Número: 5458 www.diarimes.com
DIVENDRES 16 DE GENER DE 2026
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Medi natural
10
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes planteja dur aigua de l’Ebre a Siurana Opinió
Mobilitat 4 Els usuaris que tramitin excepcions a la ZBE de Tarragona les tindran validades per defecte a altres localitats
21 Marc Dalmau. La situació sanitària de Vallmoll a la segona meitat del segle XIX: «Les epidèmies tenien un gran impacte demogràfic»
TARRAGONA
Part de la Tabacalera passa a mans de la Diputació per poder fer el nou conservatori L’equipament tindrà un cost de quinze milions d’euros, quatre més del que s’havia anunciat inicialment i es preveu que estigui enllestit en cinc anys
La presidenta de la Diputació i l’alcalde de Tarragona, ahir a la Tabacalera. Aj. Tarragona
2i3 Gerard Martí
Salou/Vila-seca
PortAventura no descarta obrir temporada sense el Dragon Khan operatiu
El parc reforma l’atracció, amb un cost de gairebé 3 milions d’euros i no és segur que les obres acabin a temps l 11
Reus
Endesa ha començat les obres per retirar les conflictives torres d’alta tensió del Pinar
Tarragona
l7
Junts pacta amb els socialistes la construcció d’un templet a la coca central de la Rambla Nova
l5
2
divendres 16 de gener de 2026
La Diputació preveu que el nou conservatori de la Tabacalera estigui enllestit el 2031 i costi 15 MEUR Cultura l Viñuales i Llauradó han signat el conveni pel qual l’Ajuntament cedeix l’ala dreta de l’antiga fàbrica per 75 anys John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona i la Diputació han fet el pas definitiu per poder materia· litzar el trasllat de l’Escola i Conservatori de Música a la Tabacalera. Ambdues institu· cions han signat recentment el conveni pel qual el consis· tori cedeix uns 7.000 metres quadrats de l’ala dreta de l’antiga fàbrica a l’ens supra· municipal per 75 anys. «És un dia important per a la ciutat, la música, la cultura i el nostre territori», va assegurar l’alcal· de, Rubén Viñuales. Ahir, el batlle va visitar l’espai on s’ubicarà el nou equipament. L’acompanyava la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, qui va expli· car que, un cop ja formalitzat l’acord, s’iniciaran els estudis previs —estructurals i de sos· tenibilitat— a la licitació del projecte executiu. Segons les previsions de l’administra· ció provincial, aquest estarà enllestit «en dos anys» i les obres es finalitzaran el 2031. Pel que fa a la inversió total, es calcula que l’import ascendi· rà fins als 15 milions d’euros, quatre més respecte al que es va anunciar el gener del 2025. En aquell moment, però, es parlava només d’una superfí· cie de 6.000 metres quadrats. «Volem que la Tabacalera no sigui només un edifici, sinó un lloc viu i obert on la cultu·
ra, la formació i la ciutadania es puguin trobar», va assenya· lar Viñuales. En aquest sentit, l’alcalde va destacar que el fu· tur conservatori serà un «va· lor estratègic» per a Tarrago· na. «És un equipament amb més de 70 anys d’història a la nostra ciutat i durant dèca· des ha format generacions de músics, però també ha estat una eina de cohesió social, de creativitat i d’accés a la cultu· ra», va remarcar el batlle. Amb aquest trasllat a la Tabacalera, es garantirà «una millor confortabilitat a la nostra comunitat educativa de l’Escola i Conservatori de Música», va apuntar la pre· sidenta de la Diputació, qui explicava que, tot i doblar l’espai respecte a la seu actu· al a Casa Montoliu, la idea és continuar amb 500 alumnes com fins ara. D’altra banda, Llauradó va afirmar que l’im· pacte d’aquest projecte «il· lusionant» serà «territorial» per a tota la demarcació. A la visita que van fer ahir Viñuales i Llauradó, també hi van assistir el diputat de Ser· veis Generals i Instal·lacions Corporatives, Eduard Rovira i el diputat delegat d’Ense·
L’ens supramunicipal calcula que tindrà el projecte executiu en dos anys
nyaments Artístics, Josep Baiges. Per part de l’Ajunta· ment de Tarragona, també hi han participat el conseller de Territori, Patrimoni i Béns, Nacho García Latorre, el con· seller d’Espai Públic, Joventut i Medi Ambient, Guillermo García; i la consellera de Cul· tura, Sandra Ramos. Les obligacions El conveni firmat per l’Ajun· tament i la Diputació esta· bleix les obligacions de cada administració. Mentre que l’ens provincial s’encarregarà de redactar el projecte i cons· truir la nova Escola i Conser· vatori de Música, el consistori tarragoní haurà d’habilitar un accés independent i directe des de la via pública pel carrer Manuel de Falla. A més, haurà de facilitar els serveis neces· saris per al funcionament de l’equipament, com la xarxa d’aigua i de telecomunicaci· ons o la línia elèctrica. D’altra banda, estarà obli· gat a mantenir en bones con· dicions la resta de l’edifici que no entra dins de l’acord, així com realitzar totes les ges· tions i esforços per garantir una àmplia ocupació de l’es· pai, sobretot per a activitats culturals i educatives. Prò· ximament, el ple de l’Ajunta· ment haurà d’aprovar l’acord definitiu de concessió, ne· cessari per donar la màxima efectivitat al conveni.
L’apunt
El futur de la Casa Montoliu encara està per decidir
Imatge d’arxiu del pati interior de la Tabacalera. Jaume Cardona
L’Ajuntament vol obrir el jardí a la ciutat i posar un restaurant a l’antiga caseta del director Equipaments l L'Ajun·
tament de Tarragona arran· jarà el pati interior de la Ta· bacalera per convertir-lo en un jardí obert per a la ciuta· dania. Així es contempla en el conveni signat amb la Dipu· tació per a la construcció del nou Conservatori de Música. «S'havia de recuperar aquest espai per a la gent», va afir· mar l'alcalde, Rubén Viñua·
les, qui deia que «aquest jardí ha de tenir una part impor· tantíssima de participació en la vida formativa de l'alum· nat, no només del conserva· tori, sinó també de la futura biblioteca, la universitat o l'ICAC». El batlle també va reiterar la seva voluntat que l'antiga caseta del director pugui acollir un restaurant i l'Escola d'Hoteleria. J.B.
La Casa Montoliu continuarà sent la seu de l’Escola i Conservatori de Música de Tarragona durant la pròxima mitja dècada. Abans de fer efectiu el trasllat d’aquest centre formatiu a la Tabacalera, la Diputació acabarà de decidir quin serà el futur ús de l’edifici situat al carrer Cavallers. «En el nostre pla d’espais es determinarà què és el que volem ubicar després a la Casa Montoliu, que és un espai també increïble i emblemàtic», va explicar la presidenta de l’ens provincial, Noemí Llauradó. «Tenim molts serveis i moltes necessitats, però si no utilitzem aquests equipaments també podem fer convenis amb les altres administracions», apuntava.
divendres 16 de gener de 2026
3
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, visitant l’interior de la Tabacalera. Joan Carles Borrachero
Imatge d’arxiu de la façana principal i els jardins de la Tabacalera, des del terrat de l’ala esquerra. ACN
La comissió per definir la futura biblioteca es reunirà «d’aquí poc» Cultura l S’ha de tancar la ubicació exacta dins de la Tabacalera, així com l’acord de cessió de l’espai i el pla d’usos J. Bugarin La comissió interadministrativa —formada per l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat— encarregada de definir la nova biblioteca pública a la Tabacalera es tornarà a reunir «d’aquí poc». Així ho va assegurar ahir l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, qui va explicar que, el passat mes de desembre, els tècnics del Ministeri de Cultura van visitar, de nou, les instal·lacions de l’antiga fàbrica de tabacs.
Segons fonts consultades pel Diari Més, s’espera que aquesta nova trobada serveixi per tancar definitivament la ubicació exacta del futur equipament. La idea que més agrada al Ministeri és situar-la a l’ala esquerra, que queda a tocar de la Necròpolis Paleocristiana, però l’Ajuntament vol que es construeixi a la part central de l’edifici, on està l’entrada principal, ja que en la planta superior existeix una sala diàfana i de grans dimensions que podria funcionar com a zona de lectura.
Els tècnics del Ministeri van tornar a visitar la Tabacalera el passat desembre Independentment de la decisió final, la previsió és que la nova biblioteca pública ocupi 10.000 metres quadrats de la Tabacalera, convertint-se en la segona més gran de Catalunya. Respecte a això, un altre dels aspectes que manquen per definir és la fórmula de cessió d’aquests espais de
l’Ajuntament al Ministeri de Cultura. Fa quatre mesos, es va produir la darrera reunió de la comissió a tres bandes, durant la qual es va posar sobre la taula la necessitat de tancar aquests importants serrells, així com el pla d’usos que ha de redactar la Generalitat. I és que són passos claus per poder procedir, posteriorment, amb la redacció del projecte i l’execució de les obres. Inversió milionària El passat mes de setembre, aprofitant la presentació del nou Consorci de Tàrraco, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va anunciar que el Govern estatal destinarà 20 milions d’euros a la construcció de la futura biblioteca pública a Tarragona. Aquesta serà una de les moltes inversions que arribaran a la Tabacalera els pròxims anys, on també hi ha projectada la nova seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica o el centre universitari d’Euses.
4
divendres 16 de gener de 2026
Les excepcions de la ZBE de Tarragona són vàlides a altres municipis catalans Mobilitat l Els vehicles autoritzats a la ciutat poden accedir a altres zones restringides sense haver de tornar a registrar-se Marta Omella Blanco Les persones amb dret a ex· cepcions a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Tarra· gona no hauran de repetir el tràmit d’autorització per a circular per les ZBE de diver· ses ciutats catalanes. La capi· tal tarragonina està adherida a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), un fet que permet que els registres d’ex· cepcions siguin vàlids també en la resta de municipis inte· grats en aquest sistema. És el cas, per exemple, de localitats com Reus o Barcelona. De la mateixa manera, els residents
d’altres municipis adscrits a l’ATM podran visitar la ciutat sense haver d’inscriure’s prè· viament en el registre tarra· goní. Cal recordar que aquestes excepcions són específiques per a persones amb rendes baixes, transport per a serveis essencials i d’emergència, ve· hicles de persones amb mobi· litat reduïda o malalties que impedeixin l’ús del transport públic i altres casos particu· lars. La sol·licitud per accedir al registre es pot tramitar a l’oficina d’informació de la ZBE o al web www.tarragona.cat/zbe, on també es pot
consultar altra informació sobre el funcionament de la normativa. A més, el passat mes de desembre l’Ajunta· ment va habilitar un aplicatiu que dona informació perso· nalitzada sobre com afecta la mesura als vehicles empa· dronats. Es tracta d’un cerca· dor que creua el número de matrícula amb les diferents situacions que contempla l’ordenança municipal de la ZBE a Tarragona, així com el calendari d’implantació pre· vist per als propers anys.
Imatge d’un cartell que indica l’entrada a la ZBE de Tarragona, a l’avinguda Vidal i Barraquer. ACN
La sol·licitud per accedir al registre es pot tramitar al web de l’Ajuntament
ran multats si circulen dins del perímetre format per les avingudes Vidal i Barraquer, Argentina i Catalunya; els carrers Reina M. Cristina, Co· merç i Moll de Costa; els pas· sejos Torroja, Sant Antoni i d’Espanya, i el vial William J. Bryant durant els dies labora· bles, entre les 7 h i les 19 h.
Així i tot, les persones no residents podran entrar a la zona restringida fins a dot· ze dies a l’any. En aquest cas, l’autorització és automàtica. A Reus es pot accedir 24 dies sense tràmits previs. A Barce· lona, en canvi, és necessari sol· licitar una autorització diària, amb un màxim de 24.
I si no tinc excepció? Els vehicles empadronats a
Tarragona encara poden cir· cular sense distintiu durant el 2026. La resta, en canvi, se·
Demanen diàleg entre l’Ajuntament, la Diputació i les entitats ecologistes
Dissenyen a la URV un sistema per extreure energia de corrents marins Ciència l El model innovador funciona amb un pèndol
Imatge d’arxiu del diputat Fèlix Alonso. Cedida
ECP porta el projecte dels Morrots de la Savinosa al Congrés Medi Ambient l Alonso ha registrat una bateria de preguntes per demanar explicacions Redacció El diputat tarragoní al Con· grés, Fèlix Alonso, ha regis· trat una bateria de pregun· tes adreçades al Govern de l’Estat, a petició del Grup Municipal d’En Comú Podem
Tarragona, per demanar ex· plicacions sobre el projecte del camí de ronda entre les platges de l’Arrabassada i la Savinosa, impulsat pel Minis· teri per a la Transició Ecolò· gica i el Repte Demogràfic a través de la Direcció General
de la Costa i el Mar. En les preguntes formula· des, Alonso demana saber «si el Ministeri considera que el projecte és coherent amb els principis de mínima inter· venció, proporcionalitat i pre· servació del litoral que hau· rien de guiar l’acció». A més, destaca que «no s’ha valorat la possibilitat de redimensi· onar-lo en amplada, traçat o materials per reduir l’impac· te ambiental i paisatgístic». També insten a aclarir si s’ha analitzat formalment l’exis· tència d’alternatives funcio· nals ja previstes o projectades per altres administracions, que podrien fer innecessària o redundant una actuació d’aquesta magnitud. Finalment, el diputat insta al Govern de l’Estat a obrir un procés de diàleg amb l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarrago· na i les entitats ecologis· tes per revisar el projecte abans de la seva execució.
Redacció L’investigador del departa· ment d’Enginyeria Mecànica de la URV, Francisco Huera, ha dissenyat una sistema que permet extreure energia de corrents marins amb un pèndol. El model aprofita les vibracions que genera l’aigua en contacte amb un cilin· dre per transformar-les en energia. L’estructura és molt simple i consisteix en un tub cilíndric submergit que penja d’un eix i oscil·la com un pèn· dol quan el corrent d’aigua el fa vibrar. L’eix, les trans· missions i eventualment el generador poden estar fora de l’aigua. La simplicitat del model obre noves possibili· tats d’aprofitament en en· torns on és difícil instal·lar o mantenir les turbines con· vencionals. Els resultats de la recerca s’han publicat a la revista ‘Journal of Fluids and Structures’.
