xisco Campos ara?
«Formo part del cos tècnic del primer equip del Mallorca. Intento ajudar al màxim als futbolistes i a controlar qualsevol detall que pugui ajudar als jugadors». Quan es va acomiadar va dir que tornaria al Nàstic. Encara pot passar?
«El Nàstic sempre serà la meva casa, és un club al qual sempre estaré agraït. Vaig jugar sis anys, i això en el futbol d’ara és difícil. Els meus fills són de Tarragona, qui sap el que pot passar en el futur».
Antoñín Cortés, demanant suport a l’afició durant el duel del dissabte. Gerard Sala/Nàstic
Flakus, que està en estat de gràcia a casa. Un miler d’aficionats acompanyarà a l’equip a Múrcia i un altre miler, com a mínim, serà al Parc Francolí per donar suport a distància. L’objectiu és el mateix, conquerir l’estadi Enrique Roca.
El rival
Dissabte, 20.30 h
Estadio Enrique Roca FEFtv i Esport 3 Real Murcia
L’àrbitre
Alonso de Ena Wolf dirigirà el Murcia-Nàstic
Alonso de Ena Wolf serà l’àr bitre del partit decisiu contra el Real Murcia d’aquest dissab te a les 20.30 hores. Aquesta no serà la pri mera vegada que el col· legiat aragonès dirigeix al conjunt grana aquesta temporada, perquè ja ho ha fet en dues oca sions, amb una victòria i una derrota. El partit més recent va ser ara fa un mes. De Ena Wolf va ser l’encarregat de xiular la derrota del Nàstic al camp de l’Andorra per 1 0. L’altre duel va ser el triomf per 0 2 al camp del Barça Atlètic al mes de novembre. L’arago nès estarà acompanyat de David Rubio Gómez i Enrique Acero Pradera com a àrbitres assis tents i Jorge Lájara Tár raga com a quart àrbitre.
Oliva: «L’afició del
és espectacular si va bé, però si no, són molt crítics»
Futbol l El davanter de Riudecanyes explica al Diari Més la seva experiència quan va formar part del Real Murcia, on va viure un play-off
Arnau Montreal Quesada
Va estar present al Nou Estadi en el partit d’anada. Com el va veure?
«Va ser un partit típic de play-off en el qual ningú vol prendre mal. Crec que el Real Murcia va venir amb l’objectiu d’aguantar el resultat i al Nàstic li va faltar tenir més arribades al principi. Després amb la sortida de Pablo l’equip va estar més atrevit». Vostè ja va viure una fase d’ascens amb el Nàstic. Com se sent per a un jugador?
«Són els partits que tots volem jugar. El nivell de motivació és molt alt, però també hi ha aquest punt que se solen veure duels en el qual ningú vol cometre una errada. M’espero aquest diumenge un partit amb un guió similar i al Nàstic li espera un estadi ple amb 30.000 persones segur». Va formar part del Real Murcia un any després del descens administratiu.
«Sí. El Real Murcia té una massa social enorme i llavors, estava enfadada per aquest succés. Després d’anys a Primera i a Segona, veure’s en una categoria inferior feia la sensació que havíem de guanyar 4-0 tots els partits. La pressió era elevada».
També va jugar un playoff com a jugador del Real
Murcia el 2015. Com va ser?
«Recordo durant l’any veure partits amb l’estadi ple i en el play-off contra l’Hércules estava ple fins a la bandera. És una bogeria. A ells els hi va la vida l’ascens i així ho transmeten. Jugar el play-off està molt bé, però allà s’ha de pujar, no queda una altra. El Nàstic pot esperar que sigui una bogeria des de la rebuda fins a l’ambient dins de l’estadi. Potser en viurà un de similar al de l’any passat al camp del Málaga». Què pot esperar el Nàstic
La pantalla gegant del Parc Francolí s’omplirà
d’ambient grana des de les 18 hores
Futbol l Aquest dissabte l'ambient nastiquer es viurà a la pantalla gegant del Parc Francolí de Tarragona des de dues hores i mitja abans de l'inici del partit. A partir de les 18 hores encetarà l'Espai Nàstic a al zona de grades amb actuacions musicals, un photocall i pintacares en una gran fan zone per escalfar motors, on també hi haurà
una barra que servirà menjar i beguda. A les 19.15 hores començarà la prèvia a càrrec de la periodista de Tarragona Ràdio Laura Casas i l'speaker Nàstic Rubén Bladé. Finalment, es connectarà en directe amb els periodistes de Tarragona Ràdio Tere Ortega i Jordi Blanch per retransmetre en directe el duel contra el Real Murcia. Redacció
da, podria dir que si el Nàstic comença marcant, se sentirien xiulets des de la grada a la mitja part. Aquest dissabte, en un play-off, no crec que passi».
