Futbol 16
El Nàstic no pot acudir al mercat per a reforçar-se si abans no allibera fitxes
Tarragona 3
La Diputació es mostra oberta a retocar el projecte del camí de ronda a la Savinosa, «per millorar-lo»
Opinió 21 Manel Castaño Bachiller. El risc zero no existeix: «La por no sempre és irracional. De vegades és una forma d’intel·ligència col·lectiva»
L’Ajuntament ha decidit ampliar el termini en què les terrasses han d’adequar-se a l’ordenança aprovada l’any passat, a l’espera del projecte municipal que ha de redefinir la imatge de l’espai. Els veïns es mostren indignats pel nou ajornament 2
Gerard Martí
Camp de Tarragona 11
L’avellana es mor
Pagesos del sector van protestar ahir deixant avellaners morts davant el Departament d’Agricultura i cremant-ne d’altres davant Aigües de Reus
Política
Roc Muñoz qüestiona el tracte rebut per part de Tarragona
A l’alcalde de la Canonja se li entén tot: «Hi ha amics, enemics i companys de partit. Aquests són els pitjors» l 5
Projecte definitiu per a les noves guinguetes de platja de Cambrils Serveis l 12
Reus tanca la campanya de Nadal amb més visitants però menys vendes Comerç l 10
Societat l L’Ajuntament manté la moratòria, passats els sis mesos inicialment previstos, mentre treballa en el projecte definitiu
Marta Omella Blanco
L’Ajuntament de Tarragona mantindrà, de moment, l’autorització provisional per a les terrasses de la Plaça de la Font més enllà dels sis mesos inicialment previstos, a l’espera de presentar el projecte definitiu que ha de redefinir la imatge d’aquest espai. Segons expliquen des del consistori, el document ja s’està treballant i es donarà a conèixer de cara a la primavera. Aquest permís temporal donava als restauradors de la plaça sis mesos per adaptar-se a la nova ordenança de terrasses, la qual va entrar en funcionament el passat 5 de juny. És l’única zona de la ciutat amb aquesta autorització, atorgada excepcionalment per les seves «característiques particulars», com és el cas de l’abundància d’estruc-
tures fixes, que encara mantenen tot i haver quedat prohibides. Tampoc se’ls apliquen els mateixos límits d’espai ni distància. Es tracta, recorden fonts municipals, d’una «normativa viva». Per aquest motiu, expliquen, també s’està estudiant com redefinir la distribució de les terrasses del carrer Mallorca amb l’objectiu de «millorar la convivència entre el veïnat i l’activitat de restauració».
Poc després que l’ordenança entrés en vigor, els residents van denunciar que el seu descans continuava sent «constantment interromput» per «l’alta concentració de persones» reunides als locals de la zona. Aquests, afirmaven els veïns, no estarien respectant els límits d’aforament establerts per la normativa. Així, l’Ajuntament va comunicar que instal·laria senyals
Els establiments de la plaça han pogut mantenir les seves estructures fixes
El projecte redefinirà la imatge de la plaça i es presentarà a la primavera
físics per a marcar l’espai delimitat per a les terrasses. No obstant això, la comissió tècnica encara està treballant per acabar de definir aquestes noves mesures.
Malestar a la Plaça de la Font En aquest context, els veïns de la Plaça de la Font critiquen l’ampliació de la moratòria, ja que consideren que els sis mesos concedits inici-
La Guàrdia
Urbana aixeca 35 actes des de l’inici de la normativa
Des que la normativa va entrar en funcionament, el juny de 2025, i un cop superat el període d’adaptació de dos mesos, la Guàrdia Urbana ha aixecat 35 actes a diferents establiments. Aquestes, afirmen des de l’Ajuntament, ja han estat notificades i es troben en procés de tramitació. Les sancions,
alment eren «temps suficient» per adaptar-se a la nova ordenança. Segons denuncien, un cop superat aquest pe-
expliquen, responen a incompliments diversos, com superar l’aforament permès, no disposar de l’autorització d’ocupació de la via pública, no retirar els elements de la terrassa fora de l’horari establert, no haver renovat la llicència corresponent o excedir l’espai autoritzat, entre d’altres. 18 d’aquestes denúncies es van interposar durant els mesos de juny i juliol. Llavors el punt més problemàtic de la ciutat era la plaça Corsini i els carrers del voltant, amb onze.
ríode, la situació no ha variat de manera significativa, fet que atribueixen a la «manca d’aplicació efectiva» de la nor-
mativa. Així, expliquen, els incompliments persisteixen, amb sobreocupació de l’espai públic, vulneracions dels horaris establerts i presència de música i pantalles exteriors amb so fins ben entrada la nit, tant en dies feiners com els caps de setmana.
Els residents també alerten d’un «clima de tensió creixent» amb part del sector de la restauració de la plaça i asseguren haver patit «episodis d’hostilitat, intimidacions i amenaces». A més, adverteixen que el conflicte va més enllà de la convivència i s’ha convertit en «un problema de salut pública», i recorden que «no permetre el descans dels veïns és un mètode de tortura». Tot plegat, el col·lectiu exigeix que «s’apliqui d’una vegada per totes l’ordenança amb tot el seu articulat, tal com se’ns va dir».
Espai Públic l L’organisme supramunicipal està a l’espera de reunions tècniques amb el Ministeri
Continua el sidral amb el camí de ronda de la Savinosa. La Diputació de Tarragona està estudiant possibles modificacions al projecte del camí de ronda a la Savinosa amb l’objectiu d’assolir un major grau de sostenibilitat. Així ho va anunciar ahir la presidenta de la institució, Noemí Llauradó, que va assegurar que estan pendents de reunions tècniques amb el Ministeri de Transició Ecològica, qui durà a terme les obres, per avaluar la viabilitat d’aquestes millores. «Estem pendents de reunions, les farem quan més aviat millor, perquè el que volem és que hi hagi un rigor a nivell tècnic», va explicar Llauradó. Tot i això, la presidenta no va concretar com afectarà això al projecte ni al calendari d’obres. Sí que va recalcar que tant el Ministeri com la Diputació han vetllat per les garanties mediambientals des de l’inici del projecte, elaborat per l’empresa Tragsa però considera que «haurem de mirar de trobar l’excel·lència en l’àmbit de la sostenibilitat». Llauradó va deixar clar que la decisió final dependrà de l’informe tècnic del Ministeri: «Ho exposarem més que res tècnicament per veure si el Ministeri ens diu si és factible. Espero que així sigui, i si ho és, veurem quin impacte o conseqüències té». En cas que les modificacions no siguin viables, la presidenta ha assegurat que el Ministeri haurà de «donar els motius». «La sostenibilitat s’ha respectat des d’un inici per totes les parts, per totes les administracions implicades, com evi-
Imatge virtual de l’aspecte del camí de ronda un cop es facin les obres a la Savinosa. Diputació de
Ecologistes en Acció diu que el conveni dels Morrots pot estar en entredit
dentment no podia ser d’una altra manera, però potser podem anar un punt més de millora», va concloure Llauradó. Sigui com sigui, la reacció de la Diputació arriba tard. Aquest projecte es va presentar públicament el març del 2024 i no ha sigut fins fa poques setmanes que la pre-
sidenta ha mostrat públicament la seva voluntat de modificar-lo.
Mentrestant, Ecologistes en Acció va denunciar aquest dilluns la manca de transparència al voltant del conveni entre l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona vinculat a l’ordenació urbanística de la
finca de la Savinosa i a la millora del traçat actual del camí de ronda. L’entitat ecologista diu que el conveni «no està localitzable de manera clara» ni publicat de forma completa als canals públics municipals.
Manca de transparència?
Segons Ecologistes en Acció, la documentació de la Junta de Govern Local del 28 d’abril de 2023, durant l’anterior mandat municipal, mostra que el conveni es va aprovar «fora de l’ordre del dia i amb declaració d’urgència», sense que constés cap punt relatiu a la Savinosa a la convocatòria inicial. L’organització assenyala que aquesta manca de publicitat efectiva «pot afectar la validesa del conveni» i exposa que, si no es compleixen els requisits de publicitat exigibles, s’obre «un camí jurídic» i es podria declarar la nul·litat o ineficàcia de l’acord. «Un conveni que condiciona el futur d’un tram litoral sensible ha d’estar publicat de manera clara, completa i rastrejable. Si costa trobar-lo, el sistema falla», van denunciar. Ecologistes en Acció reclama que l’Ajuntament i la Diputació publiquin el text íntegre del conveni signat, amb annexos, plànols i memòries, així com la traçabilitat completa del procés. L’entitat va advertir que aquesta manca de transparència «pot derivar en actuacions legals en defensa del dret de la ciutadania a ser informada i a controlar democràticament les decisions públiques que afecten el litoral». «Quan un assumpte entra per urgència, el mínim democràtic és que quedi perfectament traçat. Sense això, la ciutadania només veu fum administratiu i les intencions queden amagades», conclou el comunicat de l’entitat ecologista.
Política l L'administració afronta un 2026 «il·lusionant»
Oriol Castro Sanz
La Diputació de Tarragona va celebrar ahir al matí la trobada anual amb els periodistes del Camp de Tarragona per fer balanç dels diferents projectes de present i futur de la institució. La presidenta Noemí Llauradó en va fer un
uns 48 milions d’euros. «Permeten fer als ajuntaments allò que realment volen. Sabem que el finançament a les administracions més locals no és el més òptim i volem ajudar a que tinguin recursos. Ells són els que saben que necessiten realment els seus ciutadans», va indicar Llauradó. Per últim, enguany l’institució supramunicipal continuarà fent passes per traslladar la seva seu operativa a la plaça Imperial Tàrraco. La presidenta va explicar que han rebut deu ofertes per a fer el projecte definitiu. L’ImpulsDipta,
repàs, deixant clar que, encara que ara plogui, «continua sent el mandat de l’aigua». A banda, va fer èmfasi en les diferents carreteres on s’està actuant i s’actuarà enguany. Aquestes afecten diferents municipis com Valls, Rojals, Botarell, el Catllar o també Tarragona, amb la car-
retera que arriba fins al Far de Salou. «Activarem inversions necessàries», va exposar la presidenta.
48 MEUR
També, l’any 2026 a la Diputació estarà marcat pel desplegament del programa ImpulsDipta, que comptarà amb
Redacció / J. Bugarin
Diversos municipis del Camp de Tarragona van mostrar ahir el seu suport i solidaritat amb les víctimes del greu accident ferroviari registrat diumenge a Adamuz (Còrdova) i totes les persones afectades. La Diputació, així com els ajuntaments de Tarragona, Reus, Salou o Vilaseca van convocar un minut de silenci com a gest de respecte i de record. En el cas de Cambrils, també es va llegir un manifest per fer arribar el condol a les famílies i reconèixer la tasca dels serveis sanitaris i d’emergències.
La comunitat andalusa que viu a la demarcació tarragonina també va expressar ahir el seu dol per aquest tràgic accident que ha provocat almenys 40 morts i més d’un centenar de ferits. «Estem molt cons-
l Societat
ternats», va assegurar la pre-
vocal de relacions institucio-
mantenim una connexió molt
Diversos ajuntaments han fet minuts de silenci i la comunitat andalusa ha mostrat la seva consternació
sidenta de la Casa d’Andalusia de Tarragona i Província, Charo García, que explica que «és un trajecte que fem habitualment perquè ens connecta amb les nostres famílies i amics». «Mai t’imagines que pots arribar a trobar-te en una situació així i, quan un fet d’aquesta magnitud toca la teva terra i la teva gent, fa molt mal», va remarcar. García va apuntar que no hi ha cap afectat directe dins de l’entitat. Tot i això, expli-
cap a Còrdova des de Madrid en tren, i a Puertollano el van aturar perquè circulava deu minuts després del comboi accidentat». Des de la Casa d’Andalusia van voler transmetre un missatge de «suport» i «escalf» a les famílies afectades i van oferir la seva ajuda a les institucions, tot esperant que els motius del succés s’aclareixin al més aviat possible.
En la mateixa línia es va expressar Luisa Márquez,
nals de l’Asociación Cultural y Folklórica Andaluza a Tarragona, que assenyalava que la notícia es va viure «amb moltíssim dolor». «Són terres molt properes i molt estimades, i tot el que hi passa ens colpeja especialment perquè
«Quan un fet d’aquesta magnitud afecta la teva terra i la teva gent, fa mal»
profunda amb la nostra terra», va afirmar.
«El cor encongit» Márquez va assegurar que les imatges del sinistre van deixar la comunitat «amb el cor encongit» i va subratllar que, tot i no tenir constància de familiars directament afectats dins l’associació, «això no resta importància a una tragèdia que és immensa». «El que realment fa mal és la pèrdua dels éssers estimats; els
a les famílies, passen a un segon pla», va indicar. Des de l’entitat també van fer públic un missatge de condol a través de les xarxes socials, amb una nota de suport adreçada a les famílies de les víctimes. «Estem consternats i molt dolguts. És la nostra gent i és la nostra terra», va concloure. Mentre es busquen explicacions al succés, el que queda és un dolor compartit que ha arribat també als municipis de Tarragona.
Imatge de l’Ajuntament dels Pallaresos. ACN
Els Pallaresos i el Catllar s’adhereixen a l’associació per l’Impuls Metropolità
Política l Es vol consolidar una «estructura més àmplia i representativa»
Redacció
Els ajuntaments dels Pallaresos i del Catllar s’han adherit a l’associació per l’Impuls del Camp de Tarragona. L’alcaldessa dels Pallaresos, Maria Grau, ha assegurat que representa una «oportunitat estratègica» pel municipi. «Ens permet sumar esforços amb altres administracions, mancomunar serveis i optimitzar recursos, fet que es tradueix en una gestió més eficient i sostenible», ha afirmat a través d’un comunicat. Aquesta decisió respon al compromís dels dos consistoris d’implicar-se activament en la construcció d’un projecte compartit per al Camp de Tarragona, orientat a afrontar reptes comuns com la mobilitat, el planejament territorial, el desenvolupament econòmic i la cohesió social des d’una perspectiva metropolitana.
Pel que fa a l’Ajuntament del Catllar, l’aprovació de l’adhesió s’emmarca en la voluntat del consistori de reforçar la col·laboració intermunicipal i de sumar-se als espais de reflexió i treball compartit a escala metropolitana. Segons Alba López, alcaldessa del Catllar «és molt important formar part d’aquest espai des del primer moment, especialment per poder participar en el debat i la presa de decisions sobre qüestions clau com la mobilitat, el transport públic o l’habitatge. Fer-ho de la mà d’altres municipis del territori més grans ens permet sumar veus i tenir més força a l’hora de defensar les nostres necessitats». Des de l’associació han valorat «positivament» les incorporacions, ja que «contribueix a consolidar una estructura metropolitana més àmplia i representativa».
