Dijous 22 de gener de 2026

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Turisme 11 a 13

Cambrils presenta a Fitur el calendari gastronòmic i el nou segell de qualitat i proximitat, BOCA

Camp de Tarragona 16

Entitats de Torredembarra fan una crida pública per crear un muntatge històric sobre Santa Rosalia

Opinió 21 Sebastiano Alba. El trident innovador: Entre l’oportunitat global i el repte territorial: «El trident tecnològic representa una espècie d’Excalibur»

Mobilitat: Rodalies preveu recuperar progressivament el servei al llarg d’aquest dijous

Catalunya sense trens i els usuaris, sense informació

Un accident mortal d’un Rodalies a Gelida provoca la suspensió, de matinada, de la circulació de trens a tot Catalunya per poder revisar l’estat de les vies. La majoria dels usuaris no van tenir informació de la suspensió fins a mig matí i no hi havia transport alternatiu previst 2 i 3

Tarragona

Tarragona 6

La biblioteca tindrà una rambla

La Generalitat ha detallat com serà la futura biblioteca provincial que s’ubicarà a la Tabacalera: ocuparà 10.565 m², tindrà una rambla interior i connectarà amb els jardins exteriors

Viñuales replica a la presidenta de la Cambra: «Lamento el to desafortunat i poc respectuós»

L’Ajuntament critica Laura Roigé pel seu «preocupant desconeixement de la normativa» sobre l’obertura en diumenge l 5

Oci

PortAventura anuncia dues noves atraccions, una d’elles dins l’àmbit de l’Aquatic Park

També hi haurà una nova atracció a la Polinèsia, que no estarà enllestida abans de l’estiu l 10

Marina Berasategui es descarta com a substituta de Noemí Llauradó

Reus l 8

Urbanisme l 7

L’Ajuntament de Reus elaborarà un cens de l’amiant pendent de retirar

Diari Més

Catalunya recupera el servei ferroviari després d’un dia sense trens pel sinistre de Gelida

Mobilitat l La circulació es reprèn de manera progressiva aquest matí després de la revisió de tota la infraestructura

ACN

La circulació de Rodalies, regionals i trens de mitja distància va quedar totalment suspesa ahir a Catalunya després de l’accident mortal d’un tren de l’R4 a Gelida, mentre Adif duia a terme una revisió exhaustiva de tota la infraestructura ferroviària. Una decisió que el Govern va justiricar apel·lant al «principi màxim de seguretat» tant per als usuaris com per als treballadors. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va explicar que les inspeccions van començar a les 2.30 h de la matinada mitjançant el sistema de marxes blanques, amb trens circulant sense passatgers per comprovar l’estat de les vies.

Finalment, Adif va certificar l’estat de la infraestructura i el Govern va anunciar que la circulació es recuperarà de manera progressiva avui a partir de les sis del matí, tot i que va admetre que «no serà un dia fàcil». El retorn a la normalitat serà esglaonat i amb afectacions, especialment a l’R4, on s’habilitarà un pla alternatiu de transport entre Martorell i Vilafranca del Penedès. També es reforçaran les freqüències dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).

Pel que fa a l’accident, va tenir lloc dimarts al vespre en un punt on la via ferroviària passa per sota de l’AP-7. Les primeres hipòtesis apunten que un mur de contenció d’un talús va cedir a causa de les

fortes pluges dels dies previs i va caure just en el moment en què passava el tren, sense donar marge de reacció al maquinista. La víctima mortal va ser un maquinista en pràctiques, nascut el 1998, que viatjava a la cabina. En total, el SEM va atendre 40 persones: cinc ferits greus, cinc menys greus i una trentena de lleus, la majoria ja donats d’alta. Les autoritats van confirmar que no perilla la vida de cap dels ferits greus.

Investigació oberta

La investigació del sinistre està en mans dels Mossos d’Esquadra sota la direcció del jutjat de Vilafranca del Penedès. S’han fet inspeccions oculars i vols amb drons, i encara no s’ha pogut determinar ni la velocitat exacta del tren ni la titularitat del mur esfondrat, que podria dependre d’Adif o bé de l’AP-7. La retirada del comboi accidentat s’ha realitzat durant la nit, una operació que obliga a tallar l’AP-7 en sentit sud entre Martorell i Sant Sadurní d’Anoia, un tall que es podria allargar diversos dies per riscos d’esfondrament. El tall va començar a les sis de la tarda, amb un vehicle dels Mossos d’Esquadra que des de l’àrea de servei Porta de Barcelona

L’AP-7 roman tallada en sentit sud entre Martorell i Sant Sadurní d’Anoia

es va incorporar a l’autopista en sentit sud per protegir un vehicle del ministeri de Foment, des d’on es van situar cons a la calçada. El ministre de Transports, Óscar Puente, va reconéixer ahir en una roda de premsa multitudinària a Madrid que l’«infrafinançament» històric de Rodalies n’agreuja la vulnerabilitat i va assegurar que el seu ministeri treballa per revertir aquesta situació. A més, va assenyalar que Rodalies té «un traçat molt singular que transcorre per llocs molt complexos», amb vegetació i talussos importants que, en cas de pluges fortes com les recents, poden provocar la caiguda d’objectes. També va remarcar que en el tram de l’accident hi havia una limitació de velocitat de 60 km/h i que, si el tren hagués circulat a la velocitat habitual de 140 km/h, les conseqüències haurien estat encara més greus.

Vaga de maquinistes

Arran dels accidents mortals de Còrdova i Gelida, els maquinistes han convocat vaga els dies 9, 10 i 11 de febrer. El sindicat Semaf afirma que és l’única via per exigir la recuperació dels estàndards de seguretat, després d’una reunió amb Renfe sense solucions. També reclamen millores en el manteniment de les vies, protocols davant emergències meteorològiques i no descarten accions legals per la filtració de converses del maquinista d’Adamuz.

Confusió i indignació entre els usuaris a les estacions tarragonines per la manca d’informació del tall

Societat l Molts viatgers han hagut de buscar alternatives a l'estació d'autobusos per a completar els seus trajectes

ACN / Marta Omella

La suspensió del servei ferroviari va sorprendre diversos usuaris que van haver de buscar alternatives per desplaçar-se després de trobar-se l’estació de trens de Tarragona tancada. És el cas de Jordi Solé, que havia d’anar a treballar a Barcelona i pensava que només s’havien cancel·lat els Rodalies, però no els regionals. «He mirat l’aplicació d’ADIF i no posava res, que els trens estaven circulant» explicava. Lamentava que no hi hagués un «comunicat» a la pàgina web, demanant «més informació» per part de la companyia. Ainhoa Poyatos es va trobar amb la mateixa situació.

Ella i una amiga anaven a Barcelona a passar el dia. «Sabíem que havia passat l’accident, però no que tot estava paralitzat», admetia. Ambdós viatgers comentaven resignats que la xarxa ferroviària «té incidències cada dia». «No és sol d’avui, és des de fa bastant. Els trens van fatal», deia Poyatos. Solé, indignat, assenyalava que dimarts van «ploure quatre gotes» i lamentava que amb el temporal «tot s’esfondri». «Tot està penjant d’un fil», afegia.

Plana reforça amb un bus el trajecte de la línia entre la Costa Daurada i Barcelona

Després de trobar-se l’estació de trens inoperativa, molts usuaris van decidir provar sort a la d’autobusos. Per a fer front a l’augment de viatgers, l’empresa Plana va reforçar el servei de la línia entre la Costa Daurada i Barcelona, amb un autocar més per cada trajecte. «No sabia res, he hagut de venir aquí corrents», explicava Karim González mentre feia cua per comprar un bitllet de l’operadora. El jove havia de desplaçar-se fins a Barcelona per acompanyar a una persona malalta a l’hospital. «Estic patint una mica, perquè he d’arribar abans de les tres i no sé si serà possible», apuntava. La Fernanda Rojas també estava angoixada men-

Imatge d’informadors i usuaris a l’accés de l’estació de tren de Tarragona ahir al matí. ACN

Imatge de l’estació de busos de Tarragona, ahir al matí. ACN

tre buscava una manera de viatjar a Tortosa. «Tinc un examen a les quatre i encara no sé com arribaré. La màquina per comprar bitllets no funciona i no trobo ningú que m’informi», deia. De fet, l’estudiant haurà de repetir el trajecte durant tota la setmana, ja que té proves cada dia. «Espero que s’arregli aviat, perquè això és un caos»,

«A

causa del canvi climàtic els temporals seran més freqüents i calen plans de contingència»

Mobilitat l L'expert en ferrocarrils Joan Carles Salmerón reclama mantenir les inversions

Marta Omella Blanco

Després d’un inici de setmana marcat per diversos incidents ferroviaris, el debat sobre l’estat de la xarxa ha tornat amb força. Mentre s’investiguen els fets, els experts indiquen que el context de la situació és més complex del que pot semblar. Segons Joan Carles Salmerón, director de Terminus Centre d’Estudis del Transport i expert en Ferrocarrils, és cert que el sistema arrossega dècades de manca d’inversions. «En els últims anys s’han començat a invertir diners en Rodalies, però com a societat hem d’exigir que aquestes inversions no s’aturin», afirma. Adverteix que els resultats no seran immediats i que cal mantenir l’esforç inversor durant anys per començar a veure una xarxa en condicions.

L’expert també posa el focus en el canvi climàtic com a factor clau. «Els temporals cada vegada són més freqüents, especialment a la façana mediterrània, i afecten cada cop més les infraestruc-

Dignitat

a

tures», assenyala. En aquest sentit, defensa que no n’hi ha prou amb renovar vies i instal·lacions, sinó que cal començar a treballar en plans de contingència i de protecció. «El ferrocarril és una infraestructura crítica per al funcionament de la societat i hem d’estar preparats perquè aquestes afectacions es repetiran, i cada cop més sovint», explica.

Un transport segur

L’expert assegura que malgrat els recents incidents el tren continua sent un mitjà segur. «Aquests dies podríem dir que s’ha creat una mena de tempesta perfecta, però el transport ferroviari és segur, molt més que altres mitjans», defensa. Així i tot, reconeix que la xarxa presenta un deteriorament acumulat després de molts anys sense inversions suficients. «Ara s’estan fent obres, de fet el tram on ha tingut lloc l’accident s’estava renovant, però encara falta molt camí per recórrer», apunta. Pel que fa al tall ferroviari,

L’expert reconeix que la xarxa presenta un deteriorament acumulat

considera que «aturar el servei fins a garantir la seguretat després del temporal ha estat una decisió correcta». Sobre la vaga convocada pels ma-

quinistes, afirma que «si les mobilitzacions serveixen per reclamar que les inversions no s’aturin» comptaran amb el seu suport.

L’expert també reclama una millor comunicació per part d’Adif. «Si volem transmetre confiança i seguretat, el primer és evitar missatges contradictoris i explicar bé què està passant», diu.

les Vies carrega contra Adif

pel mal estat de la xarxa ferroviària

Infraestructures l Reclamen una revisió urgent i denuncien manca de manteniment i protocols

Agències

etzibava. La Laura Pérez, en canvi, va viure la situació a la inversa. «Normalment, agafo el tren a Barcelona per venir a treballar a Tarragona, però avui m’he hagut de buscar la vida», comentava. «Ha sigut un viatge una mica desagradable», relatava. «Em preocupa que s’allargui. Ja hem passat per això i ningú vol viure aquest xou», assegurava.

Les plataformes d’usuaris de Rodalies han carregat contra Adif després de l’accident mortal de Gelida i han reclamat una revisió urgent de tota la xarxa ferroviària. Entitats com Dignitat a les Vies i l’Associació per a la Promoció del Transport Públic denuncien que «no s’està fent l’esforç que caldria» en el manteniment. Segons les plataformes, la llevantada d’aquest dimarts ha evidenciat la vulnerabilitat del sistema, amb múltiples incidències i dos descarrilaments, un dels quals amb una víctima mortal i diversos ferits. Per als col·lectius d’usuaris, el problema no és només meteorològic, sinó estructural.

En aquest context, el servei de Rodalies va quedar ahir aturat a tot Catalunya mentre Adif revisava les vies i retirava obstacles. El president de la PTP, Adrià Ramírez, ha subratllat que «si un temporal tensiona tant la xarxa és que el manteniment no s’està fent de manera adequada» i ha criticat la manca de protocols clars. També s’ha preguntat per què no es va poder revisar alguna línia durant la nit per reobrir-la a primera hora o activar transports alternatius. Des de Dignitat a les Vies, Anna Gómez ha remarcat que la seguretat inclou vies, catenàries i entorn.

Les plataformes també han denunciat deficiències d’organització i planificació per part d’Adif i han afirmat

que la gestió de l’accident i la suspensió general del servei s’han fet de manera deficient. Tot i admetre que es tracta d’un episodi excepcional, consideren que cal prioritzar el manteniment per sobre de les grans obres i impulsar un canvi profund en la gestió, amb mesures polítiques i tècniques que evitin que situacions similars tornin a tenir un impacte tan greu sobre la seguretat dels usuaris. Les entitats insisteixen que sense un increment dels recursos destinats a inspecció,

«Lluiten per no morir treballant i nosaltres per no morir anant a treballar»

reparació i control preventiu, qualsevol episodi meteorològic pot posar en risc el funcionament del servei i la vida dels passatgers, i adverteixen que continuaran pressionant l’administració perquè assumeixi responsabilitats.

En aquest sentit, les plataformes també han expressat suport a la vaga de maquinistes convocada per Semaf i han reclamat responsabilitats polítiques. Consideren imprescindible un pla urgent d’inversions, una revisió integral de protocols d’emergència i una planificació estable del servei. Asseguren que només amb una gestió coordinada entre administracions i amb recursos suficients es podrà garantir un sistema ferroviari segur i fiable.

Imatge d’arxiu de Joan Carles Salmerón a Tarragona. Cedida

Les sol·licituds de mediació judicial a la demarcació augmenten un 50% l’últim any

Advocacia l La nova llei provoca que cada vegada més persones apostin per aquesta via

Oriol Castro Sanz

El Dia Europeu de la Medi ació es va celebrar ahir i l’Il· lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona va aprofitar ho per a fer balanç sobre aquest servei a la demarcació, on les sol·licituds ham augmentat aproximadament un 50% en l’últim any. El servei d’orien tació a la mediació (SOM) dels partits judicials de Tarragona, Valls i El Vendrell ha rebut 148 sol·licituds el 2025. D’aques tes, 110 són peticions del SOM i 38 procedents dels lletrats del torn d’ofici. «Amb els mit jans que tenim, que no són molts, des de l’ICAT hem fet una feina de conscienciació i informació a la gent sobretot a través del SOM. Tots els col· legis de l’advocacia el tenim i és l’impulsor, a través del Torn d’ofici, on es pot venir a fer consultes i se’ls informa de com resoldre el conflicte a través de la mediació i també orientem sobre els altres mè todes alternatius de solució de conflictes», va indicar ahir

Isabel Morales, presidenta de la Comissió de Mediació i membre de la Junta de Go vern de l’ICAT.

S’ha passat de 65 sol·

licituds de mediació el 2024 a 110 el 2025, que han sorgit de 346 sessions informatives, semblant a les 337 de 2024.

L’entrada en vigor de la Llei

Un jutjat avala que l’IBI no pugui repercutir als llogaters de pisos socials

Tribunals l La sentència judicial dona la raó a un arrendatari

ACN

El jutjat de primera instància número 6 de Tarragona ha dictat una sentència que esta bleix que l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) no es pot re percutir als llogaters d’habi tatges de protecció oficial. La resolució dona parcialment la raó a un llogater d’un pis de Salou davant d’Immocritèria, i redueix de 379,79 a 260,13 euros la quantitat que l’em presa reclamava per la quota corresponent a desembre de 2024. El cas s’emmarca en la vaga de lloguers iniciada per diverses famílies i el Sindicat

de Llogateres, que denuncia ven el cobrament indegut de l’impost i altres conceptes. La sentència només té efec tes sobre aquest cas i no ad met recurs, però és el primer pronunciament judicial que aborda la qüestió en la línia que el Sindicat defensa.