Imatge del pèndol dissenyat a la URV. Universitat Rovira i Virgili
Aquest aprofita les vibracions de l’aigua en contacte amb un cilindre Per aprofitar les energies dels corrents marins, actual· ment, es fan servir turbines de flux axial o de flux creuat,
l’equivalent submergit als aerogeneradors. Són siste· mes que teòricament poden assolir eficiències de més del 50%, tot i que solen aprofitar entre un 25-35% de l’energia. Les turbines són estructures complexes, amb molts com· ponents mòbils sota l’aigua, exposats a corrosió i mante· niment costós.
divendres 16 de gener de 2026
250 paradistes dels Mercadets passen pel pla formatiu Comerç l El pla formatiu impulsat per Mercats de Tarragona i dirigit als paradistes dels mercadets de venda no sedentària de la ciutat ha conclòs amb un onze cursos realitzats i un total de 253 assistents. La programació dels cursos, que s’ha allargat durant el darrer trimestre de 2025, s’ha emmarcat en l’habitual procés de renovacions de les autoritzacions per fer ús de les parades, el qual s’obrirà properament. La nova ordenança de venda no sedentària, català oral, habilitats digitals, atenció al client, intel·ligència artificial i comptabilitat bàsica, han estat algunes de les temàtiques de les sessions. Aquest pla formatiu s’ha ofert enguany de manera gratuïta amb l’objectiu d’una banda, de millorar els coneixements i habilitats comercials dels paradistes, i de l’altra, d’assolir mèrits formatius de cara al proper procés de renovació de les seves autoritzacions d’ús de les parades. Els cursos s’han ofert en sessions presencials al Tarragona Espai Comerç i també en format virtual, les quals es mantindran obertes i disponibles més enllà del període de renovacions. La presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, ha destacat la bona acollida que ha tingut aquest pla formatiu: «estem molt contents de l'alta participació dels paradistes dels mercadets de la ciutat en aquests cursos». Redacció El ‘Cupó Diari’ de l’ONCE deixa un premi de 35.000 euros Societat l La sort ha tornat a passar per Tarragona amb el sorteig del ‘Cupó Diari’ de l’ONCE corresponent al dimarts que ha deixat un premi de 35.000 euros a la ciutat. José Manuel Amaya és qui ha portat la sort des del seu quiosc situat al Bloc Sant Tomàs, 3 a Sant Pere i Sant Pau. Redacció/ONCE
5
PSC i Junts pacten construir un templet al mig de la Rambla Nova Espai Públic l L’Ajuntament hi destina uns 110.000 euros en el pressupost d’enguany Oriol Castro Sanz El govern municipal i Junts han pactat construir un templet o quiosc de música a la coca central de la Rambla Nova. El projecte s’emmarca en l’acord pels pressupostos d’enguany, en els quals l’Ajuntament hi destinarà uns 110.000 euros. L’objectiu és poder establir un espai multidisciplinar que estigui obert a les diferents entitats de la ciutat. «El Casal Tarragoní ens ho ha reclamat en diverses ocasions quan fan ballades de sardanes», indiquen des de Junts. La idea va sorgir d’un viatge del conseller Pep Manresa a Alacant, on va veure la Concha de la Esplanada, en una gran avinguda de passeig. Tot i que el templet tarragoní no seguirà el disseny modern de l’auditori valencià, tampoc es construirà a l’estil clàssic del segle XX. Serà una barreja. Els juntaires volen aprofitar els treballs de pavimentació de la zona lateral de la rambla. «És la millor oportunitat», diuen. També s’hi farà una intervenció artística a càrrec d’Edu Polo. S’hi pintaran els retrats de 28 personatges que han tingut un paper rellevant en la història de la ciutat. Aquesta actuació en principi hauria d’estar enllestida per Sant Jordi, segons les previsions fetes pel consistori. Suposarà una inversió de 100.000 euros per part de l’Ajuntament. La intervenció serà temporal
La inspiració del grup municipal de Junts és l’Auditorio de la Concha de la Explanada d’Alacant. Ajuntament d’Alacant
El disseny de l’equipament serà una barreja d’estils modern i clàssic fins que es faci el projecte definitiu, d’aquí uns dos anys, i les terrasses tornin a les voreres laterals. Tot i això, des de Junts exposen que el templet no té perquè esperar a aquesta intervenció. El projecte consi-
deren que tindrà un cost de pocs milers d’euros, que fins i tot es podria fer des dels departaments interns del consistori. «A partir d’aquí, ja es podria fer l’obra. La partida destinada ja és suficient. No és una intervenció extraordinària», comenten des del partit independentista. «Necessitem aquest espai perquè tingui la capacitat de donar vida a la Rambla, que és el cor de la ciutat. On pugui haver activitats i concerts de tota
mena, també per famílies», explica Pep Manresa. «Ha de ser un complement. S’ha d’anar tramitant en paral·lel i no esperar a l’obra definitiva», afegeix Manresa. Des del govern municipal no s’han volgut fer comentaris al respecte ni donar detalls del projecte. Origen al segle XIX L’origen del templet es remunta al segle XIX i principis del segle XX, que normal-
ment estaven situades en parcs, jardins o embarcadors, dissenyades per acollir l’execució musical de les bandes en concerts a l’aire lliure. Van ser els mateixos ajuntaments qui els van impulsar per popularitzar la cultura musical que havia estat exclusiva dels ambients més adinerats. Arreu d’Espanya és comú que les grans ciutats en tinguin a les places, tot i que cada cop tenen menys ús per l’auge de les sales de concert.
6
divendres 16 de gener de 2026
Actualment, el vaixell està atracat a Oman, des d’on reprendrà el viatge cap a Egipte
Marta Omella Blanco
D
es de Tarragona fins al Pacífic i l’oceà Índic, passant per Amèrica i el sudest asiàtic. Després de gairebé vuit anys, Urbano Rifaterra està a punt de completar una volta al món a vela per etapes. L’arquitecte tarragoní va iniciar el projecte el 2018, després de tres dècades navegant pel Mediterrani i dues travesses de l’Atlàntic. Si tot va segons el previst, l’aventura arribarà a la seva fi aquest any. «Passo una temporada al mar i després deixo el vaixell en un port de la darrera destinació. Quan comença la següent etapa, reprenc la ruta des d’allà. Entre una i altra, faig vida normal», explica. Els viatges els fa amb el seu veler, el Miuroc Tu, de 17,5 metres d’eslora. «Està prou bé, tot i que al mar sembla molt petitet», diu. L’embarcació ha fet un recorregut impactant. Sortint de Tarragona, Urbano ha navegat pel Marroc, Cap Verd, el Carib, les illes Galápagos, la Polinèsia Francesa, Fiji, Vanuatu, Austràlia, Indonèsia... i un llarg etcètera. Actualment, el seu vaixell es troba atracat a Oman, des d’on afrontarà la penúltima fase de la travessa, que arrencarà durant el mes de març. Es tracta, també, d’una de les més delicades, ja que per arribar a Egipte la nau haurà de creuar zones marcades per conflictes armats i pirateria. El trajecte passarà per davant de les costes del Iemen i Somàlia, amb una parada a Djibouti, abans d’entrar al mar Roig. «És una etapa complexa. És una zona molt vigilada, però també molt inestable», apunta. «Els vaixells petits no solen ser objectius prioritaris, diria que des del 2010 no hi ha hagut assalts a velers particu-
El recorregut, a punt de completar-se, s’ha dut a terme fent dues etapes anuals
Imatge d’Urbano Rifaterra amb la tripulació del Miuroc Tu en una de les etapes de la volta al món. Cedida
l Societat
Navegar el planeta amb un peu a terra El tarragoní Urbano Rifaterra està a punt de completar la volta al món per etapes amb el seu veler després de vuit anys El Miuroc Tu és un veler de 17,5 metres d’eslora. Cedida
lars», assenyala. A més, admet entre riures, el perill més gran no sempre ve de fora. «Si em preguntes què és el més difícil
d’un vaixell, no són les tempestes ni la pirateria, sinó la convivència», assegura. «Compartir un espai reduït amb quatre o
cinc persones durant setmanes pot ser dur... Es necessita molta paciència i triar els companys adequats», afegeix. La
tripulació ha anat variant al llarg dels anys. Alguns amics, explica, han repetit diverses etapes, com Joan Miquel Na-
dal, exalcalde de Tarragona, mentre que en altres ocasions ha navegat fins i tot amb persones desconegudes contactades a través de plataformes de ‘barcostop’. L’únic tripulant que ha completat totes les etapes, però, és Rifaterra. Això l’ha deixat amb una llarga llista d’anècdotes i records. No tots són bonics. «La travessa de Panamà a la Polinèsia Francesa va ser la més exigent. Vam estar vint-i-cinc dies sense tocar terra, en plena pandèmia de la Covid, sense cap mena de contacte amb les nostres famílies. A sobre, deu dies abans d’arribar un company es va trencar el braç després de ser arrossegat per una onada», relata. Els grans paisatges, en canvi, fan que tot valgui la pena. «Les illes de Los Roques, San Blas, Tailàndia... Hi ha moltíssims llocs que s’han quedat amb mi», reconeix. Uns mesos després que el Miuroc Tu arribi a Egipte, començarà la seva darrera etapa, amb Xipre com a destí final. «Per una banda, tinc ganes d’acabar, però també em fa llàstima, perquè ha estat una experiència molt maca», confessa. Al seu despatx d’arquitecte, explica, no hi pengen plànols, sinó un gran mapa del món amb la ruta marcada. «Cada cop que aixeco els ulls, recordo tot el que ha passat i penso ‘quina sort, haver viscut això», diu.
Lluís Pasqual obre el cicle de conferències del Reial Club Nàutic de Tarragona
Tarragona inaugura el nou Casal de la Joventut Treballadora aquesta tarda
Societat l El Reial Club
Societat l Aquesta tarda s’inaugura a Tarragona el Casal de la Joventut Treballadora, un nou espai impulsat per un grup de joves que «vol donar resposta a la manca d’espais de socialització i politització per al jovent de la ciutat». L’acte d’inauguració tindrà lloc a partir de les 17 hores, al carrer Jaume I, 46a, i servirà per presentar aquest
Nàutic de Tarragona dona avui el tret de sortida a un nou cicle de conferències. La primera sessió, que se celebrarà a les 19 h, anirà a càrrec del director de teatre Lluís Pasqual i Sánchez, que oferirà la conferència titulada Tarragona i el Mar. Aquest acte és també el primer dels esdeveniments previs de ce-
lebració del 150è l’aniversari de la fundació del Reial Club Nàutic de Tarragona. La xerrada tindrà lloc a la Sala de Conferències de l’Autoritat Portuària de Tarragona, amb confirmació prèvia d’assistència obligatòria per no superar l’aforament. El formulari d’assistència es pot completar al web oficial de l’entitat. Redacció
Imatge d’arxiu del director de teatre Lluís Pasqual. Cedida
projecte que aspira a convertir-se en un «espai de referència política i cultural i punt de trobada i dinamització social», amb activitats esportives, culturals, artístiques i festives, així com la promoció d’un model d’oci alternatiu. A partir de les 19 hores, la jornada continuarà amb concerts de PD Plum i PD Pelacanyes. Redacció
divendres 16 de gener de 2026
7
Endesa comença els treballs per soterrar les torres d’alta tensió del Pinar Urbanisme l Les primeres passes consisteixen a senyalitzar, desbrossar l’entorn i dibuixar el traçat de la línia subterrània Sergi Peralta Moreno Les torres del Pinar tenen els dies comptats. Endesa ha començat aquesta setmana els treballs per soterrar la línia d’alta tensió i ha donat el tret de sortida a un procés que dona resposta a una reclamació veïnal històrica, tal com va avançar Canal Reus i ha confirmat Diari Més. L’objectiu és que les obres hagin acabat abans de la conclusió del 2027. La intervenció ha iniciat pel sud, a la subestació elèctrica situada a tocar del Pont de Calderons, i anirà pujant cap a l’avinguda de les Torres i el terme municipal de Castellvell del Camp. Fonts de la companyia elèctrica confirmen que els primers moviments consistiran en la senyalització del perímetre —de fet, ja s’han col·locat les cintes que separen l’espai de l’actuació del Camí Antic de Castellvell—, el desbrossament de l’entorn i el dibuix del traçat de la línia subterrània. És la fase prèvia a l’obra civil. Aquesta etapa s’allargarà uns quinze dies i es calcula que sigui a principis de febrer que s’evidenciïn canvis més notables sobre el terreny. Els ciutadans que han passat per l’entorn els últims dies s’han sorprès per la presència de les cintes i s’han preguntat els uns als altres si encetaria la retirada de les torres. La regidora d’Urbanisme de Reus, Marina Berasategui, subratlla que es tracta d’una «fita importantíssima», fruit de la «feina de molta gent». «Crec que val molt la pena recordar els intents, no és una proesa d’un sol intent, però ho hem aconseguit», expressa, tot subratllant la implicació de diferents administracions públiques. «El que veurem ara seran les feines d’instal·lació d’una línia soterrada; després, faran els embrancaments a la torre 2 i la torre 7; i, al final de les obres, veurem com cauen
L’empresa adjudicatària ha senyalitzat l’indret per on inicia el procés, al Camí Antic de Castellvell, per evitar el pas de la ciutadania. Diari Més
La intenció és que l’actuació hagi conclòs abans d’acabar el 2027 Les torres no es desconnectaran fins que estigui a punt la línia subterrània les torres», explica. Quan la rasa estigui completada i el cable, preparat, i es comprovi que tot està en ordre, es procedirà a desconnectar la línia aèria i entrarà en servei la subterrània, deixant les torres sense tensió. Aquest moviment es produirà quan el projecte estigui en un grau
La subestació elèctrica es troba a tocar del Pont de Calderons. Diari Més
d’execució del 60%. No pot produir-se abans perquè, si la nova connexió no està a punt, es deixaria sense llum durant setmanes els habitatges que s’alimenten de l’energia procedent de la subestació.
L’últim pas serà la retirada dels cables i el desballestament de les torres. La intenció és acabar la intervenció abans de la conclusió del 2027 si no es troben impediments, tot i que l’Institut Català de l’Ener-
gia (ICAEN) va fixar marge fins al 2029. Els ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp van signar els convenis per permetre el soterrament de la línia d’alta tensió el 30 de desembre del 2024, tot donant conformitat a dos documents que regulaven la relació econòmica i tècnica entre els consistoris i l’empresa E-distribución Redes Digitales. El cost de l’operació serà de 3,6 milions d’euros, finançat en bona part amb una subvenció de 2,5 milions d’euros de l’ICAEN. La part restant anirà a càrrec dels dos municipis. Castellvell n’assumirà un 20,5% i Reus, un 79,5%. Completada la retirada de les torres, les administracions locals executaran una modificació urbanística per adaptar l’avinguda.
L’apunt
Una reclamació veïnal amb dècades de vigència El soterrament de les línies d’alta tensió ReusValls i Reus-Seròs a l’altura de la urbanització del Pinar respondrà a una reclamació històrica del veïnat que, durant dècades, ha treballat per aquesta meta. El compromís d’enretirar-les es va establir el 2006, però la crisi econòmica i la falta d’entesa van impedir convertir-lo en realitat. El veïnat va arribar a mobilitzar-se per reclamar la retirada de les torres, per exemple, mitjançant la col·locació de pancartes.
