Reus 8
Sant Francesc recupera la imatge del Crist lligat a la Columna, perduda durant la Guerra Civil
Avui amb el diari 10 a 12
Pàgines especials dedicades a les mones de Pasqua, una tradició que compartim amb el País Valencià i Múrcia
Opinió 20 Marc Just. L’Àrea Metropolitana de la Señorita Pepis: «Ara el que importa és saber què pot suposar aquesta crisi de confiança»
Camp de Tarragona
Tarragona qüestiona la idoneïtat d’ubicar la futura estació intermodal a Vila-seca, un projecte redactat el 2020
Vila-seca decideix abandonar el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana que presideix la Diputació per «manca de confiança» municipal
Reus també defensa la ubicació vila-secana mentre Viñuales projecta una gran estació central a la ciutat 2 i 3
Costa 13
La Generalitat ha aprovat el pla ambiental d’un càmping amb una llacuna on es generaran onades mecànicament
Reus
Reorganitzen les obres del carrer Ample pels aparcaments veïnals
Es prioritzarà la reforma del carrer Alt de Sant Josep on hi ha més de 200 places privades d’aparcament afectades l 7
Tarragona
Es formalitzen les tres primeres denúncies contra l’exentrenador del CD La Floresta
l 5
Estudi d’habitants potencials al voltant de l’intermodal de Tarragona
Política l Vila-seca abandona el grup impulsor en conèixer un estudi per fer l’equipament a Tarragona
Álvaro Rodríguez
Set anys després del primer pacte ferroviari, la ubicació de la futura estació intermodal ha generat una fragmentació dins el grup impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Ahir al matí, l’Ajuntament de Vila-seca va notificar a la Diputació de Tarragona que abandonava «temporalment» el grup i les reunions planejades.
La decisió arribava després de conèixer la intenció de l’Ajuntament de Tarragona de construir una estació intermodal, projecte detallat en el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i que ja va avançar el Diari Més el passat mes de novembre.
Pel consistori vila-secà, aquesta iniciativa xoca amb el projecte d’una estació intermodal dins el seu terme municipal. A la comunicació
enviada a la Diputació denuncien que la posició de Tarragona «afecta el consens tècnic i polític creat a tot el territori sobre les infraestructures ferroviàries». Segons ha pogut conèixer el Diari Més, l’Ajuntament de Vila-seca planteja que la renúncia al grup impulsor pugui ser definitiva.
Hores després, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, emetia un comunicat defensant que la proposta de l’intermodal a l’Horta Gran és «una reserva d’espai tècnica». No obstant això, l’alcalde tarragoní remarcava que el projecte a Vila-seca és el d’una «estació al mig del no-res». El batlle apunta que la iniciativa ve de «principis dels 2000 per connectar els aeroports de Reus i Barcelona», però el projecte actual no compleix aquesta funció.
Viñuales també remarca
que Tarragona compta amb «dos milions d’usuaris de regionals i 1,5 milions dels clients de l’alta velocitat». Per aquest motiu, l’alcalde fa una crida a no «cometre el mateix error de l’Estació del Camp de Tarragona» i disposar el nou equipament «on hi ha el gruix de la població».
De fet, l’alcalde tarragoní ja havia emprat anteriorment aquest argument, però mai havia carregat directament contra el projecte de Vilaseca. També cal recordar que l’Ajuntament de Tarragona va presentar al·legacions a la intermodal en considerar que «podien perdre línies regionals». Aquestes al·legacions han deixat paralitzat el projecte durant un any aproximadament. No obstant això, l’Ajuntament tarragoní ho defensava públicament fins a l’any passat.
L’alcalde remarca que l’estació de l’Horta gran «alliberaria la façana marítima i, a més, permetria tenir una mobilitat intermodal real que uniria autobusos, alta velocitat i Rodalies». En el comunicat també apunta que la ciutat «té sobirania urbanística per redefinir les infraestructures».
«Jo no demanaria que Vilaseca renunciés a res, per tant, que no ens ho demani a Tarragona», conclou l’alcalde, mentre afirma que «les legítimes defenses dels municipis no va en detriment que s’arribi a un consens territorial».
Reus aposta per Vila-seca En mig de la picabaralla, l’Ajuntament de Reus va posicionar-se a favor de construir l’equipament a Vila-seca. Cal recordar que el projecte se situa molt proper a l’aeroport
Reus defensa el projecte a Vila-seca perquè està «treballat i consensuat»
reusenc. Per aquest motiu, l’alcaldessa, Sandra Guaita defensa que aquest projecte «garanteix la connexió de l’aeroport de Reus amb l’Alta Velocitat».
La batllessa considera que el projecte actual està «treballat i consensuat amb el territori», a més de «pactat amb el govern de la Generalitat i de l’Estat». Per això, Guaita encomana a «dibuixar la mobilitat del territori amb lleialtat, mirada àmplia i generosa». Guaita també recorda que el projecte es troba en «els darrers passos de tramitació» i té data prevista d’inici d’obres per al 2026.
L’apunt
La Diputació i la Generalitat no prenen partit
El Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona està liderat per Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona. Davant la renúncia de Vila-seca, Llauradó va decidir no prendre partit en la decisió considerant que «els municipis del grup són plenament sobirans de prendre les seves decisions, siguin les que siguin». Davant la situació, la presidenta es limita a remarcar que «la confiança i el consens són valors fonamentals del grup impulsor». En línies similars, fonts del departament de Territori consultades pel Diari Més defensen que el projecte «ha de comptar amb el consens de tots els municipis del territori». Cal recordar que el passat mes de desembre es va impulsar una licitació de 100.000 euros per «redactar una estratègia territorial de l’Àrea Metropolitana» que ja disposa de proposta d’adjudicació.
Sandra Guaita
Alcaldessa de Reus
«L’estació de Vila-seca és un projecte treballat i consensuat que encara els darrers passos de tramitació»
Rubén Viñuales
Alcalde de Tarragona
«El projecte actual està al mig del no-res, no ens podem permetre repetir els errors de l’estació del Camp de Tarragona»
Urbanisme l L’Ajuntament calcula que donaria servei a unes 63.000 persones
O. Castro / C. Domènech
Estació Central Intermodal. Aquest és el nom que rep l’estació que l’Ajuntament de Tarragona projecta a l’Horta Gran, en els terrenys pròxims al restaurant Tritón. Tal com va avançar el Diari Més, el consistori estava estudiant la viabilitat d’ubicar a l’entorn una estació intermodal en el marc d’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Doncs bé, la conclusió és favorable. L’estudi final, al qual ha tingut accés aquest mitjà, exposa que la millor opció és fer-la a Tarragona i no a Vila-seca, com s’havia acordat fins ara. En aquest sentit, el govern municipal tarragoní havia defensat que les dues estacions podrien ser compatibles, fins aquesta setmana.
Així, l’Ajuntament proposa una anella ferroviària amb una estació «de referència». La voluntat és que per l’Horta Gran passin totes les línies de rodalies i que estigui connectada amb el futur TramCamp. També es planteja un baixador al Campus Catalunya de la URV i a la Vall de l’Arrabassada. Amb l’estació, defensa el document, es reduirà a un únic transbord la connexió amb l’AVE des de totes les estacions del Camp de Tarragona. A més, permetria el pas de trens de mitjana i llar-
Mapa de les diferents línies ferroviàries proposades
ga distància pel centre de la ciutat i alliberaria el corredor del Mediterrani per al trasllat de mercaderies. Aquest pas es complementaria amb la construcció d’un o dos ponts sobre el riu Francolí, cap a Ponent, que permetria la sortida de les mercaderies provinents del Port. Amb tot, l’estudi indica que l’estació a Horta Gran millo-
raria la intermodalitat perquè, per començar, donaria servei a més població.
1.000 contra 42.000 L’estudi analitza la cobertura de població en un rang d’1,5 km i conclou que la de Vilaseca cobriria 1.076 persones, mentre que la de Tarragona cobriria 42.407. A més, es destaca que els nous sectors de
desenvolupament que es preveuen al POUM augmentaran encara més aquesta població usuària, fins a les 63.732 persones.
El document encarregat per l’Ajuntament de Tarragona afegeix com a argument els grans atractors de mobilitat, com la Universitat, l’Hospital o altres centres educatius. «Es contribuiria a
El POUM planteja un baixador al Campus Catalunya i a l’Arrabassada
una mobilitat més sostenible per a accedir a aquests equipaments», s’exposa. Una altra raó que esgrimeix el consistori són les empreses que entrarien a l’àrea de cobertura de l’estació, en un rang de 2 quilòmetres. Així, es calcula que l’Estació Central Intermodal donaria servei a 4.825 treballadors.
Més que Reus i Vila-seca Per últim, el document de viabilitat exposa un últim argument: l’estació actual de Tarragona té més viatgers anuals que les de Reus i Vilaseca juntes. Segons dades d’Adif de l’any passat, les estacions dels dos municipis van sumar 141.957 usuaris de llarga distància i 1.348.385 de mitja distància. A Tarragona, l’estació va registrar 157.658 viatgers de llarga distància i 2.013.890 de mitja distància. «La proposta optimitza la inversió al col·locar l’estació on hi ha més usuaris de tren i on hi ha mancances. I no s’acumulen cinc estacions seguides», conclou l’estudi.
Viñuales-Govern Tota aquesta proposta és la que recentment l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha presentat al Govern de la Generalitat, segons ha pogut saber el Diari Més. Concretament, en les diferents reunions que ha mantingut amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i amb el conseller de Presidència, Albert Dalmau. El batlle remarca que és una qüestió «totalment tècnica» i no política.
Tribunals l L’empresa vol depurar responsabilitats i apunta també a l’exadjunta de la gerència
Carlos Domènech Goñi
Mercats de Tarragona presentarà en tres setmanes la denúncia a fiscalia per un desfalc de 36.000 euros dels anys 2014 i 2018. Tal com va avançar Diari Més, la querella apuntarà a l’excap de comptabilitat i a l’exgerent de l’empresa municipal, però ahir, fonts coneixedores del cas van assegurar que Mercats també inclourà el nom de l’exadjunta a la gerència. Per tant, la querella anirà contra l’excúpula d’Espimsa (antiga nomenclatura de l’empresa de mercats).
El desfalc de 36.000 euros es va produir en dos episodis: l’any 2014, haurien desaparegut de la caixa més de 20.000 euros en efectiu corresponents al pagament del Gremi de Firaires per la Fira d’Abril; i l’any 2018, s’haurien retirat uns 15.000 euros procedents dels caixers de pagament de la part inferior del Mercat Central.
La presidenta de Mercats
i consellera de Comerç de l’Ajuntament, Montse Adán, i l’actual gerent, Dani Milà, van comparèixer ahir davant dels mitjans de comunicació per a
donar més explicacions sobre la denúncia. «Ens sap molt de greu que el nom de Mercats torni a tacar-se, però és la nostra feina vetllar per la trans-
parència i per això portarem a fiscalia aquest cas», va expressar Adán, qui es va mostrar «dolguda» per un nou cas d’irregularitats a Mercats.
Els diners serien d’un pagament de Grefic i de la recaptació dels caixers del Mercat
Actualment, hi ha un procés judicial obert, relacionat amb les targetes de crèdit de l’excúpula de l’empresa municipal, tal com va destapar Porta Enrere. Amb aquesta denúncia, serien dos els processos judicials relacionats amb Espimsa.
5 anys falsejant L’excap de comptabilitat explicava ahir a Diari Més que ell mateix va ser qui va alertar a Milà del cas, mentre que oficialment es manté que va ser l’empresa auditora qui va detectar el desfalc. L’actual gerent va detallar que entre els anys 2014 i 2019 l’arqueig de caixa es va falsejar per tal que l’empresa auditora no detectés que faltaven diners. L’any 2020 va guanyar el concurs d’auditoria una altra
empresa, però no feia arquejos de caixa com a mètode de comprovació dels comptes anuals perquè «l’empresa auditora decideix què fa i què no i va creure que amb els altres mètodes que duien a terme ja n’hi havia prou», va explicar Milà.
«Pagar els plats trencats» Cal recordar que l’excap de comptabilitat assegurava que «vaig avisar l’antic gerent del desfalc i em va dir que continués amb la meva feina». Des de Mercats es té la sensació que l’exresponsable dels comptes «ha pagat els plats trencats» perquè «sempre ha col·laborat amb nosaltres en els casos d’irregularitats que han anat sortint». Malgrat tot, fonts coneixedores de la situació recalquen que «no s’entén per què no va explicar aquest desfalc abans i ho va fer fa poques setmanes, just abans de jubilar-se». Seria aquest dubte el que ha dut Mercats a relacionar-lo a ell també com a responsable de la sostracció dels diners. El gerent de Mercats, Dani Milà, calcula que en unes tres setmanes el cas arribarà a mans de la fiscalia, qui acabarà decidint si hi ha prou indicis per a iniciar el procés judicial contra tota l’excúpula d’Espimsa o bé d’una part. Per altra banda, des de Mercats es reitera que, en cas que durant l’auditoria acabin sortint més irregularitats, «les posarem en coneixement de la justícia».
espectacles familiars
Tota la força del circ i dels millors espectacles
Les Gavarres acull del 14 d’abril fins a l’11 de maig el circ més peculiar del moment
Un nou espectacle de temàtica terrorífica arriba a Tarragona el dilluns 14 d’abril i ho fa de la mà del grup Rossi Show Time. El reconegut elenc de Rossi, que inclou alguns dels millors artistes del món del circ, presenta un personatge únic com Radu Bratianu i el seu peculiar equip. Bratianu és un director de circ d’origen i època desconeguda que gira internacionalment amb la seva
col·lecció de personatges i espècimens rars. A través d’aquests personatges s’estructura un espectacle que suma tota la força del circ amb l’impacte visual i la sorpresa dels millors números de terror.
