Dimecres 23 d'abril de 2025 by Diari Més

Infraestructures

Avui amb el diari

L’especial de Sant Jordi amb tots els actes, recomanacions i estrenes literàries

Les mercaderies agreugen el desacord al Camp de Tarragona

La beguda reusenca es tornarà a comercialitzar a partir d’aquest estiu El nou traçat ferroviari apunta cap a Vila-seca i l’alcalde, Pere Segura, ho

Reus 9

La segona vida de Plim

Opinió 20 Jaume Casañas. Tarragona no vol ser capital

Treure els trens de mercaderies

de

Tarragona tensiona Vila-seca, que veu «inacceptable» acollir-los

Infraestructures l L’Ajuntament tarragoní i el Port celebren l’estudi per treure les mercaderies del Serrallo

Carlos Domènech Goñi

El futur traçat ferroviari de les mercaderies, que marxaran del frontal marítim de Tarragona, ha posat en alerta l’Ajuntament de Vila-seca. Tal com va avançar ahir Diari Més, el Ministeri de Transports ha licitat l’estudi informatiu per a eliminar el pas de trens de mercaderies pels barris marítims de la ciutat. Això provocarà canvis en el recorregut dels combois, que podrien desviar-se cap a l’interior des de les instal·lacions portuàries i circular a tocar de Vila-seca. El conseller de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, celebra la licitació d’un estudi que «permetrà configurar un traçat de les mercaderies que respongui no només a les necessitats de la ciutat, si no de tot el territori». Per la seva banda, l’alcalde de Vila-seca veu «inacceptable» que es pugui traslladar el problema del pas de mercaderies als habitants i residents del seu municipi.

Dies després que es tren-

qués el consens metropolità per la ubicació de l’estació intermodal, el Ministeri de Transports ha licitat l’estudi que permetrà estudiar les vies per eliminar el pas de les mercaderies per zones com El Serrallo o Torres Jordi. Es tracta del primer i imprescindible moviment per dur les mercaderies a l’interior, que dependrà, això sí, de la viabilitat econòmica del projecte. Però si les mercaderies que surten del Port no passen pel frontal de Tarragona, significa que s’hauran de desviar i molt probablement ho hauran de fer cap a Vila-seca, tal com va plantejar Saül Garreta durant la seva presidència a l’Autoritat Portuària. «És una molt bona notícia pel Camp de Tarragona, atès que aquest estudi informatiu ha de poder garantir una solució per al transport ferroviari de mercaderies procedents del Port i que no generin impactes negatius sobre les persones i llurs poblacions», manifesta l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura. Ara bé, que el pas de mercaderies apunti cap

Antecedents

El Port va voler aprovar un Pla Director amb el nou traçat

El Port de Tarragona, durant la presidència de Saül Garreta, va intentar aprovar un Pla Director sobre el pas de mercaderies que delimités un nou traçat i eliminés els trens de mercaderies del Serrallo, justament el mateix que cerca l’estudi infor-

al seu municipi ho considera «inacceptable». «Manifesto la meva total sensibilitat i empatia vers els veïns i veïnes de la ciutat de Tarragona, que durant molts anys han estat patint les conseqüències d’un pas constant de trens carregats de mercaderies», expressa, però afegeix: «Considero igualment inacceptable que es pogués traslladar aquest problema als habitants i residents de municipis com la Canonja o Vila-seca. No podrem

matiu licitat per Transports. Aquest recorregut establia una nova sortida en direcció sud, amb la creació d’una nova via que connectava el ramal industrial amb l’estació de Port Aventura, que es connectaria al Corredor del Mediterrani. Això sí, travessant el terme municipal de Vila-seca. El Pla Director cercava un «consens tècnic i polític», assegura l’expresident del Port, Saül Garreta, qui detalla que «es va treba-

permetre que una solució parcial acabi generant un nou focus de molèsties i afectacions a comunitats veïnes».

Una via sobre el Francolí? L’alcalde de Vila-seca posa sobre la taula una solució alternativa al pas de les mercaderies pel seu municipi. Segura fa referència al dibuix del nou Pla d’Ordenació Urbanística de Tarragona i planteja una sortida ferroviària de les mercaderies de la ciutat mitjan-

llar de manera coordinada» amb l’aleshores consellera de Territori, Esther Capella; el secretari general d’Infraestructures del moment, Xavier Flores; el director general de Territori, Agustí Serra; el cap del Servei Territorial d’Urbanisme, Francesc Santacana; i el director dels serveis territorials de Territori, Xavi Villacampa. A més, es va instar al Ministeri de Transports que elaborés els estudis informatius.

çant un futur viaducte per la llera del Francolí. «Però això està reservat per a trens de passatgers i la futura urbanització en l’entorn de l’estació de l’Horta Gran», respon el conseller Nacho García. Des de Tarragona tenen clar que «trobarem una solució conjunta que no afectarà els nuclis de població de cap municipi del Camp de Tarragona». «Aquest estudi, a més, arriba en un moment decisiu per Tarragona, com és el de

Pere Segura demana que es creï un viaducte per la llera del riu Francolí

El conseller Nacho García defensa que el viaducte del Francolí «és per passatgers»

l’elaboració del nou POUM que ha de regir l’urbanisme de la ciutat les properes dècades», subratlla García, qui reconeix sobre el nou POUM que «tot i que més lent del que ens agradaria, es van donant les passes necessàries».

El Port, satisfet Per la seva banda, el president del Port, Santi Castellà, defensa que «no només és una bona notícia per a la comunitat portuària, per a la ciutat de Tarragona i per al conjunt del territori, sinó que és el resultat de la feina feta fins ara». Castellà subratlla que les noves connexions del Port amb el corredor del Mediterrani, en sentit nord, sud i a l’interior, «són essencials per a refermar el nostre paper com a actor logístic estratègic amb un gran impacte tant al conjunt de l’Estat com a escala europea». A més, celebra el «pas ferm» per a assolir una solució definitiva per a la sortida de mercaderies pel sud i eliminar la contaminació acústica del frontal marítim tarragoní.

Proposta del nou traçat de mercaderies que va presentar el Port al Ministeri l’any passat

Proposta de noves connexions ferroviàries de mercaderies

Connexió amb TGN Classificació i via industrial

Connexió intermodal amb via industrial

Connexió amb Salou via industrial amb línia 210

Viaducte sobre el Francolí Pont ferroviari

Connexió amb els molls

Via industrial

TGN Classificació

Línia 210

Sant Vicenç - Reus - Tortosa

Viñuales manté obert el Limboo mentre es resol el recurs interposat contra la concessió del restaurant

Municipal l L’alcalde ha desestimat la petició de suspendre l’adjudicació actual fins que hi hagi una resolució

John Bugarin

Continua la pugna pel Limboo Beach Club. El març del 2024, el ple municipal de l’Ajunta ment de Tarragona va atorgar la concessió d’aquest local situat als jardins del Parc del Miracle a l’empresa Goa Tar ragona. El passat febrer, gai rebé un any després, el Jutjat Contenciós Administratiu va declarar nul l’acord d’adju dicació per haver inadmès el recurs interposat per TGN Be ach Club SL, una de les com panyies que va participar en la licitació per explotar aquest espai de titularitat pública.

La firma va decidir impug nar el concurs en considerar que hi havia qüestions, com la puntuació, que «no s’havien fet d’acord amb la llei». Així doncs, la sentència del Con tenciós Administratiu obliga l’Ajuntament a resoldre les al·legacions presentades per TGN Beach Club SL, que, el passat 18 de març, també va sol·licitar la suspensió de la concessió actual del Limboo fins que el consistori resolgui

Queixes

el recurs. Dies després, l’al calde, Rubén Viñuales, va de sestimar aquesta petició per escrit. La resolució del batlle passarà pel ple d’aquest di

veïnals per l’incivisme, el vandalisme i

els desperfectes a l’entorn del Limboo

Societat l Insten l'Ajuntament a actuar amb urgència per preservar el benestar dels veïns

J. Bugarin

La inauguració de la nova temporada al Limboo Beach Club ha vingut acompanya da de noves queixes veïnals. Diversos residents que viuen a l’entorn del Parc del Miracle han denunciat a través d’un comunicat que, com ja va succeir l’estiu passat, «l’acti vitat irregular del concessio nari han ocasionat nombro ses molèsties per als veïns». Principalment, critiquen els «comportaments incívics» que es produeixen durant la celebració de les festes: bote llots, crits i gent orinant i de

fecant en zones públiques.

També denuncien «acci dents de seguretat vial» al carrer Robert Aguiló, on hi va haver persones conduint «de forma temerària», així com actes de vandalisme o des perfectes a l’entorn. «El parc i la punta del Miracle i el parc de Mas Rosselló estaven plens de gots de plàstic, ampolles de vidre i restes de brossa», apunten. A més, alerten que «tant clients com treballa dors van trencar les barreres col·locades per la Guàrdia Ur bana que prohibien l’accés a les zones de demolició de la

vendres per ser ratificada. Aquesta decisió es fona menta en l’article 117 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu

comú de les administracions públiques (LPACAP), on es disposa que «la interposició de qualsevol recurs no suspèn l’execució de l’acte impugnat,

Imatge de persones orinant als jardins del Parc del Miracle. Cedida

Denuncien que es produeixen botellots i s’acumula brossa al Parc del Miracle

plataforma del Miracle». Els veïns insten l’Ajuntament de Tarragona a «actuar de for ma urgent» per «preservar el benestar dels veïns i la inte gritat de l’entorn».

El recurrent no acredita «perjudicis de reparació impossible o difícil»

excepte en aquells casos en què una disposició estableixi el contrari». Segons la norma tiva, l’Ajuntament pot paral· litzar la concessió del Limboo en cas que mantenir la llicèn cia causi «perjudicis de repa ració impossible o difícil».

En la resolució de l’alcal de, s’exposa que «el licitador sol·licita la suspensió de l’ac tivitat concessional, però no acredita aquests danys con crets ni tampoc argumenta que aquests poden causar a qui representa perjudicis de difícil o impossible repara ció». També es pot anul·lar l’execució de l’acte impugnat quan el recurs «es fonamen ti en alguna de les causes de ple dret previstes a l’article 47.1 de la LPACAP». En aquest cas, s’argumenta que la sen tència del Jutjat Contenciós

Administratiu «determina la nul·litat de l’adjudicació, per la qual cosa aquesta causa ja ha quedat declarada». En aquest sentit, s’indica en el document que «l’òrgan que va atorgar la concessió —l’Ajuntament— resoldrà el que estimi pertinent». Fonts municipals assenyalen que el consistori encara «no ha pres cap decisió» respecte al recurs presentat per TGN Beach Club contra el proce diment d’adjudicació, i que «s’ha d’elaborar un informe i prendre l’acord per execu tar la sentència del tribunal». Mentrestant, la concessionà ria actual del Limboo Beach Club podrà continuar la seva activitat, després que l’alcalde hagi rebutjat la petició de sus pendre la llicència d’ús.

Nova temporada Fa dos anys, l’Ajuntament va cessar l’activitat a l’empresa que havia estat gestionant el Limboo des del 2007 perquè incomplia amb l’activitat contemplada en el contracte, que només permetia oferir servei de guingueta. En can vi, ara, aquest local pot fun cionar com a restaurant i bar musical. A principis del 2024, el consistori va adjudicar a Goa Tarragona l’explotació d’aquest espai per un període de deu anys i un cànon anual de 60.100 euros. La concessio nària va reobrir l’establiment l’estiu passat i, aquest mes d’abril, després d’una aturada hivernal, ha donat el tret de sortida a la nova temporada.

L’Ajuntament va adjudicar la concessió d’ús privatiu del Limboo a Goa Tarragona el març del 2024. Google

Arrenquen les obres de rehabilitació del Fòrum de la Colònia

Patrimoni l Les obres de rehabilitació del Parc del Fòrum ja han començat. Els treballs, que es preveu que s'allarguin durant 8 mesos, transformaran el recinte patrimonial en un gran parc urbà i un museu a l'aire lliure. Concretament, ahir es van iniciar les excavacions arqueològiques prèvies. Un cop finalit-

zades, es restauraran tots els elements arquitectònics i arqueològics, i es crearà un nou accés pel carrer Cardenal Cervantes. A més, s’eliminarà el pont que connecta les dues illes per sobre del carrer Sole, ja que no permet el pas de persones amb mobilitat reduïda. També, es crearan refugis climàtics amb arbres a

FCC Medio Ambiente, nou patrocinador del documental ‘Swim for Ela’

Societat l L'audiovisual narra la història de Siscu Morell, pacient d'ELA

La productora Ecir Films, responsable del curtmetratge documental Swim for Ela, comptarà amb el patrocini de FCC Medio Ambiente per impulsar la difusió d’aquesta obra audiovisual. El documental narra la història de Siscu Morell, un pacient d’ELA de Cambrils que es dedica a conscienciar sobre la malaltia i a recaptar fons per a la investigació. Al capdavant de l’associació Swim for ELA, Siscu, juntament amb la seva dona Joana Bono i els seus dos fundadors Jordi Cervera i Daniel Rossinés, realitza cada

any una travessia nedant que, a més de simbolitzar la seva lluita, recapta fons per donar suport a pacients i avançar en la investigació de l’ELA. FCC Medio Ambiente s’uneix als altres patrocinadors com l’Ajuntament de Cambrils, el Col·legi de Metges de Tarragona, la Fundació Antonius Musa, Cressi, Fermator i Gatell Enginyers, així com les institucions Fundació La Caixa i la Diputació de Tarragona, que brinden el seu suport a la distribució i promoció del documental. «Aquest conveni marca un pas fonamental per arribar a un públic més ampli i cons-

cienciar sobre la realitat de l’ELA. Comptar amb el suport de FCC Medio Ambiente reforça el compromís col·lectiu de difondre el missatge solidari que impulsa Swim for Ela», destaca Daniel Villanueva, el productor d’Ecir Films. La intenció és que el documental Swim for ELA travessi fronteres i es pugui veure «a festivals de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del món». El documental es projectarà al cinema La Rambla de l’Art de Cambrils aquest vespre a les 20:30 h. El preu de l’entrada és de 5 € i els beneficis aniran destinats a la investigació de l’ELA.

l’entorn del recinte i una zona de jocs infantils a la cantonada entre el carrer Cervantes i el carrer Soler, que serà només per a vianants en el tram des de Gasòmetre a Cervantes. La intervenció suposarà una inversió total de 3,5 MEUR, tres dels quals provenen dels fons Next Generation. Redacció/Gerard Martí

Clara Brull presenta ‘El método kintsu’

Llibres l Ahir la CEO i fundadora del Grup CBS Quality, Clara Brull, va presentar el seu darrer llibre d'autoajuda i creixement personal, El método kintsu. L’acte va tenir lloc al Seminari de Tarragona, i va comptar amb les intervencions de la presidenta de la Diputació

Noemí Llauradó i de l’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales, que va cloure la presentació. El periodista Enric Garcia es va encarregar de conversar amb l’autora sobre el seu llibre que, a grans trets, «impulsa als lectors a construir la seva pròpia vida èpica». Redacció/Cedida

Redacció

El Port se suma a Sant Jordi amb diferents activitats

Societat l Port Tarragona serà present, un any més, a la Rambla Nova per Sant Jordi. La celebració serà doble, ja que no només servirà per a commemorar la diada sinó que servirà d’avantsala per a la celebració del 25è aniversari del Museu del Port. L’Autoritat Portuària de Tarragona comptarà amb una parada ubicada a la coca central de la Rambla, a l’alçada de l’encreuament amb el carrer Adrià. A l’estand, es podrà aconseguir un punt de llibre commemoratiu dels 25 anys del Museu. La canalla podrà acolorir una làmina sobre l’Explorador del Port, un personatge inspirat en el vestit de bus que es pot veure en una de les vitrines del Museu. A més, com ja és habitual, es podran adquirir els llibres editats pel Servei de Publicacions del Port.

La parada de Port Tarragona estarà ubicada a la coca central de la Rambla Nova, a l’alçada de l’encreuament amb el carrer Adrià. Novament, s’hi podran trobar els darrers títols editats pel Servei de Publicacions del Port de Tarragona. Una de les novetats que s’hi podrà adquirir és L’Abril i l’Èric de Cal Ballarí viuen la festa del Carme Redacció

L’Ajuntament de Tarragona prepara un programa d’ajudes econòmiques per impulsar l’obertura de comerços locals. Tjerk van der Meulen

Les subvencions municipals per obrir comerços locals passaran pel plenari

Economia l El govern municipal impulsarà la campanya ‘Ajuts Comerç en Marxa’

Oriol Castro

El govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona ja té les bases enllestides del programa d’ajudes econòmiques per a impulsar l’obertura de

Els ajuts seran de fins a 5.000 euros i aniran a càrrec del consistori

sitat de dinamització sociolaboral de la zona. L’executiu de Rubén Viñuales preveu engegar el programa al Serrallo i als barris marítims enguany i després aplicar les mesures a la Part Alta. S’exclouran del programa la restauració i les botigues destinades a vendre productes turístics.

A l’espera de documents Més enllà, el govern municipal està a l’espera de dos documents clau pel futur del comerç a la ciutat. Es tracta, d’una banda, del cens d’establiments que es troben sense activitat. I, de l’altra, del Pla Estratègic de Comerç, un full de ruta que es preveu tenir enllestit en les pròximes setmanes. L’any 2017, Tarragona disposava de 1.865 establiments, mentre que el 2023 n’hi havia 1.489, segons el Cens d’establiments comercials de Catalunya del Departament d’Empresa.

comerços locals al Serrallo i als barris marítims, que va avançar el Diari Més. Sota el nom d’Ajuts Comerç en Marxa, el consell plenari d’aquesta setmana haurà d’aprovar les bases de les subvencions, que seran de fins a cinc mil euros.

L’objectiu d’aquesta campanya és incentivar l’obertura d’establiments comercials en locals buits de la ciutat, mitjançant uns ajuts econòmics

Esquerra presenta una moció per habilitar solars buits a l’entorn del Joan XXIII

Política l Els republicans volen que el solar del Fòrum Judicial s’obri pel personal de l’hospital

El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona presentarà al Consell Plenari d’aquest dijous una moció per convertir els solars buits que hi ha al voltant de l’Hospital Joan XXIII en aparcaments provisionals oberts a la ciutadania. Aquesta proposta arriba com a resposta a l’actual col·lapse d’aparcament que pateix la zona, una problemàtica que s’ha intensificat arran de les obres del nou hospital, que han comportat la pèrdua de més de 250 places destinades als

treballadors. ERC proposa que l’Ajuntament iniciï negociacions amb els propietaris de fins a nou solars privats de la zona perquè, a canvi d’un lloguer simbòlic, per exemple, l’equivalent al rebut de l’IBI, es puguin habilitar com a aparcaments de caràcter temporal. «Aquests terrenys sumen més de 36.000 m² i, amb només una tercera part, ja podríem guanyar més de 400 places noves, alleujant així la pressió actual», ha explicat el portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig. «Seria una solució ràpida, realista i perfectament viable», ha afegit. Paral·lelament, Esquerra

també demana a la Generalitat de Catalunya que obri de manera provisional el solar on s’ha de construir el futur Fòrum Judicial, un espai actualment en desús i sense previsió d’inici d’obres abans de dos anys.

Reclamen solucions ERC defensa que aquest espai podria destinar-se immediatament a aparcament exclu-

El grup proposa que l’Ajuntament negociï amb els propietaris dels terrenys

siu per al personal sanitari de Joan XXIII. Aquesta proposta s’ha presentat i té el vistiplau de la Junta de Personal de l’Hospital Joan XXIII; el Comitè d’Empresa de Gestió i Prestació de Serveis de Salut; el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona; el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona i de l’Associació de Veïns Parc Francolí. Puig ha instat l’alcalde Viñuales a abandonar la passivitat i assumir responsabilitats: «ha de deixar de buscar culpables i amagar-se darrere d’excuses. El que toca ara és liderar i negociar per trobar solucions efectives».

específics que aniran destinats a diferents zones considerades d’interès singular o d’un barri concret, segons es concreti a cada convocatòria, d’acord amb criteris de baixa densitat comercial o la neces-

L’executiu municipal també ha apostat per recuperar la figura del Consell Municipal de Comerç de Tarragona i la voluntat és que es reuneixi periòdicament. El consistori veu el consell com un recurs clau perquè Tarragona esdevingui un referent, posant l’accent en àmbits com el de la digitalització.

Redacció

La meitat dels tarragonins regalarà avui una rosa o un llibre a les seves amistats

Societat l Només el 29% en regalarà a la seva parella, segons dades del portal web de comparacions ‘casino.org’

Oriol Castro

La meitat dels tarragonins regalarà aquest Sant Jordi una rosa o llibre a les seves amistats. Només el 29% dels ciutadans ho farà a la seva parella. Així ho mostra un estudi del portal web de comparacions i ressenyes Casino.org. El web va realitzar una enquesta a 2.500 habitants de la província de Tarragona, entre els quals 1.821 tarragonins, sobre els hàbits de consum pel Sant Jordi d’enguany i els resultats marquen un canvi de tendència en la festivitat: no celebrar només l’amor romàntic, sinó també els vincles personals més amplis.

Sant Jordi és la festivitat més estimada a Tarragona, segons l’enquesta, amb un suport del 32,4% dels ciutadans, per davant d’altres celebracions com Santa Tecla. L’arrelament es reflecteix en la participació: un 79,1% dels tarragonins afirma que celebrarà el 23 d’abril, la qual cosa suposa el 17,6% del total d’assistents a tot Catalunya. L’entusiasme traspassa els límits urbans i s’estén al conjunt de la província. Un 34,4% dels residents en municipis assegura que es desplaçarà fins a la capital per viure de prop l’ambient del Sant Jordi tarragoní. Aquests trasllats representaran una mitjana de 84,3 quilòmetres per persona, el segon valor més alt de tota Catalunya i un 12,4% per sobre de la mitjana catalana.

El nou estudi marca un canvi de tendència en els hàbits i compres dels tarragonins per Sant Jordi. Gerard

En aquest sentit, la ciutat acollirà el 9,5% dels visitants que arribaran de fora de Catalunya, la qual cosa que representa el 30,2% del total d’assistents al Sant Jordi local. Pel que fa als tarragonins, la inversió mitjana serà de 59 euros per persona. Tot i que el 87,2% mantindrà el seu pressupost respecte a l’any anterior i un 4,9% el reduirà, un 7,9% preveu augmentar-lo

Segons l’estudi, la inversió mitjana a la ciutat serà de 59 euros per persona

En Comú Podem repartirà «remeis casolans» contra els mals socials

Política l El grup municipal En Comú Podem Tarragona engegarà durant la diada de Sant Jordi una campanya reivindicativa. La formació repartirà, des de la seva carpa a la Rambla Nova, una collecció real de «remeis casolans» per reivindicar el poder transformador de la cultura i fer una crida a la lluita contra diverses formes d’injustícia

social. Els remeis, elaborats i presentats de manera simbòlica però tangible, porten noms suggeridors que apellen a valors fonamentals per a una societat crítica, inclusiva i cohesionada. Cada «tractament» inclourà instruccions d’ús simbòliques que conviden a aplicar-lo contra el racisme, el feixisme, el masclisme, l’homofòbia i les fake

news.

Des del grup municipal En Comú Podem Tarragona es reivindica que la cultura és un dels motors essencials del pensament crític i del canvi social. «Quan ens endinsem en llibres, converses, art o música, trobem instruments poderosos per transformar la realitat», afirmen des del grup municipal. Redacció

en 19,3 euros. Aquest increment es traduirà en una recaptació addicional estimada de 134.123 euros respecte al 2024, un fet que confirmaria que el Sant Jordi tarragoní no només evoluciona en esperit, sinó també en impacte.

Set milions de roses

Els floristes de Mercabarnaflor confien tornar a les xifres d’abans de la pandèmia i que

aquest Sant Jordi es tornin a superar els set milions de roses venudes, de les que un 30% sortiran del mercat majorista. Justifiquen l’optimisme pel fet que la festa caigui en dia feiner i perquè els turistes cada cop «se la fan més seva». El president del Gremi de Majoristes de Mercabarnaflor, Miquel Batlle, ha explicat que els preus es mantindran «estables» amb flors de bona

qualitat a partir dels 5 euros i que, sense producte local, un any més el gruix de roses vindrà de Colòmbia (68%), Equador (22%) i Holanda (10%). A banda, Sant Jordi arribarà a una seixantena de ciutats de 28 països amb 80 esdeveniments, segons recull el web de la campanya #BooksAndRoses, una iniciativa del Consorci Catalunya Internacional que difon la festivitat arreu.