Promoció a Salou El litigi resolt pel jutjat de primera instància número 6 de Tarragona té l’origen en el conflicte obert a finals de 2024 en diverses promoci ons d’habitatges de protecció oficial de Salou i el Vendrell gestionats per Immocritèria.

En aquell moment, 29 famíli es, amb el suport del Sindicat de Llogateres, van iniciar una vaga de lloguers com a pro testa per diverses pràctiques que consideraven abusives, entre elles la repercussió de l’Impost sobre Béns Immo bles (IBI) als contractes de lloguer. En els mesos de no vembre i desembre de 2024, els afectats van retornar els rebuts del lloguer, que se situ aven al voltant dels 380 euros mensuals per habitatge, una xifra variable segons la pro moció. En el cas de desembre, l’import impagat ascendia a uns 760 euros per família i,

1/2025 ha suposat un ˜impuls molt important». «Tenim una pujada bastant important i positiva», va expressar l’advo cada. «La gent té una consci

La majoria dels casos que acaben en mediació són conflictes familiars

ència que pot venir al Col·legi a demanar informació, resol dre dubtes i ens tenen com un punt de referència. S’ha fet una bona feina aprofitant l’entrada en vigor de la nova llei i el nou sistema de reso lució de conflictes. També el boca orella de persones sa tisfetes amb la mediació amb persones que poden tenir la mateixa problemàtica», va afegir Morales. La majoria de casos que acaben en media ció són conflictes familiars, sobretot divorcis.

Servei privat L’advocada també va exposar que l’ICAT disposa d’un Ser vei de Mètodes Adequats de Resolució de Controvèrsies (MASC) privat, amb un llistat de mediadors i conciliadors, però qie funciona des de fa

poc temps i no s’ha pogut comptabilitzar quants cops s’ha consultat aquesta llista pública accessible des la web del Col·legi. Tot i això, Morales va indicar que «la sensació entre el col·lectiu de media dors és que hi ha més deman da d’aquest servei». Finalment, Morales ha de nunciat la manca de recursos que hi ha en la mediació, amb casos com que els advocats i advocades han de costejar despeses de la seva butxaca tràmits obligatoris segons la nova llei, com els burofax a parts implicades en un con flicte. “Aquestes despeses no les cobreix la Generalitat amb els mòduls que paga als medi adors del Torn d’Ofici. Els nú meros no surten. Un burofax ja et costa 15 euros i molts cop la persona no el rep. Aquesta demanda es va fer al Depar tament però encara no s’ha aconseguit», va denunciar.

Mediació exprés

Preguntada sobre els casos derivats per part dels jutjats, Morales va dir que encara no els arriben gaires, però va des tacar que s’està implemen tant la mediació exprés. «Hi ha un programa de mediació intrajudicial on els jutjats ens deriven aquells temes que consideren que haurien de mediar se, però ja estan judi cialitzats», va indicar. L’advo cada va afegir que la llei d’efi ciència impulsa aquest servei exprés, però que estan pen dents de coordinar se amb els òrgans judicials.

una promoció d’habitatges de Salou. Sindicat

en conjunt, a prop de 20.000 euros. Els llogaters sostenien que, al llarg dels anys, havien abonat indegudament l’IBI, que en aquestes promocions

suposava uns 25 euros men suals, és a dir, 300 euros anu als. En alguns casos, el còm put acumulat podia arribar als 4.500 euros després de 15

anys de residència. El proce diment resolt ara correspon a un d’aquests casos i se centra exclusivament en el mes de desembre de 2024.

La sentència fa referència a

Llogateres

La presidenta de la Comissió de Mediació de l’ICAT, Isabel Morales. ACN

Rubén Viñuales contesta a Roigé: «Té una nul·la sensibilitat cap al descans dels treballadors»

Política l L’Ajuntament, preocupat pel «desconeixement» de la normativa comercial de la Cambra

Xoc inesperat en el pla polític a Tarragona. Dimarts, la presidenta de la Cambra, Laura Roigé, de forma sorprenent, va criticar enèrgicament la gestió del govern de l’alcalde Rubén Viñuales. En un primer moment, el consistori no va voler respondre a les acusacions dels empresaris. Però ahir va passar a l’ofensiva i va emetre un comunicat carregant durament contra les paraules de Roigé. D’entrada, el consistori lamenta el «to desafortunat i institucionalment poc respectuós» de la presidenta i qüestiona els interessos que defensa la institució que encapçala. «El desconeixement de la normativa per part de la presidenta de la Cambra de Comerç és, com a mínim, preocupant», etziben en l’escrit, on recorden que, amb la legislació actual, tots els establiments de fins a 400 metres quadrats ja poden obrir tots els diumenges de l’any. Pel que fa a la declaració de municipi turístic, el govern municipal subratlla que qualsevol petició en aquest sentit ha d’anar acompanyada «d’un

estudi de viabilitat independent» i sosté que aquesta mesura beneficiaria principalment les grans superfícies comercials, fet que no consi-

dera prioritari. En aquest sentit, l’executiu socialista rebutja l’argument de la Cambra basat en l’arribada de 23.000 creueristes en diumenge,

assegurant que només una part molt reduïda acaba fent compres a la ciutat. En aquest sentit, rebutja l’argument de la Cambra basat en l’arriba-

El consistori lamenta el to «poc respectuós» de la presidenta

da de 23.000 creueristes en diumenge, assegurant que només una part molt reduïda acaba fent compres als comerços de Tarragona.

«Model d’aparador»

El comunicat municipal defensa el model actual, basat en un turisme «cada vegada més desestacionalitzat», amb prop de dos milions de pernoctacions anuals, i critica el que qualifica de «model de turisme d’aparador» que, segons l’Ajuntament, no tindria una repercussió real en el comerç local. «Desconeixem els interessos que defensa la Cambra [...] prescindint totalment de l’opinió dels treballadors, sindicats, representants de la petita i mitjana empresa, comerç local i amb una nul·la sensibilitat cap al descans dels treballadors», exposen.

Pimec no hi està d’acord

D’altra banda, Pimec no està d’acord amb la Cambra i diu que la proposta generaria competència deslleial i només afavoriria les grans superfícies. Per la seva banda, també s’ha pronunciat En Comú Podem, que veu «inaccpetables» les declaracions de Roigé. «Que la presidenta de la Cambra deixi de fer de portaveu d’El Corte Inglés».

John Bugarin / Oriol Castro

El comunicat municipal defensa el model actual, basat en un turisme «cada vegada més desestacionalitzat». Gerard Martí

El Ministeri de Cultura està elaborant els informes preceptius per valorar la idoneïtat de la segona planta de l’edifici principal, on s’ubicava l’antic assecador. Diari Més

La planta baixa de la futura biblioteca serà «una rambla oberta»

amb un gran auditori

Cultura l El Ministeri valora crear un gran espai de lectura a la sala de l’assecador

La Generalitat de Catalunya tindrà llest el pla funcional de la futura biblioteca provincial de Tarragona abans que s’acabi aquest primer semestre. Així ho va assegurar ahir la consellera de Cultura, Sònia Hernández, en una sessió informativa davant els grups parlamentaris. Durant la trobada, va explicar que, de moment, només s’ha elaborat un «document preliminar» que ha de servir per confeccionar la proposta definitiva.

Tot i que es tracta tan sols d’un plantejament provisional, el Govern autonòmic ja va donar detalls de com serà el nou equipament que es construirà a la Tabacalera. Aquest tindrà una superfície total de «10.565 metres quadrats» i ocuparà l’ala esquerra de l’antiga fàbrica. En la planta baixa es vol crear una «rambla interior», va indicar Hernández, qui va afegir que serà «un espai obert i permeable que

connectarà la biblioteca amb els jardins exteriors, i convidarà a entrar-hi, participar-hi i interactuar-hi».

En aquest nivell 0, hi haurà «els espais d’acollida i informació, una zona de lectura en família, una sala d’exposicions i aules d’estudi i de treball en grup». Un dels trets diferencials del projecte serà la construcció d’un «gran auditori amb 250 places», el qual permetrà «acollir espectacles de petit o mitjà format, presentacions, conferències, concerts i un ampli ventall d’activitats culturals».

D’aquesta manera, es busca que la futura infraestructura «estigui en sintonia amb el nou model de biblioteques públiques d’arreu del món i del país».

Pel que fa a la primera planta, la proposta és que es converteixi en «un veritable laboratori cultural dedicat a la col·lecció bibliogràfica», el qual estarà organitzat «en grans centres d’interès». «La

voluntat és que aquest patrimoni surti de la invisibilitat i es posi a disposició del públic, la recerca i la divulgació», va remarcar la consellera de Cultura, qui va detallar que «hi haurà mòduls o espais de laboratori», així com «dipòsits, sales de formació i reunió i espais de treball intern».

Informes preceptius

Més enllà de l’ala esquerra, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona volen que es reformi també la sala de l’antic assecador, situada a la segona planta de l’edifici central, i que formi part de la futura biblioteca. La idea és que aquest espai diàfan i de grans dimensions es converteixi en una gran zona de lectura. Hernández va explicar que, el passat 28 de novembre, tècnics del Ministeri de Cultura hi van fer una visita per estudiar «l’ús total de l’espai». En aquest sentit, va apuntar que la Gerencia de Infraestructuras y Equipamientos de

El pla d’usos definitiu estarà enllestit abans d’acabar el primer semestre

Hernández afirma que «la pilota està sobre la teulada del Ministeri»

Cultura i la Subdirección de Coordinación Bibliotecaria estan elaborant els informes preceptius per «valorar la idoneïtat» de la sala. «Ha de suportar molt de pes i hem d’estar segurs que pot complir les seves funcions», va apuntar. La consellera va assegurar que treballaran amb «celeritat» en la confecció del pla d’usos, però va remarcar que, ara mateix, «és el Ministeri qui té la pilota a la seva teulada», ja que ha de determinar quins espais de la Tabacalera s’ocuparan finalment.

Pas endavant per a la nova planta solar del Moll de Castella

L’apunt

El pressupost del Consorci està «blindat»

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va assegurar ahir que el pressupost del nou Consorci per a la Gestió del Patrimoni romà de Tàrraco estarà blindat «en el moment en què es constitueixi l’ens». Cal recordar que el Govern s’ha compromès a aportar 3,6 MEUR anuals fins al 2029. D’altra banda, va afirmar que «la Generalitat no restarà protagonisme ni capacitat de gestió a l’Ajuntament de Tarragona», que compta amb «una majoria de representants» dins del Consell General. Està previst que aquest semestre es produeixi la primera reunió dels òrgans de govern i l’aprovació del pressupost. També es farà «la selecció de la direcció general», mitjançant concurs públic. Al llarg d’aquest 2026, se signaran els convenis de col·laboració amb el Ministeri de Cultura i la Diputació de Tarragona, la qual s’integrarà dins de l’ens com a «membre de ple dret» el 2027.

Equipaments l L’Autoritat Portuària de Tarragona ha adjudicat a Cruceni S.L. els treballs de millora de les cobertes de les naus A, B i C del Moll de Castella, on s’ubicarà la planta fotovoltaica més gran que ha impulsat l’APT fins al moment. Els treballs tindran un cost de 308.120,87 euros (IVA inclòs) i tindran una durada de dos mesos, un cop comencin les obres. L’actuació que es durà a terme deixarà preparades les tres edificacions per a la posterior col·locació de les plaques solars. Tant aquesta actuació prèvia com la creació de la futura planta fotovoltaica reben finançament del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). La nova installació fotovoltaica, que suposarà una inversió de prop d’1 milió euros, ocuparà una superfície total de 4.500 m2 i aportarà 600 nous kW de potència nominal. Redacció

Unificaran

les condicions laborals a les llars d’infants

Societat l L’Ajuntament de Tarragona ha fet un pas endavant per homogeneïtzar les condicions laborals del personal subrogat de les llars d’infants municipals. La consellera de Serveis Interns i Educació, Isabel Mascaró, s’ha reunit aquest dimecres amb aquest collectiu per explicar i debatre la futura solució plantejada pel consistori. L’objectiu d’aquesta mesura és unificar les condicions de treball del personal subrogat amb les de la resta de treballadores i treballadors municipals de les llars d’infants. La solució passa per equiparar les condicions laborals del personal subrogat a la jornada laboral de 35 hores setmanals i amb la finalització del curs el 7 de juliol. Això contribuirà a millorar la coordinació interna, la formació i la programació del personal, i permetrà reforçar la qualitat del projecte educatiu municipal. Redacció

John Bugarin

L’Ajuntament elaborarà un cens d’amiant a Reus: els afores de la ciutat són el gran repte pendent

Urbanisme l L’objectiu marcat és haver eliminat l’amiant en edificis públics el 2028 i en privats el 2032

Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Reus es posa les piles en l’erradicació de l’amiant a la ciutat un dels grans reptes urbanístics de Catalunya, però especialment de la capital del Baix Camp com a municipi amb més cobertes a tota la demarcació. Per aquest motiu, ha anunciat la licitació per elaborar un cens dels edificis amb amiant a la ciutat, una primera passa amb l’objectiu per, segons expliquen fonts del consistori a Diari Més, complir amb el requeriment legal del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya. D’aquesta manera, la voluntat seria eliminar les cobertes de fibrociment en edificis públics amb 2028 com a data màxima i dels privats fins al 2032. El contracte d’elaboració del cens ha sortit a licitació pública per un import total de 39.930 euros.

Segons s’afirma en els documents oficials publicats la retirada de l’amiant és important tenint en compte que és un material perillós, especialment després de superar la seva vida útil màxima de 40 anys, capaç de causar greus problemes de salut com són asbestosi, mesotelioma o algunes tipologies de càncer. El 7 de maig de 2024 la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya de la Generalitat de Catalunya ja va facilitar un precens municipal d’amiant amb una primera estimació de la quantitat que hi ha en el municipi i s’espera que sigui d’utilitat per facilitar la creació del nou cens.

Per tant, l’empresa adjudicatària haurà de dur a terme la inspecció de camp en profunditat per confirmar o descartar la presència d’amiant als edificis i instal·lacions que poden haver sigut preselecci-

Mapa de cobertes de fibrociment a Reus

Reus registrava gairebé 1.200 cobertes d’amiant l’any 2024

El contracte surt a licitació per 39.930 euros i sis mesos de termini d’execució

onats al primer nivell realitzat per la comissió o bé per noves deteccions que hagi pogut detectar i no estiguin incloses en el precens. Aquesta inspecció inclou la relació i identificació detallada de tots els materials amb contingut d’amiant, valoració del risc i planificació de les accions a realitzar. A més, s’exigirà a les empreses interessades haver realitzat prèviament un cens d’amiant en al-

guna població i haver redactat el projecte i dirigit l’obra de retirada d’amiant d’una coberta d’entre 500 i 1.000 metres qua-

drats. S’estima que, a partir de l’endemà de la formalització del contracte, l’elaboració del cens d’edificis amb amiant es

pugui realitzar en sis mesos. Més d’un miler de cobertes Segons les dades publicades

l’any 2024 per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) hi havia 1.190 elements de fibrociments amb una superfície mínima de 35 metres quadrats a Reus. Aquestes cobertes estarien repartides per tota la ciutat, però es concentrarien especialment en els entorns dels afores. Per exemple, les zones més afectades segons les dades serien el polígon Dina, Urbanització Mas del Carpa, Urbanització Blancafort o el barri Sol-i-Vista, entre d’altres. Segons explica Ramon Rebollo, membre del gabinet tècnic del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT), aquest primer mostreig va permetre fer-se una idea de la magnitud de la problemàtica, que a Reus és destacada.