El Circo del Miedo es pot gaudir a la carpa aixecada al polígon les Gavarres (al costat de Renault), un espai ple de màgia i diversió per als més agosarats de la família. L’espectacle comença amb una experiència des de l’exterior de les carpes, on els perso-
natges del circ donaran la benvinguda als espectadors amb una sorpresa rere una altra. Ja a l’interior, el públic es trobarà una recreació de l’antic circ de Bratianu, caracteritzat per números espectaculars, però amb un petit –o no tan petit– costat fosc.
El Circo del Miedo és una explosió d’emocions i d’adrenalina no apta per als més sensibles, que combina humor i terror amb artistes excèntrics que desafien l’impossible i la naturalesa humana. L’espectacle
s’ofereix amb espectaculars sessions nocturnes sota la gran carpa climatitzada i l’elecció de les sessions i la compra d’entrades es pot gestionar des del web elcircodelmiedo.com o a les mateixes taquilles. Atenció a les
promocions i als descomptes de fins al 25% per a les compres anticipades. El Circo del Miedo combina la seva presència a Tarragona fins a l’11 de maig amb un altre gran espectacle: la Carpa Màgica, també a les Gavarres.
Societat l Els Mossos d’Esquadra han rebut tres denúncies contra el tècnic que va demanar imatges sexuals a menors
El cas sobre violència sexual per part d’un entrenador del CD La Floresta avança a poc a poc. De moment, els Mossos d’Esquadra ja han rebut les primeres tres denúncies per part de les famílies de les víctimes, que són menors d’edat. El club va conèixer els fets el passat 3 d’abril quan la mare d’un dels jugadors del Cadet B va informar que presumptament el segon entrenador hauria demanat fotografies de parts íntimes al seu fill. Davant aquests fets, l’entitat va activar el Protocol d’actuació
davant la violència sexual.
L’entitat es va reunir amb l’entrenador després de conèixer aquest cas i, segons expliquen fonts de La Floresta, l’home hauria reconegut els fets. «Segons ell, tot era en un to de broma», relaten. Les converses amb els jugadors, així com les presumptes peticions de fotografies, tenien lloc a WhatsApp o Instagram. En aquella mateixa reunió se’l va acomiadar i apartar de tota relació amb l’entitat.
Segons va explicar el president del club, Pablo Pedro González, també van man-
El Port tanca el 2024 amb un moviment de més de 32 milions de tones de mercaderies
Empresa l El Port de Tarragona ha tancat el 2024 amb un moviment de 32,3 milions de tones de mercaderies, el que representa un 2,5 menys que l'any anterior. Els tràfics estructurals de la infraestructura portuària han assolit rècords històrics, com és el cas del cru del petroli. Els cereals, per la seva part, han registrat el seu millor any, mentre que
els productes químics han crescut més d'un 80%. Amb tot, el Port es referma com el sisè port estatal per mercaderies mogudes. En relació als resultats econòmics, s'han assolit ingressos per valor de 60 milions d'euros, el que suposa «un retorn a la normalitat» després d'un any 2023 marcat pel tràfic de cereals. Redacció
Des del club tarragoní havien comptabilitzat una quinzena de víctimes
que havien comptabilitzat una quinzena de víctimes.
Secret de sumari
tenir una reunió amb els pares i mares dels jugadors de l’equip on hi ha la víctima per alertar de la situació i saber si era un cas aïllat o hi ha hagut més casos. A més, es va enviar un comunicat a la resta dels membres del club tarragoní i es va alertar als Mossos d’Esquadra del cas. Al llarg del cap setmana es van descobrir nous casos, on l’extècnic de la Floresta hauria fet proposicions del mateix caire a altres menors del mateix club i d’altres entitats dels barris de Ponent. Des del club van afirmar al Diari Més
Des del club tarragoní no han volgut fer més declaracions, ja que asseguren que el cas està sota secret de sumari. Per la seva banda, els Mossos d’Esquadra han confirmat que ahir es van presentar tres denúncies i que el cas està en mans de la Unitat d’Investigació. El nombre de denúncies podria augmentar en els pròxims dies, tot i que Diari Més ha tingut coneixement que hi ha famílies que no volen fer el pas. L’entrenador expulsat formava part del CD La Floresta des de fa 4 anys com a segon entrenador, però, fins ara, no s’havia tingut coneixement de cap cas on el tècnic hagués demanat imatges sexuals als menors a través de les xarxes socials. Arran de la primera denúncia la setmana passada, el club ha descobert que durant els seus anys al club, l’entrenador havia fet alguna altra proposició indecent similar a la denunciada.
Pena de presó Segons el Codi Penal, contactar a través d’internet o de qualsevol tecnologia amb un menor de 16 anys i demanar material pornogràfic o que li mostri imatges pornogràfiques en les quals es representi o aparegui un menor pot ser castigat amb una pena de presó de sis mesos a dos anys. Aquest delicte es troba tipificat dins dels delictes contra la llibertat sexual, concretament, a l’article 183.2 sobre agressions sexuals.
Les residències de la Tecla, premiades
Societat l Les residències de gent gran de la Xarxa Santa Tecla van ser distingides als Premis Avedis Donabedian a la Qualitat. El projecte garanteix el bon tracte i l’atenció centrada en la persona a les residències. Redacció
Judicial l El
El trenet turístic farà parada als jutjats. L’empresa encarregada de la seva gestió —RJ Autocares— ha interposat un recurs contenciós administratiu contra l’acord del ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona del 15 de novembre de 2024 que desestimava la petició de la companyia de rebaixar el cànon anual que han de pagar per l’explotació d’aquest servei. Concretament, la concessionària reclamava abaixar-lo fins als 60.000 euros; és a dir, un 13% de l’import que es va acordar inicialment.
El setembre del 2020, es va adjudicar l’explotació del trenet turístic a RJ Autocares per un termini de 10 anys i amb un cànon anual de 450.000 euros. Aquest va ser el preu
que va proposar la mateixa empresa i que li va servir per guanyar el concurs públic per a gestionar el servei. En
l’expedient de la licitació, s’explica que «el concessionari va confirmar i ratificar el cànon que havia presentat en l’ofer-
ta». La concessió es va formalitzar el 31 de maig del 2021, tot i que l’adjudicatària no va iniciar la seva activitat fins
L’adjudicatària del servei, RJ Autocares, deu més d’un milió d’euros al consistori
a l’11 d’abril del 2022, un any després.
Quatre dies abans, l’empresa havia presentat un escrit a l’Ajuntament en el qual sol·licitava una adequació del cànon per «circumstàncies sobrevingudes i extraordinàries». En aquest sentit, allegaven que la pandèmia per la covid i l’esclat de la guerra d’Ucraïna van fer minvar l’arribada de creueristes a la ciutat i el trenet en patiria les conseqüències. Per aquest motiu, demanaven rebaixar el cànon anual dels 450.000 als 60.000 euros.
El gener del 2024, el de-
partament de Pressupostos i Comptabilitat va rebutjar aquesta petició. També ho va fer el Cap de gestió de Patrimoni, amb l’aval del Secretari General. RJ Autocares va presentar al·legacions i va reiterar la seva demanda de modificar el cànon, que va tornar a ser desestimada el 15 de novembre de 2024 per acord del consell plenari. Davant aquesta decisió, la concessionària ha interposat un recurs davant el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona. L’Ajuntament hi compareixerà per a defensar els seus interessos.
Un deute d’1,2 MEUR Segons fonts municipals, RJ Autocares li deu 900.000 euros per l’explotació del servei del 2022 i 2023. La companyia només n’hauria pagat 105.000. A més, l’Ajuntament reclama a la concessionària els 450.000 euros del cànon corresponent al 2024. A principis del 2025, l’Ajuntament va iniciar el procés de revocació del contracte —que haurà de ser aprovat pel ple— per fer una nova licitació. Els tràmits, però, han quedat en standby a causa del plet judicial.
Urbanisme l L’actuació en aquest tram del projecte del carrer Ample i l’entorn s’iniciarà el 28 d’abril
Sergi Peralta Moreno
La transformació del carrer Ample i el seu entorn més immediat continua el seu curs. El projecte intervindrà, també, al carrer Alt de Sant Josep. «És el tram on afectem més veïns de totes les obres», va sincerar-se la regidora en cap de l’àrea d’Urbanisme, Marina Berasategui, en una reunió amb els veïns. Tres pàrquings, amb més de 200 places, s’agrupen en el vial, i els treballs impediran l’entrada i sortida dels cotxes. Per «afectar-vos al mínim temps possible i l’abans possible», l’actuació començarà una setmana abans del previst. Arrencarà el 28 d’abril i s’allargarà durant 45 dies, de forma
que hauria d’estar enllestida durant la primera quinzena de juny. Durant aquest període, els usuaris podran emprar la planta -3 de l’aparcament de La Fira Centre Comercial per deixar els seus vehicles particulars, atès que l’Ajuntament de Reus els facilitarà un abonament temporal. Les targetes podran anar-se a buscar, en horari de 9 a 14 hores, a partir del dilluns 14 d’abril, a Serveis Territorials del consistori, situats a la primera planta del Mercat Central. El fet que només s’habiliti l’aparcament de La Fira com a alternativa va causar queixes entre els veïns assistents a la reunió mantinguda ahir. Berasategui va deixar clar que «si teniu requisits de mobili-
Més de 200 cotxes resultaran afectats i, per això, es facilitaran els abonaments
tat reduïda o alguna acreditació o cas excepcional pel qual necessiteu més proximitat, es podrà mirar de gestionar més a prop». A més, va assegurar que traslladaria al departament corresponent les reclamacions reiterades que demanaven que també es pugui utilitzar el pàrquing de la Llibertat. Un dels afectats va suggerir que es pugui fer servir la zona blava per a aquesta funcionalitat.
L’Ajuntament emprarà les dades del cadastre per entre-
Les botigues demanen ajudes per atraure clients
Un dels sectors més afectats per les obres és el del comerç. Durant la trobada d’ahir, des de la botiga La Granota, al carrer Ample, es va assegurar que «ens han afectat molt perquè no es ven res», fins al punt que «hi ha dies que fem
gar les targetes. Si una persona té una plaça llogada, caldrà presentar el contracte que
Els veïns demanen utilitzar aparcaments més pròxims, com el de la Llibertat
a les places.
Les obres de reurbanització del carrer Alt de Sant Josep fins a la seva connexió amb el carrer de Castellvell i la plaça del Pintor Ferré Revascall donen continuïtat al projecte de transformació del carrer Ample. En aquest tram, els primers treballs, que s’iniciaran el 28 d’abril, consistiran en treballs de tancaments i prospeccions per a localitzar els serveis. Posteriorment, es pavimentarà amb plataforma única, s’ajustaran els embornals i es renovaran les lluminàries a tecnologia led.
Una vegada finalitzi aquesta fase, els cotxes ja podran accedir als seus aparcaments. Serà aleshores quan es procedirà a reurbanitzar el tram del carrer de Castellvell comprès entre Alt de Sant Josep i la plaça del Pintor Ferré Revascall.
Incivisme
zero euros de caixa». Per això, es va proposar que es puguin entregar tiquets als clients oferint aparcament gratuït durant un temps determinat, perquè tingui un efecte atractiu i, així, sàpiguen que poden anar a comprar, també, amb cotxe si ho desitgen. La regidora Marina Berasategui va respondre que preguntarà «si hi ha alguna línia de promoció al comerç o una actuació semblant».
ho certifica, ja que els abonaments no aniran assignats a cap matrícula, sinó associats
Aprofitant la presència de Ricard Pagès, de la Guàrdia Urbana, els assistents van aprofitar per traslladar-li preguntes, queixes i suggeriments, i no només relacionats amb la mobilitat. Una veïna va compartir els problemes «derivats que els carrers estiguin tallats», com que en carrers com el de Joan Martell, sobretot els caps de setmana i en un context de festa, hi hagi gent que «es queda allí» i, l’endemà, els veïns es trobin amb ampolles i vomitades a terra, mentre que la policia local «no passa» tot i avisar-se-la. La ciutadana va assenyalar que, en el passat, s’havien aplicat mesures que resultaren efectives, com cartells denunciant l’incivisme o més presència policial, atès que el problema ja se’l trobaren després de la pandèmia. Pagès va exposar que el cos de seguretat està disposat a reunir-se amb els afectats «per mirar de solucionar i donar respostes». Una altra de les qüestions que es va posar sobre la taula fou el volum de cotxes i, fins i tot, camions que paren a les voreres d’indrets com el carrer de Miró i la plaça del Víctor.
Patrimoni l Es considerava que la talla s’havia perdut durant la Guerra Civil, però Marià Bofarull la va rescatar i custodiar
Sergi Peralta Moreno
La Parròquia de Sant Francesc va ser incendiada el juliol del 1936, en el marc de la Guerra Civil. Pràcticament la totalitat del seu patrimoni religiós i cultural va ser destruït. Una de les imatges que donava per perdudes era l’escultura del Crist lligat a la Columna, obra de Joan Roig i Solé. Ara, però, la figura ha tornat al lloc d’on va sortir. Marià Bofarull i Ferrer, un jove estudiant de l’Escola d’Art de Tarragona i deixeble de Joan Rebull, va rescatar la imatge, que no havia estat consumida per les flames, d’entre les cendres i la va custodiar a casa seva, des d’on va intentar restaurar-la, seguint les indicacions del seu mestre. La seva família ha decidit retornar-la al seu emplaçament original. «Gràcies a aquest gest, avui cicatritzem una de tantes ferides de la guerra», va expressar ahir el rector de l’església, mossèn Josep Maria Gavaldà, que va remarcar que «és un goig restablir aquesta imatge amb la finalitat per a la qual va ser creada, que és la de la veneració i el culte».