En aquell play-off vau empatar 1-1 a l’anada i vau perdre 0-1 a l’estadi Enrique Roca. Al Nàstic ja li vindria bé que es repetís la història.
«Tant de bo passi i es repeteixi perquè el Nàstic és un equip que ha de ser a Segona Divisió. És un club al qual el tinc molta estima i sé que per estructura, per nom i per la ciutat i per tot és d’una categoria superior. S’ho mereix tothom i més després del pal de l’any passat».
Ara, Gerard Oliva és una estrella del Rayo de Barcelona a la Kings League. Com és l’experiència?
L’estadi
«El Nàstic pot esperar un Enrique Roca ple fins a la bandera»
de la pressió de l’estadi Enrique Roca?
«De la mateixa manera que si la cosa va bé, són espectaculars, si no va tan bé són molt crítics. L’afició del Murcia sol estar molt a sobre dels jugadors i no dubta a mostrar el seu malestar. En qualsevol altre moment de la tempora-
«És un altre món. Veig l’experiència com una bona manera de continuar vinculat al futbol en els darrers anys de la meva carrera, però amb menys entrenaments i sobretot menys desplaçaments, que era la part més negativa d’aquest esport [riu]. Penso que és un format atractiu, hi ha molta competitivitat i gaudeixo molt del format. A més, em sorprèn molt sobretot a nivell de xarxes. Per exemple, no fa molt vaig ser MVP de la jornada i les meves xarxes es van omplir de missatges de suport».
Ara mateix és als Estats Units participant amb un torneig amb l’Atlético de Madrid.
«Sí, és un torneig de 7x7 i jugo amb exjugadors de l’equip com Godín i Miranda i a mi també em van convidar. És una bona experiència, però espero no perdre’m el partit de tornada del Nàstic [riu]».
k Carta dominical k
Benvolgudes i benvolguts, aquest diumenge celebrem la Pentecosta, una diada molt assenyalada en la nostra fe cristiana. Festegem la irrupció al món de l’Esperit del Crist ressuscitat, una gesta que il·lumina la nostra humanitat transcendint-la vers la seva plenitud. En efecte, l’Esperit no ens abstreu de la realitat, sinó que ens hi arrela encara més, ens humanitza i humanitza tota realitat personal i social.
Un dels efectes d’aquest humanisme espiritual és la comunió en la diversitat. Inclinats tots plegats a la dispersió i a l’autoreferència, ens trobem que la docilitat a l’Esperit ens atorga l’únic llenguatge que comunica i que no separa: el llenguatge de l’amor. Per això, aquell petit grup dels deixebles, abans poruc i tancat, aprèn a transparentar, de manera universal i plural, el miracle de la comunió, que s’obre pas enmig de la diversitat més evident.
L’Esperit no uniformitza, sinó que harmonitza; no imposa, sinó que proposa; no destrueix, sinó que edifica. En un món trencat per les diferències, l’Esperit ens crida a celebrar-les, a escoltar-les i a deixar-nos enriquir per elles.
Fk Editorial k
ins fa relativament pocs anys, ni tan sols teníem un terme que ho definís de manera concreta. Com és habitual, hem acabat assumint un anglicisme –potser per comoditat o per un costum mal entès de no creure que som capaços de crear neologismes en la nostra llengua– i ha fet fortuna el concepte ‘bullying’. Gent de totes les edats segur que podrien recordar algun tipus d’episodi de la seva etapa escolar que encaixaria perfectament dins aquest concepte. No teníem una paraula per definir-ho, però qui no ha conegut a alumnes que, sovint per no afrontar els seus propis complexos, assetjava als més dèbils de
la classe. La sensació, però, és que malgrat que ens hem esforçat per construir una societat cada vegada més igualitària i menys violenta, les xifres vinculades a l’assetjament no remeten. De fet, l’estudi realitzat a Reus, dona uns resultats decebedors si el que volem és estar orgullós del nostre model social. Que prop del 20% dels alumnes declarin haver estat víctimes de ‘bullying’ l’últim any és terrible. Sobretot perquè es tracta d’una època que determina, sovint, com afronten el futur els adolescents. Ja ni tan sols pel risc de fracàs escolar, també pel risc d’afectacions a la salut mental i les seqüeles que poden mantenir-se al llarg dels anys.