Martí

Imatge dels remeis que repartirà En Comú Podem Tarragona. En Comú Podem

Laura Roigé, presidenta de la Cambra, Creu de Sant Jordi 2025

Reconeixement l L’empresària tarragonina serà una de les 21 personalitats que rebran aquesta distinció

ACN / Redacció

Laura Roigé Pons, presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi. Roigé ha estat una de les 21 personalitats i 10 entitats reconegudes pel Govern per prestar serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. «Ha estat una sorpresa molt grata. Em sento molt honorada i enormement agraïda. Avui és un dels dies més feliços de la meva vida. No tinc paraules per dir què se sent quan el teu país et demostra d’aquesta manera el seu reconeixement i estima», va expressar l’empresària tarragonina. La Creu de Sant Jordi, creada el 1981, és un dels reconeixements més importants que atorga la Generalitat de Catalunya. Roigé és des del 18 de desembre de 2017 presidenta de la Cambra de Tarragona. De fet, és la primera presidenta de la Corporació des de la seva constitució. Va accedir al Ple de la Cambra de Tarragona l’any 1995 i al Comitè Executiu el 2006. Ha estat vicepresidenta de la patronal Cepta i

vicepresidenta i membre del Comitè Executiu de Pimec. L’empresària, vinculada al sector del transport i serveis a l’hostaleria, ha compaginat aquesta activitat amb el vessant solidari, fundant i dirigint La Lluna en un Cove, as-

Roigé és la primera presidenta de la Corporació des de la seva fundació

sociació destinada a protegir menors adolescents en risc d’exclusió social.

També ha focalitzat la seva activitat en el foment de l’emprenedoria en femení, fundant l’Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona i sent cofundadora i vicepresidenta de la Federació BPW Spain. Actualment, és també membre del Consell d’Administració del Port de Tarragona i del Comitè Executiu del Consell de Cambres de Catalunya.

Creu per l’INS Jaume Huguet Entre les entitats del Camp de Tarragona distingides hi ha a l’Institut Jaume Huguet - Antiga Escola del Treball de Valls. Les altres entitats reconegudes són La Cubana; el Centre de Titelles de Lleida; Sabor de Gràcia; la Unió per la Mediterrània; el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC); el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya; la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona; la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls; i la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.

També rebran la Creu de Sant Jordi la cineasta Carla Simón; l’actriu Loles León; el músic i cofundador de Mishima, Marc Lloret; el filòleg Isidor Marí; el director d’orquestra Josep Pons; l’expolític Joan Saura; la periodista Rosa Maria Calaf; el pagès i líder sindical Joan Caball; el president del Grup Planeta José Creuheras; la dramaturga Lluïsa Cunillé; la ballarina i coreògrafa Montse Colomé; l’artista visual Eugènia Balcells; l’escriptora Mercè Ibarz; l’alpinista Josep Manuel Anglada; la farmacèutica i investigadora Montserrat Baiget; el biòleg i ecòleg Ramon Folch; el geòleg Josep Maria Mata-Perelló; l’empresari i editor Francisco Javier Moll de Miguel; la pedagoga Mireia Montané; i l’òptic optometrista Manuel Roure.

Imatge d’arxiu de la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, al seu despatx. Cambra de Comerç de Tarragona

La CUP traslladarà al ple les demandes de les exrepresentants de les escoles bressol municipals

Política l L’Ajuntament de Reus lamenta la «campanya de descrèdit» que s’està duent a terme

Miquel Llaberia

El grup municipal de la CUP presentarà al ple d’aquest divendres 25 d’abril una moció recollint les demandes de les representants de les famílies de les escoles bressol municipals (EBM) al Consell Escolar que van dimitir en bloc fa unes setmanes. Aquesta dimissió va ser per protestar per les demandes de millores insatisfetes presentades davant la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Reus i de la sortida escolar per veure l’espectacle de la Vella Quaresma. Roser Bonet, una de les representants que va dimitir, assegura que en diverses ocasions van intentar establir un diàleg amb l’Ajuntament de Reus per proposar solucions

per la millora de la qualitat educativa dels centres. «Malauradament, el que hem rebut durant aquest últim any han estat evasives i silencis. Les nostres demandes han estat ignorades sense resposta ni solució concreta», critica Bonet. Per la seva banda, des de l’Ajuntament de Reus confirmen que van rebre les demandes i que s’estan «estudiant» les mesures presentades. Segons expliquen les exrepresentants de les famílies de les escoles bressol de la ciutat, durant aquestes setmanes des que van decidir dimitir en bloc com acte de protesta l’Ajuntament no s’ha posat en contacte amb elles en cap moment. Davant d’aquest silenci, finalment han decidit

L’Ajuntament afirma que ha recollit les propostes i que les està «estudiant»

fer arribar aquest decàleg de propostes a través de la CUP al ple municipal i exigeixen que l’Ajuntament «ho aprovi i es comprometi a dur a terme els set punts del decàleg que considerem que són imprescindibles».

En la moció que presentarà el grup de la CUP al ple municipal d’aquest divendres es recull fil per randa el decàleg amb set propostes que defensen aquestes famílies. Entre els punts hi ha la reducció de les ràtios, garantir un bon

Junts se suma a les reclamacions per les EBM

Per la seva banda, el grup municipal de Junts per Reus també presentarà una moció per reclamar mesures urgents en les escoles bressol municipals. El grup es va reunir amb les exrepresentants per recollir les seves demandes que s’incorporaran a

acompanyament segons les necessitats físiques i emocionals dels infants o implemen-

Entre les exigències hi ha la reducció de ràtios i millora del manteniment

També demanen garantir una millor atenció a la diversitat, augmentar la inversió en manteniment per assegurar unes condicions correctes de les infraestructures, replantejar les sortides escolars respectant la seguretat física i emocional dels infants, garantir la seguretat viària de l’entorn escolar i millorar la qualitat i quantitat del material pedagògic a disposició de les escoles.

la seva moció. La portaveu de Junts per Reus, Teresa Pallarès, apunta que l’etapa de 0-3 «és clau pel desenvolupament dels infants» i defensa que les polítiques educatives «s’han d’ajustar als avenços en neurociència i pedagogia». A més, la moció demanarà estudiar la viabilitat d’incloure els treballadors de les EBM a la RLT de l’Ajuntament, per tal de dignificar-ne les condicions laborals.

tar la parella educativa per mitigar la sobrecàrrega de feina i reduir les baixes laborals.

Resposta de l’Ajuntament Fonts de l’Ajuntament consultades pel Diari Més lamenten «la campanya de descrèdit» de les escoles bressol municipals «en un moment tan assenyalat com és el de la preinscripció per al curs vinent». «L’actual equip de govern aposta decididament per l’etapa educativa 0-3. Prova d’això és que poc després de prendre possessió va anunciar la voluntat de construir una nova escola bressol municipal amb 143 places, l’EBM Ametller, que estarà situada entre l’Escola Eduard Toda i l’Institut Roseta Mauri, on es configurarà una illa educativa de 0 a 16 anys», afegeixen. A més, des del consistori també recorden que l’any passat es va iniciar un pla per millorar l’estat de les escoles públiques i les escoles bressol. Concretament, es va doblar la dotació per millorar les escoles i EBM, passant de 150.000 a 300.000 euros. D’aquests, 200.000 euros es van dedicar a un pla de xoc amb les actuacions més urgents. «La xarxa d’escoles bressol municipals ofereix plaça a més de 500 alumnes i compleix amb els paràmetres fixats pel decret de la Generalitat», defensen des de l’Ajuntament de Reus. Alhora, remarquen que la primera escola bressol en obrir va ser La Ginesta l’any 2001 i, per tant, «són equipaments moderns» que disposen de «jardins naturalitzats concebuts com una extensió d’una estança més, no només com un espai d’esbarjo, i amb materials de joc renovats amb els criteris pedagògics actuals».

Fotografia de les exrepresentants de les famílies de les EBM de Reus junt amb la portaveu de la CUP a Reus, Mònica Pàmies. Gerard Martí

L’apunt

El refresc reusenc Plim tornarà als establiments de la ciutat aquest estiu

Miquel Llaberia

L’enyorada marca reusenca de refrescos Plim tornarà després de 10 anys d’absència. Aquesta històrica beguda que va néixer a la capital del Baix Camp fa aproximadament un segle tornarà a ser present en els comerços, bars i restaurants de la ciutat a partir d’aquest mes de juny. Això és gràcies a l’acord al qual han arribat el propietari de la marca Plim, Matías Olesti, i la nova empresa REUSPLIM, SL, que s’encarregarà de tornar a fabricar i distribuir aquestes begudes. «Malgrat que es mantenia en el record de tots els reusencs, faltava la peça fonamental; la beguda. Poder anar al supermercat o al bar i poder dir el que s’havia dit tota la vida: ‘A mi, Plim!’», apunta Olesti, propietari de la marca.

Tal com explica Gerard Llauradó, representant de l’empresa REUSPLIM, les begudes estan actualment en procés de fabricació i s’espera que estiguin presents als establiments de la ciutat després de la festa de presentació que se celebrarà a l’Estació Enològica el 31 de maig a la tarda. «És quelcom més que una beguda. Plim és un record que tenim la majoria de nosaltres i és un fet identitari de la ciutat», afirma el representant de l’empresa encarregada de recuperar la històrica beguda. No obstant això, Plim no tornarà exactament com era en el seu dia i s’adaptarà als

temps actuals: «És un nou Plim que continua amb el mateix esperit de sempre, però amb més fruita, més intens, més fresc i sense sucre. Volem fer una beguda més moderna i apte pels nous temps». Fins a la presentació oficial el 31 de maig de la bentornada beguda Plim, s’ha obert una campanya promocional anomenada Volem que tornis, Plim! en què els interessats

L’Aeroport de Reus renova i amplia la seva oferta comercial

Economia l L'Aeroport de Reus renova la seva oferta comercial coincidint amb l'inici de la temporada d'estiu i l'increment d'activitat a la infraestructura. Concretament, l'aeroport ha reformat i ampliat la botiga lliure d'impostos i els quatre punts de restauració que hi ha a la terminal, a més d'instal·lar dotze noves màquines de vending.

La botiga lliure d'impostos de la zona No Schengen s'ha renovat ampliant el seu espai per a garantir més comoditat. Pel que fa a la restauració, s'ha renovat significativament l'oferta presentant quatre propostes diferents dissenyades per satisfer tots els gustos. Una d'aquestes és un Exploring The World especialitzat en cerveses, vins i tapes

amb una oferta centrada en la cuina mediterrània i espanyola. Gràcies a aquesta i altres novetats, l’Aeroport de Reus continua augmentant la seva oferta comercial per millorar constantment l’experiència dels passatgers en el pas per les instal·lacions, adequant els serveis per cobrir les necessitats dels usuaris. Redacció

podran adquirir el producte i elements de promoció de la marca. A través de la pàgina web plim.cat es podran adquirir lots que van des dels 25 euros fins als 250 euros. Quan es comercialitzi, es distribuirà en llaunes i ampolles de vidre a un cost que rondarà els 1,80 o 1,90 euros per unitat.

Suport institucional

Un retorn que ha estat bene-

ït per l’Ajuntament de Reus que, a través de l’agència Reus

Promoció ha donat suport al projecte. «És una beguda amb ADN reusenc i molt arrelada a la nostra ciutat», reivindica la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó. Per aquest motiu, Plim s’afegirà com un altre element gastronòmic identitari dels que Reus Promoció farà bandera com són

el Vermut de Reus, l’Avellana DOP Reus o l’Oli DOP Siurana. A més, la regidora de Projecció de Ciutat recorda que el Plim va ser un dels ingredients que es van utilitzar per crear el Masclet l’any 2001, la beguda de les Festes Majors de Reus.

Origen de Plim Plim va néixer a Reus l’any 1928 de la mà de l’empresa Gili S.A, coneguda popularment com «La Gili». La fàbrica, fundada el 1858 per Joan Gili i Boloix, també va produir gasosa i licors i es va convertir en una de les més destacades del sector de refrescos de la província de Tarragona. Aquesta història es va allargar fins a l’any 1995, en què Gili S.A va llançar una nova línia de productes amb set sabors diferents. Malgrat l’ambició del projecte, la forta competència d’altres marques d’abast mundial va provocar que aquests nous sabors no tinguessin èxit. L’any 2000, Facilcar S.L, del Grup SEHRS, va adquirir el fons de comerç de La Gili. Aleshores, Matías Olesti, un dels socis i director general de l’empresa, va decidir lluitar per mantenir viu el Plim. La producció va passar a mans de l’empresa Sanmy i la distribució en mans del Grup SEHRS. Aquesta història va finalitzar l’any 2014, quan una disputa legal entre Olesti i Sanmy va posar fi a la producció del Plim.

Fotografia de la botiga lliure d’impostos de l’Aeroport de Reus. Cedida

El Saló de la Moto tornarà a Reus els dies 25, 26 i 27 d’abril amb múltiples marques en exposició

Societat l La jove pilot tarragonina Paola Ramos serà l’encarregada d’inaugurar l’esdeveniment

Les instal·lacions de firaReus

Events acolliran un any més el Saló de la Moto que oferirà una gran varietat de vehicles els dies 25, 26 i 27 d’abril. Aquesta 17a edició tornarà a ser el punt de trobada pels aficionats de les dues rodes on es mostraran les últimes novetats del sector en un espai de 7.000 metres quadrats d’exposició, amb entrada gratuïta. El saló comptarà com és habitual amb la participació de concessionaris oficials i una cinquantena de marques representades com Honda, Suzuki, BMW, Kawasaki, KTM o Kymco que oferiran tota mena de motocicletes. A més, també hi haurà un espai de venda de motos d’ocasió, complements per a motocicletes i una zona exterior on provar els vehicles.

Pel que fa a les activitats, la fira oferirà un circuit d’educació viària infantil i el programa Formació 3.0, que constarà de sessions gratuïtes adreçades a motoristes

que vulguin millorar la seva tècnica, ambdues activitats a càrrec de Tècniques de Conducció i Control. El programa d’activitats també contempla

la parada del Triumph Demo Tour al Saló de la Moto, un espai per provar les darreres novetats dels models de la marca Triumph que requerei-

TQ Tecnol i Castell Universal consoliden el seu creixement el 2024

Economia l Les vendes de Castell s'han incrementat un 13%

Redacció

TQ Tecnol SAU i Castell Universal SL han conclòs l’exercici 2024 amb un balanç positiu, un fet que, asseguren, «enforteix les seves estratègies de mercat i consolidant el seu creixement en sectors clau». Malgrat un any desafiant, expliquen, Tecnol ha aconseguit estabilitzar la seva estructura financera i operativa, assolint un equilibri que estableix les bases per a un futur de creixement sostenible. El tancament de l’exercici, per tant, reflecteix una evolució sòlida per a ambdues companyies,

amb un increment significatiu en el seu volum de negoci i una millora notable en els principals indicadors. Concretament, en el cas de TQ Tecnol, la divisió de productes Urban (il·luminació, mobiliari i equipament urbà) ha experimentat una important expansió, reforçant la presència de l’empresa en el mercat. Per la seva banda, la divisió Technics (aïllaments i impermeabilitzants per a la construcció), ha consolidat el seu lideratge amb el llançament de solucions innovadores. Destaca Imper Hybrid, un impermeabilitzant d’última

generació amb una gran acollida que ha impulsat el rendiment global de l’empresa.

D’altra banda, Castell Universal SL, fabricant nacional especialitzat en adhesius industrials, ha mantingut la seva trajectòria ascendent amb un increment del 13% en vendes durant el 2024. Aquesta evolució, expliquen, «confirma la consolidació del negoci i l’estabilitat de la demanda dels seus productes». La companyia, assegura, continua apostant per «la innovació i la millora contínua del seu catàleg per enfortir la seva presència en el sector».

xen inscripció prèvia. A més, també hi ha prevista una concentració de més d’una seixantena d’exemplars de l’icònic model Goldwing d’Honda

el diumenge 27 d’abril a les 10.30 hores.

Motociclisme femení

La inauguració del Saló tin-

S’habilitarà un espai on els interessats podran provar els vehicles

drà lloc el divendres 25 d’abril a partir de les 17.30 hores en el recinte firal de firaReus Events i anirà a càrrec de Paola Ramos, jove pilot tarragonina de motociclisme. Ramos acumula una important trajectòria professional en el món del motociclisme femení i ha estat subcampiona del Campionat de la Federació Catalana de Motociclisme (FCM) categoria 140 cc l’any 2018 i subcampiona nacional del Campionat Interautonòmic de Velocitat (CIV) en la categoria Moto 5 250 cc l’any 2019. Enguany, la pilot tarragonina participa en la Yamaha R7 Cup de motociclisme i en la primera cita de la temporada va aconseguir el seu primer podi amb una tercera posició.

Actualment, Paola Ramos està en procés de cerca de patrocinadors per professionalitzar, encara més, la seva carrera com a pilot i el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, ho ha fet valdre: «Tenim la voluntat de donar veu a joves esportistes del territori, amb talent i projecció de futur, com la Paola Ramos. Volem que aquesta edició del Saló de la Moto serveixi per donar visibilitat a aquests joves pilots».

Amb els resultats, TQ Tecnol SAU i Castell Universal SL «reafirmen el seu compromís amb la innovació, la qualitat i la sostenibilitat, preparant-se

per afrontar nous reptes». TQ Tecnol SAU i Castell Universal SL formen part de MaserGrup, un grup industrial familiar fundat el 1997 que

opera en sectors clau com la indústria, la sanitat, l’alimentació i els serveis amb més de 1.000 treballadors arreu del món.

Les empreses han enfortit les seves estratègies de mercat. Cedida

Redacció

Fotografia de l’acte de presentació de la 17a edició del Saló de la Moto. Gerard Martí

Nova disputa entre els regants i els ecologistes pel repartiment de l’aigua del riu Siurana

Recursos Hídrics l El Baix Camp reclama aigua per als camps i el Priorat alerta de falta de reserves

Eloi Tost / ACN

Les pluges del març han reobert la disputa entre ecologistes del Priorat i la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (CRPR) per l’aigua del riu Siurana. El pròxim dia 5 de maig està previst que se celebri la comissió de desembassament del pantà de Siurana i la gestió que s’ha de fer de l’aigua despertarà novament tensions que venen de lluny. Així, mentre els pagesos de la comarca del Baix Camp reclamaran transvasar el recurs fins a l’embassament de Riudecanyes per poder afrontar -almenys parcialment- la campanya de reg, al Priorat consideren que amb les reserves que hi ha la comarca amb prou feines poden passar l’estiu. Actualment, el pantà de Siurana està al 25% de la seva capacitat i el de Riudecanyes al 56%, però acumulen la mateixa quantitat d’aigua: 3 hm3 cadascun.

L’aigua del riu Siurana fa anys que enfronta Priorat i Baix Camp. La concessió que en tenen els regants fa que es transvasi de la conca de l’Ebre, a la qual pertany el riu, a les conques internes, on hi ha el pantà de Riudecanyes. Es fa mitjançant un canal que travessa per sota el coll de la Teixeta i que comença en un assut al municipi de Cornudella de Montsant. Allà se separa l’aigua que va riu avall de la que es deriva cap a la comarca veïna. Al riu Siurana s’hi deixa únicament el cabal ambiental fixat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) en uns 55 litres per segon (l/s), mentre que la resta va cap a Riudecanyes. Durant els dies de pluja del març s’han arribat a transvasar més de 800 l/s.

Per a la Plataforma pel Riu Siurana, aquesta situació és

L’embassament de Riudecanyes a gairebé la meitat de la seva capacitat. Arnau Martínez / ACN

El pantà de Siurana està al 25% de la seva capacitat i el de Riudecanyes al 56%

El 5 de maig se celebrarà la comissió de desembassament del pantà de Siurana

«un escàndol que es produeix tot l’any», expressa un dels seus membres, Oriol Ponti. El fil d’aigua que queda al riu sostenen que és «insuficient» per garantir la protecció mediambiental d’una àrea

catalogada com a Xarxa Natura 2000, i que després de dos anys de sequera l’entorn necessita un volum superior per recuperar pous i aqüífers. De fet, reclamen a la Generalitat de Catalunya que imposi un cabal ambiental més elevat. Des del col·lectiu també demanen anul·lar el pacte del Topograpo (inicials de Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera) que es va signar l’any 2001 entre els municipis i la CRPR, amb el paraigua de la Generalitat. «Va ser una ensarronada enorme perquè es va fer renunciar al Priorat als 200 l/s del riu a canvi de 0,2 hm3 a l’any -mitjançant una canonada des del pantà de Siurana

Dubtes sobre l’aigua de l’EDAR

Els ecologistes reclamen revertir la concessió d’aigua als regants de Riudecanyes i proposen alternatives com connectar-se al Consorci d’Aigües de Tarragona, que abasteix la demarcació amb aigua de l’Ebre, o utilitzar aigua regenerada procedent de la depuradora de Reus. L’ACA i el Departament d’Agricultura impulsen un projecte

cap als pobles- i no hi havia cap concreció sobre revertir el transvasament a Riudeca-

Desembassament

Les pluges del març han fet pujar les reserves d’aigua als dos pantans, però continuen sent escasses i en aquesta zona ningú s’atreveix a donar la sequera per acabada. «Al sistema Siurana-Riudecanyes no estem ni al 33% del total. Hem pogut posar una mica d’aigua als embassaments, però encara no garanteix un reg normal», detalla Miquel Àngel Prats, gerent de la CRPR.

Ara, entre els dos pantans hi ha 6 hm3, però no tota l’aigua dels embassaments es pot utilitzar, ja que als nivells inferiors les canonades no hi arriben. Prats exposa que per fer una campanya de reg en condicions necessiten uns 5 hm3 per abastir els conreus, principalment d’avellaner i olivera. Amb l’aigua que hi ha actualment a Riudecanyes podrien regar «entre un 20% i un 25% d’un any normal». Per això demanaran a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que autoritzi el desembassament del pantà de Siurana. Tot i això, són conscients que si no plou més no podran satisfer totes les necessitats dels pagesos.

per reutilitzar aquesta aigua a partir de 2028. Els pagesos, però, adverteixen que, si el 2026 i 2027 no poden regar, ja no quedaran pagesos per beneficiar-se’n. A més, la salinitat de l’aigua regenerada és massa elevada per als avellaners, fet que en dificulta l’ús si no es pot barrejar amb aigua dolça del pantà. Reclamen solucions urgents per salvar la viabilitat d’un cultiu que és Denominació d’Origen Protegida.

nyes», manifesta Oriol Ponti, membre de la Plataforma pel Riu Siurana.

De tota manera, aquests 5 hm3 eren el volum que utilitzaven abans de la sequera, però l’episodi de manca de pluges ha causat la mort de molts arbres i alguns pagesos del Baix Camp han llençat la tovallola. «És cert que s’han arrencat molts avellaners i que en queden pocs. Els que depenien només del pantà pràcticament tots són morts, i els que tenen pous potser ho han pogut salvar», comenta el gerent. L’estimació és que hi ha 4.000 hectàrees afectades i alguns pagesos, davant del panorama, han apostat per plantar oliveres, una espècie que aguanta millor l’estrès hídric. El gerent de la comunitat reconeix que la quantitat d’aigua que els agricultors demanaran enguany és encara una incògnita.

Des del Priorat, la Plataforma pel Riu Siurana posa l’èmfasi que «falta més aigua». «Amb la que hi ha ara a Siurana i utilitzant les dotacions actuals del Topograpo, el riu i els regants de Cornudella, el Priorat pot passar l’estiu», sosté Ponti. Però no gaire més enllà, si no hi ha noves pluges.

L’apunt

Més de la meitat del lloguer a les zones tensionades de la demarcació és de temporada

Habitatge l La diferència és encara més gran als municipis costaners, mentre que al món rural l’oferta desapareix

Álvaro Rodríguez

El lloguer de temporada es menja el lloguer de llarga durada al Camp de Tarragona. Dins els municipis declarats com a tensionats, l’oferta del primer tipus representa un 62% del total a un portal web. Així, més de la meitat dels pisos que es poden llogar, no són per viure-hi tot l’any.

El lloguer de temporada és aquell que compta amb contractes d’un període de temps menor a onze mesos. Aquest no està pensat per ser fet servir com habitatge habitual i pot escapar del topall de preu establert als municipis declarats com a tensionats.

Al Camp de Tarragona es van declarar inicialment nou municipis com a zones tensionades: Cambrils, la Canonja, Falset, Reus, Salou, Tarragona, Torredembarra i Valls. Aquests han estat els analitzats dins l’article, tot i que posteriorment també s’hi van afegir l’Arboç, Cunit, Sant Jaume dels Domenys, la Bisbal del Penedès, Albinyana, Santa Oliva, Calafell, Roda de Berà, Creixell, la Pobla de Montornès, Altafulla, Riudoms, Vinyols i els Arcs, Montbrió, Mont-roig del Camp, el Morell, la Selva del Camp, Alcover i Montblanc.

Des que es van impulsar per part de la Generalitat de Catalunya les limitacions al preu del lloguer en aquests municipis, molts propietaris han optat per oferir contractes de temporada, els quals no han de seguir el límit. No obstant això, fer servir aquesta modalitat per habitatges habituals implica incórrer

en un frau de llei, i les noves mesures d’habitatge podrien perseguir aquests tipus de pràctiques.