La filla de Bofarull, Anna Maria Bofarull, va explicar que, si bé el seu pare havia practicat l’escultura, es van adonar que «aquest no era el seu estil». Fruit d’una recerca, es va descobrir que en un inventari del 1926, que es conserva a l’Arxiu Històric de l’Arquebisbat de Tarragona,
es mencionava que a la Parròquia de Sant Francesc hi havia hagut un Sant Crist de la Columna, que estava desaparegut i es considerava destruït amb motiu del conflicte bèl·lic. Amb el seu retorn, la família demana que, quan es restauri, «no es perdi el fet que es va intentar cremar i que el pare va intentar restaurar-la; que no es perdi el sentit que li dona haver passat una guer-
Crist lligat a la Columna. Diari Més
És obra de Joan Roig, esculpida el 1855, i presidia un altar lateral a l’església
La Sang vol «un reconeixement com pertoca» per al Sant Enterrament
Setmana Santa l Creu que s'ho mereix per la implicació i el patrimoni
Sergi Peralta Moreno
La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus continua amb l’objectiu d’aconseguir el triplet. Si la Solemne Processó de les Tres Gràcies i la Funció de la Coronació del Senyor ja disposen de reco-
neixements públics, l’entitat aspira que la Solemne Processó del Sant Enterrament també sigui distingida per la Generalitat de Catalunya. El clavari de la Puríssima Sang, Antoni Olmos, va expressar ahir que s’està treballant des de fa temps «perquè la Solemne Processó del Sant
Enterrament pugui tenir un reconeixement com pertoca, tant per la gent que hi participa com pel ric patrimoni, que és un dels testimonis més grans dels nostres predecessors». La reial congregació ha reflectit la seva voluntat en diferents reunions amb els dirigents polítics i considera que
ra». Per exemple, són notòries dues línies fetes amb llapis. De fet, mossèn Gavaldà va compartir que la talla, de fusta, ja no només representa la flagel·lació de Jesucrist, «sinó també els sofriments i els estralls d’una guerra».
El rector va assenyalar que «nosaltres com a parròquia agraïm el retorn d’aquesta imatge» i que «ens posarem a treballar en la seva restau-
el distintiu seria, a més, «una millora per a la nostra ciutat». En paral·lel, Olmos va remarcar que l’Oració a l’Hort, que data del 1616 i que és obra de Benet Baró, és el pas més antic de la ciutat, un dels més degans de Catalunya i que ha esdevingut un símbol de la integració, ja que, des de l’any passat, l’ha assumit l’Associació Supera’t. «Volem que els diferents col·lectius es puguin sentir implicats en la nostra Setmana Santa», va concloure. Aquest vespre, a les 20 h., al Palau Bofarull, tindrà lloc el Pregó de Setmana Santa.
ració i en trobar-li un lloc en aquesta església perquè pugui ser de nou venerada, que pugui ser visitada per tots els fidels i, en el fons, tot el poble». «Tot el patrimoni artístic, religiós, històric, en el fons, és un patrimoni de tot el poble, que, en aquest cas, en aquest moment custodia l’Església», va reflexionar. La formalització de l’acord es produirà just avui.
L’escultura pertanyia al Gremi dels Corders i els Espardenyers —del qual la mare de Marià Bofarull havia format part—, que veien un enllaç entre el seu ofici i el cordill amb què Crist està lligat a la columna. «És el nexe d’unió entre la seva professió, la seva vida i la vida de Jesús», va apuntar Gavaldà. «En el fons, aquesta imatge representa la fe i la vida dels nostres avantpassats», va afegir.
L’obra va ser tallada el 1855 per l’escultor reusenc Joan Roig. Mostra un Crist lligat a la columna, d’1,5 metres d’alçada, que representa la flagel·lació de Jesucrist i que presidia un altar lateral de la Parròquia de Sant Francesc, en concret, situat a la nau dreta, format per un retaule amb dues columnes clàssiques a banda i banda, pintades i daurades. A la fornícula inferior, hi havia una imatge de Jesús jacent i una mesa d’altar. A la fornícula principal es venerava la imatge de Crist lligat a la Columna, franquejat a cada costat per les imatges de Santa Teresa i de Sant Josep.
La façana Mossèn Gavaldà va recordar que, en l’actualitat, s’estan duent a terme les obres per rehabilitar la façana principal de la parròquia. Aquest dimecres es van poder retirar les bastides de la part inferior. La intervenció, que va engegar el desembre del 2024, pretén aturar-ne la degradació.
Patrimoni l L’objectiu és reparar els elements deteriorats de l’estructura de la teulada i recuperar la seva estanquitat
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus ja ha encetat les obres de rehabilitació de la coberta de la Casa Rull. El regidor de Cultura, Daniel Recasens, explica que l’actuació és «parcial», de forma que només afecta la part posterior de l’última planta de l’immoble, i que se centra «principalment en la reparació dels elements lesionats de l’estructura de la teulada», així com en «la recuperació de la seva estanquitat». També s’ha de garantir la seva adequació a la normativa actual, tant a escala estructural com de confort tèrmic.
L’edil afegeix que, a causa de «les deficiències de l’estat de conservació de l’estructura de fusta de la teulada, detectades durant unes tasques de manteniment per part de personal de l’Ajuntament de Reus, es fa necessària una intervenció de restauració estructural d’aquesta part de la coberta de l’edifici».
Així mateix, subratlla que les obres, que està previst que durin uns quatre mesos, no alteren «el programa funcional, els usos o la relació amb l’entorn de l’edifici existent protegit». En concret, la zona en què s’efectuen els treballs té, en aquests moments, un ús administratiu i dona al pati-jardí de la casa. No hi hau-
rà afectació en les cobertes planes ni sobre la lluerna del badalot d’escala. El contracte es va adjudicar per 123.362,25 euros (IVA inclòs).
La Casa Rull, construïda el 1901 i situada al carrer de Sant
El Cor Ciutat de Reus posarà veu a una jornada festiva i solidària pel Parkinson aquest dissabte
Societat l La Plaça Llibertat de Reus acollirà aquest dissabte 12 d’abril, de les 10 hores fins a les 20 hores, la celebració del Dia Mundial del Parkinson i el primer aniversari de l’Associació de Parkinson Reus-Baix Camp (APAREBA). El Cor Ciutat de Reus hi participarà amb una actuació a les 11.30 hores, sumant-se així a una jorna-
da festiva plena d’activitats, música i solidaritat. La programació inclourà monòlegs, danses tradicionals i actuacions com les del Duo Cinc Quarteres, DJ Abadia, Canelita en Rama o el Centro Cultural de Andalucía. La cita vol visibilitzar la malaltia i acompanyar les persones afectades des de la cultura i l’empatia comunitària. J.L.
la residència amb l’activitat professional del propietari. Fou habitatge particular fins que Rull va llegar-lo a la ciutat en el seu testament, amb l’obligació de bastir-hi un museu, tal com recull l’expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la Generalitat de Catalunya. El consistori va prendre possessió de la casa el 1926. Va ser seu del Museu Municipal Prim-Rull —inaugurat el 1934—, si bé aviat es va evidenciar que era un local massa petit per a aquesta funció, i de l’Arxiu Històric Municipal. En l’actualitat, acull les dependències de la regidoria de Cultura i l’Institut Municipal Reus Cultura.
A més, la Casa Rull està protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) des del 2004. Segons el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic i Natural de Reus (PEPPAHN), disposa d’un valor patrimonial amb grau de protecció A, que afecta l’arquitectura original de l’edifici i els seus elements ornamentals i decoratius, així com el jardí.
L’espai objecte de la intervenció, situat a la crugia posterior del pis superior, té uns 60 metres quadrats (m2) de superfície, amb obertures a la part posterior i lateral del jardí. Les degradacions havien romàs ocultes per un cel-ras no registrable. En la major part dels desperfectes, la causa principal és l’aigua, procedent de filtracions per pèrdua d’estanquitat de la teulada i per la humitat procedent de la porositat dels murs.
Joan, és obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, per encàrrec del notari Pere Rull i Trilla, que havia adquirit el solar en una subhasta convocada per l’Ajuntament de Reus. L’edifici combinava
Cal recordar que la Casa Rull ja havia estat objecte de rehabilitació l’any 1989, per tal de poder-hi ubicar l’Institut Municipal d’Acció Cultural, adequant el seu interior i restaurant la façana.
Un tren de
Un tren avariat a Reus causa retards d’una hora a l’R15, en direcció a l’estació de França
Mobilitat l La circulació de l’R15 es va veure ahir afectada a causa d’una avaria en un tren que va sortir de Reus a les 07.05 h, i que va provocar retards d’una hora de mitjana en els combois en direcció a l’estació de França, especialment durant les primeres hores del matí. A la incidència s’hi va afegir la sortida amb una hora de demora del
tren de les 07.11 h procedent de Móra la Nova, motivada per un canvi en la gestió de l’operativa de servei. Segons Renfe, les afectacions es van concentrar durant les primeres hores del matí, però el servei es va anar estabilitzant progressivament fins a recuperar la normalitat al llarg de la jornada, sense incidents remarcables. ACN
evolució de la tradició
TD.Prats
radicionalment, les mones de Pasqua són unes postres dolces que acostumen a menjar-se acompanyades de xocolata, però històricament ni tan sols eren especialment dolces i s’acompanyaven també d’ou dur i, fins i tot, d’embotits com ara la llonganissa seca. La tradició d’aquesta menja simbolitza que la Quaresma i les seves tradicionals abstinències s’han acabat i és costum menjar-la el Diumenge de Resurrecció, el Dilluns de Pasqua i, ocasionalment, en alguns indrets, també el Dimarts de Pasqua, així com el dilluns de Sant Vicent, en el cas de València. De fet, no és només una tradició típica de Catalunya, sinó també del País Valencià i de Múrcia.
La tradició marcava que el padrí de fonts (de bateig) o l’avi regalaven al seu fillol o fillola (o nét o neta) una coca o un tortell com a símbol de protecció.
Aquesta portava tants ous durs com anys tenia aquest i l’edat màxima era als 12 anys, donat que mai es lliurava després que l’infant hagués fet la primera
comunió. El lliurament de la Mona es feia el Diumenge de Resurrecció i el Dilluns de Pasqua es reunia tota la família per menjar-la.
PASTISSERIA DE QUALITAT
L’origen de la Mona de Pasqua es remunta a èpoques ancestrals. Encara que hi ha diverses teories sobre el seu origen, es creu que té arrels
Redacció
Tot i que Pastisseria Velvet s’ha fet popular per les originals i exclusives figures de xocolata, l’establiment no deixa enrere l’oferta més tradicional de les mones de pastís i enguany ha fet una aposta per modernitzar els grans clàssics que no poden faltar per aquestes dates:
mona clàssica modernitzada
des de les mones de mantega, a les de xocolata, passant per la ‘yema’, la melmelada o la crema.
Marc García, pastisser i ànima creativa de Velvet, explica que la seva passió és poder oferir un producte de màxima qualitat i que resulti sorprenent per a qui el gaudeixi, de manera que el mateix concepte que s’intenta aplicar amb les figures de xocolata
es trasllada a les mones clàssiques. «Sempre ens ha agradat oferir un producte personal i exclusiu als nostres clients i les mones en són el millor exemple».
Pel que fa a les peces de xocolata, hi ha des dels clàssics animals, ous, esports o la Catedral i el Seguici, o un joc d’Arcade, Super Mario, One Piece, plats de sushi o un Connecta 4.
paganes i s’associava a rituals de fertilitat i celebracions primaverals. Amb l’arribada del cristianisme, aquesta tradició es va adaptar per a commemorar la Pasqua, la resurrecció de Jesús. Malgrat que les mones actuals presenten una gran diversitat de figures i formes, i que l’ingredient protagonista sigui la xocolata, les primeres mones que van aparèixer van ser treballades amb massa de pa comú.
La tradició té arrels paganes en la primavera i el cristianisme la va adaptar a la Pasqua
Del pa al brioix i la xocolata Posteriorment es va passar a la massa de brioix, s’hi van posar ous durs a sobre, símbol de fertilitat en el món pagà. No seria fins força després quan s’hi afegiria la xocolata procedent des d’Amèrica. Va ser a la fi del segle XIX quan a França van començar la tradició de fer peces de xocolata en forma d’ou i és a partir d’aquests ous de
xocolata –comuns avui en dia a molts països d’arreu del món com a símbol de fertilitat– que els pastissers van anar desenvolupant la creativitat per fer les figures que actualment tant triomfen. Catalunya és la zona de l’Estat espanyol on la tradició dels ous de Pasqua, les figures de xocolata i la Mona es manté més viva. Amb el temps, les mones han anat canviant de forma i composició i de l’antiga massa de pastís amb ous, s’ha passat al pastís de mantega, confitura o xocolata i, directament, a les figures amb filigranes de xocolata a les quals estem habituats avui en dia. El que no ha arribat fins a nosaltres és el costum dels fillols i filloles de demanar la mona tot cantant una cançó: ‘Pasqua és avui, la mona la vull. Doneu-me la mà, que us la vull besar’. Algú s’anima a recuperar-la?
tradició ancestral
L’origen incert (i en cap cas zoològic) de l’ara dolcíssim nom de la mona
La denominació podria venir de l’àrab antic Mûna, una ‘provisió de boca’, o també de la festa jueva de la Mimuna
D.P.
Un dels principals dubtes que genera la mona és l’origen del seu nom, al voltant el qual hi ha diverses teories i opcions i, de fet, no es descarta que sigui el fruit de la suma de diversos orígens. De fet, el Costumari Català de Joan Amades assegura que la mona ja és citada amb aquest nom en el segle XV, coincidint amb el diccionari català-valencià-balear, en el qual l’exemple més antic que es dona és del 1474 en un poema de ‘Les obres o trobes
davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria’, que va ser el primer llibre literari imprès a la península Ibèrica.
Malgrat que publicacions posteriors no aclareixen gaire sobre l’existència del mot i, per tant, tampoc sobre el seu origen, el diccionari de la Real Academia Española, ofereix en la seva edició de l’any 1783 una definició pastissera: «Catalunya, València i Múrcia. La coca o rosca que es cou al forn amb ous posats en ella amb closca per Pasqua de Flors, que en altres parts de la península Ibèri-
ca anomenen hornazo».
El que queda clar de tot plegat, per tant, és que la tradició de la mona, tot i haver-se mantingut sobretot vigent en terres catalanes, no és exclusiva de casa nostra.