8
divendres 16 de gener de 2026
Reus té disponible més d’un 50% de la superfície dels polígons industrials Empresa l L’Ajuntament busca impulsar una «reindustrialització moderna» Sergi Peralta Moreno El mapa de Reus presenta deu polígons d’activitat econòmica. Amb 3,35 quilòmetres quadrats (km2) de superfície total, el grau d’ocupació de la superfície és d’un 44,8%. Queda encara disponible un 55,2%. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, assenyala que les dades confirmen que la ciutat «es troba en un moment clau de projecció econòmica i industrial». «Reus disposa avui d’una capacitat real i immediata per acollir nova activitat empresarial i generar ocupació de qualitat», subratlla. De mitjana, hi ha 15 empreses instal·lades per polígon, si bé els entorns de més recent creació, com el Tecnoparc, Mas Sunyer i el Mercat del Camp, presenten les xifres més baixes, amb una ocupació al voltant del 20%. Baiges detalla que la disponibilitat de sòl «és el resultat d’una planificació responsable i amb visió de futur, que combina polígons ja consolidats, com Agro-Reus, amb altres àmbits estratègics, com Bellissens o el Tecnoparc, que ofereixen grans oportunitats de creixement vinculades a la innovació, la tecnologia i els nous models productius». En aquesta línia, per primera vegada, s’ha optat per desig-
Fotografia d’arxiu del polígon Agro-Reus. Gerard Martí
Les dades del 2025
10
44,8% 15 D’OCUPACIÓ
EMPRESES
d’activitat econòmica especialitzats en diferents sectors.
de mitjana en el conjunt de polígons
de mitjana per polígon industrial
POLÍGONS
Un cotxe s’incendia al pàrquing municipal de la Pastoreta Successos l Un vehicle estacionat al pàrquing municipal de la Pastoreta va patir ahir un incendi a les 11.23 hores. Els Bombers de la Generalitat van enviar dues unitats per extingir l'incendi, tot i que en arribar les persones que hi havia al pàrquing ja havien apagat la fama amb extintors. Shaila Cid/Iván Compte
Els polígons més recents, com el Tecnoparc, tenen menys ocupació nar una tècnica municipal dedicada íntegrament a identificar sòl industrial «i donar resposta directa i especialitzada a les empreses que en fan demanda». En aquest context, l’objectiu del govern municipal és «impulsar una reindustrialització moderna, sostenible i diversificada, capaç d’atraure inversió, retenir i reforçar el paper de Reus com a pol econòmic de referència al Camp de Tarragona». «Apostem per sectors estratègics com l’agroalimentari, la logística, la indústria tecnològica, l’economia verda i els serveis avançats, alineats amb les transformacions que marcaran el futur de l’economia», expressa el regidor de Promoció Econòmica. «Reus té sòl, té projecte i té la voluntat política per continuar creixent, generant oportunitats i construint una ciutat més competitiva i amb futur; en aquesta estratègia, els polígons industrials, autèntic pulmó econòmic de la ciutat, són i continuaran sent una peça cabdal», conclou. Polígons 10 Cal recordar que l’Ajuntament té actiu el pla Polígons 10, que cerca conèixer en detall la realitat i les necessitats dels polígons per millorar-los i modernitzar-los en aspectes com les infraestructures, la via pública o la mobilitat. En aquesta línia, el mapa dels polígons s’ha simplificat, de quinze a deu unitats, per facilitar la delimitació de zones d’actuació per a les diferents accions projectades.
Dispositiu policial a prop de l’estació d’autobusos Seguretat l Els Mossos
d’Esquadra van dur a terme ahir al matí un dispositiu conjunt amb la Guàrdia Urbana de Reus i la Policia Nacional en diferents establiments de la capital del Baix Camp, als barris de la Pastoreta i el Carrilet. Durant l’operatiu, els agents van dur a terme inspeccions administratives als locals, controls de trànsit i comprovacions documentals per veure que tot estava en regla. Es van realitzar entrades en diversos negocis dels carrers Macià Vila i d’Antoni Fabra i Ribas. També es va actuar amb patrullatge a peu i es va incrementar la visibilitat de les dotacions de seguretat a l’entorn. Es tractava d’un dispositiu que programen els diferents cossos policials de forma coordinada per prevenir conductes incíviques i detecció de la tinença i el consum de substàncies estupefaents. En total, es va inspeccionar nou establiments, entre ells, perruqueries, bars, verduleries, pastisseries, botigues d’objectes de segona mà i basars. Els agents van identificar 42 persones, nou de les quals comptaven amb antecedents. Es va aixecar una acta per tinença de substàncies i es van localitzar set persones estrangeres amb situació irregular. Cinc d’aquestes seran citades per continuar gestions d’estrangeria. També es van interposar actes administratives per l’ordenança municipal per irregularitats sanitàries i de salut en locals inspeccionats. Shaila Cid
divendres 16 de gener de 2026
El carrer Ample polirà aviat detalls com bancs i zones de descàrrega Urbanisme l Les obres es van aturar per respectar la campanya de Nadal dels comerços L’actuació al ‘Condesito’ hauria de finalitzar abans de Sant Pere
Miquel Llaberia Les obres del carrer Ample arriben a la recta final amb l’inici fa pocs dies de la tercera fase que engloba l’acció a la plaça del ‘Condesito’. Una actuació que, tal com va quedar evidenciat ahir a la tarda durant la reunió amb els veïns de la zona amb la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, ha començat sense incidents a destacar, més enllà d’algun vianant atrevit que ha intentat creuar pel mig de les obres. Ara bé, la part que més preocupava als veïns no era, precisament, la relacionada amb la plaça de la Llibertat i la del Pintor Fortuny, sinó amb les fases anteriors del carrer Ample. Per tal de respectar la petició dels comerciants de la zona de no afectar la campanya de Nadal, les obres van
Fotografia de la tercera fase de les obres del carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny. Gerard Martí
quedar aturades prèviament. Tot i que l’asfalt pels vehicles estava enllestit, alguns detalls van quedar a mig acabar i han
provocat les crítiques o dubtes entre alguns veïns. «És important per la gent veure-ho acabat de veritat,
ara costa d’entendre la reforma», va apuntar la regidora. Segons confirma, encara queda per plantar les plan-
tes als escocells i parterres, col·locar mobiliari urbà, els aparcaments per a bicicletes o la pintura horitzontal per a zona de càrrega i descàrrega. A més, hi haurà espais del carrer que estaran disponibles com a terrasses pels negocis que estiguin interessats. «Tots aquests detalls els hem d’acabar aviat durant els primers mesos de l’any», va afirmar Berasategui, alhora que remarca que la idea és que allò que falta de les fases anteriors estigui enllestit abans que acabi la tercera , la qual hauria de finalitzar abans de la Festa Major de Sant Pere.
9
Per un altre costat, també s’han pres decisions escoltant els apunts fets pels veïns i comerços de la zona, com la retirada d’algunes de les baranes que envolten i protegeixen els escocells dels arbres: «Hem retirat algunes de les baranes, precisament aquelles que tenien incidències habituals amb la circulació perquè estaven situades en llocs més complicats com poden ser encreuaments». A més, una altra preocupació que també van traslladar els veïns és que «hi ha espais que queden foscos, ja que els fanals són massa alts». En aquest sentit, la regidora d’Urbanisme respon que ja s’ha comunicat aquesta preocupació i que s’analitzarà per prendre les mesures que siguin necessàries. Per fases Les obres a la plaça del Pintor Fortuny aniran per fases per «implementar-ho de la manera més ràpida i afectar el mínim possible al dia a dia de la gent». L’actuació ha començat afectant la part central de l’espai, a continuació la part que connecta amb carrer Ample i, finalment, la zona al costat de l’avinguda Prat de la Riba.
10 divendres 16 de gener de 2026
Els regants de Riudecanyes plantegen traspassar 10 hm³ de l’Ebre a Siurana Recursos hídrics l La comunitat defensa una aportació puntual per garantir reserves i obre la porta al diàleg amb el Priorat La proposta busca assegurar el pantà al 80% en un context marcat per la sequera
ACN / Redacció La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ha plantejat la possibilitat de traspassar aigua del riu Ebre a l’embassament de Siurana per fer front a la manca hídrica que arrossega el sistema els darrers anys. L’administrador de l’entitat, Miquel Àngel Prats, ha explicat que la proposta passaria per aportar uns 10 hectòmetres cúbics d’aigua «de manera puntual» i només en cas que a l’Ebre «en sobri», amb l’objectiu de garantir que el pantà de Siurana pugui arribar al 80% de la seva capacitat. Prats ha defensat que no es tractaria d’un transvasament, ja que el riu Ebre i el Siurana formen part de la mateixa conca, tot i que posteriorment part d’aquesta aigua acabaria arribant al pantà de Riudecanyes, integrat a les conques internes. L’administrador també ha ofert «diàleg» als agents del Priorat perquè s’integrin a
El projecte de l’EDAR de Reus s’endarrereix fins al 2029 i genera dubtes pel reg
La comunitat fa balanç d’un any marcat per la sequera i obre el debat sobre les reserves. Ariadna Escoda / ACN
la comunitat de regants i puguin «trobar solucions conjuntes» davant un escenari cada vegada més condicionat pel canvi climàtic.
La proposta s’ha fet pública aquest dijous durant la compareixença de la comunitat per fer balanç de l’any 2025, que Prats ha qualificat
d’«especialment complex». La sequera dels anys 2023 i 2024 va impedir qualsevol aportació d’aigua de Siurana cap a Riudecanyes, i no-
més l’any passat es va poder reprendre el reg de manera limitada, amb el 42% de la dotació d’un any normal. Aquest 2025 s’ha subministrat el 73% de l’aigua disponible, una dada que la comunitat relaciona amb l’abandonament progressiu del camp. Actualment, el pantà de Riudecanyes disposa d’unes reserves d’uns 5 hectòmetres cúbics, però en caldrien dos més per garantir un reg similar al de la darrera campanya. Segons Prats, per assegurar l’aigua de les pròximes tres temporades
seria necessari un episodi de pluges com el temporal Glòria del 2020, mentre que l’embassament de Siurana es manté al voltant del 18% de capacitat. L’EDAR de Reus, en entredit En paral·lel, l’administrador ha insistit que la planta d’aigua regenerada de la depuradora de Reus no estarà operativa fins, com a mínim, l’any 2029, dos anys més tard del previst inicialment, malgrat haver-se plantejat com una infraestructura d’emergència. Prats ha advertit que l’aigua regenerada podria no ser apta per al reg dels avellaners i que, a més, no servirà per a l’abastament d’aigua de boca. El projecte tindria un cost estimat de 40 milions d’euros. La comunitat ha recordat que en el seu moment va posar sobre la taula l’opció de portar aigua del canal Segarra-Garrigues, una alternativa que, segons Prats, seria «molt més barata», amb un cost aproximat de 20 milions d’euros.
Altafulla posarà en funcionament dos radars de control de velocitat dilluns Mobilitat l Situats al carrer Marquès de Tamarit i a la Ronda d’Altafulla, han detectat en proves un 7% d’excessos per sobre dels 51 km/h Redacció L’Ajuntament d’Altafulla posarà en funcionament el pròxim dilluns 19 de gener els dos radars de control de velocitat instal·lats recentment al municipi, una actuació que es farà de manera coordinada amb la posada en marxa de nous equips destinats a reforçar la seguretat ciutadana. Els dispositius estan ubicats al carrer Marquès de Tamarit, en direcció a Torredembarra, i a la Ronda d’Altafulla, prop de l’encreuament amb el carrer de la Cadernera, i entraran plenament en servei amb
l’objectiu de reduir l’excés de velocitat, prevenir accidents i pacificar el trànsit en dos punts sensibles, tant pel volum de vehicles com per la convivència amb vianants i ciclistes. En el cas de la Ronda d’Altafulla, es tracta d’una via que travessa una zona residencial amb presència constant de famílies i que forma part del recorregut escolar. L’activació dels radars s’emmarca dins d’una estratègia global de millora de la mobilitat segura i sostenible, rellevant en vies amb un ús intensiu durant els mesos de major afluència turística. El
carrer Marquès de Tamarit, antiga N-340, és un eix viari clau que registra un elevat flux de trànsit i que, durant la fase de proves del radar, ha comptabilitzat més de 15.000 vehicles. En aquest període s’han registrat un total de 21.845 excessos de velocitat, dels quals 1.590 han superat els 51 km/h, un 7% del total sancionable, i també s’han detectat velocitats puntuals superiors als 80 km/h. El coalcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, ha indicat que «majoritàriament les dades ens marquen que el comportament davant el volant ha estat bo».
Imatge del radar situat al carrer Marquès de Tamarit en direcció a Torredembarra. Ajuntament d’Altafulla
Paral·lelament, el consistori desplegarà nous equips tecnològics orientats a la seguretat ciutadana, que se sumaran a sistemes ja existents
com les càmeres de lectura de matrícules i els dispositius de control d’accessos. Al carrer de Dalt s’han registrat 274 vehicles amb dret de pas. L’Ajun-
tament recorda que la recaptació derivada dels radars es destinarà a actuacions vinculades a la seguretat viària i la millora de l’espai públic.
divendres 16 de gener de 2026
11
El ‘loop vertical’ i el ‘cobra roll’ han estat els primers elements a ser intervinguts
El mític Dragon Khan, en ple procés de renovació, amb els primers trams desmuntats per allargar la vida útil de l’atracció sense alterar l’experiència dels visitants. Gerard Martí
El Dragon Khan podria no estar operatiu a l’inici de temporada PortAventura l El parc executa la reforma més gran mai feta de l’atracció, amb un cost d’entre 2,5 i 3 M€ Daniel Cabezas / Shaila Cid El mític loop del Dragon Khan ja és història. PortAventura World ha aprofitat el tancament de temporada per fer el desmuntatge parcial de la muntanya russa més emblemàtica del parc. Es tracta de «l’obra de manteniment més important de la història de PortAventura», segons expli-
ca Sergio Fraile, director de Serveis Tècnics del parc. Segons comenta Fraile, el dia 7 de gener ja es va començar amb el retrack parcial del vertical loop i del cobra roll de la mítica muntanya russa, que ja forma part de l’sky line de la Costa Daurada. Aquestes actuacions busquen allargar la vida útil de l’atracció, però en cap cas modificaran l’ex-
periència del visitant, segons comenten des del parc. Els treballs, en els que participen una cinquantena de persones de forma paral·lela, consisteixen a desmuntar les peces, treure les vies i les columnes actuals. «Després en paral·lel, vindran els equips de demolicions per fer feines a la part de cimentació de les columnes». La fase final
El cementiri de Salou construirà 45 nínxols a causa de l’alta necessitat Serveis l L'Ajuntament ha licitat les obres del nou mòdul número 7 Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Salou ha anunciat la licitació per contractar la construcció de 45 nous nínxols al Cementiri Municipal. El projecte neix fruit de la necessitat del consistori per l’alta demanda de nínxols indi-
viduals, i permetrà l’adjuducació de més parcel·les al recinte municipal. La proposta es preveu executar en un termini de tres mesos, un cop s’adjudiquin els treballs. Representarà la renovació i contrucció d’un setè mòdul a les instal·lacions, de tres pisos d’altura, que acumularan una quinzena de
nínxols casascún. Els treballs tindran un pressupost total previst de 371.900 euros , finançat pel mateix Ajuntament de Salou. En el cas d’aquest nou mòdul, no hi haurà nínxols dobles per cobrir la gran necessitat de parcel·les individuals que té la localitat actualment. La part afectada per les
consistirà a tornar a muntar els trams i iniciar les proves i comprovar que tot funciona correctament. El cost de la macrooperació de manteniment seria d’uns 2,5 o 3 milions d’euros. El director de Serveis Tècnics de PortAventura assegura que «amb aquestes millores l’usuari no notarà cap canvi respecte a l’experiència obres serà a la cantonada del camí de Cambrils amb el camí de les escomes, on s’executaran els moviments de terra i les obres pertinents. D’acord amb l’informe del consistori, Els materials disposats, així com el sistema constructiu, tractaran d’adequar el cost d’execució amb el baix cost de manteniment, utilitzant materials com el galvanitzat, corten i pedra de la Sénia. El projecte preveu ampliar la infraestructura del Cementiri Municipal, mantenint-ne el disseny existent per cobrir les principals necessitats.
anterior». Els canvis que s’estan efectuant suposen una millora per a la seguretat de l’atracció, encara que asseguren que el Dragon Khan «podria haver continuat alguna temporada més» funcionant. Calendari incert Sobre les previsions de la seva obertura, des del parc asseguren que és complicat saber la
data. «Podria ser que comencem la temporada sense el Dragon Khan» i afirmen que estan posant tots els esforços perquè el Shambhala pugui obrir sense problema, ja que és l’atracció més propera i que es pot veure més afectada. Els temporals de les darreres setmanes, per vent i pluja, han comportat que els treballs s’hagin retardat. Aquests són els retocs més importants de l’atracció en els seus trenta anys de vida, tot i que des de PortAventura confirmen que parlaran amb el fabricant suís per veure quan caldrà fer més canvis. Els treballs se centren en el vertical loop i en el cobra roll, ja que són les parts que «han patit una fatiga més gran», afirma Fraile. Les noves peces ja han arribat al parc transportades en tràilers des de diferents punts d’Europa. Mentre que PortAventura encara està pensant què farà amb les peces que es retirin, una de les opcions que estudien és reciclar-les. El que sí que es farà és conservar les parts més icòniques de la rollercoaster. No és la primera vegada que una de les atraccions del parc passa per una intervenció complexa. Un dels exemples és l’Stampida, on es van renovar una part dels raïls de fusta per uns d’acer per minimitzar les vibracions que caracteritzaven aquesta muntanya russa. L’objectiu ara és similar: conservar l’adrenalina que caracteritza el Dragon Khan, però amb una infraestructura renovada i preparada per a les pròximes dècades.