En qualsevol cas, la modalitat del lloguer de temporada s’ha imposat completament davant el de llarga durada, ja que implica 141 ofertes de les 228 que hi ha disponibles als municipis mencionats. La situació s’agreuja als municipis amb costa, on el pes de temporada s’eleva fins al 66%.

Aquesta diferència és encara més gran als municipis més petits com Torredembarra (83%), Salou (76%) o Cambrils (70%). La majoria d’aquests són apartaments que ja estan llogats durant la temporada estival i busquen algú que els ocupi durant l’hivern.

No obstant això, algunes de les ofertes escapen de la imatge típica d’un apartament turístic i s’assemblen més al que hauria de ser una residència habitual. Val a dir que cap d’aquestes tres poblacions arriba a la vintena de pisos de lloguer habitual en oferta.

Lloguer per estudiants

A Tarragona ciutat la balança s’inclina lleugerament cap al lloguer de temporada amb un 53%. En aquest cas particular, es tracta d’immobles que s’allunyen completament de la imatge d’un apartament turístic. En aquest cas, molts dels anuncis es venen com un «lloguer per a estudiants

A Tarragona molts dels lloguers de temporada són «per a estudiants»

o professors», amb contractes que van del setembre al juliol. Per contra, als municipis interiors, com Reus, el lloguer de llarga durada guanya importància i representa un 80% del total. Novament, a la capital del Baix Camp s’ofereixen aquests immobles com a «ideals per a estudiants o empreses».

Val a dir que hi ha una important quantitat d’habitatges que no estan catalogats com a lloguer de temporada, però el text de l’anunciant especifica que el contracte és només per uns pocs mesos. Així mateix, són conegudes les situacions en què l’anunciant obvia la tipologia de contracte fins que aquest està signat.

Sense oferta a l’interior

Als municipis més petits de l’interior desapareix l’oferta del lloguer de temporada, però també és pràcticament inexistent la de llarga durada. Així es pot veure a Valls i la Canonja que compten amb un sol pis disponible cadascuna.

Pitjor és la situació de Falset, on no hi ha cap opció de lloguer. La tendència es confirma a altres poblacions rurals del Camp de Tarragona com l’Arboç, Montblanc, el Morell o la Bisbal del Penedès, que també van ser declarades zona de mercat residencial tensat l’any 2024.

Als municipis rurals tensionats no hi ha pràcticament oferta de lloguer

Primera llista de municipis tensionats presentada per la Generalitat

Cambrils

La Canonja Falset

Reus

Salou

Tarragona

Torredembarra Valls

El Vendrell

Turistes passejant pel carrer al barri del Port de Cambrils. Gerard Martí

Situació del lloguer de temporada als municipis tensionats

Jordi

Sant Jordi 2025

Els llibres i les roses omplen tots els racons de pobles i ciutats tarragonines

Escenaris l La Rambla i el Mercadal centren la festa a Tarragona i Reus, però la jornada s’estén per tota la demarcació

Redacció

La pràctica totalitat de localitats del Camp de Tarragona i de Catalunya celebren avui Sant Jordi d’una manera especial, amb parades de llibres i roses al carrer i una autèntica col·lecció d’actes que no deixaran ni un sol racó de casa nostra sense la seva dosi de cultura.

En el cas de la ciutat de Tarragona, la Rambla Nova s’engalanarà de nou amb 132 parades de llibres i roses, pertanyents a entitats, llibreries i floristeries, que volen compartir la seva activitat amb tarragonines i tarragonins. Enguany s’han dut a terme diferents ajustos per minimitzar els espais buits i evitar les senyalitzacions innecessàries. Una altra novetat és que les parades dels partits polítics amb representació municipal s’instal·laran a la calçada entre els carrers Adrià i Sant Agustí i carrers Unió i Sant Francesc. Aquest nou emplaçament permetrà als vianants gaudir de major amplitud. A més de la Rambla, el Sant Jordi també s’estendrà per altres racons de la ciutat i s’instal·laran 24 parades en altres ubicacions.

Les activitats no s’acabaran amb les parades, donat que la Casa de les Lletres i Tarragona Ràdio tornen a unir esforços per oferir una diada de Sant Jordi enfocada a homenatjar les lletres tarragonines, amb la participació d’escriptors, escriptores i editores del Camp de Tarragona que pas-

saran pel seu estand durant tot el dia. L’activitat arrencarà des del bell mig de la Rambla Nova a les 9 del matí i s’allargarà fins gairebé les 20 h. També la Biblioteca Pepita Ferré hi serà present a l’estand de la Casa de les Lletres, amb els llibres guardonats pels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Com a novetat, el vestíbul del Teatre Tarragona acollirà l’activitat Desiderata!, un hospital de llibres dissenyat per inspirar i educar les persones sobre la importància de les cures a través de la lectura i la reparació de llibres i elements

Salou viurà un Sant Jordi especial com a Capital de la Cultura Catalana

d’escriptura. L’activitat es farà en torns cada 20 minuts. No faltarà a la cita la ballada de sardanes a la plaça Verdaguer ni l’actuació castellera de les quatre colles de la ciutat a la Rambla Nova.

Pel que fa a Reus, com és tradicional la festa es concentrarà a la plaça del Mercadal

i els seus voltants. En aquest entorn hi haurà 80 parades, de les quals 11 són floristeries i 9 són llibreries. Una altra de les novetats és que la ballada de sardanes es farà al matí, a partir de les 10:15 h i fins a les 11:00 h.

A la capital del Baix Camp el programa de Sant Jordi ja va començar fa uns dies i també inclou algunes propostes posteriors, com la festa que l’entitat la Crispeta farà el dissabte dia 26 a la Palma. De la jornada d’avui dimecres destaquen actes com el que comença a partir de les 9:30

h, amb contes a les places pels escolars dels centres educatius, i es repartiran entre el Palau Municipal i el vestíbul del Teatre Fortuny. Al Castell del Cambrer hi ha previst un espai de debat entre lectors i lectores joves del Premi Protagonista Jove i, a partir de les 10:00 h, a la parada de l’Ajuntament començarà la signatura de llibres dels autors i autores locals.

Diverses entitats presenten llibres, fan lectures de poemes, cantades i contacontes. Pel que fa als elements més tradicionals, hi haurà la cercavila

del SuperDrac, la cercavila de la geganta Arlet, la cercavila de la Víbria, el Drac de Reus i el Drac Petit, així com l’exhibició castellera dels Xiquets de Reus i les enceses del Drac Petit, de la Víbria i del Drac, un cop finalitzin els castells. La Biblioteca Central Xavier Amorós acull, amb motiu de la Diada de Sant Jordi i fins al dia 4 de maig, l’exposició de les novetats editorials del autors i autores locals. Es tracta de les obres editades durant el darrer any i que en aquesta edició sumen un total de 181. Els actes, però, s’escampen per tota la geografia tarragonina, com és el cas de Montblanc, amb les parades de llibres i roses habituals, però també amb la jornada central de la Setmana Medieval i l’entrada reial. També és especial la diada a Salou, que enguany la viu com a Capital de la Cultura Catalana, amb la llegenda de Sant Jordi, correfoc música i sardanes. Per altra banda, a Vila-seca bona part del programa d’actes es farà al voltant del Castell, mentre que a Cambrils girarà al voltant del passeig marítim. En el cas de Valls, el Patí i el carre la Cort tornaran a ser l’eix cultural, al mateix temps que Falset muntarà les seves parades a la plaça de la Quartera. La Canonja, Creixell, Vallmoll o la Selva del Camp tindran les activitats al voltant de les seves cases de cultura i Constantí muntarà les parades al carrer Major.

La Rambla Nova de Tarragona acollirà més de 130 parades d’entitats, llibreries i floristeries. Cedida

Sant Jordi 2025

Els floristes esperen vendre més de set milions de roses a Catalunya

Bones perspectives l El sector confia tornar a vendes de rècord en coincidir la jornada en dia laboral

Redacció

Els floristes confien tornar a les xifres d’abans de la pandèmia i que aquest Sant Jordi es tornin a superar els set milions de roses venudes a tot Catalunya, de les que un 30 per cent sortiran del mercat majorista de Mercabarna. Justifiquen l’optimisme pel fet que la festa caigui en dia feiner i perquè els turistes cada cop se la fan més seva. El president del Gremi de Majoristes de Mercabarnaflor, Miquel Batlle, ha explicat

que els preus es mantindran estables amb flors de bona qualitat a partir dels 5 euros i que, sense producte local, un any més el gruix de roses vindrà de Colòmbia (68 per cent), Equador (22 per cent) i Holanda (10 per cent). Pel que fa al color, el 80 per cent de les roses que es vendran seran vermelles, principalment de la varietat Freedom, i el 20 per cent restant d’altres colors i tonalitats. Miquel Batlle ha recordat que les diades que cauen en-

tre setmana acostumen a ser «bones i potents» i que enguany es donaran tots els ingredients per superar, com abans de la pandèmia, els set milions de roses venudes, un 13 per cent més que l’any passat aproximadament.

Els estrangers se la fan seva «Ja no és només la rosa que es regala a mares, filles o àvies; si Sant Jordi cau entre setmana també es regala a les empreses o a la restauració i això ens ajudarà a superar la barrera

dels set milions», ha afegit. També hi ajudarà el fet que tant els turistes que visiten Catalunya com els estrangers que hi viuen, prop d’un terç de la població, han «adoptat» la tradició de regalar el llibre i la rosa. En aquest sentit, i com a curiositat, el president de Mercabarna i regidor d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, ha explicat que aquest any els majoristes de Mercabarna-flor ha rebut

comandes de rams de roses de particulars i empreses del Japó i Alemanya «que volen assumir la tradició».

Pel que fa als preus, el president del Gremi de Majoristes de Mercabarna-flor ha dit que es mantindran «estables» tot i que les fortes pluges de l’últim mes a Colòmbia i Equador, els principals exportadors, els han «fet la guitza». Aquí ha afegit que algunes varietats de roses llargues poden patir lleugers increments per les dificultats que han tingut per

Gran part de les roses arribaran des de Colòmbia i Equador i el 10% des d’Holanda

portar-les, però que es trobaran bones flors a partir dels cinc euros, com l’any passat.

Sense producció tradicional Sense productors locals que produeixin roses, més enllà d’algun pagès nostàlgic que en tingui puntualment, gairebé tot el producte arribarà un any més de Colòmbia i Equador, on es donen les condicions idònies per cultivar la rosa amb fred, calor i alçada. Per contra, un productor tradicional com és Holanda va a la baixa i enguany només representarà el 10 per cent del producte que es vendrà.

Tampoc hi haurà gaires variacions pel que fa a colors i varietats. La rosa vermella serà un Sant Jordi més la majoritària, amb un 80% de les vendes, i la resta s’ho repartiran colors com el groc , el blanc, el rosa i el taronja. Pel que fa a les veritats, la rosa Freedom serà de nou ‘la reina’. «No hi ha qui destroni a la Freedom. És productiva, té una llargada molt correcta i un color vermell molt bonic. La Reed Naomi, amb un 10% de les vendes, va a la baixa perquè a Holanda no se’n fa tanta i la Explorer, que s’està intentant introduir, té una bona mida, però un vermell una mica fosc que no agrada». Ha puntualitzat. Respecte a anys anteriors, continua a l’alça la tendència de decorar la rosa de Sant Jordi amb embolcalls naturals i sostenibles. El plàstic pràcticament ha desaparegut i s’imposen materials reciclables i biodegradables com el paper, el cartó, les teles o el jute.

Un majorista de Mercabarna prepara una comanda de roses. El 90% de les roses arriben des de Colòmbia i Equador. ACN / Alex Recolons

Programa d’actes

Tarragona

dimecres 23

Parades de llibres i roses.

De 9 h a 21 h: Rambla Nova. Enguany, hi haurà un total de 132 parades.

Programació de Sant Jordi de la Casa de les Lletres i Tarragona Ràdio.

De 9 h a 14 h i de 16 h a 20 h: Rambla Nova, en el tram de les Teresianes.

Enguany la Casa de les Lletres i Tarragona Ràdio tornen a unir els seus esforços per oferir una diada de Sant Jordi enfocada a homenatjar les lletres tarragonines, amb la participació activa de les seves protagonistes, que passaran per l’estand durant tot el dia. Sigmatura d’autors i autores locals.

Mostra dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.

La Biblioteca Pepita Ferré hi serà present a l’estand de la Casa de les Lletres amb un espai d’exposició on es podran consultar els llibres guardonats pels Premis

Literaris Ciutat de Tarragona durant els darrers anys.

Espai de lectura tranquil·la

De 17 h a 20 h: Rambla Nova, en el tram davant del Banc d’Espanya.

Quarta edició d’aquesta proposta, a càrrec de l’associació Tecletes. La iniciativa té per objectiu ser un punt de trobada on les famílies es puguin protegir de les aglomeracions de la Rambla Nova, i ser un espai tranquil on els nens puguin seure i llegir els contes que acaben de comprar.

Espai de cures.

De 17.30 a 20.30 el vestíbul del Teatre Tarragona acollirà l’activitat

Desiderata!, un hospital de llibres dissenyat per inspirar i educar les persones sobre la importància de les cures, a través de la lectura i la reparació de llibres i elements d’escriptura.

Aquest contenidor d’art serà una oportunitat única perquè els assistents descobreixin la bellesa i el poder de la lectura, i com pot ser una eina per a la curació i el creixement personal. A més, aprendran habilitats útils i pràctiques sobre com reparar llibres que després podran aplicar al seu dia a dia. L’activitat està adreçada a tots els públics en torns cada 20 minuts.

Ballada de sardanes de Sant Jordi amb la Cobla Cossetània.

Sant Jordi 2025

La festa major de la cultura

De 19 h a 20 h: plaça Verdaguer. Organitzat pel Casal Tarragoní, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona.

Diada castellera de Sant Jordi. De 20 h a 21 h: Rambla Nova, en el tram davant del Teatre Metropol.

Amb la participació de la Colla Castellers Xiquets de Tarragona; la Colla Jove Xiquets de Tarragona; els Xiquets del Serrallo; i la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona.

Reus

dimecres 23

Parada de l’Ajuntament i de la Diputació de Tarragona. Tot el dia: plaça del Mercadal.

Parada amb les novetats locals i altres activitats.

Parades de llibres i roses

De 09 h a 21 h. a la plaça del Mercadal

Enguany hi haurà 80 parades, de les quals 11 són floristeries i 9 són llibreries.

Contes a les places

A partir de les 09.30 h., pels escolars dels centres educatius, lectura de contes, que es repartiran entre el Palau Municipal i el vestíbul del Teatre Fortuny.

Al Castell del Cambrer hi haurà un espai de debat entre lectors i lectores joves del Premi Protagonista Jove.

Ballada del sardanes

De les 10.15 h a les 11. h, a la plaça del Mercadal

La tradicional ballada de sardanes passa a ser matinal!

Signatura de llibres a càrrec dels seus autors.

De 10 h a 20 h: parada de l’Ajuntament.

Organitza Biblioteques Municipals de Reus.

Lectura de fragments de Protagonista Jove.

A les 10 h. al Mercadal començarà la lectura de fragments dels llibres

finalistes de Protagonista Jove, a càrrec de joves participants.

Presentació de ‘L’evolució de la festa de Sant Jordi’.

A les 11:00 h es presentarà ‘L’evolució de la festa de Sant Jordi en els darrers anys’, a càrrec de la Llibreria Gaudí, amb motiu del seu 60è aniversari.

Presentacions de publicacions.

A partir de les 12:00 h, es faran breus presentacions de les noves publicacions a càrrec dels autors i autores locals.

Recomanacions als lectors.

A les 16:00 h, moderat per Teresa Vilà, es faran recomanacions dels lectors i lectores sobre llibres per poder regalar aquest Sant Jordi.

Cercavila de d’elements festius.

A partir de les 17 h, sortida del SuperDrac, cercavila de la geganta Arlet i, a partir de les 18 h, la cercavila de la

Víbria, el Drac de Reus i el Drac Petit.

Exhibició castellera

A partir de les 19:30 h, l’exhibició castellera dels Xiquets de Reus

Encesa bèsties de foc

A les 20:00 h, al Mercadal, i les enceses del Drac Petit, de la Víbria i del Drac, un cop finalitzin els castells.

Navàs Market de Sant Jordi. De 10 h a 21 h: Casa Navàs. Mercat d’art i artesania local. Organitza Casa Navàs.

divendres 25

Sant Jordi als Centres Cívics Els centres cívics realiten activitats tota la setmana. L’acte central tindrà lloc el divendres 25 d’abril a les 18 hores, al Centre Cívic Gregal, amb l’actuació de Maria Bravo, qui farà una interpretació de la llegenda de Sant Jordi adreçada a tots els públics.

La plaça del Mercadal a Reus i la Rambla Nova a Tarragona, els epicentres

dissabte 26

Jornada Cultura la Crispeta L’entitat la Crispeta organitza una jornada cultural gratuïta. Amb la col·laboració del Casal de Joves la Palma, de la regidoria de Joventut i de Reus Cultura.

La jornada començarà a les 11:00 h i s’allargarà fins a les 02:00 h de la matinada, amb músics com Dan Peralbo, Alosa i Trèvol, tots ells guanyadors o nominats als premis Enderrock d’enguany; també hi haurà espai per a l’humor, amb els monologuistes de ‘L’altre mic’, i els pòdcasts ‘Llegir’ i ‘Deus i simis’. Durant el matí i la tarda, La Palma acollirà un mercat de roba de segona mà amb parades d’entitats i particulars. L’acte arriba a la tercera edició mantenint la fórmula que l’entitat ha seguit fins ara: accés lliure i gratuït, una festa per a tots els públics i programació íntegrament en català.

La Rambla Nova, a Tarragona i el Mercadal, a Reus –a la foto–, centraran les activitats en ambdues ciutats. Gerard Martí

Valls

dimecres 23

Parades de llibres i roses

A partirde les 8 h. El Pati, carrer de la Cort, plaça dels Alls, plaça Pere Català Roca

Arribada i exposició dels dracs A les 9h. El Pati

Organitza: UAF

11a Trobada Sant Jordi de lectura en veu alta.

10 h a 13 h. Pl. Sant Jordi Òmnium Alt Camp i Centres educatius de Valls

Visites guiades Sala de Plens. De 17 h a 20 h. Ajuntament

Visites galeria dels Il·lustres i Sala de Govern

A les 17 h, 17.30, 18 h i 18.30 h. No cal reserva prèvia.

Regidoria de Turisme

Despertada dels dracs. 18 h. El Pati

Cantada participativa i balladeta dels dracs

UAF, Coral Infantil Cors

Alegres i regidoria de Cultura

Tot seguit, des del Pati fins

a la plaça del Blat Cercavila dels dracs i balladeta final.

Itinerari: c. Gonzàlez Alba, pl. Alls, c. Forn Nou, pl. Pilar Prim, c. Forn Nou, c. Peixateria, c. La Cort i pl. Blat. UAF i regidoria de Cultura

Ballada de Sardanes

18.30 h. El Pati

Cobla Ressò Dansaires del Penedès. Regidoria de Cultura

dijous 24

Contacontes familiar.

17.30 h. Biblioteca Carles

Cardó. Sala d’actes Llegendes de dracs.

Biblioteca Carles Cardó

Conferència. La ciutat ibèrica de El Vilar de Valls

19.30 h. Sala d’actes de l’IEV Després de cinc campanyes d’excavació (2021- 2025), pel Dr Jaume Noguera (UB).

Institut d’Estudis Vallencs

divendres 25

Teatre. ‘Allò pendent’ 18 h i 20 h. Punt de trobada: Teatre Principal

Espectacle de sensibilització cap a la necessitat de suport als avis i àvies dependents. Regidories de Cultura i Salut i Dependència

Sant Jordi 2025

A tota veu. Música i poesia. 18.30 h. Antiga Biblioteca Popular Les parelles lingüístiques reciten en la seva llengua materna i en català un poema. Actuació de la coral Koré. Òmnium Alt Camp

dissabte 26

Acte de lliurament de premis del Concurs de relats breus de Sant Jordi. 11 h. Espai Jove Valls Jove

Teatre. Allò pendent 12.30 h, 18 h i 20 h. Punt de trobada: Teatre Principal Regidories de Cultura i Salut i Dependència

diumenge 27

Teatre. Allò pendent 12.30h i 17h.Punt de trobada: Teatre Principal Regidories de Cultura i Salut i Dependència

Teatre. Love, love, love. 18 h. Centre Cultural

Copresentat amb La Brutal SL. Espectacle amb servei de canguratge gratuït per a canalla de 4 a 12 anys prèvia reserva de plaça a: igualtat@valls.cat. Preu: 22/24 €; 18/20 € amb carnet amics dels teatres; Promoció jove 3x30x30. Regidoria de Cultura Ball amb Loren.

18.30 h. Sala Kursaal Preus: 5,5 € general i 4,5 €. Carnet Amics dels Teatre. Agència Artística Loren .

Falset

dimecres 23

Parades de llibres i roses

A partir de les 09 h, a la plaça de la Quartera

Càsting de Sant Jordi i taller de pintacares amb Always makeup.

A les 17.30 h, a la plaça de la Quartera

Xocolatada popular i taller de roses amb l’Associació de dones La Quartera

A la mateixa hora, a la plaça de la Quartera.

Valls concentrarà les parades al Pati i al carrer de la Cort, mentre que Falset ho farà a la Quartera. Gerard Martí

Montblanc

dimecres 23

Entrada reial

18.30h. A la plaça de Sant Francesc.

Dracum Nocte i els quatre elements

A les 22 h. Al Foradot

dissabte 26

Mercat medieval i mostra d’oficis

De 10 a 20 h. pels carrers i places

Mercat de vins i caves

11:00 - 21:00, al Fossar Muralla Sant Francesc

Campament de Poble

11:00 - 19:00, a la Muralla Sant Jordi

Escola Cavalleresca

11:00 - 14:00 al Campament Medieval

Escola Cavalleresca

15:30 - 19:00 al Campament Medieval

Recepció Templera

16:30h. des del Pont Vell fins a Sant Francesc

La Gran Dansa

18:00 h. a la plaça de Sant Francesc

39a Representació de la Llegenda de Sant Jordi

21:15 h. al Foradot

39a Representació de la Llegenda de Sant Jordi 23:00 h. al Foradot

diumenge 27

Mercat medieval i mostra d’oficis

10:00 - 20:00 als carrers i places

Escola Cavalleresca

11:00 - 14:00 al campament Medieval

Mercat de vins i caves

11:00 - 18:00 al Fossar Muralla Sant Francesc

Campament de Poble

11:00 - 17:00 a la Muralla Sant Jordi

Escola Cavalleresca

15:30 - 18:00 al Campament Medieval

Entrega de la Rosa de Sant Jordi

18:00 al Foradot

dijous 1

Justa i honor

21:00 al Baluard de Santa Anna

divendres 2

Rondes Trobadoresques

19:30 h. Carrers i places

Sopar Reial 21:00 a l’església Sant Francesc

Nits malignes amb la Fúmiga 23:59 al pavelló del Casal

dissabte 3

Comitiva de nobles i eclesiàstics de la Vila 17:30 als Carrers i places

La Gran Dansa 18:00 a la plaça de Sant Francesc

Torneig nocturn 21:00 al Baluard de Santa Anna

La Bevenda 23:00 als carrers i places

Nits Malignes 2.0 23:59 h. al pavelló del Casal

diumenge 4

Torneig de dia 12.00 h. Baluard de Santa Anna

Acte de cloenda 18:00 h. a l’església de Santa Maria

El Vendrell

dimecres 23

Coma-ruga Literària. Tot el dia: plaça dels Germans Trillas (Comaruga).

Jornada de portes obertes al Museu Apel·les Fenosa. D’11 a 14 h i de 18 a 20 h: Museu Apel·les Fenosa.

Parades de Sant Jordi Artesans, entitats culturals, llibres i roses, durant tot el dia pels carrers de la vila

Club de famílies lectores “Sant Jordi i els contes clàssics”

A càrrec de l’IE Coma-ruga. A les 14.30 h a l’IE Comaruga (c. Ocells, 27 · Comaruga) Edats: de 3 a 5 anys

“Tu ets essencial. Sant Jordi 2025” Lliurament de premis

Sant Jordi 2025

dels microrelats

A les 18 h al carrer de les Quatre Fonts

divendres 25

Club de famílies lectores

“Contes del Cordill”, a càrrec de l’EBM El Puig

A les 15.30 h a l’escola

Bressol Municipal El Puig (c. Ramon d’Abadal, 1)

Sant Jordi a la Biblioteca. Hora del conte: Pètals de dia, cançons de joc i moixaina per

despertar emocions

A càrrec d’Ada Jiménez i Marta Montañà. Activitat del Club de famílies lectores

Hora: a les 17.30 h a la Biblioteca Pública Terra Baixa (c. Major, 18)

Informació i inscripcions: bibliotecaelvendrell.cat

Presentació del llibre Una sorprendente incógnita, d’Alfons Morillas

A les 18.30 h a la Biblioteca Pública Terra Baixa (c. Major, 18)

Magnificentia Montisserrati. Concert en homenatge al mil·lenari de Montserrat 1025-2025

Cor Cererols, amb Marc Díaz (director i orgue).