Ara bé, el més interessant de tot plegat són les diverses teories existents al voltant del nom i cap d’elles, com és d’esperar, té un rerefons zoològic. D’entrada, hi ha qui defensa que ‘mona’ deriva de Muníquia, que eren les celebracions que en la Grècia antiga es feien dedicades a la deessa Artemis; tot i que té força més pes l’op-
PASTISSERIA DE QUALITAT
ció que vingui de Mûna, paraula de l’àrab antic que es refereix a la forma de pagar un arrendament de terres tributat en espècies com ara coques, ous durs i altres productes agrícoles, i que vindria a ser un ‘present’ o ‘provisió de la boca’.
A València també s’anomena tonya, panou, pa socarrat, coca bova, panou o coca d’aire
Altres experts asseguren que el nom vindria de Munda (plural de mundum, en llatí), que eren paneres que els romans oferien a Ceres, la deessa de l’agricultura, les collites i la fecunditat, durant el mes d’abril, que contenien dolços
L’establiment és especialista en mones tradicionals i també en figures de xocolata
Redacció
Més de cinquanta anys de tradició pastissera –prop de seixanta, de fet– converteixen el Forn i pastisseria Queralt de Roda de Berà en un dels negocis amb més solera del municipi, però, sobretot, en un dels obradors de pa i pastissos més tradicionals de tota la zona del Baix Gaià.
Després de la seva fundació per part de Jaume Queralt i Roser Ventosa l’amy 1968, ha estat la seva filla Montserrat i el seu gendre Jordi els que han donat l’empenta definitiva a l’establiment cap a una pastisseria artesana de màxima qualitat, amb productes i processos que reuneixen el millor de la tradició amb la innovació. Tot plegat converteix el Forn Queralt en un referent de la pastisseria clàssica, però també de les tècniques més modernes aplicades al món de les postres dolces.
Jordi Sagrado explica que l’èxit de les figures de xocolata que els darrers anys han anat agafant protagonisme per Pasqua no evita que la mona de pastís
tradicional segueixi tenint un pes molt important per aquesta celebració. De fet, les mones del Form i pastisseria Queralt arriben arreu del Camp de Tarragona, ja siguin amb els seus acabats de mante-
ga, xocolata o confitura; així com també amb el format de tortell de pasqua amb ous durs que a Sagrado li agrada conservar i potenciar com una tradició de casa nostra.
i es decoraven. Força més clar sembla que pugui tenir referències de la festa jueva de la Mimuna, que comença la nit de l’últim dia de Péssah o Pasqua Jueva i que té el seu origen al Magrib occidental. Al País Valencià hi ha llocs on la mona rep noms com tonya, panou, pa socarrat, coca bova, panou, coca d’aire o pa cremat.
CUINA CASOLANA
Preparar una mona pot resultar una activitat divertida que no et prendrà més d’una tarda
Vols fer una mona de Pasqua personalitzada i totalment casolana? Sí?
Doncs no és difícil i es pot fer a la cuina de casa i amb ajuda dels més petits.
La base serà la d’un pa de pessic –en realitat serà un coc de iogurt–, que farcirem de trufa i completarem amb una cobertura de xocolata. D’entrada agafarem un motlle, l’untarem amb una mica de mantega fosa o oli i l’empolvorem amb fari-
Lna. Barregem quatre ous, un iogurt, tres gots de sucre (amb la mesura del pot de iogurt), tres gots de farina (també amb el got de iogurt), mig got d’oli (amb el pot de iogurt), un tubet d’essència (de vainilla, de xocolata o un bon raig d’anís) i un sobre i mig de llevat químic. Ho passem tot per la batedora amb varetes fins a aconseguir l’emulsió, que col·locarem al motlle. Després posarem el motlle al forn (prèviament escalfat) durant 55 minuts a 150 graus (escalfor a baix i a sobre).
Quan estigui cuit el deixarem refredar totalment.
Per preparar la trufa, cal escalfar 50 grams la nata líquida amb un cassó i hi afegirem els trossos d’una rajola de xocolata per anar barrejant fins que es fongui. Aproximadament, utilitzarem uns 80 grams de xocolata, però es pot incrementar al gust. Quan la textura sigui homogènia, afegirem amb una espàtula i a poc a poc, 250 grams de nata muntada que sigui esponjosa, i deixarem refredar el preparat.
pastisseria tradicional
La pastisseria produeix les mones el mateix dia que s’han de lliurar
a pastisseria reusenca Miquel Caelles és, des de 1957, un referent a la ciutat i al Baix Camp de les tradicions més dolces del calendari. Des dels blaiets als panellets, passant, per descomptat, per les seves populars mones. A cal Caelles destaquen pel fet de preparar totes les seves mones el mateix dia que s’han de vendre, donat que tradició i qualitat són fets indivisibles en les seves mones de mantega, de melmelada o de trufa, així com en les diverses versions de les populars sares que fan, com la ‘Sara Bernat’ recoberta tota d’ametlla. Per descomptat, venen figures
de xocolata, però el seu projecte més rellevant són les mones de pastís i també els tortells o mones de forner amb ous. Redacció
Amb el coc ja fred, l’obrirem per la meitat en horitzontal per farcir-lo amb la trufa en una mànega pastissera. Posarem la part de sobre del coc i deixarem tot el bloc uns 35/40 minuts al congelador. Després, fondrem unes tres quartes parts d’una rajola de xocolata i l’abocarem sobre el coc fins que, amb ajuda d’una espàtula, quedi totalment recobert. Deixarem refredar de nou i ja podrem guarnir la mona al nostre gust. Recordeu de posar-hi plomes, ous, i, almenys, un pollet!
quinze anys convertint el sentiment cultural en mona
Els Negritos de Tarragona s’afegeixen enguany a les figures del Seguici reusenc
Tot i que la seva experiència és molt anterior, el forn i pastisseria Huguet de Reus s’ha convertit en els últims quinze anys en un referent de les tradicions populars quan arriba la Pasqua i la mona. D’ençà que va fer la primera figura de xocolata del Seguici Festiu reusenc, amb la Mulassa, la pastisseria Huguet s’ha convertit anualment en protagonista amb els Vitxets, l’Àliga, els Indis o la Cucafera. L’èxit del seguici reusenc ha fet que enguany s’hagi optat per doblar l’aposta i presenti figures del Ball de Cavallets de Reus i del Negrito i la Negrita de Tarragona. A la pas-
la
~ CONTINGUT recomanat ~
Turisme l El document insta a reduir-ne la mida, fer servir aigua regenerada o garantir la biodiversitat
Álvaro Rodríguez
La Generalitat de Catalunya ha acceptat, amb condicions, la declaració ambiental estratègica que ha de facilitar la implantació d’un càmping amb una llacuna artificial per fer surf a Cunit. Aquest projecte va ser presentat el 2021 al voltant de la masia Cal Pla, la qual es preveu rehabilitar amb el desenvolupament del ressort.
Es tracta d’una inversió estimada de 40 milions d’euros per construir un equipament de 37 hectàrees i amb la previsió d’atraure 105.000 visitants l’any, segons els promotors. La companyia compta amb projectes similars al Brasil, Corea del Sud, Austràlia o el Regne Unit.
L’Ajuntament de Cunit va presentar el 2023 el pla especial urbanístic, el qual ja ha superat diversos informes favorables. Per fer front a aquests informes, els promotors han hagut d’incorporar al projecte mesures ambientals que compensin el consum d’aigua i l’ocupació de sòl.
Entre les mesures adaptades es troba la connexió amb l’EDAR Cunit-Cubelles per al reg, aquesta unitat produeix
Vandellòs II notifica una filtració d’aigua
Recursos l La central nuclear Vandellòs II va notificar ahir una incidència sense conseqüències en una bateria estacionària. Es va detectar aigua esquitxada en alguns vasos i plaques metàl·liques de connexió de la bateria. La filtració d’aigua, «de poca entitat», queia a través d’un forjat des d’un equip de ventilació situat sobre de la bateria. ACN
Imatge virtual d’un dels projectes promoguts per la companyia. Wave Garden
El càmping haurà de reduir l’espai de 270 unitats d’acampada fins a 246
aigua regenerada. Aquesta mesura suposa un estalvi d’aigua del 46,3% en comparació amb el pic de consum a l’estiu.
A més també es va plantejar l’aprofitament de pluja, la
reducció de places de campistes o la instal·lació d’un sistema solar fotovoltaic.
Ara, la declaració ambiental estratègica imposarà noves condicions per tal que
el pla especial pugui tirar endavant.
Noves mesures
Potser la més destacada és una reducció de l’àmbit del
càmping, la qual comportarà una disminució d’unitats d’acampada. De les 270 previstes s’haurà de passar a 246, atenint-se a limitació de 50 places per hectàrea.
Per contra, els promotors també podrien decidir augmentar les zones verdes plantejades en detriment de la zona de bungalous.
El pla estratègic també obliga a disposar de l’aigua de l’EDAR Cunit-Cubelles per al reg abans d’emprendre l’activitat. A més, s’haurà de garantir l’aprofitament de les aigües de les teulades per al reg.
El document també apunta a la necessitat de modificar l’estudi acústic del pla. El text assenyala que a 200 metres de la ubicació del futur ressort hi ha una zona residencial i que es podria «produir contaminació acústica per les activitats d’animació». El nou estudi haurà de contemplar els decibels que arriben a aquesta urbanització i a la masia, així com tenir en compte les freqüències que puguin originar-se a la piscina d’onades.
La declaració també insta als promotors a posar en marxa un pla de millora de la biodiversitat «simultàniament a les obres del càmping». Aquest haurà de disposar d’un refugi i zona d’alimentació per a la fauna, plantar vegetació atractiva pels animals o instal·lar caixes de nius pels ocells. Aquest pla de millora serà revisat anualment. Aquests requisits hauran de ser adaptats per l’empresa promotora per redissenyar el pla en un termini màxim de dos anys. En cas contrari, la declaració ambiental estratègica deixaria de tenir efecte.
Entrevista l La guanyadora del Premi Ramon Llull per ‘Aquest tros de vida’ (Columna ed.) presenta el llibre aquest divendres a Vila-seca
Cristina Serret
La protagonista de la teva novel·la és la Lena, una dona cansada. Sent que no arriba amb la feina, la família, la parella… És un retrat generacional. Sí, i no necessàriament amable, perquè el que sentim les dones és de tot menys purpurinós i naïf, que és com ens han narrat els homes fins ara. Volia girar el mitjó i ensenya la tristesa, l’angoixa, l’ansietat, la culpa que massa de nosaltres portem a dins. I no perquè siguem unes neuròtiques, sinó perquè som estructures d’estat d’un sistema que no ens valora i que, a més, ens posa traves i ens diu com hem de ser i com hem de viure.
A l’altra banda hi ha el Dan, la seva parella, que encarna aquest home que es mira la dona mentre ella organitza i pren totes les decisions. Sí, entre altres greuges. He posat molta cura a l’hora de construir aquest personatge perquè no volia que fos un estereotip ni que els lectors i lectores pensessin que la Lena no és feliç perquè no ha triat bé el marit. Volia algú que representés el gran gruix d’homes, i que s’entengués que és un bon tio, un bon pare (o s’esforça per ser-ho), i sense anomalies. És un home que, com a la majoria d’homes, el sistema li continua oferint uns privilegis que no reconeix. De vegades m’he trobat dones que em diuen que ja els està bé que la parella treballi tot el dia, surti i faci coses, i elles es quedin amb les criatures. Però si aquestes dones s’han cregut això és perquè el sistema ho vol. I, a més, vol continuar tenint dones tradicionals i callades, perquè, evidentment, el món va millor quan el 50% de la població produeix criatures i es dedica a criar-les en silenci i sense tocar gaire els nassos. Per tant, crec que és important que ens despertem
les unes a les altres, fem tribu i, com a mínim, siguem conscients que ens estan oprimint. Al llibre també hi és present la precarietat laboral, i has triat l’àmbit científic per parlar-ne. Per què?
Quan decideixo que vull parlar de la precarietat, faig un enfocament voluntari cap a la ciència. Quan la meva amiga Anna Tresserra, doctora en investigació i amb uns resultats acadèmics brillants (i que, com a dona, òbviament, li han costat sacrificis) m’explica el que cobra com a professora associada o com a investigadora, veig el que ja sabíem, i és que qualsevol fuga de talent està absolutament justificada. I que la ciència està tan bandejada com la cultura, i que, tot plegat, posa de manifest quina societat tenim i com hem ordenat els valors. Tot plegat acaba fent que les dones de la ciència acabin renunciant a les seves vocacions, als talents i a tot el que ens poden aportar. I és trist constatar que, si ens ho mirem amb aquesta perspectiva de gènere, és una calca de la resta de sectors.
La Lena pren una decisió important, però li costa molt desprendre’s del sentiment de culpa.