Imatge de l’entrada del Cementiri Municipal. Ajuntament de Salou
12 divendres 16 de gener de 2026
Cambrils incorpora les pistoles ‘tàser’ a la Policia Local per reforçar la seguretat Serveis l Els nous dispositius només podran ser utilitzats per agents acreditats i formats específicament Redacció L’Ajuntament de Cambrils ha adquirit nous dispositius ‘tàser’, dispositius conductors d’energia, amb l’objectiu de «millorar la seguretat ciutadana». D’acord amb el consistori, la mesura ajudarà als agents amb eines intermèdies per actuar en situacions d’alt risc o elevada tensió. A més asseguren que els dispositius seran utilitzats «exclusivament» per agents degudament formats i acreditats, que han rebut una formació específica tant en l’ús tècnic de l’equipament com en els protocols d’actuació, «respec-
tant els criteris de proporcionalitat i el respecte als drets fonamentals». El consistori destaca que l’introducció d’aquests dispositius permetran proporcionar un recurs «no letal» i contribuirà a «reduir l’ús de la força física, minitmizant el risc de lesions», tant a la ciutadania com als propis agents policials. Especialment, destaquen «intervencions amb persones agressives, alterades o armades amb objectes contundents». El seu ús també estarà regulat per protocols interns «estrictes» i sota principis de
«necessitat, idoneïtat i proporcionalitat». Eficiència L’adquisició del material, d’acord amb el consistori, també s’emmarca dins de l’estratègia de la Policia Local de Cambrils d’actualització dels mitjans operatius, adaptant-se a nous reptes en matèria de seguretat amb eines que «incrementin l’eficiència policial i la protecció de la ciutadania». El regidor de Seguretat, Antonio Martínez, ha afirmat que amb aquesta mesura, l’Ajuntament de Cambrils
Imatge d’arxiu del cos de la Policia Local de Cambrils. Ajuntament de Cambrils
El consistori destaca la importància dels dispositius per evitar la força i les lesions reafirma el seu compromís amb una seguretat moderna, professional i orientada a la
prevenció, reforçant els recursos del cos policial per garantir una resposta eficaç davant situacions complexes. La mesura preveu especialment augmentar la seguretat en els períodes turístics, on hi ha més afluència de visitants al municipi i habitualment es produeixen mes incidèn-
Vimbodí i Poblet, a punt per a la gran cita amb la Fira de la Tòfona Negra
cies. Els dispositius també van ser recomanats en un informe per part de la Direcció de Policia l’any 2021, com a mesura preventiva després dels atemptats de Cambrils l’any 2017. D’aquesta manera, el municipi reforçarà els efectius després de la incorporació d’armilles antibales.
L’actor protagonitzarà també l’espectacle ‘Más vale solo que ciento volando’
Cuina l Els xefs Arnau París o Rafael Múria són dos dels protagonistes Redacció El sector de la tòfona i tots els amants de la cuina amb aquest producte selecte tenen té una cita aquest cap de setmana a Vimbodí i Poblet en la IX Fira de la Tòfona Negra que se celebra al municipi. El certamen s’ha convertit ja en una cita consolidada que posa en valor la cuina de territori i el producte de proximitat amb un programa que inclou diversos showcookings, entre els que destaca el televisiu Arnau París, cuiner i divulgador gastronòmic, o el xef Rafael Múria, del restaurant Quatre Molins (1 estrella Michelin), a més de tastos, mercat de tòfona i activitats per a tots els públics. La Fira oferirà un programa divers que combina divulgació, gastronomia i experiència. Un mercat de tòfona fresca i de productes alimentaris de proximitat serà un dels eixos cen-
Edu Soto, un dels còmics més populars de l’escena estatal. Cedida
La fira té un mercat de tòfona fresca i productes de proximitat. Cedida
Un mercat de tòfona fresca i de productes de proximitat serà un dels eixos de la fira trals del cap de setmana i estarà format per una vintena de parades a l’interior del pavelló municipal, amb obertura du-
rant tota la jornada de dissabte i fins al migdia de diumenge. La proposta gastronòmica es completarà el Concurs de Gossos Tofoners, que se celebrarà diumenge al migdia i que reconeix el treball conjunt de persones tofonaires i gossos en la recerca d’aquest producte tan preuat. Més informació a www.vimbodiipoblet.cat.
Salou escull Edu Soto com a pregoner de la Festa Major d’Hivern Cultura l L’acte inaugural se celebrarà el 29 de gener a les 20 h al Teatre Auditori Redacció Salou ja ho té tot a punt per celebrar la Festa Major d’Hivern de 2026, una de les cites més esperades del calendari festiu del municipi, que arribarà amb un programa farcit
d’actes, tradició i propostes per a tots els públics. El tret de sortida oficial serà dijous 29 de gener, a les 20 h, amb el tradicional pregó al Teatre Auditori de Salou (TAS), que enguany anirà a càrrec de l’actor, humorista i showman
Edu Soto. Durant aquest acte inaugural també es presentaran les Pubilles i l’Hereu de Salou, figures representatives de la Festa Major que simbolitzen l’arrelament, la continuïtat i l’esperit festiu del municipi. Edu Soto és un dels còmics més populars de l’escena estatal, conegut pel seu pas pel programa televisiu El Neng de Castefa i per una sòlida trajectòria al teatre, al cinema i a la televisió. Amb un estil d’humor fresc, irònic i molt proper, que combina monòlegs, improvisació i música en directe, la seva presència com a pregoner garanteix una inauguració dinàmica i plena d’energia. La primera jornada es completarà amb la Nit d’Humor Más vale solo que ciento volando, un espectacle protagonitzat pel mateix Soto que tindrà lloc a l’Envelat de Festa Major i que donarà el tret de sortida a uns dies intensos de celebració.
divendres 16 de gener de 2026
13
Festa Major dels Pallaresos
Les festes de Sant Sebastià omplen els Pallaresos de cultura i tradició popular Programa l Els correfocs i els actes de participació ciutadana omplen el cap de setmana, juntament amb el seguici popular Redacció Els veïns i veïnes del Pallare· sos viuran aquest cap de set· mana la seva popular Festa Major d’hivern en honor a Sant Sebastià, una de les ci· tes més esperades del calen· dari local, sobretot per als amans de la cultura popular i tradicional. El municipi encetarà el programa d’actes aquest dissabte, amb la trobada de gegantons i la plantada ini· cial que es realitzarà a la pla· ça de l’Era, davant de Centre Jujol. A partir de dos quarts de dotze començarà una cer·
cavila pels carrers del poble amb totes les figures parti· cipants i, mentretant, a la plaça de l’església, la Cobla Reus Jove oferirà una balla· da de sardanes a partir del punt del migdia. De cara a la tarda, el pro· grama es vestirà de foc, primer amb una tabalada i correfoc infantil, a partir de les set, i, posteriorment, amb una nova tabalada i el clàs· sic Correfoc d’Hivern amb les colles ‘senior’. La jornada acabarà amb un altre clàssic de les festes dels Pallaresos, com és el sopar de motxi· lla, que es durà a terme a la
sala polivalent a partir de les nou del vespre. Després del sopar, a la mateixa sala, s’hi durà a terme el concert de Festa Major, protagonitzat per la formació tarragonina Tàrraco Surfers i amb les seves versions de rock ‘bimil· lenari’. La nit es tancarà amb una sessió de DJordi. La jornada de diumenge està pensada pels als més actius, arrencant amb la paciència que requereix el torneig de dominó de l’espai de la gent gran, seguit de les proves i activitats d’Humor Amarillo que es muntaran a la pista Arquitecte Jujol. Al
23:00
20:30 h
A la Sala Polivalent. Tiquets per l’app eÀgora
A la Sala Polivalent
Programa d’actes
dissabte 17
Trobada i plantada de Gegantons 11:00 Centre Jujol (Plaça de l’Era).
Cercavila de Gegantons 11:30 h Des de la plaça de l’Era, pel C. Major, Pl. Església, C. Nou, C. Alt fins al Centre Jujol.
Ballada de Sardanes 12:00
DJordi A partir de la 01:00 A la Sala Polivalent. Tiquets per l’app eÀgora
diumenge 18 Torneig de dominó 10:00
Al local de la Gent Gran.
A la plaça de l’Església, amb la Cobla Reus Jove.
Activitats i proves d’Humor Amarillo A partir de les 11:00 h
Fideuà de la Colla Gegantera 13:30
Pista de l’Arquitecte Jujol. Inscripcions a la mateixa pista una hora abans de les activitats.
Al Centre Jujol.
Tabalada i Correfoc infantil 19:00 Des de la plaça de l’Església i pels carrers del poble.
Tabalada i Correfoc A les 21:00 Des de la plaça de l’Església i pels carrers del poble.
Sopar de Motxilla 21.00 h A la sala polivalent. Tiquets per l’app eÀgora.
Concert el grup Tarraco surfers
Vermut de l’Associació Veïns 12:00 h A la Sala Polivalent.
Activitat de Laser Tag A partir de les 16:00 h A la Pista Arquitecte Jujol. Inscripcions a la mateixa pista una hora abans de les activitats.
dilluns 19 Concert Els Xetats 17:00 h A la Sala Polivalent.
Espectacle-monòleg ‘Una nit amb Joan Pera’
dimarts 20
Taller de producció musical A partir de les 11:00 h Al Centre Jujol
Anada a l’Ofici 17:00 Des de l’Ajuntament fins a l’església.
Missa en honor a Sant Sebastià 18.00 h Església parroquial de Sant Salvador.
Imatge del Ball de Diables dels Pallaresos en un dels correfocs de les festes. Cedida-Diables Pallaresos/A.Amores
L’espectacle ‘Una nit amb Joan Pera’ i el seguici festiu tanquen el programa punt del migdia un vermut servirà per agafar forces abans de les proves de Làser
TAG programades a les qua· tre de la tarda a la mateixa pista. La sala polivalent acollirà dilluns un espectacle infan· til amb el grup els Xetats, mentre que a dos quarts de nou del vespre arribarà un dels plats forts del progra· ma, l’espectacle d’humor en
clau de monòleg ‘Una nit amb Joan Pera’. Finalment, el dimarts 20, diada del pa· tró Sant Sebastià, es podrà gaudir de tot el seguici festiu i de l’anada a ofici a partir d’un quarts de sis de la tar· da. Finalment, l’ofici religiós tancarà el programa d’actes a les sis de la tarda.
14 divendres 16 de gener de 2026
Adam Díaz Garriga oques entitats a la demarcació poden presumir de complir 125 anys. El Centre d’Amics d’Alcover, però, es defineix com «molt més que una entitat», és un símbol de la unió d’un municipi que ha aconseguit mantenir-se en el temps des de l’any 1881, quan un sector «liberal» de l’associació del Casino d’Alcover va crear el Círculo de Alcover, donant el nom de l’actual institució. Després de dissoldre’s l’any 1884, el Cercle d’Amics va prendre forma amb la creació d’uns estatuts, amb una entitat més oberta i apolítica, prohibint fins i tot les discussions polítiques i religioses entre els socis. «Tothom té un record al Cercle, representa un punt de trobada per tots els alcoverencs», explicava l’actual president del Cercle d’Amics d’Alcover, Joan Dolcet. Durant tot el segle XX, el centre va situar-se com un espai d’oci i pas creat per «progressistes» alcoverencs, i va transformar-se en el punt de referència del municipi. Tot i consolidar-se a finals de segle a través de reunions i activitats, des de fa deu anys l’entrada de socis a l’entitat va frenar notablement, especialment entre la joventut de la localitat. Els començaments de la nova junta l’any 2023 van revitalitzar el Cercle d’Amics amb la reforma del bar, un element «clau», segons Dolcet, que ha ajudat a incrementar les subscripcions en un 50% i atret l’atenció dels més joves. «Estem en un bon moment, actualment el Cercle compta amb 450 socis», celebrava el president. «Ara també tenim un servei de discoteca i hi ha més gent de 18 anys, ha estat una sorpresa», destacava Dolcet. «Tant de bo els joves pren-
P
Veïns i socis d’Alcover durant les trobades del Cercle d’Amics a finals del segle XX. Arxiu del Cercle d’Amics
El centre ha crescut en un 50% en socis amb la nova junta des del 2023
l Societat
Alcover celebra 125 anys d’amistat El Cercle d’Amics d’Alcover commemora el seu aniversari homenatjant els seus expresidents i la seva història Tomàs Molina durant una intervenció al Centre. Arxiu del Centre d’Amics
guessin el relleu de l’entitat en un futur, sempre hi ha algú que s’estima el poble», confessava el responsable.
Durant les últimes dècades, personatges que esdevindrien de gran influència com el meteoròleg Tomàs Molina o el
còmic Andreu Buenafuente, han passat pel centre participant en diferents activitats. Els temps han canviat, però la
influència és la mateixa. Balls en directe, espectacles, sessions musicals, nits temàtiques i menjars amb l’excusa de re-
unir-se entre socis continuen sent les principals atraccions del Cercle d’Amics d’Alcover. El pròxim dissabte, dia 17 de gener, l’entitat commemorarà els seus 125 anys arrencant el reguitzell de propostes que marcaran un any «especial». El Teatre del Cercle d’Amics d’Alcover espera omplir-se per presentar els actes principals d’enguany, homenatjant també als expresidents del centre i el seu «paper fonamental» en el desenvolupament de la institució. «En els pròxims 25 anys esperem una entitat viva i oberta, plena de gent», indicava Joan Dolcet, destacant esperançat que «no canviarà mai per molt que es modernitzi gràcies al caliu del poble».