Coorganitzat amb l’Orgue del Vendrell

A les 20.30 h a l’església del Vendrell (pl. Vella, 9)

Entrada: taquilla inversa

Vallmoll

dimecres 23

Cercavila de dracs. A les 16:30 h. davant del Centre Cultural. Els dracs de la Colla Pessigolla esperaran els nens i nenes i pujaran fins a la plaça de l’Ajuntament en cercavila.

dissabte 26

Jocs gegants de fusta 10 h. a 14 h. a la plaça del Sindicat.

Programa d’actes

Sant Jordi 2025

Cambrils

dimecres 23

Parades de llibres i roses

Durant tot el dia, al passeig

Miramar

Unió de Botiguers de Cambrils

Ballada de sardanes

17.00 h. Amb l’Associació Amics de la Sardana de Cambrils i la Cobla Maricel.

Espectacle de carrer

Carrocontes: La Llegenda de Sant Jordi

A càrrec de la Traüt Companyia d’Espectacles.

A les 18.00 h. Un grup d’antics comediants porten un carro carregat de contes, llegendes i cançons i ens explicaran la llegenda de Sant Jordi.

Timbalada solidaria pels

Valents i l’ELA

19.00 h a càrrec del Nyanyos Timbalers de Cambrils

dissabte 26

Espectacle de carrer L’ACTITUD de Jam.

Vila-seca acollirà la presentació d’un nou conte de Faro sobre el seguici Programa

A les 18.00 h. a la plaça del Pòsit

Les dificultats sempre hi són. I si no hi són, apareixen del no-res. L’actitud amb què cadascú s’hi enfronta és clau.

diumenge 27

DIUMENGES AL TEATRE presenta DESPERTA! de la Cia. Jordi del Rio.

17.30 h al Teatre del Casal.

La Lisanlússapa i el DelRi són uns comediants que comparteixen la seva passió pel teatre explicant les seves històries. Relats carregats d’humor i imaginació que desperten les emocions i els sentiments. Preu de l’entrada: 6 € Venda d’entrades:

A càrrec de la Biblioteca de Vila-seca

Jocs familiars. Juga en família

A les 17.00 h als jardins del Castell.

A càrrec de la Ludoteca de Vila-seca

www.entrapolis.com

dimecres 23

Cantata de Sant Jordi.

A les 11.00 h al Celler de Vila-seca, a càrrec d’alumnes de les escoles del municipi.

Parades de llibres i roses

De 10 a 21.00 h. al voltant del Castell.

Conta contes

A les 17.00 h al Castell

Presentació del conte ‘La llegenda de l’Esbart de Santa Tecla’,

A les 18.00 h. al Castell de Vila-seca

Obra d’Andreu Faro (Col·lecció Elements Festius de Vila-seca)

Festa popular,

A les 19.00 h, al voltant del Castell.

Colla gegantera i Grallers de Vila-seca, Xiquets de Vila-seca, Esbart Dansaire Ramon d’Olzina i ballada de sardanes.

El Morell

dimecres 23

Acitivitat per als alumnes de l’escola Ventura Gassol a càrrec de l’Associació Cultural Sardanista del Morell.

De 10 h a 13 h: davant del Teatre Auditori.

La Llar d’Infants i l’Institut visiten la Biblioteca.

De 10 h a 15 h: biblioteca Montoliu.

Lectura de poemes amb l’alumnat de l’institut del Morell.

13.30 h: jardins de l’Ajuntament. Organitza la regidoria d’Ensenyament.

La biblioteca Montoliu estarà

oberta durant la tarda més literària de l’any. De 16 h a 20 h: biblioteca Montoliu.

Audició de Sardanes amb la Cobla Principal de Tarragona. 17 h: davant del Teatre Auditori.

Organitza l’Associació Cultural Sardanista del Morell.

Encesa del Drac del Morell. 20 h: rambla Joan Maragall. Organitza l’Associació Cultural Embruix.

La Pobla de Mafumet

dimecres 23

Jocs florals escolars.

Al matí: al Casal Cultural.

Gala cultural de Sant Jordi. 19.30 h: al Casal Cultural. Es donaran a conèixer les persones guanyadores del Concurs de relats breus i dels premis als Superlectors. A més, es presentarà el nou llibre editat per l’Ajuntament, hi haurà els Clubs de lectura. En acabar, es lliuraran les roses, llibres i punts de llibre.

dijous 24

Xerrada-concert amb Ferran Roca, de Sons de la Terra 19.30 h. a la Sala Tarsici Baget, una activitat del Campus Extens de la URV a la Pobla de Mafumet per a la qual s’oferirà servei de canguratge.

Imatge d’arxiu d’una parada de llibres al passeig Marítim de Cambrils. Gerard Martí

Sant Jordi 2025

Salou

dimecres 23

Venda de llibres i roses

Durant tot el dia, a partir de les 09.00 h.a la plaça de Sant Jordi

Representació de la llegenda de Sant Jordi

A partir de les 10.00 h. a la plaça de Sant Jordi

Ballada de sardanes

De 16.00 a 17.15 h., a la mateixa plaça

Photocall amb el Rocky, la Confetina i el Pirata Dragut

A partir de les 17.00 h

Actuació musical amb Acapella Academy

A les 17.15 h.

Actuació dels gegants i nanos, la Mulassa, Mulasseta i Ball de Bastons

A les 17.45 h.

Espectacle infantil. ‘Carregat de romanços’

A les 18.30 h.

Correfoc infantil

A les 20.00 h des de la plaça de Sant Jordi fins a la plaça del TAS

Puzzle Cooperatiu a la Biblioteca

A les 16.00 h.

Concert amb la pPetita Orquestra de Corda de

l’Escola Municipal e Música de Salou.

A les 18.00 h. a la Llar de Jubilats

La Selva del Camp

dimecres 23

Parades de llibres i roses. 9 h: jardins de l’Hort d’Iglésies.

11a Trobada de l’Intecanvi de Plaques de Cava. De 16 h a 20 h: Hort

d’Iglésies.

Lliurament dels premis del Concurs de Punts de Llibre. 17.45 h: Hort d’Iglésies.

Organitza la Biblioteca Pública de la Selva del Camp.

Espectacle familiar de clown ‘Sbonk i la contaminació’. 18 h: Hort d’Iglésies.

Toc de timbals. 19 h: Hort d’Iglésies. Organitzen els Diables Infantils de la Selva del Camp.

Ballada de sardanes. 19.30 h: Hort d’Iglésies. Amb la Cobla Reus Jove.

Riudoms

dimecres 23

Parades de roses i llibres. 10 h: plaça de l’Església. Les entitats i els comerços de Riudoms convertiran la plaça de l’Església en un gran aparador de flors i llibres durant tota la jornada.

Concurs de dibuix. 17 h: plaça de l’Església.

Per a nens i nenes d’entre 3 i 12 anys (d’i3 a 6è). Accés lliure.

Mostra de balls à càrrec de l’Associació Tradicions

Culturals de Riudoms.

17.00 h: plaça de l’Església.

Ballada amb els grups de ball del Patatuf, de Cercolets i de Gitanes, que formen part del Seguici Festiu de la Festa Major de Sant Jaume.

L’hora del conte: ‘La rosa de Sant Jordi, princesses valentes i dracs’.

18 h: plaça de l’Església. À carrec de la Pepa Contes. Abans de començar l’espectacle es farà lliurament dels diplomes

Superlectors 2023 als infants més actius de la biblioteca.

Lliurament delsl premis del concurs de Sant Jordi.

18.45 h: plaça de l’Església.

En l’acte es premiarà als guanyadors del concurs de dibuix celebrat durant la jornada i del concurs de disseny de punts de llibre, fet amb antelació i on participen els alumnes de l’Institut Joan Guinjoan.

Ballada de sardanes.

19.30 h: plaça de l’Església.

A càrrec de la Cobla Mirantfont i la Colla Sardanista de Roses de Tardor de Riudoms.

Encesa i exhibició de lo Dràcom de Riudoms

A les 20.30 h.

Roda de Berà

dimecres 23

Venda de roses a càrrec de l’alumnat de les escoles El Cucurull i Salvador Espriu. Durant tot el matí: a diferents punts del municipi.

Paradeta solidària de venda de llibres.

De 10 h a 13 h: plaça de la Sardana.

Programa especial de Roda de Berà Ràdio. De 10 h a 13 h: plaça de la Sardana.

Amb motiu de Sant Jordi, Roda de Berà Ràdio emetrà un programa especial amb la participació de nombrosos convidats del món polític, associatiu, cultural i social del municipi.

Venda de publicacions del Centre d’Estudis Rodencs de Les Monges Associació Cultural.

De 10 h a 13 h: plaça de la Sardana.

Signatura de llibres a càrrec dels autors i autores. De 10 h a 13 h: plaça de la Sardana.

Lliurament de premis als Superlectors 2024. 11.00 h: plaça de la Sardana.

Acte de descoberta del cartell del FIC-CAT 2024, l’eix temàtic del qual és ‘Cinema i Literatura’ 12.30 h: plaça de la Sardana.

Salou concentrarà totes les activitats a la remodelada plaça de Sant Jordi. Gerard Martí

Programa d’actes

Sant Jordi 2025

La Canonja

dimecres 23

Exposició de novetats bibliogràfiques i rebrà la visita dels infants de la llar d’infants i de l’escola de la Canonja. Durant tot el matí

Fira d’intercanvi de llibres “tengui-falti”, on tothom podrà donar una segona vida als seus llibres

A la tarda, de 16 h a 17.30 h. Per a participar-hi s’han de portar a la biblioteca els llibres que es vulguin intercanviar abans del 23 d’abril.

La narradora Rat Cebrián explicarà «Contes amb perfum de roses».

A les 17.30 h, una sessió de contacontes plena de màgia i imaginació.

Actuacions del grup de sardanes, la coral i el grup de ball. per a la gent gran

A les 17.30 h, a la rambla 15 d’Abril, amb una festa oberta a tothom.

dijous 24

Laboratori de lectura ‘Elixirs emocionals’.

A les 17 h, per a les famílies amb infants de 4 a 8 anys.

Un espai creatiu que convida els participants a experimentar amb els llibres infantils d’una manera diferent.

Constantí

dimecres 23

Obertura de les paradetes de les associacions, entitats i artesans.

10 h – Al carrer Major.

Sessió de contes infantils “Una altra història de Sant Jordi”, a càrrec del grup d’animació Picarols.

10:15 i 11:30 h – Plaça de

l’Església.

Reobertura de les paradetes de llibres i roses. 16.00 h.

Ballada de sardanes i recital de cançó catalana amb la Cobla Reus Jove. 18 h. al davant de l’Ajuntament.

Representació de la llegenda de Sant Jordi i balls tradicionals a càrrec dels Balls de Cercavila de la Societat El Casino.

A continuació de les sardanes, a la plaça de l’Església.

Mostra del bestiari festiu del

municipi. Durant tot el dia, al carrer Major.

Jornada de portes obertes al Conjunt romà de Centcelles. Al matí, de 10 a 14 h.

Mont-roig del Camp

dimecres 23

3a Marató de Lectura a la Plaça Miramar, Amb la participació de l’alumnat de l’escola Mare de Déu de la Roca i de l’Institut Antoni Ballester.

Gran festa amb paradetes de

llibres, flors, artesania i tallers. També s’hi faran signatures de llibres amb diversos autors i autores locals, com Mon Garrigós, Judit Robert, Cristina Rom, Joan Rom i Beatriz Herrera Córdoba. A la tarda, el Parc Maria Martori.

Contacontes de la llegenda de Sant Jordi A continuació.

Entrega de premis de lectura i punts de llibre per part de la Biblioteca Joan Miró 18.00 h.

Ballada de gegants amb a colla gegantera del Barri dels 6 carrers i els grallers de

Mont-roig i la colla gegantera del Barri de Dalt Pitot i Pitota i un concert de la Coral Sant Miquel.

A continuació.

Ballada de sardanes i recital poètic dels Amics de la Poesia.

A les 19.00 h.

dijous 24

Berenar de Sant Jordi, al Casal d’Avis.

17.00 h. al Casal d’Avis

Miami Platja

dimecres 23

Constantí concentra bona part dels actes al voltant del carrer Major

Paradetes, signatures de llibres, intercanvi de llibres per fomentar la lectura sostenible Dirant tot el dia a la plaça de Tarragona.

Actuació de Misha i el seu violí electrònic i presentació del programa de festes de Mont-roig i Miami Platja i l’agenda cultural primaveraestiu 2025.

A les 18.00 h.

Vilallonga del Camp

dimecres 23

Parades de Sant Jordi.

Tot el dia: en diferents localitzacions.

Papereria Brunet (c/ de Reus cantonada pl. Pau, de 8 a 20 h). Associació Amics del Roser (c/ de Reus cantonada pl. Pau de 10 a 13 i de 16 a 19 h). La Parcela (Rbla. Verge del Roser núm 14, de 7 a 13 i de 16 a 19 hores). Casa Jové (crta. de Valls, tot el dia). INS Morell (tot el dia). Vena llibres antics (Rambla Verge del Roser, tot el dia).

Tallers de Sant Jordi. De 17 a 18 h: plaça de l’Església.

Organitza: TASTA. És obligatoria que els infants vinguin acompanyats de les seves famílies. Hi haurà una parada d’intercanvi de llibres.

Espectacle: ‘La veritable història del Cavaller Jordi’. 18 h: plaça de l’Església. A càrrec d’Invisible Companyia de Titelles.

Els infants tornaran a ser protagonistes de la jornada amb activitats en bona part dels municipis. Gerard Martí

Sant Jordi 2025

Eudald Carbonell: «El gran problema de la humanitat és perdre la identitat col·lectiva»

Entrevista l El paleontòleg presenta de ‘De la caverna al cosmos’, un treball «pessimista amb esperança» on mostra el seu vessant més filosòfic sobre el futur de la humanitat i els riscos que comportarà adaptar-se a les noves tecnologies

David Prats

Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és un dels tarragonins d’adopció més il·lustres de les darreres dèca des, una figura que va més en llà de l’arqueologia i la paleo antropologia per entrar de ple en el grup de pensadors cata lans més influents d’aquest segle a través de l’evolució social humana. Aquest Sant Jordi presenta la seva darrera publicació ‘De la caverna al cosmos. Nous horitzons per a l’espècie humana’.

Enguany no és un any qualsevol per fer-li una entrevista. Ara parlem amb un guardonat amb la Creu de Sant Jordi. «Es podria dir que sí i és un premi que potser fa més il· lusió que altres, tot i que, en el fons, no deixa de ser un reco neixement més. L’important és el que s’ha fet, no els premis que t’han donat».

A ‘De la Caverna al Cosmos. Nous horitzons per a l’espècie humana’ parla pràcticament de tot, des d’història a coneixement, passant per ciència, tecnologia, pensament…

«És un llibre que és una mica holístic. En realitat, és molt holístic. Tractar sobre la hu manitat, la transhumanitat i la posthumanitat requereix tractar tots els elements que influeixen en l’espècie, en el que pot passar i en el que ha passat, i això fa que s’hagin de tractar moltes coses».

De fet, de tots els seus llibres, podria ser el que parla més de futur i menys de passat…

«És el llibre que acaba la sèrie i tanca tot aquest recull que he anat fent els darrers anys. Ara al desembre acabaré el que segurament serà el meu últim treball, sobre els cinc pilars de la humanitat, on faig una sín tesi de la teoria de l’evolució social, i ho deixarem aquí».

Tot i no ser un llibre optimista, sí que ha reconegut que és ‘pessimista amb esperança’. Com ho podríem explicar això?

Pessimisme

«La paternitat fa que tinguis predisposició a pensar amb més esperança vers el futur»

Humanitat

«Els perillosos són els que tenen poder, però no han assolit la consciència d’espècie»

«No és optimista i no sóc optimista. Hi ha una guer ra i estem davant d’un coll d’ampolla que pot conduir a la tercera Guerra Mundial, en la qual l’armament nuclear tindrà un paper important; per tant, he de ser pessimista, però tinc l’esperança que la humanitat superi aquest coll d’ampolla i avanci per supe rar ho».

Ha dit diverses vegades que el fet de convertir-se en pare li ha fet canviar la perspectiva de moltes coses. L’esperança en el futur és una d’aquestes?

«Exactament és així. Els gens i la paternitat fan que tinguis una predisposició a pensar

amb més esperança en el fu tur que quan no deixes fills. Ara penso que arribarà aques ta tercera Guerra Mundial, però també que podria ser que el coll d’ampolla passi rà pidament i arribem més aviat del que crèiem a la posthuma nitat. Quan et neix un fill et fa canviar la consciència».

Aquest és un altre tema que tracta en el llibre, l’evolució de la humanitat cap a una transhumanitat i una posthumanitat… i parla de canvis que passen molt de pressa, fent, en pocs anys, salts equivalents a segles.

«Serà exactament d’aquesta manera. Gràcies a la tecnolo gia i la intel·ligència artificial,

en pocs anys la humanitat farà un pas evolutiu cap a la transhumanitat, un pas que en una altra època hauria ne cessitat dos cents o tres cents anys per produir se. Això em fa pensar que la posthumani tat pot arribar molt aviat».

Però aquesta velocitat també pot ser contraproduent i provocar una involució al mateix ritme…

«Aquest és el risc més gran, perdre en molt poc temps el grau de socialització que s’ha aconseguit i la consciència so cial que s’ha anat creant».

La conclusió que es pot treure del llibre, com en altres anteriors, és que la humanitat no en surt gaire ben parada. De fet, poca gent com vostè es pot permetre el luxe de dir que la humanitat és imbècil i quedar-ser tan ample…

«Suposo que és la solvència de tants anys d’investigació i de treball (riu). He dit im bècil a tothom i m’he quedat tan ample, és cert, però és el

que crec i ho puc fonamentar.

Quan la història i tot el que hem descobert sobre els nos tres avantpassats ens porten a la conclusió que som una espècie imbècil, ningú es pot enfadar».

Malgrat això, vaticina que els humans seran capaços d’arribar a altres mons sempre que assoleixin ‘consciència’, que és una cosa que se’ls pressuposa. «Consciència tecnològica i la còsmica… La consciència se’ns pressuposa, però hi ha la consciència d’espècie, la consciència col·lectiva, la consciència individual i hem de desenvolupar la conscièn cia tecnològica i la conscièn cia còsmica, que va més enllà. La consciència d’espècie, per exemple, és més recent que la consciència individual i col· lectiva. Els perillosos per la humanitat són els que tenen poder i consciència tecnològi ca, però no han assolit la cons ciència d’espècie…» Suposo que quan algú no té

consciència d’espècie perd també la capacitat de socialitzar, l’empatia… «No tenir consciència és exac tament això. Socialitzar és el que ens fa humans. El gran problema de la humanitat és la pèrdua de la identitat col·lectiva. La consciència de col·lectivitat ha d’estar per so bre de la individual per poder avançar i evolucionar».

Darrerament, ha parlat sovint d’aturar-se, però ja té un altre treball a punt. De veritat es retira?

«En realitat jo no m’he aturat mai i no crec que ho faci. El coneixement no s’atura mai. Pensar ja és una altra cosa, és més personal. En realitat, pots tenir molts coneixements i no pensar, però és difícil deixar de pensar. Segur que continu aré pensant…»

Parlant de pensament…

Tot i ser un home eminentment de ciència, no creu que ‘De la caverna al cosmos’ també arriba a conclusions filosòfiques i gairebé religioses?

«És lògic que a vegades la gent de ciència arribem a aquesta mena de conclusions, sobre tot quan ens fem grans. El pensament científic es fa cada vegada més filosòfic, de ma nera que els científics acabem fent filosofia i de la filosofia a la religió no hi ha tanta dis tància. El problema és quan et converteixes només en un venedor de diaris, perquè cal dir alguna cosa que tingui sentit!».

Eudald Carbonell, en una de les seves darreres estades a Tarragona per presentar ‘De la caverna al cosmos’. Neus Bertola/ACN

Portada de ‘De la caverna al cosmos’. Cedida/Ara Llibres

Sant Jordi 2025

Cossetània reforça l’aposta pel món local i els projectes trencadors

Novetats l 9 Grup Editorial presenta aquest Sant Jordi ‘De la Garrotxa a Can Putades’ o ‘Pastors i Ramats’

Redacció

Un any més, l’arribada de Sant Jordi es converteix en un repte notable per al principal grup editorial amb arrel a les comarques tarragonines, i més encara per la seva proximitat amb la Setmana Santa, que ha impedit desenvolupar un calendari previ amb nornalitat. És per aquest motiu que el 9 Grup Editorial, que aplega els segells que encapçalen Cossetània i Lectio Ediciones –hi figuren Angle, Eumo o Books, entre altres–, fa una aposta important per la jornada d’avui.

Aquest 2025 el grup arriba a la data del 23 d’abril amb prop de 170 títols publicats durant tot l’últim any. És una xifra que el director del grup, Jordi Ferré, considera «molt elevada i estable», tot i que reconeix que es tracta de da-

des que queden «allunyades del creixement que havíem tingut en els primers anys de l’editorial».

Una de les grans apostes del grup per aquest Sant Jordi és el llibre ‘De la Garrotxa a Can Putades’, vinculat a tres

creadores de contingut en català amb gran èxit a les xarxes socials, que es postula com un dels treballs de referència en

De les històries locals en destaquen ‘Valls-Kenya 74’ o ‘Nàstic inèdit’

el llistat de vendes més joves. Per altra banda, també hi trobem ‘Esmorzar de forquilla’, d’Albert Molins, impulsor de l’App Esmorzapp, o ‘Pastors i ramats’, de Pep Puig i Xavier Bayer, que recull les vivències de disset pastors i pastores, i que està basat en la sèrie emesa pel Canal 33. Més enllà d’aquest títols amb vinculació i suport mediàtic –ja sigui per les xarxes socials o la relevisió–, el grup editorial compta amb un sòlid i extens catàleg amb propostes més personals on hi són presents des dels llibres de natura, narrativa o l’assaig,

a més de premis literaris i apostes infantils.

D’aquest últim bloc destaca el conte ‘Les margarides blanques’, d’Olga Xirinacs i Pilarín Bayés, un llibre solidari amb la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, o la col·lecció del Patufet. Una altra de les apostes del grup són els llibres de muntanya i excursionisme. En aquest apartat el catàleg d’enguany incorpora la ‘Guia per iniciar-se en l’ornitologia’ i la guia ‘Orquídies de les Muntanyes de Prades’, a més del llibre ‘Valls-Kenya 74’, que recull la proesa de set joves que en poc més de tres mesos van recórrer 14.000 km creuant el continent africà en un ‘landrover’. En l’apartat d’assaig, Enric Pujol signa ‘Nàstic inèdit’, un recull de 600 històries del club, i Carles Singla fa un treball similar amb ‘Mirador indiscret’, en què relata anècdotes, rumors i xafarderies de la història petita de la Catalunya dels anys 30. En l’àmbit de narrativa, el grup incorpora les últimes novel·les d’autors com Albert Pijuan, Cristina Canamases, Roser Vidal, M. Victòria Lovaina o Eva Vilanova.

Tradicional trobada d’autors tarragonins de Cossetània prèvia a Sant Jordi. Cedida

Marta Vives: «A

les amistats

no

els

exigeixes res,

però el que arriben

a fer, no ho fa ningú»

Entrevista l La periodista i escriptora reusenca publica ‘Tens la força de les coses’, un recull d’històries reals sobre dones carregades de força i cruor on s’exalta el valor de l’amistat i la necessitat de reforçar les relacions entre les persones

David Prats

Fa tres anys debutava com a escriptora amb un recull d’històries reals sobre diferents visions de l’amor que superaven l’estereotip de l’amor convencional. Ara Marta Vives (Reus, 1976) fa un pas més i, amb ‘Tens la força de les coses’ (Ara Llibres), basat també en històries reals, reescriu el concepte de l’amistat a partir vivències de dones i, sobretot, de crues situacions que se sustenten gràcies a la força de la companyia trobada.

En el teu primer llibre, ‘Diguem-ne amor’, tractes de formes d’estimar més enllà de l’amor romàntic i ho fas en primera persona. Ara et centres en l’amistat, però hi ha una narradora i sembla que agafis distància. Què canvia?

«A ‘Tens la força de les coses’ volia fer una cosa diferent, en cap cas és una segona part del ‘Diguem-ne amor’. Volia canviar i explorar maneres diferents d’explicar-me. Era una manera de posar-me a prova i trobar altres maneres d’escriure».

L’origen de les històries tampoc és el mateix.

«Sempre són històries reals. Al ‘Diguem-ne amor’ eren històries que jo coneixia o que vaig anar a buscar, on es veu més la periodista, perquè eren entrevistes amb personatges que jo vaig triar i jo posava paraules a la seva veu. Ara, en canvi, són històries que m’he trobat i he necessitat una manera diferent d’explicar-les. Això també m’ha posat a prova, perquè hi ha situacions que confirmen totalment que la realitat supera qualsevol mena de ficció». De fet, algunes de les històries podrien ser una novel·la per elles mateixes.