La culpa és una de les claus a l’hora de diferenciar els homes de les dones. Pocs homes conec que sentin tanta culpa i en tants àmbits com la sentim les dones. Hi ha dones que m’han dit que, sent el seu company un home d’esquerres, comprensiu i tot el que vulguis, si li diuen que marxa dos dies sense que sigui per feina ni res justificat, salten totes les alarmes i, com a mínim, una discussió la tindran. En aquest punt faig una reflexió sobre quins homes ens estan acompanyant, i si ens estan empoderant i es posen de part nostra, o bé ens ajuden a enfonsar-nos perquè estan de part del sistema. El personatge, en realitat, té una presa de consciència de com ha anat renunciant als seus desitjos. Totes les nostres lluites no deixen de ser lluites per reeducar els homes, per recordar que tenim drets i reclamar-los. La nostra lluita va enfocada a ells. Però hi ha un àmbit que estem oblidant, que és el del nostre
propi plaer, fer el que ens ve de gust, perquè en això no hi ha cap home com a receptor, som nosaltres les que accionem i les que rebem. Dir Marxo dos dies i no necessito el teu permís i, si vols, enfada’t, que és el que fa la Lena, pot ser una gran revolució feminista. Que important que és, de vegades, sostenir l’enfadament d’un marit… Però aquest detall tan petit costa molt, perquè ens han dit que no podem ser així. A la novel·la també hi ha molta reflexió al voltant de la maternitat i la figura de la mare, que a la història és una mare vigilant, present. La Lena està en una lluita constant amb el personatge de la seva mare. La mare representa un món que s’està morint i la seva generació el vol deixar enrere. Però, al final, ella ha crescut amb els mateixos preceptes que sa mare. El seu personatge ens mostra com estem nosaltres ara, amb una part que tira cap al passat, cap als pitjors preceptes. Aquí hi ha una part molt autobiogràfica: com pot ser que em senti una mala dona per no tenir prou endreçada casa meva? Doncs perquè és un llegat que ens hem anat passant. Em sembla fort que encara passin coses com que la nostra llar parli de nosaltres, o que ens turmenti portar les criatures mal vestides. Així i tot, crec que encara trigarem tres o quatre generacions a canviar-ho, perquè les criatures estan creixent amb àvies i besàvies que han tingut aquesta visió i, sense adonar-se’n, encara fan comentaris que ens posen pressió. Amb aquest llibre has guanyat el Ramon Llull. El premi t’ha donat seguretat professional i personal? Jo sento que la impostora és amb mi tota l’estona. Menja, dorm i viu amb mi. El premi ha sigut més un reconeixement íntim que cap enfora, tot i que aquest també hi és. Però, al final, el premi el que em diu és: Mira enrere i contempla el progrés i el procés Ha sigut com trencar la cinta de la meta: resulta que anava la primera, i no ho sabia. Però el més important és el que he fet aquests quatre anys. Això m’ajudarà a definir com actuaré en el futur. El missatge és que la lluita ha valgut la pena, que que bé no haver-me rendit, i que tant de bo ara em permeti fer les coses amb una mica més de pausa i donant-me més valor, perquè no ho estava fent prou.
Gran Claustre Boutique Hotel i el restaurant Gaudium d’Altafulla
Turisme l L’antic ‘Les Bruixes de Burriac’ compta amb mencions a la Guia Michelin
Redacció
El Gran Claustre Boutique Hotel d’Altafulla ha completat una reforma integral de totes les seves habitacions i espais comuns amb l’objectiu de consolidar-se com un veritable hotel boutique. El projecte, impulsat per Tamba Group, ha renovat completament l’establiment amb un disseny elegant i funcional, que combina mobiliari contemporani i elements històrics, oferint una experiència exclusiva i singular en un entorn privilegiat com la Vila Closa d’Altafulla, Bé Cultural d’Interès Nacional.
Aquesta renovació també ha arribat al restaurant de l’hotel. L’antic Les Bruixes de Burriac ha donat pas al nou restaurant Gaudium, amb una carta completament renovada que manté l’essència de la cuina de temporada i
La
els productes de proximitat. Gaudium, reconegut a la Guia Michelin i a la Guia Repsol, combina tradició i innovació en cada plat, tot posant en valor els sabors autòctons amb una presentació creativa. La nova etapa s’ha presentat oficialment en un acte amb professionals del sector turístic i gastronòmic i representants institucionals. Els assistents van gaudir d’una visita guiada per les installacions i d’una degustació exclusiva elaborada pel nou equip del restaurant, que va permetre conèixer a fons la nova proposta culinària. Hi van participar, entre d’altres, l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, i el president de l’hotel, Carlos Dexeus, qui va destacar que la reforma reafirma l’aposta per l’excel·lència i la singularitat, enforteix el valor patrimonial i turístic del municipi.
Cambrils s’adhereix
Societat l La Unitat de Medi Ambient (UMA) de la Policia Local de Cambrils s’ha adherit a la Xarxa nacional de membres de Policies Locals de la Fiscalia coordinadora de Medi Ambient i Urbanisme. Amb aquesta adhesió, la Patrulla Verda del municipi, que ja té 33 anys d’història, podrà obtenir formació i informació actualitzada cons-
tantment, el que repercutirà positivament en els serveis a la ciutadania, la protecció del medi natural, entorn rural, platges i el benestar animal. Aquesta xarxa té com a finalitat la coordinació en l’actuació en l’àmbit de medi ambient, la difusió de sentències circulars i de documentació relacionada amb delictes mediambientals. Redacció
Natura l En aquesta, cada quilogram de sorra en té 2.000
ACN
La platja de la Pineda de Vilaseca és la que presenta una major concentració de microplàstics de Catalunya, segons un estudi de la URV que ha analitzat els 580 quilòmetres de costa des del cap de Creus i Vinaròs. Amb 2.000 microplàstics per cada quilogram de sorra, la de la Pineda duplica la de la segona de la llista, una platja de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre, amb més de 1.100. Per contra, han constatat una menor concentració a la costa de Barcelona.
L’estudi ha anat a càrrec del grup de recerca Tecnatox de
la URV, que fa anys que estudia la presència de microplàstics al medi i els efectes que té sobre la salut. Han analitzat una cinquantena de platges del litoral, prenent més d’una mostra en les més llargues. A la platja de la Pineda, que ocupa el lloc més alt a la classificació, s’hi va trobar acumulació de pèl·lets de plàstic —que procedeixen, principalment, de la indústria petroquímica—, però el volum més alarmant (més d’un 60%) correspon a fibres tèxtils, sobretot de polièster, que els filtres de la rentadora no retenen i arriben al mar a través de les
aigües residuals. «En aquest punt, s’haurien d’escampar per l’aigua, però la ubicació dels emissaris submarins entre el Port de Tarragona i el cap de Salou n’impedeixen la dispersió», ha clarificat Joaquim Rovira, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, que ha participat en la recerca.
A la desembocadura del riu Ebre, especialment a la badia del Fangar, també s’ha trobat una concentració de microplàstics important, amb més de 1.100 unitats per quilogram, que hi han arribat
A les platges del Miracle i l’Arrabassada se’n van registrar més de 700 i més de 600
arrossegats pel riu. Les platges del Miracle i l’Arrabassada, a Tarragona, també van
registrar un nombre elevat de contaminants (més de 700 i més de 600, respectivament) seguides de la cala de Vallcarca, situada entre Castelldefels i Sitges. «Aquesta dada l’atribuïm als microplàstics que arriben al mar a través del riu Llobregat i que viatgen cap a les platges del sud arrossegats
pels corrents», ha precisat l’investigador.
L’estudi ha servit per posar en pràctica una tècnica que es basa en la detecció de microplàstics a través de fluorescència, irradiant els filtres amb una longitud d’ona específica que fa brillar els petits fragments de plàstic.
Societat l Ho farà des d’avui fins al dimarts amb un seguit d’activitats lúdiques, culturals i festives
Redacció
Des d’avui, divendres 11, fins al dimarts 15 d’abril, la Canonja commemora els 15 anys de la seva municipalitat, una fita històrica des que el 2010 va assolir la seva independència administrativa.
Per celebrar-ho, l’Ajuntament ha preparat una Festa de la Municipalitat amb activitats per a tots els públics que combinen tradició, cultura i convivència.
L’alcalde, Roc Muñoz, ha agraït la implicació de totes les persones i entitats que han fet possible el camí recorregut: «Aquest aniversari és un homenatge col·lectiu i una mirada il·lusionada cap al futur».
La programació arrenca avui, divendres 11 d’abril, amb un correfoc de bèsties a les 22 hores a la plaça de l’Església,
amb la participació del Drac de Sant Roc de Tarragona, l’Aguilot de Bonastre i el Mamut de la Canonja. Tot seguit,
al poliesportiu municipal, hi tindrà lloc l’espectacle musical Menéalo On Tour – PURA VIDA, amb Nacho Lascasas.
L’entrada costarà 2 euros i es podrà adquirir a Codetickets i al Castell de Masricart. Dissabte, 12 d’abril, la Ca-
Avui, a les 22 hores, se celebrarà un correfoc de bèsties a la plaça de l’Església
nonja serà l’escenari del 9è Trofeu 15 d’Abril, una cursa ciclista júnior de 131,5 km inclosa al Calendari Internacional UCI. La sortida serà a les 15 hores i l’arribada a les 18.15 hores davant l’edifici Època, amb la participació de 176 ciclistes de 25 equips.
El diumenge 13 se celebrarà la tradicional Paella 15 d’Abril, amb dinar popular al poliesportiu municipal a les dues del migdia. El tiquet, de 10 euros, inclou plat commemoratiu i música en directe. A la tarda, a les set, l’Orfeó Canongí acollirà l’espectacle Suspiros de España, a càrrec de Ti-
empo de Zarzuela. L’entrada costa 5 euros i la recaptació es destinarà a entitats musicals valencianes afectades per les inundacions de la DANA.
Dia central
El dilluns, 15 d’abril, tindran lloc els actes institucionals. A les 11.30 hores s’iniciarà la recollida d’autoritats i la plantada d’elements del seguici popular, com el Ball de Diables, el Mamut, el Mico i la Mica, els Nanos i Gegants de l’Orfeó Canongí. Després de l’esclat festiu a la plaça del Castell, la comitiva iniciarà la cercavila cap a la rambla 15 d’Abril. Un cop allí, cada element oferirà una mostra artística, donant pas a l’acte institucional de celebració de la municipalitat. La jornada es clourà amb una tronada, vermut popular i sardanes amb la Cobla Cossetània.
Amb aquesta commemoració, la Canonja reivindica quinze anys de camí com a municipi independent, de progrés compartit i identitat pròpia. L’acte simbolitza la voluntat de continuar avançant com a poble cohesionat, amb un fort arrelament i una mirada oberta cap al futur.
Futbol l L’equip salmantí arriba a Tarragona en mala dinàmica i amb un nou entrenador a la banqueta
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic buscarà recuperar l’optimisme al Nou Estadi Costa Daurada dissabte contra un rival que s’ha convertit en la seva bèstia negra particular. L’Unionistas de Salamanca aterra a Tarragona com l’equip que el conjunt grana no ha sabut derrotar mai. De fet, els grana no han estat capaços ni de marcar en els tres enfrontaments perduts fins ara contra els salmantins.
El club de futbol popular arriba al partit en procés de canvi. La derrota la setmana passada contra l’Osasuna Promesas va ser l’últim clau en el taüt del tècnic Daniel Llácer, que, després de quatre partits sense guanyar, va ser destituït. L’argentí José Luis Acciari va aterrar per agafar les regnes del club i s’estrenarà al Nou Estadi encara sense segon entrenador. El canvi a la banqueta sempre suposa una incògnita per l’estil de joc dels equips, però l’Unionistas sempre ha destacat aquesta temporada per ser un equip dur en els duels i valent davant qualsevol enfrontament. En la presentació a la banqueta, Acciari va demanar als seus jugadors treball i millora
L’Unionistas és el segon pitjor visitant del grup i encara no ha guanyat fora
en la pressió i reduir «els errors individuals». S’espera un partit de xoc, similar al que es va veure en l’estadi Reina So-
José Luis Acciari s’estrenarà com a tècnic salmantí al Nou Estadi
fía en el qual els salmantins buscaran un joc poc fluid i amb moltes aturades. De fet, aquell partit va que-
Futbol l La competició tindrà lloc del 17 al 20 d'abril
Redacció
La Mare Nostrum Cup tornarà en la seva 23a edició a Salou del 17 al 20 d’abril. El torneig, que comptarà amb la participació de 9.500 joves futbolistes de 19 països, tindrà, novament, un component solidari. Tots els beneficis de les entrades per
presenciar el campionat es destinaran íntegrament a l’Associació Contra el Càncer de Tarragona, amb l’objectiu de continuar impulsant projectes d’acompanyament, recerca i prevenció en la lluita contra el càncer. Així ho ha explicat durant la presentació el president
de Mare Nostrum Cup, Albert Viñas, que ha destacat que «el nostre objectiu és que aquest torneig sigui una plataforma no només per al futbol, sinó també per a la solidaritat i la conscienciació social». L’any passat, la recaptació solidària que va assolir el Mare Nostrum Cup va ser prop de
El rival
Unionistas de Salamanca
Com arriba?
Dissabte, 17.00 h Nou Estadi Costa Daurada Esport 3 i FEFtv 12è
Pel que fa a la plantilla, l’Unionistas arribarà a Tarragona amb les baixes de Jordi Tur, Eudald Vergés i Arriba, tres fixos en els onzes inicials d’aquesta temporada. Qui sí que estarà disponible per al seu retorn serà Gorka Santamaría. El darrer dia que el davanter va trepitjar la gespa del Nou Estadi va ser contra el Málaga, quan va marcar el seu únic gol en tot el curs a Tarragona. De la Nava, el pitxitxi de l’equip amb 6 dianes, i Rastrojo seran els jugadors a tenir en compte del conjunt salmantí.
Paral·lelismes
PE 13 PP 9 GF 40 GC 39
PG 9 40 punts
L’àrbitre
Imanol
Irurtzun Artola dirigirà el partit
dar per a l’oblit per al Nàstic de Tarragona. El duel disputat el darrer mes de desembre es va resoldre per la via ràpida. L’Unionistas va marcar un golàs de falta directa de Pau Martínez al minut 8 de partit i el Nàstic no va saber reaccionar de cap manera mostrant una de les cares més grises de la temporada a domicili.
35.000 euros, una xifra que l’organització desitja que s’aproximi enguany. El president de l’Associació Contra el Càncer de Tarragona, Fede Adán, va destacar que «el compromís de la Mare Nostrum Cup és fonamental per continuar amb la nostra tasca. Gràcies a la seva solidaritat, podrem continuar oferint serveis de suport a les persones afectades pel càncer i les seves famílies». Aquesta edició del torneig comptarà amb 488 equips i més de 1.100 partits de futbol en 55 camps diferents.
Imanol Irurtzun Artola serà l’àrbitre encarregat de dirigir el duel contra l’Unionistas. El col·legiat navarrès sumar tres temporades a la Primera Federació i, des de llavors, ha xiulat cinc vegades al Nàstic. Amb ell al xiulet, el conjunt grana no sap el que és perdre al Nou Estadi. De fet, va ser l’encarregat de dirigir la darrera jornada dels últims dos cursos, partits que van acabar amb victòria grana.