El PP y la ‘mafia’
QLa Pentecosta ens ofereix un camí alternatiu. Ens recorda que el veritable Esperit obre finestres i construeix ponts en comptes d’aixecar murs; allarga la mà en comptes de matar la vida
Una crida ben actual. Vivim en un temps d’una gran complexitat. El món sencer experimenta tensions socials, migracions constants, desigualtats que s’accentuen, reptes ambientals inajornables i polaritzacions polítiques i culturals que ens allunyen els uns dels altres. Dins d’aquest panorama, les nostres comunitats poden sentir-se confoses, desorientades i ferides. La temptació més fàcil és, potser, replegar-nos en nosaltres mateixos, atrinxerar-nos rere murs ideològics o culturals, i mirar amb recel l’altre, el diferent.
La Pentecosta ens ofereix un camí alternatiu. Ens recorda que el veritable Esperit obre finestres i construeix ponts en comptes d’aixecar murs; allarga la mà en comptes de matar la vida; fa possible l’escolta, l’entesa i el reconeixement mutu, en comptes de presentar-nos com una amenaça els uns per als altres.
En aquella primera manifestació de la Pentecosta, els deixebles no romangueren reclosos a casa, sinó que sortiren a anunciar a tots els pobles l’esperança i el compromís d’un món nou. També nosaltres volem caminar per totes les cruïlles de la humanitat i anunciar que la pau i la fraternitat són possibles.
L’Esperit empeny les persones de bona voluntat a esdevenir missatgers de la pau en un món ple de conflictes. Per això, la Pentecosta és la festa de la paraula compartida, de la diversitat reconciliada, del coratge que impulsa a sortir a l’encontre dels altres, especialment dels més necessitats.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
uiero dirigirme a los votantes del PP, con respeto. Supongo que estos días los canales internos y medios afines que ustedes siguen deben hervir de mensajes convocando a «la buena gente» a movilizarse contra «la mafia», que según Vox y PP, ha colonizado las instituciones democráticas del país. El «malvado» presidente Pedro Sánchez, gran Satán y señor de las moscas, no solo ha convertido España en una «dictadura bolchevique-bolivariana» (argumentario de hace un mes) sino que -¡supera esto Abascal!- lidera una especie de «mafia integral» con ramificaciones y tentáculos por todo el aparato del Estado para «destruir España» (argumentario de esta semana). Tremendo… Pese a que, les confieso, creía estar curada de espantos; la verdad es que no salgo de mi asombro. Sí, porque los calificativos (más bien descalificativos e insultos) que escucho de los lideres y portavoces del PP parecen el guion de una película de serie B basada en una novela kafkiana. Algo así como «los extraterrestres marcianos invaden el mundo y se comen a los niños crudos». Solo partiendo de esta premisa puede entenderse (que no comprender) que el señor Feijoo llame al presidente democrático de su país «dictador, déspota, delincuente…» o que, último tic, se refiera a él despectivamente como «este tío» (qué nivel, Maribel; que diría una amiga mía). Siguiendo el hilo, para la señora Ayuso el presidente es un «mafioso, ladrón, tirano» que ha instalado una «mafia como estructura de poder» ante la cual hay que «rebelarse». Y así todo… Ante estos hechos quiero apelar a su sentido común y a la lógica elemental. Resulta que el Gobierno democrático es una «mafia» que se dedica a delinquir y a destruir el país. Sí, claro, claro… ¿y que hace el jefe del Estado (es decir, el Rey)? ¿Se rebela contra «la mafia»,
como sensatamente pide el PP? Pues no, al contrario, trabaja con ella, lo cual debe convertirlo, como mínimo, en «cómplice mafioso» siguiendo la misma lógica delirante. ¿Y las fuerzas y cuerpos de seguridad? ¿Cumplen con su deber de luchar contra el crimen organizado?
¿Qué sentido tiene insultar, denigrar y difamar? ¿No sería mejor contrastar ideas y proyectos, y que después el pueblo con su voto elija?
¡Pues no! Resulta que, según Vox y PP, la «mafia» se ha hecho con el control de las principales instituciones democráticas del país, empezando por la presidencia, y la policía y la guardia civil al pairo… ¡Oh, Dios mío! ¡que angustia!