«Totalment. Estic convençuda que no hauria pogut escriureles si hagués tingut la intenció de fer una novel·la. No tinc prou imaginació per inventar situacions com les que la vida ha creat per als personatges. Potser per això em vaig distanciant cada vegada més de la

Essència

«Amb la Carme Junyent neix una amistat trobada i un vincle que no hauríem imaginat»

Duresa

«Totes són històries crues. Coses de dones que pesen, s’amaguen i no s’expliquen»

Marta periodista i he intentat crear una veu una mica més literària».

Tant el títol com els quatre blocs i l’epíleg tenen una relació directa amb els versos d’Enric Casasses que la Carme Junyent et demana que llegeixis en el seu funeral. Com es genera el vincle entre la Carme i el llibre?

«No és una situació volguda. Estava treballant en les històries abans de la mort de la Carme, però no tenia clar com explicar-les. Tenia la fórmula del primer llibre, però no volia fer el mateix i buscava un altre camí. En aquest camí va passar això de la Carme, una amistat trobada amb la qual

s’havia generat un vincle molt potent i que, arran de la seva malaltia, em demana que llegeixi una carta quan arribi el dia del seu funeral. Per a mi és una situació molt dura, perquè jo no pertanyia al seu cercle més íntim i mai ningú m’havia demanat una cosa semblant. És llavors quan, a part de la carta, m’envia el poema ‘Tens la força de les coses’». En certa manera, és la Carme qui et dóna la clau del llibre.

«Indirectament, sí. La Carme era tot fortalesa, abans de la malaltia i després, molt apassionada i potent. Una sàvia… Va ser un temps després del seu funeral quan m’adono que

els versos parlen del mar i dels arbres, com dues de les meves històries... i ho veig clar. A partir d’aquí, el llibre s’organitza en blocs vinculats amb el mar, els volcans –que són dones com volcans–, els arbres i la veritat, com el poema de Casasses. És llavors quan hi introdueixo la narradora –perquè les històries són el que expliques, no qui les explica– i tampoc hi apareixen els llocs, per evitar

qualsevol judici extern».

De fet, el poema i la Carme Junyent tenen també el seu paper al final del llibre i és l’única protagonista no anònima.

«Sí. Quan hi penso, m’adono que la meva relació amb la Carme és una història més d’amistat trobada, entre dues dones de generacions diferents, que es coneixen en un entorn de feina i que generen un vincle més enllà del que haurien pogut imaginar».

Totes són històries de dones i totes molt dures, d’aquelles que les nostres mares en dirien ‘coses de dones’, amb un punt de tabú...

«Certament. Són totes molt dures i crues, coses que fa uns anys moltes dones patien i no podien explicar a ningú, tot i que són coses que passen contínuament, com el naixement d’un fill mort, una malaltia, la mort d’algú proper… Coses de dones, que pesen, que queden amagades, i que no s’expliquen. De tota manera, són co-

ses en les quals també els homes es poden veure reflectits, pel mateix pes de la història i perquè tots som fills d’una mare».

La relació amb els pares–amb la mare, concretament– també és protagonista d’una història. És una altra mena d’amistat?

«Arriba un moment de la vida que descobreixes una altra manera de veure els teus pares. T’adones que han viscut coses de les quals tu no n’ets conscient, i ets capaç de tenir-hi converses de tu a tu i de plantejar-te com seria una relació d’amistat amb la teva mare o el teu pare si tingués la teva edat, sense el salt generacional. També volia explicar això, perquè, en certa manera, ho vivim tots quan prenem el rol de cuidadors i passem a cuidar a qui s’ha fet de càrrec de nosaltres tota la vida». Si haguéssim de resumir el ‘Tens la força de les coses’ en una frase, no dubtaria a dir que és pura exaltació de l’amistat.

«A diferència de la parella, als amics no els jutges. Són com són i no esperes que canviïn. Les parelles i, fins i tot, els pares, intentes que siguin com tu voldries, però a les amistats no els exigeixes res, i el que arriben a fer no ho fa ningú. Saps què hi ha i amb això fas. La Marina Garcés diu que l’amistat és l’única relació humana que no està institucionalitzada, i no puc estar-hi més d’acord. No hi ha judici respecte a l’altre i, en aquest cas, en cap de les històries hi ha cap judici, només hi ha la llibertat de voler ser, o ser, el que un desitja». Tot i això, i sense ànim d’esberlar res, no semblen bons temps per a l’amistat.

«Les xarxes socials i la tecnologia no ajuden i el món va al revés, però reclamo aquest amor a qualsevol lloc i en les coses petites. L’amistat dóna moltes oportunitats i hem de tenir més pell i mirar-nos més. L’última barbaritat que he vist és que la gent utilitzi el ChatGPT per tenir converses com si fos un amic!».

Marta Vives presenta el seu segon treball literari després del seu debut amb ‘Diguem-ne amor’ l’any 2022. ACN

Portada de ‘Tens la força de les coses’. Cedida/Ara Llibres

Sant Jordi 2025

El segell tarragoní Silva Editorial arriba als 700 títols publicats

Redacció

El segell tarragoní Silva Editorial continua apostant per la cultura local i global i, en aquesta línia, presenta enguany una quinzena de llibres nous per Sant Jordi, una xifra que representa mantenir nivell de publicació amb relació a la festa de l’any passat. De tots aquests nous títols, set són d’assaig, cinc de narrativa i tres de poesia. El segell que tenen en comú tots els títols és que, en tots els casos hi ha un vincle amb les comarques tarragonines.

Amb seu social a la ciutat de Tarragona, l’editorial Silva és una marca creada per l’empresa de comunicació Nou Silva Equips, l’any 2000, per a llibres i productes audiovisuals i la dirigeix el filòleg i periodista Manuel Rivera. A més, produeix per a altres

marques. El seu nom s’emparenta etimològicament amb la paraula llatina ‘Silva’, que significa bosc, i alhora amb

una forma mètrica poètica. Els treballs que publica Silva Editorial es caracteritzen per la seva proximitat a au-

tors, autores i públic; molt sovint es tracta de la publicació de primeres obres, i sobresurt també la seva diversitat quant

L’editorial també col·labora amb altres entitats per a les seves publicacions

a gèneres (poesia, narrativa, assaig i divulgació, teatre, llibres infantils, etc.). El segell també col·labora amb altres serveis de publicacions i entitats, com han estat, enguany el Centre d’Estudis d’Altafulla, l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, l’Ajuntament de Constantí o la Fundació Privada Mútua Catalana. Entre la seva extensa i intensa trajectòria de 25 anys de funcionament, cal destacar la publicació d’una xifra total que s’apropa als 700 títols, principalment en llengua catalana i castellana. Una part important d’aquetes publi-

cacions dels darrers anys i la totalitat de novetats literàries d’enguany es podran trobar a les llibreries i parades de la ciutat de Tarragona, Reus, així com a bona part del Camp de Tarragona.

Entre castells i futbolistes Si fem una cerca entre els treballs publicats com a novetat per aquest Sant Jordi de 2025 caldria fer referència a la novel·la del periodista i escriptor Àlex Saldaña ‘Flores en la cuneta’, així com a la història sobre ‘El futbolista (i la medusa australiana)’, també en format de novel·la, en aquest cas obra de Josep Llop. Per altra banda, Silva també s’ha fet càrrec de publicar l’assaig de Jordi Bertran ‘Tarragona amb C de castells i de cuina’, a més del recull de relats de viatges de diversos autors ‘Siempre nos quedará Cabinda’, amb vinculació a Altafulla. Finalment, també cal esmentar la novel·la de l’autor fatarellenc Josep Gironès, que publica ‘L’home del segle’, al qual se suma el recull de poesia ‘Alas de Oniria’, que signa la tarragonina Magda Guillén i compta amb il·lustracions de la cambrilenca Nuri Mariné.

Presentació de l’assaig ‘Tarragona amb C de Castells i de Cultura’, de Jordi Bertran. J. Granero

Propostes literàries

Tan bonica i tirana

Blanca Llum Vidal

Proa

Premi Carles Riba 2024. La primera capa del llibre és un amor desbocat d’intensitat hiperbòlica que es diu amb un ritme nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics, a vegades barrocs i a vegades directes. Després, el llibre és una reflexió sobre la malaltia invisible i un tribut poliamorós a l’amistat.

De la Garrotxa a Can Putades

Joana Cabratosa, Ona Jou i

Núria Simón

Cossetània

Un llibre fresc, autèntic i ple d’humor sobre l’amistat, les xarxes socials i les dificultats de la vida adulta, i moltes putades. Quan aquestes tres amigues garrotxines es traslladaren a Barcelona per viure la somiada vida universitària, ni els passava pel cap acabar convertides en ‘influencers’ i alguna cosa més.

Sant Jordi 2025

Aquest tros de vida Estel Solé

Columna

Premi Ramon Llull. La Lena és una científica que lluita per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l’opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix emprendre un viatge inesperat amb l’Abel.

Peripècies

Maria Barbal

Columna

L’Anton Bellart veu com la seva vida fa un tomb després de l’èxit del seu primer llibre. Empès per un editor expert, es proposa escriure una novel·la mentre intenta trobar el seu lloc en un món literari tant fascinant com exigent. La Sílvia Cors, una autora que sembla posseir ja un estil propi, esdevé una persona essencial en aquesta nova etapa.

Somniàvem una illa Roc Casagran Univers Premi Sant Jordi 2024. La novel·la és una carta d’amor, una confessió de la protagonista al seu marit per poder entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d’ara. Un viatge a l’interior de la protagonista que l’embranca amb la realitat històrica, geogràfica i cultural de vuit illes.

Flores amarillas en la cuneta Álex Saldaña

Silva Editorial

Darrera novel·la d’un autor de llarga trajectòria, Álex Saldaña, escriptor i periodista, exdirector de diaris, a Caracas i a Tarragona. Amb aquesta obra exposa el que es pot malbaratar per una errada al volant. Una obra de ficció però alhora actual i pedagògica, amb personatges vius i reconeixibles.

El comerç de proximitat us desitja una bona diada de Sant Jordi!

Sant Jordi 2025

Propostes literàries

El jo que no mor

Ferran Torrent

Columna

Som a l’any 1966 i l’hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d’Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal. A l’hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l’ha vista mai.

Confessions d’un sommelier

David Seijas

Ara Llibres

En David Seijas va ser el sommelier del Bulli durant dotze anys. El vi és la seva gran passió i també ha estat durant molts anys el seu gran problema. Ara fa sis anys que va aconseguir superar les addiccions que havien marcat la seva vida. Aquest llibre és la seva història de lluita constant per superar una addicció tan relacionada amb la seva professió sense renunciar-hi.

Mariona Caldentey (Sense autor)

Cossetània

Edició a cura de Laia Coll. Pròleg d’Andrés Iniesta. Mariona Caldentey (Felanitx, 1996) és jugadora de l’Arsenal i durant deu temporades ha defensat la samarreta del F.C. Barcelona. És una de les millors futbolistes del món, imprescindible per als èxits del Barça (tres vegades campió d’Europa) i de la selecció.

La memòria dels catalans Borja de Riquer Edicions 62

Com hem arribat a ser qui som? Les comunitats, les nacions, no són eternes i immutables. En ple segle XXI, en un moment de grans transformacions socials, culturals i ideològiques, convé explicar quins són i com s’han construït al llarg del temps els elements cohesionadors de la nostra identitat col·lectiva, és a dir, els referents que configuren la memòria nacional.

A l’altra banda de la por Marta Orriols

Proa

La Joana té l’estímul i la incertesa d’un càrrec nou com conservadora del MNAC, dos fills adolescents i, anys després de la separació, la petició de divorci de l’exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura. Introvertida i observadora, la Joana s’esforça per desxifrar els canvis i alguns fets inquietants del seu entorn que li debiliten l’equilibri.

Esmorzar de forquilla

Albert Molins Renter Cossetània

Un assaig sobre els clàssics i atemporals esmorzars de forquilla, amb les receptes més emblemàtiques i un directori dels millors bars i restaurants per gaudir-ne. En un moment en el qual les noves tendències gastronòmiques releguen la cuina catalana, l’esmorzar de forquilla es reivindica com l’àpat en què es defensa millor.

Diagonal Manhattan

Xavier Bosch Columna

L’Edda Leveroni rep un regal singular el dia que en fa vint-i-un: una estada d’un any a l’agència de publicitat de la Bianca B. Miller a Nova York. El 1989 l’Edda s’haurà d’obrir camí a Manhattan, en una agència on només treballen dones i en un univers de creativitat i d’anuncis que volen vendre la vida americana.

Tarragona amb C de castells i de cuina

Jordi Bertran

Silva Editorial

La publicació recull un centenar d’articles publicats anteriorment pel filòleg i gestor cultural Jordi Bertran, en els quals s’aprofundeix en el lligam entre el món dels castells i el de la cuina autòctona, ambdós alhora reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Propostes literàries

L’home del segle

Josep Gironès

Silva Editorial

Una novel·la històrica d’aquest autor, Josep Gironès, nascut a la Fatarella (Terra Alta) i resident al Catllar (Tarragonès), habitualment autor de narrativa i guies de viatge. La trama té com a fil conductor la vida d’un carlí centenari i està inspirada en l’Home del Segle, un prohom que va viure entre els anys 1800 i 1900.

El Búnquer Confidencial

L’equip del Búnquer

Ara Llibres

Il·lustrat per Ricardo Peregrina. Un recull de 10 biografies inèdites dels personatges més coneguts, polèmics i controvertits de la història recent de Catalunya i del món. En aquest llibre, els lectors decidiran si entren al búnquer o no: Adolf Hitler, Montserrat Caballé, Joan Carles I, Ossama bin Laden, Lluís Companys, Vladímir Putin, Froilà, Lady Di, Francisco Franco i Fèlix Millet.

Sant Jordi 2025

L’àngel del Noucentisme

Lluís Boada

Cossetània

L’assaig recull la vida i l’obra del pintor Manuel Humbert. Josep Pla considerava Humbert «un home d’un interès extraordinari». Dotat d’un talent innat per al dibuix, de ben jove es va anar formant com a pintor a París. Va freqüentar grans figures de les arts i el pensament, com Modigliani, íntim amic seu, que li va fer dos superbs retrats, o Picasso.

La casa de les tres xemeneies

Andreu Claret Columna

Barcelona, 1962. El Ramon, un adolescent de divuit anys arriba a una ciutat plena de contradiccions: fosca però alhora lluminosa, atemorida però solidària. Descobreix una Barcelona que s’obre camí entre les escletxes del règim sorgit de la guerra. Des de la casa del Poble-sec on viu, davant de les xemeneies industrials, el Ramon veu sorgir els primers indicis de modernitat.

En carn i ossos

Núria Cadenes

Ara Llibres

Dotze narracions basades en fets reals i una que ben bé ho podria ser. Quan la realitat reclama ser matèria literària se li ha de fer cas. Per això han pres forma aquests relats ordenats en cronologia històrica que es llegeixen des de l’ara mateix. La manipulable por de les masses? O la violència contra les dones, o les guerres que sempre castiguen els pobres.

El carrer de la xocolata Ramon Solsona Proa

Les memòries dels germans Solsona fan olor de xocolata perquè van néixer a prop de la fàbrica del Cola Cao. Són els nens i nenes dels anys cinquanta que s’abstreuen del franquisme amb els tebeos, la ràdio i els Juegos Reunidos. Estrenen el telèfon, la dutxa, la nevera elèctrica, el televisor i el sis-cents. Gràcia és un barri popular, amb escombriaires, fanalers, cobradors, botigues de tota la vida...

El comerç de proximitat

us

desitja una bona diada de Sant Jordi!

Sant Jordi 2025

Propostes

literàries

Catalunya parc a parc

Albert Santjoan i Jordi Santjoan

Cossetània

Atles il·lustrat ple de mapes vius i de gran format amb tot luxe de detalls. Jordi Santjoan completa el seu atles de Catalunya endinsant-se en els 16 principals parcs naturals de Catalunya. Cadascun inclou dos mapes: un amb els principals atractius paisatgístics, i l’altre amb una excursió suggerida per endinsar-se en aquest patrimoni natural.

Generació 3XL

3XL Vibes

Ara Llibres

Un llibre per a tots aquells millenials que vam créixer amb el Súper3 i el 3XL de fons cada tarda, que esmorzàvem mirant Doraemon, dinàvem amb Sakura, la caçadora de cartes, i passàvem els vespres seguint les aventures de l’Inuyasha o intentant descobrir els misteris alhora que el detectiu Conan. Torna el 3XL, en forma de llibre, per recuperar aquelles històries.

On no em puguis trobar

Tamara Molina Fanbooks

Un amor que floreix entre les esquerdes d’un cor trencat. La Gala n’està farta d’estar atrapada en un cercle viciós de dependència i toxicitat amb el seu exnòvio. Per això decideix deixar-ho tot enrere i allunyar-se completament d’ell, amb l’esperança de poder sanar el seu cor i evitar la temptació de tornar a caure en aquella relació destructiva. Fugir on no pugui fer-li mal.

La Fugida

Mayka Navarro i Paco Marco Columna

‘La fugida’ és una reconstrucció rigorosa d’un dels episodis més intrigants de la història recent del nostre país: el retorn, la reaparició i la fugida del 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Amb un estil periodístic precís i vibrant, Navarro i Marco combinen una investigació exhaustiva amb testimonis privilegiats per revelar què va passar exactament aquell.

Les postres d’en Jordi Roca

Jordi Roca

Ara Llibres

El pastisser oficial del Celler de Can Roca fa una revisió de la seva trajectòria extraordinària i de totes les seves creacions i ens apropa de manera senzilla i clara la millor selecció de dolços, postres i gelats escollits amb cura per a cada ocasió. Aquesta és l’obra definitiva que recull les millors creacions d’un pastisser de referència internacional.

Com iniciar-se en l’ornitologia

Màrius Domingo de Pedro Cossetània

Una guia per a tota la família, amb imatges a tot color, per aprendre del fascinant món dels ocells. Cada cop trobem més gent que descobreix com de gratificant pot ser recórrer el nostre país a la cerca d’aquests meravellosos éssers alats que són els ocells. No només és un llibre per iniciar-se en l’ornitologia, també per ampliar-ne coneixements.

Ales d’Ònix

Rebecca Yarros Columna

Després de divuit mesos a l’Acadèmia de Guerra Basgiath, la Violet Sorrengail té molt clar que no queda temps per entrenar-se. Cal prendre decisions. La batalla ha començat i, amb enemics apropant-se a les muralles i infiltrats a les seves pròpies files, és impossible saber en qui confiar. Ara la Violet haurà d’emprendre un viatge fora dels límits d’Aretia per buscar aliats.

Siempre nos quedará Cabinda

(Diversos autors)

Silva Editorial

Recull de l’experiència de destacats viatgers-escriptors, o escriptors-viatgers, que es troben cada any al museu privat del Forn del Senyor (Altafulla), seu de l’associació A.V.E., on intercanvien amb passió les «pàgines viscudes» al llarg dels darrers mesos i els relats que s’hi han inspirat. Són 26 mirades diverses al món.

Propostes literàries

Pastors i ramats

Xavier Bayer i Pep Puig

Cossetània

Recull de 17 trobades amb pastors i pastores: una conversa sobre vivències i reflexions. El món dels pastors és un món singular. D’entrada, tenen moltes estones de solitud, la qual cosa els porta a moments per pensar i per saber escoltar la vida. Al llarg dels segles han adquirit coneixements sobre paisatge, natura, remeis, cures i un munt de coses més. Ara, però, se’ls escolta poc.

Valls-Kenya 74

(Diversos autors)

Cossetània

L’any 1974 set joves van iniciar una aventura. En poc més de tres mesos van recórrer 14.000 km creuant Àfrica. Volien escalar els monts Kenya i Kilimanjaro. Una ruta des de Valls fins a Kenya travessant països, deserts, selves, rius i poblats. Els joves eren Xavier Azagra, Pere Benaiges, Òscar Cadiach, Josep Capellades, Sebastià Figuerola, Eduard Gonzàlez i Jordi Magrinyà.

Hi ha llum entre les cordes

Sílvia Vidal

Ara Llibres

Una aventura que t’inspirarà a desafiar els teus límits i redescobrir la vida. Sílvia Vidal ens obre les portes al seu món amb una història que va molt més enllà de l’escalada. Ens regala una història captivadora sobre els límits humans, la solitud i la força de creure en un mateix. És un viatge emocionant i introspectiu, ple d’aventures al límit i una lliçó de vida que no et deixarà indiferent.

Les que no dormen NASH

Dolores Redondo Columna

La psicòloga forense Nash Elizondo documenta l’origen d’una llegenda sobre bruixeria a l’avenc de Legarrea, en una de les Valls Tranquil·les de Navarra, però quan baixa a l’avenc hi troba és el cadàver d’una noia desapareguda tres anys enrere, l’Andrea Dancur; un cas que va commocionar el país sencer i pel qual una dona compleix presó. Les noves pistes obliguen a reobrir el cas.

Entrepans per devorar

Julie Schwob Cossetània

Un llibre amb fotografies a tot color amb més de 60 receptes creatives per devorar bons entrepans. Julie Schwob ens fa descobrir noves maneres d’obsequiar-nos en el dia a dia amb més de 40 receptes d’entrepans imaginatius i apetitosos, dolços i salats, per a tots els gustos! Des dels clàssics de sempre fins als que ens fan viatjar, amb pans per fer-se un mateix a casa i les seves salses.

Aigua

Gemma Puig

Ara Llibres

Gemma Puig és una gran divulgadora dels fenòmens meteorològics. Aquí no només hi trobem històries curioses i impactants –gent que viu només de l’aigua de pluja, o la petjada hídrica de fabricar uns texans-, sinó que aprendrem amb fonament científic com es forma una calamarsa, quants tipus d’aigua diferents existeixen o l’impacte de l’augment del nivell del mar.

Una vida a les muntanyes

Abraham Orriols

Ara Llibres

Cent anys d’ofici, determinació i resiliència. Una crida a preservar el coneixement i les tradicions. A Bruguera, un petit poble al peu del Taga, hi viu la pastora més vella de Catalunya. Amb quasi cent anys, la Marina Vilalta segueix exercint el seu ofici. Edició amb tapa dura i un nou text titulat ‘Un any després’, que explica el viscut des de la publicació de l’edició original.

La dona del segle

Toni Cruanyes

Grup 62

Toni Cruanyes rescata la història de les dones de la seva família. S’endinsa en la psicologia de tres noies joves, nascudes els anys 1900, 1928 i 1954, que han de prendre decisions que les marcaran per sempre. És la restitució de la memòria de dones valentes i treballadores, silenciades en un món dominat pels homes. L’autor ofereix una visió íntima i detallada dels canvis socials al llarg del segle XX.

El comerç de proximitat us desitja una bona diada de Sant Jordi!

Sant Jordi 2025

Propostes

literàries

Crema l’APM? Equip de l’APM

Ara Llibres

Aquest llibre és una invitació a submergir-te en un món d’humor irreverent i diversió interactiva. Amb un estil fresc, descarat i fanfarró, t’ofereix l’experiència més propera a crear el teu propi univers APM?. Descobreix aquest fenomen que va començar fa 20 anys com un programa de ràdio, va conquerir la televisió i avui triomfa a les xarxes socials.

La noia de les ovelles pigallades

Laura Gordó Cossetània

Un anunci, una escola on s’ensenya a fer de pastor, una joventut rebel i una decisió que ella no pren faran que la vida de l’Anna Plana doni un gir inesperat. En el nou escenari, la Vall d’Àssua, l’Anna caminarà a contracorrent i a ulls escèptics de molts dels seus veïns. Entre cims nevats i animals passarà de ser la noia sense rumb a convertir-se en una dona forta.

Menopausa

Nina Columna

«Mama, tu com vas viure la menopausa?». Així comença aquest llibre en què la Nina parla d’aquesta etapa de la vida que totes les dones hem d’encarar. I ho fa partint d’una conversa amb les seves dones de referència, que van passar per aquest procés en un moment en què no hi havia ni tanta informació ni tant de temps per reflexionar-hi, i que ho van viure amb normalitat.

Palestina des de dins

Cristina Mas Andreu

Ara Pausa

Un repàs a la història del conflicte palestí per entendre’n totes les claus. Un llibre periodístic que combina la geopolítica amb les històries personals per conèixer, des dels seus inicis, tot el que cal saber sobre un conflicte llarg i amb moltes arestes. Mas torna a Israel i Palestina per escriure part del llibre sobre el terreny i conèixer de primera ma les històries que explica.

El nostre llegat salvatge

Peter Wohlleben Cossetània

Una obra imprescindible per a tots aquells que volen comprendre el lloc dels humans a la xarxa de la vida i actuar per preservar el nostre llegat natural. Totes les espècies, siguin del regne vegetal o animal, s’han adaptat per sobreviure: des d’arbres que tenen la capacitat de foragitar rinoceronts fins a una pandèmia causada per virus microscòpics.