L’Unionistas i el Nàstic han mostrat durant la temporada que són dos equips amb dues cares, una com a local i l’altra com a visitant. Amb tot, el dèficit de l’Unionistas és més evident perquè encara no ha guanyat ni un sol partit de lliga fora de casa. De fet, és el segon pitjor visitant de la categoria, després de l’Amorebieta. Al mateix temps, els de Salamanca són el segon millor local del grup, només per darrere de l’Andorra. Qui tanca aquest particular podi és el Nàstic. Els de Dani Vidal s’escudaran en la força del Nou Estadi per recuperar les bones sensacions.
Altes i baixes
Dani Vidal recuperarà peces importants de cara al duel. Víctor Narro i Pablo Fernández tornaran de la seva sanció i David Juncà ja està recuperat de les seves molèsties. D’altra banda, el tècnic grana no podrà comptar amb Óscar Sanz per acumulació de targetes ni Borja Granero i Pol Domingo per lesió.
Rugbi l El Sènior Femení busca l’èpica a Primera Catalana i l’Infantil es jugarà el títol a l’Anella diumenge
Arnau Montreal Quesada Aquest cap de setmana està marcat en vermell al calendari del Club Rugby Tarragona. Els Voltors afronten dues finals clau per tancar la temporada amb un llacet. El Sènior Femení i l’equip Infantil Sub14 es disputen el títol dissabte i diumenge respectivament. Les primeres en jugar seran les noies entrenades per Damian Blanquero. L’equip sènior femení té el millor final possible per una gran temporada. Les jugadores es van classificar per primera vegada a Primera Catalana en la fase prèvia de la lliga. En el seu debut, les Voltores es van fer un forat entre els millors de la categoria, assolint la tercera posició i un lloc al play-off per
al títol. La setmana passada, les liles van fer l’èpica i van superar les Filadores del Vallès, el segon classificat, per 19-20 i es van guanyar el bitllet per a la final que disputaran dissabte contra el CN Poble Nou al camp de la Mar Bella a Barcelona. «La victòria la setmana passada va ser èpica. Les noies van haver d’aguantar deu minuts amb una defensa impressionant per frenar un dels millors equips en atac de la categoria», va destacar el president de l’entitat, Óscar Quintela. L’equip, format per jugadores veteranes i d’altres joves, han trobat el seu camí a la final i l’afronten amb tota la il·lusió del món. «Arribar a la final és ja un orgull. Són el millor mirall per a les més joves del club», va remarcar Quintela. El seu rival al davant no permetrà cap error i
Futbol l Un 26% dels federats de tota Catalunya juga a futbol, un creixement des del 2014
Redacció
La Federació Catalana de Futbol es converteix un any més com la federació esportiva més important de Catalunya i d’Espanya. A dia d’avui, un 26% de les llicències esportives a Catalunya juga a futbol, una xifra que està en constant creixement cada any tenint en compte que el 2014 era del 21%.
En nombre de llicències, la temporada 2018-2019, amb l’arribada de Joan Soteras a la presidència de l’FCF, hi havia aproximadament 160.000 llicències. Sis temporades després, el nombre arriba a les 221.735 llicències al futbol català. D’aquestes, el 81% està en categories formatives, de les quals el 54% és futbol 11, el 29% en el futbol 7 i el 16% restant, en futbol sala. Aquest creixement de llicències també és palpable en l’augment del nombre d’equips de fut-
Imatge de l’equip sub-16 de la selecció catalana. FCF
En el futbol femení hi ha hagut un augment del 194% del nombre d’equips
bol. Respecte fa deu temporades, el nombre d’equips de futbol 11 masculins ha augmentat un 34%, mentre que en equips de futbol 7 l’increment ha estat de l’11%.
Pel que fa al futbol femení, també s’ha demostrat en dades amb un augment del 194% en nombre d’equips. La temporada 2014-2015 hi havia 486 equips i deu temporades més tard, la xifra es multiplica fins als 1.427 equips que hi ha en l’actualitat. En nombre de llicències femenines, des de la campanya #Orgullosa el curs 17/18 ha crescut exponencialment i actualment l’FCF compta amb un total de 24.423 llicències femenines. Els equips de futbol sala masculins i femenins s’han disparat amb un creixement del 82% en clau masculina i en un 85% en clau femenina. Actualment, hi ha un total de 2.505 equips de futbol sala masculí i 384 equips de futbol sala femení. El nombre de llicències en aquest esport ha doblat pràcticament la xifra de fa deu temporades amb un 85% més. A Catalunya, a dia d’avui hi ha 36.848 llicències.
Els dos equips tarragonins han anat de menys a més aquesta temporada
prepararà un partit dur per a les tarragonines. El CN Poble Nou ha dominat la categoria amb mà de ferro i només han perdut un partit en tota la temporada. De fet, arriben a la final després de guanyar el Badalona per 45-0.
Intensitat a l’Anella Diumenge el Club Rugby Tarragona té una nova final, però aquesta vegada serà a casa. El camp de rugbi de l’Anella Mediterrània serà l’escenari de la final de l’equip Infantil masculí sub-14. Els joves jugadors entrenats per Matías Segura disputaran la final de Segona
Catalana contra el Gòtics de Barcelona. El conjunt tarragoní ha mostrat una evolució molt positiva durant el curs, construint una identitat pròpia basada en la combinació entre la velocitat i habilitat de la línia de tres quarts, i la potència i contundència del paquet davanter. Aquesta fórmula ha donat com a resultat un joc dinàmic, sòlid i amb molta personalitat, fruit del treball constant del cos tècnic i del compromís dels jugadors. Enguany, els Voltors s’han emportat la victòria en les dues ocasions que s’han enfrontat als Gòtics. «L’equip ha anat de menys a més durant la temporada. Hem fet un bon grup de joves que té molt de potencial», va dir Quintela. Des del Club Rugby Tarragona preparen la final com un gran esdeveniment al camp de l’Anella. «Volem que tothom vingui a ajudar i animar als joves gladiadors. Serà un partit complicat, però també és un reconeixement al seu esforç durant la temporada. Per aquest motiu, animo a tothom a aplegar-se a les 11 hores al camp de l’Anella», va cloure Óscar Quintela.
Els organitzadors de
La Costa Daurada Cup aplegarà gairebé 6.000 participants i 340 equips del 13 al 17 d’abril
Futbol l La Costa Daurada Cup torna al territori del 13 al 17 d'abril amb gairebé 6.000 participants. El torneig internacional de futbol base enguany bat rècord de participació amb 340 equips, 112 dels quals són femenins. El Mediterranean Sport Hub de Salou, Vila-seca i Tarragona seran les principals seus d’una competició que es dis-
putarà en més de 20 camps de futbol i que omplirà 15 allotjaments del territori. A més, el torneig reafirma la seva aposta clara pel futbol femení, amb un 40% dels equips formats per noies, fet que la converteix en el torneig femení més gran d’Europa. D'altra banda, també compta amb 14 categories diferents i 25 països representats. Redacció
Economia l Von der Leyen: «Si no hi ha acord, s’activaran les contramesures»
Agències
La Unió Europea ha decidit suspendre durant noranta dies la imposició d’aranzels a productes dels Estats Units com a gest de bona voluntat cap a l’administració Trump. La mesura arriba després que el president nord-americà anunciés, per sorpresa, una treva equivalent de tres mesos en la seva ofensiva comercial, tot mantenint només un aranzel universal del 10% —a excepció de la Xina, que es queda fora del període de gràcia i acumula ja un 145% de gravàmens.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assegurar ahir que el gest europeu no és una re-
núncia, sinó una oportunitat per al diàleg: «Suspenguem les contramesures durant noranta dies, però si les negociacions no són satisfactòries, entraran en vigor». L’estratègia europea busca rebaixar la tensió i preservar una relació clau amb el seu principal soci comercial, sense deixar de preparar un segon paquet de represàlies per si el diàleg fracassa.
La pausa es produeix mentre el primer paquet de contramesures, aprovat aquesta mateixa setmana i valorat en 21.000 milions d’euros, queda congelat. Aquest incloïa gravàmens sobre més de 1.600 productes nord-americans. A més, la UE havia començat a treballar en noves sancions
aprova dissoldre
específiques al sector de l’automòbil, afectat pels aranzels del 25% imposats pels EUA. La decisió europea s’ha rebut amb satisfacció en els cercles comunitaris. Fonts diplomàtiques subratllen que, malgrat la imprevisibilitat de Trump, la resposta «ferma però oberta» de la UE ha ajudat a forçar aquesta treva. El portaveu de Comerç de la Comissió, Olof Gill, va defensar ahir l’estratègia europea com a «calmada, estructurada i consensuada amb els estats membres».
Espanya, optimista En aquest context, el govern espanyol veu en la treva una oportunitat per al diàleg. El president Pedro Sánchez, de
Memòria l El ple del Congrés va aprovar ahir amb els vots de la majoria de la investidura, l’abstenció del PP i el ‘no’ de Vox la modificació de la llei d’associacions amb l’objectiu de dissoldre qualsevol entitat que enalteixi el franquisme o que menystingui i humiliï les víctimes del cop d’Estat de 1936 i la posterior dictadura. La llei vol barrar el pas a la Fundació Francisco
Franco, que ja té un procés obert pel Ministeri de Cultura per a la seva dissolució i que podria buscar una via d’escapament convertint-se en associació. El text, impulsat pel PSOE, es va aprovar amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, Podem i BNG. Vox hi ha votat en contra i el PP i UPN s’han abstingut. Un cop aprovada, la llei queda llesta per anar al Senat.
El juny de 2024 Urtasun va anunciar l’inici del procediment per extingir la Fundació Franco en compliment de la llei de memòria democràtica. El ministeri va iniciar les actuacions per obtenir proves que permetin dur el cas davant un jutge perquè dicti la dissolució. Mentrestant, la Fundació Franco ha buscat alternatives que evitin la seva desaparició. ACN
Pedro Sánchez veu la treva aranzelària com una porta oberta a la negociació
viatge oficial a l’Àsia, va reivindicar «un món de portes obertes» i evità respondre a les crítiques nord-americanes pel seu acostament a la Xina. També va celebrar el pas enrere de Trump com una «porta al diàleg» i una ocasió per redefinir les relacions comercials.
Malgrat l’escenari incert, l’FMI ha millorat dues dècimes la previsió de creixement d’Espanya per al 2025, situant-la en un 2,5%. L’organisme destaca la resiliència del sector exterior espanyol, la
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Muchas felicidades Pau!! Que pases un feliz día de parte de toda la familia. PD: ¡Si lo veis por la calle estirarle de las orejas!
solidesa del mercat laboral i l’augment de la inversió, tot assumint com a escenari base els aranzels vigents abans de la treva. A més, reconeix la tasca del govern espanyol per mitigar l’impacte comercial a través del nou Pla de Resposta i Rellançament, dotat amb més de 5.000 milions d’euros.
Mentrestant, a l’altra banda de l’Atlàntic, Trump ha rebut crítiques per haver anunciat la pausa aranzelària hores després d’un missatge a les xarxes on animava a «comprar» accions. El moviment ha fet rebotar les borses mundials i ha obert sospites de manipulació.
felicitats Joan, espero que puguis celebrar molts mes amb els fills que venen de camí!
k Carta dominical k
Benvolguts i benvolgudes, a propòsit de l’esperança, tema central d’aquest Any Jubilar, en el pòrtic de la Setmana Santa, voldria parlar d’aquesta petita segona virtut teologal inspirant-me lliurement en El pòrtic del misteri de la segona virtut, poema de Charles Péguy (a. 1873-1914). El motiu és que, aquesta segona virtut teologal, sol passar desapercebuda entre el pes de la fe i la pressura de la caritat.
La fe, afirma Péguy, hauria d’esdevenir evident si la petjada del pecat no hagués enfosquit la nostra mirada. La simple observació de les coses creades ens ha de portar al coneixement del Creador (cf. Rm 1,20).
La caritat també cau pel seu propi pes. Qualsevol ésser humà, amb una sensibilitat mínimament sana, no pot deixar de sentir compassió davant el sofriment dels seus semblants. Tant sols el pecat personal i estructural és l’única explicació davant la indiferència en relació amb les misèries del món.
L’esperança, en canvi, és una virtut sorprenent. És confiar en un futur millor tot i les moltíssimes decepcions viscudes en el passat i en el present. És no avergonyir-se de no perdre la il·lusió, tot i sabent que podem ser titllats d’illusos. Però convé assenyalar que quan l’esperança flirteja amb l’experiència concreta, s’oblida que Déu és sorpresa contínua. L’esperança demana una innocència del cor: és la capacitat de saber descobrir aquest racó d’innocència en nosaltres mateixos i en el cor dels altres.
La fe és una esposa fidel, sosté Péguy.
La caritat és una mare sol·lícita. I l’esperança és una nena petita que camina de la mà de les seves dues germanes grans. Pot semblar que ambdues la sostenen i protegeixen, però és la petita qui les fa avançar
La caritat és una mare sol·lícita. I l’esperança és una nena petita que camina de la mà de les seves dues germanes grans. Pot semblar que ambdues la sostenen i protegeixen, però és la petita qui les fa avançar. En efecte, la fe, a força de voler esdevenir fidel, es torna temorenca. Recela de qualsevol canvi o moviment que podria fer-la caure en l’error o en la infidelitat. I donat que la vida és moviment, va quedant cada vegada més allunyada del lloc on la gent viu la seva vida i acaba protegida en una vitrina, com una valuosa peça de museu. Això li succeeix a la fe quan va sola.
La caritat, moguda per la compassió, s’agita en totes direccions per a respondre a les múltiples crides que provenen de tot arreu. Però a la llarga, tant de moviment no és sostenible. A voltes cau en el desànim quan comprova que el seu esforç no produeix resultats fefaents. O es torna selectiva, o es molesta quan la societat reclama com a dret el que ella percep com a beneficència. Així acaba la caritat quan va sola.