«Reus és un municipi molt gran i hi ha un munt de cobertes de fibrociment. Imagino que ara voldran tenir una idea molt més acurada per tal d’actuar», comenta Rebollo. A més, també apunta al motiu de per què les zones perifèriques acullen la part més important dels edificis on encara queda amiant: «Es va fer servir molt en construccions agrícoles, que estan situades al voltant dels poblats, i també en indústries. Per aquest motiu la part més important no està al centre, tot i que també hi ha».

Dificultats

Malgrat tot, la retirada d’aquest material avui dia és molt complicada, fent que intentar complir amb l’objectiu d’eliminar-ho dels edificis públics el 2028 i dels privats el 2032 sigui tot un repte: «És un procés molt difícil, car i que ha de fer una empresa especialitzada i autoritzada per la Generalitat». «S’ha de desmuntar d’una manera determinada, empaquetar i enviar a un gestor, que és un altre gran problema perquè ara mateix a tot Catalunya només hi ha un únic centre capacitat», afegeix Rebollo. Per aquest motiu, l’única solució que apunta el tècnic del COATT és que l’administració continuï dedicant recursos per retirar l’amiant en edificis públics i subvencionar-ho en privats: «Si ens fixem en les subvencions que s’obren anualment el pressupost s’esgota de pressa».

Fotografia d’arxiu d’una coberta d’amiant, material nociu per a la salut. COATT

Marina Berasategui descarta presentar candidatura per liderar la llista d’ERC per al 2027

Política Municipal l El regidor de Cultura, Daniel Recasens, es posiciona com a relleu de Noemí Llauradó

Sergi Peralta Moreno

Marina Berasategui es descarta per encapçalar les llistes d’Esquerra Republicana (ERC) a les eleccions municipals del 2027. Fonts del partit afirmen que «no té intenció de presentar candidatura al procés intern», una posició que ratifica l’actual regidora d’Urbanisme. La formació política subratlla que Daniel Recasens és l’opció avalada pel grup municipal i per la vigent número 1, Noemí Llauradó, a l’espera de la reflexió per part de la militància. «El candidat ja sap que pot comptar amb mi, sempre a disposició del que el partit em requereixi», expressa Berasategui en declaracions a Diari Més Fonts internes d’Esquerra havien assegurat que Berasategui podria emergir com a possible alcaldable. Es tractaria d’una decisió que s’hauria valorat en els darrers mesos, però que, finalment, hauria quedat descartada.

Amb aquest escenari, Daniel Recasens queda com la primera i única figura que ha anunciat, a hores d’ara, que completarà una passa endavant i presentarà candidatura a liderar ERC per als comicis de l’any vinent. El procés que determinarà el cap de llista encara no s’ha iniciat —ho farà en les següents setma-

nes— i «cal preservar-lo en temps i forma», afirmen fonts republicanes. Això no obstant, no s’espera que es presentin altres alternatives.

Llauradó no repetirà Noemí Llauradó va anunciar dimarts que no repetirà com a candidata d’Esquerra

Junts reclama accions per frenar «la degradació» a Mas Pellicer, Mas Abelló i Sant Josep Obrer

Política l El grup municipal de Junts per Reus presentarà durant el ple de demà divendres una moció per impulsar de manera urgent un pla d'actuació de millora urbana i convivència als barris de Mas Pellicer, Mas Abelló i Sant Josep Obrer. El partit denuncia que, tot i la posició estratègica d'aquesta zona propera a l'Hospital Sant Joan, la

Universitat i la futura estació de Bellissens, el veïnat «pateix una deixadesa estructural que el govern de PSC, ERC i Ara no ha resolt». La moció estableix tres eixos complementaris; seguretat, serveis socials i urbanisme, amb asfaltatge urgent, reparació de voreres o la recuperació de l'aparcament adjacent a la riera de l'Abeurada. Redacció

Marina Berasategui: «El candidat ja sap que pot comptar amb mi»

Republicana a les eleccions municipals del 2027. L’actual presidenta de la Diputació de Tarragona i primera tinent d’alcaldessa va afirmar que «fa temps» que havia pres la decisió i que tres mandats «és temps més que suficient per liderar un mateix projecte». D’aquesta manera, el 2027,

el país». «Tinc energia i força per continuar servint a la ciutadania des dels valors d’ERC i el bagatge que m’està donant la presidència de la Diputació i el govern de la meva ciutat», va expressar. Llauradó va estrenar-se com a cap de llista republicana el 2015 i, un any més tard, va entrar al govern municipal, assumint la regidoria de Salut. A les eleccions del 2019, va ser la cara visible del millor resultat d’Esquerra a Reus en democràcia, amb l’obtenció de sis regidors, i es quedà amb la vicealcaldia i la presidència de la Diputació de Tarragona. En el present mandat, és regidora de Projecció de Ciutat i primera tinent d’alcaldessa, a més d’haver continuat al capdavant de l’ens supramunicipal.

Els perfils

posarà punt final a una etapa de dotze anys a l’Ajuntament de Reus.

Això no obstant, la porta de la seva carrera política va quedar oberta i Llauradó es va posar a disposició del seu partit «per altres projectes en els quals pugui ajudar a Reus, la comarca, la demarcació i

Marina Berasategui, arquitecta, va entrar al consistori el 2019 i ha encapçalat l’àrea d’Urbanisme des d’aleshores. Ha estat la cara visible de projectes d’envergadura com la transformació del carrer Ample i el seu entorn o el soterrament de les torres del Pinar, així com de projectes vinculats amb la mobilitat i el transport, com el desplegament del servei d’autobús a demanda Bus x tu o el plantejament de la Ganxeta, la bicicleta compartida. També va ser secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, Daniel Recasens, advocat de professió, ha estat el número 2 de Llauradó en les últimes dues eleccions i es posiciona com el seu «relleu natural». És el portaveu del grup municipal d’Esquerra. En el present mandat, és regidor de Cultura i Política Lingüística. Abans havia assumit, també, les funcions relatives a Educació.

Atenen un matrimoni per inhalació de fum en l’incendi del seu pis a prop de la Pastoreta

Successos l Un matrimoni ha resultat ferit per inhalació de fum durant l'incendi que ha afectat el seu pis a Reus. Els fets han passat a les 8.39 hores i s'han desplaçat fins a set dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat al lloc dels fets. L'incendi s'ubicava al número 5 del carrer Alcalde Joan Bertran, a prop de la plaça de la Pastoreta. Els bombers han localitzat el foc al menjador i han procedit a la seva extinció. El fum ha afectat tot l'habitatge situat al primer pis d'un edifici de sis plantes. A les 9.15 hores s'ha donat per extingit el foc. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha atès els habitants del pis afectat per inhalació de fum. Shaila Cid

Imatge d’arxiu dels regidors d’Esquerra i el president local. Surten Recasens (segon per l’esquerra) i Berasategui (segona per la dreta). Gerard Martí

Visita del grup municipal de Junts a Mas Pellicer. Junts

La Cambra de Comerç s’alia amb Prodeca i portarà onze cellers del territori a la fira Wine París 2026

Internacionalització l El certamen, un dels més importants del sector, tindrà lloc entre el 9 i l’11 de febrer

Sergi Peralta Moreno

La Cambra de Comerç de Reus repetirà experiència a Wine París. La corporació acompanyarà onze cellers del territori, que representen quatre denominacions d’origen, a una de les fires del sector vitivinícola més importants del món. En aquesta ocasió, ho assolirà de bracet amb Prodeca, l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya que treballa per promocionar els productes catalans. La cap d’Internacional de la Cambra, Elena Andreu, va subratllar que, per als cellers participants, la participació a Wine París els permet posicionar els seus vins «com a marques de rellevància», consolidar les seves relacions comercials existents, obrir nous mercats i contactes i beneficiar-se de les accions formatives i les ponències que completen el programa. «El sector vitivinícola no és només una indústria important, sinó que també és un símbol de la nos-

tra identitat», va expressar el president de la corporació, Mario Basora. La fira es desenvoluparà entre el 9 i l’11 de febrer.

L’estand s’ha dissenyat per ser «pràctic» per als cellers, perquè puguin dur a terme reunions i perquè es posi en relleu «la qualitat, diversitat i

La Comissió de Garanties de Reus

Participa es constituirà el 29 de gener

Ciutadania l S'ha elaborat un manual pràctic sobre els instruments que el reglament de Participació Ciutadana ofereix

Miquel Llaberia

La regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Reus preveu constituir i posar en marxa la Comissió d’Impuls i Garanties el 29 de gener. Aquest ens ha de vetllar per una correcta aplicació del reglament de Participació, contribuir en l’aportació d’idees per garantir la participació de la ciutadania en la política municipal i col·laborar amb la Sindicatura Municipal de Greuges si escau. La regidora de l’àrea, Montserrat Flores, espera que aquesta nova comissió ajudi a millorar l’acció del govern

municipal. «Aquesta comissió està composta amb criteris de pluralitat i diversitat. Des de l’Ajuntament volem tenir en compte la diversitat de realitats de la ciutadania. Quan vam redactar el reglament ho vam fer des d’una visió d’universalitat», apunta la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació.

«Esperem que aquest òrgan col·labori en la tasca que ja fan avui dia els equips tècnics de la regidoria», comenta Flores. A més, segons explica la Comissió tindrà feina només començar, ja que actualment està en procés els Pressupostos Par-

ticipatius de 2025: «Esperem que facin un acompanyament molt especial al procés participatiu més gran que tenim en marxa, que són els Pressupostos Participatius, i puguin proposar millores». Ara bé, també animen als integrants d’aquest ens a ser proactius i aportar «tot allò que hagin pensat ja».

Per un altre costat, amb la voluntat també de facilitar l’accés a la ciutadania a tot allò que ofereix el reglament també s’ha elaborat i presentat un manual pràctic que explica d’una manera senzilla tot el que ofereix i com fer-ne ús. El

potència del nostre àmbit cameral i del territori». Tot plegat permet «que els cellers es concentrin únicament en la comercialització». «De tota la

resta s’encarrega la Cambra», assegura Andreu. La corporació assumirà funcions com la instal·lació del punt a la fira, el suport en la recerca d’allotja-

Els cellers llancen com a repte de futur centrar la mirada en el mercat asiàtic

ment i transport, la logística per a l’enviament de mostres, la traducció i l’acompanyament jurídic.

José Beltrán, del celler Terra del Priorat, un dels que repetirà experiència a Wine París, afirma que l’ajuda de la Cambra permet tenir una «seguretat molt gran» perquè és «com tenir un pis clau en mà». «Per això estem repetint i, si tot va bé, tornarem a fer-ho», va afirmar. A més, va demanar que «mirem cap a Àsia, un mercat molt interessant».

Beltrán va definir París com una «ubicació geoestratègica» i va analitzar que, estant al Priorat, «no podem competir en volum, sinó en qualitat». «És una estratègia de venda diferent, hem d’anar a buscar compradors més interessats en qualitat, hem de defensar el territori, Catalunya i el patrimoni que tenim», va asseverar. «Més enllà de la venda pura i dura del vi, hem de fer arribar al comprador que nosaltres treballem a mà, cada cep és important per a nosaltres, i això ens costa temps, inversió, desgast personal, ens encareix costos, i el comprador ho ha de saber identificar», va continuar. «No es tracta de quant val l’ampolla, sinó de què hi ha dintre», va concloure.

document està disponible en format en paper, en català i amb un llenguatge entenedor i estarà disponible en diversos espais com els centres cívics

de la ciutat i qualsevol ciutadà hi pot tenir accés. També es pot consultar a través de la pàgina web de participa. reus.cat. «Són eines per fo-

mentar la participació ciutadana, sempre amb l’objectiu d’incorporar la pluralitat per construir la ciutat», clou la regidora.

La regidora de Participació Ciutadana de Reus presentant les novetats. Ajuntament de Reus

José Beltrán, del celler Terra del Priorat; el president de la Cambra, Mario Basora; i la cap d’Internacional, Elena Andreu. Cedida

PortAventura ampliarà els seus parcs amb dues noves atraccions aquest estiu

Adam Díaz Garriga

La temporada d’enguany a PortAventura portarà l’estrena de dues noves atraccions que ampliaran el parc en l’àmbit de la diversió aquàtica. Les instal·lacions preveuen estar enllestides per aquest estiu, tot i que la temporada donarà inici el pròxim 27 de febrer amb un reguitzell d’activitats que durarà fins al gener del 2027.

El president de PortAventura, Fernando Aldecoa, va presentar les noves propostes al congrés madrileny de Fitur, destacant «l’impacte que preveuen tenir per la pròxima temporada» les noves atraccions. La primera novetat presentada ha estat Makamanu Jungle: The Adventure Trek, que ampliarà la secció de la Polinèsia al parc amb una proposta que combinarà

el misteri amb passarel·les i desafiaments «per a tota la família». La més destacada per Aldecoa, però, era Coral Bay: La leyenda perdida, que suposarà una expansió del

Caribe Aquatic Park. «Tindrem una atracció aquàtica única a Europa i una piscina amb obstacles, que suposarà una experiència exclusiva en l’àmbit mundial», ressaltava

Salou reclama una taxa turística «justa» i anuncia que enguany no l’aplicarà

Turisme l El consistori critica «la indefensió» dels municipis menors

Adam Díaz Garriga

El govern salouenc va trencar el gel sobre l’increment de les taxes turístiques, que es preveuen aplicar a Catalunya a partir d’aquest pròxim mes d’abril, amb una reclamació de mesures «justes». L’alcalde, Pere Granados, expressava que els municipis menors se senten «indefensos» a causa d’aquestes taxes, esmentant que «no tenen sentit» en les condicions econòmiques imposades per la Generalitat per ajudar al finançament dels consistoris. «No pot ser que segons el municipi canviïn les

condicions, hauria de ser per a tots el mateix», lamentava el batlle.

A partir de l’1 d’abril, les localitats catalanes podran regular les seves pròpies taxes, en funció dels allotjaments que tinguin i la seva qualitat. Està previst també que la taxa es dupliqui l’any 2027, afectant encara més els establiments de luxe, tot i que s’establirà una limitació de 4 euros. Salou serà un dels municipis més afectats per l’alta demanda turística durant períodes d’estiu. «No té sentit que l’IRPF a Salou sigui diferent, a Cambrils d’una altra manera

o a Reus una altra», criticava Granados. Per aquest motiu, el consistori salouenc anunciava que «no tenen previst» aplicar la taxa durant el 2026 fins que es trobi una solució.

Tampoc Vila-seca

Per la seva banda, l’Ajuntament de Vila-seca també anunciava la seva abstenció d’aplicar la taxa durant l’any 2026 per motius similars a Salou. Malgrat tot, el consistori vila-secà es mostrava menys crític amb la nova llei i espera que «evolucioni i s’adapti». «Per al 2026 no tenim pensat aplicar el recàrrec municipal, però és una eina

Aldecoa.

En la zona, s’introduiran noves zones de restauració, tobogans ràpids i Splash Pads (piscines petites) per als infants, dinamitzant la zona i

El Caribe Aquatic Park tindrà una nova zona de restauració i piscines per a infants

El parc tanca la temporada 2025 amb 5,3 milions de visitants als recintes

ampliant l’espai actual. «Amb aquesta nova ampliació volem ens situem com un dels millors parcs aquàtics a Europa», indicava el president del parc. Les atraccions preveuen obrir a principis d’aquest estiu sense estimacions exactes, però els treballs ja han començat al parc.