Els xiprers

Jair Domínguez

Columna

En una urbanització idíl·lica de l’Empordà, un grup de famílies joves crien els seus fills. Són els fills dels ‘boomers’, que han tingut fills i els eduquen d’una manera mai vista en la història de la humanitat: tenen tot el que volen, ningú els pressiona, cap autoritat plana sobre ells. Quina vida els espera als fills més cuidats, vigilats i protegits de tots els temps?

Renàixer del fang

Llibre solidari per salvar llibreries

(Diversos autors)

Ara Llibres

La tragèdia de la DANA del 29 d’octubre ha sacsejat el País Valencià i ens interpel·la a tothom. Davant una catàstrofe d’aquesta magnitud, des d’Ara Llibres s’han preguntat com ajudar i ser útils per canalitzar l’onada de solidaritat i enviar als afectats no només caliu i suport, sinó també recursos econòmics.

El crim en Shakespeare

Rosa

María Martínez Ascaso Cossetània

Els camins del crim en Shakespeare són plens de reguitzells de sang, i aquest llibre és un viatge sagnant per la gran varietat d’assassinats que omplen les seves obres. Rere cada espasa, cada daga, cada verí, rere les mans que estrangulen la innocència o la culpa, s’hi amaga la passió, l’ambició, l’enveja, la frustració i les complexes relacions entre els éssers humans.

Propostes literàries

Els dos últims Fabergé

Cristina Canamases Guitart Cossetània

XXXVI Premi de Narrativa Vila d’Ascó. Els dos últims Fabergé connecta dues èpoques i dos mons aparentment llunyans. L’Olga, una jove que creix a la Rússia de principis del segle XX, treballa amb el seu pare al taller de la famosa joieria Fabergé, on dissenya una peça única. Més d’un segle després, a la tranquil·la ciutat de Girona, uns amics descobreixen un misteriós objecte.

La segona llista dels meus desitjos

Grégory Delacourt

Edicions 62

Una oda a la vida. La Jocelyne ho tenia tot per ser feliç, però la seva vida es va capgirar el dia que va guanyar la loteria. I ja se sap: els diners ho canvien tot, cap a millor o cap a pitjor. Ara, sola a la seva caseta amb els 15 milions que el seu marit no va dilapidar, la seva vida li sembla buida.

La vida secreta dels arbres

Peter Wohlleben

Cossetània

Edició commemorativa. El bosc, sinònim de quietud i de natura intacta, és un indret paradisíac per a molta gent. Peter Wohlleben, un enginyer forestal de renom, ens permet fer una ullada a la vida oculta dels arbres i ens descobreix fets extraordinaris.

Deu cases deu nits

Núria Moliner

Ara Llibres

L’arquitectura sempre ens envolta. És l’escenografia de les nostres vides. Però què en sabem, d’edificis i ciutats? Com són i com haurien de ser els nostres pisos i cases? Què podem aprendre del passat per construir el futur? Per respondre aquestes preguntes i d’altres, Núria Moliner fa deu estades en deu habitatges únics.

Els nàufrags del Wager

David Grann

Ara Llibres

Una història real narrada amb el ritme trepidant dels millors clàssics d’aventures. L’any 1742 una embarcació atrotinada va arribar a la costa del Brasil. A dins hi viatjaven trenta homes: eren els supervivents del Wager, un vaixell de l’armada britànica que havia salpat d’Anglaterra dos anys abans per atrapar un galió espanyol ple de tresors, però el Wager va acabar naugrafant en una illa de la Patagònia.

Envoltats d’idiotes

Thomas Erikson

Ara Llibres

Un bestseller que descriu els quatre tipus de comportament humà segons els colors bàsics (verd, vermell, groc i blau) i dona indicacions per comunicar-se amb cadascun. Canviarà la manera com et relaciones amb el teu entorn, a la feina o la parella.

Per si un dia tornem

María Dueñas

Columna

Vaig fugir d’un crim involuntari. Vaig fugir dels homes que no em van voler. Vaig fugir d’una guerra. Aquesta és la meva història, entre Espanya i Orà, al costat del mar. Orà. Anys vint, segle XX. En aquesta ciutat africana d’origen àrab, amb influència espanyola i administració francesa, desembarca una jove amb el nom fals de Cecilia Belmonte.

Si Lenin aixequés el cap

Albert Botran i Pahissa

Ara Llibres

Lenin, un dels personatges més importants del segle XX, simbolitza el pas endavant més gran que mai s’hagi fet per revolucionar la història, amb una repercussió clau en els drets de la classe treballadora, de les dones i dels pobles oprimits. Albert Botran es proposa trencar la vitrina rere la qual resta momificat per ordre de Stalin i mantenir amb ell una conversa sobre els problemes del món d’avui.

Propostes literàries

Dones que s’exigeixen

massa

Júlia Martí

Ara Llibres

Estàs cansada de no arribar a tot? T’angoixa no complir amb les expectatives? Et sents culpable per dedicar-te temps a tu mateixa? Si et sents identificada, aquest llibre que et farà veure que no estàs sola.

Les dones mortes

M. Victòria Lovaina Cossetània

Premi Sebastià Juan Arbó 2024. Un dia de 1989, l’esperit de la Madrona torna per endur-se l’ànima de Felicitat. A partir d’aquí la vida de Felicitat es desvelarà i es coneixerà la història de la seva família, uns indians d’inicis del segle XX.

El futbolista (i la medusa australiana)

Josep Llop Tous

Silva Editorial

Una novel·la a l’entorn d’un conegut futbolista i el seu assassinat que mou uns investigadors, L’escriptura d’aquest llibre mostra un coneixement de la història i del món de l’esport. Gènere negre, crònica social i justícia poètica.

Sant Jordi 2025

Les mans brutes i el cor en pilotes

Silvia Madi Fanbooks

La Greta Guinó, presentadora d’un programa del cor, és un fenomen televisiu, fins que un dia el seu promès la deixar en directe. La Greta es veu obligada a refugiar-se a Vilavella del Roure, el seu poble natal.

La veritat del cas Comorera

Antoni Batista Ara Llibres

Descobreix la història de la detenció de Joan Comorera, el polític català més buscat pel franquisme després de Companys. El seu perseguidor, Antonio Juan Creix, va ser una figura peculiar i plena de matisos.

Alas de Oniria

Magda Guillén

Silva Editors

Edició bilingüe amb dibuixos de l’artista Nuri Mariné. Magda Guillén, llicenciada en Història de l’Art i rapsoda, ha estat membre de diversos collectius poètics i polipoètics. Lirisme en estat pur, poesia de l’experiència i alhora simbolista.

Laberint de desitjos

Xavier Bagés Llasera

La Banya Edicions

Una quinzena de relats curts formen part de ‘Laberint de desitjos’, el nou llibre del reusenc Xavier Bagés Llasera que es presenta com una atractiva novetat de cara a aquest Sant Jordi. Publicat per La Banya Edicions, alguns d’aquests relats han estat premiats i l’autor ja s’havia estrenat en l’àmbit de les lletres l’any 2022 i ara s’endinsa de nou en el gènere.

Coses que creixen

Godai Garcia

Ara Llibres

Hi ha molts llibres de botànica, però pocs on es descriguin els pollancres com a nens consentits, el marxívol com un extraterrestre disfressat i on toqui assistir al funeral dels boixos. És un acostament real i apassionat a aquests éssers vius.

Què li hem fet a aquest planeta?

Joan Isaac

La Banya Edicions

El cantautor Joan Isaac estrena un nou llibre poemari (i un espectacle musical), sota el títol ‘Què li hem fet a aquest planeta?’, que coincideix amb el cinquè aniversari de la pandèmia de la Covid19 i que té com a element principal la necessitat de reflexionar com volem que sigui el nostre futur i saber com canviar les coses.

Propostes literàries

Lluita pel que vols...

Pau Capell

Cossetània

En aquest ‘Lluita pel que vols i estima el que tens’, Pau Capell explica les seves vivències personals, els moments més especials que ha viscut amb la família i algunes de les situacions límit que ha viscut en les curses. També, com va aconseguir el seu somni esportiu.

La dolça existència

Milena Busquets

Ara Llibres

L’any 2015, Busquets va publicar ‘També això passarà’, una novel·la sobre la pèrdua de la seva mare. Deu anys després l’autora torna al món que va descriure i reinventar. Aquesta trobada amb el passat li provoca, alhora, una sensació de vertigen i d’anhel: «M’hi vull quedar», confessa.

Aigües de llibertat

Cristina Canamases

Cossetània

XIV Premi de Narrativa Marítima de Cambrils J.L. Savall 2024. Gira al voltant de tres personatges del segle XIX: En Bakari, un adolescent sotmès a l’esclavitud; l’Andreu, un jove català que viatje cap a l’Havana, i la Rosa, que ha quedat vídua i hereta una plantació a Cuba.

La passada a l’espai

Manel Vidal Boix

Destino

Uneix la passió pel futbol amb una extraordinària introspecció personal, subjectiva i cultural. L’irreverent autor ens transporta a un viatge per les seves experiències i reflexions sobre alguns dels futbolistes més icònics, partits memorables i la seva trajectòria en aquest món.

Sant Jordi 2025

Codi font

Bill Gates

Ara Llibres

Traducció d’Àlex

Guàrdia. Un autoretrat íntim, savi i revelador d’una de les persones més influents del nostre temps. Els triomfs de Bill Gates són coneguts: el noi de vint anys que va deixar Harvard per començar una companyia de software que canviarà el món.

Plantes medicinals

Wolfgang Hensel Cossetània

Es mostren les plantes senceres i en detall, alhora que se n’indiquen característiques importants per tal d’identificar-les. A més de la informació necessària per a la identificació, descobrireu dades interessants sobre l’hàbitat, la història, la biologia i l’ús de les plantes.

El comerç de proximitat us desitja una bona diada de Sant Jordi!

100 coses que cal saber sobre IA Ramon López de Mántaras Cossetània

La intel·ligència artificial (IA) ha entrat a formar part de les nostres vides i s’ha convertit en tema d’actualitat. Hi ha, però, molts aspectes que no sempre s’expliquen bé o passen desapercebuts. Els inicis i els daltabaixos de la seva història són poc coneguts.

Catalunya: 50 excursions pel litoral Jordi Longás Cossetània

La diversitat de la costa catalana, amb els recuperats camins de ronda, i les serralades Litoral i Prelitoral ofereixen un seguit d’excursions genuïnament mediterrànies. A la vora del mar o amb el seu blau omplint l’horitzó, caminem entre ginestes, marfulls, pins i alzines.

102 dites il·lustrades per a tothom Víctor Pàmies Cossetània

Sabíeu que afluixar la mosca vol dir pagar sense ganes de fer-ho? I que l’origen ve d’unes monedes barcelonines amb uns ornaments semblants a un vol de mosques? O que cremar-se les celles indica dedicar-se amb molt d’afany a estudiar una cosa? I és que antigament quan es volia llegir a les fosques es feia amb espelmes...

100 jocs automàtics de matemàgia

Enric Ramiro i Pilar Gandia Cossetània

Propostes amb calculadora, amb daus i dòminos, amb targetes, amb monedes i taps, amb cordes i amb forats. Les matemàtiques sempre han tingut fama de complicades i la màgia, d’inexplicable. La matemàgia és tot el contrari: automàtica i s’entén molt fàcilment.

L’art de ser humans

David Bueno

Destino

Premi Josep Pla. Un viatge a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos. És un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix com mirem el món i a nosaltres.

Bensenes, el temps

Josep Cuello Subirana Cossetània

48è premi de poesia

Marià Manent. Bensenes és una paraula menorquina, equivalent a ‘segurament’, que s’acostuma a usar per expressar una suposició quasi certa i que marca les coordenades d’un poemari que invoca el pas del temps.

L’apunt

Un nou decret d’habitatge contra el lloguer de temporada

A començaments d’abril, el Parlament de Catalunya va aprovar un nou decret llei en matèria d’habitatge. Aquest es tramitarà com a projecte de llei i inclourà algunes mesures en referència al lloguer de temporada, les quals van ser incloses per ERC, Comuns i la CUP, qui van signar l’acord amb el Govern socialista. Aquesta nova legislació considera que la durada dels lloguers no serà determinant per establir un contracte de temporada i aquests estaran reglats per la seva finalitat. Així, es diferencia entre els habitatges d’ús recreatiu i els d’ús residencial. D’aquesta manera els contractes que es fan per qüestions d’estudis, laborals o d’atenció mèdica seran considerats com a d’ús habitual i no estaran exempts del topall de preus a les zones tensi-

Les exportacions a Tarragona creixen un

8,6% respecte del 2024

Economia l El sector químic i els béns d’equip han liderat l’exportació a Tarragona durant el mes de febrer d’enguany

ACN

onades. Aquest fet afecta especialment ciutats com Reus i, sobretot, Tarragona, on aquests tipus d’ofertes tenen un pes considerable. A més, els contractes hauran d’acreditar degudament els motius pels quals es lloga l’habitatge i el lloc de residència permanent del llogater, per tal d’evitar possibles actuacions fraudulentes. La mesura anirà acompanyada d’un important règim sancionador per aquells propietaris que no segueixin la normativa. Paral·lelament, es crearà la figura d’un inspector de l’habitatge que vetllarà per verificar el compliment dels contractes i detectar possibles fraus, a més de dictar mesures correctores i realitzar controls. El més destacat de la nova normativa és la capacitat que es dona als Ajuntaments per prohibir els lloguers de temporada, sigui en barris concrets o a tot el municipi. També es redueix el topall al lloguer d’habitacions, la suma del qual no podrà superar el de tot el pis.

Les exportacions de la demarcació de Tarragona van créixer en un 8,6% al mes de febrer en relació amb el mateix període de l’any passat, assolint un volum econòmic de 983,1 milions d’euros, segons les dades que ha fet públiques aquest dimarts el Mi-

nisteri d’Economia, Comerç i Empresa. Aquest augment consolida la tendència positiva de la internacionalització de l’economia tarragonina. Paral·lelament, les importacions també han experimentat un increment, en aquest cas del 1,9%, i s’han enfilat fins als 1.371 milions d’euros.

Així, la balança comercial

El PSC destaca que Tarragona rebrà 2,3 milions d’euros per combatre la pobresa infantil

Economia l La diputada Valle Mellado celebra la inversió per ajudar famílies vulnerables

Redacció

El PSC ha destacat que la demarcació de Tarragona rebrà més de 2,3 milions d’euros del fons estatal aprovat pel govern per combatre la pobresa infantil. Segons ha explicat la diputada socialista Valle Mellado, aquests recursos formen part d’un paquet de gairebé 200 milions d’euros impulsat pel Ministeri de Drets Socials, dels quals prop de 24 milions es destinaran a Catalunya. Mellado ha subratllat que la pobresa infantil és «la més injusta i sovint invisible» i ha recor-

dat les paraules del president Pedro Sánchez: «No podrem ser una societat lliure mentre hi hagi infants sense tres àpats al dia». La diputada ha remarcat que la inversió es destinarà a cobrir necessitats bàsiques com aliments, roba, material escolar, ajudes de menjador o pagament de subministraments. També es reforçaran els serveis socials i s’impulsaran programes d’alimentació i detecció de riscos. El Partit dels Socialistes de Catalunya reitera així el seu compromís amb la igualtat d’oportunitats i la dignitat de la infància.

Les importacions pugen en un 1,9% i arriben fins als 1.371 milions d’euros

Pel que fa als sectors protagonistes d’aquest comportament, destaquen especialment els productes químics i els béns d’equip. Els productes químics han representat un 36,3% del total de les exportacions de la demarcació, amb un increment del 3,9% al febrer respecte al mateix mes de l’any anterior. Les exportacions en aquest sector van sumar 356,5 milions d’euros, mentre que les importacions van arribar als 229,1 milions d’euros, amb un augment notable del 7,1%.

Quant als béns d’equip, les exportacions van assolir els 170,9 milions d’euros, un creixement significatiu del 22,4% respecte del febrer de 2024, evidenciant una major demanda exterior d’aquest tipus de productes. Tanmateix, també es van importar béns d’equip per un valor de 194,5 milions d’euros, amb un augment del 13,4%. Aquest sector representa actualment el 17,4% del total de les exportacions i el 14,2% de les importacions de la província, consolidant-se com un pilar rellevant de l’activitat comercial internacional tarragonina.

de la demarcació presenta un saldo negatiu de 388,4 milions d’euros. No obstant això, cal destacar que el dèficit s’ha reduït en 52 milions d’euros respecte al febrer de 2024, la qual cosa indica una lleu millora de l’equilibri comercial. En l’acumulat dels dos primers mesos de l’any, les exportacions han augmentat un 7,2%, mentre que les importacions ho han fet en un 1,8%, reforçant el dinamisme econòmic de Tarragona.

Un vaixell fent parada al port de Tarragona. Cedida

El Port de Tarragona inicia la reposició de sorra a la Pineda

Vila-seca l La sorra s’extreu del sud de l’espigó del Racó

ACN

El Port Tarragona inicia avui la reposició de sorra de la platja de la Pineda, a Vila-seca. Es posaran 100.000 metres cúbics extrets d’un banc del sud de l’espigó del Racó. Els treballs duraran quinze dies i formen part del contracte de dos anys amb un pressupost de 2,8 milions d’euros. El dragatge es fa a una zona pròxima a la ZEPA Illes Columbretes, al Delta de l’Ebre, protegida per la Xarxa Natura 2000.

Per això es faran controls amb sonars i submarinistes de la flora marina, sobretot de la Cymodocea nodosa, una alga fanerògama marina inclosa en el llistat d’espècies silvestres de protecció especial. També es faran controls diaris i formació específica al personal de l’obra per detec-

tar rastres de tortuga babaua. L’aportació de sorra a la platja de la Pineda és una mesura ambiental compensatòria per la prolongació del dic de Llevant. Juntament amb l’acció dels espigons de contenció que hi ha a cada banda de la platja, el dels Prats i el del Racó, es retorna l’equilibri a la platja de la Pineda mentre el Port preveu aconseguir l’estabilització definitiva de la

Imatge de la draga que reposa la sorra a la platja de la Pineda. Port de Tarragona

platja amb el futur contradic de Ponent Els treballs per reposar la sorra van començar a l’abril amb la instal·lació de les ca-

Equipaments l L’Ajuntament de Cambrils ha tret a licitació la renovació de les àrees de salts i semicercles interiors de la pista d’atletisme municipal, amb l’objectiu d’obtenir l’homologació de la Federación Española de Atletismo i millorar notablement les instal·lacions esportives municipals. Els treballs previstos inclouen la renovació

de les xapes de la pista, les senyalitzacions, els paviments dels passadissos de llançament de javelina i de la zona d’impuls del salt d’alçada, així com la correcció d’altres deficiències detectades pels jutges homologadors en l’última inspecció detallada. El pressupost de licitació és de 119.184 euros, incloent-hi l’IVA, i les empreses interes-

sades poden presentar les seves ofertes fins al pròxim dilluns 28 d’abril. El projecte està finançat íntegrament amb fons europeus Next Generation dins del programa de Plans de Sostenibilitat Turística en Destins i s’emmarca en les accions de modernització del pla estratègic ‘Cambrils, Vila Marinera Sostenible’. Redacció

nonades que transportaran els sediments fins a la platja. Ahir va arribar al port la draga Idun R, que extraurà l’arena del banc.

La carretera de Valls a Vilabella, tres mesos tallada

Obres l La carretera que uneix la ciutat de Valls amb el municipi de Vilabella, la TP-2034, estarà tallada durant tres mesos per tasques de manteniment Segons que ha informat la Diputació de Tarragona, des d’aquest dimarts es faran obres per l’ampliació del pont sobre el Torrent dels Caus. Per aquest motiu, la via quedarà tallada al trànsit durant tres mesos en el tram comprès entre el punt quilomètric 2+000 i el 2+300. La ruta alternativa és pel municipi de Puigpelat, a través de la C-36 en direcció a Alió i la TP2036. Redacció

El vaixell és propietat de Rohde Nielsen, empresa guanyadora del contracte per a l’aportació de sorra per als anys 2025 i 2026.

Cinc detinguts per assaltar una botiga a Vilafranca

Policial l Els Mossos d’Esquadra han detingut cinc persones per un robatori amb violència comès a principis de febrer en una botiga de Vilafranca del Penedès. Tres dones i dos homes van entrar a l’establiment i van omplir diverses bosses amb productes de valor. Els dos homes van forçar les portes perquè les dones poguessin fugir corrents sense pagar. Les treballadores del comerç van intentar aturar-les per recuperar la mercaderia, però van ser colpejades i ruixades amb gas pebre, fet que els va provocar irritacions i dificultat per respirar. Arran de la investigació, la policia va localitzar el grup en dos pisos ocupats de Valls i Mataró, on es van practicar les detencions a finals de març. Les dones detingudes, germanes de dinou, vint-i-quatre i vinti-nou anys, tenien un antecedent per un fet similar a Sabadell. Durant l’escorcoll, una d’elles portava un altre esprai de gas pebre a sobre. Els homes, de quaranta-un i vint-i-cinc anys, acumulen una desena d’antecedents per robatoris similars. S’han instruït diligències i els fets s’han posat en coneixement de l’autoritat judicial per a la seva valoració. ACN

La pista d’atletisme de Cambrils en una imatge d’arxiu. Aj. de Cambrils

L’abat de Poblet alerta del perill de l’extrema dreta

Església l Barruè diu que és «inhumà» tractar els migrants com a «delinqüents»

ACN

L’abat de Poblet, Rafel Barruè, avisa que veu un futur «molt negre» davant l’auge de l’extrema dreta a Europa i a escala mundial. Alerta que ens trobem en una situació semblant a ara fa cent anys, quan Mussolini va arribar al poder a Itàlia. En una entrevista a l’ACN, el responsable del Monestir de Poblet critica el tracte que reben les persones migrants en arribar a Europa, tractant-les com a «delinqüents».

«És inhumà», exclama. Barruè creu que l’Església no «s’ajuntarà» amb els partits d’ultradreta, però defensa tenir-hi «diàleg». El religiós insisteix que «no hi ha cap partit que tingui valors autènticament cristians».

L’abat assegura que «no acaba d’entendre la causa» de l’increment dels moviments reaccionaris. «La història sempre fa fluctuacions, puja i

baixa. Ara estem a fa un centenar d’anys quan va pujar Mussolini al poder?», comenta. «Això com pot ser?», es pregunta. «No ho acabo d’entendre», afegeix. Barruè carrega contra la idea impulsada pels partits d’extrema dreta que «no hi ha treball perquè hi ha immigrants». Demana que la societat es posi en la «pell» dels migrants que venen des del continent africà. «Venen a jugar-se la vida, a viure o a morir», remarca. «El problema és que Europa no ajuda a eixos països, els han tret totes les matèries primeres i quan s’han acabat, se’ls ha deixat», sentencia.

El màxim responsable del Monestir de Poblet va més enllà i critica les polítiques d’internament d’immigrants. «No pot ser que tanquis els immigrants com si fossin presos o hagueren fet un mal», valora Barruè. «És in-

humà que una persona que arriba en pastera, mig ofegat, el fiquis en un camp de concentració com si fora un delinqüent», descriu.

L’abat explica que durant aquest any ha rebut representants dels grups polítics del PSC, Junts, ERC i PPC. També va demanar una visita el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, però la va haver de suspendre per motius de salut. Barruè creu que l’Església s’ha «d’entendre» amb tots els partits polítics, i fins i tot tenir un paper de «mediació». Ara bé, creu que «no s’ha d’ajuntar amb els partits d’extrema dreta». De fet, afirma que «no hi ha cap partit que tingui valors autènticament cristians».

Un any com a abat Rafel Barruè va ser escollit ara fa un any com a abat de Poblet, després que el seu predecessor, Octavi Vilà, fos

Reunió entre l’Ajuntament de l’Arboç i responsables d’Educació.

El consistori de l’Arboç trasllada propostes de millora pel menjador de l’Escola Sant Julià

Equipaments l L’alcalde de l’Arboç, Joan Sans, i el regidor d’Educació, Antonio Vega, s’han reunit amb responsables del Departament d’Educació per abordar la manca d’espai al menjador de l’Escola Sant Julià, que actualment supera la seva capacitat i dificulta el bon servei als infants. Tot i ser competència del Govern, l’Ajunta-

ment s’ha ofert a finançar provisionalment una nova aula mitjançant conveni. La proposta ha estat ben rebuda pels Serveis Territorials, i es traslladarà a la consellera per trobar una solució àgil i efectiva. El consistori reafirma així el seu compromís ferm amb la comunitat educativa i el benestar de tots els infants de la vila. Redacció

L’abat no creu que cap partit polític tingui «valors cristians autèntics»

nomenat bisbe de Girona. Va entrar al monestir el 1999, quan tenia 33 anys. Durant el mandat de Vilà, Barruè ja va ser el prior de la comunitat. Explica que té una línia «continuista», però que «no té pressa per fer les coses». Ara, dedica els esforços a impulsar noves vocacions joves davant la situació «crítica» en què es troba la comunitat.