L’Ajuntament activa el Pla d’Actuació Municipal en fase d’alerta per fort onatge
Protecció l La Conselleria de Protecció Civil de l’Ajuntament de Tarragona comunica l’activació de la fase d’ALERTA del Pla d’Actuació Municipal, a causa del mal estat de la mar i del fort onatge previst des d’aquesta nit, fins a mig matí del dimecres dia 21 de gener. Es podrien registrar onades que podrien superar els 2,5m.
La cooperació, la lleialtat i la solidaritat entre municipis haurien de ser la base sobre la qual es construeixi la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. En principi, tots els alcaldes implicats tenen clara aquesta idea i així ho han mostrat en els diferents actes públics que s’han dut a terme des de la creació del Grup Impulsor ara fa dos anys. El problema és que aquesta bona voluntat s’acaba quan apareixen conflictes en què els interessos d’algun dels ajuntaments es veuen perjudicats.
A més, cal tenir en compte que la constitució de l’Àrea Metropolitana encara està lluny. La realitat és que queda molt camí per recórrer i, mentre no es materialitzi, el territori continuarà gestionant-se com un conjunt de municipis aïllats, amb motivacions pròpies i poc espai per a la visió compartida que requereix un projecte comú. Això és el que està passant amb la discussió entre l’Ajuntament de Tarragona i el de la Canonja pel servei d’autobús que connecta les dues localitats, el qual es va mantenir a través de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona després de la segregació del 2010.
Un cop vençut aquest acord, la capital exigeix a la Canonja que assumeixi el cost íntegre de les línies L-3 i L-30, que suposa un import total d’1,6 milions d’euros. Aquest conflicte pot deixar ferides obertes entre dos municipis, les quals poden suposar un perjudici en el futur, quan s’hagin de trobar consensos. De fet, el trencament entre ambdós consistoris ha quedat palès amb les declaracions de l’alcalde canongí i president de l’Associació per a l’Impuls de l’Àrea Metropolitana, Roc Muñoz, carregant durament contra l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, en una entrevista concedida a TAC12. «Hi ha amics, enemics i companys de partit. Aquests són els pitjors», va declarar Muñoz, citant Giulio Andreotti —primer ministre italià en tres etapes diferents des del 1972 fins al 1992—. El batlle va deixar clar que no estarà «ni un segon més del necessari» amb l’EMT. En aquest sentit, va cri-
Política l Muñoz carrega durament contra Viñuales pel conflicte dels busos entre la Canonja i Tarragona
ticar que des de la capital s’ha volgut fer una «imposició» i va qüestionar els arguments esgrimits per Viñuales. «Els tècnics poden dir missa, però som nosaltres, els polítics, els que hem de determinar de quina manera s’avança», va etzibar l’alcalde de la Canonja, qui reconeix que s’esperava «una altra resposta» per part de l’Ajuntament de Tarragona.
Batalles de campanar Aquesta disputa també ha posat sobre la taula una qüestió clau: la necessitat d’un model de mobilitat mancomunada que no depengui de decisions municipals puntuals. Amb la futura Àrea Metropolitana, la idea és impulsar una empresa pública de transport metropolità i que l’Autoritat
La crítica
«Hi ha amics, enemics i companys de partit. Aquests són els pitjors»
del Transport Metropolità (ATM) n’esdevingui l’operadora pública. Per poder ferho realitat, però, caldrà una gestió territorial que eviti xocs d’interessos entre els municipis implicats.
Quan Roc Muñoz va ser nomenat president de la nova associació fa dos mesos, va fer una crida a «fugir de batalles de campanar» per no condemnar al fracàs el futur projecte territorial, ja que la confrontació entre ajuntaments només compromet la creació de l’Àrea Metropolitana. Tot i això, ja s’ha pogut comprovar que és fàcil dir-ho, però no tant portar-ho a la pràctica; i, de moment, cada municipi està fent sonar les seves campanes.
‘Cultura i educació: reptes i aliances’
Societat l Se celebrarà a l'Institut Municipal d'Educació de 9 a 13.30 h
Aquesta activació s’efectua d’acord amb el comunicat emès pel Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), basat en les prediccions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i en les possibles afectacions que se’n poden derivar al municipi. Es recomana no banyar-se i allunyar-se d'espigons. Redacció
Redacció Tarragona acull aquest dimarts la jornada Cultura i educació: reptes i aliances. La trobada, promoguda per l’Ateneu cooperatiu del Camp de Tarragona-CoopCamp, s’ha creat amb la col·laboració de diverses entitats i cooperatives que formen part del món
cultural, educatiu, artístic i de l’administració pública de l’Economia Social i Solidària del Camp de Tarragona. L’objectiu de l’esdeveniment és crear un espai de trobada, reflexió i diàleg entre les professionals dels dos sectors per explorar com les pràctiques culturals i artístiques
esdevenen motors de canvi i transformació educativa.
L’esdeveniment tindrà lloc a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona, de 9 a 13.30 hores, i estarà enfocat a donar visibilitat a projectes inspiradors del territori. Aquests serviran per mostrar com les arts es poden utilitzar
per fer evolucionar l’aprenentatge, la cohesió social i la creativitat col·lectiva. Serà un espai on imaginar i construir noves formes de treball conjunt i abordar reptes actuals, a través de la intersecció entre cultura i educació.
La jornada es dividirà en tres activitats: un espai de debat sobre «Com enfortir els vincles entre els agents culturals i educatius» moderat per Elena Piñol, la presentació de projectes inspiradors de l’economia social i solidària, i tastets d’experimentació.
Política l Els republicans volen millorar l’accessibilitat de la via substituint el paviment i corregint els desnivells
deteriorades, però aquestes són de les més malmeses.
retat en un eix estratègic de la ciutat», va remarcar.
El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona presentarà al pròxim plena ri una moció per impulsar la renovació integral de les vo reres de l’avinguda Andorra. L’objectiu, expliquen, és «dig nificar una de les principals entrades a la ciutat, amb una elevada intensitat de trànsit, tant rodat com de vianants». Així, els republicans proposen un projecte que inclogui la re novació del paviment, la cor recció dels desnivells i la millo ra d’accessibilitat de la zona. «Tarragona té moltes voreres
Això no respon a un model de ciutat que posi les persones al centre», va assegurar ahir el conseller d’ERC, Xavi Puig. Aquests desperfectes, va apuntar, dificulten la mobili tat quotidiana, especialment de gent gran, persones amb mobilitat reduïda i famílies amb infants. A més, va subrat llar, es tracta d’una «zona molt transitada», ja que concentra diversos pols d’atracció, com l’estació d’autobusos, centres educatius, equipaments ad ministratius i zones comerci als. «Estem parlant de segu
Juárez es reuneix amb veïns de Camp Clar per abordar mancances del barri
Societat l Ángel Juárez es va reunir aquest dilluns amb una vintena de veïns de Camp Clar, que li van exposar man cances al barri. Ha anunciat contactes amb la regidoria i reu nió amb la Generalitat sobre habitatge social. Redacció/Cedida
La iniciativa arriba després de les obres de renovació de la calçada de l’avinguda An dorra, impulsades també per ERC i executades recentment entre la plaça Imperial Tàrra co i l’avinguda Catalunya. L’ac tuació ha inclòs el reasfaltatge, la creació de nous passos de vianants amb reductors de velocitat i la implantació d’un carril bici. Tot i valorar posi tivament aquestes millores, ERC considera que la inter venció ha quedat «incomple ta». «El manteniment de la calçada era necessari, però no
La moció també planteja una partida específica i establir un diàleg amb veïns
podem oblidar que els princi pals protagonistes de l’espai públic són els vianants», va
defensar Puig. Així, el grup considera que «és un bon mo ment per a afrontar una sego na fase de millora, més ambi ciosa i integral, que dignifiqui tot l’espai urbà».
La moció també preveu reservar una partida pres supostària específica per fer possible l’actuació i obrir un
procés de diàleg amb el veïnat, les comunitats i els comerços de la zona per consensuar el projecte. Segons els republi cans, la participació del teixit veïnal és clau per «adaptar la intervenció a les necessitats reals de l’entorn i garantir cri teris de funcionalitat, segure tat i cohesió urbana».
Successos l L'autor va intentar fugir i amagar-se en una finca propera
Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat dijous un home de 37 anys per un roba tori amb força a l’interior d’un habitatge. Els fets es van pro duir cap a les 16 h, quan el cos va rebre l’avís de l’activació de l’alarma d’un domicili situat en una urbanització pròxima a la platja de l’Arrabassada. La propietària de l’habitatge va mostrar als agents les imat ges en directe de les càmeres ubicades a l’interior i s’hi ob servava un home que anava d’un espai a un altre. En arri bar i obrir la porta d’accés al jardí, els agents van observar com un desconegut sortia per una finestra lateral i es dirigia cap a la part posterior de la finca. Després de saltar una tanca, va accedir a una propi etat contigua. Es va desplegar un dis positiu de tancament a la urbanització per evitar pos
sibles vies de fugida i es van establir punts de control cap a l’entorn de les platges del Miracle i l’Arrabassada. Paral· lelament, es va iniciar una recerca per l’interior de dife rents finques i carrers pro pers. En el dispositiu també hi van participar efectius de
la Guàrdia Urbana de Tarra gona. Durant les comprova cions a diferents propietats pròximes, els agents van tro bar un telèfon mòbil a terra, en concret en un dels domici lis on se l’havia vist saltar. Poc després, un dels agents va accedir a la part posterior de
El detingut acumula més d’una vintena d’antecedents policials
jardí d’una finca i va veure un home amagat dins del com partiment de llenya d’una barbacoa. En adonar se de la presència policial, va intentar fugir i, en intentar detenir lo, va oposar resistència i es va escapolir novament fins que va ser interceptat en una parcel·la propera on va tornar a oposar se activament a la seva detenció. No duia documentació i presentava diverses esgarra pades i lesions superficials compatibles amb els salts i escalaments a través de tan ques i reixes. Un dels agents el va reconèixer com l’home que prèviament va ser localitzat en l’amagatall i se’l va detenir. Acumula 23 antecedents.
Medi Ambient l Les basses d’Aigüesverds o els refugis climàtics de les escoles són accions del paquet
Sergi Peralta Moreno
El RENATUReus va ser un dels grans protagonistes del 2025. Amb un pressupost superior als 4 milions d’euros, el macroprojecte, finançat en bona part per fons europeus, ha servit per «donar impuls a una línia estratègica del govern de la ciutat, com és la renaturalització, tant de la trama urbana com periurbana o perinatural», valora el regidor de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio. L’ajut ha permès «accelerar» unes actuacions i planificacions que «si haguéssim hagut d’esperar a trobar recursos de l’Ajuntament seria molt més difícil». Les basses del Pedret, a l’entorn d’Aigüesverds, i els refugis climàtics a quatre escoles són els exemples més fefaents de què s’ha dut a terme. Les basses s’han creat per afavorir la biodiversitat i facilitar l’aproximació de la ciutadania a la naturalesa, a través d’un mirador elevat i punts
d’aguait. Amb masses d’aigua i vegetació, i amb la delimitació de zones d’accés restringit, busquen esdevenir un punt d’atracció per a aus, amfibis, rèptils, insectes i fauna i flora autòctona. D’altra ban-
da, les escoles General Prim, Teresa Miquel, Pompeu Fabra i Marià Fortuny han estrenat patis més confortables, amb pèrgoles i umbracles, arbres i arbustos i paviments vius. Tampoc passa per alt la transformació de la rotonda de l’avinguda de Riudoms més propera al Parc de la Festa, que és el primer sistema urbà de drenatge sostenible (SUDS) i que es completa amb els jardins pluvials del Parc
Rubio: «Estarem molt amatents a veure si hi ha altres RENATUR 2.0»
del Lliscament. Al carrer d’Astorga, s’han preparat nous horts urbans, espais comunitaris de cultiu ecològic.
Els projectes s’han deixat notar en altres punts de la ciutat, amb accions de renaturalització de carrers, places, interseccions viàries i altres punts urbans, com la implantació d’escocells vius a la placeta del Doctor Sabater o el carrer de Sant Pancraç.
RENATUR 2.0
A partir d’ara, Rubio assegura que la idea no és deixar enrere les tasques de renaturalització, sinó que «els projectes tindran el seu recorregut». Menciona que al pla d’inversions es tenen en compte accions vinculades amb espais verds i manteniment de camins i rieres. Així mateix, «estarem molt amatents per veure si hi ha altres RENATUR 2.0 en el qual l’Ajuntament es pugui acollir, siguin de la Fundación Biodiversidad o qualsevol línia de finançament supramunicipal que ens ajudi a tirar endavant els projectes que quedaran en cartera».
Societat l Es garanteixen dues hores gratuïtes per aquells que presentin un tiquet de la compra
Miquel Llaberia
L’aparcament del Carrefour de Reus ja és de pagament des d’ahir dilluns 19 de gener. Una situació que es va viure amb relativa normalitat, ja que bona part dels clients que van visitar el supermercat ja s’havien assabentat prèviament del canvi, tot i que a alguns els va enxampar per sorpresa. Ara bé, les dues primeres hores seran gratuïtes pels clients que facin alguna mena de compra i s’ampliarà una hora gratuïta més en cas que la compra sigui de 20 euros com a mínim. El preu per aquells que no presentin el tiquet de la compra o superin el temps gratuït serà de 5 cèntims per minut. D’aquesta manera, la zona nord-est de la ciutat perd un aparcament que, tot i ser privat, molts visitants utilitzaven per poder aparcar de franc a la ciutat.
Fotografia de l’entrada del pàrquing del Carrefour de Reus, de pagament des d’aquest dilluns, 19 de gener. Gerard Martí
car gratis a la zona i si vas al pàrquing del Pi del Burgar t’embruten el cotxe o algun brètol te’l xafa».
Precisament, bona part dels clients ja s’havien assabentat per diversos canals del canvi en la política d’aparcament de l’hipermercat, però d’altres com l’Albert s’ho van trobar per sorpresa. Per aquest motiu, davant el caixer situat a la primera planta del pàrquing un treballador es dedicava a resoldre els dubtes dels clients.