El president de l’entitat també va destacar els treballs de renovació a Dragon Khan, que preveu «millorar l’experiència» de l’atracció després de les reparacions. Actualment, el manteniment de

l’atracció està en la seva fase inicial, i s’espera que la temporada també comenci sense l’emblemàtica instal·lació.

Balanç

La temporada del 2025 va tancar el passat 6 de gener amb un balanç que, des de l’entitat, situen com «d’èxit» després del 30 aniversari. En total, més de 5,3 milions de visitants van passar pels recintes de PortAventura durant l’any passat. Tot i que no es van anunciar dades exactes de facturació, ni atraccions concretes, Fernando Aldecoa va explicar que en l’àmbit de l’hostaleria l’entitat ha superat les «dobles xifres». «Volem centrar-nos en el públic que ens visita de manera més continuada, tot i que reben visites de tot arreu tot l’any», explicava el president, en referència a les previsions per aquest 2026. «El resum és un creixement de visites i d’una molt bona temporada», va concloure el president.

que hi és i l’anirem estudiant i implementant», confirmava l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura.

D’acord amb el batlle, el con-

sistori analitzarà «les qüestions estratègiques» que els puguin beneficiar en un futur per «millorar com a destí turístic», centrant-se en la desestaciona-

lització com a objectiu. «Gestionarem la taxa amb cura, però no podem renunciar a aquesta eina ni a la font d’ingressos», esmentava Segura.

Salou serà un dels municipis més afectats per la taxa turística. Ajuntament de Salou

Societat l El recinte estrenarà Makamanu Jungle a la Polinèsia i ampliarà l’Aquatic Park amb una proposta «única a Europa»

El Caribe Aquatic Park ampliarà una zona més per incrementar l’oferta. PortAventura

Adam Díaz Garriga

El turisme de Cambrils rebrà un nou impuls aquest 2026 amb l’objectiu de destacar el seu punt fort: la gastronomia. La marca BOCA («Bo» i «Cambrils»), s’estrenarà amb una àmplia oferta que potenciarà la restauració del municipi amb un ampli calendari gastronòmic que enguany, preveu portar consumidors d’arreu de l’Estat i Europa en un any en què la promoció de l’Ajuntament ha adquirit «un altre nivell». L’Ajuntament situa la nova marca com la «unió de les tres coses més importants de Cambrils»: «El sector primari, la restauració i el consumidor final», afirmava la regidora de Turisme, Patricia de Miguel.

La intenció és mostrar al turisme, de proximitat i internacional, que les frases fetes «tenen sentit». «Volem promocionar el producte de proximitat i afirmar que allò que diem que una cosa va del mar a la taula, és realment així», explicava la regidora. La proposta preveu impulsar la desestacionalització d’un municipi que, cada cop més, s’omple de vida durant totes les èpoques de l’any. «No cal que estigui ple sempre, però volem apropar la restauració a la gent perquè, si volen menjar bé, no cal que vinguin a l’agost», subratllava de Miguel.

El municipi també ha tingut representació a un dels esdeveniments referents sobre el turisme a l’Estat, el congrés Fitur. D’acord amb l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, «el congrés on s’hi ha de ser» anualment. Al congrés, celebrat a Madrid, novament s’ha

a dreta) El director del Patronat Municipal de Turisme, Vadim

l Gastronomia

El turisme de Cambrils, a un altre nivell

El consistori porta a Fitur la seva nova marca per explorar nous mercats turístics

promocionat Cambrils com «destinació consolidada i reconeguda», assegurava el batlle, repassant la història de la localitat en l’esdeveniment on dècades enrere es van donar a conèixer «els millors restaurants del municipi». Ara, el BOCA avança amb «activitats globals i distribu-

ïdes», segons l’alcalde, i amb la resposta favorable de la restauració cambrilenca, juntament amb un calendari gastronòmic que cada mes portarà propostes innovadores i activitats arreu del municipi. «La gent ens demana sempre repetir la Galera, i aquest any hi haurà moltes sorpreses

La Costa Daurada es promociona a Fitur amb 38 ens públics i privats

Turisme l La Costa Daurada i les Terres de l’Ebre es promocionen des d’aquest matí a Fitur, la fira especialitzada en turisme que celebra la seva 46a edició fins diumenge. El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha coordinat la participació conjunta en la fira de 38 ens públics i privats del Camp de Tarragona, les

Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, a través del conveni Córner. El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona té la voluntat de posicionar la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre com a destinacions cicloturístiques de primer nivell. Justament durant els pròxims mesos s’obrirà el nou tram de la Via Verda de la Val de Zafan i la demarcació

acollirà quatre proves ciclistes d’escala internacional: el Tour de França, La Vuelta, la Volta Ciclista a Catalunya i la Clàssica de les Terres de l’Ebre. D’altra banda la Diputació de Tarragona també participarà en la presentació de l’Any Gaudí i en la presentació de la Gala dels Soles Repsol, que enguany tindrà lloc a Tarragona. Redacció

amb productes com la carxofa o el romesco», confessava Klein, fent esment de la incorporació del Festival del Vi a la programació com un dels elements destacats. Enguany, les principals novetats se centraran en les xifres rècord de restaurants participant en la Galera, que supera les d’anys

anteriors i «ha engrescat als restauradors», d’acord amb la regidora.

«Hi ha molt de camí per recórrer, i observant el que passa en l’àmbit mundial, et vas ubicant», explicava el batlle. Durant els últims mesos, el consistori ha portat la restauració i els projectes de Cam-

La Galera trencarà xifres rècord en la participació de restauradors

brils a països com Alemanya, Finlàndia, Irlanda o Anglaterra. Destins estratègics per a «consolidar la marca BOCA» en un futur. «No només hem d’estar presents a les fires estatals, sinó obrir-nos a altres destinacions», destacava l’alcalde. Llatinoamèrica, l’esteuropeu i els països escandinaus com a principals països a atreure, segons el consistori. «Volem que Cambrils es recordi com a vila gastronòmica a la Costa Daurada», expressava l’alcalde. Una afirmació curta, però que preveu continuar consolidant-se amb iniciatives com el BOCA.

(D’esquerra

Koryagin; L’alcalde, Oliver Klein i la regidora de Turisme, Patricia de Miguel. Diari Més

Espai del Patronat de Turisme de la Diputació a Fitur. Cedida

BOCA: la marca que impulsa la gastronomia de qualitat de Cambrils

Gastronomia l És un segell que posa en valor els productors, la cuina de temporada i l’oferta culinària del municipi

Redacció

BOCA Cambrils és molt més que una marca gastronòmica. És un projecte de ciutat que neix amb la voluntat de protegir, promoure i fer visible la identitat culi nària cambrilenca a través d’un segell propi de quali tat. El Segell BOCA actua com un distintiu que certifica el compromís real dels establiments amb el territori, amb els productors locals i amb la preservació d’un patrimoni gastronò mic construït al llarg de generacions.

nària del municipi continuï viva i reconeixible. Alhora, el segell fomenta el consum de producte de proximitat, incentivant els establiments a utilitzar peix local, productes d’horta i aliments d’origen cambrilenc sempre que sigui possible. La transparència és un

de Cambrils i contribuir a un model més sostenible, capaç d’assegurar un futur digne per als productors i professionals del sector. La cuina esdevé així una eina de cohesió social, desenvolupament econòmic i projecció del municipi.

Aquest segell no és només una etiqueta visual ni una acció promocional. És una declaració de principis. Els restaurants que formen part de l’ecosistema BOCA aposten de manera clara pels productes locals de Cambrils i del seu entorn, garantint que cada plat que arriba a taula explica una història d’esforç, tradició i qualitat. El projecte posa l’accent en la cuina que neix del mar, de l’horta i del saber fer del territori, reforçant el vincle entre gastronomia, paisatge i cultura.

Un dels grans objectius del Segell BOCA és preservar la identitat gastronòmica de Cambrils com a destinació de primer nivell. Això implica contribuir activament a la conservació del sector primari, donar suport als pescadors, pagesos i productors locals i assegurar que la riquesa culi-

altre dels pilars fonamentals del projecte. Els establiments que volen formar part de BOCA Cambrils han de complir uns requisits concrets i són auditats per garantir que el seu compromís amb els valors del segell és real i verificable. D’aquesta manera, el consumidor pot identificar amb confiança aquells restaurants que treballen alineats amb els principis de qualitat, proximitat i respecte pel territori. El Segell BOCA també té una clara vocació de futur. Apostar per la gastronomia local significa promoure l’economia circular, donar suport al teixit econòmic

El nou segell s’ha presentat dins el marc de la fira Fitur 2026

Per tal de reconèixer la diversitat d’establiments i fomentar la millora contínua, el segell incorpora un sistema de puntuació i categories que distingeix diferents nivells d’implicació.

Aquest sistema permet valorar l’esforç dels restaurants, estimular l’evolució constant i adaptar el segell a la realitat plural de l’oferta gastronòmica de Cambrils, sense renunciar als seus criteris de qualitat i autenticitat.

En definitiva, BOCA Cambrils i el seu segell representen una manera d’entendre la gastronomia com a patrimoni viu. Una aposta clara per una cuina amb arrels, honesta i compromesa, que connecta el producte amb el territori i converteix cada àpat en una experiència que parla de Cambrils, del seu caràcter i de la seva història.

Iniciativa recent La creació del nou segell ha estat una de les més recents iniciatives vinculades a la promoció turística i gastronòmica de Cambrils.

La marca s’ha donat a conéixer de manera oficial per part dels representants municipals cambrilencs durant la celebració de l’edició 2026 de la Fira Internacional dedicada al turisme, Fitur, que s’està celebrant a Madrid.

Cambrils presenta a Fitur 2026 un ambiciós calendari gastronòmic

Gastronomia l L’Ajuntament ha donat a conèixer durant la fira la seva programació gastronòmica anual

Redacció

Cambrils ha presentat aquest dimecres al recinte ferial de Fitur el seu calendari gastronòmic per a 2026, una programació que reafirma la condició de la vila tarragonina com a capital gastronòmica de la Costa Daurada. Amb una oferta que s’estén durant tot l’any, l’Ajuntament de Cambrils aposta decididament pel turisme culinari com a eix estratègic de desenvolupament i desestacionalització turística.

El calendari presentat inclou 29 esdeveniments que van des de jornades gastronòmiques dedicades a productes locals emblemàtics fins a festivals, concerts, exposicions d’art contemporani gastronòmic i activitats de divulgació. Aquesta diversitat d’activitats reflecteix la voluntat de Cambrils d’oferir experiències culinàries durant els dotze mesos de l’any, consolidant així la seva iden-

titat com a destinació gastronòmica de referència.

Congrés Internacional de Turisme Gastronòmic Entre els esdeveniments destacats de la programació sobresurt especialment la celebració del 1r Congrés Internacional de Turisme Gastronòmic - IFOODTC 2026, previst per als dies 10 i 11 de novembre. Aquest esdeveniment de caràcter professional reunirà participants de tot el món a Cambrils i se centrarà en l’anàlisi i desenvolupament de les experiències gastronòmiques com a motor turístic.

La conferència internacional posicionarà Cambrils com a epicentre mundial de la reflexió sobre turisme gastronòmic durant dos dies, amb la participació d’experts d’arreu del planeta que debatran sobre les tendències, reptes i oportunitats d’aquest segment turístic en expansió. La iniciativa supo-

sa un salt qualitatiu important per a la vila, que passa de ser destinació gastronòmica a convertir-se també en centre de pensament i innovació en aquest àmbit.

Cambrils Galera Challenge L’altre gran protagonista del calendari és el Cambrils Galera Challenge, un concurs de cuina creativa professional que reuneix xefs de primer nivell, talent emergent i agents clau del sector gastronòmic per posar en valor un producte únic del territori: la galera de Cambrils. Aquest crustaci, també conegut com a cigala de Cambrils, és un dels productes més preuats de la llotja cambrilenca i un autèntic emblema de la gastronomia local.

El concurs, impulsat pel Patronat Municipal de Turisme de Cambrils i el Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, compta amb la col·laboració de l’Associació d’Empresa-

Els representants de Cambrils durant la celebració de Fitur 2026. Cedida

Els destacats de l’agenda gastronòmica 2026

Del 27 de febrer al 10 d’abril

8 de febrer de 2026

Del 2 al 17 de maig 2026

Galerada Popular

Degustació popular de fideus amb galeres. Acompanyat d’actuació musical. Preu degustació 5€.

Del 8 de febrer a l’11 de març 2026

Jornades del Romesco de Cambrils

Jornades gastronòmiques dedicades al romesco, salsa i plat emblemàtic de la tradició marinera de Cambrils.

Restaurants de Cambrils

Del 8 al 12 d’octubre 2026

Festival del Vi i la Gastronomia

‘Cambrils Entrada al País del Vi’

16ena edició del festival enogastronòmic de referència a la província de Tarragona. Parc del Pescador, Cambrils

Enguany es disputarà el primer concurs de cuina creativa de la galera

ris d’Hostaleria de Tarragona i l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils, i amb el suport de la Confraria de Pescadors i la Cooperativa Agrícola de Cambrils. Es tracta d’un esdeveniment amb un fort component mediàtic i professional, pensat per projectar internacionalment tant el producte com la destinació.

El Cambrils Galera Challenge Repsol - Professionals tindrà lloc el 23 de febrer al Parc Sama de Cambrils. La competició està oberta a cuineres i cuiners professionals

Escales Reials, Port de Cambrils

Del 13 al 29 de març 2026

Jornades Gastronòmiques de la Galera i la Cuina Marinera

Jornades per gaudir de menús especials activitats dedicades a la galera.

20 de febrer del 2026

Jornades de la Carxofa ‘Encarxofa’t’

Jornades gastronòmiques dedicades a la carxofa de Cambrils.

Restaurants de Cambrils

8 de maig del 2026

Romesco al Passeig

Tast d’elaboracions amb romesco organitzat per l’alumnat de l’Escola d’Hoteleria i Turisme.

Passeig Marítim (davant l’EHTC)

Del 30 d’octubre al 15 de novembre 2026

Jornades Gastronòmiques amb Oli Nou d’Oliva Verge Extra

Restaurants de Cambrils

22 de març del 2026

Tast popular ‘Encarxofa’t a la Rambla’

Degustació popular on els restaurants participants a les Jornades de la Carxofa ofereixen les seves propostes amb carxofa.

Cambrils Galera Challenge – Alumnes EHTC

23 de febrer del 2026

XIII Jornades Gastronòmiques per degustar l’oli nou de la Cooperativa Agrícola de Cambrils. Cooperativa i restaurants de Cambrils

de tot el món, que hauran de presentar un dossier tècnic amb recepta, escandall, fotografia i relat del plat abans del 2 de febrer. Un jurat tècnic seleccionarà set finalistes de manera anònima, que s’uniran a un vuitè participant: el guanyador del concurs d’alumnes de l’EHTC que se celebrarà el 20 de febrer.

Els vuit finalistes disposaran de dues hores de cuina i 15 minuts d’emplatat per elaborar una proposta en la qual la galera sigui la protagonista. Un jurat format per xefs de prestigi i presidit pel xef Eduard Xatruch (Gaudir, Barcelona) degustarà les propostes per decidir els guanyadors. Un altre dels grans esdeveniments del calendari és el Festival del Vi i la Gastronomia «Cambrils Entrada

Rambla Jaume I, Cambrils

al Port 9 de maig del 2026

Activitat popular de degustació de romesco al Port de Cambrils.

Port de Cambrils

10 i 11 de novembre 2026

1r Congrés Internacional de Turisme

Gastronòmic – IFOODTC 2026

Conferència internacional amb experiències gastronòmiques amb experts d’arreu del món. Cambrils

al País del Vi», que del 8 al 12 d’octubre celebrarà la seva 16ena edició. Aquest esdeveniment enogastronòmic, ja consolidat com a referència a la província de Tarragona, reuneix cellers del Priorat, restaurants de Cambrils i un mercat d’artesans al Parc del Pescador.