L’home hauria estat lligat, colCinc acusats s’enfronten a penes de pejat, sotmès a descàrregues degollat i enterfins a 34 anys pel crim de Valls del 2023 elèctriques, rat al soterrani per ocultar el
Tribunals l S’exposen a càrrecs d’assassinat, detenció i encobriment Mar Rovira / ACN El judici contra cinc persones acusades de matar i encobrir l’assassinat d’un home a Valls el març de 2023 va arrencar ahir dijous a l’Audiència de Tarragona, amb peticions de fins a 34 anys de presó. La Fiscalia sol·licita 33 anys de
condemna per als dos principals investigats, acusats d’assassinat, detenció il·legal i delicte contra la integritat moral, mentre que per a la resta demana penes de tres anys i de sis mesos per encobriment. L’acusació particular eleva la pena global fins als 34 anys i les defenses re-
clamen l’absolució de tots els processats. Segons el relat del ministeri públic, el crim es va produir el 18 de març de 2023 en un immoble del carrer de l’Església, presumptament utilitzat com a punt habitual de venda de drogues, després que la víctima acudís al lloc per un deute de 35 euros.
cos, que va ser localitzat pels Mossos d’Esquadra tres dies després. En la primera sessió, el fiscal ha destacat la crueltat dels fets i el canvi d’estratègia d’una de les defenses, mentre que els advocats han posat en dubte el mòbil del crim i la solidesa de les proves. El judici, amb jurat popular, continuarà dilluns amb les declaracions testificals. Els acusats es troben en presó preventiva.
divendres 16 de gener de 2026
Festa Major de la Canonja Programa d’actes
divendres 16
XXIII Baixada de Carretons 17.30 h Carrer Raval, davant de l’Ajuntament Inscripcions i construcció del teu carretó del 12 al 15 de gener a la Nau de Serveis de 16.30 h a 20 h. Gaudiràs de 3 grans baixades i d’un bon berenar per recuperar l’energia.
Baixada lliure de Carretons 19 h. Davant de l’Ajuntament. Si no tens temps per fer-te un carretó, inscriute el mateix dia, porta casc i gaudeix d’una baixada a tota velocitat.
Ball de Sant Miquel i Diables infantil 20 h. Carrer Raval, davant de l’Ajuntament El Ball de Diables infantil de la Canonja interpretarà el Ball de Sant Miquel i Diables infantil. Una representació de la lluita entre el bé i el mal, amb els seus versots crítics i satírics. Organitza: Ball de Diables de la Canonja.
Correfoc infantil A continuació Plaça de la Raval Amb el Drac petit de Reus, el Ball de Diables infantil de Reus i el Ball de Diables infantil de la Canonja. Recorregut: carrers Raval, Bisbe Borràs, Sant Sebastià, Ravaleta, Nou i Raval. Organitza: Ball de Diables de la Canonja
Nit Jove 24 h Poliesportiu Josep Canadell i Veciana. Cal obtenir invitació. Una nit amb dos DJ de referència de l’escena actual. DJ Bacardit, que ha revolucionat internet amb el seu “gas, gas, gas!”, compartirà cartell amb Mon Dj, DJ i productor amb més de 20 anys d’experiència en la música electrònica i urbana.
dissabte 17
Presentació del 10è aniversari de l’Associació Juvenil Mico de la Canonja 18 h. Sala Noble del Castell de Masricart. El gener del 2016 va tenir lloc la primera aparició del Mico de la Canonja. Per commemorar aquesta efemèride se’n presenta el 10è aniversari, on es donaran a conèixer tots els detalls i novetats relacionades amb la celebració.
Concert de Festa Major, Orquestra Maravella 20 h Poliesportiu Josep Canadell i Veciana. Cal obtenir invitació a partir del 12 de gener a Codetickets o al Castell de Masricart. Aforament limitat.
Ball de Festa Major, l’Orquestra Maravella
23.30 h Poliesportiu Josep Canadell i Veciana. Cal obtenir invitació a partir del 12 de gener a Codetickets o al Castell de Masricart. Aforament limitat.
diumenge 18 XTREM RACE D’11 h a 14 h Poliesportiu Josep Canadell i Veciana. Cursa d’obstacles i Jumping. Atreveix-te a provar la Xtrem Race, una activitat divertida, esportiva i plena d’acció.
Teatre ‘Un Quadre de Família’ 18 h. Orfeó Canongí Teatre Municipal. A càrrec del grup de teatre Camàndules. Venda d’entrades: Dies 10, 11 i 17 de gener de 10 h a 12 h a la Sala d’Actes de l’Orfeó Canongí.
dimarts 20 Anada a Ofici i acompanyament d’autoritats 10.45 h. Plaça de la Raval. Amb el Ball de Diables, el Mamut, el Mico i la Mica, els Nanos i els Gegants de l’Orfeó Canongí i el Ball de Gitanes de l’Orfeó Canongí, acompanyant les autoritats.
Ofici de Festa Major 11 h. Església de Sant Sebastià. Amb la participació de la Coral Nova Unió de Vila-seca. Un cop acabat l’Ofici de Festa Major, els gegants Bià i Esperança oferiran el seu Ball Solemne a la imatge de Sant Sebastià a la porta de l’església.
Processó Solemne En acabar l’Ofici Els elements del Seguici Popular, amb els seus acompanyaments musicals, acompanyaran els elements religiosos i les autoritats. Recorregut: carrers Bisbe Borràs, Sant Sebastià, Ravaleta, Nou, Raval i Bisbe Borràs, f ins al replà de l’Església.
Tornada i Tanda de lluïment del Seguici Popular En acabar la Processó Solemne Carrer Raval, davant l’Ajuntament. Els elements del Seguici Popular realitzaran la tornada cap a l’Ajuntament. En arribar es durà a terme la Tanda de Lluïment completa amb el Ball de Diables de la Canonja, el Mamut de la Canonja, el Mico i la Mica de la Canonja, els Nanos i els Gegants de l’Orfeó Canongí i el Ball de Gitanes de l’Orfeó Canongí.
Sardanes amb la Cobla Reus Jove Tot seguit Plaça de la Raval
dissabte 24
Campionat d’Skate i Scooter + Exhibició de grafits 11 h. Skate Park de la Canonja Carrer camí de la Coma Inscripcions a www.lacanonja.cat. Per a totes les edats i diferents categories. Servei de bar i barbacoa a preus populars.
Concert de l’Escola de Música de l’Orfeó Canongí 12 h. Sala d’Actes de l’Orfeó Canongí.Els alumnes de l’Escola de Música de l’Orfeó Canongí realitzaran el seu tradicional concert de Festa Major d’Hivern.
Berenar musical 17 h Davant de la Societat La Nova Amistat. Degustació: 2 €. Assaboreix el típic postre canongí, el Braç de Fabiola amb l’acompanyament musical del jove conjunt Ànima Lliure.
diumenge 25 Esmorzar de forquilla 9 h.
Parc del Sector Nord. Preu: 5 euros, Venda de tiquets del dia 19 al 22 de gener a: Hort del Poble, La Piruleta i WhatsApp al 669 881 723. L’esmorzar inclou llonganissa, fesols, aigua i vi. Organitza: Associació de Veïns del Sector Nord.
I Concentració Tuning Inici: 9 h. Entrega de premis: 16.30 h Carrer Vila-seca. Col·labora: Tuning Reus
XXIX Cros Sant Sebastià i Cros Comarcal del Tarragonès A partir de les 10 h. Zona Sector Nord.
Escudella popular Obertura de portes: 14 h. Inici: 14.30 h Poliesportiu Josep Canadell i Veciana. Amb música en viu. Preu: 10 euros, inclou plat commemoratiu.
15
La Canonja estrena la Festa Major d’Hivern Tradició l El seguici popular i la figura del Mico, protagonistes Redacció La Canonja estren aquesta setmana una nova edició de la Festa Major d’Hivern, que se celebrarà fins al 25 de gener i tindrà el seu moment central i tradicional el 20 de gener, diada del seu patró, Sant Sebastià. Durant gairebé dues setmanes, el municipi s’omplirà d’activitats, tradició i ambient festiu amb una programació diversa, participativa i pensada per a totes les edats. El programa combina cultura popular, música, esport, teatre i gastronomia, amb un paper molt destacat de les entitats del municipi, que tornen a ser protagonistes. Al llarg dels dies, no hi faltaran propostes molt esperades com la Baixada de Carretons, l’escudella popular, el correfoc, la Nit Jove o el concert i ball de Festa Major amb l’Orquestra Maravella.
L’Associació el Mico de la Canonja celebra enguany 10 anys. Cedida
La programació també inclou la presentació del programa commemoratiu del desè aniversari de l’Agrupació el Mico de la Canonja, a més d’activitats esportives i familiars com ara l’Xtrem Race, el
Cros Sant Sebastià, el campionat d’skate i scooter o l’esmorzar de forquilla, a més del concert de l’Escola de Música de l’Orfeó Canongí i la nova obra teatral dels Camàndules, entre moltes altres propostes.
16 divendres 16 de gener de 2026
Joan Lizano a calçotada, molt més que un àpat popular, es converteix en objecte d’estudi amb voluntat enciclopèdica a El Gran Llibre de la Calçotada, una obra coral que es presenta aquest dissabte, 17 de gener, a Valls. El volum, publicat per Cossetània Edicions i coordinat per Guillermo Soler García de Oteyza amb la direcció editorial d’Albert París Fortuny, ofereix una mirada polièdrica i multidisciplinària sobre un fenomen gastronòmic, social i cultural profundament arrelat a la demarcació i, especialment, a l’Alt Camp. Amb una vintena d’autors especialitzats, el llibre aspira a ordenar, contextualitzar i interpretar tot allò que envolta la calçotada, des dels seus orígens humils fins a la seva projecció contemporània com a símbol col·lectiu. L’obra s’estructura en quatre grans blocs que permeten recórrer el fenomen des de perspectives complementàries. El primer s’endinsa en la història de la calçotada, amb episodis com la llegenda del Xat de Benaiges a finals del segle XIX, el paper de la Penya
L
l Identitat gastronòmica
no defuig una mirada crítica i aborda també els processos de mercantilització i els riscos de desnaturalització associats a l’expansió turística dels anys seixanta i setanta. El quart bloc se centra en la gastronomia al voltant del calçot, amb una anàlisi de Jaume Fàbrega i un recull de receptes signades per xefs de renom, que situen el calçot també com a font d’inspiració de la cuina d’autor. Una obra que combina rigor acadèmic, divulgació accessible i una clara voluntat de memòria col·lectiva, amb vocació de referència a llarg termini i pensada tant per a especialistes com per al públic general.
Radiografia d’un ritual col·lectiu: la calçotada Valls acull demà la presentació d’‘El Gran Llibre de la Calçotada’ (Cossetània), una obra coral per comprendre el fenomen
Artística de l’Olla com a espai de llibertat cultural a la postguerra o l’explosió comercial durant el franquisme, fins a la seva consolidació com a festa de referència. El segon bloc analitza els elements essencials de la calçotada: el conreu del calçot, la salsa —vinculada a antigues picades—, el vi, el porró i fins i tot l’experièn-
cia sensorial de les olors, que completen l’àpat. La dimensió social i cultural ocupa el tercer apartat, amb aportacions des de l’antropologia, l’economia o la filologia que reflexionen sobre la patrimonialització, la identitat i l’impacte econòmic d’un fenomen notable però difícil de quantificar. El llibre
Calçotada de la Penya de l’Olla, l’any 1954, a la masia del pintor Josep M. Tost, documentada a la pàgina 159 del llibre. Pere Català / Arxiu de Valls
Presentació a la Cooperativa L’acte de presentació tindrà lloc demà dissabte a les 12 hores a la Cooperativa Agrícola de Valls, organitzat per l’Ajuntament i Cossetània Edicions. Comptarà amb la presència de l’alcaldessa Dolors Farré i del conseller d’Agricultura Òscar Ordeig, i inclourà una tertúlia sobre el món de la calçotada i un reconeixement a les nissagues gastronòmiques Bou i Fèlix, famílies clau en la seva història.
La tradició i la història s’uneixen per a celebrar la festa de Sant Antoni a Ascó Festa d’Interès Nacional l La cita és única a les nostres comarques Redacció Aquest cap de setmana es viu a Ascó una de les festes majors més significatives de les comarques tarragonines. Es tracta de la Festa Major de Sant Antoni, una celebració que ha sabut conservar tradicions que es remunten generacions i que està reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. La festa viu aquest divendres el seu dia central, amb els Tres Tombs i les curses de cavalls, rucs i matxos. Aquesta tarda es llegirà el pregó, a càrrec de Roser Jordà Rius i el pubillatge, els Majorals i les autoritats encendran la foguera de les festes. Un sopar popular amb clotxa, la tradicional ballada de jotes i un ball amb l’orquestra The Luxe completaran el programa, que anirà oferint nous espectacles, ‘corrides’ de cavalls i revetlles tot el cap de setmana. L’asconenca és una celebra-
El ball de la jota d’Ascó al voltant de la foguera sempre encesa. Cedida
Durant tres dies cremarà la foguera de la plaça per ballar la jota al seu voltant ció única, amb un seguit de trets singulars com les figures del Clavari i els Majorals –organitzadors de la festa amb el
capellà–; la plega, amb la recollida de llenya per tot el poble; els clàssics Tres Tombs; les populars ‘corrides’ de cavalls, rucs i matxos, així com l’encesa de la foguera a la plaça que crema durant tres dies ininterrompudament i al voltant de la qual es balla la jota d’Ascó. Més informació a www. santantoniasco.org.
divendres 16 de gener de 2026
El Nàstic vol aixecar-se contra un Sanluqueño en ple desmantellament Futbol l El conjunt andalús estrenarà entrenador i ha perdut jugadors destacats durant la setmana LA PRÈVIA
L’àrbitre
Luis Enrique Morona del Campo xiularà el duel
Atlético Nàstic Sanluqueño
El rival
18è 15 punts
L’encarregat de dirigir el partit de diumenge entre Nàstic i Atlético Sanluqueño és Luis Enrique Morona del Campo. El coŀlegiat madrileny ja va xiular un partit al Nàstic la darrera temporada, concretament l’empat a zero en el camp del Tarazona. Enguany ha dirigit un total de 6 partits que han acabat amb una victòria local, dues visitants i tres empats.
PG PE PP GF GC
3 6 10 15 25
Diumenge, 20.30 h El Palmar LaLiga+
Arnau Montreal Quesada El Nàstic vol trencar la mala dinàmica aquest cap de setmana en el duel a domicili contra l’Atlético Sanluqueño. Després de tres derrotes consecutives que han fet mal tant als jugadors com a l’entorn, els de Cristóbal Parralo s’han d’aixecar contra un rival que tampoc està passant, precisament, pel seu millor moment. De fet, tot a punta que està en plena operació de desmantellament i reconstrucció. L’Atlético Sanluqueño estrenarà diumenge nou entrenador: Pedro Mateos. Aquest és el primer moviment de molts en un club que està molt vin-
Zeki Díaz, qui fou el crack del Sanluqueño, ahir va rescindir el contracte. Sanluqueño
El Sanluqueño, com el Nàstic, acumula tres derrotes consecutives
culat en la seva propietat amb el Cádiz. De fet, Mateos ha sigut fins ara tècnic del Juvenil A del Cádiz. L’entrenador arriba en un moment convuls en la part esportiva.