¿Y la comunidad internacional? ¿Se «subleva» contra este «Gobierno de delincuentes» presidido por una especie de hybris, mitad al Capone mitad Pablo Escobar? ¡Tampoco! Al contrario, ninguno de los 27 países que forman la Unión Europea, ni ninguno de los 192 que conforman las Naciones Unidas, consideran que España esté en manos de una «mafia» que se haya adueñado de las instituciones democráticas. Pero no hay que sorprenderse… ya alertaba el Caudillo Franco de que los enemigos de la patria eterna del 18 de julio siempre estarán alerta y que seguirían actuando en una gran conspiración judeo-masónica-rojo-separatista que, en puridad, incluye a todo el mundo. Que cosas, sí…
Encima la mayoría de los españoles
deben ser simpatizantes de «la mafia». Solo así puede atisbarse que Pedro Sánchez siga en la presidencia del Gobierno, ganando elecciones y logrando la mayoría absoluta representante de la voluntad popular en las votaciones de investidura del Congreso. Vaya… este debe ser un país de «traidores». Bien, se entiende, ¿no? Mire, a usted y a mi nos separan ideas y convicciones políticas, pero nos une nuestra humanidad común. No dudo de que usted actúa en su vida diaria con honestidad, de que quiere lo mejor para sus hijos e hijas, y de que trabaja cada día para que tengan más oportunidades en la vida. No dudo tampoco de que, en el fondo de su alma, usted piensa lo mismo de mí. También estoy convencida de que, pese a que deba esforzarse en asumirlo, en realidad su sentido común no cree que las instituciones del Estado haya caigo en manos de ninguna mafia.
¿Qué sentido tiene insultar, denigrar y difamar? ¿No sería mejor contrastar ideas y proyectos, y que después el pueblo con su voto elija? Fernando de los Ríos, ministro de instrucción de la República, dijo en los años 30 que la única revolución pendiente que queda en España es la del respeto. Tristemente, y a los hechos expuestos me remito, sigue siendo así.
¿Se imagina como podría ser este país si la derecha asumiera el compromiso ético de la Democracia Cristina alemana, es decir, de una derecha tipo Angela Merkel? nada con la extrema derecha fascista y defensa de la democracia y del estado del bienestar conjuntamente con la socialdemocracia y el socialismo democrático.
¿Se imagina que paso de gigante para el país? Sería fantástico, sí.
k Tribuna k
Hablar del sur de Cataluña es hablar de la provincia de Tarragona y, en particular, de las tierras olvidadas por la administración pública, como son les Terres de l’Ebre. Mi primer contacto con el territorio fue en 1995, con tan solo 16 años, en el municipio de Ascó. Llegaba procedente de mis orígenes en el Pirineo de Lleida (Pallars Sobirà), donde mi padre trabajó en la construcción de la central nuclear, complejo energético que hoy pretende clausurar el gobierno de Pedro Sánchez, cuando existe una demanda eléctrica que las renovables no son capaces de abastecer, poniéndonos al límite de depender de países extranjeros, como Francia o Marruecos, como ocurrió con el apagón eléctrico. Los años que residí en la zona marcaron mi juventud y la estima por ese territorio, marcado por el río Ebro, fuente de identidad, cultura y progreso.
La provincia de Tarragona, a pesar de contar con recursos y una excelente ubicación estratégica –conexión con el sur de España por el eje mediterráneo, pero también por el interior con el sur de Aragón–, dispone de un puerto naval importante en el transporte de mercancías y un incipiente transporte de pasajeros que, si no lo impide la política de ‘turismofobia’ de algunos movimientos políticos, tiene un futuro extraordinario. Pero, con el tiempo, tan solo ha servido para ubicar todo aquello que el centralismo de Barcelona no deseaba. Ejemplos de ello son la industria química o las centrales nucleares. Aun así, los habitantes del territorio han sido capaces de armonizar la industria química con el turismo, y también el progreso de muchos pequeños municipios del interior gracias a los complejos energéticos de las centrales nucleares. Mientras tanto, la provincia de Girona ha apostado por un turismo de calidad, y Lleida por la agricultura, la ganadería y el turismo de aventura en el Pirineo.