El festival vindrà precedit per unes jornades específiques del 28 de setembre al 12 d’octubre on es potenciarà la germanor entre els cellers del Priorat i els restaurants de Cambrils, una aliança entre mar i muntanya que reflecteix la riquesa gastronòmica del territori.

Productes de proximitat i tradició marinera El calendari gastronòmic de Cambrils posa en valor els

Concurs de cuina creativa per a estudiants de cuina amb la galera com a protagoniste.

Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils

Del 11 al 19 d’abril 2026

Cambrils Galera Challenge Repsol - Professionals

professional de cuina

la

25 i 26 d’abril 2026

Jornades Mar i Muntanya

Jornades que uneixen la cuina de Cambrils la Vall d’Aran a través del producte de proximitat i la creativitat dels seus xefs.

Restaurants de Cambrils

Del 5 al 7 de juny 2026

Festival BOCA

Festival gastronòmic divulgatiu per posar en valor el producte local de Cambrils.

Festa Marinera de Cambrils

Esdeveniment gastronòmic i cultural per posar en valor la tradició marinera de Cambrils. Port de Cambrils

Del 28 de setembre al 12 d’octubre 2026

Parc del Pinaret

15 de novembre del 2026

Festa de l’Oli Nou

Jornades del Vi i la Gastronomia ‘Cambrils Entrada al País del Vi’

Jornades de germanor entre cellers del Priorat i restaurants de Cambrils. Restaurants de Cambrils

21 de novembre del 2026

Celebració popular per degustar l’oli nou amb un esmorzar tradicional música en viu. Cooperativa de Cambrils

productes locals i la tradició marinera de la vila. Destaquen especialment les Jornades Gastronòmiques de la Galera i la Cuina Marinera (del 8 de febrer a l’11 de març), que inclouen la celebració de la popular Galerada del 8 de febrer, on es degusten fideus amb galeres acompanyats d’actuació musical.

La carxofa, un altre dels productes estrella del territori, serà protagonista de les seves pròpies jornades del 13 al 29 de març amb «Encarxofa’t», que culminaran amb un tast popular a la Rambla el 22 de març. El romesco, salsa emblemàtica de la tradició marinera de Cambrils, també comptarà amb jornades específiques del 2 al 17 de maig, amb activitats com «Romesco al Passeig» i «Romesco al

Port».

Concurs de Pesca del Calamar

Festival BOCA i activitats durant tot l’any

Competició de pesca esportiva del calamar organitzada pel Club Nàutic Cambrils. Club Nàutic de Cambrils

L’oli nou d’oliva verge extra de la Cooperativa Agrícola de Cambrils serà objecte de les XIII Jornades Gastronòmiques del 30 d’octubre al 15 de novembre, que inclouran l’OleoTour Cambrils, visites guiades entre oliveres per conèixer tot el procés de producció de l’oli.

La marca BOCA, segell de qualitat gastronòmica de Cambrils, tindrà el seu propi festival del 5 al 7 de juny al Parc del Pinaret, un esdeveniment divulgatiu dedicat a posar en valor el producte local. Aquesta iniciativa complementarà el Tastum Cambrils, la ruta gastronòmica setmanal que ofereix platillos i co-

pes a 6 euros tots els dijous de l’any (excepte juliol i agost) en els establiments de la vila.

La programació inclou també les Jornades Mar i Muntanya que uneixen la cuina de Cambrils i la Vall d’Aran (11-19 d’abril), la Festa Marinera del 25 i 26 d’abril, les visites guiades a la Confraria de Pescadors durant l’estiu, i el Mercadet Setmanal amb productors del territori cada dimecres.

Amb aquesta programació, Cambrils demostra que la gastronomia no és només un recurs turístic, sinó un element vertebrador de la identitat i l’activitat econòmica de la vila, capaç d’atraure visitants els dotze mesos de l’any i de situar la destinació en el mapa internacional del turisme gastronòmic.

Ruta gastronòmica setmanal per gaudir de platillos copes a 6€ als restaurants de Cambrils. Bars i restaurants de Cambrils

Tastum Cambrils

Tots els dijous (excepte juliol i agost)

Projecte que vincula art contemporani, gastronomia i identitat territorial. Sala Àgora, Ajuntament de Cambrils

Tovallons d’Art – Associació Art’s Windows

Romesco

Concurs

creativa amb

galera de Cambrils com a producte estrella. Parc Sama, Cambrils

El Morell amplia el sistema municipal de videovigilància amb 23 noves càmeres

Seguretat l La xarxa local arribarà als 31 equips amb una inversió de 137.788 euros

Redacció

L’Ajuntament del Morell tirarà endavant el desplegament, l’ampliació i el manteniment del sistema municipal de videovigilància i lector de matrícules, amb l’objectiu de reforçar les competències municipals en matèria de seguretat i convivència ciutadana. El projecte, amb una inversió de 137.788,75 euros, contempla la instal·lació de 23 noves càmeres, que permetran ampliar el sistema actual fins a un total de 31 càmeres de videovigilància distribuïdes arreu del municipi.

Aquesta ampliació inclourà la incorporació de dispositius en zones clau, com les entrades i sortides dels centres educatius (l’escola Ventura Gassol i l’INS El Morell), el complex esportiu (passatge de l’Esport i accés al camp de futbol) i àrees de concentra-

ció pública, com ara la plaça de l’Estatut i la plaça de la Fàbrica. Així mateix, es preveu la substitució de quatre càmeres obsoletes situades a l’edifici de l’Ajuntament, per modernitzar els equips i millorar-ne el rendiment.

Les noves càmeres, tal com explica el regidor de Via pública de l’Ajuntament del Morell, Josep M. Español, «són d’alta definició i incorporen tecnologia avançada que permet millorar la qualitat de les imatges i la fiabilitat del sistema, fet que suposa un pas endavant en la gestió de la seguretat municipal». Així, disposaran d’una resolució mínima de 8 MPx i comptaran amb prestacions com il·luminació infraroja de fins a 60 metres, protecció antivandàlica IK10 i certificació IP67, la qual cosa garanteix una alta qualitat d’imatge i més durabilitat.

La Gran Festa de la Calçotada de Valls ja escalfa motors

Gastronomia l Se celebrarà aquest diumenge i s’esperen fins a 40.000 visitants

Redacció

La 44a Gran Festa de la Calçotada de Valls es va presentar oficialment ahir dimecres en un acte celebrat a la Cambra de Comerç. La festa tindrà lloc el diumenge 25 de gener als carrers i places de la ciutat, que tornaran a convertir-se en l’escenari d’una de les cites gastronòmiques i populars més destacades del calendari hivernal. L’acte va comptar amb la participació de Josep M. Rovira, president de la Cambra de Comerç; Isidre Coll, president de la IGP Calçot de Valls; Joan Linares, gerent de la Cooperativa Agrícola de Valls; Francesc Sans, gerent de Salses Fruits; Magí Baltà, president de Cellers Domenys; Jose Garcia, del Gremi de Restauradors de Valls i l’Alt Camp, i Sandra Pàmies, coordinadora del Concurs de Salsa. Rovira va excusar l’absència de l’alcaldessa Dolors Farré i del regidor de Turisme Joan Ibarra per la situació de dol oficial decretada pel Govern arran de l’accident ferroviari de diumenge passat a Adamuz, a Còrdova. La festa està organitzada per la Cam-

bra de Comerç i l’Ajuntament de Valls, amb el suport de diverses entitats locals i el patrocini oficial de Salses Fruits, Europastry i Domenio. La ciutat es dividirà en quatre espais. A la plaça del Blat, a partir de les 10.30 h, se celebraran els concursos de cultivadors i de salsa. A l’aparcament del carrer Sant Antoni hi haurà demostracions de coure calçots a la graella i venda de manats de calçots i carn de les botigues locals. El Pati es convertirà en el cen-

tre neuràlgic amb estands dels patrocinadors i de la DO Tarragona, el 40è Concurs de Menjar Calçots a les 13 h i el lliurament de premis a les 14 h. A la Societat Agrícola de Valls, situada davant el Celler Cooperatiu, tindrà lloc l’espai de degustació popular i els concerts. Dissabte 24 hi haurà Mercat de la Calçotada, tastets, visites guiades i la cercavila dels Capgrossos. Diumenge s’hi afegiran la cercavila de la Gran Festa amb el Gegant del Calçot, el Ball de Gitanes i

La festa ocuparà la plaça del Blat, el Pati, el carrer Sant Antoni i la Societat Agrícola

Lot de degustació El lot de degustació, que es podrà recollir d’11 a 14.30 h, inclou dotze calçots cuits, salsa Salses Fruits, una ampolla de vi negre Sunset amb obridor, pa Cristallino, taronja, aigua, carquinyolis, pitet i un val 2x1 per al Museu Casteller, amb un preu de 15 euros el dia de la festa. La venda anticipada de 1.800 tiquets es va exhaurir el 20 de gener. La festa atrau entre 35.000 i 40.000 participants i té projecció internacional amb visitants d’Europa, Amèrica i Àsia. La promoció d’enguany inclou campanyes digitals i la col·laboració de la influencer Marta Clot. Salses Fruits, projecte familiar nascut el 1994, aposta per envasos sostenibles; Domenio exporta vins i caves a 38 països, i Europastry és present en més de 80 mercats internacionals.

per aprovar per unanimitat el reglament, els estatuts i el codi ètic del partit. El nou òrgan queda presidit per Javier Pérez Sánchez, amb Maite Llonch com a secre-

tària, Mireia Parera com a tresorera i Antoni Pedrol com a vocal, i s’integra dins l’estructura territorial per impulsar un projecte polític de proximitat. DM/Cedida

la Mulassa, així com els pilars de les colles, Joves i Vella.

Imatge de la presentació oficial de la 44a edició de la Gran Festa de la Calçotada de Valls, que tindrà lloc aquest diumenge, 25 de gener. Cedida

Un dels equips de videovigilància instal·lats al Morell. Ajuntament del Morell

Política l Dilluns es va constituïr el Consell Municipal d’Ara Els Pallaresos amb la signatura de l’acta fundacional a la seu d’Ara Catalunya. L’acte va servir

Riudoms incorpora el Bou al seu seguici festiu

Tradició l El Bou de Riudoms es presentarà oficialment aquest dissabte 24 de gener, a les 12 del migdia, a la plaça de l’Església, en un acte que suposarà la incorporació d’un nou element al seguici festiu de la vila. La presentació comptarà amb la sortida completa del seguici festiu riudomenc, que donarà la benvinguda al nou element, apadrinat per la Colla de Diablons de Riudoms, la Víbria de Tarragona i l’Esparver de Falset. El projecte és el resultat d’un seguit de quatre anys de feina i neix de la iniciativa d’un grup de joves de Riudoms i pobles veïns amb la voluntat de crear un element festiu lligat a la tradició i a la recuperació del patrimoni. La bèstia escollida ha estat el bou, present a l’imaginari festiu català. El Bou ha estat construït per Roger Nogués Llop i incorpora un collar elaborat pel baster Emilio Arbonés i Marqués. DM

La URV, als llocs alts del Times Higher Education

Universitat l Onze àmbits de coneixement se situen entre els millors del món

Redacció

La Universitat Rovira i Virgili apareix per tercer any consecutiu en els onze àmbits de coneixement que avalua el Times Higher Education per confeccionar el World University Rankings by Subject 2026, la classificació mundial de les millors universitats per disciplines. El rànquing basa els resultats en divuit indicadors que mesuren el rendiment de les universitats en cinc àrees: docència, entorn de la recerca, qualitat de la recerca, internacionalització

i indústria.

Tot i que respecte l’any passat la URV no millora en el seu posicionament en la classificació global en cap dels àmbits de coneixement, es manté ben situada en àmbits com ara Ciències de la Vida, Ciències Físiques, Ciències Socials i Enginyeries, en què se situa a la meitat alta del rànquing. En aquest sentit, especialment destacable és la posició en Ciències de la Vida, ja que en l’àmbit estatal es manté en la tercera posició, que comparteix amb sis universitats més. En aquest àmbit també

Guanya posicions en diverses matèries respecte d’altres universitats de l’Estat

és tercera dins el mapa universitari català, en què ocupa la quarta posició en Ciències Físiques i Ciències Socials. La URV progressa també en àmbits com ara Economia i Negocis, Medicina i Salut i Ciències de la Computació, ja que guanya posicions en la classificació d’universitats espanyoles.

Estudiants treballant en un laboratori de la URV. Cedida

Joan Lizano

Torredembarra vol tornar a mirar-se al mirall de la seva pròpia història a través del teatre. L’Associació Cultural Torrenca La Sínia i la Coordinadora Teatral El Nus Escènic han obert una crida pública per crear des de zero un muntatge participatiu basat en Santa Rosalia, quan la por es feu pregària, un drama històric en tres actes escrit per Jordi Guasch. El projecte busca actors i actrius de totes les edats, però també persones disposades a implicar-se en l’equip tècnic i artístic, des de l’escenografia fins al so, la il·luminació o el vestuari.

La primera trobada informativa tindrà lloc aquest divendres 23 de gener, a les sis de la tarda, al carrer Onze de Setembre, 3. Serà el primer pas per començar a configurar un grup estable de teatre amateur amb arrels al municipi i amb vocació de continuïtat. «És un projecte que comencem de zero, obert al poble, i que ha de créixer amb la gent que s’hi impliqui», explica Jordi Guasch, president de l’Associació Cultural Torrenca La Sínia.

L’obra recrea l’episodi llegendari vinculat a l’arribada de Santa Rosalia com a patrona de Torredembarra després d’un brot de pesta que, segons la tradició oral, va afectar el municipi al segle XVII. «Aquest any es complirien 375 anys d’aquells fets, que marquen el moment en què

l Teatre popular

Santa Rosalia torna a escena per fer poble

Una crida oberta vol crear un muntatge participatiu basat en la llegenda torrenca

Torredembarra adopta Santa Rosalia com a patrona», assenyala Guasch. La llegenda parla d’una aparició a una ve-

El Vendrell commemora els 40 anys de la Xatonada amb una exposició

Cultura l La mostra es pot veure al Portal del Pardo, amb material històric i fotografies

La Sala polivalent del Portal del Pardo del Vendrell acull l’exposició De la Rambla al plat: 1986, origen d’una festa, inaugurada divendres passat amb motiu del 40è aniversari de la Xatonada Popular del Vendrell, una mostra que recupera la història, els protagonistes i l’evolució d’aquesta tradició gastronòmica emblemàtica del municipi. L’exposició compta amb material cedit per la família de Paco Azuaga, Mestre Xatonaire i impulsor del xató al Vendrell,

així com amb aportacions de les i els Mestres Xatonaires, i permet fer un recorregut fotogràfic per quatre dècades d’història tot descobrint objectes originals com cassoles, davantals, morters, pins commemoratius i altres peces vinculades als inicis de la festa i del bressol del xató. Com a fil conductor, la regidoria de Fires ha estructurat la mostra en diversos àmbits temàtics, com els orígens del xató, les primeres xatonades populars, el paper dels Mestres Xatonaires, la Ruta del Xató, la gastronomia com a valor

ïna del carrer Ample, la nena Mora, que va conduir a la recuperació del quadre de la santa a Tarragona i a la poste-

rior processó que, simbòlicament, hauria fet desaparèixer la pesta, marcant l’inici d’una nova etapa per a la vila.