El Sanluqueño es troba en posicions de descens i fa cinc partits que no guanya. Com el Nàstic, acumula una ratxa de tres derrotes consecutives. Com un dels equips més golejats i dels que menys marca, la direcció del club vol fer un gir en la seva plantilla i, segons apunten mitjans andalusos,
17
Els andalusos s’han reforçat amb jugadors procedents del filial del Cádiz es volen desprendre de gran part dels seus jugadors per donar entrada joves cedits pel Cádiz. La primera baixa sonada va ser ahir, quan el Sanluqueño va anunciar la rescissió del contracte del jugador que ha sigut la seva estrella: Zequi Díaz. Amb tres gols i dues assistències, Díaz era el jugador que més aportava a l’atac del conjunt andalús. D’altra banda, d’altres destacats com Rodri Val i Dani Satoca també tenen opcions de sortir del club. D’altra banda, els andalusos han incorporat a quatre jugadors, el més destacat és el del davanter Iomar Vidal. Primer de la segona volta El Nàstic comença la segona volta amb un bon recordatori. L’Atlético Sanluqueño, un club modest, ja va sorprendre el conjunt grana al Nou Estadi. Va ser la primera derrota dolorosa, amb un conjunt entrenat per Luis César amb dos expulsats i un Sanluqueño que va guanyar de la millor manera amb un contundent 1-3. Aquest és un bon avís que el Nàstic no s’ha de confiar i més en un escenari tan similar als camps de l’Antequera i el Juventud Torremolinos, camps on els grana van sortir derrotats mostrant una imatge per oblidar.
El mercat
Ander Zoilo, en el punt de mira del Nàstic per reforçar la defensa Futbol l El club espera aviat tancar el basc i el central Hugo Pérez Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona ja té el seu punt de mira els seus pròxims objectius i, si no es torça res, podrien confirmar-se en les pròximes hores. El lateral esquerre Ander Zoilo i el central Hugo Pérez són els escollits per reforçar la defensa grana. Segons avançava Cope Tenerife, i ha pogut saber Diari
Més, el club grana avança tancar el fitxatge del lateral esquerre basc. Aquesta operació es completa en forma de cessió fins al final de la temporada. Ara mateix, els clubs treballen en tancar els darrers detalls per oficialitzar l’operació. El més gran és fer espai al jugador. Zoilo, amb 25 anys, necessita fitxa sènior i, de moment, el Nàstic no en té cap de disponible. El primer pas és
certificar la sortida de David Juncà. Ander Zoilo és un lateral esquerre amb molt de recorregut per la banda. Destaca la velocitat i la capacitat d’arribada a l’àrea rival. Amb el Tenerife ha jugat aquesta temporada un total d’onze partits. El jugador va perdre protagonisme a l’onze de Cervera, fet que obliga el Tenerife a donar-li minuts a la categoria. Zoilo, format a
les categories inferiors de la Real Sociedad, va jugar l’any passat al Lugo abans d’incorporar-se al Tenerife aquest estiu. D’altra banda, el jove central Hugo Pérez també està sobre la taula i la seva arribada és en forma de cessió. Pérez juga aquesta temporada a l’SD Huesca de Segona Divisió,
Tant Ander Zoilo com Hugo Pérez s’incorporarien en forma de cessió
però és un jugador propietat de l’Espanyol. Aquesta temporada, el jove jugador gaudeix de poc protagonisme. El curs passat, Pérez va jugar amb el Villarreal B a Primera Federació. Amb les arribades de Zoilo i Pérez el club grana guanyaria més competència a la zona. Primer, el conjunt grana va guanyar competència real per a Moi Delgado i, pel que fa a Pérez, per sumar més homes en una demarcació que, ara per ara, només compta amb David Alba i Enric Pujol. D’altra banda, la direcció esportiva grana continua treballant per trobar la fórmula adequada per encetar l’operació sortida.
18 divendres 16 de gener de 2026
El CBT entra disparat a la segona volta amb ganes de revenja Bàsquet l Els blaus han crescut jornada rere jornada des de l’estrena amb derrota contra el Castelldefels Arnau Montreal Quesada Han passat tretze jornades des de l’inici de la lliga. Tota una primera volta en la qual l’Ibersol CB Tarragona ha crescut dia rere dia després d’un partit inicial difícil. Llavors, els blaus van patir una derrota dolorosa després de perdre un avantatge de 20 punts contra el Castelldefels en el darrer quart. Aquell va ser el primer aprenentatge d’un equip que demà torna a enfrontar-se contra el Castelldefels, però ara ho fa com a més experimentat i com a segon classificat de la lliga. «Quan vam acabar el partit, recordo sentir a Adrià Duch dient que aquest partit l’havíem de guanyar al pavelló del Serrallo», destacava l’en-
trenador Toni Larramona. El conjunt blau va tancar la primera volta amb només dues derrotes, la primera d’aquestes deixant una espineta clavada. Aquesta és una motivació extra per encetar una segona volta ambiciosa, però mantenint-se concentrat en el treball i continuar creixent. «Aquell partit ens va ensenyar que cada victòria que aconseguim s’ha de gaudir i que no es pot donar mai un partit per tancat», apuntava Larramona. «Des d’aquell moment hem seguit el camí que havíem marcat i planificat al juny. Hem treballat en la meva idea de joc i ens hem convertit en un equip molt físic capaç de jugar a un ritme alt per fer un bàsquet atractiu», afegia. De fet, després d’enfrontar-se a tots els rivals de la categoria, el club
El conjunt cebetista va tancar la primera volta com la millor defensa del grup tarragoní s’ha establert com la millor defensa de la lliga. La clau, el pas endavant de jugadors com David Loras i Marc Buscail que han patit tota una transformació sota les ordres de Toni Larramona.
El jugador del CBT Ali Senghor durant el darrer partit. Guillo Dehon
No deixar de créixer Toni Larramona subratlla que el CBT encara no ha tocat sostre. «L’equip encara està en construcció i en creixement. Hem de treballar i anar més enllà fins al febrer, serà llavors el moment de la veritat on la lliga es transforma», apuntava el tècnic blau. Amb els reforços de Tomàs
Dinou joves futbolistes tarragonins, convocats amb la selecció catalana
Núria Castán abans de la primera carrera del Freeride. Cedida
Imatge d’alguns dels joves tarragonins convocats. FCF
Els entrenaments van tenir lloc entre els dies 7 i 13 de gener a Sabadell vocats, entre jugadors masculins i femenins, és la Fundació Futbol Base Reus amb un total de deu joves. D’altra
banda, equips com el Nàstic de Tarragona, l’Atlètic Valls, l’Escola Sant Pere i Sant Pau, el Vendrell, el Cambrils Unió i la Floresta també van aportar jugadors. Els seleccionats van estar acompanyats en tot moment per l’estructura federativa, amb presència del delegat de Tarragona, Juan Francisco Muñoz.
Confiança Dissabte a les 19 hores, el pavelló del Serrallo donarà el tret de sortida en la segona volta amb la revàlida contra el Castelldefels. Toni Larramona ho afronta amb confiança: «Estic tranquil. Tenim propostes de bàsquet diferents i durant la setmana hem tingut l’extra de motivació. Serà un partit bonic per a l’espectador». De fet, també hi ha l’allicient del retorn al Serrallo del base Dani Tugores. Pel que fa al partit, Dani Stefanuto es presenta com a dubte i Toni Larramona va destacar que no arriscarà si el jugador no està al 100%.
Tarragona acollirà la 21a edició de l’Open Day Mini A1
Futbol l Van participar en entrenaments de diferents categories Redacció Un total de dinou jugadors de la demarcació de Tarragona van anar convocats als entrenaments de la selecció catalana en les categories S11, S12 i S14. Des de la Delegació de Tarragona de la Federació Catalana de Futbol han volgut reconèixer el treball de formació dels clubs del territori i han destacat que «és la primera vegada en la història que Tarragona s’ha vist premiada amb tants jugadors convocats». Els primers entrenaments van tenir lloc el 7 de gener al Complex Esportiu Municipal Olímpia de Sabadell. Els darrers van ser el 13 de gener en la mateixa seu, on van poder mostrar el seu talent al cos tècnic de la selecció catalana de cara a futures competicions oficials. També va ser present Iván León com a seleccionador S12 femení a Tarragona. L’equip amb més joves con-
Kohan i Day Hall ja amb minuts a la butxaca, el club treballa concentrat en el procés, sense descentrar-se pels resultats obtinguts. «Si pensem que ja ho hem aconseguit tot, que ens queda? Només baixar el nivell i ensopegar-nos. Jo soc els que van dia a dia, crec que la clau del CBT és l’aposta pel treball. Per continuar illusionant a la gent s’ha de treballar pensant en el present, perquè sabem el que hem patit els últims anys i el camí no és fàcil», afirmava el tècnic.
Núria Castán es queda a tocar del podi en l’estrena del Freeride World Tour a Baqueira Beret Snowboard l L'almosterenca Núria Castán es va quedar a tocar del podi ahir en l'estrena de la temporada de Freeride World Tour (FWT) a Baqueira Beret. «Crec que he comès un error que m'ha deixat sense podi, però, en general, considero que ho he donat tot», va apuntar la d'Almoster. A més, va afegir que «volia fer una línia guanyado-
ra i, per aconseguir-ho, m'havia d'arriscar. Aquest és el preu a pagar. Sé que quan no cometo errors estic al podi, però, tot i això, estic satisfeta de la primera carrera». Núria Castán va ser la primera rider en competir i va assolir un total de 63 punts. D’altra banda, la nord-americana Mia Jones va ser la guanyadora amb 69,67 punts. Redacció
Bàsquet l El Palau d'Esports Catalunya i el Poliesportiu de Camp Clar de l'Anella Mediterrània de Tarragona acollirà aquest cap de setmana la segona edició de l'Open Day Mini A1. L'esdeveniment suposarà el tret de sortida de la Fase Final de la competició Mini de Nivell A1 masculina i femenina, seguint la línia iniciada en els Campionats de Catalunya Infantil, Cadet i Júnior Preferent, que van començar la lliga a l'Open Day que va tenir lloc a Blanes. Un total de 32 equips (16 masculins i 16 femenins) i més de 400 esportistes es donaran cita a Tarragona per a viure la segona edició del torneig. Els protagonistes jugaran a les 4 pistes habilitades al Palau d'Esports i al Poliesportiu de Camp Clar. En aquests pavellons els equips gaudiran de les dues primeres jornades de la competició de minibàsquet en intenses sessions de matí i tarda. Redacció
divendres 16 de gener de 2026
L’OTAN incrementa la presència a Groenlàndia i Espanya manté oberta la porta a participar-hi Geopolítica l Robles diu que «reforçar la vigilància és una opció» però evita avançar esdeveniments Agències Espanya no descarta sumar-se a la missió europea de vigilància a Groenlàndia arran de les amenaces dels Estats Units d’annexionar-se aquest territori autònom danès. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va afirmar aquest dijous que «reforçar la vigilància seria una opció», tot i demanar prudència i evitar «avançar esdeveniments» mentre continuen les reunions entre aliats. Les seves declaracions arriben després que diversos països europeus hagin anunciat l’enviament de personal militar a l’illa àrtica amb l’objectiu d’incrementar-ne la seguretat. Robles ha insistit que Espanya manté una coordinació constant amb la resta de socis i que qualsevol decisió es prendrà en el marc d’una resposta conjunta, amb un enfocament de vigilància i suport polític a Dinamarca més que no pas de caràcter dissuasiu. La possible missió europea
L’augment de presència militar europea a Groenlàndia coincideix amb el debat obert a Espanya sobre una possible implicació. EFE / Kiko Huesca
tindria un fort component simbòlic i de cooperació entre aliats, en un context marcat pel fracàs de les converses entre Washington i les autori-
tats daneses i groenlandeses. França, Suècia, Alemanya, Noruega, Finlàndia i els Països Baixos ja han anunciat la seva participació per estudi-
ar fórmules de col·laboració i reforçar la presència europea a l’Àrtic. Segons Robles, no es planteja un escenari de xoc armat, però sí les conseqüèn-
Sánchez anuncia la creació del fons Espanya Creix per mobilitzar 120.000 MEUR Inversió l Els recursos es destinaran a habitatge, energia, digitalització i defensa Agències El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquest dijous la creació d’un «gran fons sobirà» anomenat Fons Espanya Creix, que prendrà el relleu dels fons Next Generation quan expirin el 2026. El nou instrument comptarà amb una base inicial de 10.500 milions d’euros del pla de recuperació i vol mobilitzar fins a 120.000 milions d’euros d’inversió privada. El fons serà gestionat per l’Institut de Crèdit Oficial, que coinvertirà
amb el sector privat mitjançant préstecs, avals i instruments de capital, i centrarà les inversions en habitatge, energia, digitalització, reindustrialització, infraestructures, aigua i seguretat. L’anunci es va fer durant la clausura de l’Spain Investors Day a Madrid, on Sánchez va avançar que la presentació oficial del fons tindrà lloc dilluns vinent amb el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. El president va defensar que el nou fons serà un exercici de sobirania nacional i va apostar per canviar el relat econòmic cap
El president de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez. La Moncloa
El nou instrument parteix d’una base pública de 10.500 milions d’euros
a «Spain is the place to be». També va assegurar que l’economia espanyola afronta el 2026 amb bones perspectives i va subratllar la necessitat de reduir la pobresa social.
cies polítiques i jurídiques que tindria una eventual vulneració de la sobirania d’un país membre de l’OTAN. En aquest sentit, ha advertit que
19
França, Suècia, Alemanya, Noruega, Finlàndia i els Països Baixos s’hi sumen una acció d’aquesta mena obriria un debat de gran abast sobre la cohesió de l’Aliança Atlàntica i el respecte al dret internacional. Contactes amb aliats La ministra ha remarcat que les autoritats espanyoles estan en contacte permanent amb els socis europeus per seguir l’evolució de la situació i avaluar els pròxims passos. Paral·lelament, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha qualificat les amenaces nord-americanes de «perillosa escalada» i ha defensat que la seguretat de l’Àrtic és clau per a Europa, però que Groenlàndia «pertany als groenlandesos i als danesos». Des del Govern s’insisteix que qualsevol moviment haurà de basar-se en la cooperació internacional, el respecte a la sobirania i el reforç del paper europeu en un escenari geopolític cada vegada més tens. Des de Defensa indiquen que, si Dinamarca ho demana, Espanya podria enviar un petit equip d’oficials per preparar una eventual participació en exercicis a l’illa, un gest de solidaritat amb Copenhaguen i d’atenció a la seguretat de l’Àrtic. La decisió, però, encara no està presa ni calendaritzada a curt termini.