Entre els clients consultats pel Diari Més durant la primera jornada en què es va aplicar el canvi el principal sentiment era de resignació. «Ja han tardat bastant a fer-ho, tenint en compte que en la majoria dels supermercats el pàrquing és de pagament», va comentar la Laia, arronsant les espatlles.
Per la seva banda, la María assenyalava que l’oferta pel que fa a les hores gratuïtes pels clients era bona: «Amb dues o tres hores tens temps de sobra per fer la compra
S’ajorna la col·locació de la primera pedra de l’EBM l’Ametller al 29 de gener
Educació l Les obres comencen oficialment aquest dimarts tot i l'ajornament de l'acte
Miquel Llaberia
L’acte institucional per part de l’Ajuntament de Reus previst per avui dimarts 20 de gener de col·locació de la primera pedra de l’Escola Bressol Municipal l’Ametller s’ajorna pel dijous 29 de gener a les 12 hores al pati de l’Escola Eduard Toda. El motiu darrere de la decisió ha estat la previsió meteorològica amb probabilitat de precipitacions. No obstant això, segons confirmen fonts del consistori a Diari Més l’obra comença igualment avui dimarts 20 de gener de manera oficial.
L’execució de les obres de la nova llar d’infants de Reus es va adjudicar el passat mes de desembre a l’empresa M. i J. Gruas, SA per un import de 2.842.416,47 euros amb un termini d’execució fixat de deu mesos. Per tant, s’espera que la nova EBM estigui enllestida a finals d’aquest any 2026. Aquest nou equipament s’aixecarà dins de l’actual recinte de l’Escola Eduard Toda i permetrà la creació d’una illa educativa complerta dels 0 als 16 anys, ja que en un mateix entorn hi haurà l’Escola, el nou equipament educatiu i l’Institut Roseta Mauri.
En el cas de compres de més de 20 euros s’amplia en una hora l’estada gratuïta
El doctor Joan Borràs rep el Premi al Coneixement
Societat l L'Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, va lliurar ahir al director adjunt de l'Institut d'Oncologia de la Catalunya Sud, Joan Borràs, el Premi al Coneixement 2026. L'acte d'entrega va ser ahir al vespre al Centre de Lectura de Reus on es va destacar la trajectòria del doctor i la seva implicació en causes com la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. MLB/GMR
i, fins i tot, anar a qualsevol cosa al centre de Reus si necessites fer un encàrrec ràpid. Hi ha altres supermercats que només et donen una hora gratuïta com a client». Ara bé, l’Albert es mostrava menys comprensiu amb l’aplicació
de la tarifa: «M’ho he trobat en arribar i crec que és injust. És una pena, perquè feia servir aquest aparcament moltes vegades venir a Reus i aprofitaves per comprar alguna cosa aquí. El problema és que gairebé no hi ha lloc per apar-
Col·legi de l’Advocacia D’altra banda, això implica que molts treballadors de la zona que usaven aquell aparcament de forma habitual perden l’oportunitat. És el cas de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus, situat a l’avinguda de Marià Fortuny, 83, a poca distància de l’edifici. Per aquest motiu, es van posar en contacte amb Carrefour per intentar arribar a un acord. «Des d’un inici el contacte i la informació ha estat bastant opaca. No és fins a mitjan de desembre que vam poder contactar amb el responsable real de la gestió», comenta Sergi Guillén, degà del Col·legi. Segons comenta, des de l’hipermercat els han comentat que no es voldrien reunir fins a finals de febrer o inicis de març per tal de valorar com funciona la mesura. «No hi ha més remei, però el pàrquing està infrautilitzat des de fa setmanes. No caldria esperar tant», lamenta el degà.
Toni Aira: «El líder polític no és exactament com el veiem, interpreta un rol, com un docent a l’aula»
Entrevista l El periodista, expert en comunicació i professor universitari, presenta avui el seu nou llibre, 'Mitólogos', al Círcol
Sergi Peralta Moreno
Què explicarà?
«Fa molts anys que treballo en la comunicació de la política. M’interessa donar una explicació a per què comuniquen d’una manera determinada i per què se’n surten. Això ocorre des de l’antiguitat. Potser d’una altra forma, però no en el fons». Vivim en un món molt més digital.
«Hem reduït la lectura i hem canviat el pensar pel mirar. Siguem conscients que les imatges poden canviar el món i, de fet, ho fan. Jo el que intento dir és, ja que això passa, per què no intentar ajudar a no lliurar-se acríticament al que et venen? Faig una repassada d’experiències d’èxit de punta a punta del planeta. Podem pensar que és cosa dels populistes, dels ultres de la dreta, dels Estats Units... No. Poso exemples que van des de Pedro Sánchez a Ayuso, passant per Milei, Meloni,
Trump, Boric, Maduro, Xi Jinping, la reialesa britànica o Sheinbaum. El ventall geogràfic és molt variat, i també l’ideològic. Hi ha homes i dones. No hi ha una distinció real a l’hora d’explicar com el poder fixa unes imatges per moure audiències». Parla de mites. Ens traslladem a l’Antiga Grècia?
«Antiga Grècia, contigo empezó todo. A Grècia hi ha el bressol de la societat occidental. Als mites grecs apareixen figures que eren construccions. Qui construïa aquests personatges que protagonitzaven serials espectaculars?
Ho feien uns senyors al servei del poder, per fixar unes històries perquè projectessin a la gent el model d’home, de dona, de societat, a què havies d’aspirar. Ho feien de manera atractiva, no administrativa».
I avui dia?
«Avui dia es construeix el món sobretot amb imatges, a través de les pantalles, com la motoserra de Milei, la gorra
Màscara
«Tothom pot ser constructor de mites, tots ho fem; a les xarxes, més»
interpretant un rol de lideratge, com un docent treballa el seu rol a l’aula, però no actua així a casa. D’entrada, la idea de la interpretació no ha de ser necessàriament dolenta. La qüestió és la sobreactuació en què cauen avui dia molts polítics i que molta gent els cregui acríticament». Tots tenim màscara?
«Tothom pot ser constructor de mites. Tots ho fem bastant. A les xarxes socials, cada vegada més. Quan la gent penja una selfie amb els amics o un vídeo a TikTok està representant. En aquell moment, està venent una imatge. La idea és agradar, emocionar, no deixar indiferent. Aquesta construcció la fem de manera intuïtiva. El poder també ho fa. La idea és mostrar les intencions que hi ha al darrere perquè puguis decidir conscientment, no només empès pel ganxo de les imatges». On és la línia entre la mentida i el mite?
de Donald Trump o el Peugeot de Pedro Sánchez. Són imatges d’impacte. Els personatges passaran, però aquestes experiències quedaran, perquè han estat l’explicació d’un èxit en un moment determinat. Aquestes imatges, de fons, tenen un relat que té les seves arrels en els esquemes d’històries que funcionaven a l’Antiga Grècia. Es tracta d’entrenar la mirada de la gent, que siguem una mica menys vulnerables». Aleshores sempre veiem el polític rere una màscara? «La política sempre té una part important de representació, però tots ho apliquem. Ara explico les coses d’una manera determinada perquè parlo amb un periodista. Si li expliqués a la meva mare, ho faria diferent. I als alumnes, d’una altra forma. Menteixo a classe? No, només adapto el llenguatge, el to... És una tasca d’adaptació. La política també ho fa. El líder no és el que veiem exactament. Estan
«Que sàpigues explicar una història no vol dir que menteixis. La construcció de mites moderns implica la construcció d’històries que la gent entengui. Això és positiu. Arribes molt millor a la gent generant una anècdota amb què s’identifiqui el personatge que no pas amb números freds o amb el llenguatge administratiu. La idea de no em vinguis amb històries és mentida. Sí que volem històries, però que siguin bones, útils i aportin alguna cosa. Això no vol dir mentir. El problema que tenim és que part de l’espectre polític ha pensat que té la raó i la puresa i que amb això en tenia prou, i l’altra banda s’ha dedicat a fer arribar bé el seu missatge». Com es comunica bé? «Hi ha dos elements clau en la comunicació: l’estratègia i l’autenticitat. No pots esperar que per obrir la boca i pensar que tens la raó triomfaràs. Has de saber explicar-ho, saber amb què comptes, a qui ho expliques, amb quin objectiu ho fas i amb quins canals. Necessites una estratègia. La segona part és que la gent t’ha de percebre com a autèntic, creïble; has de ser coherent entre el que dius i el que fas, o entre el que es percep que ets i què dius».
Societat l El SEAP +60 està descentralitzat, amb vuit punts d'atenció presencials
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus posa en marxa aquesta setmana el nou Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones +60, un projecte integral que pretén donar resposta a les necessitats i realitats del col· lectiu longeu i esdevenir un punt d’escolta, orientació i acompanyament per in formar, detectar, prevenir i resoldre les dificultats que manifesti. Un dels elements claus és la descentralització i l’aproximació, ja que el servei s’oferirà en vuit punts d’aten
ció presencials —als centres cívics, a l’avinguda del Car rilet i el Mas Anglès—. La iniciativa compta amb una subvenció de 437.352,56 eu ros del Fons Social Europeu Plus, que ha permès reforçar els equips amb perfils de psi còlegs i integradors i treballa dors socials. El desplegament del SEAP +60 es du a terme de forma coordinada amb altres projectes municipals, com el nou Espai Vida, que buscarà fomentar la cura i el respecte i evitar situacions de maltrac tament o negligències cap a la gent gran.
Comerç l La rotació d’usuaris dels pàrquings municipals va créixer en un 1% respecte a l’any anterior
La campanya de Nadal a Reus tanca amb un sabor agredolç. Tot i que l’aspecte que va llu ir la ciutat va estar a l’altura d’anys anteriors amb una gran afluència de gent pels carrers, això no es va traslla dar en la facturació dels co merciants. L’Ajuntament de Reus va fer, per la seva banda, una valoració «molt positiva» de la campanya i asseguraven que el municipi s’havia con solidat com una destinació nadalenca de referència. Pre cisament, els aparcaments municipals van registrar un índex de rotació diari de 7.202 usuaris, que suposa un creixement d’un 1% respecte a l’any anterior. Per un altre costat, les dades del trànsit de vianants a través del servei Reus Wifi van registrar un total de 2.345.685 visitants, que suposa una lleugera da
vallada d’un 4,7%. Pel que fa a altres equipaments com els Cavallets a la plaça de Prim van mantenir dades similars a l’any anterior. No obstant això, la sensació general estesa entre els co merciants va ser d’un lleuger retrocés pel que fa a factura ció en comparació a la cam panya de Nadal 2024 2025. Des de la Unió de Botiguers de Reus confirmen que «s’ha tancat amb una moderada davallada de les vendes». «Malgrat això, els carrers de la ciutat han tornat a mostrar una bona afluència de públic i un ambient nadalenc viu, especialment durant els dies clau de les festes. A més, s’ha constatat una clara voluntat de la ciutadania de continuar apostant pel comerç local», afegeixen. Una línia similar en la qual s’expressa Victòria Simó, membre de la junta del Tomb de Reus: «La campanya
La ciutat va registrar un 80% d’ocupació hotelera durant les festes nadalenques
ha sigut més fluixa en general si parlem de facturació». Tot i que «algun comerç d’algun carrer cèntric hagi pogut pu jar», Simó assegura que «la majoria dels nostres associ ats han notat una caiguda».
Així, el Tomb assenyala la incertesa generada al voltant de la Zona de Baixes Emissi ons, que es va posar en marxa a partir del desembre, com un fet a tenir en compte: «Molta gent estava preocupada o no prou informada. O tenien por que els pàrquings estiguessin plens, que en molts moments ho estaven», lamenta, alhora que recorda que «molts dels nostres clients són de fora de Reus».
Qui es va mostrar més op timista després de tancar la campanya va ser Pau Salva dó, president de l’associació comercial de El Pallol que confirma que «ha anat en la línia de l’any passat». «Pot ser en algun cas hi ha hagut alguna lleugera caiguda, però pel que fa a facturació dels co merços ha sigut bastant sos tinguda. El novembre va ser més fluix i durant el desem bre es va anar recuperant», afegeix Salvadó. En aquest sentit, apunta que un dels factors que potser va influen ciar va ser la climatologia, ja que «respecte a l’any passat ha fet més fred» i al voltant d’algunes dates assenyalades «va ploure».
Turisme
Per un altre costat, no tots els indicadors en els quals s’ha fixat el consistori han estat comercials, sinó també tu rístics. Pel que fa a visitants a equipaments turístics, el Gaudí Centre va registrar un augment del 16% i el Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata va rebre un 3% més de visitants. A més, l’espec tacle inaugural de l’encesa de llums del 27 de novembre, anomenat El Batec de Nadal, va assolir novament l’afora ment total de la plaça. Quant a ocupació hotelera es va as solir un 80%, un percentatge més elevat respecte a tempo rades precedents.
Adam Díaz Garriga
La pagesia del Baix Camp van tornar a sortir al carrer per reclamar la situació crítica que viuen els regants d’avellaners. Més de 30 tractors iniciaven una marxa lenta des de Riudoms fins al centre de Reus, on van portar diversos arbres avellaners morts a conseqüència de la sequera del 2024. L’objectiu era la seu d’Aigües de Reus, on s’hi van cremar diversos arbres per protestar per la falta de mesures de la institució reusenca davant la necessitat d’abastiment de les principals zones de regadiu del Baix Camp.
Agricultura l Els pagesos cremen arbres a la seu d’Aigües de Reus protestant per la falta de mesures Professionals del
Sota el lema Pagesia o foc, Unió de Pagesos, entitat organitzadora de la tractorada, considerava que aquesta acció era un «últim toc d’atenció» a la Generalitat i administracions municipals de la comarca. «Preveiem portar l’aigua
de l’Ebre al Priorat l’any 2027, i ara l’endarreriran el 2030», lamentava el coordinador territorial del Camp de Tarragona, Sergi Claramunt. Des de
les comunitats de pagesos de la comarca, fa diversos anys que reclamen l’aprovació per part del Departament d’Agricultura dels ajuts per arren-
car els avellaners morts per la sequera, proposats l’any 2025 i encallats fins ara. «Sense solucions haurem d’abandonar els terrenys, es privatitzaran i
Amarrats
Els pescadors d’arreu de Catalunya i Tarragona també van protestar aquest dilluns amarrant les barques. Una situació a la que, durant la tarda, va veure les primeres solucions per part de l’Estat amb la publicació d’un decret per flexibilitzar la normativa europea. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació es va comprometre aquest dilluns a emprendre un seguit de mesures «amb caràcter urgent» per donar resposta a les reclamacions del sector.