Teatre per fer comunitat

Més enllà de la recreació històrica, el projecte té una clara voluntat social i cultu-

La primera trobada oberta serà demà a les 18 hores al carrer Onze de Setembre, 3

ral. «Santa Rosalia ha estat sempre un punt d’unió del poble. Encara avui, les festes majors continuen sent un motor de comunitat», apunta el president de l’entitat. En un municipi que ha crescut molt demogràficament en les darreres dècades, l’objectiu és reforçar el sentiment de pertinença i transmetre l’episodi a les noves generacions. Per tirar endavant el muntatge, l’organització ha incorporat la directora i pedagoga teatral Vivian Segurana, que assumirà la direcció artística del projecte. L’obra, inspirada en el teatre hagiogràfic barroc, tindrà una durada aproximada d’una hora i mitja, tot i que el plantejament escènic final es definirà collectivament amb el grup. Tot i que l’horitzó ideal seria estrenar l’obra el juliol, coincidint amb la festivitat de Santa Rosalia, l’organització prefereix no fixar terminis rígids. «Depenem de la resposta del poble i del compromís de la gent, però la voluntat és clara: fer-ho realitat i consolidar-ho com un espectacle torrenc», afirma Guasch. La crida és oberta a tothom i les persones interessades poden assistir a la trobada de divendres o contactar amb l’organització a través del correu info@actlasinia.cat

Assistents durant la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la Xatonada al Portal del Pardo al Vendrell.

educatiu amb exhibicions infantils i activitats pedagògiques, així com les innovaci-

ons incorporades a la Xatonada Popular al llarg dels anys. A més, amb la mirada posada

en l’edició que se celebrarà el cap de setmana del 21 i 22 de febrer, dilluns es van obrir les

inscripcions per als cursets Aprèn a fer xató i per al concurs de Mestres Xatonaires.

Imatge d’arxiu del Quadre de Santa Rosalia. Entitats fan una crida per crear un grup estable de teatre amateur i recuperar la llegenda. Tjerk vd Meulen

Redacció

Ajuntament del Vendrell

La plantilla del Nàstic tanca files amb Parralo i es prepara per al dissabte

Futbol l El capità Óscar Sanz va apuntar en roda de premsa que «el cos tècnic és l’indicat per tirar això endavant»

El Nàstic de Tarragona afronta dissabte un partit clau a molts nivells. Les quatre derrotes consecutives han provocat una crisi que ha situat l’equip a dos punts del descens i la necessitat de sumar un triomf dissabte per agafar aire. No ha sigut una setmana fàcil de treball a can Nàstic, però des de la plantilla han tancat files sobre la figura de Cristóbal Parralo i envien un missatge d’unitat interna per revertir la situació.

«Sabem que la situació no és un tema d’entrenador. Sabem que Cristóbal Parralo i Javi Manjarín, així com tot el cos tècnic, són els indicats per tirar això endavant, ho tenim claríssim», va destacar ahir en roda de premsa el capità Óscar Sanz. El tècnic andalús manté la confiança de la directiva grana per aquesta setmana, però difícilment sortirà sencer en el cas d’acumular una cinquena derrota consecutiva, amb l’agreujant de jugar a casa. Sigui com sigui, el capità grana es va mullar ahir i va destacar que per a ell, la solució no és mirar a la banqueta i, al seu temps, va ser autocrític i va apuntar que la plantilla «assumim la

«Toca demostrar que aquest equip té resiliència i capacitat per guanyar»

màxima responsabilitat i som conscients que nosaltres hem de ser un equip més sòlid i

mostrar que som una família per tirar això endavant».

En les quatre derrotes consecutives, l’equip ha mostrat un nivell decreixent que, al seu temps, augmentava la falta de confiança i els dubtes, una bomba que ha acabat desactivant un equip que, fa un mes, va demostrar tot el

Ander Zoilo i Hugo Pérez ja entrenen amb la resta del grup

Futbol l Els darrers fitxatges del Nàstic de Tarragona, Ander Zoilo i Hugo Pérez, van efectuar ahir el seu primer entrenament a les ordres de Cristóbal Parralo. Els dos jugadors ja es troben en la dinàmica i apunten a debutar aquest mateix cap de setmana en el duel clau contra l'Ibiza. El lateral esquerre i el central ocupen posicions

necessàries que, a més, poden donar un cop d'efecte a l'equip. El club ja treballa en la inscripció dels dos jugadors i hi ha confiança que estaran a la disposició del tècnic. De moment, el club ja ha alliberat fitxes sèniors per poder incorporar els dos jugadors. Tant David Juncà com Wilfrid Kaptoum ja no apareixen com a jugadors

del Nàstic a la fitxa federativa. Tots dos continuen en la dinàmica d’entrenaments del club i sou mentre que la direcció esportiva treballa a donar-los sortida. Christos Almpanis, tercer en la rampa de sortides, encara està inscrit, així que el club, que té intenció de continuar reforçant-se, haurà de fer també més moviments. AMQ

contrari. Per donar alguna explicació, Sanz va assenyalar que «crec que és fàcil dir que és falta d’intensitat i caràcter, que potser ha pogut passar en algun partit, però no és això». «Estem on ens mereixem, les excuses no ens portaran enlloc i sé que la situació ens quedarà marcada i ens ajuda-

rà a tirar-ho cap amunt i valorar cada victòria», va cloure.

Units i centrats

La plantilla és conscient que el camí per revertir la situació és emular tècniques d’anys anteriors, com per exemple, la unió com una família. «Hem de celebrar els gols del

primer jugador a l’últim de la banqueta. No tenir el màxim golejador, no tenir el millor migcampista, sinó ser una família i morir pel company», va apuntar el capità Óscar Sanz. Units, però també concentrats en l’objectiu més pròxim.

Des de l’inici de temporada, l’objectiu marcat per l’entitat era l’ascens directe, una fita que ara mateix és més que impossible i sembla més real pensar en lluitar en la categoria. El capità va posar-ho més fàcil: «L’objectiu és guanyar aquest dissabte». Ara mateix, la mentalitat partit a partit és el millor remei perquè, literalment, no guanyar a l’UD Ibiza situaria l’equip en un nou escenari completament diferent, segurament amb relleu a la banqueta. Sanz va ser clar: «Ja hi haurà temps de mirar i sumar punts. Ara toca centrar-se en dissabte, guanyar i demostrar que aquest equip té resiliència i capacitat de tirar això endavant. Hem tocat fons i d’aquí rebotarem cap amunt». Sanz, com els altres tres capitans, saben que en els darrers anys el Nou Estadi ha esdevingut un fortí inexpugnable. Dissabte, els grana necessiten tornar-ho a aconseguir, units, ells i també amb l’afició.

El central fitxat del Nàstic Hugo Pérez durant el seu primer entrenament. Gerard Martí

Arnau Montreal Quesada

Els jugadors del Nàstic celebrant un gol al Nou Estadi Costa Daurada. Adrià Borràs

El Reus Deportiu vol ratificar-se a la Champions superant la prova de Saint-Omer

Hoquei Patins l El conjunt reusenc ha de sumar contra el campió francès per fer-se un lloc entre els quatre primers

El Reus Deportiu Brasilia torna avui a la Champions per ratificar-se en un grup competit que permet pocs errors. L’objectiu dels roig-i-negres és accedir a la final a vuit i el camí el va iniciar vencent a l’Igualada a casa fa unes setmanes. Avui a les 20 hores, el conjunt reusenc haurà de superar la prova de Saint-Omer i assaltar la pista del campió de França per continuar en la lluita.

«És imprescindible per ra-

tificar els tres punts importants que van obtenir a casa i no ens confiem», destacava el tècnic reusenc Jordi Garcia. El duel contra el Saint-Omer es presenta com un partit trampa, tot i que el campió francès encara no ha puntuat en aquesta fase de grups de la Champions. «Venim a una pista difícil. Sabem la dificultat que suposa primer el material de la pista, que és de goma, i després perquè l’equip no es juga res i, davant els seus segur que faran un pas endavant per assolir la victòria», avisava Garcia. Per la pista del Saint-Omer

Nàstic i Olot mostren «decepció» per la negativa a convocar l’Assemblea

Futbol l Totes dues entitats destaquen que la decisió «desatén la voluntat dels clubs»

Redacció

El Nàstic de Tarragona i la UE Olot van mostrar ahir «la nostra profunda decepció» davant la Resolució ESP 01/2026 del Departament d’Esports, en la qual la Generalitat desestimava el recurs

presentat pels dos equips per celebrar una Assemblea General Extraordinària per convocar eleccions anticipades. Tots dos clubs, mitjançant un comunicat, van anunciar que la decisió «desatén la voluntat legítima i degudament

només ha passat l’Igualada i aquest va sortir amb una victòria per 0-3. El conjunt català és el rival directe dels roig-inegres, així que els de Jordi Garcia també han de superar la prova francesa per assolir fer un pas endavant. El jugador roig-i-negre Pol Martínez apuntava que «és un partit clau i hem de ser efectius. No els podem donar cap opció, perquè és un rival que a la seva pista és perillós». Martínez juga enguany la seva primera temporada com a membre del primer equip de ple dret i, en les seves paraules, «han sigut sis mesos bons,

«Les mesures imposades desvirtuen la voluntat dels clubs»

formalitzada del 35% dels clubs assembleistes de la Federació Catalana de Futbol». Tant Nàstic com Olot van apuntar que «reafirmem el nostre respecte institucional i la voluntat de col·laboració lleial i constructiva amb el Govern de la Generalitat», però, al mateix temps, van subratllar que «no pot ser incompatible amb una defensa clara, valenta i decidida dels drets que corresponen als clubs davant les actituds reiterades de desconsideració i confrontació que la Federació Catalana de Futbol manté envers aquests».

A més, en el comunicat, tots dos clubs van destacar que les mesures imposades pel Departament d’Esports «desvirtuen completament la voluntat clara i expressa dels clubs». Així mateix, tant Nàstic com Olot van apuntar que «no renunciem ni renunciarem a defensar l’interès legítim dels clubs».

Els roig-i-negres tanquen avui la primera ronda de la fase de grups

adaptant-me a la categoria i als equips i estic molt content».

El club reusenc afronta el partit d’avui amb els dubtes de Càndid Ballart i Marc Julià. Jordi Garcia destacava que «vam jugar el passat diumenge i hem tingut pocs dies de descans, tenim jugadors tocats... són coses a solucionar de cara el partit». L’any passat, els roig-i-negres van empor-

tar-se el partit contra el SaintOmer per 1-4 i esperen poder repetir la gesta avui. Aquest serà el darrer partit de la primera volta de la fase de grups de la Champions, enceta la part decisiva de la competició europea i el conjunt roig-i-negre està preparat per somiar.

L’equip femení del Club Atletisme Tarragona durant la competició. CA Tarragona

El CA Tarragona femení descendeix al grup B en el

Campionat de Catalunya

Atletisme l El Club Atletisme Tarragona va competir el darrer cap de setmana en el Campionat de Catalunya de Clubs que va tenir lloc a la pista coberta de Sabadell. L'equip masculí va quedar en quarta posició del grup B. D'altra banda, l'equip femení va quedar en vuitena posició amb 35 punts i va consumar el descens de categoria al grup B. Noa Anton

i Mireia López van aconseguir les actuacions més destacades. Anton va ser segona als 200 metres amb una marca de 25,17' i López també va ser segona als 60 metres tanques amb la seva millor marca de la temporada (8,75'). L'entitat lila ja s'encoratja a enfrontar la pròxima temporada amb l'objectiu d'ascendir i recuperar la categoria. Redacció/Cedida

Arnau Montreal Quesada

El roig-i-negre Pol Martínez durant el duel de Champions contra l’Igualada. Juanjo Vinya

Imatge de la seu de la Federació Catalana de Futbol. FCF

Trump exigeix «negociacions immediates» per Groenlàndia i no descarta usar la força

Món l El president dels EUA adverteix que podria usar la força per controlar l’illa, però diu que no ho farà

Agències

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha exigit «negociacions immediates» per comprar Groenlàndia, tot i que ha descartat l’ús de la força per controlar l’illa. En un discurs al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, Trump ha afirmat que aconseguir Groenlàndia és una qüestió «estratègica de seguretat nacional» per al país, i ha negat que suposi una «amenaça per a l’OTAN». «Si decidís utilitzar la força seríem imparables, però no ho faré», ha dit el líder republicà. Trump ha afirmat que només ell pot protegir Groenlàndia. Ha assegurat que els EUA van protegir l’illa durant la Segona Guerra Mundial i ha acusat Dinamarca de ser «desagraïda». «Sense nosaltres, tots ara parlaríeu alemany i una mica de japonès», ha dit.

«Cada aliat de l’OTAN té l’obligació de ser capaç de defensar el seu propi territori; i la realitat és que cap nació

El

Parlament

o grup de nacions es troba en una posició de defensar Groenlàndia, excepte els Estats Units», ha reiterat en un discurs de més d’una hora

Europeu

porta als tribunals l’acord comercial amb el Mercosur

UE l Els eurodiputats qüestionen la legalitat del pacte comercial amb el bloc sud-americà

Agències

El Parlament Europeu va aprovar ahir dimecres impugnar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea l’acord comercial amb el Mercosur signat dissabte al Paraguai, una decisió que pot endarrerir-ne l’aplicació fins a dos anys. La resolució va prosperar per un marge ajustat, amb 334 vots a favor, 324 en contra i 11 abstencions, després de la pressió de les protestes agrícoles a Estrasburg. Els impulsors al·leguen possibles vulneracions dels

tractats, especialment sobre l’aplicació provisional i l’impacte en polítiques mediambientals i de consum.

La Comissió Europea ha lamentat la decisió i estudia si aplicar provisionalment l’acord mentre el tribunal delibera, un procés que podria allargar-se fins al 2028, tot i el risc d’obrir una fractura amb l’Eurocambra. Abans de fer-ho consultarà els estats membres, que ja han donat llum verda al pacte després de 26 anys de negociacions. El portaveu Olof Gill ha recordat que la UE necessita nous mer-

davant nombrosos dirigents europeus. «Som una gran potència, molt més gran del que la gent pot arribar a entendre», ha remarcat.

En aquest sentit, Trump ha reivindicat la necessitat de posseir Groenlàndia per una qüestió de «seguretat nacional i internacional». «L’illa for-

La impugnació aprovada pot deixar l’acord en suspens durant dos anys

cats, mentre Teresa Ribera i el canceller alemany Friedrich Merz han defensat evitar més retards. La qüestió podria ser debatuda a la pròxima cimera europea d’aquesta setmana.

faria ús de la força, però no és necessari; no vull usar-lo, no la faré servir», ha assegurat. Encara sobre aquest punt, el mandatari estatunidenc s’ha dirigit al conjunt de socis europeus que s’oposen a l’entrega de Groenlàndia —en particular Dinamarca— i ha llançat el següent missatge: «teniu una elecció; podeu dir que sí i sereu apreciats, o podeu dir que no i ho recordarem», ha resumit.

«Sense nosaltres, tots ara parlaríeu alemany i una mica de japonès»

ma part de l’Amèrica del Nord, es troba a la frontera nord de l’hemisferi occidental; és el nostre territori», ha insistit. Al mateix temps, ha repetit en nombroses ocasions que l’OTAN ha sigut «molt injusta» amb els Estats Units, remarcant que el gegant nordamericà, a la pràctica, ha pagat «pel 100%» de l’aliança. «Mai hem demanat res, però mai hem obtingut res a canvi, i probablement no aconseguirem res a menys que decidim fer un ús excessiu de la força; i si decidim fer-ho, seríem imparables», ha apuntat.