20 divendres 16 de gener de 2026
k Carta dominical k
k Editorial k
Màrtirs, és a dir, testimonis
C
ada 21 de gener, l’Església de Tarragona celebra la festivitat dels seus sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques. A més, aquesta data em fa recordar sempre l’inici a la nostra catedral del Concili Provincial Tarraconense de 1995, el Concili de totes les diòcesis amb seu a Catalunya. La història dels nostres sants màrtirs es remunta al segle III i la coneixem gràcies a l’existència d’un document anomenat Passio Fructuosi, escrit per un cristià culte i amb bona formació teològica, possiblement clergue. Es tracta del document literari martirial més antic de tota la península ibèrica, un document importantíssim per a la nostra història cristiana, que ens remunta a l’any 259 i que, fins i tot, tingué un fort ressò en la literatura cristiana de l’època tardoromana: sant Agustí mateix el cita en un sermó i, d’altra banda, el poeta Aureli Prudenci li dedica un himne en una de les seves obres (Peristephanon, himne VI). El terme màrtir prové del grec mártys, que significa ‘testimoni’. Els cristians estem cridats a ser màrtirs, és a dir, a ser testimonis de Crist, encara que, com sant Fructuós, no hàgim de ser punits per aquesta causa. El Concili Provincial Tarraconense de 1995 planteja el tema del testimoniatge, és a dir, del martiri, per a tots els cristians en dues direccions: Primer, confessar la fe en Jesucrist. En aquest sentit, ja en el primer capítol del Concili, dedicat a l’anunci de l’Evangeli a la nostra societat, tenim fins a set números de les seves resolucions en els quals s’afirma que cal donar aquest testimoniatge (CPT 1-2, 5, 17, 25, 27, 31). Però, en segon lloc, s’afirma després que això es fa amb humilitat i amb esperit de pobresa evangèlica. En aquest sentit, en el capítol III, dedicat a la sol·licitud pels més pobres i marginats, té tot un apartat Els cristians estem dedicat a «l’exigència cridats a ser màrtirs, és a dir, a ser testimonis indefugible del testide Crist, encara que, moniatge intraeclesial» com sant Fructuós, no (CPT 82-93). hàgim de ser punits per Els màrtirs són antics aquesta causa i actuals i de totes les èpoques. L’historiador Andrea Riccardi, fundador de la Comunità di Sant’Egidio, explica la seva experiència i l’emoció que sentí quan fou obert a Roma l’arxiu dels màrtirs dels últims segles i, especialment, del segle XX. I escriu: «Vaig sentir que no podia ignorar la història de tanta persecució i de tants testimonis de la nostra fe. No són històries d’alguns cristians coratjosos, sinó moltes vegades martiri de masses. Els cristians morts violentament en aquest nostre segle tan modern són centenars de milers.» En aquesta setmana que iniciem la pregària per la unitat de tots els cristians, hem de recordar, en primer lloc, que els màrtirs de «l’Església antiga» són patrimoni de «totes les confessions», perquè ho són de l’Església «encara indivisa». I, en segon lloc, aquest testimoniatge fins a la mort continua viu també en les altres confessions, com ho recordà per primera vegada sant Pau VI amb motiu de la canonització dels màrtirs d’Uganda (18 octubre 1964).
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Primers passos
D
esprés de gairebé dues dècades abandonada, l’antiga fàbrica de tabacs de Tarragona comença finalment a prendre forma com a espai públic d’ús cultural, educatiu i formatiu. El més recent és la signatura del conveni entre l’Ajuntament i la Diputació pel qual el consistori cedeix 7.000 metres quadrats de l’ala dreta de l’edifici per construir-hi la nova Escola i Conservatori de Música. Amb una inversió de 15 milions d’euros i un termini de finalització previst per al 2031, aquest equipament permetrà traslladar els 500 alumnes actuals des de Casa Montoliu a unes instal·lacions modernes i adequades. Es tracta d’una
institució amb més de 70 anys d’història que ha format generacions de músics a la ciutat. En paral·lel també continuen els passos per ubicar a una altra ala de l’edifici de la Biblioteca Provincial que assumirà el Ministeri de Cultura. Pendent de formalitzar-se, però ja resolt en els seus tràmits administratius, hi ha l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES) que s’ubicarà a un dels mòduls posteriors. Hi ha encara incògnites per resoldre, com la mobilitat i l’accessibilitat de la gran quantitat d’usuaris que acabarà acollint l’equipament, però aquest ja serà un altre problema derivat que caldrà resoldre quan toqui.
k Tribuna k
Reivindiquem l’educació pública: defensem la classe treballadora!
M
és recursos! Més salari! Menys burocràcia! Menys ràtios! Dignifiquem la professió! Aquestes són les demandes que des de fa setmanes sonen pels carrers i els centres educatius de la mà de les treballadores de l’educació, donant forma a un crit, clar, contundent, però també esperançador! La lluita per la dignificació de les condicions de les treballadores de l’educació, és la lluita per la dignificació de l’escola pública. Una lluita que des de CGT reivindiquem com essencial per la defensa de la classe treballadora. Qui cada dia obre les portes de les aules sobresaturades d’alumnes, surfeja entre la burocràcia educativa i atén la diversitat amb un decret d’inclusiva que és fum; sap, que les mancances que esquerden el sistema educatiu públic, afecten directament els drets dels treballadors i treballadores d’aquest país, que veuen vulnerat el dret a una educació pública, de qualitat i en català per als seus fills i filles. La infradotació econòmica del departament d’educació i concretament de la pública - no és un fet puntual i aïllat, sinó que es deu a una voluntat de la classe política governant - sigui quin sigui els colors a qui es degui la consellera de torn - que sap molt bé el que es fa i a qui es deu: als grans capitals, al mercat neoliberal i aquest sistema capitalista que posa per davant els drets econòmics dels qui sempre en surten beneficiats en detriment dels pocs drets que es conserven de la socialdemocràcia de l’Europa del s.XX. Hem comprovat com a cada legislatura, els polítics governants - com titelles de l’Ibex-35 - han aprofitat per debilitar l’escola pública a cop de: Privatitzar l’educació, sobretot la formació professional, reduint les places a la pública per reforçar el sistema privat a on
pública d’aquest país amb la partida que li pertoca segons la mateixa LEC, el 6% del PIB, no pot seguir sent: l’infrafinançament històric de l’estat espanyol cap a Catalunya, els pressupostos congelats que no permeten cap modificació i pares veuen abocats els alumnes per poder tida extra, i la manca de diners de macursar el que desitgen i posant en pràc- nera generalitzada per invertir al sistetica “la dual” beneficiant a les empreses ma públic. Potser ens pensen beneites, que aconsegueixen mà d’obra barata a però, la classe treballadora sap perfectacanvi de pràcticament res. Implantant ment que els diners hi són - oi tant que decrets, com el d’inclusiva, sense un pla hi són! - però s’inverteixen en partides econòmic fort que els puguin sustentar, pressupostàries que van en la línia coni carregant tota la tasca a les educado- trària de protegir allò públic, allò comú, res, vetlladores i docents que fan mans allò pel que tants obrers i obreres van i mànigues per aconseguir, sense re- defensar amb la vida, perquè, nosaltres, cursos, una inclusiva real i respectuosa. poguéssim tenir una educació pública i de qualitat!! Fent tancaments a A CGT ho tenim línies públiques, pro- Som la punta de llança, tegint la xarxa d’es- i defensarem la millora clar, les treballadores de l’educació, serem coles concertades, de l’escola pública per la resistència i l’embat i fent augmentar la a tothom, sempre! És per defensar el que segregació escolar, la nostra obligació, és alimentant així, una la nostra essència, som és nostre, els nostres serveis públics essendoble xarxa que fa classe treballadora! cials! massa temps que No permetrem que dura i sembla intocable. Deixant abandonats edificis amb desgastin i malmetin més la nostra escoperillosos símbols de deteriorament i la! Una escola inclusiva, transformadomòduls caducats instal·lats des de fa ra, ecologista i feminista, una escola que més de 10 anys, que generen serioses vol poder oferir el millor acompanyaproblemàtiques tant per les treballado- ment al seu alumnat, per poder educar, res com per l’alumnat. Mantenint de- amb criteri, amb eines i coneixements crets que desproveeixen de democràcia que permetin forjar a futures persones als claustres i alimenten la verticalitat. lliures. Som la punta de llança, i defensarem Negant-se a reclassificar les treballadores per la seva feina i funcions. Externa- la millora de l’escola pública per a totlitzant, cada cop més, el servei de lleure hom, sempre! És la nostra obligació, és la educatiu (menjadors, extraescolars, aco- nostra essència, som classe treballadora! Així doncs, des de CGT, no podem fer llida) i cuines escolars, a empreses que precaritzen i degraden a les treballado- altra cosa que apel·lar a la responsabires. Mantenint els salaris congelats i a la litat de totes, estendre la lluita i resistir, cua de l’estat. Improvisant a cada revolt organitzant-nos des de la base, a cada un currículum sense comptar amb les centre, a cada poble, a cada barri! El nostre crit, la nostra lluita, és i serà docents que l’han d’executar. No hi ha diners, diuen. L’excusa per la de totes: reivindiquem l’educació púno dotar econòmicament l’educació blica, defensem les classes populars! Marta Jové Delegada sindical de CGT Ensenyament
divendres 16 de gener de 2026
k Tribuna k
La situació sanitària de Vallmoll a la segona meitat del segle XIX
A
l segle XIX, Vallmoll, com molts altres pobles del Camp de Tarragona, estava subjecte a les condicions sanitàries típiques d’una comunitat rural catalana. La pobresa i la falta de sanejament facilitava la propagació de malalties com el còlera, la febre tifoide, la verola o la grip. A la premsa de la segona meitat del segle XIX apareixen notícies sobre la situació sanitària de moltes poblacions del Camp. Vallmoll va ser un poble on es va sentir l’alarma sanitària causada per algunes d’aquestes malalties. En alguns casos, la premsa era sensacionalista i l’abast real de les plagues no era tant seria. En altres casos s’utilitzava la salut com una arma política per denunciar la inactivitat de les forces municipals. Segons la premsa, a Vallmoll es va desenvolupar la verola de forma alarmant durant el 1870. Diverses persones es van dirigir al poble de Falset per ser vacunades. Molts habitants de Falset en van seguir l’exemple per evitar contagis en cas que la malaltia s’incrementés. El 1883 va finalitzar el petit desenvolupament que havia tingut una malaltia verolosa. En aquell moment només hi havia un o dos malalts, sense que s’hagués presentat cap altre cas. L’any 1885 Vallmoll va patir una important epidèmia de còlera i la mortalitat va ser important. Amb motiu d’haver-se alliberat la població de l’epidèmia es van celebrar festes durant el 1886. Es van celebrar en acció de gràcies al seu patró Sant Sebastià per haver-se vist lliures del mal. El 1887 van aparèixer unes notícies alarmants a causa de les víctimes que el xarampió provocava a la població. Hi havia pànic i un important alarmisme entre el veïnat. Els nens i les nenes eren atacades per aquesta malaltia i molts morien diàriament. Moltes famílies estaven emigrant i l’aparença de la població no era bona. Es va demanar al Governador civil de
Els rentadors de Vallmoll construïts el 1908.
ter. Aquest estava al centre del poble i es trobava en males condicions. Es va considerar que era perjudicial i un focus important de contagis. Feia molta mala olor i aquesta augmentaven amb Marc Dalmau la calor fins al punt que calia ficar-se un Arqueòleg i historiador mocador al nas. En tercer lloc es va acusar d’haver tolls de sang mesclada amb aigua durant el Divendres Sant davant de les botigues la província que dictaminés les mesures de porcs. Aquestes restes es devien a la pertinents per acabar amb aquell mal i manca d’un escorxador i de diners per retornar la tranquil·litat al veïnat. Final- construir un cobert. Es va acusar a la ment, la notícia va ser desmentida i es municipalitat de gastar les 1500 ptes per va considerar que no tenia fonament. La instal·lar un orgue a l’església. setmana anterior havien mort dos nens També s’havia venut carn de bou en i es va dir que aquelles defuncions eren mal estat procedent d’una altra poblal’origen d’aquella ció. La venda no va S’havia venut carn falsa notícia. Sembla ser autoritzada per de bou en mal estat ser que a Vallmoll l’inspector de carns procedent d’una altra no existia pànic ni sinó pel secretari de població. La venda no s’havien donat casos l’Ajuntament. Se’l va va ser autoritzada per tant nombrosos de acusar de saber molt l’inspector de carns xarampió. de certificats però sinó pel secretari de L’accés a aigua molt poc de carns. l’Ajuntament potable era limitat. El veterinari va exaMolts habitants beminar algunes restes vien de fonts públiques, pous o rieres que havien quedat després de la venda. properes que, sovint, estaven contami- Va dir que la carn semblava bona per nades. El sistema de clavegueram era no crear alarmisme. Les malalties que quasi inexistent. La higiene personal era podien afectar la carn eren la verola, el limitada, sobretot en famílies humils, i tifus, les febres tifoides i les catarrals. El els aliments no es conservaven bé. veterinari va dir que si la carn hagués El 1888 una altra notícia va posar el estat infectada segurament hi hauria focus sobre la diftèria, una malaltia con- hagut molts casos d’intoxicacions. tagiosa que atacava la vila. Des del 17 de El 1898 a la interminable sèrie de fejuny de 1887 es va dir que hi havia hagut bres tifoides registrades a Vallmoll, es va més de 50 atacats i cinc defuncions. Es donar una invasió variolosa, afavorides va prohibir de rentar la roba dels malalts per les males condicions higièniques en els rentadors públics i d’assistir a l’es- que rodejaven el lloc. cola. Les malalties freqüents i les epidèmiEs van enumerar tres focus dintre de es tenien un gran impacte demogràfic, la vila. El primer d’ells feia referència a amb una mortalitat infantil elevada i l’extracció d’aigües brutes i el seu trans- una esperança de vida més baixa que port en barrals plens de latrina pels car- avui. Aquestes condicionaven la vida rers més cèntrics de la població. Eren quotidiana i l’agricultura, base econòcàrregues que servien per fertilitzar els mica del lloc. L’any 1908 es van conscamps. truir els rentadors a l’entrada del poble, En segon lloc es va aconsellar moure segurament per evitar possibles focus o eliminar un rentador del Sr. Balles- de malaltia i contagis al seu interior.
21
k Tribuna k
No és el mateix coincidir que connectar
H
i ha trobades que passen i d’altres que es queden per sempre. Les primeres són coincidència; les segones, connexió. Coincidir és compartir un moment, connectar és compartir un sentit. Coincidir és estar... connectar és ser. En la feina i en la vida, no recordem qui va creuar el nostre camí, sinó qui va caminar al nostre costat. Les coincidències omplen el calendari, les connexions omplen l’ànima. Coincidir és casualitat. Connectar és causalitat. Quan connectes amb algú, el treball deixa de ser una obligació i es converteix en una vocació compartida. Les coses més grans neixen del que ningú no pot fingir. Connectar és mirar i entendre sense parlar, és avançar al costat d’algú i sentir que la vida, no només la feina, troba el seu propi ritme. Quan dues persones s’alineen, el temps es torna aliat. Els companys amb qui connectes no només comparteixen reptes, sinó esperances. Són els que t’ajuden a recordar qui ets quan la pressió t’ho difumina. Quan connectes amb algú, fins i tot el silenci té veu. Són els que t’aixequen quan cau la motivació, que celebren els teus èxits com si fossin propis i que et fan creure en dies millors. Amb ells, treballar no és tasca: és privilegi. Amb ells, vendre és conseqüència, no fi. La connexió no és uniformitat, és harmonia. No cal pensar igual per avançar junts, cal respectar-se i compartir un propòsit. La força d’un equip no és la igualtat, és la complementarietat. Connectar és trobar en l’altre no un mirall, sinó un contrapunt que t’enriqueix. Allà on un dubta, l’altre impulsa... allà on un flaqueja, l’altre sosté. En un món que premia la pressa, connectar és l’acte més lent i més valent que existeix. Som com estrelles en òrbita, cadascuna Hi ha equips que amb la seva llum, però treballen junts i d’altres unides per una atracque bateguen junts. Els ció comuna: la confiprimers fan projectes, ança. Quan aquesta els segons fan història confiança és autèntica, la llum d’una estrella no eclipsa mai l’altra: la fa brillar més fort. Aquesta és la màgia dels equips que connecten, no competeixen per destacar, sinó per il·luminar més enllà. Els que connecten no sumen resultats: multipliquen significats. Hi ha equips que treballen junts i d’altres que bateguen junts. Els primers fan projectes, els segons fan història. Quan connectes amb les persones adequades, la feina es transforma en energia viva. L’èxit no és arribar primer, sinó arribar junts. La confiança substitueix el control, la cooperació venç la competició, i tot comença a tenir sentit. Quan l’ego calla, el talent parla. Amb el temps, entens que les millors coses que t’han passat no es poden escriure en cap rànquing. No recordes tant les xifres com els moments: aquella mirada còmplice, aquell riure compartit, aquella abraçada després d’un repte superat. El record no és un lloc, és una emoció que perdura. Connectar és això: quan la feina es torna vida i el company esdevé part del teu camí… especialment en aquells trams on la vida decideix remenar les cartes i cal tenir al costat algú que entén el que no es pot dir. No és el mateix coincidir que connectar. Coincidir és una línia que es creua, connectar és un pont que perdura. Coincidir és una etapa, connectar és una empremta. Quan connectes de veritat, la feina es converteix en vida i l’èxit en significat. El dia que miris enrere, no recordaràs només el que vau aconseguir, sinó com us vau fer sentir... perquè els equips que connecten no deixen resultats: deixen llum en els que vindran.