Aquest any, s’ha iniciat el programa ‘We Work’ per despertar vocacions entre el jovent, s’ha recuperat la Fundació Poblet per gestionar l’àmbit cultural del monestir i s’ha creat una comissió bilateral amb la Generalitat per adequar les instal·lacions de l’edifici.

Cedida

L’abat del Monestir de Poblet, Rafel Barruè, entrevistat per l’ACN. Arnau Martínez / Mar Rovira

El Nàstic, especialista en el tram final de temporada de la Primera Federació

Futbol Des de la creació de la categoria, l’equip ha aconseguit un mínim de deu punts en les últimes cinc jornades de lliga

Pep Santos Alasà

Quan resten només cinc jornades per acabar la lliga regular, el Nàstic manté clar que cal seguir fil per randa la filosofia implantada per Dani Vidal des de la seva arribada a la banqueta: pensar únicament en el pròxim partit, seguint la ja popular estratègia del ‘Cholo’ Simeone, del ‘partit a partit’. L’equip depèn de si mateix per accedir al Play-off d’ascens i, per aconseguir-ho, haurà de mantenir un ritme ferm de puntuació.

Els tarragonins tenen encara tres partits per disputar al Nou Estadi (contra el Real Unión de Irún, el CD Lugo i l’Arenteiro) i dos desplaçaments exigents, a Andorra i a Segòvia. El calendari es presenta favorable per amarrar l’objectiu, sobretot tenint en compte la fortalesa mostrada a casa. No obstant això, fora de Tarragona, els granes no guanyen des de l’1 de febrer, amb la victòria a Balaídos, i només han sumat els tres punts en quatre ocasions en tota la temporada.

Tot i aquest hàndicap, l’experiència recent convida a l’optimisme. Des de la creació de la Primera Federació, el Nàstic ha demostrat saber

En l’esprint final de la temporada 21-22, el Nàstic de Raül Agné va sumar dotze punts

competir en els últims trams de temporada, aconseguint almenys 10 punts en les dar-

reres cinc jornades de cada curs.

La temporada passada, els tarragonins van arribar a l’esprint final en una situació similar a l’actual. Amb el Deportivo destacat al capdavant, l’equip va reaccionar després d’un mal resultat a Lleó i un empat sense gols contra el

Una línia ofensiva d’alt rendiment que genera un «beneït problema»

Futbol l El bon nivell dels davanters dona moltes variants a Dani Vidal

Pep Santos Alasà

Amb 49 gols, el Nàstic ha assolit la seva millor marca ofensiva en una temporada a Primera RFEF. L’equip de Dani Vidal mostra un gran nivell en atac, amb molts efectius rendint a bon nivell, fet que genera el conegut «bene-

ït problema» a l’hora de triar l’onze titular.

Pablo i Antoñín lideren l’equip amb 9 gols cadascun. Per fer-los coincidir, Vidal ha d’optar per una doble punta on es complementen bé per la naturalesa de referència de l’andalús i la tendència mòbil de l’asturià. Els extrems

també aporten: Narro, a més de les seves assistències, ha trobat porteria amb regularitat, mentre que l’altra banda se la disputen habitualment Concha i Jardí, tots dos amb números destacats, tant com a titulars com sortint des de la banqueta. Roberto Torres va arribar aquest hivern,

Sabadell. A partir d’aquí, tres victòries consecutives —inclosa una de prestigi contra un rival directe com el Barça Atlètic al Johan Cruyff— van permetre assegurar la segona posició i sumar els ja habituals 10 punts finals.

Un any abans, el 2022, el Nàstic es trobava lluitant per

aportant un nou perfil a l’atac, amb una prodigiosa cama dreta clau per llençar atacs ja sigui des d’una banda o per darrere d’una referència. Marc Fernández, amb menys protagonisme, és clau en contextos de pressió o per la seva presència a l’àrea, aportant un perfil diferenciat. Alex Jiménez, en canvi, encara no ha trobat la seva millor versió.

Amb aquest ampli ventall d’alternatives, Vidal pot adaptar el sistema a cada partit: des de la doble punta fins a una línia de tres mitjapuntes.

la permanència abans d’arribar a la jornada 35, amb un Dani Vidal que portava menys de 10 jornades al capdavant de l’equip. Després de caure contra el Real Unión (0-1), l’equip va reaccionar amb triomfs contra Logroñés, Cornellà i Alcoyano, a més d’un empat valuós contra

l’Amorebieta, que era el líder del grup, lluny del Nou Estadi. El final de temporada va ser tranquil, allunyat del descens però també del Play-off. La millor ratxa final es va viure la temporada 2021-22 amb Raül Agné al capdavant. L’equip, que era a només un punt de la zona de promoció, va acabar sumant 12 punts en cinc partits. Malgrat començar aquest tram amb derrota a Sabadell (2-0), els granes van enllaçar quatre triomfs consecutius —contra la RB Linense, l’Albacete, el Sevilla Atlético i l’Alcoyano— per certificar la seva entrada al Play-off amb un gol decisiu de Pablo Fernández.

Així doncs, malgrat que la jornada 34 ha estat talismànicament adversa (tres derrotes en els tres últims cursos), el Nàstic ha sabut redreçar el rumb per tancar les temporades amb bons registres: 10 punts (tres victòries i un empat) en els darrers cinc partits de les dues últimes campanyes, i quatre victòries seguides el 2021-22. Si aquest any els granes mantenen la tònica i tornen a sumar un mínim de 10 punts, arribarien als 61, una xifra que pràcticament garantiria la presència en el Play-off i que igualaria el registre aconseguit el 2022.

Els jugadors del Nàstic celebrant un gol en el darrer partit contra el Barça Atlètic al Nou Estadi. Gerard Martí

Gairebé tots els jugadors ofensius registren bones xifres. Gerard Martí

El CB Salou tornarà a lluitar per l’ascens a Primera FEB després d’un final agònic

Bàsquet l La victòria del Mataró contra el Gandía a la pròrroga (83-82), classifica als salouencs tot i la seva derrota

Pep Santos Alasà

El Club Bàsquet Salou afronta amb il·lusió i emoció la seva segona promoció d’ascens consecutiva a la Primera FEB després d’un final de lliga apassionant que va mantenir els seus seguidors al límit de l’aguant fins al darrer moment. El passat cap de setmana, els salouencs es jugaven l’entrada al play-off en un partit contra el Sant Antoni, que va acabar amb derrota per 77-99. No obstant això, el destí va somriure als homes de Salou gràcies a la derrota

del Gandia a Mataró, en una pròrroga d’infart, (83-82) que va suposar la classificació dels salouencs.

Amb aquest resultat, els blaus van assegurar la seva plaça entre els vuit primers, classificant-se en la vuitena posició de la taula amb un balanç de 12 victòries i 14 derrotes. Així, l’equip aconsegueix de nou la promoció d’ascens, un objectiu que ja van disputar l’any passat i que torna a estar a l’abast. La temporada passada, el Ciudad de Huelva va eliminar el CB Salou en la primera ronda dels Play-offs tot i la victòria dels salouencs

Imatge de l’onzè titular de l’equip riudomenc davant el Vila-real B. Cedida

Victòria de prestigi davant el Vila-real B d’un CD Riudoms que es fa encara més fort a casa

Futbol femení l Nova victòria del CD Riudoms que reivindica el Municipal de la localitat del Baix Camp com un autèntic fortí. Aquesta va ser una victòria de molt de prestigi contra un gran equip com el Vila-real B. El filial groguet arribava al fortí de les riudomenques en un moment difícil, sense sumar una victòria en les últimes

tres jornades, però en una còmoda 7a posició, però no van poder doblegar un Riudoms que amb aquesta, encadena tres victòries consecutives a casa. Un gol d’Olívia Garcia abans del descans va doblegar les castellonenques. Amb aquests tres punts, el Riudoms en suma 26, 23 dels quals els ha aconseguit al Municipal riudomenc. PSA

en terres andaluses en la tornada.

Un rival temible Amb aquesta vuitena posició en lliga regular, el CB Salou s’ha guanyat el dret de competir per l’ascens a la Primera FEB, però haurà de fer front a un rival complicat en la primera ronda de play-off. Els salouencs s’enfrontaran als quarts de final amb el Club Melilla Baloncesto, un conjunt que ha tancat la seva temporada regular amb un rècord de 15 victòries i 11 derrotes. El Melilla ha acabat en segona posició al grup Oest

El Club Melilla Baloncesto, segon al grup Oest, serà el primer rival del Salou

superant clarament el Salud Archena (108-71) en l’últim partit de la lliga.

Imatge de Mar Molné durant

La morellenca Mar Molné es penja la plata en la categoria Fossa a la Copa del Món de Lima

Tir Olímpic l Nou èxit de l’esport tarragoní. La tiradora morellenca Mar Molné, que va tenir una gran participació en els Jocs Olímpics de París, ha aconseguit una espectacular medalla de plata en la categoria fossa a la Copa del Món de Tir Olímpic disputada a Lima. Molné es va mantenir entre les millors tiradores durant tota la com-

petició i només va ser superada per la italiana Silvana Stanco. Molné, de només 23 anys, va superar a les seves rivals Fátima Gálvez Ruano i Lucy Smith, que li van impedir guanyar una medalla a París i han dotat aquest èxit un regust de venjança olímpica. La tiradora, apunta a «la constància i la concentració» com a claus del seu èxit. PSA

La millor classificació del conjunt melillenc li atorga el factor camp en aquesta eliminatòria, el que accentua el seu favoritisme per l’eliminatòria.

Victòria per acomiadar la temporada D’altra banda, el CB Tarragona va tancar la seva tempo-

rada amb una victòria davant el Llíria per 88-83. Tot i això, el triomf no ha estat suficient per evitar el descens, que ja s’havia consumat setmanes enrere. Els tarragonins tanquen l’any com a últims classificats amb només quatre victòries en tota la temporada.

Imatge de l’equip femení del CV Sant Pere i Sant Pau. CV SPiSP

El CV SPiSP femení lluitarà per una plaça a la Fase Estatal d’ascens a 1a Divisió a casa

Vòlei femení l El CV Sant Pere i Sant Pau femení jugarà aquest diumenge, dia 27 d’abril, a casa, una cita decisiva per l’accés a la Fase Estatal d’Ascens a la 1a Divisió Nacional. Les rojilles afronten la semifinal contra el CV Barberà a partir de les 12:00h, al Pavelló Municipal de Sant Pere i Sant Pau, on es jugarà tot el Play-off català. Les guanyadores de la semifinal passaran a la Fase Estatal d’Ascens. Abans, a les 10:00h, es jugarà l’altre enfrontament entre el Voleibol Sant Just i el CN Sabadell. Els dos equips classificats a la final estatal disputaran una final a partir de les 17:00h. Es podrà seguir tota la classificatòria catalana gratuïtament en directe a través d’Internet. Pep Santos

Víctor Aguilar botant una pilota durant el derbi contra el CB Tarragona. Gerard Martí

la Copa del Món a Lima. Xarxes socials

El funeral del papa Francesc serà aquest dissabte a la plaça de Sant Pere

Societat l El fèretre es traslladarà de la capella de Santa Marta a la Basílica de Sant Pere, on els fidels podran acomiadar-lo

Agències

El funeral del papa Francesc serà dissabte vinent a les 10.00 hores a les escales de la basílica de Sant Pere, a la plaça de Sant Pere, segons ha informat el Vaticà. La litúrgia fúnebre la presidirà el cardenal Giovanni Battista Re, degà del Col·legi Cardenalici. Després tindrà lloc l’’Ultima commendatio et valedictio’ (Últim elogi i comiat) i posteriorment el taüt amb les restes del papa Francesc es portarà a la basílica de Sant Pere i des d’allà a la de Santa Maria la Major, on serà enterrat. En el funeral, podran concelebrar els patriarques, els cardenals, els arquebisbes, els bisbes i preveres. Abans, aquest dimecres, el fèretre es traslladarà de la capella de Santa Marta a la Basílica de Sant Pere, on els fidels podran acomiadar-lo.

A les 9.00 hores d’aquest dimecres es farà un moment d’oració, presidit pel cardenal Kevin Joseph Farrell. Posteriorment, començarà el trasllat del fèretre, que actualment es troba en la que va ser la seva residència habitual. La processó recorrerà la plaça Santa Marta i la dels Protomàrtirs Romans, fins a arribar a la plaça de Sant Pere i entrar a la basílica per la porta central. A l’altar de la Confessió, el car-

El papa Francesc va deixar escrit que havia de ser enterrat de manera senzilla

denal camarlenc presidirà la litúrgia de la paraula. Un cop finalitzada, començaran les

visites per donar l’últim adeu al papa Francesc per part dels fidels.

Al seu testament, el papa Francesc va deixar escrit que havia de ser enterrat de manera senzilla a la basílica de santa maria la Major de Roma -i no al Vaticà-, i concretament al nínxol de la nau late-

Redondo elogia el Papa per obrir la vida de l’Església a les dones

Societat l La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha elogiat el papa Francesc per obrir l'Església a una participació més gran de les dones i ha apostat perquè li passi un papa «aperturista», que permeti que les dones estiguin presents «en tots els estaments eclesiàstics al més alt nivell».«El papa Francesc va iniciar aquest camí i estic

convençuda que no hi ha cap altra perspectiva que continuar continuant en aquesta mateixa línia», ha recalcat Redondo, que també ha destacat la humanitat, l’enorme sentit de l’humor i l’atenció als febles, pobres i desheretats del papa Francesc. Redondo ha estat una de les responsables polítiques que ahir van acudir a la Nunci-

atura, on també han signat el llibre de condols els reis d’Espanya, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, així com diversos diplomàtics de diferents països, fidels i religiosos. Redondo, que va conèixer el sant pare el 2020, quan va anar a Roma a presentar la Setmana Santa de Valladolid, ha destacat que Francesc era el «papa de la pau». EFE

ral entre la Capella Paulina i la Capella Sforza. «El sepulcre ha de ser a terra, simple, sense decoració particular i amb l’única inscripció de ‘Franciscus’», va deixar escrit.

Sánchez no hi anirà

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no

assistirà al funeral del papa Francesc que tindrà lloc dissabte vinent al Vaticà, segons ha informat el ministre de la presidència, Félix Bolaños. El ministre ho ha dit a les portes de la Nunciatura Apostòlica, a Madrid, on ha assistit per signar al llibre de condols obert pel traspàs del pontí-

fex. Bolaños ha aprofitat per informar que la delegació que representarà el govern espanyol al funeral l’encapçalaran les vicepresidentes María José Montero i Yolanda Díaz, i que la completarà ell mateix. A més, ha indicat que també viatjarà al Vaticà el cap de l’oposició, el popular Alberto Núñez Feijóo, al qual s’ha convidat perquè formi part de la delegació espanyola. Bolaños ha explicat que s’ha desplaçat a la Nunciatura Apostòlica per mostrar «un cop més» el «reconeixement» i «l’estimació» per Francesc i el condol tant a la comunitat catòlica com «a totes aquelles persones que han sentit la pèrdua».

Els reis hi seran presents Els reis Felip i Letícia assistiran aquest dissabte al funeral del papa Francesc que tindrà lloc al Vaticà. Segons han informat fonts de la Casa Reial, els monarques se sumaran a la llista de dignataris internacionals que participaran en el comiat al pontífex, mort aquest dilluns a Roma. Altres mandataris, com els presidents dels Estats Units, França o Ucraïna, han confirmat també la seva presència. Felip i Letícia van reunir-se amb el pontífex durant el seu primer viatge com a reis d’Espanya.

Redondo ha estat una de les responsables polítiques que ahir va acudir a la Nunciatura. EFE

Les restes del papa Francesc al Vaticà, custodiat per la Guàrdia Suïssa. Servei fotogràfic del Vaticà

Sánchez anuncia un pla per assolir el 2% del PIB en despesa estatal en defensa aquest 2025

Economia l El govern espanyol preveu una inversió complementària de 10.471 milions d’euros sense dèficit

ACN

El president del govern es panyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir l’aprovació d’un pla per situar la despesa en seguretat i defensa en el 2% del PIB aquest mateix any. Tal com va detallar en una com pareixença des del palau de la Moncloa, es preveu una inver sió complementària de 10.471 milions d’euros, import que se sumarà als recursos ja pre vistos per aquestes polítiques. «Farem un esforç relle vant», admitia Sánchez abans de prometre que aquest aug ment de la inversió no impli carà endeutament, dèficit ni retallades en despeses soci als. Pel president, aquest pas és necessari per complir amb els compromisos adquirits amb la Unió Europea i l’OTAN i, a més, preparar el país per l’actual context geopolític i climàtic.

Per Sánchez, resulta «im prescindible» complir amb els compromisos d’inver sió en defensa acordat fa a anys, durant els governs del PP, amb l’OTAN. «Espanya arribarà al 2% en seguretat i defensa aquest any 2025», in dicava abans d’exposar que l’any passat la inversió en aquesta carpeta ja havia aug mentat fins a l’1,4%. «És un esforç important», admitia el líder del PSOE abans d’insis tir que aquest esforç es farà

sense augmentar impostos, incrementar el dèficit o reta llar en despesa social.

Cinc pilars

De fet, des del govern espa nyol permeten aprofitar les inversions en seguretat i de fensa per modernitzar l’eco nomia i generar ocupació a

Condemnen dos periodistes per difondre missatges privats de Puigdemont i Comín

Judicial l Un tribunal de primera instància de Lovai na, a Bèlgica, ha condemnat dos periodistes espanyols del programa d’Ana Rosa Quintana a Tele5 per difondre missatges privats de Carles Puigdemont i Toni Comín, segons la sentència. El 30 de gener del 2018, el dia que es va desconvocar el ple del Par lament per a la investidura de

Puigdemont, el líder sobira nista havia d’assistir a un acte polític a Lovaina al qual final ment acudiria Comín. Els dos periodistes seien al seu dar rere i van veure que l’excon seller de la Generalitat rebia missatges, presumptament de Puigdemont. Van gravar la pantalla de Comín sense que se n’adonés i després van di fondre el vídeo. ACN

El pla inclou millores laborals i d’equipament per a les Forces Armades

través de projectes d’ús doble, civil i militar. El pla de defen sa aprovat pel govern, i que ara anirà a Brussel·les, tindrà cinc pilars. El primer implica millorar les condicions labo rals, l’equipament i la prepa ració de les Forces Armades. Tot plegat, amb una despesa que suposarà el 35% del to

L’FMI retalla mig punt el creixement de l’economia mundial el 2025 i el situa al 2,8%

Economia l El Fons Mo netari Internacional (FMI) ha retallat mig punt el creixe ment de l’economia mundial per aquest 2025 i l’ha situat en el 2,8% per l’impacte de la guerra comercial del presi dent dels Estats Units, Do nald Trump. L’organisme ha publicat una actualització de les seves previsions del gener i justifica que amb el

pla d’aranzels del magnat nord americà les tensions comercials han assolit taxes «no vistes en un segle». Per això, l’FMI insisteix a dir que la «ràpida» escalada tindrà un impacte «significatiu» en l’activitat global, alhora que «fa més difícil» fer predicci ons «coherents». Per al 2026, l’FMI ha retallat el creixe ment fins al 3%. ACN

i civil.

El tercer punt del pla tindrà un 19% del pressupost total i servirà per fabricar i comprar nous equips de «defensa i dis suasió». El quart pilar del pla implica reforçar les capacitats «duals» de les forces armades perquè puguin ajudar en in cendis, rescats o inundacions en l’actual context de crisi climàtica. Pel que fa al cin què pilar del pla es dedicarà als gairebé 3.000 efectius que Espanya té actualment a l’ex terior en zones com el Líban, Somàlia o l’oceà Índic.

Paral·lelament, Sánchez exposa que la major part dels recursos es quedaran a Espanya amb inversions que aniran a totes les comunitats i generaran un increment del PIB d’entre 0,4 i un 0,7% punts. Segons el president, el pla preveu crear uns 100.000 llocs de feina entre directes i indirectes mentre s’augmen ta també la despesa en inves tigació i desenvolupament.

El PP vol el pla al Congrés També ahir, el PP va exigir al president del govern es panyol, Pedro Sánchez, que sotmeti al Congrés el seu pla per incrementar la despesa en defensa i seguretat fins al 2% del PIB.

tal invertit. El segon punt del pla representarà el 31% del pressupost i inclourà, entre altres, crear un «escut digital» que protegeixi Espanya dels ‘hackers’ i els atacs digitals estrangers. Aquest punt tam bé preveu comprar nous satèl· lits, radars, antenes i sistemes de ciberseguretat d’ús militar

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

«Mentides, ocultacions, unilateralitat. Més tics auto ritaris en una deriva que no té fi. És inacceptable que es jugui així amb la seguretat, la defensa i els diners dels es panyols. Ni més ni menys que 10.500 milions que Sánchez vol utilitzar al seu gust, sense presentar uns pressupostos i sense sotmetre’s al Congrés. És inacceptable», alertava la secretària general dels popu lars, Cuca Gamarra, poc des prés que es fes públic el pla de l’executiu per complir amb els objectius de despesa militar pactats amb l’OTAN.

Felicitats Jordi pel teu sant. Espero que venguis molts llibres a la paradeta de República Iris.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixent a la Moncloa. Roger Pi de Cabanyes/ACN

k Tribuna k

Tarragona no vol ser capital

El tren és el futur. L’enèsima crisi al voltant del lideratge territorial al voltant del nucli urbà del Camp de Tarragona és culpa del tren, i més concretament d’una estació, millor dit de dues. Per un cantó una estació, la intermodal de Vila-seca, un projecte de curt i mitjà termini, i una altra, l’estació de l’Horta Gran a Tarragona, a llarg, i veient la història de les infraestructures a molt llarg termini.

Aquest decalatge temporal de terminis, és on hi ha la clau de tot plegat, i la compatibilitat de les propostes. Però quina ha de ser la prioritat? És clar que l’estació intermodal de Vila-seca es conjuga amb el present i com a regió no hi podem renunciar.

Fa uns mesos que patim un desgavell ferroviari al sud de Catalunya de dimensions considerables, encara és estrany com la ciutadania aguanta, demostrant una barreja de civisme i contenció digna d’admirar. Aquest fet ens hauria de posar l’atenció en la necessitat imperativa d’actuar i actualitzar el mapa i els serveis ferroviaris a curt terme al territori, i aquesta necessitat implica tirar endavant i que hi hagi una veu unànime al territori per implementar l’estació intermodal de Vila-seca, si o sí.

La demanda de Tarragona i del seu alcalde, és totalment legítima, i segurament necessària, però coneixent els tempos administratius, ens situem en un escenari de molt futur.

No crec que sigui incompatible una estació i una altra, i més veient l’avançat punt de consens històric i de tràmits administratius que porta el projecte de l’estació intermodal de Vila-seca, que podria ser una realitat ben aviat, mentre Tarragona treballa en la seva estació de futur.

Personalment, crec que interposar una estació a l’altra ens resta com a territori, i sobretot fa perdre la capitalitat de la regió a la ciutat de Tarragona. El consens regional al voltant de l’estació intermodal de Vila-seca era un consens de regió, i m’atreviria a dir que aquest consens anava més enllà dels límits de l’entredita Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, podríem dir que era un consens de País perquè la intermodalitat amb Tram, Regionals, Rodalies, Bus i Aeroport la feien i la fan el Hub més important del Sud de Catalunya.

Tarragona s’equivoca volen canviar una estació per l’altra, aquesta demanada és una lluita de campanar que torpedina no només el futur de l’Àrea Metropolitana sinó el futur de Tarragona com a capital del Sud de Catalunya. La percepció d’aquests dies és que Tarragona només pensa en ella i no ho fa ni amb l’Àrea Metropolitana, ni en el Camp de Tarragona ni en el Sud del País.

Tarragona hauria de donar suport a l’estació de Vila-seca i al mateix temps treballar per solucionar el desgavell ferroviari que pateix, i això hi farà més i millor amb el suport del conjunt de l’Àrea Metropolitana, i no tota sola.

Renunciant a l’estació de Vila-seca, l’ajuntament renuncia al lideratge regional, renuncia a la capitalitat.

Jaume Casañas Historiador.

Primer tinent d’alcalde de Cunit

LEditorial

El desordre ferroviari

a licitació de l’estudi de les noves connexions ferroviàries del Port de Tarragona, que se centrarà en el nou traçat de les mercaderies per a eliminar-les del frontal marítim de Tarragona, ha tornat a demostrar que no hi ha un consens ferroviari al Camp de Tarragona. Vila-seca, municipi pel qual hi podrien circular en un futur, no les vol. Tarragona tampoc. I els municipis de l’interior, ni parlar-ne. A hores d’ara, el transport de mercaderies en tren és la millor alternativa al transport rodat, que congestiona autopistes i autovies i agreuja els efectes del canvi climàtic. Però les mercaderies ningú no les

vol, perquè el soroll, les vibracions i la perillositat dels combois inquieten la ciutadania que les pateix. I això els alcaldes ho saben i ho defensen amb legitimitat. Ara bé, les mercaderies, per algun lloc hauran de passar. I els municipis s’hauran de posar d’acord en trobar una ubicació que presumiblement no agradarà a tothom, però que serà l’única manera de retrobar un consens que s’ha perdut en les darreres setmanes. Si els alcaldes i alcaldesses dels municipis del Camp de Tarragona no són capaços de fer-ho, haurà de ser la Generalitat o l’Estat qui decideixi per ells. I això tampoc agradarà.

k Tribuna k

Per un Reus que no abdiqui del

català

«De tot el patrimoni que en aquest món tenim, cap tresor estimem tant com el de la llengua». Són paraules d’Antoni Rovira i Virgili sobre el català, que passa per un clar retrocés que cal revertir per assegurar, no tan sols la seva pervivència, sinó la preeminència que mereix com a llengua pròpia del país. Les coses no canviaran si ens instal·lem en el catastrofisme i donem la llengua per perduda, una llengua en perill com la nostra no guanyarà nous parlants i anirà perdent pistonada si es percep que no és necessària o que no té futur. Però encara canviaran menys des del cofoisme sistemàtic.

La realitat és que segons els últims indicadors, i només cal parar l’orella als nostres carrers, el català va perdent espai, especialment entre els joves. I això ens ha de fer reaccionar en positiu de manera individual i col·lectiva. La millor defensa del català és parlar-lo sempre, amb tothom i arreu perquè hi tenim tot el dret i perquè volem fer partícips d’aquest tresor que deia Rovira i Virgili tots els nouvinguts que volen fer de Catalunya el seu país. Llegar-los el català és la millor contribució a la seva integració. I això depèn en gran mesura de cadascú de nosaltres. Però no podem caure en el parany de pensar que els individus, amb una actitud militant, podem salvar nosaltres sols la llengua.

Parlar i viure en català no ha de ser una acció de militància, ha d’esdevenir allò normal en el nostre país. I això s’aconsegueix amb l’exercici del poder. És cert que els catalans, mentre no disposem d’un estat propi, tenim un poder limitat. Però en matèria de

Teresa Pallarès

Cap de l’oposició de l’Ajuntament de Reus i portaveu del grup municipal Junts per Reus

Gerard Gort

President de l’executiva local de Junts per Reus

llengua no exercim el poder que tenim ara per ara. Cal fer complir sense complexos la Llei de Política Lingüística i totes les normes i reglaments vigents que protegeixen i promouen el català. Hem de poder fer coses tan elementals com anar al metge, a qualsevol bar, restaurant, comerç, als jutjats o a la policia, i ser atesos en la nostra llengua, hem de poder veure pel·lícules en català als cinemes, hem de poder tenir la mateixa facilitat d’accés a influenciadors a les xarxes en català que en les altres llengües. I així tantes i tantes altres coses de la vida quotidiana que ara mateix no podem fer amb normalitat.

La realitat és que segons els últims indicadors, i només cal parar l’orella als nostres carrers, el català va perdent espai, especialment entre els joves

El Govern de Catalunya té la responsabilitat d’exercir aquest poder a favor de la llengua. No serveix de res tenir una Conselleria de Política Lingüística si després, començant pel mateix president de la Generalitat, es menysprea el català fent ús del castellà de manera recurrent, i fins i tot en seu parlamentària, cosa que només fan els més acèrrims enemics de la nostra llengua, que la voldrien residual i folklòrica. Però des dels ajuntaments, també des de l’Ajuntament de Reus, es pot fer molt més del que es fa. Junts per Reus vam portar al ple

municipal la proposta d’impulsar un Pacte Local per la Llengua que va ser aprovada pels partits del govern i, més recentment, també a proposta nostra, va prosperar també el suport de l’Ajuntament a la Declaració de Prada, que fa una crida a situar la llengua catalana al centre del debat polític i social, però amb el pas del temps va quedant demostrat que aquesta no és una prioritat del tripartit de PSC, ERC i Ara Reus, que vota a remolc nostre, i que no té la iniciativa de passar a l’acció davant la situació d’emergència del català. I no només això sinó que observem derives que ens preocupen enormement com que certes comunicacions no es facin en català o que es residualitzi el català en actes institucionals com el del 8M. Cal que l’Ajuntament de Reus es posi les piles i desplegui un paquet de mesures i accions urgents encaminades a enfortir el català. Una acció decidida de l’Ajuntament al costat de magnífiques iniciatives ciutadanes com la del Correllengua, que fa especial incidència en el món educatiu, haurien de servir per rellançar el català, que és prioritari i estratègic per seguir sent qui som. En un món globalitzat i amb tendència a la uniformitat allò que més ens singularitza és la nostra llengua i preservant-la contribuïm a la diversitat.

Els reusencs, com la resta de catalans, no hem abdicat mai de la nostra llengua, que ha superat fins i tot situacions molt més adverses que les actuals i no ho farem ara. Que no n’abdiqui tampoc el nostre Ajuntament.

k Tribuna k

El poeta Josep Maria Llompart

Enguany Josep Maria Llompart hauria complert cent anys. Sembla impossible que ja en faci trenta-dos que va morir. Quan el vaig conèixer era un personatge públic que encapçalava les iniciatives del catalanisme a Mallorca: fundador i president de l’Obra Cultural Balear, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, padrí dels joves que contínuament li demanaven pròlegs i presentacions de llibres. El recordo a la Porciúncula, l’escola d’estiu de Mallorca, a S’Arenal; el recordo, molt més de prop, a Tarragona, a la casa de Jaume Vidal Alcover del carrer de les Coques, amb n’Encarna. Josep Maria Llompart era amic de Jaume Vidal des de la primera joventut. Tots dos havien de ser notaris i tots dos, per sort per a nosaltres, van fer allò que va convenir per no arribar-ho a ser. En comptes de registrar escriptures i redactar testaments, van escriure poesies, es van convertir en crítics literaris, van lluitar per la vitalitat de la llengua catalana, primer durant el franquisme i després fins a la seva mort. Juntament amb Llorenç Moyà i Blai Bonet —l’any vinent, festa grossa, serà el centenari d’en Blai— van constituir la generació literària mallorquina dels anys cinquanta, la primera que va trencar, respectuosament i sense dubtes, amb l’Escola Mallorquina i que va incorporar els esclats de les avantguardes d’entreguerres, amb el mite de Bartomeu Rosselló-Pòrcel molt present. L’antologia Els poetes insulars de post-

Magí Sunyer

Escriptor, professor de la URV i membre de l’APELLC

(Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes)

guerra, de 1851, els va presentar en públic. Llompart, de família de militars —s’hi va referir amb ironia i tendresa a Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona—, va emprendre el camí de les lletres i del catalanisme esquerrà, reforçat amb el casament amb la pedagoga Encarnació Viñas, germana de la poeta Cèlia Viñas, que el connectava amb el republicanisme de Gabriel Alomar. Llompart va ser l’intel·lectual imprescindible en la Mallorca dels anys setanta, vuitanta i el poc que va viure dels noranta. Va agafar el relleu generacional de Francesc de Borja Moll —va treballar a la seva editorial i en la revista Papeles de Son Armadans, de Camilo José Cela— i no va defallir en cap circum-

Juntament amb Llorenç Moyà i Blai Bonet —l’any vinent, festa grossa, serà el centenari d’en Blai— van constituir la generació literària mallorquina dels anys cinquanta, la primera que va trencar, respectuosament i sense dubtes, amb l’Escola Mallorquina

stància, ni davant les imposicions del feixisme ni davant el particularisme esterelitzador del gonellisme. Recordo l’atenció amb què vaig llegir l’estudi La literatura moderna a les Balears; recordo l’emoció que em van provocar les poesies de Mandràgola. Segurament que per l’adhesió sentimental derivada dels anys d’infantesa que va viure a Galícia, va traduir poetes gallecs, portuguesos i brasilers. Fins a l’any 1961 no va publicar el primer llibre de poesies, Poemes de Mondagró, i la tendència dominant de l’època, el realisme social, devia fer creure a algú que hi pertanyia. Llibres posteriors van fer emergir l’abundància, la riquesa i la brillantor dels seus anys de formació, en què els referents eren els poetes espanyols del 27 i aquell transgressor i profètic Jean Artur Rimbaud a qui els quatre de la generació van voler homenatjar el mateix any 1954 en què s’esdevenia el centenari de Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, poetes també molt estimats per tots ells. Estic segur que Josep Maria Llompart, que no s’havia de penedir de res, hauria preferit que se’l recordés com a poeta i que seria feliç de saber que llegim els seus versos. Enguany podem aprofitar l’al·licient que ens el recordaran sovint i que les seves poesies se’ns posaran més a l’abast.

k Tribuna k

L’esport, el gran motor de la integració social

Des dels temps antics, l’ésser humà ha trobat en l’esport una forma d’expressió, d’aprenentatge i de connexió. No es tracta només de xutar la pilota, de córrer, de seguir unes determinades normes; en la seva essència més pura, el joc és un llenguatge universal que uneix a les persones sense importar el seu origen, condició o circumstàncies. Per als qui han sentit l’exclusió en qualsevol de les seves formes, l’esport, tant en la seva manifestació lúdica com competitiva, es converteix en una via d’inclusió, en l’oportunitat de trobar un espai on ser acceptats i valorats.

La societat imposa, sovint sense adonar-se, murs invisibles que dificulten la integració d’aquells que se senten diferents o fora de lloc. Malgrat això, aquestes barreres desapareixen quan un grup comparteix una pilota, una raqueta, un stick o una dinàmica de joc.

No fa falta parlar el mateix idioma per comprendre les regles d’un partit improvisat, ni complir determinats estàndards físics o socials sense gaudir d’una activitat recreativa en conjunt. El joc, per la seva naturalesa, anivella el terreny i obre la porta a la convivència sense prejudicis. Als col·legis, parcs o associacions, els jocs adaptats permeten que totes les persones puguin participar-hi. Per algú que ha viscut el rebuig, trobar un grup que l’incorpori a la dinàmica del joc pot significar la diferència entre sentir-se invisible o formar part d’un col·lectiu.

En aquests espais, la integració no és un objectiu imposat, sinó una conseqüència natural del simple fet de compartir un moment de diversió. L’impacte de l’esport en el benestar emocional és innegable.

Quan algú juga o practica un esport, no ho fa pensant en si s’està integrant o si està participant en un procés d’inclusió. Senzillament juga, gaudeix del moment, i comparteix

Activitats recreatives i jocs en grup han demostrat que poden reduir l’estrès, millorar l’autoestima i fomentar la socialització de manera espontània. Quan el jo es converteix en un punt de trobada, les diferències es desdibuixen i el que importa és la connexió que es genera en el moment. Sovint, quan es parla de l’esport, es pensa en l’elit competitiva, en la superació mesurada en records i trofeus, però la vertadera essència de l’esport no està en la competició, sinó en la seva capacitat per unir. No fa falta formar part d’un equip professional per experimentar els seus beneficis; n’hi ha prou amb un joc espontani al carrer, una dinàmica en grup o qualsevol altre tipus d’activitat recreativa per tombar murs i crear lligams. Quan algú juga o practica un esport, no ho fa pensant en si s’està integrant o si està participant en un procés d’inclusió. Senzillament juga, gaudeix del moment, i comparteix. I en aquest acte simple i natural, sense discursos ni normatives, sorgeix el més important: la connexió humana. I aquest és, sense dubte, el poder més gran de l’esport. En un món on encara existeixen massa barreres que separen a les persones, el joc i l’esport ens recorden que, al final, tots busquem el mateix: un lloc on sentir-nos acceptats.

Raül

Martín

Secretari

d’esports del PSC de Salou

Mor als 91 anys el pintor i escultor rus-georgià Zurab Tsereteli

Defunció l El pintor i escultor rus-georgià Zurab Tsereteli ha mort als 91 anys. Autor d'obres monumentals a Moscou i arreu, va ser criticat per la seva proximitat al poder. Destaquen els seus monuments a Pere el Gran i el 'Naixement del Nou Món' a Puerto Rico. EFE

Fernando Aldecoa, convidat del dinar col·loqui del Rotary Metropolità

Gent l Fernando Aldecoa, director general de PortAventura, ha protagonitzat el dinar-col·loqui mensual del Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona, celebrat al Mas Passamaner, amb una ponència sobre el paper de PortAventura com a motor turístic i els projectes de futur del parc. J.L./Cedida

Mor als 71 anys l’actriu filipina

Nora Aunor

Defunció L’actriu filipina Nora Aunor, icona del cinema asiàtic, ha mort als setanta-un anys deixant un llegat inesborrable. Durant set dècades de carrera va protagonitzar films com Himala o The Flor Contemplacion Story. L’any 2022 va ser reconeguda com a artista nacional de Filipines per la seva extensa contribució cultural i social. EFE

Necrològiques

Tarragona

Juana García Reche.

Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Ana Ríos García.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.

Reus

Marin Ivan.

Ha mort als 60 anys. El seu funeral serà demà a les 15 h al Tanatori.

L’INS Joan Guinjoan i Gispert de Riudoms aposta pel coneixement d’Europa i la internacionalització

Formació l L’Institut

Joan Guinjoan de Riudoms celebrarà del 5 al 9 de maig la Setmana Europea coincidint amb el Dia d’Europa. Els 800 alumnes participaran en activitats sobre cultura, geografia, economia, arquitectura i llengües europees. Amb el suport de la plataforma educativa eTwinning, el professorat ha incorporat continguts

europeus a les diferents matèries. Destaquen videoconferències amb alumnes de Letònia, Alemanya, Polònia, República Txeca i Països Baixos en diverses llengües estrangeres. El centre reafirma el seu compromís amb una educació oberta, crítica, arrelada a Europa i en sintonia amb els valors de la diversitat cultural. Redacció

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Diverses persones del teu entorn necessitaran de la teva protecció ajuda. T’ho agrairan compensaran àmpliament en tot. Nit passional.

LLEÓ

23/07 al 22/08

No t’aïllis dels altres molt menys de la teva parella. Serà prioritari expressis totes les teves emocions compartint-les amb els més pròxims.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Seràs el centre d’atenció de moltes persones per això les teves responsabilitats augmentaran. Ves amb compte amb el que promets.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

El matí de la jornada se’t presentarà una mica complicada i plena de sorpreses. A mesura que passi el dia et sentiràs més lliure.

23/08 al 22/09 VERGE

No et conformis amb el primer que se’t presenti, exigeix més a la vida, a les coses les persones. Demostra fermesa en les teves aptituds.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Diuen que tots els camins condueixen a Roma, aplica’t la cita avui per a aquelles coses que no et surtin a la primera. No et desanimis.

10:30 La música dels Premis Enderrock

11:30 Operacat: La Boheme

13:30 Qüestió de fons (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Gastromòbil 2025

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Destí 2030 (r)

16:00 Efecte mosaic. Tarda

17:30 Pica lletres

18:00 Qui cuina avui?

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Qüestió de fons (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

BESSONS

21/05 al 20/06

No et saltis a la torera les teves responsabilitats d’avui tant en el professional com en el social. Molt d’ull al que prometis en el terreny amorós.

BALANÇA

23/09 al 22/10

El viatjar, passejar o buscar activitats alternatives a la teva vida quotidiana serà el millor remei a tot el que t’avorreixi o disgusti avui.

20/01 al 18/02 AQUARI

Sobretot en l’amor deixa que avui siguin els altres els qui facin el primer pas, la teva precipitació et podria portar a dolents entesos.

CRANC

21/06 al 22/07

Es potenciaran les teves activitats arribaran a tu nous projectes plans per al futur. És una bona jornada perquè emprenguis noves aventures.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Les teves necessitats emocionals es trobaran totalment cobertes, aquests aspectes es veuran intensificats per un augment del teu magnetisme.

19/02 al 20/03 PEIXOS

No t’agradaran les paraules que de tu digui un ser estimat, tingues paciència no deixis que et fereixin, aviat aquesta persona canviarà.

12:00 Caminant per Catalunya

12:30 Aventurístic

13:00 Concerts privats

13:30 Aventurístic

14:00 Notícies 12

14:30 Caminant per Catalunya 12

15:00 Aventurístic

15:30 Concerts privats

16:00 Efecte Mosaic. Tarda

17:30 Pica Lletres

18:00 Qui cuina avui?

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:45 Com la nit i el dia. On tour

21:00 Teló de fons

21:30 [RE]Poblem

22:00 Notícies 12

22:30 Com la nit i el dia. On tour

23:00 Teló de fons

23:30 [RE]Poblem

00:00 Notícies 12

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Solucions que no ofereixen garanties de durada. Ésser viu concret. 2. Imprescindible per la barca. Tenen flors i espines. El cor de la mel. 3. Està en plena ovulació. Imitar comportaments. 4. Cent u. Tubs sense entrada. Olis anglesos. 5.Vas fent sense cap problema. Escrit molt breu, avís. 6. Semblant a un cavall girat. Indica l’est. Coure batut i laminat. Enmig de la barba. 7. Enmig de la sal. Caci peixos. Familiar que torna per la dreta. 8. Mata de tiges blanques. Ulla sense límit. És tot un senyor. Enmig del mes. 9. Una nit que no comença mai. Imbecil·litat que torna. Cor d’un pare. 10. Urani. Ases. Targeta que ens fa gastar massa. 11. Nombre. Faci referència a una frase textualment. 12. Comença els adéus. Agradables al tacte. Tens coneixements.

VERTICALS: 1. Posar fills al món. Ella, tota sola. 2. Recordes el passat.Ajunteu per baix. Nul sense marges. 3. Ocell gran. Abrigat. Meus sense el cor. 4. Primera de cinc. Un ull desastrós. Lletra girada. Anomenat culpable. 5. Terrenys que poden ser conreats. Energia invisible del cos. 6. A la meitat de Roma. Indica el sudest. Reig. 7. Míser sense límits. Terreny que conté sauló. Dues de sis. 8. Ha deixat de dir-ho pel sud. Rim sense acabar. Ho nega a mitges. Carboni. 9. Trist final d’una empresa. Ho saben tot. 10. Donar-se un cop a la ronyonada. Dita sense principi. 11. Nitrogen. Així es fan els pollastres. Torre inclinada posada cap per avall. 12. Existir, ni més ni menys. Dona molt atrevida. Sofre.

Màxima Mínima Estat del cel

Previsió pel Camp de Tarragona

TARRAGONA:

Vidal Vidal, Ana Maria

Josep Carner, 3 Telèfon 977 290 101 Ciutat, Rosa M.

La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Sanchez Urgelles, Nuria

Avgda. Sant Jordi, 33 Telèfon 977 345 937.

SALOU:

Besora Mallafre, Jordi

Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Silvia Ramon d´Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.

CAMBRILS:

Hernández, Maria B.

La Llosa: Golf St. Jordi, 2 Telèfon 977 365 153.

VALLS:

Climent Pons, Lourdes

Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763.

EL VENDRELL:

Juste, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El cel estarà serè o poc ennuvolat en general, per bé que fins a primera hora del matí hi haurà estrats baixos a punts de la depressió Central, sobretot al nord. A banda, al llarg del matí es formaran núvols baixos a punts del nord del litoral i prelitoral central i sud de la Costa Brava. Temperatura

La temperatura mínima serà lleugerament més baixa tret de punts del sector central del litoral i prelitoral on serà lleugerament més alta. Per la seva banda, la màxima serà lleugerament o moderadament més alta a la meitat oest i semblant o lleugerament més baixa a la resta.

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano y ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

JULIA. MASAJE TERAPEÚTICO en camilla con aromaterapia. Reus. Tel: 634.777.389

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12

VENDRELL. MASAJES ESTIMULANTES... Tel: 722.125.446

Y CUIDADO DE MAYORES. Tel: 624.643.928

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

TAROT

MAESTRO KINA

Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual.

Avui felicita als que es diuen: Jordi, Gerard i Adalbert.

El passat mes de març es va inaugurar al Port de Tarragona Entre Núvols, una exposició que mostra l’obra recent de l’artista de Sant Feliu de Llobregat Jaume Amigó. La mostra, detalla el mateix Amigó, «és un recull de l’obra dels últims cinc anys, incloses les escultures, concretament la meva col·lecció de nenúfars». Hi són, afegeix, «les pintures que vaig fer en tornar del Marroc i del Japó, dos països on vaig sovint des de fa trenta anys. El primer, per pintar. El segon, per exposar». De les seves estades al Marroc ha begut de coses com la simple impressió que deixen les marees a la sorra quan l’aigua es retira. Del Japó, les influències li arriben dels paisatges, les cerimònies i, especialment, del diari de viatge L’estret camí de l’interior, del poeta japonès Matsuo Bashô. És precisament en aquest volum on el Jaume va trobar l’Entre

Art El pintor Jaume Amigó oferirà una visita guiada a la seva exposició ‘Entre Núvols’ al Tinglado 2 del Moll de Costa de Tarragona

Un viatge a la poètica d’allò que és essencial

Núvols que dona títol a l’exposició: «Bashô explica que, quan està cansat, es dedica a mirar els núvols, i aquest estar entre núvols queda associat al fet de meditar o d’estar amb tu mateix». Al Tinglado, tot aquest recorregut introspectiu i vital s’articula al voltant de capelles, que funcionen com una mena d’espais recreats per

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist www.diarimes.com

Infraestructures

Liciten l’estudi per treure els trens de mercaderies del front marítim de Tarragona

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

donar protagonisme a les sensacions.

Tota l’obra pictòrica d’Entre Núvols està realitzada amb pigments. «Vaig barrejant terres que recullo per aquí i per allà, o compro directament els pigments, però mai utilitzo pintura de pot», assegura el Jaume. En el recorregut, el color vermell, present amb absoluta rotunditat, esdevé el fil conductor. «No puc explicar per què hi és tan present», admet l’artista. «Fa un temps tenia una paleta més reduïda, amb molts negres i crus, però vaig començar a posar

pinzellades de vermell i aquest color va anar creixent i creixent, fins acabar envaint els quadres, fent-los completament vermells».

Jaume Amigó ha participat en nombroses exposicions en galeries i centres d’art nipons. Així mateix, també ha exposat a diversos països europeus, com Països Baixos, Alemanya o França, a l’Àsia i al Marroc.

Aquesta exposició es podrà visitar al Tinglado 2 del Moll de Costa de Tarragona fins al diumenge 27 d’abril. L’entrada és gratuïta i justament aquest últim dia el mateix autor oferirà una visita guiada per al públic. «Fer aquestes visites guiades em resulta especialment interessant, perquè puc interactuar amb la gent i, d’alguna manera, també és una manera d’explicar-m’ho a mi mateix, fet que em diverteix molt», assegura el Jaume.

Sense fronteres

L’obra de Jaume Amigó beu de les influències del Japó i el Marroc

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Diverses comarques tarragonines, sota avís de perill per intensitat de pluja aquest dimarts Meteorologia

Golfus de Tàrraco

Sant Cavall

M’omple de joia que la meva columna caigui just el dia de Sant Jordi. Com a la majoria de gent em fa feliç aquest Nadal de primavera ple de llibres, roses i gernacions. Però confesso que tinc una relació peculiar amb aquesta diada, si se’m permet l’heretgia. Soc un escriptor que no sol ser rere les parades, perquè escric coses, com ara obres de teatre, articles i llibres de divulgació, que no solen ser protagonistes aquest dia. A més, la meva dona és més de rosers vius, que esclaten en vermell aquests dies d’abril, que no de roses tallades i que es marceixen. Més de plantes amb vida que no de natures mortes.

D’altra banda jo hauria de ser més del drac, el dolent de la pel·lícula. És el paper que vaig fer un Sant Jordi a la desapareguda emissora que es deia Catalunya Cultura, el déu Mercuri de la ràdio la tingui a la seva glòria. Potser va ser el mateix any que un colom se’m va cagar a la jaqueta, en ple passeig de Gràcia de Barcelona, quan anava a fer un directe per al programa del Grasset El món s’acaba, de Catalunya Ràdio. Al colom, símbol de la pau, no li devia agradar que interpretés un símbol de la guerra i del mal com és el drac de veu ronca. Si és per símbols, i si la princesa ho és de l’amor, jo soc més del pobre cavall, un autèntic sant, que per a mi simbolitza la gent corrent, que sense deixar de treballar s’agafa una estona per sortir als carrers plens de gentada, carregar-se de llibres i roses i tirar endavant una tradició bonica, que no hauria de ser flor d’un dia. Avui no acabaré citant els trens de mercaderies per la costa, ni que anessin carregats de llibres, que també n’hi ha de perillosos. Però l’amenaça dels llibres va contra el drac i la dels trens, contra el pobre cavall. Bon Sant Jordi tingueu!

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Les famílies s’acomiaden de la Setmana Santa gaudint de la mona als espais verds de la ciutat Tarragona

Cristina Serret Alonso

Jaume Amigó en una de les visites guiades de la seva exposició a Tarragona i part de l’obra exposada. Cedides