En aquest punt, Trump ha tornat a reclamar Groenlàndia com a compensació per tots aquests anys, tot i que ha assegurat que no farà ús de la força militar per aconseguir l’illa. «La gent es pensava que

Salvador Illa ja es mou i evoluciona «favorablement»

Salut l El president de la Generalitat, Salvador Illa, evoluciona favorablement i ha iniciat la mobilització a l’Hospital Vall d’Hebron, segons explica el Govern. L’equip mèdic assenyala que ha recuperat forces i continua el tractament amb antibiòtic per una osteomielitis púbica, que haurà de completar a l’hospital durant dues setmanes. Agències

Crítiques a Europa

Abans de les referències a Groenlàndia, Trump ha iniciat el seu discurs carregant contra Europa, un continent que veu «irreconeixible». «Vull que a Europa li vagi bé, però no va en la bona direcció», argumentant que la prosperitat del club comunitari es basa en «l’increment de la despesa pública, la migració descontrolada i importacions estrangeres sense fi».

Desenllaç de la guerra d’Ucraïna

Al final de la seva intervenció d’aquest dimecres, Trump també ha dedicat unes paraules a la guerra d’Ucraïna, un conflicte que aquest mes de febrer farà quatre anys que va començar. A ulls del líder republicà, Ucraïna i Rússia es troben ara en un punt en què «poden signar un acord». «I si no ho fan, seran estúpids», ha dit Trump, referint-se al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i al seu homòleg rus, Vladímir Putin.

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Felicidades cariño. Ayer fue tu cumpleaños, que decirte que no te haya dicho ya... que no cambies nunca, que te queremos mucho tu padre y yo, y estamos muy orgullosos de ti.

El president dels Estats Units, ahir, en el discurs on va reclamar negociar per Groenlàndia. EFE / Gian Ehrenzeller

Parlamentaris celebrant la votació sobre l’acord UE-Mercosur. Agència EFE

k Dels lectors

Escales mecàniques que no funcionen

Des de l’Ajuntament s’omplen la boca amb les inversions que destinaran a l’arranjament i manteniment de les escales mecàniques del Vapor i també les del Palau de Congressos. Es tracta dels dos punts essencials per a salvar l’important desnivell que la ciutat ofereix als seus ciutadans i visitants. Res que no es pugui resoldre caminant i amb paciència, però un calvari per a gent gran, persones amb problemes físics o, senzillament, qualsevol mare o pare que hagi d’arrossegar cotxet, nens i compra...

Es tracta tan sols de dos punts, dos a tota la ciutat , sobre els qual tenir una especial atenció i en canvi el que passa és que des de fa setmanes la majoria de les escales de pujada no funcionen. Aquí és on es demostra el veritable interès municipal en el servei al ciutadà i queda ven palès que és mínim o, potser cal dir que molt per sota de l’interès propi en mantenir un sou indignament alt per la feina que fan.

Sergi Dertosa Tarragona

Una altra bona notícia

M’emociona pensar que per fi s’edificarà en aquest solar de la Rambla Nova, el record de l’explosió del qual tantes persones porten a dins. Ha estat massa llarg el tema dels judicis, com sempre, però segons sembla, la justícia porta el seu ritme, i potser és degut a la falta de personal. Quantes vegades que m’han preguntat visitants de Tarragona, si l’estat del solar amb restes de l’edifici es devia a la guerra civil. I quanta tristesa es reflectia a la cara, quan se’ls responia el que va passar. Espero que resulti un edifici elegant, pel lloc on es troba i que els seus ocupants en gaudeixin

María Elisa Aragonés

Domènech Tarragona

Un templet reclamat

Des de fa molts anys el Casal Tarragoní reclamaba que es poses a la Rambla un templet per a la cobla de sardanes i que també pogues servir per a altres actes.

Avui hem llegit la noticia de que el Conseller de Junts Pep Manresa ha reinvindicat la nostra petició i a la rambla Nova al tramp del Balcó, que serà zona peatonal, es construirà aquest templet llargament demanat.

El Casal Tarragoní voldria que aquest templet servis per a la programació d’actes diversos i que la Rambla sigui un nou focus cultural de la ciutat on les diferents entitats tant de cultura popular com d’altres, puguin dur a terme actes i espectacles que ara queden relegats als diferns locals socials de cada una d’elles.

Esperem que l’acord que s’ha asolit es porti a terme el més haviat posible i que aquest 2026 ja sigui una realitat

Casal Tarragoní Tarragona

L‘Art de Cartejar-se

M’agrada quan faig una sortida per un Poblet o Ciutat, escriure quatre línies a unes Postals, posarhi el segell que ja no he de salivar, i buscar una bústia que no és fàcil últimament de trobar, per deixar que la meva petita petjada pugui viatjar.

Una d’elles és per a mi, m’encanta obrir la bústia i trobar-la allí..

Però crec que a Tgna volen fer com a Dinamarca , que recentment han eliminat el servei estatal de correu tradicional....

Si més no, ja no m’arriben.

M’agradaria saber quin destí final han tingut i a ón poguer reclamar.

No perdem l’Art de Cartejar-se uns i altres!

Mercè Balaguer Bañeras Tarragona

Ek Editorial k

Ploure sobre mullat

ls accidents ferroviaris de Còrdova i Gelida no tenen, d’entrada, cap mena de vincle tret, evidentment, de la desgràcia d’haver de lamentar la pèrdua de vides i diversos ferits de diferent gravetat. Mentre que el cas de l’Alta Velocitat encara cal determinar les causes, en l’accident a l’Alt

Penedès es va combinar l’afectació per les pluges continuades en una infraestructura concreta amb un espai temporal en què, tot just, va agafar coincidir amb el pas del comboi de Rodalies. Evidentment en els dos casos ha sorgit la preocupació per l’estat de la infraestructura ferroviària, fins a tal punt que

de matinada es va decidir que abans de fer circular qualsevol altre tren calia revisar totes les vies. El caos, no era difícil de preveure, ha estat majúscul durant dimecres i com sempre, els usuaris són els que han hagut de sentir-se menystinguts una vegada més perquè la logística de Renfe ha estat incapaç de donar resposta des de primera hora, no ja a la possibilitat de disposar de transport alternatiu, sinó a servir la màxima informació possible sobre la situació. Pel que fa a la qualitat del servei a Catalunya és evident que, com la causa que ha generat la desgràcia a l’R4, continua plovent sobre mullat.

k Tribuna k

4.700 milions d’euros més per Catalunya. Qui pot estar en contra?

Vull deixar-ho clar de sortida: estem davant del millor sistema de finançament de la història de Catalunya. El que permetrà més recursos per la Generalitat, el que després es tradueix, per exemple, en una millor educació, un millor sistema de salut pública i uns millors serveis i prestacions socials.

Què implica aquest nou model que vol tirar endavant el Govern de progrés? Ras i curt, que la Generalitat passarà a tenir una millora de 4.700 milions d’euros en els seus pressupostos ja des del primer any de la seva entrada en vigor. El pressupost actual de la Generalitat és d’uns 41.000 milions d’euros, el que ens dona una idea de la importància d’aconseguir aquest increment de 4.700 milions d’euros més.

També és important aclarir que la solidaritat territorial es manté, per tant, és un model on tothom hi guanya, no perd ningú.

Aquest acord significa un pas endavant per Catalunya, significa una millora substancial de l’autogovern. Quatre mil set-cents milions no són qualsevol cosa, no són xavalla, són la possibilitat de millorar els serveis de salut, d’educació, de seguretat..., i també les infraestructures d‘un país que ha passat de sis a vuit milions de persones.

Aquest nou model de finançament compleix el principi d’ordinalitat, és a dir, Catalunya estarà en el mateix lloc per aportar a la solidaritat, que a rebre recursos. Significa també més pes dels tributs principals, com l’IRPF i l’IVA, més capacitat normativa i més autonomia financera i corresponsabilitat. Tenint en compte el que acabo de dir,

només des del sectarisme més barroc es pot estar en contra d’un nou model de finançament que, objectivament, suposa un increment de 4.700 milions d’euros del finançament de Catalunya. Tenint en compte que l’alternativa real a aquest increment és, exactament, cap, res, cero absolut. Els càrrecs polítics, com a servidors públics, hem de ser útils a la ciutadania. Podem reivindicar i anhelar el que creguem oportú, però no hem de perdre de vista la realitat i el possibilisme. I el que avui és una realitat, és que aquest acord de finançament és molt millor que el que teníem fins ara, en concret quatre mil set-cents milions millor. No es podria entendre que aquells que tenen possibilitat de ferho possible amb els seus vots al Congrés, no ho fessin. Ha calgut diàleg per arribar a aquest acord i generositat de cadascú per cedir en part de les seves pretensions ini-

Ha calgut diàleg per arribar a aquest acord i generositat de cadascú per cedir en part de les seves pretensions inicials per afavorir el bé comú

cials per afavorir el bé comú. Dic això perquè ara que, en determinats cercles polítics, estan de moda els discursos intolerants, els d’odi o els de «no cedir ni un mil·límetre», el que dona resultats tangibles i en positiu és el diàleg. I aquí és on es nota a la perfecció la marca del PSC que és el partit català, com sabeu, que millor és capaç de pactar, amb coratge polític si cal per assolir aquests acords, i complir després amb allò que hem pactat. Finalment, ara que es parla tant de l’auge de l’extrema dreta penso que el millor antídot contra els extremismes ultres és millorar la sanitat i l’educació públiques, els serveis socials a disposició de la ciutadania, i el conjunt de l’estat del benestar. Per fer-ho necessitem un millor sistema de finançament per Catalunya. Un sistema que combini la satisfacció a les necessitats dels catalans amb el sosteniment del sistema de solidaritat a les comunitats que més ho necessiten. Un sistema que faci justícia. Teníem un sistema caducat. Era necessari un pas endavant de gegant com aquest. Ara el tenim, estem en el camí d’aconseguir-ho definitivament. Aprofitem-ho, doncs, i seguim avançant tots i totes junts. Ara és, efectivament, l’hora.

Rosa Maria Ibarra Diputada del PSC per Tarragona

k As I please k

El trident innovador: Entre l’oportunitat global

i el repte territorial

La construcció del futur, com deia la setmana passada, no comença en buit: inicia reconeixent allò que s’ha ignorat o, pitjor, fins i tot denegat.

I a Catalunya, el que més brilla i alhora més ombra projecta es diu Trident Innovador i les seves derivades.

Amb aquesta segona entrega posarem l’accent sobre el significat d’aquesta aposta atrevida i, al mateix temps, intentarem de fer visible aquesta ombra, per fer entendre la matèria primera de què depèn tot plegat: l’energia.

Comencem en afirmar que el Trident Innovador simbolitza una aliança estratègica entre Catalunya, Espanya i Europa per liderar la transformació digital i assegurar una autonomia real en el camp de la innovació. Es tracta de tres punxes d’un mateix impuls: assolir sobirania tecnològica per a un continent que no es pot permetre envellir sense renovar-se.

Utilitzant el llenguatge bèl·lic que s’ha tornat molt de moda últimament, el trident tecnològic representa una espècie d’Excalibur, digne dels millors manuals de soft-power geopolític (i estratègic) capaç de catapultar-nos directament al segle XXII (i permetre’ns de viure aquest amb més esperances i oportunitats), i que es composa de tres puntes: tecnologia d’avantguarda, talent de primer nivell i capacitat d’innovació sistèmica.

En el nostre País això es substancia en tres derivades directes que són representades pel relat poderós, atractiu, i en gran part autèntic dels tres projectes més impactants que hem pogut generar: Innofab, DARE i PIXEurope.

Elements fonamentals que encarnen el Trident Innovador i defineixen la frontera del possible: Innofab és el semiconductor català que vol parlar amb el món; DARE és el cervell obert que pensa per si mateix; PIXEurope és la llum que connectarà totes les dades.

A través d’aquests projectes, el País es posiciona com un referent en la recerca i el desenvolupament de les tecnologies crítiques per al futur.

Però un semiconductor, per funcionar, necessita energia (i si neta millor, òbviament). Un supercomputador, per pensar, requereix xarxes de coneixement ben arrelades. I una fotònica que il·lumina el futur també ha d’il-

Sebastiano Alba

Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking

luminar els territoris que la sustenten. I aquí ve el trencament: quan el Govern mostra aquest trident, quina Catalunya està dibuixant? Una que inclou les comarques de l’Ebre, o una que innova només des d’un triangle d’excel·lència? I sobretot: on queda la descarbonització de la química més potent del Sud d’Europa, que al dia d’avui es configura més com una emergència silenciada?

Un trident no es clava en l’aire. Es fixa en un sòl. I si el sòl es diu cohesió territorial, avaluació qualitativa i transició energètica justa, llavors el veritable trident encara està per forjar.

Els projectes en si del trident (Innofab, DARE, PIXEurope) simbolitzen l’ambició d’una Catalunya que vol ser sobirana tecnològicament i és evident que són necessaris i brillants.

seva formulació actual, no contradiu. I és aquí, on insisteixo per contribuir a millorar el pla que necessitem per fer-nos imparables i per fer-ho real, necessitem avançar a partir del relat oficial que amb valentia s’ha construït fins ara i que mostra la seva principal escletxa: la ceguesa estratègica davant la descarbonització urgent de l’industria química de Tarragona, per exemple, per fer-la més resilient i estratègica.

Paraules sense fi s’estan utilitzant per abordar la transició verda, però es mira cap a un altre costat quan cal prendre decisions que toquin el cor de l’ecosistema industrial existent.

Paraules sense fi s’estan utilitzant per abordar la transició verda, però es mira cap a un altre costat quan cal prendre decisions que toquin el cor de l’ecosistema industrial existent

Però abans de celebrar-ho, cal fernos unes quantes preguntes més i que pot ser resultaran encara més incòmodes: els molts llocs de treball d’alta qualitat, tots aquests xips que parlaran amb el món i tota aquesta llum que connectarà dades… també connectaran amb el Camp de Tarragona, per exemple, o la plana de Lleida o les comarques del Nord i de l’Interior?

Sintetitzant, quan el Govern ens mostra les seves tres punxes, quina Catalunya està dibuixant?

La pregunta no és retòrica: és geogràfica, social i, sobretot, política.

Fa unes setmanes estava descrivint l’exemple dels 103 milions d’euros dels Projectes Singulars Institucionals com exemple d’un patró de concentració que el Trident Innovador, en la

k Tribuna k

Necessitem regar!

Les branques d’avellaner enceses que es van veure en l’acte de protesta davant de la seu d’Aigües de Reus, el 19 de gener, no van ser fruit d’un rampell. La pagesia del Camp de Tarragona pateix uns problemes específics per manca d’aigua des de fa anys, i des d’Unió de Pagesos reclamem solucions també des de fa anys. La sequera del 2023 i 2024 ha contribuït molt a agreujar la situació, però el que ara necessitem és tornar a aixecar l’agricultura d’aquesta zona i no ens podem permetre acumular retards administratius com els que patim, ni en ajuts pendents per arbres morts ni en obres per aconseguir aigua de qualitat per regar.

La situació de la pagesia s’acosta al límit pels arbres morts, sobretot els avellaners, després dels greus episodis de sequera. Com a conseqüència, la producció d’avellana va caient. Fins i tot els professionals que la transformen es troben que l’han de comprar a Turquia o a altres països productors per mantenir els seus negocis. Al Camp de Tarragona hi ha moltes famílies que viuen de l’avellana, però els últims mesos han hagut de plegar molts productors i, si l’Administració continua sense atendre les nostres demandes, encara en plegaran més.

I és aquí, en aquest buit entre el que es diu i el que es fa, on es revela el veritable trident que falta: el de la cohesió territorial, les xarxes de coneixement arrelades i una transició energètica urgent i transversal.

Sense aquest, el Trident Innovador és una arma brillant, però sense terra on clavar-se.

I per fer visible l’invisible, cal entendre la matèria primera del canvi: l’energia. Perquè sense una electrificació verda que arribi a tots els racons productius (i les llars també) del país, sense una estratègia compartida per descarbonitzar la indústria pesant, i sense vincular els megaprojectes tecnològics amb les urgències energètiques del territori, la sobirania tecnològica serà sempre un miratge.