Esta marginación no es solo geográfica, sino profundamente política. El eje Barcelona-Girona concentra la atención y las inversiones, mientras que el sur, en concreto les Terres de l’Ebre, queda fuera de los planes de futuro. La prueba más evidente de ello son las inversiones de los presupuestos de la Generalitat de Cataluña en el territorio, que relegan sistemáticamente a las comarcas menos po-
bladas de la provincia de Tarragona en materia de infraestructuras, vivienda e inversión productiva. Basta con observar las caóticas infraestructuras del transporte ferroviario de mercancías y viajeros, o una AP-7 colapsada y con un alarmante índice de accidentes. Articular un plan específico para les Terres de l’Ebre, con inversiones en infraestructuras, descentralización de servicios, apoyo a los municipios pequeños y fomento de la reindustrialización, serían herramientas eficaces para revertir la desconexión emocional de muchos vecinos de la zona, que sienten que su territorio es ignorado, que sus problemas carecen de interés y que sus necesidades no son prioritarias. Tal como decía Benedetti: «el sur también existe». Tarragona aspira a ser una parte activa y decisiva de Cataluña, con voz, voto, planes y futuro. No quiere ser un mero decorado, sino un territorio con poder de decisión. Para ello, se requiere una profunda revisión de la agenda política catalana, una verdadera «revolución territorial» que reconozca y valore la importancia del sur. Ha llegado el momento de escuchar a les Terres de l’Ebre, porque el sur también debería formar parte de la construcción de una Cataluña más prospera.
Tarragona aspira a ser una parte activa y decisiva de Cataluña, con voz, voto, planes y futuro. No quiere ser un mero decorado, sino un territorio con poder de decisión
carriles por cada dirección, muchas veces colapsados por el adelantamiento de camiones, provocando largas retenciones y, en no pocas ocasiones, multitud de accidentes. Se desconoce cuándo se construirá la autovía A-7 desde Hospitalet de l’Infant hasta Sant Mateu de Castellón. También es una obra de suma importancia, dado el denso tráfico de mercancías en la capital de la Terra Alta, Gandesa: la construcción de una circunvalación de la N-420 que pase por las afueras del municipio, evitaría el colapso en el centro urbano, donde se concentra el tráfico procedente de Valencia, Cataluña y Aragón. Tampoco olvidemos aquellos municipios del interior donde los desplazamientos deben hacerse por carretera para conectarse con Tortosa, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona o Barcelona, especialmente para jóvenes que cursan estudios, consultas médicas especializadas o por motivos de trabajo.
Carta Oberta
Benvolguts i benvolgudes , distingides ànimes digitals i analògiques! M’adreço a vosaltres avui, des d’aquesta tribuna que no és un balcó sinó la punta dels meus dits sobre el teclat, per parlar-vos de la nova era de la governança. Una era on el “clic” té més força que el “glop” de cafè al bar, i on un “m’agrada” pot decidir el futur del nostre poble. Sí, amics i amigues, parlo de governar per i amb les xarxes socials. Prepareu-vos, perquè el futur ja és aquí, i ve amb emojis!
Se hacen necesarias políticas de inversión que, tristemente, se han convertido en el ‘día de la marmota’ por la demanda constante del territorio. Un ejemplo claro es la ampliación y modernización del Hospital Verge de la Cinta (inaugurado en noviembre de 1972), que ha quedado obsoleto y no ofrece un servicio de calidad a los habitantes del territorio. Las trifulcas políticas han paralizado el proyecto desde los tiempos históricos de Pasqual Maragall.
Y qué decir de la AP-7, que cruza el territorio con una increíble densidad de tráfico y cuenta con tan solo dos
Las comunicaciones ferroviarias tampoco escapan a las dificultades del territorio, tanto de mercancías como, especialmente, de viajeros. Se necesitan más frecuencias, trenes más rápidos y con menor coste económico para los habitantes de les Terres de l’Ebre, así como una mejor conexión con los polígonos industriales. Llevamos ya unos 15 o 20 años inmersos en un proceso ficticio que no lleva a ninguna parte, con una falta de inversiones reales en mantenimiento, cambio de ancho de vía y maquinaria compatible. No existe, y debería existir, una conexión intermodal en la estación de ferrocarril de l’Aldea con el autobús, para hacer un cambio debidamente coordinado. Actualmente –y sin previsión de mejora–, este se realiza a 2 km de la estación.
A todo ello hay que sumar un déficit en la construcción de viviendas, la falta de suelo industrial y de oportunidades para los más jóvenes, como la creación de empleo, ocio y opciones culturales. Todo ello sin olvidar la necesidad de una asistencia sanitaria más próxima y eficaz, y de servicios sociales adecuados, como la falta de plazas públicas para personas mayores, más aún en un territorio que pierde población y envejece progresivamente.
Alguns podrien pensar que governar és una cosa seriosa, de despatxos, papers i reunions interminables. Que calen projectes, fets i una gestió impecable. Quina ingenuïtat! Això és del segle passat! Ara, el que realment compta és tenir un bon community manager, una connexió a internet que no falli i una capacitat gairebé olímpica per respondre tuits a les tres de la matinada. Per a què volem plans urbanístics si podem fer una enquesta a Instagram sobre el color de les noves papereres? El poble ha parlat! O, millor dit, ha votat amb el dit!
No us equivoqueu, però. No tot és postureig digital. Darrere de cada filtre d’Instagram hi ha un gran esforç... per triar el filtre perfecte. I darrere de cada tuit, hores de reflexió per encabir tota una proposta en 280 caràcters. Això sí que és eficiència! Res de llargues explicacions sobre pressupostos participatius o l’impacte de les obres.
Un bon hashtag i un parell d’emojis de festa i ja ho tenim! La transparència?
La farem en directe a TikTok, amb un ball per explicar les noves ordenances fiscals. Això sí que és proximitat!
I pel que fa a la gestió... ah, la gestió! Quina
paraula tan lletja i antiga. Ara, en lloc de gestió, farem ‘interacció 2.0’. Els problemes del poble no es resoldran amb reunions avorrides, sinó amb un ‘challenge’ viral. Que hi ha un problema amb les voreres? Que la gent gravi un vídeo caient-se i l’etiqueti amb #PoblaVoreresKO. La pressió social digital farà la resta! I si la cosa no funciona, sempre podem culpar a l’algoritme. Per tant, ciutadans i ciutadanes, us convido a participar activament en aquesta nova forma de governar. Deixeu de banda els clàssics ‘fets’ i els ‘projectes’ (que són tan del segle XX) i abraceu el poder de la pantalla. El nostre futur no es construirà amb maons, sinó amb píxels. I la nostra prosperitat no es mesurarà amb diners, sinó amb ‘likes’. Així que, prepareu els vostres mòbils, carregueu les bateries i que la força del Wi-Fi ens acompanyi! . Visca la democràcia digital! (I que algú ens expliqui com pagar les factures amb ‘retuits’).
Martí Virgili
Una meravellosa exposició sobre els Mamuts a CaixaForum. S’hauria de visitar diverses vegades per anar assimilant tanta documentació.
Ja imagino els nens quedant bocabadats davant del gran mamut. Llegeixo al programa que en aquella època també existien depredadors, com per exemple, els lleons cavernosos o els felins amb dens de sabre. Espero que la seva extinció no fos per culpa del ésser humà.
Depredadors, també en tenim ara, de totes les espècies. Es veu que no es pot evitar.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Tarragona
Ana Cabrera Carmona.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
Joan Torredemer Pagan.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Reus
Jaume Folch Bartolomé.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Pilar Forns Fonts.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Filomena Pintado Martín.
Ha mort als 105 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Marta Freixa Font.
Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Salou
Rosa Vázquez Rosado.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Santa Maria del Mar.
URV l És la degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Redacció
La Societat Espanyola de Cirurgia de l’Obesitat i de les Malalties Metabòliques (SECO) ha anunciat que Fàtima Sabench serà la nova presidenta de l’entitat. Sabench, degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, ha estat escollida presidenta pels cirurgians membres de la societat mèdica, mitjançant votació a l’assemblea XXVI Congrés Nacional SECO, que s’ha celebrat a Reus.
La seva trajectòria a la SECO es remunta a l’any 2017 com a membre del comitè científic, un càrrec que va ocupar fins a l’any 2019 i va exercir com a secretària general de la societat fins al 2021. Posteriorment, ha ocupat el càrrec de vocal representant de la revista Obesity Surgery fins al 2023, moment en què va ser nomenada vicepresidenta de SECO, fins ara, que comença
De l’any 2019 fins al 2021 va exercici com a secretària general de SECO
el seu camí com a presidenta pels pròxims dos anys. «És un honor i una gran responsabilitat assumir la
presidència de SECO. Em sento molt agraïda per la confiança que han dipositat els meus companys en la junta proposada i, al mateix temps, molt motivada. És un moment de grans reptes per la cirurgia de l’obesitat, i em comprometo a treballar en equip de forma rigorosa i continuada», afirma Sabench.
21/03 al 19/04
Jornada molt activa on tot el que diguis es potenciarà al màxim. Per això, ves amb compte amb les teves paraules, ja que calaran molt profund.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Avui convé que t’abstinguis d’actuar per impuls esperis condicions més favorables per a l’amor. Tranquil, tot arribarà amb major força.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et retrobaràs amb velles amistats que t’aportaran idees interessants. Les relacions públiques seran el teu fort base de grans assoliments.
20/04 al 20/05 TAURE
Avui serà una jornada marcada per sorpreses i bons moments. Amors apassionats et faran sentir feliç. El teu magnetisme estarà al màxim.