Agricultura afirma que els ajuts demanats es resoldran al febrer
s’ompliran de plaques solars», criticava el coordinador.
Sense paciència Fonts del Departament d’Agricultura asseguraven a ACN que els ajuts per la sequera s’estan «tramitant dins els terminis habituals» i que els expedients són «recents». També recorden que els ajuts depenen del pressupost del 2026 i que hi ha 45 sol·licituds presentades. La previsió és resoldre-les durant aquest febrer, mentre el conseller Òscar Ordeig demanava «calma» al sector.
«Ara que tenim l’obra feta, falta la resolució», explicava Claramunt al Diari MÉS, asse-
gurant que porten «mesos esperant». Les critiques també s’han dirigit cap a la institució d’Aigües de Reus, que acumula diverses demandes del sector des del 2018 per accelerar l’arribada d’aigües al pantà de Riudecanyes. «No ens van fer cas i el pantà es va assecar. Ara que el pantà està bé, s’haurien de prendre mesures», ressaltava el responsable. Entre les principals demandes, també destacaven la falta d’ajudes al sector, de relleu generacional «digne» i de la regulació de preus en el sector de l’avellana.
Al sector, també s’espera el Pla Nacional de l’Avellana proposat el passat mes de juliol de 2025. D’acord amb el conseller Ordeig, la mesura estava prevista per presentar-se entre els mesos de setembre i novembre per rellançar el sector i incrementar el valor de mercat d’aquesta fruita seca. Mig any després, els pagesos reivindiquen que no s’ha presentat i se senten «abandonats per les administracions». «Mai és bo quan si sortim al carrer perquè vol dir que el sector no funciona», indicava Claramunt.
A més, des del sector s’advertia de les conseqüències per la falta de regulació dels terrenys agraris, que augmentaria la probabilitat d’incendis. «Cremarà des de l’Ebre fins a Portbou», afirmava el coordinador.
Turisme l El consistori aprova la seva construcció, però no assegura que s’enllesteixin per Setmana Santa
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Cambrils ha aprovat definitivament el projecte que ha de donar forma a les futures 19 guinguetes del municipi. Malgrat tot, des del departament d’Obra Pública asseguren que els terminis seran «justos» per arribar a l’inici de la temporada turística a partir del 29 de març, és a dir, Setmana Santa. La proposta preveia un període d’execució de tres mesos, però encara resta la licitació i adjudicació del projecte, que continua a contrarellotge per estrenar-se en el període previst. L’aprovació inicial es va dur a terme el setembre del 2025, però la tardança de gairebé sis mesos podria complicar la seva arribada a temps.
Des del consistori, s’espera que la licitació sigui «ràpida» per dur a terme les noves edificacions, que hauran de substituir les actuals. L’objectiu era demolir les guinguetes antigues per millorar i modernitzar les instal·lacions, a més
d’abastir a gairebé totes les platges de la localitat de negocis de restauració costaners per fomentar el turisme.
Des del departament
d’Obra Pública ja es va advertir d’aquesta possibilitat i preveuen complir amb els terminis, tot i que fins a l’adjudicació definitiva es
Promoció l La destinació participa en la fira Matka de Hèlsinki per captar visitants interessats en sol i platja, golf i viatges fora de temporada
Cambrils ha participat en la Matka Travel Fair de Hèlsinki, celebrada del 15 al 18 de gener, el principal esdeveniment que marca l’inici de l’any turístic a Finlàndia i al conjunt dels països nòrdics. La fira, considerada la més important del sector en aquest mercat, reuneix anualment més de 56.000 visitants i prop de 15.000 professionals, i combina jornades orientades a mitjans i agents amb dies oberts al públic final al Helsinki Expo and Convention Centre. La destinació hi ha estat pre-
sent amb un mostrador propi dins l’estand de Turespaña, al costat d’altres destinacions estatals, amb l’objectiu de reforçar la visibilitat de Cambrils com a destinació de turisme familiar, esportiu i de qualitat, amb un èmfasi especial en el producte de golf. Des del Patronat de Turisme s’ha posat en valor que Cambrils hagi estat l’única destinació catalana present en aquest espai i que hagi actuat com a porta d’entrada per a molts visitants interessats en Catalunya, que han pogut descobrir el municipi per primera vegada. La regidora de Turisme i
Promoció de Ciutat, Patricia de Miguel, ha destacat que la participació a Matka «permet explicar Cambrils com un lloc ideal per desconnectar a la vora del Mediterrani, amb calma, bon clima i experiències que combinen família, esport i gastronomia», i ha subratllat el potencial del mercat finlandès, format per un públic amb bon poder adquisitiu i tendència a viatjar fora de temporada alta. L’acció s’ha reforçat amb la col·laboració amb l’Associació de Golf de la Costa Daurada, que ha mantingut contactes amb operadors per impulsar futures ac-
mantindran els dubtes. El projecte porta aturat des del 2021 i es desencallarà després de l’aprovació definitiva del consistori. Fa cinc anys,
la proposta presentada contemplava un lot de 21 guinguetes, però durant el procés d’adjudicació el projecte es va acabar suspenent. Ara, es
Obra Pública preveu arribar als terminis establerts, tot i que aniran «justos»
preveu la construcció de dues estructures menys i en un termini de temps que tindrà la necessitat de ser inferior.
Des de zero
El nou projecte preveu la demolició de les guinguetes actuals per construir estructures «més modernes» i amb instal·lacions millorades. La distribució prevista estableix la situació de cinc guinguetes a Vila-Fortuny, tres a la platja l’Ardiaca i tres a la Llosa, quatre a la platja de la Reguera, dos a la zona de l’Esquirol i dos més entre la platja del Calvet i la platja d’Horta de Santa Maria. Un projecte que, pràcticament, contemplarà la implementació d’establiments a totes les platges del municipi, prescindint de les de Sant Pere i la Riera. Les noves guinguetes se situaran en l’espai de les actuals o molt pròximes en aquests, respectant els criteris mediambientals de la llei de costes. Contemplaran cinc tipus de guingueta, d’acord amb les condicions aprovades, per adaptar-se a l’entorn i les necessitats de cada punt d’instal·lació i permetent la personalització del recinte per «diferenciar-se entre elles», segons «les característiques de cada platja».
cions de promoció i possibles fam trips. Entre les consultes recollides al mostrador també ha destacat l’interès pel pròxim eclipsi total de Sol del
12 d’agost de 2026, així com el pes del perfil caravaning, reforçat per la celebració simultània de la fira de caravanes. Amb aquesta acció, Cambrils
consolida la seva presència al nord d’Europa i obre noves oportunitats en un mercat clarament orientat a destinacions mediterrànies.
7,8% al novembre
la demarcació
Immobiliari l A Tarragona es formalitzen 1.458 compravendes en un context de 8.794 operacions a Catalunya
Agències
La compravenda d’habitatges a la demarcació de Tarragona va registrar al novembre un increment interanual del 7,8%, situant-se com una de les zones amb millor evolució del mercat immobiliari a Catalunya, segons les dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En total, a la demarcació es van formalitzar 1.458 operacions, en un context general de creixement moderat al conjunt del país. A escala catalana, es van comptabilitzar 8.794 transaccions, un 2,3% més
que el mateix mes de l’any anterior, amb un comportament desigual per territoris. Mentre Barcelona va registrar un lleuger descens, Tarragona, Girona i Lleida van mostrar una evolució positiva, reforçant el pes del mercat residencial fora de l’àrea metropolitana. Pel tipus d’habitatge, el mercat continua dominat per les operacions de segona mà, que van créixer un 5,6% interanual, mentre que les compravendes d’obra nova van retrocedir un 10,1%. Pel que fa al règim de protecció, els habitatges lliures van concentrar la major part de l’acti-
vitat, tot i que els pisos protegits també van experimentar un increment destacable. A Tarragona, aquesta dinàmica es reflecteix en una activitat constant tant en municipis costaners com en zones interiors, amb una demanda diversificada vinculada tant a l’habitatge habitual com a segones residències i inversió immobiliària.
En el conjunt de l’any, i a falta de tancar l’exercici complet, el volum acumulat de compravendes a Catalunya ja supera les 104.000 operacions, un 14,26% més que l’any anterior, amb diversos mà-
Urbanisme l El nou equipament s’ubicarà a la zona esportiva
Redacció
L’Ajuntament del Morell ha aprovat el projecte per crear un skatepark municipal a la zona esportiva, un nou equipament pensat per a la pràctica del monopatí, els patins i altres esports urbans. L’alcalde, Eloi Calbet, ha destacat que el projecte respon «a una demanda real i sostinguda del jovent» i aposta per «un espai modern, segur i de qualitat, concebut per tenir una llarga durada». El parc s’ubicarà al costat del pavelló i de les pistes de pàdel, transformant un espai infrautilitzat en un nou punt d’activitat i trobada, i
s’ha dissenyat amb criteris d’integració urbana, sense edificacions i respectant la vegetació existent. La regidora d’Esports, Mònica Casas, ha remarcat que el nou equipament fomentarà els hàbits saludables i l’esport a l’aire lliure, reforçant la imatge del Morell com un municipi actiu
La segona mà suma 7.197 operacions al novembre, un 5,6% més interanual
xims registrats des del 2007. Aquest escenari situa Tarragona com una de les
i modern. L’skatepark disposarà d’una pista de formigó patinable de 272 m² de modalitat street, amb rampes, voreres, calaixos, raïls, piràmides i quarters, i estarà adaptat tant a usuaris principiants com avançats. L’espai quedarà delimitat i només serà accessible durant l’horari d’obertura del pavelló. El projecte preveu la construcció dels obstacles amb materials com formigó lliscat, acer galvanitzat i granit, així com un tractament antigrafiti, i inclou mesures de seguretat per garantir una convivència adequada.
demarcacions amb millor evolució interanual, gràcies al creixement del 7,8% registrat al novembre i al pes de les 1.458 operacions formalitzades. La dada reforça el dinamisme del territori en comparació amb Barcelona, on l’activitat va retrocedir lleument, i confirma el paper
de Tarragona dins el repunt general fora de l’àrea metropolitana. Sense canvis bruscos, les xifres apunten a un mercat actiu, sostingut sobretot per la segona mà i per una demanda estable. Es manté el volum d’operacions respecte de mesos previs i consolida la tendència general actual.
Imatge d’arxiu de l’skatepark de
Adam Díaz Garriga
El municipi del Vendrell preveu posar a punt durant aquest 2026 la xarxa d’abastiment d’aigua, que actualment acumula fibrociment en diversos trams procedents del dipòsit del Molí del Blanquillo. El projecte va ser impulsat i aprovat per l’empresa mixta Aigües del Vendrell durant el febrer del 2025, i ara començarà el seu procés de licitació per adjudicar a una empresa externa la substitució de les dues canonades que actualment transporten l’aigua del centre de la localitat.
L’entramat afectat se substituirà i es millorarà la qualitat del material que renovi la xarxa. Les zones afectades derivaran entre els termes municipals de Santa Oliva i el Vendrell i preveuen un termini d’execució de quatre mesos. En total, la inversió pressupostada per part del consistori serà d’1,9 milions d’euros i es farà en sis fases. Representarà un dels projectes més grans del municipi plantejats en el nou POUM, que s’executarà també enguany.
La primera canonada serà substituïda en el tram dins la Riera de la Bisbal, amb gairebé 2 quilòmetres de treballs i afectacions que duraran tres mesos i mig. Aquesta primera connexió serà la més complexa, ja que s’encreuarà amb la
Llauradó veu amb bons ulls que Cunit voti si vol continuar a Tarragona
Política l La presidenta defensa la feina de la Diputació al Baix Penedès
Oriol Castro Sanz
El debat sobre el futur de Cunit continua. Després que l’alcalde del municipi, Jaume Casañas, expressés que es planteja abandonar la província de Tarragona i integrar-se a Barcelona, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va adreçar ahir la situació. «Respectem els plantejaments del batlle. Ara bé, creiem que treballem i invertim recursos al Baix Penedès per intentar millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans», va exposar. Un dels exemples que va
mencionar és la mobilitat. «Treballem junts molt a gust i hem establert una taula per abordar la problemàtica. No sé si a la Diputació de Barcelona disposarien d’això», va dir Llauradó. La presidenta entén els arguments exposats per Casañas sobre la falta d’inversió al territori. «Tots els habitants del sud del país tenim aquesta sensació. Però crec que no és culpa de la Diputació, sinó de les grans administracions públiques com la Generalitat i l’Estat», va exposar. En aquest sentit, Llauradó va comparar els pressupostos dels dos organismes
supramunicipals. «El nostre pressupost és d’uns 200 milions d’euros. La de Barcelona té uns comptes de mil milions d’euros. Els números són els que són. Però a Barcelona també són més a repartir. Nosaltres el que podem fer és fer de lobby», va expressar.
A favor dels referèndums Amb tot, la presidenta de la Diputació de Tarragona veu amb bons ulls que s’acabi decidint mitjançant un referèndum. «Sempre a favor de votar», va concloure. Cunit, de prop de 16.000 habitants, limita amb Cubelles (Garraf)
resta de canonades existents a l’AP-7, concretament a la C-51 (carretera de Valls), el Polígon industrial de la Cometa o de l’antiga travessera de la C-51 al camí Nou Vendrell. El tram afectat s’estendrà fins als gairebé 4 quilòmetres, i les dues
canonades s’executaran de manera paral·lela per assegurar el subministrament durant els treballs. La segona canonada ocuparà un més de treballs i la tercera, poc més de dues setmanes. L’alcalde del Vendrell,
Kenneth Martínez, destacava les obres per «garantir el subministrament, l’autosuficiència i el màxim rendiment de la xarxa per les dècades vinents».
Xarxa «per dècades»
Les millores no s’aturaran amb la substitució d’aquest traçat principal. També inclouran l’execució durant aquest any de la cinquena connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona que haurà de portar aigua des de pous com el Tomví o l’Ebre al centre històric del municipi del Vendrell. És una de les actuacions destacades també pel batlle vendrellenc, ressaltant la seva «importància» per «rebaixar els pous existents» i subministrar aigua «suficient» per pal·liar els efectes d’una possible sequera.
«La intenció és que el 75% de l’aigua vingui de l’Ebre, seria la proporció ideal», explicava el batlle. Els treballs, que ja es van anunciar el passat mes de novembre, comptaran amb un pressupost de 581.000 euros. El principal objectiu és la instal·lació d’una cinquena canonada des del terme municipal d’Albinyana, que permetrà al municipi desestressar els pous generals i garantir un subministrament complet. La connexió ja està adjudicada i preveu un termini d’execució de tres mesos, i també representarà una de les accions centrals del nou POUM plantejat pel govern.
u pertany a l’àrea sanitària del Garraf i el seu hospital de referència és el Sant Camil de Sant Pere de Ribes. L’alcalde creu que el futur del muni-
cipi passa pel Garraf, que els ciutadans es senten més barcelonins que tarragonins i considera que el canvi de Diputació podria treure Cu-
nit de «l’oblit». Així tot, caldrà veure com evoluciona la situació enguany i si l’Ajuntament accelera per celebrar una consulta ciutadana.
Agenda l Una programació amb teatre, música, dansa i propostes familiars
Redacció
Els Teatres de Valls han presentat aquest dilluns la nova temporada cultural, que s’estendrà de febrer a juny, amb una proposta artística àmplia i de qualitat i grans noms de l’escena catalana. El cartell reuneix Quim Masferrer, Carles Sans, Pere Arquillué, les T de Teatre, Jordi Rico, Albert Ribalta, Roger Coma o Maria Molins, i combina teatre, dansa, música, circ, divulgació i espectacles familiars. La temporada arrencarà el 8 de febrer al Centre Cultural amb Ai! La Misèria ens farà feliços,
una sàtira lúcida i futurista dirigida per Gabriel Calderón. Dins els muntatges de gran format, el 21 de març arribarà Avui no ploraré, comèdia agredolça amb el retorn de les T de Teatre i integrada a la campanya Cap butaca buida, i el 25 d’abril es podrà veure Göteborg, amb Roger Coma i Maria Molins i direcció de Jordi Casanovas. La programació reforça l’aposta pel territori creatiu vallenc i la reivindicació del 8M amb propostes singulars. El 28 de febrer, a l’Església de Sant Francesc, s’hi representarà El Sonall, peça immersi-
Seguretat l Set persones d’entre 26 i 33 anys han estat detingudes en l’operatiu
Agències
La Policia Nacional i la Guàrdia Civil han detingut set persones en una operació conjunta contra el cultiu i el tràfic de marihuana que ha permès desmantellar diverses plantacions il·legals a les províncies de Tarragona i Alacant. La investigació es va iniciar arran de la detecció d’una important plantació a l’Orxa, a la comarca valenciana del Comtat, on es van intervenir prop de 3.000 plantes i sis quilograms de cabdells, a més de documentació i altres efectes. Aquest material va facilitar la identificació dels presumptes responsables, tots ells homes residents en diferents municipis de Tarragona i amb antecedents per delictes relacionats amb el tràfic de drogues i
Propostes destacades
‘Bona Gent’ de Quim Masferrer
Dissabte, 13 de juny
Teatre Principal
va copresentada per Projecte Ingènu i dirigida per Marc Chornet Artells, plantejada com un joc i una visita al museu de l’oblit a partir d’un cas real de memòria històrica, amb una mirada a la postveritat i el revisionisme. El 7 de març, al Teatre Principal, es presentarà Fins que acabi de ploure, del projecte artístic Les Fugitives, sota direcció i dramatúrgia de Maria Ten, una peça íntima emmarcada en els actes previs al Dia Internacional de les Dones i amb la vallenca Laia Pujol al repartiment. La temporada es completa
‘Per fi me’n vaig’, de Carles Sans Diumenge, 12 d’abril
Al Centre Cultural
amb més teatre, com Tarsius (27 de març), el comiat de Carles Sans amb el monòleg Per fi me’n vaig (12 d’abril) i la proposta Jo, Travesti, i es tancarà el semestre el 13 de juny amb Bona Gent, de Quim Masferrer. En dansa i circ, s’hi inclouen Dones d’aigua (10 de març), La Batalla de l’Oblit (13 de març) i Amén (26 d’abril), amb col·loqui post-funció. En
La venda anticipada confirma l’interès del públic amb 747 abonaments venuts
‘Avui no ploraré’ de les T de Teatre
Dissabte, 21 de març
Al Centre Cultural
música, hi destaquen Mar de Mans (18 de març) i el concert simfònic Abbey Road Show (14 de juny), considerat un dels millors tributs a The Beatles. En divulgació, el 22 de maig arribarà El gran eclipsi com a prèvia de l’eclipsi solar del 12 d’agost, i el Teatre Principal acollirà també tres propostes familiars: The Incredible Box (21 de febrer), Amstrong (14 de març) i Jo, Tarzan (18 d’abril).
Venda d’entrades
Després de l’èxit dels abonaments, amb 747 unitats venudes per Nadal, les entrades es
‘Abbey Road Show’ tribut a The Beatles
Diumenge, 14 de juny
Teatre Principal
posaran a la venda dilluns 26 de gener a les 10 h, tant al web municipal www.valls.cat com a taquilles, amb horaris especials fins al 31 de gener. A taquilles, l’horari especial serà de 12 h a 14 h i de 18 h a 20 h, i s’ampliarà fins al 31 de gener; a partir del 4 de febrer, s’hi tornarà amb l’horari habitual dels dimecres i divendres. La temporada manté descomptes i promocions i incorpora un canal de Cultura Valls a WhatsApp, accessible amb el codi QR del programa. Una temporada pensada per viure la cultura en directe i omplir els teatres de públic.
robatoris violents. Arran de les primeres actuacions, els investigadors van constatar que aquestes mateixes persones estaven presumptament vinculades a altres cultius interiors situats en habitatges unifamiliars de Calafell, Cunit i Roda de Berà. Davant d’aquests indicis, es va crear un equip conjunt d’investigació entre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per coordinar les actuacions i avançar en el cas. Després de dos mesos de seguiments i tasques d’intel·ligència policial, al mes de novembre es van practicar set detencions i diversos registres simultanis als tres municipis del Baix Penedès i el Tarragonès. En els escorcolls, en què van participar més de 150 agents, es va localitzar també
La policia ha intervingut més de 4.300 plantes i 12 quilos de cabdells
un amagatall utilitzat com a laboratori, amb maquinària específica per al tractament i la transformació de la marihuana. A banda de la plantació de l’Alacantí, es van desmantellar tres plantacions més i es van inter-
venir en total 4.300 plantes, 12 quilograms de cabdells, sis quilograms de pol·len d’haixix, 2.000 euros en efectiu, una arma, un dispositiu d’electroxoc, un inhibidor de freqüència, un vehicle i abundant material de cultiu, en una operació que es dona per tancada provisionalment. L’operació s’emmarca dins les actuacions habituals de control i prevenció contra el cultiu il·legal de substàncies estupefaents.
Vila-seca reprograma el Cós de Sant Antoni i fixa la nova data per al 8 de febrer a les 12 h
Tradició l El Cós de Sant Antoni se celebrarà finalment el diumenge 8 de febrer després de l’ajornament de les tradicionals curses de cavalls de diumenge. L’Ajuntament de Vila-seca, el Jockey Club Español de Carreras de Caballos i els diferents participants han donat el vistiplau a la nova data, que mantindrà el mateix horari previst, a les
12 hores del migdia. El circuit hípic del Parc de la Torre d’en Dolça tornarà a ser l’escenari de la jornada i acollirà els mateixos participants que ja s’havien anunciat anteriorment. Hi prendran part 19 cavalls pura sang anglesos, que competiran en les tres curses programades, amb l’objectiu de mantenir el nivell esportiu i l’ambient tradicional. DM
El Nàstic suma quatre derrotes consecutives. Cadascuna pitjor que l’anterior. Diumenge va anar més enllà de la desesperació després de perdre contra un Atlético Sanluqueño verd, inexpert, nerviós i tou, però que va acabar sent qui va mostrar més orgull. Una nova ensopegada que endinsa el club en una crisi en tots els sectors.
La derrota contra l’Atlético Sanluqueño va deixar sensacions d’un equip mort. Els jugadors grana estan completament superats per la situació i això es va notar a partir del penal fallat. Des d’aquell moment, l’equip es va desagnar fins a la mort. Durant la primera meitat va dominar, però molt més per demèrit del jove conjunt local. El control del partit no es va traduir en ocasions de gol, que es poden comptar amb una mà. A la segona part, l’equip va continuar en caiguda lliure, entregant la pilota a un Sanluqueño que va treure coratge del no-res per acabar guanyant el partit.
Aquesta és la quarta derrota consecutiva, un rècord que no es repetia des de la temporada 2009/2010. Ara, l’equip al qual s’havia encomanat la necessitat i el repte de l’ascens directe com a primer classificat es troba a dos punts del descens. El projecte grana d’aquesta temporada ha tocat fons, fet que porta a preguntar-se: i ara què?
A nivell esportiu, si no hi ha un gir d’última hora, Cristóbal Parralo manté la confiança per aquesta setmana. D’una banda, l’economia del Nàstic no es pot permetre una nova sacsejada a la banqueta, i la realitat mostra que la plantilla no té el talent per complir els objectius exigits des del club. És molt difícil d’explicar com un equip
Futbol l El Nàstic tornar a perdre contra el Sanluqueño i s’endinsa en una crisi de joc i de confiança
que va superar i brillar contra el Cartagena ara mateix no pot competir contra cap equip de la categoria. El despropòsit que es veu sobre la gespa és el resultat d’una tempesta perfecta que ha engolit el planter.
Projecte fallit
El que es pot dir és que el projecte concedit durant l’estiu és fallit. La destitució de Dani Vidal setmanes abans d’acabar la lliga regular, va acabar amb un mercat d’es-
El Miró Ganxets Costa Daurada queda eliminat de la Champions femenina i jugarà l’Europe Cup
Tennis Taula l El Miró Ganxets Costa Daurada es va quedar a les portes de fer història el passat divendres. El conjunt ganxet va perdre contra el Saint Quentin francès per 0-3 en el darrer partit de la fase de grups i va quedar eliminat de la Champions League femenina tot just abans d'entrar a quarts. Les reusenques es van quedar
sense la seva estrella, la xinesa Guo Ruichen, contra un equip francès preparat per la venjança. De fet, Ruichen va ser la jugadora que va liderar la victòria d'1-3 a domicili. L'equip reusenc, format per Olga Vorobeva, Andrea Todorovic i Anastasia Kolish, no van poder sumar cap victòria. Ara, les ganxetes jugaran l'Europe Cup. Redacció
Crisi
Des del curs 09/10 que el Nàstic no perdia quatre partits consecutius
tiu de canvi d’era i renovació total de la plantilla. El resultat és que ni un sol jugador supera el que hi havia l’any passat. Aquesta decisió es va prendre més enllà de la direcció esportiva. De fet, durant la presentació de Noé Calleja al juny, es va preguntar sobre l’estat de les renovacions anunciades. Llavors, David Concha era l’únic per esclarir, un nom que
Calleja va dir que no li constava.
Jugadors amb un fort sentiment de club i estimats per l’afició com Alberto Varo i Pol Domingo van sortir per la porta d’enrere. Ara, el planter necessita reforços i el conjunt grana està lligat de mans i peus.
Mercat d’hivern bloquejat
El Nàstic necessita reforços, però per poder entrar, s’ha de sortir. El conjunt grana no té fixes disponibles i els que han d’alliberar espai són David Juncà, Wilfrid Kaptoum i Christos Almpanis, tots tres no van viatjar a Sanlúcar de Barrameda. Cap dels
jugadors està disposat a posar-ho fàcil i s’escuden darrere del seu contracte. De fet, si Gelardo ha pogut debutar de grana és per la fitxa lliure produïda per la malaurada lesió d’Álvaro García.
El pas dels dies sense novetats alimenta una tempesta que aquest dissabte arriba al Nou Estadi en forma de partit contra l’UD Ibiza, un duel que ha d’acabar en victòria. Ara mateix, l’equip està mort i necessita diverses descàrregues d’electroxoc per no acabar lluitant per la permanència, un objectiu que sí que és més realista.
El TGN Bàsquet planta cara, però cau contra el Maristas Coruña, líder de LF-2 (62-83)
Bàsquet l El TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2 va caure el passat diumenge al Palau d'Esports contra el líder de Lliga Femenina 2, el Maristas Coruña. El conjunt lila va plantar cara i no va abaixar els braços, però no va poder mantenir el ritme de la solidesa ofensiva i el talent de l'equip gallec. Les tarragonines van signar un primer
quart d’alt nivell, sortint amb intensitat, criteri i concentració defensiva. Les gallegues van patir per trobar espais i només han pogut produir en situacions de córrer, una arma que van aprofitar durant tot el partit. El Corunya va poder trencar el partit amb un segon i tercer quart demolidor per segellar el 6283 final. Redacció
Futbol l S’instal·laran set noves tribunes que permetran que l’equipament superi les 4.200 localitats
Redacció
Les obres per instal·lar les grades telescòpiques al Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediterrània de Tarragona van començar ahir. L’actuació, tant reclamada com esperada, ampliarà l’aforament fins a superar les 4.200 localitats. El projecte és possible gràcies a la subvenció de 700.000 eu-
ros atorgada per la Generalitat de Catalunya i consistirà a instal·lar 1.896 seients retràctils mitjançant set noves tribunes que es col·locaran a peu de pista. El sistema d’obertura i tancament d’aquestes tribunes serà automàtic i es podran obrir o tancar adaptant-se a les necessitats d’ús de l’equipament. «Aquest és un dia molt im-
portant per Tarragona: Comencen els treballs que permetran ampliar l’aforament i completar, per fi, el Palau d’Esports Catalunya», va destacar l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, qui va agrair «a la Generalitat de Catalunya i, en especial, al conseller Berni Álvarez, el seu compromís per fer resoldre un deute que feia massa anys que teníem
pendent». «En poques setmanes veurem el Palau d’Esports complert, un equipament on entrenen tretze clubs de la ciutat reunint més de 1.500 esportistes cada setmana i que cada any és escenari de competicions de primer ordre», va subratllar Viñuales. Pel conseller d’Esports, Berni Álvarez, l’inici de la posada en marxa de les noves
grades suposa «saldar un deute històric del Govern de la Generalitat amb la ciutat, que ve des de la construcció del pavelló pels Jocs Mediterranis de l’any 2018. Fa un any vam ser àgils per fer possible la subvenció de 700.000 euros a l’Ajuntament de Tarragona i avui veiem els fruits d’aquest compromís adquirit». Berni Álvarez va consi-
Des de l’Ajuntament s’espera poder estrenar les grades a finals de març
derar que amb l’ampliació de l’aforament, el Palau «podrà organitzar competicions internacionals rellevants, descentralitzant així els grans esdeveniments arreu de Catalunya», alhora que «maximitzarà el seu impacte econòmic, turístic i social, i farà de l’Anella Mediterrània un epicentre esportiu de primer nivell».
Els treballs, que es duen a terme per l’empresa Disseny Tea3 SLU, van començar ahir amb la col·locació de l’estructura de les grades a una de les parts frontals de la installació. Les obres no afectaran els entrenaments dels clubs que usen l’equipament i es duran a terme en dues fases amb l’objectiu de no interferir en l’activitat que es desenvolupa al Palau. D’aquesta manera, els treballs s’aturaran amb motiu dels campionats d’Espanya de tenis taula que començaran a mitjans de febrer i continuaran per tal que les grades s’estrenin amb la Copa de la Reina de la Lliga Endesa 2026, que se celebrarà a finals de març.
La necessitat d’inaugurar el Palau, l’any 2018 amb motiu dels Jocs Mediterranis, va obligar a escurçar els terminis d’execució, deixant pendent aquesta ampliació de localitats. Actualment, l’equipament disposa de 2.314 seients fixos, als quals ara se sumaran els 1.896 seients retràctils projectats a l’inici de la construcció de la instal·lació. L’actuació se suma a l’última gran inversió duta a terme en aquest equipament de l’Anella Mediterrània, la instal·lació del parquet d’alt rendiment.
Sinistre l El govern demana prudència mentre avança la investigació i continuen les tasques d’identificació
Agències
El xoc de dos trens d’alta velocitat a Adamuz (Còrdova) va deixar ahir dilluns un balanç provisional d’almenys 40 morts i més de 150 persones ferides, en una de les pitjors tragèdies ferroviàries registrades a Europa en els darrers anys. El sinistre, que va tenir lloc diumenge a les 19.45 hores, va implicar un tren d’Iryo que cobria el trajecte MàlagaMadrid i un Alvia de Renfe que viatjava en sentit contrari, de Madrid a Huelva. El comboi d’Iryo va descarrilar en un tram recte i pla, va envair la via contigua i va provocar el descarrilament de l’altre tren en qüestió de segons.
El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, va advertir que la xifra de víctimes podria augmentar quan s’aixequin els vagons sinistrats amb maquinària pesada. Moreno va descriure la violència de l’impacte i va explicar que s’han localitzat cossos a «centenars de metres» del punt de col·lisió. En el tancament d’aquesta edició, onze adults i un menor continuen ingressats a les unitats de cures intensives i desenes de ferits segueixen hospitalitzats, mentre que més de setanta persones ja han rebut l’alta mèdica.
Les autoritats han activat un ampli dispositiu d’emergència i atenció a familiars. El poliesportiu municipal d’Adamuz es va convertir durant la primera nit en un hospital de campanya, mentre que la Guàrdia Civil va habilitar oficines a diverses ciutats per facilitar la identificació de les víctimes mitjançant empremtes dactilars i mostres d’ADN. Renfe també va posar en marxa un telèfon d’atenció específica per als afectats.
Onze adults i un menor continuen a l’UCI mentre avança la investigació
El transport es reforça per terra i aire mentre Facua alerta contra les pujades de preus
El ministre de Transports, Óscar Puente, va demanar prudència i va subratllar que encara es desconeixen les causes concretes del sinistre. Puente va qualificar l’accident de «tremendament estrany», atès que es va produir en un tram modern i en bon
de la ferralla. Cedida
estat, i va advertir que es podrà trigar com a mínim un mes a disposar de conclusions sòlides. El president de
Renfe, Álvaro Fernández Heredia, va coincidir que no hi ha indicis d’excés de velocitat ni d’error humà i va assenya-
lar que les dades apunten a un succés sobtat que es va desenvolupar en uns vint segons, un marge insuficient perquè els sistemes de seguretat poguessin actuar amb eficàcia.
Investigació oberta La Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris, organisme independent adscrit al Ministeri de Transports, ja treballa sobre el terreny per esclarir els fets. Els tècnics analitzen tant l’estat de la via com els components del tren d’Iryo, que havia estat revisat quatre dies abans de l’accident. També s’estudia el paper del canvi d’agulles en aquest punt de la línia i la possible interacció entre la infraestructura i el material mòbil, una hipòtesi que ha anat guanyat pes en les valoracions. L’accident d’Adamuz se suma a una llista negra de grans tragèdies ferroviàries. A l’Estat espanyol, el precedent més greu és el de Santiago de Compostel·la, el 2013, amb 80 morts, mentre que el 2006 el metro de València va causar 43 víctimes mortals. A escala europea, destaquen sinistres com el d’Eschede (Alemanya) el 1998, amb 98 morts, o el de Podgorica (Montenegro) el 2006, amb 46.
Investiguen una possible alteració del carril
Transports ha confirmat indicis d’una «ruptura o alteració del carril» al punt del descarrilament, però admet que encara no sap si aquest dany és causa o conseqüència del sinistre. La Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris analitzarà els rails en laboratori, revisarà la rodadura del tren d’Iryo i extraurà les dades de les caixes negres. Les anàlisis es portaran a terme a Madrid.
Mentrestant, la zona del sinistre continua acordonada i les tasques de retirada de ferralla i recuperació de restes avancen lentament a causa de la dificultat d’accés i de l’estat dels vagons. Les autoritats han insistit que la prioritat és garantir la seguretat de l’operatiu i completar la identificació de totes les víctimes abans d’avançar cap a una reobertura parcial de la línia. La tragèdia ha generat una onada de mostres de condol i suport institucional, mentre Andalusia afronta jornades de dol marcades pel silenci, l’angoixa de les famílies i la recerca de respostes.
Paral·lelament, diverses companyies aèries van reforçar les connexions amb Andalusia per absorbir la demanda generada pel tall ferroviari. Iberia va programar vols addicionals entre Madrid, Sevilla i Màlaga fins divendres i va limitar el preu màxim dels bitllets a 150 euros, mentre que Air Europa va sumar noves places diàries en la ruta Madrid-Màlaga.
Salut l Els metges expliquen que el president «evoluciona favorablement» i que aquest dimarts podrà sortir de l’UVI
ACN
Els metges de la Vall d’Hebron han diagnosticat al president de la Generalitat, Salvador Illa, una osteomielitis pública provocada per un bacteri. Així ho va explicar en una roda de premsa ahir la cap del servei de malalties infeccioses, Dolors Rodríguez, que va detallar que es tracta d’una patologia «molt poc freqüent» que ja estan tractant amb antibiòtic. La doctora va apuntar que Illa «evoluciona favorablement» i que hi ha una millora en els símptomes que va manifestar quan va ingressar – dolor
intens i limitació de la mobilitat de les cames-. També va dir que la previsió és que surti aquest dimarts de la Unitat de Vigilància Intensiva (UVI) i que en funció de la seva evolució es valorarà si fa part del tractament des de casa. El director gerent de l’Hospital Vall d’Hebron, Albert Salazar, va explicar que Illa va presentar «més paràmetres inflamatoris» en els controls que li van fer aquest diumenge al vespre i que també va patir un pic de febre, un símptoma que no havia tingut des del seu ingrés. Això els va confirmar la «naturalesa in-
flamatòria i possiblement infecciosa» del seu diagnòstic. Arran del pic febril, els metges van prendre noves mostres de sang i d’orina i també van sotmetre el president a un PET-TAC, una prova de diagnòstic per imatge que serveix per buscar possibles focus d’infecció. Mitjançant aquesta prova van veure que hi havia un pic infecciós a la sínquisis del pubis — una articulació que es troba a la part davantera de la pelvis-.
Proves fetes
Aquesta prova, juntament amb els resultats de les anà-
Judicial l El jutjat també la referma per a Koldo
ACN
La Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat els recursos d’apel·lació presentats per l’exministre socialista José Luis Ábalos Meco i el seu exassessor Koldo García Izaguirre perquè se’ls deixi en llibertat. Actualment, tots dos
estan en presó provisional, comunicada i sense fiança arran d’una decisió dictada el passat 27 de novembre pel magistrat instructor de l’anomenat cas de les mascaretes, Leopoldo Puente. En dues resolucions, la Sala d’Apel·lació del Suprem conclou que la seva situació de presó és ade-
quada per evitar «l’alt risc» de fugida dels encausats, atesa la gravetat de les penes que se’ls demanen, la solidesa dels indicis que les sustenten i la imminència de la celebració del judici oral.
El magistrat del Tribunal Suprem (TS), Leopoldo Puente, va denegar també el dia 7
Política l Aposten per una «desescalada» comercial
ACN
Els ministres de l’Eurogrup rebutgen el «xantatge» comercial del president dels EUA, Donald Trump, davant el seu desig d’apoderar-se de Groenlàndia. En les atencions als mitjans prèvies a la reunió que es va celebrar ahir
a Brussel·les, els ministres de l’eurozona han apuntat que les amenaces de Trump són «irresponsables» i «inacceptables», tot afegint que situen la relació transatlàntica en un escenari «desconegut». França continua defensant l’aplicació del mecanisme anticoerció per dissuadir els EUA
Els professionals diuen que és una patologia «molt poc freqüent»
lisis, han portat els doctors a confirmar que el president té una osteomielitis púbica, una
la petició que li va fer arribar el Senat, on el PP té majoria, perquè l’exministre José Luis Ábalos comparegués a la comissió d’investigació del ‘cas Koldo’. L’exdirigent socialista havia de ser interrogat aquest dijous sobre els contractes, ajudes i altres operacions vinculades al seu exassessor Koldo García, també en presó provisional. Puente diu que «no és possible concedir l’autorització», però obre la porta a una nova petició en «un moment posterior» si se li dona temps suficient per fer una audiència prèvia.
malaltia infecciosa causada per un bacteri que és present al cos de forma natural, tant a la fora com a la pell. Quan passa a la sang és quan pot produir infeccions com la que ha desencadenat en el president. La doctora ha concretat que la sínquisis del pubis és una articulació que «no té mobilitza-
ció perquè està fixa», però que recull tota la càrrega que les persones fem «al caminar» i a través dels esforços i moviments. «La sínquisis té moltes càrregues, i això pot fer que es facin petites lesions i traumatismes, que afecten els ossos del voltant i que poden generar la impotència funcional».
d’imposar nous aranzels, mentre que la resta de països veuen «precipitada» aquesta mesura. Si bé els estats apunten que tots els instruments de resposta «són damunt la taula», els dirigents aposten, de moment, per «una desescalada». «Els aranzels són una mesura inacceptable
per gestionar situacions com aquesta», ha lamentat el comissari europeu d’Economia, Valdis Dombrovskis, instant abans de reunir-se amb els ministres de Finances de la zona euro. «Hem de recordar que l’aliança transatlàntica és la més gran del món, per tant, hi ha molt a perdre en l’àmbit econòmic, tant pels europeus com pels estatunidencs», ha subratllat. En aquest sentit, el dirigent letó ha manifestat la necessitat de trobar una solució «constructiva» a les noves amenaces comercials, que respecto el «dret internacio-
nal» i que preservi la relació «econòmica i política» entre les dues parts.
França i Alemanya Els ministres de Finances de França i Alemanya han comparegut de forma conjunta davant la premsa, en una imatge que pretén mostrar la unitat de les dues grans potències europees i el seu suport inequívoc a Groenlàndia. Van remarcar la importància que Europa adopti una resposta «unida, coordinada i clara» davant el que es considera un «xantatge».
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Moltes felicitats, Noe!
De part de tot l’equip, volem donar-te les gràcies pel teu compromís, la teva alegria i la bona energia que aportes cada dia.
El deure dels consumidors
El professor Jordi JariaManzano escrivia sobre la necessària reindustrialització del país aquest dijous en la seva columna setmanal. Sens dubte, és i ha de ser una prioritat. Afirma que “consumidors compulsius hem deixat de produir” i que “som la societat de Shein”. Reindustrialitzarse, conclou, és “un projecte moral”.
En aquest debat és important diferenciar rols i responsabilitats. El professor atribueix als consumidors la debacle industrial de les últimes dècades, i això és fals. És un paral·lelisme tan injust com ho seria culpar els afectats per les hipoteques de la crisi bancària del 2008.
Van ser els propietaris de les indústries els que van detectar que, deslocalitzant les fàbriques a l’Àsia, s’estalviaven salaris i, de retruc, sindicats. També són ells qui, encara avui, influeixen en el gruix de les condicions de producció i marquen preus. El resultat ha estat la terciarització de l’economia i una classe treballadora pitjor pagada, més precaritzada, menys organitzada i inundada de productes made in China. Jo, com a consumidor, intento optar per productes de quilòmetre zero en tots els àmbits, però tinc clar que això és possible gràcies a certs privilegis personals. La majoria de consumidors no poden —ni han de— carregar un “deure moral” que correspon als qui realment tenen el poder de planificar l’economia nacional: el govern i els agents socials.
Aleix Porta Alonso Reus
Sanciones contra Trump
Donald Trump llegó al segundo mandato hace casi un año y no ha parado ni un minuto en atacar el orden internacional y en atacar también a
Europa. El pasado día 3 de enero , Trump ordenó a los militares de Estados Unidos atacar Venezuela y secuestrar a Nicolás Maduro. La justicia de Estados Unidos no puede procesar a Maduro que ha sido secuestrado violando el derecho internacional. Europa ha incrementado el gasto militar, obedeciendo al chantaje mafioso de Trump. Además, Trump tiene un topo en la OTAN llamado Mark Rutte.
Será Rutte el presidente interino de Groenlandia?
Trump de autodefine como presidente interino de Venezuela y ve a Marco Rubio como futuro presidente de Cuba. Hay que tomarse en serio a Trump, calificado de “narcisista maligno”, porque está amenazando la paz mundial, al mismo tiempo que él y su familia están saqueando para hacerse más millonarios. Donald Trump, es un psicópata perfecto.
Odia a los inmigrantes, pero su primera mujer era de Checoeslovaquia y su mujer actual, Melania Trump es de Eslovenia. Su madre era escocesa y su abuelo era alemán. Parece que lleva el adn del Tercer Reich.
Europa debe imponer sanciones a Trump, a sus empresas, a su familia y también al resto de su banda. Deben sancionar por terrorismo internacional a JD Vance, a Marco Rubio, a Pete Hegseth, a Karoline Leavitt y al ideólogo nazi Stephen Miller. También deben imponer sanciones por racistas y criminales a personajes como Kristi Noem y Gregory Bovino. Europa debe dejar de fortalecer la industria militar de Estados Unidos y debe crear una OTAN de la UE, porque si Trump ordena invadir Groenlandia, Irlanda o las Islas Canarias, la OTAN no sirve para nada.
Andrés J. Moreno Vila-seca
Lk Editorial k
a Unió Europea ha tancat un acord històric amb Mercosur que comportarà la creació d’una de les àrees comercials més grans del món, amb uns 700–800 milions de consumidors, eliminant aranzels en més del 90% del comerç bilateral en un període de fins a 15 anys. Les empreses europees s’estalviaran uns 4.000 milions d’euros anuals en aranzels i, a l’hora de vendre el nou tractat, s’indica que centenars de productes d’indicacions geogràfiques protegides tindran més facilitats per a l’exportació. Els pagesos, però, no tenen gens clar que la realitat sigui ben bé així. El sector de la fruita seca, que aquest dilluns ha tornat a sortir
al carrer a protestar, no és un dels que directament quedi afectat pel tractat americà, però qualsevol augment generalitzat d’importacions agroalimentàries barates pot pressionar encara més a la baixa els preus i empitjorar encara més la rendibilitat dels cultius ja en crisi. De fet, però, els pagesos gairebé ni tan sols cal que es preocupin per les importacions que començaran a arribar del Mercosur. En tenen prou amb preocupar-se de la manca d’aigua, de la manca de compliment de compromisos de l’administració, del pes de la burocràcia o de la competència d’altres països que no tenen res a veure amb el mercat americà.
k Tribuna k
Se hace necesaria una estrategia provincial coordinada que sea capaz de equilibrar los interés económicos con los del derecho a la vivienda. El futuro del acceso a la vivienda en Tarragona dependerá de conciliar turismo, crecimiento y bien estar social. Mientras tanto una gran mayoría de nuestro jóvenes en la demarcación provincial de Tarragona, deberán esperar el que algún día se les entregue las llaves de su anhelada y merecida vivienda. Encontrar vivienda en la provincia de Tarragona se ha convertido en una carrera de obstáculos, especialmente para los jóvenes. La presión del alquiler turístico, el aumento de los precios, la falta de vivienda asequible y el efecto reclamo del territorio, al ofrecer precios aparentemente más bajos que los del área metropolitana de Barcelona, han situado la necesidad habitacional en el centro del debate político provincial. A ello se suman otros problemas estructurales, como el caos del transporte, provocado tanto por el exceso de tráfico rodado como por el deficiente servicio ferroviario de pasajeros y mercancías, así como las incertidumbres en el ámbito energético, con el posible cierre de las centrales nucleares de Vandellós y Ascó, que podría suponer una pérdida de puestos de trabajo y un encarecimiento del consumo eléctrico, tanto industrial como doméstico.
Centrándonos en la adquisición y el alquiler de viviendas, especialmente en lo que afecta a los jóvenes, resulta imposible no percibir, con auténtica tristeza, la frustración que supone no poder independizarse ni formar una familia. La realidad es que, incluso teniendo la suerte de contar con un puesto de trabajo, los ingresos no permiten, en la mayoría de los casos, afrontar una paga y señal, que a menudo deben asumir los padres, ni garantizar el pago regular de una hipoteca, que en algunos meses depende directamente del respaldo económico de los progenitores, del mismo modo que tampoco resulta asumible el precio desorbitado del alquiler de un hogar.
Parece ser que, no habiendo escarmenta-
Rafa Luna
Exdiputat i senador del PP
do, volvemos a caer en los mismos errores. Una vez más, el boom inmobiliario acelera la construcción de viviendas, provocando precios inasequibles para los más jóvenes y una burbuja inmobiliaria, en la que se especula con los precios, situándose éstos muy por encima del valor real. No pongo en duda que se pueda generar empleo temporal, así como dinamizar la economía y, en algunos casos, mejorar la infraestructura urbana, pero también existe el peligro de que se provoque un crack inmobiliario, como el de 2008 en los Estados Unidos, que creó una crisis financiera mundial, con hipotecas impagables, bancos en quiebra y un colapso en el mercado financiero, con duras repercusiones en nuestro país.
Volviendo a la provincia de Tarragona, en los municipios costeros, como podrían ser Cambrils, Salou, Tarragona capital, Torredembarra o la propia Ametlla de Mar, los jóvenes denuncian que una gran mayoría de viviendas se destinan al alquiler temporal vacacional durante gran parte del año, lo que provoca una falta de vivienda, reduciendo drásticamente la oferta dirigida a la adquisición o alquiler estable. Asociaciones estudiantiles alertan de que incluso universitarios de la Rovira i Virgili tienen dificultades para establecerse en ciudades como Tarragona o Reus.
Los ayuntamientos son, como siempre, los primeros a los que se les exige una solución al problema habitacional, olvidándose en muchos casos de que la planificación y ejecución de planes de vivienda dependen de gobiernos como el de la Generalitat de Catalunya o el Gobierno de España. El pro-
blema de la precariedad de no contar con un parque inmobiliario que sea capaz de ofrecer viviendas dignas a jóvenes o colectivos con pocos recursos se debe a una falta de planificación o interés en solucionar el problema, cuando la propia Constitución recoge como un derecho de los ciudadanos una vivienda digna. El debate político ha crecido en esta materia. Algunos partidos acusan a los gobiernos municipales, autonómicos y de España de actuar tarde y priorizar intereses turísticos sobre la cohesión social. Por otra parte, el sector turístico advierte de que restringir el alquiler turístico perjudicaría a la economía local y a pequeñas familias que complementan sus ingresos con los alquileres. Una de las medidas más eficaces para favorecer a los jóvenes la adquisición de una vivienda, aparte de destinar más suelo público, reducir impuestos, fomentar el alquiler, ofrecer seguridad jurídica para los propietarios y la modificación de leyes, sería la emancipación con fines fiscales o un aval del Estado para hipotecas, como ya ha anunciado el PP que aplicará cuando llegue al Gobierno de España.
Muchos jóvenes anuncian que el dilema se centra en estabilidad o precariedad. Algunos se ven obligados a compartir piso en unas condiciones, me atrevería a decir “poco saludables”, por falta de espacio, prestaciones y, cuando no, la propia convivencia; otros retrasan su emancipación y buscan opciones en localidades del interior, más asequibles, pero con menos servicios y transporte.
Se hace necesaria una estrategia provincial coordinada que sea capaz de equilibrar los intereses económicos con los del derecho a la vivienda. El futuro del acceso a la vivienda en Tarragona dependerá de conciliar turismo, crecimiento y bienestar social. Mientras tanto, una gran mayoría de nuestros jóvenes en la demarcación provincial de Tarragona deberán esperar a que algún día se les entregue las llaves de su deseada y merecida vivienda.
Hi ha veritats que incomoden perquè obliguen a decidir. Una d’elles és tan simple com devastadora: el risc zero no existeix. Repetir-ho no és alarmisme. És responsabilitat. Negar-ho, en canvi, és una forma de negligència política.
L’exposició del World Press Photo 2025 al CCCB de Barcelona de fa unes setmanes i especialment el projecte “Un poble descarrilat” de la fotògrafa nord-americana Rebecca Kiger, posa rostre a aquesta veritat incòmoda. El seu treball documenta les conseqüències del descarrilament d’un tren carregat de substàncies químiques perilloses a East Palestine, Ohio, el febrer de 2023. Un petit poble de 4.700 habitants convertit, de la nit al dia, en una comunitat marcada per la por, la incertesa i la desconfiança institucional.
El dia després que ningú no vol imaginar
Quan un accident d’aquestes característiques ocorre, el problema no s’acaba amb l’evacuació ni amb les rodes de premsa tranquil·litzadores. El veritable desastre comença després. Quan les càmeres marxen. Quan els titulars desapareixen. Quan els veïns tornen a casa i ja no saben si poden confiar en l’aigua que beuen, en l’aire que respiren o en les institucions que els governen. Les imatges de Rebecca Kiger no mostren explosions ni foc. Mostren una altra cosa molt més inquietant: la normalitat contaminada. Persones assegudes als porxos de casa seva, infants a l’escola, reunions veïnals carregades de tensió. Tot aparentment igual, però profundament alterat.
A East Palestine, com passa sempre en aquests casos, la informació sanitària va ser contradictòria, fragmentada i tardana. Les empreses van minimitzar l’impacte. Les administracions van apel·lar a la calma. I la ciutadania va quedar atrapada entre el discurs oficial i la seva pròpia experiència quotidiana. Aquest és el model de desastre del segle XXI: invisible, persistent i profundament injust.
Tarragona no viu en una bombolla Pensar que això no pot passar aquí és un acte de fe injustificat. El litoral tarragoní reuneix totes les condicions perquè un accident ferroviari amb mercaderies perilloses tingui conseqüències greus, molt greus.
Cada dia, trens carregats de substàncies tòxiques circulen per la via de la costa, travessant nuclis urbans densament poblats, passant a pocs metres d’habitatges, escoles, centres sanitaris i zones turístiques. Ho fan en un territori que ja conviu amb un dels complexos
k Tribuna k
Manel Castaño Bachiller
Conseller municipal de Seguretat i
Protecció Civil de l’Ajuntament de Tarragona del 2019 al 2021
petroquímics més grans del sud d’Europa i amb una memòria recent marcada per incidents industrials.
La normalització del perill
El risc més gran no és el tren. És la normalització del perill. Quan una amenaça potencial forma part del paisatge quotidià, deixa de ser percebuda com a tal. El debat desapareix. La pressió social es dilueix. La responsabilitat política s’evapora.
Durant anys, el pas de mercaderies perilloses per la costa ha estat assumit com un mal menor, com una inevitabilitat. Però no ho és. Hi ha alternatives. I hi ha veus que fa temps que les posen sobre la taula.
imperdonable és mirar cap a una altra banda.
Quan un tren carregat de substàncies perilloses travessa zones densament poblades, no només transporta mercaderies. Transporta una possibilitat. I quan aquesta possibilitat es materialitza, ja no hi ha discurs que la desactivi.
La por com a senyal d’alerta
La por no sempre és irracional. De vegades és una forma d’intel·ligència col·lectiva. Una alarma que indica que alguna cosa no quadra. Generar inquietud no és irresponsable quan el perill és real. El que és irresponsable és amagar-lo sota una falsa sensació de seguretat.
Un precedent que Tarragona no pot oblidar
La por no sempre és irracional. De vegades és una forma d’intel·ligència col·lectiva. Una alarma que indica que alguna cosa no quadra
Una reivindicació ignorada massa temps
La Plataforma Ciutadana Mercaderies per l’Interior, ajuntaments de la zona, altres plataformes i entitats ciutadanes, fa anys que reclamen una solució clara: desviar el trànsit de mercaderies perilloses cap a una via interior, allunyada de les zones més densament poblades del litoral.
No és una proposta ideològica ni maximalista. És una demanda basada en el sentit comú, en la prevenció i en el principi de precaució. És exactament el que s’hauria d’esperar d’un territori que ha après, a força d’ensurts, que la improvisació costa vides.
El problema és que aquesta reivindicació ha topat sistemàticament amb el mur de la inacció. Retards, silencis, estudis eterns, promeses ajornades. Mentrestant, els trens continuen passant.
El risc zero no existeix, però la irresponsabilitat sí
Cap infraestructura és infal·lible. Cap sistema és immune a l’error humà, a la fallada tècnica o a l’impacte d’un fenomen extrem. Dir-ho no és generar alarma, és dir la veritat.
El que sí que és evitable és exposar irresponsablement a milers de persones a un risc innecessari. El que sí que és evitable és esperar que passi una desgràcia per reaccionar. El que sí que és
k Tribuna k
El tram tranquil facilitat per l’Ajuntament de Reus al carrer Amargura el passat 5 de gener amb ocasió de la Cavalcada dels Reis Mags per a les persones amb alta sensibilitat al soroll ha estat un èxit extraordinari, tal com orgullosament ha manifestat, un cop finalitzades les festes nadalenques, Mònica Bellido, qui, com molts dels nostres lectors saben, l’any 2019 va impulsar l’Associació Supera’t Reus, el propòsit essencial de la qual és sensibilitzar el conjunt de la ciutadania sobre la condició de les persones amb autisme que experimenten hipersensibilitat auditiva, cosa que significa que perceben els sons quotidians, com timbres o música forta, de manera molt més intensa i aclaparadora, fins al punt de causar dolor, ansietat, crisis o bloqueig, a causa d’un processament sensorial diferent, i que requereixen estratègies de suport com auriculars o entorns tranquils per gestionar aquests estímuls.
El 14 de gener s’han complert sis anys de l’accident químic d’IQOXE a Tarragona, una explosió que va provocar víctimes mortals, ferits greus i va sacsejar definitivament la falsa sensació de seguretat amb què el territori convivía amb la indústria química. Aquell dia va quedar al descobert un cas paradigmàtic d’irresponsabilitat empresarial: mancances en els sistemes de seguretat, opacitat informativa, protocols insuficients i una cadena de negligències que mai no haurien d’haver estat possibles. Les conseqüències no van ser un accident inevitable, sinó el resultat directe d’un model que prioritza la producció i el benefici per damunt de la prevenció i de la vida humana. Sis anys després, el record d’IQOXE continua sent una advertència clara: quan el risc existeix —i sempre existeix—, la combinació de negligència empresarial i permissivitat institucional converteix qualsevol error en una tragèdia. Oblidar-ho seria repetir-ho.
Decidir abans que decideixi l’accident
Aquestes reflexions no pretenen sembrar pànic, sinó exigir decisions. Decisions valentes. Decisions urgents. Decisions que posin la vida i la salut de la ciutadania per davant de la comoditat política.
El cas d’East Palestine ens recorda què passa quan els avisos s’ignoren. El litoral tarragoní encara és a temps de no repetir aquest error.
Perquè el dia que el tren descarrili — si ho fa— ja no servirà dir que ningú ho podia preveure. Ja no servirà prometre comissions d’investigació ni minuts de silenci. Ja no servirà apel·lar a la calma. Quan el tren passi, serà massa tard.