La propera setmana ens endinsarem en aquest trident invisibilitzat: en el seu potencial integrador, en els seus avantatges quan es lliga al pacte social d’una Catalunya digna, solidària i recíproca, i en el que ens ensenya el mirall de qui ja ha començat a respondre, per exemple, com Rotterdam, abans que la ceguesa estratègica esdevingui fracàs irreversible.

Perquè el futur no s’endevina: es construeix amb coratge o es perd per inacció.

Agricultura va prometre ajuts per als arbres morts, però encara no ha sortit publicada la resolució de l’associat a l’arrencada. I la pagesia la necessita per sortir-se’n. Aquesta era una de les nostres reivindicacions principals en la protesta al Camp de Tarragona.

L’altra reclamació exposada dilluns, i relacionada amb la primera, té a veure amb l’aigua que no tenim. Des d’Unió de Pagesos n’exigim l’accés per regar en zones com el Priorat, i també demanem al Govern que garanteixi l’aigua regenerada per al reg de la depuradora de Reus fent les obres necessàries i amb la màxima urgència.

Al Camp de Tarragona hi ha moltes famílies que viuen de l’avellana, però els últims mesos han hagut de plegar molts productors i, si l’Administració continua sense atendre les nostres demandes, encara en plegaran més

Perquè el dia que ens en puguem beneficiar no arriba, i fins i tot es projecta a la fi d’aquesta dècada. La pagesia no s’ha pogut abastir del pantà de Riudecanyes, que rega unes 1.800 hectàrees d’avellaners, tot aquest temps de sequera extrema, i des del sindicat hem defensat que cal desembassar aigua del Siurana-Riudecanyes només per a ús agrari, perquè les empreses privades i els ajuntaments tenen fonts alternatives.

La prioritat de l’ús agrari de l’aigua ha de ser una política de país per garantir la pervivència de la pagesia, que és essencial. Hi insistirem fins a aconseguir-ho i ens hi trobaran alçats!

Sergi Martín

Responsable de Fruita Seca d’Unió de Pagesos

Necrològiques

Tarragona

Salvadora Giné Vallés.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.

Jose Luis Lopez Garcia.

Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a Sant Pau.

José García Sánchez.

Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Isaias Alcol Gaitero.

Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.

Teresa Molins Palau.

Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Jose Carnerero Artacho.

Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 18.45 h a Bonavista.

Reus

José García Magdaleno.

Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.

Jordi Jardí Rius.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a Sant Joan.

Roberto Fabregat Fabregat.

Ha mort als 76 anys.

Maria Gómez Dabrio.

Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h al Tanatori.

Cambrils

Juan Jose Comes Fortuny.

Ha mort als 80 anys. El funeral serà demà a les 10 h al Tanatori Mémora.

El Catllar

Agustí Salvat Garcia.

Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a Sant Joan.

Joventut X la República torna amb nou cicle de debats

Trobada l Zacarias Henar obrirà dijous vinent la sèrie a la Tekla, a Tarragona

Redacció

La 3a Joventut X la República encetarà dijous vinent, 29 de gener, a 2/4 de 8 del vespre al restaurant la Tekla de Tarragona el nou cicle de debats República catalana: on som i on anem?. Aquesta cinquena edició dels Sopars X la República vol donar resposta a la pregunta de si és possible assolir una República catalana a partir de la situació política i social actual. En un context marcat pel desencant i la desmobilització de l’independentisme, el cicle aposta per escoltar i compartir l’opinió

de la societat, generar espais de debat i posar sobre la taula diagnòstics i propostes que ajudin a repensar l’estratègia del moviment. La sessió anirà a càrrec de Zacarias Henar, president d’Òmnium Cultural del Tarragonès, que pronunciarà la conferència 2026. La lluita continua, centrada en l’anàlisi de les fortaleses i debilitats de l’1 d’Octubre del 2017, els canvis socials i polítics dels darrers anys, la necessitat i la possibilitat de la independència i recuperació de l’hegemonia. Zacarias Henar Moros, nascut a Cihuela (Sòria) l’any

1950, és professor d’EGB per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria docent l’any 1972 a Barcelona i posteriorment va accedir a la Inspecció d’Ensenyament. Entre altres responsabilitats,

ha estat coordinador de l’Àrea d’Educació Artística de la Inspecció de Catalunya, director dels Serveis Territorials de Tarragona i director de la Zona Educativa de Reus i del Baix Camp. Especialista en informàtica educativa, ciències socials, educació musical i avaluació, també ha partici-

pat en projectes de recerca i publicacions. En l’àmbit associatiu va presidir l’Associació d’Inspectors d’Ensenyament de Catalunya i actualment és president d’Òmnium Cultural del Tarragonès des de l’any 2022. La cita serà un esdeveniment fonamental per al debat republicà a la demarcació.

Zacarias Henar, president d’Òmnium Cultural del Tarragonès, en una imatge d’arxiu. Xarxes socials

Avui felicita als que es diuen:

Vicenç, Anastasi i Gaudenci

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Intentaràs fer canvis però et sentiràs sol a l’hora de dur-los a terme. Llança’t a l’aventura, perquè després seran molts els que et seguiran.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Si vols començar una relació o intensificar-la, avui és el dia. Qualsevol detall amb la parella es viurà intensament. Compte amb les despeses.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Hi haurà despeses per sobre de les teves possibilitats o plans que es retardaran; serà la tònica del dia. Selecciona millor les amistat.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Deixa de pensar tant en la sort dedica’t a observar bé a l’hora d’iniciar una nova relació. La teva imatge personal és bona i magnètica.

VERGE

23/08 al 22/09

Les teves possibilitats de sortir guanyador en qualsevol joc amorós són màximes. Però ves amb molt de compte amb el que promets.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

Sents una passió intensa que et portarà a buscar experiències amoroses sense pensar gaire en els mitjans. No siguis tan impulsiu.

BESSONS

21/05 al 20/06

Una paraula dolça et farà vibrar en cos i ànima. Avui et trobaràs més sensible del normal s’acostaran a tu amb intencions de conquista.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Seran fàcils els frecs amb persones properes. Intenta centrar-te en els teus assumptes no jutgis la vida dels altres; els problemes es resoldran sols.

AQUARI

20/01 al 18/02

Jornada de molt relax, en què compartiràs el temps lliure amb els més propers de manera equilibrada. T’arribarà una bona notícia sorpresa.

CANAL REUS TV

10:30 180 Graus

11:30 La comarcal (r)

12:00 Recórrer

12:30 Connecta 10

Comarques

13:00 Caminant per Catalunya

13:30 La comarcal (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aixeca pica

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 L’orsai

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 L’Orsai

18:30 Connecta 10

Comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

El temps

CRANC

21/06 al 22/07

Et donaran la raó en tot, però més endavant canviaran d’opinió. Com més detallista siguis, més complicacions trobaràs a l’hora d’entendre’t.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Tot que ets pacient, avui et faran perdre els nervis. Vigila amb les crítiques no entris en el joc dels rumors o en sortiràs malparat. Avui confia

PEIXOS

19/02 al 20/03

El teu magnetisme la teva imatge t’ajudaran a viure experiències excitants en l’amor, però controla la vanitat l’orgull. L’àmbit social t’aportarà èxits.

10:00 Efecte Mosaic

10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Hospital de proximitat

11:30 Com la nit el dia

12:30 Hospital de proximitat

13:00 Com la nit i el dia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14.30 Com la nit i el dia

15:30 Hospital de proximitat

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 L’Orsai

18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre.

20.30 Saló de Plens

21.00 In situ

21.30 Com la nit el dia. On tour

22:00 Notícies 12. Edició vespre. 22:30 Saló de Plens

23.00 In situ

23.30 Com la nit i el dia. On tour

00:00 Notícies 12. Edició vespre.

Sudoku

HORITZONTALS: 1. Disciplina filosòfica que tracta de la moral. Llançament que arriba a la cara. 2. Drisses de bandera. Anestèsic. 3. Fa menjars. Treu mig cos pel balcó. 4. Plata sense gent. Ocupen la plaça vacant. Cinc- cents. 5. Sembla una mareperla. En aquest lloc per la dreta. 6. Aguditzo els dos extrems. Passo per alt quelcom. 7. Lípid tallat. Marcir. Extrems de la fosca nit. 8. Sort inesperada de la vaca. Imitació de fusta dura. 9. Enmig del peu. Allarga el casament. Vas. 10. Posaré al foc l’escudella. Mestre espiritual hindú. 11. Els polzes plomats de les aus. Un cop d’ull per la finestra. 12. Aquests no són gens perfectes. Arròs en què s’ha posat massa gràcia. VERTICALS: 1. Incentiu de pesca. Un discurs raonable. 2. A aquest encara li agraden les corregudes. Soldat llancer alemany. 3. Segona part del litigi. No hi ha ningú més amunt que ell. 4. Temptatives. Estat desorganitzat. 5. Afectat pel bacil de Hansen. Groller. 6.Viu dins les ostres. Magistrat espartà. Sofre. 7. Respira i pensa, en principi. Cuideu els convidats. 8. Una de dues. Formarà un gran munt. Societat limitada que puja. 9. Més que bé. Terreny improductiu. Menjar de porc. 10. Estupefacte. És com un facsímil. 11. Tinc un compte pendent de mil euros. Encaixa a la perfecció amb un altre. 12. Treballa la terra amb bous. Marcat, dibuixat a flor de pell.

Màxima Mínima

Precipitacions

Previsió pel Camp de Tarragona

Farmàcies

TARRAGONA: Font-Quer - Roset cb

Plç. Generalitat,1 A Telèfon 977 211 660

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Ornosa Gispert, M.

Teresa

Raval de Santa Anna, 58 Telèfon 977 343 018

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors

Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761

VILA-SECA:

Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671

CAMBRILS:

Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466

VALLS:

Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597

EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

De matinada s’espera precipitació feble i dispersa a qualsevol punt del país, al llag del matí es restringirà a punts de la depressió Central, litoral i prelitoral central, i la tarda no es descarta algun ruixat aïllat a punts de l’interior del nord-est. Independentment, al vessant nord del Pirineu, s’esperen precipitació intermitent fins a primera hora de la tarda. En general les quantitats de precipitació acumulada seran minses, si bé a punts de la depressió Central podran ser poc abundants (fins a 20 mm/24 h). La cota de neu es situarà entorn dels 1.200 metres, però transitòriament, en moment de precipitació més intensa podrà baixar fins els 1.000 metres.

LOCALS

REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 –95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 PROFESSIONALS

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS.

Tel: 691.586.879

AMISTAT

SEÑOR JUBILADO desea conocer mujer para relación. Mínimo 50 años. Tel: 638.281.805

ALTRES

HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887

INSTALACIÓN ANTENA DE TELEVISIÓN COMUNITARIA sin amplificador, sin electricidad. Tel. 614.041.375

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186

MOMENTO ÚNICO. EXPERIENCIA AUTÉNTICA... Tel: 613.458.067

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

JÚLIA MASAJES RELAJANTES. TAMBIÉN fantasias por teléfono. Reus. Tel: 634.777.389

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS

i t’informarem TEL. 977

Mots encreuats

Entitats La Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus celebra el 125è aniversari amb un programa d’activitats extraordinari que s’allargarà fins al mes de desembre

125 anys de camí compartit

El Centre de Lectura de Reus es va fundar el 1859. L’any 1901 naixia, sota el seu aixopluc, la Secció Excursionista, que el dia d’avui és la més antiga de totes les seccions del Centre que es manté en actiu. En l’actualitat té prop de 150 socis, dels quals una seixantena participen de manera activa en les activitats. Aquestes consisteixen fonamentalment en sortides a peu pel territori, però també es promouen conferències, projeccions de documentals o la participació i organització d’activitats de muntanyisme collectives. El que uneix tots els socis és, però, la seva estima per la muntanya.

«L’estímul que sent cadascú és una cosa molt personal», expliquen des de la Junta. «Hi ha qui s’apunta per fer esport.; hi ha qui ve perquè s’estima les muntanyes o perquè vol companyia. El fet, però, és que a la Secció ens trobem tot de gent que ens sentim units pel fet que ens agrada anar a la muntanya». La celebració del 125è aniversari va arrencar a finals de l’any passat i ja s’han celebrat activitats com el concert Cançons de Muntanya que va oferir l’Escolania de Montserrat el passat 9 de gener al Teatre Bartrina. De cara als mesos que ve, són activitats destacades l’organització de la

Flama, el Camí de Muntanya de les comarques meridionals i l’homenatge a personalitats que han nodrit la secció durant aquests anys d’història. D’aquesta manera, el cap de setmana del 6 al 8 de febrer els de Reus seran els responsables d’organitzar la 57a edició de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Prada de Conflent. Un cop encesa la flama davant la tomba de Pompeu Fabra, aquesta es traslladarà a Reus, on romandrà fins al 22 de febrer, que es portarà a Montserrat. Al novembre la Secció Excursionista organitzarà la 61a edició del Dia del Camí de Muntanya de la IV Regió, que enguany transcorrerà pel terme de Vilaplana. El tercer vèrtex del programa d’aniversari són les conferències d’homenatge a Joaquim Santasusagna (22 de gener); Ramon Amigó (26 d’abril);

Salvador Vilaseca (14 de maig); i Josep Iglésies (15 d’octubre).

De cara al futur, el principal repte de la Secció és el relleu generacional: «La gent jove va a la muntanya, però estan connectats amb el mòbil i ja no tenen la necessitat d’associar-se que teníem nosaltres. Però és una cosa que passa de manera general a totes les entitats, no només a la nostra».

En contrapartida, però, admeten que hi ha una franja d’edat que encara els nodreix: «Hi ha relleu gràcies a la gent de seixanta anys que cada any es va sumant a la Secció».

Una cita principal

Aquest any la Secció organitza la 57a Renovació de la Flama a Prada de Conflent

Camí de ronda

Qui paga, mana

Hem esdevingut, fonamentalment, consumidors. Gairebé sense adonarnos-en, la nostra vida gira a l’entorn del béns i serveis que consumim. No només la publicitat, sinó gairebé tota la comunicació que es projecta en l’espai públic es basa en allò que (suposadament) mereixem i allò que mereixem és, sempre, tenir més, gaudir més. Tu ho vals. La construcció de l’autonomia individual com a centre del nostre sistema de valors que s’ha anat produint des de la Baixa Edat Mitjana culmina no pas en l’emancipació sinó en l’esclavatge del consumisme.

Així, la Il·lustració, finalment, no s’escenifica en una àgora de ciutadans, sinó en un centre comercial. Que l’ideal il·lustrat culmini en la societat de consum té conseqüències extremadament perverses, que s’aprecien cada vegada amb major claredat. En primer lloc, òbviament, la capacitat de consum diferencia, no pas iguala, els éssers humans. Aquesta diferenciació, a més, no es basa en cap moral aristocràtica, sinó en la pura força bruta que deriva de la capacitat de compra. Trump és, essencialment, això. Per això és més un fenomen que explica la nostra societat i que l’encamina cap a la catàstrofe, que no pas un líder polític que deixarà de ser-ho en algun moment.

Cadascun dels nostres comportaments com a consumidors és, poc o molt, una renúncia a la ciutadania i, amb això, un pas enrere de la democràcia. El col·lapse de les democràcies occidentals no és una distòpia, sinó un risc real. La reacció, però, no està en la nostra condició d’electors, sinó en el nostre estil de vida. Passa per superar la pulsió del consum com a centre del nostre projecte de vida. No es tracta de no consumir, òbviament, sinó de què el consum estigui vinculat a la responsabilitat i no pas a l’autoindulgència.

Jordi

Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@diarimes.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Sortida dels Socis de la Secció Excursionista del Centre de Lectura al Collet de la Creu, a Vandellòs. Cedida