VERGE
23/08 al 22/09
Deixa a un costat els teus prejudicis comparteix amb uns altres les bones circumstàncies que es presentaran avui. No entris en discussions.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Canvis inesperats en els teus plans et permetran descobrir noves facetes, fins tot en tu mateix. Avui tindràs sort en tot el que emprenguis.
CANAL REUS TV
10:30 Impuls
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 La Comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies Migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies Migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica Lletres
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Destí 2030 (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
Et veuràs obligat a fer treballs d’altres, però podràs treure profit d’això. Usa la teva intuïció per a prendre decisions. En l’amor podries tenir dificultats.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Les responsabilitats recauran sobre tu, especialment al matí. Abarca una per una resoldràs tot ràpidament. Els viatges portaran felicitat guanys.
20/01 al 18/02 AQUARI
En la llar podries sentir-te una mica baix d’ànim. Alguna activitat física t’ajudarà a superar-ho. Acarona més a la teva parella, avui ho necessita.
CRANC
21/06 al 22/07
Arribaran diverses opcions de projectes. Pren-te el temps per a analitzar-los un a un. La precipitació pot fer-te errar perdre oportunitats.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
No perdis el temps amb persones que només et donen bones paraules. Per a tu, avui el temps és or. L’èxit és a prop, així que aprofita.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Tindràs una relació fluida amb els qui t’envolten, sempre que evitis discussions o enfrontaments. Deixa les crítiques per a un altre moment.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Saló de plens
11.00 In situ
11.30 Qui cuina avui!
12.00 L’Orsai
13.00 Saló de plens
13.30 In situ.00 Notícies 12
14.30 Saló de plens
15.00 In situ
15.30 Qui Cuina avui?
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Anem de Cap
18.30 Connecta 10Comarques. Resum
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Com la nit i el dia. Cabaret
21.00 SPi+TV
21.30 Pica Lletres
22.00 Notícies 12
22.30 Com la nit i el dia. Cabaret
23.00 SPi+TV
23.30 Pica Lletres
00.00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Parts laterals d’un carrer, d’un pont. Planta de la mar. 2. Copio el que fa. Adornar una pàgina de llibre. 3. Guarint malalts. Cap d’os. Fet de flors. 4. Mar sense entrada. Au de coll llarg. Amb cinc dits. 5. Indica un bilió. Fet per servir-nos. El sud, per exemple. 6. Mig sas- tre. Límits d’una diada. Mallorca, corranda i desordenada. 7. Semblant a la ceba. Rei de Rússia. 8. Lluor sense límit. Relatius a les muses.Vocal. 9. Article. Nascuda a Càller. Vaixell esportiu dels potentats. 10. Colpegi amb una maça. Home castrat. 11. Endevinarà les intencions. Rústega. 12. Senyora breu. L’univers, per exemple. Grega capgirada. VERTICALS: 1. Permisos per marxar d’un país. Espais d’aigua voltats de terra. 2. Omeda. Lloar algú amb força. 3. Riu europeu. Feu-lo servir. Braç d’ocell. 4. Un tipus d’hidrocarburs. Silvestre. 5. Molta extensió de ronya. Allò que respirem. 6. Una de més. Camp de tabac. Casa sense límits. 7. Soroll. Seria nul amb el mig ple. Element de lletra I. Fòsfor. 8. Pneu- màtics. Mariner. 9. Nota girada. L’est de Moscou. Tronc de nadal desfet. Jove. 10. Vint-i-cinc cèntims girats. Gens actius. 11. Tocadiscos. Va morir. 12. Entrada d’aire. Sense l’oposició d’algú. Fet de blat capgirat.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Mas Cavallé, Silvia C/ Merceria, 22 Telèfon 977 238 622
Llopart Catala, GloriaSierra Llopart, Jordi Bl. S.Simó, D Telèfon 977 200 015
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Maduell Canals, Merce - Estape Maduell, Merce
Ctra. de Riudoms, 49 Telèfon 977 332 501
SALOU:
Coret Herrera, Rosa, Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42 Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels Plaça. de la Concórdia,s/n. Telèfon 977 794 751
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà serè o transitòriament enteranyinat pel pas de bandes de núvols alts. A banda, a la tarda creixeran algunes nuvolades al Pirineu i Prepirineu alhora que n’arribaran per l’oest del país al llarg de la tarda. Independentment, es formaran núvols baixos a trams del litoral, sobretot a primera hora i novament a partir del vespre.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa. Per la seva banda, la temperatura màxima serà lleugerament, o puntualment moderadament, més alta.
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
SANDRA. 33 AÑOS. HONESTA y honrada. Para cuidar mayores y hacer limpieza en general. Informes Antonio gerente don tresillo. Tel: 642.482.729
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
TAPICERO
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
CHICA SIMPÁTICA BUSCA
AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.366.813
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
MASAJE TERAPEÚTICO en camilla. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel: 634.777.389
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también Tel: 643.459.569
Jardineria Aquest dijous es va inaugurar al Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona ‘Banshun 2025’, l’exposició i jornades de bonsai de l’Associació Tarragona Bonsai
En japonès, el mot Banshun fa referència al període de temps associat al final de la primavera, i també se sol traduir com a primavera tardana Banshun és també el nom de l’exposició que es va inaugurar ahir al vespre a l’Ajuntament de Tarragona, impulsada per l’Associació Tarragona Bonsai, i que aplega més de cinquanta exemplars d’arbres en miniatura. Darrere d’aquestes petites obres d’art naturals hi ha una quinzena de socis de l’entitat que, com cada any, han respost a la crida de l’organització per mostrar els exemplars que els generen més orgull. «Cada estació de l’any és interessant», explica Jordi Tudó, membre de l’associació. «Si a la tardor els arbres de fulla caduca comencen a tardorejar, a la primavera comencen a fer la brostada i és un esclat de joia». I ara, detalla, a finals de la primavera, en aquest Banshun estacional, «és quan estan més esplèndids». Un cop passada la inauguració, l’exposició quedarà oberta al públic fins aquest diumenge dia 8. A més, l’ATB ha organitzat un seguit d’actes paral·lels que es realitzaran al mateix espai de la mostra, el Pati Jaume I. D’aquesta manera, aquest mateix divendres, de 17 a 19 h, la sòcia de l’entitat Fina Espallargas impartirà un taller d’Ikebana o art floral japonès. Aquest taller és obert a tots els socis i visitants de la mostra i després de la sessió s’exposaran tots els treballs realitzats. Aquesta mateixa tarda, a les 18 h, Pere
L’exposició compta amb una cinquantena de bonsais. Tjerk van der Meulen
Amenós, president de l’ATB, oferirà una visita guiada a l’exposició.
L’endemà dissabte 7 de juny, en horari de matí i de tarda, s’impartiran tallers sobre bonsais amb el reconegut mestre Gabriel Romero Aguadé. Finalment, diumenge dia 8, a les 11 del matí, el també mestre Josep M. Miquel, director de la revista Bonsai Pasión, visitarà tota
l’exposició oferint consells i recomanacions personalitzades per ajudar a millorar els bonsais exposats.
Cristina Serret Alonso
Tots aquests actes són oberts a tothom i gratuïts.
L’horari de la mostra és divendres de 10 a 20 h, dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 20 h, i diumenge de 10 a 13.30 h.
L’Associació
Tarragona Bonsai va ser creada l’any 1989 per un petit grup d’aficionats en aquest art, amb l’objectiu de compartir aquesta afició. En l’actualitat compta amb prop de cent socis.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Marge de confiança
Aquests dies hem conegut la notícia que la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha assolit un reconeixement destacat en el panorama universitari espanyol en situar-se com la setena millor universitat —i la sisena pública— segons l’edició 2025 del rànquing elaborat per la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD). Aquesta classificació analitza prop de 80 universitats a través de 38 indicadors que s’agrupen en cinc dimensions: recerca, docència, transferència de coneixement, orientació, internacionalització i contribució al desenvolupament regional. El mèrit no és menor, sobretot si tenim en compte que aquest reconeixement arriba en un moment en què algunes universitats han perdut lideratge en altres rànquings internacionals a causa -bàsicament- de la manca de finançament i impacte científic.
La URV destaca especialment en la qualitat de la recerca, amb una puntuació notable en l’impacte de les citacions i l’excel·lència de les seves publicacions científiques. També destaca per la seva capacitat d’adaptació, per una recerca cada cop més reconeguda i per un model de governança proper i eficient. Amb seu al bell mig del Camp de Tarragona, la universitat ha sabut connectar coneixement i territori, construint ponts entre el món acadèmic i les necessitats socials i econòmiques de l’entorn. Així, en un moment en què molts joves del territori es troben decidint el seu futur acadèmic, la URV es presenta com una opció sòlida i atractiva amb accent propi, una aposta per una formació de primer nivell en un entorn compromès amb la recerca, la innovació i el desenvolupament social. Felicitar a tota comunitat educativa de la URV i per molts èxits més!
Esclat verd
A la primavera els bonsais també broten amb fulles i fruits
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