L’esperança, en canvi, sempre mira endavant. Perquè «ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu» (Lc 9,62). La petita esperança no té encara forces per a sostenir l’arada, però agafa de la mà les seves dues germanes, la fe anquilosada i la caritat desorientada, i les empeny cap endavant. I, així, és ella qui anima la fe i regeix la caritat.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Lk Editorial k
’alineament dels astres del socialisme municipal van fer néixer l’embrió el que després es convertiria en el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona, que va assumir la Diputació, l’estament que disposa de la capacitat organitzativa i de recursos necessària per a poder posar en marxa la maquinària del projecte. I efectivament es van crear diferents grups de treball, comandats per alcaldes, cadascun d’ells amb un àmbit concret: residus, transport, energia, habitatge, cultura i atracció de recursos. No es pot dir que l’entusiasme hagi presidit l’activitat d’aquest grup promotor, però sí que s’ha anat fent un
treball que, com a base, tenia el consens. S’ha demostrat, però, que es tractava d’un assentiment comú força fràgil que ha saltat pels aires quan ha aparegut la primera disputa d’àmbit territorial. Des dels àmbits municipals, tots els arguments són defensables. Els de Vila-seca i els de Tarragona són interessos legítims, com els de Reus, tot i que sí que és qüestionable que les discrepàncies apareguin sobre projectes que fa anys que són aprovats, acordats i, pretesament, consensuats. Posar-se d’acord a temps, estalviaria, també, molts diners als ciutadans, que són els que acaben pagant sempre d’alguna manera o altra.
k Dona-li una volta
No per coneguda hauria de deixar de ser sorprenent la capacitat inherent dels municipis tarragonins d’engegar a dida qualsevol projecte mínimament travat. I sí, en aquest cas faig referència a l’estira-i-arronsa que han protagonitzat les alcaldies de Vila-seca i Tarragona amb el silenci còmplice de la resta d’ens del territori, Diputació inclosa. És esperpèntic que un debat oficiós sobre el POUM de Tarragona acabi amb la sortida de l’Ajuntament de Vila-seca del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana. Encara més, fa mesos aquest diari va publicar que un informe elaborat pels tècnics de l’Ajuntament de Tarragona apostava per una estació central a l’Horta Gran i que el consistori plantejaria una al·legació en aquest sentit. A vostè, estimat lector, no li sonarà cap polèmica al voltant d’aquesta qüestió perquè no n’hi va haver. Per què? Perquè des de la capital es van afanyar a limitar-ho a un informe tècnic alhora que van manifestar el suport polític a l’estació vila-secana. I també, val a dir, perquè Pere Segura va evitar pronunciar-s’hi argumentant que era un aspecte tècnic de la capital. Què ha canviat ara? Francament, a la població del Camp de Tarragona li resulta ben bé igual perquè està prou entretinguda amb l’enèsim capítol de la disbauxa metropolitana. Això sí, qui segur se’n deu estar fregant les mans són els responsables de Territori i Foment veient com de nou s’esquerda el consens al Camp de Tarragona, on potser s’estalvien construir una estació. Val a dir, un consens entorn de Vila-seca que va néixer de la generositat de l’alcalde Pellicer en acceptar el canvi d’ubicació —abans era al sud de l’aeroport—, a les gestions fetes per l’actual alcaldessa Guaita, llavors diputada al Congrés, i a l’aquiescència dels diferents batlles tarragonins que entenien que l’opció central no restava opcions a una futura estació a l’Horta Gran que
dignifiqués i donés servei a la població de Tarragona, la qual ha vist perdre un grapat de connexions els darrers anys.
El més gros? Tot just avui fa set anys que, a la Boella, els alcaldes Ballesteros i Pellicer van firmar l’Acord Bilateral per a l’Impuls Ferroviari, l’embrió del futur consens dels municipis metropolitans, on s’incorporava la petició de l’estació de l’Horta Gran, però també es defensava una opció central intermodal. No va ser fàcil i els regidors d’urbanisme de Tarragona i Reus, Josep Maria Milà i Marc Arza, van treballar de valent i discretament per generar les confiances i complicitats necessàries.
A hores d’ara, no té tanta importància saber què ha passat com què pot suposar aquesta crisi de confiança per al projecte metropolità. Mentre a la plaça del Mercadal l’encabronada és gran, al passeig de Sant Antoni es posen de perfil atribuint la polèmica a l’àmbit competencial municipal. I el que més preocupa és que tant Viñuales com Segura són alcaldes que no acostumen a anar de farol, mala peça al teler.
És obvi que qualsevol alcalde té la legitimitat i l’obligació de defensar els respectius interessos municipals, però sobta veure que després de vora dos anys de reunions i comissions no s’hagi trobat encara una fórmula que permeti pactar les discrepàncies i salvaguardar el gran projecte metropolità. I encara sobta més que el consens s’hagi trencat en un dels projectes que més transversalment s’han defensat arreu.
Si no volien caldo, dues tasses. El mes d’abril ve carregat perquè mentre el consens polític es dilueix, la Diputació ha aprovat la proposta d’adjudicació per a la redacció de l’Estratègia territorial amb dimensió metropolitana. Gros. N’hi hauria per riure, però aguantin la respiració, no fos cas que la consultora guanyadora renunciés a l’adjudicació veient com les gastem al Camp.
A hores d’ara, no té tanta importància saber què ha passat com què pot suposar aquesta crisi de confiança per al projecte metropolità Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més
Es veu que de petit —era un nen de la guerra— jugava sovint a fer veure que li faltava el braç esquerre; feia allò que hem fet tots alguna vegada, s’estirava la màniga fins que la desenganxava del braç i la deixava penjant tota sola, i llavors feia la comèdia davant dels amics. Ja de gran, ho recordava perfectament, perquè en un altre joc de nens —jugava a cuit amb el seu pare— es va estimbar d’un arbre i va caure tan malament que per salvar-lo de la gangrena —amb el permís del seu pare, que era metge— li van haver d’amputar l’altre braç. La infància mai és innocent. Aquesta escena primordial s’explica amb una nuesa colpidora a la peça de teatre Ni morir us fa viure?, del Carles Marquès, no el Cineasta, sinó el Dramaturg.
Estem al que sembla un estudi de ràdio o un plató de televisió. Tot i que per la llum també podem pensar en una sala d’espera d’un hospital, o d’un tanatori. Estem al teatre, bàsicament. Dues butaques encarades, i una taula baixa al mig, amb un parell de gots d’aigua. A un costat l’Entrevistadora, a l’altre l’Artista. «Merci per travessar l’oceà que ens separa i venir a interessar-se per mi. No es pot dir que sigui gaire famós al nostre país, aquell país dolç i auster», diu l’Artista amb una mena de sornegueria resignada. «Dolç i auster?», pregunta l’Entrevistadora. «Sí, i medieval, amb l’edat mitjana present a tot arreu».
De quin país parla, de Catalunya? Des del principi de l’obra assistim a la representació d’aquesta falsa entrevista amb la sensació estranyíssima —gairebé desagradable— de no saber res de l’Artista. Per què no té nom? Artista i prou. Se l’està inventant, el Dramaturg? És la metàfora de l’artista maleït, que als ulls dels altres mai té nom? Com a espectador, hi ha alguna cosa d’aquesta decisió que ens incomoda, segurament perquè ens fa evident la nostra ignorància, o pitjor, ens recorda que d’alguna manera hem estat còmplices de l’oblit que li ha afligit el país. Sí, segur que el país dolç i auster és Catalunya.
Llegeixo al full que hem recollit a l’entrada: Jordi Bonet i Godó, pintor, escultor, ceramista, muralista. (Barcelona, 1932 — el Quebec, 1979). És aquest, doncs, el nom de l’Artista? Però qui és Jordi Bonet i Godó? Se l’està inventant, igualment, el Dramaturg? No se’l deu estar inventant, si es diu Jordi. No li poses Jordi a un artista inventat. Ni Bonet, ni Godó. Així, doncs, va existir de debò? Mentre es recuperava de l’operació, durant l’any llarg que va haver de passar a l’hospital, aquell nen de vuit anys va començar a fer dibuixos per educar el braç esquerre. «El seu traç era, ja des de bon començament, molt enèrgic i propi. Era una criatura dibuixant amb la força d’un llamp sobre un paisatge nevat». Quan el seu pare es va adonar del geni del seu fill, se’l va emportar d’excursió a tot arreu, perquè pogués tocar la bellesa. «I per això em va portar a l’Església del Patrimoni Romànic, a la Vall de la Humanitat. Va ser el primer cop que hi anava. Quan hi entro, i m’acostumo a la fosca, només tinc ulls per aquella mà dreta, la mà del Pantocràtor. Jo soc la llum del món. Des d’ara, des d’aquest moment, aquesta mà serà la mà
que em falta. La mà que crea del no-res». Menys el Pantocràtor, res ni ningú porta el seu nom en aquesta obra. L’Espectador, una mica confús al principi, aviat aprèn a jugar i a fer el canvi, i així l’Oceà és l’Atlàntic; l’Església del Patrimoni Romànic, Sant Climent de Taüll; la Vall de la Humanitat, la Vall de Boï; el País del Nord, el Quebec; el Geni, Dalí, etc. Despullada de noms i amb els mínims artificis, però d’una màxima eficàcia, Ni morir us fa viure? és una obra que ens explica una vida allunyant-se de la biografia convencional. Així, per exemple, al llarg de l’entrevista es van colant fragments i episodis de la vida de l’Artista, com si estiguessin passant en aquests instants, creant una sensació de vivacitat i de nostàlgia alhora, perquè així com els veiem ja han desaparegut. El terrassenc amb casa a Torredembarra Carles Martínez, en el paper de l’Artista, es fa seu el personatge però sense voler apropiar-se’l, li cedeix l’espai que reclama, amagant un matís d’orgull i altivesa darrera l’emoció d’una vida viscuda amb dolor i plenitud. Míriam Alamany fa una Entrevistadora empàtica, propera, que puntualment es transforma amb gran destresa en l’esposa enamorada. Carme Gonzàlez i Ramon Vila es reparteixen la resta de personatges, aconseguint amb un mínim canvi de registre dotar de vida pròpia la galeria de secundaris imprescindibles: la Comissària, el Pare, el Poeta, l’Escriptor Local, el Geni, l’Endevina, o el Pintor de carrer, que li demana a l’Artista que no menystingui la tècnica, i que si el dit de l’art t’ha de tocar, ja et tocarà… La claustrofòbia de la postguerra. La brutícia ambiental. Només tenia vint-i-tres anys quan s’escapa i emprèn un viatge al País del Nord. De cop i volta el País dolç, auster i medieval, li queda tan lluny com el braç amputat. És a dir, allà mateix. S’haurà d’espavilar, si no
vol que li faci nosa permanentment. Els primers temps tenen la textura de tots els exilis. Gana, fam. I molt de fred. Per no quedar-se quiet, l’Artista fa dibuixos de nens, de dones embarassades, els ven porta a porta: «fins i tot vaig fer retaules per a esglésies a canvi de menjar i d’un lloc per dormir. Però tampoc no me’n puc queixar del tot. Els veïns del poble on vaig anar a parar em van acollir molt bé. Hi vaig fer la primera exposició de tota la història del poble!».
En un teatre imaginat de Tarragona s’ha representat la peça inventada per Carles Marquès que evoca la figura de Jordi Bonet i Godó
És fàcil imaginar-s’ho: tots els pobles tenen el seu artista a qui tracten amb una mena de condescendència que sovint no amaga el menyspreu. Sempre ho he pensat: hi deu haver poques coses més humiliants que haver d’exposar al teu propi poble. Fa temps vaig conèixer un pintor de paisatges que preferia exposar al poble del costat, i no és conya. Però Jordi Bonet i Godó no era del poble, ni tan sols era un pintor i prou. Una força transformadora naixia dins seu, un desig tel·lúric, i de cop comença a moure els dos braços, les dues mans. És un dels grans moments de l’espectacle, quan l’artista fica les dues mans en una pila d’argila imaginària i crea davant nostre el seu primer mural: «I amb totes dues mans, amb força, amb ràbia i tot, començo a modelar la terra. El fang se m’escola entre els dits, és una matèria viva, m’hi entenc, com si ho hagués fet sempre. I després, hi ha el foc, la màgia del foc. Faig el primer mural de ceràmica, sense saber que després en faré molts més. La primera cuita. La primera cuita obra en mi el miracle de l’oblit. Un passat que no estimo finalment s’eclipsa. Estic a punt de néixer, de nou». I de sobte, sobre l’escenari, es produeix una paradoxa fabulosa. Un artista més català que el tió, acaba de néixer a l’estranger. Potser per això no sabem qui és, o no volem saber res
d’ell. Perquè no li perdonem que hagi nascut dues vegades, la segona tan lluny d’aquí. Al Canadà, Jordi Bonet i Godó és una celebritat, «el català del Quebec» que n’hi diuen, a MontSaint-Hilaire hi ha un pont que du el seu nom, parcs, monuments, un grapat de carrers. Rue Jordi Bonet. Aquí, res: ni l’ombra del record. «Vous ètes pas ecoeurés de mouris, bande de caves! C’est assez!», va cisellar al gran mural que li van encarregar pel vestíbul del Gran Teatre de la Ciutat, la seva obra més ambiciosa. És a dir, «No esteu tips de morir, colla de rucs! Ja n’hi ha prou!» Són versos del seu amic Poeta, que Carles Marquès ha suavitzat amb molta elegància amb Ni morir us fa viure?. Quan ho van llegir, els escriptors locals van llençar el crit al cel. «Qui s’ha cregut que és aquest estranger, per venir a tractar-nos de rucs? A nosaltres, els d’aquí, els del nostre país! És indignant, exigeixo que aquesta frase sigui immediatament esborrada! A cops d’escarpa! Quina porqueria, i amb els diners que ha costat! La colla de rucs són els del Gran Teatre, per encarregar-li! És el mural d’un súper ruc! Que ens hem tornat bojos, en aquest país, o què?». Us ressona la controvèrsia? L’Artista es va esperar, amb la paciència d’un místic. «Però si només és un crit d’amor!» somreia per dins «Jo el que vull és desafiar la mort, lluitar contra les guerres. Contra totes les guerres! I aquesta frase només vol dir una cosa: que les morts que causa l’odi ens han de fer reaccionar… I colla de rucs és la cosa més dolça que se m’acut de dir a tots els humans…». La gent, al final, li va donar la raó. És bonic, és dolç que ens diguin rucs. No se m’acut un clam més actual.
Desconec les intencions de Carles Marquès, de voler recuperar no una figura oblidada, sinó una figura que al nostre país no ha existit mai. L’obra està tenyida per una atmosfera que recorda la naturalesa dels somnis, d’aquells somnis poderosos, però inquietants, que en despertar t’afanyes a foragitar amb una aixecada brusca de persiana. I això mateix és una mica el que ens va passar com a espectadors quan es va abaixar el teló imaginat d’aquesta peça igualment inventada. El cos em demanava sortir del teatre i que em toqués l’aire, caminar pels carrers embadalint-me en les façanes tronades de les cases, oblidar-me del Jordi Bonet i Godó. Però ja han passat unes setmanes i tot em porta a ell. Ho visc amb una profunda contradicció. Carles Marquès, no el Cineasta sinó el Dramaturg, juga a inventar-se un personatge que va existir de veritat, i tot i que ho fa tan bé que per un moment et vols enganyar pensant que se l’ha inventat de debò, secretament saps que no és així, que va ser real, sinó no pararia d’empipar-nos, de recordar-nos que des de fa temps torna a sentir una nostàlgia ferotge del seu País Petit i vol creuar novament l’oceà.
Article publicat el 3 d’abril de 2025 al digital cultural Núvol sobre un text de Carles Marquès representat l’any 2021 al Teatre El Magatzem de Tarragona
Mor als 91 anys Luis Felipe Noé, l’artista que revolucionà la pintura argentina
Obituari l El reconegut artista plàstic argentí Luis Felipe Noé, figura central de l'art contemporani a l'Amèrica Llatina i dues vegades guanyador de la beca Guggenheim, va morir dimecres als 91 anys. Noé va néixer el 1933 a Buenos Aires, en el si d'una família que fomentà la seva passió cultural. EFE
Reus
María García López.
Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori. Víctor de la Guardia Giménez. Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Obituari Irmgard
Furchner, exsecretària del camp nazi de Stutthof i la primera civil condemnada per complicitat en l’Holocaust, va morir durant el mes de gener d’enguany als 99 anys. Va ser sentenciada a dos anys de presó condicional per la seva complicitat en l’assassinat de més de 10.000 persones. El tribunal la va considerar responsable per tasques com elaborar llistes de deportació o fer comandes de gas Zyklon B. Jutjada sota la llei juvenil, va intentar fugir abans del judici. La sentència va ser confirmada pel Tribunal Suprem alemany. EFE
Oci l El menú que els visitants van degustar s’anomenà ‘Sabor a Asturias’
Els acadèmics agraïren l’acollida cantant espontàniament ‘Asturias, patria querida’
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona (AGT) ha visitat el restaurant El Llagar de Montbrió del Camp per assaborir la cuina asturiana sense sortir de la Costa Daurada. Fa divuit anys que la Pilar Palomo, en Miquel Pérez i el seu fill Miki regenten aquest ‘Asador-Sidrería’ instal·lat en un antic estable medieval, avui decorat amb obres d’artistes com David Callau, Sadurní Martí (Mas) i el francès De Lahoz, que aporten un toc singular i artístic a l’espai gastronòmic, generant una atmosfera acollidora i única. Una trentena d’acadèmics han pogut degustar el menú especial ‘Sabor a Asturias’, amb plats com les ‘fabes con almejes’, la ‘fabada de la guela Goya’, ‘cachopos’ i un espectacular ‘chuletón’ de vaca asturiana cuinat a la taula amb ‘patatines i pimientos de Padrón’. Per postres, arròs amb llet i pastís de l’àvia, tot regat amb sidra asturiana tradicional i brindis inclòs en un am-
bient festiu i distès.
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha agraït l’acollida cantant espontàniament ‘Asturias, patria querida’ i lliurant un diploma a la família Pérez-Palomo. La propera cita serà el 15 de maig al Castell de Vilafortuny amb l’entrega dels Premis de Gastronomia de l’AGT.
21/03 al 19/04
Una trobada fortuïta t’aportarà una experiència inoblidable que guardaràs en secret. Tot l’ambient que t’envolti serà agradable t’estimularà.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Avui més que mai la teva parella està necessitada de tot el teu suport afectiu. Oblida’t de les teves responsabilitats materials viu més fortament.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Moments d’apassionament amor brollaran del teu interior si més no te l’esperis. Deixaràs atònit a qui estigui al teu costat i sembraràs forta gelosia.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Avui faràs noves amistats que perduraran en el temps la distància. Bon moment per a envoltar-te dels millors collaboradors.
23/08 al 22/09 VERGE
Tot el que es relacioni amb moviment de finances o inversions analitza-ho detingudament. Segurament trobaràs sorpreses poc agradables.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Si et tanques en les teves estrictes opinions o punts de vista cansaràs segurament el que es troba al teu voltant. Bon moment per a l’atzar viatge.
BESSONS
21/05 al 20/06
Et mostraràs sensible a les adulacions i molt hipersensible a qualsevol insinuació amorosa. Hi ha facilitat per a les aventures.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Moments bons amb la parella t’ajudaran a equilibrar totes les tensions emocionals que et feien obcecarte en una sola idea poc pràctica.
20/01 al 18/02 AQUARI
Pren-te el temps necessari abans de decidir-te cap a on vols dirigir els teus negocis cor. Potser et toca posar en una balança el material.
21/06 al 22/07 CRANC
Avui podries precipitar-te sense voler-ho en un assumpte bastant delicat. Tracta de no assumir avui cap responsabilitat. Nit ardent.
ESCORPÍ Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA
23/10 al 21/11
Intenta discutir menys realitzar més. Els enfrontaments per diferents opinions estaran a l’ordre del dia. Escolta els consells dels pròxims.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Avui podrien ferir-te en el teu orgull o en la teva sensibilitat emocional. Ves amb compte, no has de confiar en tothom. Nit passional.
TARRAGONA:
Iáñez, Oliva Maria Rafael de Casanova, 1 Telèfon 977 591 384 Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.
Tarragona. SE ALQUILAN APARTAMENTOS. 600€/ mes. Tel: 698.484.844
COMPRO CASA de CAMPO CERCA DE REUS 640.966.732
TREBALL
OFREZCO MIS SERVICIOS para LIMPIEZA Y CUIDADO DE MAYORES. Tel: 624.643.928
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
JULIA. MASAJE TERAPEÚTICO en camilla con aromaterapia. Reus. Tel: 634.777.389
MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 643.015.139
CANAL REUS TV
10:30 Impuls
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Concert: Auditori Camerata XXI
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Destí 2030 (r)
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Saló de plens
11:00 In situ
11:30 Qui cuina avui!
12:00 L’Orsai
13:00 Saló de plens
13:30 In situ
14:00 Notícies 12
15:00 Saló de plens
15:30 In situ
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Anem de Cap
18:30 Connecta 10Comarques.
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
21:00 Com la nit el dia. Cabaret
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies 12
23:00 Com la nit el dia. Cabaret
23:30 Destí 2030
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Gènere de plantes herbàcies de la família de les geraniàcies. Extremitat superior. 2. Malví. Benefici graciós que es fa a algú. 3. Tallis amb una serra. Color que només pot ser fosc. 4. Existeix. Sortides del sol. El centre d’una mica de res. 5. Una del temps. Susceptible de ser fet. Carboni. Oxigen. 6. És la seva veu. Sodi. Exacció injusta girada. 7. Vitamina. Semblen cérvols que tornen. Riu del País Basc vist al revés. 8. Pati inferior. Sorolls fets per una arma. Nitrogen. 9. Xifra nou. Animal que hiberna. Crit d’auxili. 10. Espècie d’ocells. Escarnir a crits els traïdors al poble. 11. Taca sense marges. Planta adormidora. Una de feble. Bar molt desordenat. 12. Cub amb punts. Planta que creix en tots dos sentits. Mes sense capçalera.
VERTICALS: 1. Publicació periòdica en paper. Eina de cavar sense punta. 2. Nom de lletres. Esmicola pedres. 3. Retira totes les vocals. Comença un fonema. Una de tres. Una altra. Urani. 4. Vola per l’aire. Sureny. 5. El sol quan comença el dia, per exemple. Deixa el cap pelat. 6. Una de feble. Calmen el dolor, però no curen. Mira sense límits. 7. Som sense el cor. Són quasi noranta. Composició per a una sola veu. Segona de l’alfabet. 8. Passa dins de casa. Deduir a partir d’uns fets. 9. Cistell per anar a comprar. Acció de guaitar. Cent. Enmig del peu. 10. Ficar per baix i sense vocals. Veure-hi. 11. Està pels núvols. Dues de cor. Òrbita d’un cos celest. 12. Una de trencada. Zones de transició entre dues comunitats diferents. Líder esportiu.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Hernández, Maria B. La Llosa: Golf St. Jordi, 2 Telèfon 977 365 153.
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª El Fornàs: Castells, 55 Telèfon 977 608 842.
EL VENDRELL:
Juste, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a mig matí predominarà l’ambient assolellat o poc ennuvolat per núvols alts i mitjans, més nombrosos al terç sud; a partir de llavors augmentaran progressivament de sud a nord del territori i en conjunt deixaran el cel entre molt ennuvolat i cobert.
Temperatura
La temperatura mínima experimentarà un descens lleuger o localment moderat. Per la seva banda, la temperatura màxima serà similar en general, o lleugerament més alta a l’interior.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
VIUDO 75 años, buena presencia. DESEA CONOCER señora similar (sin cargas) para amistad y posible relación. Que le guste viajar. Tel: 618.421.682
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAESTRO KINA AFRICANO Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual. ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! Llama
Una cantautora que porta mitja vida amb la guitarra a la mà, que escriu i canta sobre les coses que li passen, les emocions i l’entorn, però transmetent energia positiva, amb un aire popero i flamenquillo». Així es presenta Bali Cejas, cantautora cambrilenca que tot just acaba de presentar el seu quart treball, titulat Sentido. Es tracta d’un EP en què ha comptat amb la col·laboració dels músics Camilo Villalon (baix) i Rafita, conegut també com a Gitano Punky (percussió i cors). La producció de l’EP s’ha realitzat en dos estudis: el Convent de les Arts, amb Miquel de Marcos, i a Dondonauticaestudio, on Paco Lozano i Sergio Casado han col·laborat en la producció del tema Sentido, la cançó que dona nom a l’EP.
El camí de la música va agafar la Bali de ben petita, per influència del seu pare Manuel, que també
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Cedides
Música La cantautora cambrilenca presentarà el seu quart treball ‘Sentido’ aquest diumenge a les 19.30 h a Cambrils
és qui li va posar aquest sobrenom carinyós que més endavant adoptaria com a nom artístic. Formada musicalment amb estudis de solfeig, cant i guitarra, la Bali reconeix que sempre ha estat molt influenciada «per la sang del sud», que, apunta, li ve de família. «Quan vaig tenir les bases musicals per compondre i tocar, me’n vaig anar a Barcelona
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
a cursar estudis d’Art a La Llotja. Va ser llavors quan em vaig estrenar fent concerts. Primer sola, i després amb diverses formacions i músics fins a arribar a fer la meva», explica. Avui dia, la Bali és una persona molt coneguda a Cambrils, no només per la música, sinó també pel seu vessant artístic.
Quant a la seva trajectòria en l’àmbit musical, la cantautora admet que l’experiència l’ha fet millor compositora. «Amb els anys he reciclat tot el que escolto i que m’agrada» A més, també ha evo-
lucionat amb la veu. «Encara que canto des de l’ànima, sense pensar en la respiració, amb el temps he anat guanyant una mena de tranquil·litat. Abans era molt més cridanera», admet rient.
La Bali presentarà aquest nou treball aquest mateix diumenge, 13 d’abril, a les 19.30 h a la Cripta de l’Ermita de Cambrils. Ho farà acompanyada de Camilo Villalón i Rafita, i també de Pedro Ayala, que hi farà una petita col·laboració. A més, durant el concert estrenarà el videoclip de la cançó Sentido «Encara que ja havia actuat a la Cripta, havia sigut fent audicions de música clàssica. Presentar-hi ara el meu treball em ve molt de gust, perquè serà un concert molt més íntim del que acostumo a fer normalment a les sales. Podré mostrar una altra part meva, i això em sembla molt bonic», conclou.
Ben escortada
La Bali actuarà acompanyada de Camilo Villalon i el Gitano Punky
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
La setmana passada es va presentar al Teatret del Serrallo el llibre «Tarragona amb C de castells i de cuina», de Jordi Bertran. El llibre ens convida a reflexionar sobre la gastronomia com a fil conductor de la nostra història i identitat i destaca com l’alimentació transcendeix la simple necessitat biològica i esdevé testimoni del nostre passat, de les nostres tradicions i de la manera com interactuem socialment.
Des de la cuina paleolítica fins als àpats més contemporanis, en el llibre se subratlla com els plats tradicionals reflecteixen les estacions, les festes populars i l’evolució tecnològica que ha anat modelant les nostres pràctiques culinàries. Destaca especialment la reivindicació del romesco com a símbol gastronòmic autòcton, amb un caràcter flexible i creatiu que trenca amb la rigidesa de la recepta clàssica i que reclama una socialització més àmplia. Bertran posa èmfasi en la dimensió social del menjar: compartir taula no és només nodrir-se, sinó enfortir vincles i fomentar el sentiment de comunitat. Tarragona, terra de castells i de cuina, esdevé un exemple clar de com la gastronomia pot preservar la memòria històrica i la identitat cultural, des dels menjars tradicionals fins als vins locals que ara són més reconeguts i valorats que mai.
Aquest llibre també ens fa veure la importància d’investigar, recuperar i transmetre el coneixement gastronòmic per mantenir viu aquest patrimoni col·lectiu. És una invitació a conèixer-nos millor, a entendre d’on venim i cap on anem, tot gaudint dels sabors únics que ens ofereix el territori.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat
Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