És també d’un significat especial el fet que hagin estat diversos monitors joves de l’Associació, igualment autistes, els qui van anar facilitant paperetes als vianants del carrer Amargura recordant-los la necessitat d’evitar el soroll, els petards o fins i tot els caramels que, en canvi, els Reis Mags llançaven alegrement al públic, petits i grans, en altres parts del recorregut de la cavalcada. Una incorporació amb un marcat to laboral que implicava instruir-los en una responsabilitat important de cara a la gestió del pas del públic pel carrer, abans del festiu seguici nadalenc.
No han estat pocs els autors que han abordat, en prosa o en poesia, les condicions de naturalitat i simplicitat que la gestió controlada dels estímuls externs com el so, la llum o l’ambient sorollós en general pot aportar a les persones en la seva recerca de la tranquil·litat o en la seva fugida del trasbals que la vida ordinària ocasiona.
La iniciativa suposa un nou avenç en la projecció i comprensió social de l’autisme
Per això resulten extraordinaris L’Elogi de l’Ombra de Tanizaki, qui des d’una visió japonesa ha explorat la col·lisió entre la cultura tradicional nipona i la modernitat occidental, o L’Elogi del Silenci d’Anselm Grün, qui des del pensament alemany és famós per unir l’espiritualitat tradicional cristiana amb la psicologia moderna.
Però, tal com qui subscriu ho descriuria, l’encert de l’elecció del carrer Amargura per facilitar el silenci o l’absència de llums estridents que poden produir els petards no rau precisament en l’aparent aflicció o disgust que el mateix significat d’’amargura’ ens recorda que la gresca de la cavalcada pot ocasionar a les persones autistes, sinó en la bella tranquil·litat que ens inspira el Gaudí infant jugant amb bales, una bonica escultura que obre precisament el carrer Amargura però que ens trasllada als somnis d’un gran home de qui commemorem el centenari de la seva mort aquest any, i que en el cas que ens ocupa ens obre una mirada a la comprensió i al gaudi dels beneficis que una vida assossegada pot aportar-nos mentalment.
Crec, doncs, que és mereixedora del nostre respecte i elogi la iniciativa de l’Ajuntament de Reus, juntament amb la inestimable aportació de l’Associació Supera’t amb els seus monitors. Iniciativa, per cert, imitada en moltes poblacions de l’Estat i de Catalunya, cosa que suposa un nou avenç en la projecció i comprensió social de l’autisme.
Ricardo Mor Solà Diplomàtic
Necrològiques
Tarragona
Maria del Carme Puig Domingo.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Victor Moral Moral.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Carme Ballart Miró.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà demà a les 11 h a Sant Joan. Reus
Fina Moncholí Estévez.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Cambrils
Josep Maria Vernet Nogués.
Ha mort als 60 anys. El funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori Mémora.
El Catllar
Agustí Salvat Garcia.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà dijous a les 12 h a Sant Joan.
La Conca reprèn els tallers de primers auxilis per a alumnes de secundària
Prevenció l Tornen els tallers de primers auxilis per a l’alumnat de 3r d’ESO i cicles formatius als centres educatius de la Conca de Barberà, coordinats per l’Oficina Jove. En total es faran onze xerrades entre gener, febrer i març, en horari de tu-
toria, impartides pels Bombers de la Generalitat a Montblanc, l’Espluga i Santa Coloma. Les sessions són participatives, amb exemples pràctics sobre prevenció d’accidents i conductes de risc. L’activitat suma més de vint anys de trajectòria DM/Cedida
Avui felicita als que es diuen: Marta, Màrius i Canut
21/03 al 19/04 ÀRIES
Bon dia per començar una nova relació de parella. Aconseguiràs els teus objectius sense problemes i faràs vibrar el cor dels altres.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva afectivitat superarà els límits als quals tens acostumats els altres. Notaran en tu una força gairebé indomable que va cap a un sol objectiu.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Atracció per una persona de gran simpatia que et farà veure la vida diferent. Tot el que aconsegueixis en l’àmbit social serà ben retribuït.
20/04 al 20/05 TAURE
Si busques plaer, el trobaràs a tots els nivells. En la mesura que et lliuris a les experiències viuràs moments profunds. La Lluna d’avui et protegeix.
VERGE
23/08 al 22/09
Físicament et trobes en un moment molt positiu, expressant energia per tot arreu, però el teu cor encara no troba el seu punt d’equilibri.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Desplaçaments imprevistos et faran sentir feliç en companyia de gent que t’aportarà bones experiències. Sorpreses en l’amor.
10:30 Teló de fons
11:00 En primera persona
11:30 Impuls
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Hospital de proximitat
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Les gelosies són un risc molt fort avui. La parella no estarà d’acord amb els teus pensaments; intenta ser més flexible per no enfrontar-t’hi.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva ment estarà pressionada per moltes idees. Si no les controles, pots caure en un estrès profund. Centra’t en un sol tema no juguis amb la sort.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva imatge en societat serà brillant conquistaràs qualsevol persona que entauli un diàleg directe amb tu. La sort és del teu costat.
21/06 al 22/07 CRANC
Se t’estovarà el cor davant d’una situació plantejada en el terreny amorós. Socialment et trobes en un moment molt brillant; aprofita’l. Arriben diners.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Estaràs més excitat del que és habitual no permetràs que ningú et contradigui; amb aquesta actitud només aconseguiràs friccions.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Tingues calma a l’hora de prendre decisions de llançar-te a aventures sentimentals. La teva vena emotiva es mostrarà molt dominant.
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Recórrer
11:00 Aventurístic
11:30 SPi+TV
12:00 Recórrer
12:30 SPi+TV
13:00 Aventurístic
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Com ho veus?
21:30 La Tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 Com ho veus?
23:30 La Tertúlia del Dorsal12
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Que manifesta mal geni i malhumorat. Del rostre. 2. Mania desordenada. Branca gruixuda i fàcil d’estellar. 3. Dia sense sol. Obsessiu de la puresa espiritual. Un angle recte. 4. Prepares el forn per cuinar-hi pa. Toc mal donat. 5. Una centúria de romans. Un que fa goig. Un so musical molt elevat. 6. Història llegendària. Vigilem de prop el malalt. 7. Ocell. Utilitzà un adhesiu. Principi d’Europa. 8. Ni ara ni mai. Menys fràgils del que sembla. 9. Fan veure el que no és. Fragments per a una única veu. Quasi tot. 10. Mediti. Desgastis. En aquest instant. 11. Posaria un dia de cita. Expulsat. 12. Exempt d’inflamacions testiculars. Tongades. VERTICALS: 1. Un remei que ho cura tot, diuen. L’últim crit en roba. 2. Lligat.Vindran des de baix. 3. Deixi empremtes al piano. Remoc la barreja. 4. El nucli del tema. Conjunts de soques. Cara sense límits. 5. Forta olor de nap a la cuina. Turc sense cap. 6. Una de tantes. Mitja fulla de verdura. Enlairi la tricolor. 7. Un número gens estimat. Marejat fins a tenir nàusees. 8. Joves. Eres i més eres. Final de la pel·lícula. 9. El cinema, per exemple. Una àliga real en potència. Dues del tren. 10. Pagament per anar en caravana a l’autopista. Banyut esquerp. 11. Dues en fila. Un munt de núvols blancs. Comença la reedició. 12. Xicot de Mallorca. Nacions, països.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Boronat Poderós, Jorge Reial, 23
Telèfon 977 240 672
Escoda Llop, Oriol Raval, 56
Telèfon 977 545 090
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Lluis Gine, Agnes Av. Maria Fortuny, 48
Telèfon 977 755 052
SALOU:
Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2
Telèfon 977 382 223
VILA-SECA:
Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Vaquer Llop, Marta Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100
Telèfon 977 661 656
Solució dels mots encreuats
El cel estarà entre molt ennuvolat i cobert arreu del territori, però amb algunes clarianes transitòries al matí al Pirineu i Prepirineu occidental.
Precipitacions
S’espera precipitació general tot el dia al quadrant nord-est, i a la resta del territori se n’espera a partir de mig matí. La precipitació serà d’intensitat entre feble i moderada, si bé és possible que sigui forta a trams del litoral de matinada. Al quadrant nord-est s’acumularan quantitats de precipitació entre abundants i molt abundants (més de 50 mm).
LOCALS
REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 –95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
NECESSITEM OPERARI amb carnet de camió+grua. Jornada de 7 a 15 hrs de dilluns a divendres. Incorporació immediata. Enviar CV: acalvo@calvo-bpa.com
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS.
Tel: 691.586.879
AMISTAT
SEÑOR JUBILADO desea conocer mujer para relación. Mínimo 50 años. Tel: 638.281.805
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
INSTALACIÓN ANTENA DE TELEVISIÓN COMUNITARIA sin amplificador, sin electricidad. Tel. 614.041.375
PASSO CINTES DE VIDEO
VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
LECTURA de TAROT. Dudas sobre amor, trabajo o dinero? El Tarot tiene las respuestas... MORGANA. Tel: 689.832.964
626.010.186 MOMENTO ÚNICO. EXPERIENCIA AUTÉNTICA... Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
JÚLIA MASAJES RELAJANTES. TAMBIÉN fantasias por teléfono. Reus. Tel: 634.777.389
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
El passat dissabte 17 de gener l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) va acollir la festa d’aniversari del projecte L’artista va a l’escola, una iniciativa que es va posar en marxa el 2015 per iniciativa del Teler de Llum, Centre d’Art de Tarragona, de la mà de Thais Salvat, Eloïsa Valero i Jordi Abelló. El centre tenia entre els seus objectius treure l’art contemporani fora del circuit artístic. Un d’aquests espais van ser les escoles i instituts i, a partir d’aquell moment, van obrir les portes a artistes del territori perquè, en complicitat amb els docents, mostressin el seu treball, expliquessin els seus processos creatius i convidessin els infants i joves a experimentar amb els processos artístics propis. Encara que el Teler de Llum es va clausurar el 2017, L’artista va a l’escola va continuar amb el suport de l’IMET.
L’any 2020 el projecte va adoptar la forma d’associació, va incorporar Nani Blasco i va rebre un premi Baldiri Reixac, guardó que reconeix i impulsa escoles amb projectes educatius que utilitzen l’art i la cultura per millorar i transformar l’educació i la societat. Amb Blasco, el projecte va obrir una nova línia d’acció anomenada Mediació, que connecta escola, barri i comunitat. Més endavant, la incorporació de Laura Rodríguez suposaria la introducció de les arts escèniques en el projecte.
Dissabte impulsors, participants i amics de L’artista va a l’escola es van trobar per celebrar aquests deu anys d’art contemporani i educació artística. Ho van fer inaugurant una exposició que mostra la feina feta en aquesta dècada. També es va organitzar una taula rodona que va comptar amb la participació
Educació L’IMET acull una exposició retrospectiva dels deu anys del projecte educatiu ‘L’artista va a l’escola’
Quan l’art entra a l’aula, l’aula surt al món
dels impulsors del projecte, així com docents, artistes participants i alumnes, que van explicar i fer balanç dels projectes. Així per exemple, Manel Margalef (artista, gestor cultural, professor d’arts visuals i director del MAMT) i Jacqueline Pedescoll (mestra de l’escola Pax) van parlar sobre el projecte Fes volar cadires, pel qual van convidar els
alumnes a reinterpretar un objecte tan quotidià com és una cadira. «Els resultats van ser sorprenents», va afirmar Margalef, tot destacant el fet que «tot el procés d’aprenentatge i d’experimentació va acabar consistint a saltar-se totes les normes». Això, afirmava, és el que fa interessant el projecte: «Fa que puguis arribar a unes conclusions o a uns resultats totalment inesperats». Jaqueline Pedescoll, per la seva banda, va explicar com, arran de la seva participació en el projecte, va canviar la seva manera d’entendre
l’assignatura de plàstica: «M’he adonat que l’art mou tantes coses que acaba tocant els alumnes i els mestres fins al punt que, volent o sense voler, provoca transformacions». L’Aitana, el Martí i la Nina, alumes de l’institut Pons d’Icart que van participar en el projecte Llocs sentimentals amb l’artista Marc Barceló, van explicar també la seva experiència destacant sobretot el fet que el seu treball acabés sortint fora del centre: «Va ser una gran emoció veure com una cosa que havíem fet a l’aula, en grup, molt units, es va exposar a Tarragona, de manera que persones d’aquí, de la ciutat, ho van poder veure». Una de les coses més rellevants del projecte, explicava Eloïsa Valero, «és comprovar que l’aprenentatge té a veure amb la cocreació». La professora també va destacar el fet que «els artistes que entren a l’aula estan parlant i connectant amb el present» i, finalment, «que L’artista va a l’escola entén l’aprenentatge com una experiència de vida, fomentant el pensament creatiu i crític». L’exposició es podrà visitar fins al 12 de febrer.
No s’ha de perdre mai l’oportunitat de fer-se autobombo. D’aquí un parell de setmanes es publica la meva nova novel·la, una simpàtica sàtira que es diu ‘Fricandonation’ i, assabentats de la bona nova des de la secció gastronòmica del CERAP de Riudoms, em conviden a fer de jurat del concurs de fricandó que fan cada any pels volts de Sant Sebastià. Agraït i honorat. No se sap ben bé per què, els riudomencs van votar aquest plat com el més significatiu del poble i, des de llavors, ho celebren amb un certamen popular. El fricandó no és, naturalment, una elaboració exclusiva de Riudoms ni del Camp. És un plat identitari de tot el país que té la virtut de condensar algun dels trets distintius de la cuina catalana, com el sofregit, la picada i la nostra afició col·lectiva pels bolets. De fet, és un plat propi de la Catalunya urbana i, contra el que s’acostuma a dir, no és cap importació francesa. Com explica el mestre Pep Salsetes, a començaments del segle XVIII el franciscà Josep Orri ja documenta, des del convent de Reus, un “flicandó” que es distingeix del “fricandeau” francès i del “fricassé” occità (de la mateixa família, esclar) perquè els talls de carn s’enfarinen i es fregeixen, com encara fem avui dia. Fem el favor de no ser provincians, per una bandera comuna i genuïna que tenim i podem arborar. Dissabte a Riudoms vam poder tastar deu fricandons apreciables, però els millors —i els que vaig puntuar més alt— eren els menys originals i els que conservaven intacte el poder d’evocació gairebé únic del guisat que ja feia embogir Salvador Espriu i que commou qualsevol català amb un mínim de sensibilitat nacional. Mentre cuinem fricandó, no ens acabaran de rematar, tranquils.
Miquel Bonet Escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