Pere Domingo Fornell Autor de ‘L’art de creure en un mateix’
22 divendres 16 de gener de 2026
Necrològiques Tarragona Rosa Mas Gibert. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Dolores Fullat Munte. Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori. Guillermo Álvarez Romeu. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Fructuós. Hortensia Vega Antequera. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
Reus Juana García Talavera. Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori. Antoni Vallverdú Blavi. Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori. Aldo Americo Medaglia Denis. Ha mort als 75 anys.
Vila-seca Carmelo Rodrigo Rodrigo. Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Sala de Cerimònies del Cementiri.
Altafulla Francesc Pijuan Aragonés. Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Martí.
Constantí Simón Serrahima Tomás. Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a la Sala Polivalent.
Oli solidari de la DOP Siurana en suport a Ucraïna Ajuda l La donació s’inclou en el comboi humanitari impulsat per sor Lucía Caram Redacció La DOP Siurana ha aportat 119 litres d’oli d’oliva verge extra al Corredor Humani· tari – Caravana especial im· pulsat per Lucía Caram, una iniciativa solidària destinada a portar ajuda humanitària a Ucraïna coincidint amb el quart aniversari de la invasió a gran escala. L’acció es va for· malitzar a principis d’aquesta setmana al Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida de Siurana, on la religiosa va recollir l’oli en formats petits que s’incorpo· raran al comboi que sortirà el
20 de febrer des de la Sagrada Família. El corredor té pre· vist arribar a tocar del front el 24 de febrer i transpor· tarà ambulàncies, desfibril· ladors, generadors elèctrics i aliments. Segons Caram, el valor d’aquest producte a Ucraïna és incalculable i serà especialment ben rebut per escoles, hospitals i famílies vulnerables. L’entrega de l’oli ha es· tat possible gràcies a la col· laboració entre la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que va proposar la recollida inicial de 100 li· tres, i la DOP Siurana, que ha
Sor Lucía Caram recull els 119 litres d’oli de la DOP Siurana destinats al corredor humanitari a Ucraïna. Cedida
mobilitzat les seves entitats adherides. Hi han participat cooperatives de Cabacés, CEOLPE, la Palma d’Ebre, Montbrió del Camp, Salomó, Ulldemolins, el grup coope· ratiu Unió, el mateix Consell Regulador, així com el Centre de Desenvolupament de l’Oli de la Diputació de Tarrago·
na i l’Ajuntament de Reus. El corredor humanitari vol anar més enllà del lliurament de material i busca mobilitzar ciutadania, empreses i ins· titucions, un objectiu que es reforçarà amb una roda de premsa convocada a Barcelo· na els pròxims dies. Des de la DOP Siurana han subratllat
que fa anys que s’impliquen en projectes solidaris, com les recaptacions vinculades a fi· res de l’oli i iniciatives socials, amb la voluntat de reforçar el compromís del territori amb les persones afectades per conflictes i situacions d’emer· gènciai mantenir una cultura de cooperació i ajuda mútua.
divendres 16 de gener de 2026
23
Avui felicita als que es diuen: Marcel, Priscil·la i Berard
L’horòscop
Farmàcies
Sudoku
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 19/04
20/04 al 20/05
21/05 al 20/06
21/06 al 22/07
La teva energia es No t’impacientis; Dia conflictiu pel Hi haurà cert nefarà més visible i és clar que les co- que fa a les rela- guit en les teves demostraràs totes ses van més lentes cions. La comuni- activitats, però aviles teves capaci- del que haurien cació amb els al- at tot es posarà al tat; res no t’aturarà d’anar. No et de- tres serà una mica teu favor, fins i tot cap a l’èxit. T’espe- sesperis, perquè la dura, però arriba- en l’àmbit passioren fortes experi- nit et reserva una ràs a l’èxit mitjan- nal. La sort et somències. sorpresa excitant. çant la diplomàcia. riurà.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
23/07 al 22/08
23/08 al 22/09
23/09 al 22/10
23/10 al 21/11
Els teus reflexos i la No comptis amb No et refiïs de les Serà a casa i amb capacitat analítica l’ajuda dels qui persones que facin els teus on et senes veuran reforçats t’envolten; hauràs promeses a la lleu- tiràs més a gust. La i t’ajudaran a tro- d’afrontar i soluci- gera. Intenta arribar teva sensibilitat et bar solucions fàcils onar-ho tot pel teu al final de les coses farà guanyar l’amor al que es presenti. compte i risc. Avui amb el teu propi es- i la comprensió de Arriben diners ines- hi haurà equilibri en forç. Viatges molt tothom. Sorpresa perats. l’amor. rendibles; aprofita. nocturna.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
22/11 al 21/12
22/12 al 19/01
20/01 al 18/02
19/02 al 20/03
Mots encreuats 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3
Controla els ins- Sense adonar-te’n Avui els plaers i Para atenció a les tints i ordena els et tornaràs una l’amor t’esperaran paraules i comensentiments per no mica estrany en a cada cantonada. taris de persones caure en exces- la manera d’actu- Però no descui- properes; la possisos amorosos als ar amb els altres. dis els assump- bilitat de calúmnies quals avui estaràs Tracta amb tacte tes financers, ja és evident, aclareix inclinat. Seran fà- els més propers que pots tenir més sempre la teva accils les gelosies. i tot anirà molt bé. d’una sorpresa. titud.
4 5 6 7 8
TV local
9 10
CANAL REUS TV
TAC 12
10:30 180 Graus 11:30 Fot-li (r) 12:00 L’orsai 12:30 Connecta 10 comarques 13:00 Aixeca i pica 13:30 Fot-li (r) 14:00 Notícies migdia 14:30 Hospital de proximitat 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 Aventurístic 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Qüestió de fons 21:00 Notícies resum (r) 21:30 Qüestió de fons (r) 22:00 Notícies resum (r) 22:30 Qüestió de fons (r) 23:00 Notícies resum (r) 23:30 Qüestió de fons (r)
10:00 Efecte mosaic 10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens 11.30 In situ 12.00 Com la nit i el dia. On tour 12:30 Saló de Plens 13.00 In situ 13.30 Com la nit i el dia. On tour 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ 15.30 Saló de Plens 16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10Comarques. Resum 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Aventurístic 21:30 +TV 22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Notícies 12. Edició esports 23.00 Aventurístic 23:30 SPi+TV 00:00 Notícies 12. Edició vespre
11 12
HORITZONTALS: 1. Es posa en camí per avançar i anar a un punt determinat. Fet en caminar. 2. Està dins dels límits justos. Mirar. 3. Familiar de la mare. Implantació. 4. Paraules lletges. Dolent per al cos. 5. Peça del costat d’una quilla. Cases grans. 6. Una de bé. Senyor escurçat. Establiment de begudes. Entrada de nervi. Final de l’anterior. 7. Nota girada. Oferta pública d’adquisició. Personatge maligne. 8. Nacional i escurçat. Òlbia tallada. Quasi sí. Quasi no. 9.Viuen en la disbauxa. Insecticida. 10. Separi dels altres. Sofre. Rostre. 11. Teló escapçat. Fet per als sabons. 12. Deixaríeu sense roba. Una de les dues mans. VERTICALS: 1. Posa un peu en fals i quasi cau. Nitrogen. 2. Totes són boniques. Portaríeu a terme alguna cosa interessant. 3. Caminen enrere. Posa punt final.4.Famasenselímits.Novamoneda. Sentimentexpressat. 5.Falta d’alguna cosa. Tregui aigua del pou, home! Enmig del cim. 6. Intestins prims. El tango, per exemple. Mitja suma. 7. Cua del tren. Vitamina. Gos. Petoneja a tothom. 8. Estats de la vida. Cua de gos. Consonants. 9. Sorolls repetits. Primera carta. Caixa dels sentiments. 10. Ascendent. Neda molt malament. 11. Grup hidrocarbonat aromatice. Lloc en un paisatge. 12. Estic al corrent del que passa. Perill que ve de baix. Imperfecció sortida de la màquina.
TARRAGONA: Fullana Fiol, Tomeu Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434 CAMBRILS: Suils Mochales, Lourdes Moragas i Barret, 2 local 2 Telèfon 977 368 569 VALLS: Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842 EL VENDRELL: Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors,74 Telèfon 977 664 422
Solucions
4º
Màxima
16º
Previsió pel Camp de Tarragona
LOCALS
ALTRES
REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 –95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887
TREBALL NECESSITEM OPERARI amb carnet de camió+grua. Jornada de 7 a 15 hrs de dilluns a divendres. Incorporació immediata. Enviar CV: acalvo@calvo-bpa.com
REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
AMISTAT SEÑOR JUBILADO desea conocer mujer para relación. Mínimo 50 años. Tel: 638.281.805
INSTALACIÓN ANTENA DE TELEVISIÓN COMUNITARIA sin amplificador, sin electricidad. Tel. 614.041.375
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
TAROT LECTURA de TAROT. Dudas sobre amor, trabajo o dinero? El Tarot tiene las respuestas... MORGANA. Tel: 689.832.964
MASSATGES Solució: nivell mitjà
MOMENTO ÚNICO.
SANDRA. MASAJES.
EXPERIENCIA
Reus. Tel: 677.754.548
AUTÉNTICA...
MASAJES RELAJANTES.
Tel: 613.458.067
Libera tus tensiones…
MASAJES RELAJANTES.
Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
Tel: 634.690.215 JÚLIA MASAJES RELAJANTES. TAMBIÉN
MASAJES REUS.
fantasias por teléfono.
Tel: 698.788.062
Reus. Tel: 634.777.389
Solució dels mots encreuats
El temps Mínima
Anuncis classificats
Estat del cel De matinada la nuvolositat augmentarà d’oest a est i el cel quedarà progressivament molt ennuvolat o localment cobert, amb núvols més trencats a punts de l’interior del quadrant nord-est fins a migdia. Temperatura leugerament més alta. En canvi, la temperatura màxima experimentarà un descens lleuger i localment moderat en general.
OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54
divendres 16 de gener de 2026
Marge de confiança
De tornar a començar
D
La gira de presentació de Sílvia Tomàs té format de quintet. Cedida
Música Sílvia Tomàs, cantautora establerta a Vilaplana, presenta el seu últim treball, ‘Paraíso perdido’ en tres concerts gratuïts a Reus, Tarragona i Montferri
Un viatge musical cap a l’origen
A
quest mes de gener la la part lluminosa de nosaltres cantautora Sílvia To- mateixos, amb la humilitat, amb màs presenta Paraíso el respecte cap als altres, cap a la perdido, un treball que natura i cap a un mateix», explica la mateixa autora defineix com Tomàs. Aquest retorn a l’origen «un projecte artístic» que vol con- està simbolitzat pel que lanomevidar a la mirada introspectiva i, a na «el fil vermell», un fil invisible la vegada, qüestionar el rumb de la que travessa totes les cançons i humanitat a través de la música. ens porta de nou cap a l’essència, Ho farà amb tres concerts gratu- deixant enrere «la foscor, l’egoisïts, que compten amb el suport de me i la cobdícia». Musicalment, això es tradueix la Diputació de Tarragona, i que oferirà al Santuari de la Mare de en un conjunt de cançons compostes «des d’un Déu de Montserrat lloc profundament de Montferri el 18 de íntim i filosòfic, gener; a l’Espai Jove però amb un clar reKesse de Tarragona flex social i cultural el 23 de gener i al de la humanitat». Castell del Cambrer Tomàs parla d’un de Reus el 30 de geprocés de creació ner. «gairebé instintiu» «Tornar al paraen què s’ha deidís perdut és reCristina Serret Alonso xat portar per la connectar amb
Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay
inspiració per escriure sense filtres que matisin o entorpeixin la creació. L’enregistrament del treball, detalla, també s’insereix en aquest marc conceptual: Sílvia Tomàs el va fer en directe a l’interior d’una petita ermita que forma part d’un mas, al Pont d’Armentera. «Vaig voler fer-ho allà perquè era un espai que ens transportava al cristianisme primitiu, un concepte que per a mi està relacionat amb valors com la comunitat, la germanor o el bé comú». La direcció i producció de la gira de Paraíso perdido són obra de Xavier Vallverdú, productor i músic que acompanya Tomàs en la creació, els arranjaments i la coordinació artística. «És un amic que m’escolta, que connecta amb la força de les cançons i que coincideix amb mi en el mateix camí»,
apunta l’autora. Sobre l’escenari, cinc intèrprets són els encarregats de donar vida a aquest paradís perdut: es tracta de Sílvia Tomàs a la veu, guitarra i pandero; Xavier Vallverdú al piano; Mercè Vallverdú a les segones veus; Manu Barandiaran al violoncel; i Clàudia García-Albea al violí. Paraíso perdido és el cinquè treball de Sílvia Tomàs, cantautora nascuda a Barcelona, però establerta a Vilaplana. El treball el conformen nou cançons «que ens parlen del fil umbilical d’una història que vol ser recordada».
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Sonoritat natural
L’enregistrament del treball es va fer en directe en una ermita del Pont d’Armentera
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
urant dècades, el relat dominant sobre la formació ha estat clar: estudiar primer, treballar després. Però aquest esquema ja no encaixa amb un mercat laboral canviant, fragmentat i accelerat, ni amb trajectòries vitals cada vegada menys lineals. En aquest context, les microcredencials emergeixen com una resposta pragmàtica a una realitat nova: la necessitat d’aprendre de manera contínua, flexible i sobretot, en connexió amb el món del treball. Les microcredencials, com les que impulsa la Fundació URV, per example, trenquen amb la lògica del “tot o res” dels títols llargs. No substitueixen graus ni màsters, però ofereixen una alternativa realista per actualitzar competències, reorientar perfils professionals o adquirir habilitats concretes sense haver de tornar a començar un itinerari acadèmic sencer. En un moment en què molts professionals ja estan treballant, tenen càrregues familiars o simplement no poden permetre’s anys d’estudi, aquest format és clau per democratitzar l’accés a la formació. Però el debat no és només educatiu, sinó també social i laboral. Les microcredencials poden actuar com a pont entre el sistema formatiu i el mercat de treball, especialment en sectors que evolucionen ràpidament: tecnologia, salut, sostenibilitat, gestió, educació o indústria. Quan estan ben dissenyades — amb continguts actualitzats, docència de qualitat i connexió amb les necessitats reals de les empreses— esdevenen una eina útil tant per a qui busca feina com per a qui vol millorar la seva posició laboral. En un país com el nostre, amb desajustos entre formació i ocupació, amb adults que necessiten requalificar-se i joves que busquen vies més àgils d’entrada al món laboral, les microcredencials poden ser part de la solució. No són “menys” formació: són una altra manera d’entendre-la. Més modular, més adaptable i, sobretot, més connectada amb la vida real.
Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la coŀlaboració de: